Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86264 | Festivitat de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-llorenc | XX | <p><span><span><span>La Festivitat de Sant Llorenç es celebra anualment pels voltants del dia 9 d’agost, vigília de la diada de Sant Llorenç Màrtir. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Sant Llorenç Dosmunts, amb la cantada dels goigs dedicats al sant, i un vermut amb piscolabis. Està organitzada pels veïns de Pruit, localitat a la pertany el temple.</span></span></span></p> | 08901-151 | Carretera C-153, km. 28 - Pruit | 45321 | 4653869 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86264-img8584.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La festa de Sant Llorenç s'escau quan hi ha la pluja d'estels dels Perseids, coneguda popularment com les Llàgrimes de Sant Llorenç. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 89882 | Camí de Rupit a Sant Martí de Querós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-rupit-a-sant-marti-de-queros | <p>JUNQUERA I SEGARRA, Xavier (2007). <em>El present d'un passat. Les Guilleries</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 66-74.</p> <p>TARRÉS I TURON, Josep (2005). 'L'antiga xarxa de camins de les Guilleries'. <em>Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>, vol. XLVI, p. 359.</p> | XVI-XX | Emboscat i parcialment desdibuixat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antic camí de bast que comunicava Rupit amb Sant Martí de Querós, passant prop del Casal de Montdois i per davant de la masia del Vilar de Querós. Tot i que en l’actualitat el tram inicial ha quedat desdibuixat per una pista forestal (des del Casal de Montdois fins uns metres més avall del Vilar de Querós), el tram més ben conservat s’inicia en el punt on s’acaba la pista, marcat amb una fita de pedra. Es tracta d’un camí estret i emboscat, que va davallant progressivament traçant unes marcades giragonses, amb petites marrades que ajuden a salvar el desnivell del terreny. En alguns trams encara es conserva l’empedrat original, així com petits murets de contenció de l’estructura.</span></span></span></span></span></p> | 08901-304 | Carena del Vilar - Rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els camins de bast o de ferradura només eren aptes per als animals de càrrega i no hi podien passar els carros, ja que normalment passaven per indrets amb forts pendents o molt estrets. Estaven empedrats a les zones on les aigües els podien malmetre i delimitats amb marges de pedra seca segons la necessitat i l'orografia del terreny. Aquest camí es correspon amb una de les antigues vies que comunicaven el Collsacabra amb les Guilleries.</span></span></span></span></span></p> | 41.9686600,2.4678600 | 455908 | 4646434 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2021-11-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades són aproximades. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 84433 | El Vilar de Querós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-de-queros | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M64.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>LLACH I PALMADA, Emma; LLINÀS I POL, Joan. <em>Els masos de la vall de Querós (Sant Hilari Sacalm, la Selva)</em>. Atri Cultura i Patrimoni, SLU [Inèdit], p. 22-23.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | Tant l'interior com la part de migdia de la construcció estan completament enrunats. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i enrunada situada al marge de ponent del camí. Tot i el seu mal estat de conservació (tot l'interior i la banda de migdia de la construcció estan enrunats) s'observa una planta rectangular, amb la</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, i té la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. L'interior conserva els forjats de fusta i els sostres embigats, tot i que enrunats. A l'extrem nord-oest de l'edifici es conserva el forn, amb la coberta de teula àrab enrunada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A uns 50 metres a ponent de l'edifici es conserva l'antic pou, de planta rectangular i bastit amb pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-31 | Carena del Vilar - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1553, on apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Vilar de Caros' dins de<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. </span></span><span lang='CA'>L’any 1814, el mas pertanyia a Pere Coma i Vilar. A mitjans del segle XIX, l’edifici era propietat de Pau Oliver i Margarida Vilar i centrava una gran hisenda formada també pel Gombau, can Palanques i la Casa Nova. Per tant, aquesta hisenda s'estenia per tot el quadrant nord-oriental de Querós, entre el Ter i Montdois. A mitjans del segle XX, aquesta gran propietat era de Jaume Carbonés, de Montdois. La construcció es troba deshabitada i en procés d’enrunament des dels anys 60 del segle XX.</span></span></span></span></span></p> | 41.9728700,2.4694200 | 456040 | 4646900 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7839.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7857.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 85008 | Les Serres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-serres-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 108-112.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M63.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | Està en procés de rehabilitació | <p><span><span><span>Masia aïllada de grans dimensions formada per tres cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta força degradat. S’organitza en planta baixa i pis, i té la façana principal orientada a ponent. Compta amb obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. També n’hi ha que estan emmarcades amb el mateix aparell de l’obra vist. De la façana principal destaca la finestra central del pis, amb la llinda gravada amb un símbol irreconeixible. L’interior està en procés de rehabilitació, tot i que conserva diversos portals i finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i un portal d’arc de mig punt adovellat. Està cobert amb un sostre de llates i bigues de fusta i conserva forjats de cairons a la planta baixa. El pis superior està completament buit. Els dos cossos posteriors, adossats a la banda de llevant del principal, estaven destinats al bestiar. Presenten les cobertes d’una i dues vessants de teula àrab i fibrociment, organitzats en una i dues plantes i força degradats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de migdia de la masia hi ha un volum rectangular en procés de rehabilitació, amb les obertures bastides amb maons i la façana principal, orientada a migdia, oberta i delimitada amb pilars de maons. En origen, aquest espai albergava els estables i la pallissa del mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de tramuntana hi ha la resta de volums auxiliars que conformen la construcció, actualment també en procés de rehabilitació. Es tracta de dos cossos adossats de planta rectangular, disposats a diferent nivell. Presenten teulades de dues vessants i obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. El davanter, organitzat en un únic nivell, estava destinat al bestiar mentre que el posterior, que consta de planta baixa i pis, podria haver estat l’habitatge dels masovers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, aquestes construccions estan bastides amb pedra desbastada i sense treballar de la zona i de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb fragments de maons utilitzats per regularitzar els paraments. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></p> | 08901-93 | Pla de la Civadera - Rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Serras' dins de la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Joan Serres' dins del mateix terme i parròquia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Antigament s'explicava una llegenda sobre la mestressa de la masia de les Serres en relació a la bruixeria.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.9771400,2.4559200 | 454924 | 4647381 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7923.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7937.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la masia: les Serres de Sant Joan. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 85013 | Casa Nova de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-montdois | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M62.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, que està orientada a migdia, i els ràfecs de llates sostinguts amb mènsules de fusta. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, mentre que el secundari s’organitza en una sola planta. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. Les finestres tenen els ampits de pedra. La construcció està delimitada per un pedrís pla que l'envolta. A l'extrem nord-est de l'edifici destaca una arcada de mig punt bastida amb pedra i maons que dóna accés al jardí de la banda de tramuntana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada irregularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-98 | Camí del Quer - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A mitjans dels anys 80 del segle XX, l'edifici era la seu d'un dels centres de desintoxicació de l'associació El Patriarca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9810500,2.4787300 | 456817 | 4647804 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7871.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7884.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7882.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 85010 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-19 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M61.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | La masia es troba en procés de rehabilitació | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de petites dimensions i planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>orientada a migdia. El portal d'accés principal està reformat i compta amb una petita placa arrebossada encastada al parament i datada amb l'any 1934. La resta d'obertures es corresponen amb finestres simples rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons. Destaca, al costat del portal principal, una antiga porta d'arc rebaixat actualment reconvertida en finestral i protegida amb reixa de ferro. Adossats a la façana de llevant hi ha dos petits volums auxiliars, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en un sol nivell.</span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda de llevant de la masia hi ha dos cossos aïllats que complementen la construcció. Són de planta rectangular, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un sol nivell, un de majors dimensions que l'altre. Probablement en origen estiguessin destinats al bestiar.</p> <p>En general, la construcció està bastida amb pedra sense treballar i fragments de maons, lligats amb morter i disposats de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</p> | 08901-95 | Pla de Montdois - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Segons la bibliografia consultada és molt probable que aquesta masia fos una de les masoveries del mas de l'Aulet, documentat des del segle XVI i situat a escassa distància de la construcció (de fet, a mitjans dels anys 80 del segle XX, la masovera de l'Aulet s'encarregava també d'aquesta construcció). És probable que la data gravada a la façana principal faci referència a una reforma efectuada a la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9839200,2.4696300 | 456065 | 4648127 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7910.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86265 | Aplec de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-montdois | <p><span><span><span>AJUNTAMENT DE RUPIT I PRUIT (2011). <em>Aplec de Montdois. 30 de maig de 2011</em>. Impremta Bonet (inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 81.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 86.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL FONT, Antoni pvre. (1973). <em>Història del Santuari de Montdois</em>. Barcelona: Col·lecció de Goigs “Santa Eulàlia”, núm. 81.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Aplec de Montdois es celebra anualment cinc setmanes després del Dilluns de Pasqua (el dilluns abans de l’Ascensió o dilluns de Rogatives), amb la qual cosa la seva data sempre és variable. Els assistents es concentren al Casal de Montdois, des d’on s’inicia una processó fins al santuari tot cantant les lletanies. Un cop al temple es celebra una missa solemne, amb el cant dels goigs a la Mare de Déu de Montdois, i després es fa la benedicció del terme. Finalment es celebra una arrossada popular a l’interior de l’església.</span></span></span></p> | 08901-152 | Santuari de la Mare de Déu de Montdois - Rupit | <p><span><span><span>Antigament, l’aplec al santuari de Montdois es celebrava el dilluns de Pentecosta o Pasqüetes. </span></span></span><span><span><span>Les primeres notícies d'aquest aplec daten del 1770. S’hi anava en processó el dilluns de Lletanies i s’hi feia missa, es beneïa el terme i es cantaven els goigs. </span></span></span><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XX, el dia de l’aplec la processó sortia de Rupit i s’hi cantaven dues parts del rosari i les lletanies. Després de la missa i la benedicció del terme, els assistents dinaven (es duien el menjar de casa). A mitja tarda el res del rosari, la cantada dels goigs i la tornada cap a Rupit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2011, en motiu de la finalització de la rehabilitació del temple, es va organitzar un aplec especial. Com a actes destacats cal mencionar la benedicció de la imatge de la Mare de Déu, que es va traslladar del casal a l’església mitjançant una processó encapçalada pels gegants de Rupit, amb cants a la verge, invocacions i pregàries, i un recital de poesies i anotacions històriques amenitzat amb cançons acompanyades per l’organista Josep M. Vivancos.</span></span></span></p> | 41.9858800,2.4815700 | 457055 | 4648338 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86265-montdois2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89661 | Mare de Déu de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montdois | <p><span><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). </span><em><span lang='ES-TRAD'>Rupit, pàgines de la seva història</span></em><span lang='ES-TRAD'>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 79-82.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R34.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M60.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GARGANTÉ LLANES, Maria (2014). “L’activitat constructiva a Vic i comarca durant el segle XVIII: els Morató com a paradigma”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 1044.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 120.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 484, 486.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL FONT, Antoni pvre. (1973). <em>Història del Santuari de Montdois</em>. Barcelona: Col·lecció de Goigs “Santa Eulàlia”, núm. 81.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 87-89.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 1002-1003.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>VERDAGUER I FARRÉS, Josep (2013). “Reflexions sobre Montdois. “La catedral de les Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 69, p. 35.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Església de grans dimensions i d'una sola nau, amb un gran creuer transversal coronat amb una cúpula semiesfèrica i un absis carrat orientat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó amb llunetes, dividida en tres trams mitjançant arcs torals sostinguts amb unes pilastres amb els basaments i els capitells motllurats. Als murs laterals s'ubiquen les capelles laterals, dues per banda i obertes a la nau mitjançant arcs de mig punt amb les impostes motllurades. La cúpula està sostinguda amb unes grans petxines que descansen damunt d'unes pilastres decorades amb pintures murals de recent factura. L'absis està cobert amb un empostissat de fusta i compta amb un cambril sense accés amb la imatge de la Mare de Déu. A banda i banda de l'altar hi ha dos portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra, que donen accés a la sagristia, una cambra auxiliar i el cambril, tot i que aquest darrer no es va acabar de construïr. De fet, aquestes tres estances es troben innacabades. Als peus del temple hi ha el cor, que ocupa la part superior del pòrtic situat a la façana principal. A nivell decoratiu, una motllura rectilínia dentellada i un sòcol de pedra decorat recorren els murs laterals de l'absis i el creuer. A la nau, aquestes ornamentacions es repeteix en els capitells i els basaments de les pilastres. </p> <p>La façana principal presenta un gran atri porticat obert a l'exterior mitjançant tres arcs de mig punt adovellats i sostinguts amb pilars de pedra. Estan coronats amb una fornícula de mig punt amb la imatge de la Mare de Déu amb el Nen i emmarcats amb dues orles de pedra. L'espai interior de l'atri està cobert amb un empostissat de fusta, damunt del qual s'ubica el cor. El portal d'accés al temple és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una gran llinda plana monolítica, tot decorat amb una successió de motllures rectilínies. La resta del parament presenta finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Els finestrals que laterals situats damunt les capelles laterals tenen uns grans ampits motllurats.</p> | 08901-287 | Camps de Montdois - Rupit | <p><span><span><span><span>Tenim constància d’un temple relacionat amb la Mare de Déu de Montdois des de l’any 1263, per un establiment on es menciona la capella de Santa Maria de “Mont doys”, situada a la parròquia de Fàbregues. Posteriorment, en un document del bisbat datat l’any 1640, es fa menció de la “Capella de Nostra Senyora de Montdois” (Solà, 2006: 583). Poc després, per dues visites pastorals efectuades els anys 1687 i 1691, sabem que el temple era molt venerat per la gent de la contrada, tenia obrers i ermità i comptava amb un edifici adossat destinat a hostatgeria i casa de l’ermità. Aquesta construcció, que fou enderrocada durant les obres de rehabilitació dutes a terme l’any 2011, comptava amb una llinda gravada amb l’any 1667 i una altra amb la següent inscripció: “CE FEU LA PRESENT/ OBRA ESSENT OBRES/ HIASINTO AULET/ Y GASPAR SOLER. 1683”. També hi havia dues cisternes datades els anys 1673 i 1680. Sabem que l’església actual es començà a construïr amb les aportacions dels feligresos a mitjans del segle XVIII. Tenim constància documental que l’any 1746, en una visita pastoral, el bisbe manà que fessin la teulada per evitar que entrés la humitat. La construcció del temple finalitzà probablement vers l’any 1790, tot i que la seva monumentalitat va fer que quedés pràcticament sense ornamentació. De fet, aquesta mateixa monumentalitat és la que li donà el nom de la “catedral de les Guilleries”. Cal especificar també que, per les seves característiques arquitectòniques, alguns autors han atribuït la seva construcció a Josep Morató Codina o algú del seu entorn.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tenim constància de dues imatges de la Mare de Déu que havien estat al temple. Segons Fortià Solà, la primera era romànica i ingressà al Museu Episcopal de Vic l’any 1915. Fou reemplaçada per una imatge gòtica d’alabastre policromat, datada al segle XV i perduda durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1997, el santuari fou adquirit per l’ajuntament de Rupit i Pruit. El 2009 s’iniciaren les obres de restauració reparant la teulada, que es trobava a punt d’enrunar-se. La rehabilitació del temple fou inaugurada el 30 de maig de l</span>’any 2011 per l’aplec al santuari. En l’actualitat, tant l’aplec del santuari com la cantada de Nadales el 26 desembre són les festes anuals que s’hi celebren.</span></span></span></span></p> | 41.9858900,2.4815700 | 457055 | 4648340 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7820.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7791.jpg | Legal | Barroc|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que no s'ha pogut constrastar donat el mal estat de conservació de la pedra, dues obertures de la façana principal presenten les següents inscripcions: '1759 LA CARITAT ME A FETA...' i 'SE FEU LA PRESENT OBRE/ ESSENT OBRES JOSEP AULET/ JOAN SALA Y JAUMA VILA/ ANY 1790'.Altres noms relacionats amb l'edifici: santuari de Montdois, la catedral de les Guilleries. | 96|99|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 84310 | Goigs de la Mare de Déu de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-montdois | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 81-82, 86.</p> <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra. Paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 87.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLOANÇA DE LA MARE DE DÉU DE MONTDOIS que es canten a la seva ermita de la tenència de Sant Joan de Fàbregues-Parròquia de Rupit-Bisbat de Vic:</p> <p>ENTRADA</p> <p>Puix sou tan glorificada / i en virtut molt singular: / <em>A Montdois sou venerada, / Mare i Verge Tutelar</em>.</p> <p>Fou molt gran vostra alegria / esperant el Redemptor; / Gabriel ambaixador / us anuncià, Maria, / que Jesús de vós volia / néixer per al món salvar.</p> <p>Sortós fou per vós el dia / en que el vostre Fill fou nat / i dels cors d'àngels lloat / amb celestial melodia. / Els pastors amb alegria / tots el varen adorar.</p> <p>Gran goig per vós quan vingueren / els tres Reis de l'Orient / amb l'estel molt resplendent / que per bon guia tingueren. / Or, encens, mirra volgueren / al vostre Fill ofrenar.</p> <p>Vostre goig fou sens mesura / al veure ressuscitat / al que poc abans clavat / miráreu en la creu dura. / Al cumplir-se l'Escriptura / el cor vostre es va alegrar.</p> <p>Arribant l'esperat dia / per tothom tan desitjat / de veure el Crist exaltat, / el vostre Fill, o Maria, / us donà gran alegria / el veure'l al cel pujar.</p> <p>Sentiu gran goig al Cenacle / quan baixà l'Esperit Sant, / als apòstols abrandant / amb aquell foc de miracle; / han portat el diví oracle / fins a l'altra part del mar.</p> <p>Per ser Reina i Advocada / de tota la humanitat / amb cos i ànima heu pujat / al cel on sou coronada; / a l'ànima confiada / vós soleu sempre escoltar.</p> <p>Vetlleu, o Verge maria, / des del vostre altiu palau. / Fàbregas, Rupit i Sau, / Tavertet i Guilleria / la comarca en vós confia / i sovint us ve a pregar.</p> <p>En tot mal sou invocada, / i esperem el vostre ajut, / envieu en temps d'eixut / la pluja tan desitjada; / doneu-nos fe i bona anyada, / gràcia i pau a nostra llar.</p> <p>Si venim a vostra ermita / per camins i caminois, / al cel, Verge de Montdois, / també us volem fer visita; / qui vostres virtuts imita / certament s'ha de salvar.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix sou tan glorificada / i en virtut tan singular. / <em>A Montdois sou venerada, / Mare i Verge Tutelar</em>.</p> | 08901-3 | Pla de Montdois - Rupit | <p>Aquests goigs es canten per l'aplec de la Mare de Déu de Montdois, que es celebra el dilluns abans de l'Ascensió, dit de Rogatives.</p> | 41.9859100,2.4816100 | 457059 | 4648342 | 1970 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84310-rupit-mondois-1970.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Algunsgoigs. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84858 | Casal de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-montdois | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M59.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, que està orientada a ponent, i els ràfecs de llates sostinguts amb mènsules de fusta. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, mentre que el secundari s’organitza en una sola planta. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. De la façana principal destaca la finestra balconera del pis, que compta amb un petit arc de descàrrega apuntat superior, i al seu costat, una galeria oberta a dos vents i delimitada amb baranes de fusta. El volum secundari, adossat a la banda de llevant, està actualment adaptat com a garatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-92 | Pla de Montdois - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Segons la bibliografia consultada, la construcció comptava amb dues llindes datades l'any 1761 (portal d'accés i una finestra). Probablement fessin referència a una possible reforma de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9861400,2.4787500 | 456822 | 4648369 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7823.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 85009 | L'Aulet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laulet | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R33.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M58.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 122.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | Diverses obertures estan tapiades amb paraments de maons | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un doble ràfec de teula àrab i dents de serra disposat a tot el perímetre de la construcció. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Majoritàriament les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La façana principal compta amb un portal d'accés descentrat, amb una gran llinda gravada amb l'any 1782 i decorada amb una creu grega patent damunt del Calvari. Les finestres tenen els ampits motllurats i algunes presenten petits arcs de descàrrega superiors bastits amb pedra disposada a sardinell. Una d'elles està gravada amb l'any 1783. També destaquen dues espitlleres de pedra a la planta baixa i algunes obertures d'arc rebaixat bastides en pedra, actualment tapiades amb paraments de maons (també la finestra rectangular situada damunt del portal). De la façana de migdia en destaca una de les finestres, amb la llinda gravada amb l'any 1787. El volum adossat a la banda de ponent també està distribuït en planta baixa i dos nivells, tot i que amb una coberta de teula àrab de tres vessants. Destaca la doble galeria situada a l'extrem de migdia del parament, reculada respecte a la línia de façana. Està formada per una successió d'arcs rebaixats adovellats a la primera planta, actualment tapiats amb uns parament de pedra i amb finestres de nova obertura al seu interior. La galeria del segon pis, en canvi, presenta obertures rectangulars delimitades amb pilars bastits amb carreus de pedra, semi-tapiades i cobertes amb un sostre embigat sota coberta.</span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda nord-est de la masia hi ha un volum aïllat de planta rectangular, actualment reformat i destinat al bestiar. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en dos nivells, amb un porxo obert a la banda de llevant i la façana principal orientada a migdia. En origen era utilitzat com a estables i pallissa.</p> <p>En general, les construccions són bastides amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Hi ha diverses reparacions efectuades amb maons i le cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida gran.</p> | 08901-94 | Carena de l'Aulet - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1553, on apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Aulet' dins de</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Segons la bibliografia consultada f</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>ou una casa pairal de gran importància i arribà a tenir set masoveries. Durant la segona meitat del segle XVIII, la masia fou ampliada i reformada tal i com es desprèn de les llindes datades presents a la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>L'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas Aulet foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari (Ramon Aulet) simpatitzava amb el moviment d'esquerres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>A mitjans dels anys 80 encara es conservaven les restes enrunades de l'antiga capella del mas, dedicada a Sant Antoni Abat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.9865700,2.4545100 | 454814 | 4648429 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-1017278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-img7989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-1017280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-1017287.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-img7990.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 85011 | El Casot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casot-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M57.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats i assentada damunt del desnivell del terreny. Ambdós volums, disposats a diferent nivell, presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs de llates i mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta. La part més destacable de la construcció està situada a la banda de tramuntana. Es tracta d'una gran galeria situada al pis superior i oberta a dos vents, coberta amb un sostre embigat de fusta i delimitada amb una barana de fusta també. La construcció està bastida amb pedra sense treballar lligada amb morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb pedra de desbastada de majors dimensions. El volum principal deixa l'aparell de l'obra vist, mentre que el secundari presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Davant de la façana principal hi ha un volum auxiliar de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. Es tracta d'un porxo obert a dos vents, sostingut amb pilars de pedra i cobert amb un sostre embigat. Al seu costat, adossat a ponent, hi ha un petit cos per guardar-hi la llenya. Aquesta construcció està bastida amb el mateix tipus de pedra que el volum principal.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-96 | Pla de Montdois - Rupit | 41.9939300,2.4662600 | 455793 | 4649240 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7970.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7965.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7986.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A mitjans dels anys 80 del segle XX, la galeria del pis superior estava tapiada i comptava amb unes escales d'accés directes des de l'exterior.Al costat del camí d'accés a la masia hi ha una bassa natural i un pedró bastit amb pedra amb la imatge de la Mare de Déu amb el Nen. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84857 | Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabregues | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R32.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M55.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>403, 465, 469, 475.</span></span></span></span></p> | XVII | En procés de rehabilitació. La coberta ha estat refeta. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars, les més notables emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, mentre que la resta tenen els emmarcaments bastits amb pedra desbastada i les llindes de fusta. També s'observa algun emmarcament bastit amb maons. La façana principal presenta el portal d'accés situat a l'extrem de llevant i una de les finestres del pis té la llinda gravada amb l'any 1603 i el monograma de Jesucrist 'IHS'. De la façana sud-oest destaca una galeria oberta al pis, coberta amb el mateix vessant de la teulada i situada a l'extrem de ponent de la construcció. La façana nord-oest té dos petits volums adossats i integrats en la nova coberta. La façana nord-est és pràcticament cega (només hi ha una petita obertura quadrada). </span></span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb fragments de maons i pedres més petites utilitzades per regularitzar els paraments. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda nord-est de la masia hi ha les restes d'una cabana de planta quadrada, actualment enrunada i coberta per la vegetació existent. Presentava la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>coberta de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i estava distribuïda en planta baixa i pis. Comptava amb un portal rectangular a la planta baixa i una obertura d'arc de mig punt al pis. També comptava amb una escaleta adossada a la façana de llevant, que donava accés al nivell superior. Bastida en pedra de diverses mides sense treballar, amb pedra desbastada a les cantonades.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-91 | Camí de Paderneres - Rupit | <p><span><span><span>Documentalment, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. Tot i això, la data gravada a la llinda de la finestra podria correspondre a l'any de construcció de l'edifici. La masia tenia diverses masoveries, com per exemple el mas la Font i el mas Puigventós, ambdós enrunats segons la documentació de l'any 1799. També tenim constància que entre els anys 1970 i 1972, l'edifici fou abandonat.</span></span></span></p> | 42.0043700,2.4704800 | 456149 | 4650397 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-img8061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017295.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 89607 | L'Agullola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lagullola | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (1979). “L’Agullola de Sant Joan de Fàbregas”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 2, p. 11. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (1982). “L’Agullola de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any III, núm. 11, p. 6-9.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 540.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 401.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 37-40.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 22-23.</span></span></span></span></span></p> | <p>Roca en forma de monòlit, separada de la cinglera i inclinada, que ha esdevingut un dels símbols identitaris de Rupit. Presenta una forma apuntada, està coberta de vegetació arbustiva (sobretot al cim i a la part inferior) i està coronada amb una creu llatina de ferro de color negre. Domina bona part del Collsacabra, la Selva, les Guilleries i les valls de Sau i de Susqueda, i és visible des de molts de la contrada.</p> | 08901-244 | Cinglera de l'Agullola - Rupit | <p>L'element apareix mencionat en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils datat l'any 1379. Apareix mencionat amb el nom de 'Roca d'Aguilera' o 'Guilera'. Posteriorment, l'any 1604 apareix escrit com 'la Guyola'. Aquestes referències poden ser conseqüència de la confusió que hi ha entre els noms derivats d'àguila i d'agulla. El nom de Mugró de Catalunya li fou donat pel rupitenc Miquel Banús.</p> | 42.0043800,2.4836500 | 457240 | 4650391 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-1017463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-img7590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-1017242.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: l'Agullola de Sant Joan, el Mugró de Catalunya. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89233 | El gegant de l'Agullola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gegant-de-lagullola | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 189.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 44-45.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2011a). “Llegenda de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 27.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSQUETS, Blanca (2011). “Els paquets de vent”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 28-31.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb la formació de l’emblemàtica Agullola de Rupit. Antigament, la regió estava assolada per la presència d’un cruel gegant que robava bestiar i espantava la gent, arribant al punt de matar alguna persona. La gent de la contrada, esporuguida, invocà l’ajuda divina i Déu els envià l’arcàngel Sant Miquel per desfer-se del gegant, que no era altre que el dimoni. Un dia, Sant Miquel i el gegant iniciaren una lluita aferrissada que, finalment, guanyà el sant. Abans de tornar a l’infern, el gegant va posar un peu damunt del cingle del Far i l’altre al pla Boixer, clavant la seva espasa damunt del cingle de Sant Joan de Fàbregues, que es partí formant la penya de l’Agullola. Finalment, el gegant es llançà a l’interior del gorg de la Trapa, tornant d’aquesta manera a l’infern.</span></span></span></p> | 08901-190 | 42.0043800,2.4836900 | 457243 | 4650391 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89233-1017463.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen algunes variants d’aquesta llegenda que l’entronquen amb la del castell de l’Envestida i el gorg de la Trapa. Per contra, en una altra de les versions, el gegant és bo i molt estimat a la contrada. Abans de marxar de la zona, com a record de la seva estada, clava un cop de destral al cingle de Sant Joan de Fàbregues, creant d’aquesta manera l’Agullola. Finalment, una altra de les llegendes relacionades amb l’Agullola, li atribueix la capacitat de desfer problemes llançant-los embolicats en paquets de vent. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86261 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-18 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M56.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 520, 530.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | L'interior està completament enrunat | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular, adaptat al desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a tramuntana. Està distribuït en planta baixa (semisoterrada) i pis. Totes</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb pedra desbastada i les llindes planes de fusta. Tant els portals com les finestres es concentren als paraments de tramuntana i llevant. L'interior es troba en mal estat de conservació. El forjat del pis superior, reformat amb plaques de maó i sostingut amb les bigues de fusta originals, té una part esfondrada. Aquest nivell conserva part de la llar de foc i el sostre embigat de fusta. La coberta havia estat reformada també amb plaques de maó. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides i abundants fragments de maons, tot lligat amb morter i disposat de forma irregular. L</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>es cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Es conserven les restes d'un petit corralet tancat davant de la façana de llevant, amb els murs enrunats i bastits en pedra. Al seu costat, tot i que completament cobertes per la vegetació que creix a la zona, hi ha les restes de l'antiga masia del Puig, completament enrunada.</p> | 08901-148 | Camí del Puig - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia apareix en un document del monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer, datat el 13 de setembre de 968. En aquest document s'identifica el Puig amb el topònim de 'Podio'. Durant el segle X estava sota la protecció del castell de Fàbregues i, posteriorment, passà al de Rupit. <span><span><span>Posteriorment, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></p> <p>La construcció actual es correspon amb un cobert destinat al bestiar que, en algun moment, també va servir d'habitatge. Les restes de la masia del Puig estan situades al seu costat, completament enrunades i cobertes per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 42.0044100,2.4964300 | 458298 | 4650388 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0188.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 85012 | El Pendís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pendis-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R31.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M54.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XIX | Revestiments i obertures degradades, abundant vegetació | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, assentada damunt del desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un doble ràfec de teula àrab (a les façanes de migdia i ponent) i llates i mènsules de fusta (façanes de tramuntana i llevant). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Destaca el portal d'accés principal, d'arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha dues petites espitlleres i, damunt seu, una finestra rectangular amb la llinda i els brancals decorats i un guardapols superior ornamentat que dibuixa un frontó. Al costat d'aquesta obertura hi ha una finestra simple emmarcada amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i la llinda plana gravada amb l'any 1855. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta d'obertures de la construcció presenten la mateixa tipologia constructiva que l'anterior, tot i que els ampits motllurats es concentren tant a</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> la façana principal com a la de tramuntana. La façana de ponent està força més degradada que la resta, donat que es va enderrocar l'antiga comuna que se li adossava (no s'ha pogut constatar que el forn encara resti dempeus donada l'abundant vegetació que cobreix la zona). La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar lligada amb morter de calç i disposada de forma regular. El parament principal presenta un revestiment arrebossat força degradat i s'observen diverses reparacions efectuades amb fragments de maons i ciment. Les cantonades, lleugerament atalussades en la seva part inferior, estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Davant de la façana principal hi ha dos volums auxiliars aïllats en mal estat de conservació. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a les façanes principals. L'antic paller està distribuït en planta baixa i pis, i fou tancat i mal reformat en els darrers temps. L'altre volum, probablement destinat al bestiar, s'organitza en un sol nivell i no ha patit cap reforma recent. Ambdues construccions estan bastides en pedra sense treballar i maons, amb els paraments arrebossats i carreus de pedra a les cantonades (sobretot pel fa al paller).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de tramuntana de la masia hi ha un volum de planta rectangular amb teulada d'una sola vessant, organitzat en dos nivells i destinat al bestiar. Presenta obertures rectangulars bastides amb maons, carreus i llindes planes de fusta, amb un accés directe a la planta superior des de la façana de ponent. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-97 | Camí de Sau a Rupit - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Pandís' dins de la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Joan Pandís' dins del mateix terme i parròquia. Segons la data gravada a la llinda d'una finestra situada a la façana principal, l'edifici fou reformat a mitjans del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 42.0065100,2.4612800 | 455389 | 4650639 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8015.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia i el volum de tramuntana estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. Els volums situats a la banda de migdia en queden exclosos. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 89646 | Àrea d'expectativa arqueològica del pla de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dexpectativa-arqueologica-del-pla-de-fabregues | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 226.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 398-</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>402, 487.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 19-24.</span></span></span></span></span></p> | VI a.C-X d.C. | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica | <p>Àrea d'expectativa arqueològica situada a la zona de Sant Joan de Fàbregues, entre el pla del Roquer, el de Fàbregues i el pla Xic o de l'Agullola. Durant unes prospeccions arqueològiques realitzades a la zona als anys 90 es van localitzar fragments de ceràmica ibèrica a l'extrem superior del cingle, prop de l'Agullola i a la banda de migdia del mateix. Prop dels límits entre el pla Xic i el de Fàbregues es van localitzar algunes restes d'estructures bastides en pedra atribuïdes a parets de contenció. En aquesta mateixa zona, encerclant el pla Xic i disposat a banda i banda del cingle, es van localitzar les restes d'un mur d'uns 20 metres aproximadament. Al bell mig de l'estructura hi ha una bassa de planta irregular coneguda en l'actualitat com la bassa del Senglar i les restes d'un possible forn de planta circular i fragments de ceràmica fàcilment esmicolable i datada al segle X. A la zona també s'hi documentaren altres restes de murs de menys entitat i fragments de teula àrab.</p> | 08901-279 | Pla de Fàbregues - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, l'antic castell de Fàbregues (documentat al segle X) estaria situat a l'extrem del pla Xic, prop de l'Agullola, tot i que no n'hi ha cap rastre tangible. Pel que sembla, prop seu hi hauria també les restes d'un poblat d'origen pre-romà o anterior. Al mateix temps, al bell mig de l'extensió que conforma el pla de Fàbregues, és molt probable l'existència de diverses masies depenents dels masos de Fàbregues i del Roquer. L'existència de diversos graus que comunicaven la part superior del cingle amb les fondalades de Susqueda reforça la hipòtesi que aquesta zona hauria estat poblada des de temps antics.</p> | 42.0067200,2.4762900 | 456632 | 4650655 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-1017143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7625.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7634.jpg | Inexistent | Medieval|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 85|119|81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89564 | Masaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masaletes | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402, 460, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Completament enrunada. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Restes d'una masia aïllada força enrunada i coberta per l'abundant vegetació existent a la zona. S'observa una</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> planta rectangular, amb la coberta totalment esfondrada i els paraments mig enrunats. Estava distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta obertures rectangulars, emmarcades amb pedra desbastada i amb les llindes de fusta. També s'observa alguna reparació efectuada amb maons. L'interior està completament aterrat i engolit per la vegetació, tot i que s'observen restes de bigues de fusta probablement procedents dels forjats interiors o bé de la coberta.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i fang, i disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-241 | Camí de Paderneres - Rupit | <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. En aquest moment ja constava com a aterrat. Probablement, les runes actuals corresponguin a una rehabilitació efectuada en posterioritat a aquesta data. Tenim constància que la construcció fou abandonada entre els anys 1951 i 1955.</span></span></span></p> | 42.0078300,2.4680700 | 455952 | 4650782 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8055.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: mas Saleta, Massaletes, Casa Nova del mas Saleta, la Caseta del mas Saleta. La construcció està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89558 | Les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-baumes-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 528.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 406, 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 107-108.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Força enrunat i engolit per la vegetació existent. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Restes d'una masia aïllada i força enrunada de planta rectangular, completament engolida per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Està formada per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d’una i dues vessants i organitzats en planta baixa i pis. El volum situat a la banda de ponent està completament aterrat i presentava obertures rectangulars emmarcades amb pedra. L’altre volum, en canvi, resta dempeus i compta amb finestres rectangulars emmarcades amb maons i les llindes de fusta (al pis superior) i portals rectangulars bastits amb pedra desbastada i llindes de fusta (planta baixa). L'interior està força degradat i s’hi observa alguna reforma efectuada en els darrers temps en el pis superior. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma irregular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al costat de la construcció hi ha una antiga balma natural obrada amb murs bastits de pedra, que fou destinada a les tasques relacionades amb el bestiar.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-240 | Camí de la Donada - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El topònim amb el que es coneix l’edifici té el seu origen en unes balmes situades al costat de la casa. </span></span></span></span></span>L'edifici apareix mencionat en un capbreu de les propietats que el senyor Gilabert de Cruïlles tenia als castells de Rupit i Fornils, datat l'any 1374. Torna a aparèixer en un altre capbreu datat l'any 1379. <span lang='CA'><span><span><span>Des de la primera meitat del segle XV, la masia passà a ser propietat del mas de la Donada, situat a escassa distancia. A finals del segle XVI s’hi van fer obres importants, amb la presencia de mestres d’obra i manobres. </span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Més endavant, sabem que la masia quedaria inclosa en la mateixa finca del mas Sallent, juntament amb can Cames, el molí de Sallent, el Jonquer, la Donada i Barri. Finalment, t</span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>enim noticia que a finals del segle XVIII, segons la documentació estudiada per mossèn Antoni Pladevall datada l'any 1799, la construcció ja estava enrunada. En aquest sentit, cal dir que la construcció actual fou edificada damunt de les restes de l'edifici original.</span></span></span></span></span></p> | 42.0079100,2.4868800 | 457510 | 4650782 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89558-img0238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89558-img0236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89558-img0241.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: les Balmes. La construcció està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86275 | Paderneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paderneres | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 71-73.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 529-530.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 47-48, 122.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | La construcció de tramuntana està completament enrunada i tant la coberta com l'interior de la masia estan molt degradats i força enrunats. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Restes d'una masia aïllada i força enrunada de planta més o menys rectangular, completament engolida per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Estava formada, com a mínim, per dos cossos adossats. Conserva la part de ponent de la coberta, de dues vessants i bastida amb teula àrab. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes. Conserva diverses finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. També presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons i les llindes planes de fusta. L'interior, tot i que força degradat, conserva les restes dels forjats de fusta originals, el sostre embigat i l'escala de fusta original. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran. També s'observen petites pedres i alguns fragments de maons utilitzats per regularitzar els paraments. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de tramuntana hi ha les restes de l'antic cobert destinat als animals, completament engolides per la vegetació existent.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-161 | Camí de Paderneres - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb l'edifici apareix mencionada en un capbreu del senyor de Rupit datat l'any 1379. En aquesta document es menciona l'existència de dos edificis, Paderneres d'Amunt i Paderneres d'Avall. Hi ha constància que l'any 1672 es va reconstruïr el molí de Paderneres que, pel sembla, podria correspondre al molí del Barri. P<span><span><span>osteriorment, en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799, tornen a aparèixer els masos de Paderneres d'Amunt i d'Avall, juntament amb el molí. En aquesta documentació també es menciona la Casa Nova de Paderneres (tot i que no es descarta que pugui ser també la Casa Nova del Puig). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A mode d'hipòtesi, el seu topònim pot derivar del mot padern (que significa paternal) o bé del mot paderna (que significa de religió antiga).</span></span></span></p> | 42.0080000,2.4946500 | 458153 | 4650788 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0164.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89644 | Roques de les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-les-baumes | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. </span><em><span>Ausa</span></em><span>, XXII, núm. 158, p. 528, 540.</span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de roques situades a l'extrem de tramuntana d'un petit turonet situat al costat de la masia de les Baumes, sota cingle. Es tracta d'un conjunt de grans dimensions de pedra calcaria, format per dues grans lloses planes i una roca irregular de grans dimensions, disposades formant un petit corredor interior de traçat rectilini. Aquest espai es troba semicobert per una llosa plana i una altra roca de caire més informe.</p> | 08901-278 | Les Baumes - Rupit | <p>Per la seva peculiaritat, aquestes roques servien com a fites de referència dins de la documentació referida a la zona i datada al segle XVI. La primera referència documental que menciona aquest conjunt és de l'any 1597. El seu nom fa referència al fet que hi tocava bastant el sol, mitjançant l'aprofitament dels esqueis de la cinglera que permetien el pas de la llum. La resta de la zona quedava a l'ombra ben aviat, quan el sol es començava a pondre. Hi ha la possibilitat que es tractés d'un dolmen, tot i que caldrà un estudi i una intervenció arqueològica per comprobar-ho.</p> | 42.0085600,2.4870100 | 457521 | 4650854 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0223.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: l'Assolelladora, la Solaiadora. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86224 | Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-fabregues | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 462-464.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 40, 67-74.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R30.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M53.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 137, 138.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 121.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GINEBRA, Rafel (2012). “Campanes i rellotges de campanar”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 33, núm. 67, p. 3-4.</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 6.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 110, 234-236.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORDEIG I MATA, Ramon (1999). <em>Els comtats d’Osona i Manresa</em>. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, segona part (p. 757-758).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 401-402, 485.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 86-87.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XI-XII | <p><span><span><span>Església d’una sola nau amb tres absis disposats en forma de trèvol, damunt dels quals s'eleva un cimbori octogonal amb llanterna. L’absis central està capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada i reforçada per tres arcs torals. Al mur de tramuntana de la nau, davant del portal d’accés, hi ha una capella lateral de poca fondària oberta a la nau mitjançant un arc de mig punt adovellat, amb les impostes motllurades. Els absis estan coberts amb voltes de quart d’esfera i s’obren a la nau mitjançant arcs torals de mig punt. El creuer, disposat entre els tres absis, està cobert amb una cúpula sobre trompes còniques i un tambor octogonal de planta irregular, rematat en el punt més alt per una llanterna. El temple s’il·lumina mitjançant cinc finestres d’arc de mig punt i de doble esqueixada, situades als absis i al mur de migdia. En l’actualitat, a la façana de ponent, hi ha l’antic portal d’accés principal reconvertit en un finestral fixe. Damunt seu hi ha una darrera obertura amb forma de creu grega. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d’accés format per dos arcs de mig punt adovellats disposats en gradació, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i un timpà central llis. Els absis són decorats amb arquets i lesenes, amb un fris de dents de serra. Tant els absis com el cimbori estan coberts amb lloses de gres. La llanterna presenta una planta quadrada, una coberta piramidal i està bastida amb carreus de pedra. A l’extrem sud-oest s'aixeca el campanar, format per una torre de planta quadrada integrada a la nau, amb quatre finestres d'arc de mig punt i una coberta piramidal de rajola vidriada i decorada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda sud-est del temple, tancant la plataforma on s’assenta l’església respecte el desnivell existent, hi ha les restes de l’antic cementiri. Es conserva el portal d’accés al recinte, d’obertura rectangular emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l’any 1777. El coronament del mur on s’obre el portal és apuntat i està rematat amb lloses de pedra. També es conserven diverses làpides de pedra situades al subsòl i gravades amb diferents motius i inscripcions. Per la banda de ponent, el temple s’adossa a l’antiga rectoria mitjançant un mur de pedra situat a la banda de tramuntana, i que tanca un pati interior situat entre les dues construccions.</span></span></span></p> | 08901-111 | Grau de Sant Joan - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’església de Sant Joan de Fàbregues fou la parròquia del terme de Rupit fins l’any 1878, quan fou substituïda per la seva sufragània de Sant Miquel de Rupit. Alhora, la parròquia de Sant Joan donà el nom al terme municipal fins l’any 1955, quan passà de Sant Joan de Fàbregues a Rupit (en l’actualitat, i des de l’annexió de Pruit l’any 1978, el nom del terme municipal és Rupit i Pruit).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El temple inicial fou consagrat l’any 961 pel bisbe de Vic Ató. Posteriorment, en un document datat l’any 968, ja es menciona la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, dins del terme del castell de Fàbregues. La construcció actual respon a una renovació del temple primitiu realitzada entre finals del segle X i principis del segle XII. Entre els segles XII i XIII s’obrí un portal nou a la façana de migdia. Posteriorment, els terratrèmols del segle XV afectaren l’absis central i la volta, reparant els arcs torals que la sostenen. A finals del segle XVI, segons la visita pastoral de l’any 1590, el temple tenia un altar i un retaule dedicats a sant Sebastià i situats al cor del temple. El visitador manà que els traslladessin a la nau. L’any 1615 es va reparar el sostre del campanar i el pedró on cada diumenge es llegien els evangelis i es feia la benedicció del terme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del segle XVIII tenim noticia que el fossar s’havia esllavissat i estava descuidat (any 1710). Durant la primera meitat de la centúria, el creuer es va cobrir amb el cimbori (segons alguns autors, abans del cimbori hi havia un campanar) que, pel que sembla, presentava un contrafort de reforç que fou extret pels voltants de l’any 1749. L’any 1770, les reformes de reforç que s’hagueren de fer en aquest cimbori suposaren la supressió de l’absis central primitiu, bastint un nou presbiteri amb l’absis carrat de paret recta. També es construí un campaneret a l’extrem sud-oest de la nau i s’arrebossà tot l’interior de l’edifici. Segons el canonge Corbella, “<em>l’església era un bon exemplar de construcció romànica amb tres absis i graciosa cúpula o llanterna. Amb els eixamplis que sofrí vers 1700 desaparegué l’absis del mig i part de la cúpula</em>” (Solà, 2006: 379-380). Un segle més tard, pels voltants de l’any 1882, l’església fou reformada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del segle XIX cal destacar que l’any 1878, el temple deixà de ser parroquial en favor de la seva sufragània de Sant Miquel de Rupit. Tot i això, el terme continuà coneixent-se amb el nom de l’església fins l’any 1945.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir del 1936, el temple deixà de tenir capellà, passant a dependre del rector de Rupit. <span lang='ES-TRAD'>L'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, l’església fou incautada i destinada a magatzem per ordre de l'alcalde Josep Subirana. També tenim noticia que e</span>ls altars laterals foren destruïts durant aquest conflicte bèl·lic. Pel que fa als altars, cal indicar que el central està dedicat a sant Joan Baptista, mentre que els laterals estaven dedicats a sant Pere i santa Maria inicialment. Posteriorment, entre els segles XV i XVI, es crearen nous altars dedicats al Roser, sant Isidre i sant Crist, que foren ubicats en noves capelles laterals (la capella situada davant del portal d’accés estava dedicada a la Mare de Déu del Roser). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Un cop finalitzada la guerra, e</span>l temple quedà abandonat i sense culte, i s’anà degradant.Pels voltants de l’any 1976, el temple fou restaurat pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Es va refer l’absis major, retornant-li la seva planta semicircular original. Entre d’altres tasques també es va restaurar el cimborri i la teulada del campanar, i es tornà a obrir el portal d’accés principal instal·lant-li un vidre fixe que dona molta llum a l’interior.</span></span></span></p> | 42.0101900,2.4680000 | 455948 | 4651044 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img6178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img6173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img6180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img7495.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img7523.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89511 | Festa de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-magdalena | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Festa de Santa Magdalena es celebra anualment el dissabte més proper a la diada de la santa, el 22 de juliol. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Santa Magdalena de Rupit, seguida de coca i xocolata per a tothom. La festa està organitzada per l’ajuntament.</span></span></span></p> | 08901-215 | Santa Magdalena - Rupit | <p><span><span><span>Antigament, mitja hora després de la sortida del sol del dia 22, es celebrava una missa cantada i, a la tarda, completes. També s’hi feia una pregària el dilluns de l’aplec de Montdois, quan la comitiva tornava del santuari cap a Rupit (Banús, 1986: 75). L'aplec havia estat organitzat per l’associació Amics de Rupit, entitat que promogué la restauració de l’ermita als anys 70 del segle XX. Més recentment, aquest acte es va reconvertir en l’actual festa.</span></span></span></p> | 42.0101900,2.4680000 | 455948 | 4651044 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89511-santa-magadalena.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89516 | Retaule de Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-joan-de-fabregues | <p><span><span><span>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 6.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 249.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLA, Josep (1977). <em>Un senyor de Barcelona</em>. Barcelona: Edicions Destino, p. 261.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Fragments d’un retaule procedent de l’església parroquial de Sant Joan de Fàbregues, custodiats i exposats al Museu Episcopal de Vic (número de registre MEV 3074, 45, 73). Es tracta de tres compartiments bastits amb la técnica de la pintura al tremp i oli sobre fusta, policromats, daurats i amb unes mesures d’111 cm de llargada per 62,5 cm d’amplada, 140 cm de llargada per 93 cm d’amplada i 108 com de llargada per 66 cm d’amplada respectivament. Aquests compartiments inclouen les representacions de Sant Joan Evangelista i Sant Joan Baptista en el compartiment principal, i Sant Joan Evangelista a l'illa de Patmos i el Baptisme de Crist en els compartiments laterals. Aquestes representacions combinen elements tardogòtics, com per exemple la monumentalitat de les figures de la taula principal sobre un fons daurat i estofat, amb elements de caire més renaixentista com la proporcionalitat de les figures sobre un fons paisatgístic en les taules laterals.</span></span></span></span></span></p> | 08901-220 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquestes taules foren pintades amb anterioritat a l'11 d'abril de l’any 1503, quan el pintor navarrès establert a Vic Joan Gascó contractà el desaparegut retaule major de l'església parroquial de Santa Maria de Vilanova de Sau. En el contracte d'aquesta obra s'especifica que el retaule havia d’estar enllestit seguint el model del retaule de Sant Joan de Fàbregues, que ja estava pintat. Es tracta del treball més antic conegut del pintor, establert a Vic a principis del segle XVI.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1882, l’excursionista i escriptor Artur Osona deixa constancia de la presencia del retaule a la sagristia de l’església de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, pels voltants de l’any 1893, mossèn Gudiol i el canonge Corbella trobaren el retaule en una quadra de la rectoria de Sant Joan de Fàbregues. Estava col·locat cap per avall i sostenia una pallissa que hi havia al fons de la quadra. </span>L’any 1898, el retaule ja consta registrat al Museu Episcopal de Vic.</span></span></span></span></p> | 42.0101900,2.4680000 | 455948 | 4651044 | 1503 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89516-compartiments-retaule-sant-joan-de-fabregues-0206043.jpg | Legal i física | Modern|Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Gascó | La imatge ha estat extreta de l'espai web del Museu Episcopal de Vic. | 94|95 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 84311 | Goigs de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2009). “Goigs a lloança de Sant Joan Baptista, patró de Fàbregues i Rupit (Bisbat de Vic)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 61, p. 35.</span></span></span></span></p> | XXI | <p>'GOIGS A LLOANÇA DE SANT JOAN BAPTISTA, patró de Fàbregues i de Rupit (Bisbat de Vic):</p> <p>De Jesús, el Fill Ungit, / vàreu ser-ne el Precursor: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Isabel, la vostra mare, / va commoure un goig tan gran: / tot i sent velleta, encara / podia tenir un infant. / Vostre pare ha emmudit / en rebre tan gran favor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Ja de velles profecies / va arribar l'acompliment: / quan bategeu el Messies / comença el Nou Testament. / De Jesús, l'Anyell predit, / vau ser Vós el Precursor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>-L'Anyell Sant és amb nosaltres!- / proclameu a viva veu / quan al Jordà enmig dels altres / pecadors el batejeu. / El cel s'obra tot seguit / amb tan alta resplandor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Vós, no combregeu amb rodes / de molí i la veritat / predicant, pel rei Herodes / vàreu ser decapitat. / Mes no ofega el vostre crit / el flagell aterridor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Després de la maltempsada / d'una guerra entre germans, / vàreu veure restaurada / eixa ermita dels voltants / on us lloa dia i nit / nostre cor amb molt fervor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Us fan grata companyia / l'Agullola i el Sallent; / amb ells parleu cada dia / dels treballs d'aquesta gent. / Aquest poble us ha escollit / perquè en fóssiu el Patró: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Heu viscut jorns molt penosos / mai vistos en temps passat, / quan vostres fills neguitosos / marxaren a la ciutat. / Més Vós, de tan entendrit, / no els deixeu en l'abandó: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Arribada la diada, / us venim a demanar / que aquesta terra aimada / la volgueu sempre emparar. / Avui tot el poble unit / us canta goigs a llaor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Amb el cor enfervorit / invoquem al Sant Patró: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector'</em>.</p> | 08901-4 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p>Aquests goigs foren compostos pel rupitenc Miquel Banús (text i il·lustracions) i per Josep Maria i Bernat Vivancos (música). Es cantaren per primera vegada a l'església de Sant Joan de Fàbregues el 21 d'abril del 2007, en motiu del casament d'aquest darrer.</p> | 42.0102000,2.4679500 | 455944 | 4651046 | 2007 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84311-goigs-st-joan.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Banús, Josep Maria Vivancos i Bernat Vivancos | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89666 | Rectoria de Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-joan-de-fabregues | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 73.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R30.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M53.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. </span><span>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Edifici reformat de planta irregular, format per tres volums adossats i assentat damunt del desnivell del terreny. Està situat a la banda de ponent de l’església de Sant Joan de Fàbregues. De fet, entre les dues construccions hi ha un petit pati tancat de planta rectangular que les comunica. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb l’any 1796 i una creu patent encerclada damunt del Calvari. La façana de ponent també presenta un portal gravat amb una data força degradada, tot i que integrada dins del segle XVIII. A l’interior de la construcció hi ha una antiga cuina amb els fogons de pedra, una pica rectangular també de pedra i l’obertura d’un antic forn datada l’any 1801.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular amb teulada d’un sol vessant, organitzat en dos nivells i sostingut amb pilars bastits amb carreus de pedra. A la planta baixa hi ha un porxo, mentre que al pis hi ha una galeria. Sota el porxo, i oberta al mur de migdia del volum principal, hi ha una finestra amb la llinda gravada amb una gran creu patent encerclada i datada l’any 1727. Adossat a l’extrem sud-est del volum principal hi ha un cos de planta rectangular que tanca el pati per la banda de migdia. Està cobert amb una teulada d’un sol vessant i distribuït en dos nivells. Presenta obertures rectangulars amb les llindes de fusta i una filera de petites finestres quadrades bastides en pedra. Entre l’extrem nord-est d’aquest volum i la cantonada sud-oest de l’església, hi ha un mur de pedra que tanca el pati per la banda llevant. Compta amb un portal d’accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra i lallinda gravada amb una inscripció il·legible. S’hi accedeix mitjançant tres graons de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, la construcció està bastida amb pedra de diverses mides sense treballar, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></p> | 08901-288 | Grau de Sant Joan - Rupit | <p><span><span><span>Des dels seus origens, l’edifici era la seu de la rectoria de l’església de Sant Joan de Fàbregues. Segons la bibliografia consultada, la construcció també havia estat una cambreria i una hosteria. A finals dels anys 70 del segle XX, l’edifici estava preparat per a destinar-se a hostal i restaurant, tot i que no s’acabà de dur a terme. En l’actualitat, l’edifici funciona com a restaurant i habitatge.</span></span></span></p> | 42.0102200,2.4677800 | 455930 | 4651048 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img7696.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 85016 | El Roquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roquer-0 | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M52.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 398-401, 459, 460, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La construcció s'organitza en una sola planta i té la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i presenten les llindes planes de fusta. Destaca la finestra de llevant de la façana principal, donat que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra. La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A escassa distància a migdia de l'edifici hi ha les restes d'una construcció de planta rectangular bastida amb pedra completament enrunada.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-99 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Roguer' dins de la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Joan Roquer' dins del mateix terme i parròquia. Al mateix temps, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>L'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas Roquer foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari (Francesc Roquer) simpatitzava amb el moviment d'esquerres i estava desaparegut des dels primers dies del conflicte.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, la masia original fou enderroca als anys 80 del segle XX pel seu propietari, poc després del seu abandonament i donat el seu mal estat de conservació. Havia estat un gran casal amb diverses masoveries al seu càrrec. Tenim notícia de les masoveries del Moner (documentada l'any 1799), la Clapera o Casa Nova del Roquer i la Casa Seca o Vella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La construcció actual respon a la rehabilitació d'una cabana que s'utilitzava per emmagatzemar el ferratge i la palla pel bestiar, la qual comptava amb obertures emmarcades amb carreus de pedra. Aquesta rehabilitació es dugué a terme entre els anys 2012 i 2020 aproximadament.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0113800,2.4711300 | 456208 | 4651175 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85016-1017146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85016-img7564.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85016-img6159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85016-img6168.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86260 | La Donada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-donada | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M51.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 515-549.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Una part de la coberta està esfondrada i els volums auxiliars degradats | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb maons. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides i fragments de maons, tot lligat amb morter i disposat de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A escassa distància de l'edifici, al nord-est, hi ha un volum aïllat de planta rectangular, que presenta les mateixes característiques tipològiques que la masia. A la banda de ponent de la masia hi ha un altre volum rectangular aïllat, tot i que de menors dimensions. Presenta una teulada de dues vessants, està organitzat en dos nivells i compta amb obertures rectangulars emmarcades en pedra i amb les llindes de fusta. Està bastit en pedra disposada en filades regulars.</p> | 08901-147 | Camí de la Donada - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb la Donada la trobem en un document datat l'any 968 del monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer. En aquest, els esposos Joan i Quinberga fan donació al monestir d’un alou que tenien en el comtat d’Osona, en el terme del castell de Fàbregues, a la parròquia de Sant Joan. Un dels límits d’aquest alou és la Donada: '<em>Afrontat autem hec omnia: de parte horientis ad ipsa archa vel per ipsa Donada vel ipso P[odio],2 de meridie ut flumine Tecere vel in cima de Montedulios, de occiduo ad ipso Furno; de circi ad ipsas Palumarias et per ipsa Aqua Bella et ad ipso castellare de Adaledo</em>' (Donada, 2006: 516-518).</p> <p>La documentació del segle XIV distingeix dues cases, la Donada d’Amunt i la Donada d’Avall. A principis del segle XV, la Donada tenia inclosa la propietat del mas Balmes. Posteriorment, al segle XVII, la Donada d’Avall consta com a derruïda i la documentació només parla de les cases de la Donada. Més endavant, sabem que la Donada quedaria inclosa en la mateixa finca del mas Sallent, juntament amb can Cames, el molí de Sallent, el Jonquer, Balmes (o Baumes) i Barri. <span><span><span>L'edifici també apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. </span></span></span><span><span><span>La construcció actual fou probablement bastida a mitjans del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mode d'hipòtesi, el topònim de la masia pot venir del mot donat o donada. Eren les persones que es donaven a Déu, tant personalment com amb els seus béns, per servir-lo en un monestir, hospital, ermita o església concreta (Donada, 2006: 518).</span></span></span></p> | 42.0129400,2.4861300 | 457451 | 4651341 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-img0205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017524.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017528.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la construcció: la Donada Nova. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86272 | Tombes dels Bassis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-dels-bassis | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 464-465.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>35, 398, 487.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 60-61.</span></span></span></span></span></p> | X-XII | Erosionades. | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Dues tombes situades en un dels vessants més feréstecs de la muntanya, damunt d'una gran llosa plana. Estan </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>excavades a la roca i orientades de nord a sud. Estan disposades en paral·lel i separades uns 60 centímetres l'una de l'altra. Presenten una planta allargada amb els extrems arrodonits, amb uns dos metres de longitud per uns 60 centímetres d'amplada aproximada i uns 25 centímetres de profunditat. Han perdut les lloses que les cobrien i c</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>orresponen a dos individus adults.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-159 | Els Bassis - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquest tipus de sepultures excavades a la roca de forma corbada pertanyen al tipus anomenat pisciforme. P</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>odrien datar del segle X, en posterioritat a la invasió musulmana i anterior a l'afermament del poder comtal.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0140000,2.4688700 | 456023 | 4651467 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5221.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89704 | Mirador dels Bassis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-dels-bassis | <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Mirador excepcional situat a l’extrem sud oriental del cingle dels Bassis, sota el pla de la Palomera i damunt del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues i de la masia del Roquer. Es tracta d’un espai esglaonat més o menys regular, format per la pròpia roca natural del cingle. Presenta unes vistes excepcionals del cingle de Fàbregues, l’església de Sant Joan de Fàbregues i la masia del Roquer, així com bona part de les Guilleries i dels cingles de Casadevall i del Far. Al bell mig de l'espai, gravats a la roca, hi ha dos relleus esculpits amb la imatge d’una serp i el rostre d’una figura religiosa.</span></span></span></span></span></p> | 08901-303 | Els Bassis - Rupit | <p><span><span><span><span>Els gravats foren esculpits pel rupitenc Miquel Banús.</span></span></span></span></p> | 42.0143400,2.4695000 | 456075 | 4651504 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5198.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86229 | Mas dels Turons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-turons | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A02.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402, 453, 460.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 42-45.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA CLOTA, Assumpta (1998-1999). <em>Memòria de l’excavació del Mas dels Turons</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/8774</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (2004). “El mas dels Turons: la pervivència d’una activitat agropecuària”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXV, núm. 51, p. 18-21.</span></span></span></span></p> | XI-XVIII | Enrunat i cobert de la vegetació que caracteritza la zona. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Antic mas d'origen medieval de planta més o menys rectangular, format per sis espais diferenciats i </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>construït amb pedres escairades disposades horitzontalment en sec. Fou inicialment construït a finals del segle XI,amb una posterior </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>ampliació de l’estructura primitiva amb una nova estança en el segle XIII, abandonament al segle XIV, recuperació a finals del segle XV o al segle XVI, modificacions en el segle XVII (com l’enllosat de terra) i abandonament definitiu al segle XVIII. Es va documentar una pica d'aigua, una llar de foc, un cendrer i el forn, així com diverses obertures i materials arqueològics formats, sobretot, per fragments de ceràmica i datats entre finals del segle XV i principis del XVI principalment.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-116 | Torrent de Bonegre - Rupit | <p>Les intervencions arqueològiques en aquest jaciment s’efectuaren en dues campanyes portades a terme els dies 14 al 26 de setembre de l’any 1998 i els dies 16 al 21 d’agost del 1999. La direcció va ser a càrrec d’Assumpta Serra i Clota, amb la participació d'alumnes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.</p> <p>El mas apareix mencionat en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils, datat l'any 1379. Estava en mans de Bernat Roquer, espòs de la propietaria del mas Roquer. Tenim notícia que també compartia un molí amb el mas Tinyoses situat a la riera de Rajols. <span><span><span>Finalment, el mas apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. En aquesta documentació ja constava com a derruït.</span></span></span></p> <p> </p> | 42.0146000,2.4599800 | 455287 | 4651538 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El jaciment està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. Les coordenades són aproximades. | 94|119 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89616 | Mirador del salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-salt-de-sallent | XX | <p>Mirador excepcional situat a l'extrem de migdia del cingle, amb unes vistes excepcionals del salt de Sallent i del cingle de Fàbregues, amb l'Agullola de Rupit. Es tracta d'un espai delimitat amb una barana de ferro assentada damunt la pròpia roca del cingle. De fet, el nivell de circulació del mirador és també la pròpia roca del cingle. Al bell mig de l'espai hi ha una alzina de grans dimensions, amb bona part de les arrels en superfície.</p> | 08901-251 | Cingle de Pujolràs - Rupit | <p>El mirador fou construït l'any 1994 per l'ajuntament de Rupit i Pruit i la Diputació de Barcelona.</p> | 42.0148200,2.4752400 | 456551 | 4651555 | 1994 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-1017172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-img6289.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-img6300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-img6304.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86273 | Taula de les Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-les-creus | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 465-466.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></span></p> | IX-XII | Completament erosionades i exfoliades. | <p><span><span><span>Es tracta d’una llosa plana esculpida amb grafits, situada en una zona emboscada amb diversos afloraments de roques de fàcil exfoliació. La superfície aprofitable és <span lang='ES-TRAD'>de 0,95 metres per 0,45 metres, orientada a llevant. El conjutn figuratiu està integrat per deu figures i cinc conjunts informes, que presenten formes lineals relacionades amb la figura humana, formes cruciformes de diverses tipologies (creus llatines, creus ansades...</span>) i diverses ratlles. Es tracta d’un treball força groller i arcaïc, que pot estar relacionat amb el jaciment arqueològic de les tombes dels Bassis. </span></span></span></p> | 08901-160 | Camí de la Palomera als Bassis - Rupit | 42.0150200,2.4685800 | 455999 | 4651580 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img5183.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. Les coordenades són aproximades. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89609 | Salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-sallent-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 99.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>382, 395, 493.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. Torelló: Celblau, p. 22-29.</span></span></span></span></span></p> | <p>Espectacular salt d'aigua o cascada d'uns 100 metres de caiguda vertical, que emana de la riera de Rupit i s'estimba per la cinglera (entre el cingle de Sant Joan de Fàbregues o de l'Agullola i els cingles de Castellet i Casadevall) formant el gorg de la Trapa o del Diable. Geològicament parlant, el salt es precipita des de la cinglera calcària, la meitat inferior de la qual és de travertí. És un dels símbols identitaris de la població de Rupit.</p> <p> </p> | 08901-246 | Riera de Rupit - Rupit | 42.0156000,2.4734700 | 456405 | 4651642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6293.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 86277 | Espai Natural Protegit del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-del-collsacabra | <p><span><span><span><span>L’Espai Natural Protegit del Collsacabra forma una unitat morfològica definida per un conjunt acinglerat que culmina amb un extens altiplà de 10-12 Km (el Cabrerès). Presenta altures mitjanes que oscil·len entre 900 i 1000 metres (Aiats amb 1305 metres i Cabrera amb 1312 metres). Limita suaument amb la plana de Vic per l’oest i sud-oest, al nord amb la falla de la vall d’Hostoles i a l’est amb la cinglera que el separa de les Guilleries. En destaquen els conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, que han creat un continu de cingles que en alguns sectors permeten l'existència d'espectaculars salts d'aigua (com el de Sallent), així com els corrents fluvials amb engorjats, que presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s’assenten. Els materials que formen aquest zona són eocens, tot i que vers les Guilleries apareixen pissarres, esquists, granodiorites i gneis que corresponen a l’únic aflorament de tot el Sistema Mediterrani. Els sediments eocens són bàsicament calcàries, gresos i margues, entre els que destaquen formacions geològiques ben singulars com les acumulacions sedimentàries de fòssils lamel·libranquis i protozous del tipus nummulits, que formen les anomenades lumaquel·les. Els principals condicionants del paisatge vegetal d’aquest territori són bàsicament el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l’acció antròpica. El clima plujós determina el predomini del paisatge vegetal submediterrani i eurosiberià (rouredes, fagedes...). El relleu escarpat, l'abundància de la vegetació silvatica i el seu aïllament relatiu fan que sigui molt adequat per albergar espècies animals salvatges de caràcter centreeuropeu. El municipi de Rupit i Pruit compta amb 2738,80 hectàrees dins d’aquest espai, que correpon a un 25,22% del total.</span></span></span></span></p> | 08901-162 | Terme municipal de Rupit i Pruit | 42.0165800,2.4824500 | 457149 | 4651747 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img9962.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img6108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img6109.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009, 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 86252 | La Palomera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palomera | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M45.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Ausa</span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>, XXII, núm. 158, p. 516-518.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>385-386, 469, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 36-41.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | Força enrunada i coberta d'abundant vegetació | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i força enrunada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona i envoltada de camps. Està fonamentada en la roca natural del terreny ,la qual rebaixa, i conserva part de la coberta de teula àrab de dues vessants original. Està distribuïda en planta baixa i pis, i s'observen obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, algunes d'elles de fusta. Compta amb un volum adossat a l'extrem sud-est de la construcció, completament engolit per la vegetació existent. És probable que a la banda sud-oest es conservin les restes d'altres construccions auxiliars aïllades.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment i amb fragments de maons integrats en l'aparell de l'obra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-139 | Camí de Sau a Rupit - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb la Palomera la trobem en un document datat l'any 968 del monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer. En aquest, els esposos Joan i Quinberga fan donació al monestir d’un alou que tenien en el comtat d’Osona, en el terme del castell de Fàbregues, a la parròquia de Sant Joan. Un dels límits d’aquest alou és la Palomera: '</span></span></span></span></span><em><span>Afrontat autem hec omnia: de parte horientis ad ipsa archa vel per ipsa Donada vel ipso P[odio],2 de meridie ut flumine Tecere vel in cima de Montedulios, de occiduo ad ipso Furno; de circi ad ipsas Palumarias et per ipsa Aqua Bella et ad ipso castellare de Adaledo</span></em><span><span><span><span><span>' (Donada, 2006: 516-518).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta masia fou refeta en el segle XIII i, posteriorment, també en els segles XIV o XV. De fet, la construcció apareix mencionada en un capbreu datat l'any 1379. La reforma més important es dugué a terme entre els segles XVII i XVIII. Aquest edifici era una de les masoveries de la masia del Soler i a<span><span><span>pareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. </span></span></span>Se sap que entre els anys 1967 i 1969, l'edifici fou abandonat. Pel que sembla tenia llambordes a la teulada, forn, una cuina econòmica i forjats interiors bastits en fusta.</p> | 42.0169500,2.4613500 | 455402 | 4651798 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86252-img7676.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86252-img7678.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86252-1017273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86252-img7681.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 85219 | Molí de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sallent | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 25, 100.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 529.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>114, 395, 406, 460-461, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 143, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 54, 55-63.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Completament enrunat. | <p>Restes d'un antic molí completament enrunat, situades al costat del camí de Rupit al salt de Sallent. S'observen alguns trams de murs bastits en pedra, que dibuixen una planta del tot irregular i que es troben completament cobertes per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. A l'altra banda del camí, en una zona completament emboscada, hi ha les restes de l'antiga masia de Sallent. El seu degradat estat de conservació fa impossible identificar-ne una possible planta. S'observa, però, que la construcció estava bastida amb pedra sense treballar de la zona.</p> | 08901-107 | Riera de Rupit - Torrent dels Esclops - Rupit | <p>Aquest molí fou establert de nou l'any 1617 a nom d'Antoni Sallent i la seva dona, pagesos i propietaris del mas Sallent. Era un molí fariner amb edifici, bassa, resclosa i rec. Podia agafar les aigües de la riera de Sallent (nom antic de la Riera de Rupit) fins al molí de Joan Roquer. <span><span><span>Tenim notícia que entre els segles XVI i XVII aproximadament, la finca del mas Sallent incloïa les masies de la Donada, can Cames, el Jonquer, Balmes (o Baumes) i Barri, al marge del molí de Sallent. A mitjans del segle XX, e</span></span></span>l molí quedà molt malmès després dels aiguats caiguts a la zona del Collsacabra l'any 1940 i ja no tornà a funcionar. La masia, en canvi, fou abandonada entre els anys 1956 i 1960.</p> | 42.0174400,2.4714900 | 456242 | 4651848 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6320.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6310.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: molí Vell. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89527 | Molí d'en Patrones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-patrones | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 25, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 114, 395, 453, 460, 493.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 142-143, 177.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 69.</span></span></span></span></p> | XVII | Força enrunat. | <p><span><span><span>Restes d’un edifici aïllat força enrunat i cobert per l’abundant vegetació de ribera que cobreix la zona. Presenta una planta rectangular distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis. Tota la coberta està enrunada i es conserven dempeus algunes de les façanes, mentre que els murs que compartimentaven l’espai interior es troben majoritàriament aterrats. Es conserven diverses finestres d’obertura rectangular, algunes d’elles emmarcades amb carreus de pedra, un forn bastit amb una volta esfèrica de pedra ben desbastada i fornícula d’arc de mig punt adovellada i encastada en un dels murs perimetrals. També s’observen algunes bigues de fusta procedents tant de la coberta com del forjat del nivell superior. Adossada a la part posterior de la construcció hi ha una gran bassa de planta irregular i molta fondaria, que conserva el cup bastit amb carreus de pedra i l’entrada del carcabà. Els murs que la delimiten conserven restes del revestiment original que els impermeabilitzava, i també s’observa un tram del canal que l’alimentava. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars. Presenta petites reparacions efectuades amb maons i carreus de pedra a les cantonades. Cal destacar, a la riba de la riera, una resclosa bastida amb pedres de grans dimensions disposades a sardinell. A la part superior de la construcció, sota d’una gran roca de la zona, hi ha una petita balma obrada amb un petit mur bastit en pedra.</span></span></span></p> | 08901-229 | Riera de Rupit - Torrent dels Esclops | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, el molí d’en Patrones podria correspondre a l’antic molí d’en Arquinbau, que Segimon Torra va donar parcialment a Pere Roquer l’any 1501. L’any 1575, en un inventari del Roquer, apareix mencionat un molí fariner amb moles, rodet i banc bastit amb parets de pedra seca. Posteriorment, l’any 1617, en Joan Roquer (del mas Roquer) va establir de nou un molí fariner amb bassa, rec i resclosa a la riera de Sallent (antic nom amb el que es coneixia la riera de Rupit). Pel que sembla, al costat del molí va existir la masia d’en Patrones, la qual fou abandonada.</span></span></span></p> | 42.0178400,2.4706800 | 456175 | 4651892 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89527-img6013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89527-img6034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89527-img6042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89527-img6072.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89329 | Font de l'Avellaneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaneda | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 394.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2017). <em>Cabrerés, Collsacabra i Llancers. 50 itineraris d’aventura i patrimoni</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 148.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Font aïllada situada al marge de migdia del camí a Sant Joan de Fàbregues, prop del mas els Solans i a uns 100 metres a ponent del corriol que puja al mirador dels Bassis. La font emana del marge rocós de la zona, que presenta un mur bastit amb lloses de pedra adossat. Presenta un broc de ferro encastat a la part inferior de l’estructura i del marge, que vessa a l’interior d’una pica rectangular delimitada amb dos bancs de pedra simples adossats al marge. L’aigua sobrant de la pica es recull dins d’un canal de pedra de planta rectangular, que desaigua cap a la banda de llevant.</span></span></span></p> | 08901-211 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues | <p>Cap als anys 80 del segle XX, durant la rehabilitació del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, la font original fou desdoblada en dues, ben arranjades i situades al peu de la carretera.</p> | 42.0180200,2.4633900 | 455572 | 4651916 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5239.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89608 | Riera de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT I ROMAGOSA, Joan (1998). “La riera de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 39, p. 22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. Torelló: Celblau, p. 22-29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 18-19, 38-39.</span></span></span></span></span></p> | <p>La riera de Rupit, afluent del riu Ter, està formada per un conjunt de petits rierols i torrents que s'originen a les zones elevades del puig de Rajols, puig del Bac, pla d'Aiats, serra de Mateus i els calms del coll de Pruit. Aquestes aigües s'unifiquen a partir dels paratges de la Lluca, la Sala i el molí Nou. Després salten pel pont dels Tres Ulls al molí del Soler, punt des d'on s'encalmen i van cap al molí d'en Marandes, recorrent el penyal on s'assenta la vila de Rupit per la banda de ponent. Des de la banda de migdia de la vila i fins al gorg de la Trapa (situat sota el salt de Sallent), la riera comporta un desnivell de més de 500 metres i un curs acongostat entre penyals definit per successius salts d'aigua, cascades i gorgs. En aquest tram és important la presència d'antics molins i rescloses entre d'altres elements. Passat el gorg, la riera travessa un tram boscós definit per una gran quantitat de petits salts d'aigua conegut com a Mitjans, per acabar desembocant a l'embassament de Susqueda.</p> <p>La riera es caracteritza per boscos de ribera amb una gran biodiversitat d'espècies: vernedes, freixenedes i algunes plantacions de pollancredes, entre d'altres (àlbers, saücs, avellaners...). En concret, les vernedes són Hàbitats d'Interès Comunitari prioritaris a Catalunya per la Unió Europea.</p> | 08901-245 | Terme municipal de Rupit i Pruit | 42.0190800,2.4701100 | 456129 | 4652030 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6120.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns trams de la riera estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89235 | El salt de la Pujolrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-pujolrassa | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 183-186.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 55-56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 42-43.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb la masia de Pujolràs, situada als peus del castell de l’Envestida, damunt de la cinglera i prop del salt del Gravet. La mestressa de la masia volia fer desparèixer el seu marit. Anava sovint a l’església de Sant Joan de Fàbregues a pregar al sant que se l’emportés. Un dia, l’escolanet del temple la va escoltar i, amagat darrera del retaule, li contestà “botifarres i ous fregits, fan perdre la vista als marits”. El marit, assabentat dels plans de la seva muller, fingia que s’anava quedant cec fins que un dia li digué a la dona que no valia la pena viure en aquelles condicions i que l’ajudés a morir. Li va demanar que l’empenyés daltabaix del cingle, oferta que ella declinà fingint-li amor etern. Llavors, el marit li va dir que li taparia els ulls amb un mocador i així no veuria com ell queia pel cingle. Marxaren tots dos cap a la cinglera, ell situat al marge i ella darrera seu amb els ulls envenats. Quan la dona el va empenyer amb totes les seves forces, ell es va esmunyir i ella va caure al buit, estavellant-se al fons del penya-segat.</span></span></span></p> | 08901-191 | 42.0192300,2.4819200 | 457107 | 4652041 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89235-img6132.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen algunes variants d’aquesta llegenda, com per exemple que la dona tenia un amant i per això volia desfer-se del marit, o bé que fou el rector de Sant Joan de Fàbregues ni no pas l’escolanet el que aconsellà a la muller. En algunes versions, el marit s’assabenta dels plans de la dona a través d’aquests religiosos i, en d’altres, és una veïna la que alerta al marit (després que la mateixa muller li expliqui a la veïna). | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89625 | Pont del torrent de Sabaters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-sabaters | XVII-XIX | <p>Petit pont o passera aïllada situada en el corriol que porta al molí del Rodó, damunt del torrent de Sabaters. El tauler està format per una gran llosa de pedra de planta rectangular, disposada de banda a banda del cabal del torrent. En aquesta part, el propi torrent està delimitat amb grans pedres més o menys rectangulars que faciliten la col·locació de la llosa que fa de passera.</p> | 08901-260 | Torrent de Sabaters - Rupit | 42.0195000,2.4665600 | 455835 | 4652079 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89625-img6339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89625-img6342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89625-img6343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89625-img6344.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89185 | Llegenda del castell de l'Envestida i el gorg de la Trapa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lenvestida-i-el-gorg-de-la-trapa | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 186-188.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 48-49.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb les forces del bé i del mal, i les seves conseqüències damunt la gent de la contrada. Segons la llegenda, el dimoni predicava les seves consignes des del cim del penyal anomenat castell de l’Envestida o Bastida. L’arcàngel Sant Miquel (patró del poble) provà d’aturar el maligne ocupant aquest cim, iniciant-se d’aquesta manera una lluita aferrissada entre tots dos. El dimoni es va precipitar cinglera avall, mentre Sant Miquel el perseguia, fins al gorg de la Trapa, situat sota el salt de Sallent. El dimoni es va esmunyir a l’interior del gorg, tornant d’aquesta manera de cap a l’infern. Com a resultat d’aquesta lluita encara es conserven les urpades i petjades del dimoni a les parets de la cinglera.</span></span></span></p> | 08901-187 | 42.0195300,2.4797100 | 456924 | 4652076 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89185-1017468.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89185-img6294.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses versions d’aquesta llegenda, si bé és cert que tant el castell de la Bastida com el gorg de la Trapa es repeteixen en totes elles geogràficament parlant. En una de les versions, els dos personatges s’estimben pel grau de la Donada. Una altra situa l’estimbament pel salt de Sallent i, una tercera versió, fins i tot per l’escaleta de Sallent. També s’explica que Sant Miquel va intentar mesurar la fondària del gorg amb un roc lligat a una corda gruixuda. De l’interior de l’aigua, una veu li va dir que no trobaria pas mai el fons. | 98|119|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89610 | Castell de l'Envestida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lenvestida | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 48-49.</span></span></span></span></span></p> | <p>Turó encinglerat format per roques de grans dimensions, dibuixades per les fisures que caracteritzen aquesta formació rocosa. La seva disposició recorda el perfil d'un castell, tot i que no ha estat mai cap fortificació roquera ni hi ha cap acció antròpica a la zona. La part superior està formada per dues grans lloses de pedra, amb unes impressionants vistes de la cinglera i els seus contorns. El nom prové d'una llegenda relacionada amb una lluita entre les forces del bé i del mal.</p> <p><em>.</em></p> | 08901-247 | Solana de Pujolràs - Rupit | 42.0196200,2.4797900 | 456931 | 4652085 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-img6132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-1017467.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-1017138.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: castell de la Bastida. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89526 | Molí del Tornall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-tornall | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 25, 98, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 112, 395, 493.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 143, 177.</span></span></span></p> | XVI-XVII | Completament enrunat. | <p><span><span><span>Restes d’un antic tornall situat a la riba nord de la riera de Rupit, al costat del saltant de Sabaters i del gorg del Tornall, i a pocs metres de la font de la Pomereda. Les restes consisteixen en un petit contrafort alçat respecte el nivell de la riera, que està bastit en pedra disposada regularment i està ubicat sota una gran roca balmada del terreny natural de la zona.</span></span></span></p> | 08901-228 | Riera de Rupit - Saltant de la Pomereda o de Sabaters | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, els ferrers de Rupit anaven a esmolar les seves eines en aquest indret. El tornall constava d’un joc de moles utilitzades per esmolar eines de tall. Probablement es movien mitjançant una roda de paletes que s’activava amb una corretja preparada per enllaçar les politges. El recinte era tancat i només podien fer-ne ús els ferrers autoritzats.</span></span></span></p> | 42.0198800,2.4686700 | 456010 | 4652120 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89526-img6006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89526-img5998.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89526-img6003.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89327 | Font de la Pomereda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pomereda | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 26, 382, 395, 453, 475, 500.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. Torelló: Celblau, p. 26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 50-51.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Font aïllada situada al costat de la riera de Rupit, a l’extrem de ponent d’una esplanada allargada situada damunt de la riera, al peu d’una gran roca pintada amb el nom de la font. Està formada per una estructura rectangular disposada a mode de dipòsit, que es troba bastida amb maons i compta amb un broc metàl·lic encastat al mig del parament. L’aigua raja damunt de la roca natural de la zona, on s’ha format un petit canaló degut a l’acció de l’aigua. Aquesta es recull en una pica de pedra rectangular situada a la part inferior de l’estructura, damunt d’una petita plataforma de pedra. Al costat de la font hi ha un parell de bancs de pedra simples per seure. A escassa distància de la font, dins del cabal de la riera, hi ha el magnífic salt de la Pomereda.</span></span></span></p> | 08901-209 | Riera de Rupit | <p><span><span><span>Antigament, en el lloc on es situa la font, hi havia un molí. Aquest apareix mencionat en un capbreu del segle XIV on Guilleuma, dona de Bernat Caules de Rupit, declara tenir un molí a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit), anomenat molí de la Pomereda. Tenia edificis, bassa i resclosa. Probablement el salt de la Pomereda, que està situat a escassos metres de distància de la font, era utilitzat per portar l’aigua tant al molí de la Pomereda com al de Sallent, que estaven situats aigües avall.</span></span></span></p> | 42.0199200,2.4690100 | 456038 | 4652124 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89327-img5976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89327-img5977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89327-img5979.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89327-img5983.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està integrada dins de l’itinerari que va de Rupit al salt del Sallent, degudament senyalitzat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89620 | Molí del Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-rodo | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. </span><span>Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24-25, 96, 100.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>105-106, 114, 382, 394, 461, 475, 493.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. </span><span>Valls: Cossetània Edicions, p. </span><span lang='CA'>144, 145-148, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 60-64.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. </span><span>Torelló: Celblau, p. 24.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Enrunat i cobert de vegetació. | <p>Restes enrunades d'un molí situat sota d'unes roques que formen part de la riba de ponent de la riera. Es conserven les restes del molí pròpiament dit i de la casa del moliner, situades l'una al costat de l'altra. El molí presenta una planta més o menys rectangular, assentada damunt la roca natural de la zona. Compta amb una obertura d'arc rebaixat bastida amb pedra disposada a sardinell i situada al nivell inferior, i una obertura rectangular emmarcada amb carreus de pedra al superior. Al seu costat, a la banda sud-oest, hi ha les restes de la casa del moliner, completament cobertes per la vegetació de ribera i sense coberta. Estava distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis, i s'observen dues obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, la de la planta baixa amb la llinda plana. Ambdues construccions estan bastides amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> <p>A la part superior del salt, situades dins del cabal de la riera, s'observen diverses cunyeres de planta rectangular excavades a la llera, les restes d'una resclosa bastida amb grans pedres i un canal excavat també a la roca, que desviava l'aigua des de la resclosa i cap al molí.</p> | 08901-255 | Saltants del Rodó - Riera de Rupit - Rupit | <p>De les restes situades damunt del salt d'aigua hi ha constància documental l'any 1552 i 1647 (en aquell moment, aquest salt era conegut amb el nom del salt de Miralles). Ambdues referències parlen de la construcció de rescloses.</p> <p>De les restes situades al costat del salt, i segons la bibliografia consultada, hi havia una pedra gravada amb els anys 1722-1895. Documentalment, la primera referència data de l'any 1751 i, posteriorment, es menciona el molí l'any 1815. Tenim notícia que les moles d'aquest molí eren dos curres o cons truncats de pedra que utilitzaven per blanquejar el blat, tot i que inicialment es dedicava a l'escorça. El topònim procedeix de la planta del roldor, que usaven tant les adoberies com les blanqueries en les seves feines, donada la presència de tanins a les seves fulles i baies. Sembla que el molí deixà de funcionar per causa de l'aiguat caigut a la zona l'any 1940, tot i que en una fotografia datada entre els anys 1926 i 1931, el molí ja estava enrunat i abandonat.</p> | 42.0203700,2.4671400 | 455884 | 4652175 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img0258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img0256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img0255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img0245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img5954.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altre noms relacionats amb l'edifici: molí del Roldor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86251 | Els Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-solans-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M44.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 394, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta irregular, formada per dos cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un porxo adossat a la planta baixa, que està sostingut amb pilars de pedra i cobert amb una terrassa al pis, delimitada amb una barana de ferro. T</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>otes les obertures són rectangulars i majoritàriament han estat reformades, tot i que les originals conserven els brancals bastits amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Adossat a la façana de llevant s'ubica l'antiga masoveria, actualment reformada i reconvertida en habitatge. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Les obertures són rectangulars, bastides en pedra i amb les llindes planes de fusta. El darrer volum, aïllat i reconvertit en garatge, està situat a l'extrem sud-est de la masia. Presenta una planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en un únic nivell, amb obertures rectangulars.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El volum original</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter i disposada regularment.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-138 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. El topònim de la Caseta dels Solans fa referència a l'antiga masoveria de la masia, adossada a la construcció principal.</span></span></span></p> | 42.0207100,2.4657500 | 455769 | 4652214 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86251-img5251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86251-img5254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86251-img5169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86251-1017446.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Caseta dels Solans. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 84333 | Goigs de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-2 | <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLAOR DE LA VERGE I MÀRTIR SANTA LLÚCIA DE RUPIT:</p> <p><em>Verge i Màrtir, Advocada / del que viu en fosca nit: / Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Sou la Flor siracusana / que, nascuda en ric verger, / amb sa aroma cristiana / perfumà el segle tercer. / Flor tant bella i perfumada / no s'ha pas emmusteït: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Les humanes esposalles / i el dot vostre refuseu, / car us lliga amb dolces malles / Jesucrist clavat en creu. / Sereu Vós la desposada / de l'Anyell que us ha escollit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Enrogida pel martiri, / blanca Flor d'ànima i cos, / us empeny el sant deliri / de morir pel diví Espòs. / Com que el foc no us ha abrusada, / el coltell us ha ferit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Feu que nostres Guilleries, / d'aquest món entre els esculls, / s'emmirallin, tots els dies, / en l'espill de vostres ulls. / Seguirem vostra petjada / amb pas ferm i decidit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>És tant bell el panorama / des de vostre mirador, / que, admirat, el cor exclama: / 'Gran és l'obra del Senyor'. / L'Agullola redreçada / cel amunt signa amb el dit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Ací dalt, clots i carenes / de Vós reben el perfum; / i les nits són més serenes, / i els estels donen més llum. / ¡Oh, que bella és la contrada / i el sojorn que heu escollit! / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Us arriba a la capella, / dia i nit, ben dolçament, / la devota cantarella / del proper Salt de Sallent. / També us fa dolça cantada / nostre cor engelosit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Quan, cada any, ve vostra festa, / entorn vostre es fa un aplec. / Aquell jorn, teniu requesta, / i us plau veure'ns frec a frec. / Al llindar de l'hivernada / vostre amor ens ha acollit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Als devots que la ceguera / clou l'esguard, abans serè, / feu que els mostri la drecera / la llum clara de la fe. / No faran gens de marrada / amb la llum de l'esperit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Beneïu clots i cingleres; / fecundeu boscos i camps; / a tot mal poseu fronteres, / i allunyeu el foc dels llamps. / Que la pau hi faci estada / lluny del mundanal brogit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p><em>Amb més fe, cada vegada, / canta el cor enfervorit: / Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit</em>'.</p> | 08901-7 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | <p>La primera edició publicada d'aquests goigs data del 13 de desembre de l'any 1963, data en la que fou<span lang='CA'><span><span> beneït i inaugurat tant el pedró com la casa del mateix nom, que està situada al seu costat. Aquest acte es considera el primer aplec que es celebrà en honor a la santa. Aquesta edició del goigs en honor a la santa tenen</span></span></span> llicència eclesiàstica i xilografies d'A. Gelabert.</p> <p> </p> | 42.0208000,2.4721800 | 456301 | 4652220 | 1963 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84333-img3072.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mossèn Antoni Malats | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.