Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
84311 | Goigs de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2009). “Goigs a lloança de Sant Joan Baptista, patró de Fàbregues i Rupit (Bisbat de Vic)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 61, p. 35.</span></span></span></span></p> | XXI | <p>'GOIGS A LLOANÇA DE SANT JOAN BAPTISTA, patró de Fàbregues i de Rupit (Bisbat de Vic):</p> <p>De Jesús, el Fill Ungit, / vàreu ser-ne el Precursor: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Isabel, la vostra mare, / va commoure un goig tan gran: / tot i sent velleta, encara / podia tenir un infant. / Vostre pare ha emmudit / en rebre tan gran favor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Ja de velles profecies / va arribar l'acompliment: / quan bategeu el Messies / comença el Nou Testament. / De Jesús, l'Anyell predit, / vau ser Vós el Precursor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>-L'Anyell Sant és amb nosaltres!- / proclameu a viva veu / quan al Jordà enmig dels altres / pecadors el batejeu. / El cel s'obra tot seguit / amb tan alta resplandor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Vós, no combregeu amb rodes / de molí i la veritat / predicant, pel rei Herodes / vàreu ser decapitat. / Mes no ofega el vostre crit / el flagell aterridor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Després de la maltempsada / d'una guerra entre germans, / vàreu veure restaurada / eixa ermita dels voltants / on us lloa dia i nit / nostre cor amb molt fervor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Us fan grata companyia / l'Agullola i el Sallent; / amb ells parleu cada dia / dels treballs d'aquesta gent. / Aquest poble us ha escollit / perquè en fóssiu el Patró: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Heu viscut jorns molt penosos / mai vistos en temps passat, / quan vostres fills neguitosos / marxaren a la ciutat. / Més Vós, de tan entendrit, / no els deixeu en l'abandó: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Arribada la diada, / us venim a demanar / que aquesta terra aimada / la volgueu sempre emparar. / Avui tot el poble unit / us canta goigs a llaor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Amb el cor enfervorit / invoquem al Sant Patró: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector'</em>.</p> | 08901-4 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p>Aquests goigs foren compostos pel rupitenc Miquel Banús (text i il·lustracions) i per Josep Maria i Bernat Vivancos (música). Es cantaren per primera vegada a l'església de Sant Joan de Fàbregues el 21 d'abril del 2007, en motiu del casament d'aquest darrer.</p> | 42.0102000,2.4679500 | 455944 | 4651046 | 2007 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84311-goigs-st-joan.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Banús, Josep Maria Vivancos i Bernat Vivancos | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84333 | Goigs de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-2 | <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLAOR DE LA VERGE I MÀRTIR SANTA LLÚCIA DE RUPIT:</p> <p><em>Verge i Màrtir, Advocada / del que viu en fosca nit: / Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Sou la Flor siracusana / que, nascuda en ric verger, / amb sa aroma cristiana / perfumà el segle tercer. / Flor tant bella i perfumada / no s'ha pas emmusteït: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Les humanes esposalles / i el dot vostre refuseu, / car us lliga amb dolces malles / Jesucrist clavat en creu. / Sereu Vós la desposada / de l'Anyell que us ha escollit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Enrogida pel martiri, / blanca Flor d'ànima i cos, / us empeny el sant deliri / de morir pel diví Espòs. / Com que el foc no us ha abrusada, / el coltell us ha ferit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Feu que nostres Guilleries, / d'aquest món entre els esculls, / s'emmirallin, tots els dies, / en l'espill de vostres ulls. / Seguirem vostra petjada / amb pas ferm i decidit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>És tant bell el panorama / des de vostre mirador, / que, admirat, el cor exclama: / 'Gran és l'obra del Senyor'. / L'Agullola redreçada / cel amunt signa amb el dit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Ací dalt, clots i carenes / de Vós reben el perfum; / i les nits són més serenes, / i els estels donen més llum. / ¡Oh, que bella és la contrada / i el sojorn que heu escollit! / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Us arriba a la capella, / dia i nit, ben dolçament, / la devota cantarella / del proper Salt de Sallent. / També us fa dolça cantada / nostre cor engelosit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Quan, cada any, ve vostra festa, / entorn vostre es fa un aplec. / Aquell jorn, teniu requesta, / i us plau veure'ns frec a frec. / Al llindar de l'hivernada / vostre amor ens ha acollit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Als devots que la ceguera / clou l'esguard, abans serè, / feu que els mostri la drecera / la llum clara de la fe. / No faran gens de marrada / amb la llum de l'esperit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Beneïu clots i cingleres; / fecundeu boscos i camps; / a tot mal poseu fronteres, / i allunyeu el foc dels llamps. / Que la pau hi faci estada / lluny del mundanal brogit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p><em>Amb més fe, cada vegada, / canta el cor enfervorit: / Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit</em>'.</p> | 08901-7 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | <p>La primera edició publicada d'aquests goigs data del 13 de desembre de l'any 1963, data en la que fou<span lang='CA'><span><span> beneït i inaugurat tant el pedró com la casa del mateix nom, que està situada al seu costat. Aquest acte es considera el primer aplec que es celebrà en honor a la santa. Aquesta edició del goigs en honor a la santa tenen</span></span></span> llicència eclesiàstica i xilografies d'A. Gelabert.</p> <p> </p> | 42.0208000,2.4721800 | 456301 | 4652220 | 1963 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84333-img3072.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mossèn Antoni Malats | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84335 | Cançó de les noies de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-les-noies-de-rupit | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra. Paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 52-53.</p> | XX | <p>'Les noies de Rupit</p> <p>se'n van a pixar al riu,</p> <p>i els de Susqueda es queixen </p> <p>que en comptes d'aigua baixa lleixiu'.</p> | 08901-9 | <p>Aquesta estrofa la cantava la gent gran de Rupit amb la música de la cançó 'En Pere Gallerí'. La lletra fa referència a la rivalitat entre el poble de Rupit i Susqueda, abans que aquest darrer estigués submergit dins les aigües del pantà del mateix nom (recordem que la riera de Rupit desguassava al riu Ter, en aquesta mateixa població).</p> <p> </p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
84336 | Costum de les llevadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-llevadores | <p>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 55.</p> | XX | Ja no es fa | <p>Antic costum rupitenc relacionat amb les llevadores que assistien els parts de les dones del municipi. S'encenia una gran foguera davant de la porta de la casa del nadó i, al seu voltant, el padrí disposava unes quantes monedes destinades al pagament de la llevadora. Si aquesta considerava que no eren suficients, manifestava que no s'hi veia fins que la quantitat de monedes afegides la satisfés.</p> | 08901-10 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
84338 | Costum de les noces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-noces | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 334.</span></span></span></p> | XIX-XX | Ja no es fa | <p>La vigília del casament, el jovent de Rupit untava la porta de la casa de la núvia amb greix de llop per donar-li sort.</p> | 08901-12 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
84339 | La barrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barrera | <p>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). <em>Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 21.</p> | XX | Ja no es fa | <p>Antic costum rupitenc relacionat amb la cerimònia de les noces. Un cop casats, quan els nuvis sortien de l'església, els joves de Rupit posaven cordes estirades amb cistells penjats a la porta del temple, de tal manera que creaven una barrera. Els nuvis no podien passar si no posaven diners a cada cistell.</p> | 08901-13 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
84340 | Averany de la mort de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/averany-de-la-mort-de-pruit | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 486.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Antiga creença de Pruit relacionada amb la mort. Es creia que hi havia galls que ponien ous negres dels quals en naixien uns mals esperits que assolaven les cases i feien morir als seus residents.</p> | 08901-14 | 42.0424200,2.4555800 | 454942 | 4654629 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
84347 | Dita de Rupit 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-1 | <p>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</p> <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</p> | XX | <p>'A Rupit, ben pagat i mal servit'.</p> | 08901-15 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
84348 | Dita de Rupit 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-2 | <p>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</p> <p>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 169, 208.</p> <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</p> | XX | <p>'A Rupit, molta gana i poc delit'.</p> | 08901-16 | <p>Aquesta dita era utilitzada pels habitants de Pruit en relació als seus veïns de Rupit. En origen, la dita estava relacionada amb una dona pobra de la contrada que, de tant en tant, anava a captar per les cases de Pruit i Falgars. L'anomenaven l'Espineta de Rupit i tenia fama d'anar a captar cansada i sense ganes de treballar. D'aquí la dita original: 'L'Espineta de Rupit, molta gana i poc delit'.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
84414 | Dita de Rupit 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-3 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'A Rupit, molta panxa i poc melic'.</p> | 08901-17 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
84416 | Dita de Rupit 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-4 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 52.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'A Rupit, no s'hi entra ni per mar ni per terra'.</p> | 08901-18 | <p>Aquesta dita fa referència al fet que, antigament, el poble de Rupit només tenia tres accessos al clos murallat: el Coll del Castell, la Davallada i el carrer de la Barbacana. Tots tres estan assentats damunt la penya, de manera que només trepitjant roca podies accedir a l'interior de la vila.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
84417 | Dita de Rupit 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-5 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 519.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'Rupit, poble ardit, però ensopit'.</p> | 08901-19 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
84418 | Dita de Rupit 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-6 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'El que passa a Madrid passa a Rupit'.</p> | 08901-20 | <p>Aquesta dita fa referència al fet que, si fa no fa, a tot arreu passen les mateixes coses.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
84420 | Dita del dinar de Pruit i Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-dinar-de-pruit-i-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 53-54.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'A Pruit toquen quan el tenen cuit. A Rupit, quan l'han paït'.</p> | 08901-21 | <p>Aquesta dita fa referència al fet que, antigament, als pobles rurals, es feien uns repics de campana per anunciar l'hora d'anar a dinar. A Rupit, aquest senyal deixà de tocar-se l'any 1979 amb la marxa de mossèn Josep Molas i la seva germana Carme, que també feien de campaners.</p> | 42.0238000,2.4651800 | 455724 | 4652557 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
84428 | El Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinos | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R11.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M14.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 374, 453, 475.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VIVES, Roser (1997). “Història del Collsacabra (extreta d’una llibreta d’un pagès de Pruit)”. </span><em><span lang='ES-TRAD'>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span lang='ES-TRAD'>, any XVIII, núm. 37, p. 6-8.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>VIVES, Roser (1997). </span><span>“Història del Collsacabra (II) (Extreta d’una llibreta d’un pagès de Pruit)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XVIII, núm. 38, p. 7.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. En general presenta obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La major part de les finestres tenen els ampits motllurats. La part més destacable està situada al parament principal. Està formada per una galeria situada al primer pis, oberta a l'exterior mitjançant tres arcs rebaixats adovellats sostinguts amb pilars bastits amb carreus de pedra i amb els capitells motllurats. L'espai interior està cobert amb una solera de llates i bigues de fusta. A la segona planta, la galeria es repeteix, tot i que els arcs són de menors dimensions. També destaca una espitllera bastida amb carreus i situada a la planta baixa, un doble portal separat amb un pilar central fet de carreus amb espitlleres a banda i banda i una obertura reformada d'arc rebaixat situada al pis, així com el portal principal d'accés, amb la llinda gravada amb una data pràcticament esborrada tot i que datada dins del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossat a la façana nord-est hi ha un volum rectangular de nova planta, que substitueix una de les antigues masoveries. A l'extrem nord-oest d'aquesta construcció s'ubica un petit cos de planta rectangular amb teulada d'un sol vessant, organitzat en un sol nivell i destinat en origen al bestiar. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p>L'altra part destacable de la masia està ubicada a la banda sud-oest. Es conserven les restes d'una antiga era empedrada, tancada al sud-oest per un volum auxiliar de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra.</p> <p>En general, la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb les cantonades embellides amb carreus.</p> | 08901-26 | Carretera C-153, km. 34 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'Lo mas que sta en Pinós' i ubicada dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Gaspar Pinós', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Tenim constancia que, des de l’any 1500, als hereus de la casa Pinós se’ls posava el nom de Gaspar. Posteriorment, l</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>’any 1785, la masia del Pinós es va cremar parcialment. La masia va estar deshabitada entre els anys 1970 i 1972, així com l'antiga cambreria (entre els anys 1946 i 1950). Una de les masoveries que formaven part de la construcció original era coneguda com a cal Procurador.</span></span></span></p> | 42.0542800,2.4677400 | 455957 | 4655940 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8512.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84431 | La Casanova de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R18.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M27.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Destaca el portal d’accés principal, d’arc rebaixat adovellat i amb la data 1809 gravada a la clau. Les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro, mentre que les del pis tenen els ampits de pedra motllurats exceptuant la central, que és balconera i compta amb un petit arc de descàrrega apuntat superior. El volum adossat a la banda de llevant està integrat dins del cos principal mitjançant la prolongació de la teulada. Tot i que en origen estava destinat al bestiar, actualment està reformat i tancat als quatre vents. Presenta obertures rectangulars bastides amb pedra desbastada i maons, i un sostre embigat. L’altre volum auxiliar, adossat a la banda de ponent, és de planta rectangular i amb teulada d’un sol vessant.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. El volum de llevant està bastit amb pedra sense treballar i maons.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-29 | Torrent de Renyins - Puig Entorn | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Antigament, l'edifici era una de les masoveries de la masia de les Viles, gran casal situat dins del terme de Pruit.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0413500,2.4483800 | 454346 | 4654514 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9401.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84433 | El Vilar de Querós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-de-queros | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M64.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>LLACH I PALMADA, Emma; LLINÀS I POL, Joan. <em>Els masos de la vall de Querós (Sant Hilari Sacalm, la Selva)</em>. Atri Cultura i Patrimoni, SLU [Inèdit], p. 22-23.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | Tant l'interior com la part de migdia de la construcció estan completament enrunats. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i enrunada situada al marge de ponent del camí. Tot i el seu mal estat de conservació (tot l'interior i la banda de migdia de la construcció estan enrunats) s'observa una planta rectangular, amb la</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, i té la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. L'interior conserva els forjats de fusta i els sostres embigats, tot i que enrunats. A l'extrem nord-oest de l'edifici es conserva el forn, amb la coberta de teula àrab enrunada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A uns 50 metres a ponent de l'edifici es conserva l'antic pou, de planta rectangular i bastit amb pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-31 | Carena del Vilar - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1553, on apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Vilar de Caros' dins de<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. </span></span><span lang='CA'>L’any 1814, el mas pertanyia a Pere Coma i Vilar. A mitjans del segle XIX, l’edifici era propietat de Pau Oliver i Margarida Vilar i centrava una gran hisenda formada també pel Gombau, can Palanques i la Casa Nova. Per tant, aquesta hisenda s'estenia per tot el quadrant nord-oriental de Querós, entre el Ter i Montdois. A mitjans del segle XX, aquesta gran propietat era de Jaume Carbonés, de Montdois. La construcció es troba deshabitada i en procés d’enrunament des dels anys 60 del segle XX.</span></span></span></span></span></p> | 41.9728700,2.4694200 | 456040 | 4646900 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7839.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7857.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
84435 | El Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coll-3 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R05.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M06.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 471.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada formada per tres cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. En general les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha dues finestres amb els ampits motllurats, la del pis amb guardapols integrat a la llinda. La llinda de la finestra del seu costat té unes motllures disposades a mode d'arc apuntat, amb el monograma de Jesucrist i una creu llatina central. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, organitzat en un sol nivell i destinat, en origen, al bestiar. A la banda de llevant, cobrint pràcticament la meitat de la façana principal, s'adossa el tercer volum o</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> cabana. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que està situada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat i un portal rectangular situat al seu costat, al qual s'accedeix mitjançant uns graons arrodonits. Del primer pis destaquen dues finestres rectangulars amb els permòdols motllurats d'estil goticitzant, i amb espieres inferiors. També destaca un gran rellotge de sol arrebossat i emblanquinat, amb el nom de la masia. De la façana de ponent destaca una finestra al pis amb l'emmarcament motllurat i una altra amb la llinda gravada amb una creu llatina damunt del Calvari. En general, la construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, unida amb abundant morter de calç i amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cambreria, situada a la banda sud-est de la masia i actualment coneguda com a cal Cambrer, és un edifici de planta rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb les obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats. Adossat a la banda de tramuntana d'aquest volum hi ha l'antic estable. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, distribuït en un únic nivell i amb la façana princiipal orientada a ponent. Presenta grans obertures rectangulars i un pilar bastit amb carreus de pedra ubicat al parament principal. L'interior està sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està bastit amb pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta de volums que formen part de la finca són de factura més recent.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-33 | Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'Lo Coll' i ubicat dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Joan Coll', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Tenim notícia que a l'interior, un dels portals de la primera planta té la llinda gravada amb l'any 1692.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0648700,2.4683200 | 456012 | 4657115 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8175.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8132.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84436 | El Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent-1 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R06.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M07.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 139-140.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 247.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1990). <em>La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI)</em>. Col. L’Entorn, 18. Vic: Eumo Editorial, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>140, 200, 204-205, 212, 218.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> Consta de planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Aquest parament </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb la dovella central datada amb l'any 1873 i ornamentada amb una creu encerclada. Als pisos superiors hi ha una doble galeria oberta a l'exterior mitjançant dos arcs rebaixats i un de mig punt adovellats, sostinguts amb pilars bastits amb carreus de pedra i els capitells motllurats. La resta d'obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Algunes finestres tenen els ampits motllurats. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de llevant s'hi adossa un porxo al pis sostingut en un extrem per un pilar de pedra i un cobert a la planta baixa, amb teulada d'una sola vessant. La façana de ponent compta amb un portal rectangular i diverses finestres motllurades. El parament de tramuntana té poques obertures. La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb carreus a les cantonades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cambreria, situada al nord-oest de la masia i davant l'antiga era, és rectangular, amb la coberta de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Presenta planta baixa i pis, amb grans obertures rectangulars. A la banda de llevant continua el vessant de la teulada formant dos coberts destinats al bestiar, amb un mur central que els separa. La construcció està bastida amb pedra sense treballar, lligada amb fang i morter i disposada de forma regular, amb carreus a les cantonades.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-34 | Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia és la compra de la mateixa per part de la família Surroca l'any 1323. Tot i això, el dret era de la noble Constança Cardona, que en continuà essent la propietaria. Hi ha constància l'any 1365 d'un inventari del mas on consta que tenia un molí al seu càrrec. Alhora comptava amb cinc cambres, cuina-menjador, pastera, un celler amb gran cup i la cabana al costat de l'era, entre d'altres elements. Posteriorment, la construcció apareix mencionada indirectament en e</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>l fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'Lo Torrent' i ubicat dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Pere Sunyer alias Torrent', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, el portal data del segle XIX, alguna finestra del XVIII i una del segle XVII.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0648700,2.4700300 | 456154 | 4657115 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8159.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84441 | Sant Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-gil | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R08.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 118.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 8.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 70-71.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Capella de petites dimensions i d'una sola nau, amb l'absis carrat capçat a tramuntana. La nau està coberta amb una volta d'aresta que d</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>escansa damunt d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals de la nau i arriba fins a l'arc toral de l'absis. A la banda de ponent d'aquest espai hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra, que dóna accés a la possible sagristia del temple, adossada al mur de ponent de la nau. La façana presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1756 i decorada amb una creu patent damunt del Calvari, amb el símbol del Sagrat Cor. Damunt del portal hi ha una petita finestra quadrada, bastida amb carreus i protegida amb reixa de ferro. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya bastit amb pedra i coronat amb una orla. L'arc de mig punt intern integra una petita campana. El temple està construït amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç i amb fragments de maons utilitzats per regularitzar els paraments. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra, les de la façana principal amb els basaments motllurats. També destaca el ràfec de teula àrab invertida disposat a tot el perímetre de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-39 | Camí ral de Vic a Olot - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Aquesta capella pertany a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Pruit. La data present al portal d'accés probablement correspongui a la de la seva construcció. La campana del temple data de l'any 1955 i és obra de la foneria Barberí d'Olot. Compta amb un batall i palanca, i presenta una creu llatina i diversos cordons i sanefes ornamentats, així com els noms Encarnación, Dolores i Ana Maria.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0576300,2.4262500 | 452526 | 4656334 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img9044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img9028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img9029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img9003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img8998.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84445 | El Llorà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llora | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R21.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M30.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 393, 486.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 83-84, 86-88.</span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta en forma d'U, constituïda per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats. De la façana de tramuntana destaca una de les finestres del pis, amb la llinda gravada amb l'any 1647 i el monograma de Jesucrist 'IHS' rematat amb una creu llatina. A la façana de llevant destaca una llinda gravada amb una motllura esglaonada i decorada amb una creu patent central. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Adossat a l'extrem sud-est del volum principal hi ha l'antiga cambreria. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Compta amb una escala de pedra que dóna accés al portal situat al pis, que està protegit amb un voladís de teula àrab sostingut amb un pilar de pedra. La planta baixa compta amb un portal amb els brancals bastits amb maons. A la banda de llevant hi ha un tercer volum adossat, destinat a garatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ambdues construccions tenen els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb els sòcols pintats de color gris.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de tramuntana de la masia hi ha l'antiga masoveria, també reformada. Presenta una planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats. Les cobertes són de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i distribuïts en planta baixa i pis. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars i estan bastides en pedra. De la façana principal destaca un gran finestral d'arc de mig punt al pis. La construcció està bastida en pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-42 | Mas el Llorà - Carretera C-153, km. 33 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'Al Lorar' i ubicat dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Joan Lora', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El mas es devia reformar al segle XVII. Fou la casa de l'amo fins que es va construïr la torre del Llorà, situada al seu costat i bastida al voltant dels anys 40 del segle XX. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cambreria, adossada al volum principal, fou abandonada entre els anys 1964 i 1966. </span></span></span></span></span></span>L'edifici principal fou reformat pels voltants dels anys 80 del segle XX. <span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El mas tenia les masoveries de Casalliques i mas Joan. En l'actualitat, la masia combina les tasques agropecuàries amb el turisme rural.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0454100,2.4739700 | 456466 | 4654952 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84445-1017312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84445-img8648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84445-img8651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84445-img8657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84445-img8703.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84446 | L'Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalou | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R13.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M18.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>368, 373-374, 453, 471.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILAR, Helena (2013). “El personatge. Pep de l’Alou”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 69, p. 20-23.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 86-87.</span></span></span></span></span></p> | XVI/XX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada formada per diversos volums adossats que li confereixen una planta irregular, i assentada damunt del desnivell del terreny. La masia original és de planta rectangular i està formada per dos cossos adossats. Presenta una</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-oest. Compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb un escut. La finestra central del pis és d'arc conopial trilobulat, amb guardapols superior i rosetes a les impostes. Al seu costat hi ha una finestra emmarcada amb carreus i amb la llinda decorada amb una motllura d'arc apuntat rematada amb una roseta. A l'altra banda hi ha una finestra amb permòdols bastida amb pedra i decorada amb un petit escut superior. A l'extrem de migdia del parament hi ha les restes d'un rellotge de sol rectangular. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. A l'extrem de ponent de la façana de migdia hi ha un altre rellotge de sol i una espitllera emmarcada amb pedra. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta un portal d'arc rodó bastit amb maons i datat l'any 1908. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides disposada en filades regulars. El parament principal està arrebossat i emblanquinat. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Adossada a l'extrem de llevant de la masia original hi ha la casa dels senyors. És de planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuïda en planta baixa, pis i golfes. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat amb pedra i amb la dovella clau profusament decorada i datada l'any 1906. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra i amb els ampits motllurats. Al pis hi ha dos balcons simples bastits en pedra, amb guardapols superiors i la llinda ondulada. Les finestres de les golfes són d'arc rebaixat. De la façana de migdia destaca un finestral d'arc conopial trilobulat restituït. A la façana de tramuntana hi ha dos contraforts. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> <p>A la banda de migdia d'aquestes construccions hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants. Presenta un gran portal d'arc de mig punt bastit amb maons i diverses obertures bastides amb pedra, de petites dimensions. Damunt del portal hi ha una pedra gravada amb la següent inscripció: 'J. CARRERA ANY 1904'. La construcció està bastida amb pedra sense treballar i amb carreus a les cantonades.</p> | 08901-43 | Torrent del Collell - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, tenim constància documental d'aquest mas des del segle XII segons els escrits de mossèn Fortià Solà, Joan de la Guàrdia i altres. De fet, la pròpia etimologia del nom és ja una mostra de l'antiguitat de la masia. Posteriorment, <span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Alou' dins del terme de 'Sant Andreu de Pruyt'.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0514800,2.4494400 | 454441 | 4655639 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9323.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|95|98|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84447 | El Collell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collell-2 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R14.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M19.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 269.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>368, 373, 453, 471, 484, 486.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 75.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada i reformada de planta més o menys rectangular, formada per diversos volums adossats. El volum principal està situat a la banda sud-est de la construcció. Presenta una</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques decorades amb rombes i sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. Les obertures són majoritàriament rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal d'accés principal té la llinda gravada amb l'any 1808 i el monograma de Jesucrist 'IHS' coronat amb una creu llatina. Destaquen les dues galeries superposades dels pisos superiors, formades per una successió de tres arcs cadascuna. Els arcs del primer pis són de mig punt adovellats i estan sostinguts amb pilars bastits en pedra amb els capitells motllurats. Els de la segona planta són rebaixats i bastits amb maons, i també estan sostinguts amb pilars de pedra. De la façana de llevant destaca un rellotge de sol rectangular, datat els anys 1841 i 1994 (data de reforma). Adossat a l'extrem de llevant d'aquest volum hi ha un cos rectangular d'una sola planta utilitzat de garatge. Està cobert amb una terrassa al pis on s'observa un porxo amb una teulada d'un sol vessant, amb el mateix tipus de solera que el ràfec del volum principal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossats a la banda nord-oest hi ha dos volums rectangulars units amb una terrassa al mig. El davanter, que probablement correspongui a una antiga masoveria, presenta una coberta de teula àrab i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Unes escales de pedra adossades al parament donen accés al portal.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La resta de volums estan adossats a la banda nord-oest de la construcció i estan destinats a les tasques agropecuàries. En general són de planta rectangular, amb teulades de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis. Presenten obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i coberts sostinguts amb pilars de pedra. De la banda de ponent del conjunt destaca una antiga pallissa aïllada, amb teulada de dues vessants i sostinguda amb pilars de pedra</p> <p>Totes les construccions estan bastides amb pedra desbastada disposada en filades, amb carreus de pedra a les cantonades.</p> | 08901-44 | Els Auberts - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta masia està documentada des de l'any 1350. Posteriorment, <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>en el fogatge de l'any 1497, apareix mencionat 'Lo Colell' dins de la parròquia de 'Prohit'. A mitjans del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Francesch Colell” dins del terme de 'Sant Andreu de Pruyt'. La masia havia tingut una</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span> capella-oratori dedicada a la Mare de Déu i documentada des de l'any 1687, quan fou visitada pel bisbe de Vic. Desaparegué durant les obres de rehabilitació interiors efectuades l'any 1976. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Cap a mitjans dels anys 80 del segle XX, la masia va funcionar com a restaurant.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0498600,2.4497700 | 454467 | 4655459 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9378.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9375.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84448 | L'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lom-3 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R26.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M37.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>FERRER COLMENERO, Marcos; MARTÍNEZ NIETO, Elena (2009). <em>Aixecament arquitectònic i estudi constructiu de la masia l’Om de Pruit</em>. (Treball final de grau. Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona). Consultat des de <span>http://hdl.handle.net/2099.1/7102</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 372, 475.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | Força mal estat de conservació general. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos volums adossats i assentada damunt del terreny natural de roca. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. El portal d'accés té la llinda gravada amb la següent inscripció <span>“AVE MA 1693 RIA SIN PECADO CONCEBIDA ME FESIT SAGISMUNDU HOM” i decorada amb una creu papal al centre. Al seu costat hi ha una finestra amb la llinda gravada amb la següent inscripció: 'JOAN HOM ME FESIT 1880 D.2. D.B.'. La llinda de la banda de tramuntana del pis està gravada amb l'any 1693 i un motiu decoartiu central amb les inicials 'IS'. De la façana de tramuntana destaca una de les finestres, amb la llinda gravada amb l'any 1862 i el nom 'JOAN HOM'. L'altre volum està adossat a la façana de ponent. És rectangular, amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes. Presenta obertures rectangulars, amb els emmarcaments de pedra i maons. A l'extrem de migdia s'hi adossa una antiga pallissa amb teulada d'un sol vessant i sostinguda amb pilars de pedra. El pis superior està delimitat amb una barana de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-45 | Carretera C-153, km. 29 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'L'Om' dins de la parròquia de “Prohit”. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Lorens Hom' dins del terme i parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. La construcció era </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>una de les masoveries del mas de les Viles de Pruit, situat a escassa distància.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0328500,2.4453600 | 454090 | 4653572 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84448-presentation1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
84452 | Sant Llorenç Dosmunts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc-dosmunts | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 466-472.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 83-85.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R23.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 115.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 211-212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>110, 238-240.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>366, 371, 485.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>75-76, 97-100.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 106-107.</span></span></span></span></span></p> | XI-XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Església d'una sola nau amb l'absis carrat orientat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, mentre que l'absis està cobert amb una volta de canó amb llunetes, que descansa damunt d'una cornisa motllurada disposada entre l'arc triomfal del presbiteri i l'arc toral del fons de l'absis. Al mur de tramuntana s'obre el baptisteri, cobert també amb una petita volta de canó i que alberga una pica de pedra romànica per immersió. Al mur de migdia hi ha la sagristia, a la que s'accedeix des del presbiteri mitjançant un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1742 i una creu patent encerclada damunt del Calvari. La sagristia està coberta amb un sostre embigat de fusta. Als peus del temple hi ha el cor, bastit amb fusta i amb una escala d'accés adossada al parament de migdia, que també està bastida en fusta. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits en pedra. La dovella clau està decorada amb un escut decorat amb una creu llatina central. Damunt del portal s'obre una finestra de doble esqueixada bastida amb carreus de pedra. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya de doble ull, amb una sola campana i el coronament apuntat. La façana de migdia compta amb dues finestres de doble esqueixada bastides amb carreuons i situades a la nau. L'obertura de la sagristia és rectangular i està emmarcada amb carreus de pedra, així com la finestra del presbiteri, que compta amb les mateixes característiques que l'anterior. La construcció està bastida amb carreus de pedra disposats en filades, exceptuant la sagristia i l'absis que són de construcció posterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p>El temple està delimitat amb una tanca de pedra i envoltat per<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> l'antic cementiri. Als peus de la façana principal hi ha les làpides de pedra de les famílies Vas de les Viles, Vas Fatjó-Vilas i Vas del mas Comajoan (1707) entre d'altres. També hi ha una creu llatina de ferro damunt d'un basament de pedra disposat a mode de pedró. A la banda sud-est del temple, fora del recinte sagrat, hi ha un volum rectangular auxiliar disposat a mode de porxo i un pedró format amb una altra creu llatina de ferro assentada damunt d'un basament de pedra rectangular, datat l'any 1694.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Destaca la campana, situada a l'ull esquerre del campanar. Prop de la boca hi ha incisions i sanefes florals, al centre hi ha la figura de Sant Llorenç vestit amb túnica i portant la palma de màrtir al braç dret i les graelles, símbol del seu martiri, a l'esquerre. Al damunt hi ha una altra sanefa floral. A la part posterior hi ha les senyes del fundidor i altres inscripcions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La pica baptismal situada a l'interior del temple amida aproximadament un metre de diàmetre per 1,20 metres d'alçada. Està envoltada per un bordó que es veu trencat per una ranura amb un clau al centre. És de pedra picada a partir d'un gran dau buidat i arrodonit.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-47 | Carretera C-153, km. 27,8 - Pruit | <p>La primera referència documental d'aquest temple es troba en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datada entre els anys 1025 i 1050. En aquest document apareix mencionat com a 'S. Laurencii de Dos Monts'. <span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Fou parròquia independent fins al segle XIV, quan fou unida com a sufragània a la parròquia de Sant Andreu de Pruit (en el llistat de parròquies del bisbat de Vic elaborat l'any 1361, el temple ja no apareix). En una donació efectuada l'any 1342 per part del castlà del castell de Sant Miquel (Rupit) apareix mencionat com 'Sancti Laurencii de duobos mantibus'. Posteriorment te</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>nim notícia que l'any</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> 1553, el seu terme constava dels masos següents: Bac, Torrentó, Vilas, Comajoan i Vilaferrer. Al segle XVII, l'antic absis romànic fou substituït per l'actual. També hi ha constància de diverses visites pastorals efectuades al temple entre finals del segle XVI i el segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La capella conserva una pica baptismal romànica per immersió. L'antic retaule dedicat a Sant Llorenç es troba al Museu Episcopal de Vic (taula romànica del segle XIII). El retaule actual està datat al segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Alguns historiadors han apuntat la hipòtesi d'un possible origen visigot del temple, donada la proximitat amb l'antic mas de les Viles (probablement vil·la romana) i per ésser construïda vora el camí. </span></span></span></span></span></span></p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8583.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8589.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8628.jpg | Legal | Romànic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84454 | Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-4 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 75-77.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 137.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R29.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 120.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 394, 453.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 86.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 289, 279, 560, 572, annex fotogràfic p. 22.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 28-29.</span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Ermita d'una sola nau amb un absis semicircular capçat al sud-est. La nau està coberta amb una volta de canó de pedra, mentre que l'absis presenta una volta de quart d'esfera delimitada amb un arc triomfal bastit amb pedra disposada a sardinell. Al mur sud-oest s'hi obre una capella lateral coberta amb una petita volta de canó. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus i protegida amb una reixa de ferro. Damunt del portal hi ha una petita finestra d'arc rodó bastida amb carreus de pedra. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya amb una única campana, bastit amb pedra i amb el coronament apuntat. La façana nord-est presenta tres contraforts esglaonats bastits en pedra, i dues finestres i un portal rectangulars tapiats. Els contraforts estan enllaçats mitjançant un voladís de teula àrab que protegeix un banc corregut de pedra adossat al parament. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La façana sud-oest compta amb dues finestres rectangulars de pedra, mentre que a la façana sud-est hi ha dues obertures rectangulars allargades, una d'elles oberta al mur de l'absis. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb carreus ben escairats. La façana principal conserva un revestiment arrebossat una mica degradat.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-48 | Turó de Santa Magdalena - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Aquesta ermita és originaria del segle XVII, tot i que estilísticament s'assimili a una construcció romànica. Les primeres referències documentals daten del 1660. Se sap que al 1687 en tenia cura l'artesà Rafel Simó i Quatrecases. S'hi feren algunes deixes testamentàries a les darreries del segle XVII i inicis del XVIII. També hi ha constància de diverses visites pastorals efectuades al temple durant el segle XVIII sobretot. Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, el temple fou profanat. Fou reconstruïda l'any 1973 gràcies a la col·lecta realitzada entre els veïns del poble i a iniciativa de l'entitat Amics de Rupit. Es va refer l'espadanya i la teulada,i es retirà el revestiment interior deixant la pedra vista. També es varen bastir els contraforts exteriors, just en el lloc on hi havia hagut adossada la casa de can Domènec, lloc de residència de l'ermità que en tenia cura. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>També s'enjardinà l'espai dels seus voltants i es col·locà una imatge de la santa bastida en pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Segons el canonge Corbella, l'ermita comptava amb dues imatges que ell mateix atribuïa al segle XV: una de la Mare de Déu de Gràcia amb el Nen als braços i una altra de Maria Magdalena amb el seu nom identificat als peus. Són fetes d’alabastre i policromades, i estan custodiades al Museu Episcopal de Vic. L'any 1936 es destruïren un quadre i una imatge de Santa Magadalena, i una altra imatge de Santa Filomena.</p> | 42.0224700,2.4662700 | 455813 | 4652409 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84454-img5114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84454-img5124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84454-img5108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84454-img5110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84454-img6595.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84455 | Can Gleies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gleies | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U14.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta un gran portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat destaca un portal d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb la inscripció “D. FRANCISCO GARGANTA”, l’any 1688 i decorada amb una creu del temple damunt del Calvari emmarcada amb el monograma de Jesucrist “IHS”. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes, algunes d’elles amb els ampits motllurats. De la primera planta destaquen les dues finestres d’estil renaixentista, amb guardapols superiors i els brancals decorats amb motius arquitectònics i geomètrics. La central té sortida a un balcó simple amb la llosana bastida amb rajoles de ceràmica vidrada i decorada amb motius geomètrics. Del segon pis destaca la finestra de l’extrem de llevant, amb la llinda decorada amb un relleu d’arc apuntat. Pintat al bell mig del parament destaca un rellotge de sol quadrat, amb el gnòmon de vareta i datat l’any 1935.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat a l’extrem de ponent de la façana principal hi ha un petit volum de planta rectangular, amb la coberta plana i distribuït en soterrani, planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars reformades a la planta baixa i una galeria oberta a l’exterior al pis superior. La galeria està coberta amb un sostre de biguetes de ferro i revoltons, sostingut amb pilars bastits amb carreus de pedra i una columna helicoïdal de pedra artificial. L’accés al soterrani es fa mitjançant un petit portal d’arc de mig punt situat al costat de la font del carrer del Fossar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tota la construcció està bastida en pedra, amb els paraments arrebossats i emblanquinats i les cantoneres del volum auxiliar embellides amb carreus de pedra ben escairats.</span></span></span></p> | 08901-49 | Carrer del Fossar, 1 | <p><span><span><span>Cap als anys 80 del segle XX, l’edifici era la seu d’una cansaladeria.</span></span></span></p> | 42.0241200,2.4651900 | 455725 | 4652593 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img6416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img3986.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img3990.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img3994.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img3995.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84662 | Can Gori - Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gori-can-banus | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 27, 94.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2009). “Rupit al Poble Espanyol de Montjuïc”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 26-27.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U31, U32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. Marc Banús [Entrevista: 09-05-2021].</span></span></span></span></p> | XVII/XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta irregular, format per dos cossos adossats i assentat damunt de la roca natural de la zona, seguint el desnivell del carrer. En l’actualitat està completament reformat. El volum principal, situat al bell mig de la construcció, presenta una coberta de teula àrab d’un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. L’accés a l’interior es fa mitjançant un gran portal de nova obertura i completament restituït (nº 21). És d’arc de mig punt adovellat i té els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una finestra simple i un portal: ambdues obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, i estan protegides amb reixes de ferro. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres simples que han estat completament restituïdes i compten amb elements gotitzants. En destaca la central de la primera planta, que és d’arc conopial trilobulat. La façana de llevant està integrada dins de l’habitatge del costat (cal Sabater). Presenta un portal d’accés rectangular situat a la primera planta (nº 23), emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana gravada amb l’any 1608, una creu llatina i un motiu ornamental indefinit. S’hi accedeix mitjançant una llarga escala de pedra que desemboca en un distribuïdor disposat a mode de porxo, des del que s’accedeix també al portal d’accés a cal Sabater.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El volum adossat a la banda de ponent , amb el mateix tipus de coberta que en el cas anterior, presenta un gran ràfec de bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en tres nivells i compta amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Cal destacar el balcó corregut del pis superior, tot bastit en fusta, una de les finestres de la primera planta, amb la llinda gravada amb l’any 1601 i una creu llatina central amb el monograma de Jesucrist invertit (“SHI”), i dos petits arcs de descàrrega a la planta baixa, bastits amb pedra disposada a sardinell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada en filades força regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-56 | Carrer del Fossar, 21-23 | <p><span><span><span>En origen, el número 21 corresponia a la casa de can Gori i la número 23 a can Banús. L’edifici va patir diverses reformes entre els anys 1983 i 2008. L’any 1987 se’n va crear un sol habitatge (també conegut com a can Rosquelles, cognom del propietari). Aquestes reformes van desvirtuar la seva façana original (en origen, el portal de mig punt era rectangular i el portal rectangular incloïa una finestra disposada a mode de mostrador). Tant l’escala exterior com el porxo amb el pilar del volum de llevant, així com el portal que dóna accés a la primera planta (nº 23), estan reproduïts en el número 83 del carrer de Mercaders del Poble Espanyol de Montjuïc, construït en motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929. Segons les fonts consultades, la llinda del portal nº 23 és falsa, donat que en origen la data present era l’any 1708.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, el motiu indefinit gravat a la llinda del portal d’accés a la primera planta podria correspondre a un barret o tricorni. Tot i això, tampoc es descarta que fós la representació d’una bitlla o llançadora per teixir, fent referència al fet que a l’edifici hi hagués hagut un paraire (tant el símbol com la data enllaçarien amb <span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap). </span></span></span></span></p> | 42.0242800,2.4661100 | 455801 | 4652610 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img4163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img4149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img7209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img4154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img4219.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84667 | Habitatge al carrer del Fossar, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-12 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U23.</p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, situat en el darrer tram d’escales del carrer i adaptat al desnivell del mateix. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants disposada a dos nivells, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Presenta dos portals d’accés a la planta baixa. El principal té la llinda gravada amb l’any 1681 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina. L’altre portal ha estat reformat mitjançant una reducció de la seva amplada i l’obertura d’una petita finestra rectangular protegida amb reixa de ferro. Té la llinda gravada amb l’any 1700, el monograma de Jesucrist coronat amb una creu llatina i la inscripció: “AVE M- -“ (probablement sigui l’abreviació d’Ave Maria). Les obertures del primer pis es corresponen amb dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La que està situada damunt del portal principal presenta una inscripció gravada sota l’ampit: “JASINTO TORRASASTRE”. L’altra finestra té la llinda gravada amb un relleu esglaonat a mode d’arc conopial i decorada amb rosetes. A la segona planta s’obren dues finestres de menors dimensions, amb els ampits motllurats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides disposada de forma més o menys regular. La cantonada de ponent està bastida amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></p> | 08901-61 | Carrer del Fossar, 12 | <p><span><span><span>És probable que l’edifici fos la seu d’un dels sastres documentats dins de la vila de Rupit entre finals del segle XVI i el segle XVII.</span></span></span></p> | 42.0241200,2.4657900 | 455775 | 4652592 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84667-img4088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84667-img4089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84667-img4092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84667-img4094.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84667-img4097.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84669 | Habitatge al carrer del Fossar, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-16 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U25.</p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, situat al capdamunt del darrer tram d’escales del carrer i adaptat al desnivell del mateix. Ha estat reformat i presenta la cantonada de ponent arrodonida. Compta amb una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana restituïda. Al primer pis hi ha una finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit motllurat. A la segona planta s’obre una finestra balconera d’obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra, la llinda de fusta i protegida amb una barana de brèndoles de fusta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides disposada en filades més o menys regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-63 | Carrer del Fossar, 16 | <p><span><span><span><span lang='CA'>En orígen, el portal d’accés era de majors dimensions i tenia una llinda gravada amb l’any 1636 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina. La finestra del primer pis era balconera i la de la segona planta corresponia a una antiga galeria. Alhora, en el parament de ponent, hi havia les restes d’una obertura tapiada emmarcada amb carreus. L’edifici fou reformat i reconvertit en un habitatge plurifamiliar. </span></span></span></span></p> | 42.0241500,2.4659400 | 455787 | 4652596 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84669-img4133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84669-img4132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84669-img4134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84669-img4135.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84670 | Habitatge al carrer del Fossar, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-18 | <p><span><span><span>ADILLÓN, Miquel (1982). “El Collsacabra viscut-El camí dret de Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any III, núm. 9, p. 16.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 137.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U26.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GOMIS, Cels (1908-1918). “Pruyt” i “Sant Joan de Fàbregas”. Dins CARRERAS I CANDI, Francesc. <em>Geografia General de Catalunya</em>. Barcelona: Martín. Volum 2, p. 464.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats i adaptat al desnivell del carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la dovella central gravada amb el monograma de Jesucrist “IHS” i una creu llatina central, tot i que invertit. Al seu costat hi ha un antic portal tapiat reconvertit en finestra. És d’obertura rectangular i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. A l’altra banda del portal hi ha una finestra d’arc rebaixat adovellada, amb els brancals bastits amb carreus de pera i l’ampit bastit amb cairons. Al pis s’obren tres finestres simples amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques i els ampits motllurats. La central presenta la llinda està decorada amb un relleu apuntat, mentre que la part inferior de l’ampit està decorat amb dentils. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars i amb un revestiment arrebossat i emblanquinat disposat a la part superior de la façana principal.</span></span></span></span></p> | 08901-64 | Carrer del Fossar, 18 | <p><span><span><span>Durant la primera meitat del segle XX, l’edifici va ser la seu del col·legi femení de les Germanes Dominíques de l’Ensenyament. Cal especificar que algunes publicacions atribueixen aquest col·legi a l’orde de les Carmelites.</span></span></span></p> | 42.0241600,2.4660200 | 455794 | 4652597 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84670-img4136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84670-img4140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84670-img4141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84670-img4146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84670-img4143.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84671 | Can Pau Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-xic | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U27.</p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i adaptat al desnivell del carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta un portal d’accés d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat per una creu llatina central, l’any 1616 i tres punts que simbolitzen els tres claus de la creu on fou crucificat. Al seu costat hi ha una finestra simple d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana i una reixa de ferro. Al pis, damunt del portal, s’obre una finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i l’ampit motllurat. A l’extrem de ponent del mateix nivell hi ha una petita finestra rectangular emmarcada amb pedra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-65 | Carrer del Fossar, 20 | 42.0241700,2.4661200 | 455802 | 4652598 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84671-img4148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84671-img4167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84671-img4168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84671-img4169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84671-img4170.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
84672 | Creu del Fossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-fossar | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 53.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BASTARDES I PARERA, Albert (1983). <em>Les creus al vent</em>. Barcelona: Millà, p. 53.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U46.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 207.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 74-75.</span></span></span></span></p> | XVII/XX | <p><span><span><span>Creu aïllada situada a l'extrem nord-oest de l'antic fossar de Rupit, damunt del mur que delimita el recinte. Es tracta d’una creu grega de pedra, assentada damunt d’una peanya de planta quadrada decorada amb motllures i casetons en baix relleu. Damunt seu s'erigeix un fust octogonal amb basament i capitell, que sosté un dau gravat amb diverses inscripcions: l’any 1641 (cara nord), una creu patent encerclada (cara est), el monograma de Jesucrist “IHS” amb el símbol del Calvari coronat amb una creu llatina (cara oest) i el nom de Miquel Corriol (cara sud). La creu presenta els extrems dels quatre braços decorats amb flors de lis (símbol de la puresa). En el frontal hi ha la figura de Jesús crucificat, vestit amb el perizoni i amb una cartel·la superior amb la paraula “INRI”. A la part posterior hi ha una corona d’espines.</span></span></span></p> | 08901-66 | Carrer del Fossar, 6 | <p><span><span><span>Aquesta creu fou tallada l’any 1641 per ordre del prevere Miquel Corriol, amb la intenció de presidir l’entrada de l’antic fossar de la vila, que havia estat arranjat aquell mateix any. Posteriorment, la creu fou reconstruïda l’any 1933. Tant la peanya com el dau són part de l’obra original.</span></span></span></p> | 42.0240200,2.4652600 | 455731 | 4652581 | 1641/1933 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84672-img3976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84672-img6453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84672-img5868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84672-img5870.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
84673 | Antic fossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-fossar | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 51-53.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em><span>Catàleg de béns a protegir. Text refós</span></em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U45.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). <em>El meu Rupit. Recull de poesies</em>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em><span>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</span></em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. </span>202-204, 209, 210, 211, 212, 336.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em><span>Rupit. Guia turística</span></em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 74-75.</span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Recinte de planta més o menys trapezoïdal, situat a l’extrem nord-oest de l’església parroquial de Sant Miquel, als peus del seu campanar. Està delimitat per una tanca de pedra que el separa del carrer del Fossar. Aquesta tanca, adaptada al desnivell del terreny, està bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada en filades regulars i coronada amb lloses planes. Presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Destaca la porta de fusta reblonada i amb brèndoles treballades, així com el cancell de ferro que la tanca. El portal està rematat amb un coronament apuntat integrat a la tanca i rematat amb una creu llatina de ferro. L’espai interior està enjardinat i compta amb dos petits caminets de pedra disposats en forma de creu: un d’ells comunica la porta d’accés amb el fons del recinte, mentre que l’altre va de la rectoria (carrer del Fossar, 8) al campanar, des d’on s’accedia a l’interior del temple. Es conserven tres creus llatines de ferro i una creu esculpida de pedra, decorada amb formes florals i amb la següent inscripció: 'FRANCO GALLIFA RECTO 24 SET 1911 RIP'.</span></span></span></p> | 08901-67 | Carrer del Fossar, 6 | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, l’antic cementiri de la vila de Rupit consta documentalment des de la primera meitat del segle XVII, tot i que és força probable que estigués relacionat amb la construcció del primer temple dedicat a Sant Miquel Arcàngel, bastit entre finals del segle XIII i principis del XIV i renovat durant el segle XVII. L’any 1640, durant una visita pastoral que denuncia l’ús incívic de l’espai (s’hi estenia roba i s’hi abocaven deixalles), se l’anomena fossar de Sant Miquel.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XVIII, aquest ús incívic del fossar continua, alhora que es fa patent que l’espai no compleix les condicions idònies per a la pràctica funerària. La creixent pressió demogràfica i urbanística que experimentà la vila durant el segle anterior, sumada a l’erosió del cingle per la banda de migdia, provocaven que el cementiri s’anés reduïnt cada cop més. En aquest sentit, l’any 1710 es manà construïr una tanca que delimités l’espai per evitar aquests condicionants: “<em>Ordenam y manam al Rector y obrers desta iglésia de Sant Miquel de Rupit que fassen fer en la part de mitg die del fossar de dita iglésia una paret, perquè la terra no puga caurer a las terras dessota dit fossar, y que se alse la que està a la part de son ixent de modo que per ell no si puga passar, ni per demunt, llansar a dintre de dit fossar las immundícies, que indecorament si tiran y portan, manant a tots y qualsevol persona de qualsevol estat, grau, orde o condició sien que de aquí al devant no porten, tiren ni fassan portar immundícies a dit fossar, sots pena de excomunicació, y que se abstingan de fer las gallinas a dit fossar, applicant per lo predit tota la diligència y cuydado, y als dits Rector y obrers que cumplen lo predit, dins lo termini de dos mesos del dia de la publicació de la present visita en havant comptadors, sots pena de 10 lliures de béns propris pagadoras y a nostra àrbitre aplicadores per lo que costarà dita obre</em>” (Solà, 2006: 202).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació a la tanca, i segons la bibliografia consultada, cal dir que la llinda del portal d’accés al recinte estava gravada amb l’any 1775.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, l’any 1952 el cementiri de Rupit fou traslladat a la seva ubicació actual.</span></span></span></p> | 42.0239900,2.4654100 | 455743 | 4652578 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img6508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img3975.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img4007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img6425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img6436.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84676 | Habitatge al carrer del Palau, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-palau-6 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U07.</p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un gran ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està reformat i distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. A la planta baixa s’obren dos portals, el principal amb la llinda gravada amb l’any 1660 i una creu llatina central damunt del Calvari. Al primer pis hi ha dues finestres simples amb els ampits motllurats. A la segona planta hi ha una altra finestra simple i un finestral que té sortida a un balcó corregut de fusta, amb la llosana sostinguda amb mènsules i protegit pel mateix ràfec de la coberta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides disposada de manera regular.</span></span></span></span></p> | 08901-70 | Carrer del Palau,6 | <p><span><span><span><span>Les reformes efectuades a l’edifici han condicionat sobretot la planta baixa. En origen, en aquest nivell, s’obrien una finestra simple (reconvertida en el portal principal) i un portal (actualment engrandit per a l’ús de vehicles). Alhora, el revestiment arrebossat que cobria el parament també ha desaparegut.</span></span></span></span></p> | 42.0232700,2.4644200 | 455661 | 4652499 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84676-img3866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84676-img3855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84676-img3868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84676-img3867.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84677 | Habitatge al carrer del Palau, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-palau-8 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U08.</p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis hi ha una finestra simple d’obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit motllurat. Compta amb un petit arc de descàrrega superior, bastit amb maons disposats a sardinell. L’obertura de les golfes es correspon amb una finestra quadrada de menors dimensions, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit motllurat. Presenta una motllura rectilínia doble disposada a l’intradós de l’obertura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides i fragments de maons, tot disposat de manera regular. Un revestiment arrebossat i emblanquinat cobreix el parament, sobretot als pisos superiors.</span></span></span></span></p> | 08901-71 | Carrer del Palau, 8 | 42.0232300,2.4644000 | 455659 | 4652494 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84677-img3860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84677-img3869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84677-img3871.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84677-img3872.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
84679 | Habitatge al carrer del Palau, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-palau-4 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U06.</p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està reformat i distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. A la planta baixa s’obren dos portals, un dels quals és de majors dimensions i té la llinda de fusta restituïda. Al primer pis hi ha una finestra simple amb l’ampit motllurat i un finestral amb la llinda gravada amb l’any 1619 i una creu grega central damunt del Calvari. Té sortida a un balcó simple, amb la llosana d’obra motllurada i la barana de ferro treballat. A la segona planta hi ha una altra finestra simple, tot i que amb l’ampit restituït, i una finestra balconera protegida amb una barana de ferro. La llinda d’aquesta obertura està decorada amb un baix relleu a mode d’arc conopial, amb la representació d’una pinya al centre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides disposada en filades més o menys regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-73 | Carrer del Palau, 4 | <p><span><span><span><span>En l’actualitat, l’edifici està destinat a habitatge i també és la seu de la farmaciola de la vila.</span></span></span></span></p> | 42.0233300,2.4644600 | 455664 | 4652505 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84679-img3847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84679-img3851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84679-img3848.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84679-img3852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84679-1017224.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial - productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84680 | Habitatge al carrer del Coll del Castell, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-coll-del-castell-9 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U41.</p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en soterrani, planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un altre portal d’obertura rectangular, emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. Al primer pis s’obren dues finestres simples d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A la segona planta hi ha una altra finestra amb les mateixes característiques, tot i que de menors dimensions, i una finestra balconera delimitada amb una barana de fusta amb les brèndoles decorades. La façana posterior, orientada al carrer del Bac de l’Era, presenta majoritàriament finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Al pis superior hi ha un balcó simple amb la llosana sostinguda amb mènsules de fusta, protegit amb el mateix voladís de fusta que forma part de la teulada. Al nivell inferior hi ha una gran obertura rectangular amb llinda de fusta, que dóna accés al garatge.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada en filades força regulars. Una de les cantonades de la façana principal està embellida amb carreus escairats, mentre que la façana posterior compta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat als pisos superiors.</span></span></span></span></p> | 08901-74 | Carrer del Coll del Castell, 9 | 42.0247800,2.4667200 | 455852 | 4652665 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84680-img4358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84680-img4361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84680-img4360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84680-img4421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84680-img4422.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
84683 | Can Reixat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reixat | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U28.</p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i adaptat al desnivell del carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta un portal d’accés i una finestra amb reixa de ferro units amb la mateixa llinda de fusta. Ambdues són d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les impostes motllurades. Al primer pis hi ha una finestra simple d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit motllurat. Damunt seu hi ha un petit arc de descàrrega apuntat, bastit amb pedra disposada a sardinell. A l’extrem de llevant del parament hi ha una fornícula d’arc de mig punt oberta al parament, amb una creu llatina de ferro al seu interior. A la segona planta s’obren dues finestres amb el mateix tipus d’emmarcament, tot i que de menors dimensions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-77 | Carrer del Fossar, 22 | 42.0241700,2.4661700 | 455806 | 4652598 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84683-img4227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84683-img4228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84683-img4231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84683-img4166.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
84684 | Can Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calau | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U40.</p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. El portal d’accés presenta una gran llinda i al seu costat hi ha una finestra simple de grans dimensions, amb l’ampit de fusta i protegida amb reixa de ferro. Al primer pis s’obren dues finestres simples amb els ampits motllurats, mentre que a la segona planta hi ha una altra finestra de les mateixes característiques i una finestra balconera protegida amb barana de fusta i amb l’ampit restituït. La llinda d’aquesta obertura està gravada amb l’any 1644 i una creu grega. La façana posterior, orientada al carrer del Bac de l’Era, està completament reformada. Presenta obertures rectangulars i dos balcons als pisos superiors, amb les llosanes sostingudes amb mènsules de fusta. El de la planta superior està protegit amb el mateix voladís de maons que forma part de la teulada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada en filades força regulars. Una de les cantonades està embellida amb carreus ben escairats i els pisos superiors compten amb un revestiment arrebossat i emblanquinat una mica degradat.</span></span></span></span></p> | 08901-78 | Carrer del Coll del Castell, 7 | 42.0247300,2.4666800 | 455849 | 4652660 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84684-img4342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84684-img4350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84684-img4351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84684-img4352.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
84687 | Habitatge al carrer del Coll del Castell, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-coll-del-castell-13 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U43.</p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en soterrani, planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La planta baixa presenta dos portals d’accés, el principal amb una gran llinda i un graó de pedra per accedir-hi. Al seu costat hi ha un petit banc de pedra adossat al parament. Al primer pis s’obren dues finestres simples amb els ampits motllurats. La més grossa té la llinda gravada amb l’any 1690 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat per una creu. A la segona planta hi ha una altra finestra amb les mateixes característiques que les anteriors i un finestral amb té sortida a un balcó simple amb la llosana sostinguda amb mènsules de fusta, i protegit amb el mateix voladís de la teulada. La façana posterior, orientada al carrer del Bac de l’Era, presenta majoritàriament obertures rectangulars amb diferents tipus d’emmarcaments. Destaquen les dues finestres de la planta baixa, emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Als pisos superiors hi ha dos grans finestrals amb les llindes de fusta. El del segon pis té l’ampit de pedra, mentre que el superior està delimitat amb una petita barana de fusta. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada en filades força regulars. Es conserven restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria els paraments. </span></span></span></span></p> | 08901-81 | Carrer del Coll del Castell, 13 | 42.0248700,2.4668000 | 455859 | 4652675 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84687-img4374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84687-img4375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84687-img4377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84687-img4380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84687-img4425.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
84694 | Can Pastoric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastoric | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U29.</p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p> </p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, adaptat al desnivell del carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. El portal d’accés principal, que en orígen era una finestra simple, presenta la llinda gravada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu patent. Al seu costat hi ha una finestra simple que en orígen feia les funcions de portal i té la llinda gravada amb l’any 1609 i unes tisores. Les plantes superiors compten amb dues finestres per planta amb els ampits motllurats. Les del pis superior són de dimensions més reduïdes que les de la primera planta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars i amb un revestiment arrebossat i emblanquinat.</span></span></span></span></p> | 08901-88 | Carrer del Fossar, 24 | <p><span><span><span>És força probable que les tisores que hi ha gravades en una de les llindes de la planta baixa facin referència al fet que a l’edifici hi havia hagut un paraire (les tisores eren utilitzades per igualar els pèls que sobresortien dels draps que elaboraven). Tant aquest motiu com la data que l’acompanya enllaçarien amb <span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap. Alhora, i segons la bibliografia consultada, les tisores també podríen correspondre a un </span>sastre o a un barber. En aquest sentit, cal destacar que entre finals del segle XVI i el segle XVII hi ha documentats tres sastres a la vila de Rupit.</span></span></span></p> | 42.0241900,2.4662300 | 455811 | 4652600 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84694-img4242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84694-img4234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84694-img4235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84694-img4236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84694-img4239.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84695 | Torre de les Viles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-viles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R25.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M36.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 371.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos volums adossats. El volum principal presenta una<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i un destacable ràfec de fusta profusament decorat. Al mig de la coberta s'alça </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>una torreta de secció quadrada, amb teulada de quatre vessants i obertures rectangulars. L'edifici està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Tant la façana principal com la posterior compten amb un capçer triangular situat al cos central dels paraments, que en ambdós casos sobresurt respecte la línia de façana. Les obertures són rectangulars, d'arc rebaixat i d'arc de mig punt, i estan bastides amb maons i guardapols superiors. Unes motllures rectilínies bastides en maons marquen les divisòries entre els diferents nivells. La façana principal presenta una escalinata de pedra per accedir al portal d'accés. Està delimitada amb una balustrada decorada amb gerres de pedra. Damunt del portal hi ha un balcó simple delimitat amb una balustrada d'obra i la llosana motllurada sostinguda amb unes destacables mènsules decorades. La construcció està bastida amb pedra sense treballar i maons, lligat amb morter i ciment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'altre volum, en origen destinat a cambreria, està adossat a la façana de tramuntana. És rectangular, amb teulada de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-89 | Carretera C-153, km. 28,1 - Pruit | <p>L'edifici fou construït des del principi com a casa d'estiueig. Entre els anys 1973 i 1976 funcionà com a restaurant, conegut amb el nom de l'Hostal de Bon Lloc. La cambreria adossada a l'edifici era coneguda amb el nom de Vilademont.</p> | 42.0327100,2.4347300 | 453210 | 4653563 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8643.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84696 | Les Viles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-viles | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2006). “Ara va de cinema”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 55, p. 30-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R24.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M35.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 113.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 187, 193.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>366-367, 371, 453, 466.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 75-76.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 77, 78.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p>Gran hisenda de planta irregular formada per diversos volums adossats i aïllats, disposats al voltant d'una gran plaça que conserva les restes de l'era de cairons original que la cobria. </p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La masia principal està situada a la banda de ponent del conjunt. Es tracta d'un edifici de grans dimensions i planta rectangular, adaptat al desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb l'any 1773. Al seu costat hi ha tres petites obertures espitllerades i bastides amb pedra. La resta d'obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les del primer pis estan datades l'any 1769, una d'elles decorada amb una creu llatina central damunt del Calvari. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. De la façana de llevant destaca el porxo situat a la planta baixa, que s'obre a l'exterior mitjançant una successió de sis arcs de mig punt bastits amb pedra. Al primer pis hi ha dues finestres amb permòdols i dues amb la llinda plana, mentre que al pis superior hi ha un gran finestral d'arc de mig punt bastit amb pedra i delimitat amb una barana de fusta. De la façana de migdia destaca la galeria del primer pis, oberta a l'exterior mitjançant un gran arc rebaixat i de mig punt, ambdós sostinguts amb un pilar de pedra i bastits amb pedra disposada a sardinell. Al pis superior hi ha dues galeries més, obertes mitjançant grans obertures rectangulars emmarcades amb carreus i delimitades amb baranes de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular, amb carreus a les cantonades. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de ponent d'aquesta masia hi ha l'horta i un antic aqüeducte, mentre que a migdia hi ha un espai de jardí ornamentat vegetalment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda sud-est de la masia principal hi ha una antiga masoveria de grans dimensions, assentada damunt del desnivell del terreny. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana de tramuntana, on resta amagat darrera d'un voladís de teula àrab rectilini. Consta de planta baixa i dos nivells superiors. Les obertures són, en general, rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal de la façana de tramuntana presenta una llinda de fusta gravada amb l'any 1844. Està bastida amb pedra de la zona sense treballar, disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossats a la banda de llevant de la masoveria anterior hi ha dos volums de planta rectangular assentats damunt del desnivell del terreny. El de l'extrem de llevant, de grans dimensions, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana de tramuntana, que està orientada a la plaça central, i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars emmarcades amb maons i les llindes planes de fusta. Està bastit en pedra i ha estat reformat i sobrealçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta de volums estan situats a la banda de tramuntana de la plaça central, formant un bloc constructiu més o menys rectangular. El volum situat a l'extrem de llevant, antiga masoveria, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a llevant. Presenta un portal d'arc escarser adovellat i situat a l'extrem de tramuntana del parament. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les dels pisos tenen els ampits motllurats. Adossat al parament de ponent hi ha una altra de les masoveries de la construcció. Presenta les mateixes característiques constructives que l'anterior, tot i que amb la façana principal orientada a migdia i un portal d'accés rectangular amb llinda de fusta. A continuació hi ha una antiga pallissa reformada, amb teulada d'un sol vessant. Presenta una solera de llates i bigues de fusta, sostinguda amb uns grans pilars de pedra i maons. Consta de dos nivells, amb el forjat del pis superior bastit en fusta i delimitat amb una barana de fusta també. A l'extrem de ponent del bloc constructiu hi ha adossada la darrera masoveria, completament reformada. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un ràfec de plaques ceràmiques i mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars bastides amb carreus de pedra i una destacable galeria al pis superior oberta a les façanes de migdia i ponent. El portal d'accés principal és d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-90 | Carretera C-153, km. 28,1 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em><span>Faber </span></em><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó. La hisenda e</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>s trobava dins la demarcació de l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, que fou independent fins al segle XV passant després a ser sufragània de l’església de Sant Andreu de Pruit (de fet, els propietaris de les Viles foren patrons d’aquesta església). Tot i això, no es descarta un possible origen romà de la construcció. La masia principal, datada al segle XVII, era coneguda com a Vilamitjana, tot i que la hisenda estava primitivament formada per la masia de Vilademont (documentada des del segle XIII) i la de Viladevall (documentada des del segle IX). Arribà a tenir fins a nou masoveries dins del mateix recinte, sense comptar les que tenia escampades pels seus voltants. Es comptabilitzen, entre d’altres, les masoveries de can Grisu o Isidro, can Rata i can Pastor, així com la torre d’estiueig de les Viles, datada a finals del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat de la hisenda ha estat sempre en mans de la família Fatjó o Fatjó-Vilas. De fet, aquest llinatge continuà sense interrupció d'hereu a hereu fins el 1860, moment en que la pubilla del mas va contraure matrimoni amb Marià Bojons de Sala i de Tortadès, a la mort del qual la vídua es casà amb Joan Fatjó i Borrell. Així es va perdre temporalment el cognom del llinatge fins que l'any 1949, en motiu del centenari de la mort de Jaume Llucià Antoni Balmes i Urpià (que va morir a la casa Bojons de Vic), el general Franco s'instal·là en aquesta casa i concedí el privilegi que la família Fatjó pogués ostentar el nom compost de Fatjó-Vilas. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia té al seu interior una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, construïda a principis del segle XX.Tenim constància que al seu interior hi havia les relíquies de Sant Pròsper (o Sant Plàcid, segons la font consultada), portat de Roma al segle XVIII i que havia estat custodiat a la casa Fatjó de Vic, i una imatge de Jesús Crucificat. També segons la bibliografia consultada, a l’interior de la construcció es conserva una pilastra de la llar de foc datada l’any 1228.</span></span></span></p> | 42.0328500,2.4353100 | 453258 | 4653578 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img9474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8548.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8638.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
84858 | Casal de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-montdois | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M59.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, que està orientada a ponent, i els ràfecs de llates sostinguts amb mènsules de fusta. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, mentre que el secundari s’organitza en una sola planta. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. De la façana principal destaca la finestra balconera del pis, que compta amb un petit arc de descàrrega apuntat superior, i al seu costat, una galeria oberta a dos vents i delimitada amb baranes de fusta. El volum secundari, adossat a la banda de llevant, està actualment adaptat com a garatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-92 | Pla de Montdois - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Segons la bibliografia consultada, la construcció comptava amb dues llindes datades l'any 1761 (portal d'accés i una finestra). Probablement fessin referència a una possible reforma de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9861400,2.4787500 | 456822 | 4648369 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7823.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
85009 | L'Aulet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laulet | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R33.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M58.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 122.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | Diverses obertures estan tapiades amb paraments de maons | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un doble ràfec de teula àrab i dents de serra disposat a tot el perímetre de la construcció. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Majoritàriament les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La façana principal compta amb un portal d'accés descentrat, amb una gran llinda gravada amb l'any 1782 i decorada amb una creu grega patent damunt del Calvari. Les finestres tenen els ampits motllurats i algunes presenten petits arcs de descàrrega superiors bastits amb pedra disposada a sardinell. Una d'elles està gravada amb l'any 1783. També destaquen dues espitlleres de pedra a la planta baixa i algunes obertures d'arc rebaixat bastides en pedra, actualment tapiades amb paraments de maons (també la finestra rectangular situada damunt del portal). De la façana de migdia en destaca una de les finestres, amb la llinda gravada amb l'any 1787. El volum adossat a la banda de ponent també està distribuït en planta baixa i dos nivells, tot i que amb una coberta de teula àrab de tres vessants. Destaca la doble galeria situada a l'extrem de migdia del parament, reculada respecte a la línia de façana. Està formada per una successió d'arcs rebaixats adovellats a la primera planta, actualment tapiats amb uns parament de pedra i amb finestres de nova obertura al seu interior. La galeria del segon pis, en canvi, presenta obertures rectangulars delimitades amb pilars bastits amb carreus de pedra, semi-tapiades i cobertes amb un sostre embigat sota coberta.</span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda nord-est de la masia hi ha un volum aïllat de planta rectangular, actualment reformat i destinat al bestiar. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en dos nivells, amb un porxo obert a la banda de llevant i la façana principal orientada a migdia. En origen era utilitzat com a estables i pallissa.</p> <p>En general, les construccions són bastides amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Hi ha diverses reparacions efectuades amb maons i le cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida gran.</p> | 08901-94 | Carena de l'Aulet - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1553, on apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Aulet' dins de</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Segons la bibliografia consultada f</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>ou una casa pairal de gran importància i arribà a tenir set masoveries. Durant la segona meitat del segle XVIII, la masia fou ampliada i reformada tal i com es desprèn de les llindes datades presents a la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>L'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas Aulet foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari (Ramon Aulet) simpatitzava amb el moviment d'esquerres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>A mitjans dels anys 80 encara es conservaven les restes enrunades de l'antiga capella del mas, dedicada a Sant Antoni Abat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.9865700,2.4545100 | 454814 | 4648429 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-1017278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-img7989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-1017280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-1017287.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-img7990.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
85010 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-19 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M61.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | La masia es troba en procés de rehabilitació | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de petites dimensions i planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>orientada a migdia. El portal d'accés principal està reformat i compta amb una petita placa arrebossada encastada al parament i datada amb l'any 1934. La resta d'obertures es corresponen amb finestres simples rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons. Destaca, al costat del portal principal, una antiga porta d'arc rebaixat actualment reconvertida en finestral i protegida amb reixa de ferro. Adossats a la façana de llevant hi ha dos petits volums auxiliars, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en un sol nivell.</span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda de llevant de la masia hi ha dos cossos aïllats que complementen la construcció. Són de planta rectangular, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un sol nivell, un de majors dimensions que l'altre. Probablement en origen estiguessin destinats al bestiar.</p> <p>En general, la construcció està bastida amb pedra sense treballar i fragments de maons, lligats amb morter i disposats de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</p> | 08901-95 | Pla de Montdois - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Segons la bibliografia consultada és molt probable que aquesta masia fos una de les masoveries del mas de l'Aulet, documentat des del segle XVI i situat a escassa distància de la construcció (de fet, a mitjans dels anys 80 del segle XX, la masovera de l'Aulet s'encarregava també d'aquesta construcció). És probable que la data gravada a la façana principal faci referència a una reforma efectuada a la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9839200,2.4696300 | 456065 | 4648127 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7910.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
85013 | Casa Nova de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-montdois | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M62.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, que està orientada a migdia, i els ràfecs de llates sostinguts amb mènsules de fusta. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, mentre que el secundari s’organitza en una sola planta. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. Les finestres tenen els ampits de pedra. La construcció està delimitada per un pedrís pla que l'envolta. A l'extrem nord-est de l'edifici destaca una arcada de mig punt bastida amb pedra i maons que dóna accés al jardí de la banda de tramuntana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada irregularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-98 | Camí del Quer - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A mitjans dels anys 80 del segle XX, l'edifici era la seu d'un dels centres de desintoxicació de l'associació El Patriarca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9810500,2.4787300 | 456817 | 4647804 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7871.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7884.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7882.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
85020 | Corriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corriol | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 41, 43.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R28.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M41.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 269.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PALLARÈS-PERSONAT, Joan (2001). “Josep Pla i el Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXII, núm. 45, p. 3-6.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>391-392, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>78, 83-84, 91-92, 121.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 112-113.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Presenta dues torres de secció quadrada amb les cobertes de quatre vessants, adossades als extrems del parament de tramuntana. Tant les torres com la façana principal tenen </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>un ràfec de plaques ceràmiques decorat amb motius geomètrics i sostingut amb llates i mènsules de fusta. A la resta de paraments, en canvi, els ràfecs no tenen cap decoració. Alhora, tant l'edifici com la torre situada a l'extrem nord-oest estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, mentre que l'altra torre compta amb un nivell més. La façana principal presenta tres galeries superposades formades per una successió d'arcs rebaixats adovellats i sostinguts amb pilars de pedra, amb els basaments i els capitells motllurats. La de la planta baixa, formada per cinc arcs i que protegeix el portal d'accés principal a mode de porxo, té les impostes gravades amb la següent inscripció: 'ANY 1767 7bre' i una inscripció il·legible a la dovella central d'un dels arcs. La de</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>l primer pis és de tres arcs i dos balcons simples que la flanquegen. La llinda del balcó de llevant està gravada amb la següent inscripció: 'JOAN CORRIOL 1866'. L</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>a galeria de la segona planta torna a tenir cinc arcs i una finestra quadrada damunt seu. Aquestes galeries estan cobertes amb uns destacables sostre embigats de fusta exceptuant la superior, que es troba sota coberta. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal d'accés principal té la llinda gravada amb l'any 1749 i decorada amb el Sagrat Cor i el monograma de Jesucrist 'IHS'. De la façana de ponent destaca una obertura d'arc rebaixat adovellada, que dóna accés a un espai cobert amb volta de canó. També destaca el portal d'accés a la torre, gravat amb l'any 1860, i el balcó del primer pis, amb la llinda gravada amb l'any 1619 i una creu llatina central damunt del Calvari. De la façana de tramuntana cal destacar, un volum adossat de planta rectangular i teulada d'un sol vessant que integra un destacable pou de pedra i una font ambabeurador de pedra datada l'any 1906. L'interior de la masia està profusament decorat, amb diverses peces de mobiliari datades entre els segles XIX i XX, una biblioteca, una sala de caça i un oratori situat a la sala noble i dedicat a la Mare de Déu del Roser. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda de tramuntana de la masia hi ha un volum aïllat de grans dimensions, destinat a les tasques agropecuàries. Està format per diversos cossos adossats, que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una teulada de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb un portal d'accés rectangular i reformat, bastit amb carreus de pedra i amb la llinda plana de fusta gravada amb l'any 1755 i una creu patent damunt del Calvari. Aquest parament presenta un destacable canal de recollida d'aigües que resegueix la part superior de la façana. Està bastit en pedra i gravat amb la següent inscripció: 'JOAN. CORRIOL 1860'. També destaca la façana de ponent, on s'ubica la pallissa davant de l'era empedrada. Compta amb un gran ràfec bastit amb llates i bigues de fusta prolongat des de la coberta, i té obertures rectangulars emmarcades amb pedra. La façana de ponent compta amb tres grans arcs rebaixats adovellats tapiats amb maons i orientats al galliner. A continuació hi ha un altre volum rectangular adossat, amb teulada d'un sol vessant i les obertures rectangulars emmacades amb carreus de pedra. A la banda de llevant del mateix hi ha un petit safareig i la zona d'horta. Tot el volum està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb carreus ben escairats a les cantonades.</p> | 08901-100 | Plans de Corriol - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'Lo Coriol' dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Bertomeu Corriol balle” dins del terme de 'Sant Andreu de Pruyt'. Pel que sembla doncs, aquest personatge era el batlle del terme en aquest moment. A finals del segle XVIII, </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. És en aquesta època, entre els segles XVIII i XIX, que l</span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>a casa fou modificada i ampliada donant-li l'estructura actual. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La casa conserva diverses col·leccions més que destacables (esquelles, bacines...). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Fou propietat de la família dels industrials Puget, establerts a Manlleu, des de l'any 1891 i durant bona part del segle XX. El general carlista Francesc Savalls, amic del sr. Puget, hi descansava durant el període de la segona guerra civil entre carlins i liberals. Posteriorment, l'escriptor empordanès Josep Pla també hi feia estades i parlà tant de la casa com del seu propietari (Rafel Puget) en el seu llibre “Un senyor de Barcelona”. La primavera del 1988 fou venuda a la família Terricabres de Tona. En l'actualitat, l'edifici respòn a una segona residència amb masovers instal·lats permanentment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A tall d'hipòtesi, és probable que la capella-oratori identificada per l'Arxiu Gavín, i marcada com a desapareguda, es correspongui amb l'oratori de la sala de la masia.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0305600,2.4695700 | 456092 | 4653305 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85020-img7459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85020-img7426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85020-img5652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85020-img7385.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85020-img7419.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
85024 | Pont de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-sala | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>109, 387, 492.</span></span></span></span></p> | XIV-XV | Cobert d'abundant vegetació. | <p><span><span><span>Pont aïllat que salva el desnivell de la riera de Rupit, en el traçat de l’antic camí ral de Rupit a Cantonigròs i l’Esquirol. Està format per dos arcs rebaixats bastits amb pedra disposada a sardinell, amb dos apartadors centrals de planta triangular i els capponts eixamplats respecte la resta de l’estructura. La construcció està bastida en pedra sense treballar de mida mitjana, disposada de forma regular i lligada amb morter. La part superior o tauler està formada pel propi camí ral, sense pavimentar.</span></span></span></p> | 08901-101 | Camí ral de Rupit a Cantonigròs - Rupit | 42.0279200,2.4587200 | 455192 | 4653018 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0433.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml