Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89309 | Font de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major-3 | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 103.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 127.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana adossada a la façana principal de l’ajuntament, entre el portal d’accés al consistori i el de l’escola l’Agullola. Està formada per una gran pica de pedra rectangular disposada a mode d’abeurador, encastada al parament i sostinguda amb dues mènsules de pedra. Presenta dues aixetes metàl·liques encastades en un plafó rectangular, bastit amb carreus de pedra i integrat al parament de l’edifici.</span></span></span></p> | 08901-201 | Plaça Major, 6 | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta font ha estat reformada en diverses ocasions. Inicialment estava adossada a la façana de ca l’Espinet, tot i que per les humitats que hi produïa fou anul·lada l’any 1927. Se’n construí una de nova davant de can Flequer, bastida amb pedra picada i pedra sense treballar. A la part posterior tenia un abeurador per als animals, que més tard es va utilitzar com a banc per seure. Donat el seu mal estat de conservació, l’any 1981 es va traslladar a la seva ubicació actual.</span></span></span></p> | 42.0235700,2.4649500 | 455705 | 4652532 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89309-img3814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89309-img3816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89309-img3818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89309-img3819.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: font de la plaça de la Vila. | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89310 | Font de can Grau o de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-grau-o-de-can-rovira | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 103-104.</span></span></span></p> | XX | El revestiment està degradat. | <p><span><span><span>Font urbana situada entre les cases de can Grau i can Rovira, davant del pont Penjat. Està formada per una fornícula d’arc rebaixat oberta al parament, que presenta un revestiment arrebossat i lliscat. A l’interior hi ha encastada l’aixeta metàl·lica. L’aigua cau dins d’una pica de pedra rectangular encastada al parament i elevada respecte el nivell de circulació del carrer.</span></span></span></p> | 08901-202 | Carrer de la Barbacana, 6 | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom de la font procedeix de les dues cases entre les que es troba situada. Tenia una petita capelleta amb la imatge de Sant Rafel, que fou destruïda. La imatge fou llançada a la riera de Rupit.</span></span></span></p> | 42.0244800,2.4652200 | 455728 | 4652633 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4756.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89311 | Font vella de can Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-de-can-maiol | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 104.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Font urbana situada al costat de la casa de can Maiol i integrada dins del marge de llevant del carrer de la Barbacana. Està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular i amb diversos carreus ben escairats disposats, tant a les cantonades com al centre del parament. Compta amb una coberta de lloses de pedra planes de dues vessants i presenta una obertura rectangular bastida amb carreus de pedra, i situada a la part superior del parament. A la part posterior té un dipòsit bastit amb pedra escairada. La font pròpiament dita està situada damunt d’una plataforma de pedra, a la que s’accedeix mitjançant dos graons des del carrer (en un extrem hi ha un banc de pedra simple). Consta d’una gran pica rectangular bastida amb carreus de pedra, amb un graó d’accés i una aixeta metàl·lica encastada al parament. Alhora, aquesta pica s’omple amb l’aigua que emana d’un brollador de pedra encastat al parament, que flueix cap a l’interior d’una petita pica quadrada amb decantador. Al bell mig del parament hi ha un plafó de pedra quadrat, gravat amb la inscripció “IHS MARIA FONCH REEDIFICADA LO ANY 1700” i decorada amb una creu llatina damunt del Calvari. L’aigua desguaça cap al rec que passa en paral·lel al carrer en direcció al torrent Mal. </span></span></span></p> | 08901-203 | Carrer de la Barbacana | <p><span><span><span>El seu nom procedeix de la casa que hi ha al seu costat. Antigament proporcionava l’aigua al poble de Rupit, juntament amb la font del Saltiri. A la font hi abeuraven els animals de bast que pujaven de sota la cinglera. L’any 1972, la font fou reconstruïda i el seu cabal augmentat. Es posà la pica nova, el banc de pedra i els graons que permeten accedir-hi còmodament. El dipòsit té una capacitat aproximada de 8000 litres.</span></span></span></p> | 42.0253000,2.4666100 | 455843 | 4652723 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4811.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89312 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-4 | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 104.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Font urbana situada davant dels horts del molí d’en Marandes i integrada dins del marge de tramuntana del carrer de la Barbacana. Està bastida amb carreus de pedra ben escairats i pedra sense treballar utilitzada per regularitzar el parament. És força probable que un dels carreus centrals estigui gravat amb l’any 1739, tot i que el seu mal estat de conservació no permet assegurar-ho. Compta amb una coberta de lloses de pedra planes de dues vessants i presenta una obertura rectangular situada a la part superior del parament, tancada amb una portella de ferro. L’aixeta metàl·lica, que és de botó, està encastada a la part inferior del parament. La pica, de planta circular, està integrada dins d’una gran llosa de pedra recolzada damunt d’un pedrís, que està situat damunt d’una plataforma de pedra. Al costat de l’estructura hi ha una gran pica de pedra disposada a mode d’abeurador, que s’omple amb l’aigua que emana d’un brollador de pedra encastat al parament. A la part posterior hi ha un dipòsit bastit amb pedra escairada. L’aigua desguaça cap al rec que passa en paral·lel al carrer en direcció al torrent Mal. </span></span></span></p> | 08901-204 | Carrer de la Barbacana, 42 | <p><span><span><span>Antigament, a la font hi abeuraven els animals de bast. S’alimentava amb l’aigua d’una petita font que estava situada un troç més amunt, i que naixia sota d’unes penyes. Tot i això, a finals dels anys 80 del segle XX, la font estava regada amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> | 42.0258200,2.4661900 | 455809 | 4652781 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89312-img5446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89312-img5449.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89312-img5451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89312-img5878.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89313 | Font de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pruit | XX | <p><span><span><span>Font urbana situada a l’extrem de llevant de la plaça, integrada dins del banc corregut que la delimita. Està formada per una estructura rectangular bastida amb maons, que compta amb un plafó central de pedra irregular on s’encastada l’aixeta (actualment restituïda). L’aigua cau a l’interior d’una pica de pedra de planta trapezoïdal situada arran del terra. La part superior de l’estructura està formada per una petita capella d’arc apuntat, bastida amb maons disposats a sardinell. A l’interior hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat protegida amb una reixa de ferro. L’estructura presenta tant el coronament com la part posterior arrebossats.</span></span></span></p> | 08901-205 | Plaça de l'Església | 42.0424900,2.4551400 | 454906 | 4654637 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6816.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 89314 | Font vella del Saltiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-del-saltiri | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 105.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391, 500.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span>Font aïllada situada al costat del torrent, a la banda de llevant del pla de les Peces, sota el marge i a l’ombra d’un tell i un freixe. Està formada per un dipòsit de pedra encastat al marge, d’on procedeix l’aigua que brolla, i delimitada per dos murs de pedra laterals. En un racó presenta un destacable broc de pedra i una pica de pedra rectangular esglaonada. Al seu costat hi ha una aixeta metàl·lica encastada a la paret del dipòsit. Finalment, adossat en un dels murs laterals, hi ha un banc de pedra corregut. Destaca una llosa de pedra de grans dimensions, disposada en forma de pont per salvar el pas del torrent. L’aigua sobrant desaïgua cap al torrent del Saltiri. </span></span></span></p> | 08901-206 | Torrent del Saltiri | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, la font ja existia a principis del segle XVI. La seva aigua procedeix del dipòsit, que està cobert amb una volta de pedra. L’any 1980 fou restaurada pels veïns de la zona, donat el seu estat d’abandonament. Comptava amb una bassa on s’hi rentava la roba abans de l’arribada de l’aigua a les cases del poble l’any 1960. Al mateix temps, els veïns del Coll del Castell hi anaven a buscar aigua per al seu ús domèstic.</span></span></span></p> | 42.0257800,2.4681100 | 455968 | 4652775 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89314-img5715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89314-img5718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89314-img5723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89314-img5727.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: font Vella.La font està integrada dins de l’itinerari de les fonts de Rupit, degudament senyalitzat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89322 | Font del Saltiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-saltiri | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 105.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 97.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2013). “Interpretació de l’estat de les fonts de les comarques d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Nota de premsa2013”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 69, p. 19.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). <em>El meu Rupit. Recull de poesies</em>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 24-25.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 34-35.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Font aïllada situada en un bonic graó de gres, als peus d’un petit afluent del torrent del Saltiri. Consta d’un dipòsit integrat a l’interior del marge, on s’acumula l’aigua que raja per la font. Està formada per una volta d’arc rodó, bastida amb pedra disposada a sardinell i protegida amb una coberta de dues vessants bastida amb lloses de pedra planes. L’interior de l’estructura està bastit amb carreus de pedra ben escairats, amb l’any 1797 gravat a la part superior i dues obertures rectangulars tancades amb dues portelles de ferro, que donen accés al dipòsit. A la part inferior hi ha l’aixeta de botó, que és metàl·lica. L’aigua cau dins d’una pica rectangular excavada al subsòl. Al seu costat hi ha un petit banc de pedra simple. La zona que envolta la font està regularitzada: el torrent està delimitat a mode de canal o rec, amb un petit pontet de pedra que salva el seu pas i un banc corregut de pedra que ressegueix bona part del marge. Davant de la font hi ha una petita balma bastida amb un mur de pedra i, al seu costat, un petit salt d’aigua dins del torrent.</span></span></span></p> | 08901-207 | Torrent del Saltiri - Pla de Corriol | <p><span><span><span>És probable que el nom de Saltiri procedeixi del petit salt d’aigua que fa el torrent, just abans d’arribar a la font. Era utilitzada pels propietaris de la masia del Saltiri, situada a uns 30 metres al nord de la font. La balma era utilitzada com una cort pels animals. Antigament, als infants del poble se’ls explicava que per una de les portelles naixien els nens i per l’altra les nenes. L’any 1955, Josep Payán va dedicar una poesia a la font.</span></span></span></p> | 42.0273900,2.4694300 | 456078 | 4652953 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89322-img5672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89322-img5673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89322-img5681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89322-img5682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89322-img5683.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està integrada dins de l’itinerari de les fonts de Rupit, degudament senyalitzat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89324 | Font del Carreguell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carreguell | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 105.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 98.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2013). “Interpretació de l’estat de les fonts de les comarques d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Nota de premsa2013”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 69, p. 19.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 390, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). <em>El meu Rupit. Recull de poesies</em>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 22-23.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 34-35.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Font aïllada situada al costat d’un dels afluents que desemboquen a la riera de Rupit, a l’extrem d’una balma i al costat d’un petit saltant que forma el torrent. Està formada per una estructura rectangular bastida amb carreus de pedra, amb el coronament esglaonat i una aixeta de botó metàl·lica al centre. Un dels carreus està gravat amb l’any 1717. A banda i banda de l’aixeta hi ha dos rombes decoratius de pedra. L’aigua cau a l’interior d’una pica rectangular de pedra, amb la cassoleta circular. En un dels extrems de l’estructura hi ha el sobreeixidor, amb un tub encastat que desaigua a l’interior d’una pica de pedra rectangular, integrada en un dels murs que delimiten el torrent. La zona que envolta la font està regularitzada: el torrent està delimitat a mode de canal amb uns grans murs de pedra, amb un pont de fusta recent que salva el seu pas i una zona de d’esbarjo, amb taules i bancs de pedra, situada sota la balma.</span></span></span></p> | 08901-208 | Riera de Rupit | <p><span><span><span>La pica del sobreexidor era utilitzada com a abeurador. La font comptava amb una destacable aixeta que fou robada a mitjas dels anys 80 del segle XX. L’any 1955, Josep Payán va dedicar-li una poesia.</span></span></span></p> | 42.0227100,2.4631500 | 455555 | 4652437 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89324-img5300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89324-img5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89324-img5307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89324-img5309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89324-img5310.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està integrada dins de l’itinerari “El passeig del Carreguell”, degudament senyalitzat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89327 | Font de la Pomereda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pomereda | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 26, 382, 395, 453, 475, 500.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. Torelló: Celblau, p. 26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 50-51.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Font aïllada situada al costat de la riera de Rupit, a l’extrem de ponent d’una esplanada allargada situada damunt de la riera, al peu d’una gran roca pintada amb el nom de la font. Està formada per una estructura rectangular disposada a mode de dipòsit, que es troba bastida amb maons i compta amb un broc metàl·lic encastat al mig del parament. L’aigua raja damunt de la roca natural de la zona, on s’ha format un petit canaló degut a l’acció de l’aigua. Aquesta es recull en una pica de pedra rectangular situada a la part inferior de l’estructura, damunt d’una petita plataforma de pedra. Al costat de la font hi ha un parell de bancs de pedra simples per seure. A escassa distància de la font, dins del cabal de la riera, hi ha el magnífic salt de la Pomereda.</span></span></span></p> | 08901-209 | Riera de Rupit | <p><span><span><span>Antigament, en el lloc on es situa la font, hi havia un molí. Aquest apareix mencionat en un capbreu del segle XIV on Guilleuma, dona de Bernat Caules de Rupit, declara tenir un molí a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit), anomenat molí de la Pomereda. Tenia edificis, bassa i resclosa. Probablement el salt de la Pomereda, que està situat a escassos metres de distància de la font, era utilitzat per portar l’aigua tant al molí de la Pomereda com al de Sallent, que estaven situats aigües avall.</span></span></span></p> | 42.0199200,2.4690100 | 456038 | 4652124 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89327-img5976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89327-img5977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89327-img5979.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89327-img5983.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està integrada dins de l’itinerari que va de Rupit al salt del Sallent, degudament senyalitzat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89328 | Font de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-magdalena-2 | XX | <p><span><span><span>Font aïllada situada a l’extrem de migdia de l’esplanada de Santa Magdalena, al costat del seu accés. Està formada per un llarg banc corregut de pedra ben escairada, disposat en quart de cercle. Presenta un respatller de pedra central, que permet asseure’s a les dues bandes. Presenta l’any 1994 gravat a l’extrem de migdia, on també s’ubica la font pròpiament dita. Consta d’una pica de pedra rectangular, situada als peus d’una gran llosa de pedra encastada al banc. A la part inferior d’aquesta llosa s’encasta el broc per on brolla l’aigua, fet de pedra i amb un tub de PVC a l’interior. Sota la pica s’observa el mecanisme per fer funcionar la font, que presenta una aixeta metàl·lica de botó per accionar-la.</span></span></span></p> | 08901-210 | Turó de Santa Magdalena | 42.0222300,2.4660400 | 455794 | 4652382 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89328-img5125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89328-img5127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89328-img5128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89328-img5131.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 89329 | Font de l'Avellaneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaneda | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 394.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2017). <em>Cabrerés, Collsacabra i Llancers. 50 itineraris d’aventura i patrimoni</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 148.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Font aïllada situada al marge de migdia del camí a Sant Joan de Fàbregues, prop del mas els Solans i a uns 100 metres a ponent del corriol que puja al mirador dels Bassis. La font emana del marge rocós de la zona, que presenta un mur bastit amb lloses de pedra adossat. Presenta un broc de ferro encastat a la part inferior de l’estructura i del marge, que vessa a l’interior d’una pica rectangular delimitada amb dos bancs de pedra simples adossats al marge. L’aigua sobrant de la pica es recull dins d’un canal de pedra de planta rectangular, que desaigua cap a la banda de llevant.</span></span></span></p> | 08901-211 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues | <p>Cap als anys 80 del segle XX, durant la rehabilitació del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, la font original fou desdoblada en dues, ben arranjades i situades al peu de la carretera.</p> | 42.0180200,2.4633900 | 455572 | 4651916 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5239.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89330 | Fonts de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-de-la-guitarra | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 500.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt de dues fonts situades al marge de llevant del torrent Mal, en una esplanada ombrejada sota la finca de La Fontana. S’hi accedeix mitjançant un camí paral·lel al torrent, que neix a l’encreument del camí de La Fontana amb el torrent. L’espai està delimitat entre el camí i el torrent, i està distribuït en dos nivells. Al nivell superior hi ha una sèrie de taules amb bancs de pedra per l’esbarjo i, destaca, un banc corregut de pedra adossat al marge del camí. En el nivell inferior, al que s’accedeix mitjançant unes escales de pedra, s’hi ubiquen les dues fonts. Ambdues estan delimitades per bancs correguts de pedra que, al mateix temps, delimiten també l’espai. La font més petita brolla als peus d’una roca mitjançant un forat. L’aigua cau dins d’una pica de pedra quadrada situada al nivell del sòl. L’altre font, de dimensions més grans, està formada per una estructura rectangular bastida amb carreus de pedra ben escairats i rematada amb una coberta de dues aigües amb el carener motllurat. L’aigua brolla mitjançant un tub de ferro encastat a la part inferior de l’estructura i cau a l’interior d’una pica quadrada situada al nivell del sòl. Pel que fa a la riera, cal dir que s’hi ubiquen una successió de basses de planta irregular allargassada, que estan delimitades amb murs de pedra. A l’extrem de tramuntana de l’esplanada, el torrent està canalitzat. L’entorn de les fonts és ombrívol, enmig d'un bosc de faigs, roures, trèmols i pins.</span></span></span></p> | 08901-212 | Torrent Mal | <p><span><span><span>La font de la Guitarra forma part de la propietat de La Fontana, que està situada al pla de Corriol, damunt de la font. A principis del segle XX, la família Fontana de Barcelona, que estiuejava a la seva casa de Pruit, va condicionar la zona on es troben les fonts, habilitant les basses naturals per al bany. Uns anys més tard van instal·lar les taules de pedra sota l’ombra del platanar, per fer berenars. </span></span></span></p> | 42.0347600,2.4696600 | 456102 | 4653772 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89330-img5573.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89330-img5578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89330-img5588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89330-img5606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89330-img5604.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A uns 70 metres al nord, en el mateix torrent, hi ha una caseta de planta rectangular amb teulada de dos vessants, que compta amb obertures emmarcades amb maons.La font està integrada dins de l’itinerari de les fonts de Rupit, degudament senyalitzat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89331 | Font del torrent Mal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-mal-0 | XX | <p><span><span><span>Font aïllada situada al marge de llevant del torrent Mal, sota la finca de La Fontana. S’hi accedeix mitjançant un camí paral·lel al torrent, que neix a l’encreument del camí de La Fontana amb el torrent. S’ubica dins del cabal de la riera, al marge, i s’hi accedeix mitjançant unes escales de pedra que salven el desnivell existent entre el camí i el torrent. Està formada per una estructura de pedra irregular, coberta de molsa i amb un broc natural que desaigua al mateix torrent. Està rematada amb una llosa de pedra quadrada encastada al marge.</span></span></span></p> | 08901-213 | Torrent Mal | 42.0344300,2.4686800 | 456021 | 4653735 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89331-img5541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89331-img5543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89331-img5548.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 89510 | Aplec de Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-joan-de-fabregues-0 | <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Aplec de Sant Joan de Fàbregues es celebra anualment el dia 24 de juny, diada de Sant Joan Baptista. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Sant Joan de Fàbregues i una arrossada popular. En l’actualitat està organitzat per l’ajuntament de Rupit i Pruit. </span></span></span></p> | 08901-214 | Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p><span><span><span>Temps enrera, l’aplec estava organitzat pel Centre Cultural i Parroquial de Rupit i els assistents es duien el dinar de casa seva.</span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89510-img6172.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89511 | Festa de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-magdalena | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Festa de Santa Magdalena es celebra anualment el dissabte més proper a la diada de la santa, el 22 de juliol. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Santa Magdalena de Rupit, seguida de coca i xocolata per a tothom. La festa està organitzada per l’ajuntament.</span></span></span></p> | 08901-215 | Santa Magdalena - Rupit | <p><span><span><span>Antigament, mitja hora després de la sortida del sol del dia 22, es celebrava una missa cantada i, a la tarda, completes. També s’hi feia una pregària el dilluns de l’aplec de Montdois, quan la comitiva tornava del santuari cap a Rupit (Banús, 1986: 75). L'aplec havia estat organitzat per l’associació Amics de Rupit, entitat que promogué la restauració de l’ermita als anys 70 del segle XX. Més recentment, aquest acte es va reconvertir en l’actual festa.</span></span></span></p> | 42.0101900,2.4680000 | 455948 | 4651044 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89511-santa-magadalena.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89512 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-3 | <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Festa de Sant Isidre es celebra anualment el 15 de maig, diada de Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’església de Sant Andreu de Pruit, seguida d’un dinar de germanor a l’Espai Joan Font de Rupit. Aquesta festa està organitzada pels veïns de Pruit.</span></span></span></p> | 08901-216 | Plaça de l'Església - Pruit | 42.0424200,2.4555800 | 454942 | 4654629 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89512-sant-isidre.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89513 | Festa del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-carme | <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Festa del Carme es celebra anualment el diumenge més proper al 16 de juliol, diada de la Mare de Déu del Carme. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’església de Sant Andreu de Pruit, seguida d’un berenar (coca i xocolata) pels assitents. Aquesta festa està organitzada pels veïns de Pruit.</span></span></span></p> | 08901-217 | Plaça de l'Església - Pruit | 42.0424200,2.4555800 | 454942 | 4654629 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89513-img6791.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89514 | Aplec de la Mare de Déu del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-del-roure | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 1090.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980-1985). <em>Costumari català: el curs de l’any</em>. Barcelona: Salvat Editores, vol. I, p. 691-693, 956; vol. IV, p. 567, 569; vol. V, p. 36-38. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any VI, núm. 23, p. 4-6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (1999). “Dins la pau del Collsacabra. D’un temps, d’un país”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 41, p. 10-12.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). “Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 9-19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>L’Aplec de la Mare de Déu del Roure es celebra anualment el dia 8 de setembre, dia en el que es commemora el Naixement de la Mare de Déu i diada de les Marededéu trobades. Els actes es realitzen en el pedró dedicat a la verge, que està situat entre les masies del Bac i les Viles de Pruit. Consisteixen en el res del rosari, el cant dels goigs dedicats a la Mare de Déu del Roure i un berenar. En l’actualitat està organitzat per iniciativa popular dels veïns i veïnes de Rupit i Pruit. </span></span></span></p> | 08901-218 | Carretera C-153, km. 27 - Pruit | <p><span><span><span>A finals del segle XIX, l'aplec de la Mare de Déu del Roure de Pruit era un acte molt concorregut per la gent del Collsacabra, Guilleries, Vall d'Hostoles i la Plana de Vic, gràcies en part a la presencia del poeta mossèn Jacint Verdaguer, que passava temporades a la masia del Bac del Collsacabra, propietaris del pedró. Un dels actes més tradicionals era el ball del Tortell. Cinc parelles de la parròquia ballaven al voltant del roure que albergava la capelleta amb la imatge de la verge. Els nois portaven penjat del coll un tortell a l’esquena, beneit en iniciar la dansa i cuit el dia anterior en el forn d'una de les masies de Pruit. Acabat el ball, dels tortells se'n feien talls que eren repartits entre els assistents a l'aplec. </span></span></span></p> | 42.0430400,2.4335900 | 453123 | 4654710 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89514-img7181.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89515 | Retaule de Sant Miquel de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-miquel-de-rupit | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 55-56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS, Miquel; TRUJOLS, Antoni (2007). <em>Parròquia de Sant Miquel de Rupit</em>. Tríptic informatiu [inèdit].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2017). <em>Expedient de declaració de Sant Miquel de Rupit (Rupit i Pruit) com a Bé Cultural d’Interès Local</em>. Barcelona: Oficina de Patrimoni Cultural, Àrea de Cultura, Diputació de Barcelona [Inèdit], p. 13-14.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 129.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TRUJOLS I ROSELL, Antoni (1998). “El retaule de l’església parroquial de Sant Miquel de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 38, p. 7.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 82-83.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Retaule de composició mixta, daurat i policromat, que consta d’un bancal o predel·la de pedra i una composició reticulada de fusta estructurada en dos cossos horitzontals separats amb entaulaments arquitectònics i tres carrers verticals delimitats amb columnes salomòniques. Està coronat amb una semicúpula apetxinada pintada i envoltada de querubins esculpits. La predel·la està formada per un banc marmolat que sosté tres compartiments dividits en dues escenes de la Passió de Crist esculpides, el Prendiment i la Flagel·lació, centrades per una imatge de Sant Joan Evangelista amb l’àliga, el seu símbol del Tetramorf. El carrer central, força més gran que els laterals, presenta dos compartiments superposats. A l’inferior hi ha una imatge de Sant Miquel Arcàngel mentre que al superior hi ha la Crucifixió rematada amb un coronament volutat centrat pel Sagrat Cor. Els carrers laterals estan formats amb els </span><span lang='CA'>quatre plafons originals dedicats a Sant Esteve: l’enterrament del sant i el descobriment del seu cos incorrupte al carrer de ponent, i el sant predicant als Mestres de la llei i la seva lapidació al de llevant.</span></span></span></span></p> | 08901-219 | Carrer de l'Església, 3 - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquest retaule és obra dels escultors Brunet i Domènec Casamira de Ripoll, tot i que inicialment fou atribuït als germans Costa. La seva creació finalitzà l’any 1633 i, durant 130 anys, va presidir l’església de Sant Esteve d’Olot fins a la seva substitució. Va ser adquirit per l’església de Sant Miquel de Rupit l’any 1828 per 450 lliures. Fou desmuntat i traslladat a bast de mules des d’Olot fins a Rupit, passant pel camí ral del Grau de Pruit. Un cop a Rupit, el retaule va ser adaptat a la seva nova ubicació: es van refer els sòcols del registre inferior, l’altar, la zona del sagrari i les imatges centrals. També es va refer el carrer central, amb les columnes que el separen dels quatre plafons laterals procedents del retaule original. Finalment va ser beneït a l’església de Sant Miquel el 26 de juny de 1830. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola (1936-39), </span>el retaule fou salvat de la crema de l’església, tot i que va ser parcialment destruït. Fou traslladat <span lang='CA'>a la casa museu Vilaró de Manlleu, retornant a l’església de Rupit acabada la guerra. El retaule fou reconstruït amb els quatre plafons principals, mentre que la imatgeria de la predel·la i el Calvari foren instal·lats en una de les capelles del creuer dedicada al Sant Crist.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1989, el retaule fou restaurat, desinsectant tot el conjunt. El 2014, amb ajuda de la Diputació de Barcelona, es va realitzar una restauració global reintegrant els elements malmesos. També es va completar el retaule amb la recuperació d’imatges i relleus que havien format part del retaule original, i que estaven dispersos en d’altres instal·lacions de l’església i en algunes cases del poble: el Calvari, els relleus de la coronació i la flagel·lació, la figura de Sant Joan Evangelista i diversos querubins (Cortés, 2017).</span></span></span></span></p> | 42.0237500,2.4651600 | 455722 | 4652552 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6548.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6546.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Brunet i Domènec Casamira | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89516 | Retaule de Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-joan-de-fabregues | <p><span><span><span>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 6.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 249.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLA, Josep (1977). <em>Un senyor de Barcelona</em>. Barcelona: Edicions Destino, p. 261.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Fragments d’un retaule procedent de l’església parroquial de Sant Joan de Fàbregues, custodiats i exposats al Museu Episcopal de Vic (número de registre MEV 3074, 45, 73). Es tracta de tres compartiments bastits amb la técnica de la pintura al tremp i oli sobre fusta, policromats, daurats i amb unes mesures d’111 cm de llargada per 62,5 cm d’amplada, 140 cm de llargada per 93 cm d’amplada i 108 com de llargada per 66 cm d’amplada respectivament. Aquests compartiments inclouen les representacions de Sant Joan Evangelista i Sant Joan Baptista en el compartiment principal, i Sant Joan Evangelista a l'illa de Patmos i el Baptisme de Crist en els compartiments laterals. Aquestes representacions combinen elements tardogòtics, com per exemple la monumentalitat de les figures de la taula principal sobre un fons daurat i estofat, amb elements de caire més renaixentista com la proporcionalitat de les figures sobre un fons paisatgístic en les taules laterals.</span></span></span></span></span></p> | 08901-220 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquestes taules foren pintades amb anterioritat a l'11 d'abril de l’any 1503, quan el pintor navarrès establert a Vic Joan Gascó contractà el desaparegut retaule major de l'església parroquial de Santa Maria de Vilanova de Sau. En el contracte d'aquesta obra s'especifica que el retaule havia d’estar enllestit seguint el model del retaule de Sant Joan de Fàbregues, que ja estava pintat. Es tracta del treball més antic conegut del pintor, establert a Vic a principis del segle XVI.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1882, l’excursionista i escriptor Artur Osona deixa constancia de la presencia del retaule a la sagristia de l’església de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, pels voltants de l’any 1893, mossèn Gudiol i el canonge Corbella trobaren el retaule en una quadra de la rectoria de Sant Joan de Fàbregues. Estava col·locat cap per avall i sostenia una pallissa que hi havia al fons de la quadra. </span>L’any 1898, el retaule ja consta registrat al Museu Episcopal de Vic.</span></span></span></span></p> | 42.0101900,2.4680000 | 455948 | 4651044 | 1503 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89516-compartiments-retaule-sant-joan-de-fabregues-0206043.jpg | Legal i física | Modern|Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Gascó | La imatge ha estat extreta de l'espai web del Museu Episcopal de Vic. | 94|95 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 89517 | Retaule de Sant Andreu de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-andreu-de-pruit | <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 249.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Fragment d’un retaule procedent de l’església de Sant Andreu de Pruit, custodiat i exposat al Museu Episcopal de Vic (número de registre MEV 72). Es tracta d’un dels compartiments del retaule dedicat a Sant Andreu, bastit amb la técnica de la pintura al tremp i oli sobre fusta, policromat, daurat i amb unes mesures de 170,5 cm de llargada per 103,5 cm d’amplada. Aquest compartiment inclou la representació del Calvari, amb Jesús crucificat i acompanyat per les figures de Maria, Sant Joan i Maria Magdalena, agenollada als peus de la creu. </span><span lang='ES-TRAD'>Les figures es presenten estilitzades i el disseny de l'escena és el resultat de la combinació de dues xilografies d'Albrecht Dürer, d'on provenen el vol del perizoni de Crist o la contradicció entre l'expressió facial i la posició de les mans de Sant Joan. </span></span></span></span></span></p> | 08901-221 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>El pintor navarrès instal·lat a Vic Joan Gascó va contractar l’abril de 1521 un conjunt de taules dedicades a sant Andreu i coronades amb l’escena del Calvari. La resta del retaule comptava amb una taula central amb la figura del sant i, al seu voltant, quatre escenes més: la predicació de Sant Andreu, el seu judici, el seu martiri i un dels seus miracles, a més de la predel·la i les polseres. En el contracte s'especificava que Jesús Crucificat havia d’anar acompanyat de les figures de Maria, Joan i la Magdalena.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra s’atribueix també al fill d’en Joan Gascó, Perot, donat que l’encàrrec es realitzà en els darrers anys de la vida del pintor, quan Perot ja tenia una responsabilitat destacada dins del taller familiar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La peça va ingresar al Museu Episcopal de Vic l’any 1893.</span></span></span></p> | 42.0424200,2.4555800 | 454942 | 4654629 | 1521 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89517-compartiment-retaule-sant-andreu-de-pruit-mev720311-copia.jpg | Legal i física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan i Perot Gascó | La imatge ha estat extreta de l'espai web Goigs i devocions populars. | 95 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 89518 | Carrossa fúnebre de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrossa-funebre-de-rupit | <p>Font: Joan Marsal [Entrevista: 07-06-2021].</p> | XX | Ha estat recentment restaurat. | <p><span><span><span>Antiga carrossa de tracció animal destinada al transport funerari, del tipus cotxe aranya. Estava tirada per un cavall, amb dues grans rodes i un únic eix de ferro. <span>Presenta una</span><span lang='ES-TRAD'> plataforma allargada per al transport del fèretre, amb les corretges de cuir. Compta amb una estructura de ferro anclada als extrems de la plataforma, que està rematada amb una creu llatina i que anava coberta amb una tela a mode de capota. Alhora, en els laterals de la plataforma, hi ha quatre aplics per a la il·luminació amb espelmes. A la part davantera hi ha la banqueta on seia el conductor, amb els estreps de ferro, mentre que a la posterior hi ha pintat l’escut de Rupit. El vehicle és bastit amb fusta lacada de color negre, amb els elements decoratius de color groc i els accessoris de ferro forjat i cuir. </span></span></span></span></p> | 08901-222 | Carretera C-153, km. 31,3 - Rupit | <p>Aquesta carrossa fou construïda l'any 1952 pels rupitencs Joaquim Marsal i Pere Rovira, ferrer de can Rovira. La seva construcció respon al fet que aquest mateix any va entrar en funcionament el cementiri actual, situat als afores del poble. La carrossa anava tirada per un cavall i transportava tant les despulles dels difunts de Rupit com de la resta de masies i cases del terme. <span><span><span>La carrossa fou restaurada l’any 2019.</span></span></span></p> | 42.0319700,2.4630500 | 455553 | 4653465 | 1952 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6661.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6677.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6679.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joaquim Marsal i Pere Rovira | 119|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 89519 | Col·lecció de Rupit al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-rupit-al-museu-episcopal-de-vic | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 64, 72, 76, 79, 84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 242-245.</span></span></span></span></p> | 2200 a.C.-s. XVI | <p><span><span><span>Col·lecció heterogènia de materials relacionats amb el terme municipal de Rupit i Pruit, que estan custodiats al Museu Episcopal de Vic (MEV). Presenta un seguit de materials procedents de jaciments arqueològics, així com destacables peces artístiques procedents d’alguns dels temples localitzats dins del terme municipal. Està formada per un braçalet de bronze fos i policromat, fragments de sílex, de petxina i de ceràmica procedents del jaciment arqueològic del Camp sa l’Arca (MEV 8437, 6522, 6521); una ascla i un gratador de sílex, així com diversos fragments de ceràmica, de la sitja de Rajols (núm. registre MEV 7013, 7015, 7014), fragments de ceràmica del jaciment de la sepultura de Casadevall (MEV 10972), cinc destrals de roca polida (MEV 4429, 4430, 4431, 4432, 4433) de procedència desconeguda, tres compartiments del retaule de l’església de Sant Joan de Fàbregues (MEV 73, 45, 3074), datats l’any 1503 i obra del mestre Joan Gascó, un dels compartiments del desaparegut retaule de Sant Andreu de Pruit (MEV 72), datat l’any 1521 i obra dels mestres Joan i Perot Gascó, i un frontal d’altar procedent de l’església de Sant Llorenç Dosmunts (MEV 8).</span></span></span></p> | 08901-223 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span>Aquestes peces foren ingressades al Museu Episcopal de Vic entre els anys 1893 i 1929. La majoria s’obtingueren mitjançant donacions i compres, tot i que en d’altres aquest concepte no està especificat.</span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89519-img2585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89519-compartiment-retaule-sant-andreu-de-pruit-mev720311-copia.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Renaixement|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|93|95|78 | 53 | 2.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89522 | Col·lecció d'art de l'ajuntament de Rupit i Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-de-rupit-i-pruit | XIX-XX | <p><span><span><span>Col·lecció heterogènia de peces artístiques situada dins de l'ajuntament de la vila. Està formada per diversos quadres de temàtica paisatgística, amb la tècnica de l'oli sobre tela, que representen principalment espais del nucli urbà, carrers i altres indrets del terme municipal, com per exemple el nucli urbà de Pruit, entre d’altres. Un dels aspectes destacables d’aquesta col·lecció són els vitralls de la sala de plens, així com el mobiliari que la vesteix (taula de fusta amb la representació en metall del terme de Rupit, cadires amb l’escut de la vila, trompeta de l’agutzil, plat d’aram amb l’escut de la vila). Altres elements destacables de la col·lecció són una filadora de fusta, una campana commemorativa de l’agermanament amb el poble francès de Tournemire, un document de l’atorgament de la medalla de bronze al mèrit cultural per la conservació dels edificis i la restauració dels monuments del 1974 i diverses fotografies antigues d’alguns indrets del nucli urbà de Rupit, així com dels gegants entre d’altres.</span></span></span></p> | 08901-225 | Plaça Major, 6 - Rupit | <p><span><span><span>La majoria de peces que integren aquesta col·lecció estan datades al segle XX. Pel que fa als olis, destaquen les obres de Josep Mas Pou, de l’Escola Paisatgística d’Olot, Antoni Comerma, pintor i dibuixant format a la Llotja de Barcelona, o Miquel Banús, originari de Rupit, entre d’altres. Algunes de les peces pertanyen a la primera edició del Concurs de Pintura Ràpida celebrat l’any 2015.</span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89522-img5821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89522-img5832.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89522-img5843.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89524 | Rectoria de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-pruit | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ <span lang='CA'><span>Núm. identificació U00.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici cantoner de planta rectangular, adossat a la façana de llevant de l’església de Sant Andreu de Pruit. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de teula àrab i cairons disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta un portal d’accés d’arc de mig punt emmarcat amb pedra, amb l’any 1895 en relleu a la part superior. S’hi accedeix mitjançant unes escales de pedra delimitades amb baranes d’obra i rematades amb cairons. A banda i banda del portal hi ha dues petites finestres quadrades emmarcades amb carreus de pedra. Al pis, damunt del portal, hi ha una gran obertura d’arc rebaixat amb l’emmarcament arrebossat. Als seus costats hi ha dues finestres balconeres d’obertura rectangular, amb els emmarcaments arrebossats també. Destaca la finestra rectangular de l’extrem de ponent del parament. Està bastida amb carreus de pedra, protegida amb una reixa de ferro i amb la llinda plana gravada amb la inscripció “ A·2·SETEMBRE·1703”, i decorada amb una petita creu patent encerclada. La resta d’obertures de la construcció (façanes de llevant i tramuntana) són rectangulars, amb els emmarcaments bastits en pedra a la planta baixa i arrebossats als pisos superiors. En l’actualitat, adossada a la façana de llevant, hi ha una terrassa de recent construcció situada a la planta baixa i bastida en pedra. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>La construcció presenta els paraments arrebossats, amb les cantoneres embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></p> | 08901-227 | Plaça de l’Església, 1 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'>A finals del segle XIX, en un intent de robatori a l’edifici, en “Traveria” de Rupit va assassinar un picapedrer i la majordoma. El van penjar a Vic poc temps després. La rectoria fou objecte d’una important rehabilitació datada entre els anys 2020 i 2021. </span></span></span></span></p> | 42.0423700,2.4557100 | 454953 | 4654624 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89524-img9107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89524-img9114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89524-img9116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89524-img9109.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89526 | Molí del Tornall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-tornall | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 25, 98, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 112, 395, 493.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 143, 177.</span></span></span></p> | XVI-XVII | Completament enrunat. | <p><span><span><span>Restes d’un antic tornall situat a la riba nord de la riera de Rupit, al costat del saltant de Sabaters i del gorg del Tornall, i a pocs metres de la font de la Pomereda. Les restes consisteixen en un petit contrafort alçat respecte el nivell de la riera, que està bastit en pedra disposada regularment i està ubicat sota una gran roca balmada del terreny natural de la zona.</span></span></span></p> | 08901-228 | Riera de Rupit - Saltant de la Pomereda o de Sabaters | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, els ferrers de Rupit anaven a esmolar les seves eines en aquest indret. El tornall constava d’un joc de moles utilitzades per esmolar eines de tall. Probablement es movien mitjançant una roda de paletes que s’activava amb una corretja preparada per enllaçar les politges. El recinte era tancat i només podien fer-ne ús els ferrers autoritzats.</span></span></span></p> | 42.0198800,2.4686700 | 456010 | 4652120 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89526-img6006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89526-img5998.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89526-img6003.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89527 | Molí d'en Patrones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-patrones | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 25, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 114, 395, 453, 460, 493.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 142-143, 177.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 69.</span></span></span></span></p> | XVII | Força enrunat. | <p><span><span><span>Restes d’un edifici aïllat força enrunat i cobert per l’abundant vegetació de ribera que cobreix la zona. Presenta una planta rectangular distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis. Tota la coberta està enrunada i es conserven dempeus algunes de les façanes, mentre que els murs que compartimentaven l’espai interior es troben majoritàriament aterrats. Es conserven diverses finestres d’obertura rectangular, algunes d’elles emmarcades amb carreus de pedra, un forn bastit amb una volta esfèrica de pedra ben desbastada i fornícula d’arc de mig punt adovellada i encastada en un dels murs perimetrals. També s’observen algunes bigues de fusta procedents tant de la coberta com del forjat del nivell superior. Adossada a la part posterior de la construcció hi ha una gran bassa de planta irregular i molta fondaria, que conserva el cup bastit amb carreus de pedra i l’entrada del carcabà. Els murs que la delimiten conserven restes del revestiment original que els impermeabilitzava, i també s’observa un tram del canal que l’alimentava. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars. Presenta petites reparacions efectuades amb maons i carreus de pedra a les cantonades. Cal destacar, a la riba de la riera, una resclosa bastida amb pedres de grans dimensions disposades a sardinell. A la part superior de la construcció, sota d’una gran roca de la zona, hi ha una petita balma obrada amb un petit mur bastit en pedra.</span></span></span></p> | 08901-229 | Riera de Rupit - Torrent dels Esclops | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, el molí d’en Patrones podria correspondre a l’antic molí d’en Arquinbau, que Segimon Torra va donar parcialment a Pere Roquer l’any 1501. L’any 1575, en un inventari del Roquer, apareix mencionat un molí fariner amb moles, rodet i banc bastit amb parets de pedra seca. Posteriorment, l’any 1617, en Joan Roquer (del mas Roquer) va establir de nou un molí fariner amb bassa, rec i resclosa a la riera de Sallent (antic nom amb el que es coneixia la riera de Rupit). Pel que sembla, al costat del molí va existir la masia d’en Patrones, la qual fou abandonada.</span></span></span></p> | 42.0178400,2.4706800 | 456175 | 4651892 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89527-img6013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89527-img6034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89527-img6042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89527-img6072.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89528 | Molí de Feliu Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-feliu-castellet | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 114, 390, 461.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 148-152, 177.</span></span></span></p> | XVI-XVII | Completament enrunat i cobert de vegetació. | <p><span><span><span>Restes d’una construcció aïllada i completament enrunada, coberta per l’abundant vegetació que cobreix la zona. S’observa una planta rectangular delimitada per quatre murs força aterrats i un possible accés.</span></span></span></p> | 08901-230 | Davallada - Pont de can Badaire | <p><span><span><span>L’any 1570, el baró del terme de Rupit i Fornils concedeix una llicència al moliner de Rupit Joan Castellet per traslladar i reedificar dos molins que tenia a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit), més amunt del pont de cal Badaire (probablement al Gorg Negre). L’any 1622, els moliners Feliu Castellet i el seu fill Joan declaren tenir dos molins (un draper i un fariner) a la riera de Sallent, al costat de la roca que es trobava per sota del pont de la vila (actualment conegut com el pont de can Badaire). Podien agafar l’aigua de la riera i fer-hi rescloses, basses i recs, tot i que el domini directe era de Jacob Soler, moliner de Rupit. L’any 1636, Feliu Castellet arrenda per un període de 28 anys tots dos molins al ferrer Joan Vila i Manyà. L’any 1638, aquests molins foren reparats per un mestre de molins de Manlleu i tres serradors de Rupit, donat els seu mal estat de conservació. Segons la bibliografia consultada, durant bona part del segle XVII, aquests molins varen ser arrendats per diverses famílies de Rupit. Finalment, l’any 1778, en un inventari de la casa que la vídua del moliner Francesc Castellet tenia sota la vila de Rupit, es tornen a esmentar dos molins fariners (un d’ells amb blanquejador) i un de draper amb tota la seva maquinària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XX, en aquest molí s’hi feien botons. El 18 d’octubre de l’any 1940 (festivitat de Sant Lluc), un fort aiguat va malmetre bona part dels molins que hi havia documentats a la vila de Rupit. La majoria ja no van tornar a funcionar mai més.</span></span></span></p> | 42.0224000,2.4647700 | 455689 | 4652402 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89528-img6638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89528-img6608.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89528-img6637.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: molí d’en Castellet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89529 | Molí de can Badaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-badaire | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 152-153, 177.</span></span></span></p> | XVI-XVII | Completament enrunat. | <p><span><span><span>Restes d’un antic edifici completament enrunat, situades al marge de ponent del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, al costat d’una petita balma formada en el marge de la roca on s’assenta la casa de cal Vicari. Presenta una planta més o menys rectangular distribuïda en dos espais, i amb els murs bastits en pedra de diverses mides disposada regularment. En un dels murs de llevant s’observen uns possibles contraforts, tot i que l’abundant vegetació que cobreix les restes no ho permet assegurar. Sota la balma es conserva una finestra rectangular bastida amb carreus de pedra i el pou del molí.</span></span></span></p> | 08901-231 | Davallada - Pont de can Badaire | <p><span><span><span>Aquest molí agafava l’aigua en una resclosa situada sota del pont Penjat (actualment regularitzada amb ciment), d’on sortia un rec que probablement arribava fins a cal Vicari, on hi hauria el cup i potser una bassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1570, el baró del terme de Rupit i Fornils concedeix una llicència al moliner de Rupit Joan Castellet per traslladar i reedificar dos molins que tenia a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit), més amunt del pont de can Badaire (probablement al Gorg Negre). L’any següent, Gaspar Sala li donava autorització per construïr un rec i un pou damunt de la roca que hi ha sobre del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, indicant probablement el trasllat de la ubicació dels molins des del gorg Negre fins al costat del pont de can Badaire. L’any 1617, en una venda efectuada pel moliner Feliu Castellet, es menciona el rec i la balma de roca situada damunt del camí. L’any 1754, en una compra realitzada pel moliner Francesc Castellet, es tornen a mencionar ambdós elements. Pel que sembla, durant la segona meitat del segle XX, el rec discorria elevat fins que arribava al molí. </span></span></span></p> | 42.0228000,2.4648800 | 455698 | 4652446 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89529-img6639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89529-img6641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89529-img6642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89529-img6644.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89530 | Molins del gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-del-gorg-negre | <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 153-155, 177.</span></span></span></p> | XIII-XVI | Només en resten diversos encaixos | <p><span><span><span>Restes de dos antics molins situades a la riba de llevant de la riera de Rupit, des del gorg Negre i fins al pont de can Badaire. Es tracta de diversos encaixos excavats a la roca natural del terreny i de la riera, relacionats amb les construccions que acompanyaven aquests molins. A la llera de llevant del gorg es documenten cinc encaixos rectangulars, petits i desgastats. Damunt seu s’inicia una línia de 24 encaixos quadrats d’uns 15 cm de costat, que marxa en direcció a migdia i que estan situats al marge de llevant de la riera, a mitja alçada. Uns metres més avall, i situats a la llera de llevant de la riera, hi ha una segona línia de forats quadrats i circulars de mida més petita, tot i que cal destacar també la presència de dos encaixos quadrats més grans que els anteriors (22 cm per 25 cm). És probable que aquestes restes corresponguin a uns possibles canals o recs disposats entre el gorg Negre i el pont de can Badaire. </span></span></span></p> | 08901-232 | Riera de Rupit-Gorg Negre | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, en aquest gorg hi havia hagut dos molins diferents. Les primeres referències documentals relacionades amb aquests molins apareixen en una venda efectuada per Arnau Saller a Guerau de Cardona l’any 1217. Posteriorment, en un capbreu datat l’any 1379, Raimon Casaça reconeix tenir un molí al gorg Negre. L’any 1569, en un establiment efectuat per Gabriel Felip al moliner de Rupit Joan Castellet, es menciona el rec del molí del gorg Negre. L’any següent, el baró del terme de Rupit i Fornils concedeix una llicència a Joan Castellet per traslladar i reedificar dos molins que tenia a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit), que probablement corresponguin als molins situats al Gorg Negre. L’any 1571, Gaspar Sala l’autoritzava a construïr un rec per les seves terres i fins a la roca que hi ha damunt del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, indicant probablement el trasllat de la ubicació dels dos molins des del gorg Negre fins al costat del pont de can Badaire. Així doncs, sembla que a finals del segle XVI els molins del gorg Negre deixaren de funcionar. Pel que fa als canals o recs, és força probable que continuessin per la riera fins a passar el pont de can Badaire, portant l’aigua d’aquesta manera al molí de Feliu Castellet.</span></span></span></p> | 42.0232100,2.4638200 | 455611 | 4652492 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89530-img6622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89530-img6628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89530-img6629.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89533 | Molí de Noufonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-noufonts | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 23, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 114, 372, 377, 461.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 160, 177.</span></span></span></p> | XVII | Només es conserven els encaixos. | <p><span><span><span>Restes relacionades amb un antic molí i consistents en una sèrie d’encaixos rectangulars excavats a la llera del torrent, en una zona adaptada com una possible resclosa situada a la banda de llevant del gual. Aquests encaixos o cunyeres no són gaire grans i es troben submergits dins de l’aigua del torrent.</span></span></span></p> | 08901-233 | Camí de la Riera-Torrent de la Lluca | <p><span><span><span>Tot i l’absència de referències documentals directes relacionades amb aquest molí, la bibliografia consultada el relaciona amb la utilització de les aigües que el molí vell de la Sala podia fer fins a l’Om de Pruit a principis del segle XVII.</span></span></span></p> | 42.0353400,2.4484000 | 454343 | 4653847 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89533-img7757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89533-img7753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89533-img7750.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89533-img7751.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: molí de les Viles, Pas Ample. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89534 | Font de l'Esparver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesparver | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Cobert d'abundant vegetació. Els abeuradors estan en desús. | <p><span><span><span>Font aïllada situada al bell mig d’un revolt de la carretera, en el marge de llevant de la via. La font pròpiament dita està formada per una boca de mina bastida amb pedra lligada amb morter, que compta amb una portella rectangular de ferro. A uns 10 metres a ponent de la font hi ha una filera formada per quatre abeuradors rectangulars de pedra, connectats entre sí mitjançant tubs de ferro. El de l’extrem de migdia és més petit que la resta i està disposat a una cota més baixa. Al costat dels abeuradors, al bell mig de la filera, s’observa un possible amuntegament de pedres i una tapa de ferro ubicada al sòl (probablement l’aigua arriba als abeuradors mitjançant una conducció soterrada que neix a la font). </span></span></span></p> | 08901-234 | Carretera C-153, km. 34,1 - Pruit | 42.0518700,2.4731100 | 456400 | 4655670 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89534-img8915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89534-img8918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89534-img8907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89534-img8910.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89535 | Creu del Pedró de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-de-pruit | XVII-XVIII | L'estructura està separada del sòcol que la sustenta. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Creu aïllada situada al peu del camí que porta del nucli urbà de Pruit a les masies de la Rovira i Renyins, a la banda de llevant del petit turó del Pedró. Està formada per un basament de pedra de planta quadrada, actualment separat del sòcol motllurat on s’assentava. Presenta un capitell de pedra motllurat amb collarí i una creu ferro anclada damunt del capitell. Aquesta creu és llatina i té els extrems dels braços apuntats. </span></span></span></span></p> | 08901-235 | Turonet del Pedró - Pruit | 42.0454500,2.4567000 | 455037 | 4654965 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89535-img9261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89535-img9140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89535-img9148.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89536 | Pedró de Sant Ferriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-ferriol | <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Sant Ferriol de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 57, p. 12-13.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391, 486.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32-33.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Pedró aïllat situat davant de la façana de tramuntana de can Violant, assentat damunt de la roca natural del terreny. Es tracta d’una petita construcció de planta quadrada, que integra una fornícula per la imatge i està coronada per una coberta piramidal carejada, rematada amb una creu grega de ferro ornamentada. La fornícula és d’arc de mig punt, està emblanquinada i s’obre a l’exterior mitjançant un arc bastit amb maons disposats a sardinell. Està protegida amb una reixa de ferro i en l’actualitat és buida. A l’interior hi ha una fotografia emmarcada de la imatge de Sant Ferriol que hi havia, i una rajola vidrada encastada al parament amb la següent inscripció: “És humil vostra capella / però més resplandent que el sol; / sigueu-nos sempre propici / gloriós sant FERRIOL. / Ens faltava un advocat / i hem posat els ulls en vós / Protegiu aquest veïnat, / FERRIOL, màrtir gloriós. 12-XI-78”. La construcció és bastida en pedra, mentre que la coberta està arrebossada.</span></span></span></p> | 08901-236 | Carrer de la Pedrera, 14 - Rupit | <p><span><span><span>Al començament de la guerra Civil espanyola, la imatge del pedró fou destruïda. Posteriorment, l’any 1978 el pedró fou restaurat i la imatge restituïda. Fou creada pel prevere J. Costa i estava feta en terracota. El text de la rajola, dues quartetes, fou escrit pel rupitenc Miquel Banús. L’any 1981 també es van compondre unes cobles en honor a Sant Ferriol.</span></span></span></p> | 42.0265300,2.4677900 | 455942 | 4652859 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89536-img6707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89536-img4541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89536-img6709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89536-img6711.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89538 | Cobles a Sant Ferriol de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-a-sant-ferriol-de-rupit | <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Sant Ferriol de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 57, p. 13.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>“De lladres ser capità / volíeu arribar vós / i el Senyor va conquistar / vostre cor tant generós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ara us heu determinat / a corregir passats errors: / Sigueu el nostre advocat / Sant Ferriol, màrtir gloriós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La sang donàreu per Ell, / el millor dels grans tresors / i enamorat del Diví Anyell / fóreu l’home més ditxós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui aquest veïnat / demana vostres favors: / Sigueu el nostre advocat / Sant Ferriol, màrtir gloriós”.</span></span></span></p> | 08901-237 | Carrer de la Pedrera, 14 - Rupit | <p><span><span><span>Aquestes cobles es van compondre l’any 1981. La música és de Jaume Ayats, membre del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, i la lletra del rupitenc Miquel Banús</span></span></span></p> | 42.0265300,2.4677900 | 455942 | 4652859 | 1981 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89538-cobles-st-ferriol.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Ayats i Miquel Banús | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89539 | Pedró de la Mare de Déu del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-la-mare-de-deu-del-roure | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 1090.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980-1985). <em>Costumari català: el curs de l’any</em>. Barcelona: Salvat Editores, vol. V, p. 36-38. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any VI, núm. 23, p. 4-6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (1995). “Un monòlit a mossèn Cinto Verdaguer al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XVI, núm. 34, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (1999). “Dins la pau del Collsacabra. D’un temps, d’un país”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 41, p. 10-12.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 366, 486.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 76-77.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32-33.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Pedró aïllat situat al marge de llevant de la carretera, en una petita esplanada i a l’ombra d’un gran roure. Està format per un basament en forma de pilar, rematat amb una repisa de pedra plana on s’assenta la capelleta. Es tracta d’una fornícula d’arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell, protegida amb una reixa de ferro i rematada amb una teuladeta de dues vessants bastida amb dues lloses de pedra planes. A l’interior hi ha la imatge de la Mare de Déu amb el nen damunt d’una peanya de fusta. El basament presenta una rajola vidrada encastada amb la següent inscripció: “Verge del Roure, / de Pruit estel, / feunos-hi ploure / gràcies del cel. / Esteu Maria, / vora el camí / per ser la guia / del pelegrí / Mn. Jacint Verdaguer / 9-9-89”. Tota l’estructura està bastida amb pedra ben desbastada disposada en filades. Al costat del pedró, a l’altra banda del roure que l’ombreja, hi ha un monòlit de pedra amb una placa metàl·lica encastada amb la següent inscripció: “A Mn. Jacint Verdaguer / En recordança de les seves estades al Bac de Collsacabra en el 150è aniversari del seu naixement / Rupit i Pruit a 8-9-95”.</span></span></span></p> | 08901-238 | Carretera C-153, km. 27 - Pruit | <p><span><span><span>En origen, el pedró de la Mare de Déu del Roure consistia en una capelleta oberta en el tronc d’un roure que albergava la imatge de la verge al seu interior. Estava situat a l’antic camí que comunicava Cantonigròs amb Pruit i Rupit, força desdibuixat actualment. La primera referència documental d’aquest pedró la recull el folklorista català Joan Amades. Es tracta de la reproducció d’una estampa datada al segle XVIII. Segons sembla, la imatge fou trobada per un pastor dins la soca d’un roure i, per venerar-la, s’optà per obrir la capelleta en el tronc del mateix arbre. A finals del segle XIX, la devoció envers aquesta imatge s’incrementà gràcies a la participació del poeta mossèn Jacint Verdaguer en els actes relacionats amb aquest culte (el poeta s’hostatjava a la masia del Bac, propietaris del pedró, i participà en diverses ocasions de l’aplec que s’hi celebrava). Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, la imatge fou destruïda i la capelleta i el roure cosits a trets. Passada la guerra, el propietari del Bac va restaurar la capella i en restituí la imatge. Posteriorment, el roure s’assecà i morí, quedant la capelleta i l’aplec que s’hi celebrava sense efectes. L’any 1986 l’aplec es recuperà, el 1987 es construí l’actual pedró de la Mare de Déu del Roure en la seva ubicació actual i l’any 1989 s’hi afegí la rajola vidrada al basament. Finalment l’any 1995, en motiu del 150è aniversari del naixement de mossèn Jacint Verdaguer, es va erigir el monòlit de pedra amb la placa commemorativa.</span></span></span></p> | 42.0430400,2.4335800 | 453122 | 4654710 | 1987 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89539-img7182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89539-img7183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89539-img7186.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89539-img7191.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89540 | Pedró de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-santa-llucia | <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Santa Llúcia de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 58, p. 24-25.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 390, 486.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32-33.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>https://calamplerupit.cat/historia-rupit-calample-per-llegir/</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Pedró aïllat situat al final del camí de Santa Llúcia, davant de la casa del mateix nom i elevat respecte el nivell de circulació del carrer. S’hi accedeix mitjançant una rampa esglaonada delimitada amb cinc grans xiprers. El pedró està format per un pilar de secció troncopiramidal, rematat amb una fornícula d’arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell i protegida amb una reixa de ferro. A l’interior hi ha una placa de marbre gravada amb la imatge de la verge i dos àngels inclinats en senyal de reverència. La part superior del pedró està coberta d’heura, la qual cosa no permet apreciar la coberta, tot i que està rematada amb una creu grega patent de ferro. L’estructura està bastida amb pedra desbastada de la zona, disposada en filades.</span></span></span></p> | 08901-239 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | <p><span><span><span>Aquest pedró fou beneït i inaugurat el 13 de desembre de l’any 1963, diada de Santa Llúcia, juntament amb la casa del mateix nom, que està situada al seu costat. Aquest acte es considera el primer aplec que es celebrà en honor a la santa. L’estructura actual substituí el pedró antic, que es trobava en molt mal estat de conservació. De fet, de l’antic pedró només es conserva el sòcol i la creu de ferro. Antigament, per la diada de Santa Llúcia, les modistes de Rupit pujaven al pedró a resar el rosari i demanar-li que els conservés la vista. Després feien un berenar. Posteriorment, els aplecs consistiren en una missa matinera a l’església de Sant Miquel de Rupit i el res del rosari i la cantada dels goigs al pedró per la tarda. Després, a l’era de la casa, es feia una audició de sardanes i un berenar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al nom de Collsallosa, cal dir que era el topònim amb el que es coneixia aquesta zona de Rupit com a mínim des de finals del segle XVIII, un veïnat on encara es troba la casa de Collsallosa que li donava el nom.</span></span></span></p> | 42.0212600,2.4722300 | 456306 | 4652271 | 1963 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89540-img9634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89540-img9636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89540-img9641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89540-img9644.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: capella de Santa Llúcia de Collsallosa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89558 | Les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-baumes-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 528.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 406, 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 107-108.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Força enrunat i engolit per la vegetació existent. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Restes d'una masia aïllada i força enrunada de planta rectangular, completament engolida per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Està formada per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d’una i dues vessants i organitzats en planta baixa i pis. El volum situat a la banda de ponent està completament aterrat i presentava obertures rectangulars emmarcades amb pedra. L’altre volum, en canvi, resta dempeus i compta amb finestres rectangulars emmarcades amb maons i les llindes de fusta (al pis superior) i portals rectangulars bastits amb pedra desbastada i llindes de fusta (planta baixa). L'interior està força degradat i s’hi observa alguna reforma efectuada en els darrers temps en el pis superior. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma irregular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al costat de la construcció hi ha una antiga balma natural obrada amb murs bastits de pedra, que fou destinada a les tasques relacionades amb el bestiar.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-240 | Camí de la Donada - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El topònim amb el que es coneix l’edifici té el seu origen en unes balmes situades al costat de la casa. </span></span></span></span></span>L'edifici apareix mencionat en un capbreu de les propietats que el senyor Gilabert de Cruïlles tenia als castells de Rupit i Fornils, datat l'any 1374. Torna a aparèixer en un altre capbreu datat l'any 1379. <span lang='CA'><span><span><span>Des de la primera meitat del segle XV, la masia passà a ser propietat del mas de la Donada, situat a escassa distancia. A finals del segle XVI s’hi van fer obres importants, amb la presencia de mestres d’obra i manobres. </span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Més endavant, sabem que la masia quedaria inclosa en la mateixa finca del mas Sallent, juntament amb can Cames, el molí de Sallent, el Jonquer, la Donada i Barri. Finalment, t</span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>enim noticia que a finals del segle XVIII, segons la documentació estudiada per mossèn Antoni Pladevall datada l'any 1799, la construcció ja estava enrunada. En aquest sentit, cal dir que la construcció actual fou edificada damunt de les restes de l'edifici original.</span></span></span></span></span></p> | 42.0079100,2.4868800 | 457510 | 4650782 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89558-img0238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89558-img0236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89558-img0241.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: les Balmes. La construcció està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89564 | Masaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masaletes | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402, 460, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Completament enrunada. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Restes d'una masia aïllada força enrunada i coberta per l'abundant vegetació existent a la zona. S'observa una</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> planta rectangular, amb la coberta totalment esfondrada i els paraments mig enrunats. Estava distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta obertures rectangulars, emmarcades amb pedra desbastada i amb les llindes de fusta. També s'observa alguna reparació efectuada amb maons. L'interior està completament aterrat i engolit per la vegetació, tot i que s'observen restes de bigues de fusta probablement procedents dels forjats interiors o bé de la coberta.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i fang, i disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-241 | Camí de Paderneres - Rupit | <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. En aquest moment ja constava com a aterrat. Probablement, les runes actuals corresponguin a una rehabilitació efectuada en posterioritat a aquesta data. Tenim constància que la construcció fou abandonada entre els anys 1951 i 1955.</span></span></span></p> | 42.0078300,2.4680700 | 455952 | 4650782 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8055.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: mas Saleta, Massaletes, Casa Nova del mas Saleta, la Caseta del mas Saleta. La construcció està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89605 | Pont Penjat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-penjat | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U48.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS CASACUBERTA, Xavier (2013). “El pont penjat de Rupit. La història d’un testimoni”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 33, núm. 68, p. 24-28.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 12-13.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont aïllat situat a la banda de ponent de la vila de Rupit, entre el raval de les Eres i el carrer de la Barbacana. Es tracta d'un pont suspès damunt la riera de Rupit, format per una estructura de ferro i fusta. Presenta dos capponts de secció rectangular bastits amb pedra i ferro a cada extrem. Des d'aquestes estructures surten dos cables trenats metàl·lics subjectats amb uns grans tiradors a les ribes, que sostenen el tauler que permet la circulació de les persones. Aquest tauler està bastit amb llistons de fusta i està subjectat mitjançant uns tirants verticals de ferro que el connecten amb els cables. El tauler està delimitat amb una malla metàl·lica que li fa de barana i el passamà està format per un cable trenat de menors dimensions que els superiors.</p> <p> </p> | 08901-242 | Riera de Rupit - Rupit | <p>Aquest pont fou construït pels ferrers de la vila Francesc (que en aquell moment era l'alcalde) i Pere Rovira, el paleta Salvi Vila (i alguns manobres com en Pepet de can Meliton, en Gorgals...) i en Joaquim Marsal, de la Fonda Marsal. El disseny és obra d'en Pere Rovira. L'ajuntament es feu càrrec de la construcció dels pilars i de la fusta de l'estructura, mentre que del ferro se'n encarregà en Pere Rovira. Els cables procedeixen de can Riviere, al carrer Trafalgar de Barcelona, i els angles i el ferro rodó emprat, d'uns drapaires del carrer Sepúlveda de Barcelona. La fusta procedeix dels boscos de la zona de la Sala. Es va inaugurar pel mes de novembre de l'any 1945. L'any 1994, el pont fou reconstruït.</p> | 42.0247700,2.4650200 | 455711 | 4652665 | 1945 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89605-img3696.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89605-img3698.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89605-img5334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89605-img5339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89605-img4836.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pere Rovira | 119|98 | 49 | 1.5 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 89606 | Pont de l'Hostalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lhostalot | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 45-46, 113-114.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 143-144.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span>Pont aïllat que salva el desnivell del torrent del Grau, en el traçat de l’antic camí ral de Vic a Olot. Està format per un sol arc de mig punt assentat damunt de la llera de roca del torrent i bastit amb pedra desbastada de la zona de diverses mides, disposada de forma regular. La part superior o tauler presenta un paviment empedrat i està delimitat amb dues petites baranes de pedra amb la part superior regularitzada i una barana actual de ferro assentada al seu damunt. Els capponts són força més amples que l’estructura i es troben empedrats com la resta del camí.</span></span></span></p> | 08901-243 | Camí ral de Vic a Olot - Pruit | <p>Bibliogràficament, a aquest pont se li ha atribuït un origen romà o medieval del qual no hi ha constància feafent. En relació a l'estructura, les plataformes empedrades situades als extrems del pont servien com a espera dels traginers i el bestiar, donat que l'amplada del pont no permet la circulació de doble sentit. En origen, l'amplada del pont en el seu punt central degué ser del doble de l'actual, que és de 180 centímetres. Els rebaixos efectuats a la llera del torrent servien per minimitzar l'impacte de les riuades. Tot i això, l'estructura hagué de ser restaurada una o dues vegades com a mínim. Darrerament fou restaurat durant la intervenció efectuada en el camí ral de Vic a Olot (tram Rupit i Pruit-Vall d'en Bas) entre els anys 2009 i 2010.</p> | 42.0729700,2.4554500 | 454953 | 4658021 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89606-img8320.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89606-img8327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89606-img8326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89606-img8331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89606-img8333.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89607 | L'Agullola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lagullola | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (1979). “L’Agullola de Sant Joan de Fàbregas”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 2, p. 11. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (1982). “L’Agullola de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any III, núm. 11, p. 6-9.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 540.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 401.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 37-40.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 22-23.</span></span></span></span></span></p> | <p>Roca en forma de monòlit, separada de la cinglera i inclinada, que ha esdevingut un dels símbols identitaris de Rupit. Presenta una forma apuntada, està coberta de vegetació arbustiva (sobretot al cim i a la part inferior) i està coronada amb una creu llatina de ferro de color negre. Domina bona part del Collsacabra, la Selva, les Guilleries i les valls de Sau i de Susqueda, i és visible des de molts de la contrada.</p> | 08901-244 | Cinglera de l'Agullola - Rupit | <p>L'element apareix mencionat en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils datat l'any 1379. Apareix mencionat amb el nom de 'Roca d'Aguilera' o 'Guilera'. Posteriorment, l'any 1604 apareix escrit com 'la Guyola'. Aquestes referències poden ser conseqüència de la confusió que hi ha entre els noms derivats d'àguila i d'agulla. El nom de Mugró de Catalunya li fou donat pel rupitenc Miquel Banús.</p> | 42.0043800,2.4836500 | 457240 | 4650391 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-1017463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-img7590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-1017242.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: l'Agullola de Sant Joan, el Mugró de Catalunya. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 89608 | Riera de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT I ROMAGOSA, Joan (1998). “La riera de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 39, p. 22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. Torelló: Celblau, p. 22-29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 18-19, 38-39.</span></span></span></span></span></p> | <p>La riera de Rupit, afluent del riu Ter, està formada per un conjunt de petits rierols i torrents que s'originen a les zones elevades del puig de Rajols, puig del Bac, pla d'Aiats, serra de Mateus i els calms del coll de Pruit. Aquestes aigües s'unifiquen a partir dels paratges de la Lluca, la Sala i el molí Nou. Després salten pel pont dels Tres Ulls al molí del Soler, punt des d'on s'encalmen i van cap al molí d'en Marandes, recorrent el penyal on s'assenta la vila de Rupit per la banda de ponent. Des de la banda de migdia de la vila i fins al gorg de la Trapa (situat sota el salt de Sallent), la riera comporta un desnivell de més de 500 metres i un curs acongostat entre penyals definit per successius salts d'aigua, cascades i gorgs. En aquest tram és important la presència d'antics molins i rescloses entre d'altres elements. Passat el gorg, la riera travessa un tram boscós definit per una gran quantitat de petits salts d'aigua conegut com a Mitjans, per acabar desembocant a l'embassament de Susqueda.</p> <p>La riera es caracteritza per boscos de ribera amb una gran biodiversitat d'espècies: vernedes, freixenedes i algunes plantacions de pollancredes, entre d'altres (àlbers, saücs, avellaners...). En concret, les vernedes són Hàbitats d'Interès Comunitari prioritaris a Catalunya per la Unió Europea.</p> | 08901-245 | Terme municipal de Rupit i Pruit | 42.0190800,2.4701100 | 456129 | 4652030 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6120.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns trams de la riera estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89609 | Salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-sallent-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 99.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>382, 395, 493.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. Torelló: Celblau, p. 22-29.</span></span></span></span></span></p> | <p>Espectacular salt d'aigua o cascada d'uns 100 metres de caiguda vertical, que emana de la riera de Rupit i s'estimba per la cinglera (entre el cingle de Sant Joan de Fàbregues o de l'Agullola i els cingles de Castellet i Casadevall) formant el gorg de la Trapa o del Diable. Geològicament parlant, el salt es precipita des de la cinglera calcària, la meitat inferior de la qual és de travertí. És un dels símbols identitaris de la població de Rupit.</p> <p> </p> | 08901-246 | Riera de Rupit - Rupit | 42.0156000,2.4734700 | 456405 | 4651642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6293.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89610 | Castell de l'Envestida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lenvestida | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 48-49.</span></span></span></span></span></p> | <p>Turó encinglerat format per roques de grans dimensions, dibuixades per les fisures que caracteritzen aquesta formació rocosa. La seva disposició recorda el perfil d'un castell, tot i que no ha estat mai cap fortificació roquera ni hi ha cap acció antròpica a la zona. La part superior està formada per dues grans lloses de pedra, amb unes impressionants vistes de la cinglera i els seus contorns. El nom prové d'una llegenda relacionada amb una lluita entre les forces del bé i del mal.</p> <p><em>.</em></p> | 08901-247 | Solana de Pujolràs - Rupit | 42.0196200,2.4797900 | 456931 | 4652085 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-img6132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-1017467.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-1017138.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: castell de la Bastida. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89611 | Balma de can Pedretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-pedretes | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>390, 406, 457, 490.</span></span></span></span></p> | XIV-XVIII | Hi ha grafits a les parets. | <p>Antiga molera situada a l'interior d'una balma, sota de la penya on s'assenta la vila de Rupit i al marge del camí que porta al salt de Sallent, damunt la riera de Rupit. La balma presenta una planta allargassada i està distribuïda en dues cambres. Està coberta amb una visera i compta amb restes de murs bastits en pedra i situats a la part davantera. A l'interior s'observen perfectament les impromptes de les moles extretes, que estan disposades en filades i es situen tant a la paret del fons com al sostre de la balma en sí.</p> | 08901-248 | Camí de Rupit al salt de Sallent - Rupit | <p>Probablement, aquesta molera fou ocupada des de temps immemorials. Apareix mencionada en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils datat l'any 1379 com la 'roca de sa Molera'. Posteriorment, en un altre capbreu datat al segle XVIII, es menciona que estava habitada per uns masovers i que antigament era anomenada com la balma dels Pobres. Des d'aquesta molera s'extreien les moles utilitzades en els molins fariners de la riera de Rupit.</p> | 42.0235800,2.4671900 | 455890 | 4652532 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5932.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: roca de sa Molera, balma dels Pobres, molera de Rupit. | 119|94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89612 | Roure del Bac del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-bac-del-collsacabra | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Magnífic exemplar de roure (Quercus pubescens) de 18 metres d'alçada, amb 3,45 metres de volta de canó i una capçada mitjana de 27,5 metres. Presenta una capçada de grans dimensions, de forma arrodonida. Fou declarat Arbre Monumental l'any 1988, segons l'Ordre 1988.08.30 (DOGC 1042, 1988.09.12) amb el número 24.903.01.</p> | 08901-249 | Camí de la Riera - Pruit | 42.0439500,2.4347900 | 453223 | 4654810 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172170.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Cultural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: roure del pla del Call. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2151 | 5.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 89615 | Roure gros del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-colomer | <p>Exemplar de roure de grans dimensions (Quercus pubescens) situat al marge del camí, a poca distància al nord de la masia del Colomer. Presenta un tronc central dividit en tres grans brancades i una capçada mitjana d'uns 23 metres.</p> | 08901-250 | Camí del coll del Bac a Comajoan - Pruit | 42.0526300,2.4265800 | 452550 | 4655779 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8968.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 89616 | Mirador del salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-salt-de-sallent | XX | <p>Mirador excepcional situat a l'extrem de migdia del cingle, amb unes vistes excepcionals del salt de Sallent i del cingle de Fàbregues, amb l'Agullola de Rupit. Es tracta d'un espai delimitat amb una barana de ferro assentada damunt la pròpia roca del cingle. De fet, el nivell de circulació del mirador és també la pròpia roca del cingle. Al bell mig de l'espai hi ha una alzina de grans dimensions, amb bona part de les arrels en superfície.</p> | 08901-251 | Cingle de Pujolràs - Rupit | <p>El mirador fou construït l'any 1994 per l'ajuntament de Rupit i Pruit i la Diputació de Barcelona.</p> | 42.0148200,2.4752400 | 456551 | 4651555 | 1994 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-1017172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-img6289.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-img6300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-img6304.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 89617 | Mirador del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-soler | <p>Font: informació oral del sr. Xavier Montesinos [Entrevista: 05-05-2021].</p> | XX-XXI | <p>Esplèndid mirador situat damunt del dipòsit d'aigua de la població i amb unes vistes magnífiques tant de la vila de Rupit com de l'Agullola de Rupit i del pla de Fàbregues. El mirador s'ubica a la part superior del dipòsit, que està empedrada i condicionada amb un banc de fusta per seure. Hi ha un plafó metàl·lic que descriu l'Agullola i la seva llegenda. El dipòsit és de planta circular i està bastit amb pedra de la zona ben desbastada i de diverses mides, disposada en filades regulars. Compta amb obertures espitllerades bastides en pedra, tot i que tapiades. El mirador està delimitat amb una barana bastida amb el mateix tipus de pedra que el dipòsit i presenta un coronament ondulat amb la pedra disposada a sardinell.</p> | 08901-252 | Camí de Sau a Rupit - Rupit | <p>Entre els anys 1986 i 1987, després de diverses pluges molt fortes a la zona, una roca de grans dimensions va caure damunt la carretera d'accés a la vila de Rupit. Per ordre de l'alcalde, el bloc fou retirat de la via i, de mica en mica, s'anava esmicolant. De fet, un dels brigades municipals feia de picapedrer i fou l'encarregat d'anar treballant la pedra d'aquest bloc. Un cop tallada, aquesta pedra es va utilitzar per forrar el dipòsit d'aigua de la vila. Aquesta tasca és un reflex del tradicional i històric del domini del treball de la pedra per part dels picapedrers de la zona de Rupit.</p> | 42.0249500,2.4636600 | 455599 | 4652686 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89617-img5426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89617-img0130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89617-img0136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89617-img0151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89617-img0269.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.