Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53879 | Retaules de l'església de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaules-de-lesglesia-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p>BRUNELLS, I. (1999). Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Revista trimestral n. 19. desembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6. CASTELLANO, A.; VILA, J.M. (1995). Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Notícia històrica. Memòria 1990-1992. SPAL. Diputació de Barcelona. Barcelona: 144 i ss. GASOL, R.M. (1992). Informe de les pràctiques de restauració realitzades a l'església de Sant Quirze i Santa Julita, Muntanyola (Osona). 1 al 5 de juny de 2002. Inèdit. GASOL, R.M.; MARQUÈS, M.; PAYÀS, C. (1990). Informe dels sondeigs practicats en les pintures murals de les capelles de la Concepció i Sant Sebastià de l'església de Sant Quirze de Muntanyola. Novembre 1990. GONZÁLEZ, A. (1993). Restauración de la iglésia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola Objetivos y criterios a III Simposi sobre restauració monumental. Barcelona. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. JUNYENT, E. (1980). La ciutat de Vic i la seva Història. Ed. Curial. Documents de Cultura, 13. LOPEZ, A. (1993). Resultados de la investigación histórico-arqueológica en la iglesia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola a III Simposi sobre restauració monumental. Barcelona. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. MARTINELL, C. (1963). Arquitectura i escultura barroques a Catalunya. Barroc acadèmic (1731-1810). Monumenta Cataloniae, vol. XII. Barcelona Alpha. TRIADÓ, J.R. (1984). L'època del barroc s. XVII-XVIII. Història de l'art català. Vol. V. Barcelona. Ed. 62.</p> | XVII-XIX | <p>Els elements decoratius més significatius són els revestiments pictòrics dels murs (marbrejats amb pintures jaspiades) i els retaules, de fusta policromada i daurada, d'estil barroc i neoclàssic. El retaule major (St. Quirze i Sta. Julita), és el més significatiu, i d'estil barroc català de mitjan segle XVIII. Sobre un sòcol d'uns 30 cm., trobem el basament, el cos principal, amb columnes cilíndriques corínties (marbrejat negre i daurat) i una gran fornícula central. L'àtic és de silueta moguda i exuberant ornamentació. Els sants titulars són en fornícules, i la resta sobre mènsules flanquejades per columnes. Santa Julita vesteix capa i mantell, sosté la palma del martiri, un ganivet o espasa, i la serra de fuster. La mà esquerra reposa, protectora, sobre St. Quirze, que amb el braç dret sobre el pit sosté la creu, i amb l'altra mà, la palma. A la part central hi ha l'altar amb la graonada de base per al sagrari, una caixa curvilínia amb rocalles i volutes, i una porteta pintada amb dos àngels custodis. A l'interior, en daurat, trobem un arbre amb fulles estilitzades. El retaule de Sant Isidre, plateresc, té dos cossos sobre un alt basament, que conté l'altar. Dinamisme gràcies als ornaments naturalistes (figures, caps humans i d'àngels, animals i vegetals) i rocalles. En cada registre hi ha una fornícula amb les imatges, destacant St. Isidre que s'eleva al pis superior, per mitjà de la cúpula. A la dreta trobem Sant Francesc d'Assís, i Sant Antoni de Pàdua a l'esquerra, St. Jaume, St. Joan Baptista i St. Miquel arcàngel (recol·locat després de 1.984). Les imatges, típicament barroques i de gran realisme, semblen d'un taller local. En St. Isidre, la postura, posició de les extremitats i els plecs de la túnica inspiren moviment; amb cabell llarg i barbat, sosté a la dreta el bastó. El retaule de la Immaculada Concepció, típic del barroc evolucionat del XVIII, té 3 cossos on destaca la fornícula amb la Mare de Déu. Els cossos, amb plafons rectangulars, són daurats i amb decoracions vegetals estilitzades. El remat és un gran plafó emmarcat per pilastres i estriades i volutes, i un escut superior amb data 1797. La imatge de la Puríssima és l'única imatge original conservada, estilitzada i seguint el classicisme de final de segle. Elevada sobre l'esfera terrestre, amb expressió de recolliment, mirada baixa i mans unides al pit. El retaule de la capella del Santíssim (segle XIX), d'estructura simple, té basament, cos i àtic format per un frontó semicircular; de simplificació arquitectònica i ornamental. El cos superior d'influència neoclàssica de finals segle XVIII i inicis del XIX. El sagrari té el St. Crist a la creu, i els pedestals estan decorats amb iconografia en relleu relativa a la Passió. La talla del Sant Crist sembla l'original encarregada al mestre Pere Quadras el 1800, i la imatge dels Dolors és una escultura de concepció clàssica. El retaule del Roser, obra de Pere Quadras, amb una concepció arquitectònica i artística entre el barroc acadèmic i el triomf del neoclassicisme. Amb tres cossos, i de composició unitària, amb una gran fornícula central, de cànons clàssics. El frontó de l'àtic és triangular. La mesa de l'altar és un paral·lelepípede amb decoracions en relleu, i a cada extrem una pilastra de fust estriat. La Mare de Déu del Roser, va vestida amb túnica rosa, mantell blau amb sanefa perimètrica daurada i mantellina blanca que li cobreix el cap; el nen apareix seminu. Pel retaule de Sant Sebastià, el 1.750 es fa un pagament per a l'altar de Nostra Senyora de Gràcia, dit comunament ' de St. Sebastià'. Té la mateixa estructura que el Santíssim. La mesa fa al·lusió a l'arcàngel Rafael. Sobre dos pedestals i dos graons centrals hi ha St. Sebastià (i els desapareguts St. Antoni de Pàdua i St. Roc). Columnes de fust cilíndric i llis. Amb decoracions daurades amb fulles d'acant i volutes i un fris amb sanefes curvilínies. Hi ha marbrejats de tons marrons. Sant Sebastià està concebut amb un cert realisme.</p> | 08129-145 | Muntanyola | <p>Ens consta que al segle XVI l'església tenia 4 altars, l'altar major dedicat a Sant Quirze i Sta. Julita, amb l'ara, un retaule i el sagrari, a més d'altres ornaments (calzes, missals, creus, corones..). A partir del 1589 es documenta un altar sota l'advocació de la Mare de Déu del Roser (tenim documentada una cofradia el 1.593), el de Maria Magdalena (documentat el segle XIV) i un altre dedicat a Santa Maria, Sant Roc i Sant Sebastià. La configuració de l'església es completava amb el cor, situat en un pis elevat sobre el tram més occidental de la nau i la substitució al 1595 de l'antiga escala d'accés per una nova de cargol. La difusió i popularitat del culte del Roser a finals del segle XVI, va portar a la construcció d'una capella nova per donar rellevància al nou altar. Al contracte, que data cap al 1.575, es determinava que havia de tenir arcs doblers, torners i clau, i una espitllera per donar claror a l'interior. S'havia de deixar llesta per al culte, amb la pavimentació, l'emblanquinament de les parets i la col·locació de l'altar el dia de la Mare de Déu d'agost de 1576. A l'abril de 1578 els obrers fan efectiu el pagament. L'altar de Santa Maria, Sant Roc i Sant Sebastià, en el que es devia integrar l'antic benefici de Santa Maria, va ser instal·lat en la paret sud de l'església, enfront la capella nova. Coincidint amb aquestes reformes, es van fer una sèrie de millores com ara el repintat dels altars o la substitució de l'antiga paret del cementiri per una de nova. D'altra banda, el 1593 es va clausurar l'antiga porta del fossar, que en aquell moment comunicava amb la rectoria, que va ser substituïda, cap al 1593 per una altra de nova situada a nivell del cor. Amb la construcció de successives capelles laterals, al segle XVII, apareixen noves advocacions i nous cultes al llarg d'un període de desenvolupament de la pietat popular. A començament de segle XVIII, Vic i les poblacions properes tenen un important creixement demogràfic i menestral iniciat el segle anterior i interromput per la Guerra de Successió. Això implicà una important activitat constructiva, amb ampliació i reformes a molts edificis religiosos, com és el nostre cas. L'església fou totalment reconstruïda al 1727, sense que s'endevini cap element visible de l'església anterior. Formen part del conjunt la col·lecció de retaules dels tallers Real Gros de Vic, i també el retaule major fet per un mestre italià Lorenzo Mercanti el 1809. Els retaules del temple de Muntanyola avui conservats van ser realitzats entre el 1668 i el 1804. El més antic és el de Sant Isidre, encarregat a l'escultor de Vic Francesc Janer, el 2 de febrer de 1668. El 1762 es paguen 70 lliures per daurar el retaule i el 1798 es fa una taula per a l'altar. L'any 1767 es van pagar la quantitat de 50 lliures, a compte de les 600 que especificava el contracte, per un retaule a l'altar major. El 1776, es van donar 56 lliures, 1 sou i 3 diners per daurar-lo. Es desconeix el nom de l'escultor del retaule, però és ben probable que es tracti del mateix que va fer el retaule de la Concepció uns anys més tard, en Pere Antoni Soler, de Vic, atès que presenten característiques comunes tant formals, estilístiques com tècniques. L'any 1782, els administradors de la capella de la Concepció van encarregar la construcció d'un retaule a l'escultor de Vic, Pere Antoni Soler. El 1787 es parla de daurar i emblanquinar dit retaule. El 1797, Felip Basil, pintor i daurador de Vic, va ser contractat per daurar el retaule i pintar la capella de la Concepció. El 1800 es va construir la capella del Sant Crist, una administració sota l'advocació de la Mare de Déu dels Dolors. El 28 de desembre del mateix any es va encarregar a Pere Quadras, escultor de Vic, el retaule del Sant Crist, i al 1801 es va donar per acabat. Al 1801 els administradors de la confraria del Roser van contractar a Pere Quadras per fer el retaule. El 1804, el mateix escultor, va realitzar la construcció del retaule de Sant Sebastià.</p> | 41.8784200,2.1775200 | 431754 | 4636604 | varis | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53879-foto-08129-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53879-foto-08129-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53879-foto-08129-145-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Pere Quadras, Francesc Janer, Pere Antoni Soler i Felip Basil. | L'església original fou profundament reformada a la 1era. meitat del segle XVIII amb l'assessorament de l'escultor Josep Morató i Soler, membre del taller de la família Morató, un dels més prolífics del país. Inspirat en els models arquitectònics del segle XVII, de nau única amb capelles laterals. La construcció dels diferents retaules de l'església al llarg dels segles XVIII i XIX ha permès establir dues modalitats estilístiques segons l'evolució de la retaulística de l'Osona. Per una banda, la tradicional en retícula, com és el retaule de Sant Isidre, plenament barroc: distribució en retícula, columnes salomòniques, exuberància ornamental amb figures d'àngels i humanes, relleus, garlandes i motius vegetals diversos. Per una altra, els retaules del Santíssim Sagrament, del Roser i Sant Sebastià, construïts a inicis del segle XIX, amb un canvi estilístic amb tendència al classicisme: simplificació estructural, formal i decorativa, la fornícula central envaeix el cos superior i els elements arquitectònics en diferents plans aporten corporeïtat i produeixen un efecte de clar-obscur. Pel què fa a l'autoria dels retaules, les figures originals del retaule Major van ser fetes pels mateixos mestres que pocs anys més tard van fer les del retaule de la Concepció; és a dir, Pere Anton Soler (escultor) i Felip Basil (daurador i pintor). El retaule de la Immaculada Concepció va ser encarregat a Pere Anton Soler el 5 de maig de 1782 i s'acaba el 1797 ja que Felip Basil el va daurar i va pintar la capella on estava destinat. El retaule del Santíssim Sagrament, l'any 1800, les administradores de la capella del Sant Crist i de la Mare de Déu dels Dolors encarreguen a l'escultor de Vic Pere Quadras la realització d'un retaule amb la imatge d'un Sant Crist. El retaule de la Mare de Déu del Roser ( del qual es conserva el contracte) va ser encarregat al mateix autor per 450 lliures barcelonines el desembre de 1801. El 21 d'octubre de 1804 es va fer un contracte al mateix escultor per fer dos bustos amb les verges santa Llúcia i santa Bàrbara. Amb la mateixa data es va fer el contracte a l'escultor per la realització del retaule de Sant Sebastià pel preu de 395 lliures barcelonines. L'últim pagament a l'escultor va ser realitzat el 1813. El conjunt fou restaurat des del 1989 per la Diputació de Barcelona, i a finals del maig de 1998 es van iniciar les obres de restauració del retaule de Sant Sebastià i de l'altar del santíssim o capella fonda de l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita, subvencionat per la Diputació. La intervenció del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona al 1984 va comprovar que tots els paraments interiors estaven revestits d'una pintura mural llisa, feta al tremp de cola o a l'oli, sense elements figuratius ni cap altre motiu ornamental i els presents són figuratius, geomètrics o florals. Amb aquestes solucions decoratives s'intentava aconseguir sensació de riquesa a través de la imitació d'ordes arquitectònics i de materials nobles com el marbre i els jaspis de diferents colors. A Muntanyola els murs i les voltes de les capelles estaven profusament decorats amb una clara tendència a l'horror vacui, i la iconografia representada està relacionada amb l'advocació de cada capella. Tota la decoració mural de Muntanyola va anar desapareixent al llarg del segle XIX i XX sota diversos emblanquinats. L'església conserva una trona, situada a la part central del temple, adossada al pilar existent entre les capelles de Sant Isidre i la Mare de Déu del Roser. S'hi puja a través d'una escala amb barrots tornejats de fusta que parteix de l'espai de la capella del Roser. En planta té una forma d'octògon que s'encasta al pilar. Per la base forma un vèrtex agut i per sobre es cobreix amb un dosseret de fusta, mentre que les cares estan decorades amb panells en forma de rombe. | 96|98|99|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 41787 | Mas Terrillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-terrillo | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 198-199. | XIX-XX | Malgrat el nom faci referència a un mas o masia l'aparença actual de l'edifici l'allunya d'aquesta realitat. En l'actualitat el Mas Terrillo és un casal de cinc cossos perpendiculars a la façana principal, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Destaca principalment pels esgrafiats d'estil clàssic de la façana, realitzats entre els anys 1943-45. S'hi representen columnes jòniques, garlandes i hídries. La teulada és de doble vessant, amb aiguavessos a la façana principal i posterior. L'edifici presenta un cos adossat a l'est en planta baixa, així com una galeria porxada a l'alçada del primer pis. | 08029-34 | C/ Xaloc, 8 | De l'antic petit mas no en queda res. La propietat fou adquirida el 1860 per la família Pérez-Capdevila, i a mitjan segle XX es feu una gran reforma que en configurà l'aspecte actual, obra de l'aquitecte Agustí Borrell Sensat, executada entre els anys 1943-1945. El 1947 es construí la capella de Sant Marçal al costat de la casa, en commemoració del besavi Marcial que n'adquirí la propietat (1860). | 41.5225100,2.3960300 | 449608 | 4596939 | s. XX | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41787-foto-08029-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41787-foto-08029-34-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Agustí Borrell Sensat (reforma) | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 65212 | Pont de la Gatonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-gatonera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>El pont amida 2'6 m de llum, té parets de pedra i la volta de rajola. L'estrep esquerra s'aixeca sobre la roca natural. L'amplada interior del pont és de 2'25m. L'alçada de la volta respecte el torrent és de 2m. L'alçada de les baranes és de 85 cm i l'amplada de la part superior és de 3'5 m. Les baranes són de totxana arrebossada i el coronament presenta lloses de pedra. El paviment interior és de terra el que facilita el creixement de la vegetació. No té voreres ni cap sistema il·luminació. L'entorn és molt brut, presència de vegetació i plàstics a les voreres del torrent. La part posterior dels pisos de can Baixeres edificats al costat del torrent de totxana vista desmereix l'indret en que hi ha acàcies i hortes. Bon estat estructural. Canonada de serveis instal·lada al costat.</p> | 08246-145 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Les baranes són posteriors al pont.</p> | 41.9051200,2.2841000 | 440623 | 4639490 | p.1950 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65212-foto-08246-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aigües amunt hi ha el pont de Can Sacaire i la mina d'aigua de la Gatonera, mentre que torrent avall hi ha el pont del carrer Catalunya. El pont és d'ús exclusiu dels vianants i petits vehicles (bicicletes, motos, cotxes...)ja que una pedra situada a la banda que dona al carrer Catalunya impedeix el pas de vehicles més grossos. En caminar per sobre es percep la volta del pont. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65226 | Pou de can Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-sacaire | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Presenta bon estat de conservació si bé avui dia ja no se'n treu aigua. | <p>La caseta del pou té una alçada de 2'35m una amplada de 1'65m i una llargada de 1'65m. Les parets estan construïdes amb maons. Les teulades a dos vents és de maxambrat i pollant. La portella per on s'agafava l'aigua és de fusta, i té forma quadrada 1m alçada i 70 cm ample. La fondària del pou és d'uns 6m. L'entorn és força dolent en haver-hi a tocar el carrer Pirineu que no té voreres, presenta un alt índex de trànsit i a més hi ha una granja amb la consegüent emanació olors.</p> | 08246-159 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Pou construït per Joan Comas Surroca a la dècada dels anys 20 a fi d'agafar aigua per a ús dels residents a can Sacaire, on es rentava roba per a gent de Vic. A més de la carretera que porta al mas Roure i connecta amb la carretera de Saladeures davant mateix hi ha el vial que porta a la granja Natàlia i al barri de la creu del Cim. Els elements patrimonials més pròxims són el pont de can Sacaire i la mina d'aigua de la Gatonera.</p> | 41.9051600,2.2839900 | 440614 | 4639494 | p.1920 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 68266 | Pg. Marítim, 75 - Av. Salvador Casacuberta, 1-7- C/ Josep Carbonell i Gener, 59-61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-75-av-salvador-casacuberta-1-7-c-josep-carbonell-i-gener-59-61 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix que s'ha de mantenir el volum general, el jardí i les façanes. | Habitatge unifamiliar aïllat d'estil classicitzant, amb un cos central estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos i coberta de teules a dues vessants. A cada costat d'aquest cos central es disposen sengles cossos paral·lels de planta baixa, un pis i terrat pla transitable. I a cada costat d'aquests dos cossos es disposen sengles porxos amb terrassa. És a dir, el conjunt, vist des del carrer, ofereix una imatge de volums piramidals. A més, el cos central disposa d'un porxo semicircular situat a la façana principal, on es disposa la porta d'accés a l'interior de l'habitatge, decorada amb una llinda en forma de frontó triangular motllurat que sobresurt de la línia de façana. Els tres porxos (dos laterals i semicircular a la façana principal) disposen de columnes d'estil jònic, amb arquitrau senzill motllurat amb unes baranes de balustres clàssics construïdes amb matxons d'obra de reforç. També disposen d'una barana de les mateixes característiques les dues terrasses dels dos cossos laterals. Les cornises de la coberta a dues vessants del cos central estan decorades amb mènsules que imiten caps de bigues. També la cornisa situada sota de la barana de les terrasses disposa de caps de biga, com si es tractessin de permòdols decoratius. Les obertures no tenen cap tipus d'element decoratiu, llevat del frontó de la porta principal, descrita amb anterioritat. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill sense que s'observi cap tipus de decoració remarcable. | 08270-388 | Pg. Marítim, 75 - Av. Salvador Casacuberta, 1-7- c/ Josep Carbonell i Gener, 59-61 | 41.2263500,1.7888700 | 398490 | 4564592 | p. 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68266-foto-08270-388-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68266-foto-08270-388-2.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 99|98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68268 | Pg. Marítim, 77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-77 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera que s'ha de mantenir el volum general i les façanes; s'estudiarà una millor solució per al cos sortint del terrat. | Edifici aïllat d'estil colonial, estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb terrat pla transitable que disposa d'un cos central que s'alça un pis més. La planta de l'edifici és gairebé quadrada, i aquesta regularitat en planta es tradueix també en els elements projectats i decoratius de l'edifici. La façana principal, que la formen dos cossos laterals que sobresurten respecte un cos central, disposa d'una zona de porxo que ocupa tota l'amplada de la façana. Dit porxo està sustentat per dues parelles de columnes centrals i dues laterals, a més de dues columnes adossades a nivell de façana. Totes aquestes columnes són d'ordre toscà amb el seu corresponent èntasi al fust. Un arquitrau senzill suporta una balustrada de la terrassa del pis superior feta a base de balustres clàssics disposats entre matxons d'obra. Totes les obertures estan decorades amb uns emmarcaments motllurats que sobresurten de la línia de revestiment de façana; les llindes de les obertures de la planta pis adopten la forma de frontons triangulars amb força volada. La barana del terrat la conforma un arquitrau amb un fris aplacat de pedra rústica que destaca de les superfícies llises de les motllures. El cos central, de superfície molt reduïda, probablement conté el badalot del cos d'escala i alguna dependència més. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill, amb unes faixes verticals que imiten grans carreus amb només profundes juntes horitzontals, situades als angles dels tres cossos de la façana principal. A la resta de façanes també es disposen aquestes faixes verticals, més estretes, però. | 08270-390 | Pg. Marítim, 77 | 41.2259100,1.7884400 | 398454 | 4564543 | p. 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68268-foto-08270-390-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65211 | Pont de cal Teuler del mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-teuler-del-mas-mitja | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>El pont d'una sola arcada de punt rodó té una alçada de 75-80 cm respecte el curs del torrent, i una llum de 1'70 m. La llargada de la part antiga mesura 3'50 m, i la part ampliada és de 50 cm. No disposa de voreres ni cap sistema d'il·luminació. Es troba entre els camps de Benlloch i de la Farigoleta. L'entorn està brut de vegetació i arbres (noguer, soguer...) que ocupen la major part del torrent, que la majoria de vegades baixa sense aigua, el que dificulta veure'n les parets. L'acumulació de terra al torrent fa que sembli més baix del que realment és. La volta està feta amb maons massissos, mentre que s'emprà pedra del país a les parets laterals i frontals. La seva estructura es massissa, gràcies a l'ampliació de la solera a fi de facilitar el pas de vehicles.</p> | 08246-144 | La Serreta | <p>Es va construir per anar del mas Mitjà al Serrat de Calldetenes i a l'invers. Se sap que el pont havia disposat de baranes. L'any 1998 es va fer la solera i s'eixamplà el pont, per la façana que dóna a Calldetenes.</p> | 41.9193400,2.2778800 | 440120 | 4641073 | fi XIX | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65211-foto-08246-144-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés és fàcil ja que es pot fer des de la carretera que passa per darrera del Mas Mitjà. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 50047 | Casa del carrer de Santa Elisabet 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-elisabet-17 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industria</em>l. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges que presenta vagament una influència dels postulats modernistes. És una edificació entre mitgeres i en cantonada.</p> <p>Consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula àrab a dues vessants, limitada per una treballada cornisa - acroteri ceràmica i un capcer de perfil sinuós revestit de ceràmica vidrada de color verd i barana de ferro dibuixada. Aquesta part del coronament és la que deixa entreveure una certa influència modernista, especialment la barana que dona al carrer de les Travesseres. Les façanes estan estucades, i la principal es composa simètricament amb buits de proporció vertical tancats mitjançant persianes de fusta de llibret mòbil. La portalada queda emfasitzada per una balconada amb barana de barrots de fosa que aplega dues balconeres.</p> <p>Una fina imposta de doble filet i ceràmica a nivell de forjat reforça l'horitzontalitat (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-175 | Carrer de Santa Elisabet, 17 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal de Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer de Corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada (PANCORBO, 2006: 88). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. </span></span></span></span><span><span><span><span>És el cas de can Mayol, que entorn de 1920 fou transformada seguint més o menys la influència del corrent estètic del modernisme.</span></span></span></span></p> | 41.6091000,2.2876900 | 440648 | 4606622 | ca.1920 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50047-can-mayol-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50047-can-mayol-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50047-can-mayol-6.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can Mayol | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 89436 | Projector de cinema del Cafè-Teatre Orient | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-de-cinema-del-cafe-teatre-orient | <p><span><span><span><span><span>GORCHS, A. i REIXACH, R., Guerra i repressió al Lluçanès, vol. I, Ajuntament de Prats de Lluçanès: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019, p. 311-312.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SANZ, C., '</span></span></span>Marín i Orpheo Sincrònic S.A. (OSSA) Dues empreses fabricants de projectors de cinema, de les més importants de l’Estat espanyol, van néixer al Guinardó', <em>Revista El Pou</em>, núm. 6, desembre 2016, p. 8-9.<span><span><span> En línia: <a href='https://www.raco.cat/index.php/ELPOU/article/download/376011/469303/'>https://www.raco.cat/index.php/ELPOU/article/download/376011/469303/</a> [consulta: 29 de desembre de 2021].</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Wikipedia: 'Ossa (empresa)'. En línia: <a href='https://ca.wikipedia.org/wiki/Ossa_(empresa)'>https://ca.wikipedia.org/wiki/Ossa_(empresa)</a> [consulta: 29 de desembre de 2021].</span></span></span></p> <p> </p> | Segle XX | <p><span><span><span><span><span><span>A la cabina de projecció del </span>Cafè-Teatre Orient s'han conservat </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>diversos elements i aparells que eren utilitzats per al bon funcionament de la projecció de pel·lícules. L’element central de la cabina és el projector de cinema, un dispositiu optomecànic de la popular marca OSSA, model 60A. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest projector està format pel peu de suport de la maquinària que sustenta diversos elements necessaris per portar a terme la projecció: el motor, la font de llum i l'objectiu, les dues bobines que contenien la cinta, el sistema de ventilació i l'obturador. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Aquesta màquina projectava un raig de llum sobre els fotogrames (de manera regular, en intervals de centèsimes de segon). Una lent augmentava i invertia el raig de llum i projectava la imatge resultant a la pantalla.</span></span></span></span></span></span></p> | 08171-183 | Avinguda Pau Casals, 38. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p><span><span><span><span><span>Aquest projector de cinema es conserva actualment a l'antiga cabina de projecció de cinema </span></span><span><span>del Cafè-Teatre Orient. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Cafè-Teatre Orient va començar a funcionar l’any 1907 i fou un dels teatres de Prats, juntament amb Cal Raurell o el teatre Mundial. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir dels anys 30 es va condicionar el Cafè-Teatre Orient per fer-hi projeccions cinematogràfiques de manera regular. Durant la Guerra Civil s’hi van projectar documentals realitzats pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. S’han recollit testimonis que recorden que durant el conflicte es van seguir fent sessions de cinema els diumenges i els dijous. També fou habitual organitzar-hi actes benèfics per als soldats que es trobaven al front (entre els quals, sessions de cinema).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als anys 90 del segle XX l'Orient es va tancar per problemes d'humitat. Actualment l'edifici és de propietat municipal i hi està prevista una adequació i restauració de l'espai.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’ha conservat la cabina de projecció amb els diversos elements, tal i com va quedar després d’entrar en desús. Cal destacar-ne el projector de cinema, de la marca Ossa. Aquesta marca (OSSA: Orpheo Sincronic Sociedad Anónima) va ser fundada per la família Giró i es va mantenir en actiu entre els anys 1928 i 1982. Ossa van ser uns industrials molt destacats del període de postguerra, fabricaven projectors cinematogràfics, motocicletes i aparells com tocadiscos, altaveus o màquines de cosir, entre d'altres. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Pel que fa als projectors, Ossa va ser la primera marca a fabricar-ne de 35mm a l’estat espanyol. Els seus dissenys van adquirir gran popularitat i es van convertir en uns dels projectors més emprats a les sales de cinema. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0081600,2.0312100 | 419777 | 4651136 | ca. 1965 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89436-img20210615120915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89436-img20210615120901.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | 98 | 52 | 2.2 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60143 | Monument a la Rierada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-rierada | <p>ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria et alii (1987) 'Bibliografia '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 26, p. 333-335. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier; VILALTA, Jordi (1987) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 282-289. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987c) 'Aquella nit de fa 25 anys'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 26, p. 292-332. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XX | <p>Monòlit fet de formigó amb creu feta amb bigues de ferro a l'extrem superior erigit per a commemorar la tràgica rierada de 1962. A la part baixa del monòlit hi ha una placa on està gravada la següent llegenda: La/ solidaritat/ de tot/ Espanya/ va deixar / aquesta / memòria /a les/ víctimes/ de la/ rierada/ del 25 de/ Setembre/ de 1962.</p> | 08184-70 | Pont de la Pelleria, 08191-RUBÍ | <p>Als horts de l'Escardívol s'hi construí els anys 1920 un rengle de cases molt petites i cap a la dècada de 1950 s'hi edificà tota una barriada que va desaparèixer sencera la nit del 25 de setembre de 1962 (RUFÉ, 1985a). A més de les construccions inicials s'hi van sumar entre 1950 i 1960 moltes construccions de tipus barraca a la llera d'inundació de la riera. La nit del 25 de setembre la riera va assolir una potència aproximada de 1.750 metres cúbics per segon. L'aigua va arrossegar molta brutícia que es va encallar al pont del carrer Cadmo i quant les estructures van cedir, la fúria de l'aigua arrasà la barriada de l'Escardivol. Els càlculs més recents indiquen sobre els 600 morts els que va produir la rierada, encara que, com que hi havia molta gent no censada, no se sabrà mai amb total exactitud (VILALTA, 1987c). El monument va ser beneït pel bisbe Dr. Modrego (VILALTA, 1987c). En complir-se el 25 aniversari de la rierada es van fer tot un seguit d'activitats a Rubí, com publicacions, exposicions, etc. Un dels actes consistí en dipositar flors al monument (ARÍS, VILALTA, 1987)</p> | 41.4945500,2.0290100 | 418951 | 4594114 | ca. 1963 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60143-foto-08184-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60143-foto-08184-70-2.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Josep Maria Subirachs | 111|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60148 | Torre d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-1 | <p>Informació oral Sr. Pere Vallhonrat Guiu, abril 2001.</p> | XX | <p>Torre esvelta per distribució d'aigua, feta en totxo vist que es troba associada a una arcuació feta del mateix material. Presenta una secció circular amb una part més ampla a l'extrem superior. Presenta una línia de finestres rectangulars allargades amb cèrcol de totxo. Està rematada per una línia de merlets a l'extrem superior.</p> | 08184-75 | Darrera can Vallhonrat, 08191-RUBÍ | <p>Miquel Vallhonrat Brau, va edificar la torre quan va enderrocar l'antiga casa Vallhonrat i edificar l'actual. Es va construir per a elevar l'aigua d'un pou (Informació oral Sr. Pere Vallhonrat Guiu, abril 2001)</p> | 41.4918400,2.0319100 | 419190 | 4593811 | ca. 1950 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60148-foto-08184-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60148-foto-08184-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60148-foto-08184-75-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una de les poques torres d'aigua que encara resten al municipi. | 116|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 50024 | Casa de la Plaça de l'Oli 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-loli-5 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges que és representatiu de l'estil racionalista que es va imposar entorn de la dècada de 1930. </p> <p>És una edificació entre mitgeres que fa cantonada, de planta quadrangular i amb pati interior. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Les façanes són planes i estan coronades mitjançant un entaulament - barana massissa. La cantonada queda emfasitzada per sengles balcons correguts que contenen cinc obertures a la planta primera, i tres en la segona. L'element que singularitza l'edifici és precisament la cantonada arrodonida, que a la planta superior queda destacat per un volum d'un terç de cilindre rematat amb una decoració de bandes horitzontals que recorda l'art déco.</p> <p>L'edifici es va bastir sobre dues finques de l'antic parcel·lari medieval, i dels edificis anteriors se n'ha conservat una arcada, a l'interior de la planta baixa, en la mitgera del costat de ponent. És un arc de mig punt adovellat que probablement hauria format part d’una porxada. Cal relacionar-lo amb els arcs localitzats al carrer Elisabet, 3, i amb el que es troba també a la plaça dels Cabrits núm. 5 (Pancorbo et alii, 2006: 239).</p> | 08096-152 | Plaça de l'Oli, 5 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part de l’antic recinte murallat, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.</span></span></span></span></p> <p>És el cas d'aquest edifici en particular, que s'hauria construït de nou a la dècada de 1920 o 1940, en un estil racionalista. Segons dades del cadastre, la data de construcció seria el 1945. L'edifici, però, va conservar de manera puntual un arc interior a la planta baixa, corresponent a la construcció anterior, que es podria datar als segles XV-XVI. A la dècada de 1970 es va malmetre la façana de la planta baixa de la plaça de l'Oli. </p> <p>Sembla que antigament a la casa també li deien cal Miro, abreviatura d'Edelmiro (informació oral del Sr. Eustaqui Canals).</p> | 41.6085937,2.2877416 | 440652 | 4606565 | ca. 1945 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-5.jpg | Legal | Contemporani|Racionalisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can Meranges. | 98|120|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 44118 | Creu commemorativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-commemorativa | VILLAROYA FONT, J. (1988): Violència i repressió a la reraguarda catalana: 1936-1939. Universitat de Barcelona, Dept. Història Contemporània.Tesi Doctoral inèdita. | XX | Creu commemorativa per un afusellat en el marc de la repressió a la reraguarda. Es tracta d'una creu de ferro els extrems de la qual presenten una ornamentació vegetal. La creu es troba sobre una columna de ciment octogonal de 2 metres d'alçada, amb l'extrem cilíndric. La columna, al seu torn, reposa sobre una base quadrada de 0,7x0,7x0,5m. En una de les cares d'aquesta base, concretament a la que mira a la carretera, es troba una inscripció al·lusiva al personatge en memòria del qual s'erigí el monument. La inscripció, en 5 línies, resa: Manuel PEREZ DE OLAGUER FELIU / MURIO AQUÍ POR DIOS Y POR SU PATRIA / CAMINANTE: UNA PLEGARIA / POR SU DESCANSO ETERNO / 27-VII-1936 El mort, identificat confusament com a Feliu Pérez de Olaguer, era nascut a Manila, natural de Barcelona, mort a l'edat de 48 anys. La data de registre de la mort no es produí fins l'1 d'agost de 1940. | 08042-3 | Carretera BV-5107, km. 39.2 | 41.6974300,2.3399600 | 445079 | 4616394 | ca. 1940 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44118-foto-08042-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44118-foto-08042-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 50017 | Cases del carrer de Joan Prim, 50-54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-joan-prim-50-54 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Conjunt de tres cases unifamiliars de principis del segle XX adossades, de tipologia popular i amb una certa homogeneïtat de proporcions, encara que d'estil i composició diferents. Són de planta rectangular i entre mitgeres.</p> <p>El casa número 50 (a la dreta) consta de planta baixa i pis. Presenta la façana plana, arrebossada, amb dos eixos de composició. La planta baixa ha estat modificada. La primera presenta dos buits de proporció vertical: finestra a l'esquerra i balcó a la dreta amb barana de ferro, ambdós de llinda plana i emmarcats en relleu amb arrebossat de guix. L'edifici presenta coberta a la catalana amb balustrada emmarcada per dues pilastres i cornisa de bocell.</p> <p>La casa número 52 (al centre) consta de planta baixa i dues plantes pis (la superior a manera de golfa). Té façana plana, arrebossada, de composició en dos eixos. La verticalitat està accentuada pels buits de la planta primera. La planta baixa està molt reformada. Els buits de la planta primera es tanquen mitjançant persiana de llibret mòbil i presenten un balcó corregut amb barana decorada. Tant aquest com les finestres de la planta segona es troben emmarcats per un relleu amb arrebossat de guix. L'edifici està cobert a la catalana.</p> <p>La casa número 54 (a l'esquerra) es desenvolupa en planta baixa (molt reformada) i pis. Presenta dos eixos de composició amb dos buits verticals a la primera planta protegits mitjançant barana correguda. Els buits són de llinda plana emmarcats per un relleu amb arrebossat de guix. L'edifici presenta el coronament d'un frontó amb timpà sinuós.</p> | 08096-145 | Carrer de Joan Prim, 50-54 | <p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta via s'hi troben representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquestes tres cases, en concret, representatives d'una tipologia més aviat popular, pertanyen ja a les primeres dècades del segle XX, tal vegada als anys 1930-40.</span></span></span></span></p> | 41.6112300,2.2898300 | 440829 | 4606857 | ca. 1930-40 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-d.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96448 | Can Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borras-2 | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> | XX | Presenta cert estat de deteriorament, en especial a les rajoles del sòcol. | <p>Edifici d'estil eclèctic construït a principis del segle XX.</p> <p>És un edifici cantoner i de planta en forma de 'L' que es composa de dos habitatges, cadascun amb un accés en cada carrer. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. La façana encarada al carrer Bartrina es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb una motllura. El finestral del pis té sortida a un balcó sostingut amb mènsules decorades i delimitat per una barana de forja.</p> <p>El frontis del carrer Anselm Clavé es prolonga amb un esquema compositiu semblant, amb finestrals d'arc pla emmarcats amb una motllura. Incorpora al pis una galeria horitzontal amb cinc pòrtics d'arc de mig punt profusament decorats amb motius vegetals, que descansen sobre columnetes amb capitells treballats i baranes de motius vegetals circulars.</p> <p>El coronament de l'edifici està acabat amb un capcer rectangular, que a la part encarada a mar s'intercala amb barana ceràmica i motius vegetals. A nivell d'acabats exteriors, presenta un fris amb motius vegetals esgrafiats a nivell de forjats, així com una combinació de trams esgrafiats imitant carreus i d'altres de carreus encoixinats.</p> <p>Cal destacar també un sòcol d'una alçada considerable revestit amb ceràmica verd.</p> | 08035-49 | C. Anselm Clavé, 42-44 / C. Bartrina, 2-4 | <p>Aquest edifici era propietat dels germans Borràs Cuadras.</p> <p>L'any 1548 fou edificada una torre fortificada vora mar, com a defensa de la pirateria. Tal i com es pot veure al plànol de Simancas de 1582, la torre quedava emplaçada al final del carrer de mar, just on ara trobem el pas soterrani, al costat de la casa de Can Borràs.</p> | 41.6122100,2.6584300 | 471541 | 4606778 | ca. 1930 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96448-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96448-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96448-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 60272 | Ca n'Archs i conjunt Pau Claris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narchs-i-conjunt-pau-claris | <p>(Informació oral Dolors Esteve, abril 2001; Sr. Miquel Rufé, desembre 2000)</p> | XX | Un d'aquests habitatges ha estat substituït per una moderna construcció que trenca el 'skyline' del conjunt. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per sis habitatges unifamiliars que presenta una línia constructiva singular en el cas de Rubí. Respon a un tipus d'habitatge amb un cert regust galicista materialitzat a la primera edificació, que presenta mansarda de pissarra a la coberta, de manera que els vessants d'aquesta presenten una línia trencada formada per la intersecció dels plans inferiors molt drets amb els superiors de poca inclinació, de manera que s'aconsegueix un pis més al seu interior que queda il·luminat per finestres decorades d'arc de punt rodó. La resta de les construccions que conformen aquest grup es troben mancades d'aquest tipus de coberta, presentant teulada plana amb balustrada decorada.</p> | 08184-201 | C/Pau Claris, 26 - 36, 08191- RUBÍ | <p>Els seus propietaris van traslladar-se a aquesta casa des de la seva antiga casa familiar que estava al davant i es deia 'VILLA MODESTA' (Informació oral Dolors Esteve, abril 2001). Els seus propietaris ho eren també de la Pelleria (Informació oral Sr. Miquel Rufé, desembre 2000)</p> | 41.4947600,2.0310600 | 419123 | 4594136 | ca. 1928 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60272-foto-08184-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60272-foto-08184-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60272-foto-08184-201-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60111 | Can Matarí / Castellnou / Can Moritz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matari-castellnou-can-moritz | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta baixa i dos pisos amb una torre mirador en una de les cantonades. L'estructura és de murs de càrrega. Els forjats són de bigues de fusta amb voltes de totxo i cel ras. La coberta, a quatre aigües, està feta també amb bigues de fusta i teules àrabs, algunes vidrades, presentant carener de peces especials també vidrades. L'acabat exterior és arrebossat i pintat amb motius vegetals de color verd. Els forats de la façana es tanquen amb fusteria de taller. L'acabat interior és un enguixat i pintat en estil noucentista. Destaca pel seu interès la marquesina de l'entrada, l'accés al mirador per una escala de cargol, els detalls dels sostres, la fusteria tant interior com exterior, la lluerna i vidriera i l'estructura de fusta del celler, que consisteix en una petita construcció que es troba separada, a la qual es va afegir la casa del vigilant (PLA, s.d.).</p> | 08184-38 | Urbanització Castellnou. 08191-RUBÍ | <p>Sembla ser una masia molt antiga. L'any 992 es troben dues referències al Cartulari de Sant Cugat 'in ipsa guardia qui dicunt Matarico', pel que es possible que hi hagués una torre. Al mateix Cartulari, l'any 1317 es troba escrita una referència al 'manso de Materino'. Va pertànyer al senyoriu del castell de Rubí fins l'any 1383, moment de la redempció dels mals usos. En el segle XVI el mas va ser regit per la família Comadran, tal com consta al fogatge del 1553 i els anys 1572 i 1611 s'hi esmenten respectivament Pere Comadran i Salvador Matarí de Dalt 'alias Comadran'. Els Matarí van ser batlles de Rubí dotze vegades. A finals del segle XIX el cerveser barceloní Moritz adquirí l'hisenda passant a nomenar-se can Moritz. Finalment l'any 1960 se'n feu càrrec construccions Junyent i fou convertida en una urbanització denominada Castellnou (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5305500,2.0000800 | 416583 | 4598139 | ca. 1920 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60111-foto-08184-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60111-foto-08184-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60111-foto-08184-38-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La parcel·la és dins de la urbanització de Catellnou. Presenta l'antic celler com a edificació separada, amb estructura de fusta (CASTELL, 1999). No s'ha tingut accés a la finca. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60201 | Xemeneia de la bòbila Saltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-salto | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí.</p> | XX | El tub està brut e inclinat, presentant esquerdes greus, el capitell es va ensorrar. | <p>La xemeneia, de maó vist, tenia originalment 25'82 metres d'alçada, no té base i la seva secció es circular. La seva alçada és de port esvelt, encara que el capitell ha desaparegut (PEREIRA, 1998). Amb respecte al conjunt de la bòbila, es trobava situada a la part nord-oest del complex industrial.</p> | 08184-128 | C/ del General Castaños - C/ Sant Muç (barri de la Serreta), 08191-RUBÍ | <p>Ja en el segle XVIII es comenten les excel·lències dels totxos fets a Rubí, un poble llavors amb un creixement constructiu important i amb un tradició de rajoleria local prou interessant, com es pot comprovar en algunes masies i cases del terme. Així Francisco de Zamora, el 1789 diu 'se hacen excelentes ladrillos, de un grueso extraordinario' (GARCÍA, 1996). La bòbila que ocupava el solar avui destinat i habitatges i de la que tan sols en resta la xemeneia, va començar la seva activitat l'any 1920. El seu constructor, Jaume Almirall Poch, juntament amb un enginyer dels F.F.C.C. Van ser els iniciadors de la seva activitat industrial, subministrant els totxos per la construcció del túnel de Sabadell fins el 1935, en que es lloga la construcció per destinar-se a la indústria alimentària (cultiu de xampinyons). L'any 1936, just quan els seus propietaris estaven en tractes per vendre la bòbila amb Josep Saltó Carreras, esclata la Guerra Civil i la construcció és expropiada per col·lectivitzar-la, formant-se la Colectiva de Ladrilleros de Rubí, que la va fer funcionar fins al 1938. El 1939 recupera la bòbila Jaume Almirall, però es veu incapaç de fer-la funcionar, doncs ja en té prou amb la que té a Terrassa. Llavors la cedeix a Josep Saltó Carreras perquè la faci funcionar i la llogui o compri quan pugui. Des d'aleshores la bòbila s'ha vingut denominant José Saltó Carreras, conservant-se a l'edifici familiar l'escriptura de compra. Sota aquesta denominació la indústria estarà en funcionament fins el 1972, en que continuant la mateixa producció, es denomina Ceràmica Saltó, S.A., i des de l'any 1995, fins a la seva desaparició, funciona sota la denominació Comercial Venta y Transporte, S.A. (COVENTA, S.A.). L'antiga font d'energia emprada per alimentar el forn fou el carbó, fins el 1970 en què fou substituït per gas natural. Després de la crisis del petroli, el 1980 es tornà a fer servir el carbó. Amb la reintroducció del carbó es va construir una canalització que anava del forn al túnel d'assecament per eixugar l'obra abans de escalfar-la (substituint la funció de les dues primeres calderes). La força elèctrica s'autoritzà el 1948. La dècada del 1960-1970 és la més productiva de la seva història empresarial, amb dues fites significatives d'alta producció: la rierada de 1962 i el 'boom' de la construcció d'urbanitzacions a la Costa Brava. Després de successives crisis de producció, l'empresa es dona de baixa el 1 de desembre de 1995, anys després les naus s'enderroquen i tan sols resta dempeus la xemeneia (INVENTARI, 1999).</p> | 41.4955600,2.0353900 | 419485 | 4594220 | ca. 1920 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60201-foto-08184-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | L'obra ha sofert danys de consideració que han provocat l'enderrocament del capitell a l'extrem superior i l'esquerdament longitudinal de deu metres de llargada, de dalt a baix, tot produït per un llamp que va caure el 1980 (PEREIRA, 1998). | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 60138 | Casa Imbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-imbert | <p>GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XX | Restaurada | <p>Si bé en principi es va construir com a un edifici aïllat, posteriorment s'hi afegí un annex que fa de mitgera amb l'edificació veïna. Té planta soterrani, planta baixa i dos pisos. Presenta una estructura cúbica, tractant d'imitar decoracions neogòtiques. L'accés es produeix per l'Avinguda de Barcelona. L'estructura és de murs de càrrega de dos crugies i a la última planta el mur intermedi s'ha substituït per dos pilars de fàbrica. Els forjats intermedis son voltes que ocupen tota l'obertura: el de la coberta és de fusta, preparat per rebre la teula. L'escala és de volta a la catalana. El tancament coincideix amb l'estructura i el seu acabat exterior és el que dona la imatge característica de la casa, consistint en un estucat que imita la pedra. Algunes finestres tenen mainell i totes presenten motllures imitant pedra. La fusteria es de taller i els vidres, d'una interessant policromia, estan emplomats. El treball de forja a la reixeria presenta una singular decoració. A la cantonada que dona a la plaça Pearson, existeix una petita capella oberta, avui ocupada per una imatge moderna de la verge de Montserrat que substitueix a la primitiva. De l'interior es de destacar el revestiment amb fusta del sostre de la sala principal, així com les voltes dels forjats.</p> | 08184-65 | C/ Barcelona, nº 63 (xamfrà amb Pça. Pearson), 08191-RUBÍ | <p>Construïda amb posterioritat a 1918 (TURU et alií, 2000). Va ser incautat pel P.O.U.M. i el grup femení, fent-se al seu interior un taller per l'elaboració de jerseis amb destí als milicians antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989).</p> | 41.4876100,2.0310900 | 419116 | 4593342 | ca. 1918 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60138-foto-08184-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60138-foto-08184-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60138-foto-08184-65-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Està inclosa dins el Pla General d'Ordenació Urbana, en el qual figura ordenada amb el número 1 (PLA, s.d.). Es pot considerar com una de les construccions amb més riquesa decorativa de tot Rubí, resultant en conjunt una interessant composició que pot ésser admirada en tot el seu volum, donada la seva situació urbanística. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 60300 | Cases d'en Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-rigol | <p>INFORMACIÓ ORAL DEL SR. M. RUFÉ, març 2001.</p> | XX | La elevació dels habitatges propers impedeix la visió d'aquest grup edilici, ofegant-lo. | <p>Conjunt d'habitatges construïts cap al 1918 pel Sr. Pau Rigol, a l'estil de l'arquitectura d'habitatge imperant a l'Argentina al començament del segle XX. Destaca la casa del promotor, Sr. Rigol, presentant una piràmide-lucernari de picadís que, rematada per una bola de ceràmica vidrada en blau, es troba a sobre de l'habitació octogonal que conforma el menjador de la casa.</p> | 08184-229 | C/ General Prim - C/ Cal Príncep 08191- RUBÍ | <p>El rubinenc Pau Rigol, va fer l'aventura de les Amèriques a l'igual que tants altres rubinencs a les primeres dècades del segle XX. Treballant a Mendoza (Argentina) com a paleta va fer fortuna, tornant cap al 1918 a Rubí i construint-se la seva casa, Can Rigol, imitant l'arquitectura d'aquell país sud-americà. A més de la seva casa, va construir unes altres per la seva família, i encara més per destinar a lloguer. La seva intenció era que fos la seva casa la que més destaques de tot el conjunt, i estigues dominant les altres (Informació oral Sr. Rufé, març 2001).</p> | 41.4872500,2.0326100 | 419243 | 4593300 | ca. 1918 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60300-foto-08184-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60300-foto-08184-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60300-foto-08184-229-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Pau Rigol | 102|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 60285 | Acadèmia Balmes / Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/academia-balmes-can-plantada | <p>CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. RUSIÑOL I TURU, Josep (1989) 'Mercè Plantada' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 39-59, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral del senyor Joan Cardona, (març 2001) i Miquel Rufé (març de 2001).</p> | XX | <p>Casa exempta a la part esquerra de la façana i entre mitgeres a la part dreta. L'edifici és de planta baixa i pis d'estil força eclèctic, anunciant ja elements del noucentisme. Totes les obertures que presenta a la façana, tenen la llinda imitant arcs deprimits convexes, acompanyats a la part baixa de les finestres (i al balcó del primer pis) per una barana calada d'obra en forma de roleus vegetals. Tan a la planta baixa com al primer pis hi ha quatre obertures. A ras de carrer, una d'elles és una porta mentre que a la primera planta, les dues centrals estan dins un balcó volat. Sobre cada obertura de la primera planta hi ha sengles respiralls romboïdals de terrissa. El capcer té forma de frontó lleugerament entretallat amb un motiu circular al timpà. Els extrems de la casa es troben coronats per sengles remats en forma de pinya funerària. La casa té un jardí adossat. La porta del barri exterior és de picadís de ceràmica, igual que la de la Torre Riba, ja que, antigament, era l'entrada de carruatges d'aquella torre (informació oral del senyor Joan Cardona, març 2001).</p> | 08184-214 | C/ Xile 7 - Pça. Estanislau Figueres 1 08191-RUBÍ | <p>Era la casa d'estiueig de la senyora Mercè Plantada. La seva família va ser originària de Rubí i entre els anys 1916 i 1928 va viure en aquesta casa, al costat de la seva mare i germana i el seu fill. Va ser molt famosa com a soprano i coneguda internacionalment, Cantava lieder amb el propi Strauss i també va fer les parts vocals d'Stravinsky. (RUSiÑOL, 1989). Entre els anys 1947 al 1950 va ser adquirida per a acadèmia, on el mestre senyor Gonzalo impartia les seves classes (informació oral del senyor Joan Cardona, març 2001). Es troba dins el conjunt edilici de la plana de can Bertran, espai que conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat-jardí al primer terç del segle XX com va ocórrer a altres llocs de Catalunya (CASTELL, s.d.).</p> | 41.4925500,2.0334200 | 419317 | 4593888 | ca. 1916 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60285-foto-08184-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60285-foto-08184-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60285-foto-08184-214-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 97255 | Ca la Quima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-quima-0 | Primer quart del segle XX | <p>Ca la Quima és un dels habitatges de les Casetes d'en Raspall, un veïnat format per una quarantena de cases que es consideren un bon exemple d'arquitectura popular d'entre la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX a la zona.</p> <p>És un edifici de dues plantes amb els murs arrebossats i pintats de color cru. A la façana principal les obertures s'han disposat de manera simètrica. La planta baixa està centrada per un portal d'arc rebaixat, emmarcat amb maó, amb una porta de doble fulla de fusta i vidre. A banda i banda, s'hi obren dues finestres quadrangulars. Al centre del segon pis hi ha una obertura quadrangular que té una finestra amb balcó a cada costat. La façana està coronada per una cornisa de maó que es creu que seria coetània al moment de construcció de la casa, l'any 1912.</p> <p>Aquesta façana principal dona al pati davanter, envoltat per una tanca, on es conserva un pou de secció circular amb una politja.</p> <p>La vinculació de la zona de Font-rubí amb el cultiu vitivinícola es fa visible amb la premsa de gàbia que es preserva a ca la Quima i que manté la cubella i el paviment de rajol originals. Segons indica la placa de la premsa, el fabricant hauria estat Eudald Sabater i fill, i el model seria el n. 754. Tot i que l'any de fabricació és incert, sembla que la premsa hauria estat comprada pels propietaris de la casa l'any 1931. Per altra banda, s'ha d'esmentar també la parra centenària que s'hi conserva. Es tracta d'un cep de la varietat Sant Jaume, empeltat del peu o cep americà de la varietat Lot.</p> | 08085-492 | Carrer de les Casetes d’en Raspall, núm. 2. | 41.4300700,1.6772600 | 389481 | 4587345 | ca. 1912 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/97255-ca-la-quima-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/97255-ca-la-quima-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/97255-ca-la-quima-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/97255-ca-la-quima-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/97255-font-rubi.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-31 00:00:00 | Oficina de Patrimoni Cultural | Informacions sobre ca la Quima facilitades per Aleix Saumell. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 60253 | Plaça Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-anselm-clave | <p>BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un espai quadrangular al centre de Rubí. Té una acusada personalitat i la darrera reforma ha ajudat a conservar-la. Destaquen diversos edificis, com can Vilaró, al número 20, el propi monument a Clavé i la resta de cases que li donen un aspecte força recollit. Les construccions són, encara, majoritàriament antigues la qual cosa fa pensar que la volumetria de les mateixes és l'adequada per a les dimensions de la plaça.</p> | 08184-182 | Rubí Centre, 08191-RUBÍ | <p>Havia portat el nom de plaça de l'Aurora (TURU et alií, 2000). L'any 1874 era la plaça més gran de Rubí, segons el pla urbanístic d'aquell moment (BENCOMO, 1998).</p> | 41.4891600,2.0303700 | 419058 | 4593515 | ca. 1870 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60253-foto-08184-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60253-foto-08184-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 60110 | Masoveria de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-sant-muc | <p>PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XIX | El remodelació conserva els materials originals amb els terres de rajola i bigues de fusta i volta de totxo massís (PLA, s.d.). | <p>Edifici situat al costat de l'ermita del mateix nom, que gaudeix d'una interessant arbreda que creix a prop del torrent que porta el mateix nom. L'habitatge no es correspon amb cap tipus definit de masia, malgrat que té tres naus, una d'elles més curta i d'una sola alçada, no havent creuer ni escala a la sala d'accés (PLA, s.d.).</p> | 08184-37 | Camí de Sant Muç. 08191-RUBÍ | <p>Mas situat al costat de l'ermita i construït pels volts de l'any 1850. La finalitat dels propietaris era la guarda de la capella i, a més, tenir cura de les terres i els horts, custodiar la clau per entrar a la capella i vendre estampes, ciris i records de Sant Muç. Amb el temps aquesta masoveria s'ha anat convertint en un hostal o fonda per satisfer les necessitats dels visitants i facilitar-los llenya, taules i beguda. Al costat de l'ermita de Sant Muç hi ha la font del mateix nom, molt deteriorada per l'aiguat de 1962 que va ensorrar la mina. L'aigua que d'ella brollava omplia la bassa per regar els horts. Destaca també un safareig tot voltat per unes monumentals alzines. (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XIX acudien les cèlebres colles dels 'xatos' que venien des del barri del Raval de Barcelona, a peu, a través de Collserola i Sant Cugat pel camí dels Sagraments. La població de Rubí, sortia a rebre'ls i els acompanyava fins a Sant Muç. La bandera presidia els actes. Es feia un ofici solemne, es cantaven els goigs, i es venerava el sant. Dinar i esbarjo, i a l'entrada de fosc, retornaven a Rubí, posaven la bandera al balcó de cal batlle i dormien a la població allotjats per les cases. L'endemà al matí retornaven a peu, pel mateix camí a Barcelona. També hi feia cap gent de les veïnes poblacions de Castellbisbal, Ullastrell, Terrassa i Sabadell. És lloc de celebració d'aplecs dels que avui encara es celebren dos d'anuals. El principal Dilluns de Pasqua Florida, l'altre a la tardor, el tercer diumenge d'octubre, anomenat de Sant Muç i del Roser, en que després de l'ofici es fan ballades de sardanes. Cap el 1980 es troba al subsòl de l'estatge dels exvots, una pedra litogràfica per imprimir estampes de l'altar de Sant Muç que es conserva al Museu de Rubí, així com també hi ha dipositada la bandera dels xatos que lliurà, en Pau de la Barba, darrer supervivent de la colla abans de morir (RUFÉ, 1984a; 1997a). Des de l'any 1963 la família Salvador - Verdaguer resideix a la masoveria i ha renovat i ampliat el menjador. També ha conservat un pou que hi ha al mig de l'entrada dins de la casa (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5092400,2.0220200 | 418386 | 4595752 | ca. 1850 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60110-foto-08184-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60110-foto-08184-37-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60224 | Cal Gerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gerrer-0 | XIX-XX | <p>Antiga terrisseria dotada de caràcter simbòlic per la gent de Rubí. Actualment està constituït per un edifici molt estret de planta baixa i dos pisos i un pati lateral. L'edifici, pintat de color groc, presenta a la façana un balcó al primer pis i un gran respirall aplic, vidrat de color verd, a la segona. A la paret lateral presenta tres finestres, dos a la primera planta i una altra a la segona. Al pati i a l'interior hi ha elements de l'antiga terrisseria.</p> | 08184-153 | C/ Cervantes, 85 08191 RUBÍ. | <p>Ja en el segle XVIII es comenten les excel·lències dels totxos fets a Rubí, un poble llavors amb un creixement constructiu important i amb un tradició de rajoleria local prou interessant, com es pot comprovar en algunes masies i cases del terme. Així Francisco de Zamora, el 1789 diu 'se hacen excel·lents ladrillos, de un grueso extraordinario' (GARCÍA, 1996). Està considerada com una institució rubinenca al llarg del segle i mig d'existència que se li pot atribuir. Cap el 1850-1860, Joan Duran, procedent d'Esparreguera, arriba a Rubí on va bastir el seu forn de terrissa, a la carretera de Sant Cugat, al costat del torrent de ca n'Oriol. La seva producció fonamental van ser els atuells domèstics (gibrells, plats, càntirs, abeuradors per a coloms, menjadores per a conills, etc..). Va fer-se motlles per tal de fer elements decoratius: balustres, capitells, pinyes d'ornament, etc....... La botiga, originàriament va instal·lar-se al lloc on avui hi ha la pastisseria de la família Llonc, a la llavors nomenada plaça dels Peixos. Com que era un entusiasta seguidor de l'obra claveriana, del seu forn van sortir dotzenes i dotzenes de busts de Clavé fets en argila cuita, que eren demanats a casa seva per les agrupacions claverianes de tot Catalunya. També per això, quant va comprar la casa del llavors carrer Fondo i va fer reformar la façana i construir-hi la balconada que encara es veu, va fer-hi fixar, amb la data de 1900 uns medallons, fets per ell, amb les quatre barres, el d'en Clavé i aquelles inscripcions que deien 'Uniu-vos i sereu forts i instruir-vos i sereu lliures', que l'any 1939 van ser suprimides. També va fer bustos del Dr. Robert. El forn es va quedar petit amb el pas del temps, treballant-se de fort per a la construcció, comprant maquinària per a fer tortugades i canonades, teula aràbiga i altres materials. El seu fill Lluís es va dedicar més a la compra-venda de terrissa de Breda, Verdú, rajoleta valenciana, tec..... Les vendes les feia portant la mercaderia en un carro amb vela i bosses. Va fer bustos de Santiago Russinyol, Guimerà i Iglesias. Sembla que en aquest taller es va acoplar per primer cop a Espanya, un motor elèctric al torn. Va ser idea i realització d'en Julià Solanas 'l'Antolín'. Va ser dirigent del moviment cooperatiu i fundador de la cooperativa per a la construcció de cases barates a ca n'Oriol (ALUJAS et alií, 1984). La seva producció està present en molts elements arquitectònics a les cases de Rubí. Regentat per la família Puig Duran. Exporta ceràmica (sobre tot cassoles i abeuradors) a França (RUFÉ, 1985b). 1998. Apareix com a teuleria i rajoleria.</p> | 41.4882800,2.0339400 | 419355 | 4593413 | ca. 1850 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60224-foto-08184-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60224-foto-08184-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sembla que el 1927 s'hi va instal·lar un molí de gra. L'amo va crear un sindicat obrer independent, que es deia de 'les Farinasses'. Aquest home i la seva família van emigrar a Amèrica abans dels fets del 1936 (TURU et alií, 2000) | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 91868 | Cal Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cerda-2 | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | XIX | Actualment només queda visible la cantonera sud. És dificultós trobar les restes, les quals vam trobar gràcies a les fonts orals i a la visita 'in situ' juntament amb un veí de Capolat. | <p><span><span><span><span><span><span>Només és visible la cantonera sud-est de l’edifici, doncs la construcció d’una pista d’extracció de fusta l’afectà considerablement.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-180 | Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç i passat el trencant de la Serreta, cal agafar la primera pista a la dreta (tancada amb una cadena) que s’enlaira pels vessants meridionals de la serra de la Tossa, assolits els 1285 m d’alçada i al costat d’una bassa, surt una pista a la dreta que cal seguir uns metres. | <p>Segons un document conservat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR. Notarials. Josep Galard, 1808, f. 103) sabem que Josep Santacreu, pagès de Sant Martí de Coforb, deixa a mitges planes o masoveria a Esteve Baderlas, natural de Bellver, una partida de terra de 4 quarteres situada en el paratge de les Costes, que és part i de pertinences del mas Julit, on hi haurà d’edificar una casa.</p> <p>Sembla que tingué una vida efímera, doncs al darrer terç del segle XIX només observem breus esments documentals que testimonien l'existència de cal Cerdà, amb la vídua Antonia Badia i Costa com a propietària de cal Cerdà. La darrera menció documental de la qual en tenim constància és l'any 1879 i apareix com afrontació del mas Sorribes.</p> | 42.0991700,1.7834300 | 399402 | 4661503 | ca. 1808 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91868-cal-cerda.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91868-planta-cerda.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-25 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 44208 | Col·lecció de pistoles de Can Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pistoles-de-can-casademunt | BALLONGA, J. i FERNÀNDEZ, M. (2011): La farga Palau de Ripoll. Quaderns de didàctica i difusió, 20. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Barcelona. | XVIII | Una de les tres pistoles està en curs de restauració. | Conjunt de tres pistoles exposades en una vitrina a l'actual vestíbul de l'ajuntament del poble. De les tres pistoles, n'hi ha dues que formen parella, concretament les que presenten una decoració calada de llautó, amb motius vegetals. Aquesta ornamentació està realitzada sobre la fusta de l'empunyadura i el canó. Les parts de ferro de l'arma, exceptuant el canó, són les parts en les que s'aprecia que l'estat de conservació no és l'òptim. La tercera pistola, no és de tanta qualitat com les dues anteriors, tot i que en conjunt són un magnífic exponent de les armes curtes de foc del segle XVIII. | 08042-93 | Masia Can Casademunt s/n, 08445 Cànoves i Samalús | El conjunt d'armes va aparèixer en una paret de la planta baixa de l'ajuntament quan s'estaven realitzant els treballs de restauració per adequar l'antiga masia a la seu de la casa de la vila, l'any 1981. Aquest conjunt d'armes prové de la Farga Palau de Ripoll i cal datar la seva construcció entre els anys 1700 i 1710. La Farga Palau de Ripoll va ser fundada com a farga de ferro al segle XVI, i la seva activitat va perdurar fins l'any 1978. Actualment és visitable i depèn del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. A Ripoll ja es documenta el treball del ferro a finals del segle XII. A mitjan segle XVI és quan s'inicià a Ripoll la fabricació d'armes de foc portàtils, incrementant-se notablement el segle XVII, consolidant així la ciutat de Ripoll com a un centre neuràlgic del país en la fabricació d'armes. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | ca. 1700 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Farga Palau de Ripoll | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43312 | Plaça dels Països Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-paisos-catalans | XX | Enmig de la plaça dels Països Catalans s'hi troba un alçat circular de pissarra que per la seva part posterior i central presenta un parterre sobrealçat i per la seva part anterior un banc per seure-hi. A banda i banda del banc, aprofitant el desnivell entre aquest i el parterre, hi ha dues plaques metàl·liques que estan decorades amb les Quatre Barres catalanes. Al mig del parterre s'hi troba un Pi de les Tres Branques, representant el mític Pi de les Tres Branques del Pla de Campllong, símbol dels Països Catalans (d'aquí el nom de la plaça). | 08022-121 | Nucli urbà | Aquesta plaça fou ideada, construïda i inaugurada a mitjans de la dècada dels anys 1990, en uns terrenys amplis del carrer del Roser, on fins aleshores hi havia hagut la Torre Felipó, un dels darrers edificis senyorials que es conservaren a la ciutat de Berga. Abans, doncs, no era una plaça, sinó un solar amb l'esmentada torre i un gran jardí. S'hi accedeix pel carrer del Roser i, a través del passatge de l'arquitecte Porta, pel passeig de la Pau. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | c.1990 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43312-foto-08022-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Pròpiament es tracta d'un element situat enmig de l'esmentada plaça, si bé donem el nom genèric de la plaça per la seva significació simbòlica. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 65215 | Pont del carrer Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-catalunya | XX | <p>Pont en forma de trapezi. La llargada del mur de l'est és de 13'7m i el de l'oest fa 17'60m. L'amplada és de 5'10m. Té una alçada de 2'7m fins a la solera i de 4'25m fins la barana. Les baranes estan fetes de totxana arrebossada i com a passamà hi ha un tub de ferro galvanitzat. La seva alçada és de 80 cm i 1m. Formigó armat encofrat. En quan a l'estructura ofereix bon estat de conservació, però no es pot dir el mateix del paviment que presenta algun sot. Entorn dominat per habitatges. Torrent avall hi ha unes zones verdes ben cuidades amb arbres, bancs i gespa. No obstant l'espai que queda entre aquest passeig i el torrent està força deixat i caldria condicionar-lo aigües amunt no hi ha cap passeig.</p> | 08246-148 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Estructura molt recent.</p> | 41.9057100,2.2834600 | 440570 | 4639556 | c.1980 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65215-foto-08246-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Connecta els carrers Catalunya, Puigmal, Santiago Rusiñol, Pla Duran. Aigües amunt hi ha els ponts de la Gatonera i can Sacaire. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65241 | Resclosa del Molí del Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-gener | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Bon estat, es podria consolidar. La vorera dreta com a protecció de la llera presenta blocs de pedra. | <p>La resclosa té una llargada de 3'9m i una alçada de 1'05m. Per sobre la resclosa hi ha una passera que possibilita transitar entre ambdues bandes del torrent. A les voreres del torrent de Santa Eugènia s'ha creat un petit ecosistema amb presència de fauna ,caus de polles i foxes, també rates i flora fluvial com boga. També hi ha arbres (om, acàcies, albes). Caldria consolidar aquesta zona i eliminar brossa i vegetació no fluvial, cas de bardisses i ortigues. Del rec o canal que portava aigua al molí del Gener, aparentment no en queda res. En èpoques passades quan baixava aigua hi havia barbs, bagres, carpes i crancs, avui tots inexistents.</p> | 08246-174 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La actual resclosa fou realitzada en substitució d'una altra, desapareguda amb l'aiguat de 1940, però que en queden vestigis: presència de tres troncs de roure al mig del curs del torrent que tenien la missió de sustentar les pedres de la resclosa, dues lloses de pedra a la vorera esquerra que servien per tancar-la i paret de plec de llibre a l'estrep esquerra. A poca distància, aigües avall, hi ha dos forats de forma quadrada que contenien també bigues de roure. La resclosa actual fou realitzada pels germans Joan i Jordi Roma fent ús de 10 sacs de pollant a fi de recollir aigua per regar uns horts.</p> | 41.9070300,2.2821800 | 440465 | 4639703 | c.1970 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65241-foto-08246-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68251 | Casa J. Figueres. Villa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-j-figueres-villa-carmen | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial prescriu la conservació estricta del volum i del tractament de les façanes; s'autoritza l'obertura de mansardes a la teulada i l'augment del volum dels porxos. | Es tracta d'un edifici de planta gairebé rectangular estructurat en alçat en planta baixa dos pisos i unes golfes en illa inclosa dins la coberta de teules de vessants compostes. D'estil indefinit, disposa de certs elements singulars (esgrafiats) situats en parts de l'edifici que no es corresponen amb una coherent relació espacial; per exemple, el segon pis sembla ser producte d'una remunta. A la façana principal (afrontada al Passeig Marítim) se situa un porxo a la planta baixa suportat per dos pilars extrems, el qual disposa d'un arquitrau amb un fris amb una decoració pictòrica que sembla moderna. Damunt l'arquitrau es desenvolupa una balustrada clàssica entre matxons d'obra. A l'angle oriental de la mateixa façana es disposa d'un petit porxo (format per dos arcs de mig punt) inserit dins dels murs perimetrals. Les tres finestres de la planta primera difereixen de les de la segona, les quals disposen d'esgrafiats en els panys de mur lliures, representant motius florals i un vaixell semblant a una caravel·la. A l'angle sud oriental, i en aquest mateix nivell, hi ha adossada una pilastra (de difícil datació) amb esgrafiats representant un gerro i motius florals a les dues cares visibles. Els revestiments de les façanes és uniforme, fet d'arrebossat, i imita un aparell isòdom de carreus de pedra disposats al trencajunt, amb un arrebossat llis als cantells i imitant un carreu buixardat. Les illa de la coberta disposen de finestres allargades, ocupant pràcticament tota la superfície que disposen. En el ràfec de les cobertes es disposa un voladís motllurat continu, sense cap tipus de decoració remarcable. | 08270-373 | Pg. Marítim, 37 | 41.2310000,1.7966700 | 399151 | 4565099 | c.1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68251-foto-08270-373-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68251-foto-08270-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68251-foto-08270-373-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. L'edifici també és conegut com Villa Carmen. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68259 | Pg. Marítim, 62-63 -C/ Ciutat de Toledo, 1-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-62-63-c-ciutat-de-toledo-1-3 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera que cal conservar estrictament el volum construït, els elements de la façana i el jardí | Es tracta d'un edifici aïllat i estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb unes cobertes que combinen els terrats (terrasses) plans transitables i les de teules de vessants compostes. D'estil eclèctic (proper a un llenguatge post modernista) disposa d'una composició de volums que s'articulen formant un conjunt piramidal rematat per dues galeries porxades de planta rectangular i amb una coberta de teules a quatre vessants. Afrontat al Passeig Marítim es disposa un porxo que ocupa tota l'amplada de la façana, suportat per un seguit de columnes i capitells d'estil jònic (florit), formant una terrassa, l'accés a la qual es realitza des de les estances del primer pis. La barana de la terrassa és una balustrada, amb balustres clàssics i un passamà simple motllurat, entre matxons d'obra de reforç. A la part més septentrional de la façana afrontada al carrer de la Ciutat de Toledo, es disposa un petit porxo suportat per dues columnes, també d'estil jònic, i que adopta la forma d'un frontó triangular amb coberta llisa a dues vessants. A la façana oposada (la més occidental), a nivell de la planta pis, es disposa d'una petita tribuna en voladís semicircular amb columnes (sense estil) que separen les finestres, i que està coberta per teules formant una sola vessant semicircular. Les zones perimetrals de terrat pla estan rematades per una barana de balustres clàssics, amb un passamà motllurat i construïda entre matxons d'obra de reforç. Les dues galeries porxades que rematen l'edifici tenen una estructura semblant a baldaquins, els quals disposen als angles quatre pilastres, mentre que a cadascun dels costats s'observen parelles de columnes amb capitells d'estil jònic. La coberta d'aquests dos baldaquins, com ja s'ha dit, és de teules formant quatre vessants, amb uns ràfecs pronunciats i decorats amb mènsules que imiten caps de bigues. Totes les obertures de l'edifici disposen d'uns emmarcaments fets a base de faixes simples motllurades amb una mènsula decorativa situada al bell mig de les llindes. Els nivells de forjats dels porxos i de la primera planta hi són indicats mitjançant unes faixes motllurades (semblants a arquitraus), amb un seguit de permòdols decoratius. El revestiment de les façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill i pintat de color rosa clar, que contrasta amb el color blanc dels balustres i les columnes. | 08270-381 | Pg. Marítim, 62-63 -c/ Ciutat de Toledo, 1-3 | El possible autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2283100,1.7912000 | 398689 | 4564807 | c.1924 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68259-foto-08270-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68259-foto-08270-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68259-foto-08270-381-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 75946 | Font de l'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-locata | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 23. (2008): 'La font de l'Ocata', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 13. | XX | El lloc es troba abandonat. | La font està protegida per una glorieta d'estil modernista, amb coberta de teules a quatre aigües sustentada per quatre pilars de maó. Es troba dins la geozona 332, que delimita la successió miocena dels Hostalets de Pierola, inventariada com a geozona d'interès geològic pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, on s'hi han observat punts amb restes fòssils ubicats a la Serra de l'Ocata i la Riera de Claret. | 08162-87 | Carena de la Serra de la Font de l'Ocata. | La imatge més antiga conservada de la font és una fotografia feta per un tal L. Roisin de Barcelona. Data de 1919 i ja s'hi veu la glorieta modernista. Antigament, aquesta font era un lloc de passeig i trobada de la gent del poble, i era típic anar-hi a berenar les tardes d'estiu. | 41.5259200,1.7912200 | 399151 | 4597847 | c.1919 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75946-foto-08162-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75946-foto-08162-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75946-foto-08162-87-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | També se la coneix amb el nom de Font de l'Eucata. | 105|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 75980 | Plataner de la Font de l'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-font-de-locata | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 23. (2008): 'La font de l'Ocata', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 13. | XX | Just al costat de la font del comú, i només separat d'aquesta pel camí d'accés, trobem un majestuós plataner amb un diàmetre de tronc de gairebé 2 m d'amplada i una alçada considerable. L'arbre es va plantar amb l'objectiu de proporcionar ombra a la gent que s'acostava a la font. | 08162-121 | Font de l'Ocata | Amb tota probabilitat l'arbre fou plantat en construir-se la glorieta de la Font de l'Ocata. A la imatge més antiga conservada de la font, feta per un tal L. Roisin de Barcelona, data de 1919, ja s'hi veu la glorieta modernista però no així l'arbre degut a l'angle des del qual fou presa la fotografia. | 41.5258700,1.7911500 | 399145 | 4597842 | c.1919 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75980-foto-08162-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75980-foto-08162-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 75908 | Cançó del Caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-cacador | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 306-310. | XX | Està fixada en partitura. | Antiga cançó coral amb ritme de vals fixada en una partitura que narra de manera lúdica les estratègies dels caçadors i les diverses fases d'un dia de cacera. El seu títol originar era 'Vals = els casadós'. | 08162-49 | Aquest valset va ser compost a principis del segle XX per Joan Parcerisas Càlix (conegut amb el sobrenom de 'el Joan de cal Pàtria') i va gaudir d'una gran popularitat als Hostalets de Pierola, on era cantat pels cors de cantaires del moment. L'autor d'aquesta peça va tenir una certa nortorietat a nivell local, pel fet d'haver estat durant més de tres dècades el secretari de l'Ajuntament. Procedia de la casa de cal Xic del Càlix i es va casar amb la pubilla de cal Pàtria. | 41.5338400,1.7700100 | 397394 | 4598751 | c.1910 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75908-foto-08162-49-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Joan Parcerisses Càlix ('el Joan de cal Pàtria'), dels Hostalets de Pierola | Una còpia de la partitura de la cançó ens l'ha cedit la Sra. Elena Parcerisas. | 119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 68238 | Pg. de la Ribera, 65 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-de-la-ribera-65 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La façana de l'edifici evidencia una restauració recent que s'ajusta als criteris del Pla Especial | <p>Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, on la façana del segon pis està enretirada formant una terrassa. Amb trets característics del llenguatge modernista, disposa, a la planta baixa, tres obertures (una finestra flanquejada per dues portes d'accés a l'interior) amb llindes trilobulades emmarcades per una faixa simple d'arrebossat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la planta pis, una balconada ocupa la totalitat de l'amplada de la façana, amb llosa motllurada al cantell i barana de ferro de fosa, amb barrots verticals amb esquemes geomètrico-florals i passamà senzill. Les dues obertures que menen a la balconada tenen una llinda recta però un emmarcament en forma de faixa motllurada simple (que sobresurt lleugerament de la línia de façana) en forma d'arc trilobulat que s'estén fins i tot pels brancals amb un relleu floral decoratiu a nivell d'imposta. Dins la zona del timpà s'insereixen uns esgrafiats amb motius florals. Damunt del lòbul central de les dues obertures hi ha uns petits relleus florals. A nivell del forjat del primer pis hi ha tres espiralls de ventilació del terrat a la catalana, formats per gelosies de pedra artificial el·líptiques decorades amb motius florals. El revestiment de la façana a nivell de la planta baixa és simple, fet amb un arrebossat senzill que contrasta amb el de la planta pis, el qual conté un esgrafiat amb motius florals i garlandes. Destaca el remat curvilini de la façana del segon pis, el qual forma un frontó ondulat al centre, dins del qual s'insereix un petit ull de bou.</p> | 08270-360 | Pg. de la Ribera, 65 | 41.2343100,1.8053000 | 399880 | 4565456 | c.1910 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68238-68238-foto-08270-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68238-foto-08270-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68238-foto-08270-360-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 75982 | Plataners de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-2 | XIX-XX | Una poda incorrecta ha frenat el seu creixement natural. | Venint per la carretera que comunica Piera amb Els Hostalets de Pierola, a l'entrada del poble hi ha una petita avinguda arbrada amb dues filades de plataners centenaris de 8 i 9 exemplars respectivament. Tot i tenir diàmetres d'un metre o més de tronc, no es tracta d'exemplars molt alts degut a una poda incorrecte que n'ha frenat el creixement. Tot i així, el conjunt és una mostra de la configuració que tenien les antigues carreteres rurals a les entrades dels nuclis de població, amb filades d'arbres plantades a banda i banda per facilitar ombra als viatgers. | 08162-123 | Avinguda dels Hostalets de Pierola s/n | 41.5342800,1.7678700 | 397216 | 4598803 | c.1900 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 75968 | Lledoner de Cal Ponça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-cal-ponca | XIX | Aquest lledoner es troba a la via pública que hi ha entre els jardins i la casa de Cal Ponça. Mesura 0'85 m de diàmetre de tronc i segons comunicació de l'actual propietari de Cal Ponça, Sr. Carles, l'arbre fou plantat fa uns 120 anys aproximadament. | 08162-109 | C. del Trull, 29 | El Lledoner, arbre molt valorat per l'ombra que proporciona, pot viure entre cinc i sis segles i és originari d'Orient. El carrer on està ubicat el lledoner es va formar a mitjans del segle XIX. | 41.5343900,1.7708400 | 397464 | 4598812 | c.1890 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 68168 | Sant Pau, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-29 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | El Pla Especial estableix que s'ha de conservar la façana; es permet obrir una finestra més en cada pis, respectant els eixos verticals establerts. | <p>Es tracta d'un senzill edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. Inserit en una parcel·la força estreta, només disposa d'un eix d'obertures, un portal a la planta baixa i un balcó a cada pis, amb unes amplades i volades decreixents, segons l'alçada. Les baranes dels balcons son de ferro de forja, amb barrots verticals corbs i helicoïdals amb motius florals reblonats i un passamà simple. Les dues obertures que menen als balcons disposen d'unes faixes motllurades simples que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Als extrems de les llindes hi ha inscrits uns relleus florals de pedra artificial. Corona la façana una cornisa contínua lleugerament motllurada i amb escassa volada. Damunt la cornisa s'organitza la barana del terrat, d'obra simple. El revestiment de la façana és senzill, a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc.</p> | 08270-290 | Sant Pau, 29 | 41.2357100,1.8091900 | 400208 | 4565607 | c.1890 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68168-68168-foto-08270-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68168-foto-08270-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68168-68168-foto-08270-290-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 13, constituït per dos sectors ben diferenciats. D'una banda, els frontis del passeig de la Ribera que inclou arquitectura d'inici del segle XX, eclecticista i modernista i algunes construccions més recents. En segon lloc, el carrer de Sant Pau amb cases de finals del segle XIX i algun exemple d'arquitectura modernista i noucentista, així com una part del carrer de Parellades relativament nova. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68175 | C/ Sant Pere, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-pere-7 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial estableix que s'ha de conservar la façana, tot fent modificacions adients amb la normativa. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres, amb una façana estructurada en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. Destaquen els elements decoratius que emfatitzen l'horitzontalitat de la mateixa i que trenquen la possible verticalitat de l'edifici. Això s'aconsegueix mitjançant unes faixes motllurades contínues col·locades a nivell dels forjats de tots els pisos. Per contra, l'organització d'obertures és força regular; amb dos portals i una finestra a la planta baixa, un balcó i una finestra a la planta pis, i un balcó ampitador al centre i una sola finestra (situada a la part més meridional) a la planta segona. Cap de les set obertures disposa d'emmarcaments decorats (llevat de l'ampit de la finestra dels baixos, que disposa d'una motllura que sobresurt lleugerament de la línia del revestiment de façana), i les baranes dels balcons són de ferro amb reganyols decoratius sota mateix del passamà, i una zona de sòcol amb entrellaces geomètrics. Damunt la cornisa que corona la façana s'alça la barana del terrat, feta d'obra arrebossada. El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc, llevat d'una zona de sòcol on es disposa un aplacat de rajoles comunes col·locades al trencajunt i en filades en diagonal; disposa, però, de diversos elements decoratius com, per exemple, el plafó ceràmic situat a la part més septentrional i a l'alçada del primer pis, on hi ha representats uns motius florals; també a la planta segona i al mateix nivell, es disposen quatre rajoles ceràmiques de color blau alineades formant roms. | 08270-297 | c/ Sant Pere, 7 | 41.2359900,1.8087100 | 400168 | 4565639 | c.1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68175-foto-08270-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68175-foto-08270-297-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 14, característic del creixement urbà sitgetà de la segona meitat del segle XIX, al voltant del carrer de Parellades, que inclou una mostra d'arquitectura força heterogènia dels segles XIX i XX. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68185 | C/ Sant Sebastià, 7-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-sebastia-7-13 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | L'edifici està sent objecte d'obres de rehabilitació; s'afegeix un tercer pis d'acord amb la normativa del Pla Especial. | Es tracta d'un edifici que està essent reformat i que originalment constava de planta baixa i un pis, construït entre mitgeres, on a la planta pis disposa d'un balcó amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill. Probablement corresponia a la típica arquitectura local popular. En l'actualitat està essent reformat amb una estructura en alçat de planta baixa i dos pisos. | 08270-307 | c/ Sant Sebastià, 7-13 | 41.2376000,1.8120100 | 400447 | 4565814 | c.1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68185-foto-08270-307-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 20, integrat per cases de caràcter popular i algun exemple de residència estiuenca noucentista. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68189 | C/ Sant Sebastià, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-sebastia-8 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable i es correspon a un llenguatge eclèctic pre modernista. Disposa de dos eixos verticals d'obertures on, a la planta baixa i en l'eix més septentrional se situa la porta d'accés a l'interior, amb una petita marquesina d'obra filades de maó en voladís, situada damunt la llinda i coberta amb teules; en aquest eix i a la resta de nivells se situen unes senzilles finestres. A l'eix més meridional se situa a la planta baixa una finestra, mentre que a les plantes pisos hi ha sengles balcons, la llosa dels quals és de pedra motllurada al cantell, amb un voladís i amplada decreixent, segons l'alçada. Les baranes són de ferro de forja, amb reganyols decoratius a la zona de sòcol i sota mateix del passamà. Corona la façana una cornisa contínua simple, lleugerament motllurada, damunt la qual es disposa la barana del terrat feta de balustres entre matxons d'obra de reforç. El revestiment de la façana disposa d'una zona de sòcol d'aplacat de pedra, i la resta està fet a base d'un arrebossat senzill. | 08270-311 | c/ Sant Sebastià, 8 | 41.2376100,1.8118400 | 400433 | 4565815 | c.1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68189-foto-08270-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68189-foto-08270-311-2.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 19, integrat per cases de caràcter popular i de marcada tradició rural. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 75887 | Can Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marcet-0 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | A algunes de les cases els mancarien obres de rehabilitació. | Masia de planta basilical amb pis-planta i primer pis, d'uns 400 m2 construïts, amb portalada principal adovellada i la façana revestida d'enlluït blanc. La coberta del cos central és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana; les cobertes dels cossos laterals són de coberta a vessant simple. A uns pocs metres de la masia hi ha un barri o nucli de vàries cases format per dos carrers paral·lels, amb les façanes principals orientades al sud. Algunes de les cases estan rehabilitades i d'altres no. La major part són de coberta a doble vessant, amb carener paral·lel a la façana principal; la resta són d'una sola vessant. Una de les cases té la inscripció MCMIII sobre la llinda, mentre que la casa n. 15 té un rellotge de sol amb la inscripció 1825. | 08162-28 | Can Marcet | La masia que presideix aquesta barriada remunta, molt probablement, els seus orígens a l'època medieval. A la dovella central del portal principal hi ha una rejola amb una inscripció en què s'hi llegeix: 'AVI MARIA ZENZ PECADO CONCEBIDA. AQUESTA CAZA LA PRINCIPIADA IVAN MARCET LO ANI 1673'. Amb tota probabilitat fa referència no a la primera construcció sinó a una reforma general d'un edifici més antic. La formació del nucli de cases annex a la masia de can Marcet molt probablement respon al procés d'expansió de la vinya que s'inicià al segle XVIII i que va adquirir molta força a partir de finals d'aquell segle i durant tot el següent fins a la crisi de la fil·loxera. El procés de colonització agrària de les terres del voltant va ser portat a terme per pagesos que rebien les terres boscoses que havien de ser convertides en vinyes sota contractes de rabassa morta. A la vegada se'ls establi mitjançant contractes enfiteúitics algun solar on edificar una casa de l'estil de les que es poden veure en aquest nucli i en d'altres del mateix muncipi com can Gras o can Fontimarch. Una de les cases del conjunt té un rellotge de sol a la façana amb la inscripció 1825, data que molt segurament correspon al moment en què el nucli s'anava configurant. | 41.5130500,1.8266800 | 402090 | 4596378 | c.1825 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75887-foto-08162-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75887-foto-08162-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75887-foto-08162-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 68309 | Sant Mus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-mus | LLOPIS I BOFILL, J. (1980). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVII | El Pla Especial contempla l'obligatorietat de mantenir el volum construït i les façanes, tot fent les restauracions necessàries. | Es tracta d'una petita masoveria conformada per un edifici aïllat que sembla estar format per dues estructures adossades, organitzades en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teula a dues vessants. L'estructura que està a tocar el passatge de Sant Mus és més baixa, malgrat disposar d'un ràfec idèntic respecte el cos d'edifici que afronta al carrer de Mossèn Joan Llopis. Les estructures arquitectòniques són molt simples, probablement amb murs de paredat comú barrejat amb maó, revestits per un arrebossat simple. La façana del carrer de Mossèn Joan Llopis només disposa d'una petita obertura situada a la planta primera de la zona més oriental, amb brancals, llinda i ampit rectes de factura molt simple. A nivell de planta baixa i dins l'encaix de la primera estructura més alta, se situa una petita fornícula o capelleta, de caire goticitzant i rematada per un arc conopial, amb unes rajoles representant un sant. Sota d'aquesta fornícula hi ha una làpida amb la següent inscripció: 'AVI (avui) A 13 9 BRE (novembre) / 1668 ARRIVA / EN ESTA CASA LO SE- / ENSSIM DON JOAN DE / AUSTRIA I DORMI EN ELLA'. També, i situat en el mur de tanca de la parcel·la fora dels murs de l'edifici pròpiament dit (façana afrontada al carrer de Mossèn Joan Llopis), es troba un relleu inscrit en una peça de pedra quadrada representant dos personatges (probablement puttis) que porten un escut; aquest relleu està en molt mal estat. Finalment i a la façana que afronta al passatge, s'observen dues finestres situades a la planta baixa i dues a la planta pis; totes quatre de les mateixes característiques, senzilles, amb brancals, llindes i ampits rectes sense cap tipus de decoració remarcable. | 08270-431 | c/ Mossèn Joan Llopis, 15 - Passatge Sant Mus | Malgrat que la data de 1669 -que figura a la placa commemorativa de l'estada del rei Joan d'Aústria- esdevé un indicador cronològic de la datació de l'edifici, cal tenir present que la seva construcció és, sens dubte, anterior a aquesta data. D'altra banda, les constants modificacions que ha experimentat l'antiga masoveria amb el pas del temps fa que bona part de l'estructura actual correspongui a reformes posteriors a l'època moderna. | 41.2396700,1.8125900 | 400499 | 4566043 | c.1669 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68309-foto-08270-431-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68309-foto-08270-431-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68309-foto-08270-431-3.jpg | Legal | Barroc|Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 96|93|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 49887 | Casa del carrer de Barcelona, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-barcelona-28 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers.</p> | XVI | <p>Habitatge unifamiliar entre mitgeres que fa cantonada. Per la banda esquerra està perfectament alineada amb la casa veïna (número 30), de manera que gairebé es confonen. Consta de planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a dues vessants amb capcer al carrer del Museu. Les façanes són planes, amb paredat originàriament arrebossat i carreus a la cantonada. La façana principal presenta una composició simètrica desplaçada, mentre que l'altra presenta una distribució dels buits més aleatòria.</p> <p>A la planta baixa té un arc rebaixat al portal d'entrada. A la planta primera destaca una finestra d'estil renaixentista, amb d'arc pla amb guardapols de perfil sinuós sostingut per carotes. Té inscrita a la llinda la data 1554 (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985). A la façana del carrer del Museu, i a prop de la cantonada amb el de Barcelona, hi ha una antiga font pública.</p> | 08096-40 | Carrer de Barcelona, 28 - Carrer del Museu | <p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965). Per la inscripció conservada, es pot dir que la casa podria ser originària del mateix segle XVI (1554).</p> | 41.6070700,2.2868800 | 440579 | 4606397 | c.1554 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49887-barcelona-28-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49887-barcelona-28-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49887-barcelona-28-f.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 95|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 58005 | Gegants Martí i Júnia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-marti-i-junia | XX | La vila dels Prats de Rei disposa de dues parelles de gegants creades durant els últims anys. La parella més antiga, construïda als anys 80 del segle XX, la constitueixen els tradicionals exemplars de gegants amb aspecte, vestimenta i atributs de rei i reina, habituals en el món de la imatgeria festiva popular catalana. De fet, el gegant està directament inspirat en la figura del rei català Martí l'Humà, mentre que la geganta pren el nom d'una de les dones (Júlia Severina) que apareix a les inscripcions romanes trobades a Prats de Rei, per tant una de les primeres pratenques de nom conegut. Ambdós noms van ser elegits mitjançant consulta popular. Aquesta parella són coneguts popularment com els 'gegants vells'. | 08170-148 | Ravalet, 31, 1r | Aquesta primera parella de gegants de la vila es va construir als anys 80' del segle XX, sota els auspicis de l'Ajuntament de Prats de Rei i amb el veí Josep Devant com a artífex de la iniciativa. Arrel el naixement d'aquesta primera parella, i per tal d'acompanyar-los en les seves desfilades, uns anys més tard es va constituir el Grup de Grallers i Geganters dels Prats de Rei. Més recentment, l'any 2013, sota la direcció de Montse Morreres, es va construir una segona parella de gegants, l'Ermengol i la Joana. | 41.7064900,1.5423100 | 378723 | 4618216 | c. 1985 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58005-foto-08170-148-1.jpg | Inexistent | Naïf|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Josep Devant | 113|119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 43255 | Església i convent de les Germanes Sagramentàries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-i-convent-de-les-germanes-sagramentaries | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. | XX | Es tracta d'una moderna església d'una sola nau feta majoritàriament de maons plans. Totes les façanes destaquen per ser d'obra vista i per gaudir d'unes grans obertures, que proporcionen molta llum a l'interior. La porta principal d'accés al temple és resguardada per un petit porxo, que es recolza sobre bigues de ferro. S'hi accedeix per unes escales envoltades de parterres amb vegetació. A la part de ponent s'alça un modern campanar. A l'interior del temple no es troben elements d'interès remarcable. Al darrera i al costat de l'església es disposa el conjunt conventual, format per horts, jardins i diveros edificis annexos. | 08022-63 | Nucli urbà | Sabem que l'església fou construïda cap a 1980, però no disposem de més dades referents a aquest conjunt arquitectònic. | 42.0992200,1.8429700 | 404326 | 4661440 | c. 1980 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 74562 | Projector de cinema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-de-cinema-1 | XX | <p>Aquest projector cinematogràfic és un dispositiu opto-mecànic emprat per mostrar pel·lícules al projectar-les en una pantalla.. És constituït per la font de llum i l'objectiu, per dues bobines (la que conté la pel·lícula i la que la rep), per un mecanisme d'avançament de la pel·lícula, per un sistema de ventilació, per un obturador i, eventualment, per un lector de sons. La màquina projecta, a intervals regulars de poques centèsimes de segon, un feix de llum sobre els fotogrames d'una pel·lícula, aquest feix de llum ve augmentat i invertit per una lent que enfoca la imatge resultant sobre una pantalla. El model conservat a Carme és un OSSA 60A que originàriament funcionava amb carbons manuals, tot i que més tard van ser substituïts per làmpades elèctriques.</p> | 08048-148 | Avinguda Catalunya 8-11, Carrer Sant Martí, 3 | <p>Un tal Marcet de Carme va explotar el cinema de Centre Recreatiu fins els anys 80' del segle XX. La marca espanyola OSSA (Orfeo Sincronic S.A.), fundada per la família Giró (1924-1984) es dedicà als seus inicis al sector cinematogràfic i posteriorment a la fabricació de motocicletes i d'altres productes. A la dècada de 1920, en una industria cinematogràfica on no existien projectors de 35 mm de marques espanyoles, Ossa fou la primera en fabricar-ne. L'any 1935 ja ocupaven el 60% de la quota de mercat, arribant al 90% l'any 1960. Els últims models són de l'any 1965, moment de crisi per les grans sales de cinema arran de l'arribada de la televisió a l'àmbit domèstic.</p> | 41.5316500,1.6207900 | 384942 | 4598696 | c. 1965 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74562-foto-08048-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74562-foto-08048-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 74483 | Diada de la Gent Gran de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-la-gent-gran-de-carme | HERNAN, Laura (2003): 'Èxit de la 24 Festa de la Gent Gran', Les Fonts de Carme, 11, Associació El Forat dels Graus, p. 199. | XX | La Diada de la Gent Gran de Carme se celebra a la primavera, entre els mesos d'abril i maig, després de la Pasqua Florida. És una festa destinada a persones residents al poble i de més de 64 anys. L'acte principal de la Diada consisteix en una missa amb acompanyament musical. Alguns anys es fan concerts, espectacles de màgia, d'humor, etc. i després es fa un dinar ofert per l'Ajuntament i es fa entrega d'un petit obsequi de record (en els últims anys s'organitza aquest dinar al local del Cinema). A aquelles persones grans que per impediments físics no es poden desplaçar, l'organització els hi porta el dinar a casa. | 08048-69 | C/ Sant Martí, 47 | Es tenen notícies de la celebració d'aquesta festa a Carme, com a mínim, des dels anys 60 del segle XX, amb alguna interrupció. Es tracta d'un tipus de celebració que s'ha posat de moda en moltes localitats del país durant la segona meitat del segle XX. | 41.5312200,1.6210700 | 384965 | 4598648 | c. 1960 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74483-foto-08048-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74483-foto-08048-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 60092 | Jardí de Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-pedra | <p>Informació oral Xavier Arís i Puiggros (novembre de 2000).</p> | XX | Ha patit una greu agressió amb l'abocament de terres per tal de terrassar el terreny a l'altura de la carretera. | <p>Espai quadrangular a l'aire lliure, entre la carretera de molins de Rei i la riera de Rubí, a prop de l'antic molí de la Noguera, al qual s'hi accedia mitjançant un túnel sota la carretera que encara es conserva i del qual es pot veure a la superfície, davant d'un rentador de cotxes que es troba a l'altre costat de la carretera, l'accés emmarcat amb unes columnes i altres elements arquitectònics, la major part dels quals son de la dècada de 1950 . En aquest context s'hi ha instal·lat tot un seguit d'elements de pedra de diversa procedència, classe i utilitat formant una mena de jardí arquitectònic de runes, molt del gust anglès de finals del segle XIX i inicis del XX, en estil 'Ruskinià'. Es tracta de combinar elements arquitectònics i vegetals creant paisatges decadentistes. Els elements semblen han estat recollits en molts llocs diferents i es poden veure rodes de molí, premses de vi i d'oli (alguna sembla tipològicament, fins i tot, dels segles XV-XVI) i altres elements d'arquitectura i enginyeria tradicional. Hi ha, també, algunes inscripcions, d'entre les que destaquen les següents llegendes: 'REINANDO DOÑA ISABEL SEGUNDA / AÑO DE 1856', o 'MIGUEL ARÍS MUNNÉ 1892'. El fet de que s'hagi terraplenat una part del jardí ha destruït part de la instal·lació així com la gràcia de la mateixa.</p> | 08184-19 | Carretera de Molins de Rei, 08191 - RUBÍ | <p>Va ser fer per la família Arís. A l'any 2000 va patir una greu agressió amb l'abocament de terres per tal de terrassar el terreny a l'altura de la carretera.</p> | 41.4816600,2.0302900 | 419042 | 4592682 | c. 1950 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60092-foto-08184-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60092-foto-08184-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un espai molt interessant i poc valorat pels rubinencs. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.