Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84309 | Goigs de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-0 | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIÓS SANT ANDREU, APÒSTOL, patró de la parròquia de Pruit, bisbat de Vic, la seva festa 30 de novembre:</p> <p>Puix fruïu de tant honor / dalt del cel glorificat: / Andreu, Apòstol sagrat, / sigueu nostre intercessor.</p> <p>Betsaida, petita aldea, / vegé el vostre naixement, / de pares, senzilla gent, / pescadors de Galilea. / També fóreu pescador / fins que per Crist sou cridat.</p> <p>Si Vós, per naturalesa, / nom preclar no haveu tingut, / el tresor de la virtut / us revesteix de noblesa, / trepitgeu amb gran valor / riqueses i vanitat.</p> <p>La vida de penitència / que predicava Joan / us dóna exemple molt gran / i us atreu amb vehemència. / De tant sant predicador / sou deixeble aprofitat.</p> <p>Vegé atansar-se el Messias / Joan i cridà amb gran veu: / Heus ací l'Anyell de Déu / promès per les profecies. / Us corprèn el Redemptor / el moment que us ha mirat.</p> <p>Un jorn, tot pescant amb Pere, / Jesús passa per allí / i us digué: -Segueix-me a mi, / que una altra pesca t'espera. / -Seràs d'homes pescador.- / Vós, trema i barca heu deixat.</p> <p>A predicar us senyalaren / les províncies de Llevant. / Els dons de l'Esperit Sant / la vostra ànima adornaren. / Fructifica la llavor / que Vós allí haveu sembrat.</p> <p>En l'Espiro, Escitia i Tràcia / l'Evangeli prediqueu / i va penetrant arreu / la doctrina de la Gràcia. / Impulsat pel vostre amor / a Patras heu arribat.</p> <p>A la divinal doctrina / Egeas es resisteix / i el seu odi més li creix / quan li proveu que és divina. / Jesús, que és el ver Senyor, / per tothom deu seu adorat.</p> <p>El Procònsul, encès d'ira, / no es mostra pas convençut, / mes Vós no sou pas vençut, / la vostra constància admira. / Malgrat son encès furor / Vós al Crist heu defensat.</p> <p>Egeas us duu al suplici / i us condemna a morir en creu; / al Senyor oferireu / vostra vida en sacrifici. / Sereu Vós el vencedor / expirant en creu clavat.</p> <p>-O, creu santa i benamada- / clameu quan la creu heu vist, / -Santa creu de Jesucrist, / quan de temps t'he suspirada. / En tu morí el meu Senyor, / jo en tu moriré de grat.-</p> <p>Amb dolors sense mesura / viviu dos dies en creu, / entretant Vós prediqueu / bo i clavat en la creu dura, / fins que en ales de l'amor / voleu a l'eternitat.</p> <p>Un bell temple us edifica / la parròquia de Pruit / l'any siscents-seixanta-vuit / i a Vós, Andreu, el dedica. / Escolteu nostre clamor / en el temps de malvestat.</p> <p>La parròquia que us venera / lliureu-la de guerra i fam, / conserveu-li els fruits del camp, / concediu-li fe sincera. / Sigueu nostre protector, / Patró nostre venerat.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix fruïu de tant honor / dalt del cel glorificat: / Andreu, Apòstol sagrat, / sigueu nostre intercessor'.</p> | 08901-2 | Plaça de l'Església - Pruit | 42.0424200,2.4555300 | 454938 | 4654629 | 1965 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84309-sandreupruit.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Rostoll. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 84334 | Goigs de Sant Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-gil | XXI | <p>'GOIGS AL GLORIÓS ABAT SANT GIL, venerat en la seva capella del casal de Comajoan sota els cingles d'Aiats al Collsacabra (Osona), parròquia de Pruit, bisbat de Vic:</p> <p>Patró de pastors i ramats, / que doneu als romeus asil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>A la noble Grècia nascut, / repartida vostra riquesa, / emprenent camí feixuc / fins a la vall muntanyesa. / Queden tots meravellats / de penitent tan humil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>En bauma d'aquella boscúria / féreu imatge molt galant, / que tothom coneix per Núria, / dels Pirineus bell diamant. / Queden tots embolcallats / de Senyora tant gentil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>La cérvola us alletava / procurant vostre aliment, / la Pastora sustentava / la fe del seu servent. / Amb tants grans advocats / guardeu-nos del món vil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>L'olla per alimentar el cos / i la campana que convoca, / tots a compartir un mos / en vostra còncava roca. / Per la verge som sadollats / amb gràcies fins a mil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>La masia de Comajoan / us volgué per patró / i una capella us faran / per demanar-vos protecció. / Els hereus són batejats / amb el bell nom de Gil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>En aquesta bella natura / protegiu tot el bestiar, / assaoneu just la pastura / per poder-los alimentar. / Per Dona Cabrera guardats / amb un cor ben juvenil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>Aquí sota els cingles d'Aiats / us aclamem amb veu febril, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>'.</p> | 08901-8 | Mas Comajoan - Pruit | <p>Gil Francesc és l'autor del text, mentre que la música fou composta per la Pilar Coll l'any 2015.</p> | 42.0576000,2.4262400 | 452525 | 4656331 | 2000 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84334-gil-comajoan-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84334-gil-comajoan-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Gil Francesc i Pilar Coll | Les imatges han estat extretes de l'espai web Algunsgoigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 86254 | Sardana de l'Alcalde | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-lalcalde | XX | <p><span><span><span>Tradicional sardana rupitenca que es balla per la Festa Major de Rupit. Es tracta d’una dansa ordenada, encapçalada per les autoritats del consistori (jutge de pau, alcalde i regidors) i la resta del poble. Es balla en parelles, en una sola rotllana i sense que s’hi pugui afegir ningú més un cop iniciada. La sardana, anomenada “Rupit, perla del Collsacabra”, té música i lletra pròpies i està composta de deu tirades de 35 punts de curts i 87 de llargs. Com a repetició és tradicional que es toqui una tirada de curts i una de llargs de la coneguda sardana “La Santa Espina”, de 23 i 87 punts respectivament. Actualment, la sardana de l’Alcalde és la darrera peça que es toca al final de l’audició que es fa després del concert de Festa Major.</span></span></span></p> | 08901-141 | Plaça Major - Rupit | <p><span lang='ES-TRAD'><span><span>Antigament, aquesta sardana es ballava en sortir de la missa solemne de la Festa Major de Rupit. Té l’origen en l'antic contrapàs que, encapçalat per una persona notable, es ballava a la sortida de l’ofici. Aquesta dansa fou recuperada l’any 1924. La lletra de la sardana és obra de mossèn Frederic Pujol i Tarrés, rector de la parroquia de Sant Miquel de Palau-sacosta de la ciutat de Girona, organista i compositor. L’autor de la lletra és en Josep Puigdemont i Oliveras d’Amer. Aquesta lletra descriu i enalteix la bellesa paisatgística del poble de Rupit. L</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>a sardana dedicada a Rupit es va estrenar el 29 de setembre de 2011, dia de Sant Miquel.</span></span></span></p> | 42.0234600,2.4647500 | 455688 | 4652520 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86254-festa-major-rupit.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 86264 | Festivitat de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-llorenc | XX | <p><span><span><span>La Festivitat de Sant Llorenç es celebra anualment pels voltants del dia 9 d’agost, vigília de la diada de Sant Llorenç Màrtir. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Sant Llorenç Dosmunts, amb la cantada dels goigs dedicats al sant, i un vermut amb piscolabis. Està organitzada pels veïns de Pruit, localitat a la pertany el temple.</span></span></span></p> | 08901-151 | Carretera C-153, km. 28 - Pruit | 45321 | 4653869 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86264-img8584.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La festa de Sant Llorenç s'escau quan hi ha la pluja d'estels dels Perseids, coneguda popularment com les Llàgrimes de Sant Llorenç. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 86266 | Pessebre Vivent Vila de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-vila-de-rupit | XX | <p><span><span><span>El Pessebre Vivent Vila de Rupit es celebra anualment per Nadal, després del 25 de desembre. Es tracta de la representació en viu del naixement de Jesús, mitjançant l’escenificació de més d’una vintena de quadres de temática bíblica i costumista, localitzats en diversos punts del nucli urbà de Rupit. Es representen algunes de les escenes més emblemàtiques del pessebre, com per exemple l’Anunciata als pastors o el Naixement de Jesús, acompanyades de l’escenificació d’antics oficis i tasques domèstiques reculades, tot interpretat pels veïns i veïnes del municipi. Les representacions es fan en dos dies diferents i, en les darreres edicions, s’hi ha sumat el Mercat de Pessebre o Mercat en Viu, ambientat en el Betlem natal de Jesús. Altres actes que s’hi realitzen són l’escenificació de la matança del porc o l’audiència del patge reial, entre d’altres.</span></span></span></p> | 08901-153 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span>El Pessebre Vivent de Rupit està organitzat pel Centre Cultural i Parroquial de Rupit, amb la participació de bona part dels veïns i veïnes del municipi, i se n’han realitzat 33 edicions. L’any 2020, en motiu de la pandèmia de Covid-19, el pessebre fou suspès i substituït per “Els racons de Rupit”, una iniciativa popular organitzada en 14 racons del nucli urbà decorats amb temàtica nadalenca utilitzant materials naturals.</span></span></span></p> | 42.0234600,2.4647600 | 455689 | 4652520 | 1986 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86266-pessebre-vivent.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 86267 | Fons d'imatges de Rupit i Pruit a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span>Fons d'imatges relacionades amb la població de Rupit i Pruit, i que es troba ubicat a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Està format per un centenar llarg de fotografies datades entre finals del segle XIX i principis del segle XXI (entre els anys 1880 i 2001 aproximadament), tot i que majoritàriament es documenten dins de la primera meitat del segle XX. Estan atribuïdes a diversos autors i catalogades dins de l'Arxiu Fotogràfic del CEC: Col·leccions fotogràfiques i Estudi de la Masia Catalana. Presenten imatges relacionades amb diversos aspectes de la població, sobretot pel que fa als edificis religiosos, els carrers del nucli urbà de Rupit i les masies, i es troben en suport paper i vidre, gelatina i plata i en negatius, en general en blanc i negre.</span></span></span></p> | 08901-154 | Centre Excursionista de Catalunya. Carrer del Paradís, 10, Barcelona | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86267-default-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86267-default-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86267-default.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web del Centre Excursionista de Catalunya. | 119|98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 86268 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Rupit i Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-rupit-i-pruit | XIX-XX | <p><span><span><span>L'Arxiu Municipal de Rupit i Pruit integra el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. En total ocupa 3701 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 70,27 metres lineals. Presenta un abast cronològic que va des l’any 1900 fins a l'actualitat. La documentació està dipositada a l’edifici de l’ajuntament, a la planta superior. Aquesta informació es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques, inventariada i guardada en arxius definitius. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1957), Hisenda (1974), Proveïments (1979), Serveis socials (1978), Sanitat (1952), Obres i Urbanisme (1970), Seguretat pública (1978), Serveis Militars (1977), Població (1975), Eleccions (1978), Ensenyament (1978), Cultura (1971), Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1977) i Col·leccions factícies (1900).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alhora, l'arxiu també integra el fons documental de l’antic ajuntament de Rupit, abans de la seva unificació amb el terme de Pruit l’any 1977. Aquest fons consta de les següents seccions: Administració General (1860), Hisenda (1894), Proveïments (1943), Serveis socials (1940), Sanitat (1932), Obres i Urbanisme (1930), Seguretat pública (1845), Serveis Militars (1897), Població (1930), Eleccions (1946), Ensenyament (1936), Cultura (1946) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1962).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, també integra el fons documental de l’antic ajuntament de Pruit, abans de la seva unificació amb Rupit. Consta de les següents seccions: Administració General (1890), Hisenda (1835), Proveïments (1939), Serveis socials (1970), Sanitat (1929), Obres i Urbanisme (1911), Seguretat pública (1935), Serveis Militars (1880), Població (1898), Eleccions (1900), Ensenyament (1890) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1911).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arxiu també integra el fons del jutjat de pau de Rupit i Pruit (1976), i els de Rupit i Pruit abans de la seva unificació. Pel que fa als fons privats, destaca el fons documental de la Delegació Local de FET i de les JONS de Pruit (1968-1974), el de Rupit (1957-1974), el de l’escola de Pruit (1907-1973), el de l’escola de Rupit (1936-1972), el de la Germandat Sindical de Pruit (1953-1961) i el del CEIP l’Agullola (1977-2006).</span></span></span></p> | 08901-155 | Plaça Major, 6 - Rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'>El municipi de Rupit i Pruit es va crear l’any 1977 mitjançant l'agregació del municipi de Rupit (anomenat, fins l’any 1959, Sant Joan de Fábregas) i el municipi de Pruit. Ambdós havien format històricament el terme jurisdiccional de Rupit. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els mesos de maig de l’any 2006 i gener del 2007, l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va portar a terme una intervenció destinada a l’organització i classificació del patrimoni documental local. Des de l’any 2007, aquest arxiu forma part del Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona, aprovant el seu Reglament del Servei d’Arxiu l’any 2010.</span></span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86268-img3493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86268-img3494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86268-img3492.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 86277 | Espai Natural Protegit del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-del-collsacabra | <p><span><span><span><span>L’Espai Natural Protegit del Collsacabra forma una unitat morfològica definida per un conjunt acinglerat que culmina amb un extens altiplà de 10-12 Km (el Cabrerès). Presenta altures mitjanes que oscil·len entre 900 i 1000 metres (Aiats amb 1305 metres i Cabrera amb 1312 metres). Limita suaument amb la plana de Vic per l’oest i sud-oest, al nord amb la falla de la vall d’Hostoles i a l’est amb la cinglera que el separa de les Guilleries. En destaquen els conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, que han creat un continu de cingles que en alguns sectors permeten l'existència d'espectaculars salts d'aigua (com el de Sallent), així com els corrents fluvials amb engorjats, que presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s’assenten. Els materials que formen aquest zona són eocens, tot i que vers les Guilleries apareixen pissarres, esquists, granodiorites i gneis que corresponen a l’únic aflorament de tot el Sistema Mediterrani. Els sediments eocens són bàsicament calcàries, gresos i margues, entre els que destaquen formacions geològiques ben singulars com les acumulacions sedimentàries de fòssils lamel·libranquis i protozous del tipus nummulits, que formen les anomenades lumaquel·les. Els principals condicionants del paisatge vegetal d’aquest territori són bàsicament el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l’acció antròpica. El clima plujós determina el predomini del paisatge vegetal submediterrani i eurosiberià (rouredes, fagedes...). El relleu escarpat, l'abundància de la vegetació silvatica i el seu aïllament relatiu fan que sigui molt adequat per albergar espècies animals salvatges de caràcter centreeuropeu. El municipi de Rupit i Pruit compta amb 2738,80 hectàrees dins d’aquest espai, que correpon a un 25,22% del total.</span></span></span></span></p> | 08901-162 | Terme municipal de Rupit i Pruit | 42.0165800,2.4824500 | 457149 | 4651747 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img9962.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img6108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img6109.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009, 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 89245 | L'auca de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lauca-de-rupit | XX | <p>'De Catalunya, lo millor, és / Guilleries i Cabrerès.</p> <p>No us sabrà greu d'haver sortit / per passar un dia a Rupit.</p> <p>Si amb un turisme aneu / aviat hi arribareu.</p> <p>I si no en Pous sense parar / desde Vic i Manlleu us hi portarà.</p> <p>El campanar, quan arribeu / és lo primer que veureu.</p> <p>Tot de pedra, i molt revell / ben tallada, sense escantell.</p> <p>Un pont penjat, amatent / per atrevessar un petit torrent.</p> <p>Bon pa, coca ben feta, / carquinyolis, hi ha a la fleca.</p> <p>A les botigues hi trobareu / qualitat i a bon preu.</p> <p>El carrer del Fossar, ja està dit / és el més típic de Rupit.</p> <p>Quan la missa s'ha acabat / a la plaça hi ha mercat.</p> <p>De parades no n'hi ha / però sabreu tot al preu que va.</p> <p>Conills, godalls, gallines i ous / porcs i xais, vaques i bous.</p> <p>A ca l'Ample hi trobareu / més del que us imagineu.</p> <p>'L'Hort d'en Roca', per menjar / és de lo millor que hi ha.</p> <p>Bon conill, bon arròs / podreu menjar a 'El Repòs'.</p> <p>Si voleu menjar com cal / aneu a la 'Fonda Marsal'.</p> <p>Bona teca, bona vedella / trobareu a la 'Fonda Estrella'.</p> <p>Per menjar a ca l'Estragués / no es pot demanar res més.</p> <p>Al carrer del Fossar hi ha un racó / amb bona teca i gros porró.</p> <p>Carraguell diuen que és la font / amb l'aigua més fresca del món.</p> <p>D'aigua, Rupit, n'està molt bé, / bona, fresca i per poc calé.</p> <p>El Saltiri, a poc tros de camí / ni ha bona aigua i perfum de pi.</p> <p>St. Joan, romànica ermita / que del cel és bona fita.</p> <p>L'Agullola, sobre el pendís / és un tros de paradís.</p> <p>Per caminar i fer excursions / en trobareu per tots cantons.</p> <p>A la Devesa podeu anar / tot passejant i fer un bon dinar.</p> <p>El santuari de la Salut / de tothom tan conegut.</p> <p>El far, també visiteu, / és lla millor obra de Déu.</p> <p>L'ermita de Cabrera / penjada sobre la cinglera.</p> <p>Aquestes excursions fer podreu / si amb nosaltres us quedeu.</p> <p>Desitjant us hagi agradat / esperem que torneu aviat.</p> <p>Bon camí, bona via / i si Déu vol: Fins un altre dia'.</p> | 08901-193 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 1980 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89245-img7727.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Banús (lletra i il·lustracions) | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 89248 | Santa Llúcia de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-de-rupit | XX | <p><span><span><span><span>“En un poble de Catalunya / a on l’alba hi besa amb la seva llum / a on les muntanyes fan rodona / plenes de vida i de perfum, / canten la gent a Santa Llúcia / fent-li ofrena del seu cor / càntics de glòria i alabança / amb el seu més tendra amor, / com les muntanyes rodones / nosaltres també et farem / estirant els nostres braços / quan la sardana et ballarem</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ho! Santa Llúcia, goig de Rupit / dona aquest poble cristià i petit / gràcia de la teva llum / que del cel ha florit, / de tots llocs arriba aquest poble tota la gent / per veure a Santa Llúcia, / les sardanes a Rupit van a ballar / el jovent cantant somrient / i quan salten la cobla / puja fins dalt del cel / el vell cant català / i fins dins la capelleta / sembla ja que Santa Llúcia vol també saltar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aire que passa, s’emporta / del seus vells càntics, tot el seu só / el va escampant per les muntanyes / que també cantem amb el ressò / una cançó per Santa Llúcia / que es l’aimada de Rupit / una cançó que tots la porten / molt en el fons del seu pit / com les muntanyes rodones / nosaltres també et farem / estirant els nostres braços / quan la sardana et ballarem”.</span></span></span></span></p> | 08901-194 | <p>Aquesta sardana es va estrenar a Barcelona el 10 de setembre de l'any 1966. </p> | 42.0208100,2.4722000 | 456303 | 4652221 | 1966 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89248-santa-llucia-de-rupit-sardana-pere-lloveres-partitura-sheet-music-casa-beethoven-barcelona-001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pere Lloberas i Miró (música i lletra) | La imatge ha estat extreta de l'espai web de la Casa Beethoven. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 89252 | Creu de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pruit | XVII-XX | Actualment, la creu està trencada i el basament cobert de liquens. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Creu aïllada situada a l'extrem de ponent del nucli urbà de Pruit, dalt d’un petit monticle. Està formada per un basament de pedra de planta quadrada, amb les cantonades treballades, un petit sòcol motllurat i un capitell amb collarí. La creu, anclada damunt la base del capitell, és llatina i de ferro, amb els extrems dels braços arrodonits.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-195 | Nucli urbà de Pruit | 42.0427700,2.4549300 | 454889 | 4654669 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6946.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 89305 | Fons documental de Rupit i Pruit a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | XIV-XIX | <p><span><span><span>Fons documental de Rupit i Pruit dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta, sobretot, del fons relacionat amb la documentació generada per la parròquia de Sant Joan de Fàbregues (antic cap del terme), juntament amb la de la seva sufragània de Sant Miquel de Rupit fins l’any 1878. Està datada entre els segles XVI i XX, i formada per un total de total de 61 unitats documentals organitzades en quatre blocs i presentades en format paper i pergamí (volums i lligalls, folis i quarts). Aquests blocs corresponen als llibres sacramentals de baptismes (1575-1795), matrimonis (1575-1871) i defuncions (1575-1830). Dins dels fons de l'Administració hi ha documentació relacionada amb els aniversaris i celebracions (1501-1886), amb el Llibre de l'obra (1671-1766), amb les Visites pastorals i altres documents episcopals (1658-1721), amb la Consueta (1659-1790), amb els Comptes i les factures (1691-1835), amb els Llevadors de rendes, censals i capbreus parroquials (1601-1878), amb la Correspondència (1867-1887), amb la Confraria del Roser (1672-1835) i altre documentació vària (1601-1755). Pel que fa als Llibres notarials, la documentació abasta de l'any 1601 al 1800 en relació als manuals, del 1584 al 1798 pel que als capítols matrimonials, testaments (1523-1851), actes notarials (1501-1853) i processos (1790-1831). I en darrer terme, els Pergamins (1444-1639). Al mateix temps, i dins de l’administració del terme civil de Rupit recollida a la parròquia, hi ha el Llibre manifest de bolla per la taula de Rupit (1707-1710) i el Llevador de comptes de Rafel Puigderajols de Susqueda (1728-1735).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alhora, també hi ha custodiada tot un seguit de documentació referida a Rupit i Pruit i classificada en d'altres fons. En primer lloc, cal destacar el fons patrimonial de la família Quatrecases (1686-1830) i el fons documental de la notaria de Rupit procedent de l’Arxiu de la Cúria Fumada (1345-1707), així com el que procedeix de l’Arxiu Notarial de Vic (1379-1835). Dins de l’Arxiu de la Cúria Fumada, també destaca la documentació relacionada amb l’Escrivania de la cúria del marquesat de Rupit (s. XV al 1825). També cal mencionar el darrer quadern de baptismes de la parròquia de Sant Andreu de Pruit i de Sant Llorenç Dosmunts (1486-1509), pertanyents a la parròquia de Sant Julià de Vallfogona de Ripollès (cal especificar que la documentació de la parròquia de Sant Andreu anterior a l’any 1936 no s’ha conservat). Dins del fons de la Mensa Episcopal de Vic, destaca un testament sacramental del primer vescomte de Cardona Ramon Folch I en format pergamí, datat l’any 1086 i referent al castell de Rupit.</span></span></span></p> | 08901-197 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06340.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 89313 | Font de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pruit | XX | <p><span><span><span>Font urbana situada a l’extrem de llevant de la plaça, integrada dins del banc corregut que la delimita. Està formada per una estructura rectangular bastida amb maons, que compta amb un plafó central de pedra irregular on s’encastada l’aixeta (actualment restituïda). L’aigua cau a l’interior d’una pica de pedra de planta trapezoïdal situada arran del terra. La part superior de l’estructura està formada per una petita capella d’arc apuntat, bastida amb maons disposats a sardinell. A l’interior hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat protegida amb una reixa de ferro. L’estructura presenta tant el coronament com la part posterior arrebossats.</span></span></span></p> | 08901-205 | Plaça de l'Església | 42.0424900,2.4551400 | 454906 | 4654637 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6816.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 89328 | Font de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-magdalena-2 | XX | <p><span><span><span>Font aïllada situada a l’extrem de migdia de l’esplanada de Santa Magdalena, al costat del seu accés. Està formada per un llarg banc corregut de pedra ben escairada, disposat en quart de cercle. Presenta un respatller de pedra central, que permet asseure’s a les dues bandes. Presenta l’any 1994 gravat a l’extrem de migdia, on també s’ubica la font pròpiament dita. Consta d’una pica de pedra rectangular, situada als peus d’una gran llosa de pedra encastada al banc. A la part inferior d’aquesta llosa s’encasta el broc per on brolla l’aigua, fet de pedra i amb un tub de PVC a l’interior. Sota la pica s’observa el mecanisme per fer funcionar la font, que presenta una aixeta metàl·lica de botó per accionar-la.</span></span></span></p> | 08901-210 | Turó de Santa Magdalena | 42.0222300,2.4660400 | 455794 | 4652382 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89328-img5125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89328-img5127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89328-img5128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89328-img5131.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 89331 | Font del torrent Mal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-mal-0 | XX | <p><span><span><span>Font aïllada situada al marge de llevant del torrent Mal, sota la finca de La Fontana. S’hi accedeix mitjançant un camí paral·lel al torrent, que neix a l’encreument del camí de La Fontana amb el torrent. S’ubica dins del cabal de la riera, al marge, i s’hi accedeix mitjançant unes escales de pedra que salven el desnivell existent entre el camí i el torrent. Està formada per una estructura de pedra irregular, coberta de molsa i amb un broc natural que desaigua al mateix torrent. Està rematada amb una llosa de pedra quadrada encastada al marge.</span></span></span></p> | 08901-213 | Torrent Mal | 42.0344300,2.4686800 | 456021 | 4653735 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89331-img5541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89331-img5543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89331-img5548.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 89522 | Col·lecció d'art de l'ajuntament de Rupit i Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-de-rupit-i-pruit | XIX-XX | <p><span><span><span>Col·lecció heterogènia de peces artístiques situada dins de l'ajuntament de la vila. Està formada per diversos quadres de temàtica paisatgística, amb la tècnica de l'oli sobre tela, que representen principalment espais del nucli urbà, carrers i altres indrets del terme municipal, com per exemple el nucli urbà de Pruit, entre d’altres. Un dels aspectes destacables d’aquesta col·lecció són els vitralls de la sala de plens, així com el mobiliari que la vesteix (taula de fusta amb la representació en metall del terme de Rupit, cadires amb l’escut de la vila, trompeta de l’agutzil, plat d’aram amb l’escut de la vila). Altres elements destacables de la col·lecció són una filadora de fusta, una campana commemorativa de l’agermanament amb el poble francès de Tournemire, un document de l’atorgament de la medalla de bronze al mèrit cultural per la conservació dels edificis i la restauració dels monuments del 1974 i diverses fotografies antigues d’alguns indrets del nucli urbà de Rupit, així com dels gegants entre d’altres.</span></span></span></p> | 08901-225 | Plaça Major, 6 - Rupit | <p><span><span><span>La majoria de peces que integren aquesta col·lecció estan datades al segle XX. Pel que fa als olis, destaquen les obres de Josep Mas Pou, de l’Escola Paisatgística d’Olot, Antoni Comerma, pintor i dibuixant format a la Llotja de Barcelona, o Miquel Banús, originari de Rupit, entre d’altres. Algunes de les peces pertanyen a la primera edició del Concurs de Pintura Ràpida celebrat l’any 2015.</span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89522-img5821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89522-img5832.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89522-img5843.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 89535 | Creu del Pedró de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-de-pruit | XVII-XVIII | L'estructura està separada del sòcol que la sustenta. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Creu aïllada situada al peu del camí que porta del nucli urbà de Pruit a les masies de la Rovira i Renyins, a la banda de llevant del petit turó del Pedró. Està formada per un basament de pedra de planta quadrada, actualment separat del sòcol motllurat on s’assentava. Presenta un capitell de pedra motllurat amb collarí i una creu ferro anclada damunt del capitell. Aquesta creu és llatina i té els extrems dels braços apuntats. </span></span></span></span></p> | 08901-235 | Turonet del Pedró - Pruit | 42.0454500,2.4567000 | 455037 | 4654965 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89535-img9261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89535-img9140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89535-img9148.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 89615 | Roure gros del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-colomer | <p>Exemplar de roure de grans dimensions (Quercus pubescens) situat al marge del camí, a poca distància al nord de la masia del Colomer. Presenta un tronc central dividit en tres grans brancades i una capçada mitjana d'uns 23 metres.</p> | 08901-250 | Camí del coll del Bac a Comajoan - Pruit | 42.0526300,2.4265800 | 452550 | 4655779 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8968.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 89616 | Mirador del salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-salt-de-sallent | XX | <p>Mirador excepcional situat a l'extrem de migdia del cingle, amb unes vistes excepcionals del salt de Sallent i del cingle de Fàbregues, amb l'Agullola de Rupit. Es tracta d'un espai delimitat amb una barana de ferro assentada damunt la pròpia roca del cingle. De fet, el nivell de circulació del mirador és també la pròpia roca del cingle. Al bell mig de l'espai hi ha una alzina de grans dimensions, amb bona part de les arrels en superfície.</p> | 08901-251 | Cingle de Pujolràs - Rupit | <p>El mirador fou construït l'any 1994 per l'ajuntament de Rupit i Pruit i la Diputació de Barcelona.</p> | 42.0148200,2.4752400 | 456551 | 4651555 | 1994 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-1017172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-img6289.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-img6300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-img6304.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 89625 | Pont del torrent de Sabaters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-sabaters | XVII-XIX | <p>Petit pont o passera aïllada situada en el corriol que porta al molí del Rodó, damunt del torrent de Sabaters. El tauler està format per una gran llosa de pedra de planta rectangular, disposada de banda a banda del cabal del torrent. En aquesta part, el propi torrent està delimitat amb grans pedres més o menys rectangulars que faciliten la col·locació de la llosa que fa de passera.</p> | 08901-260 | Torrent de Sabaters - Rupit | 42.0195000,2.4665600 | 455835 | 4652079 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89625-img6339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89625-img6342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89625-img6343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89625-img6344.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 89626 | Pont del torrent Mal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-mal | XVIII-XX | <p>Pont aïllat situat sota el camí que dóna accés a les masies de Corriol i la Fontana, dins de l'itinerari de les fonts de Rupit. Està format per una obertura rectangular bastida amb lloses de pedra a la banda de ponent, mentre que a la de llevant és lleugerament troncopiramidal. Està assentat damunt la llera de roca del torrent, la qual presenta un canal horitzontal excavat al centre. En general, l'estructura està bastida amb pedra de la zona sense treballar, disposada de forma regular. A la banda de ponent s'observa una filada bastida amb el mateix tipus de pedra, tot i que disposada a sardinell. El tauler està format pel propi asfalt del camí.</p> | 08901-261 | Torrent Mal - Pruit | 42.0338800,2.4679600 | 455961 | 4653675 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89626-img5517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89626-img5519.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89626-img5525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89626-img5530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89626-img5533.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 89627 | Pont del carrer de la Barbacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-de-la-barbacana | XX | <p>Pont aïllat situat a l'entrada del carrer de la Barbacana, al costat de l'oficina de turisme de Rupit. Es tracta d'un petit pont format per un sol arc de mig punt, bastit amb maons disposats en pla i sostingut amb pilars fets de pedra sense treballar disposada en filades regulars i lligada amb abundant morter de calç. L'estructura s'assenta damunt de dues plataformes rectangulars, situades als laterals de la volta i bastides amb ciment. El tauler està conformat amb el mateix asfalt del carrer, delimitat amb una barana intermitent de pedra unida amb barres de fusta.</p> | 08901-262 | Carrer de la Barbacana - Rupit | 42.0260000,2.4652100 | 455728 | 4652801 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89627-img5461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89627-img5460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89627-img5462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89627-img9535.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 89634 | Col·lecció de l'obrador d'embotits de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lobrador-dembotits-de-can-rovira | XX | <p>Col·lecció relacionada amb un obrador d'embotits situat a la primera planta del número 6. Es tracta d'un espai diàfan en el que hi ha diverses superfícies enrajolades, balances, màquines d’embotir, de tallar, perols i altre utillatge per realitzar aquesta feina. A les bigues del sostre hi ha penjats diversos ganxos per penjar els embotits. Al mateix temps, a la segona planta del número 6 i a les golfes, hi ha espais equipats amb grans estants i lleixes de fusta que s’utilitzaven com assecadors de llonganisses. </p> | 08901-269 | Carrer de la Barbacana, 6-8 | <p>Aquest obrador el va posar en marxa en Pere Rovira Gallifa, que va combinar aquesta activitat amb la de ferrer. L'obrador deixà de funcionar a principis de la dècada dels anys 70 del segle XX.</p> | 42.0244000,2.4652200 | 455728 | 4652624 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89634-img9843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89634-img9854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89634-img9852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89634-img9860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89634-img9863.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 89635 | Col·lecció de la fàbrica d'escuradents de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-fabrica-descuradents-de-can-rovira | XX | <p>Col·lecció relacionada amb una fàbrica d'escuradents situada a la segona planta del número 8. Es tracta d'un espai diàfan en el que hi ha diverses màquines, embarrats de tracció, motors i altres estris i eines relacionats amb la fabricació d'escuradents cilíndrics.</p> | 08901-270 | Carrer de la Barbacana, 6-8 | <p>Durant el segle XX, els propietaris de l'edifici, membres de la nissaga familiar dels Rovira, van fabricar escuradents de la marca “Elefante”, essent segurament els inventors dels escuradents cilíndrics, donat que fins aquell moment es feien plans.</p> | 42.0244000,2.4652200 | 455728 | 4652624 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89635-img9838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89635-img9791.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89635-img9793.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89635-img9779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89635-img9777.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 89636 | Col·lecció d'objectes de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-can-rovira | XX | <p>Col·lecció heterogènia d'objectes que formen part de l'habitatge de can Rovira, situat al número 8. El pis presenta diversos espais característics d’una casa i que es troben en l’estat en que els va deixar la darrera propietària. Hi ha la sala, el menjador, la cuina amb el foc a terra i diverses habitacions. Es conserven objectes destinats a diferents usos (un bressol infantil de fusta, un carrilló, màquines de cosir...), mobles de diferents èpoques (calaixeres, armaris, baguls, llits...) i llibres de temàtica religiosa principalment. Destaca una fornícula d'arc de mig punt decorada i situada a la sala de l'habitatge, la qual alberga una imatge de la Mare de Déu amb el Nen. Com a curiositat, es conserven algunes lluminàries amb l’antiga instal·lació de gas que conviuen amb els aparells d’electricitat.</p> | 08901-271 | Carrer de la Barbacana, 6-8 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La majoria dels objectes que formen part d’aquesta col·lecció són anteriors a mitjans del segle XX.</span></span></span></span></span> La darrera habitant de la casa fou la sra. Rosa Rovira Gallifa, descendent de la nissaga familiar dels Rovira, ferrers establerts a la construcció des de l’any 1711.</span></span></span></p> | 42.0244000,2.4652200 | 455728 | 4652624 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89636-img9866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89636-img9811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89636-img9874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89636-img9828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89636-img9889.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 89638 | Bosc de Corriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-corriol | <p>Magnífica massa boscosa molt significativa pels habitans, sobretot, del nucli urbà de Rupit. Aquest bosc està situat en un dels itineraris de senderisme que neixen al nucli urbà, zona de boletaires i on els canvis estacionals són molt significatius a nivell de paisatgisme. Es tracta d'una formació vegetal dominada per espècies arbòries, amb la presència d'estrats arbustius i herbacis. En concret, aquest bosc està caracteritzat per la presència d'una gran diversitat d'espècies, amb una vegetació força abundant. Entre d'altres s'hi localitzen f<span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>aigs, freixes, teixos, roures, trèmols (Populus tremola), avets, pi roig, bedolls (siberià), pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), avellaners, pieces i alguna alzina de manera més residual. </span></span></span><span><span><span>Alhora també s’hi comptabilitzen aurons, galzerans, esbarsers, lleterasses i ginebrons. </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>En darrer terme, i donada la presència de faigs, també hi ha grevols.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08901-273 | Pla de Corriol - Pruit | 42.0383800,2.4719200 | 456292 | 4654172 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7237.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 89642 | Roures de Comajoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-comajoan | <p>Magnífics exemplars de roure situats als voltants de la masia de Comajoan, prop dels camins que li donen accés i dins de la seva finca. Aquests espècimens destaquen per la seva majestuositat, antiguitat i dimensions, amb uns espectaculars troncs centrals amb un brancatge espès i unes capçades aproximades d'uns 18 metres de diàmetre. </p> | 08901-276 | Plans de Comajoan - Pruit | 42.0581600,2.4275400 | 452633 | 4656392 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-img9071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-1017367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-img8984.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-1017363.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels exemplars estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 89643 | Roures de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Magnífics exemplars de roure situats dins de la finca de la masia de la Sala, al marge del camí que dona accés a la riera de Rupit i a l'era de la Guilla, al costat d'uns camps. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquests espècimens destaquen per la seva majestuositat, antiguitat i dimensions, amb uns espectaculars troncs centrals amb un brancatge espès i unes capçades aproximades d'entre 13 i 18 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-277 | Masia de la Sala - Rupit | 42.0291400,2.4605100 | 455341 | 4653152 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0440.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 89680 | Col·lecció d'art de la fonda Marsal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-la-fonda-marsal | XX | <p><span><span><span>Col·lecció d’art situada dins de la fonda Marsal de la vila de Rupit. Està formada per diversos quadres de temàtica paisatgística, amb la tècnica de l'oli sobre tela, que representen principalment espais del nucli urbà, carrers i altres indrets del municipi, com per exemple el molí del Soler o el molí Nou de la Sala. Aquestes obres estan exposades, majoritàriament, en els menjadors de l’establiment, així com a les escales d’accés a les habitacions i en d’altres espais de l’edifici. La majoria de peces que integren aquesta col·lecció daten de mitjans del segle XX i són obra del pintor de Manlleu Josep Mas Pou, de l’Escola Paisatgística d’Olot. Les seves obres es caracteritzen per una pinzellada solta i de traç gruixut, amb els contrastos de llums i ombres accentuats. També s’ubica un paisatge a l’oli de mitjans dels anys 80, obra pel pintor rupitenc Joan Vila Arimany, i un parell d’aquarel·les del dibuixant i pintor Antoni Comerma, format a la Llotja de Barcelona i amb vinculacions familiars amb la vila de Rupit. La col·lecció es completa amb una sèrie de fotografies antigues en blanc i negre de la pròpia fonda Marsal, que està en funcionament des de l’any 1930.</span></span></span></p> | 08901-298 | Carrer del Manyà, 3 | 42.0242700,2.4648900 | 455700 | 4652609 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9563.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9564.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9570.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Ornamental | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 89681 | Font de les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-feixes-1 | XIX-XX | Mig enrunada i desbordada. | <p>Font aïllada situada al marge de llevant del camí de Santa Llúcia, a la banda sud-est del nucli urbà de Rupit. Es tracta d'una deu natural que emergeix de la roca, i que compta amb un mur de pedra sense treballar disposada irregularment, situat damunt seu. Un fragment de teula àrab encastat al marge fa les funcions de broc.</p> | 08901-299 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | 42.0219700,2.4693500 | 456068 | 4652352 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9699.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 89682 | Font del camí de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cami-de-santa-llucia-0 | XX | <p>Font aïllada situada sota del camí que porta a Santa Llúcia, a l'extrem de migdia d'una zona d'esbarjo enjardinada equipada amb taules i bancs de pedra. Està formada per un mur bastit amb pedra de secció trapezoïdal, coronat amb lloses de pedra planes. Compta amb una pica de pedra rectangular amb repises laterals i una aixeta metàl·lica encastada al parament. Damunt seu s'obre una petita fornícula d'arc apuntat, bastida amb pedra disposada a sardinell.</p> | 08901-300 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | 42.0241100,2.4687400 | 456019 | 4652590 | 1980 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9584.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9589.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 89678 | Paller del carrer de la Barbacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-del-carrer-de-la-barbacana | <p><span><span lang='ca-ES'>Font: informació oral del sr. Xavier Montesinos [Entrevista: 09-06-2021].</span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span lang='ca-ES'>Paller de secció tronco-piramidal, bastit amb un pal de fusta central coronat amb una olla metàl·lica. Del pal central surten diversos pals transversals que formen l’estructura, on s’assenta la palla apilada que forma el paller. Tradicionalment, la palla s’apilava amb forques de fusta de lledoner. </span><span lang='ca-ES'>L’olla del pal central evitava que l’aigua de la pluja es filtrés a l’interior, fent malbé la palla.</span></span></p> <p> </p> | 08901-296 | Carrer de la Barbacana - Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>Aquest paller fou refet en motiu del Pessebre Vivent de Rupit. Antigament, gran part de les cases de la vila de Rupit comptaven amb pallers que estaven destinats al bestiar. De fet, la palla és el teixit vegetal idoni pels remugants. </span></span></p> | 42.0256100,2.4662800 | 455816 | 4652757 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img4821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img6683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img9503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img9504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img9505.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Lúdic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 89675 | Can Flequer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flequer-0 | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Rupit, pàgines de la seva història</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94.</span></span></p> <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></p> <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici cantoner de planta rectangular, format per tres volums adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a les façanes principals i ràfecs de llates i bigues de fusta. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes, amb les façanes principals orientades a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres dels pisos superiors tenen els ampits motllurats. Del volum principal, que forma cantonada entre la plaça Major i el carrer de l’Església, destaca el portal d’accés principal, amb la llinda gravada amb l’any 1661 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina. També destaca la finestra doble situada al pis i la galeria del nivell superior, bastida amb fusta. L’altre volum destacable està situat a l’extrem de ponent de la construcció, dins d’un petit passatge sense sortida. Destaca el portal d’accés, amb la llinda gravada amb el monograma de Jesucrist i la finestra del primer nivell, gravada amb l’any 1605, una creu grega central i una bitlla o llançadora de teixidor. Els volums de llevant presenten els paraments arrebossats, mentre que el de ponent està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></p> | 08901-293 | Plaça Major, 1-Carrer de l’Església, 12 – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>És probable que la bitlla o llançadora per teixir representada a la llinda de la primera planta faci referència al fet que a l’edifici hi hagués hagut un paraire (aquest símbol enllaçaria amb </span><span lang='ca-ES'><span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap). Posteriorment, d</span></span><span lang='ca-ES'>urant bona part del segle XX, a l’edifici hi havia hagut el forn de pa del poble. En l’actualitat, la construcció està destinada al sector de la restauració.</span></span></p> | 42.0237200,2.4648200 | 455694 | 4652548 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3764.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img5031.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 89676 | Can Caiot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caiot | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></p> <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació N01.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb l’any 1798 i decorada amb una creu central damunt del Calvari. Aquesta llinda està semi tapada pel balcó de fusta situat al pis. De la façana nord-est destaca una de les finestres de la planta baixa, amb la llinda decorada amb una creu llatina ornamentada en la seva part inferior. La resta de la construcció es completa amb dos volums de menors dimensions, adossats a la façana principal i posterior. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></p> | 08901-294 | Carrer de les Eres, 7 – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>Segons les informacions aportades pel rupitenc Miquel Banús, l’edifici comptava amb una llinda decorada amb una</span><span lang='ca-ES'> bitlla o llançadora per teixir, fent referència al fet que fos la seu d’un paraire (aquest símbol enllaçaria amb </span><span lang='ca-ES'><span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap). </span></span><span lang='ca-ES'>Tot i que aquest element no s’ha pogut documentar, és probable que estigués situada a la llinda del portal i, per tant, tapada pel balcó de la primera planta.</span></span></p> | 42.0252300,2.4654200 | 455745 | 4652716 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9509.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Cayot. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 89679 | Balma del Moner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moner | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. </span>Valls: Cossetània Edicions, p. 155-156.</span></p> | <p><span><span lang='ca-ES'>Balma de grans dimensions situada sota del carrer de la Barbacana i a la banda de llevant del molí d’en Marandes, orientada a la riera de Rupit. Presenta una longitud aproximada d’uns 60 metres i està coberta amb una gran visera formada per la pròpia roca natural del terreny, caracteritzada per la pedra calcària pròpia de la regió. La part inferior de la balma està erosionada per l’acció de l’aigua de la riera.</span></span></p> <p lang='ca-ES'> </p> | 08901-297 | Carrer de la Barbacana – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>La primera referència documental relacionada amb aquesta balma data de l’any 1598 quan Miquel Soler Moner, moliner de Rupit, estableix l’antic molí de Soler Moner (actualment conegut com el molí d’en Marandes) juntament amb la balma. En un document datat l’any 1623, la balma apareix mencionada com la balma del Moner.</span></span></p> | 42.0254500,2.4662900 | 455817 | 4652740 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img4789.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 89674 | Ca l'Estragués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestragues | <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03, F01.</span></span></span></p> <p><span>“<span lang='ca-ES'>Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. </span><span lang='ca-ES'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='ca-ES'>, 1984, any IV, núm. 15, p. 5, 6.</span></span></p> <p><span><span lang='ca-ES'>OLIVELLA I VIGUER, Carles (2000). “En Joan Viguer i Pous, (a) Jan Sabater de Rupit. Un antic guia del Collsacabra”. </span><span lang='ca-ES'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='ca-ES'>, any XXI, núm. 44, p. 17. </span></span></p> <p><span><span lang='ca-ES'>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). </span><span lang='ca-ES'><em>El meu Rupit. Recull de poesies</em></span><span lang='ca-ES'>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 16-18.</span></span></p> <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>VINYETA, Ramon (1998). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Rupit. Guia turística</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 89.</span></span></p> | XIX | <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres dels pisos centrals tenen els ampits motllurats i estan delimitades amb unes petites baranes de ferro decorades. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb la inscripció “AVE MARIA” i l’any 1805. La M de la inscripció està representada amb el monograma de Maria. La finestra del seu costat, que reforma un antic portal, està gravada amb l’any 1724 i una creu patent central encerclada, disposada damunt del Calvari. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha un plafó rectangular amb la inscripció “CA L’ESTRAGUÉS MENJARS” i una imatge central amb dos personatges asseguts en una taula. Al pis superior hi ha una galeria sostinguda amb pilars de fusta i delimitada amb una barana també de fusta. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, amb el parament arrebossat i emblanquinat.</span></span></span></p> | 08901-292 | Carrer de l’Església, 4 - Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>Segons les informacions aportades per l’excursionista i escriptor català Artur Osona, com a mínim des de l’any 1882 l’edifici ja estava destinat a hostal.</span></span></p> | 42.0239300,2.4649600 | 455706 | 4652572 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4964.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 89677 | Dovella de ca l'Estrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-ca-lestrella | <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03.</span></span></span></p> <p lang='ca-ES'><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span lang='ca-ES'>Dovella clau situada al centre d’un gran portal d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella està gravada amb una creu patent mig esborrada i rematada amb el monograma de Jesucrist “IHS”. A la part superior, emmarcada dins d’una franja horitzontal, hi ha la inscripció “RAVAL DIVÍ” rematada amb una sanefa superior decorada amb ondulacions. Damunt la dovella, i encastat al parament de l’edifici, hi ha un carreu gravat amb una inscripció escrita en català, tot i que amb incorreccions ortogràfiques: “ES UNA PRET SANTE”. La inscripció, probablement reaprofitada, compta amb un emmarcament ondulat que la delimita.</span></span></p> | 08901-295 | Carrer de l’Església, 2 – Rupit | 42.0240100,2.4649600 | 455706 | 4652580 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img5387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img4950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img4952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img4953.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 89131 | Antic ajuntament i escoles de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-i-escoles-de-pruit | <p><span><span><span><em>Gran geografia comarcal de Catalunya</em>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 208-209.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta més o menys rectangular, amb la <span>coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un altell davanter amb teulada de dos vessants. També compta amb un ràfec de llates de fusta sostingut amb mènsules i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis s’obre un finestral d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus i la llinda plana monolítica. Té sortida a un balcó simple bastit amb fusta i sostingut amb mènsules també de fusta. El pis superior compta amb una única finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit de pedra. D’aquest parament, cal destacar la banda de llevant, donat que es troba reculada respecte la línia de façana. En aquesta part, totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb carreus i llindes de pedra. Cal mencionar unes escales de pedra exteriors, adossades al parament i delimitades amb barana de ferro.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb carreus ben escairats a les cantonades.</span></span></span></span></p> | 08901-174 | Plaça de l'Església - Pruit | <p><span><span><span>Es tracta de l’antiga seu de l’ajuntament i de les escoles de Pruit. Tot i que el nucli de Pruit havia estat sempre vinculat al castell de Rupit, amb la divisió del marquesat de Rupit a finals del segle XVIII es crearen dues batllies diferenciades. Aquesta situació perdurà fins l’any 1978, quan es creà el municipi de Rupit i Pruit. Una placa commemorativa encastada a la façana principal de l’edifici especifica que fou rehabilitat l’any 2002.</span></span></span></p> | 42.0425300,2.4553200 | 454921 | 4654642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6809.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 86259 | Casadevall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casadevall-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ADILLÓN, Miquel (1984). “El tresor de l’Om”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any V, núm. 16, p. 12-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M50.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>397, 469, 471.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta irregular, adaptada al desnivell del terreny i formada per diversos volums adossats. Els volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, que està orientada al nord-est. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La llinda del portal d’accés està gravada amb l’any 1652 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina. La finestra del seu damunt té el mateix any gravat a la llinda. També hi ha una espitllera. Adossat a l’extrem de ponent de la façana principal hi ha un volum de planta semicircular amb dues petites obertures. La façana de llevant presenta un porxo sostingut amb pilars de pedra i la de migdia té una terrassa al nivell del pis. Al seu costat hi ha alguna espitllera bastida amb pedra, en un espai destinat al bestiar. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>A la banda nord-oest de la masia hi ha un volum rectangular en estat de reforma, que presenta el pis superior sostingut amb pilars de pedra. A la banda de tramuntana, en canvi, hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars. A la banda de llevant hi ha dos coberts de diferent mida, coberts amb una solera de llates i bigues de fusta. La construcción està bastida amb pedra desbastada disposada en filades i amb les cantonades embellides.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-146 | Camí ral dels Llancers - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, les primeres referències relacionades amb la construcció daten del segle XII. A finals del segle XV,<span lang='CA'><span><span><span><span> en el fogatge de l'any 1497, apareix mencionat un personatge anomenat 'En Casadevall' dins de la parròquia i terme de “Sant Johan de Fàbregues”. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareixen mencionats en 'Joan Casadevall' i “Gaspar Casadevall” dins del mateix terme i parròquia.</span></span></span></span></span> L<span><span><span>'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. Finalment, l</span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari (Joan Calm) estava desaparegut des dels primers dies del conflicte.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0226800,2.4962800 | 458298 | 4652417 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-1017480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-1017492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-1017496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-img0011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-img0015.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 89633 | Manxa de la Ferreria de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manxa-de-la-ferreria-de-can-rovira | <p><span><span><span><span lang='CA'>AMENÓS, Lluïsa (2020). <em>Inventari de la Ferreria i el taller metal·lúrgic de can Rovira (Rupit)</em>. Ajuntament de Rupit i Pruit, Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona [inèdit].</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Manxa de grans dimensions constituïda per un esquelet o caixa de fusta format per diverses costelles i folrat amb cuir adobat, pintat i clavat amb tatxes. Presenta dues anses cilíndriques laterals i una boca que encara conserva el tub que la connectava amb la tovera. És sostinguda per un sistema de tirants de ferro i s'acciona per mitjà d'una palanca que, subjectada per la cúa, travessa la paret adjacent a la ferreria a través d'un orifici practicat a la part superior del mur. A l'extrem oposat de la palanca hi hi una maneta que permet moure-la des de la fornal. La manxa injectava aire a la primitiva fornal que no es correspon amb l’actual. Ho confirma el fet que es troba encarada a la ferreria i comunicada amb aquesta a través de dos orificis: el corresponent a la boca de la manxa, que connectava amb l'antiga tovera, i el que permet el pas de la palanca d'accionament.</span></span></span></span></span></p> | 08901-268 | Carrer de la Barbacana, 6-8 | <p><span><span><span>Aquest element està relacionat amb la nissaga de ferrers de la casa de can Rovira, establerts a l’edifici des de l’any 1711 de la mà de Pere Rovira. Els darrers membres que van exercir com a ferrers van ser els germans Pere i Francesc Rovira i Gallifa, que van estar en actiu fins l’any 1973.</span></span></span></p> | 42.0244000,2.4652200 | 455728 | 4652624 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89633-img9769.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89633-img9763.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89633-img9766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89633-img9762.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 89632 | Encluses de la Ferreria de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encluses-de-la-ferreria-de-can-rovira | <p><span><span><span><span lang='CA'>AMENÓS, Lluïsa (2020). <em>Inventari de la Ferreria i el taller metal·lúrgic de can Rovira (Rupit)</em>. Ajuntament de Rupit i Pruit, Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona [inèdit].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, Ramon (2020). “Les encluses baganeses”. <em>L’Erol</em>, núm. 143, p. 46-50.</span></span></span></span></p> | XVIII/XIX | <p><span><span><span><span>Enclusa situada al costat de la fornal de l’antiga ferreria de can Rovira, damunt del seu cep. Està formada per una <span lang='ES-TRAD'><span>massa de ferro, amb un cos central rectangular i dues punxes o bigòrnies a cada extrem</span></span>. Porta la inscripció “BA [ ] GA / 1710” cisellada al frontal, amb unes sanefes d’emmarcament fetes a base de puntejats i línies en ziga-zaga, i un asterisc o estrella esquematitzada de 6 puntes. S’ha atribuït a les produccions d’encluses baganeses del segle XVIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Al mateix temps, dins del recinte de l'antiga ferreria, hi ha una altra enclusa de Bagà datada amb l'any 1842 gravat al frontal, flanquejant el característic floró de 8 pètals.</span></span></span></span></span></p> | 08901-267 | Carrer de la Barbacana, 6-8 | <p>La família Ripoll de Bagà eren fabricants d’encluses des de principis del segle XVIII i fins a mitjans del XIX. Les seves famoses encluses, bellament decorades amb el nom de Bagà i la data de fabricació gravada en un dels costats, donaren a conèixer el nom de Bagà arreu de Catalunya, arribant a estar presents en gran part de les ferreries avui desaparegudes.</p> <p> </p> | 42.0244000,2.4652200 | 455728 | 4652624 | 1710/1842 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89632-img9757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89632-img9761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89632-img9758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89632-img3508.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 85222 | Sant Miquel de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 50, 53-56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 129-130, 137.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U01.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GARGANTÉ LLANES, Maria (2014). “L’activitat constructiva a Vic i comarca durant el segle XVIII: els Morató com a paradigma”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 1039, 1041, 1052.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 119.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 85.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 996-999, 1014-1017.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 16-17, 64-65.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Església de planta de creu llatina i d’una sola nau, amb el creuer coronat amb una cúpula i l’absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó amb llunetes, dividida en dos trams mitjançant un arc toral que descansa damunt del cor. A banda i banda s’obren dues capelles laterals cobertes amb petites cúpules el·líptiques. El creuer, de grans dimensions, està centrat per una gran i ornamentada cúpula el·líptica amb llanterna, il·luminada mitjançant quatre obertures d’arc de mig punt. La cúpula descansa damunt d’unes petxines decorades amb la representació dels quatre evangelistes. Tant el presbiteri com les dues capelles que s’obren als extrems del creuer estan coberts amb petites voltes de canó amb llunetes disposades en gradació. Dos portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra s’obren a banda i banda del presbiteri. El de la banda de migdia dona accés a la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, delimitat amb una barana de fusta i obert a la nau mitjançant un gran arc carpanell. Sota el cor hi ha el baptisteri, protegit amb una destacable reixa de ferro ornamentada. A nivell decoratiu, una motllura rectilínia profusament decorada recorre els murs laterals de la nau, el creuer i el presbiteri. També s’observa decoració estucada a l’intradós dels arcs i a les pilastres que sostenen la cúpula del creuer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana, orientada a ponent, presenta una gran portalada rectangular emmarcada amb pedra i rematada amb una fornícula apetxinada amb la imatge de Sant Miquel Arcàngel decorada amb volutes laterals. Al damunt s'obre una finestra quadrada amb els angles escairats, disposada a mode de rosetó. La façana està coronada amb un tester semicircular d’estil clàssic, decorat amb uns petits cossos piramidals rematats amb esferes. La resta d’obertures del parament es corresponen amb finestres quadrades emmarcades amb pedra, exceptuant l’òcul de la part superior. </span></span></span><span><span><span>A l'extrem nord-est del temple s'eleva el campanar, de grans dimensions i bastit en pedra. </span></span></span></p> | 08901-110 | Carrer de l'Església, 3 - Rupit | <p><span><span><span>L'església de Sant Miquel de Rupit va néixer com a sufragània de l'antiga església parroquial de Sant Joan de Fàbregues, de la que depengué fins l’any 1878 quan aconseguí la condició de parròquia. El temple primitiu es degué construïr entre els segles XIII i XIV, donada la creació del nucli de població al voltant del castell de Rupit i els nobles allí establerts. En tot cas, aquesta construcció seria anterior a l’any 1330, quan tenim constància que el temple tenia un sacerdot beneficiat que en tenia cura. Les visites pastorals efectuades els anys 1590 i 1591 ens informen que el temple tenia tres altars, tres beneficiats i una confraria: l’altar major, dedicat a sant Miquel, l’altar del Roser, amb una confraria i un ciri dels fadrins, i l’altar de sant Esteve. Els beneficis estaven fundats per un paraire de la vila, pel senyor Carles de Cruïlles i Vilademany i per un pagès de la parròquia respectivament (representant els diferents sectors econòmics de la vila). A principis del segle XVII, l’església es va ampliant amb una sagristia, un campanar i un rellotge. Entre els anys 1618 i 1691 hi ha constancia d’altres altars beneficiats (Verge del Roser, altar de la Bonanova). L’any 1723, el temple estava en molt mal estat de conservació, sense volta i només amb la teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres de construcció del nou temple es van iniciar el mes de desembre de l’any 1729. La iniciativa la van portar a terme els regidors de Rupit Joan Vinyals, Miquel Closells, Pere Mas i Joan Sala, amb el permís del marquès de Rupit i a proposta dels mestres de cases de Vic, Josep Morató i Soler i Pere Anglada. El contracte per la construcció fou signat el 24 d’agost de 1729. Tot i que les obres avançaven lentament donats els problemes econòmics que comportava, una sèrie de deixes testamentàries, censals i llegats efectuats al llarg de l’any 1730 van contribuïr a l’acceleració de les mateixes. Tot i que no disposem de dades que ens indiquin la data d’acabament de l’edifici, sembla que la construcció ja estava finalitzada l’any 1734, segons es desprèn de la visita pastoral efectuada en aquell moment. Posteriorment, segons es desprèn de la visita del 1783, el temple presentava greus defectes de construcció amb l’amenaça de ruïna de la cúpula del creuer. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Dins del context de la guerra Civil espanyola, i segons el comunicat enviat per l’ajuntament del municipi al Comitè d’Apropiacions de la Generalitat de Catalunya a finals de l’any 1936, el temple parroquial fou destinat a magatzem, tot i que també s’utilitzava com a sala de ball en algunes festes. Posteriorment fou incendiat, incloent-hi alguns ornaments i imatges religioses que hi havien al seu interior. </span></span></span></span></p> | 42.0237500,2.4651200 | 455719 | 4652552 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img5406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img6428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img6535.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img6560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img6575.jpg | Legal | Barroc|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Morató i Soler | 96|99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 89607 | L'Agullola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lagullola | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (1979). “L’Agullola de Sant Joan de Fàbregas”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 2, p. 11. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (1982). “L’Agullola de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any III, núm. 11, p. 6-9.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 540.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 401.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 37-40.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 22-23.</span></span></span></span></span></p> | <p>Roca en forma de monòlit, separada de la cinglera i inclinada, que ha esdevingut un dels símbols identitaris de Rupit. Presenta una forma apuntada, està coberta de vegetació arbustiva (sobretot al cim i a la part inferior) i està coronada amb una creu llatina de ferro de color negre. Domina bona part del Collsacabra, la Selva, les Guilleries i les valls de Sau i de Susqueda, i és visible des de molts de la contrada.</p> | 08901-244 | Cinglera de l'Agullola - Rupit | <p>L'element apareix mencionat en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils datat l'any 1379. Apareix mencionat amb el nom de 'Roca d'Aguilera' o 'Guilera'. Posteriorment, l'any 1604 apareix escrit com 'la Guyola'. Aquestes referències poden ser conseqüència de la confusió que hi ha entre els noms derivats d'àguila i d'agulla. El nom de Mugró de Catalunya li fou donat pel rupitenc Miquel Banús.</p> | 42.0043800,2.4836500 | 457240 | 4650391 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-1017463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-img7590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-1017242.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: l'Agullola de Sant Joan, el Mugró de Catalunya. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 84696 | Les Viles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-viles | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2006). “Ara va de cinema”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 55, p. 30-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R24.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M35.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 113.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 187, 193.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>366-367, 371, 453, 466.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 75-76.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 77, 78.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p>Gran hisenda de planta irregular formada per diversos volums adossats i aïllats, disposats al voltant d'una gran plaça que conserva les restes de l'era de cairons original que la cobria. </p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La masia principal està situada a la banda de ponent del conjunt. Es tracta d'un edifici de grans dimensions i planta rectangular, adaptat al desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb l'any 1773. Al seu costat hi ha tres petites obertures espitllerades i bastides amb pedra. La resta d'obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les del primer pis estan datades l'any 1769, una d'elles decorada amb una creu llatina central damunt del Calvari. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. De la façana de llevant destaca el porxo situat a la planta baixa, que s'obre a l'exterior mitjançant una successió de sis arcs de mig punt bastits amb pedra. Al primer pis hi ha dues finestres amb permòdols i dues amb la llinda plana, mentre que al pis superior hi ha un gran finestral d'arc de mig punt bastit amb pedra i delimitat amb una barana de fusta. De la façana de migdia destaca la galeria del primer pis, oberta a l'exterior mitjançant un gran arc rebaixat i de mig punt, ambdós sostinguts amb un pilar de pedra i bastits amb pedra disposada a sardinell. Al pis superior hi ha dues galeries més, obertes mitjançant grans obertures rectangulars emmarcades amb carreus i delimitades amb baranes de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular, amb carreus a les cantonades. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de ponent d'aquesta masia hi ha l'horta i un antic aqüeducte, mentre que a migdia hi ha un espai de jardí ornamentat vegetalment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda sud-est de la masia principal hi ha una antiga masoveria de grans dimensions, assentada damunt del desnivell del terreny. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana de tramuntana, on resta amagat darrera d'un voladís de teula àrab rectilini. Consta de planta baixa i dos nivells superiors. Les obertures són, en general, rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal de la façana de tramuntana presenta una llinda de fusta gravada amb l'any 1844. Està bastida amb pedra de la zona sense treballar, disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossats a la banda de llevant de la masoveria anterior hi ha dos volums de planta rectangular assentats damunt del desnivell del terreny. El de l'extrem de llevant, de grans dimensions, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana de tramuntana, que està orientada a la plaça central, i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars emmarcades amb maons i les llindes planes de fusta. Està bastit en pedra i ha estat reformat i sobrealçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta de volums estan situats a la banda de tramuntana de la plaça central, formant un bloc constructiu més o menys rectangular. El volum situat a l'extrem de llevant, antiga masoveria, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a llevant. Presenta un portal d'arc escarser adovellat i situat a l'extrem de tramuntana del parament. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les dels pisos tenen els ampits motllurats. Adossat al parament de ponent hi ha una altra de les masoveries de la construcció. Presenta les mateixes característiques constructives que l'anterior, tot i que amb la façana principal orientada a migdia i un portal d'accés rectangular amb llinda de fusta. A continuació hi ha una antiga pallissa reformada, amb teulada d'un sol vessant. Presenta una solera de llates i bigues de fusta, sostinguda amb uns grans pilars de pedra i maons. Consta de dos nivells, amb el forjat del pis superior bastit en fusta i delimitat amb una barana de fusta també. A l'extrem de ponent del bloc constructiu hi ha adossada la darrera masoveria, completament reformada. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un ràfec de plaques ceràmiques i mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars bastides amb carreus de pedra i una destacable galeria al pis superior oberta a les façanes de migdia i ponent. El portal d'accés principal és d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-90 | Carretera C-153, km. 28,1 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em><span>Faber </span></em><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó. La hisenda e</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>s trobava dins la demarcació de l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, que fou independent fins al segle XV passant després a ser sufragània de l’església de Sant Andreu de Pruit (de fet, els propietaris de les Viles foren patrons d’aquesta església). Tot i això, no es descarta un possible origen romà de la construcció. La masia principal, datada al segle XVII, era coneguda com a Vilamitjana, tot i que la hisenda estava primitivament formada per la masia de Vilademont (documentada des del segle XIII) i la de Viladevall (documentada des del segle IX). Arribà a tenir fins a nou masoveries dins del mateix recinte, sense comptar les que tenia escampades pels seus voltants. Es comptabilitzen, entre d’altres, les masoveries de can Grisu o Isidro, can Rata i can Pastor, així com la torre d’estiueig de les Viles, datada a finals del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat de la hisenda ha estat sempre en mans de la família Fatjó o Fatjó-Vilas. De fet, aquest llinatge continuà sense interrupció d'hereu a hereu fins el 1860, moment en que la pubilla del mas va contraure matrimoni amb Marià Bojons de Sala i de Tortadès, a la mort del qual la vídua es casà amb Joan Fatjó i Borrell. Així es va perdre temporalment el cognom del llinatge fins que l'any 1949, en motiu del centenari de la mort de Jaume Llucià Antoni Balmes i Urpià (que va morir a la casa Bojons de Vic), el general Franco s'instal·là en aquesta casa i concedí el privilegi que la família Fatjó pogués ostentar el nom compost de Fatjó-Vilas. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia té al seu interior una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, construïda a principis del segle XX.Tenim constància que al seu interior hi havia les relíquies de Sant Pròsper (o Sant Plàcid, segons la font consultada), portat de Roma al segle XVIII i que havia estat custodiat a la casa Fatjó de Vic, i una imatge de Jesús Crucificat. També segons la bibliografia consultada, a l’interior de la construcció es conserva una pilastra de la llar de foc datada l’any 1228.</span></span></span></p> | 42.0328500,2.4353100 | 453258 | 4653578 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img9474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8548.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8638.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 86256 | Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Santa Llúcia de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 58, p. 24-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M47.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 382, 390, </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>453, 459, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1971). <em>Rupit. Guia turística</em>. La Garriga: Indústries Gràfiques Immer, S.L., Ajuntament de Rupit, p. 44-45.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i envoltada d'un gran jardí. Aquests volums presenten les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaca un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i emmarcat amb carreus de pedra. Està protegit per un porxo adossat al parament, amb un sostre embigat de fusta i sostingut amb pilars de pedra. Al seu costat hi ha una galeria d'arcs rebaixats disposada a la planta baixa, actualment tancada amb vidrieres. La façana de migdia presenta un cos adossat, amb una galeria doble d'arcs de mig punt (a la planta baixa) i obertures rectangulars (al pis). La façana de llevant compta amb una altra galeria completament oberta i delimitada amb una barana de fusta.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-143 | Camí de Santa Llúcia, 11 - Rupit | <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>La masia de Santa Llúcia fou bastida l'any 1963 damunt les restes de tres masies enrunades: </span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>l'antiga masia de Santa Llúcia, el Roquerol i una altra casa, el nom de la qual s’ha perdut. De fet, tant la masia de Santa llúcia com el Roquerol consten com a derruïdes l'any 1799. Alhora, j</span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>untament amb la casa de Collsallosa (situada en el mateix camí de pujada a la construcció), aquestes tres edificacions formaven el raval de Collsallosa, documentat com a raval des de l'any 1860.</span></span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>El dia 13 de desembre del 1963, tant la nova casa de Santa Llúcia com el nou pedró situat al seu costat, foren beneïts.</span></span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>En l'actualitat, el dia de l'aplec, als jardins de la construcció, s'hi fa una audició de sardanes on els músics toquen la sardana Santa Llúcia de Rupit, composta pel mestre Pere LLoberas i Miró.</span></span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Durant els anys 2020 i 2021, a l'edifici s'hi han fet obres de restauració per tal de destinar-la a allotjament rural.</span></span></span></span></p> | 42.0208200,2.4722000 | 456303 | 4652223 | 1963 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. En el camí de pujada cap a l'edifici i el pedró hi ha una llàntia d'oli (símbol de Santa Llúcia) gravada en una de les pedres de grans dimensions que delimiten el camí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 84311 | Goigs de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2009). “Goigs a lloança de Sant Joan Baptista, patró de Fàbregues i Rupit (Bisbat de Vic)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 61, p. 35.</span></span></span></span></p> | XXI | <p>'GOIGS A LLOANÇA DE SANT JOAN BAPTISTA, patró de Fàbregues i de Rupit (Bisbat de Vic):</p> <p>De Jesús, el Fill Ungit, / vàreu ser-ne el Precursor: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Isabel, la vostra mare, / va commoure un goig tan gran: / tot i sent velleta, encara / podia tenir un infant. / Vostre pare ha emmudit / en rebre tan gran favor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Ja de velles profecies / va arribar l'acompliment: / quan bategeu el Messies / comença el Nou Testament. / De Jesús, l'Anyell predit, / vau ser Vós el Precursor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>-L'Anyell Sant és amb nosaltres!- / proclameu a viva veu / quan al Jordà enmig dels altres / pecadors el batejeu. / El cel s'obra tot seguit / amb tan alta resplandor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Vós, no combregeu amb rodes / de molí i la veritat / predicant, pel rei Herodes / vàreu ser decapitat. / Mes no ofega el vostre crit / el flagell aterridor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Després de la maltempsada / d'una guerra entre germans, / vàreu veure restaurada / eixa ermita dels voltants / on us lloa dia i nit / nostre cor amb molt fervor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Us fan grata companyia / l'Agullola i el Sallent; / amb ells parleu cada dia / dels treballs d'aquesta gent. / Aquest poble us ha escollit / perquè en fóssiu el Patró: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Heu viscut jorns molt penosos / mai vistos en temps passat, / quan vostres fills neguitosos / marxaren a la ciutat. / Més Vós, de tan entendrit, / no els deixeu en l'abandó: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Arribada la diada, / us venim a demanar / que aquesta terra aimada / la volgueu sempre emparar. / Avui tot el poble unit / us canta goigs a llaor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Amb el cor enfervorit / invoquem al Sant Patró: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector'</em>.</p> | 08901-4 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p>Aquests goigs foren compostos pel rupitenc Miquel Banús (text i il·lustracions) i per Josep Maria i Bernat Vivancos (música). Es cantaren per primera vegada a l'església de Sant Joan de Fàbregues el 21 d'abril del 2007, en motiu del casament d'aquest darrer.</p> | 42.0102000,2.4679500 | 455944 | 4651046 | 2007 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84311-goigs-st-joan.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Banús, Josep Maria Vivancos i Bernat Vivancos | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 89623 | Pont de Papalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-papallo | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOFILL ANGLADA, Montse (2014). “Rutes viscudes. Voltes per les fagedes i els boscos de bedolls”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 71, p. 38-39.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 384, 492.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 115.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont aïllat situat en el límit dels termes municipals de Rupit i Pruit i Susqueda, i de les províncies de Barcelona i Girona. Està format per un sol arc de mig punt bastit amb un encofrat de ciment, amb el basament embellit amb un aplacat disposat a mode de carreus de pedra picada. L'estructura està assentada damunt la llera de roca del torrent i compta amb petits contraforts adossats als extrems de l'obertura i bastits en pedra. El tauler està asfaltat i delimitat amb guardarrails metàl·lics.</p> | 08901-258 | Carretera C-153, km. 35,1 - Pruit | 42.0489900,2.4829400 | 457211 | 4655345 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89623-img8839.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89623-img8855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89623-img8850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89623-img8846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89623-img8844.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'estructura: pont de Papelló, pont de Províncies. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 86257 | Can Cames | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cames-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CENTRE CULTURAL DEL COLLSACABRA (2014). “Els personatges. Maria Giménez Pardo. Joan Font Artigues”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 71, p. 27-33.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M48.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 529.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Un dels volums auxiliar està esfondrat. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que amb algunes reformes. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum auxiliar de construcció més recent. Està cobert amb una teulada de dues vessants, distribuït en dos nivells i bastit amb maons. Adossat a la façana de tramuntana hi ha el tercer volum que conforma l'edifici. És de menors dimensions, amb la teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció original està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada regularment i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Davant de la masia hi ha uns coberts de planta rectangular i teulada de dues vessants, força degradats. A la banda nord-oest de la masia hi ha un gran paller de planta rectangular reformat. Està distribuït en dos nivells, obert a tres vents i sostingut amb pilars de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-144 | Els Emprius - Rupit | <p>El topònim amb el que es coneix l'edifici té el seu origen en el mot que es va posar al masover de la casa a principis del segle XX, aproximadament. Li deien en Cames perque era alt, prim i amb les cames molt llargues.</p> <p><span><span><span>Entre els segles XVI i XVII aproximadament, sabem que la masia va quedar inclosa en la mateixa finca del mas Sallent, juntament amb la Donada, el molí de Sallent, el Jonquer, les Balmes (o Baumes) i Barri.</span></span></span></p> <p>A mitjans dels anys 70 del segle XX, l'edifici es va ampliar.</p> | 42.0212400,2.4766700 | 456673 | 4652267 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-img9655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017414.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-11091395master.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Casa Nova del Sallent. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 85221 | Torre del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-coll | <p><span><span><span><span lang='CA'>COSTA, Jordi; SEVILLA, Rafael (2005). “El telègraf òptic al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVI, núm. 53, p. 8-11.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>142, 227-228.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 487.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2017). <em>Cabrerés, Collsacabra i Llancers. 50 itineraris d’aventura i patrimoni</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 61-62.</span></span></span></span></p> | XIX | Enrunada. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Restes d'una torre enrunada de telegrafia òptica situada al cim del Puig d'Afra. Es conserva una planta quadrangular, d'un sis metres per banda, envoltada per un fossat delimitat amb un mur perifèric d'uns 16 per 14 metres. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Es conserven els fonaments i les primeres filades dels paraments, La construcció era bastida amb pedra calcària de diverses mides sense treballar, disposada de forma regular. L'interior de l'estructura està cobert per la vegetació que caracteritza la zona.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-109 | Puig d'Afra - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Aquesta torre pertanyia a la línia militar de Manresa - Vic - Girona de telegrafia òptica. A Espanya no s'inicia la construcció d'aquest sistema de comunicació fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilizar la telegrafia elèctrica. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A Catalunya, durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Al 1953 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Des de la torre hi ha una bona vista de la Vall d'en Bas i es tenia comunicació visual directa amb la torre anterior del pla del Bac (desapareguda) i la posterior de les Preses (Torre de Murrià), situada a 7,7 kilòmetres.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0626500,2.4672100 | 455919 | 4656870 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8192.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: torre dels Carlins. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 89558 | Les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-baumes-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 528.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 406, 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 107-108.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Força enrunat i engolit per la vegetació existent. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Restes d'una masia aïllada i força enrunada de planta rectangular, completament engolida per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Està formada per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d’una i dues vessants i organitzats en planta baixa i pis. El volum situat a la banda de ponent està completament aterrat i presentava obertures rectangulars emmarcades amb pedra. L’altre volum, en canvi, resta dempeus i compta amb finestres rectangulars emmarcades amb maons i les llindes de fusta (al pis superior) i portals rectangulars bastits amb pedra desbastada i llindes de fusta (planta baixa). L'interior està força degradat i s’hi observa alguna reforma efectuada en els darrers temps en el pis superior. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma irregular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al costat de la construcció hi ha una antiga balma natural obrada amb murs bastits de pedra, que fou destinada a les tasques relacionades amb el bestiar.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-240 | Camí de la Donada - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El topònim amb el que es coneix l’edifici té el seu origen en unes balmes situades al costat de la casa. </span></span></span></span></span>L'edifici apareix mencionat en un capbreu de les propietats que el senyor Gilabert de Cruïlles tenia als castells de Rupit i Fornils, datat l'any 1374. Torna a aparèixer en un altre capbreu datat l'any 1379. <span lang='CA'><span><span><span>Des de la primera meitat del segle XV, la masia passà a ser propietat del mas de la Donada, situat a escassa distancia. A finals del segle XVI s’hi van fer obres importants, amb la presencia de mestres d’obra i manobres. </span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Més endavant, sabem que la masia quedaria inclosa en la mateixa finca del mas Sallent, juntament amb can Cames, el molí de Sallent, el Jonquer, la Donada i Barri. Finalment, t</span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>enim noticia que a finals del segle XVIII, segons la documentació estudiada per mossèn Antoni Pladevall datada l'any 1799, la construcció ja estava enrunada. En aquest sentit, cal dir que la construcció actual fou edificada damunt de les restes de l'edifici original.</span></span></span></span></span></p> | 42.0079100,2.4868800 | 457510 | 4650782 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89558-img0238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89558-img0236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89558-img0241.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: les Balmes. La construcció està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/