Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73572 | Zona de nidificació de l'oreneta cua blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cua-blanca | Llei 22/2003,de 4 juliol de Protecció dels animals | XXI | Colònia formada per una trentena de nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica). Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Las parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i rials on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes de manera a eliminar qualsevol esperitat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra utilitzada es barrejada amb palla, etc. que enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen quantitats importants de plomes. Els observem per sota d'una teulada, en balconades amb mènsula, volanderes, bigues de fusta, i també en penya - segats. En el cas del nucli urbà de Vilafranca, aquesta espècia ha escollit el ràfec meridional de la biblioteca municipal de Can Gomà, per viure en una veritable colònia. La proximitat de terrenys agrícoles per trobar el fang necessari per a la construcció dels seus nius, la proximitat de basses i safareigs per trobar aliment, afegit a la bona convivència entre homes i orenetes fa que aquestes continuïn generació darrera generació a tornar al mateix edifici per nidificar. | 08305-315 | Can Gomà | A diferència de la seva cosina, l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), no es troba al continent americà. Durant l' època de cria la podem trobar repartida per tot Europa, l'Àfrica Nord-oest, l'Àsia Central, la meitat Nord d'Àsia amb l'excepció del Nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març inicien el seu retorn a finals d'agost tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.3474800,1.6956100 | 390876 | 4578152 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73572-foto-08305-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73572-foto-08305-315-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73504 | Xemeneia de la bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-jane | XIX | Xemeneia o fumeral vertical, d'una trentena de metres, d'una antiga bòbila, feta de maons massissos d'obra vista, amb quatre anelles de ferro de subjecció, a la meitat inferior. Conserva la cambra de combustió, tot i que amb l'entrada mig tapiada i usada com abocador. | 08305-274 | Bòbila Jané | 41.3547100,1.7078400 | 391911 | 4578940 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73504-foto-08305-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73504-foto-08305-274-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 73321 | Voltes de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltes-de-santa-maria | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere. i MASACHS, Josep Mª (1970). 'Vestigios romanos en Vilafranca', dins Panadés any XXX, núm.1489, 25 abril 1970, pàg. 11. | I-V i XVI | En una de les moltes reestructuracions (segurament la de després de l'incendi de 1934) es trobaren, a les voltes de la basílica de Santa Maria, tres fragments de columna de factura romana, que es dipositaren en el Museu Lapidari instal·lat al claustre de Sant Francesc. La única notícia que tenim és la referència de Pere Giró i J. Mª Masachs (1970), apuntant exactament: 'En el tejado de la Basílica de Santa Maria existían hace años algunas columnas estriadas incompletas de factura romana'. Les columnes segurament formaven part del farciment de l'estructura de volta del cobriment de l'església, potser reaprofitades d'algun jaciment romà de les rodalies de Vilafranca. | 08305-194 | Plaça de Jaume I, s/n | Es poden relacionar les columnes amb algun jaciment de la zona, com la vila romana del Casalot d'Espuny, d'on es podien haver reaprofitat per la construcció de l'església o posar-les en relació amb les troballes de Sant Pelegrí, potser indicant la possible existència d'un assentament romà al mig de Vilafranca. | 41.3469600,1.6972800 | 391015 | 4578093 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73321-foto-08305-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73321-foto-08305-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73321-foto-08305-194-3.jpg | Legal i física | Medieval|Antic|Romà|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|80|83|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73239 | Vitralls de la Basílica de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-de-la-basilica-de-santa-maria | MIRET i NIN, Montserrat (1987). La basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Primer premi XV Concurs Sant Ramon de Penyafort de 1987. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Conjunt de set vitralls: el central onbra de Pau Boada i la resta de Pau Macià. El vitrall central, s'adapta a la forma ametllada de la finestra que està disposada en el pany central de la capçalera i entre contraforts. L'espai es divideix en tres parts: la superior, on s'hi representa el cel amb el sol, la lluna, els planetes i les estrelles; la central, on es representa el naixement de Jesús, amb el nen rentat per les llevadores en un primer terme, i la mare ajaguda en el llit en un segon pla; i la part inferior, amb la representació d'un cep i de l'escut de la vila entre dos personatges. Els vitralls laterals de l'absis, també s'adapten a la forma de les finestres. El primer és la representació de la creació amb Adam i Eva; el segon, tracta l'expulsió del Paradís; el tercer, l'arbre genealògic de Jesús, amb Abraham, els profetes i els reis fins a David; el quart és l'Anunciació; en el cinquè, l'episodi de l'Apocaplisi on un drac vermellós arrossega la humanitat fins a l'infern, els àngels lluiten per aixefar el drac dels set caps; i el sisè la representació de l'església i la Trinitat a la part superior. | 08305-146 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Els vitralls van ser costejats per Ramon Pujol Güell, que les encarregà a Pau Boada i Pau Macià. Es van començar a col·locar l'any 1959. L'assessor litúrgic de la iconografia fou Aureli Maria Escarré, abat de Montserrat. Pau Boada i Mercader és l'autor del vitrall central (1910-1978), era pintor i va participar en l'Exposició de Primavera del Saló de Montjuic (1936) i a l'Exposició Nacional de Belles Arts (1944). Pau Macià era pintor, muralista, il·lustrador i cartellista i professor de l'Escola Massana des de 1946. Fou el guanyador del concurs de cartells organitzat pel Congrés Eucarístic de Barcelona de l'any 1952. | 41.3471300,1.6977200 | 391052 | 4578111 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73239-foto-08305-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73239-foto-08305-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73239-foto-08305-146-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Boada i Pau Macià | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73299 | Vinya d'en Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-salvany | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945, pàg. 226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, A. i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistòrica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampuries, núm. V, pp.185-216. GIRÓ ROMEU, Pere (1948).'Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pp. 250-260 GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'La cultura dels sepulcres en fosa en el Penedès', dins Ampurias vols. IX-X (1947-48), pp. 258-259 | destruït | L'any 1939 es localitzà durant unes feines agrícoles, un sepulcre en fosa excavat a 1 metre de profunditat, que fou destruït. L'any 1943 es dona la notícia de la troballa d'una llosa, segurament la coberta (1,10 m x 0,66 m x 0,15 m), sota la qual aparegué una destral de serpentina polimentada (13 cm x 3,5 cm x 2,2 cm). En aquesta mateixa sortida es localitzà una altra llosa en el marge d'un camí que podria haver format part d'un enterrament. A part de la destral esmentada es tenen notícies d'una altra destral (desapareguda), fragments de ceràmica a mà, alguns sílex i restes d'ossos humans. | 08305-178 | Santa Maria dels Horts | Troballa fortuïta de l'any 1939, més tard confirmats. | 41.3432000,1.7228700 | 393149 | 4577643 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73259 | Vinya d'en Pau o Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-pau-o-torrelletes | ALMAGRO BASCH, M. (1944). 'El lodo y la cultura. En torno al hallazgo de los primeros vasos griegos en el Panadés', dins Verde y Azul. Vilafranca del Penedès. núm. 3 Suplemento literario del Panadés. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ i ROMEU, Pere (1985). 'La ceràmica ibèrica de la Viña de Pau en el Panadés. Notas para su estudio', dins Recull de l'obra dispersa de l'arqueòleg Pere Giró i Romeu. Vilafranca del Penedés, pp. 17-34. GIRÓ i ROMEU, Pere (1950).'Interesantes donativos al Museu de Vilafranca', dins Acción Católica. Vilafranca del Penedès. Any X . Núm. 45 GIRÓ i ROMEU, Pere (1947). 'La ceràmica ibèrica de la Viña de Pau, en el Panadés. Notas para su estudio', dins Archivo Espanyol de Arqueología. Madrid. Vol. XX (1947) núm. 68, pp.200-209. Reeditat a: Recull de l'obra dispersa de l'arqueòleg Pere Giró i Romeu. GIRÓ i ROMEU, Pere (1956). 'Villafranca del Penedés', dins la VII Reunión de la Comisaria Provincial de excavaciones Arqueológicas de Barcelona, Informes y Memorias (Madrid), núm. 32, pp.171-174. GRIVÉ, M.(1934). 'Els íbers al Penedes', dins el Butlletí C.E.Vilafranquí (gener-febrer 1934), núm. 34. GRIVÉ, M.(1934). 'Els íbers al Penedes', dins el Butlletí C.E.Vilafranquí (setembre-octubre 1934), núm. 38. MASACHS, J.M. (1973). 'Ciutats desaparegudes III', dins Casal, núm. 59. Vilafranca del Penedès, pp.3-5. MASACHS, J.M. (1976). Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés. Vilafranca del Penedés. Museu de Vilafranca, 1976. ROS MATEU, A. (2004). 'El camp de sitges de Vinya d'en Pau (Vilafranca del Penedès), revalorització dels materials dipositats al Museu de Vilafranca', dins Revista d'Arqueologia de Ponent (Lleida), 13. Secció d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. Universitat de Lleida, pp.191-209. | V-I aC | L'any 1930, arrel d'uns treballs agrícoles, es troben les primeres sitges amb material ibèric. A partir de llavors s'inicien els treballs arqueològics de P.Martí Grivé, que amb 6 anys (fins 1936) excavà varies estructures sense tenir en compte la separació de material de cada una (això fa difícil assignar cronologia detallada a cap de les estructures). Aquestes estructures eren: - 17 sitges de secció ovoide o circular, algunes molt afectades per continus treballs de conreu, totes obertes a la vinya del Pau. - 1 forn de ceràmica que es derrumbà al ser excavat pel seu mal estat de conservació (arcada destruïda d'antic), amb una càmera quadrangular sobre la que hi havia vàries fileres de boca o forats quadrangulars, i part de la xemeneia amb les parets parcialment vitrificades. Material: ceràmica a torn ibèrica, amb decoracions de pintura roja, dents de llop. Les formes són Kalathos, oenochoes, petits vasos, gerretes, àmfores, tapadores i una gran gerra gran amb les parets plenes de petits forats que possiblement seria usat com a filtre. Ceràmica romana, amb un petit vas de ceràmica fina grisa, àmfores, petit ungüentari, tègules, plats i altres fragments de ceràmica negre campaniana, una pedra de molí, llànties, fragments de vidre blavós, fragments d'una columna de pedra de secció octogonal i peses de pedra calcària. La segona etapa d'excavacions dirigides per Pere Giró i Romeu començen en 1943 amb l'obertura de cinc sitges a la vinya del Pau. Les sitges tenien una secció circular entre 1'70-1'80 m i 0'80 i 1 m de profunditat, allà va aparèixer ceràmica ibèrica i en una de les sitges va aparèixer un vas de ceràmica àtica del segle IV (amb la figura d'un atleta) i un fragment de Kylix (amb escenes de cavalls en figures roges). A partir de 1944 es començen a excavar en els camps de l'altre banda del camí, a la vinya Torrelletes i la d'en Joan Espelta. En 1957 s'excava una nova sitja, i dues excavacions més en 1960 (tres sitges a cada excavació). Totes les excavacions amb el mateix tipus de material ibèric. En total es van excavar 22 sitges i un forn, a més del material ja esmentat també es va treure material metàl·lic com un anell, una fíbula, una placa, una punta de fletxa, una dena de bronze, un ganivet de ferro i vàries planxetes de coure. | 08305-158 | A l'est del terme municipal | Excavacions dirigides per Pere Martí Grivé entre els anys 1930 i 1936, que consistiren en treballs esporàdics aprofitant feines agrícoles. Pere Giró i Romeu feu diverses campanyes als anys 1943, 1944, 1957 i 1960. | 41.3392800,1.7185400 | 392781 | 4577214 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73259-foto-08305-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73259-foto-08305-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73259-foto-08305-158-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73285 | Vinya d'en Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-giralt | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). Activitats arqueològiques II. Fons de cabana neo - eneolítiques al Penedès. Agrupació Excursionista de Catalunya. Barcelona, març de 1963. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Notas de arqueologia de Cataluña y Balears. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXIV, pàg.309. | XV-XIIaC | destruït en part | En la realització de tasques agrícoles, al setembre de l'any 1950, es descobrí el que semblava ser un fons de cabana en avançat estat de destrucció, es van excavar 50 cm que semblava ser que estava intacte, però sembla ser que només 20 cm eren de potència arqueològica, on va aparèixer terra fosca, amb cendres, ossos, carbons i ceràmica feta a mà, ceràmica amb cordons, gerres globulars i un fragment de molí de granet. | 08305-171 | Al nord-est del terme municipal | Excavació dirigida per Pere Giró i Romeu amb membres del museu de Vilafranca el dia 4 d'octubre de 1950. | 41.3522400,1.7143500 | 392451 | 4578658 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73285-foto-08305-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73285-foto-08305-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73285-foto-08305-171-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La cronologia que li dona Pere Giró i la de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya difereix. Aquí ens hem basat en l'aportació de l'Inventari. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73322 | Vinya del Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-rec | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | troballes superficials en terrenys agrícoles. | S'han documentat restes lítiques superficials. La indústria, sobre sílex , pertany a dos moments cronològics ben diferencitats: -Paleolític mitjà, amb un còdol treballat unifacialment (chopper), un còdol treballat bifacialment (choppin-tool), dues rascadores i cinc ascles levallois. Tenint en compte la presència d'aquests darrers elements es poden atribuir el conjunt a un Mosterià tipus Levallois. -Neolític, representat per la presència d'un nucli prismàtic, i sense cap altra resta significativa. Pels autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es tracta d'un taller lític en superfície. | 08305-195 | Al nord del terme municipal, en el límit de Cabanyes. | Prospeccions realitzades per en Josep Gràcia i Giralt, membre de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca l'any 1981. | 41.3647500,1.6942900 | 390794 | 4580071 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-3.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73267 | Vinya del Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-marxant | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .225. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 187. GIRÓ ROMEU, Pere (1935). 'Quaderns de camp', vol. 1 1932-35 (31 de juliol de 1938) inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Notas de Arqueologia de Catalunya y Baleares. Vilafranca del Penedés', dins. Ampúrias, num. XXIV, pàg .309. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). 'Activitats Arqueològiques III. La cultura dels sepulcres de fosa en el Penedés', dins Agrupación Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. MUÑOZ, Ana (1965). La Cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Instituto de Arqueologia y Prehistoria, Universitat de Barcelona, núm. 9, Barcelona. RAURET, A. Ma. (1963). 'El proceso de la primitiva población del Penedés'. Memòria de Licenciatura, Universitat de Barcelona, (inèdita), pp. 94-95. RIPOLL, E. i LLONGUERAS, M (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pàg. 53. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | troballes fragmentades | L'any 1937 el Sr. Marxant arrancà una llosa mentre llaurava; els fragments de crani que van sortir, els va llençar i va tapsr el forat. Masanell fou avisat i va poder recollir-hi fragments de ceràmica a mà amb cordons aplicats, algunes superfícies brunyides i una vora de llavi de plat. Mitja destral fragmentada i algunes peces de sílex. Pere Giró per la seva banda trobà, en aquella zona, una peça de sílex (gratador?) i una petxina gastada possiblement d'un aixovar. L'any 1938 el grup de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca excavà un enterrament situat a la feixa inferior respecte a la troballa de l'any 1937. Només varen aparèixer dues lloses laterals amb fragments de crani. També es tenen notícies orals que en algun camp proper fou destruït un altre enterrament d'aquest tipus. | 08305-162 | Vessant meridional del turó de Sant Pau | Excavat per membres de la secció d'Arqueologia del museu de Vilafranca, sota la direcció de Pere Giró, el 31 de juliol de1938. | 41.3588000,1.6848300 | 389993 | 4579423 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73265 | Vinya del Catxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-catxo | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRÀCIA i GIRALT, Josep (1986). 'El jaciment prehistòric de Cua de Lluert, Pacs', dins 3 de Vuit. núm. 217, 27 de juny de 1986. Vilafranca del Penedès, pàg. 17. | troballes superficials | Troballes realitzades en superfície en el sector esportiu del municipi, entre la pista poliesportiva i el Camí vell de la Bleda. És un sector de suau pendent i amb un potent substracte argilós que queda just a 150 m darrera les pistes d'atletisme. Hi ha molt poc material recuperat: una rascadora transversal sobre ascla, una rascadora amb denticulats, una punta sobre ascla, un ascla cortical retocada, denticulats, un nucli centrípet. També s'han recollit 8 nuclis, 32 nòduls i còdols (sílex, quars i quarsita), 1 pedra de fusell i dues destrals piquetejades. En general doncs, exceptuant la presència dels dos polimentats, estem davant una industria típicament mosteriana, i que com a tret comú té, en aquest cas, es dels talons plans. | 08305-161 | Camí vell de la Bleda | Prospeccions realitzades per en Josep Gràcia i Giralt els anys1985-86. | 41.3460400,1.6865200 | 390113 | 4578004 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Paleolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|77|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73320 | Vinya de la Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-la-sort | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XIV | no es coneix amb precisió el lloc de la troballa. | La única informació que tenim del jaciment és l'existència d'uns materials recollits i dipositats al Museu de Vilafranca en l'època de Pere Giró. Es tracta d'un lot que es compon íntegrament de fragments de ceràmica Baix Medieval: ceràmica grisa atípica de pasta clara, fragments de grans recipients, i alguna decoració incisa molt suau. | 08305-193 | al nord del municipi | 41.3564100,1.6972900 | 391031 | 4579142 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73320-foto-08305-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73320-foto-08305-193-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73621 | Trull de Serveis Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-serveis-penedes | XIX-XX | Almàssera o trull d'oli complet amb tots els mecanismes per fer-lo funcionar amb motor, que ha estat traslladat del seu lloc original i tornat a muntar a l'espai d'una benzinera. Es tracta d'un trull mogut per energia elèctrica. Primerament, ens trobem amb el braç metàl·lic que recull les olives per dipositar-les a la base del molí, la solera, on tres moles còniques fan la primera premsada. La pasta resultant es posa a la batedora, on s'escalfa al bany maria per després posar-ho als esportins, on es fa una segona premsada. Es conserva el motor, totes les corrioles, el radiador per escalfar l'aigua de la batedora en molt bon estat de conservació. | 08305-364 | Carrer d'Igualada, cantonada amb el carrer de Sant Sadurní d'Anoia. | La família Vives a iniciativa d'en Ton va comprar aquest trull a la fàbrica Peris dels Monjos a l'any 2004. Després de comprar-lo van decidir tornar-lo a muntar de manera que pogués tornar a funcionar. Des de llavors, un parell de cops l'any, per la fira del gall (el desembre) i per la fira de l'oli, fan demostracions obertes a la gent. | 41.3506600,1.7054700 | 391706 | 4578493 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73621-foto-08305-364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73621-foto-08305-364-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 73486 | Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs-1 | http://www.vilafranca.cat | XX | Organitzada per l'Associació Amants dels Cavalls Sant Antoni Penedès, cada any te lloc a la vila la tradicional benedicció d'animals en motiu de la celebració de Sant Antoni Abat, protector dels animals de companyia, que s'escau el 17 de gener. El diumenge següent a aquesta data uns dos-cents cavalls i una trentena de carruatges de tota la comarca surten fent un recorregut per la vila que passa sempre per davant de l'església de Sant Francesc on els animals són beneïts a la una del migdia un cop acabat l'ofici religiós. Un cop tot el seguici arriba a la Rambla de Sant Francesc aquests donen tres tombs a la rambla. En finalitzar els tres tombs es lliura a tots els participants un recordatori de la diada. | 08305-264 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest esdeveniment coincideix sempre amb la festa del xató. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 73109 | Teatre de la Societat La Principal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-la-societat-la-principal | MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. SABATÉ i MILL, Antoni (1982). 'Pere Mas i Parera i la Vilafranca del seu temps, l'aprenentatge', dins Quaderns d'aportació cultural. Ajuntament de Vilafranca, Comissió de Cultura. SOLÉ i BORDES, Joan (2004). Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport, La Principal. Llibre del centenari 1904-2004. Edita Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport La Principal. Vilafranca del Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres destinat a teatre i dependències d'ús social; compost per un cos situat a la façana i un cos destinat a teatre. El cos de la façana és de planta baixa, dos pisos i sotacoberta. La coberta és a dues vessants i terrats posteriors. Hi ha un vestíbul a la planta baixa des de la façana fins el teatre. Façana composada simètricament sobre tres eixos verticals, amb el cos superior reculat de l'alineació de la façana. Platea envoltada d'una planta baixa més dues plantes de llotges, amb un escenari de grans dimensions que ha estat reformat per satisfer les necessitats actuals. A més les butaques són mòbils, permetent la realització d'altres activitats com ara el ball o sopars. | 08305-16 | Rambla de Nostra Senyora, 35-37 | L'any 1904 es funda la societat La Principal. Abans de tenir teatre llogaven el teatre anomenat Principal, propietat del senyor Bolet, i per aquest motiu porten aquest nom. Les obres del nou teatre comencen l'any 1920 | 41.3447900,1.7006400 | 391292 | 4577848 | 1921 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73109-foto-08305-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73109-foto-08305-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73109-foto-08305-16-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Andreu Audet i Puig | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73132 | Teatre Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-bolet | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Teatre que fa cantonada, de planta rectangular sobreaixecada respecte al nivell del carrer, format per un cos de vestíbul, un cos de platea i un cos d'escenari amb sota escenari. La platea és rectangular amb dos pisos de llotges perimetrals formant 'U', amb amfiteatre posterior i dues escales d'un tram als laterals de l'escenari. Coberta a dues aigües. Les façanes són de parament llis sense decoració composades sobre eixos verticals. La façana al carrer Duc de la Victòria formada per nou trams separats per baixants d'aigües pluvials vistos, amb portals d'arc rebaixat a la planta baixa, emmarcats amb pedra, però alguns cecs. A la planta pis, les obertures són balcons ampitadors d'arc de mig punt i també emmarcats amb pedra. La façana té un sòcol, separació de pisos i cantoneres, i està coronada amb cornisa. La façana del carrer de Migdia es composa simètricament sobre tres eixos amb obertura central i obertures laterals menors, totes de mig punt i algunes cegues. Coronament amb cornisa i capcer esglaonat amb ull de bou. | 08305-39 | Carrer Bolet, 3 | L'any 1886 es va construir, en set setmanes, damunt la sala anomenada 'Gran Salón de la Rambla' que s'havia edificat l'any 1864. El projecte fou encarregat a l'escenògraf Joan F. Chia i Alba. El propietari era Pau Aixelà. L'any 1920 es fan obres de reforma per transformar-lo en un cinema. Finalment, l'any 1982 es condiciona com a Teatre Municipal, segons projecte dels Serveis Tècnics del nou propietari. | 41.3443500,1.6999100 | 391230 | 4577800 | 1886 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73132-foto-08305-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73132-foto-08305-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73132-foto-08305-39-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan F. Chia i Alba | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73363 | Sitges de la Plaça de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-placa-de-santa-maria | ALEGRET, Pere (1887). Apuntes históricos de Vilafranca del Panadés y su comarca. Vilafranca, Pàg. 261. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès. MASSANELL, Antoni (1985). 'Llocs d'enterrament a Vilafranca del Penedès', dins Olerdulae. Museu de Vilafranca , pàg. 11. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, Esglésies i Capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. | XIV-XVII | soterrat sota el paviment de la plaça. | La noticia de les troballes fou comunicada oralment als autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, segons les quals es van detectar quatre sitges amb molt poc material d'època baix medieval o moderna. Tant podia tractar-se de sitges d'alguna casa que havia estat erigida en aquest emplaçament com que formessin part de la Sagrera de la basílica de Santa Maria. | 08305-202 | Plaça de Santa Maria | Intervenció arqueològica dirigida per Jordi Vallès Cuevas , l'any 1987, per a una actuació que formava part de la remodelació de la Plaça Santa Maria a partir d'un projecte de l'escola Taller de l'Alt Penedès, dirigit per l'arquitecte Anton Salvadó i Cabré. | 41.3467800,1.6972600 | 391013 | 4578073 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73363-foto-08305-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73363-foto-08305-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73363-foto-08305-202-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73287 | Sitges Bar Ze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-bar-ze | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XII-XV | poc documentat | Conjunt de cinc sitges trobades en fer reformes a la planta baixa d'un local destinat a bar. Només es van poder documentar dues sitges, una estava plena i l'altra buida, feien 2,7m la buida i 2,2 m la plena Van sortir materials baix medievals i vidriats moderns. Va aparèixer després una tercera però que no es va documentar i es va destruir. El propietari actual del bar les ha integrat posant-li llum i tapadora de vidre, a més les ha comunicat entre elles. El solar en que s'han les sitges pertanyia amb molta probabilitat al castell del moment fundacional de Vilafranca, es creu que aquell castell ocupava tota aquella illa entorn de l'església, entre els segles XII i XV. | 08305-172 | Carrer Escudellers, 14 | Troballa realitzada l'any 1988 en motiu d'unes obres de reforma. | 41.3473600,1.6968700 | 390981 | 4578138 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73287-foto-08305-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73287-foto-08305-172-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73134 | Seu Caixa d'Estalvis del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seu-caixa-destalvis-del-penedes | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. UDINA CASTELL, Lluís M. (1997). Vilafranca i La Rambla a la dècada dels anys 50. Dades històriques i curioses d'ahir. Penedès edicions, s.l. Vilafranca del Penedès. | XX | Edifici que fa cantonada de tres façanes. Consta de planta semisoterrada, planta baixa sobreaixecada, entresolat i quatre pisos, de coberta plana. Les façanes estan composades simètricament sobre diversos eixos verticals. Les façanes més llargues són les que corresponen al carrer de la Parellada i a la Rambla de Nostra Senyora. L'escaire d'unió d'aquests dos carrers, es la tercera façana, però que fa les funcions d'eix entre les altres dues i on hi ha l'entrada principal, adintellada i motllurada. Al seu damunt, a l'entresolat, s'hi disposen tres obertures quadrangulars seguides. A la planta principal i la del seu damunt, tenen sengles balcons correguts de dues obertures adintellades. El tercer pis te finestres adintellades sense balcó. En el darrer pis, hi trobem tres finestres adintellades de forma rectangular, la del mig doble. A la façana de la Rambla de Nostra Senyora, cal destacar les obertures de la planta principal i la segona planta. D'esquerra a dreta hi ha seriació de tres balcons d'obertura única adintellada, balcó corregut de doble obertura i cinc balcons més d'obertura única, totes adintellades. La planta tercera segueix la simetria dels pisos inferiors, però amb finestres adintellades. A la façana del carrer de la Parellada, es repeteix la tipologia i organització amb balcons d'obertura única. El coronament es fa amb cornisa i barana d'obra amb parament llis. El parament de la planta baixa és amb revestiment de pedra tallada de forma rectangular, la de l'entresolat simulant carreus regulars. La resta del parament és llis amb esgrafiats figuratius. | 08305-41 | Rambla de Nostra Senyora, 2 | Segons consta a la façana, els esgrafiats són de l'any 1952. Es va inaugurar el 15 d'octubre de l'any 1953, coincidint amb la II Fira del Vi. | 41.3458800,1.7008700 | 391313 | 4577968 | 1952 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73134-foto-08305-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73134-foto-08305-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73134-foto-08305-41-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eusebi Bona i Puig | 120|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73263 | Sepulcre de l'autopista o de Ca l'Arnabat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-lautopista-o-de-ca-larnabat | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | destruït | En fer el pont de l'AP-7, prop de Ca l'Arnabat, a 2 m de fondària es trobà una estructura d'enterrament, destruint-se ràpidament. L'encarregat va recollir un crani sencer i la notícia arribà a P. Giró que va recollir alguns fragments d'ossos i 2 de ceràmica en les piles de terra de les inmediacions. Interrogant als obrers aconseguí averiguar que eren 4 individus inhumats i que estaven en posició encogida. Giró dedueix que aquestes característiques junt amb la troballa d'una llosa natural i sense cap senyal que feia uns 40 x 40 x 5 cm, amb varies osques laterals, fan que la troballa sembli un sepulcre de fossa. Per la descripció dels obrers Giró atribueix a 2 adults i 2 infants de 7-8 anys els enterraments, reforçant aquests arguments amb l'opinió del doctor Cuadras que va examinar un maxil·lar. Un dels cranis es trobà desplaçat als peus d'un inhumat. El material recollit fou 2 ceràmiques (una es informe a mà), l'altre és un fragment de bol amb vora, carena i base. Les restes humanes dels 4 individus estan totalment fragmentades (18 fragments de crani, 3 de costella, 5 caps de fèmur, 1 de pelvis i un indeterminat). | 08305-160 | Pont AP-7 Sortida Vilafranca Sud | Giró va recollir el material apilat als marges de terra de l'obra de la carretera el març de l'any 1972. | 41.3316000,1.7111500 | 392150 | 4576370 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73263-foto-08305-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73263-foto-08305-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73263-foto-08305-160-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73231 | Sarcòfag d'Hug de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dhug-de-cervello | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag d'Hug de Cervelló de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag d'Hug de Cervelló de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Petita urna d'alabastre policromada i decorada. Enn el fris davanter s'hi observa un seguit de personatges que molt bé podria tractar-se de dotze frares franciscans que miren un personatge central que usa tiara (bisbe) i estar en actitud de beneir amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el gremial ajudat per dos frares revestits amb hàbit sacerdotal. Als laterals de l'urna s'hi han esculpit sengles escuts amb les armes dels Cervelló: un cèrvol. Un dels escuts està sostingut per uns àngels de genolls i l'altre per dues figures femenines dretes. La coberta o tapa és de dues aigües i s'hi representa la figura jacent del difunt, que està vestit amb ausberg fins els peus i al damunt porta cota de malla. Porta espasa i escut. El cap, cobert amb un capmall, reposa damunt un coixí. Els peus cargolats reposen sobre el dors d'un llebrer. Les mans porten guants de malla i descansen sobre el pit. Els laterals estan decorats amb motius vegetals. Una faixa a la part inferior del frontis de l'ossera porta la següent inscripció: 'HIC JACET NOBILIS HUGO DE CERVILIONE DOMINUS DE QUEROL QUI OBIIT ANNO DOMINI MILLESIMO CCCXXXII INFRA OCTAVA BEATI FRANCISCI' | 08305-138 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Hug de Cervelló fou baró de La Llacuna i senyor de Querol. La comtessa d'Estrades i el seu fill, el duc de Medinaceli, són successors seus. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448100,1.6974700 | 391027 | 4577854 | 1332 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73236 | Sarcòfag dels Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dels-piquer | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfags de les capelles laterals (esquerres) de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag dels Piquer de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XV | Sarcòfag ubicat a la paret lateral esquerra de la capella de Sant Pere d'Alcàntara, sostingut per dues mènsules en forma de lleó. La decoració del fris frontal de l'ossera està formada per quatre escuts ogivals sense divisa emmarcats per un quadrifoli. La decioració dels laterals és similar a la del frontis. Tapa o coberta a dues aigües sense decoració a la part frontal i amb decoració de motius vegetals en els laterals. No presenta cap inscripció. | 08305-143 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Els Piquer fou un llinatge de nobles cavallers de la vila. L''església de Sant Francesc de Vilafranca formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449800,1.6974300 | 391024 | 4577873 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73233 | Sarcòfag dels Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dels-penyafort | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de la capella lateral esquerra de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag dels Pednyafort de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XIV | Sarcòfag ubicat a la banda esquerra de la capella de la Puríssima, sostingut per dues mènsules en forma de lleó, atribuït a la família Penyafort. La decoració del fris frontal de l'ossera és un baix relleu que representa la resurrecció dels morts, on es veuen vuit personatges drets i en actitud de pregar i dos individus als extrems sortint de sengles taüts. Els personatges centrals, quatre figures femenines nues, un frare franciscà i tres homes vestits de cintura en avall, es troben sobre un llit de flames. Tot el grup emmarcat per sanefes de rosetes en relleu. La coberta o tapa és a dues aigües. En una es representa un personatge jacent amb cota de malla, gamberes i sabatons de ferro. El cap amb capmall i elm reposa sobre un coixí. Els peus es cargolen damunt el dors d'un llebrer. No va armat i presenta les mans damunt el pit en oració. | 08305-140 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | L'atribució d'aquest sarcòfag als Penyafort no és segura. Aquesta família lligada a Sant Ramon de Penyafort tenia el seu castell al lloc de Penyafort de la parròquia de Santa Margarida i els Monjos. L'església de Sant Francesc de Vilafranca, formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3450200,1.6973600 | 391018 | 4577877 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73234 | Sarcòfag de Pere d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-pere-davinyo | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de Pere d'Avinyó de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag del senyor d'Avinyonet de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XIV | Sarcòfag policromat ubicat damunt l'antiga porta de l'orgue i sostingut per dues mènsules amb forma de lleó amb els crins daurats. La part frontal de l'ossera té decoració d'arqueries i columnes formant quatre compartiments o capelletes que emmarquen escuts amnb un lleó rampant, de llinatge pertanyents al noble enterrat. La coberta o tapa és a dues aigües. En una hi ha la representació de Pere d'Avinyó vestit amb cota de malla, cuirassa, gamberes i sabatons de malla. Porta el cap descobert i amb cabellera daurada, reposa damunt un coixí. Els peus reposen damunt el dors d'un llebrer. Les mans estan en oració i recolza el cos en una espasa. La decoració està complementada per sanefes de rosetes en relleu. No presenta inscripció. | 08305-141 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Pere d'Avinyó fou ambaixador a Constantinoble, governador de Catalunya l'any 1389 i fou el germà de Fra Marc, fundador de l'Hospiatl de Sant Pere. L'església de Sant Francesc de Vilafranca formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448600,1.6974000 | 391021 | 4577859 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73235 | Sarcòfag de Marc de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-marc-de-puigmolto | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfags de les capelles laterals (esquerres) de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag de Marc de Puigmoltó de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XV | Sarcòfag uibicat a la paret esquerra de la capella de Nostra Senyora dels Àngels, sostingut per dues mènsules en forma de lleó. El fris frontal de l'ossera està decorat amb una arqueria ogival trilobulada amb sengles columnes que formen quatre compartiments on es situen quatre escuts ogivals de llinatge, amb un moltó passant en cadascú. La decoració dels laterals és similar. A la part inferior de l'urna, hi ha una sanefa de rosetes en relleu. La tapa o coberta té forma de volta i no disposa de decoració. No presenta inscripcions. | 08305-142 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Marc de Puigmoltó fou un noble cavaller de la vila del segle XIV-XV, benefactor de l'església de Sant Francesc, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449200,1.6975000 | 391030 | 4577866 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73230 | Sarcòfag de Bertran de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-bertran-de-castellet | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de Bertran de Castellet de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag de Bertran de Castellet de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Sarcòfag en forma de caixa paral·lelepípeda de marbre (1'83 m de llargada per 0'53 m d'amplada). Descansa damunt de quatre columnes de secció tetralobular amb capitells esculpits. Dos dels capitells mostren quatre falcons drets units per les ales; els dos restants presenten vuit panteres o lleons rampants unides per les potes i el llom. Les dues cares principals estan dividides en vuit compartiments mitjançant fines columnes que suporten una arqueta ogival trilobulada. En cada un dels compartiments hi ha els escuts del llinatge de la família. Aquests, corresponen a dos llinatges diferents i es repeteixen alternativament al llarg del sarcòfag. Són ogivals i quarterats en creu. En un d'ells, en el quarter 1 i 4 hi ha un castell amb tres torres d'homenatge i en els quarters 2 i 3 un griu rampant. L'altre té un cèrvol aturat als quarters 1 i 4 i quatre creuetes disposades en creu als quarters 2 i 3. Els laterals de l'ossera presenten una decoració similar amb dos compartiments a cada costat. La tapa és a dues aigües, i s'hi representa la figura jacent de Bertran de Castellet. En un costat està vestit amb cota de malla amb el cap cofat per un capmall; les mans porten guantellets i està armat amb un escut sostingut per la mà esquerra que cobreix la meitat inferior del cos i una espasa a la mà dreta recolzada sobre el pit. El cap reposa sobre un coixí i els peus, calçats amb sabates de malla es cargolen sobre un mastí. A lacara oposada, el personatge porta l'hàbit de Sant Francesc i les mans en oració i el cap reposa damunt d'un coixí. A l'orla inferior de l'ossera hi ha una insccripcció en lletres capitals gòtiques que diu: 'ANNO DOMINI MCCCXXIII, VI KAL. MARCII OBIT NOBILIS DOMINUS BERTRANDUS DE CASTELLETO MILES IN SARDINIA ET RECEPIT HABITUM FRATUM MINORUM QUI CONDIDIT TESTAMENTUM SUUM ET ELEGIT SEPULTURAM IN DOMO FRATUM MINORUM VILLAEFRANCHE CUJUS ANIMA REQUIESCAT IN PACE AMEN. PATER NOSTER. AVE MARIA'. | 08305-137 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Bertran de Castellet, fou un noble cavaller del segle XIV i senyor del castell de Sant Esteve de Castellet. L'any 1311 lluità al costat del comte de Barcelona en la repressió de determinats nobles revoltats. Va participar a les Corts de Montblanch i les de Girona. Destaca com a militar en la conquesta de Sardenya, on va morir. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449400,1.6972700 | 391010 | 4577868 | 1323 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73232 | Sarcòfag de B. de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-b-de-boixadors | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag d'un cavaller hospitalari de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Mausoleu de B. de Boixadors de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Sarcòfag (1'70 m de llargada per 0'66 m d'amplada) de pedra calcària que està adosat a la paret lateral de la capella de Sant Jordi dins una fornícula amb arqueria ogival que li dóna aspecte de panteó. La caixa està ornamentada amb arqueria i columnes d'estil ogival amb decoració vegetal formant quatre capelles a l'interior de les quals es troben sengles frares franciscans amb caputxes i les mans recollides. La coberta o tapa és a dues aigües. En la vessant anterior hi ha la figura del difunt jacent. Està vestit amb cota de malla i una sobrevesta; sabatons de malla, capmall i capell. Les mans estan en oració. Porta una espasa al costat esquerre. Als peus hi ha un gos ajagut. Damunt el pit porta la creu de Montesa. El sarcòfag està sostingut per dues mènsules en forma de lleó. Non presenta cap inscripció. Tot el conjunt presenta indicis d'haver estat daurat i policromat. | 08305-139 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | B. de Boixadors era senyor de Marmellar; l'any 1325 fou nomenat majordom de l'Infant Alfons a qui acompanyà en la conquesta de Sardenya. Posteriorment fou nomenat Governador General de Sardenya fins que morí, l'any 1341. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448900,1.6973100 | 391014 | 4577863 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73108 | Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dels-horts | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. A la façana de ponent hi ha una galeria porticada en planta baixa afegida que per la coberta fa les funcions de terrassa a la que s'hi accedeix per una escala que sobresurt de la línia de façana. A la dreta, hi ha alguns cossos annexos a la masia. Tot el recinte està delimitat per una closa amb portalada d'arc de mig punt i coronament pla. La façana principal té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. A la planta baixa i centrat, hi ha el portal rodó adovellat, amb una finestra adintellada a cada costat. En el primer pis, damunt del portal, trobem un balcó d'obertura única adintellada amb una finestra, també adintellada, a cada costat. En el segon pis, a l'eix central, hi ha un balcó ampitador amb una finestra a cada costat, totes tres obertures també són adintellades. El parament és llis i arrebossat. Totes les obertures estan emmarcades amb ampits, muntants i llindes de pedra granítica treballada. Els escaires de les façanes també estan reforçats amb carreus de pedra. | 08305-15 | Entre la Riera de Vallmoll i la de Santa Maria dels Horts | És propietat de la societat Pedro Albalejo, s.l des de fa uns 35 anys. Abans n'era el propietari el senyor Barruel Panzano. | 41.3426600,1.7195100 | 392867 | 4577588 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73108-foto-08305-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73108-foto-08305-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73108-foto-08305-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada pel senyor Joan Llopis. | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73289 | Santa Digna o Pla de la Girada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-o-pla-de-la-girada | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1969). 'Las estaciones talleres en el Penedés', dins Dionysos. Vilafranca núm.126, pp.2 i 3. | no se'n conserva res | Fruit de diferents prospeccions s'hi recolliren diverses peces de sílex i un parell de fragments de destrals. A finals de l'any 1995 arran de les obres d'urbanització de la zona, com era una zona de possibles troballes arqueològiques, es portà a terme el control dels rebaixos, de seguida van aparèixer estructures arqueològiques i començà l una xcavació d'urgència. Es van documentar 22 estructures, 1 bassa, 8 sitges del bronze antic - mitjà, 1 fons de cabana de l'edat del ferro, 7 fosses d'època moderna, 2 llars i 3 estructures d'època indeterminada. L'any 2000 es va realitzar una nova intervenció d'urgència a l'encreuament de la Rambla de la Girada amb carrer Josep Irla i Avinguda Europa, on es van documentar dues estructures d'emmagatzematge, tipus sitja del bronze inicial (1800-1200) que posteriorment van ser utilitzades com a abocadors d'escombreries. L'any 2004 es va produir una nova intervenció entre l'avinguda Generalitat i la via del tren delimitat per la carretera de Moja (zona afectada per la construcció d'un col·lector d'aigües paral·lela a la línea d'alta velocitat. En aquesta zona només es van trobar materials, però cap estructura. Es creu que aquella zona va tenir una ocupació continuada i intensa per l'aparició massiva de ceràmica grisa i vidriada dels segles XVI - XIX. | 08305-173 | Barri de la Girada | 41.3394900,1.7018400 | 391384 | 4577258 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-3.jpg | Legal | Antic|Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític|Modern|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|79|76|78|94|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 73391 | Santa Digna 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-3 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | IV-X dC | destruït en part | En aquest sector es localitzà aïlladament en el talús del cantó est una única estructura. Es tractava d'un forn de terrissa de grans dimensions d'època tardoromana o alt medieval. | 08305-216 | Al sud del municipi | Excavació de l'any 1995, sota la direcció de Jordi Nadal i Lorenzo. | 41.3410700,1.7093400 | 392014 | 4577424 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73391-foto-08305-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73391-foto-08305-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73391-foto-08305-216-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment no està destruït del tot, ja que el més segur és que s'estengui pels camps del voltant. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73389 | Santa Digna 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-2 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | destruït en part | L'any 1995, arran de la construcció de la nova carretera, es va fer un seguiment dels rebaixos i és localitzà el jaciment. Durant l'excavació d'urgència d'aquest sector es documentaren un total de 5 sitges: 1 del neolític mitjà i 4 d'època tardoromana o alt medieval. El jaciment no està destruït del tot, ja que el més segur és que s'estengui pels voltants del camp. | 08305-215 | Al sud del municipi | Excavació de l'any 1995, sota la direcció de Mª Rosa Senabre i Juncosa. | 41.3389600,1.7075700 | 391862 | 4577192 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73389-foto-08305-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73389-foto-08305-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73389-foto-08305-215-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Romà|Visigot|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Part del jaciment quedà destruït per la variant de la carretera N-340 i una altra part són conreus de vinya. | 80|85|83|87|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73383 | Santa Digna, 1-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-1-4 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MESTRES, J.; et alii. (1990). 'Estructures de la primera edat del Ferro de l'Hort d‘en Grimau. Castellví de la Marca', dins Olerdulae, núms1, 2, 3, 4. MESTRES, J.; SENABRE, Mª R.i SOCIAS, J. (1996). 'L'Alt Penedès a la primera edat del ferro: consideracions a l'entorn d'un model d'ocupació del territori', Taules rodones d'Arqueologia, 1994-96, dins Gala, Revista d'Arqueologia i Patrimoni, núm. 2-5. Sant Feliu de Codines. | destruït en gran part | L'any 1995 arran de la construcció de la variant de la N-340, es va fer un seguiment i es localitzà el jaciment de Santa Digna 1. En l'excavació d'urgència es documentaren un total de 5 sitges de cronologia baix medieval i moderna. L'any 1997 es descobrí una estructura en el marge nord de l'accés direcció el poble de Moja, de la segona rotonda de la carretera de Vilanova. A aquesta estructura se li posà el nom de Santa Digna 4 i es tracta d'una sitja de la primera meitat del ferro. El jaciment no està destruït del tot, ja que és possible que s'estengui pels camps del voltant. | 08305-212 | La Girada | Durant els anys 50 i 60 del segle XX, es detectaren actuacions furtives. Excavacions dirigides per Jordi Farré i Huguet, els anys 1995 i 1997. | 41.3355700,1.7049300 | 391636 | 4576819 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73383-foto-08305-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73383-foto-08305-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73383-foto-08305-212-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Modern|Prehistòric|Antic|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|85|94|76|80|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73135 | Sant Ramon de Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ramon-de-penyafort | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Escultura exempta feta en marbre blanc que representa a Sant Ramon de Penyafort. Està dreta i vesteix hàbit i porta un llibre agafat amb les dues mans a l'alçada de la cintura. | 08305-42 | Plaça de Sant Joan | 41.3461100,1.6987400 | 391135 | 4577996 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73135-foto-08305-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73135-foto-08305-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73135-foto-08305-42-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Rebull i Torroja | 103|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73314 | Sant Pau Inferior | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-inferior | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. CEBRIÀ, A; RIBÉ, G; SENABRE, MA. R. (1991) L'arqueologia a l'Alt Penedès: estat de la qüestió als anys 90. Miscel·lània penedesenca, núm. XV Institut d'Estudis Penedesencs. MAYA, J.L. (1985) Silos de la Primera Edad del Hierro. Universitat Autónoma de Barcelona. Estudios de la antigüedad 2, Bellaterra, pp.147-218. MESTRES, J. SANMARTÍ, J, SANTACANA, J (1990) Estructures de la Primera Edat del Ferro de l'Hort d'en Grimau (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Olerdulae XV, núm. 1, 2, 3, 4. Vilafranca, pp.75-118. | Els material recollits durant les prospeccions dels anys 70, es localitzen en els marges i bancals avui erms, a tocar amb els terrenys conreats amb vinyes i l'erm del inici del pendent de Sant Pau. Es van trobar materials d'indústria lítica (destral, gratadors, ascles, perforadors...) i material ceràmic (nanses anulars, cordons, fragments informes...). A l'abril de 1998 es van fer uns rebaixos de terra per instal·lar canalitzacions d'aigua. Allà es va localitzar una sitja amb material ceràmic atribuït al període de transició entre el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro. La sitja feia 1,23 m de diàmetre i 49 cm d'alçada. | 08305-187 | Sant Pau | Prospeccions de Josep Mestres i Mercadé a juliol de 1976 i agost de 1978. Excavació a l'any 1998 sota la direcció d'Eva Orri. Empresa: Tríade. | 41.3556800,1.6794700 | 389539 | 4579083 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73314-foto-08305-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73314-foto-08305-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73314-foto-08305-187-3.jpg | Legal | Neolític|Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|77|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 73271 | Sant Pau i Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-i-sant-jaume | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .225-227. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 187-188. MONFORT SALIONS, Jordi (1972). Talleres líticos de superfície del Panadés y extensiones. Barcelona: Tesis de Llicenciatura, Univ. Barcelona, setembre de 1972, pp. 178-186. | localització molt imprecisa. | En diversos sectors d'ambdós turons, sense que es pugui precisar més, han estat localitzats diversos tallers de sílex superficials en prospeccions efectuades a partir dels anys 20 per membres del Museu de Vilafranca. S'han documentat diverses peces d'indústria lítica: nuclis, gratadors, geomètrics, ascles, làmines, gratadors sobre làmina, microburins ... En conjunt podem atribuir als materials recuperats una cronologia genèrica que abraça els períodes Epipaleolític i Neolític, segons les peces típiques descrites en els articles. | 08305-164 | Turons de Sant Pau i Sant Jaume, al nord del municipi | S'han fet diverses prospeccions per aquesta zona a càrrec de membres del Museu de Vilafranca des dels anys 20. | 41.3622200,1.6851400 | 390025 | 4579802 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric|Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|76|77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73312 | Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRIVÉ, M. (1930). 'Uns micròlits a Sant Jaume', dins Quaderns Mensuals d'Acció, vol.II setembre - octubre de 1930. Vilafranca del Penedès, pàg.148. MONFORT, Jordi. (1972). Talleres líticos de superfície del Penedes y extensiones. Tesi de Llicenciatura. Barcelona: Universitat de Barcelona, setembre de 1972. pp. 178-186. | troballes superficials | Troballes superficials de restes d'indústria lítica: perforadors, geomètrics (un trapezi), denticulats, gratadors, làmines, ascles retocades...) sobre un terreny molt erosionat amb un pendent lleuger vers l'est, prop del cim l'elevació cretàcica de Sant Jaume, d'uns 50 x 15 m d'extensió. | 08305-185 | Vessant meridional del Turó de Sant Jaume | Prospeccions que va fer Martí Grivé i alumnes seus, als anys 30. Prospeccions de J. Mestres i Mercadé als anys 70. | 41.3640600,1.6890900 | 390358 | 4580001 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73647 | Riera de Llitrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-llitra | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Necessita netejar-se | Les rieres de major entitat de Vilafranca del Penedès són la riera de Llitrà i riera de l'Adoberia. La riera de Llitrà discorre al llarg de 3,4 km pel terme municipal de Vilafranca del Penedès, on manté encara un important valor natural i paisatgístic. Forma part de la conca del riu Foix i hi desemboca en el seu pas pel terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. A la part baixa de la riera, a la confluència amb el Foix, s'hi incorporen les aigües residuals de l'EDAR de Vilafranca, que doblen en magnitud el cabal que baixa per la riera. Al voltant de les rieres, es desenvolupa el bosc de ribera, amb arbres com l'om, l'àlber, el plataner, la robínia, el freixe o el lledoner. També podem trobar-hi lianes com l'heura o la vidalba, i altres plantes com la canya, el canyís, el jonc, l'esbarzer o la falguera. Les espècies que formen part d'aquesta comunitat gaudeixen, localment, d'aigua més o menys abundant i d'una certa frescor ambiental. Els voltants de les rieres són espais típicament aprofitats per al cultiu de l'horta, ja que són terrenys on fàcilment es pot disposar d'aigua. | 08305-390 | A l'oest del municipi | 41.3445700,1.6791100 | 389490 | 4577850 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73647-foto-08305-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73647-foto-08305-390-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 73648 | Riera de l'Adoberia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-ladoberia | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Les rieres de major entitat de Vilafranca del Penedès són la riera de Llitrà i riera de l'Adoberia.La riera de l'Adoberia travessa el terme municipal en un recorregut d'uns 3,5 km. El bosc de ribera és força discontinu, però hi trobem alguns punts d'especial interès natural. A la riera de l'Adoberia, hi desemboquen altres rieres de menor cabal com la riera de Santa Maria dels Horts o la riera de Porroig. Al voltant de les rieres, es desenvolupa el bosc de ribera, amb arbres com l'om, l'àlber, el plataner, la robínia, el freixe o el lledoner. També podem trobar-hi lianes com l'heura o la vidalba, i altres plantes com la canya, el canyís, el jonc, l'esbarzer o la falguera. Les espècies que formen part d'aquesta comunitat gaudeixen, localment, d'aigua més o menys abundant i d'una certa frescor ambiental. Els voltants de les rieres són espais típicament aprofitats per al cultiu de l'horta, ja que són terrenys on fàcilment es pot disposar d'aigua. | 08305-391 | A l'est del municipi | 41.3526000,1.7131700 | 392353 | 4578699 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73648-foto-08305-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73648-foto-08305-391-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 73253 | Retaule de Sant Raimon de Penyafort de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-raimon-de-penyafort-de-santa-maria | <p>RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Retaule dedicat a Sant Ramon de Penyafort, que el presideix amb una escultura exenta envoltada de panells de bronze repujat, amb la representació d'escenes de la vida del sant, emmarcats per muntants i llindes de fusta i marbre sense motllurar. Sant Ramon de Penyafort és una talla policroma, amb el vestit de frare, amb les mans sobre el pit, portant un llibre; del cinturó li penja una clau i als peus hi té una tiara.</p> | 08305-155 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | <p>Rafael Solanic era escultor, deixeble d'Esteve Monegal i professor de l'Escola de Bells Oficis i de l'Escola Tècnica de Bells Oficis. Participà a l'Exposition des Arts Decoratifs de París (1925) i al Saló de Montjuic de les Exposicions de Primavera (1933-35). També fou professor de Blanquerna i de l'Escola Normal de la Generalitat. Jaume Mercader i Miret va néixer a Vilafranca i fou professor de l'Escola Massana.</p> | 41.3472200,1.6974000 | 391025 | 4578121 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73253-foto-08305-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73253-foto-08305-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73253-foto-08305-155-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | R. Solanic i J. Mercader | 103|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73237 | Retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-i-sant-jordi | <p>MIRET i NIN, M. Montserrat (1992). Comentaris entorn del retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, de Vilafranca del Penedès. Quaderns d'aportació cultural, núm. 10. Ajuntament de Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XIV | <p>Retaule gòtic situat a l'església de l'antic convent de Sant Francesc, a la tercera capella lateral del costat de l'epístola. La titularitat està compartida entre Sant Jordi i la Mare de Déu, que figuren en el compartiment central. Fa 2,52 metres d'amplada i 4 metres d'alçada. La predel·la fa 0,85 metres d'alçada i està dividida en cinc parts separades amb decoració arquitectònica en forma d'arcs. Sota cada arcada hi ha una figura. A la taula central la presentació al Temple de la Mare de Déu i, al costat, Sant Jordi dret amb l'espasa i la cuirassa. Als carrers laterals s'hi representen escenes de les vides dels titulars. A l'esquerra, de dalt a baix: la llegenda del brodat del vel del Temple; les esposalles; l'anunciació i la nativitat. Al carrer de la dreta: la llegenda de sant Jordi i la donzella; el martiri de Sant Jordi i la seva mort. Damunt la taula central, hi ha una escena de la crucifixió de Crist. A la predel·la s'hi representen Santa Maria Egipcíaca, la Verge del Dolor, el Crist Baró de Dolors, sant Joan Evangelista i sant Francesc. En els muntants que hi ha entre els carrers apareixen figures d'apòstols, santes i prelats: a la part superior, sant Jaume, sant Pere, sant Pau, sant Tomàs; a la part central santa Llúcia, santa Caterina, santa Eulàlia i santa Úrsula; i a la part inferior, un bisbe, sant Esteve, sant Vicenç i sant Nicolau. Tot el conjunt està emmarcat per un guardapols daurat, de fusta in ornamentat amb pinacles i motius de fullatge. La tècnica emprada és la del tremp sobre fusta. Estilísticament, mostra característiques del que es coneix com estil internacional, amb certs tocs de l'italianisme precedent.</p> | 08305-144 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | <p>L'autoria del retaule és un tema pendent no aclarit. La opinió majoritària l'atribueix a Lluís Borrassà, com ara Josep Gudiol, Chandler Post, Santiago Alcolea o Josep Pitarch. Per mossèn Manuel Trens, es obra del taller dels germans Serra (MIRET,1992). Montserrat Miret (1992) es decanta per l'opció majoritària. Un dels primers llocs de Catalunya on s'instal·len els franciscans és Barcelona. A Vilafranca, ja s'hi havien instal·lat l'any 1242 i depenien de la casa de Barcelona. Durant la Guerra Civil, va desaparèixer i, un cop finalitzada, es va trobar un fragment a la Diputació i un altre fragment al Museu Episcopal de Vic. Es van poder reunificar i netejar per tornar-lo a la capella l'any 1941. L'any 1989, participa de l'exposició 'Millenum' i des dels tallers del Servei de Restauració de la Generalitat s'hi realitza una nova intervenció, molt testimonial ja que el seu estat de conservació era molt bo.</p> | 41.3449100,1.6972800 | 391011 | 4577865 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Borrassà | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73318 | Restaurant l'Anxaneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restaurant-lanxaneta | BENACH TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. 2ª ed. Museu de Vilafranca, pàg.17. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRIVÉ, Martí (1935).Els càntirs de Vilafranca (Setmana Pedagògica, 21 a 28 d'abril de 1935) Imprenta Claret. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. 2ª reimpressió, Barcelona: Barcino, pàg. 179. MASSANELL i ESCLASSANS, Antoni (1984). 'Notícia sobre els cantiners vilafranquins', dins Olerdulae. Museu de Vilafranca any IX, núm. 23 gener - març, pp.16-18. PATRICI (Pere Alagret) 'A trencar cantis!. Costum vilafranquina estingida', dins Panadés, any XXXVI, núm. 809, 15 febrer 1911. PATRICI (Pere Alagret). 'Costums que's perden. Els cantis a Vilafranca', dins Panadés, any XXXVII, núm. 941, 30 novembre 1912. | XIV- XV | escapçat per la fonamentació del nou edifici | Durant l'enderroc de les cases del segle XIX ubicades en aquesta finca, l'any 1989, van quedar al descobert gran quantitat de ceràmica grisa i les restes d'una volta de mig punt, construïda en maons que es recolzava sobre pilars de carreus de pedra ben tallats. D'aquest fet se n'adonaren dos membres de la secció d'arqueologia del Museu de Vilafranca: Joan Socias Torner i Maria Rosa Sanabre. La interpretació que es fa és la d'un dels forns utilitzats per construir-hi cantirs que es troben referenciats en els Arxius Municipals des del segle XV. | 08305-191 | Plaça de Jaume I, 2-6 | L'any 1963, en la fonamentació del monument als castellers i, posteriorment, en la pavimentació de la plaça Jaume I, es detectà una estructura similar o, potser, part de la mateixa estructura. | 41.3471700,1.6966500 | 390962 | 4578117 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73318-foto-08305-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73318-foto-08305-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73318-foto-08305-191-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Restaurant l'Anxaneta és el nom amb el que figura a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, i per aquest motiu l'hem conservat, però aquets restaurant ja no existeix i, actualment, hi ha un altre establiment. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73119 | Residència Mare Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-mare-rafols | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici estructurat a partir d'un cos central de vestíbul i capella interior. Consta de semisoterrani, la planta baixa és sobreaixecada amb cos davanter de galeria i un pis amb una ala perllongada de planta semicircular. La coberta és de teules àrabs a dues aigües. Façana principal de composició simètrica amb les ales modulades verticalment a través d'una arqueria rebaixada i d'un parament refós de maó vist que inclou les obertures de cada planta. Presideix la planta principal un porxo sobreaixecat amb intercolumnis adintellats i pilars estriats de secció quadrada i capitells, coronat per una barana de balustrades. El coronament de la cornisa està ritmada amb modillons, els capcers són escalonats amb cantoneres simulades. | 08305-26 | Al sud del municipi | L'any 1931 es col·loca la primera pedra del Hospital i a l'any 1932 es sol·licita fer unes obres per la construcció de la residència-hospital. L'any 1936 es demana una nova sol·licitud d'obres, en aquest cas per legalitzar les obres de construcció de dues cases, les tanques d'entrada i de la finca del Molí d'en Rovira, a més, aquell mateix any s'habilita la residència per a hospital de sang. Finalment, l'any 1949 s'inaugura l'Hospital de Sant Josep. | 41.3373900,1.7103000 | 392088 | 4577014 | 1936 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73119-foto-08305-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73119-foto-08305-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73119-foto-08305-26-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Jordi Petit Gil | Josep Alemany i Juvé | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73118 | Residència del Convent de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-del-convent-de-sant-francesc | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIII-XIX | Edifici entre mitgeres formant una 'U' amb un cos de façana i dues ales interiors unides entre elles. El cos de la façana és de planta trapezoïdal compost de planta baixa sobreaixecada, planta primera i sotacoberta. La coberta és de teules àrabs a tres vessants. Les ales laterals són de planta rectangular compostes de planta baixa i planta pis i la coberta a una vessant. Una de les ales està adossada a les capelles laterals de l'església, unides per un cos de planta baixa i pis i a l'extrem per un porxo amb terrassa. La façana principal està feta de carreus i coronament amb cornisa superior. Hi trobem diverses finestres adintellades, algunes amb motllura a l'ampit i perímetre, altres amb trencaaigües i amb culs de llàntia. També hi ha una finestra que sembla el resultat d'haver tapiat un portal rodó de mig punt amb escut damunt la clau. També hi ha una fornícula amb una imatge decapitada i gàrgoles. | 08305-25 | Carrer Sant Pere, 3 | L'any 1283 es crea el Convent dels frares franciscans. A principis del segle XIV es comença a construir l'església. A principis del segle XV es documenta l'existència de l'Hospital de Sant Pere dins les propietats del convent. L'any 1789 es fan reformes per adaptar-ho a escola per a nens pobres. L'any 1839, passa a ser propietat municipal. Es fan un seguit de reformes i ampliacions en pocs anys: les més destacades són la de l'any 1866 segons projecte de l'arquitecte Modest Fossas i Pi, la de l'any 1892, segons projecte d'August Font i Carreras, la de l'any 1900 segons directrius de Santiago Güell i Grau. L'any 1929, l'Ajuntament cedeix d'usdefruit a la Junta de l'Hospital. | 41.3451800,1.6972800 | 391012 | 4577895 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73118-foto-08305-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73118-foto-08305-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73118-foto-08305-25-3.jpg | Legal | Medieval|Barroc|Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|96|94|98|93 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73240 | Reixes de Sta. Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixes-de-sta-maria | MALLART i RAVENTÓS, Lurdes (1983). Santiago Güell i Grau. Arquitecte vilafranquí. La seva obra 1892-1920. Museu de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Conjunt de reixes ubicades a les entrades a la basílica i a les capelles laterals. Les reixes exteriors segueixen, en planta, l'esqueixada de la porta. A la porta principal de la plaça Jaume I presente una línia de trèvols quadrilobulats i nun coronament d'espirals de punxes i fulles caigudes, que a les cantonades són més grosses. A la porta de Santa Maria, les reixes formen arcs apuntats lobulats i el coronament és de magranes i de fulles i flors. Les reixes interiors tenen les portes formades per barrots que s'uneixen al capdamunt creant arcs simples, dobles o triples, conopials o rebaixats, superposats o no o polilobulats. Acaben formant arcs apuntats entre els barrots i una cornisa de fullatges gòtics de fulles d'acant estilitzades, rosetes i trèvols esquematitzats. Per damunt, s'aixeca un coronament de punxes que alternen atzavara, atzavara de punxes i flors, magrana de punxes i flors i flors i espirals de punxa. | 08305-147 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | 41.3469100,1.6969800 | 390989 | 4578087 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73240-foto-08305-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73240-foto-08305-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73240-foto-08305-147-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73195 | Rambla de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rambla-de-sant-francesc | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. UDINA CASTELL, Lluís M. (1997). Vilafranca i La Rambla a la dècada dels anys 50. Dades històriques i curioses d'ahir. Penedès edicions, s.l. Vilafranca del Penedès. | XIX | Rambla delimitada pel carrer de Nostra Senyora i l'avinguda Tarragona, al sud; pel carrer Sant pere i el carrer de la Cort, al nord. Està dividida en tres parts: dos laterals per al trànsit rodat i la central, peatonal, amb quatre fileres de platans. A l'extrem nord, hi trobem la Font del Alls (101) i a l'extrem sud, el monument a Milà i Fontanals (100). Els edificis que limiten la rambla de sant Francesc són entre mitgeres, generalment de planta baixa i dos o tres pisos. En destaquen el Col·legi de Sant Josep (47), el Casino (51), La Fonda (320), Casa Serdà (48) o Casa Torner i Güell (52). | 08305-102 | Rambla de Sant Francesc | Es va construir arran de l'antiga muralla medieval, en ser enderrocada durant la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar la urbanització del passeig, a partir de l'any 1823. Aquesta zona d'eixample vuitcentista inicialment va ser ocupada per cases de pisos de lloguer. | 41.3451800,1.6980400 | 391075 | 4577894 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73195-foto-08305-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73195-foto-08305-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73195-foto-08305-102-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73174 | Rambla de Nostra Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rambla-de-nostra-senyora | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. UDINA CASTELL, Lluís M. (1997). Vilafranca i La Rambla a la dècada dels anys 50. Dades històriques i curioses d'ahir. Penedès edicions, s.l. Vilafranca del Penedès. | XIX | La Rambla de Nostra Senyora és l'espai urbà on conflueixen l'avinguda de Tarragona, per ponent, i l'avinguda de Barcelona i el carrer de Santa Clara, per llevant. Està dividida en cinc parts: les dues laterals i la central que coincideix amb el traçat de la carretera N-340 i les dues que les separen, per a ús dels vianants, amb dues fieleres de platans cadascuna. Tradicionalment, els edificis que es troben a banda i banda eren de planta baixa i dos pisos. Hi ha nombroses representacions de l'arquitectura del segle XIX i XX, predominat l'eclecticisme i el modernisme. Destaquen la casa Hill Ferret (82), la casa Elies Valero (83), la casa Girona (84), la casa Cañas i Mañé (85), la casa Artur Inglada (96), la casa Torres i Casals (97), la casa Parés (244), la casa Aixelà (355), el teatre La Principal (16) o la Caixa Penedès (41). | 08305-81 | Rambla de Nostra Senyora | L'any 1802 es va inaugurar la carretera de Barcelona a Tarragona i a partir de l'any 1850 es va començar a edificar. En aquell moment es coneixia amb el nom de Raval de Nostra Senyora del Portal, per la proximitat amb la portalada fortificada amb l'encreuament del carrer de La Perellada, on hi havia la capella de Nostra Senyora del Portal. | 41.3452700,1.7000600 | 391244 | 4577902 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73174-foto-08305-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73174-foto-08305-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73174-foto-08305-81-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Eclecticisme|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94|102|119 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73393 | Prop del Maset- camí de Moja (variant sector N-O). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-del-maset-cami-de-moja-variant-sector-n-o | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | IX-VII aC | destruït en part. | L'any 1995, arran de la construcció de la nova carretera, es va fer un seguiment dels rebaixos i és localitzà el jaciment. En l'excavació d'urgència es documentaren un total de dues sitges de la primera edat del ferro. El jaciment no està destruït del tot, ja que el més segur és que s'estengui pels camps del voltant. | 08305-217 | Sud-oest del municipi | Excavació de l'any 1995 dirigida per Jordi Nadal i Lorenzo. | 41.3343500,1.6902900 | 390409 | 4576701 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73393-foto-08305-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73393-foto-08305-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73393-foto-08305-217-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73620 | Premsa de vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-1 | XX | només es conserva el cargol i la pedra inferior | Premsa de vi giratòria a sang, col·locada ornamentalment a la plaça de la Verema. Només es conserva el cargol i la pedra inferior, on es pot apreciar les marques de fregament. | 08305-363 | Plaça de la verema, s/n | 41.3498300,1.6978500 | 391067 | 4578411 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73620-foto-08305-363-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73620-foto-08305-363-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 73429 | Premsa de biga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-biga | ABRACADABRA (2003) Informe final d'obra i restauració. Inèdit. | XVI | Restaurada per Abracadabra l'any 2003. Posteriorment (any 2005) s'hi va fer una intervenció de manteniment. S'han perdut dues rajoles del plafó commemoratiu. | Premsa de biga o de lliura que s'utilitzava per premsar la brisa del raïm fins el segle XIX. Les seves parts fonamentals són el braç o la palanca, de fusta; els peus de l'ancoratge, també de fusta; la base de la premsa, damunt la qual s'hi ubiquen els calins de corda; el cargol i el pas de pedra. En un costat, hi ha un monòlit de pedra amb un plafó de rajoles (4 x 3) on s'explica la cronologia, la procedència i les dades d'instal·lació de la Premsa. | 08305-235 | Avinguda de Tarragona cantonada carrer sant Pere | Procedent de Torregassa i donació del Sr. Joan Josep Tetas i Balaguer. Fou instal·lada per la Festa de la Verema de l'any 1961 | 41.3416400,1.6945500 | 390777 | 4577505 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73429-foto-08305-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73429-foto-08305-235-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És el número de registre 1442 del Museu de Vilafranca. | 94 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73570 | Portal de l'espirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-lespirall | XX | Portal de l'antiga torre de l'espirall recuperat com a element ornamental. L'arc és de mig punt, la llinda i els muntants són de pedra, però en lloc de dovelles, té maons posats a sardinell i una dovella central de pedra esculpida. Només es conserva l'arc del portal i s'ha refet amb maons vistos seguint la línia de façana. Està totalment coberta d'heura. Al davant hi ha un monòlit de pedra amb un plafó de sis rajoles valencianes on hi ha la inscripció de 'Portal de l'antiga torre de l'espirall' i a la part superior, hi ha un dibuix d'un personatge en un paisatge boscà amb un salt d'aigua. Al damunt hi posa l'any 1979. | 08305-313 | Carrer de Montserrat amb carrer de mossèn Coy | 41.3507600,1.7017600 | 391396 | 4578509 | 1979 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73570-foto-08305-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73570-foto-08305-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73570-foto-08305-313-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 73293 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-8 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). Activitats arqueològiques III. La cultura del sepulcres en fosa en el Penedès. Agrupació Excursionista de Catalunya. Barcelona, març de 1963. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). Nuevos hallazgos en el Panades, dins Ampurias, núm. IX-X, pp. 250-260. MUÑOZ AMABILIA, Anna (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals Núm. 9, pàg.110. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pp. 52-53. | parcialment destruït | L'any 1898, al perforar-se un pou, es va descobrí un crani i una llosa molt gran. Es va tornar a tapar. Quan Pere Giró, l'any 1946, s'assabentà d'aquesta troballa va voler fer una excavació. Va trobar-ho a 1'80 metres de profunditat. La llosa lateral feia 1'8 x 1'28 x 0'39 metres. Al damunt hi havia una altra llosa, desplaçada, i que cobria tres quartes parts del sepulcre, que estava orientat al NO. Una paret lateral estava feta de pedres irregulars formant una mena de mur, mentre que a l'extrem inferior, hi havia una llosa. També es van trobar fragments de ceràmica a mà, fragments de granit d'una possible pedra de molí, ossos i dents humanes d'un sol individu. | 08305-175 | Al nord-est del terme municipal | Excavació l'abril de l'any 1948 per Pere Giró. Els anys 1995 i 1996, en motiu de la construcció de la variant de la carretera N-340 es fan seguiments arqueològics d'urgència dels rebaixos de les terres. Els resultats varen ser negatius al no haver-ne constatat cap resta ni estructura destacable. | 41.3498000,1.7142000 | 392435 | 4578387 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc