Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73572 | Zona de nidificació de l'oreneta cua blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cua-blanca | Llei 22/2003,de 4 juliol de Protecció dels animals | XXI | Colònia formada per una trentena de nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica). Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Las parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i rials on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes de manera a eliminar qualsevol esperitat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra utilitzada es barrejada amb palla, etc. que enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen quantitats importants de plomes. Els observem per sota d'una teulada, en balconades amb mènsula, volanderes, bigues de fusta, i també en penya - segats. En el cas del nucli urbà de Vilafranca, aquesta espècia ha escollit el ràfec meridional de la biblioteca municipal de Can Gomà, per viure en una veritable colònia. La proximitat de terrenys agrícoles per trobar el fang necessari per a la construcció dels seus nius, la proximitat de basses i safareigs per trobar aliment, afegit a la bona convivència entre homes i orenetes fa que aquestes continuïn generació darrera generació a tornar al mateix edifici per nidificar. | 08305-315 | Can Gomà | A diferència de la seva cosina, l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), no es troba al continent americà. Durant l' època de cria la podem trobar repartida per tot Europa, l'Àfrica Nord-oest, l'Àsia Central, la meitat Nord d'Àsia amb l'excepció del Nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març inicien el seu retorn a finals d'agost tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.3474800,1.6956100 | 390876 | 4578152 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73572-foto-08305-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73572-foto-08305-315-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73101 | Centre Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-agricola | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres fent cantonada amb el passatge d'Alcover per la planta baixa. És de planta rectangular i consta de planta baixa sobreaixecada, planta pis i sotacoberta a dues aigües i amb el carener perpendicular a la Rambla. Façana composada simètricament sobre tres eixos verticals. A la planta baixa, trobem obertures adintellades amb barana de gelosia; en el primer pis hi ha un balcó corregut amb tres obertures d'arc de mig punt amb trencaaigües, barana de gelosia i permòdols sota llosana. El capcer és triangular i el coronament amb màstil i ràfec de volada considerable, sustentat per carteles de fusta i un ull de bou simulat en el capcer. Disposa d'ornamentació arquitectònica a base d'estucats de bandes simulant maons i aplacats de ceràmica vidrada, un d'ells amb el rètol 'CENTRO AGRÍCOLA PANADÉS'. La façana que dóna al passatge d'Alcover disposa de la porta principal d'arc rebaixat. A la façana posterior amb tres obertures de mig punt a la primera planta. | 08305-8 | Passatge d'Alcover, 6 | L'any 1892 es presenta la sol·licitud d'obres per construir el Centre Agrícola a través del President de la Junta, en Joan Alcover, segons projecte de l'arquitecte August Font i Carreras. La direcció facultativa de l'obra la va portar Eugeni Campllonch i Parés, per delegació de l'arquitecte. Era la societat dels propietaris rurals. En els anys de la guerra civil fou la seu del comitè revolucionari. | 41.3448300,1.6999500 | 391234 | 4577853 | 1892 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73101-foto-08305-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73101-foto-08305-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73101-foto-08305-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Font i Carreras | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73105 | Casa Fontrodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-fontrodona | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres fent cantonada, de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Planta baixa amb tres portals, dos d'ells amb arcs trilobulats i dues finestres adintellades Planta pis cinc balcons d'obertura única adintellades amb trencaaigües d'arc conopial coronat per un floró i un ull de bou, excepte el balcó de l'extrem dret que és més gran i és d'arc rebaixat. Coronament amb gran barbacana. Destaca el treball del ferro de les baranes dels balcons. | 08305-12 | Carrer d'Hermenegild Clascar, 1-3 | 41.3459400,1.6961300 | 390917 | 4577981 | 1903 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73105-foto-08305-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73105-foto-08305-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73105-foto-08305-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Serrallach | També coneguda com Cal Freixedes. | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73109 | Teatre de la Societat La Principal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-la-societat-la-principal | MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. SABATÉ i MILL, Antoni (1982). 'Pere Mas i Parera i la Vilafranca del seu temps, l'aprenentatge', dins Quaderns d'aportació cultural. Ajuntament de Vilafranca, Comissió de Cultura. SOLÉ i BORDES, Joan (2004). Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport, La Principal. Llibre del centenari 1904-2004. Edita Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport La Principal. Vilafranca del Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres destinat a teatre i dependències d'ús social; compost per un cos situat a la façana i un cos destinat a teatre. El cos de la façana és de planta baixa, dos pisos i sotacoberta. La coberta és a dues vessants i terrats posteriors. Hi ha un vestíbul a la planta baixa des de la façana fins el teatre. Façana composada simètricament sobre tres eixos verticals, amb el cos superior reculat de l'alineació de la façana. Platea envoltada d'una planta baixa més dues plantes de llotges, amb un escenari de grans dimensions que ha estat reformat per satisfer les necessitats actuals. A més les butaques són mòbils, permetent la realització d'altres activitats com ara el ball o sopars. | 08305-16 | Rambla de Nostra Senyora, 35-37 | L'any 1904 es funda la societat La Principal. Abans de tenir teatre llogaven el teatre anomenat Principal, propietat del senyor Bolet, i per aquest motiu porten aquest nom. Les obres del nou teatre comencen l'any 1920 | 41.3447900,1.7006400 | 391292 | 4577848 | 1921 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73109-foto-08305-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73109-foto-08305-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73109-foto-08305-16-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Andreu Audet i Puig | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73110 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-15 | BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIV i XX | Edifici d'origen gòtic que fa cantonada amb el carrer de Santa Maria. És de planta rectangular, format per un cos davanter de planta quadrangular amb pati central que distribueix i escala, un cos posterior rectangular de dues crugies i un cos lateral. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana de la que sobresurt la caixa del pati central i coberta a una vessant a la crugia posterior del carrer de Sta. Maria. Hi ha una galeria d'arcades de mig punt a la façana de la primera planta del pati i finestres, també de mig punt, a la segona planta. La façana principal està composada sobre tres eixos verticals. La porta principal és d'arc rebaixat, i la porta lateral amb les finestres de la planta baixa són amb arc de mig punt. En el primer pis, hi trobem dos balcons de balustrades, d'una i dues obertures respectivament. A la planta segona, hi ha un rellotge i finestres adintellades. Destaquen els diferents elements ornamentals a base de motius florals, orles i escuts (de la vila i de Catalunya). La façana lateral és de pedra, amb sòcol i les obertures adintellades, algunes amb escuts, una finestra geminada, gàrgoles en forma d'àliga amb les ales plegades i cornisa de pedra. De l'interior, destaca la Sala de Sessions, de considerable alçada amb guixeries, cadirat lateral i quadres d'interès; i la sala Sant Ramon amb pintures murals de Pau Boada, de temes vilafranquins i penedesencs (fitxa 18). | 08305-17 | Carrer de la Cort, 14 | L'edifici és d'origen gòtic i l'adquireix el municipi l'any 1559. Probablement es tractava de l'antic Palau de Bernat Pellicer, del que en parlen les cròniques de la cancelleria de Jaume II. Durant el segle XIX, s'hi realitzen diverses obres de reforma. La intervenció més destacada és la que es produeix a la façana principal entre 1909 i 1912 segons projecte de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés. Entre els anys 1963 i 1969 es restaura la façana gòtica i s'hi descobreix un finestral gòtic, arcs apuntats i sitges a la planta baixa. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 1912 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73110-foto-08305-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73110-foto-08305-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73110-foto-08305-17-3.jpg | Legal | Modernisme|Gòtic|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eugeni Campllonch i Parés | 105|93|85|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73112 | Església de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-baptista | COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIV | Església d'una única nau de planta rectangular amb clos davanter i campanar octogonal al costat esquerre. Coberta de teules a dues aigües. Interior de la nau en quatre trams separats per arcs de diafragma apuntats, sobre els que descansa un embigat de fusta. Absis poligonal de cinc trams. El campanar és octogonal amb finestrals apuntats a cada pany i amb la coberta de pavelló. El seu accés es fa des de la nau a través d'una escala de cargol de pedra. Façana principal amb portalada de mig punt amb arquivoltes amb columnes i capitells. Al damunt hi ha un rosetó amb traceria de calats ornamentals. El coronament de la façana és esglaonat. La façana que dóna ala plaça és de parament llis amb finestrals apuntats i de mig punt repartides irregularment i amb una porta d'arc ogival amb columnes i capitells. Trobem finestrals apuntats als panys i contraforts de cantonada amb gàrgoles. Hi ha una portalada a la façana nord amb arquivoltes de mig punt, columnes i capitells. Cor a l'interior, en el primer tram, amb estructura de fusta formant artesanat. El paviment de l'absis és de pedra i a la nau de rajola. El clos davanter està format per un sòcol de pedra i una reixa de ferro forjat | 08305-19 | Plaça de Sant Joan, 2 | Es construeix a principis de segle XIV per a la Comanda dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. L'any 1583 es construeix un campanar amb la cúpula semi esfèrica de maó. L'any 1867 es col·loquen les vidrieres i quinze anys més tard la reixa del clos d'entrada segons el projecte d'August Font Carreras. A mitjans del segle XIX, Pau Milà i Fontanals, la va defensar de l'amenaça d'enderroc com a conseqüència de les lleis de desamortització. Entre els anys 1927 i 1929 es fa una restauració per l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats. | 41.3462400,1.6986100 | 391125 | 4578011 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73112-foto-08305-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73112-foto-08305-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73112-foto-08305-19-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està cedida a l'Ajuntament per a usos culturals, exceptuant la diada de Sant Joan en que s'hi celebra una missa. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73131 | Col·lecció de la Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-festa-major | XX | Col·lecció que aplega una mostra del ric patrimoni festiu de Vilafranca del Penedès, centrat en la seva festa major i disposats a partir d'un discurs museogràfic que permet gaudir de la festa a través de l'àliga, el drac, els gegants, els balls, les músiques. El discurs es reforça mitjançant un audiovisual en el que es reviu la Tronada, les cercaviles, les processons, l'ambient de la diada castellera, l'exaltació del foc a l'entrada de Sant Fèlix i els altres elements festius. Hi ha un espai reservat a la festa major infantil, amb els elements propis: gegants petits, drac petit, etc. | 08305-38 | Plaça del Vall del Castell, s/n | La Festa Major de Vilafranca ha estat declarada d'interès nacional. Comença el 29 d'agost fins el 2 de setembre. El dia principal és el de Sant Fèlix, el 30 d'agost. Des del segle XVII ha mantingut una estructura molt semblant. La casa de la festa Major es va inaugurar | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73131-foto-08305-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73131-foto-08305-38-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es pot visitar individualment seguint l'horari establert o en grups prèvia concertació. Informació i reserves a l'Oficina de Turisme, tel. 93 818 12 54. | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73132 | Teatre Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-bolet | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Teatre que fa cantonada, de planta rectangular sobreaixecada respecte al nivell del carrer, format per un cos de vestíbul, un cos de platea i un cos d'escenari amb sota escenari. La platea és rectangular amb dos pisos de llotges perimetrals formant 'U', amb amfiteatre posterior i dues escales d'un tram als laterals de l'escenari. Coberta a dues aigües. Les façanes són de parament llis sense decoració composades sobre eixos verticals. La façana al carrer Duc de la Victòria formada per nou trams separats per baixants d'aigües pluvials vistos, amb portals d'arc rebaixat a la planta baixa, emmarcats amb pedra, però alguns cecs. A la planta pis, les obertures són balcons ampitadors d'arc de mig punt i també emmarcats amb pedra. La façana té un sòcol, separació de pisos i cantoneres, i està coronada amb cornisa. La façana del carrer de Migdia es composa simètricament sobre tres eixos amb obertura central i obertures laterals menors, totes de mig punt i algunes cegues. Coronament amb cornisa i capcer esglaonat amb ull de bou. | 08305-39 | Carrer Bolet, 3 | L'any 1886 es va construir, en set setmanes, damunt la sala anomenada 'Gran Salón de la Rambla' que s'havia edificat l'any 1864. El projecte fou encarregat a l'escenògraf Joan F. Chia i Alba. El propietari era Pau Aixelà. L'any 1920 es fan obres de reforma per transformar-lo en un cinema. Finalment, l'any 1982 es condiciona com a Teatre Municipal, segons projecte dels Serveis Tècnics del nou propietari. | 41.3443500,1.6999100 | 391230 | 4577800 | 1886 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73132-foto-08305-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73132-foto-08305-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73132-foto-08305-39-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan F. Chia i Alba | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73150 | Cal Figarot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-figarot | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Façana principal de composició simètrica amb dos portals d'arc rebaixat a la planta baixa. A la planta pis, destaca una balconada amb cinc obertures adintellades emmarcades amb arcs ogivals amb quadrifoli al mig. En el coronament hi ha un seguit d'obertures simulades de forma esglaonada; en el centre hi ha una finestra geminada amb trencaaigües i cornisa superior. La barana del balcó és de ferro forjat amb carteles. | 08305-57 | Carrer del General Prim, 11 | L'any 1889 es presenta una sol·licitud d'obres per la construcció d'una casa per en Joan Via i Raventós segons projecte d'August Font i Carreras. L'any 1984 es fan obres de restauració i adaptació per a Casal dels Castellers de Vilafranca segons projecte de l'arquitecte Pere Rovira i Cusiné. | 41.3457500,1.6965600 | 390952 | 4577959 | 1889 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73150-foto-08305-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73150-foto-08305-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73150-foto-08305-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Font i Carreras | També coneguda com casa Maria Via i Raventós. | 98|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 73155 | Capella de Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pelegri-0 | BENACH i TORRENTS, Manuel (1935) 'La Basílica de Santa Maria de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats del Penedès, núm. 1. Impremta Esteve, gener de 1935. BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). FARRÉ HUGUET , Jordi (2006). Història de la capella de sant pelegrí i la torre romànica. Actuals espais del museu de Vilafranca museu del vi. Inèdit. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIV | en procés de restauració | Capella d'una nau de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües asimètriques. Façana principal composada sobre un únic eix vertical. Portalada amb arc de mig punt amb trencaaigües. Al seu damunt hi ha un ull de bou. El campanar és de cadireta d'una arcada. La façana posterior és de paredat irregular amb un contrafort de cantonada, composada amb un finestral d'arc de mig punt i una espitllera a la planta baixa i dues finestres coronelles a la planta superior. La nau té quatre trams irregulars separats per arcs de diafragma apuntats sobre els que descansa un embigat vist a dues vessants. Els arcs són forners de mig punt apuntats i rebaixats. Hi ha un cos de torre posterior de dues plantes, compost de dos trams amb arcades ogivals més baixes i d'una planta superior amb pilar central i jàsseres paral·leles a la façana. | 08305-62 | Plaça de Jaume I, 7 | L'any 1334 és el de la fundació d'aquesta capella sota l'advocació de Nostra Senyora dels Socors pels frares trinitaris. L'any 1582 passa a ser propietat dels frares de Santa Maria. Més tard passa a mans de Francesc Babau i Bausell i es canvia la seva advocació per la de Sant Pelegrí. El mestre d'obres Miquel Elies i Güell dirigeix unes reformes importants a l'any 1889 que afecten el portal, el rosetó i el campanar. L'any 1934 fou incendiada. L'any 1943 passa a propietat municipal i després d'unes obres de consolidació, s'inaugura al seu interior el monument als caiguts de la Guerra Civil. L'any 1965 s'hi descobrí un finestral romànic i una torre del segle XII, la suposada Torre Dela. L'any 1980 es fan obres de rehabilitació per sala de museu, segons projecte de l'arquitecte Joan Josep Ferrer i Tareia i l'Ajuntament cedeix l'edifici al Museu de Vilafranca. | 41.3468300,1.6965200 | 390951 | 4578079 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73155-foto-08305-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73155-foto-08305-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73155-foto-08305-62-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part dels equipaments del museu (Vinseum) | 93|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73180 | Cal Gomà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-goma | BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès (2ª ed.). GÜELL i BARCELÓ, Manuel (1985). 'La biblioteca popular Torras i Bages (1934-1984)', dins Quaderns d'aportació cultural. Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Comissió de Cultura. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. SABATÉ i MILL, Antoni (1949). Torras i Bages en la Vilafranca ochocentista. Vilafranca del Penedès. | XV-XIX | Casa d'origen gòtic que fa cantonada de planta quadrangular que consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a tres aigües i petit terrat a la vessant posterior. A la planta baixa hi ha arqueries apuntades de pedra i en el vestíbul les arqueries són rebaixades. Façana principal de pedra amb dues obertures, una amb arc carpanell i l'altra amb arc renbaixat. Entre aquestes dues obertures, trobem dues finestres adintellades. A la planta pis, hi ha tres balcons. A les golfes hi ha una galeria de nou arcades rebaixades que descansen sobre columnes i capitells de pedra. El coronament és amb barbacana. De la façana lateral, destaca una finestra coronella de tres arcades al carrer de Ferran i alguna obertura tapiada. | 08305-87 | Plaça de l'Oli, 20 | Origen gòtic. S'aixeca dins l'antic recinte emmurallat de la ciutat i molt a prop del castell dels jueus. Fou la casa pairal del Bisbe Torras i Bages (1846-1916). L'any 1947 s'obra al públic la biblioteca, però a l'any 1971 s'ha de traslladar per manca de seguretat. L'any 1980 s'adequa segons projecte de l'arquitecte Jordi Querol i Piera per part dels Serveis Tècnics de la Diputació de Barcelona. | 41.3475300,1.6956800 | 390882 | 4578158 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73180-foto-08305-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73180-foto-08305-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73180-foto-08305-87-3.jpg | Legal | Modern|Historicista|Gòtic|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Té una colònia d'orenetes cua blanca, de 39 nius a la façana del carrer Ferran sota el ràfec de la teulada. | 94|116|93|85|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73182 | Casa Amiguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-amiguet | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici amb passatges laterals, de planta rectangular, consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és plana amb una petita vessant longitudinal a cada façana. Façana principal de composició simètrica sobre quatre eixos verticals. A la planta baixa hi ha dos portals i dues finestres d'arc rebaixat sobre un parament de bandes horitzontals. A les tres plantes pis hi ha balcons d'obertura única adintellada. Uns lleugers refosos de motllurat senzill que abasten les tres plantes pis, actuen de separació vertical de les obertures. | 08305-89 | Carrer de la Palma, 24 | L'any 1868 és de la seva construcció, però uns anys més tard, el 1881, s'hi afegeix una planta. El propietari era Pacià Amiguet i les reformes foren projectades per l'arquitecte Josep Inglada i Estrada. L'any 1919 s'hi efectuen noves reformes a la planta baixa, projectades per Santiago Güell i Grau. Finalment, l'any 1986, el Museu de Vilafranca projecte reformes interiors segons projecte de Carles Pratcorona i Monsó. | 41.3452300,1.6991200 | 391166 | 4577898 | 1868 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73182-foto-08305-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73182-foto-08305-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73182-foto-08305-89-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|99 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73188 | Mercat de gallines i menuts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-gallines-i-menuts | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici públic de planta rectangular amb dues cantonades que fan xamfrà, que consta d'una única planta sobreaixecada. Coberta de pabelló de la que sobresurt una llanterna central de sis panys amb obertures adintellades i també amb la coberta de pabelló. Cos adossat a la mitgera de planta trapezoidal que consta de dues plantes. Façanes amb les portes d'accés adintellades situades als xamfrans i accessibles a través d'escales exteriors. En els paraments més amples, hi ha finestrals formats per cinc obertures adintellades d'ampit alt. En els paraments estrets, trobem finestrals d'obertura única i situades damunt les portes. A la part inferior, hi ha un sòcol de pedres de paredat irregular. La resta del parament és de maó vist: cantoneres, bandes horitzontals, motllurats d'emmarcament d'obertures i cornisa. | 08305-95 | Plaça del Vall del Castell, 14 | L'any 1911 s'enderroca l'antic mercat per construir el nou mercat de gallines i menuts, segons projecte de l'arquitecte municipal Santiago Güell i Grau. L'any 1912 guanya la subhasta pública per a la seva construcció en Tomàs Puig i Ventura amb la quantitat de 19.500 ptes. El desembre de 1913 s'inaugura oficialment. L'any 1927, l'arquitecte municipal projecte una reforma amb nous mostradors. Des del 18 de gener de l'any 1987 s'hi instal·la el casal de la Festa Major on s'exposa una mostra permanent d'aquesta. | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 1911 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73188-foto-08305-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73188-foto-08305-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73188-foto-08305-95-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73204 | Casa Silvio Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-silvio-salvador | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular format per un cos principal que consta de planta baixa sobreaixecada, planta pis i golfes; i per un cos de galeria acristallada a planta baixa i planta pis amb terrat superior. Coberta del cos principal a tres aigües de la que sobresurt una torratxa situada sobre l'escala i adossada a la mitgera. Façana principal de composició asimètrica amb dos paraments diferenciats: el del cos principal i el del cos de la galeria. El primer emmarcat amb cantoneres simulades. A la planta baixa, trobem la portalada principal desplaçada a la dreta, d'arc rebaixat i dues finestres, també d'arc rebaixat. A la primera planta hi ha dos balcons d'una obertura d'arc rebaixat, un més llarg que l'altre. Finalment, a les golfes destaquen set finestres seguides adintellades. El parament de la façana corresponent a la planta baixa és llis, el de la planta principal i golfes amb maó vist; el coronament és amb cornisa i parament massís. La façana del cos de galeria és amb finestres adinetllades a la planta baixa i tribuna de ferro i vidre a la planta superior. | 08305-111 | Avinguda de Tarragona, 24-26 | 41.3436600,1.6972600 | 391007 | 4577726 | 1906 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73204-foto-08305-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73204-foto-08305-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73204-foto-08305-111-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També coneguda com casa Vídua Just. | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73206 | Arxiu de la Societat La Principal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-societat-la-principal | <p>SOLÉ i BORDES, Joan (2004). Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport, La Principal. Llibre del centenari 1904-2004. Edita Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport La Principal. Vilafranca del Penedès.</p> | XX | necessita un lloc amb condicions òptimes. | <p>Arxiu compost per la documentació generada per l'activitat de la pròpia entitat, la Societat d'Esbarjo, Cultura i Esports La Principal, fundada l'any 1904. Destaquen els llibres d'actes des de la fundació, la cartelleria de les activitats com les obres de teatre o el cinema; també hi consta laq col·lecció completa de la revista interna CASAL (creada l'any 1931), així com fotografies de diverses èpoques.</p> | 08305-113 | Rambla de Nostra Senyora, 35-37 | <p>La Societat La Principal fou fundada l'any 1904, oficialment el dia de la Mercè. Fou iniciativa d'un grup de joves descontent amb el caràcter polititzat de les altres entitats vilafranquines. El primer president fou Ramon Cuyàs. Una de les característiques d'aquesta entitat és la diversitat de seccions esportives, culturals i lúdiques: teatre, escacs, filatèlica, idiomàtica, literària, basquet, billar. Es mantenen bàsicament de les quotes, lleugeres subvencions de l'administració i de les activitats populars. Actualment estan associades unes 2000 famílies.</p> | 41.3451200,1.7003900 | 391272 | 4577884 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment es troba en procés de reubicació per trasllat. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73228 | Palau Reial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-reial | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 418. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XIII-XIV | Projecte de restauració de Jeroni Martorell, l'any 1944-48. Ampliació de l'any 1975. | <p>Palau gòtic amb façana a dos carrers, la principal a la Plaça Jaume I i la secundària al carrer de Sant Bernat. És de planta en forma de 'U', amb una ala més llarga; amb pati central amb una escalinata; consta de planta baixa, un pis i golfes, i una quarta planta a la part davantera de l'ala més llarga de la 'U'. Les cobertes són de teules àrabs. La façana principal és de carreus i formada per dos paraments de diferent alçada, el de la dreta a modus de torre amb el coronament llis; el parament principal té un important ràfec. Tres portals dovellats de mig punt a la planta baixa i finestres coronel·les de 2 i 3 arquets a la planta principal. Les obertures de les golfes són amb galeria seguida amb pilars de pedra i jàsseres de fusta. Trobem, també, finestres adintellades de factura moderna. A la façana lateral hi ha portals dovellats de mig punt i d'arc rebaixat cec a la planta baixa i finestral d'arc conopial i traceries a la planta principal i continuació de la galeria a les golfes. Hi ha una làpida commemorativa a la façana principal on s'indica que hi va morir el rei Pere II, el Gran.</p> | 08305-135 | Plaça de Jaume I, 1 | <p>Hi ha documents de l'any 1209 que fan referència a l'existència del Palau. Era allotjament dels comtes-reis quan es trobaven de pas per Vilafranca. Sembla que a l'any 1285 hi morí Pere II, el Gran. L'any 1308 fou adquirit pel monestir de Santes Creus, fins la desamortització de l'any 1835. Cristòfol Milà Romagosa l'adquirí en subhasta pública i la convertí en taverna. L'any 1939 la compra un patronat per ubicar-hi el Museu del Vi</p> | 41.3466600,1.6971000 | 390999 | 4578060 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73228-foto-08305-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73228-foto-08305-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73228-foto-08305-135-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|98|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 73255 | Jaciment de la Capella de Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-capella-de-sant-pelegri | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COMAS, A. (1980). 'Es recupera un altre element arquitectònic vilafranquí. St. Pelegrí: Art, Història i cultura', dins Olerdulae núm.10, juny 1980, Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca, pp.2-3. FARRÉ HUGUET , Jordi (2006). Història de la capella de sant pelegrí i la torre romànica. Actuals espais del museu de Vilafranca museu del vi. Inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere i MASACHS J.Ma. (1970). 'Vestigios romanos en Vilafranca', dins Panadés, núm. 1489, any XXX, 25 d'abril de 1970, pàg. 11. MASSANELL i CASAS, A. (1970). 'Una nova troballa', dins Edició d'homenatge a P.Giró i Romeu, A.Massanell i Pere Regull, Vilafranca: Museu de Vilafranca, pp.77-80. PLANAS, Josep (1948). Antics convents, esglèsies i capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. Ed. Artes Gráficas. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | V-XIV | sota les estructures de la capella | En motius de les obres de reforma d'aquest edifici, l'any 1967, aparegueren una sèrie de restes arqueològiques. Com explica Jordi Farré (2006), consistiren en tègules planes, i un enterrament fet amb aquest tipus d'elements. Dins el farciment aparegueren fragments de llànties, àmfora romana Dressel 20 i un molí fragmentat, la tapadora de la sitja amb un forat central. Tots aquests elements farien pensar en un moment romà tardà, al voltant del s.V d.C. També es trobaren tres tombes que podrien datar d'un moment alt medieval o romà tardà. Segons el diari de camp de Pere Giró (volum 9, maig 1970) aparegueren dos enterraments d'adults sense aparent protecció i una tomba infantil protegida amb lloses verticals. Giró diu que no s'hi localitzà material arqueològic per poder datar amb exactitud les tombes, però creu que la posició dels braços flexionats i creuats sobre el pit pot indicar que siguin medievals. També parla de la troballa d'una agulla llarga que podria ser medieval, però no s'ha pogut localitzar aquesta peça. Dins la tàpia d'un dels murs aparegué un bon nombre de ceràmiques dels ss. XIV i XV, tot i que era un mur que s'adossava externament. En aquest espai també es localitzaren dues sitges amb materials romans en el seu farciment: estucs, una àmfora Dressel 20. (Es tractaria de les sitges que es troben visibles actualment. Una de les sitges podria haver estat destruïda o tapada, ja que només en trobem una a la planta baixa de la Torre, mentre que a les fotografies en trobem dues. Una d'elles, la que encara avui es troba visible té unes mesures de boca de 48x55 cm, un diàmetre màxim de 2.30 m i una fondària de 2.80 m. L'any 1980, es torna a fer una reforma de l'espai per a convertir-lo en sala d'exposicions del Museu. Durant aquesta reforma aparegué una nova sitja de 50 cm de diàmetre de boca, 2.05 m de diàmetre màxim i 2.50 m de fondària. Segons noticies orals de Joan Josep Forés (arquitecte de l'obra) en aquesta intervenció aparegueren enterraments i monedes que podrien ser romanes i que s'encarregà de guardar, segons ell, el sr. Antoni Massanell (aquestes monedes podrien ser algunes de les que hi ha a la col·lecció Numismàtica del Museu). Tot i així sembla que es podria referir a la reforma de l'any 1967, ja que va ser la seva mateixa constructora que va dur a terme els treballs. | 08305-156 | Plaça de Jaume I, 7 | Excavacions realitzades a partir de les reformes de l'any 1967 i 1980. | 41.3468300,1.6965200 | 390951 | 4578079 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-3.jpg | Legal | Antic|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73275 | Llegat Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegat-martorell | AA. VV. (1979). Edició d'homenatge a Pere Giró, Antoni Massanell i Pere Regull. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, pàg.115. ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, pàg. 226. COLOMINAS, Josep (1940). 'Nuevos sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, Vol. II, pàg.160. MARTORELL i PEÑA, Francisco (1879). Apuntes arqueologicos de Francisco Martorell y Peña. Barcelona, pp.89-90. MUÑOZ AMABILIA, Anna (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals Núm. 9, pàg.107-108. TRENS, Manuel (atribuït) (1926). 'Un sepulcre eneolític dels voltants de Vilafranca', dins els Quaderns mensuals d'Acció. Vilafranca del Penedés. Vol. I n. 4 i 5 abril-maig, 1926, pp.38-39. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pp. 52-53. | Notícia d'una troballa de l'any 1867 que consisteix en set destrals de pedra polida i un ganivet de sílex sota una llosa de pedra al costat d'un esquelet humà. Els materials estan dipositats en el Museu Arqueològic de Barcelona. | 08305-166 | Vilafranca del Penedès | L'existència de les troballes ens arriba d'en Martorell i Peña: l'any 1867 un pagès dels voltants de Vilafranca va vendre uns objectes trobats en el seu camp mentre llaurava a un plater, i aquest, un tal Torner anys més tard li cedí a Martorell. Segons el pagès es trobaren les peces sota d'una llosa de pedra al costat d'un esquelet humà. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | Física | Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Procedeixen d'un jaciment de Vilafranca que no ha estat localitzat, però que té una fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (núm.. 12 i 7498).Tot i no haver estat localitzat, la troballa és significativa i està àmpliament referenciada bibliogràficament. A més, es tracta d'una nova dada sobre Sepulcres de Fossa a Vilafranca. | 78 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 73303 | Coveta de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-de-sant-pau | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, pàg. 226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. PINTA RODRÍGUEZ, Jordi (1983). 'Repertori de Cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona', dins revista Exploracions núm. 7. Barcelona Espeleoclub de Gràcia, 1983, pàg. 26. VIRELLA i BLODA, Joan (1975). ''Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', dins Actas de la XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Vilanova i La Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975).Vilanova, Biblioteca-Museu Balaguer, 1983. p,209-229. | colgada en gran part. | Es tracta de dues cavitats, una al costat de l'altra que, segons l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es comuniquen. La boca principal s'empetiteix de seguida a manera de galeria i una secundària que passat un petit passadís en colze, s'obre a uns 20 metres de fondària. S'hi van trobar fragments de destrals de basalt, ascles de sílex i ceràmica feta a mà. | 08305-180 | Turó de Sant Pau, prop de l'ermita | En algun moment indeterminat, Grivé efectuà el buidatge de la cavitat, de la qual manca la documentació original. Potser fou durant els anys 20 o 30. | 41.3584900,1.6819100 | 389748 | 4579392 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73303-foto-08305-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73303-foto-08305-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73303-foto-08305-180-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El camí d'accés s'agafa al trencall de la dreta de la carretera de Vilafranca a Sant Martí Sarroca, passat el km 1, en direcció a Sant Martí, i abans d'arribar a ENAGAS SA. Uns 600 m endins, aquest camí ens deixa al peu de la petita cinglera on s'obre la cova. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73371 | Muralla de Vilafranca del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-vilafranca-del-penedes | ALEGRET, Pere (1887). Apuntes històricos de Vilafranca del Panadés y su comarca. Vilafranca, pàg. 261. ANÒNIM (Atribuït a Massanell i Casas,A.)(1975). 'Salvem la muralla de Vilafranca', dins Setmanari Tothom, núm. 353, any 7, 22 de novembre de 1975. BENACH i TORRENTS, Manel (1983). El Barri Gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca 2ª ed. 1983, pàg. 27. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. J.M.N.(1975) 'Les històriques pedres de les muralles', dins el Setmanari Tothom, núm. 355, any 7, 6 de desembre de 1975. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Vilafranca. MASACHS, Josep Mª (1980).'Les muralles de Vilafranca', dins Casal, II Època, núm. 107 octubre - desembre de 1980. pp, 5-8. MASACHS, Josep Mª (1981).'Les muralles de Vilafranca', dins Casal, II Època, núm. 108 gener - març de 1981, pp, 5-7. MASACHS, Josep Mª (1981).'Les muralles de Vilafranca', dins Casal, II Època, núm. 109 abril - juny de 1981, pp,5-7. MASSANELL i ESCLASSANS, A. (1984). 'Algunes consideracions sobre Vilafranca i les seves muralles', dins Olerdulae, núm. 24, abril - juny de 1984, p.6-9. M.F. (Atribuït a Milà i Fontanals) (1929).'A la recerca de Micer Rufet', dins Gaseta de Vilafranca, any IV, 1 de desembre de 1929, pp. 5-6. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIV | segons el tram | El nucli originari de Vilafranca s'ubicava a l'entorn de l'església de Santa Maria, de la torre del darrera de la capella de Sant Pelegrí i del Palau Reial, documentat a principis de segle XIII. Dins d'aquest recinte també hi havia el castell, referenciat l'any 1181. Aquest primer nucli només estava defensat per un vall o fossat i la part posterior de les cases més externes que feien de muralla. Durant la segona meitat del segle XII, es produeix un creixement demogràfic important. És en els límits d'aquest barri cèntric que s'han pogut confirmar l'existència d'una muralla edificada per primera vegada a meitat del segle XIV, i que després de diverses reconstruccions s'aprofità a finals del segle XIX per a la construcció de noves cases, recolzades a la muralla, o fou destruïda quan aquesta ja deixà de ser útil per la defensa ( comença la gran expansió de Vilafranca amb la creació dels diferents barris). El circuit de la muralla es pot arribar a identificar per la conservació i localització d'alguns trams en les parts posteriors de les cases que li foren adossades, altres sabem que existeixen però no s'hi ha pogut accedir-hi i d'altres han estat destruïts per diferents remodelacions urbanístiques o noves construccions. També hi ha referències documentals a on es citen els carrers per on passava la muralla i els diferents portals d'entrada, o referències de l'època de les construccions o diferents remodelacions. Bàsicament partim de les referències donades en el Llibre Verd de Vilafranca (iniciat al S.XIV). També s'utilitza l'estudi dels nomenclàtors dels carrers amb significat històric. El seu perímetre recorria els actuals carrers de la Beneficència, Banys, Ponent, Clascar, General Prim, Rambla de Sant Francesc, Rambla de Nostra Senyora, Muralla de Sant Magí, Plaça d'Anselm Clavé, carrer de la Lluna, Plaça de Puigmoltó, carrer de Sant Cristòfol i carrer de Sant Sebastià. Estava formada per un mur de defensa, per un vall exterior, que era una rasa fonda que seguia el perímetre fortificat, i per un passatge interior situat entre el mur i les edificacions més externes, denominats en la documentació antiga de la vila: 'passatge de mur', 'corredor de mur', 'carrer de mur' i 'trànsit de mur'. Els carrers de la Cort i dels Ferrers eren els eixos principals, conduïen respectivament als portals de Sant Pere o de Framenors i al de la Granada (donava al camí que venia d'aquesta població, on hi havia el primer mercat de la comarca al segle XI). Altres portals documentats són: el de Sta. Maria (també conegut com de Barcelona, de la Verge Maria o de Nostra Senyora, donava accés al camí de Barcelona), el de Sta. Clara/Francesc Claver, el d'en Soler, el del Sant Esperit o Portal de la Font (donava al carrer de la font i perquè en el carrer hi havia l'hospital del Sant Esperit), el d'en Coloma (de Sant Pau o Portalet, era al costat de la muntanya de Sant Pau), el de Canyamars (o Portal de Ferran, ja que donava a aquest carrer, i al Camí de Sant Martí o de Canyamars, era l'accés de la banda nord, i portava directament al nucli central de la vila murallada), el de Salelles, el de Torregrossa /dels pintors, el de Fresquet, el portal menor de Bargalló, el portalet del Castell i i el Portal de Sant Joan o d'en Fresquet (era l'accés al convent de la Comanda dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, fundat a inicis del segle XIV i enrunat a finals del segle XIX, deixant només la capella). Tenim constància de l'existència de panys de muralla en un seguit de cases (algunes són referències arran del procés de destrucció), en el carrer de Ponent en el número 53 i el número 49, també al carrer Ponent a l'alçada del núm. 35 (antic Convent de les Monges de la Vetlla), en el jardí de la casa del núm. 19 i el solar contigu núm. 17 del mateix carrer, en el carrer de la Beneficiència núm. 4 i 12, etc.; a més, els carrers dels Banys, de Sant Sebastià, de Sant Cristòfol i de la Lluna són un del trams de la muralla amb menys referències. | 08305-206 | Nucli antic de Vilafranca | Són diverses les intervencions arqueològiques realitzades per documentar la muralla de Vilafranca. Algunes de les més destacades, considerant que contínuament es fan noves intervencions, s'ubiquen al carrer dels Banys, General Prim, Beneficència, Ponent o Hermenegild Clascar. L'any 2002, Maria Rosa Bruna dirigí una excavació arqueològica a l'edifici del núm. 11 del carrer dels Banys. La planta baixa de l'edifici actual està dividida en tres espais. Els espais laterals tenen la paret de fons alterada per construccions modernes. L'espai central conserva en bastant bon estat el parament de la muralla. L'actuació determinà que l'aspecte dels paraments tenen una gran similitud amb altres trams de la muralla medieval conservada, i que no és possible establir una datació absoluta del mur a causa de la inexistència de material ceràmic en el morter del mur original. Una altra excavació, dirigia per Maria Rosa Bruna l'any 2005, en el carrer de Beneficència (núm. 10) va documentar quatre forats de pal, segurament per muntar bastides per aixecar la muralla. En la cantonada sud-est del solar es va localitzar una torre adossada amb la muralla. Està en bona part destruïda per la construcció de l'edifici del carrer Beneficència 12. La part visible de la torre està formada per una filada de blocs de pedra calcària recolzada en el sòl natural. El mur del carrer Beneficència és el tram de muralla baix medieval més alt documentat fins el moment (8,2 m d'alçada). El mur del carrer de la muralla dels vallets s'ha documentat d'una manera molt uniforme i permet datar el mur en el segle XIV. En aquest tram s'ha conservat, com a fet excepcional, una de les espitlleres de la muralla. Una excavació de l'any 2005 al carrer de Ponent (núm. 17), va permetre documentar un tram de muralla té 14,25 m de llargada i 5,40 m d'alçada en bon estat de conservació ja que no s'hi adossa cap construcció posterior. La part superior del parament evidencia diferents moments de construcció o reparacions. Es conserva una espitllera, totalment segellada amb pedres i terra. També s'ha documentat un tram de la muralla a l'alçada del núm. 2 del carrer Hermenegild Clascar, on antigament hi havia la fàbrica de pastes 'La Teresita', gràcies a una excavació dirigida per Oriol Vilanova. El carrer General Prim també ha estat motiu d'intervencions, els anys 2000 i 2005. En el sector dels núm.. 12-14, ) s'hi localitzà una porta i per sota dels seus graons s'identificà una premsa vertical de vi que havia estat encastada al mur entre finals del segle XVIII i principis del XIX. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73371-foto-08305-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73371-foto-08305-206-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arran de la intenció d'eixamplar el carrer a l'alçada del núm. 35 del c/ Ponent, per l'article atribuït al Sr. Massanell i Casas el 1975, sabem que: 'En total les muralles descobertes tenen una llargada d'uns 30 m i es calcula que n'hi ha uns 25 m més que continuen en direcció al Col·legi de Sant Ramon'. Pere Giró en una carta al Sr. Parera (president del museu de Vilafranca) li diu:'Les muralles no presenten cap signe positiu que la distingeixi, almenys en el tros visible, no hi ha vestigis de portals, torres, baluards, dates d'inscripció, barbacanes... Donada l'època de l'última reparació (1883), juntament amb la falta de les característiques ja esmentades, aquest mur o muralla té un interès històric molt escassa i la seva data moderna (segle XIX) ho acaba de confirmar'. Finalment, el mur fou destruït per edificar pisos. En relació al Portal de Sant Pau, Portal d'en Coloma o Portalet, el testimoni d'Anton Massanell i Casas diu:'Una de les portes d'entrada a vila, l'anomenada del Portalet, estava situada al carrer de Sant Pau. Avui encara podem contemplar-se, a flor de terra i al bell mig del carrer, les restes dels fonaments. La paret tenia un gruix d'uns 140 cm'. Actualment l'asfalt del carrer ha tapat les empremtes. El mateix autor ens dóna una altra referència d'una troballa de l'any 1970: 'Actualment, amb motiu d'uns desmunts que s'han fet al carrer de la beneficència núm. 4 i 12, s'han pogut obtenir fotografies de dos trossos d'aquesta Muralla, molts pròxims al castell. En un d'ells han sortit dues espitlleres de defensa i, ben adossada a la muralla, una torre rodona de 5,35 m de diàmetre. La construcció d'aquesta Muralla i torre és de pedra cantelluda, si bé, molt pròxima a la torre i a la seva banda esquerra, n'hi ha un tros, d'un metre d'amplada aproximadament que està feta de carreu quadrat ben treballat. El sorprenent és que, de la muralla, surten els encaixos d'uns carreus també ben treballats, com si d'allà arranquessin dues parets paral·leles i perpendiculars a la Muralla. D'una altra hi ha la distància de set metres'. Segons documents, abans de la muralla existia ja un nucli antic de Vilafranca. Després, al créixer la població: '..les fortificacions o defenses que llavors tenia la nostra vila consistien en un vall obert al peu d'una colla d'edificacions les parets posteriors de les quals devien fer funció de muralla i a cada cap de carrer que donava a l'exterior unint els dos edificis extrems, l'existència d'un portal' (Massanell Esclassans, A. 1984, p.7). Aquesta podria ser una explicació del pas entre l'existència d'unes defenses centralitzades en el castell, i la construcció d'una muralla a la primera meitat del segle XIV.El portal del carrer Parellada era un dels més importants: 'Portal de Barcelona, al final del carrer Parellada, era el més trànsit de la vila, tota vegada que hi tenien parada les diligències de Tarragona a Barcelona. En les seves proximitats hi havia una capella on es deia missa a l'arribada de les diligències de pas cap a la capital del Principat. Sobre la seva porta hi havia una fornícula que contenia la Verge del Portal, preciosa imatge gòtica que avui es guarda en el museu.' (Masachs, 1980, p.8). L'àrea delimitada pels carrers de Ponent, Marqués d'Alfarràs i banda i banda del carrer Ferran (potser fins al carrer Sant Pau), configurava el call jueu. Segons fons documentals, sense que es coneixi cap resta arqueològica, existí des del s.XIII fins al XV, moment que foren expulsats per decret reial.A l'alçada del núm.16 de la Rambla de Nostra Senyora tocant a la muralla s'aixecava la casa - palau de la família Copons, originari de finals del segle XV o inicis del XVI. L'edifici fou enderrocat el 1887, es coneix que en el jardí del davant de la casa hi sortiren restes atribuïdes a la muralla.En aquesta fitxa s'ha aplegat la informació corresponent a diverses fitxes referides a la muralla de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73379 | Jaciment de l'església de Sant Joan de Jerusalem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lesglesia-de-sant-joan-de-jerusalem | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIV | S'hi van realitzar dos sondejos, un a l'interior de l'església, a l'angle nord-oest, i l'altra a l'exterior. El primer era de 3'20 x 1'10 m i amb una fondària de 8 cm. El sondeig exterior era de 2'70 x 1'20 m i es va arribar al natural. No hi ha informació sobre troballa d'estructures; però cal destacar un fragment de ceràmica blava valenciana pertanyent a la segona meitat del segle XIV. | 08305-210 | Plaça de Sant Joan, 2 | Entre els anys 1926 i 1929 s'hi realitzen obres de consolidació i restauració a càrrec del Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des de 1998, el Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona ha anat fent obres d'adequació i consolidació de l'edifici que inclouen la recerca arqueològica. L'any 2000, es va fer una intervenció arqueològica dirigida per Xavier Fierro Macia. | 41.3462400,1.6985900 | 391123 | 4578011 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73379-foto-08305-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73379-foto-08305-210-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73463 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-41 | XIX-XXI | Documentació municipal, a partir de l'any 1845. L'índex general és una adaptació local del normatiu d'arxius administratius: Administració general; Hisenda; Urbanisme i obres; Població i cens; Proveïments; Cultura; Ensenyament o Instrucció pública; Sanitat; Beneficència i assistència social; Seguretat pública; Servei militar; Medi ambient; Escola bressol Sta. Creu; Documentació històrica i Fons fotogràfic. | 08305-252 | Avinguda d'Europa, 6-8 | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 1845 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73463-foto-08305-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73463-foto-08305-252-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està ubicat i es gestiona des del mateix edifici de l'Arxiu Comarcal. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73465 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-21 | XVI-XX | <p>A la casa rectoral de Vilafranca del Penedès s'hi conserven els arxius de la parròquia de Santa Maria i de la parròquia de la Trinitat. Bàsicament, es tracta dels llibres sacramentals: bateigs, matrimonis i òbits. Els llibres més antics són un de bateigs de l'any 1619, un d'Òbits de l'any 1562 i un de matrimonis de l'any 1601. Només hi ha ordernats des de l'any 1838. La resta està en procés d'ordenació. A part dels llibres sacramentals, també hi trobem expedients diversos, comptabilitat, llibres de fundacions, expedients matrimonials, tractats diversos.</p> | 08305-253 | Plaça de Santa Maria, 6 | 41.3468800,1.6975900 | 391040 | 4578083 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73465-foto-08305-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73465-foto-08305-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73465-foto-08305-253-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 73467 | Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-larquebisbat-de-barcelona-0 | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Vilafranca en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08305-254 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Recentment hi ha hagut redistribució de bisbats, passant Vilafranca al bisbat de Sant Feliu, però, de moment no ha afectat als arxius. | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73468 | Arxiu Comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal | JORDÀ, A. (1983) Catàleg de l'arxiu notarial de Vilafranca del Penedès. Col·lecció Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 1. Fundació Noguera, Barcelona, pàg. 206. MASACHS, Josep Maria (1987). 'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès', dins la Guia dels arxius històrics de Catalunya. Col·lecció Guia dels arxius històrics de Catalunya, 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 199-223. VALLÈS, J; VIDAL, J; COLL, C i BOSCH, J. (1992). El llibre verd de Vialfranca. Col·lecció Llibres de privilegis, 3 2 vol. Fundació Noguera, pàg. 997. | XIV-XX | Originalment aplegava la documentació de l'Ajuntament de Vilafranca i l'Arxiu de Protocols Notarials del Districte. Però aquest fons s'ha anat ampliant progressivament. Els fons més rellevants són els notarials, que formen sèries continuades des del 1342 fins al 1986. També compta amb els arxius de l'Ajuntament de Vilafranca, els de l'Institut Català de la Vinya i el Vi i els de l'Hospital Comarcal. Cal destacar el fons de l'Administració reial i senyorial, que es remunta a l'any 1354 fins l'aparició de l'estat modern. Està constituït per les Corts del veguer, corregidor, batlle i alcalde major de Vilafranca, i s'hi conserven els fons de 54 Corts del batlle de diferents poblacions de la vegueria i del corregiment. També apleguen la documentació de corts civils i eclesiàstiques amb possessions en aquest territori. El quadre de fons de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès és: - Fons de l'Administració de la Generalitat: Institut Català de la Vinya i el Vi, INCAVI (1919-1990). - Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Vilafranca (1845-1992) i Ajuntament d'Olivella (1889-1995). - Fons de l'Administració reial i senyorial: Cort del Veguer de Vilafranca (1360-1728); Cort del Corregidor de Vilafranca (1728-1835); Cort del Batlle de Vilafranca (1354-1728); Cort de l'Alcalde Major de Vilafranca (1718-1835); Cort de la Diputació Local de Vilafranca (1654-1710); Cort de Capbrevació (1567-1737); Corts del batlle de senyorius eclesiàstics (1590-1783); Corts del batlle de l'Alt Penedès (1410-1783); Corts del batlle del Baix Penedès (1576-1783); Corts del batlle de l'Alt Camp (1576-1783); Corts del batlle del Tarragonès (1599-1723). - Fons notarials: Districte de Vilafranca del Penedès (1342-1986) i Forans (1353-1830). - Fons judicials: Jutjat de 1ª instància i Instrucció núm. 1 de Vilafranca del Penedès (1835-1985); Jutjat de 1ª instància i Instrucció núm. 2 de Vilafranca del Penedès (1985-1995); Jutjat de Districte de Vilafranca (1974-1985); Jutjat Comarcal de Vilafranca (1944-1974); Jutjat Municipal de Vilafranca (1870-1944); Jutjat de Pau d'Olivella (1870-1975) i Comissió Arbitral de Conflictes del Camp (1933-1934). - Fons d'institucions: Escola d'infermeria de Vilafranca (1975-1978); Hospital Comarcal de Vilafranca del Penedès (1454-1985); Montepius de patrons de Vilafranca (1959-1974). - Fons religiosos: Comunitat de preveres de Vilafranca (1482-1866). - Fons comercials i d'empreses: Mútua del Penedès (1929-1986). - Col·leccions: Documents en pergamí (1345-1787); Manuscrits (1564-1754); Fotografies (1889-1970). | 08305-255 | Avinguda d'Europa, 6-8 | Fou creat el 3 d'octubre de l'any 1982, a partir d'un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès (DOGC 234). Les instal·lacions es van inaugurar l'11 de setembre de l'any 1983. Es gestiona des del Consell Comarcal de l'Alt Penedès. Forma part de la Xarxa d'Arxius Històrics Comarcals de la Generalitat de Catalunya. Els seus objectius són la custòdia, el tractament tècnic i la difusió del patrimoni documental de la comarca, posant-lo a l'abast de les mateixes institucions que l'hi han dipositat i a la ciutadania. La seva primera seu fou a la plaça de l'Oli, on actualment hi ha la biblioteca Torras i Bages. | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73468-foto-08305-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73468-foto-08305-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73468-foto-08305-255-3.jpg | Física | Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A més disposa d'un fons bibliogràfic de 2500 volums amb obres d'abast comarcal i obres de referència i una sèrie de serveis de consulta i préstec per a investigadors. | 85|98|94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73470 | Arxiu fotogràfic de VINSEUM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-vinseum | XIX-XX | Fons format per unes 50.000 imatges entre paper, acetats, plaques de vidre, negatius etc. Està dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès i representa el 75 % del fons d'imatge municipal. Les col·leccions que integren aquest fons són: - Fons Lara (1890-1935): Retrats d'estudi que destaquen els oficis, els vestits, les celebracions familiars -casaments, comunions- i imatges d'exteriors com les urbanístiques: palau Baltà, transports: estació de ferrocarril; la vinya i el vi: treballs de replantació del Centre Vitícola del Penedès. - Fons Giménez (1960-1990): Esports: hoquei, futbol, bàsquet; Festa Major; Activitats del Museu de Vilafranca i de l'Acadèmia de Tastavins; Fires de Maig i Firaví; Activitats culturals al carrer: musicals, teatrals, carnaval. - Fons Mestres Hero (1930-1980): Sortides per la comarca del Centre Excursionista del Penedès; ciclisme i hoquei a l'antic velòdrom; enderrocament d'edificis i cases emblemàtiques de la vila; Festa Major; Fires de Maig. - Fons Aragonès (1950-1980): Urbanisme: enderrocament de la caserna, construcció de la piscina municipal, detalls arquitectònics de cases modernistes de la vila; Activitats del Museu de Vilafranca: premis Sant Ramon de Penyafort, visites de personalitats, construcció de diverses sales. - Fons Paco (1920-1960): Exposició i fira oficial de la vinya i del vi dels anys 1943 i 1953; Festa de la verema de 1961; processons i manifestacions religioses; Festa Major; Inauguració de les noves dependències del Museu de Vilafranca l'any 1960; Esglésies i castells de la comarca. - Fons Tomàs Valls (1970-1980): Reportatge gràfic, publicat de forma periòdica al setmanari Tothom, dels esdeveniments més destacats succeïts a la vila, durant la dècada dels anys setanta, que culmina el període de la transició democràtica. - Fons Torruella (1940-1950): Visita de Franco a Vilafranca durant els anys quaranta; Monestir de Poblet; Balls de la Festa Major; Edifici del Museu: façana exterior i pati; Benedicció de les campanes de la Trinitat. - Fons Llimona (1980-1990): Organització de diferents activitats a les instal·lacions del Museu: Premis Sant Ramon de Penyafort; 2es. Jornades d'Economia de l'Alt Penedès; Exposicions a la capella de Sant Pelegrí; Reunions del Patronat; Acte de presa de possessió de la presidència d'honor del Patronat del Museu per Jordi Pujol. - Fons Alegret (1880-1910): Edificis i monuments: Església de Santa Maria, Capella de Sant Joan, Església de Sant Francesc, Església i muralla d'Olèrdola; Carrers i places: festa al carrer de la Cort, mercat a la plaça Milà i Fontanals, plaça Jaume I nevada; caserna i misses de campanya del regiment de cavalleria de Trevinyo. - Fons Biosca (1970-1980): Obres de reforma al centre urbà de la vila; detalls arquitectònics d'edificis emblemàtics; instal·lacions i activitats del Museu. - Fons Gabi (1970-1980): Actes que commemoren el Dia de la Província; Inauguració de la Setmana de la Vinya i del Vi; Inauguració del pas soterrani de la rambla de Sant Francesc; Premis Sant Ramon de Penyafort, sala d'ornitologia i inauguració de l'auditori del Museu. - Fons Aguilar (1980-1990): Activitats del Museu: visita de l'ambaixador dels Estats Units; Biennal de l'any 1989; Exposició de Mercader Miret de 1987; Quinzena de la ceràmica al Palau Baltà. - Fons Vilarrubias-Aguilera (1930-1940): Fires de Maig de l'any 1932: exposició agrícola amb els diversos estands que mostren maquinària agrícola, productes de les cases de cava i de vi de la comarca i d'altres sectors de l'alimentació. - Fons Roisin (1900-1920): Diferents imatges de l'urbanisme de la vila: estació de ferrocarril, ermita de Sant Pau, església de la Trinitat, estació enològica, claustre de Sant Francesc, rambla de Nostra Senyora, rambla de Sant Francesc, carrer de la Font, carrer de la Parellada, plaça Milà i Fontanals, asil del Carme i balls de la Festa Major. | 08305-256 | Avinguda d'Europa, 6-8 | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció)- Fons Thomas (1900-1920): Diferents imatges de l'urbanisme de la vila: plaça de Sant Joan, rambla de Nostra Senyora, rambla de Sant Francesc, casa consistorial i carrer de la Cort, plaça de Milà i Fontanals i balls de la Festa Major. També inclou imatges de Vilanova i la Geltrú, Sitges i el Vendrell.- Fons Elecson (1920-1950): Treballs al camp; col·locació de la primera pedra del Museu de Vilafranca; carrer de Graupere, Muralla de Sant Magí, plaça i capella de Sant Joan, claustre de la Trinitat, escolania de la basílica de Santa Maria, església de Sant Sebastià dels Gorgs, castell de Castellet i la Gornal.- Fons Electron (1940-1960): Enterrament d'Eugeni d'Ors; benedicció de l'edifici de Caixa Penedès; Exposició i Fira Oficial de la Vinya i del Vi de 1953.- Fons Mas (1920-1940): Castell de Sant Miquel d'Olèrdola; castell d'Altafulla; torre mora de Creixell; muralles del castell de Calafell; castell de Torredembarra; castell de la Geltrú a Vilanova.- Fons Mallol (1920-1940): Església de les Masuques; església de Castellví de la Marca; muralla del castell d'Olèrdola; Creu de l'Ordal; castell de Marmellar; castell de Castellet.- Fons Rosend Condis (1890-1910): Imatges de l'Arboç del tombant de segle, la Giralda de l'Arboç, paisatges urbans... Imatges del Foix abans que fos pantà, el castell de Castellet i la Gornal.- Fons Luís Melo (1960-1970): Fotografies de les diferents actuacions municipals a Vilafranca durant la legislatura de l'alcalde Lluís Melo.Informació facilitada per VINSEUM | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 73472 | Fons d'art municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-municipal-0 | RAFECAS i COLE, Rosó (2003). Col·lecció d'art de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Informe. Vilafranca del Penedès, maig de 2003. Inèdit. RAFECAS i COLE, Rosó (2006). Col·lecció d'art de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Informe. Vilafranca del Penedès, gener de 2006. Inèdit. | XIX-XXI | Col·lecció d'obres d'art de propietat municipal realitzades entre els anys 1870 i 2005, exceptuant una obra del segle XVI, cedida per la Diputació de Barcelona a la Biblioteca Torras i Bages. Es tracta de 310 obres de tècniques diverses: pintura a l'oli, dibuix, gravat, llapis, fresc, fotografia, gouache, aquarel·la, ceràmica, xilografia, pastel o escultura. S'han identificat 154 autors, principalment de la comarca o rodalies: Plantalech, August Rosell, Eulàlia Valldosera, Raimon Colomer, Anna Olivella; però també alguns autors importants com Claudi Lorenzale i Ricard Clausells. Les formes d'ingrés més habituals són la cessió, la donació o la compra; directament als artistes, el FIR'ART, algun concurs de pintura ràpida o de les exposicions. | 08305-257 | Carrer de l'Escorxador, 19-25 | L'Inventari del fons el va realitzar Rosó Rafecas i Colet mitjançant el programari DAC (Documentació Assistida de Col·leccions), el maig de l'any 2003 i fent una actualització el gener del 2006. Cada peça s'ha fotografiat i s'hi ha inscrit un número de registre, a partir del número A 100 000. | 41.3493200,1.6967000 | 390970 | 4578355 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73472-foto-08305-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73472-foto-08305-257-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les obres estan dipositades en diferents dependències municipals, però el magatzem central és a l'antic escorxador. | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73474 | Arxiu comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-0 | XX | Edifici de planta rectangular amb diferents nivells destinats a preservar el fons arxivístic i facilitar-ne la consulta. La façana sud està sustentada per uns recolzaments o pilars que formen les tres primeres lletres de la paraula arxiu.Aquesta façana i parts dels dos laterals contgus tenen les parets de vidre. L'entrada es fa pel lateral est a partir d'una rampa. | 08305-258 | Avinguda d'Europa, 6-8 | Edifici dissenyat l'any 1997,dins un concurs internacional de joves arquitectes, organitzat per l'Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC), vinculada al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Generalitat de Catalunya. | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 1997 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73474-foto-08305-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73474-foto-08305-258-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73476 | Col·lecció arqueològica del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-de-vilafranca | http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | El Museu de Vilafranca ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins l'àmbit comarcal durant molts anys. Aquest fet, ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons, que comptabilitza fins a 514 jaciments, entre jaciment importants i troballes disperses. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca penedesenca (Alt i Baix Penedès), pel Garraf, l'Anoia, l'Alt Camp i, fins i tot, Empúries. Pel que fa a l'abast cronològic, trobem jaciments des del paleolític fins a l'actualitat, si tenim en compte l'arqueologia industrial. Alguns dels jaciments més importants representats en aquest fons són: Mas d'en Boixos 1 (Pacs del Penedès), del neolític antic i ibèric; Font del Molinot (Pontons), del neolític i baix imperi; Turó de la Font de la Canya; El Cassalot d'Espuny; el Pla de la Girada; la Vinya d'en Pau o el Pujolet de Moja. | 08305-259 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-3.jpg | Física | Modern|Ibèric|Contemporani|Prehistòric|Paleolític|Medieval|Romà|Neolític|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment, el Museu es troba en un període de remodelació total que suposa una reforma arquitectònica i museogràfica global. | 94|81|98|76|77|85|83|78|80 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73478 | Col·lecció d'art del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-del-museu-de-vilafranca | CARABASSA, Lluïsa; GONZÀLEZ , Teresa; LÓPEZ, Dídac i VIVANCOS, Maria Antònia. (1992). 'Vilafranca del Penedès. Fons d'art romànic del Museu de Vilafranca', dins Catalunya romànica, vol. XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 217-220. http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | XII-XXI | Important fons artístic des d'època romànica fins a l'actualitat. Dins del fons, destaquen les aportacions de la col·lecció Plallorens i la col·lecció del Dr. Trens. També formen part d'aquest conjunt tos els objectes del que es coneix com museu lapidari (capitells, làpides, columnes i pedres vàries). Com a elements importants, trobem diverses talles romàniques, d'un Sant Joan i Marededéu d'un calvari, una Marededéu, o un Sant Joan evangelista; o una Marededéu gòtica policromada (Mare de Déu del Portal). Una de les peces més importants és el retaule gòtic de la Mare de Déu, que procedeix del panteó familiar de Milà i Fontanals. També hi ha una col·lecció aportada per mossèn Bonet de rajoles, plafons, frontals d'altar, beneiteries; des del segle XIII. La pintura del segle XIX i XX és present amb obres d'autors locals i algun autor més important, com Llimona, Juan Gris, un Picasso, Mas Riera, Batlle Amell. Dins d'aquest fons, s'hi poden incloure les pintures murals de Pau Boada en algunes de les sales del palau Reial. | 08305-260 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-3.jpg | Física | Realisme|Romànic|Modernisme|Modern|Gòtic|Medieval|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 103|92|105|94|93|85|98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73480 | Col·lecció etnogràfica del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-etnografica-del-museu-de-vilafranca | http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | XVI-XX | Fons format per una àmplia varietat d'objectes relacionats amb la vida de la Catalunya rural, els oficis, la vida domèstica, la devoció, la indumentària, etc. Destaquen tots els elements relacionats amb la criança i elaboració del vi: eines del camp, maquinària agrícola, premses, eines de boter. Destaca una peça que tant pot incloure's en la col·lecció etnogràfica com en la d'arqueologia, ja que es tracta d'una premsa ibèrica del segle I aC. procedent del jaciment dels Monjos. També destaca la col·lecció de ceràmica de l'Incavi (mesures, atuells) i una col·lecció d'armes del segle XIX i XX. Dins aquest apartat, podem incloure una sèrie de maquetes didàctiques sobre el discurs enològic de l'exposició. | 08305-261 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-3.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73554 | Auditori municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auditori-municipal | XXI | Edifici en construcció destinat a fer funcions d'auditori de planta irregular, als quatre vents. Els paraments de les façanes és fins a mitja alçada de maó vist i la resta pren les formes irregulars de la coberta, que és metàl·lica. | 08305-299 | Avinguda de Catalunya, s/n | 41.3488100,1.6884500 | 390279 | 4578309 | 2007 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73554-foto-08305-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73554-foto-08305-299-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Fabré i Lluís Dilmé | Projecte co finançat per la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73568 | Col·lecció de Ciències Naturals del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-ciencies-naturals-del-museu-de-vilafranca | http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | XX | Dins aquesta col·lecció s'han de comptabilitzar un important fons d'ornitologia format per ous d'aus i ocells dissecats, presentats en diorames contextualitzats, mostrant l'hàbitat de cada espècie. També hi ha una col·lecció de minerals i una molt important col·lecció paleontològica amb olotips (fòssils originals que serveixen de referència mundial). Destaquen els fòssils d'un sireni i unes dents de tauró, a més de conquilles, restes d'èquids i dent d'elefant. Una altra peça interessant és una maqueta de guix d'1'88 x 2'34 metres de 450 kg de pes, on es veu la zona geològica. | 08305-311 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73568-foto-08305-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73568-foto-08305-311-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73583 | Antic escorxador municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-escorxador-municipal | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici amb pati davanter formant un recinte construït per fer-hi l'escorxador municipal. Les estructures construïdes formen una 'U' composta d'un cos central i dues ales. El cos central consta de planta baixa de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. La coberta central té una alçada superior Façanes compostes de dos paraments separats per una banda horitzontal amb imbricacions de maó. En el parament inferior hi ha un sòcol; els portals i les finestres són d'arc rebaixat amb clau i emmarcats de maó a sardinell El parament superior té els capcers de pinyó i esglaonats, amb finestres adintellades, finestrals esglaonats emmarcats de maó i amb detalls ornamentals, formant imbricacions de maons en pilastres i cantoneres. | 08305-326 | Carrer de l'Escorxador, 19-25 | L'any 1893, Santiago Güell presenta el projecte per la realització d'un escorxador per l'Ajuntament de Vilafranca. Aquest s'inaugura l'any 1902 i el 1928 l'arquitecte municipal Antoni Pons i Domínguez projecta una ampliació. Es va utilitzar com escorxador fins l'any 1991. | 41.3493200,1.6967000 | 390970 | 4578355 | 1893 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73583-foto-08305-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73583-foto-08305-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73583-foto-08305-326-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 73641 | Fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-spal | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona, pp. 161-171 i 225-232. LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pp. 1016-1088. | XX | L'antic servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL, conserva un important volum documental fruit de les seves intervencions en diferents edificis del municipi, des dels anys 20 fins els anys 70 del segle passat. S'hi poden consultar plànols, plantes, alçats, croquis, seccions, detalls i planimetria diversa d'edificis tan importants com la Casa de la Vila, la Biblioterra Torras i Bages, el Palau Reial, l'església de Sant Joan, la Basílica de Santa Maria o la Capella de Sant Pelegrí. A més a més, hi podem trobar els projectes arquitectònics de reforma, memòries d'actuació, epistolari, pressupostos, factures i forces fotografies en blanc i negre. Els arquitectes protagonistes d'aquesta ingent documentació són en Jeroni Martorell i en Camil Pallàs. | 08305-384 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978) i des de l'any 1981, Antoni González i Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 73642 | Col·lecció local de la biblioteca Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-local-de-la-biblioteca-torras-i-bages | XX | La biblioteca pública Torras i Bages disposa en el seu fons de la col·lecció local referent a Vilafranca del Penedès i la comarca. Conté tots els fons publicats relacionats amb el municipi: monografies, estudis, publicacions periòdiques, diaris i també produccions audiovisuals. Destaquen les publicacions de l'Institut d'Estudis Penedesencs i del Museu de Vilafranca, actual Fundació VINSEUM. | 08305-385 | Plaça de l'Oli, 20 | Origen gòtic. S'aixeca dins l'antic recinte emmurallat de la ciutat i molt a prop del castell dels jueus. Fou la casa pairal del Bisbe Torras i Bages (1846-1916). L'any 1947 s'obra al públic la biblioteca, però a l'any 1971 s'ha de traslladar per manca de seguretat. L'any 1980 s'adequa segons projecte de l'arquitecte Jordi Querol i Piera per part dels Serveis Tècnics de la Diputació de Barcelona. | 41.3475300,1.6956800 | 390882 | 4578158 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73642-foto-08305-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73642-foto-08305-385-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 57 | 3.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 73192 | Finestra de la Pia Almoina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-la-pia-almoina | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XV | Finestra d'època gòtica amb guardapols o trencaaigües acabat amb mènsules esculpides amb cares antropomorfes i arc conopial lobulat, i entre els lòbuls hi ha uns relleus amb representacions d'una cara grotesca amb una boca d'on surten branques i fullatges i que Rosselló (1992) assimila a la iconografia de l'home verd, tema romà pagà incorporat a l'art medieval gòtic i romànic. Està ubicada a la façana de la casa de la Pia Almoina, al carrer de la Font. | 08305-99 | Carrer de la Font, 4-6 | Fou casa del Cabildo de Barcelona i després d'una subhasta pública ordenada pel rei, va passar a la família Dorda. | 41.3469200,1.6990300 | 391161 | 4578086 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73192-foto-08305-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73192-foto-08305-99-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Pia Almoina també es coneix com Casa Mestre, Cal Dorda o Casa Pelegrí | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73321 | Voltes de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltes-de-santa-maria | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere. i MASACHS, Josep Mª (1970). 'Vestigios romanos en Vilafranca', dins Panadés any XXX, núm.1489, 25 abril 1970, pàg. 11. | I-V i XVI | En una de les moltes reestructuracions (segurament la de després de l'incendi de 1934) es trobaren, a les voltes de la basílica de Santa Maria, tres fragments de columna de factura romana, que es dipositaren en el Museu Lapidari instal·lat al claustre de Sant Francesc. La única notícia que tenim és la referència de Pere Giró i J. Mª Masachs (1970), apuntant exactament: 'En el tejado de la Basílica de Santa Maria existían hace años algunas columnas estriadas incompletas de factura romana'. Les columnes segurament formaven part del farciment de l'estructura de volta del cobriment de l'església, potser reaprofitades d'algun jaciment romà de les rodalies de Vilafranca. | 08305-194 | Plaça de Jaume I, s/n | Es poden relacionar les columnes amb algun jaciment de la zona, com la vila romana del Casalot d'Espuny, d'on es podien haver reaprofitat per la construcció de l'església o posar-les en relació amb les troballes de Sant Pelegrí, potser indicant la possible existència d'un assentament romà al mig de Vilafranca. | 41.3469600,1.6972800 | 391015 | 4578093 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73321-foto-08305-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73321-foto-08305-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73321-foto-08305-194-3.jpg | Legal i física | Medieval|Antic|Romà|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|80|83|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73137 | Conjunt eremític de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-eremitic-de-sant-pau | BOLÓS i MASCLANS, Jordi; URPÍ i CASALS Rosa Mª i RESINA NAVAS, Juan A. (1992). 'Vilafranca del Penedès. Construccions eremítiques de Sant Pau' dins Catalunya romànica, vol. XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 217. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIV | Es tracta d'un conjunt eremític amb capelles, fornícules, forats per encabir bigues de fusta. Al vessant solell del turó hi ha l'ermita de Sant Pau i, més a llevant, una capella (amb una ceràmica esmaltada moderna amb la representació de Sant Jaume i Sant Jordi). Davant la capella hi ha una petita esplanada artificial feta retallant la roca natural. La capella té una amplada de 180 cm, una alçada de 275 cm i una profunditat de 180 cm. A l'interior hi ha un relleix, com un banc alt. Està acabada amb un arc de mig punt tallat a la roca. A l'esquerra, a 3,25 m, hi ha una concavitat de 60 cm de profunditat i 180 cm d'alçada, situada a 90 cm del sòl. Per damunt la porta de la capella i de la fornícula, a la paret, hi ha una alineació d'una vintena de forats d'encaixar bigues; que fan pensar en una coberta d'un únic vessant, orientat a migdia. Hi ha més retalls, forats, replans, bancs retallats a la roca. Finalment a uns 3 metres a l'oest del replà del davant la capelleta, hi ha l'ermita de Sant Pau, també excavada a la roca i acabada amb un arc de mig punt, amb una profunditat de sis metres (més dos metres fets d'obra en el segle XX), una alçada màxima de 3'2 m. i una amplada de 5 m. | 08305-44 | Turó de Sant Pau | La primera referència documental de l'existència d'ermitans a Sant Pau, és de quan el rei Joan I (1392) fa donació de la sinagoga dels jueus de Vilafranca als ermitans de Sant Pau. Abans de l'any 1910, existia una ermita edificada, de la que es conserven fotografies. Sembla ser que la decadència de l'època de la fil·loxera va contribuir al deteriorament d'aquesta ermita fins que va quedar enrunada. Però a l'any 1910 s'inaugura un nou projecte, amb l'ampliació de la plaça del davant, sense l'ermita enrunada i es comença a excavar la roca per fer-hi una nova ermita. La cavitat actual hauria estat L'absis d'aquesta nova ermita, que finalment no es va acabar. | 41.3590200,1.6826500 | 389811 | 4579450 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73137-foto-08305-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73137-foto-08305-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73137-foto-08305-44-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i tractar-se d'un conjunt eremític documentat des de 1392, no figura en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73144 | Casino Unió Comercial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-unio-comercial | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MAS i JORNET, Claudi (1902). Notes sobre'l moviment intelectual i artístic de Vilafranca del Penedès durant el segle XIX. Oliva impressor, Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular compost d'un cos a la façana destinat a cafè i un cos posterior que és el teatre; entremig hi ha un vestíbul. El cos de la façana consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta a dues aigües de xapa galvanitzada. El teatre està format per una platea amb un pis de llotges perimetrals en forma de 'U' i d'un escenari amb sota escenari; amb la coberta a tres aigües amb capcer a la façana del passatge. Façana molt transformada, composada simètricament a partir de cinc eixos verticals. Les obertures de la planta baixa són d'arc carpanell. La planta principal disposa d'una balconada amb tres obertures d'arc carpanell i dos balcons laterals d'obertura única adintellada, el seu parament és amb encoixinat simulat. La resta de les plantes tenen les obertures adintellades modernes i parament llis. | 08305-51 | Rambla de Sant Francesc, 25 | L'any 1853 es funda la Societat Casino de la Unión i pels voltants de l'any 1870 es trasllada a Cal Ferret de la Rambla de Sant Francesc. L'any 1872 s'inaugura el saló teatre i deu anys més tard un nou saló per cafè, segons el projecte del mestre d'obres Josep Inglada Estrada. Es coneix el nom del paleta, en Ràfols, i les guixeries del Sr. Barnola. L'any 1921 es presenta un projecte de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez segons el qual es modifica l'estructura de les obertures de la façana, tot i que el projecte de fer-hi una tribuna no s'arriba a realitzar. | 41.3452800,1.6985600 | 391119 | 4577905 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73144-foto-08305-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73144-foto-08305-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73144-foto-08305-51-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Inglada i Estrada i Antoni Pons i Domínguez | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73484 | Festes de Sant Raimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-raimon | AA.VV (2005). Protocol de les Festes d'hivern- festes de Sant Raimon de Penyafort de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XVII - XXI | Les Festes d'hivern/Festes de Sant Raimon s'erigeixen dins el calendari festiu de Vilafranca com unes festes organitzades per les diferents entitats de ciutat, essent en aquest sentit una mostra de la capacitat i il·lusió del món associatiu local per difondre i dinamitzar les seves pròpies activitats així com la capacitat de generar i promoure'n d'altres. Com a element integrador de les festes s'inclouen, per una banda, la producció i difusió de la creació artística local (teatre, música, dansa, literatura...) i per l'altra, totes aquelles activitats que siguin proposades pel món associatiu de la ciutat, tant si són el resultat de les seves pròpies activitats com si són fruit de la col·laboració de les unes amb les altres. Tenen el seu inici el 7 de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Raimon de Penyafort, copatró de la ciutat. En la mesura que sigui possible, les Festes de Sant Raimon inclouran tres caps de setmana com a màxim) per tal de poder comptar amb suficients dies festius que assegurin la participació ciutadana als actes que s'hi programen. Les Festes d'hivern són organitzades i coordinades per l'anomenada Coordinadora de les Festes de Sant Raimon que s'escull cada any mitjançant una assemblea d'entitats que es celebra entre els mesos de març i abril. La composició de la Coordinadora és d'un mínim de quatre membres i un màxim de sis. Els components de la Coordinadora pertanyen habitualment a entitats i associacions amb seu a la ciutat. La funció de la Coordinadora és la de confeccionar el programa de les festes conjuntament amb les entitats de les diferents activitats que aquestes proposin. La Coordinadora ha de gestionar els recursos tècnics i econòmics que disposa i és la Regidoria de Cultura la qui posa al seu abast, mitjançant un conveni anual, la dotació econòmica, la disponibilitat d'infraestructures i equipaments municipals per a fer possible les festes. Les festes tenen el seu inici amb un pregó el mateix dia 7 de gener i tot un calendari d'actes omple el programa durant les tres setmanes de la festa. Majoritàriament tots els actes tenen lloc a partir de les 20:00 per tal d'afavorir la concurrència de públic als actes. Especial rellevància té, durant les Festes d'hivern la programació musical alternativa durant els caps de setmana. El contingut de les Festes varia d'un any per altra però a grans trets és poden identificar com a actes consolidats durant aquestes festes: les conferències i xerrades organitzades per les entitats, els actes populars i gastronòmics, el concerts de petit format i el concert de gran format tant d'inici com de cloenda així com la festa dels Esplais adreçada als infants de la Vila i que té lloc sempre en un dels dissabtes a la tarda. | 08305-263 | Vilafranca del Penedès | Sant Raimon de Penyafort va néixer en el segle XIII en el sí d'una família de la noblesa vilafranquina, tot i que va viure lluny de la seva terra natal. No va ser canonitzat fins el segle XVII. Les festes en honor a Sant Raimon de Penyafort, es comencen a organitzar, a Vilafranca, durant els segles XVII i començaments del XVIII, arrel de la seva canonització. L'any 1602, autoritats de la vila, funden la Confraria de Sant Raimon de Penyafort amb la finalitat d'ajudar a noies que no es poguessin casar per manca de dot, per estudiar o per ajudar a vídues. També es crea un petit convent de dominics. En el segle XIX desapareix la confraria i els administradors de Sant Fèlix es fan càrrec del seu fons. Però a finals de segle es recupera la figura del sant i es crea un col·legi. Però la festa no acaba de quallar. Tampoc ho fa durant els anys 40 i 50 del segle XX. Fins que als anys 80 es crea una coordinadora a partir de les entitats socials i culturals de la població. L'any 2002 desapareix la coordinadora i des de l'any 2003 són les mateixes entitats de la ciutat que des d'una assemblea anomenen una coordinadora nova cada any que garanteixi la continuïtat de les festes, que a partir d'aquell any també es coneixeran amb el nom de festes d'hivern. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 73486 | Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs-1 | http://www.vilafranca.cat | XX | Organitzada per l'Associació Amants dels Cavalls Sant Antoni Penedès, cada any te lloc a la vila la tradicional benedicció d'animals en motiu de la celebració de Sant Antoni Abat, protector dels animals de companyia, que s'escau el 17 de gener. El diumenge següent a aquesta data uns dos-cents cavalls i una trentena de carruatges de tota la comarca surten fent un recorregut per la vila que passa sempre per davant de l'església de Sant Francesc on els animals són beneïts a la una del migdia un cop acabat l'ofici religiós. Un cop tot el seguici arriba a la Rambla de Sant Francesc aquests donen tres tombs a la rambla. En finalitzar els tres tombs es lliura a tots els participants un recordatori de la diada. | 08305-264 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest esdeveniment coincideix sempre amb la festa del xató. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 73489 | Diada del Graller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-del-graller | http://www.vilafranca.es | XX | Des de l'any 1994, la Coordinadora de Grallers de Vilafranca organitza el Dia del Graller. El Dia del Grallers és punt de trobada i punt de referència obligat de les principals agrupacions de grallers de Catalunya. Té lloc durant un cap de setmana del mes d'abril. Durant aquest cap de setmana Vilafranca es converteix en la capital de la gralla. S'hi organitzen diferents activitats: tallers, conferències, exposicions, mostres de folklore tradicional, homenatges a antics grallers, cercaviles, concerts, balls, etc. En motiu de la celebració del 15è dia del graller, aquest any 2008 la Coordinadora de Grallers de Vilafranca organitza el I Concurs de Composició per a gralla i orgue. | 08305-266 | Vilafranca del Penedès | La primera trobada de grallers es va fer l'any 1994. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 1994 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73489-foto-08305-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73489-foto-08305-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73493 | Diada castellera del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-castellera-del-roser | http://www.xicotsdevilafranca.com | XX | És la festa de la colla castellera dels Xicots de Vilafranca que es celebra per la diada del Roser (octubre). Enguany, la diada del seu 25è. Aniversari, l'actuació castellera dels Xicots ha estat la més reeixida de la seva història: torre de vuit amb folre, tres de vuit, quatre de vuit i, com a cirereta, pilar de sis carregat. Un espadat de sis que, si bé no és el primer de la colla, sí que té un regust de castell nou ja que feia 19 anys que els Xicots no coronaven a plaça aquest castell. Per la festa, es conviden altres colles castelleres de fora. També s'acostuma a fer una arrossada popular. | 08305-268 | Plaça de la Vila | Els Xicots de Vilafranca són la segona colla de la ciutat, porten la camisa vermella, i va ser creada l'any 1982. Els primers assaigs començaren la tardor de 1981, però la presentació de la colla fou l'11 de setembre de 1982 en el marc de la Diada Nacional de Catalunya. Amb camisa vermell-rosat, recordant la indumentària de la primera colla castellera vilafranquina. Es va escollir el nom de Xicots com a sinònim i semblança del que havien pres altres colles (nens, minyons). El seu local social és a 'Cal Noi-Noi', a la plaça Milà i Fontanals, número 3. L'any 2000 un grup de persones crea l'entitat 'Amics dels Xicots de Vilafranca', per donar suport a la colla castellera. L'any 2007 han celebrat el seu 25è aniversari. | 41.3463600,1.6981600 | 391087 | 4578025 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73493-foto-08305-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73493-foto-08305-268-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73495 | Festa del Xató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-xato | http://www.turismevilafranca.com http://www.rutadelxato.com/ | XX | Festa gastronòmica d'un dels plats més característics d'aquestes comarques. A la festa del Xató de Vilafranca es poden degustar quatre varietats de xató: de Sant Pere de Ribes, Sitges, Vendrell, Vilafranca i Vilanova. Es va integrar a la Ruta del Xató, que coordina les activitats relacionades amb aquest plat de la zona. S'aprofita la festa per fer-hi concerts de música tradicional, mercat d'artesans, mercat de plaques de cava i degustacions de vi de la D.O Penedès. A banda de les degustacions, també s'imparteixen tallers de fer Xató de Vilafranca. | 08305-269 | Rambla de Sant Francesc | Fa 11 anys que es celebra. Està organitzada pel Patronat Municipal de Comerç i Turisme de Vilafranca i el Gremi d'Hostaleria de l'Alt Penedès. | 41.3451400,1.6981700 | 391086 | 4577889 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 73496 | Diada castellera de tots Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-castellera-de-tots-sants | www.castellersdevilafranca.cat | XX | La diada castellera de Tots Sants, que com el seu nom indica es celebra l'1 de novembre de cada any, és una festa castellera promoguda per la colla dels Castellers de Vilafranca. El punt neuràlgic és la Plaça de la Vila, on hi conviden a dues colles més. Es tracta de l'acte de cloenda de la temporada a les places. | 08305-270 | Plaça de la Vila | La colla Castellers de Vilafranca es va fundar el mes de setembre de 1948, de la mà d'Oriol Rosell, qui en va ser el primer cap de colla. Els inicis van estar marcats per la consecució dels primers castells de set i per les estretes relacions amb les altres colles del moment. Durant aquests anys, els caps de colla van ser l'Oriol Rosell (1948-1952) i el Ramon Sala (1953-1955) i el color de la camisa va ser el rosat, primer, i el vermell, posteriorment. El 1956 la colla va restar gairebé inactiva a causa de desavinences internes. El 1957 es va reorganitzar i va adoptar el color verd de la camisa. Del 1957 al 1968 són anys de castells de set i la consecució més destacada va ser el cinc de set. A partir del 1969 i fins al 1974, la colla va fer un salt qualitatiu molt important i va aconseguir els primers castells de vuit: la torre de set, el quatre de vuit, el tres de vuit, el pilar de sis i la torre de vuit amb folre. El 1972 va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona. Durant aquest anys els caps de colla van ser el Josep Pedrol (1957-1959), el Carles Domènech (1960-1961), el Joan Bolet (1962-1963), el Gabi Martínez(1964-1969), el Lluís Giménez (1970-1973) i el Gabi Martínez, una altra vegada (1974). El 1975 la colla va fer un canvi important en la seva estructura interna: va passar d'una direcció quasi exclusiva del cap de colla a regir-se per un equip tècnic col·legiat. El 1981 va tornar a ser un any de canvis interns ja que es va decidir que els castellers no cobrarien individualment. Això va provocar una escissió de la colla. Entre els anys 1975 i 1982, la colla va mantenir els castells de vuit, tot i que amb feines i treballs. Els anys 1983 i 1984 van ser uns anys de recuperació i consolidació dels castells de vuit bàsics, però el tomb definitiu es va produir el 1985 quan es va descarregar el primer cinc de vuit. Així es va obrir el camí cap als castells de nou folrats: el 1987 la colla va carregar els primers tres i quatre de nou amb folre, i el 1989 va descarregar el tres per primera vegada i el 1990, el quatre. Del 1975 al 1994 el cap de colla va ser el Carles Domènech. Entre els anys 1995 i 2004 la colla entra en una espiral d'èxits. Durant aquests anys s'aconsegueixen les màximes fites: descarregar la torre de nou amb folre i manilles, el pilar de set amb folre, el pilar de vuit amb folre i manilles (el primer del segle XX), el quatre de vuit amb l'agulla (el primer del segle XX), el quatre de nou amb folre i l'agulla (el primer de la història dels castells), el cinc de nou amb folre i el tres i quatre de nou amb folre simultanis (per primer cop i únic en tota la història castellera), i carregar la torre de vuit (primera del segle XX), el quatre de nou i el tres de deu amb folre i manilles (el primer de la història dels castells). Cal afegir que, en aquests anys, la colla va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona del 1996, 1998, 2002 i 2004. | 41.3463600,1.6981600 | 391087 | 4578025 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73496-foto-08305-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73496-foto-08305-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73498 | Ball de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-laliga-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/aligues/DOSSI1.HTM | XVII-XX | Segons Francesc de P. Bové, l'antiga àliga ja ballava al ritme de la seva tonada més característica, que donà peu a la cançó que es canta encara als menuts vilafranquins: '(...) i al donar la borrega la tonada pròpia, seguien tots plegats son ritme donant alternats a cada compàs, tres passos ben marcats a terra, l'un compàs enrere i l'altre endavant i així successivament. D'aquí ve unes lletres que aplicava la quitxalla a sa tonada i que deien l'una: Peret que en balla l'àliga Davant de l'hospital, Tres passos endarrere, Tres passos endavant Peret que en balles l'àliga Davant de l'hospital O bé l'altre: Son pare balla el Drag I ell ne balla l'àliga Son pare balla el Drag Davant de l'Hospital Tres passos endarrere, Tres passos endavant.' Si l'antiga àliga ballava al so de la manxa borrega, la que es va estrenar pel Corpus de 1926 ho fa al so del flabiol, segons explica el mateix autor al costat de la reproducció de les partitures, en les seves dues variants, de la tonada (El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars. El Vendrell, 1926). Actualment, l'àliga dansa al so de les gralles i els balls que executa són els tradicionals ball de l'àliga, ball de processó i el d'entrada a la plaça al so de la gralla i del tabal. Des que al 1988 es va començar a encarregar de l'àliga la colla actual, al repertori s'han incorporat balls més moguts, com ara la jota i el twist, que requereixen gran destresa de ball per part dels seus portadors i que fan les delícies dels qui en contemplen les evolucions. Els portadors actuals han dinamitzat el ball de l'àliga. A banda d'augmentar el repertori musical, han ampliat el nombre de membres de la colla actualment són una dotzena . El vestuari identificatiu: camisa ataronjada, armilla estampada a ratlles, color cru, mocador, faixa negra, pantalons marronosos i espardenyes. | 08305-271 | Casc antic | La primera referència escrita de l'àliga de Vilafranca es remunta a l'any 1600, en un fragment del Llibre verd de Vilafranca que descriu els protocols de la festivitat del Corpus d'aquell any i que diu, textualment: '...la un va un any a mà dreta i l'altre a mà esquerra per concòrdia feta entre ells per los santíssims jurats com en lo any de mil y sis cents són anats com sempre dit esta: la àliga i los gegants van en mig dels cors dels capellans i religiosos...'. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73498-foto-08305-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73498-foto-08305-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73498-foto-08305-271-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73500 | Festa Major de Sant Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-felix | AA.VV (2003). Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca (2006). Protocol de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XVIII-XX | La Festa Major de Vilafranca es fa en honor a Sant Fèlix, el 30 d'agost; però els dies de festa són el 29, 30 i 31 d'agost. Els responsables de la gestió de la Festa Major, per delegació de l'Ajuntament, són els administradors. En són cinc i estan nomenats per l'Ajuntament. El primer acte de la Festa és la Capta, que és una aportació voluntària a les despeses que es tradueix en la taxació que els administradors fan del programa i del regal que es reparteix. El 22 d'agost surten de la plaça tres grups formats pels administradors, voluntaris, amics i canalla amb la missió de patejar-se la ciutat durant dos dies, matí i tarda, per vendre el programa. Aquesta sortida, ve precedida per l'esclat de tres coets i el toc de castells. Nou dies abans de Sant Fèlix, es fan les Novenes, celebració de pregària i on es canten els goigs. El dia 28 d'agost es fa el Pregó, davant del Palau Baltà.. Però l'anunci sonor d'inici de la festa, és la Tronada (29 d'agost a les 12'00 h. del migdia), que es fa a la Rambla de Sant Francesc. Un cop finalitzada comença una cercavila pels carrers de tots els balls (excepte la Moixiganga), Falcons, colles castelleres locals i banda. Els dies 30 i 31 d'agost es fan les matinades per anunciar que comença un nou dia de festa. Durant la festa es realitzen tres processons: el 29, el 30 i el 31. La primera surt de la casa de l'exadministrador on va entrar el sant l'any anterior i acaba a la basílica. La del 30 d'agost és la més solemne; i la darrera acaba a la casa d'un dels administradors de l'any on es guardarà la figura de Sant Fèlix. El dia 30 és el nucli de la celebració, quan es fa l'Ofici i la diada castellera com a actes més destacats. A les 7 del matí es fa el repicar de campanes, es treu la làpida de l'urna de les relíquies del sant i es deixen a la vista. Durant tot el dia es pot visitar la cripta. A Vilafranca, hi ha diversos castells de focs. El més espectacular és el del dia 29 d'agost i el de cloenda es fa el 2 de setembre. També es fan castells de foc el 30 i 31 d'agost durant l'entrada de sant Fèlix. | 08305-272 | Casc antic | Es tracta d'una de les festes majors més antigues de Catalunya. Els aspectes formals es mantenen força similars des del darrer terç del segle XVIII. L'any 1699 arriben de Roma les relíquies de Sant Fèlix. El 1700, el bisbat de Barcelona en reconeixia l'autenticitat i n'autoritzava la veneració pública. Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, va fer una llarga crònica de la Festa Major de Vilafranca, l'any 1771. Actualment, es regeix per un protocol aprovat pel Ple Municipal de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès el dia 17 d'octubre de l'any 2006. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73500-foto-08305-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73500-foto-08305-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73500-foto-08305-272-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància dels balls és tal que els incorporem en fitxes individualitzades. | 94|98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 73506 | Drac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XX | Drac alat de fusta i cartó, tela, paper esmicolat i pell de cavall. L'estructura és llistada, dividia en cinc trams entre el cap i la cua. Cua formada per dotze trams de fusta llistada. Les ales són d'una sola peça de fusta cadascuna. El cap és una talla de fusta de dues peces. Fa 3'95 m de llargada, 1'35 m d'alçada i 1'10 m d'amplada i pesa 107 Kg | 08305-275 | Casa de la Festa Major (Pl. Vall del Castell, s/n) | La primera noticia que tenim del drac, la trobem al costat de la primera referència de l'àliga, l'any 1600 del Llibre verd de Vilafranca, quan es parla de la diada de Corpus. El Drac fou propietat de la confraria de Sant Miquel que era el patró dels adobadors i sabaters. L'any 1898 va passar a ser-ne guardador i dipositari en Josep Baltà R. De Cela que el va restaurar i guardar a casa seva. L'any 1979 es va constituir l'entitat Amics del Drac que aplega, dins aquest nom, persones que a més de ser portadores del Drac tenen la voluntat de tenir-ne cura. | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73506-foto-08305-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73506-foto-08305-275-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73508 | Ball de Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-capgrossos-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. www.vilafranca.com | XIX-XX | Els capgrossos tenen 2 tipus de ball, els de cercavila i els parats. Els de cercavila són: 'La Repescada', 'l'Agló' i un ball nou estrenat per la Festa Major d'enguany anomenat 'el festeig'. Els balls parats són:'Berga', 'Polca', 'El Ball del Ram' i 'l'Eixerida'. Cada ball està acompanyat per la seva pròpia melodia amb gralla. Actualment el ball està compost per 10 nois, els quals porten els quatre caps. El vestuari de cadascun d'ells depèn del cap que portin. Cadascun dels capgrossos té un vestuari propi, el qual l'identifica i diferencia respecte els altres. El 1968, l'Humbert i la Roseta van ser dissenyats i construïts per Manuel Baró i Sebastià Pérez, per encàrrec de l'Acadèmia de Tastavins de San Humbert. La Roseta simbolitza la fertilitat de la terra, i l'Humbert simbolitza el treball vitivinícola de les nostres comarques. | 08305-276 | Vilafranca del Penedès | Van néixer com a oposició als gegants, és a dir, com a oposició al poder. Tot i que al principi formaven una colla, els capgrossos o nans, van anar separant-se de la colla i establint-se pel seu propi compte. La seva primera aparició data del 1859, i a causa de la fragilitat dels materials de construcció dels caps, han anat variant molt. Als anys vint, hi havia sis parelles de nans, amb un cap que simulava un astròleg. Aquests caps foren substituïts, i als anys quaranta ja eren uns altres vuit caps que llavors no ballaven aparellats. Cada cap simulava un personatge amb noms com: Gepetto, el Moro, la Negreta, el Pallasso, el Xinès, el Casteller, el Grouxo, l'Indi, el Turc, el Vell i el que fa l'ullet. El 1968 l'Acadèmia de Tastavins Sant Humbert va fer entrega a la vila, dels dos 'nanus' que foren batejats el 30 d'agost, en un acte públic. Primerament, els noms foren Roseta i Oriol, per la pubilla i el pagès, respectivament, després es van canviar per Roseta i Humbert. Van ser batejats a les 11 del matí, després de processó i davant del Palau Baltà. Els Capgrossos de Tarragona van ser els padrins de la Roseta i l'Humbert el dia del bateig. Un any més tard s'hi van afegir la parella coneguda com a Gitanos, que no foren batejats fins el 1993 com a Zingarel·la i Canyamàs, noms escollits pels escolars vilafranquins. Els padrins en aquest bateig foren els Capgrossos de Vic. El 1982, els capgrossos, van esdevenir una colla pròpia, separant-se dels nans, i van adquirir una coreografia pròpia; llavors van esdevenir els Capgrossos 'grossos'. Actualment s'anomenen Capgrossos de Vilafranca. Durant la Festa Major del 2002 es celebrà el 20è aniversari de la separació dels Capgrossos 'grossos' dels nans. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73508-foto-08305-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73508-foto-08305-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/