Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84306 | Goigs de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-llorenc | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 84-85.</p> | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIOS MARTYR SANT LLORENS, que's cantan en la Capella de Sant Llorens de Dos-Munts, sufragánea de St. Andreu de Pruit-Bisbat de Vich:</p> <p>Puix lo torment horrorós / del foch, vos ha consagrat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>En Osca, ciutat famosa / se gronxá vostre bressol / y al naixer fóreu ja un sol / de albada molt lluminosa; / de vostra mare ditxosa / les virtuts heu heretat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>La sanch pura aragonesa / que enardia vostre cor, / vos incita a l'alta empresa / de ministre del Senyor; / y a Roma encés de fervor / la Fé santa heu predicat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Per son Diaca diligent / vos nombra'l Papa Sant Sixt / y ab el nom de Jesucrist / als llabis y al cor ardent, / convertiu a molta gent / de pagana impietat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Repartir lo Sagrat Pa / y guardar los sants tresors / fóren los cárrechs y honors / que'l Sant Pare us confiá; / robarlos vol lo tirà, / pero vos l'haveu burlat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Quan al darrer sacrifici / a Sant Sixt portar vegéreu / y seguirlo pretinguéreu / de Diaca cumplint ofici / ell vos diu: tal benefici / tindrás tres dias mes tart: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Ni ab suplicis ni tortures / pogué'l Jutge intimidarvos, / ni tampoch pot conquistarvos / ab tentacions de dolçures; / foren les proves tan dures / que tothom quedá admirat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Estés de ferro en un llit / fet en forma de graelles, / encés un gran foch en elles / vostre cos quedá rostit; / als butxins alegre heu dit; / tombeume d'altre costat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>A Roma us partiu la gloria / ab Esteve apedregat / y tota la cristiandat / celebra vostra memoria; / puix de vida transitoria / volau a la eternitat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>De molts sigles sou Patró / de Collsacabra y de Prúit / y'ls pobles logran lo frúyt / de la vostra protecció; / puix al trono del Senyor / es vostre prech escoltat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>De tot dany y malvestat / guardeu les nostres masies / y en les penes y alegries / vetlleu pel vostre remat; / los vicis y traidories / allunyeu d'aquest veynat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix lo suplici horrorós / del foch vos ha coronat: / Sant Llorens martyr gloriós / siau lo nostre advocat'.</p> | 08901-1 | Pla de les Viles-Carretera C-153, km. 27,5 | <p>Els goigs de Sant Llorenç es canten anualment a l'església de Sant Llorenç Dosmunts el dia 2 d'agost, festivitat del sant patró. </p> <p>El present exemplar fou publicat per la tipografia Balmesiana de Vic l'any 1925. Inclou un indult de 50 dies per part del bisbe de Vic per a tots aquells que cantin els goigs o bé que ressin una oració a la mateixa església.</p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 1925 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84306-llorenc-dosmunts-pruit-antoni-prat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84306-llorenc-dosmunts-pruit-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Algunsgoigs. | 98|119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84309 | Goigs de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-0 | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIÓS SANT ANDREU, APÒSTOL, patró de la parròquia de Pruit, bisbat de Vic, la seva festa 30 de novembre:</p> <p>Puix fruïu de tant honor / dalt del cel glorificat: / Andreu, Apòstol sagrat, / sigueu nostre intercessor.</p> <p>Betsaida, petita aldea, / vegé el vostre naixement, / de pares, senzilla gent, / pescadors de Galilea. / També fóreu pescador / fins que per Crist sou cridat.</p> <p>Si Vós, per naturalesa, / nom preclar no haveu tingut, / el tresor de la virtut / us revesteix de noblesa, / trepitgeu amb gran valor / riqueses i vanitat.</p> <p>La vida de penitència / que predicava Joan / us dóna exemple molt gran / i us atreu amb vehemència. / De tant sant predicador / sou deixeble aprofitat.</p> <p>Vegé atansar-se el Messias / Joan i cridà amb gran veu: / Heus ací l'Anyell de Déu / promès per les profecies. / Us corprèn el Redemptor / el moment que us ha mirat.</p> <p>Un jorn, tot pescant amb Pere, / Jesús passa per allí / i us digué: -Segueix-me a mi, / que una altra pesca t'espera. / -Seràs d'homes pescador.- / Vós, trema i barca heu deixat.</p> <p>A predicar us senyalaren / les províncies de Llevant. / Els dons de l'Esperit Sant / la vostra ànima adornaren. / Fructifica la llavor / que Vós allí haveu sembrat.</p> <p>En l'Espiro, Escitia i Tràcia / l'Evangeli prediqueu / i va penetrant arreu / la doctrina de la Gràcia. / Impulsat pel vostre amor / a Patras heu arribat.</p> <p>A la divinal doctrina / Egeas es resisteix / i el seu odi més li creix / quan li proveu que és divina. / Jesús, que és el ver Senyor, / per tothom deu seu adorat.</p> <p>El Procònsul, encès d'ira, / no es mostra pas convençut, / mes Vós no sou pas vençut, / la vostra constància admira. / Malgrat son encès furor / Vós al Crist heu defensat.</p> <p>Egeas us duu al suplici / i us condemna a morir en creu; / al Senyor oferireu / vostra vida en sacrifici. / Sereu Vós el vencedor / expirant en creu clavat.</p> <p>-O, creu santa i benamada- / clameu quan la creu heu vist, / -Santa creu de Jesucrist, / quan de temps t'he suspirada. / En tu morí el meu Senyor, / jo en tu moriré de grat.-</p> <p>Amb dolors sense mesura / viviu dos dies en creu, / entretant Vós prediqueu / bo i clavat en la creu dura, / fins que en ales de l'amor / voleu a l'eternitat.</p> <p>Un bell temple us edifica / la parròquia de Pruit / l'any siscents-seixanta-vuit / i a Vós, Andreu, el dedica. / Escolteu nostre clamor / en el temps de malvestat.</p> <p>La parròquia que us venera / lliureu-la de guerra i fam, / conserveu-li els fruits del camp, / concediu-li fe sincera. / Sigueu nostre protector, / Patró nostre venerat.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix fruïu de tant honor / dalt del cel glorificat: / Andreu, Apòstol sagrat, / sigueu nostre intercessor'.</p> | 08901-2 | Plaça de l'Església - Pruit | 42.0424200,2.4555300 | 454938 | 4654629 | 1965 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84309-sandreupruit.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Rostoll. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84310 | Goigs de la Mare de Déu de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-montdois | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 81-82, 86.</p> <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra. Paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 87.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLOANÇA DE LA MARE DE DÉU DE MONTDOIS que es canten a la seva ermita de la tenència de Sant Joan de Fàbregues-Parròquia de Rupit-Bisbat de Vic:</p> <p>ENTRADA</p> <p>Puix sou tan glorificada / i en virtut molt singular: / <em>A Montdois sou venerada, / Mare i Verge Tutelar</em>.</p> <p>Fou molt gran vostra alegria / esperant el Redemptor; / Gabriel ambaixador / us anuncià, Maria, / que Jesús de vós volia / néixer per al món salvar.</p> <p>Sortós fou per vós el dia / en que el vostre Fill fou nat / i dels cors d'àngels lloat / amb celestial melodia. / Els pastors amb alegria / tots el varen adorar.</p> <p>Gran goig per vós quan vingueren / els tres Reis de l'Orient / amb l'estel molt resplendent / que per bon guia tingueren. / Or, encens, mirra volgueren / al vostre Fill ofrenar.</p> <p>Vostre goig fou sens mesura / al veure ressuscitat / al que poc abans clavat / miráreu en la creu dura. / Al cumplir-se l'Escriptura / el cor vostre es va alegrar.</p> <p>Arribant l'esperat dia / per tothom tan desitjat / de veure el Crist exaltat, / el vostre Fill, o Maria, / us donà gran alegria / el veure'l al cel pujar.</p> <p>Sentiu gran goig al Cenacle / quan baixà l'Esperit Sant, / als apòstols abrandant / amb aquell foc de miracle; / han portat el diví oracle / fins a l'altra part del mar.</p> <p>Per ser Reina i Advocada / de tota la humanitat / amb cos i ànima heu pujat / al cel on sou coronada; / a l'ànima confiada / vós soleu sempre escoltar.</p> <p>Vetlleu, o Verge maria, / des del vostre altiu palau. / Fàbregas, Rupit i Sau, / Tavertet i Guilleria / la comarca en vós confia / i sovint us ve a pregar.</p> <p>En tot mal sou invocada, / i esperem el vostre ajut, / envieu en temps d'eixut / la pluja tan desitjada; / doneu-nos fe i bona anyada, / gràcia i pau a nostra llar.</p> <p>Si venim a vostra ermita / per camins i caminois, / al cel, Verge de Montdois, / també us volem fer visita; / qui vostres virtuts imita / certament s'ha de salvar.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix sou tan glorificada / i en virtut tan singular. / <em>A Montdois sou venerada, / Mare i Verge Tutelar</em>.</p> | 08901-3 | Pla de Montdois - Rupit | <p>Aquests goigs es canten per l'aplec de la Mare de Déu de Montdois, que es celebra el dilluns abans de l'Ascensió, dit de Rogatives.</p> | 41.9859100,2.4816100 | 457059 | 4648342 | 1970 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84310-rupit-mondois-1970.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Algunsgoigs. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84311 | Goigs de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2009). “Goigs a lloança de Sant Joan Baptista, patró de Fàbregues i Rupit (Bisbat de Vic)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 61, p. 35.</span></span></span></span></p> | XXI | <p>'GOIGS A LLOANÇA DE SANT JOAN BAPTISTA, patró de Fàbregues i de Rupit (Bisbat de Vic):</p> <p>De Jesús, el Fill Ungit, / vàreu ser-ne el Precursor: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Isabel, la vostra mare, / va commoure un goig tan gran: / tot i sent velleta, encara / podia tenir un infant. / Vostre pare ha emmudit / en rebre tan gran favor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Ja de velles profecies / va arribar l'acompliment: / quan bategeu el Messies / comença el Nou Testament. / De Jesús, l'Anyell predit, / vau ser Vós el Precursor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>-L'Anyell Sant és amb nosaltres!- / proclameu a viva veu / quan al Jordà enmig dels altres / pecadors el batejeu. / El cel s'obra tot seguit / amb tan alta resplandor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Vós, no combregeu amb rodes / de molí i la veritat / predicant, pel rei Herodes / vàreu ser decapitat. / Mes no ofega el vostre crit / el flagell aterridor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Després de la maltempsada / d'una guerra entre germans, / vàreu veure restaurada / eixa ermita dels voltants / on us lloa dia i nit / nostre cor amb molt fervor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Us fan grata companyia / l'Agullola i el Sallent; / amb ells parleu cada dia / dels treballs d'aquesta gent. / Aquest poble us ha escollit / perquè en fóssiu el Patró: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Heu viscut jorns molt penosos / mai vistos en temps passat, / quan vostres fills neguitosos / marxaren a la ciutat. / Més Vós, de tan entendrit, / no els deixeu en l'abandó: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Arribada la diada, / us venim a demanar / que aquesta terra aimada / la volgueu sempre emparar. / Avui tot el poble unit / us canta goigs a llaor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Amb el cor enfervorit / invoquem al Sant Patró: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector'</em>.</p> | 08901-4 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p>Aquests goigs foren compostos pel rupitenc Miquel Banús (text i il·lustracions) i per Josep Maria i Bernat Vivancos (música). Es cantaren per primera vegada a l'església de Sant Joan de Fàbregues el 21 d'abril del 2007, en motiu del casament d'aquest darrer.</p> | 42.0102000,2.4679500 | 455944 | 4651046 | 2007 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84311-goigs-st-joan.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Banús, Josep Maria Vivancos i Bernat Vivancos | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84313 | Cobles de la Mare de Déu del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-de-la-mare-de-deu-del-roure | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 89.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any VI, núm. 23, p. 4-6.</span></span></span></span></p> <p>BANÚS, Miquel (1995). 'Un monòlit a mossèn Cinto Verdaguer al Collsacabra'. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XVI, núm. 34, p. 18.</p> <p>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). 'Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra'. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, <span lang='CA'><span><span>any XXIII, </span></span></span>núm. 47, p. 9-19.</p> <p>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. [Barcelona]: Proa, p. 38-39, 43-44.</p> <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32, 116.</p> | XIX | <p>'COBLES DE LA MARE DE DÉU DEL ROURE que es venera a la masia del Bac, parròquia de Pruit. Bisbat de Vic:</p> <p>Verge del Roure / de Pruit estel, / feu-nos-hi ploure / gràcies del cel.</p> <p>Sota una branca / d'un roure ombriu, / colomablanca / féreu lo niu.</p> <p>Tant alt niàreu / per veure el pla, / pla que rosàreu / bé florirà.</p> <p>Quan se moria / l'arbre envellit, / per vós, Maria, / ha reverdit.</p> <p>Si el vent l'espolsa, / pom de verdor, / com arpa dolça / llança remor.</p> <p>Des de Cabrera / fins a Rupit, / rosa més vera / no hi ha florit.</p> <p>Rosa boscana, / blanc gessamí, / feu d'eixa plana / vostre jardí.</p> <p>Les cogullades / i el rossinyol, / vos fan albades / al sortit el sol.</p> <p>Les pastoretes / vos porten rams, / rams de floretes / d'aqueixos camps.</p> <p>Nois i donzelles, / portau-li flors / portau-li amb elles / los vostres cors.</p> <p>En eixa plana / tothom vos diu, / oh Sobirana, / que ens beneïu.</p> <p>Beneïu serra, / poble i conreu, / i aqueixa terra / plena de neu.</p> <p>I eixes masies, / horts catalans / de satalies, / d'herois i sants.</p> <p>Estau Maria / vora el camí / per ser la guia / del pelegrí.</p> <p>Al cel guiau-nos / Estel de Pruit / i Jesús dau-nos / que és vostre fruit'.</p> | 08901-5 | Carretera C-153, km. 27 - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquestes cobles foren escrites per mossèn Jacint Verdaguer, el qual feia llargues estades a la masia del Bac. Estan basades en una petita poesia dedicada a la Mare de Déu del Roure, que va escriure l’any 1886 després d’assistir a l’aplec anual del dia 8 de setembre, festivitat del naixement de la Mare de Déu. Posteriorment, l’any 1899, mossèn Cinto modificà, amplià i posà música a aquella poesia, convertint-la en les cobles que actualment coneixem.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0430100,2.4335800 | 453122 | 4654707 | 1899 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84313-pruit-roure.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mossèn Jacint Verdaguer | La imatge ha estat extreta de l'espai web Algunsgoigs. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 84314 | Goigs de Sant Miquel Arcàngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-miquel-arcangel | <p>ALEMANY, Lluís. <em>Goigs a lloança de l'Arcàngel Sant Miquel príncep de les Milícies Celestials, Patró de la parròquia de Rupit</em>. Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. Consultat 18 setembre de 2020, des de https://bd.centrelectura.cat/items/show/23296</p> <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 16.</p> | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIÓS SANT MIQUEL ARCÀNGEL, PATRÓ DE LA PARRÒQUIA DE RUPIT, Bisbat de Vic:</p> <p>ENTRADA</p> <p>Arcàngel de gran valor, / i Príncep sou en el Cel: / <em>vulgueu-nos ser Protector, / Patró nostre Sant Miquel</em>.</p> <p>Quan Déu Etern us creà / mostrà el gran poder seu. / Miquel per nom us donà, / que és dir que sou veu de Déu; / per voler igual honor /càstig doneu a Lusbel.</p> <p>Capità sou valerós / de tropes Celestials, / rendits quedaren per Vós / tots els dragons infernals; / desterrant-los amb rigor / a patir pena cruel.</p> <p>En l'Imperi Cristià / el gran Atlant Constantí; / grans victòries abastà / sent-li vós guiador fi; / per ser vós l'explorador / del Profeta Ezequiel.</p> <p>Vostre valor singular / coneix el mar i la terra, / per Vós es partí el mar / fent contra Faraó guerra, / camí donà salvador / al fugitiu Israel.</p> <p>De les Ànimes empar / sou contra tot enemic, / essent Vós refugi rar / contra son poder inic; / per abatre son rigor / és vostra balança fidel.</p> <p>Contra l'inic Anticrist / sereu vos el Capità, / i el Poble de Jesucrist / ha de guardar vostra mà; / d'ell sereu triomfador / venint armat des del Cel.</p> <p>En el Judici final / es veurà vostre poder, / separant el bé del mal, / i fent guerra a Llucifer; / entre tant gran amargor / mostreu-vos bresca de mel.</p> <p>TORNADA</p> <p>Sent tant gran vostre valor / en la terra, mar i Cel, / <em>vulgue-nos ser Protector, / Patró nostre Sant Miquel</em>'.</p> | 08901-6 | Carrer de l'Església, 3 - Rupit | 42.0238200,2.4651900 | 455725 | 4652559 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84314-a5578ab7dae5b636780f1868c0a7ff7e.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84333 | Goigs de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-2 | <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLAOR DE LA VERGE I MÀRTIR SANTA LLÚCIA DE RUPIT:</p> <p><em>Verge i Màrtir, Advocada / del que viu en fosca nit: / Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Sou la Flor siracusana / que, nascuda en ric verger, / amb sa aroma cristiana / perfumà el segle tercer. / Flor tant bella i perfumada / no s'ha pas emmusteït: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Les humanes esposalles / i el dot vostre refuseu, / car us lliga amb dolces malles / Jesucrist clavat en creu. / Sereu Vós la desposada / de l'Anyell que us ha escollit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Enrogida pel martiri, / blanca Flor d'ànima i cos, / us empeny el sant deliri / de morir pel diví Espòs. / Com que el foc no us ha abrusada, / el coltell us ha ferit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Feu que nostres Guilleries, / d'aquest món entre els esculls, / s'emmirallin, tots els dies, / en l'espill de vostres ulls. / Seguirem vostra petjada / amb pas ferm i decidit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>És tant bell el panorama / des de vostre mirador, / que, admirat, el cor exclama: / 'Gran és l'obra del Senyor'. / L'Agullola redreçada / cel amunt signa amb el dit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Ací dalt, clots i carenes / de Vós reben el perfum; / i les nits són més serenes, / i els estels donen més llum. / ¡Oh, que bella és la contrada / i el sojorn que heu escollit! / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Us arriba a la capella, / dia i nit, ben dolçament, / la devota cantarella / del proper Salt de Sallent. / També us fa dolça cantada / nostre cor engelosit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Quan, cada any, ve vostra festa, / entorn vostre es fa un aplec. / Aquell jorn, teniu requesta, / i us plau veure'ns frec a frec. / Al llindar de l'hivernada / vostre amor ens ha acollit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Als devots que la ceguera / clou l'esguard, abans serè, / feu que els mostri la drecera / la llum clara de la fe. / No faran gens de marrada / amb la llum de l'esperit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Beneïu clots i cingleres; / fecundeu boscos i camps; / a tot mal poseu fronteres, / i allunyeu el foc dels llamps. / Que la pau hi faci estada / lluny del mundanal brogit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p><em>Amb més fe, cada vegada, / canta el cor enfervorit: / Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit</em>'.</p> | 08901-7 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | <p>La primera edició publicada d'aquests goigs data del 13 de desembre de l'any 1963, data en la que fou<span lang='CA'><span><span> beneït i inaugurat tant el pedró com la casa del mateix nom, que està situada al seu costat. Aquest acte es considera el primer aplec que es celebrà en honor a la santa. Aquesta edició del goigs en honor a la santa tenen</span></span></span> llicència eclesiàstica i xilografies d'A. Gelabert.</p> <p> </p> | 42.0208000,2.4721800 | 456301 | 4652220 | 1963 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84333-img3072.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mossèn Antoni Malats | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84334 | Goigs de Sant Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-gil | XXI | <p>'GOIGS AL GLORIÓS ABAT SANT GIL, venerat en la seva capella del casal de Comajoan sota els cingles d'Aiats al Collsacabra (Osona), parròquia de Pruit, bisbat de Vic:</p> <p>Patró de pastors i ramats, / que doneu als romeus asil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>A la noble Grècia nascut, / repartida vostra riquesa, / emprenent camí feixuc / fins a la vall muntanyesa. / Queden tots meravellats / de penitent tan humil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>En bauma d'aquella boscúria / féreu imatge molt galant, / que tothom coneix per Núria, / dels Pirineus bell diamant. / Queden tots embolcallats / de Senyora tant gentil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>La cérvola us alletava / procurant vostre aliment, / la Pastora sustentava / la fe del seu servent. / Amb tants grans advocats / guardeu-nos del món vil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>L'olla per alimentar el cos / i la campana que convoca, / tots a compartir un mos / en vostra còncava roca. / Per la verge som sadollats / amb gràcies fins a mil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>La masia de Comajoan / us volgué per patró / i una capella us faran / per demanar-vos protecció. / Els hereus són batejats / amb el bell nom de Gil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>En aquesta bella natura / protegiu tot el bestiar, / assaoneu just la pastura / per poder-los alimentar. / Per Dona Cabrera guardats / amb un cor ben juvenil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>Aquí sota els cingles d'Aiats / us aclamem amb veu febril, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>'.</p> | 08901-8 | Mas Comajoan - Pruit | <p>Gil Francesc és l'autor del text, mentre que la música fou composta per la Pilar Coll l'any 2015.</p> | 42.0576000,2.4262400 | 452525 | 4656331 | 2000 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84334-gil-comajoan-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84334-gil-comajoan-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Gil Francesc i Pilar Coll | Les imatges han estat extretes de l'espai web Algunsgoigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84438 | L'Hostalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostalot | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). <em>Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana</em>. Col. Imatges, 1. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 45-46, 113-114.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M03.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. També s'observen diverses llindes de fusta, sobretot a les façanes laterals i posterior. Les finestres tenen els ampits motllurats. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum rectangular auxiliar amb teulada d'un sol vessant i organitzat en una planta. A la façana de tramuntana hi ha un porxo adossat amb teulada d'un vessant i cobert amb una solera de llates i bigues de fusta sostinguda amb pilars de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-36 | Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'Hostalot fou un dels antics hostals que donaven servei als usuaris del camí ral de Vic a Olot. Complementava l'hostal del Grau, situat a escassa distància, quan aquest estava ple i, posteriorment, l'acabà substituïnt quan va tancar les seves portes. Va estar en actiu fins a mitjans del segle XX, abans de l'entrada en funcionament de la carretera comarcal.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'edifici és originari del segle XVIII i fou reformat l'any 1831, tal com indicava la llinda del portal (aquesta dada no s'ha pogut contrastar). Tot i això, no es descarta un possible origen medieval de la construcció si tenim en compte la seva situació estratègica dins d'una de les vies de comunicació més importants del país. De fet, és molt probable que fos l'escenari de diversos episodis bèl·lics de la història de Catalunya, des de la guerra dels Segadors fins a la guerra Civil espanyola. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Als anys 60 del segle XX, l'edifici fou abandonat i als 70, en Josep Pons de Manlleu el va restaurar. Als anys 80, els nous propietaris hi desenvolupaven colònies d'estiu i cursets relacionats amb la natura. En l'actualitat es tracta d'una residència privada.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0726600,2.4547400 | 454894 | 4657987 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8486.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: hostal de l'Esca. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 84439 | El Torrentó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrento | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M17.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370, 466.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 105.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i assentat damunt del desnivell del terreny. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a llevant. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. L'altre volum, adossat a la banda de migdia, també presentauna teulada de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. El darrer volum, adossat a la façana de migdia de l'anterior, correspon a una antiga pallissa. Presenta una teulada de dues vessants sostinguda amb pilars de pedra. Consta de dos nivells i una coberta de llates i bigues de fusta. Destaca una llinda de fusta gravada dins del segle XVII. Se li adossen un parell de volums auxiliars amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un únic nivell. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb carreus a les cantonades. El volum principal té els paraments arrebossats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cabana està situada a la banda de ponent de la masia. És de planta rectangular, està coberta amb una teulada de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia, davant l'era. Compta amb un destacable ràfec de llates i bigues de fusta i està distribuïda en planta baixa i pis. Presenta un portal d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella central està datada amb l'any 1771. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Al pis hi ha una obertura de característiques semblants, tot i que tapiada. A la banda de llevant s'hi adossa un cos cobert amb la prolongació de la vessant de la teulada del volum principal, i amb un portal rectangular a la planta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar lligada amb morter de calç.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-37 | Clot dels Milicians - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em>Faber </em><span><span><span><span><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó.</span></span></span></span></span></span></span></span></span> Posteriorment, e</span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>n el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Torrentó' dins del terme de Sant Llorenç Dosmunts. Algunes de les llindes conservades en l'edifici actual estan datades en els segles XVII i XVIII (1733?).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0518400,2.4312400 | 452935 | 4655688 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: el Torrentó del Collsacabra. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84692 | Fita de les Marrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-les-marrades | <p><span><span><span><span>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 97, 100, 102-103, 125.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MORELL I FINA, Àngels; NUET I BADIA, Josep (2004). <em>Collsacabra. Guia d’excursions</em>. Col. Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 60.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Estructura de pedra aïllada situada al marge del camí, en el tram del camí ral situat entre l'hostal del Grau i la font de les Marrades. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Està formada per un basament de planta quadrada rematat amb un</span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'> capitell motllurat amb collarí i finalitzat amb un coronament arrodonit. El frontal del basament presenta gravada la següent inscripció 'LAUDETUR NOMEN DOMINI' (Lloeu el nom del Senyor), l'escut de Vic i l'any 1731. A la part posterior del basament hi ha gravat l'escut de Vic també.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08901-86 | Camí ral de Vic a Olot - Les Marrades del Grau | <p><span><span><span>La fita fou instal·lada en motiu de les obres de millora del camí ral de Vic a Olot, impulsat pel corregidor José de Avilés. La data fa referència a la fi dels treballs principals en aquesta part del camí. </span></span></span><span><span><span>Posteriorment, el 30 de juliol de l’any 1778, es va promulgar un ban referent a la senyalització de les obres públiques que es realitzaven a Catalunya. Aquest document normalitza la construcció de les fites commemoratives en aquestes obres i en regula la tipologia i les inscripcions que havien d’incloure.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1940, durant </span></span></span>un episodi de fortes pluges a la zona, la fita fou desplaçada de la seva ubicació original. Es creu que podria haver estat situada uns metres més amunt, prop de l'hostal del Grau i coincidint amb els límits diocesans i municipals d'aquell moment. En els anys 70 del segle XX, uns caminaires la van recol·locar a la seva ubicació actual.</p> | 42.0780500,2.4560100 | 455003 | 4658585 | 1731 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84692-img8389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84692-img8376.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84692-img8379.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84692-img8382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84692-img8386.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: pedró de les Marrades. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84858 | Casal de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-montdois | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M59.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, que està orientada a ponent, i els ràfecs de llates sostinguts amb mènsules de fusta. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, mentre que el secundari s’organitza en una sola planta. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. De la façana principal destaca la finestra balconera del pis, que compta amb un petit arc de descàrrega apuntat superior, i al seu costat, una galeria oberta a dos vents i delimitada amb baranes de fusta. El volum secundari, adossat a la banda de llevant, està actualment adaptat com a garatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-92 | Pla de Montdois - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Segons la bibliografia consultada, la construcció comptava amb dues llindes datades l'any 1761 (portal d'accés i una finestra). Probablement fessin referència a una possible reforma de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9861400,2.4787500 | 456822 | 4648369 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7823.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 85008 | Les Serres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-serres-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 108-112.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M63.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | Està en procés de rehabilitació | <p><span><span><span>Masia aïllada de grans dimensions formada per tres cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta força degradat. S’organitza en planta baixa i pis, i té la façana principal orientada a ponent. Compta amb obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. També n’hi ha que estan emmarcades amb el mateix aparell de l’obra vist. De la façana principal destaca la finestra central del pis, amb la llinda gravada amb un símbol irreconeixible. L’interior està en procés de rehabilitació, tot i que conserva diversos portals i finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i un portal d’arc de mig punt adovellat. Està cobert amb un sostre de llates i bigues de fusta i conserva forjats de cairons a la planta baixa. El pis superior està completament buit. Els dos cossos posteriors, adossats a la banda de llevant del principal, estaven destinats al bestiar. Presenten les cobertes d’una i dues vessants de teula àrab i fibrociment, organitzats en una i dues plantes i força degradats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de migdia de la masia hi ha un volum rectangular en procés de rehabilitació, amb les obertures bastides amb maons i la façana principal, orientada a migdia, oberta i delimitada amb pilars de maons. En origen, aquest espai albergava els estables i la pallissa del mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de tramuntana hi ha la resta de volums auxiliars que conformen la construcció, actualment també en procés de rehabilitació. Es tracta de dos cossos adossats de planta rectangular, disposats a diferent nivell. Presenten teulades de dues vessants i obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. El davanter, organitzat en un únic nivell, estava destinat al bestiar mentre que el posterior, que consta de planta baixa i pis, podria haver estat l’habitatge dels masovers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, aquestes construccions estan bastides amb pedra desbastada i sense treballar de la zona i de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb fragments de maons utilitzats per regularitzar els paraments. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></p> | 08901-93 | Pla de la Civadera - Rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Serras' dins de la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Joan Serres' dins del mateix terme i parròquia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Antigament s'explicava una llegenda sobre la mestressa de la masia de les Serres en relació a la bruixeria.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.9771400,2.4559200 | 454924 | 4647381 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7923.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7937.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la masia: les Serres de Sant Joan. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 85010 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-19 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M61.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | La masia es troba en procés de rehabilitació | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de petites dimensions i planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>orientada a migdia. El portal d'accés principal està reformat i compta amb una petita placa arrebossada encastada al parament i datada amb l'any 1934. La resta d'obertures es corresponen amb finestres simples rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons. Destaca, al costat del portal principal, una antiga porta d'arc rebaixat actualment reconvertida en finestral i protegida amb reixa de ferro. Adossats a la façana de llevant hi ha dos petits volums auxiliars, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en un sol nivell.</span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda de llevant de la masia hi ha dos cossos aïllats que complementen la construcció. Són de planta rectangular, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un sol nivell, un de majors dimensions que l'altre. Probablement en origen estiguessin destinats al bestiar.</p> <p>En general, la construcció està bastida amb pedra sense treballar i fragments de maons, lligats amb morter i disposats de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</p> | 08901-95 | Pla de Montdois - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Segons la bibliografia consultada és molt probable que aquesta masia fos una de les masoveries del mas de l'Aulet, documentat des del segle XVI i situat a escassa distància de la construcció (de fet, a mitjans dels anys 80 del segle XX, la masovera de l'Aulet s'encarregava també d'aquesta construcció). És probable que la data gravada a la façana principal faci referència a una reforma efectuada a la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9839200,2.4696300 | 456065 | 4648127 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7910.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 85011 | El Casot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casot-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M57.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats i assentada damunt del desnivell del terreny. Ambdós volums, disposats a diferent nivell, presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs de llates i mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta. La part més destacable de la construcció està situada a la banda de tramuntana. Es tracta d'una gran galeria situada al pis superior i oberta a dos vents, coberta amb un sostre embigat de fusta i delimitada amb una barana de fusta també. La construcció està bastida amb pedra sense treballar lligada amb morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb pedra de desbastada de majors dimensions. El volum principal deixa l'aparell de l'obra vist, mentre que el secundari presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Davant de la façana principal hi ha un volum auxiliar de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. Es tracta d'un porxo obert a dos vents, sostingut amb pilars de pedra i cobert amb un sostre embigat. Al seu costat, adossat a ponent, hi ha un petit cos per guardar-hi la llenya. Aquesta construcció està bastida amb el mateix tipus de pedra que el volum principal.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-96 | Pla de Montdois - Rupit | 41.9939300,2.4662600 | 455793 | 4649240 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7970.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7965.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7986.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A mitjans dels anys 80 del segle XX, la galeria del pis superior estava tapiada i comptava amb unes escales d'accés directes des de l'exterior.Al costat del camí d'accés a la masia hi ha una bassa natural i un pedró bastit amb pedra amb la imatge de la Mare de Déu amb el Nen. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 85013 | Casa Nova de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-montdois | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M62.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, que està orientada a migdia, i els ràfecs de llates sostinguts amb mènsules de fusta. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, mentre que el secundari s’organitza en una sola planta. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. Les finestres tenen els ampits de pedra. La construcció està delimitada per un pedrís pla que l'envolta. A l'extrem nord-est de l'edifici destaca una arcada de mig punt bastida amb pedra i maons que dóna accés al jardí de la banda de tramuntana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada irregularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-98 | Camí del Quer - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A mitjans dels anys 80 del segle XX, l'edifici era la seu d'un dels centres de desintoxicació de l'associació El Patriarca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9810500,2.4787300 | 456817 | 4647804 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7871.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7884.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7882.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 85016 | El Roquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roquer-0 | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M52.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 398-401, 459, 460, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La construcció s'organitza en una sola planta i té la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i presenten les llindes planes de fusta. Destaca la finestra de llevant de la façana principal, donat que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra. La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A escassa distància a migdia de l'edifici hi ha les restes d'una construcció de planta rectangular bastida amb pedra completament enrunada.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-99 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Roguer' dins de la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Joan Roquer' dins del mateix terme i parròquia. Al mateix temps, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>L'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas Roquer foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari (Francesc Roquer) simpatitzava amb el moviment d'esquerres i estava desaparegut des dels primers dies del conflicte.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, la masia original fou enderroca als anys 80 del segle XX pel seu propietari, poc després del seu abandonament i donat el seu mal estat de conservació. Havia estat un gran casal amb diverses masoveries al seu càrrec. Tenim notícia de les masoveries del Moner (documentada l'any 1799), la Clapera o Casa Nova del Roquer i la Casa Seca o Vella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La construcció actual respon a la rehabilitació d'una cabana que s'utilitzava per emmagatzemar el ferratge i la palla pel bestiar, la qual comptava amb obertures emmarcades amb carreus de pedra. Aquesta rehabilitació es dugué a terme entre els anys 2012 i 2020 aproximadament.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0113800,2.4711300 | 456208 | 4651175 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85016-1017146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85016-img7564.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85016-img6159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85016-img6168.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 85024 | Pont de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-sala | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>109, 387, 492.</span></span></span></span></p> | XIV-XV | Cobert d'abundant vegetació. | <p><span><span><span>Pont aïllat que salva el desnivell de la riera de Rupit, en el traçat de l’antic camí ral de Rupit a Cantonigròs i l’Esquirol. Està format per dos arcs rebaixats bastits amb pedra disposada a sardinell, amb dos apartadors centrals de planta triangular i els capponts eixamplats respecte la resta de l’estructura. La construcció està bastida en pedra sense treballar de mida mitjana, disposada de forma regular i lligada amb morter. La part superior o tauler està formada pel propi camí ral, sense pavimentar.</span></span></span></p> | 08901-101 | Camí ral de Rupit a Cantonigròs - Rupit | 42.0279200,2.4587200 | 455192 | 4653018 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0433.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 85034 | Pont de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rovira | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>375, 492.</span></span></span></span></p> | XIV-XVII | Cobert d'abundant vegetació. | <p><span><span><span>Pont aïllat que salva el desnivell de la riera de Pinós o Rocallisans, en el traçat de l’antic camí ral de les Viles al coll de Pruit i Falgars. Està format per un arc rebaixat lleugerament apuntat, bastit amb pedra sense treballar disposada a sardinell. L’estructura es recolza, per la banda de llevant, a la roca natural de la zona, mentre que la banda de ponent està bastida amb pedra de diverses mides, disposada de forma regular. La part superior o tauler no presenta cap paviment i està formada pel mateix camí.</span></span></span></p> | 08901-103 | Riera de Pinós - Pruit | 42.0509800,2.4633300 | 455590 | 4655576 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img92230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9230.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 85036 | Molí del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-soler | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24, 100.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>114, 388, 460-461, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>107, 111, 156, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1990). <em>La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI)</em>. Col. L’Entorn, 18. Vic: Eumo Editorial, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>199, 204, 212.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>Edifici aïllat de planta irregular, assentat damunt del desnivell que forma el marge de ponent de la riera i format per dos grans volums adossats. El volum original, que correspon al molí, presenta dos cossos superposats a diferent nivell, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i els ràfecs de llates i mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis. Presenten obertures rectangulars, majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. El cos inferior compta amb un portal d'accés d'arc escarser orientat a la riera. Està emmarcat amb pedra i amb la dovella clau gravada amb l'any 1761. A la part inferior d'aquest volum s'observa el carcabà, situat al nivell de l'aigua de la riera i amb unes escales de pedra seca que li donen accés des de la plataforma on s'assenta la construcció. Al costat del carcabà hi ha una bomba de ferro. L'altre volum, situat a la banda de tramuntana del molí, presenta tres cossos adossats, dos de planta rectangular i un de planta circular. Aquest darrer compta amb una coberta de pedra i s'assimila a un possible pou de glaç. Els rectangulars estan coberts amb teulades de dues vessants i distribuïts en dos nivells, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. A la banda de llevant del volum hi ha un cos més o menys rectangular cobert amb una terrassa descoberta, i amb finestrals d'arc escarser bastits amb pedra disposada a sardinell. El portal d'accés principal al volum està situat a l'extrem sud-oest. Presenta la llinda gravada amb la següent inscripció: 'SOLER 1804'. En general, tota la construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</p> <p>Davant del portal d'accés al volum de tramuntana, gravada a la roca del marge de pedra, hi ha gravada la següent inscripció: 'DIUMENGE A 21 DE ABRIL DE 1765 CAYGUÉ UNA NAVADA DE 13 PALMS DE GRUIX'.</p> | 08901-104 | Carretera BV-5208, km. 0,7 - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb la construcció és un inventari de la casa-molí de Joan Solé de Rupit datada l'any 1479. A finals del segle XVI hi ha constància d'un referència indirectament relacionada amb aquesta construcció i datada l'any 1575. Posteriorment, en un document datat l'any 1664, es fa referència a les moles del molí del Soler. Poc després tenim constància que l'any 1687, Gaspar Soler tenia el dret de poder empouar gel a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit).</p> <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. En aquesta època, el molí consta com a abandonat i es comença a enrunar. L'any 1804 tenim notícia que la construcció estava essent reformada. Aquesta dada coincideix amb la data gravada al portal d'accés. </span></span></span>L'any 1892, en els itineraris de l'Artur Osona, l'edifici apareix mencionat com molí d'en Menéndez.</p> <p>Vers l'any 1935, el salt d'aigua que hi ha al costat del molí, sota el nou pont dels Tres Ulls, s'havia utilitzat per donar llum a diverses cases de Rupit. De fet, <span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>en un document datat l'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, s'identifica aquest edifici com a la central elèctrica del poble, propietat de Francesc Coromina i cia. Aquesta central fou incautada </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>per ordre de l'alcalde Josep Subirana. Després d'un fort aiguat caigut a la zona l'any 1940, el molí ja no tornà a funcionar com a tal. S'hi col·locà una turbina i es generà electricitat per a l'enllumenat públic del poble i per algunes cases benestants. Entre els anys 1964 i 1966, la construcció fou abandonada. A mitjans dels anys 80, l'edifici del molí començava a enrunar-se (òbviament fou rehabilitat).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>La inscripció gravada a la roca fa referència a una gran nevada que va caure la primavera de l'any 1765 al Collsacabra.</p> | 42.0278200,2.4634300 | 455582 | 4653004 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85036-img6988.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85036-img6969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85036-img5493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85036-img6976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85036-img6987.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 85212 | Molí nou de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-de-la-sala | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>23-24, 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M39.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>101, 109-110, 114, 387-388, 460, 461, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 156-158, 177.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta irregular, format per diversos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab d’un sol vessant, amb els ràfecs de llates i bigues de fusta. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes, o bé un sol nivell. Aquests volums compten amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. També n’hi ha d’altres emmarcades amb maons. Les finestres més notables tenene ls ampits de pedra motllurats. Al soterrani del volum principal, dins del curs de la riera, hi ha el carcabà, format per una obertura rectangular bastida amb pedra. Adossat a la façana de llevant hi ha un petit volum adossat al nivell de la primera planta, elevant mitjançant unes pilars de pedra i cobert amb una teulada d’un sol vessant. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç. S’observen diverses reparacions efectuades amb maons i conserva restes dl revestiment original que cobria alguns dels paraments.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de tramuntana del molí hi ha l’antiga masoveria, actualment reformada. Presenta una planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb obertures rectangulars emmarcades amb pedra i amb les llindes de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></p> | 08901-106 | Carretera BV-5208, km. 0,2 - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb el molí està datada al segle XIV. Raimon Sala, del mas Sala, declara tenir quatre molins a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit). Un d'aquests era anomenat molí Nou i comptava amb bassa, rescloses, edificis i aparells. Al segle XVI, el molí era mencionat amb el nom de molí de l'Illa. L'any 1617, en un precari firmat a Antoni Corriol i Sala, es menciona un molí fariner situat a la Sala, amb bassa, rec i resclosa (és probable que el molí vell de la Sala ja no funcionés en aquest moment). L'any 1691, tant el molí com el seu hort, foren arrendats per quatre anys a Just Llorà. Posteriorment, en un inventari del mas Sala de l'any 1768, es menciona que aquest molí tenia 'rescloses'. Poc després, l<span><span><span>'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. L'any 1805, en un altre inventari del mas Sala, es menciona que el molí Nou tenia una mola volant, així diversos aparells, bassa, resclosa i rec. P</span></span></span>els voltants del molí i ubicades a la riera hi ha les restes de diferents cunyeres excavades al sòl de roca, que probablement corresponguin a les restes d'antigues basses per amarar cànem o lli. Tampoc es descarta que tinguin relació amb el possible pou de glaç del Soler.</p> <p>El molí tenia un rodet hidràulic, un rec que el connectava amb una resclosa força allunyada i una bassa de grans dimensions. Coexisteixen restes de diferents rescloses de moments històrics diferents.</p> | 42.0282900,2.4619100 | 455456 | 4653057 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-img7005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-img0345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-1017191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-img0342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-img7049.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 85219 | Molí de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sallent | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 25, 100.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 529.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>114, 395, 406, 460-461, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 143, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 54, 55-63.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Completament enrunat. | <p>Restes d'un antic molí completament enrunat, situades al costat del camí de Rupit al salt de Sallent. S'observen alguns trams de murs bastits en pedra, que dibuixen una planta del tot irregular i que es troben completament cobertes per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. A l'altra banda del camí, en una zona completament emboscada, hi ha les restes de l'antiga masia de Sallent. El seu degradat estat de conservació fa impossible identificar-ne una possible planta. S'observa, però, que la construcció estava bastida amb pedra sense treballar de la zona.</p> | 08901-107 | Riera de Rupit - Torrent dels Esclops - Rupit | <p>Aquest molí fou establert de nou l'any 1617 a nom d'Antoni Sallent i la seva dona, pagesos i propietaris del mas Sallent. Era un molí fariner amb edifici, bassa, resclosa i rec. Podia agafar les aigües de la riera de Sallent (nom antic de la Riera de Rupit) fins al molí de Joan Roquer. <span><span><span>Tenim notícia que entre els segles XVI i XVII aproximadament, la finca del mas Sallent incloïa les masies de la Donada, can Cames, el Jonquer, Balmes (o Baumes) i Barri, al marge del molí de Sallent. A mitjans del segle XX, e</span></span></span>l molí quedà molt malmès després dels aiguats caiguts a la zona del Collsacabra l'any 1940 i ja no tornà a funcionar. La masia, en canvi, fou abandonada entre els anys 1956 i 1960.</p> | 42.0174400,2.4714900 | 456242 | 4651848 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6320.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6310.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: molí Vell. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 85220 | Molí vell de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-la-sala | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 23.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>109-110, 114, 387-388, 406, 461.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>107, 159-160, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 65-68.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Completament enrunat. | <p><span><span><span>Restes d’un antic molí força enrunat, situades a la riba de llevant de la riera de Rupit, sota el camí que va de la masia de la Sala a la Conillera (peça de terra) i la riera. Es conserva el carcabà del molí, format per una obertura d’arc escarser bastida amb pedra disposada a sardinell. S’obre a la part inferior d’un mur bastit amb pedra desbastada de mida mitjana, disposada de forma regular.</span></span></span></p> | 08901-108 | Riera de Rupit - La Conillera - Rupit | <p><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquest molí apareix en un capbreu datat l’any 1379, on s’identifica com el molí d’Aiguabella, propietat de Brunisenda de Pere des Felips. Posteriorment, en una venda efectuada l’any 1674, aquest topònim encara es manté, tot i que relacionat amb una peça de terra. Malgrat tot, en un establiment datat l’any 1617, ja es mencionava que hi havia un molí fariner derruït dins la finca del mas Sala. Les restes actuals, per tant, són posteriors a aquesta data. Davant del molí, a la llera de la riera, s’observen les restes de la resclosa que li donava servei.</span></span></span></p> | 42.0311800,2.4595700 | 455265 | 4653379 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0456.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0460.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: molí de la Resclosa, molí de la Conillera. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 85221 | Torre del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-coll | <p><span><span><span><span lang='CA'>COSTA, Jordi; SEVILLA, Rafael (2005). “El telègraf òptic al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVI, núm. 53, p. 8-11.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>142, 227-228.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 487.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2017). <em>Cabrerés, Collsacabra i Llancers. 50 itineraris d’aventura i patrimoni</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 61-62.</span></span></span></span></p> | XIX | Enrunada. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Restes d'una torre enrunada de telegrafia òptica situada al cim del Puig d'Afra. Es conserva una planta quadrangular, d'un sis metres per banda, envoltada per un fossat delimitat amb un mur perifèric d'uns 16 per 14 metres. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Es conserven els fonaments i les primeres filades dels paraments, La construcció era bastida amb pedra calcària de diverses mides sense treballar, disposada de forma regular. L'interior de l'estructura està cobert per la vegetació que caracteritza la zona.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-109 | Puig d'Afra - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Aquesta torre pertanyia a la línia militar de Manresa - Vic - Girona de telegrafia òptica. A Espanya no s'inicia la construcció d'aquest sistema de comunicació fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilizar la telegrafia elèctrica. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A Catalunya, durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Al 1953 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Des de la torre hi ha una bona vista de la Vall d'en Bas i es tenia comunicació visual directa amb la torre anterior del pla del Bac (desapareguda) i la posterior de les Preses (Torre de Murrià), situada a 7,7 kilòmetres.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0626500,2.4672100 | 455919 | 4656870 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8192.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: torre dels Carlins. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86237 | Roca-roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-roja | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 36.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M08.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> Totes les obertures són rectangulars, les més notables amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Tant el portal d'accés com la finestra del seu costat tenen les llindes de fusta. També s'observa alguna antiga obertura tapiada. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un cobert amb teulada d'un sol vessant, organitzat en un únic nivell. Està cobert amb una solera de llates i bigues de fusta, amb la façana de llevant oberta a l'exterior. A la banda de migdia hi ha un tancat delimitat amb un mur de pedra i un petit volum rectangular que el tanca per la banda de ponent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar i fragments de maons, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-124 | Rasos de Roca-roja - Pruit | 42.0670900,2.4889100 | 457717 | 4657352 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-img0525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-img0530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-1017592.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-img0536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-1017588.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86238 | Els Casalons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casalons | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M11.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 375.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta irregular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal i els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. El volum principal presenta obertures rectangulars emmarcades amb pedra i amb les llindes de fusta. Destaca el porxo adossat que protegeix el portal d'accés principal, amb teulada d'un sol vessant sostinguda amb pilars de fusta i cobert amb un sostre embigat. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb ciment i disposada de forma regular. L'altre volum, adossat a la façana de ponent, és de dimensions més grans, amb finestres rectangulars de grans dimensions enreixades i una galeria superior formada per una successió d'arcs de mig punt bastits amb pedra. La construcció està bastida amb pedra desbastada disposada en filades, amb la part superior dels paraments arrebossada i pintada de color groc.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Adossat a l'extrem nord-est hi ha un tercer volum de planta rectangular i teulada d'un sol vessant destinat a garatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-125 | Les Comes - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta masia fou abandonada entre els anys 1967 i 1969, i reconstruïda durant les darreres dècades del segle XX.</p> | 42.0590100,2.4545500 | 454869 | 4656472 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86238-img9339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86238-img9334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86238-img9333.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86239 | Coma-serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-serra | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M13.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a llevant.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> Està distribuït en planta baixa i pis. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb diferents tipus d'emmarcaments. El portal d'accés presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La resta d'obertures es corresponen amb finestres, algunes emmarcades amb carreus de pedra i d'altres amb maons. També s'observen llindes de fusta. Adossat a l'extrem sud-est hi ha un petit volum rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. A l'exrem sud-oest hi ha dos volums auxiliars adossats, de construcció més recent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de tramuntana de la masia hi ha dos volums aïllats més, en origen destinats a les tasques agropecuàries.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-126 | Pla de Coma-serra - Pruit | 42.0573200,2.4853200 | 457414 | 4656269 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 86240 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-5 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M16.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs de plaques ceràmiques sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars i tenen les llindes planes de fusta. Les finestres tenen els ampits de pedra i es comptabilitzen diversos balcons al pis, amb les llosanes bastides amb plaques ceràmiques i sostingudes amb mènsules de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaca l'accés a l'habitatge destinat al turisme rural, format per un porxo embigat al que s'accedeix mitjançant un gran arc rebaixat bastit en pedra disposada de mode adovellat. El volum destinat com a residència dels propietaris presenta un portal d'arc de mig punt i algunes finestres emmarcades amb maons. Cal destacar, davant d'aquesta construcció, un pou de planta quadrada bastit en pedra i cobert amb una teulada de dues vessants. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>a construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-127 | Coll sa Cabra - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, l'edifici fou construït l'any 1930. En l'actualitat, l'edifici està destinat al turisme rural (Residència-Casa de Pagès).</p> | 42.0515500,2.4266800 | 452557 | 4655659 | 1930 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-1017355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9089.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86241 | Hostal de la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-devesa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M21. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 142, 393.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici de grans dimensions i planta irregular, format per diversos cossos adossats. La part més antiga de la construcció està situada a la banda de llevant del conjunt. El volum principal està format per dos cossos adossats de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de quatre vessants i els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Presenten obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix la resta dels paraments, que està pintat amb un to groguenc. A la banda de llevant se li adossa l'actual restaurant, de planta rectangular, coberta de dues vessants i bastit en pedra. La banda de ponent del conjunt és més recent i ha estat rehabilitada en els darrers temps. Consta de diversos volums de planta rectangular, amb teulades de dues vessants i organitzats en dos nivells. Les dues parts del conjunt estan unides per un porxo obert a l'exterior mitjançant grans arcades d'arc rebaixat, que està cobert amb una terrassa al pis.</p> <p>En general, les construccions estan bastides amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> | 08901-128 | Carretera C-153, km. 35 - Rupit | <p>L'Hostal de la Devesa fou bastit entre els anys 50 i<span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> 80 del segle XX. Pel que sembla, la construcció fou bastida </span></span></span></span></span>aprofitant els enderrocs de l'antiga masia dels Esqueions, <span lang='ES-TRAD'><span><span>situada sobre la vall de l'Om. </span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span>En l'actualitat, el conjunt està destinat a hostal rural, casa de colònies i restaurant.</span></span></span></p> | 42.0500300,2.4745600 | 456518 | 4655465 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8745.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86242 | La Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa-2 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 95.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M22.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 393, 475.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2010). “Els camins medievals al Collsacabra-III. Relació entre els grans camins i el poblament”. <em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em>, any XXXI, núm. 63, p. 9.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a tramuntana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, tot i que destaquen les del parament principal amb els emmarcaments en relleu arrebossats i petits arcs de descàrrega superiors bastis en maons (només a la planta baixa). El portal d'accés principal presenta un plafó arrebossat a mode de llinda amb la següent inscripció: '1929 / J. ARBAT'. La resta de paraments han estat o estan en procés de rehabilitació. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció original està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Els paraments de tramuntana i llevant deixen l'aparell de l'obra vist, mentre que la resta presenten un revestiment arrebossat i pintat de color groc.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-129 | Carretera C-153, km. 35 - Rupit | <p><span><span><span>L’edifici fou construït damunt les restes d'una antiga masia (podria ser originària del segle XVI o XVII) que tenia servei d'hostal i era la terminal del servei públic de cotxes de línia, donada la seva proximitat amb el límit de la província de Girona. Aquest edifici fou conegut com la Casa Nova de la Devesa en el moment de la seva construcció. Posteriorment, entre els anys 50 i 80 del segle XX, es va bastir l’Hostal de la Devesa, passant a anomenar-se la Casa Vella de la Devesa i, per defecte, la nova construcció passa a ser coneguda com el Nou Hostal de la Devesa .</span></span></span></p> <p>L'any 1937, essent propietari de l'edifici en Joan Arbat (considerat un revolucionari i absent del seu domicili des de l'inici del conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola), l'edifici fou apropiat per l'ajuntament del municipi amb la intenció de fer-hi l'escola primària en substitució de l'anterior, que s'havia quedat petita en relació al cens escolar del terme.</p> <p><span><span><span>L'edifici es trobava en estat d'abandonament entre els anys 1946 i 1950. </span></span></span>En l'actualitat, la construcció pertany a la mateixa propietat que l'Hostal de la Devesa i està destinada a allotjament rural. Anteriorment havia estat la seu del restaurant de l'hostal.</p> | 42.0497300,2.4744900 | 456512 | 4655431 | 1929 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8750.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86243 | Campgran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campgran | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M24.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, format per tres cossos adossats. Els dos volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs de plaques ceràmiques sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. El volum central integra l'accés principal a l'interior, protegit per un porxo obert a la planta baixa i cobert amb una galeria correguda al pis, amb àmplies vidrieres i pilars de pedra. L'altre volum presenta finestres rectangulars, d'arc rebaixat i de mig punt, amb els emmarcaments bastits amb maons. La resta d'obertures d'ambdós volums són rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb pedra i les llindes planes de fusta. Adossat a l'extrem de tramuntana hi ha el tercer volum que forma part de la construcció. És de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en únic nivell. Està destinat a garatge i té bona part dels murs coberts d'heura.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-130 | Plans del Bac - Les Basses - Pruit | <p>L'edifici es trobava en estat d'abandonament entre els anys 1961 i 1963. Fou completament rehabilitat durant les darreres dècades del segle XX.</p> | 42.0475900,2.4260500 | 452502 | 4655219 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-1017339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8945.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.En el camí d'accés a l'edifici, just on hi ha la cadena que impedeix el pas cap a l'interior de la finca, cal destacar un carreu de pedra gravat amb una inscripció de difícil lectura i datat l'any 1906. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86244 | La Casanova del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-del-bac | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M25.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per quatre cossos adossats. El volum principal presenta una</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta obertures rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. Adossat a la façana principal hi ha un volum irregular amb teulada d'un sol vessant, sostinguda amb pilars de pedra i maons, i organitzada en dos nivells. Al pis superior hi ha una galeria coberta amb el sostre embigat sota coberta i protegida amb baranes de fusta. La planta baixa, tancada amb un mur de pedra, compta amb obertures rectangulars. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum rectangular amb teulada d¡un vessant i distribuït en dues plantes. La construcció es tanca amb un altre volum rectangular situat a l'extrem de ponent. És rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana de migdia. Té grans obertures rectangulars emmarcades amb pedra i amb llindes de pedra i fusta. El volum principal presenta els paraments arrebossats, mentre que la resta de la construcció està bastida amb pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de migdia hi ha un volum aïllat de grans dimensions, destinat a les tasques agropecuàries. A la banda de tramuntana, en canvi, hi ha una era empedrada de planta circular i un cobert de grans dimensions més modern.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-131 | Carretera C-153, km. 33,8 - Pruit | <p>Es tracta d'una de les masoveries de la masia del Bac, situada a escassos metres de distància de la construcció.</p> | 42.0448800,2.4301800 | 452842 | 4654916 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86244-img8929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86244-img9101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86244-img9102.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86245 | Torre del Llorà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-llora | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M31.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 115, 269.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 393.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 89.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta obertures rectangulars i un porxo adossat a la façana de tramuntana, cobert amb una teulada d'un sol vessant i sostingut amb pilars de pedra. A la façana de migdia hi ha un pedrís de planta semicircular. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> <p>Adossada a la façana de llevant hi ha la capella. É<span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>s de nau única, amb l'absis carrat orientat a migdia, i està coberta amb una teulada de tres vessants. El portal és d'obertura rectangular bastit amb carreus de pedra i decorat amb motllures. Està rematat amb una petita fornícula d'arc rebaixat, sense cap imatge i decorat amb unes volutes a cada costat. La part superior del parament forma un frontó triangular delimitat amb pedra motllurada. La façana està coronada per un</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> campanar d'espadanya bastit en pedra, amb campana i rematat amb una creu llatina. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Tota la façana està decorada amb esgrafiats que presenten formes vegetals i celestes, i està emmarcada amb cassetons també esgrafiats. A la façana de llevant hi ha dues obertures rectangulars amb vitralls. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A l'interior de la capella hi ha una pica de marbre semiesfèrica adossada al parament de migdia. Presenta diverses incisions i una cara masculina esculpida en alt relleu.</span></span></span></span></span></p> | 08901-132 | Pla de Casalliques - Pruit | <p><span><span><span>Tant la torre del Llorà com la capella foren erigides per uns industrials tèxtils establerts vora la conca del riu Ter. La torre fou construïda a principis de la dècada dels anys 40 del segle XX, mentre que la capella fou bastida l'any 1950, tal i com indica una inscripció situada al mateix temple 'ANNO SANCTO MCML'.</span></span></span><span><span><span> La propietària era la sra. Tecla Sala. Es tracta d'un temple d'</span></span></span><span><span><span>estil totalment eclèctic, amb elements d'estètica barroca i clàssica. Probablement la pica és anterior al a construcció de la capella, de manera que segurament fou traslladada al temple des d'un altre indret. Segons la bibliografia consultada, aquesta capella està dedicada a Sant Cristòfol, tot i que segons l'Arxiu Gavín, a mitjans dels anys 80 del segle XX, estava dedicada a Santa Tecla.</span></span></span></p> | 42.0445800,2.4739800 | 456467 | 4654860 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86245-img8694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86245-1017315.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86246 | Casalliques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalliques | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M32.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 471.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 35.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En general, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb maons. La major part de les finestres tenen els ampits motllurats. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaca la finestra balconera del pis, d'arc rebaixat de grans dimensions i delimitada amb una barana de fusta. De la façana de tramuntana destaca una petita finestra bastida amb quatre carreus de pedra i situada a la planta baixa, i les restes d'una finestra tapiada al pis, que també estava bastida amb carreus de pedra. La façana de migdia presenta un petit porxo sostingut amb pilars de fusta i teulada d'un sol vessant, que protegeix la porta d'accés a l'interior. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions que la resta.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Adossat a l'extrem nord-est de l'edifici hi ha una petita construcció auxiliar de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzada en un únic nivell. A escassa distància al nord-est hi ha un altre volum auxiliar aïllat, en origen destinat al bestiar. És de planta quadrada, amb teulada de dues vessants i distribuït en dos nivells. Destaca l'obertura d'arc de mig punt situada al nivell superior i una corriola de ferro utilitzada per elevar les bales de palla i emmagatzemar-les al paller. Ambdues construccions tenen els paraments arrebossats i emblanquinats.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-133 | Pla de Casalliques - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, la masia apareix mencionada en alguns documents datats entre els segles XII i XVII procedents dels escrits de mossèn Fortià Solà, de Joan de la Guàrdia i d'altres fonts. Tenim notícia que fou una de les masoveries del mas Llorà. Entre els anys 2009 i 2020 aproximadament, la masia fou rehabilitada deixant l'aparell de l'obra vist i extraient el revestiment arrebossat que cobria els paraments. En l'actualitat està destinada al turisme rural.</p> | 42.0444700,2.4760500 | 456638 | 4654846 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8671.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8685.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8686.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86247 | Can Jitons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jitons | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M33.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 392.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments bastits en pedra.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> De la façana principal destaquen els dos portals d'accés a l'interior, d'arc deprimit còncau i amb el mateix tipus d'emmarcament que la resta. La façana de ponent és cega, mentre que a la de llevant hi ha un portal rectangular amb la llinda de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mides més grans.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al costat del camí d'accés a l'edifici hi ha un pou de planta circular i teulada de dues vessants, amb una portella rectangular de fusta emmarcada amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-134 | La Prada - Rupit | <p>La construcció era una de les masoveries (doble) de la gran finca i casal de la Cassasa. Tenim constància que fou abandonada en dos períodes diferents: 1951-1955 i 1964-1966.</p> | 42.0418300,2.4796900 | 456937 | 4654552 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86247-img8899.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86247-img8900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86247-img8904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86247-img8896.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Jitons Cassasa, can Gitons. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86248 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-12 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M40.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 384, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i adaptat al desnivell del terreny. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Majoritàriament,</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Diverses finestres tenen els ampits motllurats i destaca un òcul emmarcat en pedra i situat al parament principal. De la façana de migdia destaca el gran arc rebaixat adovellat de la planta baixa, obert a l'exterior. Damunt seu hi ha un gran finestral d'arc rebaixat bastit en pedra, actualment tancat amb vidrieres. Les obertures de la segona planta són rectangulars i de grans dimensions. Adossat a la façana de ponent hi ha un cobert de grans dimensions, amb teulada d'un sol vessant i l'estructura de fusta. Les obertures de la planta baixa són bastides amb maons i presenta un porxo sostingut amb pilars de fusta a la banda oest. Al costat del cobert hi ha un volum rectangular cobert amb una terrassa descoberta a la segona planta i altre volum adosat amb una filada de finestres emmarcades amb fusta a la primera planta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada lligada amb morter i disposada en filades, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de llevant de la masia hi ha un edifici reformat i envoltat de cossos adossats de planta rectangular. Té la teulada de dues vessants, obertures rectangulars i els paraments arrebossats i pintats.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-135 | Camí de Rupit al Perer - Rupit | <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. El mas comptava amb una masoveria coneguda com a can Sabater, que ja constava com a derruïda a finals del segle XVIII. Posteriorment, l</span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari simpatitzava amb el moviment d'esquerres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0249100,2.4611100 | 455388 | 4652682 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86248-1017574.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86248-1017572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86248-img0313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86248-img0323.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86249 | La Torre de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-sant-joan | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M42.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>396-397, 469.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta més o menys rectangular, adaptada al desnivell del terreny i formada per dos volums adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada al sud-est, i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossat a l’extrem de migdia hi ha l’altre volum, disposat a mode de torre i amb coberta de teula àrab d’un sol vessant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La llinda del portal d’accés està gravada amb la següent inscripció “16 DE MAIG DEL ANY 1746 IS MA” i decorada amb el símbol del Calvari. Al seu costat hi ha una finestra amb la llinda datada el 31 de març de l’any 1745, el símbol del Calvari i les inicials “IS MA”. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats i s’observa algun emmarcament bastit amb maons a la façana sud-oest. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’altra part destacable del conjunt està reformada i situada a la banda sud-est de la masia, just a l’entrada al recinte, davant de l’era empedrada. Consta de diversos volums adossats de planta rectangular, en origen destinats al bestiar. Presenten cobertes de teula àrab d’una i dues vessants i estan distribuïts en dos nivells. Destaca l’antic estable, amb un destacable ràfec de llates i bigues de fusta i grans obertures rectangulars emmarcades amb pedra i amb llindes de fusta. Al seu costat hi ha un passadís cobert delimitat amb un altre volum datat l’any 1804 i cobert amb una solera de llates i bigues de fusta. Aquest passatge respon a una reforma recent. A la banda de ponent d’aquesta construcció hi ha grans obertures rectangulars i una mina que desaigüa cap a la zona enjardinada. </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada disposada en filades i amb les cantonades embellides.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>El recinte compta amb una bassa, una font amb abeurador adossada a la masia i un cobert amb teulada d’un sol vessant i ornamentat amb diverses eines del camp i una menjadora de fusta.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-136 | Camí ral dels Llancers - Rupit | <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></p> | 42.0252400,2.4957200 | 458253 | 4652702 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86249-img0109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86249-img0073.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86249-img0095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86249-img0053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86249-img0111.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86250 | Els Felips | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-felips | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M43.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>384, 469, 475.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a tramuntana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb maons i amb les llindes planes de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaquen la finestra simple de la planta baixa i la finestra balconera del pis, ambdues emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. La façana de ponent es correspon amb l'antiga façana principal de la construcció. Presenta un portal d'accés directe al pis emmarcat amb fusta i un volum adossat amb teulada d'un sol vessant que probablement integri un pou. La façana de migdia conserva les obertures emmarcades amb carreus de pedra. Les finestres del pis tenen els ampits motllurats i les llindes planes. La de la banda de llevant està gravada amb l'any 1702 i una creu encerclada. De la façana de llevant destaca la terrassa situada al pis, sostinguda amb pilars bastits amb carreus i bigues de fusta. La part inferior es completa amb un porxo obert a tres vents i cobert amb un embigat de fusta. Adossat a l'extrem sud-est de la construcció hi ha un volum de menors dimensions i planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. Alhora, adossada a la façana de migdia, hi ha una font formada per un abeurador rectangular de pedra i un brollador en forma de querubí. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de ponent de la masia hi ha dos volums adossats destinats a habitatge i recentment reformats. També hi ha un cobert reformat situat al costat del camí d'accés a la masia. Aquestes construccions són bastides en pedra i amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-137 | Camí del Perer - Rupit | <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></p> | 42.0240900,2.4559900 | 454963 | 4652594 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86250-img0279.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86250-img0286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86250-img0296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86250-img0293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86250-1017542.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Felius, casa de l'Om. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86251 | Els Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-solans-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M44.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 394, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta irregular, formada per dos cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un porxo adossat a la planta baixa, que està sostingut amb pilars de pedra i cobert amb una terrassa al pis, delimitada amb una barana de ferro. T</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>otes les obertures són rectangulars i majoritàriament han estat reformades, tot i que les originals conserven els brancals bastits amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Adossat a la façana de llevant s'ubica l'antiga masoveria, actualment reformada i reconvertida en habitatge. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Les obertures són rectangulars, bastides en pedra i amb les llindes planes de fusta. El darrer volum, aïllat i reconvertit en garatge, està situat a l'extrem sud-est de la masia. Presenta una planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en un únic nivell, amb obertures rectangulars.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El volum original</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter i disposada regularment.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-138 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. El topònim de la Caseta dels Solans fa referència a l'antiga masoveria de la masia, adossada a la construcció principal.</span></span></span></p> | 42.0207100,2.4657500 | 455769 | 4652214 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86251-img5251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86251-img5254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86251-img5169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86251-1017446.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Caseta dels Solans. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86252 | La Palomera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palomera | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M45.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Ausa</span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>, XXII, núm. 158, p. 516-518.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>385-386, 469, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 36-41.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | Força enrunada i coberta d'abundant vegetació | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i força enrunada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona i envoltada de camps. Està fonamentada en la roca natural del terreny ,la qual rebaixa, i conserva part de la coberta de teula àrab de dues vessants original. Està distribuïda en planta baixa i pis, i s'observen obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, algunes d'elles de fusta. Compta amb un volum adossat a l'extrem sud-est de la construcció, completament engolit per la vegetació existent. És probable que a la banda sud-oest es conservin les restes d'altres construccions auxiliars aïllades.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment i amb fragments de maons integrats en l'aparell de l'obra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-139 | Camí de Sau a Rupit - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb la Palomera la trobem en un document datat l'any 968 del monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer. En aquest, els esposos Joan i Quinberga fan donació al monestir d’un alou que tenien en el comtat d’Osona, en el terme del castell de Fàbregues, a la parròquia de Sant Joan. Un dels límits d’aquest alou és la Palomera: '</span></span></span></span></span><em><span>Afrontat autem hec omnia: de parte horientis ad ipsa archa vel per ipsa Donada vel ipso P[odio],2 de meridie ut flumine Tecere vel in cima de Montedulios, de occiduo ad ipso Furno; de circi ad ipsas Palumarias et per ipsa Aqua Bella et ad ipso castellare de Adaledo</span></em><span><span><span><span><span>' (Donada, 2006: 516-518).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta masia fou refeta en el segle XIII i, posteriorment, també en els segles XIV o XV. De fet, la construcció apareix mencionada en un capbreu datat l'any 1379. La reforma més important es dugué a terme entre els segles XVII i XVIII. Aquest edifici era una de les masoveries de la masia del Soler i a<span><span><span>pareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. </span></span></span>Se sap que entre els anys 1967 i 1969, l'edifici fou abandonat. Pel que sembla tenia llambordes a la teulada, forn, una cuina econòmica i forjats interiors bastits en fusta.</p> | 42.0169500,2.4613500 | 455402 | 4651798 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86252-img7676.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86252-img7678.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86252-1017273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86252-img7681.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86253 | Les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-feixes-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M46.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta irregular, formada per quatre cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a tramuntana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. De la façana principal destaca l'accés, reculat respecte la línia de façana i cobert amb un porxo, amb una obertura d'arc de mig punt lateral. La façana de migdia compta amb un porxo sostingut amb pilars de fusta, que es prolonga cap a la façana de ponent. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum de planta semicircular i teulada de cinc vessants, organitzat en un sol nivell i tancat amb grans vidrieres. El cos adossat a l'extrem sud-oest es correspon amb un porxo cobert amb teulada d'un sol vessant, mentre que el volum adossat a l'extrem nord-oest compta amb una gran obertura d'arc rebaixat bastida en pedra. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda nord-est de la construcció hi ha uns antics corrals disposats sota d'unes grans roques naturals del terreny. En el camí d'accés a l'edifici s'observen les restes d'una construcció bastida en pedra i completament coberta per l'abundant vegetació existent.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-140 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | 42.0208200,2.4684600 | 455993 | 4652224 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86253-img9697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86253-img9694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86253-img9692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86253-img9676.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: les Feixes d'en Pastoric. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86254 | Sardana de l'Alcalde | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-lalcalde | XX | <p><span><span><span>Tradicional sardana rupitenca que es balla per la Festa Major de Rupit. Es tracta d’una dansa ordenada, encapçalada per les autoritats del consistori (jutge de pau, alcalde i regidors) i la resta del poble. Es balla en parelles, en una sola rotllana i sense que s’hi pugui afegir ningú més un cop iniciada. La sardana, anomenada “Rupit, perla del Collsacabra”, té música i lletra pròpies i està composta de deu tirades de 35 punts de curts i 87 de llargs. Com a repetició és tradicional que es toqui una tirada de curts i una de llargs de la coneguda sardana “La Santa Espina”, de 23 i 87 punts respectivament. Actualment, la sardana de l’Alcalde és la darrera peça que es toca al final de l’audició que es fa després del concert de Festa Major.</span></span></span></p> | 08901-141 | Plaça Major - Rupit | <p><span lang='ES-TRAD'><span><span>Antigament, aquesta sardana es ballava en sortir de la missa solemne de la Festa Major de Rupit. Té l’origen en l'antic contrapàs que, encapçalat per una persona notable, es ballava a la sortida de l’ofici. Aquesta dansa fou recuperada l’any 1924. La lletra de la sardana és obra de mossèn Frederic Pujol i Tarrés, rector de la parroquia de Sant Miquel de Palau-sacosta de la ciutat de Girona, organista i compositor. L’autor de la lletra és en Josep Puigdemont i Oliveras d’Amer. Aquesta lletra descriu i enalteix la bellesa paisatgística del poble de Rupit. L</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>a sardana dedicada a Rupit es va estrenar el 29 de setembre de 2011, dia de Sant Miquel.</span></span></span></p> | 42.0234600,2.4647500 | 455688 | 4652520 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86254-festa-major-rupit.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86255 | Gegants de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-rupit | <p><span><span><span>ARDÈVOL I JULIÀ, Lluís (2015). <em>Catàleg de gegants centenaris de Catalunya</em>. Consultat 10 maig 2021, des de http://cultura.gencat.cat/ca/</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTELLÀ I PERARNAU, Raquel (2010). “Breus apunts sobre l’origen i la història dels gegants centenaris de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXI, núm. 63, p. 12-14.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Parella de gegants centenaris de la vila de Rupit. El gegant s’anomena Miquel, amida <span>3,55 metres d'alçada i pesa 50 quilos, mentre que la geganta Magdalena té una alçada de 3,50 metres i 45 quilos de pes. Representen una parella de caire reial i estan bastits en cartró pedra, amb els cavallets de fusta. Van vestits amb robes refinades, enjoiats i amb corona. El gegant porta espasa i, normalment, un pergamí enrotllat a la mà, mentre que la geganta duu una capelina i un mocador de punta de blonda a la mà. Cal mencionar també la presència de cinc capgrossos, que acompanyaven els gegants en determinades ocasions.</span></span></span></span></p> | 08901-142 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span>Es creu que els gegants de Rupit (juntament amb quatre dels cinc capgrossos) foren construïts a Barcelona a finals del segle XIX. La seva autoria s’atribueix a l’escultor Eusebi Vidal i foren adquirits per l’industrial francès Pierre Baurier, fundador de la colònia tèxtil Salou de les Masies de Roda, amb la intenció d’amenitzar els actes festius que s’hi celebraven (també participaven en les celebracions privades de la família Baurier i en diverses edicions de la Festa Major de Roda de Ter). Anaven acompanyats pel flabiolaire Josep Verdaguer, en <em>Roviretes</em> de Folgueroles, i els portadors eren els mateixos treballadors de la colònia (també pels capgrossos). Amb el tancament de la colònia l’any 1964, aquestes figures restaren un llarg període a Roda de Ter fins que a finals dels anys 70, Xavier Baurier, besnet de l’anterior i sardanista en algunes de les festes majors de Sant Miquel, els va donar a la vila de Rupit. Després de restaurar-los, adoptant la indumentària reial que llueixen, es van estrenar per la Festa Major de Sant Miquel el 30 de setembre de 1979. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els noms dels gegants foren escollits per votació popular l’any 2001 i el 29 de setembre de 2002, amb noves vestidures, van ser batejats i beneïts amb l’apadrinament dels gegants de Tavertet i Cantonigròs. L’any 2009, els gegants foren restaurats integralment al taller Gabins de Torelló (es repassaren les mans i els braços, es restauren els bustos, es canviaren els cossos i es substituïren els cavallets per uns de fusta nous), on també se’ls restaurà la vestimenta, les corones i l’espasa del gegant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al marge de les festes majors de Rupit i Pruit i alguna altra celebració local esporàdica, aquestes figures han sortit poques vegades del municipi. L’any 1996 va apadrinar els gegants de Cantonigròs, l’any 1998 els de Tavertet i el 1999 els gegants de Capellades, construïts l’any 1899 i considerats els seus germans bessons donada la seva gran similitut.</span></span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86255-gegants-rupit-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86255-img5849.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb les figures: el Rei i la Reina, el Gegant i la Geganta. Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament de Rupit i Pruit. | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86256 | Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Santa Llúcia de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 58, p. 24-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M47.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 382, 390, </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>453, 459, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1971). <em>Rupit. Guia turística</em>. La Garriga: Indústries Gràfiques Immer, S.L., Ajuntament de Rupit, p. 44-45.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i envoltada d'un gran jardí. Aquests volums presenten les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaca un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i emmarcat amb carreus de pedra. Està protegit per un porxo adossat al parament, amb un sostre embigat de fusta i sostingut amb pilars de pedra. Al seu costat hi ha una galeria d'arcs rebaixats disposada a la planta baixa, actualment tancada amb vidrieres. La façana de migdia presenta un cos adossat, amb una galeria doble d'arcs de mig punt (a la planta baixa) i obertures rectangulars (al pis). La façana de llevant compta amb una altra galeria completament oberta i delimitada amb una barana de fusta.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-143 | Camí de Santa Llúcia, 11 - Rupit | <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>La masia de Santa Llúcia fou bastida l'any 1963 damunt les restes de tres masies enrunades: </span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>l'antiga masia de Santa Llúcia, el Roquerol i una altra casa, el nom de la qual s’ha perdut. De fet, tant la masia de Santa llúcia com el Roquerol consten com a derruïdes l'any 1799. Alhora, j</span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>untament amb la casa de Collsallosa (situada en el mateix camí de pujada a la construcció), aquestes tres edificacions formaven el raval de Collsallosa, documentat com a raval des de l'any 1860.</span></span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>El dia 13 de desembre del 1963, tant la nova casa de Santa Llúcia com el nou pedró situat al seu costat, foren beneïts.</span></span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>En l'actualitat, el dia de l'aplec, als jardins de la construcció, s'hi fa una audició de sardanes on els músics toquen la sardana Santa Llúcia de Rupit, composta pel mestre Pere LLoberas i Miró.</span></span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Durant els anys 2020 i 2021, a l'edifici s'hi han fet obres de restauració per tal de destinar-la a allotjament rural.</span></span></span></span></p> | 42.0208200,2.4722000 | 456303 | 4652223 | 1963 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. En el camí de pujada cap a l'edifici i el pedró hi ha una llàntia d'oli (símbol de Santa Llúcia) gravada en una de les pedres de grans dimensions que delimiten el camí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86257 | Can Cames | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cames-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CENTRE CULTURAL DEL COLLSACABRA (2014). “Els personatges. Maria Giménez Pardo. Joan Font Artigues”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 71, p. 27-33.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M48.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 529.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Un dels volums auxiliar està esfondrat. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que amb algunes reformes. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum auxiliar de construcció més recent. Està cobert amb una teulada de dues vessants, distribuït en dos nivells i bastit amb maons. Adossat a la façana de tramuntana hi ha el tercer volum que conforma l'edifici. És de menors dimensions, amb la teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció original està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada regularment i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Davant de la masia hi ha uns coberts de planta rectangular i teulada de dues vessants, força degradats. A la banda nord-oest de la masia hi ha un gran paller de planta rectangular reformat. Està distribuït en dos nivells, obert a tres vents i sostingut amb pilars de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-144 | Els Emprius - Rupit | <p>El topònim amb el que es coneix l'edifici té el seu origen en el mot que es va posar al masover de la casa a principis del segle XX, aproximadament. Li deien en Cames perque era alt, prim i amb les cames molt llargues.</p> <p><span><span><span>Entre els segles XVI i XVII aproximadament, sabem que la masia va quedar inclosa en la mateixa finca del mas Sallent, juntament amb la Donada, el molí de Sallent, el Jonquer, les Balmes (o Baumes) i Barri.</span></span></span></p> <p>A mitjans dels anys 70 del segle XX, l'edifici es va ampliar.</p> | 42.0212400,2.4766700 | 456673 | 4652267 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-img9655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017414.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-11091395master.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Casa Nova del Sallent. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86258 | Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellet | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M49.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 396, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Tancaments degradats i obertures tapiades. Estat d'abandonament. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta irregular, adaptada al desnivell del terreny i formada per dos grans cossos adossats i diversos volums auxiliars. Els volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, que està orientada a llevant. Estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, algunes de fusta. De la façana principal destaca la finestra amb permòdols del segon pis i una espitllera a la planta baixa. L'accés es fa mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit amb maons. La façana de migdia compta amb una llinda amb relleu d'arc apuntat i diverses finestres tapiades. Els volums auxiliars, disposats a les façanes de migdia i ponent, són rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en una planta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Davant la façana principal hi ha una antiga bassa rectangular i un pou circular bastit amb pedra i amb la coberta de lloses planes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda nord-oest de la masia hi ha l'antiga masoveria, semireformada. Presenta una planta rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. A la banda de ponent hi ha dos coberts de diferent mida, coberts amb una solera de llates i bigues de fusta. Està bastida amb pedra desbastada disposada en filades i amb les cantonades embellides.</p> | 08901-145 | Pla de Castellet - Rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Castelet de la Singlera' dins de la parròquia i terme de “Sant Johan de Fàbregues”. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Bertomeu Castellet' dins del mateix terme i parròquia. Posteriorment, l</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></p> | 42.0213700,2.4897200 | 457754 | 4652275 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9974.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9992.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9985.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9998.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86259 | Casadevall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casadevall-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ADILLÓN, Miquel (1984). “El tresor de l’Om”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any V, núm. 16, p. 12-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M50.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>397, 469, 471.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta irregular, adaptada al desnivell del terreny i formada per diversos volums adossats. Els volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, que està orientada al nord-est. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La llinda del portal d’accés està gravada amb l’any 1652 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina. La finestra del seu damunt té el mateix any gravat a la llinda. També hi ha una espitllera. Adossat a l’extrem de ponent de la façana principal hi ha un volum de planta semicircular amb dues petites obertures. La façana de llevant presenta un porxo sostingut amb pilars de pedra i la de migdia té una terrassa al nivell del pis. Al seu costat hi ha alguna espitllera bastida amb pedra, en un espai destinat al bestiar. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>A la banda nord-oest de la masia hi ha un volum rectangular en estat de reforma, que presenta el pis superior sostingut amb pilars de pedra. A la banda de tramuntana, en canvi, hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars. A la banda de llevant hi ha dos coberts de diferent mida, coberts amb una solera de llates i bigues de fusta. La construcción està bastida amb pedra desbastada disposada en filades i amb les cantonades embellides.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-146 | Camí ral dels Llancers - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, les primeres referències relacionades amb la construcció daten del segle XII. A finals del segle XV,<span lang='CA'><span><span><span><span> en el fogatge de l'any 1497, apareix mencionat un personatge anomenat 'En Casadevall' dins de la parròquia i terme de “Sant Johan de Fàbregues”. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareixen mencionats en 'Joan Casadevall' i “Gaspar Casadevall” dins del mateix terme i parròquia.</span></span></span></span></span> L<span><span><span>'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. Finalment, l</span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari (Joan Calm) estava desaparegut des dels primers dies del conflicte.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0226800,2.4962800 | 458298 | 4652417 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-1017480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-1017492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-1017496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-img0011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-img0015.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86260 | La Donada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-donada | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M51.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 515-549.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Una part de la coberta està esfondrada i els volums auxiliars degradats | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb maons. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides i fragments de maons, tot lligat amb morter i disposat de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A escassa distància de l'edifici, al nord-est, hi ha un volum aïllat de planta rectangular, que presenta les mateixes característiques tipològiques que la masia. A la banda de ponent de la masia hi ha un altre volum rectangular aïllat, tot i que de menors dimensions. Presenta una teulada de dues vessants, està organitzat en dos nivells i compta amb obertures rectangulars emmarcades en pedra i amb les llindes de fusta. Està bastit en pedra disposada en filades regulars.</p> | 08901-147 | Camí de la Donada - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb la Donada la trobem en un document datat l'any 968 del monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer. En aquest, els esposos Joan i Quinberga fan donació al monestir d’un alou que tenien en el comtat d’Osona, en el terme del castell de Fàbregues, a la parròquia de Sant Joan. Un dels límits d’aquest alou és la Donada: '<em>Afrontat autem hec omnia: de parte horientis ad ipsa archa vel per ipsa Donada vel ipso P[odio],2 de meridie ut flumine Tecere vel in cima de Montedulios, de occiduo ad ipso Furno; de circi ad ipsas Palumarias et per ipsa Aqua Bella et ad ipso castellare de Adaledo</em>' (Donada, 2006: 516-518).</p> <p>La documentació del segle XIV distingeix dues cases, la Donada d’Amunt i la Donada d’Avall. A principis del segle XV, la Donada tenia inclosa la propietat del mas Balmes. Posteriorment, al segle XVII, la Donada d’Avall consta com a derruïda i la documentació només parla de les cases de la Donada. Més endavant, sabem que la Donada quedaria inclosa en la mateixa finca del mas Sallent, juntament amb can Cames, el molí de Sallent, el Jonquer, Balmes (o Baumes) i Barri. <span><span><span>L'edifici també apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. </span></span></span><span><span><span>La construcció actual fou probablement bastida a mitjans del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mode d'hipòtesi, el topònim de la masia pot venir del mot donat o donada. Eren les persones que es donaven a Déu, tant personalment com amb els seus béns, per servir-lo en un monestir, hospital, ermita o església concreta (Donada, 2006: 518).</span></span></span></p> | 42.0129400,2.4861300 | 457451 | 4651341 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-img0205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017524.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017528.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la construcció: la Donada Nova. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86261 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-18 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M56.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 520, 530.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | L'interior està completament enrunat | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular, adaptat al desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a tramuntana. Està distribuït en planta baixa (semisoterrada) i pis. Totes</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb pedra desbastada i les llindes planes de fusta. Tant els portals com les finestres es concentren als paraments de tramuntana i llevant. L'interior es troba en mal estat de conservació. El forjat del pis superior, reformat amb plaques de maó i sostingut amb les bigues de fusta originals, té una part esfondrada. Aquest nivell conserva part de la llar de foc i el sostre embigat de fusta. La coberta havia estat reformada també amb plaques de maó. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides i abundants fragments de maons, tot lligat amb morter i disposat de forma irregular. L</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>es cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Es conserven les restes d'un petit corralet tancat davant de la façana de llevant, amb els murs enrunats i bastits en pedra. Al seu costat, tot i que completament cobertes per la vegetació que creix a la zona, hi ha les restes de l'antiga masia del Puig, completament enrunada.</p> | 08901-148 | Camí del Puig - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia apareix en un document del monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer, datat el 13 de setembre de 968. En aquest document s'identifica el Puig amb el topònim de 'Podio'. Durant el segle X estava sota la protecció del castell de Fàbregues i, posteriorment, passà al de Rupit. <span><span><span>Posteriorment, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></p> <p>La construcció actual es correspon amb un cobert destinat al bestiar que, en algun moment, també va servir d'habitatge. Les restes de la masia del Puig estan situades al seu costat, completament enrunades i cobertes per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 42.0044100,2.4964300 | 458298 | 4650388 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0188.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86262 | Festa Major de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rupit | <p><span><span><span>PEIX COSTA, Susanna (2008). “Àpats de festa a Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIX, núm. 60, p. 26-27.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Festa Major de Rupit es celebra anualment pels voltants del 29 de setembre, diada de Sant Miquel Arcàngel, patró de Rupit. La festa està farcida d'actes diversos adreçats a tots els públics i té una durada d'entre quatre i sis dies. Els actes s'inicien, tradicionalment, amb l’encesa de traques. Per Sant Miquel, la diada s’inicia amb un cercavila amb els nans i gegants de Rupit i Pruit, l’ofici solemne a la parròquia de Sant Miquel, el concert de festa major i les sardanes de la tarda, que finalitzen amb la tradicional Sardana de l’Alcalde. En darrer terme es fa el ball de festa major i la festa jove. Alguns dels actes més destacats i tradicionals que es celebren durant els dies de festa són la xocolata infantil, la gran quina de festa major, la sardinada i l’arrossada populars, l’elecció dels pubills i els veterans anuals, entre d’altres. Com a cloenda, l’entrega de trofeus dels diferents campionats que s’hi realitzen, l’estat de comptes i el berenar-sopar de comiat. <span lang='CA'>La festa es celebra en diversos espais del nucli urbà (sobretot a la plaça Major i al parc) i a l’Espai Joan Font, sala polivalent equipada per a la realització d’espectacles, concerts i trobades.</span></span></span></span></p> | 08901-149 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span>A principis del segle XX, la festa major de Rupit era de les més concorregudes del Collsacabra. S’iniciava amb la missa major, prèvia confessió dels feligresos. Després es ballaven sardanes i es feia el vermut. Tothom dinava a casa, on un dels plats més típics era el rostit d’ànec, alimentat amb cargolins blancs i blat de moro, i criat des de l’estiu. Al vespre es feia el ball a l’envelat de la plaça Major, sovint amb l’orquestra de Sant Feliu de Pallerols. Els balls més típics eren el de la toia, el del fanalet i el del “puro”. Acabat el ball, la festa continuava a les sales de ball fins que es feia de dia, així la gent de l’entorn podia tornar a casa còmodament (Peix, 2008: 26-27).</span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86262-festa-major-rupit-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86262-festa-major-rupit.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc