Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84335 | Cançó de les noies de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-les-noies-de-rupit | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra. Paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 52-53.</p> | XX | <p>'Les noies de Rupit</p> <p>se'n van a pixar al riu,</p> <p>i els de Susqueda es queixen </p> <p>que en comptes d'aigua baixa lleixiu'.</p> | 08901-9 | <p>Aquesta estrofa la cantava la gent gran de Rupit amb la música de la cançó 'En Pere Gallerí'. La lletra fa referència a la rivalitat entre el poble de Rupit i Susqueda, abans que aquest darrer estigués submergit dins les aigües del pantà del mateix nom (recordem que la riera de Rupit desguassava al riu Ter, en aquesta mateixa població).</p> <p> </p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84336 | Costum de les llevadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-llevadores | <p>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 55.</p> | XX | Ja no es fa | <p>Antic costum rupitenc relacionat amb les llevadores que assistien els parts de les dones del municipi. S'encenia una gran foguera davant de la porta de la casa del nadó i, al seu voltant, el padrí disposava unes quantes monedes destinades al pagament de la llevadora. Si aquesta considerava que no eren suficients, manifestava que no s'hi veia fins que la quantitat de monedes afegides la satisfés.</p> | 08901-10 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84337 | Costum del bateig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-bateig | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 64.</span></span></span></p> | XIX-XX | Ja no es fa | <p>Antic costum rupitenc relacionat amb la cerimònia del bateig. Mentre la comitiva era a l'església, el pare del nadó encenia una foguera davant de la porta de la casa. Tornant de la cerimònia, tots els assitents al bateig havien de passar prop de la foguera abans d'entrar a la casa.</p> | 08901-11 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons el folklorista català Joan Amades, la foguera responia a un vell ritu de purificació. És força probable que, en altres temps, la cerimònia del bateig es reduís simplement a la foguera. | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 84338 | Costum de les noces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-noces | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 334.</span></span></span></p> | XIX-XX | Ja no es fa | <p>La vigília del casament, el jovent de Rupit untava la porta de la casa de la núvia amb greix de llop per donar-li sort.</p> | 08901-12 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84339 | La barrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barrera | <p>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). <em>Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 21.</p> | XX | Ja no es fa | <p>Antic costum rupitenc relacionat amb la cerimònia de les noces. Un cop casats, quan els nuvis sortien de l'església, els joves de Rupit posaven cordes estirades amb cistells penjats a la porta del temple, de tal manera que creaven una barrera. Els nuvis no podien passar si no posaven diners a cada cistell.</p> | 08901-13 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84340 | Averany de la mort de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/averany-de-la-mort-de-pruit | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 486.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Antiga creença de Pruit relacionada amb la mort. Es creia que hi havia galls que ponien ous negres dels quals en naixien uns mals esperits que assolaven les cases i feien morir als seus residents.</p> | 08901-14 | 42.0424200,2.4555800 | 454942 | 4654629 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 84347 | Dita de Rupit 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-1 | <p>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</p> <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</p> | XX | <p>'A Rupit, ben pagat i mal servit'.</p> | 08901-15 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 84348 | Dita de Rupit 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-2 | <p>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</p> <p>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 169, 208.</p> <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</p> | XX | <p>'A Rupit, molta gana i poc delit'.</p> | 08901-16 | <p>Aquesta dita era utilitzada pels habitants de Pruit en relació als seus veïns de Rupit. En origen, la dita estava relacionada amb una dona pobra de la contrada que, de tant en tant, anava a captar per les cases de Pruit i Falgars. L'anomenaven l'Espineta de Rupit i tenia fama d'anar a captar cansada i sense ganes de treballar. D'aquí la dita original: 'L'Espineta de Rupit, molta gana i poc delit'.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84414 | Dita de Rupit 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-3 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'A Rupit, molta panxa i poc melic'.</p> | 08901-17 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 84416 | Dita de Rupit 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-4 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 52.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'A Rupit, no s'hi entra ni per mar ni per terra'.</p> | 08901-18 | <p>Aquesta dita fa referència al fet que, antigament, el poble de Rupit només tenia tres accessos al clos murallat: el Coll del Castell, la Davallada i el carrer de la Barbacana. Tots tres estan assentats damunt la penya, de manera que només trepitjant roca podies accedir a l'interior de la vila.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84417 | Dita de Rupit 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-5 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 519.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'Rupit, poble ardit, però ensopit'.</p> | 08901-19 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 84418 | Dita de Rupit 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-6 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'El que passa a Madrid passa a Rupit'.</p> | 08901-20 | <p>Aquesta dita fa referència al fet que, si fa no fa, a tot arreu passen les mateixes coses.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84420 | Dita del dinar de Pruit i Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-dinar-de-pruit-i-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 53-54.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'A Pruit toquen quan el tenen cuit. A Rupit, quan l'han paït'.</p> | 08901-21 | <p>Aquesta dita fa referència al fet que, antigament, als pobles rurals, es feien uns repics de campana per anunciar l'hora d'anar a dinar. A Rupit, aquest senyal deixà de tocar-se l'any 1979 amb la marxa de mossèn Josep Molas i la seva germana Carme, que també feien de campaners.</p> | 42.0238000,2.4651800 | 455724 | 4652557 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89185 | Llegenda del castell de l'Envestida i el gorg de la Trapa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lenvestida-i-el-gorg-de-la-trapa | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 186-188.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 48-49.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb les forces del bé i del mal, i les seves conseqüències damunt la gent de la contrada. Segons la llegenda, el dimoni predicava les seves consignes des del cim del penyal anomenat castell de l’Envestida o Bastida. L’arcàngel Sant Miquel (patró del poble) provà d’aturar el maligne ocupant aquest cim, iniciant-se d’aquesta manera una lluita aferrissada entre tots dos. El dimoni es va precipitar cinglera avall, mentre Sant Miquel el perseguia, fins al gorg de la Trapa, situat sota el salt de Sallent. El dimoni es va esmunyir a l’interior del gorg, tornant d’aquesta manera de cap a l’infern. Com a resultat d’aquesta lluita encara es conserven les urpades i petjades del dimoni a les parets de la cinglera.</span></span></span></p> | 08901-187 | 42.0195300,2.4797100 | 456924 | 4652076 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89185-1017468.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89185-img6294.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses versions d’aquesta llegenda, si bé és cert que tant el castell de la Bastida com el gorg de la Trapa es repeteixen en totes elles geogràficament parlant. En una de les versions, els dos personatges s’estimben pel grau de la Donada. Una altra situa l’estimbament pel salt de Sallent i, una tercera versió, fins i tot per l’escaleta de Sallent. També s’explica que Sant Miquel va intentar mesurar la fondària del gorg amb un roc lligat a una corda gruixuda. De l’interior de l’aigua, una veu li va dir que no trobaria pas mai el fons. | 98|119|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89205 | El collet de Pixanúvies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet-de-pixanuvies | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 357, 1185.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 30-32.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 166.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. </span><span>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 368-369.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda que dóna nom al collet de Pixanúvies, situat damunt del mas Renyins de Pruit. L’hereu del marquès del Prat de Sant Esteve d’en Bas no trobava cap noia per casar-se. Entre el capellà d’en Bas i el rector de Falgars, a petició del marquès, varen trobar una canditada, la pubilla del mas Alou de Pruit. L’inconvenient era que la noia festejava amb un pastor de Pujolriu. Malgrat això, els pares de la noia decidiren casar-la amb l’hereu del marquès a l’església de Falgars, tot i la oposició de la pubilla. El dia del casament, la comitiva de la núvia marxà a cavall cap a Falgars passant pel camí de Renyins. Un cop arribats al collet situat damunt de la masia, la núvia va aturar la comitiva per poder fer les seves feines darrera d’uns matolls. Força estona després, al veure que la núvia no tornava, l’anaren a buscar però ja no la trobaren. Aquesta absència s’interpretà com una fugida coordinada amb el pastor de Pujolriu. Es creia que la núvia s’escapà per un corriol camuflat per la vegetació i s’amagà en una cova situada prop de la casa del Grau, on l’esperava el seu estimat. Temps després, la parella es casà i marxà cap a França, tot i que també es deia que es van quedar per aquesta zona.</span></span></span></p> | 08901-188 | 42.0627800,2.4592300 | 455259 | 4656888 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses versions d’aquesta llegenda, si bé és cert que el collet de Renyins o de Pixanúvies es repeteix en totes elles geogràficament parlant. | 98|119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89206 | El campanar de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-campanar-de-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 57-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 66-67.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'¡Mireu-lo! ¡Que ardit! / ¡Com tramuntana els cingles, / amb aquell delit, / el campanar de Rupit!</p> <p>Els murs del castell / fan via de caure, / i, humils, al peu d'ell / es proben d'ajaure.</p> <p>Quan no en resti res, / parlarà amb veu forta / a ne'l Cabrerès / d'una raça morta</p> <p>sota el pes del temps / que tot ho trasbalsa, / i palesa ensems / que esta vida és falsa.</p> <p>Ara canta i riu / amb les llars amigues, / que al seu pau fan niu, / mateix que formigues,</p> <p>i s'arrapen fort / a n'els grenys de roca / que a dret i a tort / van badant la boca.</p> <p>Quin estrany concert / el de tot el poble, / desigual, incert, / que es gira i es dobla,</p> <p>traspassa l'afrau / amb una camada, / si cau, si no cau / trespol i teulada,</p> <p>i salta el pendís, / com la cabra isarda, / mes sempre submís / al cloquer que el guarda.</p> <p>Aquest, dolç aimant, / amb sa ombreta fina / el va amoixainant / quan el sol camina;</p> <p>i es mira els horts seus, / i les escalades / de petits conreus / als pujols penjades,</p> <p>i el noc del torrent / que a estones rondina, / quan mol el forment / i el torna farina,</p> <p>i els negres pilers, / que, com una plaga, / capolen sencers / els faigs de l'obaga,</p> <p>deixant arranats / costers i clotades / desesperançats / de noves tanyades.</p> <p>De tot passa els ulls, / i en lliga la història / que guarda en els fulls / de sa gran memòria.</p> <p>Recorda el temps vell / d'aquell senyor noble, / marquès del castell, / reietó del poble;</p> <p>recorda una gent / ara folla en guerra / per al salvament / dels furs de la terra,</p> <p>i adés de genolls / en pregària blana / damunt els rostolls, / al toc de campana.</p> <p>I aquells bons costums / del gipó i la pipa, / que es perden com fums / que el nou temps dissipa,</p> <p>i la processó / de Setmana Santa, / amb el Centurió... / si en feia de planta!</p> <p>i el timbal famós / de notes agudes, / i el to rogallós / del parlar de Judes,</p> <p>i el Jesús de l'hort, / i el dring de cadenes... / de tot fa record / en hores serenes.</p> <p>Així, benplantat, / sense arruga encara, / el front assenyat / i la veu ben clara,</p> <p>per hereu pagès / d'una coromina, / no li falta més / que la barretina.</p> <p>¡Com torreja airós / damunt el paratge / i el penyal rocós / i el vell ermitatge,</p> <p>i aquell mont blavís / que al bell lluny s'albira, / i el proper pendís / i l'altra rovira!</p> <p>¡Que n'és d'eixerit! / com la gent del poble / té gana i delit / el campanar de Rupit'.</p> | 08901-189 | 42.0238200,2.4652700 | 455731 | 4652559 | 1933 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89206-img6471.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dr. Fortià Solà | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89233 | El gegant de l'Agullola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gegant-de-lagullola | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 189.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 44-45.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2011a). “Llegenda de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 27.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSQUETS, Blanca (2011). “Els paquets de vent”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 28-31.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb la formació de l’emblemàtica Agullola de Rupit. Antigament, la regió estava assolada per la presència d’un cruel gegant que robava bestiar i espantava la gent, arribant al punt de matar alguna persona. La gent de la contrada, esporuguida, invocà l’ajuda divina i Déu els envià l’arcàngel Sant Miquel per desfer-se del gegant, que no era altre que el dimoni. Un dia, Sant Miquel i el gegant iniciaren una lluita aferrissada que, finalment, guanyà el sant. Abans de tornar a l’infern, el gegant va posar un peu damunt del cingle del Far i l’altre al pla Boixer, clavant la seva espasa damunt del cingle de Sant Joan de Fàbregues, que es partí formant la penya de l’Agullola. Finalment, el gegant es llançà a l’interior del gorg de la Trapa, tornant d’aquesta manera a l’infern.</span></span></span></p> | 08901-190 | 42.0043800,2.4836900 | 457243 | 4650391 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89233-1017463.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen algunes variants d’aquesta llegenda que l’entronquen amb la del castell de l’Envestida i el gorg de la Trapa. Per contra, en una altra de les versions, el gegant és bo i molt estimat a la contrada. Abans de marxar de la zona, com a record de la seva estada, clava un cop de destral al cingle de Sant Joan de Fàbregues, creant d’aquesta manera l’Agullola. Finalment, una altra de les llegendes relacionades amb l’Agullola, li atribueix la capacitat de desfer problemes llançant-los embolicats en paquets de vent. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89235 | El salt de la Pujolrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-pujolrassa | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 183-186.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 55-56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 42-43.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb la masia de Pujolràs, situada als peus del castell de l’Envestida, damunt de la cinglera i prop del salt del Gravet. La mestressa de la masia volia fer desparèixer el seu marit. Anava sovint a l’església de Sant Joan de Fàbregues a pregar al sant que se l’emportés. Un dia, l’escolanet del temple la va escoltar i, amagat darrera del retaule, li contestà “botifarres i ous fregits, fan perdre la vista als marits”. El marit, assabentat dels plans de la seva muller, fingia que s’anava quedant cec fins que un dia li digué a la dona que no valia la pena viure en aquelles condicions i que l’ajudés a morir. Li va demanar que l’empenyés daltabaix del cingle, oferta que ella declinà fingint-li amor etern. Llavors, el marit li va dir que li taparia els ulls amb un mocador i així no veuria com ell queia pel cingle. Marxaren tots dos cap a la cinglera, ell situat al marge i ella darrera seu amb els ulls envenats. Quan la dona el va empenyer amb totes les seves forces, ell es va esmunyir i ella va caure al buit, estavellant-se al fons del penya-segat.</span></span></span></p> | 08901-191 | 42.0192300,2.4819200 | 457107 | 4652041 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89235-img6132.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen algunes variants d’aquesta llegenda, com per exemple que la dona tenia un amant i per això volia desfer-se del marit, o bé que fou el rector de Sant Joan de Fàbregues ni no pas l’escolanet el que aconsellà a la muller. En algunes versions, el marit s’assabenta dels plans de la dona a través d’aquests religiosos i, en d’altres, és una veïna la que alerta al marit (després que la mateixa muller li expliqui a la veïna). | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89237 | La torre del moro del castell de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-moro-del-castell-de-rupit | <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BORBONET I MACIÀ, Anna (1994). “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any X, núm. 32, p. 6-7.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 902, 903.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda molt coneguda relacionada amb el castell de Rupit. El castell estava ocupat pels moros, que es trobaven asetjats pels cristians des de feia temps. Segons conten, des de la torre sortia una mina subterrània que desembocava a la vall d’Aro. Una nit, davant la imminent derrota dels àrabs, aquests fugiren per la mina sense fer soroll i s’embarcaren en vaixells fugint cap a la seva terra. Els cristians continuaren guerrejant durant uns quants dies més, fins que es van adonar que ningú responia als seus atacs i així van poder entrar al castell.</span></span></span></p> | 08901-192 | 42.0244600,2.4663000 | 455817 | 4652630 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89237-img5423.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En una variant de la mateixa llegenda, els moros havien ensinistrat un gat que utilitzava la mina per a anar a pescar i, d’aquesta manera, portar-los peix de la costa. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89245 | L'auca de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lauca-de-rupit | XX | <p>'De Catalunya, lo millor, és / Guilleries i Cabrerès.</p> <p>No us sabrà greu d'haver sortit / per passar un dia a Rupit.</p> <p>Si amb un turisme aneu / aviat hi arribareu.</p> <p>I si no en Pous sense parar / desde Vic i Manlleu us hi portarà.</p> <p>El campanar, quan arribeu / és lo primer que veureu.</p> <p>Tot de pedra, i molt revell / ben tallada, sense escantell.</p> <p>Un pont penjat, amatent / per atrevessar un petit torrent.</p> <p>Bon pa, coca ben feta, / carquinyolis, hi ha a la fleca.</p> <p>A les botigues hi trobareu / qualitat i a bon preu.</p> <p>El carrer del Fossar, ja està dit / és el més típic de Rupit.</p> <p>Quan la missa s'ha acabat / a la plaça hi ha mercat.</p> <p>De parades no n'hi ha / però sabreu tot al preu que va.</p> <p>Conills, godalls, gallines i ous / porcs i xais, vaques i bous.</p> <p>A ca l'Ample hi trobareu / més del que us imagineu.</p> <p>'L'Hort d'en Roca', per menjar / és de lo millor que hi ha.</p> <p>Bon conill, bon arròs / podreu menjar a 'El Repòs'.</p> <p>Si voleu menjar com cal / aneu a la 'Fonda Marsal'.</p> <p>Bona teca, bona vedella / trobareu a la 'Fonda Estrella'.</p> <p>Per menjar a ca l'Estragués / no es pot demanar res més.</p> <p>Al carrer del Fossar hi ha un racó / amb bona teca i gros porró.</p> <p>Carraguell diuen que és la font / amb l'aigua més fresca del món.</p> <p>D'aigua, Rupit, n'està molt bé, / bona, fresca i per poc calé.</p> <p>El Saltiri, a poc tros de camí / ni ha bona aigua i perfum de pi.</p> <p>St. Joan, romànica ermita / que del cel és bona fita.</p> <p>L'Agullola, sobre el pendís / és un tros de paradís.</p> <p>Per caminar i fer excursions / en trobareu per tots cantons.</p> <p>A la Devesa podeu anar / tot passejant i fer un bon dinar.</p> <p>El santuari de la Salut / de tothom tan conegut.</p> <p>El far, també visiteu, / és lla millor obra de Déu.</p> <p>L'ermita de Cabrera / penjada sobre la cinglera.</p> <p>Aquestes excursions fer podreu / si amb nosaltres us quedeu.</p> <p>Desitjant us hagi agradat / esperem que torneu aviat.</p> <p>Bon camí, bona via / i si Déu vol: Fins un altre dia'.</p> | 08901-193 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 1980 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89245-img7727.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Banús (lletra i il·lustracions) | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89248 | Santa Llúcia de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-de-rupit | XX | <p><span><span><span><span>“En un poble de Catalunya / a on l’alba hi besa amb la seva llum / a on les muntanyes fan rodona / plenes de vida i de perfum, / canten la gent a Santa Llúcia / fent-li ofrena del seu cor / càntics de glòria i alabança / amb el seu més tendra amor, / com les muntanyes rodones / nosaltres també et farem / estirant els nostres braços / quan la sardana et ballarem</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ho! Santa Llúcia, goig de Rupit / dona aquest poble cristià i petit / gràcia de la teva llum / que del cel ha florit, / de tots llocs arriba aquest poble tota la gent / per veure a Santa Llúcia, / les sardanes a Rupit van a ballar / el jovent cantant somrient / i quan salten la cobla / puja fins dalt del cel / el vell cant català / i fins dins la capelleta / sembla ja que Santa Llúcia vol també saltar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aire que passa, s’emporta / del seus vells càntics, tot el seu só / el va escampant per les muntanyes / que també cantem amb el ressò / una cançó per Santa Llúcia / que es l’aimada de Rupit / una cançó que tots la porten / molt en el fons del seu pit / com les muntanyes rodones / nosaltres també et farem / estirant els nostres braços / quan la sardana et ballarem”.</span></span></span></span></p> | 08901-194 | <p>Aquesta sardana es va estrenar a Barcelona el 10 de setembre de l'any 1966. </p> | 42.0208100,2.4722000 | 456303 | 4652221 | 1966 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89248-santa-llucia-de-rupit-sardana-pere-lloveres-partitura-sheet-music-casa-beethoven-barcelona-001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pere Lloberas i Miró (música i lletra) | La imatge ha estat extreta de l'espai web de la Casa Beethoven. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89647 | Dita de la Casassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-la-casassa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 123.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'L'Om, els Esqueions i la Jaça, tots tres del puta d'en Casassa'.</p> | 08901-280 | 42.0411100,2.4793900 | 456912 | 4654472 | 08901 | Rupit i Pruit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta dita fa referència a les propietats relacionades amb el mas de la Casassa, que fou una de les pagesies més grans del terme de Rupit i Pruit i del Collsacabra. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 89656 | Camí ral de Vic a Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-olot-1 | <p><span><span><span><span>ALBAREDA, Joaquim; FIGUEROLA, Jordi; MOLIST, Miquel; OLLICH, Imma (1984). <em>Història d’Osona</em>. Col. L’Entorn, 5. Vic: Eumo Editorial, p. 474, 475.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A04.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CROSAS, Jaume (2009). “Mapa del camí ral de Vic a Olot”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 61, p. 18-19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT I GAROLERA, Jaume (2014). “La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 948, 950, 956, 958, 961, 962.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLOBET, Salvador (1963). <em>Guilleries, Collsacabra, S. Pere de Casserres, Rupit, El Far, Sant Romà de Sau, Castanyet, Coll de Ravell. Mapa topográfico y notas por el Dr. Salvador Llobet</em>. Granollers: Editorial Alpina, p. 19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 142-143, 145.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2009). “Els camins medievals al Collsacabra-II. Tipus de camins que s’estenen per tot el territori”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 10-11.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2010). “Els camins medievals al Collsacabra-III. Relació entre els grans camins i el poblament”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXI, núm. 63, p. 9-10.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SEVILLA, Rafael (2006). “Recuperació i rehabilitació del camí ral de Vic a Olot”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 55, p. 8-11.</span></span></span></p> | X-XX | <p><span><span><span>El camí ral de Vic a Olot s’endinsa dins del terme municipal de Rupit i Pruit per la banda nord-oest, a través del solell de Comajoan cap al coll sa Cabra (situat damunt de la masia del Colomer). Aquest tram discorre per sota del cingle d’Aiats, ascendint normalment sobre la roca del terreny que aflora en diversos llocs. En altres llocs, el camí no supera l’amplada d’un corriol. El traçat continua carenejant la serra de Mateus, amb el tram empedrat dels Alous, fins al grau Xic. En aquest punt, el camí es desvia en direcció nord a través d’unes petites marrades amb restes de vorals i talussos. En aquest punt, el descens és lleu i s’hi localitza un altre tram de calçada amb un talús de pedra seca, cobert per la vegetació existent, fins a arribar a la masia de la Serra. Després de creuar la finca, passant pel bell mig de les construccions d’aquest mas, el camí travessa la carretera de Falgars d’en Bas cap a l’Hostalot, pasant per davant de la façana principal de la masia (en l’actualitat, aquest tram es desvia per un camí artificial que voreja la casa per la banda de llevant). Des d’aquest punt s’enllaça amb el primer tram empedrat original del camí, just abans d’arribar a la baixada del pont de l’Hostalot. Aquest tram té una amplada d’entre 6 i 7 metres, amb trencaigües i delimitada amb guardarodes monolítics. A la zona central del pont, la calçada s’estreny fins a 1,80 metres. Passat el pont, el camí està empedrat mitjançant llambordes i lloses disposades a plec de llibre, amb grans lloses quadrangulars i els propis afloraments de roca de la zona, arribant fins pràcticament a l’entrada de la finca de l’hostal del Grau. En origen, el camí passava per davant la façana principal de l’edifici, tot i que actualment es desvia per fora de la finca vorejant uns camps fins al costat nord-est de la casa. En aquest punt, el traçat enllaça amb el recorregut original i s’inicia l’abrupte descens de les Marrades del Grau, que salva el desnivell existent entre l’altiplà del Collsacabra i la plana d’en Bas, el denominat grau d’Olot. El tram de les Marrades finalitza a la font de les Marrades, punt des del qual el camí entra dins del terme municipal de la Vall d’en Bas.</span></span></span></p> | 08901-286 | A la banda de tramuntana del terme municipal - Pruit | <p><span><span><span>El camí ral entre Vic i Olot va ser durant molts anys l'única via de comunicació entre les comarques d'Osona i la Garrotxa. Tot i que hi ha constància d’una via romana que de Barcelona pujaria cap al Collsacabra, per després travessar la vall d’en Bas cap al pla d’Olot,no es pot assegurar que seguís el mateix traçat que el camí ral de Vic a Olot. Segons alguns autors, la via que creuava el Collsacabra era la <em>strata francisca</em> o camí de França. Aquesta via, en època medieval, es convertiria en el camí que unia les viles de Vic i Olot. Al segle XII, aquestes vies quedaren sota la jurisdicció del rei, passant a ser conegudes com “camí reial” o la seva contracció “ral”. Durant l'edat mitjana i moderna, el camí va assolir el seu màxim esplendor i va esdevenir una via de comunicació imprescindible per als comerciants i traginers, així com per les relacions socials entre els habitants de les dues zones. Els diferents conflictes bèl·lics ocorreguts entre els segles XVII i XX i el bandolerisme també actuaren damunt de la via. Durant la primera meitat del segle XVIII, el camí ral fou refet, construïnt les Marrades del Grau (1729-1731). Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, amb la construcció de noves carreteres, el camí va caure en desús i es va utilitzar principalment com a camí ramader.</span></span></span></p> | 42.0638500,2.4381300 | 453514 | 4657018 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img8472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img8338.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89304 | Fons documental de Rupit i Pruit a l'Arxiu Comarcal d'Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-comarcal-dosona | <p><span><span><span>VERDAGUER, Angelina (2013). “El llegat de Quirze Parés a l’Arxiu Comarcal d’Osona”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 33, núm. 68, p. 15-16.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Fons documental de Rupit i Pruit custodiat a l'Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS). La documentació està inventariada dins de les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIV i XX. Es tracta d'un total de 18 fons documentals, d’entre els que destaquen el de la família Vila, els Pinosa i Perariera d’Alboquers i el Vilar de Pruit (ACOS80-119), la documentació més significativa i antiga del qual fa referència al mas Vilar de Pruit, o el d’en Quirze Parés i Ganyet (ACOS80-56), autor de <em><span><span>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</span></span></em><span><span>. </span></span>En general, entre la documentació escrita hi ha escriptures, rebuts, capítols matrimonials, processos judicials, etc. Pel que fa a la documentació gràfica hi ha diapositives en color, fotografies en paper en blanc i negre/color, postals i programes de les festes majors del municipi, entre d’altres.</span></span></span></p> | 08901-196 | Arxiu Comarcal d'Osona. Carrer de l'Era d'en Sellés, 6, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’Arxiu Comarcal d’Osona va rebre en dipòsit, en data 19 d’octubre de 2012, el fons Quirze Parés i Ganyet. Alhora, el fons de la família Vila, els Pinosa i Perariera d’Alboquers i el Vilar de Pruit, va ingressar a l’ACOS mitjançant una donació a principis de l’any 2015. | 94|98|119 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 86270 | Fons documental de la Notaria de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-notaria-de-rupit | <p><span><span><span><span>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2000). “Els arxius de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d’història i cent anys de concentració de fons”. <em>Lligall</em>, 16.</span></span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons de la notaria de Rupit es conserva actualment a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV) i forma part de l’Arxiu Notarial de Vic (ANV), que està custodiat a l’ABEV des de principis de 1939. El seu àmbit d’actuació és, majoritàriament, el terme dels castells de Rupit i Fornils, tot i que també hi ha diversa documentació relacionada amb els pobles veïns. El fons està organitzat per notaris i volums, dels més antics als més moderns (ANV 897 i ANV 1143), i està datat entre els anys 1379 i 1835, amb un total de 282 unitats documentals. La majoria de volums anteriors al segle XVIII són en format quart (si bé també hi ha alguns llibres en format foli), mentre que tots els volums a partir dels anys 1711-1715 són en format foli. Alhora, també n’hi ha tres en octau. La majoria estan enquadernats en pergamí i numerats. Pel que fa a la llengua, el llatí és l’idioma habitual fins l’any 1755. Els documents comencen a redactar-se en català a partir del novembre de l’any 1755. L’ús del castellà és estrany, ja que només l’observem en documents que afecten la universitat del terme a partir de 1717, coincidint també amb els Decrets de Nova Planta. El primer document en llengua castellana és un sindicat del terme de 25 de juliol de 1717. La llengua catalana va utilitzar-se fins a l’extinció de la notaria el 1835. Es tracta d’un fons tancat, ja que la institució productora va deixar d’actuar el 1835, tot i que hi ha volums notarials de Rupit en d’altres arxius (Arenys de Mar, Olot). La particularitat més important que presenta la notaria és que es troba fonamentada en un domini jurisdiccional, a diferència de la majoria de notaries de ciutats importants on l’autoritat ve donada pel rei o pel bisbe.</span></span></span></span></p> | 08901-157 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86270-dsc06336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86270-dsc06342.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86271 | Fons documental del mas Quatrecases de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-mas-quatrecases-de-pruit | <p><span><span><span><span>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 16-17, 109-122, 224-233.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Fons documental patrimonial relacionat amb el mas Quatrecases de Pruit. Consta de les cròniques i anotacions efectuades en quatre unitats documentals en suport paper (volum i lligall; quart i octau), escrites en català pels hereus d’aquest mas: en Joan Quatrecases (mort el 1745), el seu nét Vicenç Quatrecases i Costa (mort abans del 1792) i el fill d’aquest darrer, en Francesc Quatrecases i Coromina. Aquesta documentació està datada entre els anys 1686 i 1830, abarcant gran part de l’època moderna. Recullen informació relacionada amb la vida i les circumstàncies dels autors. Hi ha anotacions de caràcter econòmic, aspectes biogràfics dels autors i les seves famílies, així com esdeveniments i fets ocorreguts en l’àrea d’actuació dels autors (fenòmens meteorològics, astronòmics...). Alhora, tenint en compte que tant en Joan Quatrecases (1702-1719) com el seu nét Vicenç (1747-1748, 1759-1760) foren batlles del terme de Rupit en les dates anteriorment mencionades, les anotacions tenen el valor afegit d’incloure el període de la guerra de Successió, així com les relacions amb les comunitats veïnes, aspectes de policia i d’ordre públic.</span></span></span></p> | 08901-158 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0714900,2.4477800 | 454318 | 4657861 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86271-dsc06335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86271-dsc06343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86271-dsc06344.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89305 | Fons documental de Rupit i Pruit a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | XIV-XIX | <p><span><span><span>Fons documental de Rupit i Pruit dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta, sobretot, del fons relacionat amb la documentació generada per la parròquia de Sant Joan de Fàbregues (antic cap del terme), juntament amb la de la seva sufragània de Sant Miquel de Rupit fins l’any 1878. Està datada entre els segles XVI i XX, i formada per un total de total de 61 unitats documentals organitzades en quatre blocs i presentades en format paper i pergamí (volums i lligalls, folis i quarts). Aquests blocs corresponen als llibres sacramentals de baptismes (1575-1795), matrimonis (1575-1871) i defuncions (1575-1830). Dins dels fons de l'Administració hi ha documentació relacionada amb els aniversaris i celebracions (1501-1886), amb el Llibre de l'obra (1671-1766), amb les Visites pastorals i altres documents episcopals (1658-1721), amb la Consueta (1659-1790), amb els Comptes i les factures (1691-1835), amb els Llevadors de rendes, censals i capbreus parroquials (1601-1878), amb la Correspondència (1867-1887), amb la Confraria del Roser (1672-1835) i altre documentació vària (1601-1755). Pel que fa als Llibres notarials, la documentació abasta de l'any 1601 al 1800 en relació als manuals, del 1584 al 1798 pel que als capítols matrimonials, testaments (1523-1851), actes notarials (1501-1853) i processos (1790-1831). I en darrer terme, els Pergamins (1444-1639). Al mateix temps, i dins de l’administració del terme civil de Rupit recollida a la parròquia, hi ha el Llibre manifest de bolla per la taula de Rupit (1707-1710) i el Llevador de comptes de Rafel Puigderajols de Susqueda (1728-1735).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alhora, també hi ha custodiada tot un seguit de documentació referida a Rupit i Pruit i classificada en d'altres fons. En primer lloc, cal destacar el fons patrimonial de la família Quatrecases (1686-1830) i el fons documental de la notaria de Rupit procedent de l’Arxiu de la Cúria Fumada (1345-1707), així com el que procedeix de l’Arxiu Notarial de Vic (1379-1835). Dins de l’Arxiu de la Cúria Fumada, també destaca la documentació relacionada amb l’Escrivania de la cúria del marquesat de Rupit (s. XV al 1825). També cal mencionar el darrer quadern de baptismes de la parròquia de Sant Andreu de Pruit i de Sant Llorenç Dosmunts (1486-1509), pertanyents a la parròquia de Sant Julià de Vallfogona de Ripollès (cal especificar que la documentació de la parròquia de Sant Andreu anterior a l’any 1936 no s’ha conservat). Dins del fons de la Mensa Episcopal de Vic, destaca un testament sacramental del primer vescomte de Cardona Ramon Folch I en format pergamí, datat l’any 1086 i referent al castell de Rupit.</span></span></span></p> | 08901-197 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06340.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 86269 | Fons documental de Rupit i Pruit a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p><span><span><span>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg. 48, Reg. 1639; Perg. 363, Reg. 15273; Perg. 288, Reg. 12744; Perg. 276, Reg. 12747; Perg. 332, Reg. 17431; Perg. 220, Reg. 17784).</span></span></span></p> | XII-XVII | <p><span><span><span>Conjunt de sis pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya, relacionats amb la població de Rupit i datats en els anys 1295, 1302, 1305, 1315, 1499 i 1615. Els més destacats fan referència a una ratificació efectuada pel batlle de Rupit (1295) i a una venda relacionada amb un censal mort al notari del terme Gaspar Soler (1615). La resta estan relacionats amb diverses persones vinculades a la vila. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips.</span></span></span></p> <p> </p> | 08901-156 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto0.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89661 | Mare de Déu de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montdois | <p><span><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). </span><em><span lang='ES-TRAD'>Rupit, pàgines de la seva història</span></em><span lang='ES-TRAD'>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 79-82.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R34.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M60.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GARGANTÉ LLANES, Maria (2014). “L’activitat constructiva a Vic i comarca durant el segle XVIII: els Morató com a paradigma”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 1044.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 120.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 484, 486.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL FONT, Antoni pvre. (1973). <em>Història del Santuari de Montdois</em>. Barcelona: Col·lecció de Goigs “Santa Eulàlia”, núm. 81.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 87-89.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 1002-1003.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>VERDAGUER I FARRÉS, Josep (2013). “Reflexions sobre Montdois. “La catedral de les Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 69, p. 35.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Església de grans dimensions i d'una sola nau, amb un gran creuer transversal coronat amb una cúpula semiesfèrica i un absis carrat orientat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó amb llunetes, dividida en tres trams mitjançant arcs torals sostinguts amb unes pilastres amb els basaments i els capitells motllurats. Als murs laterals s'ubiquen les capelles laterals, dues per banda i obertes a la nau mitjançant arcs de mig punt amb les impostes motllurades. La cúpula està sostinguda amb unes grans petxines que descansen damunt d'unes pilastres decorades amb pintures murals de recent factura. L'absis està cobert amb un empostissat de fusta i compta amb un cambril sense accés amb la imatge de la Mare de Déu. A banda i banda de l'altar hi ha dos portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra, que donen accés a la sagristia, una cambra auxiliar i el cambril, tot i que aquest darrer no es va acabar de construïr. De fet, aquestes tres estances es troben innacabades. Als peus del temple hi ha el cor, que ocupa la part superior del pòrtic situat a la façana principal. A nivell decoratiu, una motllura rectilínia dentellada i un sòcol de pedra decorat recorren els murs laterals de l'absis i el creuer. A la nau, aquestes ornamentacions es repeteix en els capitells i els basaments de les pilastres. </p> <p>La façana principal presenta un gran atri porticat obert a l'exterior mitjançant tres arcs de mig punt adovellats i sostinguts amb pilars de pedra. Estan coronats amb una fornícula de mig punt amb la imatge de la Mare de Déu amb el Nen i emmarcats amb dues orles de pedra. L'espai interior de l'atri està cobert amb un empostissat de fusta, damunt del qual s'ubica el cor. El portal d'accés al temple és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una gran llinda plana monolítica, tot decorat amb una successió de motllures rectilínies. La resta del parament presenta finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Els finestrals que laterals situats damunt les capelles laterals tenen uns grans ampits motllurats.</p> | 08901-287 | Camps de Montdois - Rupit | <p><span><span><span><span>Tenim constància d’un temple relacionat amb la Mare de Déu de Montdois des de l’any 1263, per un establiment on es menciona la capella de Santa Maria de “Mont doys”, situada a la parròquia de Fàbregues. Posteriorment, en un document del bisbat datat l’any 1640, es fa menció de la “Capella de Nostra Senyora de Montdois” (Solà, 2006: 583). Poc després, per dues visites pastorals efectuades els anys 1687 i 1691, sabem que el temple era molt venerat per la gent de la contrada, tenia obrers i ermità i comptava amb un edifici adossat destinat a hostatgeria i casa de l’ermità. Aquesta construcció, que fou enderrocada durant les obres de rehabilitació dutes a terme l’any 2011, comptava amb una llinda gravada amb l’any 1667 i una altra amb la següent inscripció: “CE FEU LA PRESENT/ OBRA ESSENT OBRES/ HIASINTO AULET/ Y GASPAR SOLER. 1683”. També hi havia dues cisternes datades els anys 1673 i 1680. Sabem que l’església actual es començà a construïr amb les aportacions dels feligresos a mitjans del segle XVIII. Tenim constància documental que l’any 1746, en una visita pastoral, el bisbe manà que fessin la teulada per evitar que entrés la humitat. La construcció del temple finalitzà probablement vers l’any 1790, tot i que la seva monumentalitat va fer que quedés pràcticament sense ornamentació. De fet, aquesta mateixa monumentalitat és la que li donà el nom de la “catedral de les Guilleries”. Cal especificar també que, per les seves característiques arquitectòniques, alguns autors han atribuït la seva construcció a Josep Morató Codina o algú del seu entorn.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tenim constància de dues imatges de la Mare de Déu que havien estat al temple. Segons Fortià Solà, la primera era romànica i ingressà al Museu Episcopal de Vic l’any 1915. Fou reemplaçada per una imatge gòtica d’alabastre policromat, datada al segle XV i perduda durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1997, el santuari fou adquirit per l’ajuntament de Rupit i Pruit. El 2009 s’iniciaren les obres de restauració reparant la teulada, que es trobava a punt d’enrunar-se. La rehabilitació del temple fou inaugurada el 30 de maig de l</span>’any 2011 per l’aplec al santuari. En l’actualitat, tant l’aplec del santuari com la cantada de Nadales el 26 desembre són les festes anuals que s’hi celebren.</span></span></span></span></p> | 41.9858900,2.4815700 | 457055 | 4648340 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7820.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7791.jpg | Legal | Barroc|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que no s'ha pogut constrastar donat el mal estat de conservació de la pedra, dues obertures de la façana principal presenten les següents inscripcions: '1759 LA CARITAT ME A FETA...' i 'SE FEU LA PRESENT OBRE/ ESSENT OBRES JOSEP AULET/ JOAN SALA Y JAUMA VILA/ ANY 1790'.Altres noms relacionats amb l'edifici: santuari de Montdois, la catedral de les Guilleries. | 96|99|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 84435 | El Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coll-3 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R05.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M06.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 471.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada formada per tres cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. En general les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha dues finestres amb els ampits motllurats, la del pis amb guardapols integrat a la llinda. La llinda de la finestra del seu costat té unes motllures disposades a mode d'arc apuntat, amb el monograma de Jesucrist i una creu llatina central. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, organitzat en un sol nivell i destinat, en origen, al bestiar. A la banda de llevant, cobrint pràcticament la meitat de la façana principal, s'adossa el tercer volum o</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> cabana. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que està situada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat i un portal rectangular situat al seu costat, al qual s'accedeix mitjançant uns graons arrodonits. Del primer pis destaquen dues finestres rectangulars amb els permòdols motllurats d'estil goticitzant, i amb espieres inferiors. També destaca un gran rellotge de sol arrebossat i emblanquinat, amb el nom de la masia. De la façana de ponent destaca una finestra al pis amb l'emmarcament motllurat i una altra amb la llinda gravada amb una creu llatina damunt del Calvari. En general, la construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, unida amb abundant morter de calç i amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cambreria, situada a la banda sud-est de la masia i actualment coneguda com a cal Cambrer, és un edifici de planta rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb les obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats. Adossat a la banda de tramuntana d'aquest volum hi ha l'antic estable. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, distribuït en un únic nivell i amb la façana princiipal orientada a ponent. Presenta grans obertures rectangulars i un pilar bastit amb carreus de pedra ubicat al parament principal. L'interior està sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està bastit amb pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta de volums que formen part de la finca són de factura més recent.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-33 | Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'Lo Coll' i ubicat dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Joan Coll', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Tenim notícia que a l'interior, un dels portals de la primera planta té la llinda gravada amb l'any 1692.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0648700,2.4683200 | 456012 | 4657115 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8175.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8132.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84436 | El Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent-1 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R06.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M07.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 139-140.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 247.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1990). <em>La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI)</em>. Col. L’Entorn, 18. Vic: Eumo Editorial, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>140, 200, 204-205, 212, 218.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> Consta de planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Aquest parament </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb la dovella central datada amb l'any 1873 i ornamentada amb una creu encerclada. Als pisos superiors hi ha una doble galeria oberta a l'exterior mitjançant dos arcs rebaixats i un de mig punt adovellats, sostinguts amb pilars bastits amb carreus de pedra i els capitells motllurats. La resta d'obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Algunes finestres tenen els ampits motllurats. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de llevant s'hi adossa un porxo al pis sostingut en un extrem per un pilar de pedra i un cobert a la planta baixa, amb teulada d'una sola vessant. La façana de ponent compta amb un portal rectangular i diverses finestres motllurades. El parament de tramuntana té poques obertures. La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb carreus a les cantonades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cambreria, situada al nord-oest de la masia i davant l'antiga era, és rectangular, amb la coberta de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Presenta planta baixa i pis, amb grans obertures rectangulars. A la banda de llevant continua el vessant de la teulada formant dos coberts destinats al bestiar, amb un mur central que els separa. La construcció està bastida amb pedra sense treballar, lligada amb fang i morter i disposada de forma regular, amb carreus a les cantonades.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-34 | Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia és la compra de la mateixa per part de la família Surroca l'any 1323. Tot i això, el dret era de la noble Constança Cardona, que en continuà essent la propietaria. Hi ha constància l'any 1365 d'un inventari del mas on consta que tenia un molí al seu càrrec. Alhora comptava amb cinc cambres, cuina-menjador, pastera, un celler amb gran cup i la cabana al costat de l'era, entre d'altres elements. Posteriorment, la construcció apareix mencionada indirectament en e</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>l fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'Lo Torrent' i ubicat dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Pere Sunyer alias Torrent', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, el portal data del segle XIX, alguna finestra del XVIII i una del segle XVII.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0648700,2.4700300 | 456154 | 4657115 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8159.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84437 | La Garganta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garganta | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R04.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M05.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT I GAROLERA, Jaume (2014). “La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 956.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 493.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 114-115.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-est. Majoritàriament, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Diverses finestres tenen els ampits motllurats. Cal exceptuar el portal d'accés principal, d'arc de mig punt adovellat amb els brancals batits amb carreus, i la finestra central de les golfes, d'arc deprimit còncau adovellat i el mateix tipus d'emmarcament. La finestra central del pis té la llinda gravada amb la següent inscripció “AVE MARIA SIN PECADO CONSEBIDA 1702”, el monograma de Jesucrist 'IHS' i una creu encerclada damunt del Calvari. La façana de </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>llevant presenta algunes espitlleres emmarcades amb pedra. L'altre volum s'adossa a la façana de tramuntana. És rectangular, amb teulada de tres vessants i distribuït en tres nivells. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El portal és d'arc rebaixat a la planta baixa i rectangular al primer pis, on hi ha també algunes espitlleres. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç i disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'antiga masoveria està situada a l'extrem de migdia de la masia. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Destaca el portal d'accés principal, amb la llinda gravada amb la següent inscripció: 'JUAM MASMITJA GARGANTA MEA FET LO ANY 1858'. La façana de migdia compta amb un portal al pis al que s'accedeix mitjançant una escala de peu. Adossat a la façana de ponent hi ha un cobert amb teulada d'un sol vessant. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A l'extrem sud-est de la masia hi ha l'antiga cambreria de planta rectangular, amb teulada de dues vessants reformada i el carener perpendicular a la façana principal. Presenta</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> grans obertures rectangulars a la zona del paller. A la banda de llevant hi ha un petit portal rectangular amb una finestra i un petit cobert amb obertures a la banda de migdia. La construcció està bastida amb pedra sense treballar , amb pedra desbastada de majors dimensions a les cantonades. S'hi han fet algunes reformes i compta amb</span></span><span><span> afegitons de ciment.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-35 | Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'La Garganta' i ubicat dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Pere Garganta', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Durant el segle XVIII, la masia funcionava com un dels hostals que donaven servei al camí ral de Vic a Olot i a la xarxa de camins que hi havia al seu entorn.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0713000,2.4642300 | 455678 | 4657831 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8276.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8262.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8263.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 84438 | L'Hostalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostalot | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). <em>Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana</em>. Col. Imatges, 1. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 45-46, 113-114.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M03.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. També s'observen diverses llindes de fusta, sobretot a les façanes laterals i posterior. Les finestres tenen els ampits motllurats. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum rectangular auxiliar amb teulada d'un sol vessant i organitzat en una planta. A la façana de tramuntana hi ha un porxo adossat amb teulada d'un vessant i cobert amb una solera de llates i bigues de fusta sostinguda amb pilars de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-36 | Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'Hostalot fou un dels antics hostals que donaven servei als usuaris del camí ral de Vic a Olot. Complementava l'hostal del Grau, situat a escassa distància, quan aquest estava ple i, posteriorment, l'acabà substituïnt quan va tancar les seves portes. Va estar en actiu fins a mitjans del segle XX, abans de l'entrada en funcionament de la carretera comarcal.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'edifici és originari del segle XVIII i fou reformat l'any 1831, tal com indicava la llinda del portal (aquesta dada no s'ha pogut contrastar). Tot i això, no es descarta un possible origen medieval de la construcció si tenim en compte la seva situació estratègica dins d'una de les vies de comunicació més importants del país. De fet, és molt probable que fos l'escenari de diversos episodis bèl·lics de la història de Catalunya, des de la guerra dels Segadors fins a la guerra Civil espanyola. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Als anys 60 del segle XX, l'edifici fou abandonat i als 70, en Josep Pons de Manlleu el va restaurar. Als anys 80, els nous propietaris hi desenvolupaven colònies d'estiu i cursets relacionats amb la natura. En l'actualitat es tracta d'una residència privada.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0726600,2.4547400 | 454894 | 4657987 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8486.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: hostal de l'Esca. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 84857 | Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabregues | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R32.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M55.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>403, 465, 469, 475.</span></span></span></span></p> | XVII | En procés de rehabilitació. La coberta ha estat refeta. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars, les més notables emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, mentre que la resta tenen els emmarcaments bastits amb pedra desbastada i les llindes de fusta. També s'observa algun emmarcament bastit amb maons. La façana principal presenta el portal d'accés situat a l'extrem de llevant i una de les finestres del pis té la llinda gravada amb l'any 1603 i el monograma de Jesucrist 'IHS'. De la façana sud-oest destaca una galeria oberta al pis, coberta amb el mateix vessant de la teulada i situada a l'extrem de ponent de la construcció. La façana nord-oest té dos petits volums adossats i integrats en la nova coberta. La façana nord-est és pràcticament cega (només hi ha una petita obertura quadrada). </span></span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb fragments de maons i pedres més petites utilitzades per regularitzar els paraments. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda nord-est de la masia hi ha les restes d'una cabana de planta quadrada, actualment enrunada i coberta per la vegetació existent. Presentava la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>coberta de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i estava distribuïda en planta baixa i pis. Comptava amb un portal rectangular a la planta baixa i una obertura d'arc de mig punt al pis. També comptava amb una escaleta adossada a la façana de llevant, que donava accés al nivell superior. Bastida en pedra de diverses mides sense treballar, amb pedra desbastada a les cantonades.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-91 | Camí de Paderneres - Rupit | <p><span><span><span>Documentalment, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. Tot i això, la data gravada a la llinda de la finestra podria correspondre a l'any de construcció de l'edifici. La masia tenia diverses masoveries, com per exemple el mas la Font i el mas Puigventós, ambdós enrunats segons la documentació de l'any 1799. També tenim constància que entre els anys 1970 i 1972, l'edifici fou abandonat.</span></span></span></p> | 42.0043700,2.4704800 | 456149 | 4650397 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-img8061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017295.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 86275 | Paderneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paderneres | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 71-73.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 529-530.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 47-48, 122.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | La construcció de tramuntana està completament enrunada i tant la coberta com l'interior de la masia estan molt degradats i força enrunats. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Restes d'una masia aïllada i força enrunada de planta més o menys rectangular, completament engolida per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Estava formada, com a mínim, per dos cossos adossats. Conserva la part de ponent de la coberta, de dues vessants i bastida amb teula àrab. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes. Conserva diverses finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. També presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons i les llindes planes de fusta. L'interior, tot i que força degradat, conserva les restes dels forjats de fusta originals, el sostre embigat i l'escala de fusta original. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran. També s'observen petites pedres i alguns fragments de maons utilitzats per regularitzar els paraments. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de tramuntana hi ha les restes de l'antic cobert destinat als animals, completament engolides per la vegetació existent.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-161 | Camí de Paderneres - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb l'edifici apareix mencionada en un capbreu del senyor de Rupit datat l'any 1379. En aquesta document es menciona l'existència de dos edificis, Paderneres d'Amunt i Paderneres d'Avall. Hi ha constància que l'any 1672 es va reconstruïr el molí de Paderneres que, pel sembla, podria correspondre al molí del Barri. P<span><span><span>osteriorment, en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799, tornen a aparèixer els masos de Paderneres d'Amunt i d'Avall, juntament amb el molí. En aquesta documentació també es menciona la Casa Nova de Paderneres (tot i que no es descarta que pugui ser també la Casa Nova del Puig). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A mode d'hipòtesi, el seu topònim pot derivar del mot padern (que significa paternal) o bé del mot paderna (que significa de religió antiga).</span></span></span></p> | 42.0080000,2.4946500 | 458153 | 4650788 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0164.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89564 | Masaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masaletes | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402, 460, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Completament enrunada. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Restes d'una masia aïllada força enrunada i coberta per l'abundant vegetació existent a la zona. S'observa una</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> planta rectangular, amb la coberta totalment esfondrada i els paraments mig enrunats. Estava distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta obertures rectangulars, emmarcades amb pedra desbastada i amb les llindes de fusta. També s'observa alguna reparació efectuada amb maons. L'interior està completament aterrat i engolit per la vegetació, tot i que s'observen restes de bigues de fusta probablement procedents dels forjats interiors o bé de la coberta.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i fang, i disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-241 | Camí de Paderneres - Rupit | <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. En aquest moment ja constava com a aterrat. Probablement, les runes actuals corresponguin a una rehabilitació efectuada en posterioritat a aquesta data. Tenim constància que la construcció fou abandonada entre els anys 1951 i 1955.</span></span></span></p> | 42.0078300,2.4680700 | 455952 | 4650782 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8055.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: mas Saleta, Massaletes, Casa Nova del mas Saleta, la Caseta del mas Saleta. La construcció està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84427 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-8 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R15.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M20.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>368, 375, 459, 475, 484.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos volums adossats i amb un barri tancat a la banda de llevant i delimitat amb murs de pedra. El volum principal, de grans dimensions i ampliat amb diversos cossos constructius, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al sud-est. Les obertures són majoritàriament rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Les finestres tenen, en general, els ampits motllurats. De la façana principal, orientada al barri, destaca el portal d’accés, amb la llinda gravada amb l’any 1777 i el monograma de la verge Maria. Al primer pis hi ha dues finestres gravades amb les següents inscripcions: “BENEDIC DOMINE” i “DOMUM ISTAM”. A l’extrem de llevant del parament destaca un pou protegit amb una reixa de ferro i una coberta de dues aigües bastida amb lloses i mènsules de pedra. De la façana nord-est destaca una curiosa obertura de mig punt bastida amb dos carreus i situada a la planta baixa, disposada a mode de desaigüe. La part més destacable de la façana sud-oest està fomada per una galeria situada al primer pis, formada per dos arcs rebaixats adovellats sostinguts amb pilastres laterals i una columna central ondulada, tots tres amb els capitells motllurats. Està datada l’any 1780 i coberta amb una solera de llates i bigues de fusta. Damunt seu hi ha dues obertures d’arc rebaixat bastides amb maons disposats a sardinell i sostingudes amb un pilar central bastit amb carreus de pedra. També destaca un canal excavat al sòl de la façana, que ressegueix el seu perímetre i presenta una canalera de teula àrab. És probable que aquest canal s’alimentés d’una possible mina situada als baixos de la construcció. La façana nord-oest compta amb un portal adovellat d’arc rebaixat i dues finestres gravades amb els anys 1769 i 1790.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Adossada a l’extrem de ponent del volum principal hi ha la cambreria. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i distribuïda en planta baixa i dos pisos. En general compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Destaca la llinda gravada amb l’any 1805 i situada a la façana nord-est, el doble portal sostingut amb una pilar de pedra central gravat amb l’any 1732 i situat a la façana de ponent i la galeria formada per dos arcs rebaixats adovellats sostinguts amb pilars de pedra de la façana sud-oest. Sota seu hi ha dues espitlleres emmarcades amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la banda de llevant de la construcció, fora dels límits del barri, es conserven les restes d’una era bastida amb cairons davant de la qual hi ha les restes d’una antiga cabana forç notable, tot i que actualment mutilada i dividida en dues edificicacions separades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, diposada de forma regular i amb grans carreus ben escairats que embelleixen les cantonades.</span></span></span></span></span></p> | 08901-25 | Camí de Pruit a Renyins - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'La Rovira' i ubicada dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Miquel Rovira', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Tal i com indiquen les dates gravades a les llindes, la construcció fou reformada (o bastida de nou) durant el segle XVII, amb posteriors intervencions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons les dades extretes de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, a mitjans dels anys 80 del segle XX, l’interior de la construcció conservava diversos elements destacables, així com algunes llindes datades entre els segles XVII i XVIII: <span lang='CA'><span><span>“La cuina es troba situada a la part de tramuntana del mas. Es conserven molts dels elements originals malgrat que hagin perdut la seva funció primitiva. Hi ha les piques i els fogons de pedra i dues sitges que servien per a fer la bugada amb cendra. La finestra conserva també els dos pedrissos coneguts per 'festejadors'. El terra és de pedra, els murs arrebossats i alguns sectors de pedra vista; El sostre és tot ell de fusta, amb uns tirants, també de fusta, que es suporten als murs. Les lleixes són totes de fusta. A la sala del primer pis, al mur del migdia entre dues finestres que conserven els antics festejadors, hi ha una pica amb una imatge al damunt. La pica és semicircular amb incisions i el dipòsit del damunt té una forma de mitja gerra. Al damunt hi ha un armariet que tanca una fornícula de forma semicircular i coberta amb mitja volta en la qual hi ha relleus d'estuc; al damunt hi ha tres àngels, un al centre i un a cada costat. La fornícula conserva una Verge, les portes són de fusta i l'interior de guix pintat d'un color blau cel. La pica és de pedra. Hi ha una segona pica al mur de ponent, al primer pis. Està emmarcada per carreus de pedra i inscrita dins una fornícula la qual presenta relleus amb una especia de petxina damunt i un rostre envoltat per una garlanda vegetal, a sota hi ha la pica la qual és semicircular i amb incisions. L'aigua es tirava per damunt del relleu del rostre i sortia el doll per la boca. En aquesta mateixa sala hi ha una altra pica, la qual cosa indica la importància de la casa pairal. És de pedra amb relleus baixos i alts. La cabana, degué ser reformada o feta de nou a la mateixa època en que s'amplià el mas ja que la finestra de ponent duu la data de 1782”.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0505700,2.4621000 | 455488 | 4655531 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-1017376.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-img9169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-img9179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-img9162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-img9158.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassa distància a llevant de la construcció, prop del torrent, hi ha les restes d'un edifici enrunat i cobert per la vegetació, que podrien correspondre al mas original o Rovira vella. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 86251 | Els Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-solans-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M44.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 394, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta irregular, formada per dos cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un porxo adossat a la planta baixa, que està sostingut amb pilars de pedra i cobert amb una terrassa al pis, delimitada amb una barana de ferro. T</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>otes les obertures són rectangulars i majoritàriament han estat reformades, tot i que les originals conserven els brancals bastits amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Adossat a la façana de llevant s'ubica l'antiga masoveria, actualment reformada i reconvertida en habitatge. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Les obertures són rectangulars, bastides en pedra i amb les llindes planes de fusta. El darrer volum, aïllat i reconvertit en garatge, està situat a l'extrem sud-est de la masia. Presenta una planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en un únic nivell, amb obertures rectangulars.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El volum original</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter i disposada regularment.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-138 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. El topònim de la Caseta dels Solans fa referència a l'antiga masoveria de la masia, adossada a la construcció principal.</span></span></span></p> | 42.0207100,2.4657500 | 455769 | 4652214 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86251-img5251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86251-img5254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86251-img5169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86251-1017446.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Caseta dels Solans. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89329 | Font de l'Avellaneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaneda | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 394.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2017). <em>Cabrerés, Collsacabra i Llancers. 50 itineraris d’aventura i patrimoni</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 148.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Font aïllada situada al marge de migdia del camí a Sant Joan de Fàbregues, prop del mas els Solans i a uns 100 metres a ponent del corriol que puja al mirador dels Bassis. La font emana del marge rocós de la zona, que presenta un mur bastit amb lloses de pedra adossat. Presenta un broc de ferro encastat a la part inferior de l’estructura i del marge, que vessa a l’interior d’una pica rectangular delimitada amb dos bancs de pedra simples adossats al marge. L’aigua sobrant de la pica es recull dins d’un canal de pedra de planta rectangular, que desaigua cap a la banda de llevant.</span></span></span></p> | 08901-211 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues | <p>Cap als anys 80 del segle XX, durant la rehabilitació del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, la font original fou desdoblada en dues, ben arranjades i situades al peu de la carretera.</p> | 42.0180200,2.4633900 | 455572 | 4651916 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5239.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84311 | Goigs de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2009). “Goigs a lloança de Sant Joan Baptista, patró de Fàbregues i Rupit (Bisbat de Vic)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 61, p. 35.</span></span></span></span></p> | XXI | <p>'GOIGS A LLOANÇA DE SANT JOAN BAPTISTA, patró de Fàbregues i de Rupit (Bisbat de Vic):</p> <p>De Jesús, el Fill Ungit, / vàreu ser-ne el Precursor: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Isabel, la vostra mare, / va commoure un goig tan gran: / tot i sent velleta, encara / podia tenir un infant. / Vostre pare ha emmudit / en rebre tan gran favor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Ja de velles profecies / va arribar l'acompliment: / quan bategeu el Messies / comença el Nou Testament. / De Jesús, l'Anyell predit, / vau ser Vós el Precursor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>-L'Anyell Sant és amb nosaltres!- / proclameu a viva veu / quan al Jordà enmig dels altres / pecadors el batejeu. / El cel s'obra tot seguit / amb tan alta resplandor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Vós, no combregeu amb rodes / de molí i la veritat / predicant, pel rei Herodes / vàreu ser decapitat. / Mes no ofega el vostre crit / el flagell aterridor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Després de la maltempsada / d'una guerra entre germans, / vàreu veure restaurada / eixa ermita dels voltants / on us lloa dia i nit / nostre cor amb molt fervor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Us fan grata companyia / l'Agullola i el Sallent; / amb ells parleu cada dia / dels treballs d'aquesta gent. / Aquest poble us ha escollit / perquè en fóssiu el Patró: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Heu viscut jorns molt penosos / mai vistos en temps passat, / quan vostres fills neguitosos / marxaren a la ciutat. / Més Vós, de tan entendrit, / no els deixeu en l'abandó: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Arribada la diada, / us venim a demanar / que aquesta terra aimada / la volgueu sempre emparar. / Avui tot el poble unit / us canta goigs a llaor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Amb el cor enfervorit / invoquem al Sant Patró: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector'</em>.</p> | 08901-4 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p>Aquests goigs foren compostos pel rupitenc Miquel Banús (text i il·lustracions) i per Josep Maria i Bernat Vivancos (música). Es cantaren per primera vegada a l'església de Sant Joan de Fàbregues el 21 d'abril del 2007, en motiu del casament d'aquest darrer.</p> | 42.0102000,2.4679500 | 455944 | 4651046 | 2007 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84311-goigs-st-joan.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Banús, Josep Maria Vivancos i Bernat Vivancos | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 85016 | El Roquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roquer-0 | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M52.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 398-401, 459, 460, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La construcció s'organitza en una sola planta i té la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i presenten les llindes planes de fusta. Destaca la finestra de llevant de la façana principal, donat que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra. La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A escassa distància a migdia de l'edifici hi ha les restes d'una construcció de planta rectangular bastida amb pedra completament enrunada.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-99 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Roguer' dins de la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Joan Roquer' dins del mateix terme i parròquia. Al mateix temps, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>L'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas Roquer foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari (Francesc Roquer) simpatitzava amb el moviment d'esquerres i estava desaparegut des dels primers dies del conflicte.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, la masia original fou enderroca als anys 80 del segle XX pel seu propietari, poc després del seu abandonament i donat el seu mal estat de conservació. Havia estat un gran casal amb diverses masoveries al seu càrrec. Tenim notícia de les masoveries del Moner (documentada l'any 1799), la Clapera o Casa Nova del Roquer i la Casa Seca o Vella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La construcció actual respon a la rehabilitació d'una cabana que s'utilitzava per emmagatzemar el ferratge i la palla pel bestiar, la qual comptava amb obertures emmarcades amb carreus de pedra. Aquesta rehabilitació es dugué a terme entre els anys 2012 i 2020 aproximadament.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0113800,2.4711300 | 456208 | 4651175 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85016-1017146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85016-img7564.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85016-img6159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85016-img6168.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 85027 | Pont de can Badaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-badaire | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U47.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 492.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 149.</span></span></span></span></p> | XIV-XVI | <p><span><span><span>Pont aïllat que salva el desnivell de la riera de Rupit, en el traçat de l’antic camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues. Està format per dos arcs rebaixats bastits amb carreuons de pedra, amb un apartador central de planta triangular situat a la banda nord-est de l’estructura. La part superior o tauler presenta un paviment de pedra i està delimitat amb una barana de pedra amb la part superior regularitzada. La construcció està bastida en pedra sense treballar de mida mitjana, disposada de forma regular i lligada amb morter.</span></span></span></p> | 08901-102 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p>El pont, d'origen medieval, apareix mencionat en una llicència otorgada pel baró del terme de Rupit i Fornils al moliner de Rupit Joan Castellet, datada l'any 1570. Posteriorment fou reconstruït durant la segona meitat del segle XX. </p> | 42.0223500,2.4646400 | 455678 | 4652396 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img5087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img6615.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img6649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img5089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img6616.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: pont de cal Vicari, pont de Rupit. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 86248 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-12 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M40.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 384, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i adaptat al desnivell del terreny. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Majoritàriament,</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Diverses finestres tenen els ampits motllurats i destaca un òcul emmarcat en pedra i situat al parament principal. De la façana de migdia destaca el gran arc rebaixat adovellat de la planta baixa, obert a l'exterior. Damunt seu hi ha un gran finestral d'arc rebaixat bastit en pedra, actualment tancat amb vidrieres. Les obertures de la segona planta són rectangulars i de grans dimensions. Adossat a la façana de ponent hi ha un cobert de grans dimensions, amb teulada d'un sol vessant i l'estructura de fusta. Les obertures de la planta baixa són bastides amb maons i presenta un porxo sostingut amb pilars de fusta a la banda oest. Al costat del cobert hi ha un volum rectangular cobert amb una terrassa descoberta a la segona planta i altre volum adosat amb una filada de finestres emmarcades amb fusta a la primera planta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada lligada amb morter i disposada en filades, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de llevant de la masia hi ha un edifici reformat i envoltat de cossos adossats de planta rectangular. Té la teulada de dues vessants, obertures rectangulars i els paraments arrebossats i pintats.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-135 | Camí de Rupit al Perer - Rupit | <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. El mas comptava amb una masoveria coneguda com a can Sabater, que ja constava com a derruïda a finals del segle XVIII. Posteriorment, l</span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari simpatitzava amb el moviment d'esquerres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0249100,2.4611100 | 455388 | 4652682 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86248-1017574.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86248-1017572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86248-img0313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86248-img0323.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89611 | Balma de can Pedretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-pedretes | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>390, 406, 457, 490.</span></span></span></span></p> | XIV-XVIII | Hi ha grafits a les parets. | <p>Antiga molera situada a l'interior d'una balma, sota de la penya on s'assenta la vila de Rupit i al marge del camí que porta al salt de Sallent, damunt la riera de Rupit. La balma presenta una planta allargassada i està distribuïda en dues cambres. Està coberta amb una visera i compta amb restes de murs bastits en pedra i situats a la part davantera. A l'interior s'observen perfectament les impromptes de les moles extretes, que estan disposades en filades i es situen tant a la paret del fons com al sostre de la balma en sí.</p> | 08901-248 | Camí de Rupit al salt de Sallent - Rupit | <p>Probablement, aquesta molera fou ocupada des de temps immemorials. Apareix mencionada en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils datat l'any 1379 com la 'roca de sa Molera'. Posteriorment, en un altre capbreu datat al segle XVIII, es menciona que estava habitada per uns masovers i que antigament era anomenada com la balma dels Pobres. Des d'aquesta molera s'extreien les moles utilitzades en els molins fariners de la riera de Rupit.</p> | 42.0235800,2.4671900 | 455890 | 4652532 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5932.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: roca de sa Molera, balma dels Pobres, molera de Rupit. | 119|94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84333 | Goigs de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-2 | <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLAOR DE LA VERGE I MÀRTIR SANTA LLÚCIA DE RUPIT:</p> <p><em>Verge i Màrtir, Advocada / del que viu en fosca nit: / Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Sou la Flor siracusana / que, nascuda en ric verger, / amb sa aroma cristiana / perfumà el segle tercer. / Flor tant bella i perfumada / no s'ha pas emmusteït: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Les humanes esposalles / i el dot vostre refuseu, / car us lliga amb dolces malles / Jesucrist clavat en creu. / Sereu Vós la desposada / de l'Anyell que us ha escollit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Enrogida pel martiri, / blanca Flor d'ànima i cos, / us empeny el sant deliri / de morir pel diví Espòs. / Com que el foc no us ha abrusada, / el coltell us ha ferit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Feu que nostres Guilleries, / d'aquest món entre els esculls, / s'emmirallin, tots els dies, / en l'espill de vostres ulls. / Seguirem vostra petjada / amb pas ferm i decidit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>És tant bell el panorama / des de vostre mirador, / que, admirat, el cor exclama: / 'Gran és l'obra del Senyor'. / L'Agullola redreçada / cel amunt signa amb el dit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Ací dalt, clots i carenes / de Vós reben el perfum; / i les nits són més serenes, / i els estels donen més llum. / ¡Oh, que bella és la contrada / i el sojorn que heu escollit! / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Us arriba a la capella, / dia i nit, ben dolçament, / la devota cantarella / del proper Salt de Sallent. / També us fa dolça cantada / nostre cor engelosit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Quan, cada any, ve vostra festa, / entorn vostre es fa un aplec. / Aquell jorn, teniu requesta, / i us plau veure'ns frec a frec. / Al llindar de l'hivernada / vostre amor ens ha acollit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Als devots que la ceguera / clou l'esguard, abans serè, / feu que els mostri la drecera / la llum clara de la fe. / No faran gens de marrada / amb la llum de l'esperit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Beneïu clots i cingleres; / fecundeu boscos i camps; / a tot mal poseu fronteres, / i allunyeu el foc dels llamps. / Que la pau hi faci estada / lluny del mundanal brogit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p><em>Amb més fe, cada vegada, / canta el cor enfervorit: / Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit</em>'.</p> | 08901-7 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | <p>La primera edició publicada d'aquests goigs data del 13 de desembre de l'any 1963, data en la que fou<span lang='CA'><span><span> beneït i inaugurat tant el pedró com la casa del mateix nom, que està situada al seu costat. Aquest acte es considera el primer aplec que es celebrà en honor a la santa. Aquesta edició del goigs en honor a la santa tenen</span></span></span> llicència eclesiàstica i xilografies d'A. Gelabert.</p> <p> </p> | 42.0208000,2.4721800 | 456301 | 4652220 | 1963 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84333-img3072.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mossèn Antoni Malats | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86253 | Les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-feixes-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M46.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta irregular, formada per quatre cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a tramuntana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. De la façana principal destaca l'accés, reculat respecte la línia de façana i cobert amb un porxo, amb una obertura d'arc de mig punt lateral. La façana de migdia compta amb un porxo sostingut amb pilars de fusta, que es prolonga cap a la façana de ponent. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum de planta semicircular i teulada de cinc vessants, organitzat en un sol nivell i tancat amb grans vidrieres. El cos adossat a l'extrem sud-oest es correspon amb un porxo cobert amb teulada d'un sol vessant, mentre que el volum adossat a l'extrem nord-oest compta amb una gran obertura d'arc rebaixat bastida en pedra. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda nord-est de la construcció hi ha uns antics corrals disposats sota d'unes grans roques naturals del terreny. En el camí d'accés a l'edifici s'observen les restes d'una construcció bastida en pedra i completament coberta per l'abundant vegetació existent.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-140 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | 42.0208200,2.4684600 | 455993 | 4652224 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86253-img9697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86253-img9694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86253-img9692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86253-img9676.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: les Feixes d'en Pastoric. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89540 | Pedró de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-santa-llucia | <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Santa Llúcia de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 58, p. 24-25.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 390, 486.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32-33.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>https://calamplerupit.cat/historia-rupit-calample-per-llegir/</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Pedró aïllat situat al final del camí de Santa Llúcia, davant de la casa del mateix nom i elevat respecte el nivell de circulació del carrer. S’hi accedeix mitjançant una rampa esglaonada delimitada amb cinc grans xiprers. El pedró està format per un pilar de secció troncopiramidal, rematat amb una fornícula d’arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell i protegida amb una reixa de ferro. A l’interior hi ha una placa de marbre gravada amb la imatge de la verge i dos àngels inclinats en senyal de reverència. La part superior del pedró està coberta d’heura, la qual cosa no permet apreciar la coberta, tot i que està rematada amb una creu grega patent de ferro. L’estructura està bastida amb pedra desbastada de la zona, disposada en filades.</span></span></span></p> | 08901-239 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | <p><span><span><span>Aquest pedró fou beneït i inaugurat el 13 de desembre de l’any 1963, diada de Santa Llúcia, juntament amb la casa del mateix nom, que està situada al seu costat. Aquest acte es considera el primer aplec que es celebrà en honor a la santa. L’estructura actual substituí el pedró antic, que es trobava en molt mal estat de conservació. De fet, de l’antic pedró només es conserva el sòcol i la creu de ferro. Antigament, per la diada de Santa Llúcia, les modistes de Rupit pujaven al pedró a resar el rosari i demanar-li que els conservés la vista. Després feien un berenar. Posteriorment, els aplecs consistiren en una missa matinera a l’església de Sant Miquel de Rupit i el res del rosari i la cantada dels goigs al pedró per la tarda. Després, a l’era de la casa, es feia una audició de sardanes i un berenar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al nom de Collsallosa, cal dir que era el topònim amb el que es coneixia aquesta zona de Rupit com a mínim des de finals del segle XVIII, un veïnat on encara es troba la casa de Collsallosa que li donava el nom.</span></span></span></p> | 42.0212600,2.4722300 | 456306 | 4652271 | 1963 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89540-img9634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89540-img9636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89540-img9641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89540-img9644.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: capella de Santa Llúcia de Collsallosa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89681 | Font de les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-feixes-1 | XIX-XX | Mig enrunada i desbordada. | <p>Font aïllada situada al marge de llevant del camí de Santa Llúcia, a la banda sud-est del nucli urbà de Rupit. Es tracta d'una deu natural que emergeix de la roca, i que compta amb un mur de pedra sense treballar disposada irregularment, situat damunt seu. Un fragment de teula àrab encastat al marge fa les funcions de broc.</p> | 08901-299 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | 42.0219700,2.4693500 | 456068 | 4652352 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9699.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89682 | Font del camí de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cami-de-santa-llucia-0 | XX | <p>Font aïllada situada sota del camí que porta a Santa Llúcia, a l'extrem de migdia d'una zona d'esbarjo enjardinada equipada amb taules i bancs de pedra. Està formada per un mur bastit amb pedra de secció trapezoïdal, coronat amb lloses de pedra planes. Compta amb una pica de pedra rectangular amb repises laterals i una aixeta metàl·lica encastada al parament. Damunt seu s'obre una petita fornícula d'arc apuntat, bastida amb pedra disposada a sardinell.</p> | 08901-300 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | 42.0241100,2.4687400 | 456019 | 4652590 | 1980 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9584.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9589.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89683 | Collsallosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collsallosa | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Santa Llúcia de Rupit”. </span></span></span></span></span><em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span><span><span><span><span>, any XXVII, núm. 58, p. 24-25.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em><span>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</span></em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 390, 469.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>Petit edifici aïllat i reformat de planta rectangular, situat al marge de tramuntana del camí de Santa Llúcia, damunt del mateix i en una zona caracteritzada per la presència de diverses feixes de conreu. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i un ràfec de lloses planes de pedra. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, destacant les de la façana principal, que estan bastides amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres d'aquest parament també tenen els ampits motllurats. La resta d'obertures de la construcció són més senzilles i amb llindes de fusta. Adossat a l'extrem nord-oest de l'edifici hi ha un petit volum de planta semicircular, amb la coberta d'un sol vessant bastida en pedra, que probablement correspongui a un forn. La construcció està bastida amb pedra sense treballar, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</p> | 08901-301 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. <span><span lang='CA'><span><span><span><span>Posteriorment, tant la construcció com les antigues masies de Santa Llúcia (reformada) i el Roquerol (desapareguda) formaven el raval de Collsallosa, documentat com a raval des de l'any 1860.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0213900,2.4703900 | 456154 | 4652287 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89683-img9619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89683-img9620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89683-img9621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89683-img9623.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml