Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
85024 Pont de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-sala <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>109, 387, 492.</span></span></span></span></p> XIV-XV Cobert d'abundant vegetació. <p><span><span><span>Pont aïllat que salva el desnivell de la riera de Rupit, en el traçat de l’antic camí ral de Rupit a Cantonigròs i l’Esquirol. Està format per dos arcs rebaixats bastits amb pedra disposada a sardinell, amb dos apartadors centrals de planta triangular i els capponts eixamplats respecte la resta de l’estructura. La construcció està bastida en pedra sense treballar de mida mitjana, disposada de forma regular i lligada amb morter. La part superior o tauler està formada pel propi camí ral, sense pavimentar.</span></span></span></p> 08901-101 Camí ral de Rupit a Cantonigròs - Rupit 42.0279200,2.4587200 455192 4653018 08901 Rupit i Pruit Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0433.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|85 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
85027 Pont de can Badaire https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-badaire <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U47.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 492.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 149.</span></span></span></span></p> XIV-XVI <p><span><span><span>Pont aïllat que salva el desnivell de la riera de Rupit, en el traçat de l’antic camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues. Està format per dos arcs rebaixats bastits amb carreuons de pedra, amb un apartador central de planta triangular situat a la banda nord-est de l’estructura. La part superior o tauler presenta un paviment de pedra i està delimitat amb una barana de pedra amb la part superior regularitzada. La construcció està bastida en pedra sense treballar de mida mitjana, disposada de forma regular i lligada amb morter.</span></span></span></p> 08901-102 Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit <p>El pont, d'origen medieval, apareix mencionat en una llicència otorgada pel baró del terme de Rupit i Fornils al moliner de Rupit Joan Castellet, datada l'any 1570. Posteriorment fou reconstruït durant la segona meitat del segle XX. </p> 42.0223500,2.4646400 455678 4652396 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img5087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img6615.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img6649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img5089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img6616.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'element: pont de cal Vicari, pont de Rupit. 94|119|85 49 1.5 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
85034 Pont de la Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rovira <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>375, 492.</span></span></span></span></p> XIV-XVII Cobert d'abundant vegetació. <p><span><span><span>Pont aïllat que salva el desnivell de la riera de Pinós o Rocallisans, en el traçat de l’antic camí ral de les Viles al coll de Pruit i Falgars. Està format per un arc rebaixat lleugerament apuntat, bastit amb pedra sense treballar disposada a sardinell. L’estructura es recolza, per la banda de llevant, a la roca natural de la zona, mentre que la banda de ponent està bastida amb pedra de diverses mides, disposada de forma regular. La part superior o tauler no presenta cap paviment i està formada pel mateix camí.</span></span></span></p> 08901-103 Riera de Pinós - Pruit 42.0509800,2.4633300 455590 4655576 08901 Rupit i Pruit Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img92230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9230.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 94|119|85 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
85036 Molí del Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-soler <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24, 100.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>114, 388, 460-461, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>107, 111, 156, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1990). <em>La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI)</em>. Col. L’Entorn, 18. Vic: Eumo Editorial, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>199, 204, 212.</span></span></span></span></p> XVII-XVIII <p>Edifici aïllat de planta irregular, assentat damunt del desnivell que forma el marge de ponent de la riera i format per dos grans volums adossats. El volum original, que correspon al molí, presenta dos cossos superposats a diferent nivell, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i els ràfecs de llates i mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis. Presenten obertures rectangulars, majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. El cos inferior compta amb un portal d'accés d'arc escarser orientat a la riera. Està emmarcat amb pedra i amb la dovella clau gravada amb l'any 1761. A la part inferior d'aquest volum s'observa el carcabà, situat al nivell de l'aigua de la riera i amb unes escales de pedra seca que li donen accés des de la plataforma on s'assenta la construcció. Al costat del carcabà hi ha una bomba de ferro. L'altre volum, situat a la banda de tramuntana del molí, presenta tres cossos adossats, dos de planta rectangular i un de planta circular. Aquest darrer compta amb una coberta de pedra i s'assimila a un possible pou de glaç. Els rectangulars estan coberts amb teulades de dues vessants i distribuïts en dos nivells, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. A la banda de llevant del volum hi ha un cos més o menys rectangular cobert amb una terrassa descoberta, i amb finestrals d'arc escarser bastits amb pedra disposada a sardinell. El portal d'accés principal al volum està situat a l'extrem sud-oest. Presenta la llinda gravada amb la següent inscripció: 'SOLER 1804'. En general, tota la construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</p> <p>Davant del portal d'accés al volum de tramuntana, gravada a la roca del marge de pedra, hi ha gravada la següent inscripció: 'DIUMENGE A 21 DE ABRIL DE 1765 CAYGUÉ UNA NAVADA DE 13 PALMS DE GRUIX'.</p> 08901-104 Carretera BV-5208, km. 0,7 - Rupit <p>La primera referència documental relacionada amb la construcció és un inventari de la casa-molí de Joan Solé de Rupit datada l'any 1479. A finals del segle XVI hi ha constància d'un referència indirectament relacionada amb aquesta construcció i datada l'any 1575. Posteriorment, en un document datat l'any 1664, es fa referència a les moles del molí del Soler. Poc després tenim constància que l'any 1687, Gaspar Soler tenia el dret de poder empouar gel a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit).</p> <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. En aquesta època, el molí consta com a abandonat i es comença a enrunar. L'any 1804 tenim notícia que la construcció estava essent reformada. Aquesta dada coincideix amb la data gravada al portal d'accés. </span></span></span>L'any 1892, en els itineraris de l'Artur Osona, l'edifici apareix mencionat com molí d'en Menéndez.</p> <p>Vers l'any 1935, el salt d'aigua que hi ha al costat del molí, sota el nou pont dels Tres Ulls, s'havia utilitzat per donar llum a diverses cases de Rupit. De fet, <span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>en un document datat l'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, s'identifica aquest edifici com a la central elèctrica del poble, propietat de Francesc Coromina i cia. Aquesta central fou incautada </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>per ordre de l'alcalde Josep Subirana. Després d'un fort aiguat caigut a la zona l'any 1940, el molí ja no tornà a funcionar com a tal. S'hi col·locà una turbina i es generà electricitat per a l'enllumenat públic del poble i per algunes cases benestants. Entre els anys 1964 i 1966, la construcció fou abandonada. A mitjans dels anys 80, l'edifici del molí començava a enrunar-se (òbviament fou rehabilitat).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>La inscripció gravada a la roca fa referència a una gran nevada que va caure la primavera de l'any 1765 al Collsacabra.</p> 42.0278200,2.4634300 455582 4653004 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85036-img6988.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85036-img6969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85036-img5493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85036-img6976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85036-img6987.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
85205 Molí d'en Marandes https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-marandes <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>23, 24, 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U44.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>101, 114, 389, 460, 469, 493.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>155-156, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 38-39.</span></span></span></span></span></p> XVII-XVIII <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular, format per diversos cossos adossats. El molí s’ubica a la part posterior de la construcció, a la riba nord de la riera de Rupit i situat en un nivell més baix respecte la resta de l’edifici. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana de migdia i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en soterrani, planta baixa i dos pisos. Compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. També n’hi ha d’altres emmarcades amb maons, algunes reformades. La façana de migdia compta amb una galeria i un balcó al primer pis i dos finestrals protegits amb baranes de fusta al nivell superior. Al soterrani, dins del curs de la riera hi ha el carcabà, format per un arc de mig punt bastit amb pedra disposada a sardinell. La construcció està bastida en pedra sense treballar disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></p> 08901-105 Carrer de la Barbacana - Rupit <p><span><span><span>Es tracta d’un antic molí fariner establert a Miquel Soler Moner l’any 1598, i que estava sota el domini del senyor del castell de Rupit i Fornils. L’any 1617, Joan Soler Moner reconeixia la propietat del molí des de feia molt de temps. De fet el menciona com a “lo moli d’en Castell”, establert des de l’any 1439. Les mencions al molí continuen l’any 1623. L’any 1698 apareix mencionat per primera vegada com el molí d’en Marandes. Les mencions a l’edifici continuen durant el segle XVIII. A finals de segle apareix citat com a molí de Meravides en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí deixà de funcionar com a tal l’any 1962. Havia estat modernitzat amb una turbina de 18 CV i corretges de transmissió. En l’actualitat, i segons les informacions aportades per la propietat de la construcció, les seves instal·lacions foren desmantellades. En l’actualitat, la construcció està destinada a residència privada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, el molí havia servit també per fabricar pipes i per produir farina de boix.</span></span></span></p> 42.0255600,2.4657700 455774 4652752 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85205-img4799.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85205-img5362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85205-img7265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85205-img5368.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85205-img5366.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l’edifici: molí de Soler Moner, molí de Solermoner. Dins la llera de la riera, a poca distància del molí, es conserven les recloses que l'ajudaven, així com algunes cunyeres excavades al sòl de roca. 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
85212 Molí nou de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-de-la-sala <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>23-24, 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M39.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>101, 109-110, 114, 387-388, 460, 461, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 156-158, 177.</span></span></span></span></p> XVIII-XIX <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta irregular, format per diversos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab d’un sol vessant, amb els ràfecs de llates i bigues de fusta. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes, o bé un sol nivell. Aquests volums compten amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. També n’hi ha d’altres emmarcades amb maons. Les finestres més notables tenene ls ampits de pedra motllurats. Al soterrani del volum principal, dins del curs de la riera, hi ha el carcabà, format per una obertura rectangular bastida amb pedra. Adossat a la façana de llevant hi ha un petit volum adossat al nivell de la primera planta, elevant mitjançant unes pilars de pedra i cobert amb una teulada d’un sol vessant. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç. S’observen diverses reparacions efectuades amb maons i conserva restes dl revestiment original que cobria alguns dels paraments.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de tramuntana del molí hi ha l’antiga masoveria, actualment reformada. Presenta una planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb obertures rectangulars emmarcades amb pedra i amb les llindes de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></p> 08901-106 Carretera BV-5208, km. 0,2 - Rupit <p>La primera referència documental relacionada amb el molí està datada al segle XIV. Raimon Sala, del mas Sala, declara tenir quatre molins a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit). Un d'aquests era anomenat molí Nou i comptava amb bassa, rescloses, edificis i aparells. Al segle XVI, el molí era mencionat amb el nom de molí de l'Illa. L'any 1617, en un precari firmat a Antoni Corriol i Sala, es menciona un molí fariner situat a la Sala, amb bassa, rec i resclosa (és probable que el molí vell de la Sala ja no funcionés en aquest moment). L'any 1691, tant el molí com el seu hort, foren arrendats per quatre anys a Just Llorà. Posteriorment, en un inventari del mas Sala de l'any 1768, es menciona que aquest molí tenia 'rescloses'. Poc després, l<span><span><span>'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. L'any 1805, en un altre inventari del mas Sala, es menciona que el molí Nou tenia una mola volant, així diversos aparells, bassa, resclosa i rec. P</span></span></span>els voltants del molí i ubicades a la riera hi ha les restes de diferents cunyeres excavades al sòl de roca, que probablement corresponguin a les restes d'antigues basses per amarar cànem o lli. Tampoc es descarta que tinguin relació amb el possible pou de glaç del Soler.</p> <p>El molí tenia un rodet hidràulic, un rec que el connectava amb una resclosa força allunyada i una bassa de grans dimensions. Coexisteixen restes de diferents rescloses de moments històrics diferents.</p> 42.0282900,2.4619100 455456 4653057 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-img7005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-img0345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-1017191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-img0342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-img7049.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
85219 Molí de Sallent https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sallent <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 25, 100.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 529.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>114, 395, 406, 460-461, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 143, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 54, 55-63.</span></span></span></span></span></p> XVII-XVIII Completament enrunat. <p>Restes d'un antic molí completament enrunat, situades al costat del camí de Rupit al salt de Sallent. S'observen alguns trams de murs bastits en pedra, que dibuixen una planta del tot irregular i que es troben completament cobertes per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. A l'altra banda del camí, en una zona completament emboscada, hi ha les restes de l'antiga masia de Sallent. El seu degradat estat de conservació fa impossible identificar-ne una possible planta. S'observa, però, que la construcció estava bastida amb pedra sense treballar de la zona.</p> 08901-107 Riera de Rupit - Torrent dels Esclops - Rupit <p>Aquest molí fou establert de nou l'any 1617 a nom d'Antoni Sallent i la seva dona, pagesos i propietaris del mas Sallent. Era un molí fariner amb edifici, bassa, resclosa i rec. Podia agafar les aigües de la riera de Sallent (nom antic de la Riera de Rupit) fins al molí de Joan Roquer. <span><span><span>Tenim notícia que entre els segles XVI i XVII aproximadament, la finca del mas Sallent incloïa les masies de la Donada, can Cames, el Jonquer, Balmes (o Baumes) i Barri, al marge del molí de Sallent. A mitjans del segle XX, e</span></span></span>l molí quedà molt malmès després dels aiguats caiguts a la zona del Collsacabra l'any 1940 i ja no tornà a funcionar. La masia, en canvi, fou abandonada entre els anys 1956 i 1960.</p> 42.0174400,2.4714900 456242 4651848 08901 Rupit i Pruit Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6320.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6310.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'edifici: molí Vell. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
85220 Molí vell de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-la-sala <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 23.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>109-110, 114, 387-388, 406, 461.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>107, 159-160, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 65-68.</span></span></span></span></span></p> XVII-XVIII Completament enrunat. <p><span><span><span>Restes d’un antic molí força enrunat, situades a la riba de llevant de la riera de Rupit, sota el camí que va de la masia de la Sala a la Conillera (peça de terra) i la riera. Es conserva el carcabà del molí, format per una obertura d’arc escarser bastida amb pedra disposada a sardinell. S’obre a la part inferior d’un mur bastit amb pedra desbastada de mida mitjana, disposada de forma regular.</span></span></span></p> 08901-108 Riera de Rupit - La Conillera - Rupit <p><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquest molí apareix en un capbreu datat l’any 1379, on s’identifica com el molí d’Aiguabella, propietat de Brunisenda de Pere des Felips. Posteriorment, en una venda efectuada l’any 1674, aquest topònim encara es manté, tot i que relacionat amb una peça de terra. Malgrat tot, en un establiment datat l’any 1617, ja es mencionava que hi havia un molí fariner derruït dins la finca del mas Sala. Les restes actuals, per tant, són posteriors a aquesta data. Davant del molí, a la llera de la riera, s’observen les restes de la resclosa que li donava servei.</span></span></span></p> 42.0311800,2.4595700 455265 4653379 08901 Rupit i Pruit Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0456.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0460.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'edifici: molí de la Resclosa, molí de la Conillera. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
85221 Torre del Coll https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-coll <p><span><span><span><span lang='CA'>COSTA, Jordi; SEVILLA, Rafael (2005). “El telègraf òptic al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVI, núm. 53, p. 8-11.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>142, 227-228.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 487.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2017). <em>Cabrerés, Collsacabra i Llancers. 50 itineraris d’aventura i patrimoni</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 61-62.</span></span></span></span></p> XIX Enrunada. <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Restes d'una torre enrunada de telegrafia òptica situada al cim del Puig d'Afra. Es conserva una planta quadrangular, d'un sis metres per banda, envoltada per un fossat delimitat amb un mur perifèric d'uns 16 per 14 metres. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Es conserven els fonaments i les primeres filades dels paraments, La construcció era bastida amb pedra calcària de diverses mides sense treballar, disposada de forma regular. L'interior de l'estructura està cobert per la vegetació que caracteritza la zona.</span></span></span></span></span></span></p> 08901-109 Puig d'Afra - Pruit <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Aquesta torre pertanyia a la línia militar de Manresa - Vic - Girona de telegrafia òptica. A Espanya no s'inicia la construcció d'aquest sistema de comunicació fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilizar la telegrafia elèctrica. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A Catalunya, durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Al 1953 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Des de la torre hi ha una bona vista de la Vall d'en Bas i es tenia comunicació visual directa amb la torre anterior del pla del Bac (desapareguda) i la posterior de les Preses (Torre de Murrià), situada a 7,7 kilòmetres.</span></span></span></span></span></span></p> 42.0626500,2.4672100 455919 4656870 08901 Rupit i Pruit Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8192.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'edifici: torre dels Carlins. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 119|98 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
85222 Sant Miquel de Rupit https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-rupit <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 50, 53-56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 129-130, 137.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U01.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GARGANTÉ LLANES, Maria (2014). “L’activitat constructiva a Vic i comarca durant el segle XVIII: els Morató com a paradigma”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 1039, 1041, 1052.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 119.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 85.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 996-999, 1014-1017.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 16-17, 64-65.</span></span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span>Església de planta de creu llatina i d’una sola nau, amb el creuer coronat amb una cúpula i l’absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó amb llunetes, dividida en dos trams mitjançant un arc toral que descansa damunt del cor. A banda i banda s’obren dues capelles laterals cobertes amb petites cúpules el·líptiques. El creuer, de grans dimensions, està centrat per una gran i ornamentada cúpula el·líptica amb llanterna, il·luminada mitjançant quatre obertures d’arc de mig punt. La cúpula descansa damunt d’unes petxines decorades amb la representació dels quatre evangelistes. Tant el presbiteri com les dues capelles que s’obren als extrems del creuer estan coberts amb petites voltes de canó amb llunetes disposades en gradació. Dos portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra s’obren a banda i banda del presbiteri. El de la banda de migdia dona accés a la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, delimitat amb una barana de fusta i obert a la nau mitjançant un gran arc carpanell. Sota el cor hi ha el baptisteri, protegit amb una destacable reixa de ferro ornamentada. A nivell decoratiu, una motllura rectilínia profusament decorada recorre els murs laterals de la nau, el creuer i el presbiteri. També s’observa decoració estucada a l’intradós dels arcs i a les pilastres que sostenen la cúpula del creuer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana, orientada a ponent, presenta una gran portalada rectangular emmarcada amb pedra i rematada amb una fornícula apetxinada amb la imatge de Sant Miquel Arcàngel decorada amb volutes laterals. Al damunt s'obre una finestra quadrada amb els angles escairats, disposada a mode de rosetó. La façana està coronada amb un tester semicircular d’estil clàssic, decorat amb uns petits cossos piramidals rematats amb esferes. La resta d’obertures del parament es corresponen amb finestres quadrades emmarcades amb pedra, exceptuant l’òcul de la part superior. </span></span></span><span><span><span>A l'extrem nord-est del temple s'eleva el campanar, de grans dimensions i bastit en pedra. </span></span></span></p> 08901-110 Carrer de l'Església, 3 - Rupit <p><span><span><span>L'església de Sant Miquel de Rupit va néixer com a sufragània de l'antiga església parroquial de Sant Joan de Fàbregues, de la que depengué fins l’any 1878 quan aconseguí la condició de parròquia. El temple primitiu es degué construïr entre els segles XIII i XIV, donada la creació del nucli de població al voltant del castell de Rupit i els nobles allí establerts. En tot cas, aquesta construcció seria anterior a l’any 1330, quan tenim constància que el temple tenia un sacerdot beneficiat que en tenia cura. Les visites pastorals efectuades els anys 1590 i 1591 ens informen que el temple tenia tres altars, tres beneficiats i una confraria: l’altar major, dedicat a sant Miquel, l’altar del Roser, amb una confraria i un ciri dels fadrins, i l’altar de sant Esteve. Els beneficis estaven fundats per un paraire de la vila, pel senyor Carles de Cruïlles i Vilademany i per un pagès de la parròquia respectivament (representant els diferents sectors econòmics de la vila). A principis del segle XVII, l’església es va ampliant amb una sagristia, un campanar i un rellotge. Entre els anys 1618 i 1691 hi ha constancia d’altres altars beneficiats (Verge del Roser, altar de la Bonanova). L’any 1723, el temple estava en molt mal estat de conservació, sense volta i només amb la teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres de construcció del nou temple es van iniciar el mes de desembre de l’any 1729. La iniciativa la van portar a terme els regidors de Rupit Joan Vinyals, Miquel Closells, Pere Mas i Joan Sala, amb el permís del marquès de Rupit i a proposta dels mestres de cases de Vic, Josep Morató i Soler i Pere Anglada. El contracte per la construcció fou signat el 24 d’agost de 1729. Tot i que les obres avançaven lentament donats els problemes econòmics que comportava, una sèrie de deixes testamentàries, censals i llegats efectuats al llarg de l’any 1730 van contribuïr a l’acceleració de les mateixes. Tot i que no disposem de dades que ens indiquin la data d’acabament de l’edifici, sembla que la construcció ja estava finalitzada l’any 1734, segons es desprèn de la visita pastoral efectuada en aquell moment. Posteriorment, segons es desprèn de la visita del 1783, el temple presentava greus defectes de construcció amb l’amenaça de ruïna de la cúpula del creuer. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Dins del context de la guerra Civil espanyola, i segons el comunicat enviat per l’ajuntament del municipi al Comitè d’Apropiacions de la Generalitat de Catalunya a finals de l’any 1936, el temple parroquial fou destinat a magatzem, tot i que també s’utilitzava com a sala de ball en algunes festes. Posteriorment fou incendiat, incloent-hi alguns ornaments i imatges religioses que hi havien al seu interior. </span></span></span></span></p> 42.0237500,2.4651200 455719 4652552 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img5406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img6428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img6535.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img6560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img6575.jpg Legal Barroc|Neoclàssic|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Josep Morató i Soler 96|99|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86224 Sant Joan de Fàbregues https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-fabregues <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 462-464.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 40, 67-74.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R30.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M53.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 137, 138.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 121.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GINEBRA, Rafel (2012). “Campanes i rellotges de campanar”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 33, núm. 67, p. 3-4.</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 6.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 110, 234-236.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORDEIG I MATA, Ramon (1999). <em>Els comtats d’Osona i Manresa</em>. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, segona part (p. 757-758).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 401-402, 485.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 86-87.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> XI-XII <p><span><span><span>Església d’una sola nau amb tres absis disposats en forma de trèvol, damunt dels quals s'eleva un cimbori octogonal amb llanterna. L’absis central està capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada i reforçada per tres arcs torals. Al mur de tramuntana de la nau, davant del portal d’accés, hi ha una capella lateral de poca fondària oberta a la nau mitjançant un arc de mig punt adovellat, amb les impostes motllurades. Els absis estan coberts amb voltes de quart d’esfera i s’obren a la nau mitjançant arcs torals de mig punt. El creuer, disposat entre els tres absis, està cobert amb una cúpula sobre trompes còniques i un tambor octogonal de planta irregular, rematat en el punt més alt per una llanterna. El temple s’il·lumina mitjançant cinc finestres d’arc de mig punt i de doble esqueixada, situades als absis i al mur de migdia. En l’actualitat, a la façana de ponent, hi ha l’antic portal d’accés principal reconvertit en un finestral fixe. Damunt seu hi ha una darrera obertura amb forma de creu grega. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d’accés format per dos arcs de mig punt adovellats disposats en gradació, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i un timpà central llis. Els absis són decorats amb arquets i lesenes, amb un fris de dents de serra. Tant els absis com el cimbori estan coberts amb lloses de gres. La llanterna presenta una planta quadrada, una coberta piramidal i està bastida amb carreus de pedra. A l’extrem sud-oest s'aixeca el campanar, format per una torre de planta quadrada integrada a la nau, amb quatre finestres d'arc de mig punt i una coberta piramidal de rajola vidriada i decorada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda sud-est del temple, tancant la plataforma on s’assenta l’església respecte el desnivell existent, hi ha les restes de l’antic cementiri. Es conserva el portal d’accés al recinte, d’obertura rectangular emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l’any 1777. El coronament del mur on s’obre el portal és apuntat i està rematat amb lloses de pedra. També es conserven diverses làpides de pedra situades al subsòl i gravades amb diferents motius i inscripcions. Per la banda de ponent, el temple s’adossa a l’antiga rectoria mitjançant un mur de pedra situat a la banda de tramuntana, i que tanca un pati interior situat entre les dues construccions.</span></span></span></p> 08901-111 Grau de Sant Joan - Rupit <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’església de Sant Joan de Fàbregues fou la parròquia del terme de Rupit fins l’any 1878, quan fou substituïda per la seva sufragània de Sant Miquel de Rupit. Alhora, la parròquia de Sant Joan donà el nom al terme municipal fins l’any 1955, quan passà de Sant Joan de Fàbregues a Rupit (en l’actualitat, i des de l’annexió de Pruit l’any 1978, el nom del terme municipal és Rupit i Pruit).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El temple inicial fou consagrat l’any 961 pel bisbe de Vic Ató. Posteriorment, en un document datat l’any 968, ja es menciona la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, dins del terme del castell de Fàbregues. La construcció actual respon a una renovació del temple primitiu realitzada entre finals del segle X i principis del segle XII. Entre els segles XII i XIII s’obrí un portal nou a la façana de migdia. Posteriorment, els terratrèmols del segle XV afectaren l’absis central i la volta, reparant els arcs torals que la sostenen. A finals del segle XVI, segons la visita pastoral de l’any 1590, el temple tenia un altar i un retaule dedicats a sant Sebastià i situats al cor del temple. El visitador manà que els traslladessin a la nau. L’any 1615 es va reparar el sostre del campanar i el pedró on cada diumenge es llegien els evangelis i es feia la benedicció del terme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del segle XVIII tenim noticia que el fossar s’havia esllavissat i estava descuidat (any 1710). Durant la primera meitat de la centúria, el creuer es va cobrir amb el cimbori (segons alguns autors, abans del cimbori hi havia un campanar) que, pel que sembla, presentava un contrafort de reforç que fou extret pels voltants de l’any 1749. L’any 1770, les reformes de reforç que s’hagueren de fer en aquest cimbori suposaren la supressió de l’absis central primitiu, bastint un nou presbiteri amb l’absis carrat de paret recta. També es construí un campaneret a l’extrem sud-oest de la nau i s’arrebossà tot l’interior de l’edifici. Segons el canonge Corbella, “<em>l’església era un bon exemplar de construcció romànica amb tres absis i graciosa cúpula o llanterna. Amb els eixamplis que sofrí vers 1700 desaparegué l’absis del mig i part de la cúpula</em>” (Solà, 2006: 379-380). Un segle més tard, pels voltants de l’any 1882, l’església fou reformada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del segle XIX cal destacar que l’any 1878, el temple deixà de ser parroquial en favor de la seva sufragània de Sant Miquel de Rupit. Tot i això, el terme continuà coneixent-se amb el nom de l’església fins l’any 1945.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir del 1936, el temple deixà de tenir capellà, passant a dependre del rector de Rupit. <span lang='ES-TRAD'>L'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, l’església fou incautada i destinada a magatzem per ordre de l'alcalde Josep Subirana. També tenim noticia que e</span>ls altars laterals foren destruïts durant aquest conflicte bèl·lic. Pel que fa als altars, cal indicar que el central està dedicat a sant Joan Baptista, mentre que els laterals estaven dedicats a sant Pere i santa Maria inicialment. Posteriorment, entre els segles XV i XVI, es crearen nous altars dedicats al Roser, sant Isidre i sant Crist, que foren ubicats en noves capelles laterals (la capella situada davant del portal d’accés estava dedicada a la Mare de Déu del Roser). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Un cop finalitzada la guerra, e</span>l temple quedà abandonat i sense culte, i s’anà degradant.Pels voltants de l’any 1976, el temple fou restaurat pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Es va refer l’absis major, retornant-li la seva planta semicircular original. Entre d’altres tasques també es va restaurar el cimborri i la teulada del campanar, i es tornà a obrir el portal d’accés principal instal·lant-li un vidre fixe que dona molta llum a l’interior.</span></span></span></p> 42.0101900,2.4680000 455948 4651044 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img6178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img6173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img6180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img7495.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img7523.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 92|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86225 Sant Andreu de Pruit https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-pruit <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='ES-TRAD'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 459-472.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. </span><span>Barcelona: Montblanc-Martín, p. 40, 63-64.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A00.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 111.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 114.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. </span><span>Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 151, 153, 156, 190.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GINEBRA, Rafel (2012). “Campanes i rellotges de campanar”. </span><em><span lang='ES-TRAD'>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span lang='ES-TRAD'>, any 33, núm. 67, p. 4-5.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2014). “Trivialitat i quotidianitat en temps de guerra. Les visites pastorals del Collsacabra de l’any 1710”. </span><em><span lang='ES-TRAD'>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span lang='ES-TRAD'>, any 34, núm. 70, p. 4-5.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. </span><span>Barcelona: Selecta, p. </span><span lang='CA'>208, 236-237, 250.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 9-10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 74-75.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 354-356.</span></span></span></span></span></p> XII / XVIII <p><span><span><span>Església d’una sola nau, amb un absis carrat capçat a llevant i un atri o avantsala a la banda de ponent, en el seu accés. Tant la nau com la zona del presbiteri estan coberts amb una volta de canó amb llunetes, separada en tres trams mitjançant uns arcs torals bastits amb pedra i sostinguts amb pilastres de pedra amb els capitells motllurats. La nau compta amb dues capelles laterals per banda, cobertes amb voltes de canó amb llunetes i obertes a la nau mitjançant uns arcs de mig punt de pedra. La primera capella de la banda esquerre duu la data 1718, mentre que la de la dreta presenta l’any 1700. Al mur de migdia del presbiteri hi ha una porta rectangular emmarcada amb carreus de pedra, que dona accés a la sagristia. L’altar major està presidit per una imatge de Sant Andreu, ubicada damunt d’una estructura de fusta disposada a mode de cambril. Als peus del temple hi ha el cor, delimitat amb una simple barana de fusta i ubicat a l’interior de l’atri. Aquest espai, que correspon a les restes de l’antic temple, està cobert amb una volta de canó apuntada i s’obre a la nau mitjançant un gruixut arc de mig punt decorat amb motius geomètrics. Sota el cor hi ha el baptisteri, cobert amb una petita volta semiesfèrica i protegit amb una porta de baranes de fusta. El temple s'il·lumina mitjançant una finestra rectangular oberta a la zona del presbiteri i un òcul adovellat situat a la part superior del mur que tanca la nau central. La façana principal, orientada a ponent, forma part del volum disposat a mode d’atri. Presenta un gran portal d’arc de mig punt adovellat, que emmarca un altre portal de les mateixes característiques més modern i inserit dins d’una forma rectangular. Damunt seu hi ha una finestra d’arc de mig punt i doble esqueixada, en forma d’espitllera. La façana està rematada amb un coronament apuntat i presenta un destacable aparell de carreus rectangulars, perfectament tallats i disposats en filades regulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'extrem sud-est del temple s’aixeca el campanar, amb el cos inferior integrat dins l’estructura del temple i el superior de planta octogonal. Presenta obertures d'arc de mig punt, algunes de les quals són tapiades i altres alberguen les campanes. El campanar està coronat amb una coberta piramidal delimitada amb una barana de balustres rematada d'esferes de pedra. Tota l’estructura superior està bastida amb carreus de pedra ben escairats.</span></span></span></p> 08901-112 Plaça de l'Església, s/n - Pruit <p><span><span><span><span>La primera menció documental relacionada amb aquest temple apareix en una llista de parròquies datada entre els anys 1025 i 1050. Posteriorment, en una donació del vescomte de Cardona datada l’any 1134, apareix mencionada la parròquia de Sant Andreu de Pruit. En aquest sentit cal dir que, inicialment, l’església estava dedicada a sant Andreu, la santa Creu i santa Maria. Tot i que no hi ha constància documental, és força probable que l’antic absis romànic s’enderroqués a causa dels terratrèmols del 1428.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la visita pastoral de l’any 1601, sabem que l’església amenaçava ruïna i que, per manca de mestres d’obres, no era possible reparar-la. Tot i això, en les visites del segleXVII, ja només es parla del mal estat de la teulada. L’església fou reformada durant la primera dècada del segle XVIII, per iniciativa de l’obreria i la parròquia, i sense intervenció episcopal. Es pretenia refer la part més antiga i construïr una part nova, encarregant les obres al mestre Francesc Font, de Manlleu. Quan el 1710 el bisbe va visitar la parròquia es va trobar un temple en construcció força avançada, que s’havia aturat de cop, probablement per desavinences entre els parroquians, per manca de diners o per la guerra. A les visites dels anys 1723 i 1746 es mana cobrir l’últim tram de volta de l’església, mentre que en la visita efectuada l’any 1734 es mana enderrocar el campanar. De fet, el nou campanar fou construït entre els anys 1739 i 1740. A finals de la centúria però, en la visita de l’any 1791, es constata que la reforma de l’església encara no havia finalizat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, l’església i les imatges van ser cremades pel comitè de Roda de Ter.</span></span></span></p> 42.0424500,2.4554800 454934 4654633 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6854.jpg Legal Romànic|Modern|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Pel que sembla, l’antic absis d’origen romànic estava orientat a ponent, just en el lloc on hi ha la façana principal actual i el portal d’accés actual fou bastit, probablement, entre els segles XVI i XVII. L’antiga nau medieval es va convertir en una prolongació disposada a mode d’atri, de pas a l’actual nau central. 92|94|96|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86226 Castell de Rupit https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rupit <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 459-460.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 30-39, 41-42, 48-49, 50.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 898-903.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U02.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 121-123, 210, 226, 233.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORDEIG I MATA, Ramon (1999). <em>Els comtats d’Osona i Manresa</em>. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, segona part (p. 628-629).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 389, 486, 487.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). <em>Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona)</em>. Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (1990). <em>La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI)</em>. Col. L’Entorn, 18. Vic: Eumo Editorial, p. 26, 27, 29, 100-102, 147, 189-190.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 79.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2017). “Organització territorial de l’administració politicomilitar al Collsacabra (S. X-XIII)”. <em>Ausa</em>, XXVIII, núm. 179, p. 156-158, 160, 161, 165, 166, 174-175, 184.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 82-84.</span></span></span></span></p> XI-XVII Enrunat. <p><span><span><span><span>Les restes del castell de Rupit estan situades al bell mig del nucli urbà de la vila, dalt d'un penyal rocós de planta irregular. Es troba envoltat pels edificis que es van construir arran d’aquesta formació rocosa i està delimitat pels carrers del Fossar, Coll del Castell, Bac de l’Era i la plaça dels Cavallers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes conservades ocupen una superfície d'uns 300 metres quadrats. Es tracta de fragments de diversos murs bastits amb pedra desbastada de mida petita, alguns d’ells assentats damunt la roca natural del terreny. Destaca un mur situat a l’extrem nord-est del penyal, assentat a la roca. Presenta uns 5 metres d'amplada per 8 d'alçada i 2 de profunditat, està bastit amb carreus, sense cap obertura i compta amb un arc de descarrega que reparteix el pes de la construcció. També es conserven algunes restes de mur relacionades amb la muralla que tancaria la vila per la banda sud-est. Aquestes restes baixen des del castell per la banda de llevant, travessant el carrer del Coll del Castell i les cases del poble. A la part superior del turó hi ha algunes restes de murs interiors de l’edifici i, en diferents alçades, trams dels murs perimetrals que el delimitaven. La resta d’estructures es situen al subsòl tant del turó com de les cases situades a la seva part inferior (banda de llevant i migdia del turó). Algunes d’aquestes cases integren murs i estructures del castell, relacionades amb la muralla del recinte jussà. </span></span></span></span></p> 08901-113 Nucli urbà de Rupit <p><span><span><span><span>Inicialment, el castell de Rupit era un dels punts de control territorial del castell de Fàbregues (juntament amb el castell de Fornils) donada la gran extensió del seu terme. El castell rupitenc integrava les parròquies de Sant Joan de Fàbregues i Sant Andreu de Pruit. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb la construcció apareix en la venda d’unes cases situades prop del castell de Rupit, datada l’any 959. Posteriorment, l’any 1019, els marmessors del vescomte Ramon d’Osona fan donació del castell de Rupit al seu fill Bermon, vescomte també. L’any 1021, mitjançant el testament del vescomte, tenim notícia dels límits del castell. Limitava a orient amb el riu Amer, a migdia amb el coll d’Osor, a ponent amb el coll de Sau i a tramuntana amb dues muntanyes (la Roca de Cabrera figura també com a frontera). Finalment, encara dins del segle XI, el castell es torna a mencionar en el testament del bisbe d’Urgell Eribau o Eriball, fill del vescomte Ramon, datat l’any 1040. En aquest mateix any, un net del vescomte Ramon d’Osona esdevé el primer vescomte de Cardona, iniciant així la nissaga dels Cardona amb la inclusió de la jurisdicció del castell de Rupit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XII es documenten algunes mencions més al castell (anys 1131 i 1134), tot i que el més destacable és la formació de la vila de Rupit a finals de la centúria o a principis del segle XIII. És en aquest segle, concretament a partir de l’any 1276, que el castell passa a mans d’una branca secundària de la família vescomtal de Cardona, on els nous senyors ja no eren vescomtes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els documents del segle XIV ens permeten esbrinar que alguns dels membres de la família Cardona van residir al castell, fent-hi obres d’adequació. En la documentació de la primera meitat de la centúria consten deutes relacionats amb materials constructius i tasques de construcció per part d’obrers de Rupit. L’any 1369, el castell i el senyoriu de Rupit passen a mans de la família Cruïlles, que en seran els propietaris fins l’any 1681, quan es crea el títol de marquès de Rupit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1427, un fort terratrèmol amb epicentre a Olot va saccejar tota la zona afectant probablement el castell, tot i que no n’hi ha constància documental. Pels voltants de l’any 1462, els petits exèrcits de pagesos remenses dirigits per Francesc de Verntallat van atacar el castell i la vila de Rupit, dins del context de la guerra Civil catalana (1462-1472). És força probable que un cop finalitzada la guerra el castell fos abandonat, tot i que els documents referits al castell continuen durant el segle XVI i principis del XVII. També tenim constància que, dins del conflicte bèl·lic de la guerra dels Segadors (1640-1652), les tropes castellanes saquejaren i cremaren la vila de Rupit. Finalitzat aquest conflicte, les referències documentals de castell desapareixen. En darrer terme, l’any 1681 el rei Carles II crea el títol de marquès de Rupit i l’otorga a Francesc Antoni de Bournonville (el castell havia passat a mans d’aquesta família l’any 1658). En l’actualitat, Fabiola de Silva y Mora és l’onzena marquesa de Rupit.</span></span></span></p> <p>En darrer terme cal mencionar que, segons un capbreu datat l'any 1379, per entrar al recinte del castell hi havia el portal de Sant Joan. La seva localització no s'especifica, tot i que podria estar situat entre les cases de can Bigorra i can Xicó. Al mateix temps, i a mode d'hipòtesi, es creu que hi havia un altre portal d'accés al recinte tancat de la vila, el qual estaria situat al carrer del Manyà.</p> 42.0245100,2.4664300 455828 4652635 08901 Rupit i Pruit Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-1017092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img4401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img4530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img5422.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Cultural BCIN|BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 94|119|85 45 1.1 1760|1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86227 Camp sa l'Arca https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-sa-larca <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ALBAREDA, Joaquim; FIGUEROLA, Jordi; MOLIST, Miquel; OLLICH, Imma (1984). <em>Història d’Osona</em>. Col. L’Entorn, 5. Vic: Eumo Editorial, p. 294.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BAGUÈ CAMBRA, M. Dolors (2008). “Els dòlmens”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIX, núm. 59, p. 22-24.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 57-58.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 903.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A03.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>104, 166, 226-227.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>35, 397, 504.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 43-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VIDAL, Jordi (2017). “La col·lecció arqueològica de Josep Sala i Molas”. <em>Ausa</em>, XXVIII, núm. 179, p. 262.</span></span></span></span></p> Desaparegut. <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El megàlit o dolmen de Camp sa l'Arca es trobava situat al pla de Llancers, en una zona emboscada amb afloracions de les típiques calcàries numilítiques de la zona. Tenia la forma d'un quadrilàter irregular, tapat per una gran llosa i amb les parets laterals (pedres dretes) assentades directament damunt de la roca. Tenia una capacitat per a dos individus. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La varietat de materials que van proporcionar les seves intervencions té un abast arc cronològic força extens, cosa que justificaria la hipòtesi de que el jaciment fou reutilitzat. Tot i això, el megàlit està datat dins del període Calcolític.</span></span></span></span></span></span></p> 08901-114 Pla de Llancers - Camp de Salarca - Rupit <p>El megàlit fou destruït a mitjans del segle XX. Anteriorment havia estat excavat pel doctor en medicina Miquel Bosch, de Sant Feliu de Pallerols, que s'emportà els objectes exhumats (ossos, una peça de sílex, un braçalet i dues torques de bronze i diverses llavors) per a la seva pròpia col·lecció. Posteriorment, Josep Sala i Molas tornà a intervenir sobre<br /> el jaciment, documentant diversos fragments de ceràmica, dos ganivets de sílex, una punta de sageta, una peça d’os i un fragment de petxina, materials tots ells que passaren a formar part de la seva col·lecció particular.</p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Els materials més representatius són una punta de sageta retocada amb aletes i peduncle feta amb sílex negrós i dos fragments de ganivet de sílex blanc. En metall es trobaren dos braçalets de bronze de seccions rodones i rectangulars, alguns fragments de braçalet de secció ovalada així com una arracada construïda a partir de dues anelles enganxades. En os cal destacar la presencia d'un botó de secció triangular i amb doble perforació en V. Pel que fa a les restes ceràmiques, s'indica la presència de fragments amb decoracions de cordons i incisions paral·leles. També s'hi trobaren fragments fets amb pastes grolleres rogenques i negroses o amb desgreixant gran. A nivell antropològic cal destacar la presència de diverses peces dentàries entre les que cal destacar 10 molars, pel que es dedueix que al menys hi havia dues inhumacions.</span></span></span></span></span></span></p> 42.0323700,2.4999900 458611 4653491 2200-1800 a.C. 08901 Rupit i Pruit Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0128.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Popular|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 78|79|119|76 1754 1.4 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86228 Jaciment del castell de Rupit https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-rupit <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 459-460.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 898-903.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A01.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). <em>Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona)</em>. Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473</span></span></span></span></span></p> XI-XVII Poc excavat. Restes enrunades. <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les restes del castell de Rupit estan situades al bell mig del nucli urbà de la vila, dalt d'un penyal rocós de planta irregular. Es troba envoltat pels edificis que es van construir arran d’aquesta formació rocosa i està delimitat pels carrers del Fossar, Coll del Castell, Bac de l’Era i la plaça dels Cavallers. <span>Les restes conservades ocupen una superfície d'uns 300 metres quadrats i, en general, estan formades per fragments de murs bastits amb pedra i assentats damunt la roca natural del penyal. En destaca un mur de grans dimensions situat a l’extrem nord-est del penyal, restes de mur relacionats amb la muralla que tancaria la vila per la banda sud-est i fragments de parets interiors de l’edifici. Majoritàriament, aquestes estructures</span></span></span><span lang='CA'><span> estan construïdes mitjançant carreus bastant ben escairats, disposats en filades horitzontals amb alçades regulars i lligats amb morter probablement de calç. Pel que fa al material arqueològic recuperat, cal dir que és bastant quantiós i abarca fragments de peces ceràmiques de cuina i de taula fins a vaixelles de luxe, monedes, bales esfèriques de plom, fulles de ganivet, sivelles, claus, fragments de vidre i restes de fauna. La major part d’aquests materials indiquen unes cronologies bastant clares al voltant del segle XVI i inicis del XVII, moment d’abandonament del castell.</span></span></span></span></span></span></p> 08901-115 Nucli urbà de Rupit <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera intervenció arqueològica realitzada al castell de Rupit va ser dirigida per Assumpta Serra i Clota entre el 21 d’agost i el 3 de setembre de l’any 1995. Aquesta intervenció va consistir en una prospecció promoguda per la Universitat de Barcelona, en el marc de les prospeccions arqueològiques realitzades al Collsacabra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La segona intervenció arqueològica fou dirigida per Eduard Píriz i González entre el 3 i el 21 de juny de l’any 2019. Els promotors foren l’Ajuntament de Rupit i Pruit i el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Es van realitzar quatre sondejos que permeteren delimitar la ubicació de les estructures del castell i la potència arqueològica, així com el moment d'abandonament de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> 42.0245100,2.4664300 455828 4652635 08901 Rupit i Pruit Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-1017068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-1017082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-1017150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-excavacions-castell-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-excavacions-castell-4.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic/Cultural BCIN|BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Algunes imatges han estat cedides per l'ajuntament de Rupit i Pruit. 94|119|85 1754 1.4 1760|1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86229 Mas dels Turons https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-turons <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A02.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402, 453, 460.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 42-45.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA CLOTA, Assumpta (1998-1999). <em>Memòria de l’excavació del Mas dels Turons</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/8774</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (2004). “El mas dels Turons: la pervivència d’una activitat agropecuària”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXV, núm. 51, p. 18-21.</span></span></span></span></p> XI-XVIII Enrunat i cobert de la vegetació que caracteritza la zona. <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Antic mas d'origen medieval de planta més o menys rectangular, format per sis espais diferenciats i </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>construït amb pedres escairades disposades horitzontalment en sec. Fou inicialment construït a finals del segle XI,amb una posterior </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>ampliació de l’estructura primitiva amb una nova estança en el segle XIII, abandonament al segle XIV, recuperació a finals del segle XV o al segle XVI, modificacions en el segle XVII (com l’enllosat de terra) i abandonament definitiu al segle XVIII. Es va documentar una pica d'aigua, una llar de foc, un cendrer i el forn, així com diverses obertures i materials arqueològics formats, sobretot, per fragments de ceràmica i datats entre finals del segle XV i principis del XVI principalment.</span></span></span></span></span></span></p> 08901-116 Torrent de Bonegre - Rupit <p>Les intervencions arqueològiques en aquest jaciment s’efectuaren en dues campanyes portades a terme els dies 14 al 26 de setembre de l’any 1998 i els dies 16 al 21 d’agost del 1999. La direcció va ser a càrrec d’Assumpta Serra i Clota, amb la participació d'alumnes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.</p> <p>El mas apareix mencionat en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils, datat l'any 1379. Estava en mans de Bernat Roquer, espòs de la propietaria del mas Roquer. Tenim notícia que també compartia un molí amb el mas Tinyoses situat a la riera de Rajols. <span><span><span>Finalment, el mas apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. En aquesta documentació ja constava com a derruït.</span></span></span></p> <p> </p> 42.0146000,2.4599800 455287 4651538 08901 Rupit i Pruit Difícil Dolent Legal Modern|Popular Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat El jaciment està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. Les coordenades són aproximades. 94|119 1754 1.4 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86230 Les Marrades del Grau d'Olot https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-marrades-del-grau-dolot <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 11-19, 44-49, 57-59, 68, 75, 89, 95-96, 100-113, 123, 126, 131.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2011). “Les Marrades del Grau d’Olot (Rupit i Pruit, Osona, i la Vall d’en Bas, Garrotxa)”. <em>Tribuna d’arqueologia</em>, nº 2010-2011, p. 241-266.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A04.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SEVILLA, Rafael (2006). “Recuperació i rehabilitació del camí ral de Vic a Olot”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 55, p. 8-11.</span></span></span></span></p> XVIII Ha estat restaurat. <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Es tracta d'un dels trams que formen part de l'antic camí ral de Vic a Olot, disposat entre els</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> Hostalets d'en Bas i l'hostal del Grau. Aquest tram salva el</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> desnivell existent del grau d'Olot mitjançant una</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> ruta que escala la muntanya en continu pendent. Les Marrades estan disposades entre l'hostal del Grau i la font de les Marrades, ocupant 480 metres d'empedrat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El camí es construí en serpent, mitjançant fragments rectilinis o rampes sostinguts amb unes sòlides plataformes de planta més o menys quadrada, i murs de contenció fets amb grans blocs de pedra seca. Els revolts que existeixen entre cada rampa són molt tancats i amb uns pendents bastant pronunciats. Tant les rampes com els revolts estan pavimentats amb lloses d'esqueis de pedra calcària, disposades en forma de plec de llibre i reforçades amb unes filades transversals que també actuaven de trencaigües. Alhora s'observen restes de desguassos o punts de pas d'aigües sota el camí, en forma de voltes de pedra, a mode de petits ponts. En alguns murs de contenció s'hi poden observar, damunt del seu coronament, una mena de pilons guarda-rodes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'amplada mitjana que s'observa en aquest tram de camí és d'uns 2 metres o 2 metres i mig aproximadament.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Aquest tram presenta algunes estructures construïdes únicament en funció de la via (obres de fàbrica) i altres edificacions bastides per estar al servei del camí. En d'altres estructures destaquen el pont de l'Hostalot, la font de les Marrades i dos hostals, l'hostal del Grau i l'Hostalot.</span></span></span></span></span></span></p> 08901-117 Camí ral de Vic a Olot - Pruit <p>La reparació del camí ral de Vic a Olot i la construcció de les Marrades del Grau fou ordenada pel marquès de Risburg, capità general de Catalunya, a través del corregidor de Vic, José de Avilés. Foren construïdes en tres campanyes diferenciades: la primera entre els mesos de novembre i desembre de 1729, la segona entre octubre i desembre de 1730 i la tercera entres els mesos de maig i juliol de 1731.</p> <p><span><span><span>El projecte de rehabilitació del tram de les Marrades es dugué a terme entre els mesos d'agost de 2009 i març de 2010, entre el mas de la Serra de Pruit (Osona) i el Molí Vell de la Vall d'en Bas (Garrotxa). </span></span></span><span><span><span>L'objectiu de la rehabilitació consistia en recuperar els empedrats originals, les estructures de contenció (murs, talussos, etc.) i els sistemes de control d'aigua (ponts, desguassos, cunetes, trencaigües, etc.), per tal d'adequar aquest antic camí a usos ludicoesportius, bàsicament l'excursionisme i l'equitació, i convertir-lo en un dels eixos turístics i culturals de la Vall d'en Bas i del terme de Rupit i Pruit, a mig camí entre Osona i la Garrotxa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La intervenció arqueològica realitzada en motiu del projecte de rehabilitació es va estructurar en tres eixos principals: un seguiment arqueològic de l'obra, un estudi històric i l'assessorament per a la senyalització del camí. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El material arqueològic aparegut va consistir bàsicament en peces de ferro, sobretot de restes d'eines i ferradures de diversos tipus. També van aparèixer un bon nombre de fragments ceràmics, la majoria dels segles XIX i XX, però també es detectà la presència d'alguns fragments de mitjan segle XVIII, els més antics localitzats fins ara. Com a curiositat, també es localitzaren diversos casquets, bales i obusos pertanyents a munició republicana de la guerra Civil espanyola. Finalment cal dir que el procés de rehabilitació de les Marrades del Grau d'Olot va posar de relleu que es tracta d'un dels trams d'antics camins més ben conservats de Catalunya, àdhuc d'Europa.</span></span></span></span></span></span></p> 42.0773900,2.4563300 455029 4658512 1729-1731 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86230-img8358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86230-img8356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86230-img8364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86230-img8374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86230-img8368.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Lúdic/Cultural BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'element: via del Grau, tram del Grau. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 119|94 1754 1.4 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86231 Can Rovira (la Ferreria) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-la-ferreria <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 27, 43, 93-94, 97-98.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (1999). “En Ganyada de Rupit. Bandoler i amic d’en Serrallonga”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XX, núm. 42, p. 8.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2009). “Rupit al Poble Espanyol de Montjuïc”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 26.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 140.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U03.</p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TRUJOLS, Antoni; GUTIÉRREZ, Ernest (1998). “La ferreria de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 40, p. 12-13.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 78-79, 89.</span></span></span></span></p> XVII / XIX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta més o menys rectangular, format per la unió de dos habitatges adossats. El volum principal, on es localitza la ferreria i el taller metàl·lúrgic, presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a ponent. La planta baixa compta amb un gran portal central d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i un petit pilar amb repisa de pedra a mode de mostrador. La dovella clau està gravada amb la inscripció “JAUMA BOSCH 1610” i decorada amb una creu llatina damunt del Calvari. Al seu costat hi ha un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb la inscripció “ROVIRA”. Ambdós portals compten amb unes destacables portes de fusta gravades amb diversos símbols religiosos (creus), d’altres relacionats amb l’ofici de ferrer (ferradures) i algunes lletres. També destaca un picaporta amb forma de martell. A l’altra banda del portal adovellat s’obre una finestra rectangular de grans dimensions, que mutila un dels brancals del portal central. Està emmarcada amb carreus de pedra i compta amb l’ampit motllurat. Al primer pis, damunt del portal rectangular, hi ha un finestral emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. Té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb el mateix tipus d’emmarcament i l’ampit motllurat. A la segona planta s’obren dues finestres més, amb les mateixes característiques tipològiques que en el cas anterior. Les obertures de planta superior es corresponen amb tres finestres balconeres rectangulars, bastides amb maons i protegides amb baranes de ferro. A l’interior, a la planta baixa, es conserva en perfectes condicions el taller del ferrer que ocupava l’edifici. S’observa la forja, un canal bastit en pedra per on circulava l’aigua utilitzada per desenvolupar les tasques de ferrer i diverses eines i maquinària. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Els pisos superiors conserven restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria el parament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre volum, adossat a la banda de tramuntana del principal, presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al carrer també. Presenta un portal d’accés d’arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda reformada i gravada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina i l’any 16-7 (correspon al portal original), i l’any 1857 (data de la reforma). La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Al pis superior hi ha una finestra balconera protegida amb una barana de ferro. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i coberta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat.</span></span></span></p> 08901-118 Carrer de la Barbacana, 6-8 <p><span><span><span>L’edifici fou l’habitatge del batlle de Rupit Patllari Bosch, fill de Jaume Bosch i perseguidor del bandoler Serrallonga, a mitjans del segle XVII. </span></span></span><span><span><span>L’any 1711, un membre de la masia Rovira de Pruit (Pere Rovira) es va establir com a ferrer a l’edifici. Aquesta activitat fou continuada pels descendents d’aquesta nissaga fins l’any 1973, any en que va morir el darrer ferrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La finestra de grans dimensions de la planta baixa servia d’aparador i corresponia a una estança anomenada “botiga”, on l’artesà desenvolupava el seu ofici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1938, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, la ferreria fou confiscada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant el portal adovellat com la finestra del seu costat estan reproduïts en el número 81 del carrer de Mercaders del Poble Espanyol de Montjuïc, construït en motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929.</span></span></span></p> 42.0245700,2.4653900 455742 4652642 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4859.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4712.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'edifici: la Ferreria. 98|119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86232 Habitatge al carrer del Manyà, 7 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-manya-7 <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 98.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U04.</p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PEIX COSTA, Susanna (2008). “Àpats de festa a Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIX, núm. 60, p. 26.</span></span></span></p> XVI-XVIII <p><span><span><span>Edifici aïllat de grans dimensions i planta irregular, constituït per dos grans cossos adossats i assentat damunt la roca natural de la zona. El volum principal, conegut com a can Camps i situat a la confluència del carrer del Manyà amb el carrer de la Barbacana, presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Majoritàriament les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana principal compta amb un portal d’accés amb la llinda gravada amb l’any 1751 i el monograma de Jesucrist “IHS” al centre. Al seu costat hi ha una antiga finestra actualment tapiada, amb la llinda gravada amb una creu llatina central damunt del Calvari i l’any 1677 invertit. A l’altra banda s’obre una petita finestra quadrada emmarcada amb tres carreus, la llinda motllurada i protegida amb una reixa de ferro. Al primer pis hi ha un finestral amb sortida a un balcó simple restituït i una finestra amb la llinda decorada amb motllures rectilínies. La segona planta compta amb una finestra simple i un finestral amb la llinda de fusta, que té sortida a un balcó simple bastit amb fusta que cobreix el balcó del primer pis. La façana de llevant presenta finestres simples amb els ampits motllurats. Destaca una de les finestres del pis superior, amb l’intradós decorat amb motllures acanalades, i la finestra de la planta baixa (que en orígen era un portal), amb permòdols a la línia de les impostes. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un cos de planta irregular integrat a la construcció. Presenta un xamfrà orientat al carrer de la Barbacana, on es localitza el portal d’accés a la planta baixa i una finestra simple al pis. Les obertures de la façana de tramuntana es corresponen amb finestres simples, destacant la finestra de la primera planta que té l’ampit motllurat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre volum, adossat a la banda de ponent del principal, està format per dos cossos que li confereixen una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d’un sol vessant i distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana de tramuntana, que dóna accés a un establiment de restauració, presenta obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Destaca la finestra central de la primera planta, amb dues peanyes de pedra motllurades als extrems de l’ampit, i una finestra simple reformada amb els brancals bastits amb maons i la llinda de fusta. La façana de ponent compta amb una galeria d’arcs rebaixats bastits en pedra al pis i una altra galeria d’arcs de mig punt a la planta baixa. Té sortida a una gran terrassa de planta rectangular, que està orientada a la riera de Rupit. La façana de migdia, que forma cantonada amb la casa de can Camps, és la seu d’un altre establiment comercial. En destaca la galeria del nivell superior, coberta amb una solera de llates i bigues de fusta sostinguda amb un pilar i delimitada amb baranes de ferro. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal d’accés principal, orientat a migdia, té la llinda gravada amb l’any 1680 i una inscripció il·legible. Damunt seu hi ha un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Destaca també, al costat del balcó, la finestra cantonera doble actualment tapiada. De la façana de llevant del volum destaca el portal d’accés de la planta baixa, amb la llinda gravada amb l’any 1597 dins d’una cartel·la decorada, i la finestra simple del pis, amb la llinda decorada amb una motllura apuntada coronada per una creu patent encerclada.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i amb alguna reparació efectuada amb maons. Es conserven restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria els paraments. </span></span></span></span></p> 08901-119 Carrer del Manyà, 7 <p><span><span><span>Durant bona part del segle XX, a can Camps hi havia una sala de ball coneguda com la Bomba. Estava situada al pis de la casa. Pels voltants dels anys 70 i 80 del segle XX, l’edifici era la seu de la ferreria dels germans Colom. En l’actualitat, la construcció està segregada en diversos habitatges i dos locals comercials (un restaurant i una botiga).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La llinda datada l’any 1597 és la més antiga de les llindes que hi ha documentades dins de la vila de Rupit en l’actualitat.</span></span></span></p> 42.0244800,2.4650400 455713 4652633 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86232-img4876.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86232-img4890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86232-img3722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86232-img4884.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86232-img4882.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'edifici: can Camps. 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86233 Habitatge al carrer de l'Església, 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-lesglesia-5 <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U05.</p> XVII <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta irregular, reformat i constituït per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a ponent, presenta un ràfec de llates i mènsules de fusta sostingut amb una gran biga. La planta baixa compta amb un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb unes tisores, mentre que la dovella del seu costat està gravada amb una forma assimilable a una sola de sabata. Al costat hi ha un portal d’obertura rectangular, que conserva un dels brancals bastit amb carreus, i una petita finestra rectangular. Ambdues obertures comparteixen la mateixa llinda de fusta. A l’altra banda del portal rodó hi ha una finestra rectangular de grans dimensions emmarcada amb carreus de pedra, amb la llinda gravada amb l’any 1660 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat per una creu llatina. Els pisos superiors es caracteritzen per la presència de dues destacables galeries balconeres superposades, amb les llosanes bastides amb soleres de llates i mènsules de fusta, i sostingudes amb unes grans bigues travesseres. Les baranes que les delimiten també són de fusta. Pel que fa a les obertures d’aquests nivells, cal dir que són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que algunes han estat reformades amb bigues de fusta. El volum secundari, adossat a la banda de llevant del principal i orientat a la riera de Rupit, s’assenta damunt la roca natural de la zona. Majoritàriament presenta finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Compta amb una galeria de fusta tancada i reformada, i amb un gran arc rebaixat bastit amb pedra disposada a sardinell, possiblement de descàrrega.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada de forma regular i lligada amb abundant morter. La façana de llevant compta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat que cobreix el parament.</span></span></span></span></p> 08901-120 Carrer de l'Església, 5 <p><span><span><span>És força probable que les tisores que hi ha gravades a la dovella clau del portal d’accés principal facin referència al fet que a l’edifici hi havia hagut un paraire (les tisores eren utilitzades per igualar els pèls que sobresortien dels draps que elaboraven). Aquest motiu enllaçaria amb <span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap. Alhora, i segons la bibliografia consultada, les tisores també podríen correspondre a un </span>sastre o a un barber. En aquest sentit, cal destacar que entre finals del segle XVI i el segle XVII hi ha documentats tres sastres a la vila de Rupit. A mode d’hipòtesi, pel que fa a la sola de sabata, podría correspondre a la seu d’un sabater o espardenyer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La finestra de grans dimensions de la planta baixa servia d’aparador i corresponia a una estança anomenada “botiga”, on l’artesà desenvolupava el seu ofici.</span></span></span></p> 42.0236700,2.4650600 455714 4652543 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86233-img6531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86233-img5008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86233-img7257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86233-img5022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86233-img6429.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'edifici: can Salut. 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86234 Habitatge al carrer de l'Església, 11 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-lesglesia-11 <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U11.</p> XVII Tant la banda de llevant com la de tramuntana estan força enrunades <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per tres cossos adossats i en estat ruïnós. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. El portal d’accés principal és d’arc de mig punt adovellat, gravat amb l’any 1661 i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha un finestral d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. La resta d’obertures de la construcció es corresponen, majoritàriament, amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca una galeria situada al nivell superior, força deteriorada. Es conserva, parcialment, el sostre embigat que la cobria.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i amb un revestiment arrebossat i emblanquinat que cobreix els paraments, tot i que degradat. Les cantonades estan embellides amb carreus ben escairats.</span></span></span></span></p> 08901-121 Carrer de l'Església, 11 42.0226600,2.4645500 455671 4652431 08901 Rupit i Pruit Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86234-img5098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86234-1017120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86234-img5257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86234-img5102.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Vicari. 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86235 La Fontana https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fontana <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R20.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M29.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 116.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>392, 453, 459.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>83-84, 90-91.</span></span></span></span></p> XX <p>Edifici aïllat de grans dimensions, situat a l'interior d'una finca tancada amb un destacable jardí tipus Versailles i diversos espècimens botànics destacats. El volum principal presenta una planta en forma d'U i està format per tres grans cossos adossats, amb un pati interior i un altre de posterior. Aquests cossos presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants i estan distribuïts en planta baixa, dos pisos i golfes. A l'extrem sud-oest de la construcció, tancant la façana principal per la banda de ponent, hi ha una torre de planta quadrada amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuït en planta baixa i tres pisos. Totes aquestes construccions tenen els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb pedra i protegit per un porxo obert a l'exterior mitjanaçant arcs carpanells adovellats i sostinguts amb pilars de pedra. Al primer pis destaca una galeria formada amb el mateix tipus d'arcs que els del porxo anterior, tot i que protegida amb un voladís de teula àrab. Al seu costat hi ha un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La resta d'obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. També n'hi ha de bastides en pedra. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. L'edifici integra una capella-oratori a l'interior dedicada a Santa Maria i coberta amb una volta rebaixada amb arestes i culs de llàntia.</p> <p>A la banda de llevant del volum principal hi ha una sèrie de coberts auxiliars i un picador. A la banda de tramuntana hi ha un volum aïllat destinat a museu. És la seu de la Fundació La Fontana i s'hi exposa una magnífica col·lecció de ceràmica espanyola datada entre els segles XIV i XIX, així com una altra col·lecció d'instruments musicals no occidentals de gran prestigi i reconeixement.</p> 08901-122 Pla del Corriol - Pruit <p>L'edifici fou construït entre els anys 1919 i 1922 com a casa d'estiueig. Inicialment, el projecte fou encarregat a l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, de gran prestigi en aquell temps. Tot i això, el contracte es trencà en iniciar les tasques de construcció i acabà les obres el sr. Fontana, propietari de la finca. Alguns dels canvis respecte al projecte original foren la reducció dels elements bastits amb pedra desbastada i la modificació de l'escala central de l'edifici, que era força més monumental en origen. Pel que fa als elements decoratius (llindes, barbacanes, capitells...) foren encarregats a l'escultor Jon, de Sitges.</p> 42.0337500,2.4714000 456246 4653659 1919-1922 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86235-img5638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86235-img5640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86235-img5630.jpg Legal Eclecticisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 102|119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86236 La Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-21 <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R27.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M38.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 247.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>380, 386, 406, 453, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38, 103-104.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 114-115.</span></span></span></span></span></p> XVII-XIX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. La part central del parament compta amb un porxo a la planta baixa i dues galeries superposades als pisos superiors. El porxo s'obre a l'exterior mitjançant tres arcs carpanells adovellats i sostinguts amb pilars de pedra, amb els basaments i els capitells motllurats. Tenen les impostes gravades amb l'any 1871. L'espai interior del porxo està cobert amb tres petites voltes d'aresta separades amb arcs torals i protegeix el portal d'accés principal, que és anterior a les voltes i d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals fets de carreus de pedra. Les galeries superiors estan formades per tres arcs carpanells cadascuna, bastits amb les mateixes característiques que els del porxo i que es van reduïnt en funció del nivell on es troben. La galeria de la primera planta està coberta amb un sostre de biguetes i revoltons, mentre que la del segon pis presenta un sostre embigat. Aquest mateix esquema de porxo i galeries es repeteix a l'extrem de ponent del parament, tot i que en aquesta ocasió tant els arcs com els pilars són arrebossats i bastits amb maons. Alhora, els arcs de la planta baixa estan reformats per guanyar espai tancat a l'interior. La resta d'</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>obertures del parament són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, exceptuant un finestral d'arc carpanell bastit amb pedra disposada a sardinell i un portal també d'arc carpanell bastit amb maons. Ambdues obertures estan situades al mig de la façana. De l'extrem de llevant destaca un gran rellotge de sol encastat al parament, amb el coronament ondulat, un sol central i un marc decorat amb motius florals. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum rectangular amb teulada de dues vessants, destinat al bestiar. S'organitza en un únic nivell i compta amb obertures rectangulars emmarcades amb maons. A la banda de llevant hi ha un pati de planta allargada delimitat amb tres volums adossats, i tancat amb un portal rectangular de grans dimensions gravat amb l'any 1768. El volum que tanca el pati per l'oest és rectangular i amb una teulada de dues vessants que retalla la vessant de la teulada del volum principal. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, i presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. Les finestres tene els ampits motllurats. Dels dos volums que tanquen el pati per l'est destaca el davanter, utilitzat en origen com a pallissa. Té una coberta de teula àrab de dues vessants i un gran portal d'accés d'arc carpanell adovellat, amb els brancals fets de carreus. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’altra part destacable del conjunt està situada a la banda sud-est de la masia. Es tracta d'una antiga masoveria de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars. El portal principal té els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Les finestres, en canvi, combinen els emmarcaments de pedra amb els de maons. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions. Al seu voltant compta amb diversos volums auxiliars adossats.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-123 Carretera BV-5208, km. 0,2 - Pla de Salarsa - Rupit <p>Les primeres referències documentals relacionades amb la masia daten del segle XII. Posteriorment, <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>en el fogatge de l'any 1497, apareix mencionat un personatge anomenat 'En Sala' dins de la parròquia i terme de “Sant Johan de Fàbregues”. A mitjans del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Gabriell Sala” dins del mateix terme i parròquia. A finals del segle XVIII, </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. </span></span></span></p> 42.0302500,2.4595900 455266 4653276 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86236-img0387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86236-img0360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86236-img0356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86236-1017184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86236-img0396.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86237 Roca-roja https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-roja <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 36.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M08.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> Totes les obertures són rectangulars, les més notables amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Tant el portal d'accés com la finestra del seu costat tenen les llindes de fusta. També s'observa alguna antiga obertura tapiada. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un cobert amb teulada d'un sol vessant, organitzat en un únic nivell. Està cobert amb una solera de llates i bigues de fusta, amb la façana de llevant oberta a l'exterior. A la banda de migdia hi ha un tancat delimitat amb un mur de pedra i un petit volum rectangular que el tanca per la banda de ponent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar i fragments de maons, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-124 Rasos de Roca-roja - Pruit 42.0670900,2.4889100 457717 4657352 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-img0525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-img0530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-1017592.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-img0536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-1017588.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86238 Els Casalons https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casalons <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M11.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 375.</span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta irregular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal i els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. El volum principal presenta obertures rectangulars emmarcades amb pedra i amb les llindes de fusta. Destaca el porxo adossat que protegeix el portal d'accés principal, amb teulada d'un sol vessant sostinguda amb pilars de fusta i cobert amb un sostre embigat. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb ciment i disposada de forma regular. L'altre volum, adossat a la façana de ponent, és de dimensions més grans, amb finestres rectangulars de grans dimensions enreixades i una galeria superior formada per una successió d'arcs de mig punt bastits amb pedra. La construcció està bastida amb pedra desbastada disposada en filades, amb la part superior dels paraments arrebossada i pintada de color groc.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Adossat a l'extrem nord-est hi ha un tercer volum de planta rectangular i teulada d'un sol vessant destinat a garatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-125 Les Comes - Pruit <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta masia fou abandonada entre els anys 1967 i 1969, i reconstruïda durant les darreres dècades del segle XX.</p> 42.0590100,2.4545500 454869 4656472 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86238-img9339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86238-img9334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86238-img9333.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86239 Coma-serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-serra <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M13.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a llevant.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> Està distribuït en planta baixa i pis. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb diferents tipus d'emmarcaments. El portal d'accés presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La resta d'obertures es corresponen amb finestres, algunes emmarcades amb carreus de pedra i d'altres amb maons. També s'observen llindes de fusta. Adossat a l'extrem sud-est hi ha un petit volum rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. A l'exrem sud-oest hi ha dos volums auxiliars adossats, de construcció més recent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de tramuntana de la masia hi ha dos volums aïllats més, en origen destinats a les tasques agropecuàries.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-126 Pla de Coma-serra - Pruit 42.0573200,2.4853200 457414 4656269 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 98|119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86240 El Colomer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-5 <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M16.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs de plaques ceràmiques sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars i tenen les llindes planes de fusta. Les finestres tenen els ampits de pedra i es comptabilitzen diversos balcons al pis, amb les llosanes bastides amb plaques ceràmiques i sostingudes amb mènsules de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaca l'accés a l'habitatge destinat al turisme rural, format per un porxo embigat al que s'accedeix mitjançant un gran arc rebaixat bastit en pedra disposada de mode adovellat. El volum destinat com a residència dels propietaris presenta un portal d'arc de mig punt i algunes finestres emmarcades amb maons. Cal destacar, davant d'aquesta construcció, un pou de planta quadrada bastit en pedra i cobert amb una teulada de dues vessants. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>a construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-127 Coll sa Cabra - Pruit <p>Segons la bibliografia consultada, l'edifici fou construït l'any 1930. En l'actualitat, l'edifici està destinat al turisme rural (Residència-Casa de Pagès).</p> 42.0515500,2.4266800 452557 4655659 1930 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-1017355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9089.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86241 Hostal de la Devesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-devesa <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M21. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 142, 393.</span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p>Edifici de grans dimensions i planta irregular, format per diversos cossos adossats. La part més antiga de la construcció està situada a la banda de llevant del conjunt. El volum principal està format per dos cossos adossats de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de quatre vessants i els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Presenten obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix la resta dels paraments, que està pintat amb un to groguenc. A la banda de llevant se li adossa l'actual restaurant, de planta rectangular, coberta de dues vessants i bastit en pedra. La banda de ponent del conjunt és més recent i ha estat rehabilitada en els darrers temps. Consta de diversos volums de planta rectangular, amb teulades de dues vessants i organitzats en dos nivells. Les dues parts del conjunt estan unides per un porxo obert a l'exterior mitjançant grans arcades d'arc rebaixat, que està cobert amb una terrassa al pis.</p> <p>En general, les construccions estan bastides amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> 08901-128 Carretera C-153, km. 35 - Rupit <p>L'Hostal de la Devesa fou bastit entre els anys 50 i<span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> 80 del segle XX. Pel que sembla, la construcció fou bastida </span></span></span></span></span>aprofitant els enderrocs de l'antiga masia dels Esqueions, <span lang='ES-TRAD'><span><span>situada sobre la vall de l'Om. </span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span>En l'actualitat, el conjunt està destinat a hostal rural, casa de colònies i restaurant.</span></span></span></p> 42.0500300,2.4745600 456518 4655465 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8745.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86242 La Devesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa-2 <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 95.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M22.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 393, 475.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2010). “Els camins medievals al Collsacabra-III. Relació entre els grans camins i el poblament”. <em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em>, any XXXI, núm. 63, p. 9.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a tramuntana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, tot i que destaquen les del parament principal amb els emmarcaments en relleu arrebossats i petits arcs de descàrrega superiors bastis en maons (només a la planta baixa). El portal d'accés principal presenta un plafó arrebossat a mode de llinda amb la següent inscripció: '1929 / J. ARBAT'. La resta de paraments han estat o estan en procés de rehabilitació. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció original està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Els paraments de tramuntana i llevant deixen l'aparell de l'obra vist, mentre que la resta presenten un revestiment arrebossat i pintat de color groc.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-129 Carretera C-153, km. 35 - Rupit <p><span><span><span>L’edifici fou construït damunt les restes d'una antiga masia (podria ser originària del segle XVI o XVII) que tenia servei d'hostal i era la terminal del servei públic de cotxes de línia, donada la seva proximitat amb el límit de la província de Girona. Aquest edifici fou conegut com la Casa Nova de la Devesa en el moment de la seva construcció. Posteriorment, entre els anys 50 i 80 del segle XX, es va bastir l’Hostal de la Devesa, passant a anomenar-se la Casa Vella de la Devesa i, per defecte, la nova construcció passa a ser coneguda com el Nou Hostal de la Devesa .</span></span></span></p> <p>L'any 1937, essent propietari de l'edifici en Joan Arbat (considerat un revolucionari i absent del seu domicili des de l'inici del conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola), l'edifici fou apropiat per l'ajuntament del municipi amb la intenció de fer-hi l'escola primària en substitució de l'anterior, que s'havia quedat petita en relació al cens escolar del terme.</p> <p><span><span><span>L'edifici es trobava en estat d'abandonament entre els anys 1946 i 1950. </span></span></span>En l'actualitat, la construcció pertany a la mateixa propietat que l'Hostal de la Devesa i està destinada a allotjament rural. Anteriorment havia estat la seu del restaurant de l'hostal.</p> 42.0497300,2.4744900 456512 4655431 1929 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8750.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86243 Campgran https://patrimonicultural.diba.cat/element/campgran <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M24.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, format per tres cossos adossats. Els dos volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs de plaques ceràmiques sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. El volum central integra l'accés principal a l'interior, protegit per un porxo obert a la planta baixa i cobert amb una galeria correguda al pis, amb àmplies vidrieres i pilars de pedra. L'altre volum presenta finestres rectangulars, d'arc rebaixat i de mig punt, amb els emmarcaments bastits amb maons. La resta d'obertures d'ambdós volums són rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb pedra i les llindes planes de fusta. Adossat a l'extrem de tramuntana hi ha el tercer volum que forma part de la construcció. És de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en únic nivell. Està destinat a garatge i té bona part dels murs coberts d'heura.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-130 Plans del Bac - Les Basses - Pruit <p>L'edifici es trobava en estat d'abandonament entre els anys 1961 i 1963. Fou completament rehabilitat durant les darreres dècades del segle XX.</p> 42.0475900,2.4260500 452502 4655219 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-1017339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8945.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.En el camí d'accés a l'edifici, just on hi ha la cadena que impedeix el pas cap a l'interior de la finca, cal destacar un carreu de pedra gravat amb una inscripció de difícil lectura i datat l'any 1906. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86244 La Casanova del Bac https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-del-bac <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M25.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVII-XIX <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per quatre cossos adossats. El volum principal presenta una</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta obertures rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. Adossat a la façana principal hi ha un volum irregular amb teulada d'un sol vessant, sostinguda amb pilars de pedra i maons, i organitzada en dos nivells. Al pis superior hi ha una galeria coberta amb el sostre embigat sota coberta i protegida amb baranes de fusta. La planta baixa, tancada amb un mur de pedra, compta amb obertures rectangulars. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum rectangular amb teulada d¡un vessant i distribuït en dues plantes. La construcció es tanca amb un altre volum rectangular situat a l'extrem de ponent. És rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana de migdia. Té grans obertures rectangulars emmarcades amb pedra i amb llindes de pedra i fusta. El volum principal presenta els paraments arrebossats, mentre que la resta de la construcció està bastida amb pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de migdia hi ha un volum aïllat de grans dimensions, destinat a les tasques agropecuàries. A la banda de tramuntana, en canvi, hi ha una era empedrada de planta circular i un cobert de grans dimensions més modern.</span></span></span></span></span></span></p> 08901-131 Carretera C-153, km. 33,8 - Pruit <p>Es tracta d'una de les masoveries de la masia del Bac, situada a escassos metres de distància de la construcció.</p> 42.0448800,2.4301800 452842 4654916 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86244-img8929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86244-img9101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86244-img9102.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86245 Torre del Llorà https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-llora <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M31.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 115, 269.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 393.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 89.</span></span></span></span></span></p> XX <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta obertures rectangulars i un porxo adossat a la façana de tramuntana, cobert amb una teulada d'un sol vessant i sostingut amb pilars de pedra. A la façana de migdia hi ha un pedrís de planta semicircular. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> <p>Adossada a la façana de llevant hi ha la capella. É<span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>s de nau única, amb l'absis carrat orientat a migdia, i està coberta amb una teulada de tres vessants. El portal és d'obertura rectangular bastit amb carreus de pedra i decorat amb motllures. Està rematat amb una petita fornícula d'arc rebaixat, sense cap imatge i decorat amb unes volutes a cada costat. La part superior del parament forma un frontó triangular delimitat amb pedra motllurada. La façana està coronada per un</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> campanar d'espadanya bastit en pedra, amb campana i rematat amb una creu llatina. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Tota la façana està decorada amb esgrafiats que presenten formes vegetals i celestes, i està emmarcada amb cassetons també esgrafiats. A la façana de llevant hi ha dues obertures rectangulars amb vitralls. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A l'interior de la capella hi ha una pica de marbre semiesfèrica adossada al parament de migdia. Presenta diverses incisions i una cara masculina esculpida en alt relleu.</span></span></span></span></span></p> 08901-132 Pla de Casalliques - Pruit <p><span><span><span>Tant la torre del Llorà com la capella foren erigides per uns industrials tèxtils establerts vora la conca del riu Ter. La torre fou construïda a principis de la dècada dels anys 40 del segle XX, mentre que la capella fou bastida l'any 1950, tal i com indica una inscripció situada al mateix temple 'ANNO SANCTO MCML'.</span></span></span><span><span><span> La propietària era la sra. Tecla Sala. Es tracta d'un temple d'</span></span></span><span><span><span>estil totalment eclèctic, amb elements d'estètica barroca i clàssica. Probablement la pica és anterior al a construcció de la capella, de manera que segurament fou traslladada al temple des d'un altre indret. Segons la bibliografia consultada, aquesta capella està dedicada a Sant Cristòfol, tot i que segons l'Arxiu Gavín, a mitjans dels anys 80 del segle XX, estava dedicada a Santa Tecla.</span></span></span></p> 42.0445800,2.4739800 456467 4654860 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86245-img8694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86245-1017315.jpg Inexistent Eclecticisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 102|119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86246 Casalliques https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalliques <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M32.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 471.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 35.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En general, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb maons. La major part de les finestres tenen els ampits motllurats. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaca la finestra balconera del pis, d'arc rebaixat de grans dimensions i delimitada amb una barana de fusta. De la façana de tramuntana destaca una petita finestra bastida amb quatre carreus de pedra i situada a la planta baixa, i les restes d'una finestra tapiada al pis, que també estava bastida amb carreus de pedra. La façana de migdia presenta un petit porxo sostingut amb pilars de fusta i teulada d'un sol vessant, que protegeix la porta d'accés a l'interior. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions que la resta.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Adossat a l'extrem nord-est de l'edifici hi ha una petita construcció auxiliar de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzada en un únic nivell. A escassa distància al nord-est hi ha un altre volum auxiliar aïllat, en origen destinat al bestiar. És de planta quadrada, amb teulada de dues vessants i distribuït en dos nivells. Destaca l'obertura d'arc de mig punt situada al nivell superior i una corriola de ferro utilitzada per elevar les bales de palla i emmagatzemar-les al paller. Ambdues construccions tenen els paraments arrebossats i emblanquinats.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-133 Pla de Casalliques - Rupit <p>Segons la bibliografia consultada, la masia apareix mencionada en alguns documents datats entre els segles XII i XVII procedents dels escrits de mossèn Fortià Solà, de Joan de la Guàrdia i d'altres fonts. Tenim notícia que fou una de les masoveries del mas Llorà. Entre els anys 2009 i 2020 aproximadament, la masia fou rehabilitada deixant l'aparell de l'obra vist i extraient el revestiment arrebossat que cobria els paraments. En l'actualitat està destinada al turisme rural.</p> 42.0444700,2.4760500 456638 4654846 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8671.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8685.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8686.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86247 Can Jitons https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jitons <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M33.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 392.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments bastits en pedra.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> De la façana principal destaquen els dos portals d'accés a l'interior, d'arc deprimit còncau i amb el mateix tipus d'emmarcament que la resta. La façana de ponent és cega, mentre que a la de llevant hi ha un portal rectangular amb la llinda de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mides més grans.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al costat del camí d'accés a l'edifici hi ha un pou de planta circular i teulada de dues vessants, amb una portella rectangular de fusta emmarcada amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-134 La Prada - Rupit <p>La construcció era una de les masoveries (doble) de la gran finca i casal de la Cassasa. Tenim constància que fou abandonada en dos períodes diferents: 1951-1955 i 1964-1966.</p> 42.0418300,2.4796900 456937 4654552 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86247-img8899.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86247-img8900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86247-img8904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86247-img8896.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'edifici: can Jitons Cassasa, can Gitons. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86248 El Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-12 <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M40.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 384, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i adaptat al desnivell del terreny. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Majoritàriament,</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Diverses finestres tenen els ampits motllurats i destaca un òcul emmarcat en pedra i situat al parament principal. De la façana de migdia destaca el gran arc rebaixat adovellat de la planta baixa, obert a l'exterior. Damunt seu hi ha un gran finestral d'arc rebaixat bastit en pedra, actualment tancat amb vidrieres. Les obertures de la segona planta són rectangulars i de grans dimensions. Adossat a la façana de ponent hi ha un cobert de grans dimensions, amb teulada d'un sol vessant i l'estructura de fusta. Les obertures de la planta baixa són bastides amb maons i presenta un porxo sostingut amb pilars de fusta a la banda oest. Al costat del cobert hi ha un volum rectangular cobert amb una terrassa descoberta a la segona planta i altre volum adosat amb una filada de finestres emmarcades amb fusta a la primera planta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada lligada amb morter i disposada en filades, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de llevant de la masia hi ha un edifici reformat i envoltat de cossos adossats de planta rectangular. Té la teulada de dues vessants, obertures rectangulars i els paraments arrebossats i pintats.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-135 Camí de Rupit al Perer - Rupit <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. El mas comptava amb una masoveria coneguda com a can Sabater, que ja constava com a derruïda a finals del segle XVIII. Posteriorment, l</span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari simpatitzava amb el moviment d'esquerres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 42.0249100,2.4611100 455388 4652682 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86248-1017574.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86248-1017572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86248-img0313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86248-img0323.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86249 La Torre de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-sant-joan <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M42.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>396-397, 469.</span></span></span></span></p> XVIII-XIX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta més o menys rectangular, adaptada al desnivell del terreny i formada per dos volums adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada al sud-est, i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossat a l’extrem de migdia hi ha l’altre volum, disposat a mode de torre i amb coberta de teula àrab d’un sol vessant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La llinda del portal d’accés està gravada amb la següent inscripció “16 DE MAIG DEL ANY 1746 IS MA” i decorada amb el símbol del Calvari. Al seu costat hi ha una finestra amb la llinda datada el 31 de març de l’any 1745, el símbol del Calvari i les inicials “IS MA”. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats i s’observa algun emmarcament bastit amb maons a la façana sud-oest. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’altra part destacable del conjunt està reformada i situada a la banda sud-est de la masia, just a l’entrada al recinte, davant de l’era empedrada. Consta de diversos volums adossats de planta rectangular, en origen destinats al bestiar. Presenten cobertes de teula àrab d’una i dues vessants i estan distribuïts en dos nivells. Destaca l’antic estable, amb un destacable ràfec de llates i bigues de fusta i grans obertures rectangulars emmarcades amb pedra i amb llindes de fusta. Al seu costat hi ha un passadís cobert delimitat amb un altre volum datat l’any 1804 i cobert amb una solera de llates i bigues de fusta. Aquest passatge respon a una reforma recent. A la banda de ponent d’aquesta construcció hi ha grans obertures rectangulars i una mina que desaigüa cap a la zona enjardinada. </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada disposada en filades i amb les cantonades embellides.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>El recinte compta amb una bassa, una font amb abeurador adossada a la masia i un cobert amb teulada d’un sol vessant i ornamentat amb diverses eines del camp i una menjadora de fusta.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-136 Camí ral dels Llancers - Rupit <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></p> 42.0252400,2.4957200 458253 4652702 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86249-img0109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86249-img0073.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86249-img0095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86249-img0053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86249-img0111.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86250 Els Felips https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-felips <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M43.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>384, 469, 475.</span></span></span></span></p> XVIII-XIX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a tramuntana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb maons i amb les llindes planes de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaquen la finestra simple de la planta baixa i la finestra balconera del pis, ambdues emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. La façana de ponent es correspon amb l'antiga façana principal de la construcció. Presenta un portal d'accés directe al pis emmarcat amb fusta i un volum adossat amb teulada d'un sol vessant que probablement integri un pou. La façana de migdia conserva les obertures emmarcades amb carreus de pedra. Les finestres del pis tenen els ampits motllurats i les llindes planes. La de la banda de llevant està gravada amb l'any 1702 i una creu encerclada. De la façana de llevant destaca la terrassa situada al pis, sostinguda amb pilars bastits amb carreus i bigues de fusta. La part inferior es completa amb un porxo obert a tres vents i cobert amb un embigat de fusta. Adossat a l'extrem sud-est de la construcció hi ha un volum de menors dimensions i planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. Alhora, adossada a la façana de migdia, hi ha una font formada per un abeurador rectangular de pedra i un brollador en forma de querubí. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de ponent de la masia hi ha dos volums adossats destinats a habitatge i recentment reformats. També hi ha un cobert reformat situat al costat del camí d'accés a la masia. Aquestes construccions són bastides en pedra i amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-137 Camí del Perer - Rupit <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></p> 42.0240900,2.4559900 454963 4652594 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86250-img0279.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86250-img0286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86250-img0296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86250-img0293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86250-1017542.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'edifici: can Felius, casa de l'Om. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86251 Els Solans https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-solans-0 <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M44.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 394, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta irregular, formada per dos cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un porxo adossat a la planta baixa, que està sostingut amb pilars de pedra i cobert amb una terrassa al pis, delimitada amb una barana de ferro. T</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>otes les obertures són rectangulars i majoritàriament han estat reformades, tot i que les originals conserven els brancals bastits amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Adossat a la façana de llevant s'ubica l'antiga masoveria, actualment reformada i reconvertida en habitatge. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Les obertures són rectangulars, bastides en pedra i amb les llindes planes de fusta. El darrer volum, aïllat i reconvertit en garatge, està situat a l'extrem sud-est de la masia. Presenta una planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en un únic nivell, amb obertures rectangulars.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El volum original</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter i disposada regularment.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-138 Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. El topònim de la Caseta dels Solans fa referència a l'antiga masoveria de la masia, adossada a la construcció principal.</span></span></span></p> 42.0207100,2.4657500 455769 4652214 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86251-img5251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86251-img5254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86251-img5169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86251-1017446.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'edifici: la Caseta dels Solans. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86252 La Palomera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palomera <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M45.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Ausa</span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>, XXII, núm. 158, p. 516-518.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>385-386, 469, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 36-41.</span></span></span></span></span></p> XVIII Força enrunada i coberta d'abundant vegetació <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i força enrunada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona i envoltada de camps. Està fonamentada en la roca natural del terreny ,la qual rebaixa, i conserva part de la coberta de teula àrab de dues vessants original. Està distribuïda en planta baixa i pis, i s'observen obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, algunes d'elles de fusta. Compta amb un volum adossat a l'extrem sud-est de la construcció, completament engolit per la vegetació existent. És probable que a la banda sud-oest es conservin les restes d'altres construccions auxiliars aïllades.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment i amb fragments de maons integrats en l'aparell de l'obra.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-139 Camí de Sau a Rupit - Rupit <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb la Palomera la trobem en un document datat l'any 968 del monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer. En aquest, els esposos Joan i Quinberga fan donació al monestir d’un alou que tenien en el comtat d’Osona, en el terme del castell de Fàbregues, a la parròquia de Sant Joan. Un dels límits d’aquest alou és la Palomera: '</span></span></span></span></span><em><span>Afrontat autem hec omnia: de parte horientis ad ipsa archa vel per ipsa Donada vel ipso P[odio],2 de meridie ut flumine Tecere vel in cima de Montedulios, de occiduo ad ipso Furno; de circi ad ipsas Palumarias et per ipsa Aqua Bella et ad ipso castellare de Adaledo</span></em><span><span><span><span><span>' (Donada, 2006: 516-518).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta masia fou refeta en el segle XIII i, posteriorment, també en els segles XIV o XV. De fet, la construcció apareix mencionada en un capbreu datat l'any 1379. La reforma més important es dugué a terme entre els segles XVII i XVIII. Aquest edifici era una de les masoveries de la masia del Soler i a<span><span><span>pareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. </span></span></span>Se sap que entre els anys 1967 i 1969, l'edifici fou abandonat. Pel que sembla tenia llambordes a la teulada, forn, una cuina econòmica i forjats interiors bastits en fusta.</p> 42.0169500,2.4613500 455402 4651798 08901 Rupit i Pruit Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86252-img7676.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86252-img7678.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86252-1017273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86252-img7681.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86253 Les Feixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-feixes-0 <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M46.</span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta irregular, formada per quatre cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a tramuntana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. De la façana principal destaca l'accés, reculat respecte la línia de façana i cobert amb un porxo, amb una obertura d'arc de mig punt lateral. La façana de migdia compta amb un porxo sostingut amb pilars de fusta, que es prolonga cap a la façana de ponent. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum de planta semicircular i teulada de cinc vessants, organitzat en un sol nivell i tancat amb grans vidrieres. El cos adossat a l'extrem sud-oest es correspon amb un porxo cobert amb teulada d'un sol vessant, mentre que el volum adossat a l'extrem nord-oest compta amb una gran obertura d'arc rebaixat bastida en pedra. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda nord-est de la construcció hi ha uns antics corrals disposats sota d'unes grans roques naturals del terreny. En el camí d'accés a l'edifici s'observen les restes d'una construcció bastida en pedra i completament coberta per l'abundant vegetació existent.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-140 Camí de Santa Llúcia - Rupit 42.0208200,2.4684600 455993 4652224 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86253-img9697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86253-img9694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86253-img9692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86253-img9676.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'edifici: les Feixes d'en Pastoric. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86254 Sardana de l'Alcalde https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-lalcalde XX <p><span><span><span>Tradicional sardana rupitenca que es balla per la Festa Major de Rupit. Es tracta d’una dansa ordenada, encapçalada per les autoritats del consistori (jutge de pau, alcalde i regidors) i la resta del poble. Es balla en parelles, en una sola rotllana i sense que s’hi pugui afegir ningú més un cop iniciada. La sardana, anomenada “Rupit, perla del Collsacabra”, té música i lletra pròpies i està composta de deu tirades de 35 punts de curts i 87 de llargs. Com a repetició és tradicional que es toqui una tirada de curts i una de llargs de la coneguda sardana “La Santa Espina”, de 23 i 87 punts respectivament. Actualment, la sardana de l’Alcalde és la darrera peça que es toca al final de l’audició que es fa després del concert de Festa Major.</span></span></span></p> 08901-141 Plaça Major - Rupit <p><span lang='ES-TRAD'><span><span>Antigament, aquesta sardana es ballava en sortir de la missa solemne de la Festa Major de Rupit. Té l’origen en l'antic contrapàs que, encapçalat per una persona notable, es ballava a la sortida de l’ofici. Aquesta dansa fou recuperada l’any 1924. La lletra de la sardana és obra de mossèn Frederic Pujol i Tarrés, rector de la parroquia de Sant Miquel de Palau-sacosta de la ciutat de Girona, organista i compositor. L’autor de la lletra és en Josep Puigdemont i Oliveras d’Amer. Aquesta lletra descriu i enalteix la bellesa paisatgística del poble de Rupit. L</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>a sardana dedicada a Rupit es va estrenar el 29 de setembre de 2011, dia de Sant Miquel.</span></span></span></p> 42.0234600,2.4647500 455688 4652520 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86254-festa-major-rupit.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86255 Gegants de Rupit https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-rupit <p><span><span><span>ARDÈVOL I JULIÀ, Lluís (2015). <em>Catàleg de gegants centenaris de Catalunya</em>. Consultat 10 maig 2021, des de http://cultura.gencat.cat/ca/</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTELLÀ I PERARNAU, Raquel (2010). “Breus apunts sobre l’origen i la història dels gegants centenaris de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXI, núm. 63, p. 12-14.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Parella de gegants centenaris de la vila de Rupit. El gegant s’anomena Miquel, amida <span>3,55 metres d'alçada i pesa 50 quilos, mentre que la geganta Magdalena té una alçada de 3,50 metres i 45 quilos de pes. Representen una parella de caire reial i estan bastits en cartró pedra, amb els cavallets de fusta. Van vestits amb robes refinades, enjoiats i amb corona. El gegant porta espasa i, normalment, un pergamí enrotllat a la mà, mentre que la geganta duu una capelina i un mocador de punta de blonda a la mà. Cal mencionar també la presència de cinc capgrossos, que acompanyaven els gegants en determinades ocasions.</span></span></span></span></p> 08901-142 Nucli urbà de Rupit <p><span><span><span>Es creu que els gegants de Rupit (juntament amb quatre dels cinc capgrossos) foren construïts a Barcelona a finals del segle XIX. La seva autoria s’atribueix a l’escultor Eusebi Vidal i foren adquirits per l’industrial francès Pierre Baurier, fundador de la colònia tèxtil Salou de les Masies de Roda, amb la intenció d’amenitzar els actes festius que s’hi celebraven (també participaven en les celebracions privades de la família Baurier i en diverses edicions de la Festa Major de Roda de Ter). Anaven acompanyats pel flabiolaire Josep Verdaguer, en <em>Roviretes</em> de Folgueroles, i els portadors eren els mateixos treballadors de la colònia (també pels capgrossos). Amb el tancament de la colònia l’any 1964, aquestes figures restaren un llarg període a Roda de Ter fins que a finals dels anys 70, Xavier Baurier, besnet de l’anterior i sardanista en algunes de les festes majors de Sant Miquel, els va donar a la vila de Rupit. Després de restaurar-los, adoptant la indumentària reial que llueixen, es van estrenar per la Festa Major de Sant Miquel el 30 de setembre de 1979. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els noms dels gegants foren escollits per votació popular l’any 2001 i el 29 de setembre de 2002, amb noves vestidures, van ser batejats i beneïts amb l’apadrinament dels gegants de Tavertet i Cantonigròs. L’any 2009, els gegants foren restaurats integralment al taller Gabins de Torelló (es repassaren les mans i els braços, es restauren els bustos, es canviaren els cossos i es substituïren els cavallets per uns de fusta nous), on també se’ls restaurà la vestimenta, les corones i l’espasa del gegant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al marge de les festes majors de Rupit i Pruit i alguna altra celebració local esporàdica, aquestes figures han sortit poques vegades del municipi. L’any 1996 va apadrinar els gegants de Cantonigròs, l’any 1998 els de Tavertet i el 1999 els gegants de Capellades, construïts l’any 1899 i considerats els seus germans bessons donada la seva gran similitut.</span></span></span></span></p> 42.0233900,2.4646900 455683 4652512 08901 Rupit i Pruit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86255-gegants-rupit-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86255-img5849.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb les figures: el Rei i la Reina, el Gegant i la Geganta. Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament de Rupit i Pruit. 119|98 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86256 Santa Llúcia https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Santa Llúcia de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 58, p. 24-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M47.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 382, 390, </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>453, 459, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1971). <em>Rupit. Guia turística</em>. La Garriga: Indústries Gràfiques Immer, S.L., Ajuntament de Rupit, p. 44-45.</span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i envoltada d'un gran jardí. Aquests volums presenten les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaca un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i emmarcat amb carreus de pedra. Està protegit per un porxo adossat al parament, amb un sostre embigat de fusta i sostingut amb pilars de pedra. Al seu costat hi ha una galeria d'arcs rebaixats disposada a la planta baixa, actualment tancada amb vidrieres. La façana de migdia presenta un cos adossat, amb una galeria doble d'arcs de mig punt (a la planta baixa) i obertures rectangulars (al pis). La façana de llevant compta amb una altra galeria completament oberta i delimitada amb una barana de fusta.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-143 Camí de Santa Llúcia, 11 - Rupit <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>La masia de Santa Llúcia fou bastida l'any 1963 damunt les restes de tres masies enrunades: </span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>l'antiga masia de Santa Llúcia, el Roquerol i una altra casa, el nom de la qual s’ha perdut. De fet, tant la masia de Santa llúcia com el Roquerol consten com a derruïdes l'any 1799. Alhora, j</span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>untament amb la casa de Collsallosa (situada en el mateix camí de pujada a la construcció), aquestes tres edificacions formaven el raval de Collsallosa, documentat com a raval des de l'any 1860.</span></span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>El dia 13 de desembre del 1963, tant la nova casa de Santa Llúcia com el nou pedró situat al seu costat, foren beneïts.</span></span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>En l'actualitat, el dia de l'aplec, als jardins de la construcció, s'hi fa una audició de sardanes on els músics toquen la sardana Santa Llúcia de Rupit, composta pel mestre Pere LLoberas i Miró.</span></span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Durant els anys 2020 i 2021, a l'edifici s'hi han fet obres de restauració per tal de destinar-la a allotjament rural.</span></span></span></span></p> 42.0208200,2.4722000 456303 4652223 1963 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. En el camí de pujada cap a l'edifici i el pedró hi ha una llàntia d'oli (símbol de Santa Llúcia) gravada en una de les pedres de grans dimensions que delimiten el camí. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86257 Can Cames https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cames-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>CENTRE CULTURAL DEL COLLSACABRA (2014). “Els personatges. Maria Giménez Pardo. Joan Font Artigues”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 71, p. 27-33.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M48.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 529.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XX Un dels volums auxiliar està esfondrat. <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que amb algunes reformes. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum auxiliar de construcció més recent. Està cobert amb una teulada de dues vessants, distribuït en dos nivells i bastit amb maons. Adossat a la façana de tramuntana hi ha el tercer volum que conforma l'edifici. És de menors dimensions, amb la teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció original està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada regularment i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Davant de la masia hi ha uns coberts de planta rectangular i teulada de dues vessants, força degradats. A la banda nord-oest de la masia hi ha un gran paller de planta rectangular reformat. Està distribuït en dos nivells, obert a tres vents i sostingut amb pilars de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-144 Els Emprius - Rupit <p>El topònim amb el que es coneix l'edifici té el seu origen en el mot que es va posar al masover de la casa a principis del segle XX, aproximadament. Li deien en Cames perque era alt, prim i amb les cames molt llargues.</p> <p><span><span><span>Entre els segles XVI i XVII aproximadament, sabem que la masia va quedar inclosa en la mateixa finca del mas Sallent, juntament amb la Donada, el molí de Sallent, el Jonquer, les Balmes (o Baumes) i Barri.</span></span></span></p> <p>A mitjans dels anys 70 del segle XX, l'edifici es va ampliar.</p> 42.0212400,2.4766700 456673 4652267 08901 Rupit i Pruit Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-img9655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017414.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-11091395master.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'edifici: la Casa Nova del Sallent. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86258 Castellet https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellet <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M49.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 396, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX Tancaments degradats i obertures tapiades. Estat d'abandonament. <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta irregular, adaptada al desnivell del terreny i formada per dos grans cossos adossats i diversos volums auxiliars. Els volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, que està orientada a llevant. Estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, algunes de fusta. De la façana principal destaca la finestra amb permòdols del segon pis i una espitllera a la planta baixa. L'accés es fa mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit amb maons. La façana de migdia compta amb una llinda amb relleu d'arc apuntat i diverses finestres tapiades. Els volums auxiliars, disposats a les façanes de migdia i ponent, són rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en una planta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Davant la façana principal hi ha una antiga bassa rectangular i un pou circular bastit amb pedra i amb la coberta de lloses planes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda nord-oest de la masia hi ha l'antiga masoveria, semireformada. Presenta una planta rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. A la banda de ponent hi ha dos coberts de diferent mida, coberts amb una solera de llates i bigues de fusta. Està bastida amb pedra desbastada disposada en filades i amb les cantonades embellides.</p> 08901-145 Pla de Castellet - Rupit <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Castelet de la Singlera' dins de la parròquia i terme de “Sant Johan de Fàbregues”. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Bertomeu Castellet' dins del mateix terme i parròquia. Posteriorment, l</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></p> 42.0213700,2.4897200 457754 4652275 08901 Rupit i Pruit Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9974.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9992.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9985.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9998.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86259 Casadevall https://patrimonicultural.diba.cat/element/casadevall-1 <p><span><span><span><span lang='CA'>ADILLÓN, Miquel (1984). “El tresor de l’Om”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any V, núm. 16, p. 12-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M50.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>397, 469, 471.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> XVII-XIX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta irregular, adaptada al desnivell del terreny i formada per diversos volums adossats. Els volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, que està orientada al nord-est. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La llinda del portal d’accés està gravada amb l’any 1652 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina. La finestra del seu damunt té el mateix any gravat a la llinda. També hi ha una espitllera. Adossat a l’extrem de ponent de la façana principal hi ha un volum de planta semicircular amb dues petites obertures. La façana de llevant presenta un porxo sostingut amb pilars de pedra i la de migdia té una terrassa al nivell del pis. Al seu costat hi ha alguna espitllera bastida amb pedra, en un espai destinat al bestiar. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>A la banda nord-oest de la masia hi ha un volum rectangular en estat de reforma, que presenta el pis superior sostingut amb pilars de pedra. A la banda de tramuntana, en canvi, hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars. A la banda de llevant hi ha dos coberts de diferent mida, coberts amb una solera de llates i bigues de fusta. La construcción està bastida amb pedra desbastada disposada en filades i amb les cantonades embellides.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-146 Camí ral dels Llancers - Rupit <p>Segons la bibliografia consultada, les primeres referències relacionades amb la construcció daten del segle XII. A finals del segle XV,<span lang='CA'><span><span><span><span> en el fogatge de l'any 1497, apareix mencionat un personatge anomenat 'En Casadevall' dins de la parròquia i terme de “Sant Johan de Fàbregues”. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareixen mencionats en 'Joan Casadevall' i “Gaspar Casadevall” dins del mateix terme i parròquia.</span></span></span></span></span> L<span><span><span>'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. Finalment, l</span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari (Joan Calm) estava desaparegut des dels primers dies del conflicte.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 42.0226800,2.4962800 458298 4652417 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-1017480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-1017492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-1017496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-img0011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-img0015.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86260 La Donada https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-donada <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M51.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 515-549.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX Una part de la coberta està esfondrada i els volums auxiliars degradats <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb maons. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides i fragments de maons, tot lligat amb morter i disposat de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A escassa distància de l'edifici, al nord-est, hi ha un volum aïllat de planta rectangular, que presenta les mateixes característiques tipològiques que la masia. A la banda de ponent de la masia hi ha un altre volum rectangular aïllat, tot i que de menors dimensions. Presenta una teulada de dues vessants, està organitzat en dos nivells i compta amb obertures rectangulars emmarcades en pedra i amb les llindes de fusta. Està bastit en pedra disposada en filades regulars.</p> 08901-147 Camí de la Donada - Rupit <p>La primera referència documental relacionada amb la Donada la trobem en un document datat l'any 968 del monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer. En aquest, els esposos Joan i Quinberga fan donació al monestir d’un alou que tenien en el comtat d’Osona, en el terme del castell de Fàbregues, a la parròquia de Sant Joan. Un dels límits d’aquest alou és la Donada: '<em>Afrontat autem hec omnia: de parte horientis ad ipsa archa vel per ipsa Donada vel ipso P[odio],2 de meridie ut flumine Tecere vel in cima de Montedulios, de occiduo ad ipso Furno; de circi ad ipsas Palumarias et per ipsa Aqua Bella et ad ipso castellare de Adaledo</em>' (Donada, 2006: 516-518).</p> <p>La documentació del segle XIV distingeix dues cases, la Donada d’Amunt i la Donada d’Avall. A principis del segle XV, la Donada tenia inclosa la propietat del mas Balmes. Posteriorment, al segle XVII, la Donada d’Avall consta com a derruïda i la documentació només parla de les cases de la Donada. Més endavant, sabem que la Donada quedaria inclosa en la mateixa finca del mas Sallent, juntament amb can Cames, el molí de Sallent, el Jonquer, Balmes (o Baumes) i Barri. <span><span><span>L'edifici també apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. </span></span></span><span><span><span>La construcció actual fou probablement bastida a mitjans del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mode d'hipòtesi, el topònim de la masia pot venir del mot donat o donada. Eren les persones que es donaven a Déu, tant personalment com amb els seus béns, per servir-lo en un monestir, hospital, ermita o església concreta (Donada, 2006: 518).</span></span></span></p> 42.0129400,2.4861300 457451 4651341 08901 Rupit i Pruit Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-img0205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017524.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017528.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb la construcció: la Donada Nova. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86261 El Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-18 <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M56.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 520, 530.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX L'interior està completament enrunat <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular, adaptat al desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a tramuntana. Està distribuït en planta baixa (semisoterrada) i pis. Totes</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb pedra desbastada i les llindes planes de fusta. Tant els portals com les finestres es concentren als paraments de tramuntana i llevant. L'interior es troba en mal estat de conservació. El forjat del pis superior, reformat amb plaques de maó i sostingut amb les bigues de fusta originals, té una part esfondrada. Aquest nivell conserva part de la llar de foc i el sostre embigat de fusta. La coberta havia estat reformada també amb plaques de maó. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides i abundants fragments de maons, tot lligat amb morter i disposat de forma irregular. L</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>es cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Es conserven les restes d'un petit corralet tancat davant de la façana de llevant, amb els murs enrunats i bastits en pedra. Al seu costat, tot i que completament cobertes per la vegetació que creix a la zona, hi ha les restes de l'antiga masia del Puig, completament enrunada.</p> 08901-148 Camí del Puig - Rupit <p>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia apareix en un document del monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer, datat el 13 de setembre de 968. En aquest document s'identifica el Puig amb el topònim de 'Podio'. Durant el segle X estava sota la protecció del castell de Fàbregues i, posteriorment, passà al de Rupit. <span><span><span>Posteriorment, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></p> <p>La construcció actual es correspon amb un cobert destinat al bestiar que, en algun moment, també va servir d'habitatge. Les restes de la masia del Puig estan situades al seu costat, completament enrunades i cobertes per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> 42.0044100,2.4964300 458298 4650388 08901 Rupit i Pruit Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0188.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86262 Festa Major de Rupit https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rupit <p><span><span><span>PEIX COSTA, Susanna (2008). “Àpats de festa a Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIX, núm. 60, p. 26-27.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>La Festa Major de Rupit es celebra anualment pels voltants del 29 de setembre, diada de Sant Miquel Arcàngel, patró de Rupit. La festa està farcida d'actes diversos adreçats a tots els públics i té una durada d'entre quatre i sis dies. Els actes s'inicien, tradicionalment, amb l’encesa de traques. Per Sant Miquel, la diada s’inicia amb un cercavila amb els nans i gegants de Rupit i Pruit, l’ofici solemne a la parròquia de Sant Miquel, el concert de festa major i les sardanes de la tarda, que finalitzen amb la tradicional Sardana de l’Alcalde. En darrer terme es fa el ball de festa major i la festa jove. Alguns dels actes més destacats i tradicionals que es celebren durant els dies de festa són la xocolata infantil, la gran quina de festa major, la sardinada i l’arrossada populars, l’elecció dels pubills i els veterans anuals, entre d’altres. Com a cloenda, l’entrega de trofeus dels diferents campionats que s’hi realitzen, l’estat de comptes i el berenar-sopar de comiat. <span lang='CA'>La festa es celebra en diversos espais del nucli urbà (sobretot a la plaça Major i al parc) i a l’Espai Joan Font, sala polivalent equipada per a la realització d’espectacles, concerts i trobades.</span></span></span></span></p> 08901-149 Nucli urbà de Rupit <p><span><span><span>A principis del segle XX, la festa major de Rupit era de les més concorregudes del Collsacabra. S’iniciava amb la missa major, prèvia confessió dels feligresos. Després es ballaven sardanes i es feia el vermut. Tothom dinava a casa, on un dels plats més típics era el rostit d’ànec, alimentat amb cargolins blancs i blat de moro, i criat des de l’estiu. Al vespre es feia el ball a l’envelat de la plaça Major, sovint amb l’orquestra de Sant Feliu de Pallerols. Els balls més típics eren el de la toia, el del fanalet i el del “puro”. Acabat el ball, la festa continuava a les sales de ball fins que es feia de dia, així la gent de l’entorn podia tornar a casa còmodament (Peix, 2008: 26-27).</span></span></span></p> 42.0233900,2.4646900 455683 4652512 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86262-festa-major-rupit-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86262-festa-major-rupit.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86263 Festa Major de Pruit https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-pruit <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>La Festa Major de Pruit es celebra anualment el dia 30 de novembre, diada de Sant Andreu Apòstol, patró de Pruit. Els actes consisteixen en una missa solemne a la parròquia de Sant Andreu, amb la cantada dels goigs dedicats al sant, i un vermut. També es fa la rifa d’una panera entre els assistents.</span></span></span></p> 08901-150 Nucli urbà de Pruit 42.0425000,2.4552600 454916 4654638 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86263-festa-major-pruit.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós/Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5