Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73328 | Jaciment de la Plaça Jaume I, núm. 8 - 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-placa-jaume-i-num-8-10 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROMEU, Jordi (1990). 'Detectades restes arqueològiques al solar del futur edifici de les aigües', dins El 3 de Vuit, 18 de maig de 1990, pàg. 25. | XV-XX | sota les estructures d'un edifici. | Troballa de part de la zona de producció ceràmica de la Vilafranca medieval i moderna. Arrel de les obres d'aquest edifici de la plasça Jaume I, s'han pogut documentar diverses fases i estructures: -3 dipòsits de forma quadrangular/rectangular. Reompliment format per restes quantioses de 'càntirs de Vilafranca', bàsicament es tracta de terrissa grisa - negra amb decoracions típiques, incises i en relleu de motius florals - vegetals i geomètrics. -1 pou de 1,5 m de diàmetre aprox i més de 2 m de fondària. Reompliment amb ceràmica negra dels 'càntirs de Vilafranca' i altre terrissa comuna. L'estructura fou destruïda durant les obres i es perdé força informació arqueològica. -1 mur d'època moderna (S.XVIII ?), sense context clar. -1 sitja amortizada amb una gran quantitat de materials ceràmics de defectuosa cocció, en dos abocaments diferenciats com a mínim. Un abocament de textura sorrenca, amb materials de blava catalana, reflexes metàl·lics i 'blanc cobalt' (S.XVII-XVIII), excavat parcialment; un segon abocament uniforme de cendres i una major quantitat de materials: blava catalana, escudelles amb orelletes, reflexes metal·lics, peces de forn (peus - suports), plats decorats, càntirs i altres (S.XV/XVI/XVIII). -1 nivell general de colmatació del sector amb materials diversos: ceràmica, runa, fauna, pedra obrada... El conjunt dels materials recuperats, majoritàriament ceràmics, tenen una cronologia que abraça els segles (XV-XX). | 08305-201 | Plaça de Jaume I, 8 - 10 | La secció d'arqueologia del museu, va fer un seguiment preliminar de les obres de construcció del nou edifici de 'Les Aigües', la setmana del 7 al 11 de maig de 1990. A continuació es va fer una excavació d'urgència en dues fases: del 16 al 21 de maig de 1990 a càrrec de Josep Pou i Antonio Aguilera, i del 22 al 31 del mateix mes, a càrrec de Joan Manel Garcia. | 41.3472800,1.6964300 | 390944 | 4578129 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal relacionar aquestes troballes amb les sitges del 'Bar Ze' i les voltes dels forns cantiners localitzades durant les obres de fonamentació del 'Restaurant L'Anxaneta'. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73363 | Sitges de la Plaça de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-placa-de-santa-maria | ALEGRET, Pere (1887). Apuntes históricos de Vilafranca del Panadés y su comarca. Vilafranca, Pàg. 261. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès. MASSANELL, Antoni (1985). 'Llocs d'enterrament a Vilafranca del Penedès', dins Olerdulae. Museu de Vilafranca , pàg. 11. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, Esglésies i Capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. | XIV-XVII | soterrat sota el paviment de la plaça. | La noticia de les troballes fou comunicada oralment als autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, segons les quals es van detectar quatre sitges amb molt poc material d'època baix medieval o moderna. Tant podia tractar-se de sitges d'alguna casa que havia estat erigida en aquest emplaçament com que formessin part de la Sagrera de la basílica de Santa Maria. | 08305-202 | Plaça de Santa Maria | Intervenció arqueològica dirigida per Jordi Vallès Cuevas , l'any 1987, per a una actuació que formava part de la remodelació de la Plaça Santa Maria a partir d'un projecte de l'escola Taller de l'Alt Penedès, dirigit per l'arquitecte Anton Salvadó i Cabré. | 41.3467800,1.6972600 | 391013 | 4578073 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73363-foto-08305-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73363-foto-08305-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73363-foto-08305-202-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73365 | Jaciment de l'església de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lesglesia-de-sant-francesc | Anònim (1959).'Obras en la iglésia de San Francisco', dins de Penedès, any XIX, núm. 902, 28 de febrer de 1959, pàg. 2. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Barcelona: Imprenta de Francisco J. Altes i Alobart. GIRÓ ROMEU, Pere (1959). Quaderns de camp. Vol.6 1959-60 (febrer i abril de 1959). Inèdit. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Vilafranca, pp.128-130 PARERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1985). Notes històric-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca, pp. 31 i 32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIII-XV | Englobem en aquesta fitxa diferents troballes realitzades a l'església i Claustre de Sant Francesc, dins del conjunt de l'antic convent dels Franciscans. La localització de les restes es feu en diferents moments i concentrats en 3 àmbits: l'església, el claustre i l'antiga aula de filosofia. Les troballes són inconnexes i sense haver estat estudiades en el moment de la seva aparició. A més, no es feu cap tipus de descripció detallada ni croquis, només les anotacions de camp d'en Pere Giró i en un dels casos es coneix per comunicació oral (4 anys més tard de la seva aparició). L'any 1959 s'efectuaren unes obres de consolidació de l'església de Sant Francesc. Sota el paviment aparegueren restes que Pere Giró inspeccionà i deixà anotat en els seus Quaderns de camp. -Sota la capella del Sant Crist hi sortiren uns murs subterranis fets amb carreus, a una profunditat de 1,40 m. Pere Giró els defineix per la seva estructura com possibles murs romans, encara que mancaria haver fet una neteja de pedres i terra per veure millor el parament. -Aparegué sota un dels altars laterals una escala que comunica amb una àmplia volta subterrània que abraça tota la paret central de l'altar que queda damunt. Les parets eren d'argamassa de cal o guix, i l'habitació estava plena de detrits i materials de reompliment. L'àmbit dels claustres s'utilitzava en molts casos per enterrar-hi els membres de la congregació i els nobles de la comarca que feien donacions a canvi de ser sepultats a l'església o claustre. No es d'estranyar doncs, que des del segle XIX s'esmenti l'existència d'osseres, a més de les sepultures en les parets dels potentats de la comarca (s.XIII). Més tard, en la consolidació de l'església de l'any 1958-59, es trobà a 1,30 m de profunditat el que hauria estat una fossa comú de l'antic convent, situada al costat de la paret NE del claustre. Al fons de la fossa es trobà un esquelet d'1,75 m de llarg amb un enllosat doble per sobre, de llosetes medievals. L'antiga Aula de Filosofia es coneix amb aquest nom perquè es suposa que fou utilitzada en el segle XVII pels fills dels nobles vilafranquins com a sala d'estudi, conservant encara els bancs on es creu que s'asseien els estudiants. Al iniciar-se les reformes del claustre l'any 1986 s'ensorrà el terra d'aquesta petita sala. Llavors es descobrí una reduïda habitació subterrània i l'entrada d'un passadís. El senyor Casanova (cap del museu lapidari) i el sr. Comas (cap de la secció d'arqueologia del museu de Vilafranca) van informar que la sala estava coberta per una volta gòtica que s'esfondrà. L'interior de la cambra, segons la versió dels paletes estava reomplerta de terra fins a dalt. Al buidar-lo es van recollir quatre caixes d'ossos humans. Els senyors. Casanovas i Comas apunten a l'existència un sarcòfag molt fragmentat, però els paletes no recorden la seva existència. Un cop es deixà neta la sala es reconstruí el sostre i les parets, deixant com a testimoni els murs antics (1,30 m d'alçada). | 08305-203 | Carrer Sant Pere, 3 | L'any 1990 els membres del museu van obrir la tapa que segellava la sala subterrània de l'anomenada Aula de Filosofia i van parlar amb els manobres que van estar allà en 1986. Posteriorment, s'hi han realitzat diverses excavacions: entre l'octubre i el novembre de l'any 1998, sota la direcció de Josep Maria Feliu Roca; i a l'any 2004, sota la direcció de Maria Rosa Bruna Álvarez. | 41.3448300,1.6971600 | 391001 | 4577856 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73365-foto-08305-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73365-foto-08305-203-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Religiós | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73367 | Cal Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafeques-0 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. POYO CREIXENT, Antoni (1990) 'La torre Dela', dins La Fura. Informatiu de l'Alt i Baix Penedès. Vilafranca, núm. 395, 26 de gener - 1 de febrer de 1990. pp, 7-9. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XV-XX | sota les estructures d'un edifici | Dins del recinte murallat del segle XIV, en un dels carrers d'accés a la vila pel portal de Nostra Senyora de la Verge Maria o de Barcelona, s'enderrocà a finals de la tardor de 1989 l'edifici del solar número 20 del carrer de la Parellada. L'aficionat local, Sr. Antoni Poyo i Creixent antic col·laborador de la secció d'arqueologia del museu es posà en contacte amb el servei d'arqueologia, el qual envià una arqueòloga (Marina Miquel) per estudiar-ho. L'enderroc de l'edifici havia implicat l'entrada de màquines excavadores, rebaixant el sòl 1,5 m per sota dels fonaments de l'edifici, quedant totalment al descobert el parament de carreus baix medieval. Fruit de les nostres observacions de camp identificarem diferents estructures i fases. -cos rectangular de 8,75 m de llargada, a la meitat de la paret mitjanera de llevant, construït amb carreu en els angles i les parts laterals (que sobresurten 1,15 m). Les mides dels blocs escairats són bastant regulars 58/38 de llargada x 43 d'alçada. Se'n conserven unes 25 filades de carreus d'alçada, més o menys uns 9 m, disposats directament sobre el terreny natural. A uns 6 m d'alçada en l'angle esquerra, s'observa l'arrencada d'una arcada que s'obria perpendicularment al cos quadrangular, i que segurament adornava una porta o arc mitjancer d'una sala. A més, en la paret encara es pot veure la empremta del nivell d'ús. -a la dreta d'aquest cos central trobem un parament de blocs irregulars barrejats amb totxo del segle XIX, sobre una arcada de la que es poden veure 11 blocs. Aquest arc queda cegat per totxanes i terra fruit d'alguna remodelació o edificació moderna. -per la banda esquerra del cos, s'identifiquen unes quantes filades (6 clares) de carreus tocant a l'angle esquerra del cos sobresortint, amb una llargada màxima de tres carreus. Al costat vindria altra vegada un parament de blocs irregulars igual que en el cos central fins trobar la part superior d'un arc d'aparell de llibre (datable del segle XVIII-XIX). En quan al material recollit només poden parlar de ceràmica del segle XIX i algun fragment de càntir de Vilafranca. | 08305-204 | Carrer de la Parellada, 20 | Excavacions realitzades els mesos de novembre i desembre de l'any 1989. | 41.3464700,1.6992500 | 391179 | 4578036 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73367-foto-08305-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73367-foto-08305-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73367-foto-08305-204-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73369 | Mas Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rabassa | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. RAURET, A. Mª (1963). El proceso de la primitiva población del Penedés. Barcelona: Tesi per la Universitat de Barcelona, pàg. 259. Inèdita. | III-XVdC | destruït en part. | Els treballs de prospecció i excavació realitzats per P. Giró a finals de setembre i principis de l'octubre de 1952 documentaren: -1 sepulcre de cista de lloses irregulars, sense aixovar ni restes humanes, orientat al sud. -A poca distància en el mateix marge del camí, es localitzà part d'un altre enterrament que conservava dues tègules en posició plana i algunes restes humanes, sense aixovar. Aquest enterrament fou excavat en la seva totalitat i no conservava la coberta. Giró els considera d'època tardo - romana i els relaciona amb el jaciment veí de la Vinya d'en Pau, situat a uns 300 m al NW. D'altra banda sembla ser que foren recollits un lot de materials ceràmics, els qual pensem que provenen d'una prospecció superficial realitzada pels camps de conreu dels voltants. La majoria de les restes són de ceràmica a torn de dubtosa atribució cronològica, hi ha fragments de ceràmica grisa i d'altres de cocció oxidant, així com un petit boci de sigil·lada. Malgrat és evident que les sepultures documentades han desaparegut, és força probable que es preservi part de la necròpolis en el camp de conreu que està sobre el marge, tot i la intensa activitat agrícola de la zona. | 08305-205 | Límit est del terme municipal, a 350 m del Mas Rabassa | Excavació efectuada l'any 1952 per Pere Giró i Romeu. | 41.3374700,1.7198700 | 392889 | 4577011 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73369-foto-08305-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73369-foto-08305-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73369-foto-08305-205-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|85|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73371 | Muralla de Vilafranca del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-vilafranca-del-penedes | ALEGRET, Pere (1887). Apuntes històricos de Vilafranca del Panadés y su comarca. Vilafranca, pàg. 261. ANÒNIM (Atribuït a Massanell i Casas,A.)(1975). 'Salvem la muralla de Vilafranca', dins Setmanari Tothom, núm. 353, any 7, 22 de novembre de 1975. BENACH i TORRENTS, Manel (1983). El Barri Gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca 2ª ed. 1983, pàg. 27. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. J.M.N.(1975) 'Les històriques pedres de les muralles', dins el Setmanari Tothom, núm. 355, any 7, 6 de desembre de 1975. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Vilafranca. MASACHS, Josep Mª (1980).'Les muralles de Vilafranca', dins Casal, II Època, núm. 107 octubre - desembre de 1980. pp, 5-8. MASACHS, Josep Mª (1981).'Les muralles de Vilafranca', dins Casal, II Època, núm. 108 gener - març de 1981, pp, 5-7. MASACHS, Josep Mª (1981).'Les muralles de Vilafranca', dins Casal, II Època, núm. 109 abril - juny de 1981, pp,5-7. MASSANELL i ESCLASSANS, A. (1984). 'Algunes consideracions sobre Vilafranca i les seves muralles', dins Olerdulae, núm. 24, abril - juny de 1984, p.6-9. M.F. (Atribuït a Milà i Fontanals) (1929).'A la recerca de Micer Rufet', dins Gaseta de Vilafranca, any IV, 1 de desembre de 1929, pp. 5-6. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIV | segons el tram | El nucli originari de Vilafranca s'ubicava a l'entorn de l'església de Santa Maria, de la torre del darrera de la capella de Sant Pelegrí i del Palau Reial, documentat a principis de segle XIII. Dins d'aquest recinte també hi havia el castell, referenciat l'any 1181. Aquest primer nucli només estava defensat per un vall o fossat i la part posterior de les cases més externes que feien de muralla. Durant la segona meitat del segle XII, es produeix un creixement demogràfic important. És en els límits d'aquest barri cèntric que s'han pogut confirmar l'existència d'una muralla edificada per primera vegada a meitat del segle XIV, i que després de diverses reconstruccions s'aprofità a finals del segle XIX per a la construcció de noves cases, recolzades a la muralla, o fou destruïda quan aquesta ja deixà de ser útil per la defensa ( comença la gran expansió de Vilafranca amb la creació dels diferents barris). El circuit de la muralla es pot arribar a identificar per la conservació i localització d'alguns trams en les parts posteriors de les cases que li foren adossades, altres sabem que existeixen però no s'hi ha pogut accedir-hi i d'altres han estat destruïts per diferents remodelacions urbanístiques o noves construccions. També hi ha referències documentals a on es citen els carrers per on passava la muralla i els diferents portals d'entrada, o referències de l'època de les construccions o diferents remodelacions. Bàsicament partim de les referències donades en el Llibre Verd de Vilafranca (iniciat al S.XIV). També s'utilitza l'estudi dels nomenclàtors dels carrers amb significat històric. El seu perímetre recorria els actuals carrers de la Beneficència, Banys, Ponent, Clascar, General Prim, Rambla de Sant Francesc, Rambla de Nostra Senyora, Muralla de Sant Magí, Plaça d'Anselm Clavé, carrer de la Lluna, Plaça de Puigmoltó, carrer de Sant Cristòfol i carrer de Sant Sebastià. Estava formada per un mur de defensa, per un vall exterior, que era una rasa fonda que seguia el perímetre fortificat, i per un passatge interior situat entre el mur i les edificacions més externes, denominats en la documentació antiga de la vila: 'passatge de mur', 'corredor de mur', 'carrer de mur' i 'trànsit de mur'. Els carrers de la Cort i dels Ferrers eren els eixos principals, conduïen respectivament als portals de Sant Pere o de Framenors i al de la Granada (donava al camí que venia d'aquesta població, on hi havia el primer mercat de la comarca al segle XI). Altres portals documentats són: el de Sta. Maria (també conegut com de Barcelona, de la Verge Maria o de Nostra Senyora, donava accés al camí de Barcelona), el de Sta. Clara/Francesc Claver, el d'en Soler, el del Sant Esperit o Portal de la Font (donava al carrer de la font i perquè en el carrer hi havia l'hospital del Sant Esperit), el d'en Coloma (de Sant Pau o Portalet, era al costat de la muntanya de Sant Pau), el de Canyamars (o Portal de Ferran, ja que donava a aquest carrer, i al Camí de Sant Martí o de Canyamars, era l'accés de la banda nord, i portava directament al nucli central de la vila murallada), el de Salelles, el de Torregrossa /dels pintors, el de Fresquet, el portal menor de Bargalló, el portalet del Castell i i el Portal de Sant Joan o d'en Fresquet (era l'accés al convent de la Comanda dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, fundat a inicis del segle XIV i enrunat a finals del segle XIX, deixant només la capella). Tenim constància de l'existència de panys de muralla en un seguit de cases (algunes són referències arran del procés de destrucció), en el carrer de Ponent en el número 53 i el número 49, també al carrer Ponent a l'alçada del núm. 35 (antic Convent de les Monges de la Vetlla), en el jardí de la casa del núm. 19 i el solar contigu núm. 17 del mateix carrer, en el carrer de la Beneficiència núm. 4 i 12, etc.; a més, els carrers dels Banys, de Sant Sebastià, de Sant Cristòfol i de la Lluna són un del trams de la muralla amb menys referències. | 08305-206 | Nucli antic de Vilafranca | Són diverses les intervencions arqueològiques realitzades per documentar la muralla de Vilafranca. Algunes de les més destacades, considerant que contínuament es fan noves intervencions, s'ubiquen al carrer dels Banys, General Prim, Beneficència, Ponent o Hermenegild Clascar. L'any 2002, Maria Rosa Bruna dirigí una excavació arqueològica a l'edifici del núm. 11 del carrer dels Banys. La planta baixa de l'edifici actual està dividida en tres espais. Els espais laterals tenen la paret de fons alterada per construccions modernes. L'espai central conserva en bastant bon estat el parament de la muralla. L'actuació determinà que l'aspecte dels paraments tenen una gran similitud amb altres trams de la muralla medieval conservada, i que no és possible establir una datació absoluta del mur a causa de la inexistència de material ceràmic en el morter del mur original. Una altra excavació, dirigia per Maria Rosa Bruna l'any 2005, en el carrer de Beneficència (núm. 10) va documentar quatre forats de pal, segurament per muntar bastides per aixecar la muralla. En la cantonada sud-est del solar es va localitzar una torre adossada amb la muralla. Està en bona part destruïda per la construcció de l'edifici del carrer Beneficència 12. La part visible de la torre està formada per una filada de blocs de pedra calcària recolzada en el sòl natural. El mur del carrer Beneficència és el tram de muralla baix medieval més alt documentat fins el moment (8,2 m d'alçada). El mur del carrer de la muralla dels vallets s'ha documentat d'una manera molt uniforme i permet datar el mur en el segle XIV. En aquest tram s'ha conservat, com a fet excepcional, una de les espitlleres de la muralla. Una excavació de l'any 2005 al carrer de Ponent (núm. 17), va permetre documentar un tram de muralla té 14,25 m de llargada i 5,40 m d'alçada en bon estat de conservació ja que no s'hi adossa cap construcció posterior. La part superior del parament evidencia diferents moments de construcció o reparacions. Es conserva una espitllera, totalment segellada amb pedres i terra. També s'ha documentat un tram de la muralla a l'alçada del núm. 2 del carrer Hermenegild Clascar, on antigament hi havia la fàbrica de pastes 'La Teresita', gràcies a una excavació dirigida per Oriol Vilanova. El carrer General Prim també ha estat motiu d'intervencions, els anys 2000 i 2005. En el sector dels núm.. 12-14, ) s'hi localitzà una porta i per sota dels seus graons s'identificà una premsa vertical de vi que havia estat encastada al mur entre finals del segle XVIII i principis del XIX. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73371-foto-08305-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73371-foto-08305-206-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arran de la intenció d'eixamplar el carrer a l'alçada del núm. 35 del c/ Ponent, per l'article atribuït al Sr. Massanell i Casas el 1975, sabem que: 'En total les muralles descobertes tenen una llargada d'uns 30 m i es calcula que n'hi ha uns 25 m més que continuen en direcció al Col·legi de Sant Ramon'. Pere Giró en una carta al Sr. Parera (president del museu de Vilafranca) li diu:'Les muralles no presenten cap signe positiu que la distingeixi, almenys en el tros visible, no hi ha vestigis de portals, torres, baluards, dates d'inscripció, barbacanes... Donada l'època de l'última reparació (1883), juntament amb la falta de les característiques ja esmentades, aquest mur o muralla té un interès històric molt escassa i la seva data moderna (segle XIX) ho acaba de confirmar'. Finalment, el mur fou destruït per edificar pisos. En relació al Portal de Sant Pau, Portal d'en Coloma o Portalet, el testimoni d'Anton Massanell i Casas diu:'Una de les portes d'entrada a vila, l'anomenada del Portalet, estava situada al carrer de Sant Pau. Avui encara podem contemplar-se, a flor de terra i al bell mig del carrer, les restes dels fonaments. La paret tenia un gruix d'uns 140 cm'. Actualment l'asfalt del carrer ha tapat les empremtes. El mateix autor ens dóna una altra referència d'una troballa de l'any 1970: 'Actualment, amb motiu d'uns desmunts que s'han fet al carrer de la beneficència núm. 4 i 12, s'han pogut obtenir fotografies de dos trossos d'aquesta Muralla, molts pròxims al castell. En un d'ells han sortit dues espitlleres de defensa i, ben adossada a la muralla, una torre rodona de 5,35 m de diàmetre. La construcció d'aquesta Muralla i torre és de pedra cantelluda, si bé, molt pròxima a la torre i a la seva banda esquerra, n'hi ha un tros, d'un metre d'amplada aproximadament que està feta de carreu quadrat ben treballat. El sorprenent és que, de la muralla, surten els encaixos d'uns carreus també ben treballats, com si d'allà arranquessin dues parets paral·leles i perpendiculars a la Muralla. D'una altra hi ha la distància de set metres'. Segons documents, abans de la muralla existia ja un nucli antic de Vilafranca. Després, al créixer la població: '..les fortificacions o defenses que llavors tenia la nostra vila consistien en un vall obert al peu d'una colla d'edificacions les parets posteriors de les quals devien fer funció de muralla i a cada cap de carrer que donava a l'exterior unint els dos edificis extrems, l'existència d'un portal' (Massanell Esclassans, A. 1984, p.7). Aquesta podria ser una explicació del pas entre l'existència d'unes defenses centralitzades en el castell, i la construcció d'una muralla a la primera meitat del segle XIV.El portal del carrer Parellada era un dels més importants: 'Portal de Barcelona, al final del carrer Parellada, era el més trànsit de la vila, tota vegada que hi tenien parada les diligències de Tarragona a Barcelona. En les seves proximitats hi havia una capella on es deia missa a l'arribada de les diligències de pas cap a la capital del Principat. Sobre la seva porta hi havia una fornícula que contenia la Verge del Portal, preciosa imatge gòtica que avui es guarda en el museu.' (Masachs, 1980, p.8). L'àrea delimitada pels carrers de Ponent, Marqués d'Alfarràs i banda i banda del carrer Ferran (potser fins al carrer Sant Pau), configurava el call jueu. Segons fons documentals, sense que es coneixi cap resta arqueològica, existí des del s.XIII fins al XV, moment que foren expulsats per decret reial.A l'alçada del núm.16 de la Rambla de Nostra Senyora tocant a la muralla s'aixecava la casa - palau de la família Copons, originari de finals del segle XV o inicis del XVI. L'edifici fou enderrocat el 1887, es coneix que en el jardí del davant de la casa hi sortiren restes atribuïdes a la muralla.En aquesta fitxa s'ha aplegat la informació corresponent a diverses fitxes referides a la muralla de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73373 | Les Clotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-clotes | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | troballes superficials d'una àrea poc delimitada | Troballes superficials fetes els anys 70 per part de Xavier Virella i Torres de Vilanova i la Geltrú. Es van recollir fragments de ceràmica de torn ibèrica comuna, ceràmica de vernís negre (una àtica i una campaniana), un fragment de comuna romana i per últim ceràmica moderna del tipus blau català. L'any 1990 es feren noves prospeccions per part de membres de la secció d'arqueologia del Museu de Vilafranca recollint un lot heterogeni de material ceràmic i lític i comprovant la manca d'una delimitació clara de l'àrea classificada com a jaciment. | 08305-207 | Al nord del municipi | Només s'han realitzat prospeccions: les primeres els anys 70 i les darreres, l'any 1990. | 41.3665200,1.6918300 | 390591 | 4580271 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-3.jpg | Legal | Antic|Paleolític|Ibèric|Prehistòric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|77|81|76|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73375 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-2 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B65, pàg. 68. FABRE, G.; MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). 'Alt Penedès', dins Inscripcions Romaines de Catalogne. I Barcelone. Paris, pp.45-52 GIRÓ ROMEU, Pere. (1947). 'Los vestigios ibero-romanos de Sta. Margarita y Monjos' Acción Católica, Vilafranca. Suplemento de las hojas parroquiales. Any VII, núm. 24, 14 de juny de 1947, pàg. 189. GORGES, J.G.(1979). Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologique. París. Publication du Centre Pierre París. Núm. 4. | II-V dC | notícies antigues. | Les notícies més antigues que fan referència directa al jaciment són de finals dels anys 40 i parlen només de l'existència de mosaics policroms que evidencien la possibilitat d'un assentament romà important. En un catàleg de la Iª Exposició d'Art del Penedès de l'any 1927 es parla d'uns materials cedits per la vídua de Batlle sense que es nombri el lloc de procedència de mosaics, cornises i fragments de columna (tot del S.III). El fet de que Pere Giró citi els materials procedents dels terrenys de la Riba i la coincidència del nom del propietari d'aquests terrenys amb el cognom Batlle fa que es pensi que part o tot aquell material provenia d'aquí. L'any 1952 en Pere Giró és informat de l'aparició de materials arqueològics romans en els terrenys de la Riba. Fragments d'àmfores, dolies, tègules, ossos humans, totxos que podrien ser d'un forn i un mosaic rústic monocrom. | 08305-208 | A l'oest del terme municipal a tocar amb el de Santa Margarida i els Monjos | Troballes antigues, algunes sense context. | 41.3359000,1.6650900 | 388303 | 4576906 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73377 | Camí de Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-maria-dels-horts | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. NADAL, J. i altres (1999). 'Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)', dins Saguntum (València), pàg. .87. SENABRE JUNCOSA, Mª Rosa i SOCIAS TORNÉ, Joan. Memòria de l'excavació de 1993. nº1100. Inèdita. VILANOVA FERNÁNDEZ, Oriol. Memòria del seguiment de 2006. Inèdita. | Es va localitzar una sitja excavada en 1993, quan es va localitzar estava seccionada pel camí i fou localitzada casualment per J. Mestres el desembre de 1990. Es conservava parcialment a una alçada de 1,50 m i una amplada de 1,35 m, es va trobar algun fragment de ceràmica feta a mà i també fragments de sílex. A l'excavació d'urgència feta l'any 1993, es van recuperar un total de 1163 materials coordenats i van permetre situar la cronologia al neolític final. El desembre de l'any 2006 per crear un pas que facilités el creuament de la riera als vehicles a banda i banda es van realitzar uns seguiments arqueològics amb l'expectativa de trobar restes d'un possible jaciment, els resultat van ser negatius. | 08305-209 | Santa Maria dels Horts | Excavació realitzada l'any 1993, sota la direcció de Mª Rosa Senabre Juncosa i Joan Socias Torné. L'any 2006, es va fer un seguiment, sota la direcció d' Oriol Vilanova Fernández, de l'empresa Tríade. | 41.3432600,1.7192800 | 392849 | 4577654 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73377-foto-08305-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73377-foto-08305-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73377-foto-08305-209-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73379 | Jaciment de l'església de Sant Joan de Jerusalem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lesglesia-de-sant-joan-de-jerusalem | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIV | S'hi van realitzar dos sondejos, un a l'interior de l'església, a l'angle nord-oest, i l'altra a l'exterior. El primer era de 3'20 x 1'10 m i amb una fondària de 8 cm. El sondeig exterior era de 2'70 x 1'20 m i es va arribar al natural. No hi ha informació sobre troballa d'estructures; però cal destacar un fragment de ceràmica blava valenciana pertanyent a la segona meitat del segle XIV. | 08305-210 | Plaça de Sant Joan, 2 | Entre els anys 1926 i 1929 s'hi realitzen obres de consolidació i restauració a càrrec del Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des de 1998, el Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona ha anat fent obres d'adequació i consolidació de l'edifici que inclouen la recerca arqueològica. L'any 2000, es va fer una intervenció arqueològica dirigida per Xavier Fierro Macia. | 41.3462400,1.6985900 | 391123 | 4578011 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73379-foto-08305-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73379-foto-08305-210-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73383 | Santa Digna, 1-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-1-4 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MESTRES, J.; et alii. (1990). 'Estructures de la primera edat del Ferro de l'Hort d‘en Grimau. Castellví de la Marca', dins Olerdulae, núms1, 2, 3, 4. MESTRES, J.; SENABRE, Mª R.i SOCIAS, J. (1996). 'L'Alt Penedès a la primera edat del ferro: consideracions a l'entorn d'un model d'ocupació del territori', Taules rodones d'Arqueologia, 1994-96, dins Gala, Revista d'Arqueologia i Patrimoni, núm. 2-5. Sant Feliu de Codines. | destruït en gran part | L'any 1995 arran de la construcció de la variant de la N-340, es va fer un seguiment i es localitzà el jaciment de Santa Digna 1. En l'excavació d'urgència es documentaren un total de 5 sitges de cronologia baix medieval i moderna. L'any 1997 es descobrí una estructura en el marge nord de l'accés direcció el poble de Moja, de la segona rotonda de la carretera de Vilanova. A aquesta estructura se li posà el nom de Santa Digna 4 i es tracta d'una sitja de la primera meitat del ferro. El jaciment no està destruït del tot, ja que és possible que s'estengui pels camps del voltant. | 08305-212 | La Girada | Durant els anys 50 i 60 del segle XX, es detectaren actuacions furtives. Excavacions dirigides per Jordi Farré i Huguet, els anys 1995 i 1997. | 41.3355700,1.7049300 | 391636 | 4576819 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73383-foto-08305-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73383-foto-08305-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73383-foto-08305-212-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Modern|Prehistòric|Antic|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|85|94|76|80|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73385 | Mas Rabassa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rabassa-ii | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Memòria de l'Estudi d'Impacte sobre el Patrimoni Cultural del PHN, 2002. Arxiu Servei d'Arqueologia. | V-I aC | Jaciment documentat durant les tasques de prospecció dins l'estudi d'impacte sobre el Patrimoni Cultural del Pla Hidrològic Nacional, tram 1. S'han localitzat diversos fragments de ceràmica ibèrica. Aquest fet pot relacionar-se amb la presència del jaciment de la Vinya d'en Pau, d'aquesta mateixa cronologia. Les característiques de la intervenció realitzada no permeten precisar la seva extensió real. | 08305-213 | A l'est del terme municipal | 41.3391200,1.7182500 | 392756 | 4577196 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73385-foto-08305-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73385-foto-08305-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73385-foto-08305-213-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73387 | Jaciment de la Plaça Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-placa-sant-joan | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FÀBREGAS i ESPADALER, Marta (1995). La plaça de Sant Joan de Vilafranca del Penedès. Memòria de l'excavació. Inèdita. MIRET NIN, M. (1991). La capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès. | XIV-XIX | Restes de l'antiga Comanda de l'Ordre dels monjos Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, del segle XIV. A la segona meitat del segle XIX, va ser enderrocada, fruit de les lleis desamortitzadores. Només es conservà la capella de Sant Joan. L'any 1995 es posaren al descobert algunes de les restes de les construccions de la comanda hospitalera. A dos metres sota el nivell del terra es documentà un pis soterrani de l'edifici del segle XIV, construït amb grans carreus i una paret amb arcades amples de les quals se'n conserven els basaments. La planta baixa hauria desaparegut totalment al fer-se unes importants reformes durant els segles XVII i XVIII. D'aquest moment constructiu només varen aparèixer algunes estructures (parets i paviments) que es troben a tocar del carrer Sant Joan. Les restes documentades es tornaren a tapar. | 08305-214 | Plaça de Sant Joan | L'any 1995 es van fer les excavacions en motiu de les obres de remodelació de la plaça, dirigides per Marta Fàbregas i Espadaler. | 41.3461200,1.6984900 | 391114 | 4577998 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73387-foto-08305-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73387-foto-08305-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73387-foto-08305-214-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73389 | Santa Digna 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-2 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | destruït en part | L'any 1995, arran de la construcció de la nova carretera, es va fer un seguiment dels rebaixos i és localitzà el jaciment. Durant l'excavació d'urgència d'aquest sector es documentaren un total de 5 sitges: 1 del neolític mitjà i 4 d'època tardoromana o alt medieval. El jaciment no està destruït del tot, ja que el més segur és que s'estengui pels voltants del camp. | 08305-215 | Al sud del municipi | Excavació de l'any 1995, sota la direcció de Mª Rosa Senabre i Juncosa. | 41.3389600,1.7075700 | 391862 | 4577192 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73389-foto-08305-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73389-foto-08305-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73389-foto-08305-215-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Romà|Visigot|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Part del jaciment quedà destruït per la variant de la carretera N-340 i una altra part són conreus de vinya. | 80|85|83|87|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73391 | Santa Digna 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-3 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | IV-X dC | destruït en part | En aquest sector es localitzà aïlladament en el talús del cantó est una única estructura. Es tractava d'un forn de terrissa de grans dimensions d'època tardoromana o alt medieval. | 08305-216 | Al sud del municipi | Excavació de l'any 1995, sota la direcció de Jordi Nadal i Lorenzo. | 41.3410700,1.7093400 | 392014 | 4577424 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73391-foto-08305-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73391-foto-08305-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73391-foto-08305-216-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment no està destruït del tot, ja que el més segur és que s'estengui pels camps del voltant. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73393 | Prop del Maset- camí de Moja (variant sector N-O). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-del-maset-cami-de-moja-variant-sector-n-o | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | IX-VII aC | destruït en part. | L'any 1995, arran de la construcció de la nova carretera, es va fer un seguiment dels rebaixos i és localitzà el jaciment. En l'excavació d'urgència es documentaren un total de dues sitges de la primera edat del ferro. El jaciment no està destruït del tot, ja que el més segur és que s'estengui pels camps del voltant. | 08305-217 | Sud-oest del municipi | Excavació de l'any 1995 dirigida per Jordi Nadal i Lorenzo. | 41.3343500,1.6902900 | 390409 | 4576701 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73393-foto-08305-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73393-foto-08305-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73393-foto-08305-217-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73395 | Carrer de la Fruita, 3-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-fruita-3-5 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XIV-XIX | tapades i soterrades | Degut a les obres de remodelació de l'esmentat edifici es va decidir intervenir arqueològicament en dues estructures. La primera es tractava d'un cub modern, segurament del segle XIX o inclús XX. Aquest cub, de planta circular (1,90 x 2,08 m) i boca quadrada, té uns 2,74 m de profunditat i les seves parets estan totalment enrajolades per una ceràmica vidrada de color verd. No es va trobar material. La segona estructura es tractava d'un pou de cronologia indeterminada, ja que tampoc s'hi va trobar cap tipus de material significatiu. La planta, circular, té un diàmetre de 1,16 m i buidant el reompliment format per material constructiu totalment modern es va arribar als 2,40 m de profunditat. Les parets del pou eren de pedra, i cap a una alçada d'1,60 m de profunditat buidada, apareixia una capa de formigó i grava que serveix de preparació per al paviment de rajola hidràulica moderna de color negre, possiblement dels anys 60 o 70 del segle XX- comú a tota la planta baixa de l'edifici. Quan a la boca del pou, cal dir que aquesta és de planta quadrada, però no es pot assegurar que fos la boca original, ja que podria haver estat modificada al fer la pavimentació actual de la planta baixa. Està vorejada per un brocal de maó manual, excepte per la cara nord-est, tallada en aquest tram per la pilastra de ciment. Pel costat dret de la pilastra de ciment arriba al pou un canaló fet de peces ceràmiques d'uns 18 cm d'amplada i que es pot documentar en uns 80 cm de recorregut. | 08305-218 | Carrer de la Fruita, 3-5 | Excavació realitzada l'any 2002, sota la direcció de Vanessa Rodríguez i Fornós; de l'empresa Tríade. | 41.3474400,1.6980400 | 391079 | 4578145 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73395-foto-08305-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73395-foto-08305-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73395-foto-08305-218-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73397 | Els càntirs de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cantirs-de-vilafranca | PATRICI (1911). 'A trencar cantis. Costum vilafranquina estingida', dins Quinzenal El Labriego, Vilafranca del Penedès, 15 de febrer de 1911, pp. 5 i 6. PATRICI (1912). 'Els cantis de Vilafranca', dins Quinzenal El Labriego, Vilafranca del Penedès, 30 de novembre de 1912, pp. 5 i 6. | XVIII-XIX | no vigent | L'ofici de terrissaire que feia càntirs era molt arrelat a Vilafranca. Es coneixien amb el nom de càntirs de Vilafranca els càntirs negres que s'hi feien. El lloc on s'ajuntaven aquests terrissaires era al voltant de la plaça Jaume I. Un dels costums, avui perdut, relacionat amb aquesta indústria, és la trencadissa de càntirs que es feia a la sortida dels casaments. Quan els nuvis sortien de l'església, els convidats, companys o amics de la colla, es dedicaven a trencar càntirs als seus peus. Sovint els seguien amb un carro ple de càntirs i els anaven trencant fins al convit. Es tractava de càntirs que sortien del forn amb alguna deformació o defecte de cuita i, per tant, no es podien vendre com un càntir d'aigua. | 08305-219 | Vilafranca del Penedès | A principis de segle XX ja es parla com una tradició desapareguda. Alguns terrissers que recull la bibliografia són 'el Perlas', 'l'Hermità', 'el Pa i Figues' i 'el Trius'. | 41.3470100,1.6967500 | 390970 | 4578099 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73398 | Jaciment del claustre de l'antic convent dels Trinitaris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-claustre-de-lantic-convent-dels-trinitaris | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. CASTELLANO, A; SALVADÓ, J. (1993). El claustre del convent dels Trinitaris de Vilafranca del Penedès. Oficina de Cooperació de la Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Quaderns Científics i Tècnics 5, pàgs. 311-314. CLARIMON, A. (no consta). Estudi de programació de l'antic Convent dels Trinitaris de Vilafranca del Penedès. Oficina de Cooperació de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Inèdit. HOJA, M. (1990). Claustre de l'antic Convent dels Trinitaris. (Vilafranca del Penedès). Inèdit. ROSSELLÓ, Joan i altres (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Vilafranca del Penedès: Ajuntament de Vilafranca de Penedès: Caixa Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. VIRELLA, A. (1984). 'La vila de Vilafranca del Penedès', dins Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol.5: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, pp.49-69. | XIV-XIX | Les excavacions van permetre detectar diferents fases constructives a la zona del pati del claustre. Les conclusions provisionals permeten establir les següents seqüències: Horitzó A: segona meitat del segle XIV. Arran d'una petició del rei Pere III datada del 1338, es va bastir una nova muralla a Vilafranca, les obres de la qual van durar almenys fins al darrer quart del segle XIV i van comportar l'enderrocament d'uns quants edificis afectats pel nou traçat. Entre aquest edificis hi havia l'hospital del Sant Esperit, que es va haver de refer a les acaballes del segle XIV en un altre indret a recer de la nova muralla. Durant la intervenció es localitzà un mur que formaria part dels habitatges arrasats per permetre la construcció del nou hospital del Sant Esperit, així com els paviments associats al costat de ponent del claustre i al sector del pati. Horitzó B: mitjans del segle XV. Hi ha un document del 1443 que parla de l'existència d'un cup i unes botes al celler de l'hospital. Durant la intervenció es localitzaren un mur, un cup, el dipòsit i els paviments corresponents al pati i a l'ala de ponent. També es localitzaren alguns fragments de ceràmica blava valenciana que corroboren aquesta cronologia. Horitzó C: en el segle XVI es produeixen petites reformes a les dependències d'aquesta instal·lació. Es localitzen un mur i els paviments associats al pati i a l'ala de ponent. Quant al material arqueològic recuperat, aquest no permet definir millor la cronologia d'aquest període, però per la situació que ocupen aquest estrats en la seqüència estratigràfica, la reforma no s'hauria produït en una etapa excessivament posterior a l'horitzó B. Horitzó D:(segle XVII) La construcció de la galeria baixa del claustre del convent dels Trinitaris va comportar l'amortització de totes les estructures relacionades amb l'explotació vinícola anterior. Les ceràmiques aparegudes en els estrats de rebliment i els nivells de paviment localitzats al pati i a les ales de llevant i de ponent del claustre, confirmen la data de tercer quart del segle XVII. Tot fa pensar, però, que en aquest horitzó només es va completar la planta baixa del claustre. Horitzó E (1716-1726) : aquesta cronologia procedeix de la documentació escrita. La recerca arqueològica ha permès però, identificar en aquest moment una petita reforma dels graons d'accés al pati des de l'ala de llevant. El paviment original de la galeria baixa hauria estat retallat per col·locar-hi una nova línea de graons, associats també a un altre paviment. Horitzó F: no hi ha constància d'altres intervencions fins arribar a l'exclaustració del convent a causa de la Desamortització de Mendizábal. El pou del claustre queda colgat del tot i l'edifici es va destinar a altres usos. Cap el 1840 l'església va tornar a obrir-se al culte i a partir del 1868 es va convertir en la segona parròquia de Vilafranca. Es va cobrir el pati amb un nou paviment de terra. Aquest estrat i els rebliments que omplen el pou proporcionen un lot de ceràmiques que permet perfilar una mica més la cronologia d'aquest horitzó. Les peces de porcellana daten de cap al tercer quart del segle XIX. Les obres d'engrandiment de finals del segle XIX no sembla que afectessin l'estructura del claustre. Horitzó G (segle XX): tot un seguit de petites rases per procedir a la instal·lació de clavegueram i connexions elèctriques travessen el pati i les ales del claustre i tallen i malmeten el paviment disposat al tercer quart de segle XIX. Finalment correspon també aquesta darrera fase, l'arrebossat de les parets perimètriques i un nou paviment, en aquest cas una capa de sorra, a les ales de llevant i de ponent del claustre i al pati. | 08305-220 | Carrer de la Font, 43 | L'any 2002 s'hi realitzaren excavacions arqueològiques, amb motiu de les obres de restauració que tenia previst efectuar-hi el Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona; sota la direcció d'Àlvar Caixal Mata. | 41.3480400,1.6998500 | 391231 | 4578209 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73398-foto-08305-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73398-foto-08305-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73398-foto-08305-220-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73400 | Carrer de la Fruita, 9-11 i carrer Graupera, 8-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-fruita-9-11-i-carrer-graupera-8-10 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XIII-XVIII | conservades només en part. | L'agost de l'any 2002, amb motiu d'unes obres al solar situat al carrer de la fruita 9-11 i carrer Graper 8-10, es portà a terme un seguiment de les obres de l'enderroc i rebaix. Durant aquesta intervenció arqueològica, es pogueren documentar diverses estructures que corresponien a diferents fases d'ocupació de la vila. Del període més antic es localitzà una sitja o cubeta excavada al subsòl natural que pel material dataria d'època baix medieval. De la mateixa època datarien per tipologia constructiva l'arrencament d'una arc de mig punt, lleugerament apuntat, a la unió entre el local amb entrada al carrer de la fruita i el carrer Graupera. Aquest arrencament d'arc tindria un arc que continuaria en la mateixa línia cap a l'est, paral·lel al carrer de la fruita i desmuntat en una fase d'enderroc posterior a la intervenció. També d'aquest període en restaria una cantonera de blocs de pedra escairats que marca el límit entre el local amb obertura al carrer de la fruita i el que obria al carrer Graupera. Per sobre es conserva un lateral de porta també fet amb carreus de pedra escairats, però més petits. D'una fase que dataria entre el segle XVII i el XIX, corresponen les restes de mur i un dipòsit amortitzat amb runa moderna, així com una cantonera de carreus escairats a una de les cantonades del carrer de la Fruita, així com un pou amb brocal de pedra i maó. De la última fase, anterior a la construcció actual, cal esmentar les rases de fonamentació de dues naus amb fonamentació de ciment, pilars de maó i sostre amb encavalcats de fusta, així com un clavegueró de maó i un lavabo. Quant als materials arqueològics localitzats, aquests són escassos. Tan sols en el cas del retall semicircular de fons còncau (cubeta) es pot donar una cronologia fiable basada en el material ceràmic localitzat en el rebliment; es tracta de tres fragments d'escudella amb decoració de reflex metàl·lic i una base amb esmaltat blanc i decoració blau cobalt. Aquests materials indiquen que aquesta estructura presentaria una cronologia baix medieval (segles XV-XVI). | 08305-221 | Carrer de la Fruita, 9-11 i carrer Graupera, 8-10 | Excavació realitzada l'any 2002, sota la direcció de Mª Rosa Bruna Álvarez Mora; de l'empresa Tríade SCP. | 41.3476100,1.6982300 | 391095 | 4578164 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73400-foto-08305-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73400-foto-08305-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73400-foto-08305-221-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73402 | Barraca de la Malanit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-malanit | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular amb la coberta a dues aigües, de maons plans i acabat en un petit ràfec; el carener és perpendicular a la façana principal. Entrada adintellada amb la porta metàl·lica. Per sobre, hi ha una petita obertura en forma d'ull de bou. Les parets són de maons i arrebossades. El coronament de les façanes frontal (meridional) i posterior (septentrional) és amb rajoles disposades esglaonadament seguint la inclinació dels aiguavessants. Al costat hi ha un pou de secció circular. | 08305-222 | Les Clotes | 41.3539800,1.6843500 | 389945 | 4578888 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73402-foto-08305-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73402-foto-08305-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73402-foto-08305-222-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat hi ha un ametller. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73404 | Ametller de la Malanit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-la-malanit | Espècimen d'ametller dolç (prunus dulcis) de 2'60 m de perímetre a un metre d'alçada perquè ben aviat es divideix en quatre troncs. Fa uns 10 metres d'alçada i una vintena de capçada. Es tracta d'un arbre perenne de la família de les rosàcies. Tiges erectes d'escorça fosca i clivellada. Fulles punxegudes ovalo -lanceolades de fins a 12cm. de llargada, de contorn dentat. Floreix a l'hivern, i les seves flors apareixen abans que les fulles, agrupant-se normalment en parelles, i poden tenir tonalitats de colors blanc rosat, rosat, o més rarament blanc. Els fruits són en drupa amb el mesocarp inicialment tou i que es va endurint amb la maduració. | 08305-223 | Les Clotes | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3540300,1.6844100 | 389950 | 4578894 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73404-foto-08305-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73404-foto-08305-223-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 73406 | L.A.V Lleida - Martorell subtram X-A. Base de Muntatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lav-lleida-martorell-subtram-x-a-base-de-muntatge | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | I-III dC | afectat per l'alta velocitat. | La construcció de la base de muntatge de via de la Línea d'alta velocitat, subtram X-A (Olèrdola-Avinyonet) va motivar l'any 2004 la realització d'una intervenció arqueològica preventiva. El terreny afectat es considerada d'interès arqueològic per la seva proximitat al jaciment prehistòric dels Cirerers. No obstant, els treballs de prospecció no proporcionen cap resta de valor arqueològic o patrimonial. En els sondejos, però es localitzen de forma dispersa i indiscriminada escassos materials ceràmics d'època moderna i contemporània, i dos fragments petits de terra sigil·lada itàlica i sudgàl·lica. | 08305-224 | Els Cirerers | Excavació de l'any 2004, sota la direcció de Mª Mar Carretero Nieto; de l'empresa Arqueociència. | 41.3593700,1.7170100 | 392686 | 4579446 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73406-foto-08305-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73406-foto-08305-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73406-foto-08305-224-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73408 | Jaciment de la Casa Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-casa-macia | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. CATALÀ i ROCA, Francesc i CAMPS i ARVOIX, Joaquim de (1965). Les cases pairals catalanes. Edicions Destino. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XV | Casa entre mitgeres d'origen gòtic. És de planta irregular, consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta inclinada a vàries aigües amb els careners paral·lels a la façana. Pati central cobert amb escala i galeria d'arcades a mig punt a la primera planta i finestres adintellades a les golfes. Hi ha una escala lateral de dos trams d'accés a les golfes. Façana principal de pedra amb portalada adovellada per un arc de mig punt i dues obertures laterals amb arcs rebaixats i espitlleres a la planta baixa. A la planta pis, hi ha dos balcons i una finestra adintellada. A les golfes, hi ha una galeria d'obertures adintellades formades per columnes i capitells de pedra i jàsseres de fusta. El coronament és amb barbacana. | 08305-225 | Carrer de la Cort, 16 | Excavacions realitzades l'any 2005 sota la direcció de Maria Rosa Bruna Álvarez Mora, en motiu de les obres de remodelació de la casa. | 41.3463800,1.6978600 | 391062 | 4578028 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73408-foto-08305-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73408-foto-08305-225-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73410 | Font del Carrer Bisbe Estalella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-bisbe-estalella | XX | Font urbana ubicada. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol de pedres en forma de carreus de dimensions reduïdes que ressegueix la façana de l'edifici. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura sense cap altra decoració ni motiu ornamental. | 08305-226 | Carrer Bisbe Estalella, gairebé a la cantonada amb el carrer Comerç | 41.3459800,1.7051300 | 391670 | 4577974 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73410-foto-08305-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73410-foto-08305-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73410-foto-08305-226-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 119|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73412 | Can Pere Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-pau-0 | XVIII | Masia de planta basilical que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el cos central més elevat que els laterals. Està orientada a migdia i té un rellotge de sol pintat a la façana principal. La porta d'accés és d'arc rebaixat amb els muntants i les dovelles de pedra treballada amb motllura. La dovella central porta inscrit l'any 1792. La porta d'entrada està flanquejada per sengles finestres adintellades amb els ampits, muntants i llinda de pedra. A la planta pis, trobem un balcó d'obertura única adintellada i sengles finestres en el mateix eix de verticalitat que les de la planta baixa. Entre el balcó i la finestra de la dreta, hi ha el rellotge de sol. A les golfes, trobem tres petites obertures amb arc de mig punt fet de maons plans. Les cantoneres de les façanes estan escairades amb pedra treballada. Al davant de la casa hi ha un pou. | 08305-227 | Carrer Sant Roc, 23 | 41.3484500,1.7380300 | 394426 | 4578208 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73412-foto-08305-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73412-foto-08305-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73412-foto-08305-227-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A tocar amb el terme municipal de Sant Pere Molanta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73414 | Can Morató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morato | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | II-I aC | destruït | Lloc d'habitació sense estructures que ha estat destruït sense poder-se documentar. L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya només fa referència a una cronologia d'un moment final d'època ibèrica. | 08305-228 | Polígon Industrial Domenys | 41.3393000,1.6872000 | 390158 | 4577255 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73414-foto-08305-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73414-foto-08305-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73414-foto-08305-228-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|81|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73416 | Font de la Plaça del Vall del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-vall-del-castell | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XX | Font composta d'un podi de base quadrada amb dos graons. Del graó superior, sobresurt una pica de pedra semicircular amb relleu de petxina. Per damunt del podi, s'aixeca un pedestal de secció rectangular amb volutes laterals, cornisa de permòdols i motllura refosa a la cara principal amb l'aixeta centrada. Un fanal amb el peu de ferro forjat corona el conjunt. | 08305-229 | Plaça del Vall del Castell, s/n | S'instal·la l'any 1927 segons projecte de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez en substitució a una font situada a la plaça de la Constitució que estava adossada a les parets de l'edifici que ocupava l'Ajuntament fins les darreries del segle XVI i que es va remodelar a l'any 1876. | 41.3478100,1.6967900 | 390975 | 4578188 | 1927 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73416-foto-08305-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73416-foto-08305-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73416-foto-08305-229-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | 98|99 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73419 | Font de la Rambla de Nostra Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rambla-de-nostra-senyora | XX | Pedestal de pedra de secció quadrada, amb carassa i aixeta en tres de les quatre cares, acabat en cornisa. Tres piques de pedra semicirculars sobresurten de sengles cares del pedestal. | 08305-230 | Rambla de Nostra Senyora / Av. Barcelona | 41.3457900,1.7011300 | 391335 | 4577958 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73419-foto-08305-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73419-foto-08305-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73419-foto-08305-230-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 73421 | Font del carrer Ponent amb carrer Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-ponent-amb-carrer-ferran | XX | té un costat colpejat. | Font urbana ubicada en una cantonada de carrers. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura que té a la part alta i centrada un medalló. | 08305-231 | Carrer de Ponent cantonada amb carrer Ferran | 41.3478600,1.6947600 | 390805 | 4578196 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73423 | Font del carrer sant Pere amb carrer Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-pere-amb-carrer-verdaguer | XX | Font urbana ubicada en una cantonada de carrers. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura que té a la part alta i centrada un medalló. | 08305-232 | Carrer Sant Pere cantonada amb carrer Verdaguer | 41.3428300,1.6954000 | 390850 | 4577637 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73423-foto-08305-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73423-foto-08305-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73423-foto-08305-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73425 | Font Hospital Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-hospital-sant-francesc | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Font integrada a la cantonada de l'edifici de l'Hospital de Sant Francesc, el qual té una façana de maó vist amb un sòcol de pedra irregular. La pica és de pedra, semicircular i està adossada a un parament estel·liforme amb estries laterals i amb el capcer de mig punt. Hi ha una roseta central metàl·lica emmarcada per una motllura circular. A la seva banda inferior esquerra hi ha un element floral, també metàl·lic. | 08305-233 | Carrer de Sant Pere, 3 | La font es va construir durant la reforma de l'any 1892, dins la concepció historicista o eclèctica de la façana de l'antic hospital de Sant Francesc, projectada per l'arquitecte August Font. | 41.3428900,1.6954300 | 390853 | 4577643 | 1892 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73425-foto-08305-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73425-foto-08305-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73425-foto-08305-233-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Font i Carreras | 105|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73427 | Capelleta a la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-a-la-mare-de-deu | XVIII | Capelleta de pedra a la cantonada de la plaça de Santa Maria i el carrer homònim. Està ubicada a l'alçada del primer pis. Dedicada a la Mare de Déu amb el fill damunt dels dos genolls. Imatge situada en una fornícula amb la volta de petxina, coberta per un frontó triangular i partit, suportat per dues columnes amb capitell. Centrat al frontó i per damunt s'observa un element vegetal. Tot el conjunt està suportat per una cornisa doble que ressegueix l'escaire de les façanes dels habitatges. Porta una inscripció gravada a la pedra que posa: 'F. PS. 1731'. | 08305-234 | Plaça de Santa Maria cantonada carrer Santa Maria | 41.3468400,1.6974200 | 391026 | 4578079 | 1731 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73427-foto-08305-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73427-foto-08305-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73427-foto-08305-234-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|96 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73429 | Premsa de biga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-biga | ABRACADABRA (2003) Informe final d'obra i restauració. Inèdit. | XVI | Restaurada per Abracadabra l'any 2003. Posteriorment (any 2005) s'hi va fer una intervenció de manteniment. S'han perdut dues rajoles del plafó commemoratiu. | Premsa de biga o de lliura que s'utilitzava per premsar la brisa del raïm fins el segle XIX. Les seves parts fonamentals són el braç o la palanca, de fusta; els peus de l'ancoratge, també de fusta; la base de la premsa, damunt la qual s'hi ubiquen els calins de corda; el cargol i el pas de pedra. En un costat, hi ha un monòlit de pedra amb un plafó de rajoles (4 x 3) on s'explica la cronologia, la procedència i les dades d'instal·lació de la Premsa. | 08305-235 | Avinguda de Tarragona cantonada carrer sant Pere | Procedent de Torregassa i donació del Sr. Joan Josep Tetas i Balaguer. Fou instal·lada per la Festa de la Verema de l'any 1961 | 41.3416400,1.6945500 | 390777 | 4577505 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73429-foto-08305-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73429-foto-08305-235-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És el número de registre 1442 del Museu de Vilafranca. | 94 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73431 | Ornamentació de ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ornamentacio-de-ferro | XIX-XX | Grua, portaensenya o braç de ferro forjat amb motiu al·legòric al treball de la vinya. El braç o escaire, pròpiament dits, es desenvolupa en formes vegetals ondulants. Es tracta del suport d'un medalló fet a base de fulles, potser de llorer, al mig del qual s'hi representa una escena al·legòrica de la verema: dos camperols porten a les seves espatlles un gran pàmpol de raïm. | 08305-236 | Plaça de Santa Maria cantonada plaça Jaume I | 41.3467600,1.6970600 | 390996 | 4578071 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73431-foto-08305-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73431-foto-08305-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73431-foto-08305-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|105 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 73433 | Creu de la Pelegrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-pelegrina | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | <p>Creu de terme, composta d'una base circular amb un esglaó superior i un pedestal de secció octogonal decreixent. El fust és llis, també de secció octogonal, i el capitell de secció quadrada. Tot coronat per una creu de pedra amb la imatge d'un Crist crucificat en una banda i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors per l'altra. Els braços de la creu estan decorats amb motius florals pel costat del Crist i amb tres creus pel costat de la Mare de Déu dels Dolors.</p> | 08305-237 | Carretera de Guardiola amb Avinguda de la Pelegrina | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. La trobem citada en diferents documents d'èpoques diverses i amb diferents noms: l'any 1428 com a Creu de la Granada; l'any 1443 com a creu de la Fembra Morta; l'any 1542 com creu escapçada; l'any 1561 com creu de Sant Jaume per la proximitat amb la capella del mateix nom; l'any 1849 com creu de la Pelegrina fent referència a la masia del mateix nom. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1949 restablerta al seu lloc.</p> | 41.3573600,1.7006000 | 391310 | 4579243 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73433-foto-08305-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73433-foto-08305-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73433-foto-08305-237-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 73435 | Creu de Santa Digna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-digna | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | desmuntada i emmagatzemada. | <p>Creu de terme de 4'75 m. d'alçada, composta per una base octogonal de tres esglaons, un pedestal de secció octogonal decreixent i un fust llis, també de secció octogonal, un capitell cúbic i la creu. La creu és de braços trevolats amb relleu del Crist crucificat a una banda i relleu de la Mare de Déu amb el nen en braços a l'altre.</p> | 08305-238 | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. La trobem citada en diferents documents d'èpoques diverses i amb diferents noms: l'any 1422 com de n'Espitlles i estava situada al camí que portava al Molí d'en Rovira; l'any 1542 com a creu d'en Bossagoll; l'any 1662 com creu de Miser Bernat Llaurador. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1945 restablerta en un altre lloc diferent a l'original.</p> | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per causa de les obres del tren d'alta velocitat, durant el mes de març de 2005, es va fer una intervenció preventiva de desmuntatge de la creu per part de l'empresa Codex, sota la direcció de Josep Francesc Roig Pèrez. Per aquest motiu està inclosa dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 93 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 73437 | La creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-8 | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | <p>Creu de terme composta d'una basament de secció circular, de dos esglaons, plint i fust llis, també de secció circular, un capitell motllurat de secció octogonal i una creu de coronament amb els braços trevolats i relleu central de creu a cada banda. Al capitell s'hi pot veure la data de 1982, data de restauració.</p> | 08305-239 | Avinguda de Catalunya, s/n | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. La trobem citada en diferents documents d'èpoques diverses i amb diferents noms: l'any 1459 com creu d'en Calandraix. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1947 restablerta en el seu lloc. Finalment, l'any 1982 es restaura i consolida.</p> | 41.3491500,1.6876400 | 390212 | 4578348 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73437-foto-08305-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73437-foto-08305-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73437-foto-08305-239-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 73439 | Creu dels Cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-cirerers | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | <p>Basament format per una base octogonal i dos esglaons, també octogonals i un plint. Fust octogonal i capitell de secció quadrada. Creu de tipus grec sense decoració central i flors en els braços.</p> | 08305-240 | Rotonda Av. Barcelona amb el carrer Manuel Barba | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. Hi ha documentació de l'any 1472 amb la denominació de Creu de Vallmoll. Segons Massanell (1983), aquesta denominació es correspon a aquesta creu i no a la de la Creueta, ja que el topònim de Vallmoll es trobava a prop del camí vell de Barcelona. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1949 es restableix al seu lloc. L'any 1951 una ventada la va tirar a terra. Quan es va fer el catàleg (Rosselló: 1986) només restava el basament.</p> | 41.3481200,1.7107800 | 392146 | 4578205 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73439-foto-08305-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73439-foto-08305-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73439-foto-08305-240-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 73441 | Monument als castellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-castellers | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XX | Monument figuratiu que representa un pilar de cinc. S'aixeca sobre un pedestal de secció quadrangular fet en tres nivells. En el tercer i més alt es llegeix en lletres capitals i metàl·liques: 'Als castellers'. Al darrera hi ha la inscripció que ubica el monument temporalment: 'Vilafranca / Festa Major / 1963'. | 08305-241 | Plaça de Jaume I | Inaugurat per la Festa Major de l'any 1963. L'escultor Josep Cañas, és fill de Banyeres i té altres monuments dedicats a castellers, com el del Vendrell. | 41.3470200,1.6965300 | 390952 | 4578100 | 1963 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73441-foto-08305-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73441-foto-08305-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73441-foto-08305-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Cañas | 98|103 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73443 | Monument al Bisbe Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-bisbe-torras-i-bages | XX | Monument commemoratiu en forma de monòlit de pedra amb el costat superior esbiaixat. A la part superior dreta hi ha un medalló en bronze amb la representació del bust en relleu del bisbe Torras i Bages. A sota la inscripció en lletres 'Al bisbe Torras i Bages 12.IX.1846 - 7. II.1916'. La pedra és conglomerat de Montserrat. | 08305-242 | Plaça de l'Oli, s/n | Es va inaugurar el 26 d'agost de l'any 1996, però el monòlit de pedra fa molts anys que estava col·locat a la plaça de l'Oli. No ens han sabut concretar quants anys fa que hi és. | 41.3474700,1.6959200 | 390902 | 4578151 | 1996 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73443-foto-08305-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73443-foto-08305-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73445 | Cal Posas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-posas | BENACH i TORRENTS, Manuel (1935). 'Una guía artística y monumental de Vilafranca del Penedès', dins Quaderns il·lustrats. Impremta Esteve. Vilafranca del Penedès, agost de 1935. BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XVIII | Edifici entre mitgeres que fa cantonada amb pati posterior. És de planta irregular fent una corba a la façana que consta d'un cos central de planta semisoterrani, planta baixa aixecada, dos pisos i golfes i amb un pis menys a la façana posterior, i dos cossos laterals de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües a diferent nivell i els careners paral·lels a la façana. Façana principal composada a partir de sis eixos verticals. La porta principal és d'arc rebaixat, amb escut centrat, i les secundàries, una adintellada i l'altra amb un arc de mig punt. A les plantes pis hi ha balcons amb obertura adintellada i d'arc rebaixat i finestres adintellades. A les golfes hi ha ulls de bou el·líptics, un d'ells transformat en balcó. Façana lateral amb balcó d'obertura d'arc rebaixat i finestres adintellades El coronament de la façana és amb ràfec de maó i tortugada | 08305-243 | Plaça de l'Oli, 2-4 | 41.3479100,1.6962600 | 390931 | 4578199 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73445-foto-08305-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73445-foto-08305-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73445-foto-08305-243-3.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|96 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 73447 | Casa Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pares | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de semisoterrani, planta baixa sobreaixecada, dos pisos i golfes. Coberta de teules àrabs a dues aigües, de la que sobresurt una torratxa mirador adossada a la mitgera. Façana principal simètrica composada de tres eixos verticals. A la planta baixa, el portal d'accés és d'arc carpanell i finestres als costats adintellades. Presideix la planta principal un balcó corregut amb tres obertures adintellades. A la segona planta, les obertures s'organitzen en tres balcons d'obertura única adintellada. Coronament amb ulls de bou de ventilació i barana de balustrada ceràmica. Totes les obertures tenen un trencaaigües i sotarelleus florals. | 08305-244 | Rambla de Nostra Senyora, 21 | 41.3453700,1.7009500 | 391319 | 4577912 | 1871 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73447-foto-08305-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73447-foto-08305-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73447-foto-08305-244-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Felicià Sallent i Pujador | Edifici bessó de la Casa Girona (84) i que fan pensar que es tracten del mateix autor i època | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73449 | Casa Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carbonell | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta irregular. Consta de soterrani, planta porxo descomposta en planta baixa i entresol, i dos pisos. La coberta és plana. Façana principal de composició simètrica sobre dos eixos verticals. La planta baixa està totalment transformada per l'ús comercial, té un porxo d'alçada singular amb dos intercolumnis amb suports de secció quadrada formats per base i fust amb mènsules i coixins de diamant. La planta superior té un balcó corregut amb barana de ferro i matxons coincidents amb els pilars del porxo i dues obertures de brancals estriats que enllacen amb els balcons ampitadors de la planta superior. Parament del pis principal de bandes horitzontals i de la segona planta de maó vist; separats per una banda llisa delimitada per dues cornises. Coronament important amb cornisa i mènsules. | 08305-245 | Plaça de la Constitució, 3 | L'any 1892 es va sol·licitar el permís d'obra per a la construcció de la casa de Jaume Carbonell i Calviol, segons projecte de Josep Domènech i Estapa. Aquesta remodelació s'origina arrel de la realineació de la plaça de l'any 1878. | 41.3470000,1.6981900 | 391091 | 4578096 | 1892 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73449-foto-08305-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73449-foto-08305-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73449-foto-08305-245-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Jordi Petit Gil | Josep Domènech i Estapa | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73451 | Casa Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-artigas | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres fent cantonada i de planta irregular. Consta de soterrani, planta baixa i tres pisos. La coberta és plana encara que surten petits coberts complementaris. Façana està composta asimètricament amb dos trams diferents. La planta baixa està totalment transformada per l'ús comercial. Pel que fa a la cantonada amb portals adintellats té un balcó corregut en angle arrodonit d'obertures adintellades. La primera planta té balcons d'obertura i finestres, la segona planta té arqueria exempta de finestres amb columnes dobles i la tercera planta té capitells de banda horitzontal en la línea d'impostes amb ornamentació floral. Coronament amb cornisa i barana de terrat. | 08305-246 | Carrer de la Parellada, 11-13 | L'any 1872 es va sol·licitar el permís d'obra per a la construcció de la casa de Joan Artigas. L'any 1913 es va fer un primer projecte de reformes de les façanes de la casa d'en Ramon Tomàs i Estalella, afegint-hi un pis, segons projecte de l'arquitecte Santiago Güell. L'any 1926 va haver un nou projecte de reforma de la façana i ampliació de la casa. L'any 1944 es van produir unes reformes a la planta baixa. | 41.3469900,1.6984700 | 391114 | 4578094 | 1872 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73451-foto-08305-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73451-foto-08305-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73451-foto-08305-246-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Inglada i Estrada i Santiago Güell i Grau | 105|98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73453 | Casa Trabal i Tauler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-trabal-i-tauler | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres amb pati posterior de planta rectangular. Consta de semisoterrani, entresol, dues plantes i golfes. La sotacoberta és a dues aigües i plana al cos posterior de galeria. Façana principal de composició simètrica a partir de quatre eixos verticals. La planta baixa té quatre portals d'arc rebaixat, un d'ells descompost amb balcó d'entresòl i obertura de semisoterrani. La primera planta té dos balcons correguts de dues obertures adintellades cada una coronada amb trencaaigües, la segona planta té quatre balcons d'una obertura coronada amb cornisa. Coronament amb cornisa i barana de balustrades planes. | 08305-247 | Plaça de Jaume I, 13-15 | L'any 1893 es sol·licita el permís d'obra per la construcció de la casa de Lluís Trabal i Tauler, segons projecte de Santiago Güell i Grau. | 41.3470000,1.6962400 | 390928 | 4578098 | 1893 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73453-foto-08305-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73453-foto-08305-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73453-foto-08305-247-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73455 | Casa Carbonell i Diví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carbonell-i-divi | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres fent cantonada, de planta trapezoïdal. Consta de soterrani (ocupant en part el sota-porxo), planta porxo, descomposta en planta baixa i entresol, i dues plantes pis. La coberta és plana. Les façanes fan cantonada i estan composades unitàriament. El porxo és d'alçada singular i de dos intercolumnis, amb suports de secció quadrada formats per base, fust i capitell. La façana interior té obertures adintellades. Balcó corregut cantoner amb una obertura al carrer de la Cort i tres a la plaça de la Constitució i finestres al carrer de la Cort. | 08305-248 | Plaça de la Constitució, 1 | L'any 1887 es va sol·licitar el permís d'obres per a la construcció de la casa de Joan Carbonell i Diví, en 1893 en va sol·licitar un nou permís per a la rectificació de la façana del carrer Campanar. | 41.3469800,1.6983000 | 391100 | 4578094 | 1887 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73455-foto-08305-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73455-foto-08305-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73455-foto-08305-248-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Inglada i Estrada i Josep Domenech i Estapà. | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 73457 | Casa Borruel i Panzano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-borruel-i-panzano | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres amb pati posterior. Consta de planta baixa (desdoblada en semisoterrani i entresol) i dues plantes de pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües. Façana principal de composició simètrica a partir de sis eixos verticals amb portals d'arc carpanell emmarcats amb pedra a la planta baixa, transformada per l'ús de dependències bancàries. Obertures a les plantes superiors adintellades i emmarcades en pedra. A la primera planta hi ha un balcó seguit de dues obertures, dos balcons i finestra lateral. A la segona planta hi ha dos balcons i tres finestres. Unes cornises de pedra fan de separació entre les plantes. | 08305-249 | Carrer de la Parellada, 57 | Els orígens de la casa es remunten al segle XVII-XVIII. L'any 1856 es va sol·licitar un permís per reformar la casa (segons consta a la façana). L'any 1932 es va sol·licitar, de nou, un permís per fer reformes a la planta baixa (propietat llavors de Alejandro Borruel i Panzano). | 41.3461400,1.7008400 | 391311 | 4577997 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73457-foto-08305-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73457-foto-08305-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73457-foto-08305-249-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 73459 | Casa Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-fortuny | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis principal i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, de la que sobresurt una torratxa. Façana principal de composició asimètrica amb obertures repartides irregularment. A la planta baixa hi ha un portal principal lateral amb esqueixada motllura i guarda-rodes, a la primera planta hi ha dos balcons d'obertura única lleugerament rebaixada i finestral lateral, adintellats i a les golfes hi ha cinc petites finestres quadrades amb ampit lleugerament sortit. Coronament amb cornisa sense ornamentar. | 08305-250 | Carrer de la Parellada, 33 | 41.3464700,1.6997800 | 391223 | 4578035 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73459-foto-08305-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73459-foto-08305-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73459-foto-08305-250-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està relacionada amb altres cases de l'època com la Casa Clascar o Cal Batlle. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73461 | Cal Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batlle-0 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta sensiblement rectangular. Consta de planta baixa, pis principal i golfes. La coberta de teula àrab de dues aigües i terrat posterior a la crugia lateral. Torratxa central de coberta plana i obertures laterals adintellades. Façana principal de composició simètrica sobre eixos verticals. La planta baixa té un portal d'arc rebaixat flanquejat a la base per guarda-rodes. A la planta principal hi ha quatre balcons adintellats i emmarcats en pedra. A les golfes hi ha quatre finestres adintellades predominant la dimensió horitzontal. Coronament amb ràfec i tortugada. | 08305-251 | Carrer de Sant Joan, 8 | Els orígens de la casa es remunten al segle XVII o XVIII, però durant el segle XIX patí importants reformes que en modificaren l'aspecte. | 41.3456100,1.6991200 | 391166 | 4577940 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73461-foto-08305-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73461-foto-08305-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73461-foto-08305-251-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.