Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89314 | Font vella del Saltiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-del-saltiri | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 105.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391, 500.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span>Font aïllada situada al costat del torrent, a la banda de llevant del pla de les Peces, sota el marge i a l’ombra d’un tell i un freixe. Està formada per un dipòsit de pedra encastat al marge, d’on procedeix l’aigua que brolla, i delimitada per dos murs de pedra laterals. En un racó presenta un destacable broc de pedra i una pica de pedra rectangular esglaonada. Al seu costat hi ha una aixeta metàl·lica encastada a la paret del dipòsit. Finalment, adossat en un dels murs laterals, hi ha un banc de pedra corregut. Destaca una llosa de pedra de grans dimensions, disposada en forma de pont per salvar el pas del torrent. L’aigua sobrant desaïgua cap al torrent del Saltiri. </span></span></span></p> | 08901-206 | Torrent del Saltiri | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, la font ja existia a principis del segle XVI. La seva aigua procedeix del dipòsit, que està cobert amb una volta de pedra. L’any 1980 fou restaurada pels veïns de la zona, donat el seu estat d’abandonament. Comptava amb una bassa on s’hi rentava la roba abans de l’arribada de l’aigua a les cases del poble l’any 1960. Al mateix temps, els veïns del Coll del Castell hi anaven a buscar aigua per al seu ús domèstic.</span></span></span></p> | 42.0257800,2.4681100 | 455968 | 4652775 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89314-img5715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89314-img5718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89314-img5723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89314-img5727.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: font Vella.La font està integrada dins de l’itinerari de les fonts de Rupit, degudament senyalitzat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89538 | Cobles a Sant Ferriol de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-a-sant-ferriol-de-rupit | <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Sant Ferriol de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 57, p. 13.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>“De lladres ser capità / volíeu arribar vós / i el Senyor va conquistar / vostre cor tant generós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ara us heu determinat / a corregir passats errors: / Sigueu el nostre advocat / Sant Ferriol, màrtir gloriós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La sang donàreu per Ell, / el millor dels grans tresors / i enamorat del Diví Anyell / fóreu l’home més ditxós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui aquest veïnat / demana vostres favors: / Sigueu el nostre advocat / Sant Ferriol, màrtir gloriós”.</span></span></span></p> | 08901-237 | Carrer de la Pedrera, 14 - Rupit | <p><span><span><span>Aquestes cobles es van compondre l’any 1981. La música és de Jaume Ayats, membre del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, i la lletra del rupitenc Miquel Banús</span></span></span></p> | 42.0265300,2.4677900 | 455942 | 4652859 | 1981 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89538-cobles-st-ferriol.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Ayats i Miquel Banús | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86268 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Rupit i Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-rupit-i-pruit | XIX-XX | <p><span><span><span>L'Arxiu Municipal de Rupit i Pruit integra el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. En total ocupa 3701 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 70,27 metres lineals. Presenta un abast cronològic que va des l’any 1900 fins a l'actualitat. La documentació està dipositada a l’edifici de l’ajuntament, a la planta superior. Aquesta informació es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques, inventariada i guardada en arxius definitius. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1957), Hisenda (1974), Proveïments (1979), Serveis socials (1978), Sanitat (1952), Obres i Urbanisme (1970), Seguretat pública (1978), Serveis Militars (1977), Població (1975), Eleccions (1978), Ensenyament (1978), Cultura (1971), Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1977) i Col·leccions factícies (1900).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alhora, l'arxiu també integra el fons documental de l’antic ajuntament de Rupit, abans de la seva unificació amb el terme de Pruit l’any 1977. Aquest fons consta de les següents seccions: Administració General (1860), Hisenda (1894), Proveïments (1943), Serveis socials (1940), Sanitat (1932), Obres i Urbanisme (1930), Seguretat pública (1845), Serveis Militars (1897), Població (1930), Eleccions (1946), Ensenyament (1936), Cultura (1946) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1962).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, també integra el fons documental de l’antic ajuntament de Pruit, abans de la seva unificació amb Rupit. Consta de les següents seccions: Administració General (1890), Hisenda (1835), Proveïments (1939), Serveis socials (1970), Sanitat (1929), Obres i Urbanisme (1911), Seguretat pública (1935), Serveis Militars (1880), Població (1898), Eleccions (1900), Ensenyament (1890) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1911).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arxiu també integra el fons del jutjat de pau de Rupit i Pruit (1976), i els de Rupit i Pruit abans de la seva unificació. Pel que fa als fons privats, destaca el fons documental de la Delegació Local de FET i de les JONS de Pruit (1968-1974), el de Rupit (1957-1974), el de l’escola de Pruit (1907-1973), el de l’escola de Rupit (1936-1972), el de la Germandat Sindical de Pruit (1953-1961) i el del CEIP l’Agullola (1977-2006).</span></span></span></p> | 08901-155 | Plaça Major, 6 - Rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'>El municipi de Rupit i Pruit es va crear l’any 1977 mitjançant l'agregació del municipi de Rupit (anomenat, fins l’any 1959, Sant Joan de Fábregas) i el municipi de Pruit. Ambdós havien format històricament el terme jurisdiccional de Rupit. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els mesos de maig de l’any 2006 i gener del 2007, l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va portar a terme una intervenció destinada a l’organització i classificació del patrimoni documental local. Des de l’any 2007, aquest arxiu forma part del Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona, aprovant el seu Reglament del Servei d’Arxiu l’any 2010.</span></span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86268-img3493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86268-img3494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86268-img3492.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 86277 | Espai Natural Protegit del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-del-collsacabra | <p><span><span><span><span>L’Espai Natural Protegit del Collsacabra forma una unitat morfològica definida per un conjunt acinglerat que culmina amb un extens altiplà de 10-12 Km (el Cabrerès). Presenta altures mitjanes que oscil·len entre 900 i 1000 metres (Aiats amb 1305 metres i Cabrera amb 1312 metres). Limita suaument amb la plana de Vic per l’oest i sud-oest, al nord amb la falla de la vall d’Hostoles i a l’est amb la cinglera que el separa de les Guilleries. En destaquen els conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, que han creat un continu de cingles que en alguns sectors permeten l'existència d'espectaculars salts d'aigua (com el de Sallent), així com els corrents fluvials amb engorjats, que presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s’assenten. Els materials que formen aquest zona són eocens, tot i que vers les Guilleries apareixen pissarres, esquists, granodiorites i gneis que corresponen a l’únic aflorament de tot el Sistema Mediterrani. Els sediments eocens són bàsicament calcàries, gresos i margues, entre els que destaquen formacions geològiques ben singulars com les acumulacions sedimentàries de fòssils lamel·libranquis i protozous del tipus nummulits, que formen les anomenades lumaquel·les. Els principals condicionants del paisatge vegetal d’aquest territori són bàsicament el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l’acció antròpica. El clima plujós determina el predomini del paisatge vegetal submediterrani i eurosiberià (rouredes, fagedes...). El relleu escarpat, l'abundància de la vegetació silvatica i el seu aïllament relatiu fan que sigui molt adequat per albergar espècies animals salvatges de caràcter centreeuropeu. El municipi de Rupit i Pruit compta amb 2738,80 hectàrees dins d’aquest espai, que correpon a un 25,22% del total.</span></span></span></span></p> | 08901-162 | Terme municipal de Rupit i Pruit | 42.0165800,2.4824500 | 457149 | 4651747 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img9962.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img6108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img6109.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009, 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 89128 | Casella de peons caminers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casella-de-peons-caminers | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 18-20.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 117, 119.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 146.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 388.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Hi ha diversos grafits als paraments. | <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos cossos adossats i situat en un dels vorals de la carretera. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en un sol nivell. El volum principal compta amb un ràfec de maons i llates de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció, tot i que a la façana principal està sostingut amb mènsules treballades. En general, les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments bastits amb maons. A la façana principal hi ha el portal d’accés i un altre portal de grans dimensions reformat i tancat amb una persiana metàl·lica. A les façanes laterals hi ha dues finestres protegides amb reixes de ferro i dos òculs emmarcats amb maons i situats a la part superior dels paraments. A nivell decoratiu, una sanefa rectilínia bastida amb maons disposats en escaire ressegueix la part superior de les façanes, per sota del nivell del ràfec del parament principal. A l’interior, l’espai és molt ampli i està cobert amb un sostre de maons sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol delimitat amb una filada de maons. Les cantonades també estan embellides amb maons. El volum secundari, adossat a la façana de tramuntana del principal, compta amb teulada d’un sol vessant i obertures rectangulars. Està bastit amb maons i presenta un revestiment arrebossat. Actualment està cobert d’abundant vegetació.</span></span></span></p> | 08901-171 | Carretera C-153, km. 31,3 | <p><span><span><span>Les caselles de peons caminers eren unes construccions destinades a l’allotjament dels <span lang='CA'>treballadors que s’encarregaven de la conservació de les carreteres, i de les seves famílies. La seva construcció i ubicació fou regulada l’any 1852, seguint una sèrie de models constructius predeterminats. E<span><span>l model més simple, que correspon a l’edifici que ens ocupa</span></span><strong><span><span>,</span></span></strong> fou establert l’any 1859 i podia allotjar dues famílies. Cal tenir en compte que l’any</span> 1849 ja es treballava en la construcció de la carretera que havia de comunicar les ciutats de Vic i Olot, la qual no va finalitzar fins a les primeres dècades del segle XX.</span></span></span></p> | 42.0319900,2.4630700 | 455555 | 4653467 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6756.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Casilla. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89608 | Riera de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT I ROMAGOSA, Joan (1998). “La riera de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 39, p. 22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. Torelló: Celblau, p. 22-29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 18-19, 38-39.</span></span></span></span></span></p> | <p>La riera de Rupit, afluent del riu Ter, està formada per un conjunt de petits rierols i torrents que s'originen a les zones elevades del puig de Rajols, puig del Bac, pla d'Aiats, serra de Mateus i els calms del coll de Pruit. Aquestes aigües s'unifiquen a partir dels paratges de la Lluca, la Sala i el molí Nou. Després salten pel pont dels Tres Ulls al molí del Soler, punt des d'on s'encalmen i van cap al molí d'en Marandes, recorrent el penyal on s'assenta la vila de Rupit per la banda de ponent. Des de la banda de migdia de la vila i fins al gorg de la Trapa (situat sota el salt de Sallent), la riera comporta un desnivell de més de 500 metres i un curs acongostat entre penyals definit per successius salts d'aigua, cascades i gorgs. En aquest tram és important la presència d'antics molins i rescloses entre d'altres elements. Passat el gorg, la riera travessa un tram boscós definit per una gran quantitat de petits salts d'aigua conegut com a Mitjans, per acabar desembocant a l'embassament de Susqueda.</p> <p>La riera es caracteritza per boscos de ribera amb una gran biodiversitat d'espècies: vernedes, freixenedes i algunes plantacions de pollancredes, entre d'altres (àlbers, saücs, avellaners...). En concret, les vernedes són Hàbitats d'Interès Comunitari prioritaris a Catalunya per la Unió Europea.</p> | 08901-245 | Terme municipal de Rupit i Pruit | 42.0190800,2.4701100 | 456129 | 4652030 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6120.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns trams de la riera estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89610 | Castell de l'Envestida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lenvestida | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 48-49.</span></span></span></span></span></p> | <p>Turó encinglerat format per roques de grans dimensions, dibuixades per les fisures que caracteritzen aquesta formació rocosa. La seva disposició recorda el perfil d'un castell, tot i que no ha estat mai cap fortificació roquera ni hi ha cap acció antròpica a la zona. La part superior està formada per dues grans lloses de pedra, amb unes impressionants vistes de la cinglera i els seus contorns. El nom prové d'una llegenda relacionada amb una lluita entre les forces del bé i del mal.</p> <p><em>.</em></p> | 08901-247 | Solana de Pujolràs - Rupit | 42.0196200,2.4797900 | 456931 | 4652085 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-img6132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-1017467.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-1017138.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: castell de la Bastida. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89628 | Estany del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-del-coll | <p><span><span><span><span lang='CA'>MAS, Guillem; CONILL, Gregori; COLOM MOLAS, Joan (2011). “La restauració de l’estany del Coll o de les Granotes”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 16-19.</span></span></span></span></p> | <p>Estany aïllat de planta irregular més o menys allargassada, situat al bell mig dels camps que caracteritzen la zona. Està delimitat amb una tanca de fusta i envoltat per una vegetació on destaquen les comunitats de macròfits i helòfits. L'estany és el punt de reproducció de fins a 8 espècies d’amfibis: la granota roja (Rana temporaria), la granota verda (Phelophilax perezi), la granoteta de punts (Pelodytes punctatus), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo), la salamandra (Salamandra salamandra), el tritó verd (Triturus marmoratus) i el tritó palmat (Lisotriton helveticus). A més a més, l’ànec collverd (Anas plathyrynchos), el cabusset (Tachybaptus rufficollis) i la polla d’aigua (Gallinula chloropus) són ocells aquàtics que també crien a l’estany. L'estany compta amb un hotel per a insectes. Es tracta d'una estructura similar a un armari sense portes, a les lleixes del qual s’hi col·loquen substrats de diferent naturalesa: troncs, pedres, escorça, etc. La seva funció és servir de refugi i lloc de reproducció a diferents espècies d'insectes, sobretot pel que fa a les abelles solitàries i els abellots.</p> | 08901-263 | Camí de la Salut - Pruit | <p>L'estany és propietat de les finques del Coll, el Torrent i Roca-roja de Pruit. A principis del segle XX, era el punt d'abeurament més important per al bestiar de la zona. Durant la segona meitat del segle XX, l'estany es va anar omplint de sediments, fent impracticable la seva funció original. Fou restaurat l'any 2010 per Paisatges Vius, una entitat dedicada a la conservació de la natura de manera compatible amb les activitats socioeconòmiques del territori. L'hotel d'insectes fou elaborat pels professionals de la construcció de Rupit Joan Pujol (fuster) i el paleta Sellabona, que el van construir seguint l'arquitectura rústica típica del poble: fusta fosca, gruixuda i sostre de teula envellida.</p> | 42.0640000,2.4823900 | 457176 | 4657012 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8248.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: estany de les Granotes. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89638 | Bosc de Corriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-corriol | <p>Magnífica massa boscosa molt significativa pels habitans, sobretot, del nucli urbà de Rupit. Aquest bosc està situat en un dels itineraris de senderisme que neixen al nucli urbà, zona de boletaires i on els canvis estacionals són molt significatius a nivell de paisatgisme. Es tracta d'una formació vegetal dominada per espècies arbòries, amb la presència d'estrats arbustius i herbacis. En concret, aquest bosc està caracteritzat per la presència d'una gran diversitat d'espècies, amb una vegetació força abundant. Entre d'altres s'hi localitzen f<span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>aigs, freixes, teixos, roures, trèmols (Populus tremola), avets, pi roig, bedolls (siberià), pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), avellaners, pieces i alguna alzina de manera més residual. </span></span></span><span><span><span>Alhora també s’hi comptabilitzen aurons, galzerans, esbarsers, lleterasses i ginebrons. </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>En darrer terme, i donada la presència de faigs, també hi ha grevols.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08901-273 | Pla de Corriol - Pruit | 42.0383800,2.4719200 | 456292 | 4654172 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7237.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 89639 | Avets del Saltiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-saltiri | <p>Font: informació oral del sr. Xavier Montesinos [Entrevista: 09-06-2021].</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplars de quatre a</span></span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>vets blancs (Avies alba) situats en un dels marges que encaixonen el torrent del Saltiri, en una zona obaga. Els exemplars són de grans dimensions, amb una alçada aproximada d'uns 40 metres. Presenten un tronc central a partir del qual neix el brancatge, amb una disposició que li dona una forma piramidal allargassada. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Aquests espècimens són arbres eurosiberians, arribats a la zona mitjançant la serralada Tranversal i, per tant, probablement són espontanis. Dins del terme municipal, els avets creixen en boscos mixtos.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-274 | Plans de Corriol - Torrent del Saltiri - Pruit | 42.0302100,2.4704100 | 456161 | 4653266 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7254.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 89640 | Esquei del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquei-del-grau | <p><span><span><span>BIGAS BAU, Marc (2006). “Trabucaires i lladres de camí ral al Collsacabra”. <em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em>, any XXVII, núm. 56, p. 24-27. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 48.</span></span></span></span></span></p> | <p>Massa rocallosa de superfície clivellada i cantelluda, plena de fissures i arestes. Es tracta d'un vessant rocós de fort pendent, on la roca de calcaries gresoses aflora per damunt del traçat del camí ral de Vic a Olot. S'hi accedeix mitjançant un estret corriol que s'inicia a l'extrem de la segona plataforma o rampa empedrada que caracteritza les Marrades del Grau. La zona està coberta per una espessa vegetació ombrívola de faigs i roures. Uns metres més enllà en direcció a llevant, formant part de la mateixa formació rocosa, hi ha la cèlebre mina dels Bandolers. Es tracta d'una gran esquerda rocallosa d'uns 50 metres de llargada, amb una amplada mitjana aproximada d'1,20 metres i uns 4 o 5 metres de fondària, que probablement fou adaptada per facilitar el trànsit de persones. Tant l'arbrat de la zona com el sotabosc la camuflen, restant d'aquesta manera un amagatall que fou utilitzat pel bandolerisme i els lladres del camí ral durant els segles XVIII i XIX.</p> | 08901-275 | Les Marrades del Grau - Pruit | 42.0782100,2.4571300 | 455096 | 4658602 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8444.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89642 | Roures de Comajoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-comajoan | <p>Magnífics exemplars de roure situats als voltants de la masia de Comajoan, prop dels camins que li donen accés i dins de la seva finca. Aquests espècimens destaquen per la seva majestuositat, antiguitat i dimensions, amb uns espectaculars troncs centrals amb un brancatge espès i unes capçades aproximades d'uns 18 metres de diàmetre. </p> | 08901-276 | Plans de Comajoan - Pruit | 42.0581600,2.4275400 | 452633 | 4656392 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-img9071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-1017367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-img8984.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-1017363.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels exemplars estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 89643 | Roures de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Magnífics exemplars de roure situats dins de la finca de la masia de la Sala, al marge del camí que dona accés a la riera de Rupit i a l'era de la Guilla, al costat d'uns camps. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquests espècimens destaquen per la seva majestuositat, antiguitat i dimensions, amb uns espectaculars troncs centrals amb un brancatge espès i unes capçades aproximades d'entre 13 i 18 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-277 | Masia de la Sala - Rupit | 42.0291400,2.4605100 | 455341 | 4653152 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0440.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 89644 | Roques de les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-les-baumes | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. </span><em><span>Ausa</span></em><span>, XXII, núm. 158, p. 528, 540.</span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de roques situades a l'extrem de tramuntana d'un petit turonet situat al costat de la masia de les Baumes, sota cingle. Es tracta d'un conjunt de grans dimensions de pedra calcaria, format per dues grans lloses planes i una roca irregular de grans dimensions, disposades formant un petit corredor interior de traçat rectilini. Aquest espai es troba semicobert per una llosa plana i una altra roca de caire més informe.</p> | 08901-278 | Les Baumes - Rupit | <p>Per la seva peculiaritat, aquestes roques servien com a fites de referència dins de la documentació referida a la zona i datada al segle XVI. La primera referència documental que menciona aquest conjunt és de l'any 1597. El seu nom fa referència al fet que hi tocava bastant el sol, mitjançant l'aprofitament dels esqueis de la cinglera que permetien el pas de la llum. La resta de la zona quedava a l'ombra ben aviat, quan el sol es començava a pondre. Hi ha la possibilitat que es tractés d'un dolmen, tot i que caldrà un estudi i una intervenció arqueològica per comprobar-ho.</p> | 42.0085600,2.4870100 | 457521 | 4650854 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0223.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: l'Assolelladora, la Solaiadora. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89674 | Ca l'Estragués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestragues | <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03, F01.</span></span></span></p> <p><span>“<span lang='ca-ES'>Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. </span><span lang='ca-ES'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='ca-ES'>, 1984, any IV, núm. 15, p. 5, 6.</span></span></p> <p><span><span lang='ca-ES'>OLIVELLA I VIGUER, Carles (2000). “En Joan Viguer i Pous, (a) Jan Sabater de Rupit. Un antic guia del Collsacabra”. </span><span lang='ca-ES'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='ca-ES'>, any XXI, núm. 44, p. 17. </span></span></p> <p><span><span lang='ca-ES'>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). </span><span lang='ca-ES'><em>El meu Rupit. Recull de poesies</em></span><span lang='ca-ES'>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 16-18.</span></span></p> <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>VINYETA, Ramon (1998). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Rupit. Guia turística</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 89.</span></span></p> | XIX | <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres dels pisos centrals tenen els ampits motllurats i estan delimitades amb unes petites baranes de ferro decorades. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb la inscripció “AVE MARIA” i l’any 1805. La M de la inscripció està representada amb el monograma de Maria. La finestra del seu costat, que reforma un antic portal, està gravada amb l’any 1724 i una creu patent central encerclada, disposada damunt del Calvari. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha un plafó rectangular amb la inscripció “CA L’ESTRAGUÉS MENJARS” i una imatge central amb dos personatges asseguts en una taula. Al pis superior hi ha una galeria sostinguda amb pilars de fusta i delimitada amb una barana també de fusta. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, amb el parament arrebossat i emblanquinat.</span></span></span></p> | 08901-292 | Carrer de l’Església, 4 - Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>Segons les informacions aportades per l’excursionista i escriptor català Artur Osona, com a mínim des de l’any 1882 l’edifici ja estava destinat a hostal.</span></span></p> | 42.0239300,2.4649600 | 455706 | 4652572 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4964.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89675 | Can Flequer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flequer-0 | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Rupit, pàgines de la seva història</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94.</span></span></p> <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></p> <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici cantoner de planta rectangular, format per tres volums adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a les façanes principals i ràfecs de llates i bigues de fusta. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes, amb les façanes principals orientades a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres dels pisos superiors tenen els ampits motllurats. Del volum principal, que forma cantonada entre la plaça Major i el carrer de l’Església, destaca el portal d’accés principal, amb la llinda gravada amb l’any 1661 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina. També destaca la finestra doble situada al pis i la galeria del nivell superior, bastida amb fusta. L’altre volum destacable està situat a l’extrem de ponent de la construcció, dins d’un petit passatge sense sortida. Destaca el portal d’accés, amb la llinda gravada amb el monograma de Jesucrist i la finestra del primer nivell, gravada amb l’any 1605, una creu grega central i una bitlla o llançadora de teixidor. Els volums de llevant presenten els paraments arrebossats, mentre que el de ponent està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></p> | 08901-293 | Plaça Major, 1-Carrer de l’Església, 12 – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>És probable que la bitlla o llançadora per teixir representada a la llinda de la primera planta faci referència al fet que a l’edifici hi hagués hagut un paraire (aquest símbol enllaçaria amb </span><span lang='ca-ES'><span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap). Posteriorment, d</span></span><span lang='ca-ES'>urant bona part del segle XX, a l’edifici hi havia hagut el forn de pa del poble. En l’actualitat, la construcció està destinada al sector de la restauració.</span></span></p> | 42.0237200,2.4648200 | 455694 | 4652548 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3764.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img5031.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89681 | Font de les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-feixes-1 | XIX-XX | Mig enrunada i desbordada. | <p>Font aïllada situada al marge de llevant del camí de Santa Llúcia, a la banda sud-est del nucli urbà de Rupit. Es tracta d'una deu natural que emergeix de la roca, i que compta amb un mur de pedra sense treballar disposada irregularment, situat damunt seu. Un fragment de teula àrab encastat al marge fa les funcions de broc.</p> | 08901-299 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | 42.0219700,2.4693500 | 456068 | 4652352 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9699.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 86228 | Jaciment del castell de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 459-460.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 898-903.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A01.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). <em>Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona)</em>. Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473</span></span></span></span></span></p> | XI-XVII | Poc excavat. Restes enrunades. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les restes del castell de Rupit estan situades al bell mig del nucli urbà de la vila, dalt d'un penyal rocós de planta irregular. Es troba envoltat pels edificis que es van construir arran d’aquesta formació rocosa i està delimitat pels carrers del Fossar, Coll del Castell, Bac de l’Era i la plaça dels Cavallers. <span>Les restes conservades ocupen una superfície d'uns 300 metres quadrats i, en general, estan formades per fragments de murs bastits amb pedra i assentats damunt la roca natural del penyal. En destaca un mur de grans dimensions situat a l’extrem nord-est del penyal, restes de mur relacionats amb la muralla que tancaria la vila per la banda sud-est i fragments de parets interiors de l’edifici. Majoritàriament, aquestes estructures</span></span></span><span lang='CA'><span> estan construïdes mitjançant carreus bastant ben escairats, disposats en filades horitzontals amb alçades regulars i lligats amb morter probablement de calç. Pel que fa al material arqueològic recuperat, cal dir que és bastant quantiós i abarca fragments de peces ceràmiques de cuina i de taula fins a vaixelles de luxe, monedes, bales esfèriques de plom, fulles de ganivet, sivelles, claus, fragments de vidre i restes de fauna. La major part d’aquests materials indiquen unes cronologies bastant clares al voltant del segle XVI i inicis del XVII, moment d’abandonament del castell.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-115 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera intervenció arqueològica realitzada al castell de Rupit va ser dirigida per Assumpta Serra i Clota entre el 21 d’agost i el 3 de setembre de l’any 1995. Aquesta intervenció va consistir en una prospecció promoguda per la Universitat de Barcelona, en el marc de les prospeccions arqueològiques realitzades al Collsacabra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La segona intervenció arqueològica fou dirigida per Eduard Píriz i González entre el 3 i el 21 de juny de l’any 2019. Els promotors foren l’Ajuntament de Rupit i Pruit i el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Es van realitzar quatre sondejos que permeteren delimitar la ubicació de les estructures del castell i la potència arqueològica, així com el moment d'abandonament de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0245100,2.4664300 | 455828 | 4652635 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-1017068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-1017082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-1017150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-excavacions-castell-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-excavacions-castell-4.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | BCIN|BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Algunes imatges han estat cedides per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 1760|1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 86270 | Fons documental de la Notaria de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-notaria-de-rupit | <p><span><span><span><span>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2000). “Els arxius de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d’història i cent anys de concentració de fons”. <em>Lligall</em>, 16.</span></span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons de la notaria de Rupit es conserva actualment a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV) i forma part de l’Arxiu Notarial de Vic (ANV), que està custodiat a l’ABEV des de principis de 1939. El seu àmbit d’actuació és, majoritàriament, el terme dels castells de Rupit i Fornils, tot i que també hi ha diversa documentació relacionada amb els pobles veïns. El fons està organitzat per notaris i volums, dels més antics als més moderns (ANV 897 i ANV 1143), i està datat entre els anys 1379 i 1835, amb un total de 282 unitats documentals. La majoria de volums anteriors al segle XVIII són en format quart (si bé també hi ha alguns llibres en format foli), mentre que tots els volums a partir dels anys 1711-1715 són en format foli. Alhora, també n’hi ha tres en octau. La majoria estan enquadernats en pergamí i numerats. Pel que fa a la llengua, el llatí és l’idioma habitual fins l’any 1755. Els documents comencen a redactar-se en català a partir del novembre de l’any 1755. L’ús del castellà és estrany, ja que només l’observem en documents que afecten la universitat del terme a partir de 1717, coincidint també amb els Decrets de Nova Planta. El primer document en llengua castellana és un sindicat del terme de 25 de juliol de 1717. La llengua catalana va utilitzar-se fins a l’extinció de la notaria el 1835. Es tracta d’un fons tancat, ja que la institució productora va deixar d’actuar el 1835, tot i que hi ha volums notarials de Rupit en d’altres arxius (Arenys de Mar, Olot). La particularitat més important que presenta la notaria és que es troba fonamentada en un domini jurisdiccional, a diferència de la majoria de notaries de ciutats importants on l’autoritat ve donada pel rei o pel bisbe.</span></span></span></span></p> | 08901-157 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86270-dsc06336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86270-dsc06342.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86271 | Fons documental del mas Quatrecases de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-mas-quatrecases-de-pruit | <p><span><span><span><span>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 16-17, 109-122, 224-233.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Fons documental patrimonial relacionat amb el mas Quatrecases de Pruit. Consta de les cròniques i anotacions efectuades en quatre unitats documentals en suport paper (volum i lligall; quart i octau), escrites en català pels hereus d’aquest mas: en Joan Quatrecases (mort el 1745), el seu nét Vicenç Quatrecases i Costa (mort abans del 1792) i el fill d’aquest darrer, en Francesc Quatrecases i Coromina. Aquesta documentació està datada entre els anys 1686 i 1830, abarcant gran part de l’època moderna. Recullen informació relacionada amb la vida i les circumstàncies dels autors. Hi ha anotacions de caràcter econòmic, aspectes biogràfics dels autors i les seves famílies, així com esdeveniments i fets ocorreguts en l’àrea d’actuació dels autors (fenòmens meteorològics, astronòmics...). Alhora, tenint en compte que tant en Joan Quatrecases (1702-1719) com el seu nét Vicenç (1747-1748, 1759-1760) foren batlles del terme de Rupit en les dates anteriorment mencionades, les anotacions tenen el valor afegit d’incloure el període de la guerra de Successió, així com les relacions amb les comunitats veïnes, aspectes de policia i d’ordre públic.</span></span></span></p> | 08901-158 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0714900,2.4477800 | 454318 | 4657861 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86271-dsc06335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86271-dsc06343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86271-dsc06344.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86272 | Tombes dels Bassis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-dels-bassis | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 464-465.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>35, 398, 487.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 60-61.</span></span></span></span></span></p> | X-XII | Erosionades. | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Dues tombes situades en un dels vessants més feréstecs de la muntanya, damunt d'una gran llosa plana. Estan </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>excavades a la roca i orientades de nord a sud. Estan disposades en paral·lel i separades uns 60 centímetres l'una de l'altra. Presenten una planta allargada amb els extrems arrodonits, amb uns dos metres de longitud per uns 60 centímetres d'amplada aproximada i uns 25 centímetres de profunditat. Han perdut les lloses que les cobrien i c</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>orresponen a dos individus adults.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-159 | Els Bassis - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquest tipus de sepultures excavades a la roca de forma corbada pertanyen al tipus anomenat pisciforme. P</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>odrien datar del segle X, en posterioritat a la invasió musulmana i anterior a l'afermament del poder comtal.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0140000,2.4688700 | 456023 | 4651467 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5221.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86273 | Taula de les Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-les-creus | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 465-466.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></span></p> | IX-XII | Completament erosionades i exfoliades. | <p><span><span><span>Es tracta d’una llosa plana esculpida amb grafits, situada en una zona emboscada amb diversos afloraments de roques de fàcil exfoliació. La superfície aprofitable és <span lang='ES-TRAD'>de 0,95 metres per 0,45 metres, orientada a llevant. El conjutn figuratiu està integrat per deu figures i cinc conjunts informes, que presenten formes lineals relacionades amb la figura humana, formes cruciformes de diverses tipologies (creus llatines, creus ansades...</span>) i diverses ratlles. Es tracta d’un treball força groller i arcaïc, que pot estar relacionat amb el jaciment arqueològic de les tombes dels Bassis. </span></span></span></p> | 08901-160 | Camí de la Palomera als Bassis - Rupit | 42.0150200,2.4685800 | 455999 | 4651580 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img5183.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. Les coordenades són aproximades. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89304 | Fons documental de Rupit i Pruit a l'Arxiu Comarcal d'Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-comarcal-dosona | <p><span><span><span>VERDAGUER, Angelina (2013). “El llegat de Quirze Parés a l’Arxiu Comarcal d’Osona”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 33, núm. 68, p. 15-16.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Fons documental de Rupit i Pruit custodiat a l'Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS). La documentació està inventariada dins de les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIV i XX. Es tracta d'un total de 18 fons documentals, d’entre els que destaquen el de la família Vila, els Pinosa i Perariera d’Alboquers i el Vilar de Pruit (ACOS80-119), la documentació més significativa i antiga del qual fa referència al mas Vilar de Pruit, o el d’en Quirze Parés i Ganyet (ACOS80-56), autor de <em><span><span>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</span></span></em><span><span>. </span></span>En general, entre la documentació escrita hi ha escriptures, rebuts, capítols matrimonials, processos judicials, etc. Pel que fa a la documentació gràfica hi ha diapositives en color, fotografies en paper en blanc i negre/color, postals i programes de les festes majors del municipi, entre d’altres.</span></span></span></p> | 08901-196 | Arxiu Comarcal d'Osona. Carrer de l'Era d'en Sellés, 6, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’Arxiu Comarcal d’Osona va rebre en dipòsit, en data 19 d’octubre de 2012, el fons Quirze Parés i Ganyet. Alhora, el fons de la família Vila, els Pinosa i Perariera d’Alboquers i el Vilar de Pruit, va ingressar a l’ACOS mitjançant una donació a principis de l’any 2015. | 94|98|119 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89305 | Fons documental de Rupit i Pruit a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | XIV-XIX | <p><span><span><span>Fons documental de Rupit i Pruit dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta, sobretot, del fons relacionat amb la documentació generada per la parròquia de Sant Joan de Fàbregues (antic cap del terme), juntament amb la de la seva sufragània de Sant Miquel de Rupit fins l’any 1878. Està datada entre els segles XVI i XX, i formada per un total de total de 61 unitats documentals organitzades en quatre blocs i presentades en format paper i pergamí (volums i lligalls, folis i quarts). Aquests blocs corresponen als llibres sacramentals de baptismes (1575-1795), matrimonis (1575-1871) i defuncions (1575-1830). Dins dels fons de l'Administració hi ha documentació relacionada amb els aniversaris i celebracions (1501-1886), amb el Llibre de l'obra (1671-1766), amb les Visites pastorals i altres documents episcopals (1658-1721), amb la Consueta (1659-1790), amb els Comptes i les factures (1691-1835), amb els Llevadors de rendes, censals i capbreus parroquials (1601-1878), amb la Correspondència (1867-1887), amb la Confraria del Roser (1672-1835) i altre documentació vària (1601-1755). Pel que fa als Llibres notarials, la documentació abasta de l'any 1601 al 1800 en relació als manuals, del 1584 al 1798 pel que als capítols matrimonials, testaments (1523-1851), actes notarials (1501-1853) i processos (1790-1831). I en darrer terme, els Pergamins (1444-1639). Al mateix temps, i dins de l’administració del terme civil de Rupit recollida a la parròquia, hi ha el Llibre manifest de bolla per la taula de Rupit (1707-1710) i el Llevador de comptes de Rafel Puigderajols de Susqueda (1728-1735).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alhora, també hi ha custodiada tot un seguit de documentació referida a Rupit i Pruit i classificada en d'altres fons. En primer lloc, cal destacar el fons patrimonial de la família Quatrecases (1686-1830) i el fons documental de la notaria de Rupit procedent de l’Arxiu de la Cúria Fumada (1345-1707), així com el que procedeix de l’Arxiu Notarial de Vic (1379-1835). Dins de l’Arxiu de la Cúria Fumada, també destaca la documentació relacionada amb l’Escrivania de la cúria del marquesat de Rupit (s. XV al 1825). També cal mencionar el darrer quadern de baptismes de la parròquia de Sant Andreu de Pruit i de Sant Llorenç Dosmunts (1486-1509), pertanyents a la parròquia de Sant Julià de Vallfogona de Ripollès (cal especificar que la documentació de la parròquia de Sant Andreu anterior a l’any 1936 no s’ha conservat). Dins del fons de la Mensa Episcopal de Vic, destaca un testament sacramental del primer vescomte de Cardona Ramon Folch I en format pergamí, datat l’any 1086 i referent al castell de Rupit.</span></span></span></p> | 08901-197 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06340.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89519 | Col·lecció de Rupit al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-rupit-al-museu-episcopal-de-vic | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 64, 72, 76, 79, 84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 242-245.</span></span></span></span></p> | 2200 a.C.-s. XVI | <p><span><span><span>Col·lecció heterogènia de materials relacionats amb el terme municipal de Rupit i Pruit, que estan custodiats al Museu Episcopal de Vic (MEV). Presenta un seguit de materials procedents de jaciments arqueològics, així com destacables peces artístiques procedents d’alguns dels temples localitzats dins del terme municipal. Està formada per un braçalet de bronze fos i policromat, fragments de sílex, de petxina i de ceràmica procedents del jaciment arqueològic del Camp sa l’Arca (MEV 8437, 6522, 6521); una ascla i un gratador de sílex, així com diversos fragments de ceràmica, de la sitja de Rajols (núm. registre MEV 7013, 7015, 7014), fragments de ceràmica del jaciment de la sepultura de Casadevall (MEV 10972), cinc destrals de roca polida (MEV 4429, 4430, 4431, 4432, 4433) de procedència desconeguda, tres compartiments del retaule de l’església de Sant Joan de Fàbregues (MEV 73, 45, 3074), datats l’any 1503 i obra del mestre Joan Gascó, un dels compartiments del desaparegut retaule de Sant Andreu de Pruit (MEV 72), datat l’any 1521 i obra dels mestres Joan i Perot Gascó, i un frontal d’altar procedent de l’església de Sant Llorenç Dosmunts (MEV 8).</span></span></span></p> | 08901-223 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span>Aquestes peces foren ingressades al Museu Episcopal de Vic entre els anys 1893 i 1929. La majoria s’obtingueren mitjançant donacions i compres, tot i que en d’altres aquest concepte no està especificat.</span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89519-img2585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89519-compartiment-retaule-sant-andreu-de-pruit-mev720311-copia.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Renaixement|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|93|95|78 | 53 | 2.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89667 | Frontal d'altar de Sant Llorenç Dosmunts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-sant-llorenc-dosmunts | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 466-472.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Frontal d’altar procedent de l’església de Sant Llorenç Dosmunts i custodiat al Museu Episcopal de Vic (número de registre MEV 8). És rectangular, amb unes mesures de 138 centímetres de longitud per 89 centímetres d’amplada i està bastit en fusta d’àlber blanc entelada, enguixada i pintada al tremp. Consta d’un espai vertical central de forma ametllada, amb la imatge de la <em>Maiestas Domini</em> envoltada pel Tetramorfos. Aquest espai central està envoltat per dos compartiments narratius disposats a banda i banda, on es mostren escenes de la vida de Sant Llorenç. En el compartiment superior esquerre es representa el papa Sixte II fent a Llorenç dipositari dels tresors de l’Església. Al seu costat, una dona agenollada (Ciriaca) és guarida del mal de cap pel propi Llorenç. En el compartiment inferior esquerre, Llorenç renta els peus a un individu i també guareix un cec identificat com Crescenci. En el compartiment inferior del costat dret, el prefecte Deci interroga a Llorenç sobre els tresors de l’Església. Al seu costat, el mateix Llorenç bateja en nom de Crist a Lúcil, un dels guàrdies que el va empresonar i que s’havia tornat cec de tant plorar. Finalment, en el compartiment superior de la dreta es representa el martiri del sant. El prefecte Deci apareix assegut en un tro zoomòrfic, mentre que Llorenç es representa mig un i està estirat damunt d’una graella. Sota la graella hi ha els servidors que atien el foc. Damunt la graella hi ha un requadre inscrit on Llorenç desafia a Deci a que li doni la volta a la graella, talli un troç de carn i se’l mengi. Tota la peça està delimitada per dues franges horitzontals amb inscripcions i situades a la part superior i inferior. Al mateix temps, un marc decorat amb motius romboïdals en força mal estat de conservació emmarca tot el frontal.</span></span></span></span></span></p> | 08901-289 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span>La peça va ingresar al Museu Episcopal de Vic amb anterioritat a l’any 1893. <span lang='ES-TRAD'>Segons les valoracions dels experts, aquest frontal es pot datar als inicis del segle XIII, vers l’any 1200, i ha estat atribuït al taller de Vic.</span></span></span></span></p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2588.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extrets de la publicació Catalunya Romànica. | 92|85 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 84340 | Averany de la mort de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/averany-de-la-mort-de-pruit | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 486.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Antiga creença de Pruit relacionada amb la mort. Es creia que hi havia galls que ponien ous negres dels quals en naixien uns mals esperits que assolaven les cases i feien morir als seus residents.</p> | 08901-14 | 42.0424200,2.4555800 | 454942 | 4654629 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 84347 | Dita de Rupit 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-1 | <p>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</p> <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</p> | XX | <p>'A Rupit, ben pagat i mal servit'.</p> | 08901-15 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 84348 | Dita de Rupit 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-2 | <p>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</p> <p>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 169, 208.</p> <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</p> | XX | <p>'A Rupit, molta gana i poc delit'.</p> | 08901-16 | <p>Aquesta dita era utilitzada pels habitants de Pruit en relació als seus veïns de Rupit. En origen, la dita estava relacionada amb una dona pobra de la contrada que, de tant en tant, anava a captar per les cases de Pruit i Falgars. L'anomenaven l'Espineta de Rupit i tenia fama d'anar a captar cansada i sense ganes de treballar. D'aquí la dita original: 'L'Espineta de Rupit, molta gana i poc delit'.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84414 | Dita de Rupit 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-3 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'A Rupit, molta panxa i poc melic'.</p> | 08901-17 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 84416 | Dita de Rupit 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-4 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 52.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'A Rupit, no s'hi entra ni per mar ni per terra'.</p> | 08901-18 | <p>Aquesta dita fa referència al fet que, antigament, el poble de Rupit només tenia tres accessos al clos murallat: el Coll del Castell, la Davallada i el carrer de la Barbacana. Tots tres estan assentats damunt la penya, de manera que només trepitjant roca podies accedir a l'interior de la vila.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84417 | Dita de Rupit 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-5 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 519.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'Rupit, poble ardit, però ensopit'.</p> | 08901-19 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 84418 | Dita de Rupit 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-6 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'El que passa a Madrid passa a Rupit'.</p> | 08901-20 | <p>Aquesta dita fa referència al fet que, si fa no fa, a tot arreu passen les mateixes coses.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84420 | Dita del dinar de Pruit i Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-dinar-de-pruit-i-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 53-54.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'A Pruit toquen quan el tenen cuit. A Rupit, quan l'han paït'.</p> | 08901-21 | <p>Aquesta dita fa referència al fet que, antigament, als pobles rurals, es feien uns repics de campana per anunciar l'hora d'anar a dinar. A Rupit, aquest senyal deixà de tocar-se l'any 1979 amb la marxa de mossèn Josep Molas i la seva germana Carme, que també feien de campaners.</p> | 42.0238000,2.4651800 | 455724 | 4652557 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84692 | Fita de les Marrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-les-marrades | <p><span><span><span><span>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 97, 100, 102-103, 125.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MORELL I FINA, Àngels; NUET I BADIA, Josep (2004). <em>Collsacabra. Guia d’excursions</em>. Col. Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 60.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Estructura de pedra aïllada situada al marge del camí, en el tram del camí ral situat entre l'hostal del Grau i la font de les Marrades. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Està formada per un basament de planta quadrada rematat amb un</span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'> capitell motllurat amb collarí i finalitzat amb un coronament arrodonit. El frontal del basament presenta gravada la següent inscripció 'LAUDETUR NOMEN DOMINI' (Lloeu el nom del Senyor), l'escut de Vic i l'any 1731. A la part posterior del basament hi ha gravat l'escut de Vic també.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08901-86 | Camí ral de Vic a Olot - Les Marrades del Grau | <p><span><span><span>La fita fou instal·lada en motiu de les obres de millora del camí ral de Vic a Olot, impulsat pel corregidor José de Avilés. La data fa referència a la fi dels treballs principals en aquesta part del camí. </span></span></span><span><span><span>Posteriorment, el 30 de juliol de l’any 1778, es va promulgar un ban referent a la senyalització de les obres públiques que es realitzaven a Catalunya. Aquest document normalitza la construcció de les fites commemoratives en aquestes obres i en regula la tipologia i les inscripcions que havien d’incloure.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1940, durant </span></span></span>un episodi de fortes pluges a la zona, la fita fou desplaçada de la seva ubicació original. Es creu que podria haver estat situada uns metres més amunt, prop de l'hostal del Grau i coincidint amb els límits diocesans i municipals d'aquell moment. En els anys 70 del segle XX, uns caminaires la van recol·locar a la seva ubicació actual.</p> | 42.0780500,2.4560100 | 455003 | 4658585 | 1731 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84692-img8389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84692-img8376.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84692-img8379.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84692-img8382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84692-img8386.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: pedró de les Marrades. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86226 | Castell de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 459-460.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 30-39, 41-42, 48-49, 50.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 898-903.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U02.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 121-123, 210, 226, 233.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORDEIG I MATA, Ramon (1999). <em>Els comtats d’Osona i Manresa</em>. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, segona part (p. 628-629).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 389, 486, 487.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). <em>Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona)</em>. Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (1990). <em>La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI)</em>. Col. L’Entorn, 18. Vic: Eumo Editorial, p. 26, 27, 29, 100-102, 147, 189-190.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 79.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2017). “Organització territorial de l’administració politicomilitar al Collsacabra (S. X-XIII)”. <em>Ausa</em>, XXVIII, núm. 179, p. 156-158, 160, 161, 165, 166, 174-175, 184.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 82-84.</span></span></span></span></p> | XI-XVII | Enrunat. | <p><span><span><span><span>Les restes del castell de Rupit estan situades al bell mig del nucli urbà de la vila, dalt d'un penyal rocós de planta irregular. Es troba envoltat pels edificis que es van construir arran d’aquesta formació rocosa i està delimitat pels carrers del Fossar, Coll del Castell, Bac de l’Era i la plaça dels Cavallers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes conservades ocupen una superfície d'uns 300 metres quadrats. Es tracta de fragments de diversos murs bastits amb pedra desbastada de mida petita, alguns d’ells assentats damunt la roca natural del terreny. Destaca un mur situat a l’extrem nord-est del penyal, assentat a la roca. Presenta uns 5 metres d'amplada per 8 d'alçada i 2 de profunditat, està bastit amb carreus, sense cap obertura i compta amb un arc de descarrega que reparteix el pes de la construcció. També es conserven algunes restes de mur relacionades amb la muralla que tancaria la vila per la banda sud-est. Aquestes restes baixen des del castell per la banda de llevant, travessant el carrer del Coll del Castell i les cases del poble. A la part superior del turó hi ha algunes restes de murs interiors de l’edifici i, en diferents alçades, trams dels murs perimetrals que el delimitaven. La resta d’estructures es situen al subsòl tant del turó com de les cases situades a la seva part inferior (banda de llevant i migdia del turó). Algunes d’aquestes cases integren murs i estructures del castell, relacionades amb la muralla del recinte jussà. </span></span></span></span></p> | 08901-113 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span><span>Inicialment, el castell de Rupit era un dels punts de control territorial del castell de Fàbregues (juntament amb el castell de Fornils) donada la gran extensió del seu terme. El castell rupitenc integrava les parròquies de Sant Joan de Fàbregues i Sant Andreu de Pruit. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb la construcció apareix en la venda d’unes cases situades prop del castell de Rupit, datada l’any 959. Posteriorment, l’any 1019, els marmessors del vescomte Ramon d’Osona fan donació del castell de Rupit al seu fill Bermon, vescomte també. L’any 1021, mitjançant el testament del vescomte, tenim notícia dels límits del castell. Limitava a orient amb el riu Amer, a migdia amb el coll d’Osor, a ponent amb el coll de Sau i a tramuntana amb dues muntanyes (la Roca de Cabrera figura també com a frontera). Finalment, encara dins del segle XI, el castell es torna a mencionar en el testament del bisbe d’Urgell Eribau o Eriball, fill del vescomte Ramon, datat l’any 1040. En aquest mateix any, un net del vescomte Ramon d’Osona esdevé el primer vescomte de Cardona, iniciant així la nissaga dels Cardona amb la inclusió de la jurisdicció del castell de Rupit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XII es documenten algunes mencions més al castell (anys 1131 i 1134), tot i que el més destacable és la formació de la vila de Rupit a finals de la centúria o a principis del segle XIII. És en aquest segle, concretament a partir de l’any 1276, que el castell passa a mans d’una branca secundària de la família vescomtal de Cardona, on els nous senyors ja no eren vescomtes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els documents del segle XIV ens permeten esbrinar que alguns dels membres de la família Cardona van residir al castell, fent-hi obres d’adequació. En la documentació de la primera meitat de la centúria consten deutes relacionats amb materials constructius i tasques de construcció per part d’obrers de Rupit. L’any 1369, el castell i el senyoriu de Rupit passen a mans de la família Cruïlles, que en seran els propietaris fins l’any 1681, quan es crea el títol de marquès de Rupit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1427, un fort terratrèmol amb epicentre a Olot va saccejar tota la zona afectant probablement el castell, tot i que no n’hi ha constància documental. Pels voltants de l’any 1462, els petits exèrcits de pagesos remenses dirigits per Francesc de Verntallat van atacar el castell i la vila de Rupit, dins del context de la guerra Civil catalana (1462-1472). És força probable que un cop finalitzada la guerra el castell fos abandonat, tot i que els documents referits al castell continuen durant el segle XVI i principis del XVII. També tenim constància que, dins del conflicte bèl·lic de la guerra dels Segadors (1640-1652), les tropes castellanes saquejaren i cremaren la vila de Rupit. Finalitzat aquest conflicte, les referències documentals de castell desapareixen. En darrer terme, l’any 1681 el rei Carles II crea el títol de marquès de Rupit i l’otorga a Francesc Antoni de Bournonville (el castell havia passat a mans d’aquesta família l’any 1658). En l’actualitat, Fabiola de Silva y Mora és l’onzena marquesa de Rupit.</span></span></span></p> <p>En darrer terme cal mencionar que, segons un capbreu datat l'any 1379, per entrar al recinte del castell hi havia el portal de Sant Joan. La seva localització no s'especifica, tot i que podria estar situat entre les cases de can Bigorra i can Xicó. Al mateix temps, i a mode d'hipòtesi, es creu que hi havia un altre portal d'accés al recinte tancat de la vila, el qual estaria situat al carrer del Manyà.</p> | 42.0245100,2.4664300 | 455828 | 4652635 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-1017092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img4401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img4530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img5422.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN|BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1760|1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 86254 | Sardana de l'Alcalde | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-lalcalde | XX | <p><span><span><span>Tradicional sardana rupitenca que es balla per la Festa Major de Rupit. Es tracta d’una dansa ordenada, encapçalada per les autoritats del consistori (jutge de pau, alcalde i regidors) i la resta del poble. Es balla en parelles, en una sola rotllana i sense que s’hi pugui afegir ningú més un cop iniciada. La sardana, anomenada “Rupit, perla del Collsacabra”, té música i lletra pròpies i està composta de deu tirades de 35 punts de curts i 87 de llargs. Com a repetició és tradicional que es toqui una tirada de curts i una de llargs de la coneguda sardana “La Santa Espina”, de 23 i 87 punts respectivament. Actualment, la sardana de l’Alcalde és la darrera peça que es toca al final de l’audició que es fa després del concert de Festa Major.</span></span></span></p> | 08901-141 | Plaça Major - Rupit | <p><span lang='ES-TRAD'><span><span>Antigament, aquesta sardana es ballava en sortir de la missa solemne de la Festa Major de Rupit. Té l’origen en l'antic contrapàs que, encapçalat per una persona notable, es ballava a la sortida de l’ofici. Aquesta dansa fou recuperada l’any 1924. La lletra de la sardana és obra de mossèn Frederic Pujol i Tarrés, rector de la parroquia de Sant Miquel de Palau-sacosta de la ciutat de Girona, organista i compositor. L’autor de la lletra és en Josep Puigdemont i Oliveras d’Amer. Aquesta lletra descriu i enalteix la bellesa paisatgística del poble de Rupit. L</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>a sardana dedicada a Rupit es va estrenar el 29 de setembre de 2011, dia de Sant Miquel.</span></span></span></p> | 42.0234600,2.4647500 | 455688 | 4652520 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86254-festa-major-rupit.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86255 | Gegants de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-rupit | <p><span><span><span>ARDÈVOL I JULIÀ, Lluís (2015). <em>Catàleg de gegants centenaris de Catalunya</em>. Consultat 10 maig 2021, des de http://cultura.gencat.cat/ca/</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTELLÀ I PERARNAU, Raquel (2010). “Breus apunts sobre l’origen i la història dels gegants centenaris de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXI, núm. 63, p. 12-14.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Parella de gegants centenaris de la vila de Rupit. El gegant s’anomena Miquel, amida <span>3,55 metres d'alçada i pesa 50 quilos, mentre que la geganta Magdalena té una alçada de 3,50 metres i 45 quilos de pes. Representen una parella de caire reial i estan bastits en cartró pedra, amb els cavallets de fusta. Van vestits amb robes refinades, enjoiats i amb corona. El gegant porta espasa i, normalment, un pergamí enrotllat a la mà, mentre que la geganta duu una capelina i un mocador de punta de blonda a la mà. Cal mencionar també la presència de cinc capgrossos, que acompanyaven els gegants en determinades ocasions.</span></span></span></span></p> | 08901-142 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span>Es creu que els gegants de Rupit (juntament amb quatre dels cinc capgrossos) foren construïts a Barcelona a finals del segle XIX. La seva autoria s’atribueix a l’escultor Eusebi Vidal i foren adquirits per l’industrial francès Pierre Baurier, fundador de la colònia tèxtil Salou de les Masies de Roda, amb la intenció d’amenitzar els actes festius que s’hi celebraven (també participaven en les celebracions privades de la família Baurier i en diverses edicions de la Festa Major de Roda de Ter). Anaven acompanyats pel flabiolaire Josep Verdaguer, en <em>Roviretes</em> de Folgueroles, i els portadors eren els mateixos treballadors de la colònia (també pels capgrossos). Amb el tancament de la colònia l’any 1964, aquestes figures restaren un llarg període a Roda de Ter fins que a finals dels anys 70, Xavier Baurier, besnet de l’anterior i sardanista en algunes de les festes majors de Sant Miquel, els va donar a la vila de Rupit. Després de restaurar-los, adoptant la indumentària reial que llueixen, es van estrenar per la Festa Major de Sant Miquel el 30 de setembre de 1979. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els noms dels gegants foren escollits per votació popular l’any 2001 i el 29 de setembre de 2002, amb noves vestidures, van ser batejats i beneïts amb l’apadrinament dels gegants de Tavertet i Cantonigròs. L’any 2009, els gegants foren restaurats integralment al taller Gabins de Torelló (es repassaren les mans i els braços, es restauren els bustos, es canviaren els cossos i es substituïren els cavallets per uns de fusta nous), on també se’ls restaurà la vestimenta, les corones i l’espasa del gegant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al marge de les festes majors de Rupit i Pruit i alguna altra celebració local esporàdica, aquestes figures han sortit poques vegades del municipi. L’any 1996 va apadrinar els gegants de Cantonigròs, l’any 1998 els de Tavertet i el 1999 els gegants de Capellades, construïts l’any 1899 i considerats els seus germans bessons donada la seva gran similitut.</span></span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86255-gegants-rupit-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86255-img5849.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb les figures: el Rei i la Reina, el Gegant i la Geganta. Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament de Rupit i Pruit. | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86267 | Fons d'imatges de Rupit i Pruit a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span>Fons d'imatges relacionades amb la població de Rupit i Pruit, i que es troba ubicat a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Està format per un centenar llarg de fotografies datades entre finals del segle XIX i principis del segle XXI (entre els anys 1880 i 2001 aproximadament), tot i que majoritàriament es documenten dins de la primera meitat del segle XX. Estan atribuïdes a diversos autors i catalogades dins de l'Arxiu Fotogràfic del CEC: Col·leccions fotogràfiques i Estudi de la Masia Catalana. Presenten imatges relacionades amb diversos aspectes de la població, sobretot pel que fa als edificis religiosos, els carrers del nucli urbà de Rupit i les masies, i es troben en suport paper i vidre, gelatina i plata i en negatius, en general en blanc i negre.</span></span></span></p> | 08901-154 | Centre Excursionista de Catalunya. Carrer del Paradís, 10, Barcelona | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86267-default-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86267-default-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86267-default.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web del Centre Excursionista de Catalunya. | 119|98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 86269 | Fons documental de Rupit i Pruit a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p><span><span><span>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg. 48, Reg. 1639; Perg. 363, Reg. 15273; Perg. 288, Reg. 12744; Perg. 276, Reg. 12747; Perg. 332, Reg. 17431; Perg. 220, Reg. 17784).</span></span></span></p> | XII-XVII | <p><span><span><span>Conjunt de sis pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya, relacionats amb la població de Rupit i datats en els anys 1295, 1302, 1305, 1315, 1499 i 1615. Els més destacats fan referència a una ratificació efectuada pel batlle de Rupit (1295) i a una venda relacionada amb un censal mort al notari del terme Gaspar Soler (1615). La resta estan relacionats amb diverses persones vinculades a la vila. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips.</span></span></span></p> <p> </p> | 08901-156 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto0.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89185 | Llegenda del castell de l'Envestida i el gorg de la Trapa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lenvestida-i-el-gorg-de-la-trapa | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 186-188.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 48-49.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb les forces del bé i del mal, i les seves conseqüències damunt la gent de la contrada. Segons la llegenda, el dimoni predicava les seves consignes des del cim del penyal anomenat castell de l’Envestida o Bastida. L’arcàngel Sant Miquel (patró del poble) provà d’aturar el maligne ocupant aquest cim, iniciant-se d’aquesta manera una lluita aferrissada entre tots dos. El dimoni es va precipitar cinglera avall, mentre Sant Miquel el perseguia, fins al gorg de la Trapa, situat sota el salt de Sallent. El dimoni es va esmunyir a l’interior del gorg, tornant d’aquesta manera de cap a l’infern. Com a resultat d’aquesta lluita encara es conserven les urpades i petjades del dimoni a les parets de la cinglera.</span></span></span></p> | 08901-187 | 42.0195300,2.4797100 | 456924 | 4652076 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89185-1017468.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89185-img6294.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses versions d’aquesta llegenda, si bé és cert que tant el castell de la Bastida com el gorg de la Trapa es repeteixen en totes elles geogràficament parlant. En una de les versions, els dos personatges s’estimben pel grau de la Donada. Una altra situa l’estimbament pel salt de Sallent i, una tercera versió, fins i tot per l’escaleta de Sallent. També s’explica que Sant Miquel va intentar mesurar la fondària del gorg amb un roc lligat a una corda gruixuda. De l’interior de l’aigua, una veu li va dir que no trobaria pas mai el fons. | 98|119|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89205 | El collet de Pixanúvies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet-de-pixanuvies | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 357, 1185.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 30-32.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 166.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. </span><span>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 368-369.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda que dóna nom al collet de Pixanúvies, situat damunt del mas Renyins de Pruit. L’hereu del marquès del Prat de Sant Esteve d’en Bas no trobava cap noia per casar-se. Entre el capellà d’en Bas i el rector de Falgars, a petició del marquès, varen trobar una canditada, la pubilla del mas Alou de Pruit. L’inconvenient era que la noia festejava amb un pastor de Pujolriu. Malgrat això, els pares de la noia decidiren casar-la amb l’hereu del marquès a l’església de Falgars, tot i la oposició de la pubilla. El dia del casament, la comitiva de la núvia marxà a cavall cap a Falgars passant pel camí de Renyins. Un cop arribats al collet situat damunt de la masia, la núvia va aturar la comitiva per poder fer les seves feines darrera d’uns matolls. Força estona després, al veure que la núvia no tornava, l’anaren a buscar però ja no la trobaren. Aquesta absència s’interpretà com una fugida coordinada amb el pastor de Pujolriu. Es creia que la núvia s’escapà per un corriol camuflat per la vegetació i s’amagà en una cova situada prop de la casa del Grau, on l’esperava el seu estimat. Temps després, la parella es casà i marxà cap a França, tot i que també es deia que es van quedar per aquesta zona.</span></span></span></p> | 08901-188 | 42.0627800,2.4592300 | 455259 | 4656888 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses versions d’aquesta llegenda, si bé és cert que el collet de Renyins o de Pixanúvies es repeteix en totes elles geogràficament parlant. | 98|119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89206 | El campanar de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-campanar-de-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 57-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 66-67.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'¡Mireu-lo! ¡Que ardit! / ¡Com tramuntana els cingles, / amb aquell delit, / el campanar de Rupit!</p> <p>Els murs del castell / fan via de caure, / i, humils, al peu d'ell / es proben d'ajaure.</p> <p>Quan no en resti res, / parlarà amb veu forta / a ne'l Cabrerès / d'una raça morta</p> <p>sota el pes del temps / que tot ho trasbalsa, / i palesa ensems / que esta vida és falsa.</p> <p>Ara canta i riu / amb les llars amigues, / que al seu pau fan niu, / mateix que formigues,</p> <p>i s'arrapen fort / a n'els grenys de roca / que a dret i a tort / van badant la boca.</p> <p>Quin estrany concert / el de tot el poble, / desigual, incert, / que es gira i es dobla,</p> <p>traspassa l'afrau / amb una camada, / si cau, si no cau / trespol i teulada,</p> <p>i salta el pendís, / com la cabra isarda, / mes sempre submís / al cloquer que el guarda.</p> <p>Aquest, dolç aimant, / amb sa ombreta fina / el va amoixainant / quan el sol camina;</p> <p>i es mira els horts seus, / i les escalades / de petits conreus / als pujols penjades,</p> <p>i el noc del torrent / que a estones rondina, / quan mol el forment / i el torna farina,</p> <p>i els negres pilers, / que, com una plaga, / capolen sencers / els faigs de l'obaga,</p> <p>deixant arranats / costers i clotades / desesperançats / de noves tanyades.</p> <p>De tot passa els ulls, / i en lliga la història / que guarda en els fulls / de sa gran memòria.</p> <p>Recorda el temps vell / d'aquell senyor noble, / marquès del castell, / reietó del poble;</p> <p>recorda una gent / ara folla en guerra / per al salvament / dels furs de la terra,</p> <p>i adés de genolls / en pregària blana / damunt els rostolls, / al toc de campana.</p> <p>I aquells bons costums / del gipó i la pipa, / que es perden com fums / que el nou temps dissipa,</p> <p>i la processó / de Setmana Santa, / amb el Centurió... / si en feia de planta!</p> <p>i el timbal famós / de notes agudes, / i el to rogallós / del parlar de Judes,</p> <p>i el Jesús de l'hort, / i el dring de cadenes... / de tot fa record / en hores serenes.</p> <p>Així, benplantat, / sense arruga encara, / el front assenyat / i la veu ben clara,</p> <p>per hereu pagès / d'una coromina, / no li falta més / que la barretina.</p> <p>¡Com torreja airós / damunt el paratge / i el penyal rocós / i el vell ermitatge,</p> <p>i aquell mont blavís / que al bell lluny s'albira, / i el proper pendís / i l'altra rovira!</p> <p>¡Que n'és d'eixerit! / com la gent del poble / té gana i delit / el campanar de Rupit'.</p> | 08901-189 | 42.0238200,2.4652700 | 455731 | 4652559 | 1933 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89206-img6471.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dr. Fortià Solà | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89233 | El gegant de l'Agullola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gegant-de-lagullola | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 189.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 44-45.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2011a). “Llegenda de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 27.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSQUETS, Blanca (2011). “Els paquets de vent”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 28-31.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb la formació de l’emblemàtica Agullola de Rupit. Antigament, la regió estava assolada per la presència d’un cruel gegant que robava bestiar i espantava la gent, arribant al punt de matar alguna persona. La gent de la contrada, esporuguida, invocà l’ajuda divina i Déu els envià l’arcàngel Sant Miquel per desfer-se del gegant, que no era altre que el dimoni. Un dia, Sant Miquel i el gegant iniciaren una lluita aferrissada que, finalment, guanyà el sant. Abans de tornar a l’infern, el gegant va posar un peu damunt del cingle del Far i l’altre al pla Boixer, clavant la seva espasa damunt del cingle de Sant Joan de Fàbregues, que es partí formant la penya de l’Agullola. Finalment, el gegant es llançà a l’interior del gorg de la Trapa, tornant d’aquesta manera a l’infern.</span></span></span></p> | 08901-190 | 42.0043800,2.4836900 | 457243 | 4650391 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89233-1017463.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen algunes variants d’aquesta llegenda que l’entronquen amb la del castell de l’Envestida i el gorg de la Trapa. Per contra, en una altra de les versions, el gegant és bo i molt estimat a la contrada. Abans de marxar de la zona, com a record de la seva estada, clava un cop de destral al cingle de Sant Joan de Fàbregues, creant d’aquesta manera l’Agullola. Finalment, una altra de les llegendes relacionades amb l’Agullola, li atribueix la capacitat de desfer problemes llançant-los embolicats en paquets de vent. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89235 | El salt de la Pujolrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-pujolrassa | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 183-186.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 55-56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 42-43.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb la masia de Pujolràs, situada als peus del castell de l’Envestida, damunt de la cinglera i prop del salt del Gravet. La mestressa de la masia volia fer desparèixer el seu marit. Anava sovint a l’església de Sant Joan de Fàbregues a pregar al sant que se l’emportés. Un dia, l’escolanet del temple la va escoltar i, amagat darrera del retaule, li contestà “botifarres i ous fregits, fan perdre la vista als marits”. El marit, assabentat dels plans de la seva muller, fingia que s’anava quedant cec fins que un dia li digué a la dona que no valia la pena viure en aquelles condicions i que l’ajudés a morir. Li va demanar que l’empenyés daltabaix del cingle, oferta que ella declinà fingint-li amor etern. Llavors, el marit li va dir que li taparia els ulls amb un mocador i així no veuria com ell queia pel cingle. Marxaren tots dos cap a la cinglera, ell situat al marge i ella darrera seu amb els ulls envenats. Quan la dona el va empenyer amb totes les seves forces, ell es va esmunyir i ella va caure al buit, estavellant-se al fons del penya-segat.</span></span></span></p> | 08901-191 | 42.0192300,2.4819200 | 457107 | 4652041 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89235-img6132.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen algunes variants d’aquesta llegenda, com per exemple que la dona tenia un amant i per això volia desfer-se del marit, o bé que fou el rector de Sant Joan de Fàbregues ni no pas l’escolanet el que aconsellà a la muller. En algunes versions, el marit s’assabenta dels plans de la dona a través d’aquests religiosos i, en d’altres, és una veïna la que alerta al marit (després que la mateixa muller li expliqui a la veïna). | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89237 | La torre del moro del castell de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-moro-del-castell-de-rupit | <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BORBONET I MACIÀ, Anna (1994). “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any X, núm. 32, p. 6-7.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 902, 903.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda molt coneguda relacionada amb el castell de Rupit. El castell estava ocupat pels moros, que es trobaven asetjats pels cristians des de feia temps. Segons conten, des de la torre sortia una mina subterrània que desembocava a la vall d’Aro. Una nit, davant la imminent derrota dels àrabs, aquests fugiren per la mina sense fer soroll i s’embarcaren en vaixells fugint cap a la seva terra. Els cristians continuaren guerrejant durant uns quants dies més, fins que es van adonar que ningú responia als seus atacs i així van poder entrar al castell.</span></span></span></p> | 08901-192 | 42.0244600,2.4663000 | 455817 | 4652630 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89237-img5423.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En una variant de la mateixa llegenda, els moros havien ensinistrat un gat que utilitzava la mina per a anar a pescar i, d’aquesta manera, portar-los peix de la costa. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89245 | L'auca de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lauca-de-rupit | XX | <p>'De Catalunya, lo millor, és / Guilleries i Cabrerès.</p> <p>No us sabrà greu d'haver sortit / per passar un dia a Rupit.</p> <p>Si amb un turisme aneu / aviat hi arribareu.</p> <p>I si no en Pous sense parar / desde Vic i Manlleu us hi portarà.</p> <p>El campanar, quan arribeu / és lo primer que veureu.</p> <p>Tot de pedra, i molt revell / ben tallada, sense escantell.</p> <p>Un pont penjat, amatent / per atrevessar un petit torrent.</p> <p>Bon pa, coca ben feta, / carquinyolis, hi ha a la fleca.</p> <p>A les botigues hi trobareu / qualitat i a bon preu.</p> <p>El carrer del Fossar, ja està dit / és el més típic de Rupit.</p> <p>Quan la missa s'ha acabat / a la plaça hi ha mercat.</p> <p>De parades no n'hi ha / però sabreu tot al preu que va.</p> <p>Conills, godalls, gallines i ous / porcs i xais, vaques i bous.</p> <p>A ca l'Ample hi trobareu / més del que us imagineu.</p> <p>'L'Hort d'en Roca', per menjar / és de lo millor que hi ha.</p> <p>Bon conill, bon arròs / podreu menjar a 'El Repòs'.</p> <p>Si voleu menjar com cal / aneu a la 'Fonda Marsal'.</p> <p>Bona teca, bona vedella / trobareu a la 'Fonda Estrella'.</p> <p>Per menjar a ca l'Estragués / no es pot demanar res més.</p> <p>Al carrer del Fossar hi ha un racó / amb bona teca i gros porró.</p> <p>Carraguell diuen que és la font / amb l'aigua més fresca del món.</p> <p>D'aigua, Rupit, n'està molt bé, / bona, fresca i per poc calé.</p> <p>El Saltiri, a poc tros de camí / ni ha bona aigua i perfum de pi.</p> <p>St. Joan, romànica ermita / que del cel és bona fita.</p> <p>L'Agullola, sobre el pendís / és un tros de paradís.</p> <p>Per caminar i fer excursions / en trobareu per tots cantons.</p> <p>A la Devesa podeu anar / tot passejant i fer un bon dinar.</p> <p>El santuari de la Salut / de tothom tan conegut.</p> <p>El far, també visiteu, / és lla millor obra de Déu.</p> <p>L'ermita de Cabrera / penjada sobre la cinglera.</p> <p>Aquestes excursions fer podreu / si amb nosaltres us quedeu.</p> <p>Desitjant us hagi agradat / esperem que torneu aviat.</p> <p>Bon camí, bona via / i si Déu vol: Fins un altre dia'.</p> | 08901-193 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 1980 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89245-img7727.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Banús (lletra i il·lustracions) | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89516 | Retaule de Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-joan-de-fabregues | <p><span><span><span>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 6.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 249.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLA, Josep (1977). <em>Un senyor de Barcelona</em>. Barcelona: Edicions Destino, p. 261.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Fragments d’un retaule procedent de l’església parroquial de Sant Joan de Fàbregues, custodiats i exposats al Museu Episcopal de Vic (número de registre MEV 3074, 45, 73). Es tracta de tres compartiments bastits amb la técnica de la pintura al tremp i oli sobre fusta, policromats, daurats i amb unes mesures d’111 cm de llargada per 62,5 cm d’amplada, 140 cm de llargada per 93 cm d’amplada i 108 com de llargada per 66 cm d’amplada respectivament. Aquests compartiments inclouen les representacions de Sant Joan Evangelista i Sant Joan Baptista en el compartiment principal, i Sant Joan Evangelista a l'illa de Patmos i el Baptisme de Crist en els compartiments laterals. Aquestes representacions combinen elements tardogòtics, com per exemple la monumentalitat de les figures de la taula principal sobre un fons daurat i estofat, amb elements de caire més renaixentista com la proporcionalitat de les figures sobre un fons paisatgístic en les taules laterals.</span></span></span></span></span></p> | 08901-220 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquestes taules foren pintades amb anterioritat a l'11 d'abril de l’any 1503, quan el pintor navarrès establert a Vic Joan Gascó contractà el desaparegut retaule major de l'església parroquial de Santa Maria de Vilanova de Sau. En el contracte d'aquesta obra s'especifica que el retaule havia d’estar enllestit seguint el model del retaule de Sant Joan de Fàbregues, que ja estava pintat. Es tracta del treball més antic conegut del pintor, establert a Vic a principis del segle XVI.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1882, l’excursionista i escriptor Artur Osona deixa constancia de la presencia del retaule a la sagristia de l’església de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, pels voltants de l’any 1893, mossèn Gudiol i el canonge Corbella trobaren el retaule en una quadra de la rectoria de Sant Joan de Fàbregues. Estava col·locat cap per avall i sostenia una pallissa que hi havia al fons de la quadra. </span>L’any 1898, el retaule ja consta registrat al Museu Episcopal de Vic.</span></span></span></span></p> | 42.0101900,2.4680000 | 455948 | 4651044 | 1503 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89516-compartiments-retaule-sant-joan-de-fabregues-0206043.jpg | Legal i física | Modern|Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Gascó | La imatge ha estat extreta de l'espai web del Museu Episcopal de Vic. | 94|95 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 89517 | Retaule de Sant Andreu de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-andreu-de-pruit | <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 249.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Fragment d’un retaule procedent de l’església de Sant Andreu de Pruit, custodiat i exposat al Museu Episcopal de Vic (número de registre MEV 72). Es tracta d’un dels compartiments del retaule dedicat a Sant Andreu, bastit amb la técnica de la pintura al tremp i oli sobre fusta, policromat, daurat i amb unes mesures de 170,5 cm de llargada per 103,5 cm d’amplada. Aquest compartiment inclou la representació del Calvari, amb Jesús crucificat i acompanyat per les figures de Maria, Sant Joan i Maria Magdalena, agenollada als peus de la creu. </span><span lang='ES-TRAD'>Les figures es presenten estilitzades i el disseny de l'escena és el resultat de la combinació de dues xilografies d'Albrecht Dürer, d'on provenen el vol del perizoni de Crist o la contradicció entre l'expressió facial i la posició de les mans de Sant Joan. </span></span></span></span></span></p> | 08901-221 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>El pintor navarrès instal·lat a Vic Joan Gascó va contractar l’abril de 1521 un conjunt de taules dedicades a sant Andreu i coronades amb l’escena del Calvari. La resta del retaule comptava amb una taula central amb la figura del sant i, al seu voltant, quatre escenes més: la predicació de Sant Andreu, el seu judici, el seu martiri i un dels seus miracles, a més de la predel·la i les polseres. En el contracte s'especificava que Jesús Crucificat havia d’anar acompanyat de les figures de Maria, Joan i la Magdalena.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra s’atribueix també al fill d’en Joan Gascó, Perot, donat que l’encàrrec es realitzà en els darrers anys de la vida del pintor, quan Perot ja tenia una responsabilitat destacada dins del taller familiar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La peça va ingresar al Museu Episcopal de Vic l’any 1893.</span></span></span></p> | 42.0424200,2.4555800 | 454942 | 4654629 | 1521 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89517-compartiment-retaule-sant-andreu-de-pruit-mev720311-copia.jpg | Legal i física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan i Perot Gascó | La imatge ha estat extreta de l'espai web Goigs i devocions populars. | 95 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 89518 | Carrossa fúnebre de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrossa-funebre-de-rupit | <p>Font: Joan Marsal [Entrevista: 07-06-2021].</p> | XX | Ha estat recentment restaurat. | <p><span><span><span>Antiga carrossa de tracció animal destinada al transport funerari, del tipus cotxe aranya. Estava tirada per un cavall, amb dues grans rodes i un únic eix de ferro. <span>Presenta una</span><span lang='ES-TRAD'> plataforma allargada per al transport del fèretre, amb les corretges de cuir. Compta amb una estructura de ferro anclada als extrems de la plataforma, que està rematada amb una creu llatina i que anava coberta amb una tela a mode de capota. Alhora, en els laterals de la plataforma, hi ha quatre aplics per a la il·luminació amb espelmes. A la part davantera hi ha la banqueta on seia el conductor, amb els estreps de ferro, mentre que a la posterior hi ha pintat l’escut de Rupit. El vehicle és bastit amb fusta lacada de color negre, amb els elements decoratius de color groc i els accessoris de ferro forjat i cuir. </span></span></span></span></p> | 08901-222 | Carretera C-153, km. 31,3 - Rupit | <p>Aquesta carrossa fou construïda l'any 1952 pels rupitencs Joaquim Marsal i Pere Rovira, ferrer de can Rovira. La seva construcció respon al fet que aquest mateix any va entrar en funcionament el cementiri actual, situat als afores del poble. La carrossa anava tirada per un cavall i transportava tant les despulles dels difunts de Rupit com de la resta de masies i cases del terme. <span><span><span>La carrossa fou restaurada l’any 2019.</span></span></span></p> | 42.0319700,2.4630500 | 455553 | 4653465 | 1952 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6661.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6677.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6679.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joaquim Marsal i Pere Rovira | 119|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc