Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86243 | Campgran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campgran | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M24.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, format per tres cossos adossats. Els dos volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs de plaques ceràmiques sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. El volum central integra l'accés principal a l'interior, protegit per un porxo obert a la planta baixa i cobert amb una galeria correguda al pis, amb àmplies vidrieres i pilars de pedra. L'altre volum presenta finestres rectangulars, d'arc rebaixat i de mig punt, amb els emmarcaments bastits amb maons. La resta d'obertures d'ambdós volums són rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb pedra i les llindes planes de fusta. Adossat a l'extrem de tramuntana hi ha el tercer volum que forma part de la construcció. És de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en únic nivell. Està destinat a garatge i té bona part dels murs coberts d'heura.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-130 | Plans del Bac - Les Basses - Pruit | <p>L'edifici es trobava en estat d'abandonament entre els anys 1961 i 1963. Fou completament rehabilitat durant les darreres dècades del segle XX.</p> | 42.0475900,2.4260500 | 452502 | 4655219 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-1017339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8945.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.En el camí d'accés a l'edifici, just on hi ha la cadena que impedeix el pas cap a l'interior de la finca, cal destacar un carreu de pedra gravat amb una inscripció de difícil lectura i datat l'any 1906. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 84334 | Goigs de Sant Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-gil | XXI | <p>'GOIGS AL GLORIÓS ABAT SANT GIL, venerat en la seva capella del casal de Comajoan sota els cingles d'Aiats al Collsacabra (Osona), parròquia de Pruit, bisbat de Vic:</p> <p>Patró de pastors i ramats, / que doneu als romeus asil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>A la noble Grècia nascut, / repartida vostra riquesa, / emprenent camí feixuc / fins a la vall muntanyesa. / Queden tots meravellats / de penitent tan humil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>En bauma d'aquella boscúria / féreu imatge molt galant, / que tothom coneix per Núria, / dels Pirineus bell diamant. / Queden tots embolcallats / de Senyora tant gentil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>La cérvola us alletava / procurant vostre aliment, / la Pastora sustentava / la fe del seu servent. / Amb tants grans advocats / guardeu-nos del món vil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>L'olla per alimentar el cos / i la campana que convoca, / tots a compartir un mos / en vostra còncava roca. / Per la verge som sadollats / amb gràcies fins a mil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>La masia de Comajoan / us volgué per patró / i una capella us faran / per demanar-vos protecció. / Els hereus són batejats / amb el bell nom de Gil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>En aquesta bella natura / protegiu tot el bestiar, / assaoneu just la pastura / per poder-los alimentar. / Per Dona Cabrera guardats / amb un cor ben juvenil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>Aquí sota els cingles d'Aiats / us aclamem amb veu febril, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>'.</p> | 08901-8 | Mas Comajoan - Pruit | <p>Gil Francesc és l'autor del text, mentre que la música fou composta per la Pilar Coll l'any 2015.</p> | 42.0576000,2.4262400 | 452525 | 4656331 | 2000 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84334-gil-comajoan-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84334-gil-comajoan-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Gil Francesc i Pilar Coll | Les imatges han estat extretes de l'espai web Algunsgoigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84441 | Sant Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-gil | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R08.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 118.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 8.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 70-71.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Capella de petites dimensions i d'una sola nau, amb l'absis carrat capçat a tramuntana. La nau està coberta amb una volta d'aresta que d</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>escansa damunt d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals de la nau i arriba fins a l'arc toral de l'absis. A la banda de ponent d'aquest espai hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra, que dóna accés a la possible sagristia del temple, adossada al mur de ponent de la nau. La façana presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1756 i decorada amb una creu patent damunt del Calvari, amb el símbol del Sagrat Cor. Damunt del portal hi ha una petita finestra quadrada, bastida amb carreus i protegida amb reixa de ferro. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya bastit amb pedra i coronat amb una orla. L'arc de mig punt intern integra una petita campana. El temple està construït amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç i amb fragments de maons utilitzats per regularitzar els paraments. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra, les de la façana principal amb els basaments motllurats. També destaca el ràfec de teula àrab invertida disposat a tot el perímetre de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-39 | Camí ral de Vic a Olot - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Aquesta capella pertany a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Pruit. La data present al portal d'accés probablement correspongui a la de la seva construcció. La campana del temple data de l'any 1955 i és obra de la foneria Barberí d'Olot. Compta amb un batall i palanca, i presenta una creu llatina i diversos cordons i sanefes ornamentats, així com els noms Encarnación, Dolores i Ana Maria.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0576300,2.4262500 | 452526 | 4656334 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img9044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img9028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img9029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img9003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img8998.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84440 | Comajoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comajoan | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R07.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M09.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 453, 465-466.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 24, 32.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 135-136.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | En estat d'abandonament. | <p><span><span><span>Masia aïllada de grans dimensions formada per diversos volums adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal està format per dos grans cossos adossats, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. S’organitza en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. El cos originari consta d'un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Les </span></span></span><span><span><span>obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La finestra central de les golfes té la llinda gravada amb l'any 1780 i el símbol del Calvari. De la façana de llevant destaca una doble galeria disposada als nivells superiors i sostinguda amb uns destacables pilars de pedra amb els capitells motllurats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat a la banda de ponent correspon a una ampliació efectuada a principis del segle XX. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra, amb la dovella clau gravada amb l'any 1906 i les inicials 'JVO'. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc escarser també emmarcades en pedra. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb maons. Destaquen les del pis, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. Adossada a la façana de ponent hi ha una gran terrassa al pis, semicoberta amb un porxo de teulada d'un sol vessant sostinguda amb una solera de llates i bigues de fusta. Alhora hi ha un volum adossat al nivell de la planta baixa, que ressegueix el perímetre del parament fins a la façana de tramuntana. Té una planta rectangular amb la cantonada nord-oest arrodonida, està cobert amb teulada d'un sol vessant i presenta obertures rectangulars emmarcades amb maons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de migdia del volum principal hi ha un pati interior, delimitat amb una tanca de pedra i al que s'accedeix mitjançant un portal rectangular emmarcat amb carreus i amb la llinda plana. Tancant aquest pati per la banda de llevant hi ha un volum rectangular amb teulada de dues vessants, el carner perpendicular a la façana principal i organitzat en dos nivells. Presenta un gran portal d'arc de mig punt bastit en pedra (i actualment transformat en finestral) i finestres rectangulars emmarcades en pedra a la façana de ponent.</span></span></span><span><span><span> Probablement en origen, aquest espai albergava els estables de la masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de tramuntana hi ha la resta de volums auxiliars que conformen la construcció. </span></span></span><span><span><span>Es tracta de tres cossos adossats de planta rectangular, amb les teulades d'una i dues vessants i organitzats en un i dos nivells. Presenten </span></span></span><span><span><span>obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, aquestes construccions estan bastides amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant de la façana principal de la masia hi ha l'era, formada per la mateixa roca del terreny regularitzada. A la banda de migdia hi ha un volum rectangular sense coberta, probablement destinat a les tasques agropecuàries en origen.</span></span></span></p> | 08901-38 | Camí ral de Vic a Olot - Pruit | <p>La primera referència documental relacionada amb aquest edifici apareix en el capbreu del <em>Faber </em>de Cabrera, datat l'any 1195. Segons la bibliografia consultada, després dels terratrèmols ocasionats a Catalunya entre els anys 1427 i 1428, el mas hagué de ser reconstruït en un lloc diferent al de la seva ubicació original. Posteriorment, en e<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>l fogatge de l'11 d'octubre de 1553 corresponent a la parròquia i terme de Sant Llorenç Dosmunts, apareix mencionat en 'Joan Quome Joan', nom que es refereix segurament a aquest mas.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0577400,2.4265400 | 452550 | 4656346 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img8995.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9032.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9011.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 89615 | Roure gros del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-colomer | <p>Exemplar de roure de grans dimensions (Quercus pubescens) situat al marge del camí, a poca distància al nord de la masia del Colomer. Presenta un tronc central dividit en tres grans brancades i una capçada mitjana d'uns 23 metres.</p> | 08901-250 | Camí del coll del Bac a Comajoan - Pruit | 42.0526300,2.4265800 | 452550 | 4655779 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8968.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 86240 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-5 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M16.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs de plaques ceràmiques sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars i tenen les llindes planes de fusta. Les finestres tenen els ampits de pedra i es comptabilitzen diversos balcons al pis, amb les llosanes bastides amb plaques ceràmiques i sostingudes amb mènsules de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaca l'accés a l'habitatge destinat al turisme rural, format per un porxo embigat al que s'accedeix mitjançant un gran arc rebaixat bastit en pedra disposada de mode adovellat. El volum destinat com a residència dels propietaris presenta un portal d'arc de mig punt i algunes finestres emmarcades amb maons. Cal destacar, davant d'aquesta construcció, un pou de planta quadrada bastit en pedra i cobert amb una teulada de dues vessants. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>a construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-127 | Coll sa Cabra - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, l'edifici fou construït l'any 1930. En l'actualitat, l'edifici està destinat al turisme rural (Residència-Casa de Pagès).</p> | 42.0515500,2.4266800 | 452557 | 4655659 | 1930 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-1017355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9089.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89642 | Roures de Comajoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-comajoan | <p>Magnífics exemplars de roure situats als voltants de la masia de Comajoan, prop dels camins que li donen accés i dins de la seva finca. Aquests espècimens destaquen per la seva majestuositat, antiguitat i dimensions, amb uns espectaculars troncs centrals amb un brancatge espès i unes capçades aproximades d'uns 18 metres de diàmetre. </p> | 08901-276 | Plans de Comajoan - Pruit | 42.0581600,2.4275400 | 452633 | 4656392 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-img9071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-1017367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-img8984.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-1017363.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels exemplars estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 86244 | La Casanova del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-del-bac | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M25.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per quatre cossos adossats. El volum principal presenta una</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta obertures rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. Adossat a la façana principal hi ha un volum irregular amb teulada d'un sol vessant, sostinguda amb pilars de pedra i maons, i organitzada en dos nivells. Al pis superior hi ha una galeria coberta amb el sostre embigat sota coberta i protegida amb baranes de fusta. La planta baixa, tancada amb un mur de pedra, compta amb obertures rectangulars. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum rectangular amb teulada d¡un vessant i distribuït en dues plantes. La construcció es tanca amb un altre volum rectangular situat a l'extrem de ponent. És rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana de migdia. Té grans obertures rectangulars emmarcades amb pedra i amb llindes de pedra i fusta. El volum principal presenta els paraments arrebossats, mentre que la resta de la construcció està bastida amb pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de migdia hi ha un volum aïllat de grans dimensions, destinat a les tasques agropecuàries. A la banda de tramuntana, en canvi, hi ha una era empedrada de planta circular i un cobert de grans dimensions més modern.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-131 | Carretera C-153, km. 33,8 - Pruit | <p>Es tracta d'una de les masoveries de la masia del Bac, situada a escassos metres de distància de la construcció.</p> | 42.0448800,2.4301800 | 452842 | 4654916 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86244-img8929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86244-img9101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86244-img9102.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84439 | El Torrentó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrento | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M17.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370, 466.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 105.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i assentat damunt del desnivell del terreny. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a llevant. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. L'altre volum, adossat a la banda de migdia, també presentauna teulada de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. El darrer volum, adossat a la façana de migdia de l'anterior, correspon a una antiga pallissa. Presenta una teulada de dues vessants sostinguda amb pilars de pedra. Consta de dos nivells i una coberta de llates i bigues de fusta. Destaca una llinda de fusta gravada dins del segle XVII. Se li adossen un parell de volums auxiliars amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un únic nivell. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb carreus a les cantonades. El volum principal té els paraments arrebossats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cabana està situada a la banda de ponent de la masia. És de planta rectangular, està coberta amb una teulada de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia, davant l'era. Compta amb un destacable ràfec de llates i bigues de fusta i està distribuïda en planta baixa i pis. Presenta un portal d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella central està datada amb l'any 1771. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Al pis hi ha una obertura de característiques semblants, tot i que tapiada. A la banda de llevant s'hi adossa un cos cobert amb la prolongació de la vessant de la teulada del volum principal, i amb un portal rectangular a la planta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar lligada amb morter de calç.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-37 | Clot dels Milicians - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em>Faber </em><span><span><span><span><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó.</span></span></span></span></span></span></span></span></span> Posteriorment, e</span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>n el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Torrentó' dins del terme de Sant Llorenç Dosmunts. Algunes de les llindes conservades en l'edifici actual estan datades en els segles XVII i XVIII (1733?).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0518400,2.4312400 | 452935 | 4655688 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: el Torrentó del Collsacabra. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84449 | El Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bac-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 19, 44-45.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R17.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M26.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 116.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>369-371, 465, 486, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>39, 43-44, 78.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX / XX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de grans dimensions i planta rectangular, assentada damunt del desnivell del terreny. Presenta diversos cossos adossats al seus paraments i dues torres de planta quadrada situades als extrems de la façana de ponent. Compta amb una coberta de teula àrab de tres vessants i està </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>distribuïda en planta baixa i dos pisos. A l'extrem de migdia de la coberta hi ha una petita espadanya amb una campana. Les torres presenten </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>cobertes piramidals i consten de planta baixa i tres nivells superiors. Tant les obertures de l'edifici com les de les torres són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana de llevant compta amb un coronament apuntat de teula àrab situat al centre del parament i en destaca una galeria formada per dues parelles d'arcs rebaixats sostinguts amb pilars de pedra i situada al nivell superior. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossat a aquesta façana hi ha un volum rectangular distribuït en tres nivells i cobert amb una terrassa plana delimitada amb baranes. Compta amb finestres rectangulars amb els emmarcaments en relleu. La façana de migdia té un volum rectangular adossat, distribuït en dos nivells i cobert amb una terrassa al pis, i també un cos rectangular amb teulada de tres vessants que correspon a la capella del mas. Presenta un portal d'arc rebaixat adovellat i tres finestres allargades d'arc rodó a la façana principal, que està orientada a migdia. A la façana de llevant hi ha un rosetó. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La part de migdia de la casa correpon a un jardí delimitat a llevant per una tanca de pedra, que finalitza en un edifici auxiliar aïllat. Hi ha un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i bastit amb carreus de pedra, que compta amb un coronament ondulat i una fornícula amb una imatge. A la banda de ponent del jardí hi ha l'antiga pallissa aïllada, orientada a les restes de l'era de cairons de la masia. Aquest volum és </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. La porta principal té un gran arc escarser i a la façana de migdia s'hi adossa una escala de pedra que condueix al primer pis, on el portal es rectangular. A ponent té un altre portal. Està bastida amb pedra sense treballar, amb les obertures emmarcades amb carreus i alguns afegitons de totxo.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-46 | Carretera C-153, km. 26,5 - Pruit | <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em>Faber </em><span><span><span><span><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó.</span></span></span></span></span></span></span></span></span> <span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment, e</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span>n el fogatge de l'any 1553 del terme i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, consta en 'Miquel Bach'. El mas arribà a tenir dins de la seva finca cinc masoveries diferents: can Peret, can Xica, can Joan Gran i can Roig, comptant també el masover gros i la cambreria. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El mas fou ampliat i reformat als segles XVIII-XIX. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El felipó Pere Bach i Targarona era fill del mas. Alguns dels convidats il·lustres que s'hi havien hostatjat són el Bisbe Morgades i mossèn Jacint Verdaguer, que hi feu diverses estades a finals del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La capella està dedicada al Sagrat Cor de Jesús, tot i que segons la bibliografia consultada, també té un oratori dedicat a la Mare de Déu del Roser.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0437000,2.4322500 | 453012 | 4654784 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7208.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: el Bac o el Bach de Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 84313 | Cobles de la Mare de Déu del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-de-la-mare-de-deu-del-roure | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 89.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any VI, núm. 23, p. 4-6.</span></span></span></span></p> <p>BANÚS, Miquel (1995). 'Un monòlit a mossèn Cinto Verdaguer al Collsacabra'. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XVI, núm. 34, p. 18.</p> <p>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). 'Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra'. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, <span lang='CA'><span><span>any XXIII, </span></span></span>núm. 47, p. 9-19.</p> <p>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. [Barcelona]: Proa, p. 38-39, 43-44.</p> <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32, 116.</p> | XIX | <p>'COBLES DE LA MARE DE DÉU DEL ROURE que es venera a la masia del Bac, parròquia de Pruit. Bisbat de Vic:</p> <p>Verge del Roure / de Pruit estel, / feu-nos-hi ploure / gràcies del cel.</p> <p>Sota una branca / d'un roure ombriu, / colomablanca / féreu lo niu.</p> <p>Tant alt niàreu / per veure el pla, / pla que rosàreu / bé florirà.</p> <p>Quan se moria / l'arbre envellit, / per vós, Maria, / ha reverdit.</p> <p>Si el vent l'espolsa, / pom de verdor, / com arpa dolça / llança remor.</p> <p>Des de Cabrera / fins a Rupit, / rosa més vera / no hi ha florit.</p> <p>Rosa boscana, / blanc gessamí, / feu d'eixa plana / vostre jardí.</p> <p>Les cogullades / i el rossinyol, / vos fan albades / al sortit el sol.</p> <p>Les pastoretes / vos porten rams, / rams de floretes / d'aqueixos camps.</p> <p>Nois i donzelles, / portau-li flors / portau-li amb elles / los vostres cors.</p> <p>En eixa plana / tothom vos diu, / oh Sobirana, / que ens beneïu.</p> <p>Beneïu serra, / poble i conreu, / i aqueixa terra / plena de neu.</p> <p>I eixes masies, / horts catalans / de satalies, / d'herois i sants.</p> <p>Estau Maria / vora el camí / per ser la guia / del pelegrí.</p> <p>Al cel guiau-nos / Estel de Pruit / i Jesús dau-nos / que és vostre fruit'.</p> | 08901-5 | Carretera C-153, km. 27 - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquestes cobles foren escrites per mossèn Jacint Verdaguer, el qual feia llargues estades a la masia del Bac. Estan basades en una petita poesia dedicada a la Mare de Déu del Roure, que va escriure l’any 1886 després d’assistir a l’aplec anual del dia 8 de setembre, festivitat del naixement de la Mare de Déu. Posteriorment, l’any 1899, mossèn Cinto modificà, amplià i posà música a aquella poesia, convertint-la en les cobles que actualment coneixem.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0430100,2.4335800 | 453122 | 4654707 | 1899 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84313-pruit-roure.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mossèn Jacint Verdaguer | La imatge ha estat extreta de l'espai web Algunsgoigs. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89539 | Pedró de la Mare de Déu del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-la-mare-de-deu-del-roure | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 1090.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980-1985). <em>Costumari català: el curs de l’any</em>. Barcelona: Salvat Editores, vol. V, p. 36-38. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any VI, núm. 23, p. 4-6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (1995). “Un monòlit a mossèn Cinto Verdaguer al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XVI, núm. 34, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (1999). “Dins la pau del Collsacabra. D’un temps, d’un país”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 41, p. 10-12.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 366, 486.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 76-77.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32-33.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Pedró aïllat situat al marge de llevant de la carretera, en una petita esplanada i a l’ombra d’un gran roure. Està format per un basament en forma de pilar, rematat amb una repisa de pedra plana on s’assenta la capelleta. Es tracta d’una fornícula d’arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell, protegida amb una reixa de ferro i rematada amb una teuladeta de dues vessants bastida amb dues lloses de pedra planes. A l’interior hi ha la imatge de la Mare de Déu amb el nen damunt d’una peanya de fusta. El basament presenta una rajola vidrada encastada amb la següent inscripció: “Verge del Roure, / de Pruit estel, / feunos-hi ploure / gràcies del cel. / Esteu Maria, / vora el camí / per ser la guia / del pelegrí / Mn. Jacint Verdaguer / 9-9-89”. Tota l’estructura està bastida amb pedra ben desbastada disposada en filades. Al costat del pedró, a l’altra banda del roure que l’ombreja, hi ha un monòlit de pedra amb una placa metàl·lica encastada amb la següent inscripció: “A Mn. Jacint Verdaguer / En recordança de les seves estades al Bac de Collsacabra en el 150è aniversari del seu naixement / Rupit i Pruit a 8-9-95”.</span></span></span></p> | 08901-238 | Carretera C-153, km. 27 - Pruit | <p><span><span><span>En origen, el pedró de la Mare de Déu del Roure consistia en una capelleta oberta en el tronc d’un roure que albergava la imatge de la verge al seu interior. Estava situat a l’antic camí que comunicava Cantonigròs amb Pruit i Rupit, força desdibuixat actualment. La primera referència documental d’aquest pedró la recull el folklorista català Joan Amades. Es tracta de la reproducció d’una estampa datada al segle XVIII. Segons sembla, la imatge fou trobada per un pastor dins la soca d’un roure i, per venerar-la, s’optà per obrir la capelleta en el tronc del mateix arbre. A finals del segle XIX, la devoció envers aquesta imatge s’incrementà gràcies a la participació del poeta mossèn Jacint Verdaguer en els actes relacionats amb aquest culte (el poeta s’hostatjava a la masia del Bac, propietaris del pedró, i participà en diverses ocasions de l’aplec que s’hi celebrava). Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, la imatge fou destruïda i la capelleta i el roure cosits a trets. Passada la guerra, el propietari del Bac va restaurar la capella i en restituí la imatge. Posteriorment, el roure s’assecà i morí, quedant la capelleta i l’aplec que s’hi celebrava sense efectes. L’any 1986 l’aplec es recuperà, el 1987 es construí l’actual pedró de la Mare de Déu del Roure en la seva ubicació actual i l’any 1989 s’hi afegí la rajola vidrada al basament. Finalment l’any 1995, en motiu del 150è aniversari del naixement de mossèn Jacint Verdaguer, es va erigir el monòlit de pedra amb la placa commemorativa.</span></span></span></p> | 42.0430400,2.4335800 | 453122 | 4654710 | 1987 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89539-img7182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89539-img7183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89539-img7186.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89539-img7191.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89514 | Aplec de la Mare de Déu del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-del-roure | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 1090.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980-1985). <em>Costumari català: el curs de l’any</em>. Barcelona: Salvat Editores, vol. I, p. 691-693, 956; vol. IV, p. 567, 569; vol. V, p. 36-38. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any VI, núm. 23, p. 4-6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (1999). “Dins la pau del Collsacabra. D’un temps, d’un país”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 41, p. 10-12.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). “Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 9-19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>L’Aplec de la Mare de Déu del Roure es celebra anualment el dia 8 de setembre, dia en el que es commemora el Naixement de la Mare de Déu i diada de les Marededéu trobades. Els actes es realitzen en el pedró dedicat a la verge, que està situat entre les masies del Bac i les Viles de Pruit. Consisteixen en el res del rosari, el cant dels goigs dedicats a la Mare de Déu del Roure i un berenar. En l’actualitat està organitzat per iniciativa popular dels veïns i veïnes de Rupit i Pruit. </span></span></span></p> | 08901-218 | Carretera C-153, km. 27 - Pruit | <p><span><span><span>A finals del segle XIX, l'aplec de la Mare de Déu del Roure de Pruit era un acte molt concorregut per la gent del Collsacabra, Guilleries, Vall d'Hostoles i la Plana de Vic, gràcies en part a la presencia del poeta mossèn Jacint Verdaguer, que passava temporades a la masia del Bac del Collsacabra, propietaris del pedró. Un dels actes més tradicionals era el ball del Tortell. Cinc parelles de la parròquia ballaven al voltant del roure que albergava la capelleta amb la imatge de la verge. Els nois portaven penjat del coll un tortell a l’esquena, beneit en iniciar la dansa i cuit el dia anterior en el forn d'una de les masies de Pruit. Acabat el ball, dels tortells se'n feien talls que eren repartits entre els assistents a l'aplec. </span></span></span></p> | 42.0430400,2.4335900 | 453123 | 4654710 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89514-img7181.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86264 | Festivitat de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-llorenc | XX | <p><span><span><span>La Festivitat de Sant Llorenç es celebra anualment pels voltants del dia 9 d’agost, vigília de la diada de Sant Llorenç Màrtir. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Sant Llorenç Dosmunts, amb la cantada dels goigs dedicats al sant, i un vermut amb piscolabis. Està organitzada pels veïns de Pruit, localitat a la pertany el temple.</span></span></span></p> | 08901-151 | Carretera C-153, km. 28 - Pruit | 45321 | 4653869 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86264-img8584.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La festa de Sant Llorenç s'escau quan hi ha la pluja d'estels dels Perseids, coneguda popularment com les Llàgrimes de Sant Llorenç. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 84695 | Torre de les Viles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-viles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R25.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M36.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 371.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos volums adossats. El volum principal presenta una<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i un destacable ràfec de fusta profusament decorat. Al mig de la coberta s'alça </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>una torreta de secció quadrada, amb teulada de quatre vessants i obertures rectangulars. L'edifici està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Tant la façana principal com la posterior compten amb un capçer triangular situat al cos central dels paraments, que en ambdós casos sobresurt respecte la línia de façana. Les obertures són rectangulars, d'arc rebaixat i d'arc de mig punt, i estan bastides amb maons i guardapols superiors. Unes motllures rectilínies bastides en maons marquen les divisòries entre els diferents nivells. La façana principal presenta una escalinata de pedra per accedir al portal d'accés. Està delimitada amb una balustrada decorada amb gerres de pedra. Damunt del portal hi ha un balcó simple delimitat amb una balustrada d'obra i la llosana motllurada sostinguda amb unes destacables mènsules decorades. La construcció està bastida amb pedra sense treballar i maons, lligat amb morter i ciment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'altre volum, en origen destinat a cambreria, està adossat a la façana de tramuntana. És rectangular, amb teulada de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-89 | Carretera C-153, km. 28,1 - Pruit | <p>L'edifici fou construït des del principi com a casa d'estiueig. Entre els anys 1973 i 1976 funcionà com a restaurant, conegut amb el nom de l'Hostal de Bon Lloc. La cambreria adossada a l'edifici era coneguda amb el nom de Vilademont.</p> | 42.0327100,2.4347300 | 453210 | 4653563 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8643.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84306 | Goigs de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-llorenc | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 84-85.</p> | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIOS MARTYR SANT LLORENS, que's cantan en la Capella de Sant Llorens de Dos-Munts, sufragánea de St. Andreu de Pruit-Bisbat de Vich:</p> <p>Puix lo torment horrorós / del foch, vos ha consagrat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>En Osca, ciutat famosa / se gronxá vostre bressol / y al naixer fóreu ja un sol / de albada molt lluminosa; / de vostra mare ditxosa / les virtuts heu heretat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>La sanch pura aragonesa / que enardia vostre cor, / vos incita a l'alta empresa / de ministre del Senyor; / y a Roma encés de fervor / la Fé santa heu predicat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Per son Diaca diligent / vos nombra'l Papa Sant Sixt / y ab el nom de Jesucrist / als llabis y al cor ardent, / convertiu a molta gent / de pagana impietat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Repartir lo Sagrat Pa / y guardar los sants tresors / fóren los cárrechs y honors / que'l Sant Pare us confiá; / robarlos vol lo tirà, / pero vos l'haveu burlat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Quan al darrer sacrifici / a Sant Sixt portar vegéreu / y seguirlo pretinguéreu / de Diaca cumplint ofici / ell vos diu: tal benefici / tindrás tres dias mes tart: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Ni ab suplicis ni tortures / pogué'l Jutge intimidarvos, / ni tampoch pot conquistarvos / ab tentacions de dolçures; / foren les proves tan dures / que tothom quedá admirat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Estés de ferro en un llit / fet en forma de graelles, / encés un gran foch en elles / vostre cos quedá rostit; / als butxins alegre heu dit; / tombeume d'altre costat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>A Roma us partiu la gloria / ab Esteve apedregat / y tota la cristiandat / celebra vostra memoria; / puix de vida transitoria / volau a la eternitat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>De molts sigles sou Patró / de Collsacabra y de Prúit / y'ls pobles logran lo frúyt / de la vostra protecció; / puix al trono del Senyor / es vostre prech escoltat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>De tot dany y malvestat / guardeu les nostres masies / y en les penes y alegries / vetlleu pel vostre remat; / los vicis y traidories / allunyeu d'aquest veynat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix lo suplici horrorós / del foch vos ha coronat: / Sant Llorens martyr gloriós / siau lo nostre advocat'.</p> | 08901-1 | Pla de les Viles-Carretera C-153, km. 27,5 | <p>Els goigs de Sant Llorenç es canten anualment a l'església de Sant Llorenç Dosmunts el dia 2 d'agost, festivitat del sant patró. </p> <p>El present exemplar fou publicat per la tipografia Balmesiana de Vic l'any 1925. Inclou un indult de 50 dies per part del bisbe de Vic per a tots aquells que cantin els goigs o bé que ressin una oració a la mateixa església.</p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 1925 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84306-llorenc-dosmunts-pruit-antoni-prat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84306-llorenc-dosmunts-pruit-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Algunsgoigs. | 98|119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84452 | Sant Llorenç Dosmunts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc-dosmunts | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 466-472.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 83-85.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R23.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 115.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 211-212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>110, 238-240.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>366, 371, 485.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>75-76, 97-100.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 106-107.</span></span></span></span></span></p> | XI-XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Església d'una sola nau amb l'absis carrat orientat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, mentre que l'absis està cobert amb una volta de canó amb llunetes, que descansa damunt d'una cornisa motllurada disposada entre l'arc triomfal del presbiteri i l'arc toral del fons de l'absis. Al mur de tramuntana s'obre el baptisteri, cobert també amb una petita volta de canó i que alberga una pica de pedra romànica per immersió. Al mur de migdia hi ha la sagristia, a la que s'accedeix des del presbiteri mitjançant un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1742 i una creu patent encerclada damunt del Calvari. La sagristia està coberta amb un sostre embigat de fusta. Als peus del temple hi ha el cor, bastit amb fusta i amb una escala d'accés adossada al parament de migdia, que també està bastida en fusta. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits en pedra. La dovella clau està decorada amb un escut decorat amb una creu llatina central. Damunt del portal s'obre una finestra de doble esqueixada bastida amb carreus de pedra. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya de doble ull, amb una sola campana i el coronament apuntat. La façana de migdia compta amb dues finestres de doble esqueixada bastides amb carreuons i situades a la nau. L'obertura de la sagristia és rectangular i està emmarcada amb carreus de pedra, així com la finestra del presbiteri, que compta amb les mateixes característiques que l'anterior. La construcció està bastida amb carreus de pedra disposats en filades, exceptuant la sagristia i l'absis que són de construcció posterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p>El temple està delimitat amb una tanca de pedra i envoltat per<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> l'antic cementiri. Als peus de la façana principal hi ha les làpides de pedra de les famílies Vas de les Viles, Vas Fatjó-Vilas i Vas del mas Comajoan (1707) entre d'altres. També hi ha una creu llatina de ferro damunt d'un basament de pedra disposat a mode de pedró. A la banda sud-est del temple, fora del recinte sagrat, hi ha un volum rectangular auxiliar disposat a mode de porxo i un pedró format amb una altra creu llatina de ferro assentada damunt d'un basament de pedra rectangular, datat l'any 1694.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Destaca la campana, situada a l'ull esquerre del campanar. Prop de la boca hi ha incisions i sanefes florals, al centre hi ha la figura de Sant Llorenç vestit amb túnica i portant la palma de màrtir al braç dret i les graelles, símbol del seu martiri, a l'esquerre. Al damunt hi ha una altra sanefa floral. A la part posterior hi ha les senyes del fundidor i altres inscripcions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La pica baptismal situada a l'interior del temple amida aproximadament un metre de diàmetre per 1,20 metres d'alçada. Està envoltada per un bordó que es veu trencat per una ranura amb un clau al centre. És de pedra picada a partir d'un gran dau buidat i arrodonit.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-47 | Carretera C-153, km. 27,8 - Pruit | <p>La primera referència documental d'aquest temple es troba en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datada entre els anys 1025 i 1050. En aquest document apareix mencionat com a 'S. Laurencii de Dos Monts'. <span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Fou parròquia independent fins al segle XIV, quan fou unida com a sufragània a la parròquia de Sant Andreu de Pruit (en el llistat de parròquies del bisbat de Vic elaborat l'any 1361, el temple ja no apareix). En una donació efectuada l'any 1342 per part del castlà del castell de Sant Miquel (Rupit) apareix mencionat com 'Sancti Laurencii de duobos mantibus'. Posteriorment te</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>nim notícia que l'any</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> 1553, el seu terme constava dels masos següents: Bac, Torrentó, Vilas, Comajoan i Vilaferrer. Al segle XVII, l'antic absis romànic fou substituït per l'actual. També hi ha constància de diverses visites pastorals efectuades al temple entre finals del segle XVI i el segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La capella conserva una pica baptismal romànica per immersió. L'antic retaule dedicat a Sant Llorenç es troba al Museu Episcopal de Vic (taula romànica del segle XIII). El retaule actual està datat al segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Alguns historiadors han apuntat la hipòtesi d'un possible origen visigot del temple, donada la proximitat amb l'antic mas de les Viles (probablement vil·la romana) i per ésser construïda vora el camí. </span></span></span></span></span></span></p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8583.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8589.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8628.jpg | Legal | Romànic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89667 | Frontal d'altar de Sant Llorenç Dosmunts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-sant-llorenc-dosmunts | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 466-472.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Frontal d’altar procedent de l’església de Sant Llorenç Dosmunts i custodiat al Museu Episcopal de Vic (número de registre MEV 8). És rectangular, amb unes mesures de 138 centímetres de longitud per 89 centímetres d’amplada i està bastit en fusta d’àlber blanc entelada, enguixada i pintada al tremp. Consta d’un espai vertical central de forma ametllada, amb la imatge de la <em>Maiestas Domini</em> envoltada pel Tetramorfos. Aquest espai central està envoltat per dos compartiments narratius disposats a banda i banda, on es mostren escenes de la vida de Sant Llorenç. En el compartiment superior esquerre es representa el papa Sixte II fent a Llorenç dipositari dels tresors de l’Església. Al seu costat, una dona agenollada (Ciriaca) és guarida del mal de cap pel propi Llorenç. En el compartiment inferior esquerre, Llorenç renta els peus a un individu i també guareix un cec identificat com Crescenci. En el compartiment inferior del costat dret, el prefecte Deci interroga a Llorenç sobre els tresors de l’Església. Al seu costat, el mateix Llorenç bateja en nom de Crist a Lúcil, un dels guàrdies que el va empresonar i que s’havia tornat cec de tant plorar. Finalment, en el compartiment superior de la dreta es representa el martiri del sant. El prefecte Deci apareix assegut en un tro zoomòrfic, mentre que Llorenç es representa mig un i està estirat damunt d’una graella. Sota la graella hi ha els servidors que atien el foc. Damunt la graella hi ha un requadre inscrit on Llorenç desafia a Deci a que li doni la volta a la graella, talli un troç de carn i se’l mengi. Tota la peça està delimitada per dues franges horitzontals amb inscripcions i situades a la part superior i inferior. Al mateix temps, un marc decorat amb motius romboïdals en força mal estat de conservació emmarca tot el frontal.</span></span></span></span></span></p> | 08901-289 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span>La peça va ingresar al Museu Episcopal de Vic amb anterioritat a l’any 1893. <span lang='ES-TRAD'>Segons les valoracions dels experts, aquest frontal es pot datar als inicis del segle XIII, vers l’any 1200, i ha estat atribuït al taller de Vic.</span></span></span></span></p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2588.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extrets de la publicació Catalunya Romànica. | 92|85 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89668 | Retaule de Sant Llorenç Dosmunts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-llorenc-dosmunts | <p><span><span><span>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). “Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 12.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Retaule de composició mixta que consta d’un bancal o predel·la de pedra i una composició superior de fusta estructurada en tres carrers verticals, delimitats amb pilastres arquitectòniques. El coronament està decorat amb volutes disposades a la part superior dels carrers, dues gerres als extrems i una creu grega central profusament decorada. La predel·la està formada per una taula horitzontal sostinguda amb dues columnes d’ordre corinti, amb una creu paleocristiana encerclada amb una guirnalda. El carrer central presenta una fornícula marmolada d’arc de mig punt, emmarcada amb dues pilastres estriades i un entaulament decorat amb motius florals. A l’interior de la fornícula hi ha una imatge de Sant Llorenç amb la graella, símbol del seu martiri. Els carrers laterals, per contra, compten amb uns plafons rectangulars motllurats amb les imatges de Sant Isidre Llaurador i Sant Josep vestit d’escolanet.</span></span></span></span></p> | 08901-290 | Carretera C-153, km. 27,8 – Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'>El retaule fou inaugurat el</span> 10 d’agost de l’any 1886, diada de Sant Llorenç, amb la presència del bisbe Morgades, que va beneïr les imatges, i de mossèn Jacint Verdaguer, que va celebrar la missa cantada.</span></span></span></p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 1886 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8599.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8603.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89612 | Roure del Bac del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-bac-del-collsacabra | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Magnífic exemplar de roure (Quercus pubescens) de 18 metres d'alçada, amb 3,45 metres de volta de canó i una capçada mitjana de 27,5 metres. Presenta una capçada de grans dimensions, de forma arrodonida. Fou declarat Arbre Monumental l'any 1988, segons l'Ordre 1988.08.30 (DOGC 1042, 1988.09.12) amb el número 24.903.01.</p> | 08901-249 | Camí de la Riera - Pruit | 42.0439500,2.4347900 | 453223 | 4654810 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172170.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Cultural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: roure del pla del Call. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2151 | 5.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 84696 | Les Viles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-viles | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2006). “Ara va de cinema”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 55, p. 30-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R24.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M35.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 113.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 187, 193.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>366-367, 371, 453, 466.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 75-76.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 77, 78.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p>Gran hisenda de planta irregular formada per diversos volums adossats i aïllats, disposats al voltant d'una gran plaça que conserva les restes de l'era de cairons original que la cobria. </p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La masia principal està situada a la banda de ponent del conjunt. Es tracta d'un edifici de grans dimensions i planta rectangular, adaptat al desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb l'any 1773. Al seu costat hi ha tres petites obertures espitllerades i bastides amb pedra. La resta d'obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les del primer pis estan datades l'any 1769, una d'elles decorada amb una creu llatina central damunt del Calvari. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. De la façana de llevant destaca el porxo situat a la planta baixa, que s'obre a l'exterior mitjançant una successió de sis arcs de mig punt bastits amb pedra. Al primer pis hi ha dues finestres amb permòdols i dues amb la llinda plana, mentre que al pis superior hi ha un gran finestral d'arc de mig punt bastit amb pedra i delimitat amb una barana de fusta. De la façana de migdia destaca la galeria del primer pis, oberta a l'exterior mitjançant un gran arc rebaixat i de mig punt, ambdós sostinguts amb un pilar de pedra i bastits amb pedra disposada a sardinell. Al pis superior hi ha dues galeries més, obertes mitjançant grans obertures rectangulars emmarcades amb carreus i delimitades amb baranes de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular, amb carreus a les cantonades. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de ponent d'aquesta masia hi ha l'horta i un antic aqüeducte, mentre que a migdia hi ha un espai de jardí ornamentat vegetalment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda sud-est de la masia principal hi ha una antiga masoveria de grans dimensions, assentada damunt del desnivell del terreny. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana de tramuntana, on resta amagat darrera d'un voladís de teula àrab rectilini. Consta de planta baixa i dos nivells superiors. Les obertures són, en general, rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal de la façana de tramuntana presenta una llinda de fusta gravada amb l'any 1844. Està bastida amb pedra de la zona sense treballar, disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossats a la banda de llevant de la masoveria anterior hi ha dos volums de planta rectangular assentats damunt del desnivell del terreny. El de l'extrem de llevant, de grans dimensions, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana de tramuntana, que està orientada a la plaça central, i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars emmarcades amb maons i les llindes planes de fusta. Està bastit en pedra i ha estat reformat i sobrealçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta de volums estan situats a la banda de tramuntana de la plaça central, formant un bloc constructiu més o menys rectangular. El volum situat a l'extrem de llevant, antiga masoveria, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a llevant. Presenta un portal d'arc escarser adovellat i situat a l'extrem de tramuntana del parament. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les dels pisos tenen els ampits motllurats. Adossat al parament de ponent hi ha una altra de les masoveries de la construcció. Presenta les mateixes característiques constructives que l'anterior, tot i que amb la façana principal orientada a migdia i un portal d'accés rectangular amb llinda de fusta. A continuació hi ha una antiga pallissa reformada, amb teulada d'un sol vessant. Presenta una solera de llates i bigues de fusta, sostinguda amb uns grans pilars de pedra i maons. Consta de dos nivells, amb el forjat del pis superior bastit en fusta i delimitat amb una barana de fusta també. A l'extrem de ponent del bloc constructiu hi ha adossada la darrera masoveria, completament reformada. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un ràfec de plaques ceràmiques i mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars bastides amb carreus de pedra i una destacable galeria al pis superior oberta a les façanes de migdia i ponent. El portal d'accés principal és d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-90 | Carretera C-153, km. 28,1 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em><span>Faber </span></em><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó. La hisenda e</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>s trobava dins la demarcació de l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, que fou independent fins al segle XV passant després a ser sufragània de l’església de Sant Andreu de Pruit (de fet, els propietaris de les Viles foren patrons d’aquesta església). Tot i això, no es descarta un possible origen romà de la construcció. La masia principal, datada al segle XVII, era coneguda com a Vilamitjana, tot i que la hisenda estava primitivament formada per la masia de Vilademont (documentada des del segle XIII) i la de Viladevall (documentada des del segle IX). Arribà a tenir fins a nou masoveries dins del mateix recinte, sense comptar les que tenia escampades pels seus voltants. Es comptabilitzen, entre d’altres, les masoveries de can Grisu o Isidro, can Rata i can Pastor, així com la torre d’estiueig de les Viles, datada a finals del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat de la hisenda ha estat sempre en mans de la família Fatjó o Fatjó-Vilas. De fet, aquest llinatge continuà sense interrupció d'hereu a hereu fins el 1860, moment en que la pubilla del mas va contraure matrimoni amb Marià Bojons de Sala i de Tortadès, a la mort del qual la vídua es casà amb Joan Fatjó i Borrell. Així es va perdre temporalment el cognom del llinatge fins que l'any 1949, en motiu del centenari de la mort de Jaume Llucià Antoni Balmes i Urpià (que va morir a la casa Bojons de Vic), el general Franco s'instal·là en aquesta casa i concedí el privilegi que la família Fatjó pogués ostentar el nom compost de Fatjó-Vilas. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia té al seu interior una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, construïda a principis del segle XX.Tenim constància que al seu interior hi havia les relíquies de Sant Pròsper (o Sant Plàcid, segons la font consultada), portat de Roma al segle XVIII i que havia estat custodiat a la casa Fatjó de Vic, i una imatge de Jesús Crucificat. També segons la bibliografia consultada, a l’interior de la construcció es conserva una pilastra de la llar de foc datada l’any 1228.</span></span></span></p> | 42.0328500,2.4353100 | 453258 | 4653578 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img9474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8548.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8638.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89656 | Camí ral de Vic a Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-olot-1 | <p><span><span><span><span>ALBAREDA, Joaquim; FIGUEROLA, Jordi; MOLIST, Miquel; OLLICH, Imma (1984). <em>Història d’Osona</em>. Col. L’Entorn, 5. Vic: Eumo Editorial, p. 474, 475.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A04.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CROSAS, Jaume (2009). “Mapa del camí ral de Vic a Olot”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 61, p. 18-19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT I GAROLERA, Jaume (2014). “La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 948, 950, 956, 958, 961, 962.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLOBET, Salvador (1963). <em>Guilleries, Collsacabra, S. Pere de Casserres, Rupit, El Far, Sant Romà de Sau, Castanyet, Coll de Ravell. Mapa topográfico y notas por el Dr. Salvador Llobet</em>. Granollers: Editorial Alpina, p. 19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 142-143, 145.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2009). “Els camins medievals al Collsacabra-II. Tipus de camins que s’estenen per tot el territori”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 10-11.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2010). “Els camins medievals al Collsacabra-III. Relació entre els grans camins i el poblament”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXI, núm. 63, p. 9-10.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SEVILLA, Rafael (2006). “Recuperació i rehabilitació del camí ral de Vic a Olot”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 55, p. 8-11.</span></span></span></p> | X-XX | <p><span><span><span>El camí ral de Vic a Olot s’endinsa dins del terme municipal de Rupit i Pruit per la banda nord-oest, a través del solell de Comajoan cap al coll sa Cabra (situat damunt de la masia del Colomer). Aquest tram discorre per sota del cingle d’Aiats, ascendint normalment sobre la roca del terreny que aflora en diversos llocs. En altres llocs, el camí no supera l’amplada d’un corriol. El traçat continua carenejant la serra de Mateus, amb el tram empedrat dels Alous, fins al grau Xic. En aquest punt, el camí es desvia en direcció nord a través d’unes petites marrades amb restes de vorals i talussos. En aquest punt, el descens és lleu i s’hi localitza un altre tram de calçada amb un talús de pedra seca, cobert per la vegetació existent, fins a arribar a la masia de la Serra. Després de creuar la finca, passant pel bell mig de les construccions d’aquest mas, el camí travessa la carretera de Falgars d’en Bas cap a l’Hostalot, pasant per davant de la façana principal de la masia (en l’actualitat, aquest tram es desvia per un camí artificial que voreja la casa per la banda de llevant). Des d’aquest punt s’enllaça amb el primer tram empedrat original del camí, just abans d’arribar a la baixada del pont de l’Hostalot. Aquest tram té una amplada d’entre 6 i 7 metres, amb trencaigües i delimitada amb guardarodes monolítics. A la zona central del pont, la calçada s’estreny fins a 1,80 metres. Passat el pont, el camí està empedrat mitjançant llambordes i lloses disposades a plec de llibre, amb grans lloses quadrangulars i els propis afloraments de roca de la zona, arribant fins pràcticament a l’entrada de la finca de l’hostal del Grau. En origen, el camí passava per davant la façana principal de l’edifici, tot i que actualment es desvia per fora de la finca vorejant uns camps fins al costat nord-est de la casa. En aquest punt, el traçat enllaça amb el recorregut original i s’inicia l’abrupte descens de les Marrades del Grau, que salva el desnivell existent entre l’altiplà del Collsacabra i la plana d’en Bas, el denominat grau d’Olot. El tram de les Marrades finalitza a la font de les Marrades, punt des del qual el camí entra dins del terme municipal de la Vall d’en Bas.</span></span></span></p> | 08901-286 | A la banda de tramuntana del terme municipal - Pruit | <p><span><span><span>El camí ral entre Vic i Olot va ser durant molts anys l'única via de comunicació entre les comarques d'Osona i la Garrotxa. Tot i que hi ha constància d’una via romana que de Barcelona pujaria cap al Collsacabra, per després travessar la vall d’en Bas cap al pla d’Olot,no es pot assegurar que seguís el mateix traçat que el camí ral de Vic a Olot. Segons alguns autors, la via que creuava el Collsacabra era la <em>strata francisca</em> o camí de França. Aquesta via, en època medieval, es convertiria en el camí que unia les viles de Vic i Olot. Al segle XII, aquestes vies quedaren sota la jurisdicció del rei, passant a ser conegudes com “camí reial” o la seva contracció “ral”. Durant l'edat mitjana i moderna, el camí va assolir el seu màxim esplendor i va esdevenir una via de comunicació imprescindible per als comerciants i traginers, així com per les relacions socials entre els habitants de les dues zones. Els diferents conflictes bèl·lics ocorreguts entre els segles XVII i XX i el bandolerisme també actuaren damunt de la via. Durant la primera meitat del segle XVIII, el camí ral fou refet, construïnt les Marrades del Grau (1729-1731). Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, amb la construcció de noves carreteres, el camí va caure en desús i es va utilitzar principalment com a camí ramader.</span></span></span></p> | 42.0638500,2.4381300 | 453514 | 4657018 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img8472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img8338.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 84442 | El Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-3 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R09.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M10.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>368, 370, 465, 475, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | La part dels annexos està enrunada i sense coberta. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenta una </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella central té una inscripció mig esborrada. La resta d'obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La vessant de llevant de la teulada s'allarga fins a cobrir dos coberts oberts a l'exterior per la banda de migdia i separats mitjançant un mur de pedra. A l'extrem nord-oest de la masia hi ha una sèrie de volums enrunats, sense coberta i que marquen una planta més o menys rectangular. La construcció està bastida amb pedra sense desbastar disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra. La façana principal presenta un revestiment arrebossat i pintat.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-40 | Serra de Mateus - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em>Faber </em><span><span><span><span><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó. Posteriorment, la masia apareix mencionada en</span></span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span> el fogatge de l'any 1553, on apareix documentat un personatge anomenat 'Phelip Bosch' dins del terme de “Sant Andreu de Pruyt”. Cal destacar que </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, que fou independent fins al segle XV, passà després a ser sufragània de l’església de Sant Andreu de Pruit. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>L'edifici restà abandonat entre els anys 1973 i 1975. En l'actualitat, es tracta d'una segona residència. Pels voltants de l'any 2012, la coberta fou reformada.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0595300,2.4389300 | 453577 | 4656538 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84442-img0603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84442-img0604.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 84448 | L'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lom-3 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R26.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M37.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>FERRER COLMENERO, Marcos; MARTÍNEZ NIETO, Elena (2009). <em>Aixecament arquitectònic i estudi constructiu de la masia l’Om de Pruit</em>. (Treball final de grau. Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona). Consultat des de <span>http://hdl.handle.net/2099.1/7102</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 372, 475.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | Força mal estat de conservació general. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos volums adossats i assentada damunt del terreny natural de roca. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. El portal d'accés té la llinda gravada amb la següent inscripció <span>“AVE MA 1693 RIA SIN PECADO CONCEBIDA ME FESIT SAGISMUNDU HOM” i decorada amb una creu papal al centre. Al seu costat hi ha una finestra amb la llinda gravada amb la següent inscripció: 'JOAN HOM ME FESIT 1880 D.2. D.B.'. La llinda de la banda de tramuntana del pis està gravada amb l'any 1693 i un motiu decoartiu central amb les inicials 'IS'. De la façana de tramuntana destaca una de les finestres, amb la llinda gravada amb l'any 1862 i el nom 'JOAN HOM'. L'altre volum està adossat a la façana de ponent. És rectangular, amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes. Presenta obertures rectangulars, amb els emmarcaments de pedra i maons. A l'extrem de migdia s'hi adossa una antiga pallissa amb teulada d'un sol vessant i sostinguda amb pilars de pedra. El pis superior està delimitat amb una barana de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-45 | Carretera C-153, km. 29 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'L'Om' dins de la parròquia de “Prohit”. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Lorens Hom' dins del terme i parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. La construcció era </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>una de les masoveries del mas de les Viles de Pruit, situat a escassa distància.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0328500,2.4453600 | 454090 | 4653572 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84448-presentation1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 84426 | Quatrecases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quatrecases | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R02.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M02.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>124-125, 185, 202, 210-211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per diversos volums adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la façanaprincipal orientada al sud-est. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Del pis destaca una galeria situada a l'extrem de nord-est del parament. Està formada per una successió de quatre arcs de mig punt bastits amb maons i delimitats amb baranes de fusta. La resta d'obertures són rectangulars i combinen els emmarcaments bastits amb pedra desbastada i maons. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de la zona, disposada de forma regular. La resta de volums que conformen la construcció corresponen a antics estables, pallisses i corrals bastits en diferents moments. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cabana està situada a la banda nord-est de la masia, a escassa distància. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal i gran ràfec de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb una gran obertura d'arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell, que està</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> semi-tapiada a mode de portal. Al seu costat hi ha un antic portal rectangular tapiat, bastit amb carreus. La façana de llevant compta amb una obertura rectangular al pis, a la que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra adossades al parament. Està construïda amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb carreus a les cantonades. S'hi observen</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> diverses etapes constructives.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-24 | Plans de Quatrecases - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1553, on apareix mencionat un personatge anomenat 'Feliu Quatrecases' dins del terme de “Sant Andreu de Pruyt”. A finals del segle XVIII tenim notícia que entre els anys 1788 i 1790, tant el mas com la cabana foren reformats donat el seu mal estat de conservació. Aquestes obres foren beneïdes pels rectors de Talamanca i Pruit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0714800,2.4477800 | 454318 | 4657860 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86271 | Fons documental del mas Quatrecases de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-mas-quatrecases-de-pruit | <p><span><span><span><span>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 16-17, 109-122, 224-233.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Fons documental patrimonial relacionat amb el mas Quatrecases de Pruit. Consta de les cròniques i anotacions efectuades en quatre unitats documentals en suport paper (volum i lligall; quart i octau), escrites en català pels hereus d’aquest mas: en Joan Quatrecases (mort el 1745), el seu nét Vicenç Quatrecases i Costa (mort abans del 1792) i el fill d’aquest darrer, en Francesc Quatrecases i Coromina. Aquesta documentació està datada entre els anys 1686 i 1830, abarcant gran part de l’època moderna. Recullen informació relacionada amb la vida i les circumstàncies dels autors. Hi ha anotacions de caràcter econòmic, aspectes biogràfics dels autors i les seves famílies, així com esdeveniments i fets ocorreguts en l’àrea d’actuació dels autors (fenòmens meteorològics, astronòmics...). Alhora, tenint en compte que tant en Joan Quatrecases (1702-1719) com el seu nét Vicenç (1747-1748, 1759-1760) foren batlles del terme de Rupit en les dates anteriorment mencionades, les anotacions tenen el valor afegit d’incloure el període de la guerra de Successió, així com les relacions amb les comunitats veïnes, aspectes de policia i d’ordre públic.</span></span></span></p> | 08901-158 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0714900,2.4477800 | 454318 | 4657861 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86271-dsc06335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86271-dsc06343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86271-dsc06344.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89533 | Molí de Noufonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-noufonts | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 23, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 114, 372, 377, 461.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 160, 177.</span></span></span></p> | XVII | Només es conserven els encaixos. | <p><span><span><span>Restes relacionades amb un antic molí i consistents en una sèrie d’encaixos rectangulars excavats a la llera del torrent, en una zona adaptada com una possible resclosa situada a la banda de llevant del gual. Aquests encaixos o cunyeres no són gaire grans i es troben submergits dins de l’aigua del torrent.</span></span></span></p> | 08901-233 | Camí de la Riera-Torrent de la Lluca | <p><span><span><span>Tot i l’absència de referències documentals directes relacionades amb aquest molí, la bibliografia consultada el relaciona amb la utilització de les aigües que el molí vell de la Sala podia fer fins a l’Om de Pruit a principis del segle XVII.</span></span></span></p> | 42.0353400,2.4484000 | 454343 | 4653847 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89533-img7757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89533-img7753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89533-img7750.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89533-img7751.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: molí de les Viles, Pas Ample. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84431 | La Casanova de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R18.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M27.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Destaca el portal d’accés principal, d’arc rebaixat adovellat i amb la data 1809 gravada a la clau. Les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro, mentre que les del pis tenen els ampits de pedra motllurats exceptuant la central, que és balconera i compta amb un petit arc de descàrrega apuntat superior. El volum adossat a la banda de llevant està integrat dins del cos principal mitjançant la prolongació de la teulada. Tot i que en origen estava destinat al bestiar, actualment està reformat i tancat als quatre vents. Presenta obertures rectangulars bastides amb pedra desbastada i maons, i un sostre embigat. L’altre volum auxiliar, adossat a la banda de ponent, és de planta rectangular i amb teulada d’un sol vessant.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. El volum de llevant està bastit amb pedra sense treballar i maons.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-29 | Torrent de Renyins - Puig Entorn | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Antigament, l'edifici era una de les masoveries de la masia de les Viles, gran casal situat dins del terme de Pruit.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0413500,2.4483800 | 454346 | 4654514 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9401.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84446 | L'Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalou | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R13.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M18.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>368, 373-374, 453, 471.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILAR, Helena (2013). “El personatge. Pep de l’Alou”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 69, p. 20-23.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 86-87.</span></span></span></span></span></p> | XVI/XX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada formada per diversos volums adossats que li confereixen una planta irregular, i assentada damunt del desnivell del terreny. La masia original és de planta rectangular i està formada per dos cossos adossats. Presenta una</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-oest. Compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb un escut. La finestra central del pis és d'arc conopial trilobulat, amb guardapols superior i rosetes a les impostes. Al seu costat hi ha una finestra emmarcada amb carreus i amb la llinda decorada amb una motllura d'arc apuntat rematada amb una roseta. A l'altra banda hi ha una finestra amb permòdols bastida amb pedra i decorada amb un petit escut superior. A l'extrem de migdia del parament hi ha les restes d'un rellotge de sol rectangular. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. A l'extrem de ponent de la façana de migdia hi ha un altre rellotge de sol i una espitllera emmarcada amb pedra. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta un portal d'arc rodó bastit amb maons i datat l'any 1908. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides disposada en filades regulars. El parament principal està arrebossat i emblanquinat. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Adossada a l'extrem de llevant de la masia original hi ha la casa dels senyors. És de planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuïda en planta baixa, pis i golfes. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat amb pedra i amb la dovella clau profusament decorada i datada l'any 1906. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra i amb els ampits motllurats. Al pis hi ha dos balcons simples bastits en pedra, amb guardapols superiors i la llinda ondulada. Les finestres de les golfes són d'arc rebaixat. De la façana de migdia destaca un finestral d'arc conopial trilobulat restituït. A la façana de tramuntana hi ha dos contraforts. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> <p>A la banda de migdia d'aquestes construccions hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants. Presenta un gran portal d'arc de mig punt bastit amb maons i diverses obertures bastides amb pedra, de petites dimensions. Damunt del portal hi ha una pedra gravada amb la següent inscripció: 'J. CARRERA ANY 1904'. La construcció està bastida amb pedra sense treballar i amb carreus a les cantonades.</p> | 08901-43 | Torrent del Collell - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, tenim constància documental d'aquest mas des del segle XII segons els escrits de mossèn Fortià Solà, Joan de la Guàrdia i altres. De fet, la pròpia etimologia del nom és ja una mostra de l'antiguitat de la masia. Posteriorment, <span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Alou' dins del terme de 'Sant Andreu de Pruyt'.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0514800,2.4494400 | 454441 | 4655639 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9323.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|95|98|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84447 | El Collell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collell-2 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R14.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M19.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 269.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>368, 373, 453, 471, 484, 486.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 75.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada i reformada de planta més o menys rectangular, formada per diversos volums adossats. El volum principal està situat a la banda sud-est de la construcció. Presenta una</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques decorades amb rombes i sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. Les obertures són majoritàriament rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal d'accés principal té la llinda gravada amb l'any 1808 i el monograma de Jesucrist 'IHS' coronat amb una creu llatina. Destaquen les dues galeries superposades dels pisos superiors, formades per una successió de tres arcs cadascuna. Els arcs del primer pis són de mig punt adovellats i estan sostinguts amb pilars bastits en pedra amb els capitells motllurats. Els de la segona planta són rebaixats i bastits amb maons, i també estan sostinguts amb pilars de pedra. De la façana de llevant destaca un rellotge de sol rectangular, datat els anys 1841 i 1994 (data de reforma). Adossat a l'extrem de llevant d'aquest volum hi ha un cos rectangular d'una sola planta utilitzat de garatge. Està cobert amb una terrassa al pis on s'observa un porxo amb una teulada d'un sol vessant, amb el mateix tipus de solera que el ràfec del volum principal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossats a la banda nord-oest hi ha dos volums rectangulars units amb una terrassa al mig. El davanter, que probablement correspongui a una antiga masoveria, presenta una coberta de teula àrab i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Unes escales de pedra adossades al parament donen accés al portal.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La resta de volums estan adossats a la banda nord-oest de la construcció i estan destinats a les tasques agropecuàries. En general són de planta rectangular, amb teulades de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis. Presenten obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i coberts sostinguts amb pilars de pedra. De la banda de ponent del conjunt destaca una antiga pallissa aïllada, amb teulada de dues vessants i sostinguda amb pilars de pedra</p> <p>Totes les construccions estan bastides amb pedra desbastada disposada en filades, amb carreus de pedra a les cantonades.</p> | 08901-44 | Els Auberts - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta masia està documentada des de l'any 1350. Posteriorment, <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>en el fogatge de l'any 1497, apareix mencionat 'Lo Colell' dins de la parròquia de 'Prohit'. A mitjans del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Francesch Colell” dins del terme de 'Sant Andreu de Pruyt'. La masia havia tingut una</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span> capella-oratori dedicada a la Mare de Déu i documentada des de l'any 1687, quan fou visitada pel bisbe de Vic. Desaparegué durant les obres de rehabilitació interiors efectuades l'any 1976. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Cap a mitjans dels anys 80 del segle XX, la masia va funcionar com a restaurant.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0498600,2.4497700 | 454467 | 4655459 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9378.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9375.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89649 | La Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrega-6 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 465.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Els revestiments estan força degradats | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i bigues de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb maons i amb les llindes de fusta. Cal exceptuar el portal d'arc rebaixat de la façana de migdia, bastit amb maons i la finestra balconera del pis. De la façana principal destaca un dels portals de la planta baixa, bastit amb maons disposats a sardinell, i una de les finestres del pis, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit motllurat (tot i que força degradat) i la llinda plana gravada amb l'any 1715 i una creu llatina central. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Els paraments conserven restes dels revestiments arrebossats i emblanquinats que els cobrien.</p> <p>A la banda sud-est de la masia hi ha tres volums adossats, destinats a les tasques agropecuàries originals de la finca. El de l'extrem de ponent és força més petit que la resta. És rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. Els altres dos volums també són rectangulars, tot i que amb teulades de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis. En destaca el de l'extrem de llevant, destinat a pallissa. Presenta un sostre embigat de fusta sostingut amb pilars bastits amb maons. Compta amb una gran porta de fusta, petites finestres emmarcades amb maons i està bastit amb pedra de diverses mides disposada de forma regular.</p> | 08901-281 | Carretera C-153, km. 30 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del <em><span>Faber </span></em>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó. La masia es trobava dins la demarcació de l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, que fou independent fins al segle XV passant després a ser sufragània de l’església de Sant Andreu de Pruit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0300600,2.4523000 | 454662 | 4653259 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9433.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-1017397.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9444.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 85009 | L'Aulet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laulet | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R33.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M58.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 122.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | Diverses obertures estan tapiades amb paraments de maons | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un doble ràfec de teula àrab i dents de serra disposat a tot el perímetre de la construcció. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Majoritàriament les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La façana principal compta amb un portal d'accés descentrat, amb una gran llinda gravada amb l'any 1782 i decorada amb una creu grega patent damunt del Calvari. Les finestres tenen els ampits motllurats i algunes presenten petits arcs de descàrrega superiors bastits amb pedra disposada a sardinell. Una d'elles està gravada amb l'any 1783. També destaquen dues espitlleres de pedra a la planta baixa i algunes obertures d'arc rebaixat bastides en pedra, actualment tapiades amb paraments de maons (també la finestra rectangular situada damunt del portal). De la façana de migdia en destaca una de les finestres, amb la llinda gravada amb l'any 1787. El volum adossat a la banda de ponent també està distribuït en planta baixa i dos nivells, tot i que amb una coberta de teula àrab de tres vessants. Destaca la doble galeria situada a l'extrem de migdia del parament, reculada respecte a la línia de façana. Està formada per una successió d'arcs rebaixats adovellats a la primera planta, actualment tapiats amb uns parament de pedra i amb finestres de nova obertura al seu interior. La galeria del segon pis, en canvi, presenta obertures rectangulars delimitades amb pilars bastits amb carreus de pedra, semi-tapiades i cobertes amb un sostre embigat sota coberta.</span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda nord-est de la masia hi ha un volum aïllat de planta rectangular, actualment reformat i destinat al bestiar. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en dos nivells, amb un porxo obert a la banda de llevant i la façana principal orientada a migdia. En origen era utilitzat com a estables i pallissa.</p> <p>En general, les construccions són bastides amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Hi ha diverses reparacions efectuades amb maons i le cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida gran.</p> | 08901-94 | Carena de l'Aulet - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1553, on apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Aulet' dins de</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Segons la bibliografia consultada f</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>ou una casa pairal de gran importància i arribà a tenir set masoveries. Durant la segona meitat del segle XVIII, la masia fou ampliada i reformada tal i com es desprèn de les llindes datades presents a la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>L'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas Aulet foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari (Ramon Aulet) simpatitzava amb el moviment d'esquerres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>A mitjans dels anys 80 encara es conservaven les restes enrunades de l'antiga capella del mas, dedicada a Sant Antoni Abat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.9865700,2.4545100 | 454814 | 4648429 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-1017278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-img7989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-1017280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-1017287.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-img7990.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 84425 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-8 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 70, 73.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R03.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M04.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XIX | <p><span><span><span>Masia aïllada de grans dimensions formada per cinc cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. </span></span></span><span><span><span>El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. S’organitza en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana principal presenta un porxo obert a la planta baixa (cobert amb un embigat de fusta) i una galeria al pis (coberta amb un solera de plaques ceràmiques, llates i bigues de fusta), ambdós sostinguts amb uns destacables pilars superposats bastits amb pedra i amb els capitells motllurats. Els basaments dels pilars del pis estan gravats amb la següent inscripció: 'SENYOR BENEIU AQUESTA CASA'. Sota el porxo hi ha el portal d'accés principal, amb la llinda datada amb l'any 1856. De la façana de ponent destaca una llinda del pis gravada amb l'any 1567 i decorada amb una creu llatina damunt del Calvari, i la llinda de les golfes gravada amb l'any 1707 i una creu patent encerclada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'altre volum principal està adossat a l'extrem nord-oest de l'anterior. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants (la de ponent més llarga que l'altra donat que cobreix també un porxo) i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars i els brancals bastits amb carreus de pedra, amb les llindes planes de fusta. Les finestres de la planta baixa tenen les llindes planes de pedra, una d'elles gravada amb l'any 1854. De la façana de tramuntana destaquen les dues finestres del nivell inferior, amb les llindes decorades amb uns relleus esglaonats i decorats, tot i que la de llevant ha estat restituïda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de volums, completament reformats, estan adossats a la banda de llevant i tramuntana del principal. Presenten teulades d'una i dues vessants i estan distribuïts en una i dues plantes. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta (en el de tramuntana, les llindes són de pedra). A l'extrem de llevant destaca un porxo, al que s'accedeix mitjançant unes grans obertures d'arc de mig punt i que té sortida a una terrassa pavimentada amb pedra. A la banda de migdia d'aquestes construccions hi ha un volum aïllat de planta quadrada sostingut amb pilars de pedra i destinat a porxo.</span></span></span></p> <p>En general, la construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions. </p> | 08901-23 | Mas la Serra, s/n - Camí de Falgars d'en Bas - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'La Serra' i ubicada dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Andreu Serra', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Posteriorment, l</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>'any 1653, en plena guerra dels Segadors, la casa fou l'escenari d'enfrontaments entre les tropes franceses i els Miquelets. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0706500,2.4540800 | 454838 | 4657765 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-1017303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8289.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89149 | Cementiri de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-pruit | <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 200, 206, 207, 209, 210.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Recinte aïllat de planta rectangular, delimitat per un mur bastit en pedra que presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, amb les cantonades embellides amb carreus i rematades amb uns cubs coronats amb orles, tot de pedra. El cub situat a la banda sud-est està gravat amb la data 1832. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta un portal d'accés emmarcat amb carreus de pedra i rematat amb els mateixos cubs. La porta és de ferro, de dues fulles batents amb barrots, l’any 1906 i coronada amb una creu llatina. L’espai interior s’organitza mitjançant quatre parterres vegetals de planta quadrada, que delimiten els dos carrers principals en forma de creu. Al bell mig hi ha una creu llatina de pedra assentada damunt d’un pilar amb el basament motllurat. Està datada amb la següent inscripció: “ANY 1906”. Al fons del recinte, integrats en aquestes parterres, hi ha dos pinacles de pedra. Els blocs de nínxols, de planta rectangular i amb teulades d’un sol vessant, estan disposats a banda i banda del recinte, amb tres nivells de nínxols a cada bloc. Al fons hi ha un petit volum destinat als cadàvers, que compta amb un portal d’accés d’arc de mig punt bastit amb maons. En aquesta part, sota el bloc de nínxols, hi ha una sèrie de sepultures al subsòl tapiades amb làpides de pedra, datades entre els segles XVIII i XIX i gravades amb motius funeraris. Just a l’entrada al recinte, un cop traspassat el portal d’accés, hi ha dos xiprers a banda i banda.</span></span></span></span></span></p> | 08901-186 | Nucli urbà de Pruit | <p><span><span><span>Antigament, el cementiri de Pruit estava ubicat davant de l’església de Sant Andreu. Tenim notícies que l’any 1599, durant la visita pastoral efectuada a l’església de Sant Andreu, es va ordenar que es construís una creu al bell mig del fossar. L’any 1710, el mur del recinte fou rehabilitat per evitar que el bestiar hi pogués entrar. Posteriorment, l’any 1906, el cementiri fou traslladat a la seva ubicació actual.</span></span></span></p> | 42.0424400,2.4543300 | 454839 | 4654632 | 1906 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6894.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6914.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 86238 | Els Casalons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casalons | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M11.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 375.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta irregular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal i els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. El volum principal presenta obertures rectangulars emmarcades amb pedra i amb les llindes de fusta. Destaca el porxo adossat que protegeix el portal d'accés principal, amb teulada d'un sol vessant sostinguda amb pilars de fusta i cobert amb un sostre embigat. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb ciment i disposada de forma regular. L'altre volum, adossat a la façana de ponent, és de dimensions més grans, amb finestres rectangulars de grans dimensions enreixades i una galeria superior formada per una successió d'arcs de mig punt bastits amb pedra. La construcció està bastida amb pedra desbastada disposada en filades, amb la part superior dels paraments arrebossada i pintada de color groc.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Adossat a l'extrem nord-est hi ha un tercer volum de planta rectangular i teulada d'un sol vessant destinat a garatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-125 | Les Comes - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta masia fou abandonada entre els anys 1967 i 1969, i reconstruïda durant les darreres dècades del segle XX.</p> | 42.0590100,2.4545500 | 454869 | 4656472 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86238-img9339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86238-img9334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86238-img9333.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89650 | Àrea d'expectativa arqueològica de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dexpectativa-arqueologica-de-pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 63.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 36, 373.</span></span></span></span></span></p> | XII-XIX | No ha estat mai excavat | <p>Àrea d'expectativa arqueològica situada a l'entrada del nucli urbà de Pruit, damunt d'un monticle situat a la banda de ponent de les cases i al nord-est del cementiri. Tot i que la zona no ha estat mai objecte de cap prospecció ni intervenció arqueològica, segons les informacions orals obtingudes dels veïns de la zona, en aquest punt s'hi van localitzar restes d'ossos. Al seu torn, la bibliografia consultada va identificar aquestes restes amb un possible hipogeu, sense concretar cap datació.</p> | 08901-282 | Nucli urbà de Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Antigament, el cementiri de Pruit estava ubicat davant de l’església de Sant Andreu, en l'actual plaça de l'Església, tot i que l’any 1906 fou traslladat a l'entrada del nucli urbà. És probable doncs que les restes aparagudes en el monticle siguin anteriors al primer fossar del nucli de Pruit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0428600,2.4549000 | 454886 | 4654679 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6949.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89622 | Pont de les Marrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-marrades | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>47, 90-91, 112, 123.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Petit pont aïllat situat en una de les rampes empedrades que caracteritzen les Marrades del Grau, en el tram del camí ral que va de l'hostal del Grau a la font del Grau o de les Marrades. Es tracta d'una petita estructura que travessa el paviment per sota, actuant d'aquesta manera com a canal de desaigüe. Està format per una petita obertura rectangular bastida amb pedra disposada a sardinell i situada a l'extrem del paviment que toca al marge de roca, inserida a l'interior d'un petit canal bastit en pedra. A l'altre extrem del canal compta amb una obertura d'arc rebaixat bastit amb pedra disposada a sardinell, que fa de porta de sortida. En general, l'estructura està bastida amb pedra sense treballar, disposada de forma regular.</p> | 08901-257 | Camí ral de Vic a Olot - Pruit | <p>El pont fou bastit durant la construcció de les Marrades del Grau, entre els anys 1729 i 1731. Servia per desviar l'aigua per sota del paviment, evitant d'aquesta manera que es deteriorés. Durant les tasques de rehabilitació del tram, efectuades entre els anys 2009 i 2010, es va localitzar un obús sense detonador al pont, probablement procedent de la munició republicana.</p> | 42.0428500,2.4549100 | 454887 | 4654678 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89622-img8359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89622-img8360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89622-img8361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89622-img8362.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 49 | 1.5 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89252 | Creu de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pruit | XVII-XX | Actualment, la creu està trencada i el basament cobert de liquens. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Creu aïllada situada a l'extrem de ponent del nucli urbà de Pruit, dalt d’un petit monticle. Està formada per un basament de pedra de planta quadrada, amb les cantonades treballades, un petit sòcol motllurat i un capitell amb collarí. La creu, anclada damunt la base del capitell, és llatina i de ferro, amb els extrems dels braços arrodonits.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-195 | Nucli urbà de Pruit | 42.0427700,2.4549300 | 454889 | 4654669 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6946.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 84438 | L'Hostalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostalot | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). <em>Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana</em>. Col. Imatges, 1. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 45-46, 113-114.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M03.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. També s'observen diverses llindes de fusta, sobretot a les façanes laterals i posterior. Les finestres tenen els ampits motllurats. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum rectangular auxiliar amb teulada d'un sol vessant i organitzat en una planta. A la façana de tramuntana hi ha un porxo adossat amb teulada d'un vessant i cobert amb una solera de llates i bigues de fusta sostinguda amb pilars de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-36 | Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'Hostalot fou un dels antics hostals que donaven servei als usuaris del camí ral de Vic a Olot. Complementava l'hostal del Grau, situat a escassa distància, quan aquest estava ple i, posteriorment, l'acabà substituïnt quan va tancar les seves portes. Va estar en actiu fins a mitjans del segle XX, abans de l'entrada en funcionament de la carretera comarcal.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'edifici és originari del segle XVIII i fou reformat l'any 1831, tal com indicava la llinda del portal (aquesta dada no s'ha pogut contrastar). Tot i això, no es descarta un possible origen medieval de la construcció si tenim en compte la seva situació estratègica dins d'una de les vies de comunicació més importants del país. De fet, és molt probable que fos l'escenari de diversos episodis bèl·lics de la història de Catalunya, des de la guerra dels Segadors fins a la guerra Civil espanyola. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Als anys 60 del segle XX, l'edifici fou abandonat i als 70, en Josep Pons de Manlleu el va restaurar. Als anys 80, els nous propietaris hi desenvolupaven colònies d'estiu i cursets relacionats amb la natura. En l'actualitat es tracta d'una residència privada.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0726600,2.4547400 | 454894 | 4657987 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8486.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: hostal de l'Esca. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89313 | Font de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pruit | XX | <p><span><span><span>Font urbana situada a l’extrem de llevant de la plaça, integrada dins del banc corregut que la delimita. Està formada per una estructura rectangular bastida amb maons, que compta amb un plafó central de pedra irregular on s’encastada l’aixeta (actualment restituïda). L’aigua cau a l’interior d’una pica de pedra de planta trapezoïdal situada arran del terra. La part superior de l’estructura està formada per una petita capella d’arc apuntat, bastida amb maons disposats a sardinell. A l’interior hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat protegida amb una reixa de ferro. L’estructura presenta tant el coronament com la part posterior arrebossats.</span></span></span></p> | 08901-205 | Plaça de l'Església | 42.0424900,2.4551400 | 454906 | 4654637 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6816.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 89132 | Cal Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forner-1 | <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, reformat. Presenta una <span>coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates de fusta sostingut amb mènsules, i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. En general, les obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Les finestres compten amb senzills ampits de pedra restituïts. Cal exceptuar les obertures de la façana de tramuntana, sense emmarcaments destacats. La façana de migdia, orientada a la plaça, compta amb un banc corregut adossat al parament i bastit en pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedres ben escairades i de mida més gran.</span></span></span></span></p> | 08901-175 | Plaça de l'Església, 6 - Pruit | 42.0425900,2.4552300 | 454913 | 4654649 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6813.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86263 | Festa Major de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-pruit | <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Festa Major de Pruit es celebra anualment el dia 30 de novembre, diada de Sant Andreu Apòstol, patró de Pruit. Els actes consisteixen en una missa solemne a la parròquia de Sant Andreu, amb la cantada dels goigs dedicats al sant, i un vermut. També es fa la rifa d’una panera entre els assistents.</span></span></span></p> | 08901-150 | Nucli urbà de Pruit | 42.0425000,2.4552600 | 454916 | 4654638 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86263-festa-major-pruit.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89624 | Pont de la Lluca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-lluca | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 372, 492.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont aïllat format per dos arcs rebaixats adovellats, amb els brancals bastits amb carreus de pedra de grans dimensions i assentat damunt la llera de roca dl torrent. L'intradós dels arcs està bastit amb maons i els pilars que els sostenen són de pedra sense treballar, disposada regularment. Tant els extrems com els basaments d'aquests pilars són embellits amb carreus de pedra, amb les impostes motllurades. La resta de l'estructura presenta el mateix tipus de pedra que els pilars i els extrems dels arcs compten amb petits contraforts bastits amb carreus. El tauler superior està asfaltat i delimitat amb guardarrails i baranes metàl·lics. </p> | 08901-259 | Carretera C-153, km. 30,5 - Pruit | 42.0325200,2.4553600 | 454917 | 4653530 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89624-img9421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89624-img9415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89624-img9422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89624-img9423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89624-img9473.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89136 | Nucli urbà de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-pruit | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 63.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació N02</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Gran geografia comarcal de Catalunya</em>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 210.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 188-189.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XI-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat al nord del terme municipal de Rupit i Pruit, amb accés des del quilòmetre 30 de la carretera C-153, a uns 2,5 quilòmetres del nucli urbà de Rupit, i situat damunt d’un petit turonet que domina les terres més planes del Collsacabra. Es tracta d'un petit nucli de planta més o menys rectangular, format al voltant de l’església de Sant Andreu, documentada des del segle X. Està format pel temple, la rectoria, la casa del campaner, l’antic ajuntament-escola i la casa de cal Forner, totes adossades i bastides a redós de l’església, i amb una plaça davantera amb una font. Arquitectònicament parlant, els edificis presenten una tipologia constructiva semblant. Són de planta rectangular, amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o dues plantes superiors. Destaquen els ràfecs de fusta, les obertures emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Són bastits en pedra desbastada de la zona disposada, en general, regularment. Actualment, els edificis han estat rehabilitats seguint la tipologia original.</span></span></span></span></p> | 08901-177 | Nucli urbà de Pruit | <p><span><span><span>L’església parroquial de Sant Andreu de Pruit està documentada des de l’any 955, tot i que el temple actual és el resultat de diverses intervencions efectuades al llarg del temps. Les construccions bastides al seu voltant, i que conformen el nucli urbà actual, són pròpies d’època moderna, datades entre els segles XVII i XVIII. Actualment, tot el nucli està rehabilitat.</span></span></span></p> | 42.0424700,2.4552900 | 454918 | 4654635 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89136-img6889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89136-img6788.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89136-img6806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89136-img6887.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|94|96|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89131 | Antic ajuntament i escoles de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-i-escoles-de-pruit | <p><span><span><span><em>Gran geografia comarcal de Catalunya</em>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 208-209.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta més o menys rectangular, amb la <span>coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un altell davanter amb teulada de dos vessants. També compta amb un ràfec de llates de fusta sostingut amb mènsules i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis s’obre un finestral d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus i la llinda plana monolítica. Té sortida a un balcó simple bastit amb fusta i sostingut amb mènsules també de fusta. El pis superior compta amb una única finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit de pedra. D’aquest parament, cal destacar la banda de llevant, donat que es troba reculada respecte la línia de façana. En aquesta part, totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb carreus i llindes de pedra. Cal mencionar unes escales de pedra exteriors, adossades al parament i delimitades amb barana de ferro.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb carreus ben escairats a les cantonades.</span></span></span></span></p> | 08901-174 | Plaça de l'Església - Pruit | <p><span><span><span>Es tracta de l’antiga seu de l’ajuntament i de les escoles de Pruit. Tot i que el nucli de Pruit havia estat sempre vinculat al castell de Rupit, amb la divisió del marquesat de Rupit a finals del segle XVIII es crearen dues batllies diferenciades. Aquesta situació perdurà fins l’any 1978, quan es creà el municipi de Rupit i Pruit. Una placa commemorativa encastada a la façana principal de l’edifici especifica que fou rehabilitat l’any 2002.</span></span></span></p> | 42.0425300,2.4553200 | 454921 | 4654642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6809.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 85008 | Les Serres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-serres-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 108-112.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M63.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | Està en procés de rehabilitació | <p><span><span><span>Masia aïllada de grans dimensions formada per tres cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta força degradat. S’organitza en planta baixa i pis, i té la façana principal orientada a ponent. Compta amb obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. També n’hi ha que estan emmarcades amb el mateix aparell de l’obra vist. De la façana principal destaca la finestra central del pis, amb la llinda gravada amb un símbol irreconeixible. L’interior està en procés de rehabilitació, tot i que conserva diversos portals i finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i un portal d’arc de mig punt adovellat. Està cobert amb un sostre de llates i bigues de fusta i conserva forjats de cairons a la planta baixa. El pis superior està completament buit. Els dos cossos posteriors, adossats a la banda de llevant del principal, estaven destinats al bestiar. Presenten les cobertes d’una i dues vessants de teula àrab i fibrociment, organitzats en una i dues plantes i força degradats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de migdia de la masia hi ha un volum rectangular en procés de rehabilitació, amb les obertures bastides amb maons i la façana principal, orientada a migdia, oberta i delimitada amb pilars de maons. En origen, aquest espai albergava els estables i la pallissa del mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de tramuntana hi ha la resta de volums auxiliars que conformen la construcció, actualment també en procés de rehabilitació. Es tracta de dos cossos adossats de planta rectangular, disposats a diferent nivell. Presenten teulades de dues vessants i obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. El davanter, organitzat en un únic nivell, estava destinat al bestiar mentre que el posterior, que consta de planta baixa i pis, podria haver estat l’habitatge dels masovers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, aquestes construccions estan bastides amb pedra desbastada i sense treballar de la zona i de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb fragments de maons utilitzats per regularitzar els paraments. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></p> | 08901-93 | Pla de la Civadera - Rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Serras' dins de la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Joan Serres' dins del mateix terme i parròquia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Antigament s'explicava una llegenda sobre la mestressa de la masia de les Serres en relació a la bruixeria.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.9771400,2.4559200 | 454924 | 4647381 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7923.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7937.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la masia: les Serres de Sant Joan. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89130 | Can Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campaner-0 | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U00</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 529-530, Apèndix documental: 129-130.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la <span>coberta de teula àrab de dos vessants, el carener perpendicular a la façana principal i distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis s’obre una única finestra rectangular, amb els brancals bastits amb carreus, la llinda plana monolítica i l’ampit motllurat. Aquesta llinda està gravada amb la inscripció “A 20 DE SETEMBRE 1698 IOSEPH SALA R” i decorada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina, i una creu patent a sota. Les obertures de les golfes es corresponen amb dues petites finestres geminades d’arc còncau deprimit, emmarcades amb carreus de pedra (tot i que reformades). La façana de tramuntana compta amb petites obertures rectangulars emmarcades en pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, amb fragments de maons i teules i disposada de forma irregular. La façana principal conserva en algunes parts restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria el parament. La façana de tramuntana deixa l’aparell de pedra vist.</span></span></span></span></p> | 08901-173 | Plaça de l'Església - Pruit | <p><span><span><span>Segons la documentació consultada, l’edifici havia estat la seu de la rectoria de Pruit durant els segles XVI i XVII. Tenim notícia que l’any 1593, el nou rector va demanar finançament al bisbat per realitzar unes obres de rehabilitació a l’edifici, que també incloïen la construcció d’una escala i d’un forn de pa. Probablement a finals del segle XIX, la rectoria fou traslladada a l’edifici adossat a la façana de llevant de l’església de Sant Andreu.</span></span></span></p> | 42.0425000,2.4554300 | 454930 | 4654638 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89130-img6794.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89130-img6795.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Cambreria. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 86225 | Sant Andreu de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='ES-TRAD'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 459-472.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. </span><span>Barcelona: Montblanc-Martín, p. 40, 63-64.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A00.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 111.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 114.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. </span><span>Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 151, 153, 156, 190.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GINEBRA, Rafel (2012). “Campanes i rellotges de campanar”. </span><em><span lang='ES-TRAD'>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span lang='ES-TRAD'>, any 33, núm. 67, p. 4-5.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2014). “Trivialitat i quotidianitat en temps de guerra. Les visites pastorals del Collsacabra de l’any 1710”. </span><em><span lang='ES-TRAD'>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span lang='ES-TRAD'>, any 34, núm. 70, p. 4-5.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. </span><span>Barcelona: Selecta, p. </span><span lang='CA'>208, 236-237, 250.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 9-10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 74-75.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 354-356.</span></span></span></span></span></p> | XII / XVIII | <p><span><span><span>Església d’una sola nau, amb un absis carrat capçat a llevant i un atri o avantsala a la banda de ponent, en el seu accés. Tant la nau com la zona del presbiteri estan coberts amb una volta de canó amb llunetes, separada en tres trams mitjançant uns arcs torals bastits amb pedra i sostinguts amb pilastres de pedra amb els capitells motllurats. La nau compta amb dues capelles laterals per banda, cobertes amb voltes de canó amb llunetes i obertes a la nau mitjançant uns arcs de mig punt de pedra. La primera capella de la banda esquerre duu la data 1718, mentre que la de la dreta presenta l’any 1700. Al mur de migdia del presbiteri hi ha una porta rectangular emmarcada amb carreus de pedra, que dona accés a la sagristia. L’altar major està presidit per una imatge de Sant Andreu, ubicada damunt d’una estructura de fusta disposada a mode de cambril. Als peus del temple hi ha el cor, delimitat amb una simple barana de fusta i ubicat a l’interior de l’atri. Aquest espai, que correspon a les restes de l’antic temple, està cobert amb una volta de canó apuntada i s’obre a la nau mitjançant un gruixut arc de mig punt decorat amb motius geomètrics. Sota el cor hi ha el baptisteri, cobert amb una petita volta semiesfèrica i protegit amb una porta de baranes de fusta. El temple s'il·lumina mitjançant una finestra rectangular oberta a la zona del presbiteri i un òcul adovellat situat a la part superior del mur que tanca la nau central. La façana principal, orientada a ponent, forma part del volum disposat a mode d’atri. Presenta un gran portal d’arc de mig punt adovellat, que emmarca un altre portal de les mateixes característiques més modern i inserit dins d’una forma rectangular. Damunt seu hi ha una finestra d’arc de mig punt i doble esqueixada, en forma d’espitllera. La façana està rematada amb un coronament apuntat i presenta un destacable aparell de carreus rectangulars, perfectament tallats i disposats en filades regulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'extrem sud-est del temple s’aixeca el campanar, amb el cos inferior integrat dins l’estructura del temple i el superior de planta octogonal. Presenta obertures d'arc de mig punt, algunes de les quals són tapiades i altres alberguen les campanes. El campanar està coronat amb una coberta piramidal delimitada amb una barana de balustres rematada d'esferes de pedra. Tota l’estructura superior està bastida amb carreus de pedra ben escairats.</span></span></span></p> | 08901-112 | Plaça de l'Església, s/n - Pruit | <p><span><span><span><span>La primera menció documental relacionada amb aquest temple apareix en una llista de parròquies datada entre els anys 1025 i 1050. Posteriorment, en una donació del vescomte de Cardona datada l’any 1134, apareix mencionada la parròquia de Sant Andreu de Pruit. En aquest sentit cal dir que, inicialment, l’església estava dedicada a sant Andreu, la santa Creu i santa Maria. Tot i que no hi ha constància documental, és força probable que l’antic absis romànic s’enderroqués a causa dels terratrèmols del 1428.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la visita pastoral de l’any 1601, sabem que l’església amenaçava ruïna i que, per manca de mestres d’obres, no era possible reparar-la. Tot i això, en les visites del segleXVII, ja només es parla del mal estat de la teulada. L’església fou reformada durant la primera dècada del segle XVIII, per iniciativa de l’obreria i la parròquia, i sense intervenció episcopal. Es pretenia refer la part més antiga i construïr una part nova, encarregant les obres al mestre Francesc Font, de Manlleu. Quan el 1710 el bisbe va visitar la parròquia es va trobar un temple en construcció força avançada, que s’havia aturat de cop, probablement per desavinences entre els parroquians, per manca de diners o per la guerra. A les visites dels anys 1723 i 1746 es mana cobrir l’últim tram de volta de l’església, mentre que en la visita efectuada l’any 1734 es mana enderrocar el campanar. De fet, el nou campanar fou construït entre els anys 1739 i 1740. A finals de la centúria però, en la visita de l’any 1791, es constata que la reforma de l’església encara no havia finalizat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, l’església i les imatges van ser cremades pel comitè de Roda de Ter.</span></span></span></p> | 42.0424500,2.4554800 | 454934 | 4654633 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6854.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que sembla, l’antic absis d’origen romànic estava orientat a ponent, just en el lloc on hi ha la façana principal actual i el portal d’accés actual fou bastit, probablement, entre els segles XVI i XVII. L’antiga nau medieval es va convertir en una prolongació disposada a mode d’atri, de pas a l’actual nau central. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 84309 | Goigs de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-0 | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIÓS SANT ANDREU, APÒSTOL, patró de la parròquia de Pruit, bisbat de Vic, la seva festa 30 de novembre:</p> <p>Puix fruïu de tant honor / dalt del cel glorificat: / Andreu, Apòstol sagrat, / sigueu nostre intercessor.</p> <p>Betsaida, petita aldea, / vegé el vostre naixement, / de pares, senzilla gent, / pescadors de Galilea. / També fóreu pescador / fins que per Crist sou cridat.</p> <p>Si Vós, per naturalesa, / nom preclar no haveu tingut, / el tresor de la virtut / us revesteix de noblesa, / trepitgeu amb gran valor / riqueses i vanitat.</p> <p>La vida de penitència / que predicava Joan / us dóna exemple molt gran / i us atreu amb vehemència. / De tant sant predicador / sou deixeble aprofitat.</p> <p>Vegé atansar-se el Messias / Joan i cridà amb gran veu: / Heus ací l'Anyell de Déu / promès per les profecies. / Us corprèn el Redemptor / el moment que us ha mirat.</p> <p>Un jorn, tot pescant amb Pere, / Jesús passa per allí / i us digué: -Segueix-me a mi, / que una altra pesca t'espera. / -Seràs d'homes pescador.- / Vós, trema i barca heu deixat.</p> <p>A predicar us senyalaren / les províncies de Llevant. / Els dons de l'Esperit Sant / la vostra ànima adornaren. / Fructifica la llavor / que Vós allí haveu sembrat.</p> <p>En l'Espiro, Escitia i Tràcia / l'Evangeli prediqueu / i va penetrant arreu / la doctrina de la Gràcia. / Impulsat pel vostre amor / a Patras heu arribat.</p> <p>A la divinal doctrina / Egeas es resisteix / i el seu odi més li creix / quan li proveu que és divina. / Jesús, que és el ver Senyor, / per tothom deu seu adorat.</p> <p>El Procònsul, encès d'ira, / no es mostra pas convençut, / mes Vós no sou pas vençut, / la vostra constància admira. / Malgrat son encès furor / Vós al Crist heu defensat.</p> <p>Egeas us duu al suplici / i us condemna a morir en creu; / al Senyor oferireu / vostra vida en sacrifici. / Sereu Vós el vencedor / expirant en creu clavat.</p> <p>-O, creu santa i benamada- / clameu quan la creu heu vist, / -Santa creu de Jesucrist, / quan de temps t'he suspirada. / En tu morí el meu Senyor, / jo en tu moriré de grat.-</p> <p>Amb dolors sense mesura / viviu dos dies en creu, / entretant Vós prediqueu / bo i clavat en la creu dura, / fins que en ales de l'amor / voleu a l'eternitat.</p> <p>Un bell temple us edifica / la parròquia de Pruit / l'any siscents-seixanta-vuit / i a Vós, Andreu, el dedica. / Escolteu nostre clamor / en el temps de malvestat.</p> <p>La parròquia que us venera / lliureu-la de guerra i fam, / conserveu-li els fruits del camp, / concediu-li fe sincera. / Sigueu nostre protector, / Patró nostre venerat.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix fruïu de tant honor / dalt del cel glorificat: / Andreu, Apòstol sagrat, / sigueu nostre intercessor'.</p> | 08901-2 | Plaça de l'Església - Pruit | 42.0424200,2.4555300 | 454938 | 4654629 | 1965 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84309-sandreupruit.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Rostoll. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84340 | Averany de la mort de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/averany-de-la-mort-de-pruit | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 486.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Antiga creença de Pruit relacionada amb la mort. Es creia que hi havia galls que ponien ous negres dels quals en naixien uns mals esperits que assolaven les cases i feien morir als seus residents.</p> | 08901-14 | 42.0424200,2.4555800 | 454942 | 4654629 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml