Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89131 | Antic ajuntament i escoles de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-i-escoles-de-pruit | <p><span><span><span><em>Gran geografia comarcal de Catalunya</em>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 208-209.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta més o menys rectangular, amb la <span>coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un altell davanter amb teulada de dos vessants. També compta amb un ràfec de llates de fusta sostingut amb mènsules i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis s’obre un finestral d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus i la llinda plana monolítica. Té sortida a un balcó simple bastit amb fusta i sostingut amb mènsules també de fusta. El pis superior compta amb una única finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit de pedra. D’aquest parament, cal destacar la banda de llevant, donat que es troba reculada respecte la línia de façana. En aquesta part, totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb carreus i llindes de pedra. Cal mencionar unes escales de pedra exteriors, adossades al parament i delimitades amb barana de ferro.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb carreus ben escairats a les cantonades.</span></span></span></span></p> | 08901-174 | Plaça de l'Església - Pruit | <p><span><span><span>Es tracta de l’antiga seu de l’ajuntament i de les escoles de Pruit. Tot i que el nucli de Pruit havia estat sempre vinculat al castell de Rupit, amb la divisió del marquesat de Rupit a finals del segle XVIII es crearen dues batllies diferenciades. Aquesta situació perdurà fins l’any 1978, quan es creà el municipi de Rupit i Pruit. Una placa commemorativa encastada a la façana principal de l’edifici especifica que fou rehabilitat l’any 2002.</span></span></span></p> | 42.0425300,2.4553200 | 454921 | 4654642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6809.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 84673 | Antic fossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-fossar | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 51-53.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em><span>Catàleg de béns a protegir. Text refós</span></em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U45.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). <em>El meu Rupit. Recull de poesies</em>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em><span>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</span></em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. </span>202-204, 209, 210, 211, 212, 336.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em><span>Rupit. Guia turística</span></em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 74-75.</span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Recinte de planta més o menys trapezoïdal, situat a l’extrem nord-oest de l’església parroquial de Sant Miquel, als peus del seu campanar. Està delimitat per una tanca de pedra que el separa del carrer del Fossar. Aquesta tanca, adaptada al desnivell del terreny, està bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada en filades regulars i coronada amb lloses planes. Presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Destaca la porta de fusta reblonada i amb brèndoles treballades, així com el cancell de ferro que la tanca. El portal està rematat amb un coronament apuntat integrat a la tanca i rematat amb una creu llatina de ferro. L’espai interior està enjardinat i compta amb dos petits caminets de pedra disposats en forma de creu: un d’ells comunica la porta d’accés amb el fons del recinte, mentre que l’altre va de la rectoria (carrer del Fossar, 8) al campanar, des d’on s’accedia a l’interior del temple. Es conserven tres creus llatines de ferro i una creu esculpida de pedra, decorada amb formes florals i amb la següent inscripció: 'FRANCO GALLIFA RECTO 24 SET 1911 RIP'.</span></span></span></p> | 08901-67 | Carrer del Fossar, 6 | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, l’antic cementiri de la vila de Rupit consta documentalment des de la primera meitat del segle XVII, tot i que és força probable que estigués relacionat amb la construcció del primer temple dedicat a Sant Miquel Arcàngel, bastit entre finals del segle XIII i principis del XIV i renovat durant el segle XVII. L’any 1640, durant una visita pastoral que denuncia l’ús incívic de l’espai (s’hi estenia roba i s’hi abocaven deixalles), se l’anomena fossar de Sant Miquel.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XVIII, aquest ús incívic del fossar continua, alhora que es fa patent que l’espai no compleix les condicions idònies per a la pràctica funerària. La creixent pressió demogràfica i urbanística que experimentà la vila durant el segle anterior, sumada a l’erosió del cingle per la banda de migdia, provocaven que el cementiri s’anés reduïnt cada cop més. En aquest sentit, l’any 1710 es manà construïr una tanca que delimités l’espai per evitar aquests condicionants: “<em>Ordenam y manam al Rector y obrers desta iglésia de Sant Miquel de Rupit que fassen fer en la part de mitg die del fossar de dita iglésia una paret, perquè la terra no puga caurer a las terras dessota dit fossar, y que se alse la que està a la part de son ixent de modo que per ell no si puga passar, ni per demunt, llansar a dintre de dit fossar las immundícies, que indecorament si tiran y portan, manant a tots y qualsevol persona de qualsevol estat, grau, orde o condició sien que de aquí al devant no porten, tiren ni fassan portar immundícies a dit fossar, sots pena de excomunicació, y que se abstingan de fer las gallinas a dit fossar, applicant per lo predit tota la diligència y cuydado, y als dits Rector y obrers que cumplen lo predit, dins lo termini de dos mesos del dia de la publicació de la present visita en havant comptadors, sots pena de 10 lliures de béns propris pagadoras y a nostra àrbitre aplicadores per lo que costarà dita obre</em>” (Solà, 2006: 202).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació a la tanca, i segons la bibliografia consultada, cal dir que la llinda del portal d’accés al recinte estava gravada amb l’any 1775.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, l’any 1952 el cementiri de Rupit fou traslladat a la seva ubicació actual.</span></span></span></p> | 42.0239900,2.4654100 | 455743 | 4652578 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img6508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img3975.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img4007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img6425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img6436.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 86265 | Aplec de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-montdois | <p><span><span><span>AJUNTAMENT DE RUPIT I PRUIT (2011). <em>Aplec de Montdois. 30 de maig de 2011</em>. Impremta Bonet (inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 81.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 86.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL FONT, Antoni pvre. (1973). <em>Història del Santuari de Montdois</em>. Barcelona: Col·lecció de Goigs “Santa Eulàlia”, núm. 81.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Aplec de Montdois es celebra anualment cinc setmanes després del Dilluns de Pasqua (el dilluns abans de l’Ascensió o dilluns de Rogatives), amb la qual cosa la seva data sempre és variable. Els assistents es concentren al Casal de Montdois, des d’on s’inicia una processó fins al santuari tot cantant les lletanies. Un cop al temple es celebra una missa solemne, amb el cant dels goigs a la Mare de Déu de Montdois, i després es fa la benedicció del terme. Finalment es celebra una arrossada popular a l’interior de l’església.</span></span></span></p> | 08901-152 | Santuari de la Mare de Déu de Montdois - Rupit | <p><span><span><span>Antigament, l’aplec al santuari de Montdois es celebrava el dilluns de Pentecosta o Pasqüetes. </span></span></span><span><span><span>Les primeres notícies d'aquest aplec daten del 1770. S’hi anava en processó el dilluns de Lletanies i s’hi feia missa, es beneïa el terme i es cantaven els goigs. </span></span></span><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XX, el dia de l’aplec la processó sortia de Rupit i s’hi cantaven dues parts del rosari i les lletanies. Després de la missa i la benedicció del terme, els assistents dinaven (es duien el menjar de casa). A mitja tarda el res del rosari, la cantada dels goigs i la tornada cap a Rupit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2011, en motiu de la finalització de la rehabilitació del temple, es va organitzar un aplec especial. Com a actes destacats cal mencionar la benedicció de la imatge de la Mare de Déu, que es va traslladar del casal a l’església mitjançant una processó encapçalada pels gegants de Rupit, amb cants a la verge, invocacions i pregàries, i un recital de poesies i anotacions històriques amenitzat amb cançons acompanyades per l’organista Josep M. Vivancos.</span></span></span></p> | 41.9858800,2.4815700 | 457055 | 4648338 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86265-montdois2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 89510 | Aplec de Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-joan-de-fabregues-0 | <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Aplec de Sant Joan de Fàbregues es celebra anualment el dia 24 de juny, diada de Sant Joan Baptista. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Sant Joan de Fàbregues i una arrossada popular. En l’actualitat està organitzat per l’ajuntament de Rupit i Pruit. </span></span></span></p> | 08901-214 | Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p><span><span><span>Temps enrera, l’aplec estava organitzat pel Centre Cultural i Parroquial de Rupit i els assistents es duien el dinar de casa seva.</span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89510-img6172.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 89514 | Aplec de la Mare de Déu del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-del-roure | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 1090.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980-1985). <em>Costumari català: el curs de l’any</em>. Barcelona: Salvat Editores, vol. I, p. 691-693, 956; vol. IV, p. 567, 569; vol. V, p. 36-38. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any VI, núm. 23, p. 4-6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (1999). “Dins la pau del Collsacabra. D’un temps, d’un país”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 41, p. 10-12.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). “Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 9-19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>L’Aplec de la Mare de Déu del Roure es celebra anualment el dia 8 de setembre, dia en el que es commemora el Naixement de la Mare de Déu i diada de les Marededéu trobades. Els actes es realitzen en el pedró dedicat a la verge, que està situat entre les masies del Bac i les Viles de Pruit. Consisteixen en el res del rosari, el cant dels goigs dedicats a la Mare de Déu del Roure i un berenar. En l’actualitat està organitzat per iniciativa popular dels veïns i veïnes de Rupit i Pruit. </span></span></span></p> | 08901-218 | Carretera C-153, km. 27 - Pruit | <p><span><span><span>A finals del segle XIX, l'aplec de la Mare de Déu del Roure de Pruit era un acte molt concorregut per la gent del Collsacabra, Guilleries, Vall d'Hostoles i la Plana de Vic, gràcies en part a la presencia del poeta mossèn Jacint Verdaguer, que passava temporades a la masia del Bac del Collsacabra, propietaris del pedró. Un dels actes més tradicionals era el ball del Tortell. Cinc parelles de la parròquia ballaven al voltant del roure que albergava la capelleta amb la imatge de la verge. Els nois portaven penjat del coll un tortell a l’esquena, beneit en iniciar la dansa i cuit el dia anterior en el forn d'una de les masies de Pruit. Acabat el ball, dels tortells se'n feien talls que eren repartits entre els assistents a l'aplec. </span></span></span></p> | 42.0430400,2.4335900 | 453123 | 4654710 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89514-img7181.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 84340 | Averany de la mort de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/averany-de-la-mort-de-pruit | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 486.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Antiga creença de Pruit relacionada amb la mort. Es creia que hi havia galls que ponien ous negres dels quals en naixien uns mals esperits que assolaven les cases i feien morir als seus residents.</p> | 08901-14 | 42.0424200,2.4555800 | 454942 | 4654629 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 89639 | Avets del Saltiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-saltiri | <p>Font: informació oral del sr. Xavier Montesinos [Entrevista: 09-06-2021].</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplars de quatre a</span></span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>vets blancs (Avies alba) situats en un dels marges que encaixonen el torrent del Saltiri, en una zona obaga. Els exemplars són de grans dimensions, amb una alçada aproximada d'uns 40 metres. Presenten un tronc central a partir del qual neix el brancatge, amb una disposició que li dona una forma piramidal allargassada. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Aquests espècimens són arbres eurosiberians, arribats a la zona mitjançant la serralada Tranversal i, per tant, probablement són espontanis. Dins del terme municipal, els avets creixen en boscos mixtos.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-274 | Plans de Corriol - Torrent del Saltiri - Pruit | 42.0302100,2.4704100 | 456161 | 4653266 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7254.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 89611 | Balma de can Pedretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-pedretes | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>390, 406, 457, 490.</span></span></span></span></p> | XIV-XVIII | Hi ha grafits a les parets. | <p>Antiga molera situada a l'interior d'una balma, sota de la penya on s'assenta la vila de Rupit i al marge del camí que porta al salt de Sallent, damunt la riera de Rupit. La balma presenta una planta allargassada i està distribuïda en dues cambres. Està coberta amb una visera i compta amb restes de murs bastits en pedra i situats a la part davantera. A l'interior s'observen perfectament les impromptes de les moles extretes, que estan disposades en filades i es situen tant a la paret del fons com al sostre de la balma en sí.</p> | 08901-248 | Camí de Rupit al salt de Sallent - Rupit | <p>Probablement, aquesta molera fou ocupada des de temps immemorials. Apareix mencionada en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils datat l'any 1379 com la 'roca de sa Molera'. Posteriorment, en un altre capbreu datat al segle XVIII, es menciona que estava habitada per uns masovers i que antigament era anomenada com la balma dels Pobres. Des d'aquesta molera s'extreien les moles utilitzades en els molins fariners de la riera de Rupit.</p> | 42.0235800,2.4671900 | 455890 | 4652532 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5932.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: roca de sa Molera, balma dels Pobres, molera de Rupit. | 119|94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 89679 | Balma del Moner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moner | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. </span>Valls: Cossetània Edicions, p. 155-156.</span></p> | <p><span><span lang='ca-ES'>Balma de grans dimensions situada sota del carrer de la Barbacana i a la banda de llevant del molí d’en Marandes, orientada a la riera de Rupit. Presenta una longitud aproximada d’uns 60 metres i està coberta amb una gran visera formada per la pròpia roca natural del terreny, caracteritzada per la pedra calcària pròpia de la regió. La part inferior de la balma està erosionada per l’acció de l’aigua de la riera.</span></span></p> <p lang='ca-ES'> </p> | 08901-297 | Carrer de la Barbacana – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>La primera referència documental relacionada amb aquesta balma data de l’any 1598 quan Miquel Soler Moner, moliner de Rupit, estableix l’antic molí de Soler Moner (actualment conegut com el molí d’en Marandes) juntament amb la balma. En un document datat l’any 1623, la balma apareix mencionada com la balma del Moner.</span></span></p> | 42.0254500,2.4662900 | 455817 | 4652740 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img4789.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 89619 | Balma dels Llims | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-llims | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 96.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4-6.</span></span></span></span></p> | <p>Balma de grans dimensions situada a la banda de ponent del nucli urbà de Rupit, en el marge oest de la riera. Es tracta d'un abric rocós de molta alçada, amb una visera d'àmplia volada on s'assenta el mur que delimita i sosté el camí de Sant Joan de Fàbregues. Es troba completament oberta pels costats i s'observen diverses roques amuntegades a la banda de migdia. Alhora, en el sòl rocós de la balma, hi ha uns forats excavats de planta rectangular i de diferents mides que servien per estovar-hi el cànem.</p> <p> </p> <p> </p> | 08901-254 | Riera de Rupit - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta balma era utilitzada pels paraires de la vila de Rupit per amarar-hi el cànem entre els segles XVII i XVIII principalment. Pel que sembla, al costat de la balma, hi ha una galeria descendent de quatre metres de fondària que fou explorada l'any 1981 pels membres del GE Mollet.</p> | 42.0245600,2.4644100 | 455661 | 4652642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img5326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img5331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img6658.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 89638 | Bosc de Corriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-corriol | <p>Magnífica massa boscosa molt significativa pels habitans, sobretot, del nucli urbà de Rupit. Aquest bosc està situat en un dels itineraris de senderisme que neixen al nucli urbà, zona de boletaires i on els canvis estacionals són molt significatius a nivell de paisatgisme. Es tracta d'una formació vegetal dominada per espècies arbòries, amb la presència d'estrats arbustius i herbacis. En concret, aquest bosc està caracteritzat per la presència d'una gran diversitat d'espècies, amb una vegetació força abundant. Entre d'altres s'hi localitzen f<span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>aigs, freixes, teixos, roures, trèmols (Populus tremola), avets, pi roig, bedolls (siberià), pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), avellaners, pieces i alguna alzina de manera més residual. </span></span></span><span><span><span>Alhora també s’hi comptabilitzen aurons, galzerans, esbarsers, lleterasses i ginebrons. </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>En darrer terme, i donada la presència de faigs, també hi ha grevols.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08901-273 | Pla de Corriol - Pruit | 42.0383800,2.4719200 | 456292 | 4654172 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7237.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 89122 | Ca l'Ample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lample | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C02.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>Edifici cantoner de planta irregular, amb la<span> coberta de teula àrab de dos vessants, el carener perpendicular a la façana principal i distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta un doble ràfec de plaques ceràmiques i dents de serra rematant la coberta. A la planta baixa s’obren dos portals d’accés rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, un de més embergadura que l’altre. Entre tots dos hi ha una finestra rectangular d’obertura posterior, que mutila els brancals i té un ampit de pedra restituït. Al pis hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit motllurat. Al seu costat hi ha un finestral de les mateixes característiques, amb sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. A la segona planta s’obren dos finestrals més, que tenen sortida a un balcó corregut més senzill que l’anterior, però amb la mateixa barana. La façana lateral, orientada al carrer del Manyà, compta amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A la planta baixa hi ha una finestra de grans dimensions a mode d’aparador i una altra més petita amb la llinda gravada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina i l’any 1657, probablement. Les dues finestres de la primera planta són les més notables, mentre que les del nivell superior són de mida inferior a la resta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular. La façana lateral conserva restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria el parament, sobretot als pisos superiors.</span></span></span></span></p> | 08901-166 | Plaça del Bisbe Font, 3 | <p><span><span><span>Es tracta de la botiga més antiga de la vila i està oberta al públic des de l’any 1850. Presenta una àmplia varietat i gamma de productes autòctons.</span></span></span></p> | 42.0241700,2.4650500 | 455713 | 4652598 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89122-img4941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89122-img4915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89122-img4926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89122-img4927.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 89123 | Ca l'Apotecari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lapotecari-1 | <p><span><span><span>BANSELL, Xavier (2005). “Altissimus creavit de terra medicamenta. La diferència entre el remei i el verí només és la dosi”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVI, núm. 53, p. 16.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 95, 98-99.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2003). “Antics oficis al Collsacabra. L’apotecari”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIV, núm. 49, p. 11.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C02.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 63.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 86-87.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, completament reformat. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa compta amb dos portals d’accés rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. El principal presenta la llinda gravada amb una creu patent encerclada i la següent inscripció: “IESUS. MARIA. ALTISSIMUS CREAVIT DE TERRA MEDICAMENTA, ET VIR PRUDENS NON ABHORREBIT ILLA. STEPHANUS. 1688. BEGUERIE.”. L’altre portal té la llinda gravada amb el mateix tipus de creu. Les obertures del pis es corresponen amb dus finestres simples d’obertura rectangular, emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A la segona planta s’obre una finestra balconera emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i la barana de fusta treballada. També hi ha una petita obertura rectangular bastida amb quatre carreus.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-167 | Carrer del Manyà, 1 | <p><span><span><span>La inscripció gravada a la llinda del portal d’accés principal fa referència al fet que l’edifici fou la seu de l’apotecari de la vila de Rupit a finals del segle XVII. Està escrita en llatí i el seu significat és el següent: “L’Altíssim va crear de la Terra els medicaments i l’home prudent no els menysprea”. Es tracta d’un passatge del llibre de Siràcida o llibre de l’Eclesiàstic, text de l’antic testament inclòs a les bíblies catòliques i ortodoxes.</span></span></span></p> | 42.0241900,2.4648500 | 455697 | 4652601 | 1688 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89123-img4917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89123-img4919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89123-img4921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89123-img4920.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Mestre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 89674 | Ca l'Estragués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestragues | <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03, F01.</span></span></span></p> <p><span>“<span lang='ca-ES'>Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. </span><span lang='ca-ES'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='ca-ES'>, 1984, any IV, núm. 15, p. 5, 6.</span></span></p> <p><span><span lang='ca-ES'>OLIVELLA I VIGUER, Carles (2000). “En Joan Viguer i Pous, (a) Jan Sabater de Rupit. Un antic guia del Collsacabra”. </span><span lang='ca-ES'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='ca-ES'>, any XXI, núm. 44, p. 17. </span></span></p> <p><span><span lang='ca-ES'>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). </span><span lang='ca-ES'><em>El meu Rupit. Recull de poesies</em></span><span lang='ca-ES'>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 16-18.</span></span></p> <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>VINYETA, Ramon (1998). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Rupit. Guia turística</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 89.</span></span></p> | XIX | <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres dels pisos centrals tenen els ampits motllurats i estan delimitades amb unes petites baranes de ferro decorades. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb la inscripció “AVE MARIA” i l’any 1805. La M de la inscripció està representada amb el monograma de Maria. La finestra del seu costat, que reforma un antic portal, està gravada amb l’any 1724 i una creu patent central encerclada, disposada damunt del Calvari. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha un plafó rectangular amb la inscripció “CA L’ESTRAGUÉS MENJARS” i una imatge central amb dos personatges asseguts en una taula. Al pis superior hi ha una galeria sostinguda amb pilars de fusta i delimitada amb una barana també de fusta. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, amb el parament arrebossat i emblanquinat.</span></span></span></p> | 08901-292 | Carrer de l’Església, 4 - Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>Segons les informacions aportades per l’excursionista i escriptor català Artur Osona, com a mínim des de l’any 1882 l’edifici ja estava destinat a hostal.</span></span></p> | 42.0239300,2.4649600 | 455706 | 4652572 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4964.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 89132 | Cal Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forner-1 | <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, reformat. Presenta una <span>coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates de fusta sostingut amb mènsules, i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. En general, les obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Les finestres compten amb senzills ampits de pedra restituïts. Cal exceptuar les obertures de la façana de tramuntana, sense emmarcaments destacats. La façana de migdia, orientada a la plaça, compta amb un banc corregut adossat al parament i bastit en pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedres ben escairades i de mida més gran.</span></span></span></span></p> | 08901-175 | Plaça de l'Església, 6 - Pruit | 42.0425900,2.4552300 | 454913 | 4654649 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6813.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 86227 | Camp sa l'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-sa-larca | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ALBAREDA, Joaquim; FIGUEROLA, Jordi; MOLIST, Miquel; OLLICH, Imma (1984). <em>Història d’Osona</em>. Col. L’Entorn, 5. Vic: Eumo Editorial, p. 294.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BAGUÈ CAMBRA, M. Dolors (2008). “Els dòlmens”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIX, núm. 59, p. 22-24.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 57-58.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 903.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A03.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>104, 166, 226-227.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>35, 397, 504.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 43-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VIDAL, Jordi (2017). “La col·lecció arqueològica de Josep Sala i Molas”. <em>Ausa</em>, XXVIII, núm. 179, p. 262.</span></span></span></span></p> | Desaparegut. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El megàlit o dolmen de Camp sa l'Arca es trobava situat al pla de Llancers, en una zona emboscada amb afloracions de les típiques calcàries numilítiques de la zona. Tenia la forma d'un quadrilàter irregular, tapat per una gran llosa i amb les parets laterals (pedres dretes) assentades directament damunt de la roca. Tenia una capacitat per a dos individus. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La varietat de materials que van proporcionar les seves intervencions té un abast arc cronològic força extens, cosa que justificaria la hipòtesi de que el jaciment fou reutilitzat. Tot i això, el megàlit està datat dins del període Calcolític.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-114 | Pla de Llancers - Camp de Salarca - Rupit | <p>El megàlit fou destruït a mitjans del segle XX. Anteriorment havia estat excavat pel doctor en medicina Miquel Bosch, de Sant Feliu de Pallerols, que s'emportà els objectes exhumats (ossos, una peça de sílex, un braçalet i dues torques de bronze i diverses llavors) per a la seva pròpia col·lecció. Posteriorment, Josep Sala i Molas tornà a intervenir sobre<br /> el jaciment, documentant diversos fragments de ceràmica, dos ganivets de sílex, una punta de sageta, una peça d’os i un fragment de petxina, materials tots ells que passaren a formar part de la seva col·lecció particular.</p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Els materials més representatius són una punta de sageta retocada amb aletes i peduncle feta amb sílex negrós i dos fragments de ganivet de sílex blanc. En metall es trobaren dos braçalets de bronze de seccions rodones i rectangulars, alguns fragments de braçalet de secció ovalada així com una arracada construïda a partir de dues anelles enganxades. En os cal destacar la presencia d'un botó de secció triangular i amb doble perforació en V. Pel que fa a les restes ceràmiques, s'indica la presència de fragments amb decoracions de cordons i incisions paral·leles. També s'hi trobaren fragments fets amb pastes grolleres rogenques i negroses o amb desgreixant gran. A nivell antropològic cal destacar la presència de diverses peces dentàries entre les que cal destacar 10 molars, pel que es dedueix que al menys hi havia dues inhumacions.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0323700,2.4999900 | 458611 | 4653491 | 2200-1800 a.C. | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0128.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Popular|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 78|79|119|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 89695 | Campanar de l'església parroquial de Sant Miquel de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial-de-sant-miquel-de-rupit | <p><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em><span>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</span></em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 129-130, 137.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em><span>Catàleg de béns a protegir. Text refós</span></em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U01.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GINEBRA, Rafel (2012). “Campanes i rellotges de campanar”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 33, núm. 67, p. 5.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 2-4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em><span>Ausa</span></em>, XXVI, núm. 174, p. 996-999, 1014-1017.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Campanar de torre adossat a l’extrem nord-est del temple. <span><span>Està dividit en dos registres de diferents dimensions, decorats mitjançant una motllura de separació en ressalt.</span></span> Presenta un cos inferior de planta quadrada, amb diverses finestres d’arc rebaixat emmarcades amb pedra i obertes a la façana de llevant. El portal d’accés exterior és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l’any 1784 i una creu patent encerclada damunt del Calvari. S’hi accedeix travessant l’antic fossar de la vila. El cos superior, en canvi, té una planta octogonal, està cobert amb un cimbori i rematat amb un terrat pla delimitat amb una barana de balustres de pedra. Presenta quatre grans finestrals allargats d’arc de mig punt on s’ubiquen les campanes, tot i que aquestes només es disposen en tres de les quatre obertures. <span>Aquestes obertures s'alternen amb quatre fornícules d’arc de mig punt i disposició allargada tapiades. Tant les obertures com les fornícules están delimitades amb petites baranes de pedra decorades. L’espai interior està cobert amb una cúpula semiesférica bastida en pedra. S’hi accedeix mitjançant unes escales de pedra adossades als murs perimetrals, que es tornen de cargol a la part superior. Les campanes són de metall, ornamentades amb diversos motius i inscripcions, i amb els capçals de fusta. El cos inferior està bastit amb pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb carreus. El cos superior, en canvi, està bastit amb carreus de pedra disposats en filades. S’observen diverses obertures de mida petita i secció quadrangular, que probablement corresponguin als forats de les bastides utilitzades per bastir l’estructura.</span></span></span></span></p> | 08901-302 | Carrer de l'Església, 3 – Rupit | <p><span><span><span>L’any 1786 s’aixecà el sòcol del campanar de l’església, les obres del qual no finalitzaren fins l’any 1869. Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, dues de les tres campanes que presidien el campanar van ser foses amb l'objectiu de fabricar-ne material bèl·lic. Es conserva una de les campanes datada l’any 1801. Posteriorment, la construcció fou rehabilitada entre els anys 2019 i 2020, i s’estrenaren dues noves campanes apadrinades per la parròquia de Rupit i per l'ajuntament de Rupit i Pruit, fabricades per l’empresa Rifer de Girona. Estan datades l’any 2019.</span></span></span></p> | 42.0238200,2.4652700 | 455731 | 4652559 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-img6428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-img6461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-1017103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-img6517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-img6482.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 86243 | Campgran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campgran | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M24.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, format per tres cossos adossats. Els dos volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs de plaques ceràmiques sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. El volum central integra l'accés principal a l'interior, protegit per un porxo obert a la planta baixa i cobert amb una galeria correguda al pis, amb àmplies vidrieres i pilars de pedra. L'altre volum presenta finestres rectangulars, d'arc rebaixat i de mig punt, amb els emmarcaments bastits amb maons. La resta d'obertures d'ambdós volums són rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb pedra i les llindes planes de fusta. Adossat a l'extrem de tramuntana hi ha el tercer volum que forma part de la construcció. És de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en únic nivell. Està destinat a garatge i té bona part dels murs coberts d'heura.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-130 | Plans del Bac - Les Basses - Pruit | <p>L'edifici es trobava en estat d'abandonament entre els anys 1961 i 1963. Fou completament rehabilitat durant les darreres dècades del segle XX.</p> | 42.0475900,2.4260500 | 452502 | 4655219 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-1017339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8945.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.En el camí d'accés a l'edifici, just on hi ha la cadena que impedeix el pas cap a l'interior de la finca, cal destacar un carreu de pedra gravat amb una inscripció de difícil lectura i datat l'any 1906. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 89882 | Camí de Rupit a Sant Martí de Querós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-rupit-a-sant-marti-de-queros | <p>JUNQUERA I SEGARRA, Xavier (2007). <em>El present d'un passat. Les Guilleries</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 66-74.</p> <p>TARRÉS I TURON, Josep (2005). 'L'antiga xarxa de camins de les Guilleries'. <em>Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>, vol. XLVI, p. 359.</p> | XVI-XX | Emboscat i parcialment desdibuixat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antic camí de bast que comunicava Rupit amb Sant Martí de Querós, passant prop del Casal de Montdois i per davant de la masia del Vilar de Querós. Tot i que en l’actualitat el tram inicial ha quedat desdibuixat per una pista forestal (des del Casal de Montdois fins uns metres més avall del Vilar de Querós), el tram més ben conservat s’inicia en el punt on s’acaba la pista, marcat amb una fita de pedra. Es tracta d’un camí estret i emboscat, que va davallant progressivament traçant unes marcades giragonses, amb petites marrades que ajuden a salvar el desnivell del terreny. En alguns trams encara es conserva l’empedrat original, així com petits murets de contenció de l’estructura.</span></span></span></span></span></p> | 08901-304 | Carena del Vilar - Rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els camins de bast o de ferradura només eren aptes per als animals de càrrega i no hi podien passar els carros, ja que normalment passaven per indrets amb forts pendents o molt estrets. Estaven empedrats a les zones on les aigües els podien malmetre i delimitats amb marges de pedra seca segons la necessitat i l'orografia del terreny. Aquest camí es correspon amb una de les antigues vies que comunicaven el Collsacabra amb les Guilleries.</span></span></span></span></span></p> | 41.9686600,2.4678600 | 455908 | 4646434 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2021-11-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades són aproximades. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 89656 | Camí ral de Vic a Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-olot-1 | <p><span><span><span><span>ALBAREDA, Joaquim; FIGUEROLA, Jordi; MOLIST, Miquel; OLLICH, Imma (1984). <em>Història d’Osona</em>. Col. L’Entorn, 5. Vic: Eumo Editorial, p. 474, 475.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A04.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CROSAS, Jaume (2009). “Mapa del camí ral de Vic a Olot”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 61, p. 18-19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT I GAROLERA, Jaume (2014). “La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 948, 950, 956, 958, 961, 962.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLOBET, Salvador (1963). <em>Guilleries, Collsacabra, S. Pere de Casserres, Rupit, El Far, Sant Romà de Sau, Castanyet, Coll de Ravell. Mapa topográfico y notas por el Dr. Salvador Llobet</em>. Granollers: Editorial Alpina, p. 19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 142-143, 145.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2009). “Els camins medievals al Collsacabra-II. Tipus de camins que s’estenen per tot el territori”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 10-11.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2010). “Els camins medievals al Collsacabra-III. Relació entre els grans camins i el poblament”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXI, núm. 63, p. 9-10.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SEVILLA, Rafael (2006). “Recuperació i rehabilitació del camí ral de Vic a Olot”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 55, p. 8-11.</span></span></span></p> | X-XX | <p><span><span><span>El camí ral de Vic a Olot s’endinsa dins del terme municipal de Rupit i Pruit per la banda nord-oest, a través del solell de Comajoan cap al coll sa Cabra (situat damunt de la masia del Colomer). Aquest tram discorre per sota del cingle d’Aiats, ascendint normalment sobre la roca del terreny que aflora en diversos llocs. En altres llocs, el camí no supera l’amplada d’un corriol. El traçat continua carenejant la serra de Mateus, amb el tram empedrat dels Alous, fins al grau Xic. En aquest punt, el camí es desvia en direcció nord a través d’unes petites marrades amb restes de vorals i talussos. En aquest punt, el descens és lleu i s’hi localitza un altre tram de calçada amb un talús de pedra seca, cobert per la vegetació existent, fins a arribar a la masia de la Serra. Després de creuar la finca, passant pel bell mig de les construccions d’aquest mas, el camí travessa la carretera de Falgars d’en Bas cap a l’Hostalot, pasant per davant de la façana principal de la masia (en l’actualitat, aquest tram es desvia per un camí artificial que voreja la casa per la banda de llevant). Des d’aquest punt s’enllaça amb el primer tram empedrat original del camí, just abans d’arribar a la baixada del pont de l’Hostalot. Aquest tram té una amplada d’entre 6 i 7 metres, amb trencaigües i delimitada amb guardarodes monolítics. A la zona central del pont, la calçada s’estreny fins a 1,80 metres. Passat el pont, el camí està empedrat mitjançant llambordes i lloses disposades a plec de llibre, amb grans lloses quadrangulars i els propis afloraments de roca de la zona, arribant fins pràcticament a l’entrada de la finca de l’hostal del Grau. En origen, el camí passava per davant la façana principal de l’edifici, tot i que actualment es desvia per fora de la finca vorejant uns camps fins al costat nord-est de la casa. En aquest punt, el traçat enllaça amb el recorregut original i s’inicia l’abrupte descens de les Marrades del Grau, que salva el desnivell existent entre l’altiplà del Collsacabra i la plana d’en Bas, el denominat grau d’Olot. El tram de les Marrades finalitza a la font de les Marrades, punt des del qual el camí entra dins del terme municipal de la Vall d’en Bas.</span></span></span></p> | 08901-286 | A la banda de tramuntana del terme municipal - Pruit | <p><span><span><span>El camí ral entre Vic i Olot va ser durant molts anys l'única via de comunicació entre les comarques d'Osona i la Garrotxa. Tot i que hi ha constància d’una via romana que de Barcelona pujaria cap al Collsacabra, per després travessar la vall d’en Bas cap al pla d’Olot,no es pot assegurar que seguís el mateix traçat que el camí ral de Vic a Olot. Segons alguns autors, la via que creuava el Collsacabra era la <em>strata francisca</em> o camí de França. Aquesta via, en època medieval, es convertiria en el camí que unia les viles de Vic i Olot. Al segle XII, aquestes vies quedaren sota la jurisdicció del rei, passant a ser conegudes com “camí reial” o la seva contracció “ral”. Durant l'edat mitjana i moderna, el camí va assolir el seu màxim esplendor i va esdevenir una via de comunicació imprescindible per als comerciants i traginers, així com per les relacions socials entre els habitants de les dues zones. Els diferents conflictes bèl·lics ocorreguts entre els segles XVII i XX i el bandolerisme també actuaren damunt de la via. Durant la primera meitat del segle XVIII, el camí ral fou refet, construïnt les Marrades del Grau (1729-1731). Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, amb la construcció de noves carreteres, el camí va caure en desús i es va utilitzar principalment com a camí ramader.</span></span></span></p> | 42.0638500,2.4381300 | 453514 | 4657018 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img8472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img8338.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 89676 | Can Caiot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caiot | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></p> <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació N01.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb l’any 1798 i decorada amb una creu central damunt del Calvari. Aquesta llinda està semi tapada pel balcó de fusta situat al pis. De la façana nord-est destaca una de les finestres de la planta baixa, amb la llinda decorada amb una creu llatina ornamentada en la seva part inferior. La resta de la construcció es completa amb dos volums de menors dimensions, adossats a la façana principal i posterior. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></p> | 08901-294 | Carrer de les Eres, 7 – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>Segons les informacions aportades pel rupitenc Miquel Banús, l’edifici comptava amb una llinda decorada amb una</span><span lang='ca-ES'> bitlla o llançadora per teixir, fent referència al fet que fos la seu d’un paraire (aquest símbol enllaçaria amb </span><span lang='ca-ES'><span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap). </span></span><span lang='ca-ES'>Tot i que aquest element no s’ha pogut documentar, és probable que estigués situada a la llinda del portal i, per tant, tapada pel balcó de la primera planta.</span></span></p> | 42.0252300,2.4654200 | 455745 | 4652716 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9509.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Cayot. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 84684 | Can Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calau | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U40.</p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. El portal d’accés presenta una gran llinda i al seu costat hi ha una finestra simple de grans dimensions, amb l’ampit de fusta i protegida amb reixa de ferro. Al primer pis s’obren dues finestres simples amb els ampits motllurats, mentre que a la segona planta hi ha una altra finestra de les mateixes característiques i una finestra balconera protegida amb barana de fusta i amb l’ampit restituït. La llinda d’aquesta obertura està gravada amb l’any 1644 i una creu grega. La façana posterior, orientada al carrer del Bac de l’Era, està completament reformada. Presenta obertures rectangulars i dos balcons als pisos superiors, amb les llosanes sostingudes amb mènsules de fusta. El de la planta superior està protegit amb el mateix voladís de maons que forma part de la teulada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada en filades força regulars. Una de les cantonades està embellida amb carreus ben escairats i els pisos superiors compten amb un revestiment arrebossat i emblanquinat una mica degradat.</span></span></span></span></p> | 08901-78 | Carrer del Coll del Castell, 7 | 42.0247300,2.4666800 | 455849 | 4652660 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84684-img4342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84684-img4350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84684-img4351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84684-img4352.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 86257 | Can Cames | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cames-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CENTRE CULTURAL DEL COLLSACABRA (2014). “Els personatges. Maria Giménez Pardo. Joan Font Artigues”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 71, p. 27-33.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M48.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 529.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Un dels volums auxiliar està esfondrat. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que amb algunes reformes. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum auxiliar de construcció més recent. Està cobert amb una teulada de dues vessants, distribuït en dos nivells i bastit amb maons. Adossat a la façana de tramuntana hi ha el tercer volum que conforma l'edifici. És de menors dimensions, amb la teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció original està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada regularment i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Davant de la masia hi ha uns coberts de planta rectangular i teulada de dues vessants, força degradats. A la banda nord-oest de la masia hi ha un gran paller de planta rectangular reformat. Està distribuït en dos nivells, obert a tres vents i sostingut amb pilars de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-144 | Els Emprius - Rupit | <p>El topònim amb el que es coneix l'edifici té el seu origen en el mot que es va posar al masover de la casa a principis del segle XX, aproximadament. Li deien en Cames perque era alt, prim i amb les cames molt llargues.</p> <p><span><span><span>Entre els segles XVI i XVII aproximadament, sabem que la masia va quedar inclosa en la mateixa finca del mas Sallent, juntament amb la Donada, el molí de Sallent, el Jonquer, les Balmes (o Baumes) i Barri.</span></span></span></p> <p>A mitjans dels anys 70 del segle XX, l'edifici es va ampliar.</p> | 42.0212400,2.4766700 | 456673 | 4652267 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-img9655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017414.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-11091395master.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Casa Nova del Sallent. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 89130 | Can Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campaner-0 | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U00</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 529-530, Apèndix documental: 129-130.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la <span>coberta de teula àrab de dos vessants, el carener perpendicular a la façana principal i distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis s’obre una única finestra rectangular, amb els brancals bastits amb carreus, la llinda plana monolítica i l’ampit motllurat. Aquesta llinda està gravada amb la inscripció “A 20 DE SETEMBRE 1698 IOSEPH SALA R” i decorada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina, i una creu patent a sota. Les obertures de les golfes es corresponen amb dues petites finestres geminades d’arc còncau deprimit, emmarcades amb carreus de pedra (tot i que reformades). La façana de tramuntana compta amb petites obertures rectangulars emmarcades en pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, amb fragments de maons i teules i disposada de forma irregular. La façana principal conserva en algunes parts restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria el parament. La façana de tramuntana deixa l’aparell de pedra vist.</span></span></span></span></p> | 08901-173 | Plaça de l'Església - Pruit | <p><span><span><span>Segons la documentació consultada, l’edifici havia estat la seu de la rectoria de Pruit durant els segles XVI i XVII. Tenim notícia que l’any 1593, el nou rector va demanar finançament al bisbat per realitzar unes obres de rehabilitació a l’edifici, que també incloïen la construcció d’una escala i d’un forn de pa. Probablement a finals del segle XIX, la rectoria fou traslladada a l’edifici adossat a la façana de llevant de l’església de Sant Andreu.</span></span></span></p> | 42.0425000,2.4554300 | 454930 | 4654638 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89130-img6794.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89130-img6795.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Cambreria. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 89675 | Can Flequer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flequer-0 | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Rupit, pàgines de la seva història</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94.</span></span></p> <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></p> <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici cantoner de planta rectangular, format per tres volums adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a les façanes principals i ràfecs de llates i bigues de fusta. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes, amb les façanes principals orientades a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres dels pisos superiors tenen els ampits motllurats. Del volum principal, que forma cantonada entre la plaça Major i el carrer de l’Església, destaca el portal d’accés principal, amb la llinda gravada amb l’any 1661 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina. També destaca la finestra doble situada al pis i la galeria del nivell superior, bastida amb fusta. L’altre volum destacable està situat a l’extrem de ponent de la construcció, dins d’un petit passatge sense sortida. Destaca el portal d’accés, amb la llinda gravada amb el monograma de Jesucrist i la finestra del primer nivell, gravada amb l’any 1605, una creu grega central i una bitlla o llançadora de teixidor. Els volums de llevant presenten els paraments arrebossats, mentre que el de ponent està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></p> | 08901-293 | Plaça Major, 1-Carrer de l’Església, 12 – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>És probable que la bitlla o llançadora per teixir representada a la llinda de la primera planta faci referència al fet que a l’edifici hi hagués hagut un paraire (aquest símbol enllaçaria amb </span><span lang='ca-ES'><span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap). Posteriorment, d</span></span><span lang='ca-ES'>urant bona part del segle XX, a l’edifici hi havia hagut el forn de pa del poble. En l’actualitat, la construcció està destinada al sector de la restauració.</span></span></p> | 42.0237200,2.4648200 | 455694 | 4652548 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3764.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img5031.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 84455 | Can Gleies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gleies | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U14.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta un gran portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat destaca un portal d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb la inscripció “D. FRANCISCO GARGANTA”, l’any 1688 i decorada amb una creu del temple damunt del Calvari emmarcada amb el monograma de Jesucrist “IHS”. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes, algunes d’elles amb els ampits motllurats. De la primera planta destaquen les dues finestres d’estil renaixentista, amb guardapols superiors i els brancals decorats amb motius arquitectònics i geomètrics. La central té sortida a un balcó simple amb la llosana bastida amb rajoles de ceràmica vidrada i decorada amb motius geomètrics. Del segon pis destaca la finestra de l’extrem de llevant, amb la llinda decorada amb un relleu d’arc apuntat. Pintat al bell mig del parament destaca un rellotge de sol quadrat, amb el gnòmon de vareta i datat l’any 1935.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat a l’extrem de ponent de la façana principal hi ha un petit volum de planta rectangular, amb la coberta plana i distribuït en soterrani, planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars reformades a la planta baixa i una galeria oberta a l’exterior al pis superior. La galeria està coberta amb un sostre de biguetes de ferro i revoltons, sostingut amb pilars bastits amb carreus de pedra i una columna helicoïdal de pedra artificial. L’accés al soterrani es fa mitjançant un petit portal d’arc de mig punt situat al costat de la font del carrer del Fossar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tota la construcció està bastida en pedra, amb els paraments arrebossats i emblanquinats i les cantoneres del volum auxiliar embellides amb carreus de pedra ben escairats.</span></span></span></p> | 08901-49 | Carrer del Fossar, 1 | <p><span><span><span>Cap als anys 80 del segle XX, l’edifici era la seu d’una cansaladeria.</span></span></span></p> | 42.0241200,2.4651900 | 455725 | 4652593 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img6416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img3986.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img3990.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img3994.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img3995.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 84662 | Can Gori - Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gori-can-banus | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 27, 94.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2009). “Rupit al Poble Espanyol de Montjuïc”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 26-27.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U31, U32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. Marc Banús [Entrevista: 09-05-2021].</span></span></span></span></p> | XVII/XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta irregular, format per dos cossos adossats i assentat damunt de la roca natural de la zona, seguint el desnivell del carrer. En l’actualitat està completament reformat. El volum principal, situat al bell mig de la construcció, presenta una coberta de teula àrab d’un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. L’accés a l’interior es fa mitjançant un gran portal de nova obertura i completament restituït (nº 21). És d’arc de mig punt adovellat i té els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una finestra simple i un portal: ambdues obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, i estan protegides amb reixes de ferro. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres simples que han estat completament restituïdes i compten amb elements gotitzants. En destaca la central de la primera planta, que és d’arc conopial trilobulat. La façana de llevant està integrada dins de l’habitatge del costat (cal Sabater). Presenta un portal d’accés rectangular situat a la primera planta (nº 23), emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana gravada amb l’any 1608, una creu llatina i un motiu ornamental indefinit. S’hi accedeix mitjançant una llarga escala de pedra que desemboca en un distribuïdor disposat a mode de porxo, des del que s’accedeix també al portal d’accés a cal Sabater.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El volum adossat a la banda de ponent , amb el mateix tipus de coberta que en el cas anterior, presenta un gran ràfec de bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en tres nivells i compta amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Cal destacar el balcó corregut del pis superior, tot bastit en fusta, una de les finestres de la primera planta, amb la llinda gravada amb l’any 1601 i una creu llatina central amb el monograma de Jesucrist invertit (“SHI”), i dos petits arcs de descàrrega a la planta baixa, bastits amb pedra disposada a sardinell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada en filades força regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-56 | Carrer del Fossar, 21-23 | <p><span><span><span>En origen, el número 21 corresponia a la casa de can Gori i la número 23 a can Banús. L’edifici va patir diverses reformes entre els anys 1983 i 2008. L’any 1987 se’n va crear un sol habitatge (també conegut com a can Rosquelles, cognom del propietari). Aquestes reformes van desvirtuar la seva façana original (en origen, el portal de mig punt era rectangular i el portal rectangular incloïa una finestra disposada a mode de mostrador). Tant l’escala exterior com el porxo amb el pilar del volum de llevant, així com el portal que dóna accés a la primera planta (nº 23), estan reproduïts en el número 83 del carrer de Mercaders del Poble Espanyol de Montjuïc, construït en motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929. Segons les fonts consultades, la llinda del portal nº 23 és falsa, donat que en origen la data present era l’any 1708.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, el motiu indefinit gravat a la llinda del portal d’accés a la primera planta podria correspondre a un barret o tricorni. Tot i això, tampoc es descarta que fós la representació d’una bitlla o llançadora per teixir, fent referència al fet que a l’edifici hi hagués hagut un paraire (tant el símbol com la data enllaçarien amb <span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap). </span></span></span></span></p> | 42.0242800,2.4661100 | 455801 | 4652610 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img4163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img4149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img7209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img4154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img4219.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 86247 | Can Jitons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jitons | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M33.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 392.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments bastits en pedra.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> De la façana principal destaquen els dos portals d'accés a l'interior, d'arc deprimit còncau i amb el mateix tipus d'emmarcament que la resta. La façana de ponent és cega, mentre que a la de llevant hi ha un portal rectangular amb la llinda de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mides més grans.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al costat del camí d'accés a l'edifici hi ha un pou de planta circular i teulada de dues vessants, amb una portella rectangular de fusta emmarcada amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-134 | La Prada - Rupit | <p>La construcció era una de les masoveries (doble) de la gran finca i casal de la Cassasa. Tenim constància que fou abandonada en dos períodes diferents: 1951-1955 i 1964-1966.</p> | 42.0418300,2.4796900 | 456937 | 4654552 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86247-img8899.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86247-img8900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86247-img8904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86247-img8896.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Jitons Cassasa, can Gitons. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 89673 | Can Junquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-junquer | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03, F02.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici cantoner de planta rectangular, assentat damunt del desnivell pronunciat del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en soterrani, planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana principal compta amb una finestra amb la llinda gravada amb la inscripció “TONI DONADA”, l’any 1674 i una creu llatina central damunt del Calvari. La part més destacable de la construcció és el passatge situat al soterrani i que forma part del camí que enllaça la vila de Rupit amb el salt de Sallent. Es tracta d’un passatge reformat, ja que en orígen comptava amb una volta d’arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell, que encara és perfectament visible. El tram inicial, situat al sud-oest, presenta unes escales de pedra en sentit descendent i està cobert amb el forjat del nivell inferior de l’edifici, bastit amb plaques ceràmiques i sostingut amb una solera de llates de fusta. El tram nord-est, de traçat rectilini damunt la roca natural del terreny, està cobert amb un sostre de plaques ceràmiques i bigues de fusta. L’obertura de sortida és rectangular, amb llinda de fusta i un dels brancals bastit amb carreus de pedra. L’altre brancal està format per la pròpia roca del terreny, i també delimita bona part del passatge per la banda de ponent. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides disposada de manera regular.</span></span></span></span></p> | 08901-291 | Carrer de l’Església, 9 - Rupit | 42.0233900,2.4650400 | 455712 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3921.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 89129 | Can Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maiol-1 | <p>Font: informació oral del sr. Joan Marsal [Entrevista: 07-06-2021].</p> | XVII-XVIII | Un dels volums auxiliars està aterrat. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats i adaptat al desnivell del carrer. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a ponent. La planta baixa compta amb dos portals d’accés rectangulars, el principal de majors dimensions i tancat amb una porta de fusta. Tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Les de la primera planta presenten l’intradós motllurat. La façana de migdia també compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els volums auxiliars s’adossen a la façana de migdia de la construcció, ambdós de planta rectangular i organitzats en un sol nivell. El davanter presenta una coberta plana a mode de terrassa i compta amb un portal d’accés rectangular de grans dimensions, emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. El posterior, al que s’accedeix mitjançant unes escales de pedra adossades al cos davanter, es troba aterrat actualment, tot i que estava bastit en fusta i cobert amb teulada d’un sol vessant de la que es conserven les impromptes de les bigues a la façana del volum principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides desbastada i sense treballar, disposada de forma regular. La façana principal presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, mentre que la resta de façanes deixen l’aparell de pedra vist.</span></span></span></span></p> | 08901-172 | Carrer de la Barbacana, 28 | <p>L'edifici fou la casa natal del pintor i paisatgista Joan Vila Arimany. Durant un temps també fou la seu d'una botiga.</p> | 42.0251300,2.4666200 | 455844 | 4652704 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89129-img4815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89129-img4792.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89129-img4793.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89129-img4794.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 84674 | Can Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-negre-0 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U36.</p> | XVII | <p><span><span><span>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, assentat damunt de la roca natural de la zona i situat per sota del nivell de circulació de la plaça i del carrer del Fossar. S’hi accedeix mitjançant unes de pedra descendents que el comuniquen amb la plaça. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants disposada a diferent nivell, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de bigues i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. La construcció està segregada en dos habitatges independents: el número 7 correspon a la casa de can Pahisa i el número 6 a can Negre (o Bonegre). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Negre està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al sud-oest i reformat. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Algunes de les finestres tenen els ampit motllurats i en d’altres han estat restituïts. Destaca el balcó simple del tercer nivell, amb la llosana sostinguda amb mènsules de fusta i la barana de fusta també. Al seu costat hi ha una finestra simple <span>amb dues peanyes motllurades de pedra, situades a banda i banda de l’ampit. L’obertura del pis superior, de majors dimensions que la resta, està delimitada amb una barana de fusta, amb la llinda de fusta també. La façana de llevant, orientada al jardí lateral, presenta obertures rectangulars emmarcades amb pedra (tot i que majoritàriament restituïdes) i dos balcons correguts situats als pisos superiors, amb les llosanes sostingudes amb mènsules i les baranes de fusta. L’espai del jardí està delimitat amb un gran mur de pedra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En general, la construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides disposada en filades més o menys regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-68 | Plaça dels Cavallers, 6 | 42.0242600,2.4667000 | 455850 | 4652607 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84674-img4277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84674-img4284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84674-img4286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84674-img4576.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Bonegre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 84689 | Can Pahisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pahisa | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U36.</p> <p><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). <em>Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona)</em>. Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit, p. 92-95.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2017). “Organització territorial de l’administració politicomilitar al Collsacabra (S. X-XIII)”. <em>Ausa</em>, XXVIII, núm. 179, p. 175.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, assentat damunt de la roca natural de la zona i situat per sota del nivell de circulació de la plaça i del carrer del Fossar. S’hi accedeix mitjançant unes de pedra descendents que el comuniquen amb la plaça. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants disposada a diferent nivell, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de bigues i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. La construcció està segregada en dos habitatges independents: el número 7 correspon a la casa de can Pahisa i el número 6 a can Negre (o Bonegre). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Pahisa està distribuït en soterrani, planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. Presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l’any 1628 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina. Al primer pis hi ha una finestra simple d’obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit motllurat. A la segona planta s’obre un finestral rectangular amb el mateix tipus d’emmarcament que en els casos anteriors, i amb un dels carreus dels brancals gravat amb una creu. Té sortida a un balcó simple amb la llosana de fusta sostinguda amb mènsules i la barana de ferro. La façana lateral, orientada al carrer del Fossar, presenta quatre finestres rectangulars simples. Les del nivell inferior tenen els brancals bastits amb maons i les llindes de fusta, mentre que les superiors estan emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana posterior, orientada al jardí, també compta amb obertures rectangulars emmarcades amb pedra. Adossat al parament hi ha un porxo rectangular amb teulada d’un sol vessant i una solera de llates i bigues de fusta sostinguda amb un pilar de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En general, la construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. També presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat disposat tant a la façana principal com a la lateral.</span></span></span></span></p> | 08901-83 | Plaça dels Cavallers, 7 | <p><span><span><span>Als baixos de l’edifici es conserva un tram de la muralla que encerclava el recinte del castell de Rupit per la banda sud-est. Aquesta muralla, possiblement en època baix medieval, baixava des del castell en línia recta fins arribar a la cinglera que dóna a la riera de Rupit, tancant el pas cap a l’interior de la vila. S’hi obren un total de 7 espitlleres en un estat de conservació excel·lent, disposades a dos nivells i situades entre 57 i 88 cm d’alçada respecte la roca natural de la zona. La muralla presenta una amplada aproximada d’un metre (Píriz, 2020: 93).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal de can Pahisa hi ha una creu llatina de fusta encastada al parament, que simbolitza una de les estacions del Via Crucis que es celebra per Setmana Santa.</span></span></span></p> | 42.0243400,2.4667000 | 455850 | 4652616 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84689-img4277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84689-img4278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84689-img4308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84689-img4307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84689-20190605115329.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Païssa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 84694 | Can Pastoric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastoric | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U29.</p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p> </p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, adaptat al desnivell del carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. El portal d’accés principal, que en orígen era una finestra simple, presenta la llinda gravada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu patent. Al seu costat hi ha una finestra simple que en orígen feia les funcions de portal i té la llinda gravada amb l’any 1609 i unes tisores. Les plantes superiors compten amb dues finestres per planta amb els ampits motllurats. Les del pis superior són de dimensions més reduïdes que les de la primera planta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars i amb un revestiment arrebossat i emblanquinat.</span></span></span></span></p> | 08901-88 | Carrer del Fossar, 24 | <p><span><span><span>És força probable que les tisores que hi ha gravades en una de les llindes de la planta baixa facin referència al fet que a l’edifici hi havia hagut un paraire (les tisores eren utilitzades per igualar els pèls que sobresortien dels draps que elaboraven). Tant aquest motiu com la data que l’acompanya enllaçarien amb <span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap. Alhora, i segons la bibliografia consultada, les tisores també podríen correspondre a un </span>sastre o a un barber. En aquest sentit, cal destacar que entre finals del segle XVI i el segle XVII hi ha documentats tres sastres a la vila de Rupit.</span></span></span></p> | 42.0241900,2.4662300 | 455811 | 4652600 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84694-img4242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84694-img4234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84694-img4235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84694-img4236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84694-img4239.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 84671 | Can Pau Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-xic | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U27.</p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i adaptat al desnivell del carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta un portal d’accés d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat per una creu llatina central, l’any 1616 i tres punts que simbolitzen els tres claus de la creu on fou crucificat. Al seu costat hi ha una finestra simple d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana i una reixa de ferro. Al pis, damunt del portal, s’obre una finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i l’ampit motllurat. A l’extrem de ponent del mateix nivell hi ha una petita finestra rectangular emmarcada amb pedra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-65 | Carrer del Fossar, 20 | 42.0241700,2.4661200 | 455802 | 4652598 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84671-img4148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84671-img4167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84671-img4168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84671-img4169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84671-img4170.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 84683 | Can Reixat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reixat | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U28.</p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i adaptat al desnivell del carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta un portal d’accés i una finestra amb reixa de ferro units amb la mateixa llinda de fusta. Ambdues són d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les impostes motllurades. Al primer pis hi ha una finestra simple d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit motllurat. Damunt seu hi ha un petit arc de descàrrega apuntat, bastit amb pedra disposada a sardinell. A l’extrem de llevant del parament hi ha una fornícula d’arc de mig punt oberta al parament, amb una creu llatina de ferro al seu interior. A la segona planta s’obren dues finestres amb el mateix tipus d’emmarcament, tot i que de menors dimensions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-77 | Carrer del Fossar, 22 | 42.0241700,2.4661700 | 455806 | 4652598 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84683-img4227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84683-img4228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84683-img4231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84683-img4166.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 86231 | Can Rovira (la Ferreria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-la-ferreria | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 27, 43, 93-94, 97-98.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (1999). “En Ganyada de Rupit. Bandoler i amic d’en Serrallonga”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XX, núm. 42, p. 8.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2009). “Rupit al Poble Espanyol de Montjuïc”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 26.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 140.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U03.</p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TRUJOLS, Antoni; GUTIÉRREZ, Ernest (1998). “La ferreria de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 40, p. 12-13.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 78-79, 89.</span></span></span></span></p> | XVII / XIX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta més o menys rectangular, format per la unió de dos habitatges adossats. El volum principal, on es localitza la ferreria i el taller metàl·lúrgic, presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a ponent. La planta baixa compta amb un gran portal central d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i un petit pilar amb repisa de pedra a mode de mostrador. La dovella clau està gravada amb la inscripció “JAUMA BOSCH 1610” i decorada amb una creu llatina damunt del Calvari. Al seu costat hi ha un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb la inscripció “ROVIRA”. Ambdós portals compten amb unes destacables portes de fusta gravades amb diversos símbols religiosos (creus), d’altres relacionats amb l’ofici de ferrer (ferradures) i algunes lletres. També destaca un picaporta amb forma de martell. A l’altra banda del portal adovellat s’obre una finestra rectangular de grans dimensions, que mutila un dels brancals del portal central. Està emmarcada amb carreus de pedra i compta amb l’ampit motllurat. Al primer pis, damunt del portal rectangular, hi ha un finestral emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. Té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb el mateix tipus d’emmarcament i l’ampit motllurat. A la segona planta s’obren dues finestres més, amb les mateixes característiques tipològiques que en el cas anterior. Les obertures de planta superior es corresponen amb tres finestres balconeres rectangulars, bastides amb maons i protegides amb baranes de ferro. A l’interior, a la planta baixa, es conserva en perfectes condicions el taller del ferrer que ocupava l’edifici. S’observa la forja, un canal bastit en pedra per on circulava l’aigua utilitzada per desenvolupar les tasques de ferrer i diverses eines i maquinària. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Els pisos superiors conserven restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria el parament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre volum, adossat a la banda de tramuntana del principal, presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al carrer també. Presenta un portal d’accés d’arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda reformada i gravada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina i l’any 16-7 (correspon al portal original), i l’any 1857 (data de la reforma). La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Al pis superior hi ha una finestra balconera protegida amb una barana de ferro. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i coberta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat.</span></span></span></p> | 08901-118 | Carrer de la Barbacana, 6-8 | <p><span><span><span>L’edifici fou l’habitatge del batlle de Rupit Patllari Bosch, fill de Jaume Bosch i perseguidor del bandoler Serrallonga, a mitjans del segle XVII. </span></span></span><span><span><span>L’any 1711, un membre de la masia Rovira de Pruit (Pere Rovira) es va establir com a ferrer a l’edifici. Aquesta activitat fou continuada pels descendents d’aquesta nissaga fins l’any 1973, any en que va morir el darrer ferrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La finestra de grans dimensions de la planta baixa servia d’aparador i corresponia a una estança anomenada “botiga”, on l’artesà desenvolupava el seu ofici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1938, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, la ferreria fou confiscada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant el portal adovellat com la finestra del seu costat estan reproduïts en el número 81 del carrer de Mercaders del Poble Espanyol de Montjuïc, construït en motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929.</span></span></span></p> | 42.0245700,2.4653900 | 455742 | 4652642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4859.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4712.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Ferreria. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 89124 | Can Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sallent-2 | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2009). “Rupit al Poble Espanyol de Montjuïc”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 26.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C03.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PEIX COSTA, Susanna (2008). “Àpats de festa a Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIX, núm. 60, p. 26.</span></span></span></p> | XVI-XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa presenta dos portals d’accés a l’interior: el principal és d’arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb l’any 1699 i una creu llatina central damunt del Calvari. Al seu costat hi ha un portal d’obertura rectangular, que reforma l’antic portal original de l’edifici. És d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una placa de pedra amb el nom de la casa. La primera planta compta amb una finestra trilobulada d’arc conopial, amb guardapols superior, les impostes decorades amb rosetes i l’ampit motllurat i ornamentat amb un cordó. La resta d’obertures de la construcció es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La del primer pis té la llinda gravada amb l’any 1699 i una creu llatina central. Té sortida a un balcó simple, amb la llosana sostinguda amb mènsules de fusta i la barana de ferro. Tant el finestral com el balcó es repeteixen a la segona planta, juntament amb una finestra simple. Al pis superior hi ha dues finestres simples protegides amb baranes de ferro.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Els pisos centrals conserven restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria el parament. El pis superior, probablement de nova planta, deixa l’aparell de pedra vist.</span></span></span></span></p> | 08901-168 | Plaça Major, 3 | <p><span><span><span>Durant bona part del segle XX, a can Sallent hi havia una sala de ball coneguda com la Bombilla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La finestra gòtica de l’edifici està reproduïda en el número 81 del carrer de Mercaders del Poble Espanyol de Montjuïc, construït en motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929. Pel que sembla, aquesta finestra corresponia al palau notarial dels Soler i en fou sostreta quan l’edifici estava en estat d’abandonament.</span></span></span></p> | 42.0235700,2.4647100 | 455685 | 4652532 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89124-img3754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89124-img3748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89124-img3750.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89124-img3821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89124-img3756.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|95|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 84682 | Can Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-2 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U30.</p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, reformat i adaptat al desnivell del carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en soterrani, planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La façana principal presenta un portal d’accés central, amb la llinda gravada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat per una creu llatina, l’any 1614 i tres punts que simbolitzen els tres claus de la creu on fou crucificat. Alhora, dos dels carreus dels brancals estan gravats amb creus llatines. A banda i banda del portal hi ha dues finestres simples protegides amb reixes de ferro. La de la banda de llevant compta amb dues creus llatines i una de grega gravades en els brancals. Al pis hi ha dues finestres simples amb els ampits motllurats. La de llevant té la llinda gravada amb l’any 1649 i el monograma de Jesucrist al centre i coronat amb una creu llatina damunt del Calvari. La façana de llevant, orientada a la plaça dels Cavallers, compta amb finestres simples amb els ampits motllurats, dues d’elles restituïdes. La façana de migdia, orientada al jardí posterior, presenta dues galeries rectangulars superposades i delimitades amb baranes de fusta, pilars de pedra i coberta de teula àrab d’un sol vessant. Al seu costat hi ha un petit volum auxiliar amb teulada d’un sol vessant i obertures rectangulars emmarcades en pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada en filades força regulars, amb la cantonera de llevant embellida amb carreus de pedra.</span></span></span></span></p> | 08901-76 | Carrer del Fossar, 26 | 42.0241900,2.4662900 | 455816 | 4652600 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84682-img4240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84682-img4248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84682-img4252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84682-img4247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84682-img4637.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Desig. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 89126 | Can Violant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-violant | <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391, 460, 469.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos cossos adossats i assentat damunt la roca natural de la zona i al seu desnivell. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de lloses de pedra disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. El volum principal presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una gran llinda plana monolítica gravada amb l’any 1799. Està protegit amb un voladís bastit amb lloses de pedra. La façana de migdia compta amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus, els ampits de pedra i les llindes planes, tot i que algunes han estat restituïdes. Destaquen dues finestres de la primera planta, amb els ampits motllurats i peanyes de pedra, i el rellotge de sol, de forma semicircular pintat al parament i amb el gnòmon de vareta de ferro. La façana de tramuntana presenta dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i una obertura de grans dimensions tapiada amb una gran llosa de pedra. A l’extrem de llevant d’aquest parament s’adossa un volum de planta rectangular i coberta d’un sol vessant de pedra, que probablement correspongui a un pou. El volum secundari, adossat a la façana de ponent del principal i reformat, és rectangular, està distribuït en un sol nivell i amb la coberta plana disposada a mode de terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Presenta petites reparacions i pedres escairades que embelleixen les cantonades. Es conserven, sobretot a les plantes superiors, restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria els paraments.</span></span></span></p> | 08901-170 | Carrer de la Pedrera, 14 - Rupit | 42.0265000,2.4677400 | 455938 | 4652856 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89126-img4537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89126-img6699.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89126-img6690.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89126-img6696.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89126-img6703.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 84335 | Cançó de les noies de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-les-noies-de-rupit | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra. Paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 52-53.</p> | XX | <p>'Les noies de Rupit</p> <p>se'n van a pixar al riu,</p> <p>i els de Susqueda es queixen </p> <p>que en comptes d'aigua baixa lleixiu'.</p> | 08901-9 | <p>Aquesta estrofa la cantava la gent gran de Rupit amb la música de la cançó 'En Pere Gallerí'. La lletra fa referència a la rivalitat entre el poble de Rupit i Susqueda, abans que aquest darrer estigués submergit dins les aigües del pantà del mateix nom (recordem que la riera de Rupit desguassava al riu Ter, en aquesta mateixa població).</p> <p> </p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 89518 | Carrossa fúnebre de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrossa-funebre-de-rupit | <p>Font: Joan Marsal [Entrevista: 07-06-2021].</p> | XX | Ha estat recentment restaurat. | <p><span><span><span>Antiga carrossa de tracció animal destinada al transport funerari, del tipus cotxe aranya. Estava tirada per un cavall, amb dues grans rodes i un únic eix de ferro. <span>Presenta una</span><span lang='ES-TRAD'> plataforma allargada per al transport del fèretre, amb les corretges de cuir. Compta amb una estructura de ferro anclada als extrems de la plataforma, que està rematada amb una creu llatina i que anava coberta amb una tela a mode de capota. Alhora, en els laterals de la plataforma, hi ha quatre aplics per a la il·luminació amb espelmes. A la part davantera hi ha la banqueta on seia el conductor, amb els estreps de ferro, mentre que a la posterior hi ha pintat l’escut de Rupit. El vehicle és bastit amb fusta lacada de color negre, amb els elements decoratius de color groc i els accessoris de ferro forjat i cuir. </span></span></span></span></p> | 08901-222 | Carretera C-153, km. 31,3 - Rupit | <p>Aquesta carrossa fou construïda l'any 1952 pels rupitencs Joaquim Marsal i Pere Rovira, ferrer de can Rovira. La seva construcció respon al fet que aquest mateix any va entrar en funcionament el cementiri actual, situat als afores del poble. La carrossa anava tirada per un cavall i transportava tant les despulles dels difunts de Rupit com de la resta de masies i cases del terme. <span><span><span>La carrossa fou restaurada l’any 2019.</span></span></span></p> | 42.0319700,2.4630500 | 455553 | 4653465 | 1952 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6661.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6677.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6679.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joaquim Marsal i Pere Rovira | 119|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 85013 | Casa Nova de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-montdois | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M62.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, que està orientada a migdia, i els ràfecs de llates sostinguts amb mènsules de fusta. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, mentre que el secundari s’organitza en una sola planta. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. Les finestres tenen els ampits de pedra. La construcció està delimitada per un pedrís pla que l'envolta. A l'extrem nord-est de l'edifici destaca una arcada de mig punt bastida amb pedra i maons que dóna accés al jardí de la banda de tramuntana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada irregularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-98 | Camí del Quer - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A mitjans dels anys 80 del segle XX, l'edifici era la seu d'un dels centres de desintoxicació de l'associació El Patriarca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9810500,2.4787300 | 456817 | 4647804 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7871.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7884.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7882.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 86259 | Casadevall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casadevall-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ADILLÓN, Miquel (1984). “El tresor de l’Om”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any V, núm. 16, p. 12-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M50.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>397, 469, 471.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta irregular, adaptada al desnivell del terreny i formada per diversos volums adossats. Els volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, que està orientada al nord-est. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La llinda del portal d’accés està gravada amb l’any 1652 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina. La finestra del seu damunt té el mateix any gravat a la llinda. També hi ha una espitllera. Adossat a l’extrem de ponent de la façana principal hi ha un volum de planta semicircular amb dues petites obertures. La façana de llevant presenta un porxo sostingut amb pilars de pedra i la de migdia té una terrassa al nivell del pis. Al seu costat hi ha alguna espitllera bastida amb pedra, en un espai destinat al bestiar. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>A la banda nord-oest de la masia hi ha un volum rectangular en estat de reforma, que presenta el pis superior sostingut amb pilars de pedra. A la banda de tramuntana, en canvi, hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars. A la banda de llevant hi ha dos coberts de diferent mida, coberts amb una solera de llates i bigues de fusta. La construcción està bastida amb pedra desbastada disposada en filades i amb les cantonades embellides.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-146 | Camí ral dels Llancers - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, les primeres referències relacionades amb la construcció daten del segle XII. A finals del segle XV,<span lang='CA'><span><span><span><span> en el fogatge de l'any 1497, apareix mencionat un personatge anomenat 'En Casadevall' dins de la parròquia i terme de “Sant Johan de Fàbregues”. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareixen mencionats en 'Joan Casadevall' i “Gaspar Casadevall” dins del mateix terme i parròquia.</span></span></span></span></span> L<span><span><span>'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. Finalment, l</span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari (Joan Calm) estava desaparegut des dels primers dies del conflicte.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0226800,2.4962800 | 458298 | 4652417 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-1017480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-1017492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-1017496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-img0011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-img0015.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 84858 | Casal de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-montdois | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M59.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, que està orientada a ponent, i els ràfecs de llates sostinguts amb mènsules de fusta. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, mentre que el secundari s’organitza en una sola planta. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. De la façana principal destaca la finestra balconera del pis, que compta amb un petit arc de descàrrega apuntat superior, i al seu costat, una galeria oberta a dos vents i delimitada amb baranes de fusta. El volum secundari, adossat a la banda de llevant, està actualment adaptat com a garatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-92 | Pla de Montdois - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Segons la bibliografia consultada, la construcció comptava amb dues llindes datades l'any 1761 (portal d'accés i una finestra). Probablement fessin referència a una possible reforma de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9861400,2.4787500 | 456822 | 4648369 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7823.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 86246 | Casalliques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalliques | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M32.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 471.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 35.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En general, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb maons. La major part de les finestres tenen els ampits motllurats. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaca la finestra balconera del pis, d'arc rebaixat de grans dimensions i delimitada amb una barana de fusta. De la façana de tramuntana destaca una petita finestra bastida amb quatre carreus de pedra i situada a la planta baixa, i les restes d'una finestra tapiada al pis, que també estava bastida amb carreus de pedra. La façana de migdia presenta un petit porxo sostingut amb pilars de fusta i teulada d'un sol vessant, que protegeix la porta d'accés a l'interior. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions que la resta.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Adossat a l'extrem nord-est de l'edifici hi ha una petita construcció auxiliar de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzada en un únic nivell. A escassa distància al nord-est hi ha un altre volum auxiliar aïllat, en origen destinat al bestiar. És de planta quadrada, amb teulada de dues vessants i distribuït en dos nivells. Destaca l'obertura d'arc de mig punt situada al nivell superior i una corriola de ferro utilitzada per elevar les bales de palla i emmagatzemar-les al paller. Ambdues construccions tenen els paraments arrebossats i emblanquinats.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-133 | Pla de Casalliques - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, la masia apareix mencionada en alguns documents datats entre els segles XII i XVII procedents dels escrits de mossèn Fortià Solà, de Joan de la Guàrdia i d'altres fonts. Tenim notícia que fou una de les masoveries del mas Llorà. Entre els anys 2009 i 2020 aproximadament, la masia fou rehabilitada deixant l'aparell de l'obra vist i extraient el revestiment arrebossat que cobria els paraments. En l'actualitat està destinada al turisme rural.</p> | 42.0444700,2.4760500 | 456638 | 4654846 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8671.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8685.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8686.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 89128 | Casella de peons caminers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casella-de-peons-caminers | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 18-20.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 117, 119.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 146.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 388.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Hi ha diversos grafits als paraments. | <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos cossos adossats i situat en un dels vorals de la carretera. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en un sol nivell. El volum principal compta amb un ràfec de maons i llates de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció, tot i que a la façana principal està sostingut amb mènsules treballades. En general, les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments bastits amb maons. A la façana principal hi ha el portal d’accés i un altre portal de grans dimensions reformat i tancat amb una persiana metàl·lica. A les façanes laterals hi ha dues finestres protegides amb reixes de ferro i dos òculs emmarcats amb maons i situats a la part superior dels paraments. A nivell decoratiu, una sanefa rectilínia bastida amb maons disposats en escaire ressegueix la part superior de les façanes, per sota del nivell del ràfec del parament principal. A l’interior, l’espai és molt ampli i està cobert amb un sostre de maons sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol delimitat amb una filada de maons. Les cantonades també estan embellides amb maons. El volum secundari, adossat a la façana de tramuntana del principal, compta amb teulada d’un sol vessant i obertures rectangulars. Està bastit amb maons i presenta un revestiment arrebossat. Actualment està cobert d’abundant vegetació.</span></span></span></p> | 08901-171 | Carretera C-153, km. 31,3 | <p><span><span><span>Les caselles de peons caminers eren unes construccions destinades a l’allotjament dels <span lang='CA'>treballadors que s’encarregaven de la conservació de les carreteres, i de les seves famílies. La seva construcció i ubicació fou regulada l’any 1852, seguint una sèrie de models constructius predeterminats. E<span><span>l model més simple, que correspon a l’edifici que ens ocupa</span></span><strong><span><span>,</span></span></strong> fou establert l’any 1859 i podia allotjar dues famílies. Cal tenir en compte que l’any</span> 1849 ja es treballava en la construcció de la carretera que havia de comunicar les ciutats de Vic i Olot, la qual no va finalitzar fins a les primeres dècades del segle XX.</span></span></span></p> | 42.0319900,2.4630700 | 455555 | 4653467 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6756.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Casilla. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 86226 | Castell de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 459-460.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 30-39, 41-42, 48-49, 50.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 898-903.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U02.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 121-123, 210, 226, 233.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORDEIG I MATA, Ramon (1999). <em>Els comtats d’Osona i Manresa</em>. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, segona part (p. 628-629).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 389, 486, 487.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). <em>Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona)</em>. Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (1990). <em>La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI)</em>. Col. L’Entorn, 18. Vic: Eumo Editorial, p. 26, 27, 29, 100-102, 147, 189-190.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 79.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2017). “Organització territorial de l’administració politicomilitar al Collsacabra (S. X-XIII)”. <em>Ausa</em>, XXVIII, núm. 179, p. 156-158, 160, 161, 165, 166, 174-175, 184.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 82-84.</span></span></span></span></p> | XI-XVII | Enrunat. | <p><span><span><span><span>Les restes del castell de Rupit estan situades al bell mig del nucli urbà de la vila, dalt d'un penyal rocós de planta irregular. Es troba envoltat pels edificis que es van construir arran d’aquesta formació rocosa i està delimitat pels carrers del Fossar, Coll del Castell, Bac de l’Era i la plaça dels Cavallers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes conservades ocupen una superfície d'uns 300 metres quadrats. Es tracta de fragments de diversos murs bastits amb pedra desbastada de mida petita, alguns d’ells assentats damunt la roca natural del terreny. Destaca un mur situat a l’extrem nord-est del penyal, assentat a la roca. Presenta uns 5 metres d'amplada per 8 d'alçada i 2 de profunditat, està bastit amb carreus, sense cap obertura i compta amb un arc de descarrega que reparteix el pes de la construcció. També es conserven algunes restes de mur relacionades amb la muralla que tancaria la vila per la banda sud-est. Aquestes restes baixen des del castell per la banda de llevant, travessant el carrer del Coll del Castell i les cases del poble. A la part superior del turó hi ha algunes restes de murs interiors de l’edifici i, en diferents alçades, trams dels murs perimetrals que el delimitaven. La resta d’estructures es situen al subsòl tant del turó com de les cases situades a la seva part inferior (banda de llevant i migdia del turó). Algunes d’aquestes cases integren murs i estructures del castell, relacionades amb la muralla del recinte jussà. </span></span></span></span></p> | 08901-113 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span><span>Inicialment, el castell de Rupit era un dels punts de control territorial del castell de Fàbregues (juntament amb el castell de Fornils) donada la gran extensió del seu terme. El castell rupitenc integrava les parròquies de Sant Joan de Fàbregues i Sant Andreu de Pruit. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb la construcció apareix en la venda d’unes cases situades prop del castell de Rupit, datada l’any 959. Posteriorment, l’any 1019, els marmessors del vescomte Ramon d’Osona fan donació del castell de Rupit al seu fill Bermon, vescomte també. L’any 1021, mitjançant el testament del vescomte, tenim notícia dels límits del castell. Limitava a orient amb el riu Amer, a migdia amb el coll d’Osor, a ponent amb el coll de Sau i a tramuntana amb dues muntanyes (la Roca de Cabrera figura també com a frontera). Finalment, encara dins del segle XI, el castell es torna a mencionar en el testament del bisbe d’Urgell Eribau o Eriball, fill del vescomte Ramon, datat l’any 1040. En aquest mateix any, un net del vescomte Ramon d’Osona esdevé el primer vescomte de Cardona, iniciant així la nissaga dels Cardona amb la inclusió de la jurisdicció del castell de Rupit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XII es documenten algunes mencions més al castell (anys 1131 i 1134), tot i que el més destacable és la formació de la vila de Rupit a finals de la centúria o a principis del segle XIII. És en aquest segle, concretament a partir de l’any 1276, que el castell passa a mans d’una branca secundària de la família vescomtal de Cardona, on els nous senyors ja no eren vescomtes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els documents del segle XIV ens permeten esbrinar que alguns dels membres de la família Cardona van residir al castell, fent-hi obres d’adequació. En la documentació de la primera meitat de la centúria consten deutes relacionats amb materials constructius i tasques de construcció per part d’obrers de Rupit. L’any 1369, el castell i el senyoriu de Rupit passen a mans de la família Cruïlles, que en seran els propietaris fins l’any 1681, quan es crea el títol de marquès de Rupit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1427, un fort terratrèmol amb epicentre a Olot va saccejar tota la zona afectant probablement el castell, tot i que no n’hi ha constància documental. Pels voltants de l’any 1462, els petits exèrcits de pagesos remenses dirigits per Francesc de Verntallat van atacar el castell i la vila de Rupit, dins del context de la guerra Civil catalana (1462-1472). És força probable que un cop finalitzada la guerra el castell fos abandonat, tot i que els documents referits al castell continuen durant el segle XVI i principis del XVII. També tenim constància que, dins del conflicte bèl·lic de la guerra dels Segadors (1640-1652), les tropes castellanes saquejaren i cremaren la vila de Rupit. Finalitzat aquest conflicte, les referències documentals de castell desapareixen. En darrer terme, l’any 1681 el rei Carles II crea el títol de marquès de Rupit i l’otorga a Francesc Antoni de Bournonville (el castell havia passat a mans d’aquesta família l’any 1658). En l’actualitat, Fabiola de Silva y Mora és l’onzena marquesa de Rupit.</span></span></span></p> <p>En darrer terme cal mencionar que, segons un capbreu datat l'any 1379, per entrar al recinte del castell hi havia el portal de Sant Joan. La seva localització no s'especifica, tot i que podria estar situat entre les cases de can Bigorra i can Xicó. Al mateix temps, i a mode d'hipòtesi, es creu que hi havia un altre portal d'accés al recinte tancat de la vila, el qual estaria situat al carrer del Manyà.</p> | 42.0245100,2.4664300 | 455828 | 4652635 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-1017092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img4401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img4530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img5422.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN|BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1760|1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 89610 | Castell de l'Envestida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lenvestida | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 48-49.</span></span></span></span></span></p> | <p>Turó encinglerat format per roques de grans dimensions, dibuixades per les fisures que caracteritzen aquesta formació rocosa. La seva disposició recorda el perfil d'un castell, tot i que no ha estat mai cap fortificació roquera ni hi ha cap acció antròpica a la zona. La part superior està formada per dues grans lloses de pedra, amb unes impressionants vistes de la cinglera i els seus contorns. El nom prové d'una llegenda relacionada amb una lluita entre les forces del bé i del mal.</p> <p><em>.</em></p> | 08901-247 | Solana de Pujolràs - Rupit | 42.0196200,2.4797900 | 456931 | 4652085 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-img6132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-1017467.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-1017138.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: castell de la Bastida. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 86258 | Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellet | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M49.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 396, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Tancaments degradats i obertures tapiades. Estat d'abandonament. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta irregular, adaptada al desnivell del terreny i formada per dos grans cossos adossats i diversos volums auxiliars. Els volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, que està orientada a llevant. Estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, algunes de fusta. De la façana principal destaca la finestra amb permòdols del segon pis i una espitllera a la planta baixa. L'accés es fa mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit amb maons. La façana de migdia compta amb una llinda amb relleu d'arc apuntat i diverses finestres tapiades. Els volums auxiliars, disposats a les façanes de migdia i ponent, són rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en una planta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Davant la façana principal hi ha una antiga bassa rectangular i un pou circular bastit amb pedra i amb la coberta de lloses planes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda nord-oest de la masia hi ha l'antiga masoveria, semireformada. Presenta una planta rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. A la banda de ponent hi ha dos coberts de diferent mida, coberts amb una solera de llates i bigues de fusta. Està bastida amb pedra desbastada disposada en filades i amb les cantonades embellides.</p> | 08901-145 | Pla de Castellet - Rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Castelet de la Singlera' dins de la parròquia i terme de “Sant Johan de Fàbregues”. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Bertomeu Castellet' dins del mateix terme i parròquia. Posteriorment, l</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></p> | 42.0213700,2.4897200 | 457754 | 4652275 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9974.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9992.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9985.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9998.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 89149 | Cementiri de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-pruit | <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 200, 206, 207, 209, 210.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Recinte aïllat de planta rectangular, delimitat per un mur bastit en pedra que presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, amb les cantonades embellides amb carreus i rematades amb uns cubs coronats amb orles, tot de pedra. El cub situat a la banda sud-est està gravat amb la data 1832. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta un portal d'accés emmarcat amb carreus de pedra i rematat amb els mateixos cubs. La porta és de ferro, de dues fulles batents amb barrots, l’any 1906 i coronada amb una creu llatina. L’espai interior s’organitza mitjançant quatre parterres vegetals de planta quadrada, que delimiten els dos carrers principals en forma de creu. Al bell mig hi ha una creu llatina de pedra assentada damunt d’un pilar amb el basament motllurat. Està datada amb la següent inscripció: “ANY 1906”. Al fons del recinte, integrats en aquestes parterres, hi ha dos pinacles de pedra. Els blocs de nínxols, de planta rectangular i amb teulades d’un sol vessant, estan disposats a banda i banda del recinte, amb tres nivells de nínxols a cada bloc. Al fons hi ha un petit volum destinat als cadàvers, que compta amb un portal d’accés d’arc de mig punt bastit amb maons. En aquesta part, sota el bloc de nínxols, hi ha una sèrie de sepultures al subsòl tapiades amb làpides de pedra, datades entre els segles XVIII i XIX i gravades amb motius funeraris. Just a l’entrada al recinte, un cop traspassat el portal d’accés, hi ha dos xiprers a banda i banda.</span></span></span></span></span></p> | 08901-186 | Nucli urbà de Pruit | <p><span><span><span>Antigament, el cementiri de Pruit estava ubicat davant de l’església de Sant Andreu. Tenim notícies que l’any 1599, durant la visita pastoral efectuada a l’església de Sant Andreu, es va ordenar que es construís una creu al bell mig del fossar. L’any 1710, el mur del recinte fou rehabilitat per evitar que el bestiar hi pogués entrar. Posteriorment, l’any 1906, el cementiri fou traslladat a la seva ubicació actual.</span></span></span></p> | 42.0424400,2.4543300 | 454839 | 4654632 | 1906 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6894.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6914.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml