Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86264 | Festivitat de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-llorenc | XX | <p><span><span><span>La Festivitat de Sant Llorenç es celebra anualment pels voltants del dia 9 d’agost, vigília de la diada de Sant Llorenç Màrtir. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Sant Llorenç Dosmunts, amb la cantada dels goigs dedicats al sant, i un vermut amb piscolabis. Està organitzada pels veïns de Pruit, localitat a la pertany el temple.</span></span></span></p> | 08901-151 | Carretera C-153, km. 28 - Pruit | 45321 | 4653869 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86264-img8584.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La festa de Sant Llorenç s'escau quan hi ha la pluja d'estels dels Perseids, coneguda popularment com les Llàgrimes de Sant Llorenç. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 86265 | Aplec de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-montdois | <p><span><span><span>AJUNTAMENT DE RUPIT I PRUIT (2011). <em>Aplec de Montdois. 30 de maig de 2011</em>. Impremta Bonet (inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 81.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 86.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL FONT, Antoni pvre. (1973). <em>Història del Santuari de Montdois</em>. Barcelona: Col·lecció de Goigs “Santa Eulàlia”, núm. 81.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Aplec de Montdois es celebra anualment cinc setmanes després del Dilluns de Pasqua (el dilluns abans de l’Ascensió o dilluns de Rogatives), amb la qual cosa la seva data sempre és variable. Els assistents es concentren al Casal de Montdois, des d’on s’inicia una processó fins al santuari tot cantant les lletanies. Un cop al temple es celebra una missa solemne, amb el cant dels goigs a la Mare de Déu de Montdois, i després es fa la benedicció del terme. Finalment es celebra una arrossada popular a l’interior de l’església.</span></span></span></p> | 08901-152 | Santuari de la Mare de Déu de Montdois - Rupit | <p><span><span><span>Antigament, l’aplec al santuari de Montdois es celebrava el dilluns de Pentecosta o Pasqüetes. </span></span></span><span><span><span>Les primeres notícies d'aquest aplec daten del 1770. S’hi anava en processó el dilluns de Lletanies i s’hi feia missa, es beneïa el terme i es cantaven els goigs. </span></span></span><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XX, el dia de l’aplec la processó sortia de Rupit i s’hi cantaven dues parts del rosari i les lletanies. Després de la missa i la benedicció del terme, els assistents dinaven (es duien el menjar de casa). A mitja tarda el res del rosari, la cantada dels goigs i la tornada cap a Rupit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2011, en motiu de la finalització de la rehabilitació del temple, es va organitzar un aplec especial. Com a actes destacats cal mencionar la benedicció de la imatge de la Mare de Déu, que es va traslladar del casal a l’església mitjançant una processó encapçalada pels gegants de Rupit, amb cants a la verge, invocacions i pregàries, i un recital de poesies i anotacions històriques amenitzat amb cançons acompanyades per l’organista Josep M. Vivancos.</span></span></span></p> | 41.9858800,2.4815700 | 457055 | 4648338 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86265-montdois2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86266 | Pessebre Vivent Vila de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-vila-de-rupit | XX | <p><span><span><span>El Pessebre Vivent Vila de Rupit es celebra anualment per Nadal, després del 25 de desembre. Es tracta de la representació en viu del naixement de Jesús, mitjançant l’escenificació de més d’una vintena de quadres de temática bíblica i costumista, localitzats en diversos punts del nucli urbà de Rupit. Es representen algunes de les escenes més emblemàtiques del pessebre, com per exemple l’Anunciata als pastors o el Naixement de Jesús, acompanyades de l’escenificació d’antics oficis i tasques domèstiques reculades, tot interpretat pels veïns i veïnes del municipi. Les representacions es fan en dos dies diferents i, en les darreres edicions, s’hi ha sumat el Mercat de Pessebre o Mercat en Viu, ambientat en el Betlem natal de Jesús. Altres actes que s’hi realitzen són l’escenificació de la matança del porc o l’audiència del patge reial, entre d’altres.</span></span></span></p> | 08901-153 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span>El Pessebre Vivent de Rupit està organitzat pel Centre Cultural i Parroquial de Rupit, amb la participació de bona part dels veïns i veïnes del municipi, i se n’han realitzat 33 edicions. L’any 2020, en motiu de la pandèmia de Covid-19, el pessebre fou suspès i substituït per “Els racons de Rupit”, una iniciativa popular organitzada en 14 racons del nucli urbà decorats amb temàtica nadalenca utilitzant materials naturals.</span></span></span></p> | 42.0234600,2.4647600 | 455689 | 4652520 | 1986 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86266-pessebre-vivent.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86267 | Fons d'imatges de Rupit i Pruit a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span>Fons d'imatges relacionades amb la població de Rupit i Pruit, i que es troba ubicat a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Està format per un centenar llarg de fotografies datades entre finals del segle XIX i principis del segle XXI (entre els anys 1880 i 2001 aproximadament), tot i que majoritàriament es documenten dins de la primera meitat del segle XX. Estan atribuïdes a diversos autors i catalogades dins de l'Arxiu Fotogràfic del CEC: Col·leccions fotogràfiques i Estudi de la Masia Catalana. Presenten imatges relacionades amb diversos aspectes de la població, sobretot pel que fa als edificis religiosos, els carrers del nucli urbà de Rupit i les masies, i es troben en suport paper i vidre, gelatina i plata i en negatius, en general en blanc i negre.</span></span></span></p> | 08901-154 | Centre Excursionista de Catalunya. Carrer del Paradís, 10, Barcelona | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86267-default-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86267-default-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86267-default.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web del Centre Excursionista de Catalunya. | 119|98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 86268 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Rupit i Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-rupit-i-pruit | XIX-XX | <p><span><span><span>L'Arxiu Municipal de Rupit i Pruit integra el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. En total ocupa 3701 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 70,27 metres lineals. Presenta un abast cronològic que va des l’any 1900 fins a l'actualitat. La documentació està dipositada a l’edifici de l’ajuntament, a la planta superior. Aquesta informació es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques, inventariada i guardada en arxius definitius. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1957), Hisenda (1974), Proveïments (1979), Serveis socials (1978), Sanitat (1952), Obres i Urbanisme (1970), Seguretat pública (1978), Serveis Militars (1977), Població (1975), Eleccions (1978), Ensenyament (1978), Cultura (1971), Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1977) i Col·leccions factícies (1900).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alhora, l'arxiu també integra el fons documental de l’antic ajuntament de Rupit, abans de la seva unificació amb el terme de Pruit l’any 1977. Aquest fons consta de les següents seccions: Administració General (1860), Hisenda (1894), Proveïments (1943), Serveis socials (1940), Sanitat (1932), Obres i Urbanisme (1930), Seguretat pública (1845), Serveis Militars (1897), Població (1930), Eleccions (1946), Ensenyament (1936), Cultura (1946) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1962).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, també integra el fons documental de l’antic ajuntament de Pruit, abans de la seva unificació amb Rupit. Consta de les següents seccions: Administració General (1890), Hisenda (1835), Proveïments (1939), Serveis socials (1970), Sanitat (1929), Obres i Urbanisme (1911), Seguretat pública (1935), Serveis Militars (1880), Població (1898), Eleccions (1900), Ensenyament (1890) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1911).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arxiu també integra el fons del jutjat de pau de Rupit i Pruit (1976), i els de Rupit i Pruit abans de la seva unificació. Pel que fa als fons privats, destaca el fons documental de la Delegació Local de FET i de les JONS de Pruit (1968-1974), el de Rupit (1957-1974), el de l’escola de Pruit (1907-1973), el de l’escola de Rupit (1936-1972), el de la Germandat Sindical de Pruit (1953-1961) i el del CEIP l’Agullola (1977-2006).</span></span></span></p> | 08901-155 | Plaça Major, 6 - Rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'>El municipi de Rupit i Pruit es va crear l’any 1977 mitjançant l'agregació del municipi de Rupit (anomenat, fins l’any 1959, Sant Joan de Fábregas) i el municipi de Pruit. Ambdós havien format històricament el terme jurisdiccional de Rupit. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els mesos de maig de l’any 2006 i gener del 2007, l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va portar a terme una intervenció destinada a l’organització i classificació del patrimoni documental local. Des de l’any 2007, aquest arxiu forma part del Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona, aprovant el seu Reglament del Servei d’Arxiu l’any 2010.</span></span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86268-img3493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86268-img3494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86268-img3492.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 86269 | Fons documental de Rupit i Pruit a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p><span><span><span>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg. 48, Reg. 1639; Perg. 363, Reg. 15273; Perg. 288, Reg. 12744; Perg. 276, Reg. 12747; Perg. 332, Reg. 17431; Perg. 220, Reg. 17784).</span></span></span></p> | XII-XVII | <p><span><span><span>Conjunt de sis pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya, relacionats amb la població de Rupit i datats en els anys 1295, 1302, 1305, 1315, 1499 i 1615. Els més destacats fan referència a una ratificació efectuada pel batlle de Rupit (1295) i a una venda relacionada amb un censal mort al notari del terme Gaspar Soler (1615). La resta estan relacionats amb diverses persones vinculades a la vila. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips.</span></span></span></p> <p> </p> | 08901-156 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto0.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86270 | Fons documental de la Notaria de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-notaria-de-rupit | <p><span><span><span><span>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2000). “Els arxius de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d’història i cent anys de concentració de fons”. <em>Lligall</em>, 16.</span></span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons de la notaria de Rupit es conserva actualment a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV) i forma part de l’Arxiu Notarial de Vic (ANV), que està custodiat a l’ABEV des de principis de 1939. El seu àmbit d’actuació és, majoritàriament, el terme dels castells de Rupit i Fornils, tot i que també hi ha diversa documentació relacionada amb els pobles veïns. El fons està organitzat per notaris i volums, dels més antics als més moderns (ANV 897 i ANV 1143), i està datat entre els anys 1379 i 1835, amb un total de 282 unitats documentals. La majoria de volums anteriors al segle XVIII són en format quart (si bé també hi ha alguns llibres en format foli), mentre que tots els volums a partir dels anys 1711-1715 són en format foli. Alhora, també n’hi ha tres en octau. La majoria estan enquadernats en pergamí i numerats. Pel que fa a la llengua, el llatí és l’idioma habitual fins l’any 1755. Els documents comencen a redactar-se en català a partir del novembre de l’any 1755. L’ús del castellà és estrany, ja que només l’observem en documents que afecten la universitat del terme a partir de 1717, coincidint també amb els Decrets de Nova Planta. El primer document en llengua castellana és un sindicat del terme de 25 de juliol de 1717. La llengua catalana va utilitzar-se fins a l’extinció de la notaria el 1835. Es tracta d’un fons tancat, ja que la institució productora va deixar d’actuar el 1835, tot i que hi ha volums notarials de Rupit en d’altres arxius (Arenys de Mar, Olot). La particularitat més important que presenta la notaria és que es troba fonamentada en un domini jurisdiccional, a diferència de la majoria de notaries de ciutats importants on l’autoritat ve donada pel rei o pel bisbe.</span></span></span></span></p> | 08901-157 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86270-dsc06336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86270-dsc06342.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86271 | Fons documental del mas Quatrecases de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-mas-quatrecases-de-pruit | <p><span><span><span><span>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 16-17, 109-122, 224-233.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Fons documental patrimonial relacionat amb el mas Quatrecases de Pruit. Consta de les cròniques i anotacions efectuades en quatre unitats documentals en suport paper (volum i lligall; quart i octau), escrites en català pels hereus d’aquest mas: en Joan Quatrecases (mort el 1745), el seu nét Vicenç Quatrecases i Costa (mort abans del 1792) i el fill d’aquest darrer, en Francesc Quatrecases i Coromina. Aquesta documentació està datada entre els anys 1686 i 1830, abarcant gran part de l’època moderna. Recullen informació relacionada amb la vida i les circumstàncies dels autors. Hi ha anotacions de caràcter econòmic, aspectes biogràfics dels autors i les seves famílies, així com esdeveniments i fets ocorreguts en l’àrea d’actuació dels autors (fenòmens meteorològics, astronòmics...). Alhora, tenint en compte que tant en Joan Quatrecases (1702-1719) com el seu nét Vicenç (1747-1748, 1759-1760) foren batlles del terme de Rupit en les dates anteriorment mencionades, les anotacions tenen el valor afegit d’incloure el període de la guerra de Successió, així com les relacions amb les comunitats veïnes, aspectes de policia i d’ordre públic.</span></span></span></p> | 08901-158 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0714900,2.4477800 | 454318 | 4657861 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86271-dsc06335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86271-dsc06343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86271-dsc06344.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86272 | Tombes dels Bassis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-dels-bassis | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 464-465.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>35, 398, 487.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 60-61.</span></span></span></span></span></p> | X-XII | Erosionades. | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Dues tombes situades en un dels vessants més feréstecs de la muntanya, damunt d'una gran llosa plana. Estan </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>excavades a la roca i orientades de nord a sud. Estan disposades en paral·lel i separades uns 60 centímetres l'una de l'altra. Presenten una planta allargada amb els extrems arrodonits, amb uns dos metres de longitud per uns 60 centímetres d'amplada aproximada i uns 25 centímetres de profunditat. Han perdut les lloses que les cobrien i c</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>orresponen a dos individus adults.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-159 | Els Bassis - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquest tipus de sepultures excavades a la roca de forma corbada pertanyen al tipus anomenat pisciforme. P</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>odrien datar del segle X, en posterioritat a la invasió musulmana i anterior a l'afermament del poder comtal.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0140000,2.4688700 | 456023 | 4651467 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5221.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86273 | Taula de les Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-les-creus | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 465-466.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></span></p> | IX-XII | Completament erosionades i exfoliades. | <p><span><span><span>Es tracta d’una llosa plana esculpida amb grafits, situada en una zona emboscada amb diversos afloraments de roques de fàcil exfoliació. La superfície aprofitable és <span lang='ES-TRAD'>de 0,95 metres per 0,45 metres, orientada a llevant. El conjutn figuratiu està integrat per deu figures i cinc conjunts informes, que presenten formes lineals relacionades amb la figura humana, formes cruciformes de diverses tipologies (creus llatines, creus ansades...</span>) i diverses ratlles. Es tracta d’un treball força groller i arcaïc, que pot estar relacionat amb el jaciment arqueològic de les tombes dels Bassis. </span></span></span></p> | 08901-160 | Camí de la Palomera als Bassis - Rupit | 42.0150200,2.4685800 | 455999 | 4651580 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img5183.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. Les coordenades són aproximades. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86275 | Paderneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paderneres | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 71-73.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 529-530.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 47-48, 122.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | La construcció de tramuntana està completament enrunada i tant la coberta com l'interior de la masia estan molt degradats i força enrunats. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Restes d'una masia aïllada i força enrunada de planta més o menys rectangular, completament engolida per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Estava formada, com a mínim, per dos cossos adossats. Conserva la part de ponent de la coberta, de dues vessants i bastida amb teula àrab. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes. Conserva diverses finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. També presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons i les llindes planes de fusta. L'interior, tot i que força degradat, conserva les restes dels forjats de fusta originals, el sostre embigat i l'escala de fusta original. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran. També s'observen petites pedres i alguns fragments de maons utilitzats per regularitzar els paraments. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de tramuntana hi ha les restes de l'antic cobert destinat als animals, completament engolides per la vegetació existent.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-161 | Camí de Paderneres - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb l'edifici apareix mencionada en un capbreu del senyor de Rupit datat l'any 1379. En aquesta document es menciona l'existència de dos edificis, Paderneres d'Amunt i Paderneres d'Avall. Hi ha constància que l'any 1672 es va reconstruïr el molí de Paderneres que, pel sembla, podria correspondre al molí del Barri. P<span><span><span>osteriorment, en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799, tornen a aparèixer els masos de Paderneres d'Amunt i d'Avall, juntament amb el molí. En aquesta documentació també es menciona la Casa Nova de Paderneres (tot i que no es descarta que pugui ser també la Casa Nova del Puig). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A mode d'hipòtesi, el seu topònim pot derivar del mot padern (que significa paternal) o bé del mot paderna (que significa de religió antiga).</span></span></span></p> | 42.0080000,2.4946500 | 458153 | 4650788 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0164.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 86277 | Espai Natural Protegit del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-del-collsacabra | <p><span><span><span><span>L’Espai Natural Protegit del Collsacabra forma una unitat morfològica definida per un conjunt acinglerat que culmina amb un extens altiplà de 10-12 Km (el Cabrerès). Presenta altures mitjanes que oscil·len entre 900 i 1000 metres (Aiats amb 1305 metres i Cabrera amb 1312 metres). Limita suaument amb la plana de Vic per l’oest i sud-oest, al nord amb la falla de la vall d’Hostoles i a l’est amb la cinglera que el separa de les Guilleries. En destaquen els conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, que han creat un continu de cingles que en alguns sectors permeten l'existència d'espectaculars salts d'aigua (com el de Sallent), així com els corrents fluvials amb engorjats, que presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s’assenten. Els materials que formen aquest zona són eocens, tot i que vers les Guilleries apareixen pissarres, esquists, granodiorites i gneis que corresponen a l’únic aflorament de tot el Sistema Mediterrani. Els sediments eocens són bàsicament calcàries, gresos i margues, entre els que destaquen formacions geològiques ben singulars com les acumulacions sedimentàries de fòssils lamel·libranquis i protozous del tipus nummulits, que formen les anomenades lumaquel·les. Els principals condicionants del paisatge vegetal d’aquest territori són bàsicament el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l’acció antròpica. El clima plujós determina el predomini del paisatge vegetal submediterrani i eurosiberià (rouredes, fagedes...). El relleu escarpat, l'abundància de la vegetació silvatica i el seu aïllament relatiu fan que sigui molt adequat per albergar espècies animals salvatges de caràcter centreeuropeu. El municipi de Rupit i Pruit compta amb 2738,80 hectàrees dins d’aquest espai, que correpon a un 25,22% del total.</span></span></span></span></p> | 08901-162 | Terme municipal de Rupit i Pruit | 42.0165800,2.4824500 | 457149 | 4651747 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img9962.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img6108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img6109.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009, 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 89119 | Habitatge al carrer del Fossar, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-9 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Marc Banús [Entrevista: 09-05-2021].</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, assentat damunt la roca natural de la zona. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules també de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. A la planta baixa hi ha el portal d’accés a l’interior, al que s’accedeix mitjançant unes escales de pedra que salven el desnivell existent respecte al nivell de circulació del carrer. Compta amb una petita finestra integrada dins la mateixa obertura i amb l’ampit motllurat. Al primer pis s’obre un únic finestral que té sortida a un balcó corregut de fusta compartit amb l’edifici del costat. Presenta la llosana sostinguda amb mènsules de fusta treballades. La segona planta compta amb una finestra amb l’ampit motllurat i espiell inferior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars. A la part superior del parament es conserven restes d’un revestiment emblanquinat situat a banda i banda de l’obertura superior.</span></span></span></span></p> | 08901-163 | Carrer del Fossar, 9 | <p><span><span><span>Segons les informacions orals obtingudes, aquest habitatge formava part de l’edifici de can Serra que integrava els actuals nº 5, 7 i 9 del carrer del Fossar. Pel que sembla havia tingut una de les llindes més antigues del nucli històric de Rupit, datada l’any 1585 i actualment desapareguda.</span></span></span></p> | 42.0241600,2.4654600 | 455747 | 4652597 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89119-img4653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89119-img6464.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89119-img4648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89119-img4650.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Serra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89120 | Habitatge al carrer del Fossar, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-17 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U20.</p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, assentat damunt de la roca natural de la zona i seguint el desnivell del carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Compta amb un petit arc de descàrrega superior, bastit amb pedra disposada a sardinell. Al primer pis destaca una única finestra rectangular, amb els brancals, la llinda i l’ampit de pedra, aquest últim motllurat. La façana de migdia, orientada al carrer, compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments de pedra. Destaca la finestra de la planta baixa, reformada i protegida amb una reixa de ferro. Els pisos superiors compten amb dos balcons correguts de fusta, amb les llosanes sostingudes amb mènsules. El superior està cobert amb un gran ràfec de ceràmica acolorida i decorada amb motius geomètrics, sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. La façana de tramuntana, orientada al carrer Bac de l’Era, compta amb un únic portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana monolítica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars, amb algunes reparacions efectuades amb maons i un revestiment arrebossat i emblanquinat, sobretot a la façana de migdia.</span></span></span></span></p> | 08901-164 | Carrer del Fossar, 17 | 42.0242200,2.4656800 | 455766 | 4652603 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89120-img4049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89120-img4050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89120-img4051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89120-img4053.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89121 | Habitatge al carrer del Fossar, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-19 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U20.</p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici cantoner de planta rectangular, assentat damunt de la roca natural de la zona i seguint el desnivell del carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Compta amb un petit arc de descàrrega superior, bastit amb pedra disposada a sardinell. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques i els ampits motllurats, exceptuant una de les finestres de la primera planta, que presenta una part dels brancals reformats amb maons. Alhora, les tres finestres del pis superior són més senzilles i no tenen carreus escairats ni llindes planes. Malgrat això tenen sortida a un gran balcó corregut de fusta, amb la llosana sostinguda amb mènsules i cobert per un gran ràfec sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. La façana de llevant, orientada al carrer Bac de l’Era, compta amb un únic portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana monolítica, al que s’accedeix mitjançant una plataforma de pedra protegida amb una barana de fusta. La façana de tramuntana compta amb dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars, i amb alguns fragments de maons utilitzats per regularitzar aquestes filades.</span></span></span></span></p> | 08901-165 | Carrer del Fossar, 19 | 42.0242100,2.4657500 | 455771 | 4652602 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89121-img4055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89121-img4056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89121-img4061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89121-img4111.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89122 | Ca l'Ample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lample | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C02.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>Edifici cantoner de planta irregular, amb la<span> coberta de teula àrab de dos vessants, el carener perpendicular a la façana principal i distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta un doble ràfec de plaques ceràmiques i dents de serra rematant la coberta. A la planta baixa s’obren dos portals d’accés rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, un de més embergadura que l’altre. Entre tots dos hi ha una finestra rectangular d’obertura posterior, que mutila els brancals i té un ampit de pedra restituït. Al pis hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit motllurat. Al seu costat hi ha un finestral de les mateixes característiques, amb sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. A la segona planta s’obren dos finestrals més, que tenen sortida a un balcó corregut més senzill que l’anterior, però amb la mateixa barana. La façana lateral, orientada al carrer del Manyà, compta amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A la planta baixa hi ha una finestra de grans dimensions a mode d’aparador i una altra més petita amb la llinda gravada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina i l’any 1657, probablement. Les dues finestres de la primera planta són les més notables, mentre que les del nivell superior són de mida inferior a la resta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular. La façana lateral conserva restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria el parament, sobretot als pisos superiors.</span></span></span></span></p> | 08901-166 | Plaça del Bisbe Font, 3 | <p><span><span><span>Es tracta de la botiga més antiga de la vila i està oberta al públic des de l’any 1850. Presenta una àmplia varietat i gamma de productes autòctons.</span></span></span></p> | 42.0241700,2.4650500 | 455713 | 4652598 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89122-img4941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89122-img4915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89122-img4926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89122-img4927.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89123 | Ca l'Apotecari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lapotecari-1 | <p><span><span><span>BANSELL, Xavier (2005). “Altissimus creavit de terra medicamenta. La diferència entre el remei i el verí només és la dosi”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVI, núm. 53, p. 16.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 95, 98-99.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2003). “Antics oficis al Collsacabra. L’apotecari”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIV, núm. 49, p. 11.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C02.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 63.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 86-87.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, completament reformat. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa compta amb dos portals d’accés rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. El principal presenta la llinda gravada amb una creu patent encerclada i la següent inscripció: “IESUS. MARIA. ALTISSIMUS CREAVIT DE TERRA MEDICAMENTA, ET VIR PRUDENS NON ABHORREBIT ILLA. STEPHANUS. 1688. BEGUERIE.”. L’altre portal té la llinda gravada amb el mateix tipus de creu. Les obertures del pis es corresponen amb dus finestres simples d’obertura rectangular, emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A la segona planta s’obre una finestra balconera emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i la barana de fusta treballada. També hi ha una petita obertura rectangular bastida amb quatre carreus.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-167 | Carrer del Manyà, 1 | <p><span><span><span>La inscripció gravada a la llinda del portal d’accés principal fa referència al fet que l’edifici fou la seu de l’apotecari de la vila de Rupit a finals del segle XVII. Està escrita en llatí i el seu significat és el següent: “L’Altíssim va crear de la Terra els medicaments i l’home prudent no els menysprea”. Es tracta d’un passatge del llibre de Siràcida o llibre de l’Eclesiàstic, text de l’antic testament inclòs a les bíblies catòliques i ortodoxes.</span></span></span></p> | 42.0241900,2.4648500 | 455697 | 4652601 | 1688 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89123-img4917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89123-img4919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89123-img4921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89123-img4920.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Mestre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 89124 | Can Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sallent-2 | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2009). “Rupit al Poble Espanyol de Montjuïc”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 26.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C03.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PEIX COSTA, Susanna (2008). “Àpats de festa a Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIX, núm. 60, p. 26.</span></span></span></p> | XVI-XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa presenta dos portals d’accés a l’interior: el principal és d’arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb l’any 1699 i una creu llatina central damunt del Calvari. Al seu costat hi ha un portal d’obertura rectangular, que reforma l’antic portal original de l’edifici. És d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una placa de pedra amb el nom de la casa. La primera planta compta amb una finestra trilobulada d’arc conopial, amb guardapols superior, les impostes decorades amb rosetes i l’ampit motllurat i ornamentat amb un cordó. La resta d’obertures de la construcció es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La del primer pis té la llinda gravada amb l’any 1699 i una creu llatina central. Té sortida a un balcó simple, amb la llosana sostinguda amb mènsules de fusta i la barana de ferro. Tant el finestral com el balcó es repeteixen a la segona planta, juntament amb una finestra simple. Al pis superior hi ha dues finestres simples protegides amb baranes de ferro.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Els pisos centrals conserven restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria el parament. El pis superior, probablement de nova planta, deixa l’aparell de pedra vist.</span></span></span></span></p> | 08901-168 | Plaça Major, 3 | <p><span><span><span>Durant bona part del segle XX, a can Sallent hi havia una sala de ball coneguda com la Bombilla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La finestra gòtica de l’edifici està reproduïda en el número 81 del carrer de Mercaders del Poble Espanyol de Montjuïc, construït en motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929. Pel que sembla, aquesta finestra corresponia al palau notarial dels Soler i en fou sostreta quan l’edifici estava en estat d’abandonament.</span></span></span></p> | 42.0235700,2.4647100 | 455685 | 4652532 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89124-img3754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89124-img3748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89124-img3750.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89124-img3821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89124-img3756.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|95|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89125 | El Saltiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-saltiri | <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391, 460, 469.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Força enrunat. | <p><span><span><span>Restes d’un edifici aïllat, completament enrunat i cobert per l’abundant vegetació que cobreix la zona. S’observa una planta més o menys rectangular distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis. Tota la coberta està enrunada, tot i que era de dues vessants. Es conserven dempeus les façanes de tramuntana i ponent, mentre que les altres dues es troben aterrades. A la de tramuntana s’observa una antiga obertura rectangular tapiada amb una gran llosa de pedra i una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra també. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars. Presenta petites pedres per regularitzar el parament i altres pedres de mida gran i escairades, utilitzades a les cantonades.</span></span></span></p> | 08901-169 | Pla de Corriol | 42.0274700,2.4692200 | 456061 | 4652962 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89125-img5692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89125-img5693.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89125-img5695.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89125-img5702.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89126 | Can Violant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-violant | <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391, 460, 469.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos cossos adossats i assentat damunt la roca natural de la zona i al seu desnivell. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de lloses de pedra disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. El volum principal presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una gran llinda plana monolítica gravada amb l’any 1799. Està protegit amb un voladís bastit amb lloses de pedra. La façana de migdia compta amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus, els ampits de pedra i les llindes planes, tot i que algunes han estat restituïdes. Destaquen dues finestres de la primera planta, amb els ampits motllurats i peanyes de pedra, i el rellotge de sol, de forma semicircular pintat al parament i amb el gnòmon de vareta de ferro. La façana de tramuntana presenta dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i una obertura de grans dimensions tapiada amb una gran llosa de pedra. A l’extrem de llevant d’aquest parament s’adossa un volum de planta rectangular i coberta d’un sol vessant de pedra, que probablement correspongui a un pou. El volum secundari, adossat a la façana de ponent del principal i reformat, és rectangular, està distribuït en un sol nivell i amb la coberta plana disposada a mode de terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Presenta petites reparacions i pedres escairades que embelleixen les cantonades. Es conserven, sobretot a les plantes superiors, restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria els paraments.</span></span></span></p> | 08901-170 | Carrer de la Pedrera, 14 - Rupit | 42.0265000,2.4677400 | 455938 | 4652856 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89126-img4537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89126-img6699.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89126-img6690.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89126-img6696.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89126-img6703.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89128 | Casella de peons caminers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casella-de-peons-caminers | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 18-20.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 117, 119.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 146.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 388.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Hi ha diversos grafits als paraments. | <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos cossos adossats i situat en un dels vorals de la carretera. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en un sol nivell. El volum principal compta amb un ràfec de maons i llates de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció, tot i que a la façana principal està sostingut amb mènsules treballades. En general, les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments bastits amb maons. A la façana principal hi ha el portal d’accés i un altre portal de grans dimensions reformat i tancat amb una persiana metàl·lica. A les façanes laterals hi ha dues finestres protegides amb reixes de ferro i dos òculs emmarcats amb maons i situats a la part superior dels paraments. A nivell decoratiu, una sanefa rectilínia bastida amb maons disposats en escaire ressegueix la part superior de les façanes, per sota del nivell del ràfec del parament principal. A l’interior, l’espai és molt ampli i està cobert amb un sostre de maons sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol delimitat amb una filada de maons. Les cantonades també estan embellides amb maons. El volum secundari, adossat a la façana de tramuntana del principal, compta amb teulada d’un sol vessant i obertures rectangulars. Està bastit amb maons i presenta un revestiment arrebossat. Actualment està cobert d’abundant vegetació.</span></span></span></p> | 08901-171 | Carretera C-153, km. 31,3 | <p><span><span><span>Les caselles de peons caminers eren unes construccions destinades a l’allotjament dels <span lang='CA'>treballadors que s’encarregaven de la conservació de les carreteres, i de les seves famílies. La seva construcció i ubicació fou regulada l’any 1852, seguint una sèrie de models constructius predeterminats. E<span><span>l model més simple, que correspon a l’edifici que ens ocupa</span></span><strong><span><span>,</span></span></strong> fou establert l’any 1859 i podia allotjar dues famílies. Cal tenir en compte que l’any</span> 1849 ja es treballava en la construcció de la carretera que havia de comunicar les ciutats de Vic i Olot, la qual no va finalitzar fins a les primeres dècades del segle XX.</span></span></span></p> | 42.0319900,2.4630700 | 455555 | 4653467 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6756.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Casilla. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89129 | Can Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maiol-1 | <p>Font: informació oral del sr. Joan Marsal [Entrevista: 07-06-2021].</p> | XVII-XVIII | Un dels volums auxiliars està aterrat. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats i adaptat al desnivell del carrer. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a ponent. La planta baixa compta amb dos portals d’accés rectangulars, el principal de majors dimensions i tancat amb una porta de fusta. Tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Les de la primera planta presenten l’intradós motllurat. La façana de migdia també compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els volums auxiliars s’adossen a la façana de migdia de la construcció, ambdós de planta rectangular i organitzats en un sol nivell. El davanter presenta una coberta plana a mode de terrassa i compta amb un portal d’accés rectangular de grans dimensions, emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. El posterior, al que s’accedeix mitjançant unes escales de pedra adossades al cos davanter, es troba aterrat actualment, tot i que estava bastit en fusta i cobert amb teulada d’un sol vessant de la que es conserven les impromptes de les bigues a la façana del volum principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides desbastada i sense treballar, disposada de forma regular. La façana principal presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, mentre que la resta de façanes deixen l’aparell de pedra vist.</span></span></span></span></p> | 08901-172 | Carrer de la Barbacana, 28 | <p>L'edifici fou la casa natal del pintor i paisatgista Joan Vila Arimany. Durant un temps també fou la seu d'una botiga.</p> | 42.0251300,2.4666200 | 455844 | 4652704 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89129-img4815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89129-img4792.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89129-img4793.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89129-img4794.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89130 | Can Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campaner-0 | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U00</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 529-530, Apèndix documental: 129-130.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la <span>coberta de teula àrab de dos vessants, el carener perpendicular a la façana principal i distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis s’obre una única finestra rectangular, amb els brancals bastits amb carreus, la llinda plana monolítica i l’ampit motllurat. Aquesta llinda està gravada amb la inscripció “A 20 DE SETEMBRE 1698 IOSEPH SALA R” i decorada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina, i una creu patent a sota. Les obertures de les golfes es corresponen amb dues petites finestres geminades d’arc còncau deprimit, emmarcades amb carreus de pedra (tot i que reformades). La façana de tramuntana compta amb petites obertures rectangulars emmarcades en pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, amb fragments de maons i teules i disposada de forma irregular. La façana principal conserva en algunes parts restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria el parament. La façana de tramuntana deixa l’aparell de pedra vist.</span></span></span></span></p> | 08901-173 | Plaça de l'Església - Pruit | <p><span><span><span>Segons la documentació consultada, l’edifici havia estat la seu de la rectoria de Pruit durant els segles XVI i XVII. Tenim notícia que l’any 1593, el nou rector va demanar finançament al bisbat per realitzar unes obres de rehabilitació a l’edifici, que també incloïen la construcció d’una escala i d’un forn de pa. Probablement a finals del segle XIX, la rectoria fou traslladada a l’edifici adossat a la façana de llevant de l’església de Sant Andreu.</span></span></span></p> | 42.0425000,2.4554300 | 454930 | 4654638 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89130-img6794.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89130-img6795.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Cambreria. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89131 | Antic ajuntament i escoles de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-i-escoles-de-pruit | <p><span><span><span><em>Gran geografia comarcal de Catalunya</em>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 208-209.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta més o menys rectangular, amb la <span>coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un altell davanter amb teulada de dos vessants. També compta amb un ràfec de llates de fusta sostingut amb mènsules i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis s’obre un finestral d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus i la llinda plana monolítica. Té sortida a un balcó simple bastit amb fusta i sostingut amb mènsules també de fusta. El pis superior compta amb una única finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit de pedra. D’aquest parament, cal destacar la banda de llevant, donat que es troba reculada respecte la línia de façana. En aquesta part, totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb carreus i llindes de pedra. Cal mencionar unes escales de pedra exteriors, adossades al parament i delimitades amb barana de ferro.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb carreus ben escairats a les cantonades.</span></span></span></span></p> | 08901-174 | Plaça de l'Església - Pruit | <p><span><span><span>Es tracta de l’antiga seu de l’ajuntament i de les escoles de Pruit. Tot i que el nucli de Pruit havia estat sempre vinculat al castell de Rupit, amb la divisió del marquesat de Rupit a finals del segle XVIII es crearen dues batllies diferenciades. Aquesta situació perdurà fins l’any 1978, quan es creà el municipi de Rupit i Pruit. Una placa commemorativa encastada a la façana principal de l’edifici especifica que fou rehabilitat l’any 2002.</span></span></span></p> | 42.0425300,2.4553200 | 454921 | 4654642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6809.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89132 | Cal Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forner-1 | <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, reformat. Presenta una <span>coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates de fusta sostingut amb mènsules, i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. En general, les obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Les finestres compten amb senzills ampits de pedra restituïts. Cal exceptuar les obertures de la façana de tramuntana, sense emmarcaments destacats. La façana de migdia, orientada a la plaça, compta amb un banc corregut adossat al parament i bastit en pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedres ben escairades i de mida més gran.</span></span></span></span></p> | 08901-175 | Plaça de l'Església, 6 - Pruit | 42.0425900,2.4552300 | 454913 | 4654649 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6813.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89133 | Nucli urbà de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-rupit | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació N01</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Gran geografia comarcal de Catalunya</em>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 210.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 208-213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). <em>Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona)</em>. Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> | XI-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat al bell mig del terme municipal de Rupit i Pruit, amb accés des de la carretera BV-5208 i situat damunt d’un cingle envoltat per la riera de Rupit. Es tracta d'un nucli de planta irregular allargassada, format al voltant del penyal on s’assenta el castell de Rupit, situat a la banda nord-est del cingle. Alhora, les construccions s’articulen al voltant de dues grans vies que travessen i permeten la circulació damunt del cingle, i que es troben fragmentades en diversos carrers i places. La principal travessa el nucli de nord a sud (carrers de la Barbacana, Manyà, Església i Palau), mentre que l’altra marxa en direcció nord-est (carrers del Fossar, Coll del Castell i Pedrera). Ambdues estan comunicades mitjançant el carrer del Bac de l’Era, de construcció posterior. També cal destacar, a la banda nord-oest del cingle, el petit conjunt del carrer de les Eres (comunicat amb la resta del nucli mitjançant el pont Penjat damunt de la riera) i l’agrupació de cases al voltant del molí d’en Marandes. Arquitectònicament parlant, la majoria d’edificis presenten una tipologia constructiva semblant, donat que foren bastits i/o reformats entre els segles XVI i XVIII. Són de planta rectangular, amb teulades d’un i dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o dues plantes superiors. Destaquen els ràfecs de fusta, les obertures emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes gravades (datades, amb noms propis, amb simbologia religiosa i gremial), balcons de fusta i galeries d’arc de mig punt i rebaixats. Són alhora bastits en pedra desbastada de la zona disposada, en general, regularment. De fet, moltes d’aquestes construccions es troben assentades i fonamentades damunt de la roca natural del cingle, que aflora en diversos punts del nucli. Actualment, la majoria d’edificis han estat rehabilitats seguint la mateixa tipologia establerta en època moderna. Destaquen l’església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII) i el palau notarial dels Soler (segle XVII).</span></span></span></span></p> | 08901-176 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span>El nucli urbà de Rupit es va formar al voltant del castell del mateix nom, documentat des de l’any 959 mitjançant la venda d’unes cases situades prop de la fortificació, al vescomte d’Osona (Píriz, 2020: 13). L’establiment de cavallers al castell, documentat des de l’any 1040, i la seva immillorable situació defensiva afavoriren la creació de la vila, sobretot entre el segle XII i principis del XIII. És força probable que durant aquest temps, la vila comptés amb una filial del temple de Sant Joan de Fàbregues, que era la parròquia oficial del terme i estava situada lluny del nucli poblat. De fet, durant la primera meitat del segle XIV (1330), hi ha notícies d’un sacerdot beneficiat que s’encarregava d’aquesta filial. Tot i el descens de la població experimentat al segle XIV, durant el segle XVI les dades es recuperen i desemboquen en l’època de màxima esplendor de la vila, fixada al segle XVII. En aquest moment, <span>Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), afavorint la construcció i/o reforma d’habitatges del nucli urbà. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es concreten en reparacions efectuades en els edificis preexistents i en la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010). L’obra més important d’aquesta centúria és la construcció de l’església de Sant Miquel, situada al bell mig del nucli urbà. Entre els segles XIX i XX, tot i el progressiu descens de la població (documentat sobretot a partir dels anys 30 del segle XX), el nucli urbà es va mantenint i les construccions es van rehabilitant, en molts casos com a segones residències i també com a allotjaments turístics.</span></span></span></span></p> | 42.0238300,2.4650100 | 455710 | 4652560 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89133-1017067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89133-img6495.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89133-img5408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89133-img6504.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 93|94|95|96|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89136 | Nucli urbà de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-pruit | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 63.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació N02</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Gran geografia comarcal de Catalunya</em>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 210.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 188-189.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XI-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat al nord del terme municipal de Rupit i Pruit, amb accés des del quilòmetre 30 de la carretera C-153, a uns 2,5 quilòmetres del nucli urbà de Rupit, i situat damunt d’un petit turonet que domina les terres més planes del Collsacabra. Es tracta d'un petit nucli de planta més o menys rectangular, format al voltant de l’església de Sant Andreu, documentada des del segle X. Està format pel temple, la rectoria, la casa del campaner, l’antic ajuntament-escola i la casa de cal Forner, totes adossades i bastides a redós de l’església, i amb una plaça davantera amb una font. Arquitectònicament parlant, els edificis presenten una tipologia constructiva semblant. Són de planta rectangular, amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o dues plantes superiors. Destaquen els ràfecs de fusta, les obertures emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Són bastits en pedra desbastada de la zona disposada, en general, regularment. Actualment, els edificis han estat rehabilitats seguint la tipologia original.</span></span></span></span></p> | 08901-177 | Nucli urbà de Pruit | <p><span><span><span>L’església parroquial de Sant Andreu de Pruit està documentada des de l’any 955, tot i que el temple actual és el resultat de diverses intervencions efectuades al llarg del temps. Les construccions bastides al seu voltant, i que conformen el nucli urbà actual, són pròpies d’època moderna, datades entre els segles XVII i XVIII. Actualment, tot el nucli està rehabilitat.</span></span></span></p> | 42.0424700,2.4552900 | 454918 | 4654635 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89136-img6889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89136-img6788.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89136-img6806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89136-img6887.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|94|96|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89138 | Conjunt d'edificis al carrer de la Barbacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-al-carrer-de-la-barbacana | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C01.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 8-9.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Carrer situat a la banda nord del nucli urbà de Rupit, des de l’entrada al poble per la carretera BV-5208 i fins a la intersecció amb el carrer del Manyà. El tram documentat s’ubica a la banda de migdia de la via i configura un dels accessos principals al nucli històric. Presenta un traçat rectilini, amb una longitud d'uns 65 metres i una amplada pràcticament constant d'uns 4 metres, exceptuant la intersecció amb el pont Penjat que té més amplada. El carrer queda emmarcat per les edificacions, que estan disposades a banda i banda, i mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i algunes reformes posteriors). La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, coberts amb teulades de dos vessants que presenten una alçada asimètrica: els de la banda de tramuntana estan distribuïts en planta baixa i pis, mentre que els de migdia compten amb dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades (sobretot a la segona meitat del segle XVII) i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, restes de revestiments arrebossats i ràfecs de fusta. Cal mencionar la pràctica absència de balcons, en contraposició a d’altres carrers del nucli antic. D'entre totes les edificacions destaca l’antiga ferreria de can Rovira (nº 8). </span></span></span></span></p> | 08901-178 | Carrer de la Barbacana, 1-11 i 4-16 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant els segles XVII i XVIII (predominen les construccions de la segona meitat del XVII). Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’entrada del carrer, adossat a la façana de llevant del nº 16, hi ha un escut de Rupit de pedra, datat a finals de la dècada dels anys 60 del segle XX i obra del rupitenc Francesc Rovira, membre de la nissaga dels ferrers de can Rovira.</span></span></span></span></p> | 42.0246500,2.4654900 | 455750 | 4652651 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89138-img4757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89138-img3719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89138-img4658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89138-img4783.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: el Repòs (c. Barbacana, 1), can Grau (c.Barbacana, 4), can Rovira (c. Barbacana, 6-8), can Ve-t’ho aquí (c. Barbacana, 10), can Mussach (c. Barbacana, 11), cal Pere Maco (c. Barbacana, 12), can Nandi (c. Barbacana, 14). | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89139 | Conjunt d'edificis al carrer del Manyà i a la plaça del Bisbe Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-al-carrer-del-manya-i-a-la-placa-del-bisbe-font | <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). <em>Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana</em>. Col. Imatges, 1. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 28.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C02.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). <em>El meu Rupit. Recull de poesies</em>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 46-47.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 24-25.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat al bell mig del nucli històric de Rupit, des del carrer de la Barbacana (a la intersecció amb el pont Penjat) i fins al carrer de l’Església i la intersecció amb el carrer del Fossar. Està format per un estret carrer de traçat rectilini amb una longitud d'uns 23 metres i una amplada aproximada d'uns 4 metres, que comença i acaba en plaça. Tant el carrer com les dues places estan emmarcats per les edificacions que les defineixen, que mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i algunes reformes posteriors). La plaça integrada dins del carrer del Manyà, situada a la banda de tramuntana del conjunt, presenta una planta irregular que amida uns 10 metres per 14 metres. Per contra, la plaça del Bisbe Font està situada a migdia i compta amb una planta pràcticament quadrada de 12 metres per 11 metres. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatges i establiments comercials, coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades (sobretot a la segona meitat del segle XVII) i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, algunes restes de revestiments arrebossats i ràfecs de fusta. Cal mencionar la pràctica absència de balcons, en contraposició a d’altres carrers del nucli antic, i la presència de tres edificis completament reformats (dos al carrer del Manyà i un altre a la plaça del Bisbe Font). D’entre totes les construccions destaca la casa de ca l’Apotecari (Manyà, 1) i la de can Camps (Manyà, 7), que compta amb la única llinda del segle XVI que es conserva en bon estat dins del nucli antic.</span></span></span></span></p> | 08901-179 | Carrer de la Barbacana, 2; Carrer del Manyà, 1-7 i 2-4; Plaça del Bisbe Font, 1-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant els segles XVII i XVIII (predominen les construccions de la segona meitat del XVII). Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici situat a la plaça del Bisbe Font, 2 va ser la casa natal del missioner claretià Ramon Font i Farrés (1874-1947), nomenat primer bisbe de Tarija (Bolívia) l’any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest conjunt també engloba dos dels establiments per allotjar visitants més antics de la vila (la fonda Marsal i l’hostal Estrella).</span></span></span></span></p> | 42.0242700,2.4649600 | 455706 | 4652609 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89139-img4898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89139-img4933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89139-img4943.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: ca la Peona (c. Barbacana, 2), ca l’Apotecari-cal Mestre (c. Manyà, 1), can Pelat (c. Manyà, 2), fonda Marsal (c. Manyà, 3), ca l’Arcadi (c. Manyà, 4), can Marsal (c. Manyà, 5), can Camps (c. Manyà, 7), hostal Estrella (pl. Bisbe Font, 1), casa del Bisbe Font-Mª Carme (pl. Bisbe Font, 2), ca l’Ample (pl. Bisbe Font, 3). | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89141 | Conjunt d'edificis al carrer de l'Església i a la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-al-carrer-de-lesglesia-i-a-la-placa-major | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C03.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>PEIX COSTA, Susanna (2008). “Àpats de festa a Rupit”. </span></span></span></span></span><em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span><span><span><span><span>, any XXIX, núm. 60, p. 26.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 68-69.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat al bell mig del nucli històric de Rupit, des de la plaça del Bisbe Font i fins al carrer del Palau. Està format per un estret carrer de traçat rectilini, que es va eixamplant a mesura que s’acosta a la plaça. Amida uns 42 metres de longitud i una amplada aproximada que oscil·la entre 3 i 8 metres. Just a la intersecció amb la plaça Major, el carrer es desvia i baixa en direcció a la riera de Rupit (espai conegut com la Davallada) i els camins que porten cap al salt de Sallent, l’ermita de Santa Magdalena i l’església de Sant Joan de Fàbregues. La plaça presenta una planta en forma d’L, amb una longitud aproximada d’uns 30 metres i una amplada màxima d’uns 23 metres, just al mirador que es crea a la banda de llevant (orientat a la riera i amb una manífica panoràmica de l’ermita de Santa Magdalena) per l’absència d’edificis en aquesta banda del conjunt. Tant el carrer com la plaça estan emmarcats per les edificacions que les defineixen, que mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i algunes reformes posteriors). La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatges i establiments comercials, coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades (sobretot dins del segle XVII) i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, algunes restes de revestiments arrebossats, ràfecs de fusta i balcons bastits amb fusta i ferro. Cal mencionar la presència de diversos edificis completament reformats, tot i que mantenen la tipologia edificatòria d’època moderna. D’entre totes les construccions destaquen l’església parroquial de Sant Miquel (del segle XVIII), l’ajuntament del municipi i l’escola l’Agullola. Pel que fa als elements arquitectònics, cal mencionar les dues finestres gòtiques de la plaça Major (can Sallent i l’escola).</span></span></span></span></p> | 08901-180 | Carrer de l’Església, 1-9 i 2-12; Plaça Major, 1-9 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant els segles XVII i XVIII (predominen les construccions de la segona meitat del XVII). Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).</span></span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Durant bona part del segle XX, a l'edifici hi havia la sala de ball de can Manel.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que sembla, les finestres gòtiques de la casa de can Sallent i de l’escola l’Agullola corresponien al palau notarial dels Soler. En foren sostretes i reinstal·lades quan l’edifici estava en estat d’abandonament.</span></span></span></p> | 42.0236500,2.4649300 | 455703 | 4652541 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89141-img4999.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89141-img4987.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89141-img3724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89141-img3731.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: can Tarota (c. Església, 1), ca l’Estrella (c. Església, 2), església parroquial de Sant Miquel (c. Església, 3), ca l’Estragués (c. Església, 4), can Salut (c. Església, 5), can Nyica (c. Església, 6), can Castellet (c. Església, 7), can Junquer (c. Església, 9), can Crosas (c. Església, 10), cal Vicari (c. Església, 11), can Flequer (c. Església, 12-pl. Major, 1), can Pijoan (pl. Major, 2), can Sallent (pl. Major, 3), can Feliu-can Manel (c. Església, 4), can Donada (c. Església, 4A), cal Sabater Vell (pl. Major, 5), Ajuntament de Rupit i Pruit (pl. Major, 6), escola l’Agullola (pl. Major, 7), cal Meliton (pl. Major, 8). | 96|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89143 | Conjunt d'edificis al carrer del Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-al-carrer-del-palau | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C04.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat a l’extrem de migdia del nucli històric de Rupit, des de la plaça Major i fins a l’extrem del cingle on s’assenta la vila. Està format per un carrer de traçat rectilini i planta en forma d’L, amb una longitud aproximada d’uns 40 metres i una amplada constant d’entre 4 i 5 metres. El carrer queda emmarcat per les edificacions que el defineixen, que estan disposades a banda i banda, i mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i algunes reformes posteriors). La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatges, coberts amb teulades de dos vessants i que presenten una alçada asimètrica: en general, els de la banda de llevant estan distribuïts en planta baixa i pis, mentre que els de ponent compten amb dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades al segle XVII i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, algunes restes de revestiments arrebossats i ràfecs i balcons de fusta. Cal mencionar la presència de diversos edificis completament reformats, tot i que mantenen la tipologia edificatòria d’època moderna. D’entre totes les construccions destaca l’antiga notaria dels Soler, amb l’escut familiar a la façana principal.</span></span></span></span></p> | 08901-181 | Carrer del Palau, 1-7 i 2-12 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant el segle XVII (predominen les construccions de la primera meitat del XVII). Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).</span></span></span></span></p> | 42.0232700,2.4645100 | 455668 | 4652499 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89143-img3844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89143-img5040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89143-img3873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89143-img5038.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: Ajuntament de Rupit i Pruit (c. Palau, 1), la Farmaciola (c. Palau, 4) can Jaume (c. Palau, 7), can Cases (c. Palau, 10), Notaria Soler-Antic Palau (c. Palau, 12). | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89144 | Conjunt d'edificis al carrer del Fossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-al-carrer-del-fossar | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C05.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 70-73.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Carrer emblemàtic situat a la banda de llevant del nucli antic de Rupit, des de la intersecció de la plaça del Bisbe Font amb el carrer de l’Església i fins a la plaça dels Cavallers. Presenta un traçat rectilini ascendent, que es pot dividir en dos trams diferenciats. El tram inicial està caracteritzat per l’aflorament de la roca natural de la zona i arriba fins a la intersecció amb el carrer del Bac de l’Era. Tant els fonaments dels edificis com el paviment de la via són de roca viva, regularitzada esglaonadament per facilitar la circulació dels vianants (aquest tram no és apte pels vehicles). El segon tram, disposat entre l’anterior intersecció i la plaça, compta amb els edificis adaptats al desnivell existent, amb el ferm pavimentat (tot i que també aflora la roca) i permetent el pas a la circulació rodada. Destaquen les construccions de la banda de tramuntana, donat que es troben adossades a redós del penyal on es localitzen les restes del castell. El carrer queda emmarcat per les edificacions, que estan disposades a banda i banda, exceptuant la zona central del primer tram, on s’ubica l’antic fossar de la vila. En general, les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII, amb algunes reformes posteriors. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, coberts amb teulades d’un i dos vessants i distribuïts, majoritàriament, en planta baixa i dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades (sobretot del segle XVII) i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, restes de revestiments arrebossats i ràfecs de fusta. Un dels elements més característics d'aquestes construccions són els balcons de fusta situats als nivells superiors, que mantenen la mateixa tipologia constructiva i estilística.</span></span></span></span></p> | 08901-182 | Carrer del Fossar, 1-25 i 2-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant els segles XVII i XVIII (amb un predomini clar del XVII). Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El nom del carrer li ve donat per la presència de l’antic fossar o cementiri de la vila, actualment en desús i completament enjardinat. </span></span></span></span></p> | 42.0241100,2.4655200 | 455752 | 4652591 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89144-img3980.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89144-img4131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89144-img4062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89144-img4017.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: can Gleies (c. Fossar, 1), can Lo (c. Fossar, 2), can Panart (c. Fossar, 3), can Llorencic (c. Fossar, 4), can Banús (c. Fossar, 5), can Vila (c. Fossar, 7), la Rectoria (c. Fossar, 8), can Serra (c. Fossar, 9), Centre Parroquial (c. Fossar, 10), can Vázquez (c. Fossar, 11), can Betes (c. Fossar, 13), can Nap (c. Fossar, 14), can Mònic (c. Fossar, 15), can Pau Xic (c. Fossar, 20), can Gori-can Banús (c. Fossar, 21-23), can Reixat (c. Fossar, 22), can Pastoric (c. Fossar, 24), ca l’Andreu Palou-cal Sabater (c. Fossar, 25), can Ton (c. Fossar, 26). | 95|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89145 | Conjunt d'edificis a la plaça dels Cavallers i al carrer del Coll del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-a-la-placa-dels-cavallers-i-al-carrer-del-coll-del-castell | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C06.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 76-77, 80-81.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat a la banda nord-est del nucli antic de Rupit, des del carrer del Fossar i fins a la intersecció amb el camí de Santa Llúcia i el carrer de la Pedrera. Està format per una plaça de planta irregular, desdibuixada pel pas del tram final del carrer del Fossar (de fet, els números 27 i 29 d’aquest carrer estan inclosos en el conjunt). El carrer presenta un traçat rectilini pla i compta amb una petita placeta a la part final, just davant de la intersecció amb el carrer del Bac de l’Era. Es caracteritza per l’absència d’edificis a la banda de llevant, fet que propicia un ampli mirador damunt de l’altra vall (camí de Santa Llúcia i carrer de les Peces). Per contra, les construccions de la banda de ponent es troben adossades a redós del penyal on es localitzen les restes del castell. Tant la plaça com el carrer s’assenten damunt de l’aflorament de la roca natural de la zona i queden definits per les edificacions que els integren, que mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i algunes reformes posteriors). La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, coberts amb teulades d’un i dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades (sobretot durant la segona meitat del segle XVII) i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, restes de revestiments arrebossats i ràfecs de fusta. </span></span></span></span></p> | 08901-183 | Carrer del Fossar, 27-29; Plaça dels Cavallers, 7-9; Carrer del Coll del Castell, 1-15 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant els segles XVII i XVIII. Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Antigament, la plaça dels Cavallers era un punt de trobada i tertúlia de la gent benestant.</span></span></span></span></p> | 42.0246100,2.4667400 | 455854 | 4652646 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89145-img4276.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89145-img4566.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89145-img4399.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89145-img4333.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: can Saltiri (c. Fossar, 27), can Bigorra (c. Fossar, 29), can Pahisa (pl. Cavallers, 7), can Negre o Bonegre (pl. Cavallers, 9), can Xicó (c. Coll del Castell, 1), can Cucut (c. Coll del Castell, 3), can Paraire (c. Coll del Castell, 5), can Calau (c. Coll del Castell, 7), ca l'Esteve (c. Coll del Castell, 11), can Perot (c.Coll del castell, 15). | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89147 | Front d'edificis de la façana oest al riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/front-dedificis-de-la-facana-oest-al-riu | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació F01.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Façana constructiva disposada a la banda de ponent del cingle on s’assenta la vila de Rupit i que configura el paisatge urbà exterior característic de la població, essent la façana de presentació del nucli antic des de l’accés principal (BV-5208). Està formada per la successió d’edificis entre mitgeres, amb diferents alçades i profunditats edificables, tot i que sense cossos sortints. Presenten cobertes de teula àrab de dos vessants, amb els careners paral·lels a la riera de Rupit i ràfecs de fusta de poca volada. Pel que fa a les obertures s’observen finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, algunes d’elles amb sortida a balcons bastits amb fusta. Destaquen les galeries formades per la successió de grans arcs de mig punt i rebaixats, tant obertes a l’exterior com tancades amb vidre, i situades tant als pisos superiors com a les plantes baixes. Aquestes últimes tenen sortida als aterrassaments que incorporen els jardins posteriors, bastits amb murs de força volada assentats damunt la llera de la riera de Rupit o bé damunt les balmes de la conca fluvial. Els paraments estan bastits amb pedra calcària de la zona, tant desbastada com sense treballar, i disposada de forma regular (en molts casos en filades). Cal mencionar la presència del pont Penjat de Rupit, que facilita la comunicació entre la banda de ponent del nucli urbà (camí de Sant Joan de Fàbregues i carrer de les Eres) i el nucli històric de la vila (interssecció entre els carrers de la Barbacana i del Manyà).</span></span></span></p> | 08901-184 | Carrer de la Barbacana, 1-11; Carrer del Manyà, 1-7; Plaça del Bisbe Font, 1; Carrer de l’Església, 2-12; Plaça Major, 1-5; Carrer del Palau, 2-12 | 42.0245400,2.4649000 | 455701 | 4652639 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89147-img6353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89147-img5349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89147-img6351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89147-img5352.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89148 | Front d'edificis de la façana est al riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/front-dedificis-de-la-facana-est-al-riu | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació F02.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Façana constructiva disposada a la banda de llevant del cingle on s’assenta la vila de Rupit i que configura el paisatge urbà exterior característic de la població. Està formada per la successió d’edificis entre mitgeres, amb diferents alçades i profunditats edificables, i alguns cossos sortints. Presenten cobertes de teula àrab de dos vessants, amb els careners paral·lels a la riera de Rupit i ràfecs de fusta de poca volada. Pel que fa a les obertures s’observen finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, algunes d’elles amb sortida a balcons bastits amb fusta. També n’hi ha de més senzilles i de mida més gran, emmarcades en fusta. Destaquen algunes galeries, tant obertes a l’exterior com tancades amb vidre, i situades tant als pisos superiors com a les plantes baixes. Aquestes últimes tenen sortida als aterrassaments que incorporen els jardins posteriors, bastits amb murs de força volada assentats damunt la llera de la riera de Rupit o bé damunt les balmes de la conca fluvial. Els paraments estan bastits amb pedra calcària de la zona, tant desbastada com sense treballar, i disposada de forma regular (en molts casos en filades). Cal mencionar la façana posterior de l’església parroquial de Sant Miquel i el recinte on s’ubica l’antic fossar de la vila, sense construccions.</span></span></span></p> | 08901-185 | Carrer del Palau, 3A, 3B, 5, 7, 12; Plaça Major, 7; Carrer de l’Església, 3-9; Carrer del Fossar, 6-26; Plaça dels Cavallers, 3, 4, 5, 6 | 42.0236600,2.4652400 | 455729 | 4652541 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89148-1017085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89148-1017080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89148-1017090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89148-1017083.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89149 | Cementiri de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-pruit | <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 200, 206, 207, 209, 210.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Recinte aïllat de planta rectangular, delimitat per un mur bastit en pedra que presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, amb les cantonades embellides amb carreus i rematades amb uns cubs coronats amb orles, tot de pedra. El cub situat a la banda sud-est està gravat amb la data 1832. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta un portal d'accés emmarcat amb carreus de pedra i rematat amb els mateixos cubs. La porta és de ferro, de dues fulles batents amb barrots, l’any 1906 i coronada amb una creu llatina. L’espai interior s’organitza mitjançant quatre parterres vegetals de planta quadrada, que delimiten els dos carrers principals en forma de creu. Al bell mig hi ha una creu llatina de pedra assentada damunt d’un pilar amb el basament motllurat. Està datada amb la següent inscripció: “ANY 1906”. Al fons del recinte, integrats en aquestes parterres, hi ha dos pinacles de pedra. Els blocs de nínxols, de planta rectangular i amb teulades d’un sol vessant, estan disposats a banda i banda del recinte, amb tres nivells de nínxols a cada bloc. Al fons hi ha un petit volum destinat als cadàvers, que compta amb un portal d’accés d’arc de mig punt bastit amb maons. En aquesta part, sota el bloc de nínxols, hi ha una sèrie de sepultures al subsòl tapiades amb làpides de pedra, datades entre els segles XVIII i XIX i gravades amb motius funeraris. Just a l’entrada al recinte, un cop traspassat el portal d’accés, hi ha dos xiprers a banda i banda.</span></span></span></span></span></p> | 08901-186 | Nucli urbà de Pruit | <p><span><span><span>Antigament, el cementiri de Pruit estava ubicat davant de l’església de Sant Andreu. Tenim notícies que l’any 1599, durant la visita pastoral efectuada a l’església de Sant Andreu, es va ordenar que es construís una creu al bell mig del fossar. L’any 1710, el mur del recinte fou rehabilitat per evitar que el bestiar hi pogués entrar. Posteriorment, l’any 1906, el cementiri fou traslladat a la seva ubicació actual.</span></span></span></p> | 42.0424400,2.4543300 | 454839 | 4654632 | 1906 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6894.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6914.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89185 | Llegenda del castell de l'Envestida i el gorg de la Trapa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lenvestida-i-el-gorg-de-la-trapa | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 186-188.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 48-49.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb les forces del bé i del mal, i les seves conseqüències damunt la gent de la contrada. Segons la llegenda, el dimoni predicava les seves consignes des del cim del penyal anomenat castell de l’Envestida o Bastida. L’arcàngel Sant Miquel (patró del poble) provà d’aturar el maligne ocupant aquest cim, iniciant-se d’aquesta manera una lluita aferrissada entre tots dos. El dimoni es va precipitar cinglera avall, mentre Sant Miquel el perseguia, fins al gorg de la Trapa, situat sota el salt de Sallent. El dimoni es va esmunyir a l’interior del gorg, tornant d’aquesta manera de cap a l’infern. Com a resultat d’aquesta lluita encara es conserven les urpades i petjades del dimoni a les parets de la cinglera.</span></span></span></p> | 08901-187 | 42.0195300,2.4797100 | 456924 | 4652076 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89185-1017468.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89185-img6294.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses versions d’aquesta llegenda, si bé és cert que tant el castell de la Bastida com el gorg de la Trapa es repeteixen en totes elles geogràficament parlant. En una de les versions, els dos personatges s’estimben pel grau de la Donada. Una altra situa l’estimbament pel salt de Sallent i, una tercera versió, fins i tot per l’escaleta de Sallent. També s’explica que Sant Miquel va intentar mesurar la fondària del gorg amb un roc lligat a una corda gruixuda. De l’interior de l’aigua, una veu li va dir que no trobaria pas mai el fons. | 98|119|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89205 | El collet de Pixanúvies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet-de-pixanuvies | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 357, 1185.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 30-32.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 166.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. </span><span>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 368-369.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda que dóna nom al collet de Pixanúvies, situat damunt del mas Renyins de Pruit. L’hereu del marquès del Prat de Sant Esteve d’en Bas no trobava cap noia per casar-se. Entre el capellà d’en Bas i el rector de Falgars, a petició del marquès, varen trobar una canditada, la pubilla del mas Alou de Pruit. L’inconvenient era que la noia festejava amb un pastor de Pujolriu. Malgrat això, els pares de la noia decidiren casar-la amb l’hereu del marquès a l’església de Falgars, tot i la oposició de la pubilla. El dia del casament, la comitiva de la núvia marxà a cavall cap a Falgars passant pel camí de Renyins. Un cop arribats al collet situat damunt de la masia, la núvia va aturar la comitiva per poder fer les seves feines darrera d’uns matolls. Força estona després, al veure que la núvia no tornava, l’anaren a buscar però ja no la trobaren. Aquesta absència s’interpretà com una fugida coordinada amb el pastor de Pujolriu. Es creia que la núvia s’escapà per un corriol camuflat per la vegetació i s’amagà en una cova situada prop de la casa del Grau, on l’esperava el seu estimat. Temps després, la parella es casà i marxà cap a França, tot i que també es deia que es van quedar per aquesta zona.</span></span></span></p> | 08901-188 | 42.0627800,2.4592300 | 455259 | 4656888 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses versions d’aquesta llegenda, si bé és cert que el collet de Renyins o de Pixanúvies es repeteix en totes elles geogràficament parlant. | 98|119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89206 | El campanar de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-campanar-de-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 57-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 66-67.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'¡Mireu-lo! ¡Que ardit! / ¡Com tramuntana els cingles, / amb aquell delit, / el campanar de Rupit!</p> <p>Els murs del castell / fan via de caure, / i, humils, al peu d'ell / es proben d'ajaure.</p> <p>Quan no en resti res, / parlarà amb veu forta / a ne'l Cabrerès / d'una raça morta</p> <p>sota el pes del temps / que tot ho trasbalsa, / i palesa ensems / que esta vida és falsa.</p> <p>Ara canta i riu / amb les llars amigues, / que al seu pau fan niu, / mateix que formigues,</p> <p>i s'arrapen fort / a n'els grenys de roca / que a dret i a tort / van badant la boca.</p> <p>Quin estrany concert / el de tot el poble, / desigual, incert, / que es gira i es dobla,</p> <p>traspassa l'afrau / amb una camada, / si cau, si no cau / trespol i teulada,</p> <p>i salta el pendís, / com la cabra isarda, / mes sempre submís / al cloquer que el guarda.</p> <p>Aquest, dolç aimant, / amb sa ombreta fina / el va amoixainant / quan el sol camina;</p> <p>i es mira els horts seus, / i les escalades / de petits conreus / als pujols penjades,</p> <p>i el noc del torrent / que a estones rondina, / quan mol el forment / i el torna farina,</p> <p>i els negres pilers, / que, com una plaga, / capolen sencers / els faigs de l'obaga,</p> <p>deixant arranats / costers i clotades / desesperançats / de noves tanyades.</p> <p>De tot passa els ulls, / i en lliga la història / que guarda en els fulls / de sa gran memòria.</p> <p>Recorda el temps vell / d'aquell senyor noble, / marquès del castell, / reietó del poble;</p> <p>recorda una gent / ara folla en guerra / per al salvament / dels furs de la terra,</p> <p>i adés de genolls / en pregària blana / damunt els rostolls, / al toc de campana.</p> <p>I aquells bons costums / del gipó i la pipa, / que es perden com fums / que el nou temps dissipa,</p> <p>i la processó / de Setmana Santa, / amb el Centurió... / si en feia de planta!</p> <p>i el timbal famós / de notes agudes, / i el to rogallós / del parlar de Judes,</p> <p>i el Jesús de l'hort, / i el dring de cadenes... / de tot fa record / en hores serenes.</p> <p>Així, benplantat, / sense arruga encara, / el front assenyat / i la veu ben clara,</p> <p>per hereu pagès / d'una coromina, / no li falta més / que la barretina.</p> <p>¡Com torreja airós / damunt el paratge / i el penyal rocós / i el vell ermitatge,</p> <p>i aquell mont blavís / que al bell lluny s'albira, / i el proper pendís / i l'altra rovira!</p> <p>¡Que n'és d'eixerit! / com la gent del poble / té gana i delit / el campanar de Rupit'.</p> | 08901-189 | 42.0238200,2.4652700 | 455731 | 4652559 | 1933 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89206-img6471.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dr. Fortià Solà | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89233 | El gegant de l'Agullola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gegant-de-lagullola | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 189.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 44-45.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2011a). “Llegenda de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 27.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSQUETS, Blanca (2011). “Els paquets de vent”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 28-31.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb la formació de l’emblemàtica Agullola de Rupit. Antigament, la regió estava assolada per la presència d’un cruel gegant que robava bestiar i espantava la gent, arribant al punt de matar alguna persona. La gent de la contrada, esporuguida, invocà l’ajuda divina i Déu els envià l’arcàngel Sant Miquel per desfer-se del gegant, que no era altre que el dimoni. Un dia, Sant Miquel i el gegant iniciaren una lluita aferrissada que, finalment, guanyà el sant. Abans de tornar a l’infern, el gegant va posar un peu damunt del cingle del Far i l’altre al pla Boixer, clavant la seva espasa damunt del cingle de Sant Joan de Fàbregues, que es partí formant la penya de l’Agullola. Finalment, el gegant es llançà a l’interior del gorg de la Trapa, tornant d’aquesta manera a l’infern.</span></span></span></p> | 08901-190 | 42.0043800,2.4836900 | 457243 | 4650391 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89233-1017463.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen algunes variants d’aquesta llegenda que l’entronquen amb la del castell de l’Envestida i el gorg de la Trapa. Per contra, en una altra de les versions, el gegant és bo i molt estimat a la contrada. Abans de marxar de la zona, com a record de la seva estada, clava un cop de destral al cingle de Sant Joan de Fàbregues, creant d’aquesta manera l’Agullola. Finalment, una altra de les llegendes relacionades amb l’Agullola, li atribueix la capacitat de desfer problemes llançant-los embolicats en paquets de vent. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89235 | El salt de la Pujolrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-pujolrassa | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 183-186.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 55-56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 42-43.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb la masia de Pujolràs, situada als peus del castell de l’Envestida, damunt de la cinglera i prop del salt del Gravet. La mestressa de la masia volia fer desparèixer el seu marit. Anava sovint a l’església de Sant Joan de Fàbregues a pregar al sant que se l’emportés. Un dia, l’escolanet del temple la va escoltar i, amagat darrera del retaule, li contestà “botifarres i ous fregits, fan perdre la vista als marits”. El marit, assabentat dels plans de la seva muller, fingia que s’anava quedant cec fins que un dia li digué a la dona que no valia la pena viure en aquelles condicions i que l’ajudés a morir. Li va demanar que l’empenyés daltabaix del cingle, oferta que ella declinà fingint-li amor etern. Llavors, el marit li va dir que li taparia els ulls amb un mocador i així no veuria com ell queia pel cingle. Marxaren tots dos cap a la cinglera, ell situat al marge i ella darrera seu amb els ulls envenats. Quan la dona el va empenyer amb totes les seves forces, ell es va esmunyir i ella va caure al buit, estavellant-se al fons del penya-segat.</span></span></span></p> | 08901-191 | 42.0192300,2.4819200 | 457107 | 4652041 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89235-img6132.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen algunes variants d’aquesta llegenda, com per exemple que la dona tenia un amant i per això volia desfer-se del marit, o bé que fou el rector de Sant Joan de Fàbregues ni no pas l’escolanet el que aconsellà a la muller. En algunes versions, el marit s’assabenta dels plans de la dona a través d’aquests religiosos i, en d’altres, és una veïna la que alerta al marit (després que la mateixa muller li expliqui a la veïna). | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89237 | La torre del moro del castell de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-moro-del-castell-de-rupit | <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BORBONET I MACIÀ, Anna (1994). “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any X, núm. 32, p. 6-7.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 902, 903.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda molt coneguda relacionada amb el castell de Rupit. El castell estava ocupat pels moros, que es trobaven asetjats pels cristians des de feia temps. Segons conten, des de la torre sortia una mina subterrània que desembocava a la vall d’Aro. Una nit, davant la imminent derrota dels àrabs, aquests fugiren per la mina sense fer soroll i s’embarcaren en vaixells fugint cap a la seva terra. Els cristians continuaren guerrejant durant uns quants dies més, fins que es van adonar que ningú responia als seus atacs i així van poder entrar al castell.</span></span></span></p> | 08901-192 | 42.0244600,2.4663000 | 455817 | 4652630 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89237-img5423.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En una variant de la mateixa llegenda, els moros havien ensinistrat un gat que utilitzava la mina per a anar a pescar i, d’aquesta manera, portar-los peix de la costa. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89245 | L'auca de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lauca-de-rupit | XX | <p>'De Catalunya, lo millor, és / Guilleries i Cabrerès.</p> <p>No us sabrà greu d'haver sortit / per passar un dia a Rupit.</p> <p>Si amb un turisme aneu / aviat hi arribareu.</p> <p>I si no en Pous sense parar / desde Vic i Manlleu us hi portarà.</p> <p>El campanar, quan arribeu / és lo primer que veureu.</p> <p>Tot de pedra, i molt revell / ben tallada, sense escantell.</p> <p>Un pont penjat, amatent / per atrevessar un petit torrent.</p> <p>Bon pa, coca ben feta, / carquinyolis, hi ha a la fleca.</p> <p>A les botigues hi trobareu / qualitat i a bon preu.</p> <p>El carrer del Fossar, ja està dit / és el més típic de Rupit.</p> <p>Quan la missa s'ha acabat / a la plaça hi ha mercat.</p> <p>De parades no n'hi ha / però sabreu tot al preu que va.</p> <p>Conills, godalls, gallines i ous / porcs i xais, vaques i bous.</p> <p>A ca l'Ample hi trobareu / més del que us imagineu.</p> <p>'L'Hort d'en Roca', per menjar / és de lo millor que hi ha.</p> <p>Bon conill, bon arròs / podreu menjar a 'El Repòs'.</p> <p>Si voleu menjar com cal / aneu a la 'Fonda Marsal'.</p> <p>Bona teca, bona vedella / trobareu a la 'Fonda Estrella'.</p> <p>Per menjar a ca l'Estragués / no es pot demanar res més.</p> <p>Al carrer del Fossar hi ha un racó / amb bona teca i gros porró.</p> <p>Carraguell diuen que és la font / amb l'aigua més fresca del món.</p> <p>D'aigua, Rupit, n'està molt bé, / bona, fresca i per poc calé.</p> <p>El Saltiri, a poc tros de camí / ni ha bona aigua i perfum de pi.</p> <p>St. Joan, romànica ermita / que del cel és bona fita.</p> <p>L'Agullola, sobre el pendís / és un tros de paradís.</p> <p>Per caminar i fer excursions / en trobareu per tots cantons.</p> <p>A la Devesa podeu anar / tot passejant i fer un bon dinar.</p> <p>El santuari de la Salut / de tothom tan conegut.</p> <p>El far, també visiteu, / és lla millor obra de Déu.</p> <p>L'ermita de Cabrera / penjada sobre la cinglera.</p> <p>Aquestes excursions fer podreu / si amb nosaltres us quedeu.</p> <p>Desitjant us hagi agradat / esperem que torneu aviat.</p> <p>Bon camí, bona via / i si Déu vol: Fins un altre dia'.</p> | 08901-193 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 1980 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89245-img7727.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Banús (lletra i il·lustracions) | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89248 | Santa Llúcia de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-de-rupit | XX | <p><span><span><span><span>“En un poble de Catalunya / a on l’alba hi besa amb la seva llum / a on les muntanyes fan rodona / plenes de vida i de perfum, / canten la gent a Santa Llúcia / fent-li ofrena del seu cor / càntics de glòria i alabança / amb el seu més tendra amor, / com les muntanyes rodones / nosaltres també et farem / estirant els nostres braços / quan la sardana et ballarem</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ho! Santa Llúcia, goig de Rupit / dona aquest poble cristià i petit / gràcia de la teva llum / que del cel ha florit, / de tots llocs arriba aquest poble tota la gent / per veure a Santa Llúcia, / les sardanes a Rupit van a ballar / el jovent cantant somrient / i quan salten la cobla / puja fins dalt del cel / el vell cant català / i fins dins la capelleta / sembla ja que Santa Llúcia vol també saltar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aire que passa, s’emporta / del seus vells càntics, tot el seu só / el va escampant per les muntanyes / que també cantem amb el ressò / una cançó per Santa Llúcia / que es l’aimada de Rupit / una cançó que tots la porten / molt en el fons del seu pit / com les muntanyes rodones / nosaltres també et farem / estirant els nostres braços / quan la sardana et ballarem”.</span></span></span></span></p> | 08901-194 | <p>Aquesta sardana es va estrenar a Barcelona el 10 de setembre de l'any 1966. </p> | 42.0208100,2.4722000 | 456303 | 4652221 | 1966 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89248-santa-llucia-de-rupit-sardana-pere-lloveres-partitura-sheet-music-casa-beethoven-barcelona-001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pere Lloberas i Miró (música i lletra) | La imatge ha estat extreta de l'espai web de la Casa Beethoven. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89252 | Creu de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pruit | XVII-XX | Actualment, la creu està trencada i el basament cobert de liquens. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Creu aïllada situada a l'extrem de ponent del nucli urbà de Pruit, dalt d’un petit monticle. Està formada per un basament de pedra de planta quadrada, amb les cantonades treballades, un petit sòcol motllurat i un capitell amb collarí. La creu, anclada damunt la base del capitell, és llatina i de ferro, amb els extrems dels braços arrodonits.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-195 | Nucli urbà de Pruit | 42.0427700,2.4549300 | 454889 | 4654669 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6946.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89304 | Fons documental de Rupit i Pruit a l'Arxiu Comarcal d'Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-comarcal-dosona | <p><span><span><span>VERDAGUER, Angelina (2013). “El llegat de Quirze Parés a l’Arxiu Comarcal d’Osona”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 33, núm. 68, p. 15-16.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Fons documental de Rupit i Pruit custodiat a l'Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS). La documentació està inventariada dins de les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIV i XX. Es tracta d'un total de 18 fons documentals, d’entre els que destaquen el de la família Vila, els Pinosa i Perariera d’Alboquers i el Vilar de Pruit (ACOS80-119), la documentació més significativa i antiga del qual fa referència al mas Vilar de Pruit, o el d’en Quirze Parés i Ganyet (ACOS80-56), autor de <em><span><span>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</span></span></em><span><span>. </span></span>En general, entre la documentació escrita hi ha escriptures, rebuts, capítols matrimonials, processos judicials, etc. Pel que fa a la documentació gràfica hi ha diapositives en color, fotografies en paper en blanc i negre/color, postals i programes de les festes majors del municipi, entre d’altres.</span></span></span></p> | 08901-196 | Arxiu Comarcal d'Osona. Carrer de l'Era d'en Sellés, 6, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’Arxiu Comarcal d’Osona va rebre en dipòsit, en data 19 d’octubre de 2012, el fons Quirze Parés i Ganyet. Alhora, el fons de la família Vila, els Pinosa i Perariera d’Alboquers i el Vilar de Pruit, va ingressar a l’ACOS mitjançant una donació a principis de l’any 2015. | 94|98|119 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89305 | Fons documental de Rupit i Pruit a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | XIV-XIX | <p><span><span><span>Fons documental de Rupit i Pruit dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta, sobretot, del fons relacionat amb la documentació generada per la parròquia de Sant Joan de Fàbregues (antic cap del terme), juntament amb la de la seva sufragània de Sant Miquel de Rupit fins l’any 1878. Està datada entre els segles XVI i XX, i formada per un total de total de 61 unitats documentals organitzades en quatre blocs i presentades en format paper i pergamí (volums i lligalls, folis i quarts). Aquests blocs corresponen als llibres sacramentals de baptismes (1575-1795), matrimonis (1575-1871) i defuncions (1575-1830). Dins dels fons de l'Administració hi ha documentació relacionada amb els aniversaris i celebracions (1501-1886), amb el Llibre de l'obra (1671-1766), amb les Visites pastorals i altres documents episcopals (1658-1721), amb la Consueta (1659-1790), amb els Comptes i les factures (1691-1835), amb els Llevadors de rendes, censals i capbreus parroquials (1601-1878), amb la Correspondència (1867-1887), amb la Confraria del Roser (1672-1835) i altre documentació vària (1601-1755). Pel que fa als Llibres notarials, la documentació abasta de l'any 1601 al 1800 en relació als manuals, del 1584 al 1798 pel que als capítols matrimonials, testaments (1523-1851), actes notarials (1501-1853) i processos (1790-1831). I en darrer terme, els Pergamins (1444-1639). Al mateix temps, i dins de l’administració del terme civil de Rupit recollida a la parròquia, hi ha el Llibre manifest de bolla per la taula de Rupit (1707-1710) i el Llevador de comptes de Rafel Puigderajols de Susqueda (1728-1735).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alhora, també hi ha custodiada tot un seguit de documentació referida a Rupit i Pruit i classificada en d'altres fons. En primer lloc, cal destacar el fons patrimonial de la família Quatrecases (1686-1830) i el fons documental de la notaria de Rupit procedent de l’Arxiu de la Cúria Fumada (1345-1707), així com el que procedeix de l’Arxiu Notarial de Vic (1379-1835). Dins de l’Arxiu de la Cúria Fumada, també destaca la documentació relacionada amb l’Escrivania de la cúria del marquesat de Rupit (s. XV al 1825). També cal mencionar el darrer quadern de baptismes de la parròquia de Sant Andreu de Pruit i de Sant Llorenç Dosmunts (1486-1509), pertanyents a la parròquia de Sant Julià de Vallfogona de Ripollès (cal especificar que la documentació de la parròquia de Sant Andreu anterior a l’any 1936 no s’ha conservat). Dins del fons de la Mensa Episcopal de Vic, destaca un testament sacramental del primer vescomte de Cardona Ramon Folch I en format pergamí, datat l’any 1086 i referent al castell de Rupit.</span></span></span></p> | 08901-197 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06340.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89306 | Font del Coll del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll-del-castell | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 102.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 127.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana situada al bell mig del carrer, davant de can Calau. Està formada per una peanya de planta rectangular, amb un coronament lleugerament apuntat disposat a mode capitell i bastida amb carreus ben escairats i pedra desbastada. Presenta una aixeta metàl·lica encastada a la part inferior de l’estructura, damunt d’un rombe decoratiu. L’aigua cau dins d’una pica rectangular de pedra, que es troba soterrada respecte al nivell de circulació del carrer.</span></span></span></p> | 08901-198 | Carrer del Coll del Castell | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint d’aquesta font i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment, aquesta font estava bastida en maons. L’any 1972, després d’una recollida de fons veïnals, fou reformada amb pedra i se li donà una forma més esvelta que l’original. Se li traié el coronament apuntat que presentava en origen.</span></span></span></p> | 42.0246400,2.4668200 | 455860 | 4652649 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89306-img4356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89306-img4355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89306-img4346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89306-img4348.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89307 | Font de can Nap | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-nap | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 102.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana situada al capdamunt de les escales del carrer, adossada al mur de pedra que delimita el carrer del Fossar i el del Bac de l’Era, davant de can Nap. Està formada per una fornícula d’arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell, i protegida amb un voladís de dues vessants bastit amb lloses de pedra planes. Presenta una aixeta de botó metàl·lica encastada a la paret interior de l’estructura, que està bastida amb carreus de pedra ben escairats. El carreu superior està gravat amb l’any 2003 i decorat amb una creu grega central damunt del calze de Jesús. L’aigua cau dins d’una pica rectangular de pedra, integrada dins de la fornícula i emmarcada amb dues lleixes de pedra rectangulars. Al costat de la font hi ha un petit banc per seure. </span></span></span></p> | 08901-199 | Carrer del Fossar - Carrer del Bac de l'Era | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment, amb anterioritat a l’any 1936, aquesta font estava situada a la cantonada entre la casa de can Nap i can Torner. Presentava una capelleta dedicada a la Mare de Déu del Roser, que fou destruïda durant la guerra Civil espanyola. Posteriorment, la font fou reformada l’any 2003.</span></span></span></p> | 42.0241900,2.4658300 | 455778 | 4652600 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89307-img4063.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89307-img4065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89307-img4066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89307-img4068.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89308 | Font del carrer del Fossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-del-fossar | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 103.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana situada a l’inici del carrer, al mur de migdia de la casa de can Gleies. Està formada per una fornícula d’arc de mig punt oberta al parament de l’habitatge i protegida amb un voladís de lloses de pedra. A l’interior hi ha una petita capelleta rectangular bastida amb lloses de pedra i protegida amb un voladís de dues vessants. Està protegida amb una destacable reixa de ferro, amb els extrems acabats amb sagetes. Al seu interior hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Sota la fornícula hi ha l’aixeta, que és metàl·lica i està encastada al parament de la construcció. L’aigua cau dins d’una pica de pedra quadrada integrada dins d’un pedrís bastit en pedra desbastada adossat al parament. La pica està delimitada per dues lleixes de pedra quadrades.</span></span></span></p> | 08901-200 | Carrer del Fossar, 1 | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta font fou reformada l’any 1975. Es va canviar el voladís original de ciment per l’actual de pedra i es col·locà la pica i el pedrís. Durant aquestes obres es van trobar les restes de la capelleta, que estava dedicada a Sant Josep. Un cop restaurada s’hi va col·locar una imatge de Sant Miquel.</span></span></span></p> | 42.0240300,2.4651800 | 455724 | 4652583 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89308-img3968.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89308-img3969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89308-img3972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89308-img3973.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: font de can Lo. | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/