Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86277 | Espai Natural Protegit del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-del-collsacabra | <p><span><span><span><span>L’Espai Natural Protegit del Collsacabra forma una unitat morfològica definida per un conjunt acinglerat que culmina amb un extens altiplà de 10-12 Km (el Cabrerès). Presenta altures mitjanes que oscil·len entre 900 i 1000 metres (Aiats amb 1305 metres i Cabrera amb 1312 metres). Limita suaument amb la plana de Vic per l’oest i sud-oest, al nord amb la falla de la vall d’Hostoles i a l’est amb la cinglera que el separa de les Guilleries. En destaquen els conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, que han creat un continu de cingles que en alguns sectors permeten l'existència d'espectaculars salts d'aigua (com el de Sallent), així com els corrents fluvials amb engorjats, que presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s’assenten. Els materials que formen aquest zona són eocens, tot i que vers les Guilleries apareixen pissarres, esquists, granodiorites i gneis que corresponen a l’únic aflorament de tot el Sistema Mediterrani. Els sediments eocens són bàsicament calcàries, gresos i margues, entre els que destaquen formacions geològiques ben singulars com les acumulacions sedimentàries de fòssils lamel·libranquis i protozous del tipus nummulits, que formen les anomenades lumaquel·les. Els principals condicionants del paisatge vegetal d’aquest territori són bàsicament el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l’acció antròpica. El clima plujós determina el predomini del paisatge vegetal submediterrani i eurosiberià (rouredes, fagedes...). El relleu escarpat, l'abundància de la vegetació silvatica i el seu aïllament relatiu fan que sigui molt adequat per albergar espècies animals salvatges de caràcter centreeuropeu. El municipi de Rupit i Pruit compta amb 2738,80 hectàrees dins d’aquest espai, que correpon a un 25,22% del total.</span></span></span></span></p> | 08901-162 | Terme municipal de Rupit i Pruit | 42.0165800,2.4824500 | 457149 | 4651747 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img9962.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img6108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img6109.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009, 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 89139 | Conjunt d'edificis al carrer del Manyà i a la plaça del Bisbe Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-al-carrer-del-manya-i-a-la-placa-del-bisbe-font | <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). <em>Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana</em>. Col. Imatges, 1. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 28.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C02.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). <em>El meu Rupit. Recull de poesies</em>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 46-47.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 24-25.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat al bell mig del nucli històric de Rupit, des del carrer de la Barbacana (a la intersecció amb el pont Penjat) i fins al carrer de l’Església i la intersecció amb el carrer del Fossar. Està format per un estret carrer de traçat rectilini amb una longitud d'uns 23 metres i una amplada aproximada d'uns 4 metres, que comença i acaba en plaça. Tant el carrer com les dues places estan emmarcats per les edificacions que les defineixen, que mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i algunes reformes posteriors). La plaça integrada dins del carrer del Manyà, situada a la banda de tramuntana del conjunt, presenta una planta irregular que amida uns 10 metres per 14 metres. Per contra, la plaça del Bisbe Font està situada a migdia i compta amb una planta pràcticament quadrada de 12 metres per 11 metres. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatges i establiments comercials, coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades (sobretot a la segona meitat del segle XVII) i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, algunes restes de revestiments arrebossats i ràfecs de fusta. Cal mencionar la pràctica absència de balcons, en contraposició a d’altres carrers del nucli antic, i la presència de tres edificis completament reformats (dos al carrer del Manyà i un altre a la plaça del Bisbe Font). D’entre totes les construccions destaca la casa de ca l’Apotecari (Manyà, 1) i la de can Camps (Manyà, 7), que compta amb la única llinda del segle XVI que es conserva en bon estat dins del nucli antic.</span></span></span></span></p> | 08901-179 | Carrer de la Barbacana, 2; Carrer del Manyà, 1-7 i 2-4; Plaça del Bisbe Font, 1-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant els segles XVII i XVIII (predominen les construccions de la segona meitat del XVII). Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici situat a la plaça del Bisbe Font, 2 va ser la casa natal del missioner claretià Ramon Font i Farrés (1874-1947), nomenat primer bisbe de Tarija (Bolívia) l’any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest conjunt també engloba dos dels establiments per allotjar visitants més antics de la vila (la fonda Marsal i l’hostal Estrella).</span></span></span></span></p> | 42.0242700,2.4649600 | 455706 | 4652609 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89139-img4898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89139-img4933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89139-img4943.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: ca la Peona (c. Barbacana, 2), ca l’Apotecari-cal Mestre (c. Manyà, 1), can Pelat (c. Manyà, 2), fonda Marsal (c. Manyà, 3), ca l’Arcadi (c. Manyà, 4), can Marsal (c. Manyà, 5), can Camps (c. Manyà, 7), hostal Estrella (pl. Bisbe Font, 1), casa del Bisbe Font-Mª Carme (pl. Bisbe Font, 2), ca l’Ample (pl. Bisbe Font, 3). | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 89607 | L'Agullola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lagullola | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (1979). “L’Agullola de Sant Joan de Fàbregas”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 2, p. 11. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (1982). “L’Agullola de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any III, núm. 11, p. 6-9.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 540.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 401.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 37-40.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 22-23.</span></span></span></span></span></p> | <p>Roca en forma de monòlit, separada de la cinglera i inclinada, que ha esdevingut un dels símbols identitaris de Rupit. Presenta una forma apuntada, està coberta de vegetació arbustiva (sobretot al cim i a la part inferior) i està coronada amb una creu llatina de ferro de color negre. Domina bona part del Collsacabra, la Selva, les Guilleries i les valls de Sau i de Susqueda, i és visible des de molts de la contrada.</p> | 08901-244 | Cinglera de l'Agullola - Rupit | <p>L'element apareix mencionat en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils datat l'any 1379. Apareix mencionat amb el nom de 'Roca d'Aguilera' o 'Guilera'. Posteriorment, l'any 1604 apareix escrit com 'la Guyola'. Aquestes referències poden ser conseqüència de la confusió que hi ha entre els noms derivats d'àguila i d'agulla. El nom de Mugró de Catalunya li fou donat pel rupitenc Miquel Banús.</p> | 42.0043800,2.4836500 | 457240 | 4650391 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-1017463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-img7590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-1017242.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: l'Agullola de Sant Joan, el Mugró de Catalunya. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 89608 | Riera de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT I ROMAGOSA, Joan (1998). “La riera de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 39, p. 22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. Torelló: Celblau, p. 22-29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 18-19, 38-39.</span></span></span></span></span></p> | <p>La riera de Rupit, afluent del riu Ter, està formada per un conjunt de petits rierols i torrents que s'originen a les zones elevades del puig de Rajols, puig del Bac, pla d'Aiats, serra de Mateus i els calms del coll de Pruit. Aquestes aigües s'unifiquen a partir dels paratges de la Lluca, la Sala i el molí Nou. Després salten pel pont dels Tres Ulls al molí del Soler, punt des d'on s'encalmen i van cap al molí d'en Marandes, recorrent el penyal on s'assenta la vila de Rupit per la banda de ponent. Des de la banda de migdia de la vila i fins al gorg de la Trapa (situat sota el salt de Sallent), la riera comporta un desnivell de més de 500 metres i un curs acongostat entre penyals definit per successius salts d'aigua, cascades i gorgs. En aquest tram és important la presència d'antics molins i rescloses entre d'altres elements. Passat el gorg, la riera travessa un tram boscós definit per una gran quantitat de petits salts d'aigua conegut com a Mitjans, per acabar desembocant a l'embassament de Susqueda.</p> <p>La riera es caracteritza per boscos de ribera amb una gran biodiversitat d'espècies: vernedes, freixenedes i algunes plantacions de pollancredes, entre d'altres (àlbers, saücs, avellaners...). En concret, les vernedes són Hàbitats d'Interès Comunitari prioritaris a Catalunya per la Unió Europea.</p> | 08901-245 | Terme municipal de Rupit i Pruit | 42.0190800,2.4701100 | 456129 | 4652030 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6120.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns trams de la riera estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 89609 | Salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-sallent-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 99.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>382, 395, 493.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. Torelló: Celblau, p. 22-29.</span></span></span></span></span></p> | <p>Espectacular salt d'aigua o cascada d'uns 100 metres de caiguda vertical, que emana de la riera de Rupit i s'estimba per la cinglera (entre el cingle de Sant Joan de Fàbregues o de l'Agullola i els cingles de Castellet i Casadevall) formant el gorg de la Trapa o del Diable. Geològicament parlant, el salt es precipita des de la cinglera calcària, la meitat inferior de la qual és de travertí. És un dels símbols identitaris de la població de Rupit.</p> <p> </p> | 08901-246 | Riera de Rupit - Rupit | 42.0156000,2.4734700 | 456405 | 4651642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6293.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 89610 | Castell de l'Envestida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lenvestida | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 48-49.</span></span></span></span></span></p> | <p>Turó encinglerat format per roques de grans dimensions, dibuixades per les fisures que caracteritzen aquesta formació rocosa. La seva disposició recorda el perfil d'un castell, tot i que no ha estat mai cap fortificació roquera ni hi ha cap acció antròpica a la zona. La part superior està formada per dues grans lloses de pedra, amb unes impressionants vistes de la cinglera i els seus contorns. El nom prové d'una llegenda relacionada amb una lluita entre les forces del bé i del mal.</p> <p><em>.</em></p> | 08901-247 | Solana de Pujolràs - Rupit | 42.0196200,2.4797900 | 456931 | 4652085 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-img6132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-1017467.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-1017138.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: castell de la Bastida. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 89612 | Roure del Bac del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-bac-del-collsacabra | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Magnífic exemplar de roure (Quercus pubescens) de 18 metres d'alçada, amb 3,45 metres de volta de canó i una capçada mitjana de 27,5 metres. Presenta una capçada de grans dimensions, de forma arrodonida. Fou declarat Arbre Monumental l'any 1988, segons l'Ordre 1988.08.30 (DOGC 1042, 1988.09.12) amb el número 24.903.01.</p> | 08901-249 | Camí de la Riera - Pruit | 42.0439500,2.4347900 | 453223 | 4654810 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172170.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Cultural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: roure del pla del Call. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2151 | 5.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 89615 | Roure gros del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-colomer | <p>Exemplar de roure de grans dimensions (Quercus pubescens) situat al marge del camí, a poca distància al nord de la masia del Colomer. Presenta un tronc central dividit en tres grans brancades i una capçada mitjana d'uns 23 metres.</p> | 08901-250 | Camí del coll del Bac a Comajoan - Pruit | 42.0526300,2.4265800 | 452550 | 4655779 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8968.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 89619 | Balma dels Llims | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-llims | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 96.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4-6.</span></span></span></span></p> | <p>Balma de grans dimensions situada a la banda de ponent del nucli urbà de Rupit, en el marge oest de la riera. Es tracta d'un abric rocós de molta alçada, amb una visera d'àmplia volada on s'assenta el mur que delimita i sosté el camí de Sant Joan de Fàbregues. Es troba completament oberta pels costats i s'observen diverses roques amuntegades a la banda de migdia. Alhora, en el sòl rocós de la balma, hi ha uns forats excavats de planta rectangular i de diferents mides que servien per estovar-hi el cànem.</p> <p> </p> <p> </p> | 08901-254 | Riera de Rupit - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta balma era utilitzada pels paraires de la vila de Rupit per amarar-hi el cànem entre els segles XVII i XVIII principalment. Pel que sembla, al costat de la balma, hi ha una galeria descendent de quatre metres de fondària que fou explorada l'any 1981 pels membres del GE Mollet.</p> | 42.0245600,2.4644100 | 455661 | 4652642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img5326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img5331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img6658.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 89628 | Estany del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-del-coll | <p><span><span><span><span lang='CA'>MAS, Guillem; CONILL, Gregori; COLOM MOLAS, Joan (2011). “La restauració de l’estany del Coll o de les Granotes”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 16-19.</span></span></span></span></p> | <p>Estany aïllat de planta irregular més o menys allargassada, situat al bell mig dels camps que caracteritzen la zona. Està delimitat amb una tanca de fusta i envoltat per una vegetació on destaquen les comunitats de macròfits i helòfits. L'estany és el punt de reproducció de fins a 8 espècies d’amfibis: la granota roja (Rana temporaria), la granota verda (Phelophilax perezi), la granoteta de punts (Pelodytes punctatus), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo), la salamandra (Salamandra salamandra), el tritó verd (Triturus marmoratus) i el tritó palmat (Lisotriton helveticus). A més a més, l’ànec collverd (Anas plathyrynchos), el cabusset (Tachybaptus rufficollis) i la polla d’aigua (Gallinula chloropus) són ocells aquàtics que també crien a l’estany. L'estany compta amb un hotel per a insectes. Es tracta d'una estructura similar a un armari sense portes, a les lleixes del qual s’hi col·loquen substrats de diferent naturalesa: troncs, pedres, escorça, etc. La seva funció és servir de refugi i lloc de reproducció a diferents espècies d'insectes, sobretot pel que fa a les abelles solitàries i els abellots.</p> | 08901-263 | Camí de la Salut - Pruit | <p>L'estany és propietat de les finques del Coll, el Torrent i Roca-roja de Pruit. A principis del segle XX, era el punt d'abeurament més important per al bestiar de la zona. Durant la segona meitat del segle XX, l'estany es va anar omplint de sediments, fent impracticable la seva funció original. Fou restaurat l'any 2010 per Paisatges Vius, una entitat dedicada a la conservació de la natura de manera compatible amb les activitats socioeconòmiques del territori. L'hotel d'insectes fou elaborat pels professionals de la construcció de Rupit Joan Pujol (fuster) i el paleta Sellabona, que el van construir seguint l'arquitectura rústica típica del poble: fusta fosca, gruixuda i sostre de teula envellida.</p> | 42.0640000,2.4823900 | 457176 | 4657012 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8248.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: estany de les Granotes. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 89638 | Bosc de Corriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-corriol | <p>Magnífica massa boscosa molt significativa pels habitans, sobretot, del nucli urbà de Rupit. Aquest bosc està situat en un dels itineraris de senderisme que neixen al nucli urbà, zona de boletaires i on els canvis estacionals són molt significatius a nivell de paisatgisme. Es tracta d'una formació vegetal dominada per espècies arbòries, amb la presència d'estrats arbustius i herbacis. En concret, aquest bosc està caracteritzat per la presència d'una gran diversitat d'espècies, amb una vegetació força abundant. Entre d'altres s'hi localitzen f<span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>aigs, freixes, teixos, roures, trèmols (Populus tremola), avets, pi roig, bedolls (siberià), pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), avellaners, pieces i alguna alzina de manera més residual. </span></span></span><span><span><span>Alhora també s’hi comptabilitzen aurons, galzerans, esbarsers, lleterasses i ginebrons. </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>En darrer terme, i donada la presència de faigs, també hi ha grevols.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08901-273 | Pla de Corriol - Pruit | 42.0383800,2.4719200 | 456292 | 4654172 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7237.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 89639 | Avets del Saltiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-saltiri | <p>Font: informació oral del sr. Xavier Montesinos [Entrevista: 09-06-2021].</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplars de quatre a</span></span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>vets blancs (Avies alba) situats en un dels marges que encaixonen el torrent del Saltiri, en una zona obaga. Els exemplars són de grans dimensions, amb una alçada aproximada d'uns 40 metres. Presenten un tronc central a partir del qual neix el brancatge, amb una disposició que li dona una forma piramidal allargassada. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Aquests espècimens són arbres eurosiberians, arribats a la zona mitjançant la serralada Tranversal i, per tant, probablement són espontanis. Dins del terme municipal, els avets creixen en boscos mixtos.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-274 | Plans de Corriol - Torrent del Saltiri - Pruit | 42.0302100,2.4704100 | 456161 | 4653266 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7254.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 89640 | Esquei del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquei-del-grau | <p><span><span><span>BIGAS BAU, Marc (2006). “Trabucaires i lladres de camí ral al Collsacabra”. <em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em>, any XXVII, núm. 56, p. 24-27. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 48.</span></span></span></span></span></p> | <p>Massa rocallosa de superfície clivellada i cantelluda, plena de fissures i arestes. Es tracta d'un vessant rocós de fort pendent, on la roca de calcaries gresoses aflora per damunt del traçat del camí ral de Vic a Olot. S'hi accedeix mitjançant un estret corriol que s'inicia a l'extrem de la segona plataforma o rampa empedrada que caracteritza les Marrades del Grau. La zona està coberta per una espessa vegetació ombrívola de faigs i roures. Uns metres més enllà en direcció a llevant, formant part de la mateixa formació rocosa, hi ha la cèlebre mina dels Bandolers. Es tracta d'una gran esquerda rocallosa d'uns 50 metres de llargada, amb una amplada mitjana aproximada d'1,20 metres i uns 4 o 5 metres de fondària, que probablement fou adaptada per facilitar el trànsit de persones. Tant l'arbrat de la zona com el sotabosc la camuflen, restant d'aquesta manera un amagatall que fou utilitzat pel bandolerisme i els lladres del camí ral durant els segles XVIII i XIX.</p> | 08901-275 | Les Marrades del Grau - Pruit | 42.0782100,2.4571300 | 455096 | 4658602 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8444.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 89642 | Roures de Comajoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-comajoan | <p>Magnífics exemplars de roure situats als voltants de la masia de Comajoan, prop dels camins que li donen accés i dins de la seva finca. Aquests espècimens destaquen per la seva majestuositat, antiguitat i dimensions, amb uns espectaculars troncs centrals amb un brancatge espès i unes capçades aproximades d'uns 18 metres de diàmetre. </p> | 08901-276 | Plans de Comajoan - Pruit | 42.0581600,2.4275400 | 452633 | 4656392 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-img9071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-1017367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-img8984.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-1017363.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels exemplars estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 89643 | Roures de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Magnífics exemplars de roure situats dins de la finca de la masia de la Sala, al marge del camí que dona accés a la riera de Rupit i a l'era de la Guilla, al costat d'uns camps. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquests espècimens destaquen per la seva majestuositat, antiguitat i dimensions, amb uns espectaculars troncs centrals amb un brancatge espès i unes capçades aproximades d'entre 13 i 18 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-277 | Masia de la Sala - Rupit | 42.0291400,2.4605100 | 455341 | 4653152 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0440.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 89644 | Roques de les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-les-baumes | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. </span><em><span>Ausa</span></em><span>, XXII, núm. 158, p. 528, 540.</span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de roques situades a l'extrem de tramuntana d'un petit turonet situat al costat de la masia de les Baumes, sota cingle. Es tracta d'un conjunt de grans dimensions de pedra calcaria, format per dues grans lloses planes i una roca irregular de grans dimensions, disposades formant un petit corredor interior de traçat rectilini. Aquest espai es troba semicobert per una llosa plana i una altra roca de caire més informe.</p> | 08901-278 | Les Baumes - Rupit | <p>Per la seva peculiaritat, aquestes roques servien com a fites de referència dins de la documentació referida a la zona i datada al segle XVI. La primera referència documental que menciona aquest conjunt és de l'any 1597. El seu nom fa referència al fet que hi tocava bastant el sol, mitjançant l'aprofitament dels esqueis de la cinglera que permetien el pas de la llum. La resta de la zona quedava a l'ombra ben aviat, quan el sol es començava a pondre. Hi ha la possibilitat que es tractés d'un dolmen, tot i que caldrà un estudi i una intervenció arqueològica per comprobar-ho.</p> | 42.0085600,2.4870100 | 457521 | 4650854 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0223.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: l'Assolelladora, la Solaiadora. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 89647 | Dita de la Casassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-la-casassa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 123.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'L'Om, els Esqueions i la Jaça, tots tres del puta d'en Casassa'.</p> | 08901-280 | 42.0411100,2.4793900 | 456912 | 4654472 | 08901 | Rupit i Pruit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta dita fa referència a les propietats relacionades amb el mas de la Casassa, que fou una de les pagesies més grans del terme de Rupit i Pruit i del Collsacabra. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 89679 | Balma del Moner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moner | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. </span>Valls: Cossetània Edicions, p. 155-156.</span></p> | <p><span><span lang='ca-ES'>Balma de grans dimensions situada sota del carrer de la Barbacana i a la banda de llevant del molí d’en Marandes, orientada a la riera de Rupit. Presenta una longitud aproximada d’uns 60 metres i està coberta amb una gran visera formada per la pròpia roca natural del terreny, caracteritzada per la pedra calcària pròpia de la regió. La part inferior de la balma està erosionada per l’acció de l’aigua de la riera.</span></span></p> <p lang='ca-ES'> </p> | 08901-297 | Carrer de la Barbacana – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>La primera referència documental relacionada amb aquesta balma data de l’any 1598 quan Miquel Soler Moner, moliner de Rupit, estableix l’antic molí de Soler Moner (actualment conegut com el molí d’en Marandes) juntament amb la balma. En un document datat l’any 1623, la balma apareix mencionada com la balma del Moner.</span></span></p> | 42.0254500,2.4662900 | 455817 | 4652740 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img4789.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 89704 | Mirador dels Bassis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-dels-bassis | <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Mirador excepcional situat a l’extrem sud oriental del cingle dels Bassis, sota el pla de la Palomera i damunt del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues i de la masia del Roquer. Es tracta d’un espai esglaonat més o menys regular, format per la pròpia roca natural del cingle. Presenta unes vistes excepcionals del cingle de Fàbregues, l’església de Sant Joan de Fàbregues i la masia del Roquer, així com bona part de les Guilleries i dels cingles de Casadevall i del Far. Al bell mig de l'espai, gravats a la roca, hi ha dos relleus esculpits amb la imatge d’una serp i el rostre d’una figura religiosa.</span></span></span></span></span></p> | 08901-303 | Els Bassis - Rupit | <p><span><span><span><span>Els gravats foren esculpits pel rupitenc Miquel Banús.</span></span></span></span></p> | 42.0143400,2.4695000 | 456075 | 4651504 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5198.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 86235 | La Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fontana | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R20.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M29.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 116.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>392, 453, 459.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>83-84, 90-91.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici aïllat de grans dimensions, situat a l'interior d'una finca tancada amb un destacable jardí tipus Versailles i diversos espècimens botànics destacats. El volum principal presenta una planta en forma d'U i està format per tres grans cossos adossats, amb un pati interior i un altre de posterior. Aquests cossos presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants i estan distribuïts en planta baixa, dos pisos i golfes. A l'extrem sud-oest de la construcció, tancant la façana principal per la banda de ponent, hi ha una torre de planta quadrada amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuït en planta baixa i tres pisos. Totes aquestes construccions tenen els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb pedra i protegit per un porxo obert a l'exterior mitjanaçant arcs carpanells adovellats i sostinguts amb pilars de pedra. Al primer pis destaca una galeria formada amb el mateix tipus d'arcs que els del porxo anterior, tot i que protegida amb un voladís de teula àrab. Al seu costat hi ha un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La resta d'obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. També n'hi ha de bastides en pedra. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. L'edifici integra una capella-oratori a l'interior dedicada a Santa Maria i coberta amb una volta rebaixada amb arestes i culs de llàntia.</p> <p>A la banda de llevant del volum principal hi ha una sèrie de coberts auxiliars i un picador. A la banda de tramuntana hi ha un volum aïllat destinat a museu. És la seu de la Fundació La Fontana i s'hi exposa una magnífica col·lecció de ceràmica espanyola datada entre els segles XIV i XIX, així com una altra col·lecció d'instruments musicals no occidentals de gran prestigi i reconeixement.</p> | 08901-122 | Pla del Corriol - Pruit | <p>L'edifici fou construït entre els anys 1919 i 1922 com a casa d'estiueig. Inicialment, el projecte fou encarregat a l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, de gran prestigi en aquell temps. Tot i això, el contracte es trencà en iniciar les tasques de construcció i acabà les obres el sr. Fontana, propietari de la finca. Alguns dels canvis respecte al projecte original foren la reducció dels elements bastits amb pedra desbastada i la modificació de l'escala central de l'edifici, que era força més monumental en origen. Pel que fa als elements decoratius (llindes, barbacanes, capitells...) foren encarregats a l'escultor Jon, de Sitges.</p> | 42.0337500,2.4714000 | 456246 | 4653659 | 1919-1922 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86235-img5638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86235-img5640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86235-img5630.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 86245 | Torre del Llorà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-llora | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M31.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 115, 269.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 393.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 89.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta obertures rectangulars i un porxo adossat a la façana de tramuntana, cobert amb una teulada d'un sol vessant i sostingut amb pilars de pedra. A la façana de migdia hi ha un pedrís de planta semicircular. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> <p>Adossada a la façana de llevant hi ha la capella. É<span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>s de nau única, amb l'absis carrat orientat a migdia, i està coberta amb una teulada de tres vessants. El portal és d'obertura rectangular bastit amb carreus de pedra i decorat amb motllures. Està rematat amb una petita fornícula d'arc rebaixat, sense cap imatge i decorat amb unes volutes a cada costat. La part superior del parament forma un frontó triangular delimitat amb pedra motllurada. La façana està coronada per un</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> campanar d'espadanya bastit en pedra, amb campana i rematat amb una creu llatina. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Tota la façana està decorada amb esgrafiats que presenten formes vegetals i celestes, i està emmarcada amb cassetons també esgrafiats. A la façana de llevant hi ha dues obertures rectangulars amb vitralls. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A l'interior de la capella hi ha una pica de marbre semiesfèrica adossada al parament de migdia. Presenta diverses incisions i una cara masculina esculpida en alt relleu.</span></span></span></span></span></p> | 08901-132 | Pla de Casalliques - Pruit | <p><span><span><span>Tant la torre del Llorà com la capella foren erigides per uns industrials tèxtils establerts vora la conca del riu Ter. La torre fou construïda a principis de la dècada dels anys 40 del segle XX, mentre que la capella fou bastida l'any 1950, tal i com indica una inscripció situada al mateix temple 'ANNO SANCTO MCML'.</span></span></span><span><span><span> La propietària era la sra. Tecla Sala. Es tracta d'un temple d'</span></span></span><span><span><span>estil totalment eclèctic, amb elements d'estètica barroca i clàssica. Probablement la pica és anterior al a construcció de la capella, de manera que segurament fou traslladada al temple des d'un altre indret. Segons la bibliografia consultada, aquesta capella està dedicada a Sant Cristòfol, tot i que segons l'Arxiu Gavín, a mitjans dels anys 80 del segle XX, estava dedicada a Santa Tecla.</span></span></span></p> | 42.0445800,2.4739800 | 456467 | 4654860 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86245-img8694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86245-1017315.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 84309 | Goigs de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-0 | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIÓS SANT ANDREU, APÒSTOL, patró de la parròquia de Pruit, bisbat de Vic, la seva festa 30 de novembre:</p> <p>Puix fruïu de tant honor / dalt del cel glorificat: / Andreu, Apòstol sagrat, / sigueu nostre intercessor.</p> <p>Betsaida, petita aldea, / vegé el vostre naixement, / de pares, senzilla gent, / pescadors de Galilea. / També fóreu pescador / fins que per Crist sou cridat.</p> <p>Si Vós, per naturalesa, / nom preclar no haveu tingut, / el tresor de la virtut / us revesteix de noblesa, / trepitgeu amb gran valor / riqueses i vanitat.</p> <p>La vida de penitència / que predicava Joan / us dóna exemple molt gran / i us atreu amb vehemència. / De tant sant predicador / sou deixeble aprofitat.</p> <p>Vegé atansar-se el Messias / Joan i cridà amb gran veu: / Heus ací l'Anyell de Déu / promès per les profecies. / Us corprèn el Redemptor / el moment que us ha mirat.</p> <p>Un jorn, tot pescant amb Pere, / Jesús passa per allí / i us digué: -Segueix-me a mi, / que una altra pesca t'espera. / -Seràs d'homes pescador.- / Vós, trema i barca heu deixat.</p> <p>A predicar us senyalaren / les províncies de Llevant. / Els dons de l'Esperit Sant / la vostra ànima adornaren. / Fructifica la llavor / que Vós allí haveu sembrat.</p> <p>En l'Espiro, Escitia i Tràcia / l'Evangeli prediqueu / i va penetrant arreu / la doctrina de la Gràcia. / Impulsat pel vostre amor / a Patras heu arribat.</p> <p>A la divinal doctrina / Egeas es resisteix / i el seu odi més li creix / quan li proveu que és divina. / Jesús, que és el ver Senyor, / per tothom deu seu adorat.</p> <p>El Procònsul, encès d'ira, / no es mostra pas convençut, / mes Vós no sou pas vençut, / la vostra constància admira. / Malgrat son encès furor / Vós al Crist heu defensat.</p> <p>Egeas us duu al suplici / i us condemna a morir en creu; / al Senyor oferireu / vostra vida en sacrifici. / Sereu Vós el vencedor / expirant en creu clavat.</p> <p>-O, creu santa i benamada- / clameu quan la creu heu vist, / -Santa creu de Jesucrist, / quan de temps t'he suspirada. / En tu morí el meu Senyor, / jo en tu moriré de grat.-</p> <p>Amb dolors sense mesura / viviu dos dies en creu, / entretant Vós prediqueu / bo i clavat en la creu dura, / fins que en ales de l'amor / voleu a l'eternitat.</p> <p>Un bell temple us edifica / la parròquia de Pruit / l'any siscents-seixanta-vuit / i a Vós, Andreu, el dedica. / Escolteu nostre clamor / en el temps de malvestat.</p> <p>La parròquia que us venera / lliureu-la de guerra i fam, / conserveu-li els fruits del camp, / concediu-li fe sincera. / Sigueu nostre protector, / Patró nostre venerat.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix fruïu de tant honor / dalt del cel glorificat: / Andreu, Apòstol sagrat, / sigueu nostre intercessor'.</p> | 08901-2 | Plaça de l'Església - Pruit | 42.0424200,2.4555300 | 454938 | 4654629 | 1965 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84309-sandreupruit.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Rostoll. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 84310 | Goigs de la Mare de Déu de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-montdois | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 81-82, 86.</p> <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra. Paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 87.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLOANÇA DE LA MARE DE DÉU DE MONTDOIS que es canten a la seva ermita de la tenència de Sant Joan de Fàbregues-Parròquia de Rupit-Bisbat de Vic:</p> <p>ENTRADA</p> <p>Puix sou tan glorificada / i en virtut molt singular: / <em>A Montdois sou venerada, / Mare i Verge Tutelar</em>.</p> <p>Fou molt gran vostra alegria / esperant el Redemptor; / Gabriel ambaixador / us anuncià, Maria, / que Jesús de vós volia / néixer per al món salvar.</p> <p>Sortós fou per vós el dia / en que el vostre Fill fou nat / i dels cors d'àngels lloat / amb celestial melodia. / Els pastors amb alegria / tots el varen adorar.</p> <p>Gran goig per vós quan vingueren / els tres Reis de l'Orient / amb l'estel molt resplendent / que per bon guia tingueren. / Or, encens, mirra volgueren / al vostre Fill ofrenar.</p> <p>Vostre goig fou sens mesura / al veure ressuscitat / al que poc abans clavat / miráreu en la creu dura. / Al cumplir-se l'Escriptura / el cor vostre es va alegrar.</p> <p>Arribant l'esperat dia / per tothom tan desitjat / de veure el Crist exaltat, / el vostre Fill, o Maria, / us donà gran alegria / el veure'l al cel pujar.</p> <p>Sentiu gran goig al Cenacle / quan baixà l'Esperit Sant, / als apòstols abrandant / amb aquell foc de miracle; / han portat el diví oracle / fins a l'altra part del mar.</p> <p>Per ser Reina i Advocada / de tota la humanitat / amb cos i ànima heu pujat / al cel on sou coronada; / a l'ànima confiada / vós soleu sempre escoltar.</p> <p>Vetlleu, o Verge maria, / des del vostre altiu palau. / Fàbregas, Rupit i Sau, / Tavertet i Guilleria / la comarca en vós confia / i sovint us ve a pregar.</p> <p>En tot mal sou invocada, / i esperem el vostre ajut, / envieu en temps d'eixut / la pluja tan desitjada; / doneu-nos fe i bona anyada, / gràcia i pau a nostra llar.</p> <p>Si venim a vostra ermita / per camins i caminois, / al cel, Verge de Montdois, / també us volem fer visita; / qui vostres virtuts imita / certament s'ha de salvar.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix sou tan glorificada / i en virtut tan singular. / <em>A Montdois sou venerada, / Mare i Verge Tutelar</em>.</p> | 08901-3 | Pla de Montdois - Rupit | <p>Aquests goigs es canten per l'aplec de la Mare de Déu de Montdois, que es celebra el dilluns abans de l'Ascensió, dit de Rogatives.</p> | 41.9859100,2.4816100 | 457059 | 4648342 | 1970 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84310-rupit-mondois-1970.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Algunsgoigs. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 84311 | Goigs de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2009). “Goigs a lloança de Sant Joan Baptista, patró de Fàbregues i Rupit (Bisbat de Vic)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 61, p. 35.</span></span></span></span></p> | XXI | <p>'GOIGS A LLOANÇA DE SANT JOAN BAPTISTA, patró de Fàbregues i de Rupit (Bisbat de Vic):</p> <p>De Jesús, el Fill Ungit, / vàreu ser-ne el Precursor: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Isabel, la vostra mare, / va commoure un goig tan gran: / tot i sent velleta, encara / podia tenir un infant. / Vostre pare ha emmudit / en rebre tan gran favor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Ja de velles profecies / va arribar l'acompliment: / quan bategeu el Messies / comença el Nou Testament. / De Jesús, l'Anyell predit, / vau ser Vós el Precursor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>-L'Anyell Sant és amb nosaltres!- / proclameu a viva veu / quan al Jordà enmig dels altres / pecadors el batejeu. / El cel s'obra tot seguit / amb tan alta resplandor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Vós, no combregeu amb rodes / de molí i la veritat / predicant, pel rei Herodes / vàreu ser decapitat. / Mes no ofega el vostre crit / el flagell aterridor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Després de la maltempsada / d'una guerra entre germans, / vàreu veure restaurada / eixa ermita dels voltants / on us lloa dia i nit / nostre cor amb molt fervor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Us fan grata companyia / l'Agullola i el Sallent; / amb ells parleu cada dia / dels treballs d'aquesta gent. / Aquest poble us ha escollit / perquè en fóssiu el Patró: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Heu viscut jorns molt penosos / mai vistos en temps passat, / quan vostres fills neguitosos / marxaren a la ciutat. / Més Vós, de tan entendrit, / no els deixeu en l'abandó: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Arribada la diada, / us venim a demanar / que aquesta terra aimada / la volgueu sempre emparar. / Avui tot el poble unit / us canta goigs a llaor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Amb el cor enfervorit / invoquem al Sant Patró: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector'</em>.</p> | 08901-4 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p>Aquests goigs foren compostos pel rupitenc Miquel Banús (text i il·lustracions) i per Josep Maria i Bernat Vivancos (música). Es cantaren per primera vegada a l'església de Sant Joan de Fàbregues el 21 d'abril del 2007, en motiu del casament d'aquest darrer.</p> | 42.0102000,2.4679500 | 455944 | 4651046 | 2007 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84311-goigs-st-joan.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Banús, Josep Maria Vivancos i Bernat Vivancos | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 84313 | Cobles de la Mare de Déu del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-de-la-mare-de-deu-del-roure | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 89.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any VI, núm. 23, p. 4-6.</span></span></span></span></p> <p>BANÚS, Miquel (1995). 'Un monòlit a mossèn Cinto Verdaguer al Collsacabra'. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XVI, núm. 34, p. 18.</p> <p>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). 'Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra'. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, <span lang='CA'><span><span>any XXIII, </span></span></span>núm. 47, p. 9-19.</p> <p>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. [Barcelona]: Proa, p. 38-39, 43-44.</p> <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32, 116.</p> | XIX | <p>'COBLES DE LA MARE DE DÉU DEL ROURE que es venera a la masia del Bac, parròquia de Pruit. Bisbat de Vic:</p> <p>Verge del Roure / de Pruit estel, / feu-nos-hi ploure / gràcies del cel.</p> <p>Sota una branca / d'un roure ombriu, / colomablanca / féreu lo niu.</p> <p>Tant alt niàreu / per veure el pla, / pla que rosàreu / bé florirà.</p> <p>Quan se moria / l'arbre envellit, / per vós, Maria, / ha reverdit.</p> <p>Si el vent l'espolsa, / pom de verdor, / com arpa dolça / llança remor.</p> <p>Des de Cabrera / fins a Rupit, / rosa més vera / no hi ha florit.</p> <p>Rosa boscana, / blanc gessamí, / feu d'eixa plana / vostre jardí.</p> <p>Les cogullades / i el rossinyol, / vos fan albades / al sortit el sol.</p> <p>Les pastoretes / vos porten rams, / rams de floretes / d'aqueixos camps.</p> <p>Nois i donzelles, / portau-li flors / portau-li amb elles / los vostres cors.</p> <p>En eixa plana / tothom vos diu, / oh Sobirana, / que ens beneïu.</p> <p>Beneïu serra, / poble i conreu, / i aqueixa terra / plena de neu.</p> <p>I eixes masies, / horts catalans / de satalies, / d'herois i sants.</p> <p>Estau Maria / vora el camí / per ser la guia / del pelegrí.</p> <p>Al cel guiau-nos / Estel de Pruit / i Jesús dau-nos / que és vostre fruit'.</p> | 08901-5 | Carretera C-153, km. 27 - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquestes cobles foren escrites per mossèn Jacint Verdaguer, el qual feia llargues estades a la masia del Bac. Estan basades en una petita poesia dedicada a la Mare de Déu del Roure, que va escriure l’any 1886 després d’assistir a l’aplec anual del dia 8 de setembre, festivitat del naixement de la Mare de Déu. Posteriorment, l’any 1899, mossèn Cinto modificà, amplià i posà música a aquella poesia, convertint-la en les cobles que actualment coneixem.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0430100,2.4335800 | 453122 | 4654707 | 1899 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84313-pruit-roure.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mossèn Jacint Verdaguer | La imatge ha estat extreta de l'espai web Algunsgoigs. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 84314 | Goigs de Sant Miquel Arcàngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-miquel-arcangel | <p>ALEMANY, Lluís. <em>Goigs a lloança de l'Arcàngel Sant Miquel príncep de les Milícies Celestials, Patró de la parròquia de Rupit</em>. Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. Consultat 18 setembre de 2020, des de https://bd.centrelectura.cat/items/show/23296</p> <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 16.</p> | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIÓS SANT MIQUEL ARCÀNGEL, PATRÓ DE LA PARRÒQUIA DE RUPIT, Bisbat de Vic:</p> <p>ENTRADA</p> <p>Arcàngel de gran valor, / i Príncep sou en el Cel: / <em>vulgueu-nos ser Protector, / Patró nostre Sant Miquel</em>.</p> <p>Quan Déu Etern us creà / mostrà el gran poder seu. / Miquel per nom us donà, / que és dir que sou veu de Déu; / per voler igual honor /càstig doneu a Lusbel.</p> <p>Capità sou valerós / de tropes Celestials, / rendits quedaren per Vós / tots els dragons infernals; / desterrant-los amb rigor / a patir pena cruel.</p> <p>En l'Imperi Cristià / el gran Atlant Constantí; / grans victòries abastà / sent-li vós guiador fi; / per ser vós l'explorador / del Profeta Ezequiel.</p> <p>Vostre valor singular / coneix el mar i la terra, / per Vós es partí el mar / fent contra Faraó guerra, / camí donà salvador / al fugitiu Israel.</p> <p>De les Ànimes empar / sou contra tot enemic, / essent Vós refugi rar / contra son poder inic; / per abatre son rigor / és vostra balança fidel.</p> <p>Contra l'inic Anticrist / sereu vos el Capità, / i el Poble de Jesucrist / ha de guardar vostra mà; / d'ell sereu triomfador / venint armat des del Cel.</p> <p>En el Judici final / es veurà vostre poder, / separant el bé del mal, / i fent guerra a Llucifer; / entre tant gran amargor / mostreu-vos bresca de mel.</p> <p>TORNADA</p> <p>Sent tant gran vostre valor / en la terra, mar i Cel, / <em>vulgue-nos ser Protector, / Patró nostre Sant Miquel</em>'.</p> | 08901-6 | Carrer de l'Església, 3 - Rupit | 42.0238200,2.4651900 | 455725 | 4652559 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84314-a5578ab7dae5b636780f1868c0a7ff7e.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 84333 | Goigs de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-2 | <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLAOR DE LA VERGE I MÀRTIR SANTA LLÚCIA DE RUPIT:</p> <p><em>Verge i Màrtir, Advocada / del que viu en fosca nit: / Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Sou la Flor siracusana / que, nascuda en ric verger, / amb sa aroma cristiana / perfumà el segle tercer. / Flor tant bella i perfumada / no s'ha pas emmusteït: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Les humanes esposalles / i el dot vostre refuseu, / car us lliga amb dolces malles / Jesucrist clavat en creu. / Sereu Vós la desposada / de l'Anyell que us ha escollit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Enrogida pel martiri, / blanca Flor d'ànima i cos, / us empeny el sant deliri / de morir pel diví Espòs. / Com que el foc no us ha abrusada, / el coltell us ha ferit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Feu que nostres Guilleries, / d'aquest món entre els esculls, / s'emmirallin, tots els dies, / en l'espill de vostres ulls. / Seguirem vostra petjada / amb pas ferm i decidit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>És tant bell el panorama / des de vostre mirador, / que, admirat, el cor exclama: / 'Gran és l'obra del Senyor'. / L'Agullola redreçada / cel amunt signa amb el dit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Ací dalt, clots i carenes / de Vós reben el perfum; / i les nits són més serenes, / i els estels donen més llum. / ¡Oh, que bella és la contrada / i el sojorn que heu escollit! / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Us arriba a la capella, / dia i nit, ben dolçament, / la devota cantarella / del proper Salt de Sallent. / També us fa dolça cantada / nostre cor engelosit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Quan, cada any, ve vostra festa, / entorn vostre es fa un aplec. / Aquell jorn, teniu requesta, / i us plau veure'ns frec a frec. / Al llindar de l'hivernada / vostre amor ens ha acollit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Als devots que la ceguera / clou l'esguard, abans serè, / feu que els mostri la drecera / la llum clara de la fe. / No faran gens de marrada / amb la llum de l'esperit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Beneïu clots i cingleres; / fecundeu boscos i camps; / a tot mal poseu fronteres, / i allunyeu el foc dels llamps. / Que la pau hi faci estada / lluny del mundanal brogit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p><em>Amb més fe, cada vegada, / canta el cor enfervorit: / Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit</em>'.</p> | 08901-7 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | <p>La primera edició publicada d'aquests goigs data del 13 de desembre de l'any 1963, data en la que fou<span lang='CA'><span><span> beneït i inaugurat tant el pedró com la casa del mateix nom, que està situada al seu costat. Aquest acte es considera el primer aplec que es celebrà en honor a la santa. Aquesta edició del goigs en honor a la santa tenen</span></span></span> llicència eclesiàstica i xilografies d'A. Gelabert.</p> <p> </p> | 42.0208000,2.4721800 | 456301 | 4652220 | 1963 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84333-img3072.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mossèn Antoni Malats | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 84335 | Cançó de les noies de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-les-noies-de-rupit | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra. Paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 52-53.</p> | XX | <p>'Les noies de Rupit</p> <p>se'n van a pixar al riu,</p> <p>i els de Susqueda es queixen </p> <p>que en comptes d'aigua baixa lleixiu'.</p> | 08901-9 | <p>Aquesta estrofa la cantava la gent gran de Rupit amb la música de la cançó 'En Pere Gallerí'. La lletra fa referència a la rivalitat entre el poble de Rupit i Susqueda, abans que aquest darrer estigués submergit dins les aigües del pantà del mateix nom (recordem que la riera de Rupit desguassava al riu Ter, en aquesta mateixa població).</p> <p> </p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 84336 | Costum de les llevadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-llevadores | <p>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 55.</p> | XX | Ja no es fa | <p>Antic costum rupitenc relacionat amb les llevadores que assistien els parts de les dones del municipi. S'encenia una gran foguera davant de la porta de la casa del nadó i, al seu voltant, el padrí disposava unes quantes monedes destinades al pagament de la llevadora. Si aquesta considerava que no eren suficients, manifestava que no s'hi veia fins que la quantitat de monedes afegides la satisfés.</p> | 08901-10 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 84339 | La barrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barrera | <p>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). <em>Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 21.</p> | XX | Ja no es fa | <p>Antic costum rupitenc relacionat amb la cerimònia de les noces. Un cop casats, quan els nuvis sortien de l'església, els joves de Rupit posaven cordes estirades amb cistells penjats a la porta del temple, de tal manera que creaven una barrera. Els nuvis no podien passar si no posaven diners a cada cistell.</p> | 08901-13 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 84347 | Dita de Rupit 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-1 | <p>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</p> <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</p> | XX | <p>'A Rupit, ben pagat i mal servit'.</p> | 08901-15 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 84348 | Dita de Rupit 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-2 | <p>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</p> <p>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 169, 208.</p> <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</p> | XX | <p>'A Rupit, molta gana i poc delit'.</p> | 08901-16 | <p>Aquesta dita era utilitzada pels habitants de Pruit en relació als seus veïns de Rupit. En origen, la dita estava relacionada amb una dona pobra de la contrada que, de tant en tant, anava a captar per les cases de Pruit i Falgars. L'anomenaven l'Espineta de Rupit i tenia fama d'anar a captar cansada i sense ganes de treballar. D'aquí la dita original: 'L'Espineta de Rupit, molta gana i poc delit'.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 84414 | Dita de Rupit 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-3 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'A Rupit, molta panxa i poc melic'.</p> | 08901-17 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 84416 | Dita de Rupit 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-4 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 52.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'A Rupit, no s'hi entra ni per mar ni per terra'.</p> | 08901-18 | <p>Aquesta dita fa referència al fet que, antigament, el poble de Rupit només tenia tres accessos al clos murallat: el Coll del Castell, la Davallada i el carrer de la Barbacana. Tots tres estan assentats damunt la penya, de manera que només trepitjant roca podies accedir a l'interior de la vila.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 84417 | Dita de Rupit 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-5 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 519.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'Rupit, poble ardit, però ensopit'.</p> | 08901-19 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 84418 | Dita de Rupit 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-6 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'El que passa a Madrid passa a Rupit'.</p> | 08901-20 | <p>Aquesta dita fa referència al fet que, si fa no fa, a tot arreu passen les mateixes coses.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 84420 | Dita del dinar de Pruit i Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-dinar-de-pruit-i-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 53-54.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'A Pruit toquen quan el tenen cuit. A Rupit, quan l'han paït'.</p> | 08901-21 | <p>Aquesta dita fa referència al fet que, antigament, als pobles rurals, es feien uns repics de campana per anunciar l'hora d'anar a dinar. A Rupit, aquest senyal deixà de tocar-se l'any 1979 amb la marxa de mossèn Josep Molas i la seva germana Carme, que també feien de campaners.</p> | 42.0238000,2.4651800 | 455724 | 4652557 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 84439 | El Torrentó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrento | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M17.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370, 466.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 105.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i assentat damunt del desnivell del terreny. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a llevant. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. L'altre volum, adossat a la banda de migdia, també presentauna teulada de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. El darrer volum, adossat a la façana de migdia de l'anterior, correspon a una antiga pallissa. Presenta una teulada de dues vessants sostinguda amb pilars de pedra. Consta de dos nivells i una coberta de llates i bigues de fusta. Destaca una llinda de fusta gravada dins del segle XVII. Se li adossen un parell de volums auxiliars amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un únic nivell. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb carreus a les cantonades. El volum principal té els paraments arrebossats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cabana està situada a la banda de ponent de la masia. És de planta rectangular, està coberta amb una teulada de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia, davant l'era. Compta amb un destacable ràfec de llates i bigues de fusta i està distribuïda en planta baixa i pis. Presenta un portal d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella central està datada amb l'any 1771. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Al pis hi ha una obertura de característiques semblants, tot i que tapiada. A la banda de llevant s'hi adossa un cos cobert amb la prolongació de la vessant de la teulada del volum principal, i amb un portal rectangular a la planta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar lligada amb morter de calç.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-37 | Clot dels Milicians - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em>Faber </em><span><span><span><span><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó.</span></span></span></span></span></span></span></span></span> Posteriorment, e</span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>n el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Torrentó' dins del terme de Sant Llorenç Dosmunts. Algunes de les llindes conservades en l'edifici actual estan datades en els segles XVII i XVIII (1733?).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0518400,2.4312400 | 452935 | 4655688 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: el Torrentó del Collsacabra. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 86254 | Sardana de l'Alcalde | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-lalcalde | XX | <p><span><span><span>Tradicional sardana rupitenca que es balla per la Festa Major de Rupit. Es tracta d’una dansa ordenada, encapçalada per les autoritats del consistori (jutge de pau, alcalde i regidors) i la resta del poble. Es balla en parelles, en una sola rotllana i sense que s’hi pugui afegir ningú més un cop iniciada. La sardana, anomenada “Rupit, perla del Collsacabra”, té música i lletra pròpies i està composta de deu tirades de 35 punts de curts i 87 de llargs. Com a repetició és tradicional que es toqui una tirada de curts i una de llargs de la coneguda sardana “La Santa Espina”, de 23 i 87 punts respectivament. Actualment, la sardana de l’Alcalde és la darrera peça que es toca al final de l’audició que es fa després del concert de Festa Major.</span></span></span></p> | 08901-141 | Plaça Major - Rupit | <p><span lang='ES-TRAD'><span><span>Antigament, aquesta sardana es ballava en sortir de la missa solemne de la Festa Major de Rupit. Té l’origen en l'antic contrapàs que, encapçalat per una persona notable, es ballava a la sortida de l’ofici. Aquesta dansa fou recuperada l’any 1924. La lletra de la sardana és obra de mossèn Frederic Pujol i Tarrés, rector de la parroquia de Sant Miquel de Palau-sacosta de la ciutat de Girona, organista i compositor. L’autor de la lletra és en Josep Puigdemont i Oliveras d’Amer. Aquesta lletra descriu i enalteix la bellesa paisatgística del poble de Rupit. L</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>a sardana dedicada a Rupit es va estrenar el 29 de setembre de 2011, dia de Sant Miquel.</span></span></span></p> | 42.0234600,2.4647500 | 455688 | 4652520 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86254-festa-major-rupit.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 86263 | Festa Major de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-pruit | <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Festa Major de Pruit es celebra anualment el dia 30 de novembre, diada de Sant Andreu Apòstol, patró de Pruit. Els actes consisteixen en una missa solemne a la parròquia de Sant Andreu, amb la cantada dels goigs dedicats al sant, i un vermut. També es fa la rifa d’una panera entre els assistents.</span></span></span></p> | 08901-150 | Nucli urbà de Pruit | 42.0425000,2.4552600 | 454916 | 4654638 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86263-festa-major-pruit.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 86264 | Festivitat de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-llorenc | XX | <p><span><span><span>La Festivitat de Sant Llorenç es celebra anualment pels voltants del dia 9 d’agost, vigília de la diada de Sant Llorenç Màrtir. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Sant Llorenç Dosmunts, amb la cantada dels goigs dedicats al sant, i un vermut amb piscolabis. Està organitzada pels veïns de Pruit, localitat a la pertany el temple.</span></span></span></p> | 08901-151 | Carretera C-153, km. 28 - Pruit | 45321 | 4653869 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86264-img8584.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La festa de Sant Llorenç s'escau quan hi ha la pluja d'estels dels Perseids, coneguda popularment com les Llàgrimes de Sant Llorenç. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 86265 | Aplec de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-montdois | <p><span><span><span>AJUNTAMENT DE RUPIT I PRUIT (2011). <em>Aplec de Montdois. 30 de maig de 2011</em>. Impremta Bonet (inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 81.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 86.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL FONT, Antoni pvre. (1973). <em>Història del Santuari de Montdois</em>. Barcelona: Col·lecció de Goigs “Santa Eulàlia”, núm. 81.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Aplec de Montdois es celebra anualment cinc setmanes després del Dilluns de Pasqua (el dilluns abans de l’Ascensió o dilluns de Rogatives), amb la qual cosa la seva data sempre és variable. Els assistents es concentren al Casal de Montdois, des d’on s’inicia una processó fins al santuari tot cantant les lletanies. Un cop al temple es celebra una missa solemne, amb el cant dels goigs a la Mare de Déu de Montdois, i després es fa la benedicció del terme. Finalment es celebra una arrossada popular a l’interior de l’església.</span></span></span></p> | 08901-152 | Santuari de la Mare de Déu de Montdois - Rupit | <p><span><span><span>Antigament, l’aplec al santuari de Montdois es celebrava el dilluns de Pentecosta o Pasqüetes. </span></span></span><span><span><span>Les primeres notícies d'aquest aplec daten del 1770. S’hi anava en processó el dilluns de Lletanies i s’hi feia missa, es beneïa el terme i es cantaven els goigs. </span></span></span><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XX, el dia de l’aplec la processó sortia de Rupit i s’hi cantaven dues parts del rosari i les lletanies. Després de la missa i la benedicció del terme, els assistents dinaven (es duien el menjar de casa). A mitja tarda el res del rosari, la cantada dels goigs i la tornada cap a Rupit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2011, en motiu de la finalització de la rehabilitació del temple, es va organitzar un aplec especial. Com a actes destacats cal mencionar la benedicció de la imatge de la Mare de Déu, que es va traslladar del casal a l’església mitjançant una processó encapçalada pels gegants de Rupit, amb cants a la verge, invocacions i pregàries, i un recital de poesies i anotacions històriques amenitzat amb cançons acompanyades per l’organista Josep M. Vivancos.</span></span></span></p> | 41.9858800,2.4815700 | 457055 | 4648338 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86265-montdois2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 86266 | Pessebre Vivent Vila de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-vila-de-rupit | XX | <p><span><span><span>El Pessebre Vivent Vila de Rupit es celebra anualment per Nadal, després del 25 de desembre. Es tracta de la representació en viu del naixement de Jesús, mitjançant l’escenificació de més d’una vintena de quadres de temática bíblica i costumista, localitzats en diversos punts del nucli urbà de Rupit. Es representen algunes de les escenes més emblemàtiques del pessebre, com per exemple l’Anunciata als pastors o el Naixement de Jesús, acompanyades de l’escenificació d’antics oficis i tasques domèstiques reculades, tot interpretat pels veïns i veïnes del municipi. Les representacions es fan en dos dies diferents i, en les darreres edicions, s’hi ha sumat el Mercat de Pessebre o Mercat en Viu, ambientat en el Betlem natal de Jesús. Altres actes que s’hi realitzen són l’escenificació de la matança del porc o l’audiència del patge reial, entre d’altres.</span></span></span></p> | 08901-153 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span>El Pessebre Vivent de Rupit està organitzat pel Centre Cultural i Parroquial de Rupit, amb la participació de bona part dels veïns i veïnes del municipi, i se n’han realitzat 33 edicions. L’any 2020, en motiu de la pandèmia de Covid-19, el pessebre fou suspès i substituït per “Els racons de Rupit”, una iniciativa popular organitzada en 14 racons del nucli urbà decorats amb temàtica nadalenca utilitzant materials naturals.</span></span></span></p> | 42.0234600,2.4647600 | 455689 | 4652520 | 1986 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86266-pessebre-vivent.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 89206 | El campanar de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-campanar-de-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 57-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 66-67.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'¡Mireu-lo! ¡Que ardit! / ¡Com tramuntana els cingles, / amb aquell delit, / el campanar de Rupit!</p> <p>Els murs del castell / fan via de caure, / i, humils, al peu d'ell / es proben d'ajaure.</p> <p>Quan no en resti res, / parlarà amb veu forta / a ne'l Cabrerès / d'una raça morta</p> <p>sota el pes del temps / que tot ho trasbalsa, / i palesa ensems / que esta vida és falsa.</p> <p>Ara canta i riu / amb les llars amigues, / que al seu pau fan niu, / mateix que formigues,</p> <p>i s'arrapen fort / a n'els grenys de roca / que a dret i a tort / van badant la boca.</p> <p>Quin estrany concert / el de tot el poble, / desigual, incert, / que es gira i es dobla,</p> <p>traspassa l'afrau / amb una camada, / si cau, si no cau / trespol i teulada,</p> <p>i salta el pendís, / com la cabra isarda, / mes sempre submís / al cloquer que el guarda.</p> <p>Aquest, dolç aimant, / amb sa ombreta fina / el va amoixainant / quan el sol camina;</p> <p>i es mira els horts seus, / i les escalades / de petits conreus / als pujols penjades,</p> <p>i el noc del torrent / que a estones rondina, / quan mol el forment / i el torna farina,</p> <p>i els negres pilers, / que, com una plaga, / capolen sencers / els faigs de l'obaga,</p> <p>deixant arranats / costers i clotades / desesperançats / de noves tanyades.</p> <p>De tot passa els ulls, / i en lliga la història / que guarda en els fulls / de sa gran memòria.</p> <p>Recorda el temps vell / d'aquell senyor noble, / marquès del castell, / reietó del poble;</p> <p>recorda una gent / ara folla en guerra / per al salvament / dels furs de la terra,</p> <p>i adés de genolls / en pregària blana / damunt els rostolls, / al toc de campana.</p> <p>I aquells bons costums / del gipó i la pipa, / que es perden com fums / que el nou temps dissipa,</p> <p>i la processó / de Setmana Santa, / amb el Centurió... / si en feia de planta!</p> <p>i el timbal famós / de notes agudes, / i el to rogallós / del parlar de Judes,</p> <p>i el Jesús de l'hort, / i el dring de cadenes... / de tot fa record / en hores serenes.</p> <p>Així, benplantat, / sense arruga encara, / el front assenyat / i la veu ben clara,</p> <p>per hereu pagès / d'una coromina, / no li falta més / que la barretina.</p> <p>¡Com torreja airós / damunt el paratge / i el penyal rocós / i el vell ermitatge,</p> <p>i aquell mont blavís / que al bell lluny s'albira, / i el proper pendís / i l'altra rovira!</p> <p>¡Que n'és d'eixerit! / com la gent del poble / té gana i delit / el campanar de Rupit'.</p> | 08901-189 | 42.0238200,2.4652700 | 455731 | 4652559 | 1933 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89206-img6471.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dr. Fortià Solà | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 89233 | El gegant de l'Agullola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gegant-de-lagullola | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 189.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 44-45.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2011a). “Llegenda de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 27.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSQUETS, Blanca (2011). “Els paquets de vent”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 28-31.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb la formació de l’emblemàtica Agullola de Rupit. Antigament, la regió estava assolada per la presència d’un cruel gegant que robava bestiar i espantava la gent, arribant al punt de matar alguna persona. La gent de la contrada, esporuguida, invocà l’ajuda divina i Déu els envià l’arcàngel Sant Miquel per desfer-se del gegant, que no era altre que el dimoni. Un dia, Sant Miquel i el gegant iniciaren una lluita aferrissada que, finalment, guanyà el sant. Abans de tornar a l’infern, el gegant va posar un peu damunt del cingle del Far i l’altre al pla Boixer, clavant la seva espasa damunt del cingle de Sant Joan de Fàbregues, que es partí formant la penya de l’Agullola. Finalment, el gegant es llançà a l’interior del gorg de la Trapa, tornant d’aquesta manera a l’infern.</span></span></span></p> | 08901-190 | 42.0043800,2.4836900 | 457243 | 4650391 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89233-1017463.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen algunes variants d’aquesta llegenda que l’entronquen amb la del castell de l’Envestida i el gorg de la Trapa. Per contra, en una altra de les versions, el gegant és bo i molt estimat a la contrada. Abans de marxar de la zona, com a record de la seva estada, clava un cop de destral al cingle de Sant Joan de Fàbregues, creant d’aquesta manera l’Agullola. Finalment, una altra de les llegendes relacionades amb l’Agullola, li atribueix la capacitat de desfer problemes llançant-los embolicats en paquets de vent. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 89235 | El salt de la Pujolrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-pujolrassa | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 183-186.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 55-56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 42-43.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb la masia de Pujolràs, situada als peus del castell de l’Envestida, damunt de la cinglera i prop del salt del Gravet. La mestressa de la masia volia fer desparèixer el seu marit. Anava sovint a l’església de Sant Joan de Fàbregues a pregar al sant que se l’emportés. Un dia, l’escolanet del temple la va escoltar i, amagat darrera del retaule, li contestà “botifarres i ous fregits, fan perdre la vista als marits”. El marit, assabentat dels plans de la seva muller, fingia que s’anava quedant cec fins que un dia li digué a la dona que no valia la pena viure en aquelles condicions i que l’ajudés a morir. Li va demanar que l’empenyés daltabaix del cingle, oferta que ella declinà fingint-li amor etern. Llavors, el marit li va dir que li taparia els ulls amb un mocador i així no veuria com ell queia pel cingle. Marxaren tots dos cap a la cinglera, ell situat al marge i ella darrera seu amb els ulls envenats. Quan la dona el va empenyer amb totes les seves forces, ell es va esmunyir i ella va caure al buit, estavellant-se al fons del penya-segat.</span></span></span></p> | 08901-191 | 42.0192300,2.4819200 | 457107 | 4652041 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89235-img6132.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen algunes variants d’aquesta llegenda, com per exemple que la dona tenia un amant i per això volia desfer-se del marit, o bé que fou el rector de Sant Joan de Fàbregues ni no pas l’escolanet el que aconsellà a la muller. En algunes versions, el marit s’assabenta dels plans de la dona a través d’aquests religiosos i, en d’altres, és una veïna la que alerta al marit (després que la mateixa muller li expliqui a la veïna). | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 89237 | La torre del moro del castell de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-moro-del-castell-de-rupit | <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BORBONET I MACIÀ, Anna (1994). “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any X, núm. 32, p. 6-7.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 902, 903.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda molt coneguda relacionada amb el castell de Rupit. El castell estava ocupat pels moros, que es trobaven asetjats pels cristians des de feia temps. Segons conten, des de la torre sortia una mina subterrània que desembocava a la vall d’Aro. Una nit, davant la imminent derrota dels àrabs, aquests fugiren per la mina sense fer soroll i s’embarcaren en vaixells fugint cap a la seva terra. Els cristians continuaren guerrejant durant uns quants dies més, fins que es van adonar que ningú responia als seus atacs i així van poder entrar al castell.</span></span></span></p> | 08901-192 | 42.0244600,2.4663000 | 455817 | 4652630 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89237-img5423.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En una variant de la mateixa llegenda, els moros havien ensinistrat un gat que utilitzava la mina per a anar a pescar i, d’aquesta manera, portar-los peix de la costa. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 89245 | L'auca de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lauca-de-rupit | XX | <p>'De Catalunya, lo millor, és / Guilleries i Cabrerès.</p> <p>No us sabrà greu d'haver sortit / per passar un dia a Rupit.</p> <p>Si amb un turisme aneu / aviat hi arribareu.</p> <p>I si no en Pous sense parar / desde Vic i Manlleu us hi portarà.</p> <p>El campanar, quan arribeu / és lo primer que veureu.</p> <p>Tot de pedra, i molt revell / ben tallada, sense escantell.</p> <p>Un pont penjat, amatent / per atrevessar un petit torrent.</p> <p>Bon pa, coca ben feta, / carquinyolis, hi ha a la fleca.</p> <p>A les botigues hi trobareu / qualitat i a bon preu.</p> <p>El carrer del Fossar, ja està dit / és el més típic de Rupit.</p> <p>Quan la missa s'ha acabat / a la plaça hi ha mercat.</p> <p>De parades no n'hi ha / però sabreu tot al preu que va.</p> <p>Conills, godalls, gallines i ous / porcs i xais, vaques i bous.</p> <p>A ca l'Ample hi trobareu / més del que us imagineu.</p> <p>'L'Hort d'en Roca', per menjar / és de lo millor que hi ha.</p> <p>Bon conill, bon arròs / podreu menjar a 'El Repòs'.</p> <p>Si voleu menjar com cal / aneu a la 'Fonda Marsal'.</p> <p>Bona teca, bona vedella / trobareu a la 'Fonda Estrella'.</p> <p>Per menjar a ca l'Estragués / no es pot demanar res més.</p> <p>Al carrer del Fossar hi ha un racó / amb bona teca i gros porró.</p> <p>Carraguell diuen que és la font / amb l'aigua més fresca del món.</p> <p>D'aigua, Rupit, n'està molt bé, / bona, fresca i per poc calé.</p> <p>El Saltiri, a poc tros de camí / ni ha bona aigua i perfum de pi.</p> <p>St. Joan, romànica ermita / que del cel és bona fita.</p> <p>L'Agullola, sobre el pendís / és un tros de paradís.</p> <p>Per caminar i fer excursions / en trobareu per tots cantons.</p> <p>A la Devesa podeu anar / tot passejant i fer un bon dinar.</p> <p>El santuari de la Salut / de tothom tan conegut.</p> <p>El far, també visiteu, / és lla millor obra de Déu.</p> <p>L'ermita de Cabrera / penjada sobre la cinglera.</p> <p>Aquestes excursions fer podreu / si amb nosaltres us quedeu.</p> <p>Desitjant us hagi agradat / esperem que torneu aviat.</p> <p>Bon camí, bona via / i si Déu vol: Fins un altre dia'.</p> | 08901-193 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 1980 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89245-img7727.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Banús (lletra i il·lustracions) | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 89248 | Santa Llúcia de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-de-rupit | XX | <p><span><span><span><span>“En un poble de Catalunya / a on l’alba hi besa amb la seva llum / a on les muntanyes fan rodona / plenes de vida i de perfum, / canten la gent a Santa Llúcia / fent-li ofrena del seu cor / càntics de glòria i alabança / amb el seu més tendra amor, / com les muntanyes rodones / nosaltres també et farem / estirant els nostres braços / quan la sardana et ballarem</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ho! Santa Llúcia, goig de Rupit / dona aquest poble cristià i petit / gràcia de la teva llum / que del cel ha florit, / de tots llocs arriba aquest poble tota la gent / per veure a Santa Llúcia, / les sardanes a Rupit van a ballar / el jovent cantant somrient / i quan salten la cobla / puja fins dalt del cel / el vell cant català / i fins dins la capelleta / sembla ja que Santa Llúcia vol també saltar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aire que passa, s’emporta / del seus vells càntics, tot el seu só / el va escampant per les muntanyes / que també cantem amb el ressò / una cançó per Santa Llúcia / que es l’aimada de Rupit / una cançó que tots la porten / molt en el fons del seu pit / com les muntanyes rodones / nosaltres també et farem / estirant els nostres braços / quan la sardana et ballarem”.</span></span></span></span></p> | 08901-194 | <p>Aquesta sardana es va estrenar a Barcelona el 10 de setembre de l'any 1966. </p> | 42.0208100,2.4722000 | 456303 | 4652221 | 1966 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89248-santa-llucia-de-rupit-sardana-pere-lloveres-partitura-sheet-music-casa-beethoven-barcelona-001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pere Lloberas i Miró (música i lletra) | La imatge ha estat extreta de l'espai web de la Casa Beethoven. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 89510 | Aplec de Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-joan-de-fabregues-0 | <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Aplec de Sant Joan de Fàbregues es celebra anualment el dia 24 de juny, diada de Sant Joan Baptista. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Sant Joan de Fàbregues i una arrossada popular. En l’actualitat està organitzat per l’ajuntament de Rupit i Pruit. </span></span></span></p> | 08901-214 | Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p><span><span><span>Temps enrera, l’aplec estava organitzat pel Centre Cultural i Parroquial de Rupit i els assistents es duien el dinar de casa seva.</span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89510-img6172.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/