Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86227 | Camp sa l'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-sa-larca | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ALBAREDA, Joaquim; FIGUEROLA, Jordi; MOLIST, Miquel; OLLICH, Imma (1984). <em>Història d’Osona</em>. Col. L’Entorn, 5. Vic: Eumo Editorial, p. 294.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BAGUÈ CAMBRA, M. Dolors (2008). “Els dòlmens”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIX, núm. 59, p. 22-24.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 57-58.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 903.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A03.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>104, 166, 226-227.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>35, 397, 504.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 43-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VIDAL, Jordi (2017). “La col·lecció arqueològica de Josep Sala i Molas”. <em>Ausa</em>, XXVIII, núm. 179, p. 262.</span></span></span></span></p> | Desaparegut. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El megàlit o dolmen de Camp sa l'Arca es trobava situat al pla de Llancers, en una zona emboscada amb afloracions de les típiques calcàries numilítiques de la zona. Tenia la forma d'un quadrilàter irregular, tapat per una gran llosa i amb les parets laterals (pedres dretes) assentades directament damunt de la roca. Tenia una capacitat per a dos individus. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La varietat de materials que van proporcionar les seves intervencions té un abast arc cronològic força extens, cosa que justificaria la hipòtesi de que el jaciment fou reutilitzat. Tot i això, el megàlit està datat dins del període Calcolític.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-114 | Pla de Llancers - Camp de Salarca - Rupit | <p>El megàlit fou destruït a mitjans del segle XX. Anteriorment havia estat excavat pel doctor en medicina Miquel Bosch, de Sant Feliu de Pallerols, que s'emportà els objectes exhumats (ossos, una peça de sílex, un braçalet i dues torques de bronze i diverses llavors) per a la seva pròpia col·lecció. Posteriorment, Josep Sala i Molas tornà a intervenir sobre<br /> el jaciment, documentant diversos fragments de ceràmica, dos ganivets de sílex, una punta de sageta, una peça d’os i un fragment de petxina, materials tots ells que passaren a formar part de la seva col·lecció particular.</p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Els materials més representatius són una punta de sageta retocada amb aletes i peduncle feta amb sílex negrós i dos fragments de ganivet de sílex blanc. En metall es trobaren dos braçalets de bronze de seccions rodones i rectangulars, alguns fragments de braçalet de secció ovalada així com una arracada construïda a partir de dues anelles enganxades. En os cal destacar la presencia d'un botó de secció triangular i amb doble perforació en V. Pel que fa a les restes ceràmiques, s'indica la presència de fragments amb decoracions de cordons i incisions paral·leles. També s'hi trobaren fragments fets amb pastes grolleres rogenques i negroses o amb desgreixant gran. A nivell antropològic cal destacar la presència de diverses peces dentàries entre les que cal destacar 10 molars, pel que es dedueix que al menys hi havia dues inhumacions.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0323700,2.4999900 | 458611 | 4653491 | 2200-1800 a.C. | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0128.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Popular|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 78|79|119|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 86277 | Espai Natural Protegit del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-del-collsacabra | <p><span><span><span><span>L’Espai Natural Protegit del Collsacabra forma una unitat morfològica definida per un conjunt acinglerat que culmina amb un extens altiplà de 10-12 Km (el Cabrerès). Presenta altures mitjanes que oscil·len entre 900 i 1000 metres (Aiats amb 1305 metres i Cabrera amb 1312 metres). Limita suaument amb la plana de Vic per l’oest i sud-oest, al nord amb la falla de la vall d’Hostoles i a l’est amb la cinglera que el separa de les Guilleries. En destaquen els conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, que han creat un continu de cingles que en alguns sectors permeten l'existència d'espectaculars salts d'aigua (com el de Sallent), així com els corrents fluvials amb engorjats, que presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s’assenten. Els materials que formen aquest zona són eocens, tot i que vers les Guilleries apareixen pissarres, esquists, granodiorites i gneis que corresponen a l’únic aflorament de tot el Sistema Mediterrani. Els sediments eocens són bàsicament calcàries, gresos i margues, entre els que destaquen formacions geològiques ben singulars com les acumulacions sedimentàries de fòssils lamel·libranquis i protozous del tipus nummulits, que formen les anomenades lumaquel·les. Els principals condicionants del paisatge vegetal d’aquest territori són bàsicament el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l’acció antròpica. El clima plujós determina el predomini del paisatge vegetal submediterrani i eurosiberià (rouredes, fagedes...). El relleu escarpat, l'abundància de la vegetació silvatica i el seu aïllament relatiu fan que sigui molt adequat per albergar espècies animals salvatges de caràcter centreeuropeu. El municipi de Rupit i Pruit compta amb 2738,80 hectàrees dins d’aquest espai, que correpon a un 25,22% del total.</span></span></span></span></p> | 08901-162 | Terme municipal de Rupit i Pruit | 42.0165800,2.4824500 | 457149 | 4651747 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img9962.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img6108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img6109.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009, 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 89607 | L'Agullola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lagullola | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (1979). “L’Agullola de Sant Joan de Fàbregas”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 2, p. 11. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (1982). “L’Agullola de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any III, núm. 11, p. 6-9.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 540.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 401.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 37-40.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 22-23.</span></span></span></span></span></p> | <p>Roca en forma de monòlit, separada de la cinglera i inclinada, que ha esdevingut un dels símbols identitaris de Rupit. Presenta una forma apuntada, està coberta de vegetació arbustiva (sobretot al cim i a la part inferior) i està coronada amb una creu llatina de ferro de color negre. Domina bona part del Collsacabra, la Selva, les Guilleries i les valls de Sau i de Susqueda, i és visible des de molts de la contrada.</p> | 08901-244 | Cinglera de l'Agullola - Rupit | <p>L'element apareix mencionat en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils datat l'any 1379. Apareix mencionat amb el nom de 'Roca d'Aguilera' o 'Guilera'. Posteriorment, l'any 1604 apareix escrit com 'la Guyola'. Aquestes referències poden ser conseqüència de la confusió que hi ha entre els noms derivats d'àguila i d'agulla. El nom de Mugró de Catalunya li fou donat pel rupitenc Miquel Banús.</p> | 42.0043800,2.4836500 | 457240 | 4650391 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-1017463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-img7590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-1017242.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: l'Agullola de Sant Joan, el Mugró de Catalunya. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89608 | Riera de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT I ROMAGOSA, Joan (1998). “La riera de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 39, p. 22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. Torelló: Celblau, p. 22-29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 18-19, 38-39.</span></span></span></span></span></p> | <p>La riera de Rupit, afluent del riu Ter, està formada per un conjunt de petits rierols i torrents que s'originen a les zones elevades del puig de Rajols, puig del Bac, pla d'Aiats, serra de Mateus i els calms del coll de Pruit. Aquestes aigües s'unifiquen a partir dels paratges de la Lluca, la Sala i el molí Nou. Després salten pel pont dels Tres Ulls al molí del Soler, punt des d'on s'encalmen i van cap al molí d'en Marandes, recorrent el penyal on s'assenta la vila de Rupit per la banda de ponent. Des de la banda de migdia de la vila i fins al gorg de la Trapa (situat sota el salt de Sallent), la riera comporta un desnivell de més de 500 metres i un curs acongostat entre penyals definit per successius salts d'aigua, cascades i gorgs. En aquest tram és important la presència d'antics molins i rescloses entre d'altres elements. Passat el gorg, la riera travessa un tram boscós definit per una gran quantitat de petits salts d'aigua conegut com a Mitjans, per acabar desembocant a l'embassament de Susqueda.</p> <p>La riera es caracteritza per boscos de ribera amb una gran biodiversitat d'espècies: vernedes, freixenedes i algunes plantacions de pollancredes, entre d'altres (àlbers, saücs, avellaners...). En concret, les vernedes són Hàbitats d'Interès Comunitari prioritaris a Catalunya per la Unió Europea.</p> | 08901-245 | Terme municipal de Rupit i Pruit | 42.0190800,2.4701100 | 456129 | 4652030 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6120.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns trams de la riera estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89609 | Salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-sallent-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 99.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>382, 395, 493.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. Torelló: Celblau, p. 22-29.</span></span></span></span></span></p> | <p>Espectacular salt d'aigua o cascada d'uns 100 metres de caiguda vertical, que emana de la riera de Rupit i s'estimba per la cinglera (entre el cingle de Sant Joan de Fàbregues o de l'Agullola i els cingles de Castellet i Casadevall) formant el gorg de la Trapa o del Diable. Geològicament parlant, el salt es precipita des de la cinglera calcària, la meitat inferior de la qual és de travertí. És un dels símbols identitaris de la població de Rupit.</p> <p> </p> | 08901-246 | Riera de Rupit - Rupit | 42.0156000,2.4734700 | 456405 | 4651642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6293.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89610 | Castell de l'Envestida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lenvestida | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 48-49.</span></span></span></span></span></p> | <p>Turó encinglerat format per roques de grans dimensions, dibuixades per les fisures que caracteritzen aquesta formació rocosa. La seva disposició recorda el perfil d'un castell, tot i que no ha estat mai cap fortificació roquera ni hi ha cap acció antròpica a la zona. La part superior està formada per dues grans lloses de pedra, amb unes impressionants vistes de la cinglera i els seus contorns. El nom prové d'una llegenda relacionada amb una lluita entre les forces del bé i del mal.</p> <p><em>.</em></p> | 08901-247 | Solana de Pujolràs - Rupit | 42.0196200,2.4797900 | 456931 | 4652085 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-img6132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-1017467.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-1017138.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: castell de la Bastida. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89612 | Roure del Bac del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-bac-del-collsacabra | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Magnífic exemplar de roure (Quercus pubescens) de 18 metres d'alçada, amb 3,45 metres de volta de canó i una capçada mitjana de 27,5 metres. Presenta una capçada de grans dimensions, de forma arrodonida. Fou declarat Arbre Monumental l'any 1988, segons l'Ordre 1988.08.30 (DOGC 1042, 1988.09.12) amb el número 24.903.01.</p> | 08901-249 | Camí de la Riera - Pruit | 42.0439500,2.4347900 | 453223 | 4654810 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172170.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Cultural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: roure del pla del Call. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2151 | 5.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89615 | Roure gros del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-colomer | <p>Exemplar de roure de grans dimensions (Quercus pubescens) situat al marge del camí, a poca distància al nord de la masia del Colomer. Presenta un tronc central dividit en tres grans brancades i una capçada mitjana d'uns 23 metres.</p> | 08901-250 | Camí del coll del Bac a Comajoan - Pruit | 42.0526300,2.4265800 | 452550 | 4655779 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8968.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 89619 | Balma dels Llims | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-llims | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 96.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4-6.</span></span></span></span></p> | <p>Balma de grans dimensions situada a la banda de ponent del nucli urbà de Rupit, en el marge oest de la riera. Es tracta d'un abric rocós de molta alçada, amb una visera d'àmplia volada on s'assenta el mur que delimita i sosté el camí de Sant Joan de Fàbregues. Es troba completament oberta pels costats i s'observen diverses roques amuntegades a la banda de migdia. Alhora, en el sòl rocós de la balma, hi ha uns forats excavats de planta rectangular i de diferents mides que servien per estovar-hi el cànem.</p> <p> </p> <p> </p> | 08901-254 | Riera de Rupit - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta balma era utilitzada pels paraires de la vila de Rupit per amarar-hi el cànem entre els segles XVII i XVIII principalment. Pel que sembla, al costat de la balma, hi ha una galeria descendent de quatre metres de fondària que fou explorada l'any 1981 pels membres del GE Mollet.</p> | 42.0245600,2.4644100 | 455661 | 4652642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img5326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img5331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img6658.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 89628 | Estany del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-del-coll | <p><span><span><span><span lang='CA'>MAS, Guillem; CONILL, Gregori; COLOM MOLAS, Joan (2011). “La restauració de l’estany del Coll o de les Granotes”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 16-19.</span></span></span></span></p> | <p>Estany aïllat de planta irregular més o menys allargassada, situat al bell mig dels camps que caracteritzen la zona. Està delimitat amb una tanca de fusta i envoltat per una vegetació on destaquen les comunitats de macròfits i helòfits. L'estany és el punt de reproducció de fins a 8 espècies d’amfibis: la granota roja (Rana temporaria), la granota verda (Phelophilax perezi), la granoteta de punts (Pelodytes punctatus), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo), la salamandra (Salamandra salamandra), el tritó verd (Triturus marmoratus) i el tritó palmat (Lisotriton helveticus). A més a més, l’ànec collverd (Anas plathyrynchos), el cabusset (Tachybaptus rufficollis) i la polla d’aigua (Gallinula chloropus) són ocells aquàtics que també crien a l’estany. L'estany compta amb un hotel per a insectes. Es tracta d'una estructura similar a un armari sense portes, a les lleixes del qual s’hi col·loquen substrats de diferent naturalesa: troncs, pedres, escorça, etc. La seva funció és servir de refugi i lloc de reproducció a diferents espècies d'insectes, sobretot pel que fa a les abelles solitàries i els abellots.</p> | 08901-263 | Camí de la Salut - Pruit | <p>L'estany és propietat de les finques del Coll, el Torrent i Roca-roja de Pruit. A principis del segle XX, era el punt d'abeurament més important per al bestiar de la zona. Durant la segona meitat del segle XX, l'estany es va anar omplint de sediments, fent impracticable la seva funció original. Fou restaurat l'any 2010 per Paisatges Vius, una entitat dedicada a la conservació de la natura de manera compatible amb les activitats socioeconòmiques del territori. L'hotel d'insectes fou elaborat pels professionals de la construcció de Rupit Joan Pujol (fuster) i el paleta Sellabona, que el van construir seguint l'arquitectura rústica típica del poble: fusta fosca, gruixuda i sostre de teula envellida.</p> | 42.0640000,2.4823900 | 457176 | 4657012 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8248.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: estany de les Granotes. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89638 | Bosc de Corriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-corriol | <p>Magnífica massa boscosa molt significativa pels habitans, sobretot, del nucli urbà de Rupit. Aquest bosc està situat en un dels itineraris de senderisme que neixen al nucli urbà, zona de boletaires i on els canvis estacionals són molt significatius a nivell de paisatgisme. Es tracta d'una formació vegetal dominada per espècies arbòries, amb la presència d'estrats arbustius i herbacis. En concret, aquest bosc està caracteritzat per la presència d'una gran diversitat d'espècies, amb una vegetació força abundant. Entre d'altres s'hi localitzen f<span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>aigs, freixes, teixos, roures, trèmols (Populus tremola), avets, pi roig, bedolls (siberià), pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), avellaners, pieces i alguna alzina de manera més residual. </span></span></span><span><span><span>Alhora també s’hi comptabilitzen aurons, galzerans, esbarsers, lleterasses i ginebrons. </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>En darrer terme, i donada la presència de faigs, també hi ha grevols.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08901-273 | Pla de Corriol - Pruit | 42.0383800,2.4719200 | 456292 | 4654172 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7237.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 89639 | Avets del Saltiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-saltiri | <p>Font: informació oral del sr. Xavier Montesinos [Entrevista: 09-06-2021].</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplars de quatre a</span></span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>vets blancs (Avies alba) situats en un dels marges que encaixonen el torrent del Saltiri, en una zona obaga. Els exemplars són de grans dimensions, amb una alçada aproximada d'uns 40 metres. Presenten un tronc central a partir del qual neix el brancatge, amb una disposició que li dona una forma piramidal allargassada. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Aquests espècimens són arbres eurosiberians, arribats a la zona mitjançant la serralada Tranversal i, per tant, probablement són espontanis. Dins del terme municipal, els avets creixen en boscos mixtos.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-274 | Plans de Corriol - Torrent del Saltiri - Pruit | 42.0302100,2.4704100 | 456161 | 4653266 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7254.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 89640 | Esquei del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquei-del-grau | <p><span><span><span>BIGAS BAU, Marc (2006). “Trabucaires i lladres de camí ral al Collsacabra”. <em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em>, any XXVII, núm. 56, p. 24-27. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 48.</span></span></span></span></span></p> | <p>Massa rocallosa de superfície clivellada i cantelluda, plena de fissures i arestes. Es tracta d'un vessant rocós de fort pendent, on la roca de calcaries gresoses aflora per damunt del traçat del camí ral de Vic a Olot. S'hi accedeix mitjançant un estret corriol que s'inicia a l'extrem de la segona plataforma o rampa empedrada que caracteritza les Marrades del Grau. La zona està coberta per una espessa vegetació ombrívola de faigs i roures. Uns metres més enllà en direcció a llevant, formant part de la mateixa formació rocosa, hi ha la cèlebre mina dels Bandolers. Es tracta d'una gran esquerda rocallosa d'uns 50 metres de llargada, amb una amplada mitjana aproximada d'1,20 metres i uns 4 o 5 metres de fondària, que probablement fou adaptada per facilitar el trànsit de persones. Tant l'arbrat de la zona com el sotabosc la camuflen, restant d'aquesta manera un amagatall que fou utilitzat pel bandolerisme i els lladres del camí ral durant els segles XVIII i XIX.</p> | 08901-275 | Les Marrades del Grau - Pruit | 42.0782100,2.4571300 | 455096 | 4658602 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8444.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89642 | Roures de Comajoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-comajoan | <p>Magnífics exemplars de roure situats als voltants de la masia de Comajoan, prop dels camins que li donen accés i dins de la seva finca. Aquests espècimens destaquen per la seva majestuositat, antiguitat i dimensions, amb uns espectaculars troncs centrals amb un brancatge espès i unes capçades aproximades d'uns 18 metres de diàmetre. </p> | 08901-276 | Plans de Comajoan - Pruit | 42.0581600,2.4275400 | 452633 | 4656392 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-img9071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-1017367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-img8984.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-1017363.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels exemplars estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 89643 | Roures de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Magnífics exemplars de roure situats dins de la finca de la masia de la Sala, al marge del camí que dona accés a la riera de Rupit i a l'era de la Guilla, al costat d'uns camps. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquests espècimens destaquen per la seva majestuositat, antiguitat i dimensions, amb uns espectaculars troncs centrals amb un brancatge espès i unes capçades aproximades d'entre 13 i 18 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-277 | Masia de la Sala - Rupit | 42.0291400,2.4605100 | 455341 | 4653152 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0440.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 89644 | Roques de les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-les-baumes | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. </span><em><span>Ausa</span></em><span>, XXII, núm. 158, p. 528, 540.</span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de roques situades a l'extrem de tramuntana d'un petit turonet situat al costat de la masia de les Baumes, sota cingle. Es tracta d'un conjunt de grans dimensions de pedra calcaria, format per dues grans lloses planes i una roca irregular de grans dimensions, disposades formant un petit corredor interior de traçat rectilini. Aquest espai es troba semicobert per una llosa plana i una altra roca de caire més informe.</p> | 08901-278 | Les Baumes - Rupit | <p>Per la seva peculiaritat, aquestes roques servien com a fites de referència dins de la documentació referida a la zona i datada al segle XVI. La primera referència documental que menciona aquest conjunt és de l'any 1597. El seu nom fa referència al fet que hi tocava bastant el sol, mitjançant l'aprofitament dels esqueis de la cinglera que permetien el pas de la llum. La resta de la zona quedava a l'ombra ben aviat, quan el sol es començava a pondre. Hi ha la possibilitat que es tractés d'un dolmen, tot i que caldrà un estudi i una intervenció arqueològica per comprobar-ho.</p> | 42.0085600,2.4870100 | 457521 | 4650854 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0223.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: l'Assolelladora, la Solaiadora. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89679 | Balma del Moner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moner | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. </span>Valls: Cossetània Edicions, p. 155-156.</span></p> | <p><span><span lang='ca-ES'>Balma de grans dimensions situada sota del carrer de la Barbacana i a la banda de llevant del molí d’en Marandes, orientada a la riera de Rupit. Presenta una longitud aproximada d’uns 60 metres i està coberta amb una gran visera formada per la pròpia roca natural del terreny, caracteritzada per la pedra calcària pròpia de la regió. La part inferior de la balma està erosionada per l’acció de l’aigua de la riera.</span></span></p> <p lang='ca-ES'> </p> | 08901-297 | Carrer de la Barbacana – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>La primera referència documental relacionada amb aquesta balma data de l’any 1598 quan Miquel Soler Moner, moliner de Rupit, estableix l’antic molí de Soler Moner (actualment conegut com el molí d’en Marandes) juntament amb la balma. En un document datat l’any 1623, la balma apareix mencionada com la balma del Moner.</span></span></p> | 42.0254500,2.4662900 | 455817 | 4652740 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img4789.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 89704 | Mirador dels Bassis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-dels-bassis | <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Mirador excepcional situat a l’extrem sud oriental del cingle dels Bassis, sota el pla de la Palomera i damunt del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues i de la masia del Roquer. Es tracta d’un espai esglaonat més o menys regular, format per la pròpia roca natural del cingle. Presenta unes vistes excepcionals del cingle de Fàbregues, l’església de Sant Joan de Fàbregues i la masia del Roquer, així com bona part de les Guilleries i dels cingles de Casadevall i del Far. Al bell mig de l'espai, gravats a la roca, hi ha dos relleus esculpits amb la imatge d’una serp i el rostre d’una figura religiosa.</span></span></span></span></span></p> | 08901-303 | Els Bassis - Rupit | <p><span><span><span><span>Els gravats foren esculpits pel rupitenc Miquel Banús.</span></span></span></span></p> | 42.0143400,2.4695000 | 456075 | 4651504 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5198.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89519 | Col·lecció de Rupit al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-rupit-al-museu-episcopal-de-vic | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 64, 72, 76, 79, 84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 242-245.</span></span></span></span></p> | 2200 a.C.-s. XVI | <p><span><span><span>Col·lecció heterogènia de materials relacionats amb el terme municipal de Rupit i Pruit, que estan custodiats al Museu Episcopal de Vic (MEV). Presenta un seguit de materials procedents de jaciments arqueològics, així com destacables peces artístiques procedents d’alguns dels temples localitzats dins del terme municipal. Està formada per un braçalet de bronze fos i policromat, fragments de sílex, de petxina i de ceràmica procedents del jaciment arqueològic del Camp sa l’Arca (MEV 8437, 6522, 6521); una ascla i un gratador de sílex, així com diversos fragments de ceràmica, de la sitja de Rajols (núm. registre MEV 7013, 7015, 7014), fragments de ceràmica del jaciment de la sepultura de Casadevall (MEV 10972), cinc destrals de roca polida (MEV 4429, 4430, 4431, 4432, 4433) de procedència desconeguda, tres compartiments del retaule de l’església de Sant Joan de Fàbregues (MEV 73, 45, 3074), datats l’any 1503 i obra del mestre Joan Gascó, un dels compartiments del desaparegut retaule de Sant Andreu de Pruit (MEV 72), datat l’any 1521 i obra dels mestres Joan i Perot Gascó, i un frontal d’altar procedent de l’església de Sant Llorenç Dosmunts (MEV 8).</span></span></span></p> | 08901-223 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span>Aquestes peces foren ingressades al Museu Episcopal de Vic entre els anys 1893 i 1929. La majoria s’obtingueren mitjançant donacions i compres, tot i que en d’altres aquest concepte no està especificat.</span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89519-img2585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89519-compartiment-retaule-sant-andreu-de-pruit-mev720311-copia.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Renaixement|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|93|95|78 | 53 | 2.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86273 | Taula de les Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-les-creus | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 465-466.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></span></p> | IX-XII | Completament erosionades i exfoliades. | <p><span><span><span>Es tracta d’una llosa plana esculpida amb grafits, situada en una zona emboscada amb diversos afloraments de roques de fàcil exfoliació. La superfície aprofitable és <span lang='ES-TRAD'>de 0,95 metres per 0,45 metres, orientada a llevant. El conjutn figuratiu està integrat per deu figures i cinc conjunts informes, que presenten formes lineals relacionades amb la figura humana, formes cruciformes de diverses tipologies (creus llatines, creus ansades...</span>) i diverses ratlles. Es tracta d’un treball força groller i arcaïc, que pot estar relacionat amb el jaciment arqueològic de les tombes dels Bassis. </span></span></span></p> | 08901-160 | Camí de la Palomera als Bassis - Rupit | 42.0150200,2.4685800 | 455999 | 4651580 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img5183.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. Les coordenades són aproximades. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89646 | Àrea d'expectativa arqueològica del pla de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dexpectativa-arqueologica-del-pla-de-fabregues | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 226.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 398-</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>402, 487.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 19-24.</span></span></span></span></span></p> | VI a.C-X d.C. | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica | <p>Àrea d'expectativa arqueològica situada a la zona de Sant Joan de Fàbregues, entre el pla del Roquer, el de Fàbregues i el pla Xic o de l'Agullola. Durant unes prospeccions arqueològiques realitzades a la zona als anys 90 es van localitzar fragments de ceràmica ibèrica a l'extrem superior del cingle, prop de l'Agullola i a la banda de migdia del mateix. Prop dels límits entre el pla Xic i el de Fàbregues es van localitzar algunes restes d'estructures bastides en pedra atribuïdes a parets de contenció. En aquesta mateixa zona, encerclant el pla Xic i disposat a banda i banda del cingle, es van localitzar les restes d'un mur d'uns 20 metres aproximadament. Al bell mig de l'estructura hi ha una bassa de planta irregular coneguda en l'actualitat com la bassa del Senglar i les restes d'un possible forn de planta circular i fragments de ceràmica fàcilment esmicolable i datada al segle X. A la zona també s'hi documentaren altres restes de murs de menys entitat i fragments de teula àrab.</p> | 08901-279 | Pla de Fàbregues - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, l'antic castell de Fàbregues (documentat al segle X) estaria situat a l'extrem del pla Xic, prop de l'Agullola, tot i que no n'hi ha cap rastre tangible. Pel que sembla, prop seu hi hauria també les restes d'un poblat d'origen pre-romà o anterior. Al mateix temps, al bell mig de l'extensió que conforma el pla de Fàbregues, és molt probable l'existència de diverses masies depenents dels masos de Fàbregues i del Roquer. L'existència de diversos graus que comunicaven la part superior del cingle amb les fondalades de Susqueda reforça la hipòtesi que aquesta zona hauria estat poblada des de temps antics.</p> | 42.0067200,2.4762900 | 456632 | 4650655 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-1017143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7625.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7634.jpg | Inexistent | Medieval|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 85|119|81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86272 | Tombes dels Bassis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-dels-bassis | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 464-465.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>35, 398, 487.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 60-61.</span></span></span></span></span></p> | X-XII | Erosionades. | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Dues tombes situades en un dels vessants més feréstecs de la muntanya, damunt d'una gran llosa plana. Estan </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>excavades a la roca i orientades de nord a sud. Estan disposades en paral·lel i separades uns 60 centímetres l'una de l'altra. Presenten una planta allargada amb els extrems arrodonits, amb uns dos metres de longitud per uns 60 centímetres d'amplada aproximada i uns 25 centímetres de profunditat. Han perdut les lloses que les cobrien i c</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>orresponen a dos individus adults.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-159 | Els Bassis - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquest tipus de sepultures excavades a la roca de forma corbada pertanyen al tipus anomenat pisciforme. P</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>odrien datar del segle X, en posterioritat a la invasió musulmana i anterior a l'afermament del poder comtal.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0140000,2.4688700 | 456023 | 4651467 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5221.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89656 | Camí ral de Vic a Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-olot-1 | <p><span><span><span><span>ALBAREDA, Joaquim; FIGUEROLA, Jordi; MOLIST, Miquel; OLLICH, Imma (1984). <em>Història d’Osona</em>. Col. L’Entorn, 5. Vic: Eumo Editorial, p. 474, 475.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A04.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CROSAS, Jaume (2009). “Mapa del camí ral de Vic a Olot”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 61, p. 18-19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT I GAROLERA, Jaume (2014). “La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 948, 950, 956, 958, 961, 962.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLOBET, Salvador (1963). <em>Guilleries, Collsacabra, S. Pere de Casserres, Rupit, El Far, Sant Romà de Sau, Castanyet, Coll de Ravell. Mapa topográfico y notas por el Dr. Salvador Llobet</em>. Granollers: Editorial Alpina, p. 19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 142-143, 145.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2009). “Els camins medievals al Collsacabra-II. Tipus de camins que s’estenen per tot el territori”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 10-11.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2010). “Els camins medievals al Collsacabra-III. Relació entre els grans camins i el poblament”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXI, núm. 63, p. 9-10.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SEVILLA, Rafael (2006). “Recuperació i rehabilitació del camí ral de Vic a Olot”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 55, p. 8-11.</span></span></span></p> | X-XX | <p><span><span><span>El camí ral de Vic a Olot s’endinsa dins del terme municipal de Rupit i Pruit per la banda nord-oest, a través del solell de Comajoan cap al coll sa Cabra (situat damunt de la masia del Colomer). Aquest tram discorre per sota del cingle d’Aiats, ascendint normalment sobre la roca del terreny que aflora en diversos llocs. En altres llocs, el camí no supera l’amplada d’un corriol. El traçat continua carenejant la serra de Mateus, amb el tram empedrat dels Alous, fins al grau Xic. En aquest punt, el camí es desvia en direcció nord a través d’unes petites marrades amb restes de vorals i talussos. En aquest punt, el descens és lleu i s’hi localitza un altre tram de calçada amb un talús de pedra seca, cobert per la vegetació existent, fins a arribar a la masia de la Serra. Després de creuar la finca, passant pel bell mig de les construccions d’aquest mas, el camí travessa la carretera de Falgars d’en Bas cap a l’Hostalot, pasant per davant de la façana principal de la masia (en l’actualitat, aquest tram es desvia per un camí artificial que voreja la casa per la banda de llevant). Des d’aquest punt s’enllaça amb el primer tram empedrat original del camí, just abans d’arribar a la baixada del pont de l’Hostalot. Aquest tram té una amplada d’entre 6 i 7 metres, amb trencaigües i delimitada amb guardarodes monolítics. A la zona central del pont, la calçada s’estreny fins a 1,80 metres. Passat el pont, el camí està empedrat mitjançant llambordes i lloses disposades a plec de llibre, amb grans lloses quadrangulars i els propis afloraments de roca de la zona, arribant fins pràcticament a l’entrada de la finca de l’hostal del Grau. En origen, el camí passava per davant la façana principal de l’edifici, tot i que actualment es desvia per fora de la finca vorejant uns camps fins al costat nord-est de la casa. En aquest punt, el traçat enllaça amb el recorregut original i s’inicia l’abrupte descens de les Marrades del Grau, que salva el desnivell existent entre l’altiplà del Collsacabra i la plana d’en Bas, el denominat grau d’Olot. El tram de les Marrades finalitza a la font de les Marrades, punt des del qual el camí entra dins del terme municipal de la Vall d’en Bas.</span></span></span></p> | 08901-286 | A la banda de tramuntana del terme municipal - Pruit | <p><span><span><span>El camí ral entre Vic i Olot va ser durant molts anys l'única via de comunicació entre les comarques d'Osona i la Garrotxa. Tot i que hi ha constància d’una via romana que de Barcelona pujaria cap al Collsacabra, per després travessar la vall d’en Bas cap al pla d’Olot,no es pot assegurar que seguís el mateix traçat que el camí ral de Vic a Olot. Segons alguns autors, la via que creuava el Collsacabra era la <em>strata francisca</em> o camí de França. Aquesta via, en època medieval, es convertiria en el camí que unia les viles de Vic i Olot. Al segle XII, aquestes vies quedaren sota la jurisdicció del rei, passant a ser conegudes com “camí reial” o la seva contracció “ral”. Durant l'edat mitjana i moderna, el camí va assolir el seu màxim esplendor i va esdevenir una via de comunicació imprescindible per als comerciants i traginers, així com per les relacions socials entre els habitants de les dues zones. Els diferents conflictes bèl·lics ocorreguts entre els segles XVII i XX i el bandolerisme també actuaren damunt de la via. Durant la primera meitat del segle XVIII, el camí ral fou refet, construïnt les Marrades del Grau (1729-1731). Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, amb la construcció de noves carreteres, el camí va caure en desús i es va utilitzar principalment com a camí ramader.</span></span></span></p> | 42.0638500,2.4381300 | 453514 | 4657018 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img8472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img8338.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 86224 | Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-fabregues | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 462-464.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 40, 67-74.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R30.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M53.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 137, 138.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 121.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GINEBRA, Rafel (2012). “Campanes i rellotges de campanar”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 33, núm. 67, p. 3-4.</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 6.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 110, 234-236.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORDEIG I MATA, Ramon (1999). <em>Els comtats d’Osona i Manresa</em>. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, segona part (p. 757-758).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 401-402, 485.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 86-87.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XI-XII | <p><span><span><span>Església d’una sola nau amb tres absis disposats en forma de trèvol, damunt dels quals s'eleva un cimbori octogonal amb llanterna. L’absis central està capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada i reforçada per tres arcs torals. Al mur de tramuntana de la nau, davant del portal d’accés, hi ha una capella lateral de poca fondària oberta a la nau mitjançant un arc de mig punt adovellat, amb les impostes motllurades. Els absis estan coberts amb voltes de quart d’esfera i s’obren a la nau mitjançant arcs torals de mig punt. El creuer, disposat entre els tres absis, està cobert amb una cúpula sobre trompes còniques i un tambor octogonal de planta irregular, rematat en el punt més alt per una llanterna. El temple s’il·lumina mitjançant cinc finestres d’arc de mig punt i de doble esqueixada, situades als absis i al mur de migdia. En l’actualitat, a la façana de ponent, hi ha l’antic portal d’accés principal reconvertit en un finestral fixe. Damunt seu hi ha una darrera obertura amb forma de creu grega. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d’accés format per dos arcs de mig punt adovellats disposats en gradació, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i un timpà central llis. Els absis són decorats amb arquets i lesenes, amb un fris de dents de serra. Tant els absis com el cimbori estan coberts amb lloses de gres. La llanterna presenta una planta quadrada, una coberta piramidal i està bastida amb carreus de pedra. A l’extrem sud-oest s'aixeca el campanar, format per una torre de planta quadrada integrada a la nau, amb quatre finestres d'arc de mig punt i una coberta piramidal de rajola vidriada i decorada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda sud-est del temple, tancant la plataforma on s’assenta l’església respecte el desnivell existent, hi ha les restes de l’antic cementiri. Es conserva el portal d’accés al recinte, d’obertura rectangular emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l’any 1777. El coronament del mur on s’obre el portal és apuntat i està rematat amb lloses de pedra. També es conserven diverses làpides de pedra situades al subsòl i gravades amb diferents motius i inscripcions. Per la banda de ponent, el temple s’adossa a l’antiga rectoria mitjançant un mur de pedra situat a la banda de tramuntana, i que tanca un pati interior situat entre les dues construccions.</span></span></span></p> | 08901-111 | Grau de Sant Joan - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’església de Sant Joan de Fàbregues fou la parròquia del terme de Rupit fins l’any 1878, quan fou substituïda per la seva sufragània de Sant Miquel de Rupit. Alhora, la parròquia de Sant Joan donà el nom al terme municipal fins l’any 1955, quan passà de Sant Joan de Fàbregues a Rupit (en l’actualitat, i des de l’annexió de Pruit l’any 1978, el nom del terme municipal és Rupit i Pruit).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El temple inicial fou consagrat l’any 961 pel bisbe de Vic Ató. Posteriorment, en un document datat l’any 968, ja es menciona la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, dins del terme del castell de Fàbregues. La construcció actual respon a una renovació del temple primitiu realitzada entre finals del segle X i principis del segle XII. Entre els segles XII i XIII s’obrí un portal nou a la façana de migdia. Posteriorment, els terratrèmols del segle XV afectaren l’absis central i la volta, reparant els arcs torals que la sostenen. A finals del segle XVI, segons la visita pastoral de l’any 1590, el temple tenia un altar i un retaule dedicats a sant Sebastià i situats al cor del temple. El visitador manà que els traslladessin a la nau. L’any 1615 es va reparar el sostre del campanar i el pedró on cada diumenge es llegien els evangelis i es feia la benedicció del terme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del segle XVIII tenim noticia que el fossar s’havia esllavissat i estava descuidat (any 1710). Durant la primera meitat de la centúria, el creuer es va cobrir amb el cimbori (segons alguns autors, abans del cimbori hi havia un campanar) que, pel que sembla, presentava un contrafort de reforç que fou extret pels voltants de l’any 1749. L’any 1770, les reformes de reforç que s’hagueren de fer en aquest cimbori suposaren la supressió de l’absis central primitiu, bastint un nou presbiteri amb l’absis carrat de paret recta. També es construí un campaneret a l’extrem sud-oest de la nau i s’arrebossà tot l’interior de l’edifici. Segons el canonge Corbella, “<em>l’església era un bon exemplar de construcció romànica amb tres absis i graciosa cúpula o llanterna. Amb els eixamplis que sofrí vers 1700 desaparegué l’absis del mig i part de la cúpula</em>” (Solà, 2006: 379-380). Un segle més tard, pels voltants de l’any 1882, l’església fou reformada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del segle XIX cal destacar que l’any 1878, el temple deixà de ser parroquial en favor de la seva sufragània de Sant Miquel de Rupit. Tot i això, el terme continuà coneixent-se amb el nom de l’església fins l’any 1945.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir del 1936, el temple deixà de tenir capellà, passant a dependre del rector de Rupit. <span lang='ES-TRAD'>L'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, l’església fou incautada i destinada a magatzem per ordre de l'alcalde Josep Subirana. També tenim noticia que e</span>ls altars laterals foren destruïts durant aquest conflicte bèl·lic. Pel que fa als altars, cal indicar que el central està dedicat a sant Joan Baptista, mentre que els laterals estaven dedicats a sant Pere i santa Maria inicialment. Posteriorment, entre els segles XV i XVI, es crearen nous altars dedicats al Roser, sant Isidre i sant Crist, que foren ubicats en noves capelles laterals (la capella situada davant del portal d’accés estava dedicada a la Mare de Déu del Roser). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Un cop finalitzada la guerra, e</span>l temple quedà abandonat i sense culte, i s’anà degradant.Pels voltants de l’any 1976, el temple fou restaurat pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Es va refer l’absis major, retornant-li la seva planta semicircular original. Entre d’altres tasques també es va restaurar el cimborri i la teulada del campanar, i es tornà a obrir el portal d’accés principal instal·lant-li un vidre fixe que dona molta llum a l’interior.</span></span></span></p> | 42.0101900,2.4680000 | 455948 | 4651044 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img6178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img6173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img6180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img7495.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img7523.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89133 | Nucli urbà de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-rupit | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació N01</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Gran geografia comarcal de Catalunya</em>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 210.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 208-213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). <em>Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona)</em>. Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> | XI-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat al bell mig del terme municipal de Rupit i Pruit, amb accés des de la carretera BV-5208 i situat damunt d’un cingle envoltat per la riera de Rupit. Es tracta d'un nucli de planta irregular allargassada, format al voltant del penyal on s’assenta el castell de Rupit, situat a la banda nord-est del cingle. Alhora, les construccions s’articulen al voltant de dues grans vies que travessen i permeten la circulació damunt del cingle, i que es troben fragmentades en diversos carrers i places. La principal travessa el nucli de nord a sud (carrers de la Barbacana, Manyà, Església i Palau), mentre que l’altra marxa en direcció nord-est (carrers del Fossar, Coll del Castell i Pedrera). Ambdues estan comunicades mitjançant el carrer del Bac de l’Era, de construcció posterior. També cal destacar, a la banda nord-oest del cingle, el petit conjunt del carrer de les Eres (comunicat amb la resta del nucli mitjançant el pont Penjat damunt de la riera) i l’agrupació de cases al voltant del molí d’en Marandes. Arquitectònicament parlant, la majoria d’edificis presenten una tipologia constructiva semblant, donat que foren bastits i/o reformats entre els segles XVI i XVIII. Són de planta rectangular, amb teulades d’un i dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o dues plantes superiors. Destaquen els ràfecs de fusta, les obertures emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes gravades (datades, amb noms propis, amb simbologia religiosa i gremial), balcons de fusta i galeries d’arc de mig punt i rebaixats. Són alhora bastits en pedra desbastada de la zona disposada, en general, regularment. De fet, moltes d’aquestes construccions es troben assentades i fonamentades damunt de la roca natural del cingle, que aflora en diversos punts del nucli. Actualment, la majoria d’edificis han estat rehabilitats seguint la mateixa tipologia establerta en època moderna. Destaquen l’església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII) i el palau notarial dels Soler (segle XVII).</span></span></span></span></p> | 08901-176 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span>El nucli urbà de Rupit es va formar al voltant del castell del mateix nom, documentat des de l’any 959 mitjançant la venda d’unes cases situades prop de la fortificació, al vescomte d’Osona (Píriz, 2020: 13). L’establiment de cavallers al castell, documentat des de l’any 1040, i la seva immillorable situació defensiva afavoriren la creació de la vila, sobretot entre el segle XII i principis del XIII. És força probable que durant aquest temps, la vila comptés amb una filial del temple de Sant Joan de Fàbregues, que era la parròquia oficial del terme i estava situada lluny del nucli poblat. De fet, durant la primera meitat del segle XIV (1330), hi ha notícies d’un sacerdot beneficiat que s’encarregava d’aquesta filial. Tot i el descens de la població experimentat al segle XIV, durant el segle XVI les dades es recuperen i desemboquen en l’època de màxima esplendor de la vila, fixada al segle XVII. En aquest moment, <span>Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), afavorint la construcció i/o reforma d’habitatges del nucli urbà. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es concreten en reparacions efectuades en els edificis preexistents i en la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010). L’obra més important d’aquesta centúria és la construcció de l’església de Sant Miquel, situada al bell mig del nucli urbà. Entre els segles XIX i XX, tot i el progressiu descens de la població (documentat sobretot a partir dels anys 30 del segle XX), el nucli urbà es va mantenint i les construccions es van rehabilitant, en molts casos com a segones residències i també com a allotjaments turístics.</span></span></span></span></p> | 42.0238300,2.4650100 | 455710 | 4652560 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89133-1017067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89133-img6495.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89133-img5408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89133-img6504.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 93|94|95|96|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89136 | Nucli urbà de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-pruit | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 63.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació N02</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Gran geografia comarcal de Catalunya</em>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 210.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 188-189.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XI-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat al nord del terme municipal de Rupit i Pruit, amb accés des del quilòmetre 30 de la carretera C-153, a uns 2,5 quilòmetres del nucli urbà de Rupit, i situat damunt d’un petit turonet que domina les terres més planes del Collsacabra. Es tracta d'un petit nucli de planta més o menys rectangular, format al voltant de l’església de Sant Andreu, documentada des del segle X. Està format pel temple, la rectoria, la casa del campaner, l’antic ajuntament-escola i la casa de cal Forner, totes adossades i bastides a redós de l’església, i amb una plaça davantera amb una font. Arquitectònicament parlant, els edificis presenten una tipologia constructiva semblant. Són de planta rectangular, amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o dues plantes superiors. Destaquen els ràfecs de fusta, les obertures emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Són bastits en pedra desbastada de la zona disposada, en general, regularment. Actualment, els edificis han estat rehabilitats seguint la tipologia original.</span></span></span></span></p> | 08901-177 | Nucli urbà de Pruit | <p><span><span><span>L’església parroquial de Sant Andreu de Pruit està documentada des de l’any 955, tot i que el temple actual és el resultat de diverses intervencions efectuades al llarg del temps. Les construccions bastides al seu voltant, i que conformen el nucli urbà actual, són pròpies d’època moderna, datades entre els segles XVII i XVIII. Actualment, tot el nucli està rehabilitat.</span></span></span></p> | 42.0424700,2.4552900 | 454918 | 4654635 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89136-img6889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89136-img6788.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89136-img6806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89136-img6887.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|94|96|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86226 | Castell de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 459-460.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 30-39, 41-42, 48-49, 50.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 898-903.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U02.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 121-123, 210, 226, 233.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORDEIG I MATA, Ramon (1999). <em>Els comtats d’Osona i Manresa</em>. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, segona part (p. 628-629).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 389, 486, 487.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). <em>Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona)</em>. Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (1990). <em>La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI)</em>. Col. L’Entorn, 18. Vic: Eumo Editorial, p. 26, 27, 29, 100-102, 147, 189-190.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 79.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2017). “Organització territorial de l’administració politicomilitar al Collsacabra (S. X-XIII)”. <em>Ausa</em>, XXVIII, núm. 179, p. 156-158, 160, 161, 165, 166, 174-175, 184.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 82-84.</span></span></span></span></p> | XI-XVII | Enrunat. | <p><span><span><span><span>Les restes del castell de Rupit estan situades al bell mig del nucli urbà de la vila, dalt d'un penyal rocós de planta irregular. Es troba envoltat pels edificis que es van construir arran d’aquesta formació rocosa i està delimitat pels carrers del Fossar, Coll del Castell, Bac de l’Era i la plaça dels Cavallers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes conservades ocupen una superfície d'uns 300 metres quadrats. Es tracta de fragments de diversos murs bastits amb pedra desbastada de mida petita, alguns d’ells assentats damunt la roca natural del terreny. Destaca un mur situat a l’extrem nord-est del penyal, assentat a la roca. Presenta uns 5 metres d'amplada per 8 d'alçada i 2 de profunditat, està bastit amb carreus, sense cap obertura i compta amb un arc de descarrega que reparteix el pes de la construcció. També es conserven algunes restes de mur relacionades amb la muralla que tancaria la vila per la banda sud-est. Aquestes restes baixen des del castell per la banda de llevant, travessant el carrer del Coll del Castell i les cases del poble. A la part superior del turó hi ha algunes restes de murs interiors de l’edifici i, en diferents alçades, trams dels murs perimetrals que el delimitaven. La resta d’estructures es situen al subsòl tant del turó com de les cases situades a la seva part inferior (banda de llevant i migdia del turó). Algunes d’aquestes cases integren murs i estructures del castell, relacionades amb la muralla del recinte jussà. </span></span></span></span></p> | 08901-113 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span><span>Inicialment, el castell de Rupit era un dels punts de control territorial del castell de Fàbregues (juntament amb el castell de Fornils) donada la gran extensió del seu terme. El castell rupitenc integrava les parròquies de Sant Joan de Fàbregues i Sant Andreu de Pruit. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb la construcció apareix en la venda d’unes cases situades prop del castell de Rupit, datada l’any 959. Posteriorment, l’any 1019, els marmessors del vescomte Ramon d’Osona fan donació del castell de Rupit al seu fill Bermon, vescomte també. L’any 1021, mitjançant el testament del vescomte, tenim notícia dels límits del castell. Limitava a orient amb el riu Amer, a migdia amb el coll d’Osor, a ponent amb el coll de Sau i a tramuntana amb dues muntanyes (la Roca de Cabrera figura també com a frontera). Finalment, encara dins del segle XI, el castell es torna a mencionar en el testament del bisbe d’Urgell Eribau o Eriball, fill del vescomte Ramon, datat l’any 1040. En aquest mateix any, un net del vescomte Ramon d’Osona esdevé el primer vescomte de Cardona, iniciant així la nissaga dels Cardona amb la inclusió de la jurisdicció del castell de Rupit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XII es documenten algunes mencions més al castell (anys 1131 i 1134), tot i que el més destacable és la formació de la vila de Rupit a finals de la centúria o a principis del segle XIII. És en aquest segle, concretament a partir de l’any 1276, que el castell passa a mans d’una branca secundària de la família vescomtal de Cardona, on els nous senyors ja no eren vescomtes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els documents del segle XIV ens permeten esbrinar que alguns dels membres de la família Cardona van residir al castell, fent-hi obres d’adequació. En la documentació de la primera meitat de la centúria consten deutes relacionats amb materials constructius i tasques de construcció per part d’obrers de Rupit. L’any 1369, el castell i el senyoriu de Rupit passen a mans de la família Cruïlles, que en seran els propietaris fins l’any 1681, quan es crea el títol de marquès de Rupit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1427, un fort terratrèmol amb epicentre a Olot va saccejar tota la zona afectant probablement el castell, tot i que no n’hi ha constància documental. Pels voltants de l’any 1462, els petits exèrcits de pagesos remenses dirigits per Francesc de Verntallat van atacar el castell i la vila de Rupit, dins del context de la guerra Civil catalana (1462-1472). És força probable que un cop finalitzada la guerra el castell fos abandonat, tot i que els documents referits al castell continuen durant el segle XVI i principis del XVII. També tenim constància que, dins del conflicte bèl·lic de la guerra dels Segadors (1640-1652), les tropes castellanes saquejaren i cremaren la vila de Rupit. Finalitzat aquest conflicte, les referències documentals de castell desapareixen. En darrer terme, l’any 1681 el rei Carles II crea el títol de marquès de Rupit i l’otorga a Francesc Antoni de Bournonville (el castell havia passat a mans d’aquesta família l’any 1658). En l’actualitat, Fabiola de Silva y Mora és l’onzena marquesa de Rupit.</span></span></span></p> <p>En darrer terme cal mencionar que, segons un capbreu datat l'any 1379, per entrar al recinte del castell hi havia el portal de Sant Joan. La seva localització no s'especifica, tot i que podria estar situat entre les cases de can Bigorra i can Xicó. Al mateix temps, i a mode d'hipòtesi, es creu que hi havia un altre portal d'accés al recinte tancat de la vila, el qual estaria situat al carrer del Manyà.</p> | 42.0245100,2.4664300 | 455828 | 4652635 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-1017092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img4401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img4530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img5422.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN|BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1760|1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 86228 | Jaciment del castell de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 459-460.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 898-903.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A01.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). <em>Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona)</em>. Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473</span></span></span></span></span></p> | XI-XVII | Poc excavat. Restes enrunades. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les restes del castell de Rupit estan situades al bell mig del nucli urbà de la vila, dalt d'un penyal rocós de planta irregular. Es troba envoltat pels edificis que es van construir arran d’aquesta formació rocosa i està delimitat pels carrers del Fossar, Coll del Castell, Bac de l’Era i la plaça dels Cavallers. <span>Les restes conservades ocupen una superfície d'uns 300 metres quadrats i, en general, estan formades per fragments de murs bastits amb pedra i assentats damunt la roca natural del penyal. En destaca un mur de grans dimensions situat a l’extrem nord-est del penyal, restes de mur relacionats amb la muralla que tancaria la vila per la banda sud-est i fragments de parets interiors de l’edifici. Majoritàriament, aquestes estructures</span></span></span><span lang='CA'><span> estan construïdes mitjançant carreus bastant ben escairats, disposats en filades horitzontals amb alçades regulars i lligats amb morter probablement de calç. Pel que fa al material arqueològic recuperat, cal dir que és bastant quantiós i abarca fragments de peces ceràmiques de cuina i de taula fins a vaixelles de luxe, monedes, bales esfèriques de plom, fulles de ganivet, sivelles, claus, fragments de vidre i restes de fauna. La major part d’aquests materials indiquen unes cronologies bastant clares al voltant del segle XVI i inicis del XVII, moment d’abandonament del castell.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-115 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera intervenció arqueològica realitzada al castell de Rupit va ser dirigida per Assumpta Serra i Clota entre el 21 d’agost i el 3 de setembre de l’any 1995. Aquesta intervenció va consistir en una prospecció promoguda per la Universitat de Barcelona, en el marc de les prospeccions arqueològiques realitzades al Collsacabra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La segona intervenció arqueològica fou dirigida per Eduard Píriz i González entre el 3 i el 21 de juny de l’any 2019. Els promotors foren l’Ajuntament de Rupit i Pruit i el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Es van realitzar quatre sondejos que permeteren delimitar la ubicació de les estructures del castell i la potència arqueològica, així com el moment d'abandonament de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0245100,2.4664300 | 455828 | 4652635 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-1017068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-1017082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-1017150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-excavacions-castell-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-excavacions-castell-4.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | BCIN|BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Algunes imatges han estat cedides per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 1760|1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 84452 | Sant Llorenç Dosmunts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc-dosmunts | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 466-472.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 83-85.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R23.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 115.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 211-212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>110, 238-240.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>366, 371, 485.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>75-76, 97-100.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 106-107.</span></span></span></span></span></p> | XI-XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Església d'una sola nau amb l'absis carrat orientat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, mentre que l'absis està cobert amb una volta de canó amb llunetes, que descansa damunt d'una cornisa motllurada disposada entre l'arc triomfal del presbiteri i l'arc toral del fons de l'absis. Al mur de tramuntana s'obre el baptisteri, cobert també amb una petita volta de canó i que alberga una pica de pedra romànica per immersió. Al mur de migdia hi ha la sagristia, a la que s'accedeix des del presbiteri mitjançant un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1742 i una creu patent encerclada damunt del Calvari. La sagristia està coberta amb un sostre embigat de fusta. Als peus del temple hi ha el cor, bastit amb fusta i amb una escala d'accés adossada al parament de migdia, que també està bastida en fusta. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits en pedra. La dovella clau està decorada amb un escut decorat amb una creu llatina central. Damunt del portal s'obre una finestra de doble esqueixada bastida amb carreus de pedra. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya de doble ull, amb una sola campana i el coronament apuntat. La façana de migdia compta amb dues finestres de doble esqueixada bastides amb carreuons i situades a la nau. L'obertura de la sagristia és rectangular i està emmarcada amb carreus de pedra, així com la finestra del presbiteri, que compta amb les mateixes característiques que l'anterior. La construcció està bastida amb carreus de pedra disposats en filades, exceptuant la sagristia i l'absis que són de construcció posterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p>El temple està delimitat amb una tanca de pedra i envoltat per<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> l'antic cementiri. Als peus de la façana principal hi ha les làpides de pedra de les famílies Vas de les Viles, Vas Fatjó-Vilas i Vas del mas Comajoan (1707) entre d'altres. També hi ha una creu llatina de ferro damunt d'un basament de pedra disposat a mode de pedró. A la banda sud-est del temple, fora del recinte sagrat, hi ha un volum rectangular auxiliar disposat a mode de porxo i un pedró format amb una altra creu llatina de ferro assentada damunt d'un basament de pedra rectangular, datat l'any 1694.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Destaca la campana, situada a l'ull esquerre del campanar. Prop de la boca hi ha incisions i sanefes florals, al centre hi ha la figura de Sant Llorenç vestit amb túnica i portant la palma de màrtir al braç dret i les graelles, símbol del seu martiri, a l'esquerre. Al damunt hi ha una altra sanefa floral. A la part posterior hi ha les senyes del fundidor i altres inscripcions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La pica baptismal situada a l'interior del temple amida aproximadament un metre de diàmetre per 1,20 metres d'alçada. Està envoltada per un bordó que es veu trencat per una ranura amb un clau al centre. És de pedra picada a partir d'un gran dau buidat i arrodonit.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-47 | Carretera C-153, km. 27,8 - Pruit | <p>La primera referència documental d'aquest temple es troba en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datada entre els anys 1025 i 1050. En aquest document apareix mencionat com a 'S. Laurencii de Dos Monts'. <span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Fou parròquia independent fins al segle XIV, quan fou unida com a sufragània a la parròquia de Sant Andreu de Pruit (en el llistat de parròquies del bisbat de Vic elaborat l'any 1361, el temple ja no apareix). En una donació efectuada l'any 1342 per part del castlà del castell de Sant Miquel (Rupit) apareix mencionat com 'Sancti Laurencii de duobos mantibus'. Posteriorment te</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>nim notícia que l'any</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> 1553, el seu terme constava dels masos següents: Bac, Torrentó, Vilas, Comajoan i Vilaferrer. Al segle XVII, l'antic absis romànic fou substituït per l'actual. També hi ha constància de diverses visites pastorals efectuades al temple entre finals del segle XVI i el segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La capella conserva una pica baptismal romànica per immersió. L'antic retaule dedicat a Sant Llorenç es troba al Museu Episcopal de Vic (taula romànica del segle XIII). El retaule actual està datat al segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Alguns historiadors han apuntat la hipòtesi d'un possible origen visigot del temple, donada la proximitat amb l'antic mas de les Viles (probablement vil·la romana) i per ésser construïda vora el camí. </span></span></span></span></span></span></p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8583.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8589.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8628.jpg | Legal | Romànic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86229 | Mas dels Turons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-turons | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A02.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402, 453, 460.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 42-45.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA CLOTA, Assumpta (1998-1999). <em>Memòria de l’excavació del Mas dels Turons</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/8774</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (2004). “El mas dels Turons: la pervivència d’una activitat agropecuària”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXV, núm. 51, p. 18-21.</span></span></span></span></p> | XI-XVIII | Enrunat i cobert de la vegetació que caracteritza la zona. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Antic mas d'origen medieval de planta més o menys rectangular, format per sis espais diferenciats i </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>construït amb pedres escairades disposades horitzontalment en sec. Fou inicialment construït a finals del segle XI,amb una posterior </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>ampliació de l’estructura primitiva amb una nova estança en el segle XIII, abandonament al segle XIV, recuperació a finals del segle XV o al segle XVI, modificacions en el segle XVII (com l’enllosat de terra) i abandonament definitiu al segle XVIII. Es va documentar una pica d'aigua, una llar de foc, un cendrer i el forn, així com diverses obertures i materials arqueològics formats, sobretot, per fragments de ceràmica i datats entre finals del segle XV i principis del XVI principalment.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-116 | Torrent de Bonegre - Rupit | <p>Les intervencions arqueològiques en aquest jaciment s’efectuaren en dues campanyes portades a terme els dies 14 al 26 de setembre de l’any 1998 i els dies 16 al 21 d’agost del 1999. La direcció va ser a càrrec d’Assumpta Serra i Clota, amb la participació d'alumnes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.</p> <p>El mas apareix mencionat en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils, datat l'any 1379. Estava en mans de Bernat Roquer, espòs de la propietaria del mas Roquer. Tenim notícia que també compartia un molí amb el mas Tinyoses situat a la riera de Rajols. <span><span><span>Finalment, el mas apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. En aquesta documentació ja constava com a derruït.</span></span></span></p> <p> </p> | 42.0146000,2.4599800 | 455287 | 4651538 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El jaciment està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. Les coordenades són aproximades. | 94|119 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 86225 | Sant Andreu de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='ES-TRAD'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 459-472.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. </span><span>Barcelona: Montblanc-Martín, p. 40, 63-64.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A00.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 111.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 114.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. </span><span>Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 151, 153, 156, 190.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GINEBRA, Rafel (2012). “Campanes i rellotges de campanar”. </span><em><span lang='ES-TRAD'>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span lang='ES-TRAD'>, any 33, núm. 67, p. 4-5.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2014). “Trivialitat i quotidianitat en temps de guerra. Les visites pastorals del Collsacabra de l’any 1710”. </span><em><span lang='ES-TRAD'>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span lang='ES-TRAD'>, any 34, núm. 70, p. 4-5.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. </span><span>Barcelona: Selecta, p. </span><span lang='CA'>208, 236-237, 250.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 9-10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 74-75.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 354-356.</span></span></span></span></span></p> | XII / XVIII | <p><span><span><span>Església d’una sola nau, amb un absis carrat capçat a llevant i un atri o avantsala a la banda de ponent, en el seu accés. Tant la nau com la zona del presbiteri estan coberts amb una volta de canó amb llunetes, separada en tres trams mitjançant uns arcs torals bastits amb pedra i sostinguts amb pilastres de pedra amb els capitells motllurats. La nau compta amb dues capelles laterals per banda, cobertes amb voltes de canó amb llunetes i obertes a la nau mitjançant uns arcs de mig punt de pedra. La primera capella de la banda esquerre duu la data 1718, mentre que la de la dreta presenta l’any 1700. Al mur de migdia del presbiteri hi ha una porta rectangular emmarcada amb carreus de pedra, que dona accés a la sagristia. L’altar major està presidit per una imatge de Sant Andreu, ubicada damunt d’una estructura de fusta disposada a mode de cambril. Als peus del temple hi ha el cor, delimitat amb una simple barana de fusta i ubicat a l’interior de l’atri. Aquest espai, que correspon a les restes de l’antic temple, està cobert amb una volta de canó apuntada i s’obre a la nau mitjançant un gruixut arc de mig punt decorat amb motius geomètrics. Sota el cor hi ha el baptisteri, cobert amb una petita volta semiesfèrica i protegit amb una porta de baranes de fusta. El temple s'il·lumina mitjançant una finestra rectangular oberta a la zona del presbiteri i un òcul adovellat situat a la part superior del mur que tanca la nau central. La façana principal, orientada a ponent, forma part del volum disposat a mode d’atri. Presenta un gran portal d’arc de mig punt adovellat, que emmarca un altre portal de les mateixes característiques més modern i inserit dins d’una forma rectangular. Damunt seu hi ha una finestra d’arc de mig punt i doble esqueixada, en forma d’espitllera. La façana està rematada amb un coronament apuntat i presenta un destacable aparell de carreus rectangulars, perfectament tallats i disposats en filades regulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'extrem sud-est del temple s’aixeca el campanar, amb el cos inferior integrat dins l’estructura del temple i el superior de planta octogonal. Presenta obertures d'arc de mig punt, algunes de les quals són tapiades i altres alberguen les campanes. El campanar està coronat amb una coberta piramidal delimitada amb una barana de balustres rematada d'esferes de pedra. Tota l’estructura superior està bastida amb carreus de pedra ben escairats.</span></span></span></p> | 08901-112 | Plaça de l'Església, s/n - Pruit | <p><span><span><span><span>La primera menció documental relacionada amb aquest temple apareix en una llista de parròquies datada entre els anys 1025 i 1050. Posteriorment, en una donació del vescomte de Cardona datada l’any 1134, apareix mencionada la parròquia de Sant Andreu de Pruit. En aquest sentit cal dir que, inicialment, l’església estava dedicada a sant Andreu, la santa Creu i santa Maria. Tot i que no hi ha constància documental, és força probable que l’antic absis romànic s’enderroqués a causa dels terratrèmols del 1428.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la visita pastoral de l’any 1601, sabem que l’església amenaçava ruïna i que, per manca de mestres d’obres, no era possible reparar-la. Tot i això, en les visites del segleXVII, ja només es parla del mal estat de la teulada. L’església fou reformada durant la primera dècada del segle XVIII, per iniciativa de l’obreria i la parròquia, i sense intervenció episcopal. Es pretenia refer la part més antiga i construïr una part nova, encarregant les obres al mestre Francesc Font, de Manlleu. Quan el 1710 el bisbe va visitar la parròquia es va trobar un temple en construcció força avançada, que s’havia aturat de cop, probablement per desavinences entre els parroquians, per manca de diners o per la guerra. A les visites dels anys 1723 i 1746 es mana cobrir l’últim tram de volta de l’església, mentre que en la visita efectuada l’any 1734 es mana enderrocar el campanar. De fet, el nou campanar fou construït entre els anys 1739 i 1740. A finals de la centúria però, en la visita de l’any 1791, es constata que la reforma de l’església encara no havia finalizat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, l’església i les imatges van ser cremades pel comitè de Roda de Ter.</span></span></span></p> | 42.0424500,2.4554800 | 454934 | 4654633 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6854.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que sembla, l’antic absis d’origen romànic estava orientat a ponent, just en el lloc on hi ha la façana principal actual i el portal d’accés actual fou bastit, probablement, entre els segles XVI i XVII. L’antiga nau medieval es va convertir en una prolongació disposada a mode d’atri, de pas a l’actual nau central. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89650 | Àrea d'expectativa arqueològica de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dexpectativa-arqueologica-de-pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 63.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 36, 373.</span></span></span></span></span></p> | XII-XIX | No ha estat mai excavat | <p>Àrea d'expectativa arqueològica situada a l'entrada del nucli urbà de Pruit, damunt d'un monticle situat a la banda de ponent de les cases i al nord-est del cementiri. Tot i que la zona no ha estat mai objecte de cap prospecció ni intervenció arqueològica, segons les informacions orals obtingudes dels veïns de la zona, en aquest punt s'hi van localitzar restes d'ossos. Al seu torn, la bibliografia consultada va identificar aquestes restes amb un possible hipogeu, sense concretar cap datació.</p> | 08901-282 | Nucli urbà de Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Antigament, el cementiri de Pruit estava ubicat davant de l’església de Sant Andreu, en l'actual plaça de l'Església, tot i que l’any 1906 fou traslladat a l'entrada del nucli urbà. És probable doncs que les restes aparagudes en el monticle siguin anteriors al primer fossar del nucli de Pruit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0428600,2.4549000 | 454886 | 4654679 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6949.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86269 | Fons documental de Rupit i Pruit a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p><span><span><span>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg. 48, Reg. 1639; Perg. 363, Reg. 15273; Perg. 288, Reg. 12744; Perg. 276, Reg. 12747; Perg. 332, Reg. 17431; Perg. 220, Reg. 17784).</span></span></span></p> | XII-XVII | <p><span><span><span>Conjunt de sis pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya, relacionats amb la població de Rupit i datats en els anys 1295, 1302, 1305, 1315, 1499 i 1615. Els més destacats fan referència a una ratificació efectuada pel batlle de Rupit (1295) i a una venda relacionada amb un censal mort al notari del terme Gaspar Soler (1615). La resta estan relacionats amb diverses persones vinculades a la vila. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips.</span></span></span></p> <p> </p> | 08901-156 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto0.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89652 | Col·lecció d'instruments musicals i ceràmica de la Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dinstruments-musicals-i-ceramica-de-la-fontana | <p>PERMANYER, Lluís (2017). <em>Exotismo musical en Rupit</em>. <span lang='CA'><span><span>Consultat 13 novembre 2020, des de http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2017/11/06/pagina-40/137367239/pdf.html?search=Fundaci%C3%B3n%20La%20Fontana</span></span></span></p> | XII-XX | <p>Col·lecció excepcional d'art privat relacionada amb la etnomusicologia i la ceràmica popular espanyola. El fons relacionat amb la etnomusicologia, conegut com la col·lecció Helena Folch, està format per uns 2000 instruments musicals tradicionals procedents d'Àfrica, Oceania, Asia i Amèrica. Aquests instruments estan datats entre els segles XIX i XX, i destinats a un ús tant religiós com profà. El fons relacionat amb la ceràmica compta amb unes 14000 peces destinades al servei de taula i a la decoració, així com relacionades amb els oficis i les professions. Procedeixen dels principals centres de producció de la península (Andalusia, Aragó, Catalunya, Castella, València i Múrcia) i estan datades entre els segles XII i XIX.</p> | 08901-283 | La Fontana - Pruit | <p>El fons relacionat amb l'etnomusicologia s'inicià l'any 1972 de la mà d'Helena Folch-Rusiñol, mitjançant els viatges que ella i el seu marit feien pels diferents continents no occidentals. L'any 1988 heretà la col·lecció de ceràmica que havia anat recopilant el seu pare, Albert Folch-Rusiñol. Donat el seu extraordinari volum, ambdós fons foren traslladats a la finca de la Fontana, on es construí un edifici projectat per a la seva exposició. La Fundació La Fontana, encarregada de custodiar aquesta col·lecció, fou creada l'any 1992.</p> | 42.0343200,2.4718300 | 456282 | 4653722 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89652-1413371961-albarelofc201402031669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89652-1413475425-platofc201402211686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89652-1455636398-tamborfi20160301det22800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89652-conjuntodecampanasfi201303011178.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web de la Fundació La Fontana. | 94|98|119|85 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89667 | Frontal d'altar de Sant Llorenç Dosmunts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-sant-llorenc-dosmunts | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 466-472.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Frontal d’altar procedent de l’església de Sant Llorenç Dosmunts i custodiat al Museu Episcopal de Vic (número de registre MEV 8). És rectangular, amb unes mesures de 138 centímetres de longitud per 89 centímetres d’amplada i està bastit en fusta d’àlber blanc entelada, enguixada i pintada al tremp. Consta d’un espai vertical central de forma ametllada, amb la imatge de la <em>Maiestas Domini</em> envoltada pel Tetramorfos. Aquest espai central està envoltat per dos compartiments narratius disposats a banda i banda, on es mostren escenes de la vida de Sant Llorenç. En el compartiment superior esquerre es representa el papa Sixte II fent a Llorenç dipositari dels tresors de l’Església. Al seu costat, una dona agenollada (Ciriaca) és guarida del mal de cap pel propi Llorenç. En el compartiment inferior esquerre, Llorenç renta els peus a un individu i també guareix un cec identificat com Crescenci. En el compartiment inferior del costat dret, el prefecte Deci interroga a Llorenç sobre els tresors de l’Església. Al seu costat, el mateix Llorenç bateja en nom de Crist a Lúcil, un dels guàrdies que el va empresonar i que s’havia tornat cec de tant plorar. Finalment, en el compartiment superior de la dreta es representa el martiri del sant. El prefecte Deci apareix assegut en un tro zoomòrfic, mentre que Llorenç es representa mig un i està estirat damunt d’una graella. Sota la graella hi ha els servidors que atien el foc. Damunt la graella hi ha un requadre inscrit on Llorenç desafia a Deci a que li doni la volta a la graella, talli un troç de carn i se’l mengi. Tota la peça està delimitada per dues franges horitzontals amb inscripcions i situades a la part superior i inferior. Al mateix temps, un marc decorat amb motius romboïdals en força mal estat de conservació emmarca tot el frontal.</span></span></span></span></span></p> | 08901-289 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span>La peça va ingresar al Museu Episcopal de Vic amb anterioritat a l’any 1893. <span lang='ES-TRAD'>Segons les valoracions dels experts, aquest frontal es pot datar als inicis del segle XIII, vers l’any 1200, i ha estat atribuït al taller de Vic.</span></span></span></span></p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2588.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extrets de la publicació Catalunya Romànica. | 92|85 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89530 | Molins del gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-del-gorg-negre | <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 153-155, 177.</span></span></span></p> | XIII-XVI | Només en resten diversos encaixos | <p><span><span><span>Restes de dos antics molins situades a la riba de llevant de la riera de Rupit, des del gorg Negre i fins al pont de can Badaire. Es tracta de diversos encaixos excavats a la roca natural del terreny i de la riera, relacionats amb les construccions que acompanyaven aquests molins. A la llera de llevant del gorg es documenten cinc encaixos rectangulars, petits i desgastats. Damunt seu s’inicia una línia de 24 encaixos quadrats d’uns 15 cm de costat, que marxa en direcció a migdia i que estan situats al marge de llevant de la riera, a mitja alçada. Uns metres més avall, i situats a la llera de llevant de la riera, hi ha una segona línia de forats quadrats i circulars de mida més petita, tot i que cal destacar també la presència de dos encaixos quadrats més grans que els anteriors (22 cm per 25 cm). És probable que aquestes restes corresponguin a uns possibles canals o recs disposats entre el gorg Negre i el pont de can Badaire. </span></span></span></p> | 08901-232 | Riera de Rupit-Gorg Negre | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, en aquest gorg hi havia hagut dos molins diferents. Les primeres referències documentals relacionades amb aquests molins apareixen en una venda efectuada per Arnau Saller a Guerau de Cardona l’any 1217. Posteriorment, en un capbreu datat l’any 1379, Raimon Casaça reconeix tenir un molí al gorg Negre. L’any 1569, en un establiment efectuat per Gabriel Felip al moliner de Rupit Joan Castellet, es menciona el rec del molí del gorg Negre. L’any següent, el baró del terme de Rupit i Fornils concedeix una llicència a Joan Castellet per traslladar i reedificar dos molins que tenia a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit), que probablement corresponguin als molins situats al Gorg Negre. L’any 1571, Gaspar Sala l’autoritzava a construïr un rec per les seves terres i fins a la roca que hi ha damunt del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, indicant probablement el trasllat de la ubicació dels dos molins des del gorg Negre fins al costat del pont de can Badaire. Així doncs, sembla que a finals del segle XVI els molins del gorg Negre deixaren de funcionar. Pel que fa als canals o recs, és força probable que continuessin per la riera fins a passar el pont de can Badaire, portant l’aigua d’aquesta manera al molí de Feliu Castellet.</span></span></span></p> | 42.0232100,2.4638200 | 455611 | 4652492 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89530-img6622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89530-img6628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89530-img6629.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86270 | Fons documental de la Notaria de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-notaria-de-rupit | <p><span><span><span><span>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2000). “Els arxius de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d’història i cent anys de concentració de fons”. <em>Lligall</em>, 16.</span></span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons de la notaria de Rupit es conserva actualment a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV) i forma part de l’Arxiu Notarial de Vic (ANV), que està custodiat a l’ABEV des de principis de 1939. El seu àmbit d’actuació és, majoritàriament, el terme dels castells de Rupit i Fornils, tot i que també hi ha diversa documentació relacionada amb els pobles veïns. El fons està organitzat per notaris i volums, dels més antics als més moderns (ANV 897 i ANV 1143), i està datat entre els anys 1379 i 1835, amb un total de 282 unitats documentals. La majoria de volums anteriors al segle XVIII són en format quart (si bé també hi ha alguns llibres en format foli), mentre que tots els volums a partir dels anys 1711-1715 són en format foli. Alhora, també n’hi ha tres en octau. La majoria estan enquadernats en pergamí i numerats. Pel que fa a la llengua, el llatí és l’idioma habitual fins l’any 1755. Els documents comencen a redactar-se en català a partir del novembre de l’any 1755. L’ús del castellà és estrany, ja que només l’observem en documents que afecten la universitat del terme a partir de 1717, coincidint també amb els Decrets de Nova Planta. El primer document en llengua castellana és un sindicat del terme de 25 de juliol de 1717. La llengua catalana va utilitzar-se fins a l’extinció de la notaria el 1835. Es tracta d’un fons tancat, ja que la institució productora va deixar d’actuar el 1835, tot i que hi ha volums notarials de Rupit en d’altres arxius (Arenys de Mar, Olot). La particularitat més important que presenta la notaria és que es troba fonamentada en un domini jurisdiccional, a diferència de la majoria de notaries de ciutats importants on l’autoritat ve donada pel rei o pel bisbe.</span></span></span></span></p> | 08901-157 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86270-dsc06336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86270-dsc06342.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89305 | Fons documental de Rupit i Pruit a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | XIV-XIX | <p><span><span><span>Fons documental de Rupit i Pruit dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta, sobretot, del fons relacionat amb la documentació generada per la parròquia de Sant Joan de Fàbregues (antic cap del terme), juntament amb la de la seva sufragània de Sant Miquel de Rupit fins l’any 1878. Està datada entre els segles XVI i XX, i formada per un total de total de 61 unitats documentals organitzades en quatre blocs i presentades en format paper i pergamí (volums i lligalls, folis i quarts). Aquests blocs corresponen als llibres sacramentals de baptismes (1575-1795), matrimonis (1575-1871) i defuncions (1575-1830). Dins dels fons de l'Administració hi ha documentació relacionada amb els aniversaris i celebracions (1501-1886), amb el Llibre de l'obra (1671-1766), amb les Visites pastorals i altres documents episcopals (1658-1721), amb la Consueta (1659-1790), amb els Comptes i les factures (1691-1835), amb els Llevadors de rendes, censals i capbreus parroquials (1601-1878), amb la Correspondència (1867-1887), amb la Confraria del Roser (1672-1835) i altre documentació vària (1601-1755). Pel que fa als Llibres notarials, la documentació abasta de l'any 1601 al 1800 en relació als manuals, del 1584 al 1798 pel que als capítols matrimonials, testaments (1523-1851), actes notarials (1501-1853) i processos (1790-1831). I en darrer terme, els Pergamins (1444-1639). Al mateix temps, i dins de l’administració del terme civil de Rupit recollida a la parròquia, hi ha el Llibre manifest de bolla per la taula de Rupit (1707-1710) i el Llevador de comptes de Rafel Puigderajols de Susqueda (1728-1735).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alhora, també hi ha custodiada tot un seguit de documentació referida a Rupit i Pruit i classificada en d'altres fons. En primer lloc, cal destacar el fons patrimonial de la família Quatrecases (1686-1830) i el fons documental de la notaria de Rupit procedent de l’Arxiu de la Cúria Fumada (1345-1707), així com el que procedeix de l’Arxiu Notarial de Vic (1379-1835). Dins de l’Arxiu de la Cúria Fumada, també destaca la documentació relacionada amb l’Escrivania de la cúria del marquesat de Rupit (s. XV al 1825). També cal mencionar el darrer quadern de baptismes de la parròquia de Sant Andreu de Pruit i de Sant Llorenç Dosmunts (1486-1509), pertanyents a la parròquia de Sant Julià de Vallfogona de Ripollès (cal especificar que la documentació de la parròquia de Sant Andreu anterior a l’any 1936 no s’ha conservat). Dins del fons de la Mensa Episcopal de Vic, destaca un testament sacramental del primer vescomte de Cardona Ramon Folch I en format pergamí, datat l’any 1086 i referent al castell de Rupit.</span></span></span></p> | 08901-197 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06340.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 85024 | Pont de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-sala | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>109, 387, 492.</span></span></span></span></p> | XIV-XV | Cobert d'abundant vegetació. | <p><span><span><span>Pont aïllat que salva el desnivell de la riera de Rupit, en el traçat de l’antic camí ral de Rupit a Cantonigròs i l’Esquirol. Està format per dos arcs rebaixats bastits amb pedra disposada a sardinell, amb dos apartadors centrals de planta triangular i els capponts eixamplats respecte la resta de l’estructura. La construcció està bastida en pedra sense treballar de mida mitjana, disposada de forma regular i lligada amb morter. La part superior o tauler està formada pel propi camí ral, sense pavimentar.</span></span></span></p> | 08901-101 | Camí ral de Rupit a Cantonigròs - Rupit | 42.0279200,2.4587200 | 455192 | 4653018 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0433.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 85027 | Pont de can Badaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-badaire | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U47.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 492.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 149.</span></span></span></span></p> | XIV-XVI | <p><span><span><span>Pont aïllat que salva el desnivell de la riera de Rupit, en el traçat de l’antic camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues. Està format per dos arcs rebaixats bastits amb carreuons de pedra, amb un apartador central de planta triangular situat a la banda nord-est de l’estructura. La part superior o tauler presenta un paviment de pedra i està delimitat amb una barana de pedra amb la part superior regularitzada. La construcció està bastida en pedra sense treballar de mida mitjana, disposada de forma regular i lligada amb morter.</span></span></span></p> | 08901-102 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p>El pont, d'origen medieval, apareix mencionat en una llicència otorgada pel baró del terme de Rupit i Fornils al moliner de Rupit Joan Castellet, datada l'any 1570. Posteriorment fou reconstruït durant la segona meitat del segle XX. </p> | 42.0223500,2.4646400 | 455678 | 4652396 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img5087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img6615.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img6649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img5089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img6616.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: pont de cal Vicari, pont de Rupit. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 85034 | Pont de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rovira | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>375, 492.</span></span></span></span></p> | XIV-XVII | Cobert d'abundant vegetació. | <p><span><span><span>Pont aïllat que salva el desnivell de la riera de Pinós o Rocallisans, en el traçat de l’antic camí ral de les Viles al coll de Pruit i Falgars. Està format per un arc rebaixat lleugerament apuntat, bastit amb pedra sense treballar disposada a sardinell. L’estructura es recolza, per la banda de llevant, a la roca natural de la zona, mentre que la banda de ponent està bastida amb pedra de diverses mides, disposada de forma regular. La part superior o tauler no presenta cap paviment i està formada pel mateix camí.</span></span></span></p> | 08901-103 | Riera de Pinós - Pruit | 42.0509800,2.4633300 | 455590 | 4655576 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img92230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9230.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89611 | Balma de can Pedretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-pedretes | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>390, 406, 457, 490.</span></span></span></span></p> | XIV-XVIII | Hi ha grafits a les parets. | <p>Antiga molera situada a l'interior d'una balma, sota de la penya on s'assenta la vila de Rupit i al marge del camí que porta al salt de Sallent, damunt la riera de Rupit. La balma presenta una planta allargassada i està distribuïda en dues cambres. Està coberta amb una visera i compta amb restes de murs bastits en pedra i situats a la part davantera. A l'interior s'observen perfectament les impromptes de les moles extretes, que estan disposades en filades i es situen tant a la paret del fons com al sostre de la balma en sí.</p> | 08901-248 | Camí de Rupit al salt de Sallent - Rupit | <p>Probablement, aquesta molera fou ocupada des de temps immemorials. Apareix mencionada en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils datat l'any 1379 com la 'roca de sa Molera'. Posteriorment, en un altre capbreu datat al segle XVIII, es menciona que estava habitada per uns masovers i que antigament era anomenada com la balma dels Pobres. Des d'aquesta molera s'extreien les moles utilitzades en els molins fariners de la riera de Rupit.</p> | 42.0235800,2.4671900 | 455890 | 4652532 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5932.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: roca de sa Molera, balma dels Pobres, molera de Rupit. | 119|94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89304 | Fons documental de Rupit i Pruit a l'Arxiu Comarcal d'Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-comarcal-dosona | <p><span><span><span>VERDAGUER, Angelina (2013). “El llegat de Quirze Parés a l’Arxiu Comarcal d’Osona”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 33, núm. 68, p. 15-16.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Fons documental de Rupit i Pruit custodiat a l'Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS). La documentació està inventariada dins de les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIV i XX. Es tracta d'un total de 18 fons documentals, d’entre els que destaquen el de la família Vila, els Pinosa i Perariera d’Alboquers i el Vilar de Pruit (ACOS80-119), la documentació més significativa i antiga del qual fa referència al mas Vilar de Pruit, o el d’en Quirze Parés i Ganyet (ACOS80-56), autor de <em><span><span>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</span></span></em><span><span>. </span></span>En general, entre la documentació escrita hi ha escriptures, rebuts, capítols matrimonials, processos judicials, etc. Pel que fa a la documentació gràfica hi ha diapositives en color, fotografies en paper en blanc i negre/color, postals i programes de les festes majors del municipi, entre d’altres.</span></span></span></p> | 08901-196 | Arxiu Comarcal d'Osona. Carrer de l'Era d'en Sellés, 6, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’Arxiu Comarcal d’Osona va rebre en dipòsit, en data 19 d’octubre de 2012, el fons Quirze Parés i Ganyet. Alhora, el fons de la família Vila, els Pinosa i Perariera d’Alboquers i el Vilar de Pruit, va ingressar a l’ACOS mitjançant una donació a principis de l’any 2015. | 94|98|119 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 84313 | Cobles de la Mare de Déu del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-de-la-mare-de-deu-del-roure | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 89.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any VI, núm. 23, p. 4-6.</span></span></span></span></p> <p>BANÚS, Miquel (1995). 'Un monòlit a mossèn Cinto Verdaguer al Collsacabra'. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XVI, núm. 34, p. 18.</p> <p>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). 'Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra'. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, <span lang='CA'><span><span>any XXIII, </span></span></span>núm. 47, p. 9-19.</p> <p>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. [Barcelona]: Proa, p. 38-39, 43-44.</p> <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32, 116.</p> | XIX | <p>'COBLES DE LA MARE DE DÉU DEL ROURE que es venera a la masia del Bac, parròquia de Pruit. Bisbat de Vic:</p> <p>Verge del Roure / de Pruit estel, / feu-nos-hi ploure / gràcies del cel.</p> <p>Sota una branca / d'un roure ombriu, / colomablanca / féreu lo niu.</p> <p>Tant alt niàreu / per veure el pla, / pla que rosàreu / bé florirà.</p> <p>Quan se moria / l'arbre envellit, / per vós, Maria, / ha reverdit.</p> <p>Si el vent l'espolsa, / pom de verdor, / com arpa dolça / llança remor.</p> <p>Des de Cabrera / fins a Rupit, / rosa més vera / no hi ha florit.</p> <p>Rosa boscana, / blanc gessamí, / feu d'eixa plana / vostre jardí.</p> <p>Les cogullades / i el rossinyol, / vos fan albades / al sortit el sol.</p> <p>Les pastoretes / vos porten rams, / rams de floretes / d'aqueixos camps.</p> <p>Nois i donzelles, / portau-li flors / portau-li amb elles / los vostres cors.</p> <p>En eixa plana / tothom vos diu, / oh Sobirana, / que ens beneïu.</p> <p>Beneïu serra, / poble i conreu, / i aqueixa terra / plena de neu.</p> <p>I eixes masies, / horts catalans / de satalies, / d'herois i sants.</p> <p>Estau Maria / vora el camí / per ser la guia / del pelegrí.</p> <p>Al cel guiau-nos / Estel de Pruit / i Jesús dau-nos / que és vostre fruit'.</p> | 08901-5 | Carretera C-153, km. 27 - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquestes cobles foren escrites per mossèn Jacint Verdaguer, el qual feia llargues estades a la masia del Bac. Estan basades en una petita poesia dedicada a la Mare de Déu del Roure, que va escriure l’any 1886 després d’assistir a l’aplec anual del dia 8 de setembre, festivitat del naixement de la Mare de Déu. Posteriorment, l’any 1899, mossèn Cinto modificà, amplià i posà música a aquella poesia, convertint-la en les cobles que actualment coneixem.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0430100,2.4335800 | 453122 | 4654707 | 1899 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84313-pruit-roure.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mossèn Jacint Verdaguer | La imatge ha estat extreta de l'espai web Algunsgoigs. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 84431 | La Casanova de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R18.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M27.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Destaca el portal d’accés principal, d’arc rebaixat adovellat i amb la data 1809 gravada a la clau. Les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro, mentre que les del pis tenen els ampits de pedra motllurats exceptuant la central, que és balconera i compta amb un petit arc de descàrrega apuntat superior. El volum adossat a la banda de llevant està integrat dins del cos principal mitjançant la prolongació de la teulada. Tot i que en origen estava destinat al bestiar, actualment està reformat i tancat als quatre vents. Presenta obertures rectangulars bastides amb pedra desbastada i maons, i un sostre embigat. L’altre volum auxiliar, adossat a la banda de ponent, és de planta rectangular i amb teulada d’un sol vessant.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. El volum de llevant està bastit amb pedra sense treballar i maons.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-29 | Torrent de Renyins - Puig Entorn | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Antigament, l'edifici era una de les masoveries de la masia de les Viles, gran casal situat dins del terme de Pruit.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0413500,2.4483800 | 454346 | 4654514 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9401.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84695 | Torre de les Viles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-viles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R25.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M36.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 371.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos volums adossats. El volum principal presenta una<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i un destacable ràfec de fusta profusament decorat. Al mig de la coberta s'alça </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>una torreta de secció quadrada, amb teulada de quatre vessants i obertures rectangulars. L'edifici està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Tant la façana principal com la posterior compten amb un capçer triangular situat al cos central dels paraments, que en ambdós casos sobresurt respecte la línia de façana. Les obertures són rectangulars, d'arc rebaixat i d'arc de mig punt, i estan bastides amb maons i guardapols superiors. Unes motllures rectilínies bastides en maons marquen les divisòries entre els diferents nivells. La façana principal presenta una escalinata de pedra per accedir al portal d'accés. Està delimitada amb una balustrada decorada amb gerres de pedra. Damunt del portal hi ha un balcó simple delimitat amb una balustrada d'obra i la llosana motllurada sostinguda amb unes destacables mènsules decorades. La construcció està bastida amb pedra sense treballar i maons, lligat amb morter i ciment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'altre volum, en origen destinat a cambreria, està adossat a la façana de tramuntana. És rectangular, amb teulada de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-89 | Carretera C-153, km. 28,1 - Pruit | <p>L'edifici fou construït des del principi com a casa d'estiueig. Entre els anys 1973 i 1976 funcionà com a restaurant, conegut amb el nom de l'Hostal de Bon Lloc. La cambreria adossada a l'edifici era coneguda amb el nom de Vilademont.</p> | 42.0327100,2.4347300 | 453210 | 4653563 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8643.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 85221 | Torre del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-coll | <p><span><span><span><span lang='CA'>COSTA, Jordi; SEVILLA, Rafael (2005). “El telègraf òptic al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVI, núm. 53, p. 8-11.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>142, 227-228.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 487.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2017). <em>Cabrerés, Collsacabra i Llancers. 50 itineraris d’aventura i patrimoni</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 61-62.</span></span></span></span></p> | XIX | Enrunada. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Restes d'una torre enrunada de telegrafia òptica situada al cim del Puig d'Afra. Es conserva una planta quadrangular, d'un sis metres per banda, envoltada per un fossat delimitat amb un mur perifèric d'uns 16 per 14 metres. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Es conserven els fonaments i les primeres filades dels paraments, La construcció era bastida amb pedra calcària de diverses mides sense treballar, disposada de forma regular. L'interior de l'estructura està cobert per la vegetació que caracteritza la zona.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-109 | Puig d'Afra - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Aquesta torre pertanyia a la línia militar de Manresa - Vic - Girona de telegrafia òptica. A Espanya no s'inicia la construcció d'aquest sistema de comunicació fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilizar la telegrafia elèctrica. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A Catalunya, durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Al 1953 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Des de la torre hi ha una bona vista de la Vall d'en Bas i es tenia comunicació visual directa amb la torre anterior del pla del Bac (desapareguda) i la posterior de les Preses (Torre de Murrià), situada a 7,7 kilòmetres.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0626500,2.4672100 | 455919 | 4656870 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8192.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: torre dels Carlins. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86260 | La Donada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-donada | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M51.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 515-549.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Una part de la coberta està esfondrada i els volums auxiliars degradats | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb maons. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides i fragments de maons, tot lligat amb morter i disposat de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A escassa distància de l'edifici, al nord-est, hi ha un volum aïllat de planta rectangular, que presenta les mateixes característiques tipològiques que la masia. A la banda de ponent de la masia hi ha un altre volum rectangular aïllat, tot i que de menors dimensions. Presenta una teulada de dues vessants, està organitzat en dos nivells i compta amb obertures rectangulars emmarcades en pedra i amb les llindes de fusta. Està bastit en pedra disposada en filades regulars.</p> | 08901-147 | Camí de la Donada - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb la Donada la trobem en un document datat l'any 968 del monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer. En aquest, els esposos Joan i Quinberga fan donació al monestir d’un alou que tenien en el comtat d’Osona, en el terme del castell de Fàbregues, a la parròquia de Sant Joan. Un dels límits d’aquest alou és la Donada: '<em>Afrontat autem hec omnia: de parte horientis ad ipsa archa vel per ipsa Donada vel ipso P[odio],2 de meridie ut flumine Tecere vel in cima de Montedulios, de occiduo ad ipso Furno; de circi ad ipsas Palumarias et per ipsa Aqua Bella et ad ipso castellare de Adaledo</em>' (Donada, 2006: 516-518).</p> <p>La documentació del segle XIV distingeix dues cases, la Donada d’Amunt i la Donada d’Avall. A principis del segle XV, la Donada tenia inclosa la propietat del mas Balmes. Posteriorment, al segle XVII, la Donada d’Avall consta com a derruïda i la documentació només parla de les cases de la Donada. Més endavant, sabem que la Donada quedaria inclosa en la mateixa finca del mas Sallent, juntament amb can Cames, el molí de Sallent, el Jonquer, Balmes (o Baumes) i Barri. <span><span><span>L'edifici també apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. </span></span></span><span><span><span>La construcció actual fou probablement bastida a mitjans del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mode d'hipòtesi, el topònim de la masia pot venir del mot donat o donada. Eren les persones que es donaven a Déu, tant personalment com amb els seus béns, per servir-lo en un monestir, hospital, ermita o església concreta (Donada, 2006: 518).</span></span></span></p> | 42.0129400,2.4861300 | 457451 | 4651341 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-img0205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017524.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017528.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la construcció: la Donada Nova. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86261 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-18 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M56.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 520, 530.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | L'interior està completament enrunat | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular, adaptat al desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a tramuntana. Està distribuït en planta baixa (semisoterrada) i pis. Totes</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb pedra desbastada i les llindes planes de fusta. Tant els portals com les finestres es concentren als paraments de tramuntana i llevant. L'interior es troba en mal estat de conservació. El forjat del pis superior, reformat amb plaques de maó i sostingut amb les bigues de fusta originals, té una part esfondrada. Aquest nivell conserva part de la llar de foc i el sostre embigat de fusta. La coberta havia estat reformada també amb plaques de maó. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides i abundants fragments de maons, tot lligat amb morter i disposat de forma irregular. L</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>es cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Es conserven les restes d'un petit corralet tancat davant de la façana de llevant, amb els murs enrunats i bastits en pedra. Al seu costat, tot i que completament cobertes per la vegetació que creix a la zona, hi ha les restes de l'antiga masia del Puig, completament enrunada.</p> | 08901-148 | Camí del Puig - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia apareix en un document del monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer, datat el 13 de setembre de 968. En aquest document s'identifica el Puig amb el topònim de 'Podio'. Durant el segle X estava sota la protecció del castell de Fàbregues i, posteriorment, passà al de Rupit. <span><span><span>Posteriorment, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></p> <p>La construcció actual es correspon amb un cobert destinat al bestiar que, en algun moment, també va servir d'habitatge. Les restes de la masia del Puig estan situades al seu costat, completament enrunades i cobertes per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 42.0044100,2.4964300 | 458298 | 4650388 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0188.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89668 | Retaule de Sant Llorenç Dosmunts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-llorenc-dosmunts | <p><span><span><span>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). “Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 12.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Retaule de composició mixta que consta d’un bancal o predel·la de pedra i una composició superior de fusta estructurada en tres carrers verticals, delimitats amb pilastres arquitectòniques. El coronament està decorat amb volutes disposades a la part superior dels carrers, dues gerres als extrems i una creu grega central profusament decorada. La predel·la està formada per una taula horitzontal sostinguda amb dues columnes d’ordre corinti, amb una creu paleocristiana encerclada amb una guirnalda. El carrer central presenta una fornícula marmolada d’arc de mig punt, emmarcada amb dues pilastres estriades i un entaulament decorat amb motius florals. A l’interior de la fornícula hi ha una imatge de Sant Llorenç amb la graella, símbol del seu martiri. Els carrers laterals, per contra, compten amb uns plafons rectangulars motllurats amb les imatges de Sant Isidre Llaurador i Sant Josep vestit d’escolanet.</span></span></span></span></p> | 08901-290 | Carretera C-153, km. 27,8 – Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'>El retaule fou inaugurat el</span> 10 d’agost de l’any 1886, diada de Sant Llorenç, amb la presència del bisbe Morgades, que va beneïr les imatges, i de mossèn Jacint Verdaguer, que va celebrar la missa cantada.</span></span></span></p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 1886 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8599.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8603.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml