Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95352 | Pont sobre els FGC al camí de Can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-els-fgc-al-cami-de-can-cabassa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pont sobre la via del tren construït a la dècada de 1920 quan es va fer la línia dels ferrocarrils de la Generalitat entre Barcelona i Terrassa. Permet salvar la trinxera de la via fèrria perquè hi passi el</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span> camí de Can Cabassa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>El pont consta d'una volta d'ansa-paner generada a partir d'un arc carpanell. És fet amb paredat de pedra i amb obra de fàbrica a les pilastres.<span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>La barana, a part del paredat, conté maons a sardinell. A nivell del paviment hi ha també una banda de maons a sardinell.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08205-393 | Camí de Can Cabassa i carrer de Josep Trueta | <p><span><span><span>El 8 de febrer de 1912 Carles Emili Montañés Criquillón, enginyer industrial i propietari del Mina Grott, que era un túnel que feia el recorregut de Sarrià al pantà de Vallvidriera, va aconseguir la concessió per construir un ferrocarril entre el Sarrià i les Planes, amb la complicitat de l'enginyer i empresari Frank S. Pearson. El dia 1 d'abril del mateix any es va constituir l'empresa Ferrocarriles de Catalunya amb l'objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l'empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes. El 26 d'octubre de 1917 el ferrocarril va arribar per primer cop a l'estació de Sant Cugat. El pont forma part de les infraestructures realitzades en aquesta línia de ferrocarril.</span></span></span></p> | 41.4765446,2.0440182 | 420182 | 4592101 | Dècada 1920 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95352-039302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95352-039303.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2025-02-28 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 95160 | Subestació elèctrica dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/subestacio-electrica-dels-ferrocarrils-de-la-generalitat-de-catalunya | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici de grans dimensions d'ús industrial amb la funció de subestació elèctrica transformadora d'alta tensió. Aixecat a la dècada de 1910, és un exemple interessant i precoç d'arquitectura racionalista, que mostra una correcció volumètrica derivada del funcionalisme explícit.</p> <p>Aquesta subestació va ser construïda amb planta baixa i pis, amb la coberta plana. L'edifici està dividit en quatre cossos, els tres de l'esquerra són iguals i tenen la mateixa amplada, però el quart, situat a la dreta de tot, és més ample, segurament perquè en planta baixa hi ha la porta d'entrada de vehicles. Cada cos està emmarcat per falses pilastres i jàsseres. Les obertures del primer pis estan distribuïdes en grups de tres, excepte el darrer cos que en té quatre. L'edifici està rematat per un replè acanalat en posició vertical a l'estil d'art déco.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les proporcions de l'immoble compleixen la regla àuria a tot l'edifici i en els elements de composició com ara la relació en les obertures i la seva ubicació, les alçades, etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot l'edifici està envoltat d'una plantació de cedres.</span></span></span></span></span></p> | 08205-226 | Carrer Villadelprat | <p><span><span><span>El 8 de febrer de 1912 Carles Emili Montañés Criquillón, enginyer industrial i propietari del Mina Grott, que era un túnel que feia el recorregut de Sarrià al pantà de Vallvidriera, va aconseguir la concessió per construir un ferrocarril entre el Sarrià i les Planes, amb la complicitat de l'enginyer i empresari Frank S. Pearson. El dia 1 d'abril del mateix any es va constituir l'empresa Ferrocarriles de Catalunya amb l'objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l'empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes. El 26 d'octubre de 1917 el ferrocarril va arribar per primer cop a l'estació de Sant Cugat. </span></span></span></p> | 41.4643290,2.0754554 | 422793 | 4590717 | Dècada 1910 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95160-022601.jpg | Legal i física | Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 120 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 94932 | Sant Francesc de Borja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-francesc-de-borja | XX-XXI | <p>Escultura de pedra de sant Francesc de Borja, situada als jardins del Centre Borja, que subjecta una custòdia, amb unes mans de grans dimensions, desproporcionades en relació a la mida de l'escultura, amb la voluntat de posar posar èmfasi en l'Eucaristia. Està adossada per la part posterior a una planxa d'acer patinable.</p> <p>A la part inferior dreta de la imatge hi ha una inscripció amb lletres il·legibles que indicaria el nom o la data de l'escultura.</p> | 08205-60 | Jardins del Centre Borja | <p>Monument dedicat a sant Francesc de Borja, que dona el nom al recinte. Sant Francesc Borja i d'Aragó, va néixer a Gandia el 1510 i va morir a Roma el 1572. Va ser tercer general de la Companyia de Jesús. També, fou baró i primer marquès de Llombai i va exercir de lloctinent de Catalunya entre els anys 1539 i 1543. Es va doctorar en teologia i va refusar el títol cardenalici. És sant de l'Església catòlica des de 1671.</p> <p>Els jesuïtes són els propietaris del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. </p> <p> </p> | 41.4670826,2.0926061 | 424228 | 4591007 | Desconegut | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94932-006002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94932-006003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Desconegut | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 86466 | Fons documental de Matadepera dipositat a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-matadepera-dipositat-a-la-biblioteca-de-catalunya | X - XX | <p><span><span><span>Dels diferents fons documentals referents al municipi de Matadepera que es preserven a la Biblioteca de Catalunya, destaquen una col·lecció de pergamins. També es conserva correspondència de 1714 entre Josep Aparici i Pedro Yáñez i finalment un exemplar (Universitat Pompeu Fabra, [s.l.]:[s.n],1930) del Reglamento interior de la <em>Cámara Oficial de Comercio e Industria de Tarrasa</em> (1930). Actualment, aquests documents es poden consultar en el Repositori de la Memòria Digital de Catalunya i són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>1-Biblioteca de Catalunya. Perg.126, Reg. 2086: 1013, maig 23. Descripció: Venda. Matadepera. Roderand, sacerdot, ven a Seremund i a la seva esposa Llobeta, unes terres amb cases, vinyes, arbres i alzines situades al terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera per 2 unces d’or i 4 mancusos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>2- Biblioteca de Catalunya. Perg.126, Reg. 2110: 1010, novembre 3. Descripció: Venda. Terrassa. Leliarda ven a Longuardosa unes terres amb casa, corts, arbres diversos i aigua, situat tot en el terme de Terrassa, a Matadepera, per dues unces d’or.</span></span></span></p> <p><span><span><span>3- Biblioteca de Catalunya. Perg.266, Reg. 2052: 1031, agost 12. Descripció: Venda. Matadepera. Sesmon ven a Bernat unes cases amb totes les seves possessions que estan al comtat de Barcelona, al terme de Terrassas, a Matadepera, per un preu de dos unces d’or i cinc mansusos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>4- Biblioteca de Catalunya. Perg.424, Reg. 2042: 1035, desembre 16. Descripció: Venda. Terrassa. Sunyer i la seva esposa Sança venen a Odger, abat, unes cases, terres i vinya, situat tot al terme de Terrassa, al lloc anomenat Matadepera, per un mancús i quart d’or.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5- Biblioteca de Catalunya. Perg.140, Reg. 2107: 1061, gener 25. Descripció: Venda. Terrassa. Guisla i el seu fill Oliba venen a Santa Maria, Sant Miquel i Sant Llorenç, altars fundats al cim de la muntanya sobre Terrassa, i a Odger, abat un alou amb conreu, erm, arbres i una font, situat al terme de Terrassa, al lloc anomenat Matadepera, per quatre mancusos de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6- Biblioteca de Catalunya. Perg.103, Reg. 9558: 1065, juliol 13. Descripció: Establiment. Terrassa. Odger, abat, i els seus monjos, donen a la dona Riquell una terra per plantar-hi vinya situada al terme de Terrassa, a Matadepera, al lloc anomenat Castanyet, a condició que ho tindrà a canvi de la tasca corresponent que donarà anualment al monestir de Sant Llorenç de Munt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>7- Biblioteca de Catalunya. Perg.423, Reg. 4433: 1087, desembre 22. Descripció: Donació. Sant Llorenç del Munt. Sanç, prior, Arnau, prepòsit, i els monjos del monestir de Sant Llorenç, amb Bernat, prevere, donen a Ramon Guilabert i la seva esposa Sicarda una peça de terra per a plantar-hi vinya, situada a Matadepera, al lloc anomenat Vinyes de Famida, a canvi de la tasca anual que pagaran al dit monestir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>8- Biblioteca de Catalunya. Perg.425, Reg. 2178: 1175, març 16. Descripció: Donació. Matadepera. Joan de Davi i la seva esposa Ermessenda, per acabar els enfrontaments amb Guillem i la seva esposa Maria, en presència de l’abat de Sant Llorenç del Munt, els cedeixen el mas de Davi, situat a la parròquia de Sant Joan de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>9- Biblioteca de Catalunya. Perg.425, Reg. 2052: 1176, novembre 11. Descripció: Establiment. Matadepera. Arnau Parent i la seva esposa boneta, donen en establiment a Guillem una terra situada a Matadepera, al lloc dit Ses Feixes, perquè la cultivi a canvi de 18 diners d’entrada i la tasca, que també pagarà al monestir de Sant Llorenç del Munt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>10- Biblioteca de Catalunya. Perg.425, Reg. 2168: 1182, setembre 28. Descripció: Permuta. Sant Llorenç de Munt. Pere de Palomer i la seva esposa Loreta, permuten amb Llobet de Celler i la seva esposa Maria una terra que tenen a Matadepera, al Pla de Castanyet (Plana de Castanjed), amb la meitat d’una vinya del dit Llobet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>11-Biblioteca de Catalunya. Perg. 424, Reg. 2819. 1207, desembre 24. Donació. Sant Llorenç. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>12- Biblioteca de Catalunya. Perg. 15 GF, Reg. 27715. 1221, juliol 24. Àpoca. Guillem de Matadepera i Bartomeu d’Osona firmen àpoca en favor de Pere de Clariana dels diners que els ha satisfet d’uns deutes que tenia amb ells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>13- Biblioteca de Catalunya. Perg. 424, Reg. 2845. 1264, octubre 1. Donació esponsalícia. Matadepera. Guillema, filla de Joan de Gralecó i de Maimona, reconeix que va donar al seu marti 350 sous per causa de núpcies, i li millor l’esponsalici amb altres 50 sous, sobre el seu mas de Gralecó, situat a Matadepera, amb excepció dels drets de Sant Llorenç (del Munt).</span></span></span></p> <p><span><span><span>14- Biblioteca de Catalunya. Perg. 426, Reg. 2913. 1323 (24), gener 13. Àpoca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>15- Biblioteca de Catalunya. Perg. 426, Reg. 2846. 1330, agost 8. Àpoca</span></span></span></p> <p><span><span><span>16-1714, setembre 7. Carta de Josep Aparici a Pedro Yáñez sobre els termes de Terrassa i Matadepera. Inclou resposta. Font. Biblioteca de Catalunya. Cadastre Caixa6 Doc. 325.6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>17- Biblioteca de Catalunya. Perg. 272, Reg. 2137. 960, maig 13. Venda. Anna ven a Llorenç i Adalradó la tercera part d’una terra, una vinya i una casa, situat tot al terme del castell de Terrassa, al lloc dit Matadepera, per 10 sous.</span></span></span></p> <p><span><span><span>18- Biblioteca de Catalunya. Perg. 257, Reg. 2115. 981, gener 21. Venda. Terrassa. Ató i la seva muller Nina venen a Gotmar una vinya que els va pervindre per donació del difunt Ansulf, i que està a Barcelona, a Terrassa, a Matadepera, sota el Mur, per un preu de quatre sous i vuit denaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>19- Reglamento interior de la <em>Cámara Oficial de Comercio e Industria de Tarrasa</em> (1930). A la pàgina 5 del capítol primer <em>“Del objeto, atribuciones, caràcter, composición y división de la Cámara”</em>, article 2, esmenta els municipis que formen part de la jurisdicció <em>“Su jurisdicción se extiende a todo el partido judicial de Tarrasa, que ahora abarca además de esta Ciudad, los pueblos de San Cugat del Vallés, Rubí, Olesa de Montserrat, San Lorenzo Savall, Castellbisbal, Ullastrell, Matadepera, Vacarisas, Rellinás, Viladecaballs, Gallifa, y cuantos en lo sucesivo pasen a pertenecer a este partido por disposición de la autoridad competente”</em>. </span></span></span></p> | 08120-34 | Biblioteca de Catalunya (Carrer de l’Hospital, 56 - 08001 Barcelona). | <p><span><span><span>La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Amb un total de 8.820m2 (sense comptar altres locals externs situats a l’Hospitalet de Llobregat i a la mateixa capital) conserva més de quatre milions d’exemplars en diversos suports. Va ser creada l’any 1907 per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), essent el seu fundador, el president de la Diputació de Catalunya, Enric Prat de la Riba. L’origen dels seus fons prové de les donacions de la societat civil. L’any 1914, la Mancomunitat de Catalunya atorga el caràcter de servei cultural públic, obrint la Biblioteca a estudiosos i investigadors. L’any 1981 esdevé biblioteca nacional. Des de 1994 s’estructura en quatre unitats: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. </span></span></span></p> | 41.5966600,2.0267600 | 418891 | 4605453 | Des de l'any 1013 fins a 1930 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86466-pergamibc23417full980.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86466-pergamibc62973full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86466-pergamibc68026full.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment, aquests documents es poden consultar en el Repositori de la Memòria Digital de Catalunya. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 91746 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-jaume-de-frontanya | s. XIX - XXI | <p>L’Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà organitza, classifica, conserva i fa difusió del patrimoni documental del municipi. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà. Els serveis que ofereix són: consulta de fons, reprografia, assessorament a arxius d’entitats i associacions i suport a la investigació.</p> <p>L’arxiu municipal de Sant Jaume de Frontanyà conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, així com recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El fons consta de 795 unitats de descripció en paper, el que ocupa un volum aproximat de 33 metres lineals de prestatgeries. La major part de la documentació conservada és la que genera el propi ajuntament. Els documents més destacats del fons són el llibre d'amillarament de 1862 i les actes municipals més antigues, les que que s'inicien el 1856. Per altra banda, des de mitjan de segle XIX s'inicien les sèries de fiscalitat, comptabilitat, serveis militars i població.</p> <p>El fons està organitzat segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals, el <a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgpc/temes/arxius_i_gestio_documental/gestiodocumental/gd_local/suport/model_qdcm/'>MQCAC</a>, desenvolupat per la Generalitat de Catalunya. Aquest aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà: els fons de l'Administració Local, fons privats i fons públics no municipals. El fons del Jutjat de Pau va ser creat per Albert Rumbo Soler el 2014, el que completa l’acció de l’administració de justícia al municipi.</p> <p>Les àrees en que es distribueixen els fons documentals són: Acció i organs de govern; Organització i gestió administrativa; Personal; Patrimoni; Recursos econòmics i financers, Urbanisme, obres i mobilitat; Sostenibilitat i medi ambient; Ordenació i promoció de l'activitat econòmica; Població i eleccions; Serveis culturals, de l'esport i el lleure; Serveis per l'educació; Serveis pel benestar i la salut; Seguretat i protecció ciutadana. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-76 | Al primer pis de la casa de la vila de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>L´Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà conté documentació des de 1841 fins a dia d'avui. </p> <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual a mitjan segle XX. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos d’octubre i novembre de 2000. L'adhesió de l'ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de gener de 2013.</p> <p> </p> | 42.1873788,2.0236342 | 419377 | 4671042 | Del 1841 a l'actualitat. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Horaris de consulta: dimecres de 9 a 14 h. Casa consistorial de Sant Jaume de Frontanyà. Consultes i informació: 93 881 90 11 o st.jaume@diba.cat | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 96947 | Cal Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cardus | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs: més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. pp. 84-91.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'Les monges: 100 anys a Gelida'. Programa Festa Major 1988, pp. 44-61.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512</span></span>.</p> | Segle XIX | <p>Edifici cantoner que ocupa l'extrem d'illes que afronten amb el carrer Sant Jordi i carrer Jaume via pel lateral.</p> <p>La planta és particular, gairebé amb forma d'ela i disposa d'un jardí que obre al carrer Jaume Via amb una atractiva tanca ondulada feta de maó. La distribució segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab i terrat amb torratxa. La casa, cantonera amb els dos carrers disposa acabats diferents a cada façana. Pel carrer Jaume Via podem veure una distribució de 2 balcons senzills amb barana de forja per pis amb una finestra central. Per aquest costat només hi ha la gran reixa de la porta rematada amb arc rebaixat de maons i dues boles decoratives, però no hi ha porta a l'edifici.</p> <p>La façana del carrer Sant Jordi mostra una porta senzilla amb 4 finestres, una de les quals ha estat tapiada. Al primer pis s'observen sis finestres i al pis superior, només tres. Totes elles tenen la particularitat que s'ha simulat brancals de pedra rematada amb arc rebaixat. L'estil arquitectònic de la casa s'assimila més a un historicisme senzill.</p> <p>L'altre element destacat, a part del tancament del jardí, és el gran plafó ceràmic de Sant Jordi ubicat a la cantonada de la casa.</p> | 08091-74 | Carrer Sant Jordi, 1-3. Cantonada amb el carrer Mossèn Jaume Via. | <p><span><span><span><span>La casa és construïda al 1886 per Jaume Cardús, contractista i propietari. Més tard, durant la dècada dels anys 20 va ser ampliada amb un jardí noucentista i es col·locà un plafó ceràmic de Sant Jordi a la cantonada. A l’interior també es col·locaren arrambadors ceràmics.</span></span></span></span></p> <p>La casa Cardús, o ca l'Esparter com es coneixia a finals del segle XIX, va jugar un paper important al poble, ja que foren les primeres instal·lacions que van utilitzar les Monges Franciscanes al poble com a escola, fins que van tenir a la seva disposició el nou edifici (CARAFÍ 1988). Les instal·lacions de ca l'Esparter, que prèviament havien estat preparades per la Sra. Dolors <span>Colomer</span> de Can <span>Santfí</span>, juntament amb altres dames, foren visitades per la delegació de les Monges desplaçada al poble de la mà del rector Plàcid <span>Vilarubias</span>. La residència la trobaren completament equipada amb tot el parament necessari i pocs dies després, es van iniciar les classes amb un total de 30 alumnes. Van residir en aquesta ubicació durant aproximadament set anys. Cap als dos anys, el senyor Joan Colomer va donar el terreny necessari per a la construcció de l'actual col·legi i capella de les Monges. La Mare Brígida Gili va ser, doncs, la mare superiora que va fundar el convent escola de Gelida inicialment el 1888, malgrat que fou a ca l'Esparter.<span><span><span><span> Van residir en aquesta ubicació mentre es construïa el nou edifici escola.</span></span></span></span><span><span><span> <span>També va ser la seu de les Escoles Nacionals de nenes fins a la construcció de l’actual escola Montcau</span></span></span></span>.</p> | 41.4401547,1.8625809 | 404980 | 4588244 | Datada a la façana 1886 i reformada als anys 1920 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127113826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127113841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127114004.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96961 | Dues cases aparellades al passeig de la Muntanya, 26-28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-cases-aparellades-al-passeig-de-la-muntanya-26-28 | XX | <p><span><span><span>Conjunt de dues cases aparellades, emplaçades al passeig de la Muntanya, que es poden considerar representatives d’un tipus de modernisme popular, de característiques molt senzilles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cada casa consta tan sols de planta baixa. Les dues façanes, idèntiques, estan formades per una finestra i una porta d’entrada, emmarcades amb motllures d’influència modernista. Les reixes són amb cintes cargolades. A la part superior les dues cases queden unides per un capcer travessat per dos estrets frisos de ceràmica. En aquest espai s’hi incorporen també les obertures de ventilació.</span></span></span></p> | 08096-496 | Passeig de la Muntanya, 26-28. | <p><span><span><span>Antigament la zona on ara hi ha el passeig de la Muntanya era un gran terreny propietat de Mariano Fortuny. L'any 1894 començà la seva urbanització, segons consta en l'arxiu de l'Ajuntament de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, la casa número 26 hauria estat construïda l’any 1925.</span></span></span></p> | 41.6049000,2.2931400 | 441099 | 4606151 | Ca.1925 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96961-cases-passeig-muntanya-26-28-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96961-cases-passeig-muntanya-26-28-b.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96518 | Can Pedemonte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pedemonte | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> | XX | <p>Can Pedemonte és una casa d'estil historicista construïda a mitjans del segle XX. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana. De caràcter monumental, la composició del frontis és simètrica, amb tres grups d'obertures a cada nivell. A la planta baixa són d'arc de mig punt, escapçades per la obertura d'un local comercial. A cada costat hi arrenca una pilastra acabada amb una mènsula que sostenen el balcó corregut del pis. En aquest els finestrals són d'arc pla de pedra, emmarcades amb una motllura i la central amb pilastres que sostenen un frontó profusament decorat, que es prolonga en forma de pilastres al segon nivell. Aquí hi ha tres grups de dues finestres de mig punt que descansen sobre columnetes, totes ressaltades entre pilastres.</p> <p>El coronament està definit per un ràfec de cabirons amb rajoles intercalades, amb un voladís pronunciat. El tractament exterior dels murs és revestit amb plafons de pedra, amb un fris esgrafiat entre el primer i el segon pis.</p> | 08035-54 | C. Església, 84 | <p>La casa pertanyia a la família Pedemonte, d'origen italià i que es van traslladar a Calella per iniciar un negoci tèxtil familiar. </p> | 41.6140500,2.6603300 | 471700 | 4606982 | Ca. 1950 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96518-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96518-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96518-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-07-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 96519 | Can Gallostra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallostra | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> | XX | <p>Can Gallostra és una casa construïda a mitjans del segle XX, amb un petit pavelló de mar ubicat al carrer d'Anselm Clavé.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb una motllura, excepte a les golfes, on hi ha un grup de tres finestres. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de forja.</p> <p>El ràfec té un voladís considerable i està acabat amb cabirons. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08035-55 | C. Jovara, 158 / C. Anselm Clavé, 82 | <p>La casa rep el nom del fill del fabricant de gèneres de punt Gallostra, Francisco Gallostra, qui n'era el propietari.</p> | 41.6133600,2.6608000 | 471739 | 4606905 | Ca. 1950 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96519-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96519-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96519-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 50025 | Casa de la Plaça de l'Oli 6-8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-loli-6-8 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila obert</em>a, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges entre mitgeres en cantonada que es pot inscriure, més o menys, en l'arquitectura racionalista dels anys 1930 i 40.</p> <p>Consta de planta baixa i tres plantes pis. La coberta és plana i està limitada per una barana massissa. També són planes les façanes, arrebossades. La principal es composa segons quatre eixos, amb obertures protegides amb persiana enrotllable. La horitzontalitat queda reforçada per unes fines impostes a nivell de forjat i per la cornisa - barana, que li donen un cert caràcter racionalista (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>En fer-hi obres en el seu interior (a la mitgera nord) s'hi van descobrir restes d'època medieval i/o moderna, ja que l'edifici es va aixecar aprofitant estructures anteriors, concretament, un arc en direcció est-oest.</p> | 08096-153 | Plaça de l'Oli, 6-8 | <p>Segons dades del cadastre, aquest edifici s'hauria construït l'any 1940.</p> | 41.6085900,2.2878800 | 440664 | 4606565 | Ca. 1940 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50025-can-palaus-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50025-can-palaus-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50025-foto-08096-153-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can Palaus, can Gui, can Prat.Alguns autors proporcionen informacions de caràcter popular i anecdòtic sobre aquest indret i la casa que hi havia anteriorment:En Joan Guiu Houles era francès i pronunciava el seu cognom sense la U final, forma que quedà també de nom en aquesta casa (GARCIA-PEY, 1990). També s'havia dit can Farrasset, una sastreria que tenia dos portals, un a la plaça de l'Oli, davant d'on hi ha la farmàcia Parera i l'altre al carrer de Santa Elisabet. Allà, el dia del ball de donzelles els músics, els 'serenos' i els sarauistes travessaven la botiga, on als petits dansaires els donaven grapats de confits i caramels. Garrell (1960) explica que això era així perquè la casa estava feta en uns porxos públics i, per tant, es feia recordant d'aquest dret comunal sobre l'espai ocupat actualment per la casa. En una època posterior a la relatada per Garrell aquesta casa es donava el pa de pessic als nens el dia del ball de donzelles. Els petits entraven per una porta, agafaven el dolç bocí i sortien per l'altre (informació oral del Sr. Eustaqui Canals). | 120|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 50072 | Central Transformadora d'Enher / Central Transformadora Estabanell i Pahissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-transformadora-denher-central-transformadora-estabanell-i-pahissa | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>JONCH, Antoni (1986). 'La fauna del Vallès Oriental', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 21-34, Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). 2. <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p><span><span><span>Edifici que acull una central transformadora d’electricitat, de l’antiga companyia Estebanell i Pahissa, que tenia la seva seu una mica més avall del carrer. Es troba envoltat per un pati enjardinat tancat per una tanca d'obra i reixa de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació és de tipologia industrial, de planta rectangular, amb coberta plana, paredat arrebossat i pintat de color clar. Consta de dos pisos d'alçada. Una línia doble i correguda de cornisa emfasitza el coronament pla de l'edifici. A la primera planta l’edifici es caracteritza per una alineació de finestres de proporció vertical, rectangulars i amb el remat lleugerament corbat.</span></span></span></p> | 08096-200 | Carrer del Rec, 35 | <p><span><span><span><span>Els orígens d'aquesta companyia elèctrica sorgeixen d'una empresa tèxtil, Estabanell i Pahissa. A principis del segle XX un dels propietaris, Francesc Estabanell i Puntí, va enviar el seu fill Francesc Estabanell i Fontserè de viatge a Suïssa i al nord d'Itàlia per tal d'estudiar la generació d'energia elèctrica i la seva aplicació en la indústria. A la seva tornada es va començar a modificar la fàbrica que l'empresa tenia a Centelles per tal que deixés de funcionar amb energia de vapor i generar la seva pròpia energia elèctrica. Així, el 1910 l'empresa adquiriria uns terrenys a Sant Pau de Segúries on aprofitaria l'aigua del riu Ter per a la producció d'electricitat que s'enviava fins a Centelles mitjançant una xarxa elèctrica pròpia. Aviat l'empresa va detectar una nova via de negoci comercialitzant l'excedent d'electricitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un mercat que l'altre soci de l'empresa, Pedro Pahisa, va saber detectar fou el de la il·luminació elèctrica de les ciutats. Així, el 1911 va contactar amb l'Ajuntament de Granollers i aconseguí un contracte per començar l'electrificació del municipi. S'inauguraria, després de llargs treballs, amb l'enllumenat de la Festa Major de 1913. Dos anys més tard, el 1915, la companyia establia la seva seu central a Granollers, al carrer del Rec, on encara és actualment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Estabanell i Pahisa, doncs, va abandonar el sector del tèxtil i es va centrar en la generació i distribució d'energia d'electricitat, adquirint la Colònia Matabosch a Camprodon (Ripollès), que el 1923 passa a denominar-se Colònia Estabanell, o instal·lant a l'antiga fàbrica de Centelles un motor dièsel de 1.200 CV el 1935 que, en la seva època, seria el més potent de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sembla que és en aquest moment que es va construir l’actual edifici del carrer del Rec a Granollers, d’estil noucentista. Segons dades del cadastre, fou l’any 1923. Acollia les oficines de l’empresa. Uns anys més tard (segons el cadastre el 1936) s’hauria construït l’edifici del transformador que es troba una mica més amunt, al carrer del Rec 35.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil l'empresa fou col·lectivitzada i després del conflicte la família en va reprendre la direcció. El 1970 Estabanell és una les empreses promotores de l'Associació d'Empreses Elèctriques (ASEME), de la qual ostenta la vicepresidència, i del seu homòleg internacional, el Groupement Européen des Entreprises et Organismes de Distribution d'Energie (GEODE), que permet negociar amb la Companyia Operadora del Mercat de l'Electricitat a Brussel·les.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1996 encara s'anomenava Estabanell i Pahisa, i aleshores va canviar el nom per Estabanell i Pahisa Energia, amb el nom comercial d'Estabanell Energia. L’empresa donava servei a 27 municipis de les comarques d'Osona, Ripollès i Vallès Oriental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 2012 s'inaugura a la seu central de Granollers el Centre d'Operacions de la Xarxa (COX), un gestor global que integra els diferents processos informàtics per tal de poder operar a distància i en el menor temps possible davant de qualsevol incidència. El COX permet avançar cap al model de les xarxes intel·ligents (smart grid).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 2016 es crea Emagina, una filial per a la distribució de fibra, serveis de telefonia i televisió amb l'objectiu de vertebrar el seu territori natural, vinculant empreses de la zona. Aquesta iniciativa empresarial es posa en marxa després de la primera inversió d'Estabanell en el desplegament de fibra òptica a Catalunya, iniciada el 2015.</span></span></span></span></p> | 41.6102219,2.2840774 | 440349 | 4606748 | Ca. 1936 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50072-central-transformadora-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50072-central-transformadora-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50072-central-transformadora-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50072-foto-08096-200-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97475 | Font del carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-la-font-0 | XX | <p>Es tracta d'una font adossada a la paret d'una casa, gairebé a la cantonada, i de reduïdes dimensions.</p> <p>És feta d'obra i arrebossada i el tret estètic distintiu més destacat n'és l'acabat en volta peraltada. El broc és metàl·lic i amb polsador i la pica és un reixat envoltat per un marc arrodonit fet del mateix material que la resta de l'obra. En brolla aigua de la xarxa municipal.</p> <p>Estèticament, és molt semblant a les fonts del mig i de baix de La Valenciana.</p> | 08091-280 | Cruïlla del carrer de la Font amb el carrer Major. | <p>Durant el primer terç de segle XX i amb especial intensitat durant els anys de la Segona República, moltes de les fonts properes o dins del nucli urbà van ser arranjades per complir amb les noves exigències sanitàries.</p> <p>No es coneix la datació exacta, però la semblança amb la font Valenciana de Baix, que data de 1934, i la seva pròpia localització ens fan pensar que es podria tractar d'alguna d'aquestes fonts arranjades.</p> | 41.4408300,1.8620100 | 404933 | 4588320 | Ca. 1934 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97475-pic1717052020549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97475-pic1717052007076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97475-pic1717052012480.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97783 | Nau del carrer de Miquel Ricomà 55 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-del-carrer-de-miquel-ricoma-55 | XX | <p><span><span><span>Edifici d’una antiga fàbrica tèxtil, avui reconvertida en restaurant, que es troba al carrer Ricomà, en ple centre de la ciutat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’una nau de planta rectangular, amb una sola planta i coberta a doble vessant. La façana principal, encarada al carrer Ricomà, s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb el portal al centre. Les obertures presenten un emmarcament actualment sobre mur de maó vist. La façana és coronada per un frontó emmarcat amb motllures i amb un òcul al centre. El perfil del frontó queda sobrealçat per una mena d’acroteri de forma lineal. La façana lateral presenta també un ritme de finestres fabrils, totes rematades amb arcs escarsers i protegides amb reixes de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la cantonada l’edifici té adossada una font pública d’estil modernista atribuïda a l’arquitecte Manuel Raspall i Mayol.</span></span></span></p> | 08096-530 | Carrer de Miquel Ricomà, 55 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, aquesta nau industrial hauria estat construïda l’any 1930. Al llarg dels anys va acollir diferents activitats: des d’una impremta a una cereria; també la fàbrica de teixits de can Bellet i d’altres.</span></span></span></p> | 41.6055393,2.2864756 | 440544 | 4606227 | Ca. 1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97783-font-can-bellet-edifici-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | Altres denominacions: Fàbrica de can BelletInformació facilitada per Cinta Cantarell. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 50173 | Casa del carrer de Ponent, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-ponent-20 | <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil noucentista atribuïda a l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol. És un edifici entre mitgeres i en cantonada amb el carrer de Josep Maria Ruera.</p> <p>Es desenvolupa en planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants, limitades per un acroteri massís de perfil trencat. Les façanes són planes, estan arrebossades i es recolzen sobre un sòcol coronat per una fina imposta de totxo. La composició es desenvolupa simètricament segons tres eixos (façana lateral) o quatre (façana principal). La façana principal està coronada per una cornisa entaulament que conté els buits de ventilació de la coberta, mentre que la lateral es remata amb capcer de perfil trencat.</p> <p>Els buits són de doble llinda, plana i graonada, solució molt típica de l'arquitecte Raspall, que es suposa que va construir l'edifici (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-326 | Carrer de Ponent, 20 | <p>A principis del segle XX en aquest sector encara hi havien molts horts, juntament amb algunes fàbriques. Segons dades del cadastre, aquesta casa s'hauria construït l'any 1929.</p> <p>S'ha atribuït a l'arquitecte <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. </span></span></span></span></p> | 41.6098700,2.2859100 | 440501 | 4606708 | Ca. 1929 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50173-ponent-20-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50173-ponent-20-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50173-foto-08096-326-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manel Joaquim Raspall i Mayol (atribuït) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 50194 | Casa del carrer Joanot Martorell 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-joanot-martorell-13 | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | Estat d'abandonament. La planta baixa ha estat pintada de blanc. | <p><span><span><span>Casa unifamiliar que és representativa de l’estil historicista, amb certa influència modernista, de les primeres dècades del segle XX. Fa cantonada amb el carrer de Pau Carbó, i presenta un volum marcadament cúbic. Consta de planta baixa i pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal és l’únic element destacat del conjunt, ja que la resta de façanes són pràcticament llises, de maó arrebossat. Presenta tres eixos de composició amb buits de proporció vertical, tots ells rematats amb arcs de punt rodó i agrupats en diverses combinacions. L'eix central està format per obertures trífores emmarcades amb un guardapols únic d'arc escarser. Els eixos laterals presenten finestres coronelles geminades també amb guardapols únics, essent cegues les de la planta baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici està rematat per un potentíssim ràfec format per una imbricació que presenta un relleu seguit de finestres trilobulades cegues a tot el llarg de la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa presenta un petit jardí a la dreta de l'edifici.</span></span></span></p> | 08096-347 | Carrer Joanot Martorell, 13 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, aquesta casa s’hauria construït l’any 1927. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietària era una dona que es dedicava a construir casetes, de nom Maria. Es va ajuntar amb un home que vingué de cal Sabater de Lliçà i amb el qual més tard es casà (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons informació oral, fa anys en aquesta casa s’hi va cometre un assassinat i la gent va dir que era perquè tenia el número 13 del carrer (Informació oral del Sr. Eustaqui Margall). </span></span></span></p> | 41.6113770,2.2781852 | 439859 | 4606881 | Ca. 1927 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50194-ca-la-sabatera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50194-ca-la-sabatera-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50194-ca-la-sabatera-5.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: ca la Sabatera | 116|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97763 | Conjunt de tres cases a l’avinguda de l'Estació del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tres-cases-a-lavinguda-de-lestacio-del-nord | XX | <p><span><span><span>Conjunt de tres cases entre mitgeres a l’avinguda de l’Estació del Nord, alineades a façana i que són característiques d’un tipus de modernisme popular, molt simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consten tan sols de planta baixa. Les façanes són planes, composades simètricament en trams de dues obertures de proporció vertical. Com a element distintiu destaquen els emmarcaments a la part superior de les obertures, fets amb totxo de doble imposta tot configurant formes arquejades que enllacen a la part de dalt amb els buits de ventilació de coberta. Això crea un ritme harmònic que té continuïtat en tota la façana. A la part superior presenten diversos acroteris de formes desiguals, amb perfils trencats, que desfan la simetria compositiva del conjunt. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants amb careners paral·lels a la façana. </span></span></span></p> | 08096-529 | Avinguda de l'Estació del Nord, 6-8-10 | <p><span><span><span>El barri de l’Estació del Nord es va veure afavorit pel desenvolupament de les instal·lacions ferroviàries de la línia carbonera que comunicava amb les mines de Sant Joan de les Abadesses. L’Estació del Nord es va inaugurar el 1886. Per aquest sector també hi passava la carretera de Caldes. I l’actual carrer Joanot Martorell abans era la carretera de Ribas. Així doncs, a principis de segle XX aquest sector quedava al límit del nucli urbà. S’hi van instal·lar diverses indústries, però també un seguit de cases burgeses d’estil modernista, algunes de les quals no eren especialment ostentoses, sinó d’un caire més aviat popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquestes tres cases en particular, segons dades del cadastre, s’haurien construït l’any 1925. Es tractaria, doncs, d’una influència modernista tardana.</span></span></span></p> | 41.6123100,2.2783500 | 439873 | 4606984 | Ca. 1925 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97763-barri-estacio-nord-avda-estacio-nord-5.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | 105 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 50035 | Companyia Estabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/companyia-estabanell | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | XX | <p>Edifici d'estil noucentista, envoltat d'instal·lacions elèctriques, que fou la seu de la companyia granollerina Estebanell, pionera en el sector de l'electricitat a principis de segle XX.</p> <p>L'edifici és de planta irregular, aproximadament en forma d'U, amb diversos cossos de diferents alçades. Destaca el volum sobre elevat respecte de la resta del cos posterior, orientat a l'oest, de planta baixa, pisos i golfes, amb una potent cornisa que delimita un terrat de barana massissa d'obra, sota del qual s'observen unes finestretes perimetrals a manera de respiralls, sota de les quals hi ha els grans buits rematats per arc de punt rodó que donen al carrer del Rec. Destaca la seva solidesa, reforçada per pilastres, impostes i cornisa.</p> <p>D'altra banda, el cos frontal de l'edifici, que dona al carrer del rec, té unes característiques més convencionals i és més baix, amb una composició de façana irregular en base a diferents eixos d'obertures d'alçades diverses. El volum central és més alt i els laterals més baixos, esglaonats per la part esquerra. Destaca una tribuna de planta poligonal que sobresurt a l'alçada del segon pis de la façana.</p> | 08096-163 | Carrer del Rec, 28-32 | <p><span><span><span><span>Els orígens d'aquesta companyia elèctrica sorgeixen d'una empresa tèxtil, Estabanell i Pahissa. A principis del segle XX un dels propietaris, Francesc Estabanell i Puntí, va enviar el seu fill Francesc Estabanell i Fontserè de viatge a Suïssa i al nord d'Itàlia per tal d'estudiar la generació d'energia elèctrica i la seva aplicació en la indústria. A la seva tornada es va començar a modificar la fàbrica que l'empresa tenia a Centelles per tal que deixés de funcionar amb energia de vapor i generar la seva pròpia energia elèctrica. Així, el 1910 l'empresa adquiriria uns terrenys a Sant Pau de Segúries on aprofitaria l'aigua del riu Ter per a la producció d'electricitat que s'enviava fins a Centelles mitjançant una xarxa elèctrica pròpia. Aviat l'empresa va detectar una nova via de negoci comercialitzant l'excedent d'electricitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un mercat que l'altre soci de l'empresa, Pedro Pahisa, va saber detectar fou el de la il·luminació elèctrica de les ciutats. Així, el 1911 va contactar amb l'Ajuntament de Granollers i aconseguí un contracte per començar l'electrificació del municipi. S'inauguraria, després de llargs treballs, amb l'enllumenat de la Festa Major de 1913. Dos anys més tard, el 1915, la companyia establia la seva seu central a Granollers, al carrer del Rec, on encara és actualment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Estabanell i Pahisa, doncs, va abandonar el sector del tèxtil i es va centrar en la generació i distribució d'energia d'electricitat, adquirint la Colònia Matabosch a Camprodon (Ripollès), que el 1923 passa a denominar-se Colònia Estabanell, o instal·lant a l'antiga fàbrica de Centelles un motor dièsel de 1.200 CV el 1935 que, en la seva època, seria el més potent de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sembla que és en aquest moment que es va construir l’actual edifici del carrer del Rec a Granollers, d’estil noucentista. Segons dades del cadastre, fou l’any 1923. Acollia les oficines de l’empresa. Uns anys més tard (segons el cadastre el 1936) s’hauria construït l’edifici del transformador que es troba una mica més amunt, al carrer del Rec número 35.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil l'empresa fou col·lectivitzada i després del conflicte la família en va reprendre la direcció. El 1970 Estabanell és una les empreses promotores de l'Associació d'Empreses Elèctriques (ASEME), de la qual ostenta la vicepresidència, i del seu homòleg internacional, el Groupement Européen des Entreprises et Organismes de Distribution d'Energie (GEODE), que permet negociar amb la Companyia Operadora del Mercat de l'Electricitat a Brussel·les.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1996 encara s'anomenava Estabanell i Pahisa, i aleshores va canviar el nom per Estabanell i Pahisa Energia, amb el nom comercial d'Estabanell Energia. L’empresa donava servei a 27 municipis de les comarques d'Osona, Ripollès i Vallès Oriental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 2012 s'inaugura a la seu central de Granollers el Centre d'Operacions de la Xarxa (COX), un gestor global que integra els diferents processos informàtics per tal de poder operar a distància i en el menor temps possible davant de qualsevol incidència. El COX permet avançar cap al model de les xarxes intel·ligents (smart grid).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 2016 es crea Emagina, una filial per a la distribució de fibra, serveis de telefonia i televisió amb l'objectiu de vertebrar el seu territori natural, vinculant empreses de la zona. Aquesta iniciativa empresarial es posa en marxa després de la primera inversió d'Estabanell en el desplegament de fibra òptica a Catalunya, iniciada el 2015.</span></span></span></span></p> | 41.6098100,2.2850400 | 440428 | 4606702 | Ca. 1923 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50035-companyia-estebanell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50035-companyia-estebanell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50035-companyia-estebanell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50035-companyia-estebanell-7.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 50199 | Estació Transformadora Can Monic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-transformadora-can-monic | <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</p> | XX | <p>Torre que acull una estació transformadora elèctrica, emplaçada dins el conjunt de can Mònic, d'estil noucentista i atribuïble a l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol.</p> <p>És una petita edificació aïllada, al nord de la petita colònia obrera. És de planta quadrada i té coberta de teula àrab a quatre vessants. Les façanes són planes, de paredat de pedra granítica fet amb obra poligonal vista. Les cantonades són emmarcades mitjançant pilastres de totxo vist que surten del paviment fins enllaçar amb una imposta de totxo a sardinell sota el ràfec. Les finestres, en forma d'arcuacions de tres, són de proporcions verticals amb brancals i arcs de punt rodó, emmarcats amb totxo. Es troben a les tres façanes més visibles. </p> <p>El portal també té aquestes mateixes característiques, de punt rodó. El sòcol queda reforçat per una imposta a plec de llibre emmarcada amb doble filet de maó vist. És una solució que es repeteix en l'ampit dels buits de ventilació (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-352 | Carrer del Primer Marquès de les Franqueses, 145 | <p>El promotor de les sis edificacions que formen la petita colònia de can Mònic, dedicada a famílies obreres, va ser Jaume Corbera i Tiana, empresari granollerí enriquit arran de l'auge de la indústria tèxtil.</p> <p>El conjunt es va construir l'any 1923, sota projecte de l'arquitecte Manel Joaquim Raspall i Mayol. Es tracta de l'únic conjunt d'habitatges que construí aquest arquitecte al llarg de tota la seva trajectòria. La torre del transformador elèctric es devia construir en aquesta mateixa època, a l'entorn de l'any 1923, i sol atribuir-se al mateix arquitecte.</p> <p> </p> | 41.6217900,2.2928300 | 441088 | 4608027 | Ca. 1923 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50199-352-estacio-transformadora-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50199-352-estacio-transformadora-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50199-352-estacio-transformadora-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50199-352-estacio-transformadora-9.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte, atribuït) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 50034 | Casa del carrer del Rec 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-rec-34 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Habitatge unifamiliar amb jardí, molt representatiu del cànon noucentista. Es tracta d'una casa aïllada, en cantonada, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta composta de teula àrab acabada amb un potent ràfec recolzat en cabirons.</p> <p>Les façanes, planes, estan estucades i pintades i es troben recolzades en un sòcol de pedra que enllaça amb el sòcol de la tanca del jardí. La façana principal, que dona al carrer del Rec, està composada simètricament segons tres eixos, amb buits de proporció vertical. Els d'arc pla estan emmarcats amb un fi guardapols, protegits per persianes de llibret mòbil o de corda. A l'eix central, sota la imposta del segon forjat, hi ha un esgrafiat de dibuixos geomètrics que incorpora la grafia 'TORRE PARDALERA'. En la planta baixa destaca la portalada d'arc de punt rodó, emmarcada amb clau i element esculturat. Els buits de planta baixa estan emfasitzats per un balcó corregut protegit amb barana de ferro que presenta dibuixos geomètrics propis del llenguatge noucentista. Per fi, en la planta de golfes hi ha una arqueria de tres arcs de punt rodó. La horitzontalitat queda emfasitzada per les impostes perimetrals a nivell de forjat (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>La resta de façanes segueixen una pauta arquitectònica similar. A la part posterior té una terrassa al nivell de la planta pis. Aquesta part s'obre al jardí.</p> | 08096-162 | Carrer del Rec, 34 | <p><span><span><span><span>El carrer del Rec és la continuació fora muralles del carrer de Santa Anna, tots dos urbanitzats sobre l’antic camí de Caldes. A l’extrem del carrer de Santa Anna hi havia un dels portals de la muralla: el portal de Caldes. El raval extramurs es devia formar entre el final de l’edat mitjana i el segle XVI (PANCORBO et alii, 2006: 47). Les edificacions que actualment predominen, però, són majoritàriament del segle XX. El nom del carrer es deu al fet que, fins als anys 1950, per l’indret hi passava un rec d'aigua potable que servia per regar una zona d’horts.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el carrer hi ha alguns edificis interessants dels primers decennis del segle XX, d'estil modernista o noucentista. És el cas de la Torre Pardalera, un habitatge unifamiliar amb jardí que exemplifica molt bé el cànon noucentista. Es devia construir a les dècades de 1920 o 30.</span></span></span></span></p> | 41.6099900,2.2848400 | 440412 | 4606722 | Ca. 1920-1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50034-torre-pardalera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50034-torre-pardalera-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50034-torre-pardalera-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50034-torre-pardalera-10.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Torre Pardalera | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 50040 | Casa de la Plaça de Pau Casals, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-pau-casals-7 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges entre mitgeres, d'influència vagament noucentista.</p> <p>És de planta rectangular, amb la façana esbiaixada per alinear-se amb el carrer. Consta de planta baixa (modificada per l'ús comercial) i dues plantes pis. La coberta és plana, limitada per un potent entaulament obrat amb maó que incorpora els respiralls de la terrassa a la catalana. A la part baixa és limitat per una imposta trencada, i és coronat amb teules àrabs, que formen el ràfec.</p> <p>La façana és plana i esta arrebossada i pintada. Té una composició simètrica segons tres eixos, amb buits de proporcions verticals: els de la primera planta amb arc pla i els de la segona amb arc de punt rodó al centre i escarsers als laterals. A l'obertura central de la segona planta hi ha un pesant balcó protegit amb balustres.</p> | 08096-168 | Plaça de Pau Casals, 7 | <p>Aquest edifici, que segueix una línia estilística més o menys noucentista, probablement es va construir entorn de la dècada de 1920.</p> | 41.6067604,2.2893968 | 440789 | 4606361 | Ca. 1920 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50040-casa-pau-casals-7-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50040-casa-pau-casals-7-b-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50040-foto-08096-168-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-06-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 50051 | Casa Francesc Macià, 94 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-macia-94 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'inspiració vagament noucentista, emplaçada a la cantonada entre el carrer Francesc Macià i el carrer Mallorca.</p> <p>Es tracta d'una edificació de planta rectangular que consta només de planta baixa i golfes, amb coberta de teula àrab a dues aigües. La influència noucentista es pot apreciar tal vegada en la decoració dels cabirons sota una ampli ràfec, que al vèrtex davanter adopta una forma plana. Els buits són de composició vertical, sense decoració i protegits mitjançant reixes de forja decorades.</p> <p>Al costat de migdia presenta un jardí annex amb tanca massissa.</p> | 08096-179 | Carrer de Francesc Macià, 94 | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim</span></span></span></span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, probablement fou construïda a la dècada de 1920, inspirada vagament en l'estil noucentista. Segons dades del cadastre, l'any de construcció seria el 1920.</span></span></span></span></p> | 41.6007749,2.2871491 | 440596 | 4605697 | Ca. 1920 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50051-casa-francesc-macia-94-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50051-casa-francesc-macia-94-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50051-casa-francesc-macia-94-c.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96864 | Casa de l’avinguda de l'Estació del Nord, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-de-lestacio-del-nord-2 | XX | <p><span><span><span>Casa unifamiliar amb jardí, d’estil modernista, emplaçada al barri de l’Estació del Nord en una zona on trobem també altres habitatges modernistes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una edificació aïllada, que consta de tan sols de planta baixa, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana principal té una composició simètrica en base a tres obertures de proporcions verticals, amb tancaments de persiana de llibret. Una imposta de perfil trencat emmarca per la part superior les obertures, contrastant amb un color vermellós respecte a la tonalitat clara del mur arrebossat. El mateix esquema estilístic el trobem a la façana de llevant de la casa, que dóna al carrer de Maria de Palau. Aquí una de les finestres ha estat tapiada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part més genuïnament modernista es troba en un acroteri de perfil sinuós amb merlets a les cantonades, recolzat en una treballada cornisa de totxo.</span></span></span></p> | 08096-493 | Avinguda de l'Estació del Nord, 2 | <p><span><span><span>El barri de l’Estació del Nord es va veure afavorit pel desenvolupament de les instal·lacions ferroviàries de la línia carbonera que comunicava amb les mines de Sant Joan de les Abadesses. L’Estació del Nord es va inaugurar el 1886. Molt a prop també hi passaven les carreteres de Caldes i de Barcelona. I l’actual carrer Joanot Martorell abans era la carretera de Ribas. Així doncs, a principis de segle XX aquest sector quedava al límit del nucli urbà. S’hi van instal·lar diverses indústries, però també un seguit de cases burgeses d’estil modernista, algunes de les quals no eren especialment ostentoses, sinó d’un caire més aviat popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, segons dades del cadastre, hauria estat construïda l’any 1920, seguint l’estil modernista.</span></span></span></p> | 41.6122700,2.2785400 | 439889 | 4606980 | Ca. 1920 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96864-casa-avinguda-estacio-nord-2-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96864-casa-avinguda-estacio-nord-2-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96864-casa-avinguda-estacio-nord-c.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | EPA | 2024-06-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | 105|98 | 45 | 1.1 | 1763 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 50036 | Can Pere Pineda / Cal Gangues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-pineda-cal-gangues | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges construït a principis de segle XX que es podria emmarcar dins el corrent eclèctic, encara que alguns autors l'han considerat noucentista.</p> <p>És de planta rectangular, entre mitgeres, de coberta plana amb terrassa i barana. Consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La façana és plana i està arrebossada. La seva composició es desenvolupa en quatre eixos i queda marcada per la verticalitat dels buits, que estan protegits a la primera i segona planta per barana correguda de planta poligonal amb un eixamplament al centre. La verticalitat de la façana ve pronunciada per la decoració d'arcuació cega de vuit obertures de punt rodó sota cornisa.</p> | 08096-164 | Carrer de Miquel Ricomà, 5-7 | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquest edifici, fou construït als primers decennis del segle XX. Segons dades del cadastre, l'obra s'hauria fet el 1912. Es pot emmarcar dins d'un tipus d'arquitectura eclèctica. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l'autor García-Pey, un dels sobrenoms amb els què es coneixia la casa (cal Gangues) té relació amb </span></span></span></span>Francesc Riera i Ganduxer. Es dedicava a vendre roba de gangues a la botiga que es trobava en aquest edifici, coneguda com can Gangues (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6069300,2.2863500 | 440535 | 4606382 | Ca. 1912 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50036-can-pere-pineda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50036-can-pere-pineda-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50036-can-pere-pineda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50036-foto-08096-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50036-foto-08096-164-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 50119 | Edifici del carrer de Bruniquer 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-bruniquer-17 | <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | La part dreta de la placa de ceràmica ha estat pintada a sobre. L'edifici es troba en cert estat d'abandonament. | <p><span><span><span>Edifici de l’antiga fàbrica de mosaics Farrerons, construït a principis de segle XX i que està decorat a la façana amb elements ceràmics que mostren i exemplifiquen la matèria que era objecte de fabricació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una edificació entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant de teula àrab. La façana, allargassada, està composada en quatre eixos verticals, als quals cal afegir cinc vanos més que es troben exclusivament a la planta baixa. Tots els buits són allargats en sentit vertical. A la primera planta les obertures són en forma de balcó, amb llinda plana i emmarcaments motllurats superiors. A la planta baixa dos dels buits són amb arc escarser, i la resta plans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana queda coronada per una barana sinuosa, amb cinc pilarets rematats per sengles boles i revestiment de trencadís. El trencadís es troba a la part sinuosa, mentre que uns plafons de ceràmica blanca i blava en escacats decoren les vores dels pilars i, sota la cornisa, un fris de les mateixes característiques s’allarga de banda a banda fins als dos extrems de l’edifici. D’aquesta manera l’horitzontalitat del fris compensa els eixos de composició verticals. Així mateix, les motllures de les obertures superiors també estan decorades amb petites rajoles. Finalment, al centre de la façana destaca un plafó de ceràmica amb lletres blaves que diuen “Fabrica de mosaicos. Venta de azulejos exclusivos de Onda”. Està envoltat per rajoles verdes que dibuixen una orla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, però, la meitat dreta del plafó ha estat pintada al damunt i no es pot llegir. </span></span></span></p> | 08096-265 | Carrer de Bruniquer, 17 | <p><span><span><span>Al costat de les indústries del tèxtil, al mateix eixample de Granollers, hi trobem exemples d’indústries d’altres sectors, com ara la ceràmica, exemplificada en aquest edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, s’hauria construït l’any 1905. Pertanyia als germans Farrerons, que hi tenien un obrador de rajoles hidràuliques, un tipus de paviment molt característic de les primeres dècades del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Farrerons eren tres germans i tots tres treballaven en aquesta fàbrica: Josep, Lluis i Francesc Farrerons Piella (SESÉ, 1987b).</span></span></span></p> | 41.6089467,2.2916308 | 440976 | 4606602 | Ca. 1905 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50119-fabrica-mosaics-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50119-fabrica-mosaics-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50119-fabrica-mosaics-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Fàbrica de mosaics dels Farrerons | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96257 | Cal Ventura (casa Bonaventura Coma) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ventura-casa-bonaventura-coma | <p><span>BERTRAN, Marga (2018). Dones, les descobrim?. Programa de Festa Major 2018, pp. 79 - 82.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GARCIA, Joan (2004). La façana de cal Ventura. Programa de Festa Major 2004, pp. 46- 47.</span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p> | XIX | <p>Es tracta d'un edifici de planta baixa ocupant una característica parcel·la gairebé triangular a la bifurcació del carrer Barceloneta amb el carrer Colom. L'edifici és de planta baixa i 3 pisos, dels quals la major part de les obertures del primer i segon s'acompanyen de balcons d'ampit amb barana de forja. El tercer pis, el qual es caracteritza per un fris de finestres cegues, no disposa de balcons.<br /> <br /> L'edifici es remata amb una cornisa esgraonada. La façana del carrer Colom s'adapta al desnivell del terreny, quedant el nivell inferior parcialment com a subterrani. Aquesta façana incorpora dues galeries i finestres sense balcons. També es decora amb algunes finestres cegues.<br /> <br /> Arquitectònicament, l'element més destacat és la façana estreta frontal, <span>en què</span> hi figuren dos balcons al primer i segon pis, i una finestra al superior. A la planta baixa hi ha una porta d'accés que hauria pogut correspondre a algun tipus de local comercial. La porta principal la trobem al carrer Barcelona.</p> | 08091-5 | Carrer Barceloneta, 13-15. | <p>Edifici construït a finals del segle XIX, possiblement entorn de l'any 1870. Està ubicat al davant de la Casa de la Vila, en un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresòl i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on <span>hi</span> criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes.<br /> <br /> D'altra banda, al carrer Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta.<br /> <br /> La casa també és coneguda com a Bonaventura Coma o Cal Ventura, la qual havia albergat una cansaladeria (s'arribaven a matar 4 porcs a la setmana a mitjan segle XX) i una fonda. Una figura interessant filla de Cal Ventura fou Mercè Coma Clavé (BERTRAN, 2018), la qual va destacar com a excepcional cantant amb una veu prodigiosa dins de l'Orfeó Gelida, una agrupació coral fundada el 1928 que va arribar a tenir més de 100 membres. Sota la batuta de Joaquim Julià Llopis, Coma va formar part del destacat grup de solistes de l'Orfeó, interpretant obres com 'La Mort de l'escolà', corals de Bach i la sardana 'Marinada', entre altres. No obstant això, la trajectòria artística de l'Orfeó Gelida va finalitzar abruptament al voltant de 1935 a causa de problemes polítics.</p> | 41.4410486,1.8630037 | 405016 | 4588343 | Ca. 1870 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96960 | Casa del Carrer Barcelona, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-24 | <p><span><span><span><span>CUSPINERA, Lluís; OLIVERAS, Vicenç; VALLS, Joan; VILA; Lluís ( 2003). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers.</em> Ajuntament de Granollers. Fitxa R.014.</span></span></span></span></p> | XIX | Façana lleument degradada, amb brutícia i pintades | <p><span><span><span>Casa d’habitatges entre mitgeres d’un estil popular/eclèctic propi de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana és plana, coronada per una cornisa i barana. L’element que caracteritza la façana són les franges horitzontals d’esgrafiats. Consta d’un sol eix d’obertures, amb buits de proporcions verticals tancats amb persiana de llibret mòbil i balcó amb barana de ferro de barrots i dibuixos.</span></span></span></p> | 08096-495 | Carrer de Barcelona, 24. | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, aquest edifici s’hauria construït el 1869.</span></span></span></p> | 41.6072099,2.2869160 | 440582 | 4606412 | Ca. 1869 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96960-casa-carrer-barcelona-24-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96960-casa-carrer-barcelona-24-c.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-06-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 49935 | Torre de can Casaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-casaca | <p><span><span><span>ACOSTA FERRER, Xavier; CAMPS GIRÓ, Albert (2016). “La torre de telègraf òptic de can Casaca de Granollers”, a <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 20. Museu de Granollers, pp. 57-92.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AGUILAR PÉREZ, Antonio; MARTÍNEZ LORENTE, Gaspar (2003). “La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión”, a <em>Revista electrónica de geografía y ciencias sociales</em>, Universitad de Barcelona. Scripta Nova.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1</em>, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PERARNAU, Jaume; LEN, Lluís (1999). “La xarxa de telegrafia òptica de la Catalunya central”, a <em>Arqueologia de comunicació. Actes de les IV Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya.</em> Girona 1977. Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona, p. 547-556.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PERARNAU, Jaume; LEN, Lluís (2004). <em>La telegrafia òptica a Catalunya</em>. Rafael Dalmau Editors. Patrimoni industrial. Temes, 1.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2001). 'Les torres telegràfiques del Vallès Oriental', a <em>Lauro</em>, Núm. 20, Granollers, Museu de Granollers, pp. 21-31.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PRAT, J. 2004: “4 pedres.. La telegrafia òptica a Catalunya”. Institut cartogràfic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona: 94.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). T<em>urisme naturalista</em>. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</span></span></span></p> | XIX | Es conserva força íntegrament però li manca la coberta, de manera que està exposada a les inclemències del temps i amb perill de degradació de les estructures. | <p><span><span><span>Torre pertanyent a la xarxa de telegrafia òptica construïda per l’exèrcit a mitjans de segle XIX. Concretament, formava part de la línia de Barcelona a Vic. Està situada 15 m a l’est de la casa de can Casaca, en un petit altiplà de la Serra de Ponent que domina el pla de Palou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una torre circular d’uns 10 m d’alçada que es conserva gairebé íntegrament, tot i que li manquen els forjats i la coberta. El mur és obrat amb maó, i consta de tres nivells o cossos, amb diferents obertures. Cada nivell és remarcat exteriorment amb línies de maó que sobresurten a manera de cornisa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En un estudi recent (ACOSTA; CAMPS, 2016) els autors han analitzat un document militar fins aleshores desconegut sobre la línia telegràfica. Es tracta d’una memòria redactada l’any 1849 pel capità graduat tinent del cos d’enginyers de l’exèrcit espanyol, Bernardo Paternó. Aquest document aporta informació inèdita que permet fer una aproximació precisa de com va projectar-se la torre. Els autors, a més, han elaborat unes representacions en 3D de com devia ser la torre originària. Seguint aquests autors podem precisar una mica més la descripció de les restes que s’han conservat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la base la torre té un fonament lleugerament més ample de pedra d’uns 80 cm d’alçada. El primer cos conserva 10 espitlleres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon cos conserva totes les obertures descrites en la Memòria; és a dir, la porta d’accés, la finestra i dues obertures que servien per mirar amb les “ulleres de llarga vista”. Les obertures es troben perfectament alineades amb les torres col·laterals (és a dir, les que estaven comunicades visualment) tot formant un angle de 155,75 graus entre elles, cosa que garantia la perfecta visual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El tercer cos presenta obertures per a les ulleres de llarga vista i una finestra en la mateixa posició que la del segon cos. També inclou espitlleres orientades cap a la base. Té el coronament de la cornisa superior i la teulada era de fusta, a dues aigües.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta part superior és on hi havia la instal·lació del telègraf òptic, del qual no en queda cap rastre. Segons la memòria, consistia en un gran pal que sobresortia per sobre de la torre, amb una esfera metàl·lica que es podia desplaçar en vertical, i dos discs metàl·lics que podien girar sobre l’eix central. Així podien configurar diferents disposicions que s’havien d’interpretar mitjançant un llibre de codis.</span></span></span></p> | 08096-88 | A l'oest del terme municipal, a la Serra de Ponent. Can Casaca. Camí de can Casaca, s/n. | <p><span><span><span>A mitjan del segle XIX es va establir a tot l'Estat espanyol un bon nombre de línies de telegrafia òptica que partien de la capital i arribaven a diferents punts estratègics de la península. Primer es va construir una xarxa civil, que a Catalunya venia de Madrid i enllaçava amb Barcelona i la Jonquera. Poc després s’impulsà una xarxa militar, motivada sobretot per la necessitat de comunicar de manera ràpida amb les terres d’interior arran de les guerres carlines. La xarxa catalana de telegrafia òptica militar va ser ideada pel Capità General de Catalunya Manuel Pavía. El disseny i la construcció els va dirigir el brigadier José Maria Mathé, el qual va aplicar un sistema amb característiques pròpies: el telègraf estava situat al terrat de les torres (mentre que en altres llocs era sobre un campanar o construccions elevades) i el mecanisme de comunicació també era diferent. Es basava en un seguit de combinacions en la posició d’una bola i una barra, que es traduïa en valors numèrics i després es descodificava mitjançant un diccionari. El disseny i la construcció de la xarxa es va fer en dos anys, del 1848 al 1849, però aquesta va tenir una vida molt curta. Oficialment es va donar de baixa el 1862, tot i que abans ja havia quedat obsoleta per l’entrada en funcionament del telègraf elèctric.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Torre de can Casaca formava part d'aquesta xarxa de telegrafia òptica. A Granollers va tenir un primer precedent en el campanar de l'església, però aviat es va veure que tenia dificultats de comunicació visual, i es decidí edificar aquesta torre rodona de nova planta. Sembla que es va conèixer amb el nom de 'Torre Sofia'. Tot i que els militars la van designar com a 'Torre - Estación recibidora de Granollers'. Estava connectada visualment amb les torres de Bosquerons (al sud) i de Puiggraciós (al nord), a uns 11 km en línia recta (PÉREZ GÓMEZ, 2001). En un recent article Xavier Acosta i Ramon Camps han pogut analitzar un document militar de gran interès que aporta informació valuosa sobre aquesta torre. Es tracta d’una memòria sobre la telegrafia òptica redactada el 1849 pel capità graduat tinent del cos d’enginyers de l’exèrcit espanyol, Bernardo Paternó. Aquest document permet als autors aproximar-se de manera precisa a com es va projectar la torre, als motius que van portar a traslladar-la a la nova ubicació de can Casaca i al context històric de la formació de la xarxa de telegrafia òptica (ACOSTA; CAMPS, 2016).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret on hi ha la torre de can Casaca va tenir un paper molt important en la Tercera Guerra Carlina, el 1872. A l'octubre d'aquest any, la guarnició de Granollers es va amotinar contra la seva oficialitat durant unes hores, quan la tropa s'apoderà de la vila fins que una columna militar, procedent de Barcelona, emplaçà llurs bateries a can Casaca, entrà a Granollers i desarmà els amotinats (BAULIES, 1986).</span></span></span></p> | 41.6003216,2.2716328 | 439302 | 4605658 | Ca. 1849 | 08096 | Granollers | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49935-torre-can-casaca-pere-cornellas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49935-foto-08096-88-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97267 | Font alta de La Valenciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-alta-de-la-valenciana | XX | Si bé la font no presenta cap desperfecte estructural, sí que en té en l'àmbit estètic, com les rajoles baixes trencades, algun maó escantellat i alguna petita esquerda. El banc adossat té totes les rajoles del seient escantellades o trencades. | <p>Es tracta d'una font aïllada, a quatre vents. L'aigua que en raja prové de la xarxa municipal.</p> <p>El material emprat per la seva construcció és el maó i morter de ciment. La paret principal i on hi ha el brollador està ornamentada amb rajola ceràmica que dibuixa franges verdes i grogues de la mateixa mesura en diagonal. Les cinc filades més baixes de rajoles estan trencades o escantellades, mentre que les de les cinc de dalt es conserven bé. També de manera ornamental s'hi ha perfilat una coberta a doble vessant fet amb maó.</p> <p>El broc és de polsador i l'aigua la recull una gran pica de marbre de forma rectangular.</p> <p>Adossat a un dels laterals hi ha un petit banquet fet d'obra i decorat amb rajola que actualment es troba molt deteriorada. A la part posterior hi trobem una obertura tancada amb una reixa metàl·lica que anys enrere devia tancar un registre, però que actualment no hi és.</p> | 08091-218 | A dalt de tot del carrer de La Valenciana sud. | <p>Es desconeix la datació de la font, però possiblement és força recent, dels anys 1980 probablement. Estèticament i pels materials utilitzats s'assembla força a la font del carrer Vicenç Perelló, possiblement de la mateixa època.</p> | 41.4284800,1.8549400 | 404324 | 4586957 | Anys 80 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97267-pic1712848924648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97267-pic1712848943585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97267-pic1712848963735.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97267-pic1712848994656.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97531 | Rellotge de sol de can Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-camprodon | XX | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular fet amb un mosaic de vint rajoles ceràmiques quadrades.</p> <p>La distribució és de quatre rajoles d'ample per cinc d'alçada. Té dibuixat un marc ornamentat amb motius vegetals de tonalitats groga i verda. El pol és un sol radiant antropomorf groc de la boca del qual surt el gnom metàl·lic. Té línies horàries i marques de mitges hores.</p> <p>La numeració és romana i marca de les set del matí a les tres de la tarda.</p> | 08091-296 | A la carretera de Corbera de Llobregat, en una casa poc després de sortir del poble. | <p>Tot i ser un rellotge de rajola, el de can Camprodon es tracta d'un encàrrec personalitzat on s'ha tingut en compte l'orientació de la façana i és de la dècada de 1980.</p> | 41.4430900,1.8718300 | 405757 | 4588560 | Anys 80 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97531-captura-de-pantalla-2024-06-17-132922.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Semper Gnomon / Martínez de la Puente, Enric / Castanys, Valentí | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97557 | Dipòsits d'aigua del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-daigua-del-puig | XX | <p>Es tracta d'un mínim de sis dipòsits elevats sobre unes torres fetes de maons plans amb un acabat estèticament bo. Les altures de les torres són diferents en cada cas, però tots són de planta quadrada i tenen el dipòsit a dalt de tot, sobre una plataforma a la qual es pot accedir per una escala de mà exterior.</p> <p>Aquest sistema va ser instal·lat durant els anys 1940 i serveix per proveir d'aigua les masies i cases del nucli del Puig. L'aigua és gestionada per la comunitat de veïns del Puig que tenen un ens específic amb aquest objectiu. Les masies que disposen d'accés a l'aigua, tenen comprada la quantitat d'aigua que reben amb un curiós sistema d'hores, quarts i fins i tot minuts. Aquest sistema de temps és regulat per les posicions i dimensions de les canelles de pas de l'aigua amb relació al dipòsit. L'aigua que omple els dipòsits ve canalitzada des de la font o Déu del <span>Xim</span>, sota de can Parenostres.</p> | 08091-310 | Part baixa del barri del Puig. | <p>Es construeixen durant els anys 1940 i continuen funcionant amb el mateix sistema.</p> | 41.4355800,1.8482200 | 403773 | 4587753 | Anys 40 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654249059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654267083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654281511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654296353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654945972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654966568.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Segons fonts veïnals, el sistema és extremadament precís, tot i que, malauradament, alguna torre s'ha inclinat lleugerament pel moviment del terreny, i n'ha variat una mica el cabal i precisió de temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97512 | Cases del carrer Costa Fornaguera, 78-80 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-costa-fornaguera-78-80 | XX | <p>Conjunt de cases bessones d'estil noucentista construïdes a principi del segle XX.</p> <p>Són dues cases entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructuren en tres crugies. Consten d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta plana. Els frontis s'obren amb tres obertures emmarcades amb una motllura, amb el portal centrat. Els ràfecs estan acabats amb una cornisa d'on arrenca un capcer semicircular amb una motllura decorativa a la part frontal i superior. A cada extrem dels capcers hi ha pilars amb una bola de terracota decorada amb garlandes.</p> <p>El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures i els elements decoratius ressaltats amb diferent tonalitat.</p> | 08035-205 | C. Costa Fornaguera, 78-80 | <p>Les cases són una mostra de l’arquitectura noucentista de la dècada de 1920, destinada a famílies menestrals o de la petita burgesia local.</p> | 41.6172200,2.6662300 | 472193 | 4607332 | Anys 20 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97512-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97512-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97512-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-27 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 97520 | Fanal del Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-del-montcau | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> | XX | <p>Fanal modernista, fabricat a mitjans dels anys 1920 amb estructura de ferro forjat. Aquesta peça va ser el resultat d'una col·laboració entre el forjador Àngel Rull i el fonedor Torres.</p> <p>El fanal reposa sobre una peanya de base ovalada, la qual està decorada amb un trencadís al llarg de tot el seu perfil exterior. La superfície superior plana de la peanya està dissenyada per servir com un banc per seure. En el centre de la peanya, es troba ancorat el fanal, que incorpora reforços en forma de volutes per augmentar la solidesa de la base.</p> <p>El fust està ornamentat amb una banda decorativa en espiral que s'estén fins a arribar a les quatre il·luminacions que sobresurten de l'estructura.</p> <p>L'acabat del fanal està embellit amb filigranes i motius florals, també realitzats en forja.</p> | 08091-291 | Plaça de l'Església, s/n. | <p>El 1925, el forjador i serraller barceloní Àngel Rull es construí una torre a l'avinguda Colomer i al poc d'arribar al poble construiria el fanal de la plaça de l'Església amb la col·laboració del fonedor Torres.</p> <p>Amb la modernització de l'enllumenat dels anys 1970 i després d'un temps abandonat al costat de l'escorxador, el fanal seria traslladat a l'escola Montcau. Allà es va convertir en un símbol de l'escola i va adoptar el seu nom, ja que fins aleshores sempre se l'havia conegut amb el nom de 'la <span>Farola</span>'.</p> <p>Al cap de trenta anys, i amb l'opinió pública dividida, l'ajuntament va decidir tornar a moure'l i el 2008 va ser restaurat i recol·locat al seu lloc original.</p> | 41.4398800,1.8649800 | 405180 | 4588211 | Anys 20 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97520-pxl20231127104709741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97520-pxl20231127104722649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97520-pxl20231127104732247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97520-pxl20231127104741846.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Àngel Rull, i el fonedor Torres | 105|119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97631 | Torre del carrer Torrent de Sant Miquel, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-carrer-torrent-de-sant-miquel-4 | <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> | XX | <p>Es tracta d'una torre residencial de principis de segle XX, assimilable a altres torres d'estiueig isolades amb pati/jardí presents al poble. La similitud amb la torre Trabal de l'avinguda Colomer pel que fa a les línies generals de l'edifici és gran, així com la triple finestra del pis amb columnes, pròxima a la casa a la casa Mas del carrer Major, 43.</p> <p>Es tracta d'un edifici de planta baixa i rectangular, de coberta amb teulada a dos vessants amb teula i acabat tipus holandès perpendicular al carrer. La casa està envoltada d'un jardí i està ubicada en un punt de l'eixample al voltant de l'avinguda circumval·lació. L'element més característic és el tester amb la triple finestra de la façana disposada amb quatre columnetes. La coberta de pissarra presenta un ampli ràfec suportat amb mènsules de fusta i està coronada per dues boles. El pati és ample, aprofitant la seva posició a la cantonada del carrer.</p> | 08091-333 | Carrer Torrent de Sant Miquel, 4. | <p>El 1924 es va inaugurar el funicular, i ben aviat, es va esdevenir un element potenciador de l'estiueig, malgrat tot, el creixement urbà dels anys 1920 no tan sols va viure de l'arquitectura d'estiueig.</p> <p>El 1922 es va començar la urbanització del carrer de Sant Miquel, en terrenys de cal Santfí, els quals van continuar edificant fins als anys 1930. El 1925 es va obrir el carrer d'Àngel Guimerà. Des de 1925, amb la construcció del xalet Ramis, es va encetar el desenvolupament del primer tram del carrer Dr. Galés, que va seguir fins a mitjan anys trenta. Entre 1924 i 1929 es van construir les primeres cases del final del carrer de l'Anoia.</p> <p>Tenint en compte l'evolució urbana descrita per Rosselló (RIUS 2011) hem de circumscriure la construcció de la torre en el context de creixement urbà de la dècada dels anys 1920.</p> | 41.4391403,1.8652135 | 405198 | 4588129 | Anys 20 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97631-img20231212101800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97631-img20231212101812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97631-img20231212101839.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97707 | Torre del carrer Lluís Guarro, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-carrer-lluis-guarro-9 | <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> | XX | <p>La torre, de planta quadrangular i aïllada, està situada enmig d'un pati tancat per un mur, seguint el model de torres d'estiueig habituals del Gelida a principis del segle XX.</p> <p>L'estructura consta de planta baixa, un primer pis i sota teulada o golfes, amb una coberta a doble vessant de teula ceràmica, perpendicular a la façana principal. Aquesta última, orientada a l'est cap al carrer Montserrat, es caracteritza per un ràfec esgraonat. La façana principal inclou una porxada amb arcs de mig punt, construïda amb maó posat a plec de llibre i coberta de teula. Al pis, un gran finestral central amb barana d'ampit de forja i arc de mig punt està flanquejat per dues finestres quadrangulars. Just sota el vèrtex de la teulada, es localitza una altra finestra amb arc de mig punt corresponent a l'altell.</p> <p>Les façanes laterals presenten una finestra quadrangular cada una. La façana posterior disposa d'un gran terrat balustrat amb una porta d'accés amb arc de mig punt. També podem veure un parell de balcons individuals amb barana de forja i acabats en arc de mig punt. Totes les obertures estan emmarcades amb maó col·locat a plec de llibre.</p> <p>El mur del pati, construït amb pedra i rematat amb una reixa de forja, envolta la torre, situada en una cantonada de la parcel·la. Aquest disposa d'una portalada amb arc i una coberta a doble vessant que facilita l'accés al pati. La porta d'entrada, de forja de doble fulla, destaca per la seva robustesa.</p> <p>El color de la torre destaca per la combinació dels porticons de fusta de color verd, el maó rogenc a plec de llibre, i el blanc de les façanes, creant un contrast visual atractiu.</p> | 08091-360 | Carrer Lluís Guarro, 9. | <p><span><span><span>Segons l’estudi de l’evolució urbana de Rosselló (RIUS, 2011), es contextualitza la construcció d'aquest conjunt de torres dins del creixement urbà que va tenir lloc a la dècada dels anys 1920. </span></span></span></p> <p>L'establiment del carrer Lluís <span>Guarro</span> i els seus carrers perpendiculars va ser un projecte pensat com una operació en favor de la captació de l'estiueig local mitjançant un eixample urbà que va coincidir cronològicament amb la creació de l'emblemàtica avinguda Colomer. Aquests carrers, situats en els terrenys de la casa Altimires, van començar a ser desenvolupats a partir de 1924, configurant un eixample que, entre 1925 i 1927, va veure l'emergència de diverses torres d'estiueig, totes elles d'estil noucentista, tot i que va ser un projecte de menor envergadura que a l'avinguda.</p> | 41.4419563,1.8615416 | 404895 | 4588446 | Anys 20 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97707-1702457476363.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97707-1702457476397.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97707-1702457476429.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97708 | Torre del carrer Vicenç Perelló, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-carrer-vicenc-perello-6 | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | <p>La torre, de planta quadrangular i aïllada, està situada enmig d'un pati tancat per un mur, seguint el model de torres d'estiueig habituals del Gelida de primer terç del segle XX.</p> <p>L'estructura consta de planta baixa i sota teulada o golfes, amb una coberta a doble vessant de teula ceràmica i de la qual sobresurten els caps de biga de fusta, paral·lela a la façana principal. Aquesta última, orientada a l'est cap a l'avinguda Colomer en el seu tram final d'unió amb el carrer Vicenç Perelló i avinguda de les Corts Catalanes. La façana principal inclou un porxo amb pilars de maó en espiral, fusta i coberta de teula. Totes les finestres són rectangulars amb acabat arrodonit als angles i un vistós ampit amb plafó ceràmic decorat amb sanefes blaves i blanques.</p> <p>Sota teulada, un gran finestral central i arc rebaixat just sota el vèrtex de la teulada. Les façanes laterals presenten dues finestres quadrangulars com a la principal. Un gran mur de contenció salva el desnivell del terreny, motiu pel qual el jardí és elevat sobre la cantonada amb un mur de pedra i pilarets amb barana de tub. Els pilarets també estan decorats amb una sanefa ceràmica blava i blanca.</p> <p>L'accés al pati es fa per una escala amb porta de dues fulles de forja.</p> | 08091-361 | Carrer Vicenç Perelló, 6. | <p>La torre està ubicada a la parcel·la que uneix l'avinguda Colomer en el seu tram final inferior, i l'avinguda de les Corts Catalanes. Segons el cadastre seria una construcció de finals dels anys 1920, fet que coincidiria amb la cronologia associada a l'avinguda Colomer.</p> <p>El conjunt de cases de l'avinguda, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida.</p> <p>El seu desenvolupament, va ocupar part de la finca de la masia de Can <span>Santfí</span>, del qual Joan Colomer i <span>Guitart</span> (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda.</p> <p>L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet (el qual es va quedar una de les parcel·les convertida en casa Trabal), i l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso.</p> | 41.4413853,1.8680272 | 405437 | 4588376 | Anys 20 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97708-img20231212121828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97708-img20231212121849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97708-img20231212121916.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97708-img20231212122115.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96731 | Cases del carrer de Mar, números 46-58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-mar-numeros-46-58 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Aquest tram del carrer del Mar és un dels més genuïns i està format per cases entre mitgeres amb pati frontal, construïdes a principis del segle XX.</p> <p>Són de planta rectangular i, originàriament, eren de planta baixa i pis. La majoria han patit remuntes posteriors, però les més visibles són les dels números 48 i 50.</p> <p>Destaquen especialment, cal Comandant (núm. 46), residència de les Germanes Dominiques, i can Ribera (núm. 50), edificades els anys 1925 i 1922, respectivament.</p> | 08163-25 | Carrer de Mar, números 46-58 | <p>L’origen del Carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.</p> <p>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</p> <p>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la Vall de Capaspre i la Vall de Santa Susanna.</p> <p>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</p> | 41.6256285,2.6905965 | 474227 | 4608258 | Anys 20 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2506.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es tracta de cases d'estiuejants de families benestants de Barcelona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 97986 | El Vilar - Via de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-via-de-collsuspina | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LOSTAL, J. (1992) Los Miliarios de la Província Tarraconense: (conventos tarraconense, cesaraugustano, cluniense y cartaginense, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, p. 11-15.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2726'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | Actualment, les restes arqueològiques no estan documentades ni posades en valor. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment es troba prop de la masia que li dona nom, i correspon a les restes estructurals de part del traçat de la via romana de Collsuspina. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per una banda, hi ha un conjunt de pedres planes i ben disposades formant una estructura, sense estudiar. Per altra banda, es localitzà un mil·liari romà, les restes del qual aparegueren a tocar del traçat del camí antic. Es tracta d’un bloc cilíndric de pedra blanquinosa amb la base lleugerament quadrada, amb unes dimensions de 1'05 m d'altura per 0'30 m de diàmetre màxim, amb una inscripció en llatí: </span></span><em><span lang='LA'><span>MANNIUS SERGIUS, fill de MANNIO,</span></span></em><em><span><span>PROCONSUL</span></span></em><em><span lang='LA'><span>, VII milles. </span></span></em></span></span></span></p> | 08283-227 | <p><span><span><span>Entre els anys 1945 i 1954, el Sr. Ramon Auferil Druguet, del mas Vilar, va localitzar el mil·liari arran de l’antic camí i enmig del pas. La resta pètria, de grandària considerable va ser traslladada al mas i es va reaprofitar per adequar els accessos. Al cap d’un temps la peça va ser traslladada al Museu Episcopal de Vic, on va ser estudiada. De troballes de mil·liaris, n'hi ha altres referents a Santa Eulàlia de Riuprimer, amb un mil·liari amb inscripció llatina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest jaciment forma part del traçat de la via romana de <em>Mani Sergi, </em>que incloïa els mil·liaris que marcaven el recorregut i la distància. Estaven ubicats entre ells aproximadament 1,5 km, i portaven inscrit el número i el nom de qui promovia la via, com és el cas que ens ocupa, on la inscripció ens marca la milla VII, vinculada al procònsol Mani Sergi. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest cas, no s’ha localitzat tram de calçada romana però sí que es pot relacionar amb el tram documentat a prop de la masia de Can Rotlle. </span></span></span></span></span></p> | 41.8437738,2.2132515 | 434684 | 4632730 | Any -150 / -100, a.C | 08283 | Tona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97986-dsc08934.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | L’àrea de protecció arqueològica s’estén per una zona que és susceptible de conservar vestigis històrics i arqueològics a partir de les troballes ja efectuades. Es tracta de l'únic mil·liari que s'ha trobat que correspon a la via romana de Collsuspina, i actualment està dipositat al Museu Episcopal de Vic. | 83 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 94022 | Forn del Media | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-media | <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(2017)<em>, </em>núm. 18, segona època, Pallejà, desembre de 2017, pp. 10-11.</p> | XIX | La zona ha estat desbrossada recentment (2023). | <p>Forn de calç industrial de producció discontínua les restes del qual encara es conserven en prou bon estat, amb el túnel de descàrrega complet.</p> <p>L'edifici és de planta rectangular i semisoterrat, aprofitant el pendent natural del terreny. Està fet amb maçoneria de calç i pedra de mida petita i mitjana, orientat est-oest, amb la boca a llevant. Aquesta entrada fa 220 cm d'amplada, està acabada amb un arc rebaixat fet amb rajol ceràmic disposat al sardinell. Dóna a un espai allargassat, de 5,7 m, cobert amb volta de canó rebaixada feta completament amb material ceràmic, i articulat per arcs fets amb el mateix material. L'alçada d'aquesta cambra és de 2,2 m.</p> <p>La façana principal del forn fa més de 8 m d'alçada i presenta dos murets perpendiculars que haurien servit per constituir un petit espai, amb una entrada de 3,2 m i una planta gairebé quadrada (5,3 x 5,1 m). Es tractaria d'un espai cobert per fer la descàrrega més còmodament i a recer. Les empremtes de la teulada d'aquest cos s'observen encara tant en la façana principal com en els encaixos del mur perpendicular de la dreta.</p> <p>A la part superior, tot i que no es pot observar per la vegetació que hi és present, hi ha l'espai on es carregava la calç. No es poden observar altres estructures del forn degut a la vegetació.</p> <p>Al seu voltant hi ha la vegetació que correspon a la zona; a sobre mateix del vertical al sostre hi ha pins de 20-30 anys.</p> | 08157-112 | Carretera de Fontpineda, a la primera corba després de can Salabert. | <p>Segons les notes de Carles Millàs, el forn i la pedrera de la qual s'abastia van ser propietat de Josep Badia Torns (1887) i posteriorment de Francesc Badia Roig (1882-1892). Després va ser arrendat per Joan Molins Parera cap a finals del segle XIX (1893 o 1894). </p> | 41.4252929,1.9875814 | 415403 | 4586465 | Anterior a 1887 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94022-112forndelmedia01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94022-112forndelmedia02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94022-112forndelmedia03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94022-112forndelmedia04.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Forn documentat pels Amics del Museu de Pallejà d'acord amb les notes de l'estudiós local Carles Millàs. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 89829 | Cal Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernat-2 | <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> | s.XIX | En estat ruïnós. | <p>Cal Bernat és un edifici al nucli de Canemars que actualment està en estat ruïnós, del que només en resten certes parts dels murs i els fonaments. Es tractava d'una edificació de planta rectangular que podria ser de planta baixa i pis. L'aparell constructiu és de pedra irregular, excepte a les cantonades que és esculpida, lligada amb morter de calç. El seu estat ruinós i ple de vegetació fan difícil l'identificació dels seus espais. </p> | 08216-3 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bernat. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Fco Portell, qui en podria ser el propietari o l'arrendatari. </p> <p> </p> | 42.1812800,2.0267900 | 419630 | 4670362 | Anterior a 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89829-dsc00644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89829-dsc02056.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Bernat formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 89422 | Cal Navarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-navarro | <p>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 91.</p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Navarro és un edifici de caire industrial cantoner, ubicat a prop de les <span>Tres Fonts, al peu del torrent Merdinyol. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’un gran immoble estructurat per planta baixa i dos pisos. L’aparell emprat a les façanes és de de petites i mitjanes dimensions mentre que a les cantonades i al sòcol s’hi utilitzen carreus de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'accés a l'edifici es fa per la façana nord on a la planta baixa hi ha una finestra rectangular amb reixa i dos accessos senzills i un de doble. A la planta baixa de la façana oest s'hi obren quatre finestres rectangulars. Totes aquestes obertures estan emmarcades per pedra bisellada.</span></span></span></span></span></span></span></span> Les dues plantes superiors presenten composicions simètriques, tant a la façana nord com a l’oest, amb quatre obertures per planta en forma de finestres balconeres. Les finestres de la planta baixa i del primer pis presenten, a la part superior, una franja decorativa realitzada amb maó vist. <span><span><span><span><span>A la <span>cornisa</span> s’hi obren quatre espiralls per façana, ubicats sobre una franja arrebossada de color gris. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la façana nord hi trobem un plafó amb la inscripció: “Reedificada en el año 1860 por D. Bartolomé Comas natural de esta villa y habitante en Barcelona”.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08171-176 | Carrer Josep Cirera, 17. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p><span><span><span><span>Segons recull en Lluís Vila (Vila, 2020), aquesta casa va ser adquirida per en Josep Navarro Grau (Lleida 1879 – Barcelona 1938) a principi del segle XX. En Josep Navarro va ser alcalde de Prats i també va exercir de farmacèutic en aquest mateix edifici. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa va seguir sent propietat de la família (que hi estiuejava), fins els anys 60, moment en el qual s’hi va instal·lar la fàbrica d’embotits Ausa. Durant aquesta època l’edifici va ser restaurat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Anys més tard, la fàbrica d'embotits es va instal·lar als afores del municipi.</span></span></span></span></p> | 42.0076200,2.0275000 | 419469 | 4651080 | Al cadastre hi consta la data 1720 com a any de construcció i 1860 com a data de reforma. 1860 és la data que també s'indica al plafó de la façana. | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89422-inkedimg202104281234312li.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89422-img20210428123444.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 89425 | Antic Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-1 | <p><span><span><span>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 99.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici de l'Antic Hospital que <span>ha estat rehabilitat</span> per acollir el Casal del Jovent de Prats.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta baixa i dos pisos, ubicada de forma perpendicular al pendent del carrer de Sant Marçal, amb la qual cosa els accessos de la planta baixa estan disposats a diferent nivell. La coberta de l'Antic Hospital és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Els murs estan arrebossats però s'ha deixat visible l’aparell en alguns punts de la façana, com a l'emmarcament de les diferents obertures</span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La façana principal, encara al sud, mostra a la planta baixa, tres accessos i tres finestres (dues de rectangulars més <span><span><span><span><span><span>grosses i una de quadrada, més petita). </span></span>Al primer pis, hi ha dues finestres rectangulars balconeres als extrems de la façana, dues finestres a mitja alçada i dos grans balcons amb <span>volta de mig punt</span>. Al segon pis, hi trobem un esquema semblant al primer pis però amb obertures més petites: quatre finestres quadrades i una balconera formada per arcs <span>rebaixats</span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La part posterior i la façana lateral est, que comunica amb l'Avinguda Pompeu Fabra, estan adossades a un edifici conegut com l'Espai, destinat a coworking i a les entitats del municipi. La façana lateral oest, que dona a l'Avinguda de Pau Casals, està tancada amb un mur que sembla incloure un espai de pati o jardí.</span></span></span></span></span></span></p> <h4 id='nom'> </h4> | 08171-179 | Carrer Sant Marçal, 5. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'Antic Hospital dels Pobres (nom amb què era conegut antigament aquest edifici) es va començar a construir el 1856 per poder atendre persones sense recursos. Des de l'any 1906 se'n van fer càrrec les germanes Josefines fins que es van traslladar a una nova residència, l'any 1976.</p> <p>Actualment és un edifici de propietat municipal i acull les funcions de casal per la gent jove.</p> | 42.0087800,2.0317300 | 419821 | 4651204 | Al cadastre hi consta com a data 1947 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89425-img20210428132024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89425-img20210428132051.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 89426 | Cal Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sole-2 | <p>GORCHS, A. i REIXACH, R., Guerra i repressió al Lluçanès, vol. I, Ajuntament de Prats de Lluçanès: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019, p. 195.</p> <p><span><span><span>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 95.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Solé és un conjunt amb la façana principal que dona al carrer de l’Hospital, prop del </span>torrent Merdinyol<span>. La parcel·la es comunica amb la carretera de Sabadell (B-431) per la part posterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel costat del carrer de l’Hospital, la façana s’estructura a partir de planta baixa, dos pisos i golfes. L’aparell del mur és de pedra treballada de mida petita i força regular i les obertures estan emmarcades per carreus treballats de grans dimensions. A la planta baixa hi ha dos accessos a l'habitatge i una finestra petita. Al primer i al segon pis, hi ha tres finestres rectangulars amb balcó (els balcons del segon pis són més estrets que els del primer pis). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Al pis de les golfes, el pla de la façana s'enretira, formant una galeria coberta. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Just per damunt, hi tenim el ràfec sostingut amb bigues de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la part posterior, a la carretera de Sabadell, la façana és arrebossada i pintada de color clar. Hi és visible un petit cos adossat amb planta baixa, balcó i la galeria porxada, que sobresurt perpendicularment. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El conjunt està envoltat per un gran espai d'hort i jardí.</span></span></span></span></span></span></p> | 08171-180 | Carrer de l'Hospital, 4. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>També es coneix com a Cal Montanyà i que s'hi recullen les dades metereològiques des de 1932 (Vila, 2020).</p> <p>Les terres de Cal Solé (Esmentat com a Cal Soler) consten entre la relació de propietats retornades passada la Guerra Civil (Gorchs i Reixach, 2019).</p> <p> </p> | 42.0072600,2.0269000 | 419419 | 4651040 | Al cadastre hi consta 1940 com a data de construcció, segurament deu fer referència a una reforma o rehabilitació. | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89426-img20210428125520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89426-img20210428125227.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | A l'edifici contigu a Cal Solé hi ha una llinda amb la inscripció: 1769. | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 89860 | Cal Rebollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rebollet | <p>AMSJF, Població, <em>Padrons municipals d’habitants </em>(1857-1991), unitats d’instal·lació n. 32, 33, 207 i 211.</p> <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós, en procés de restauració. | <p>Les restes de la masia de Cal Rebollet mostren una casa formada per dos cossos de planta rectangular: la casa original i un annex adossat a la paret de ponent que podria ser per ús agrícola o ramader. L'edifici principal mostra planta baixa i pis i tindria la coberta a dues vessants sobre bigues de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obra a migjorn. A la planta baixa, des de l'interior s'aprecien unes obertures al mur de llevant i tramuntana, emmarcades per lloses, que actualment estan tapiades. A la paret de ponent hi podria haver l'escala que dóna accés al primer pis, on encara es veuen restes de la vivenda: un forn a la paret nord i una cendrera. A la paret de ponent s'adossa un annex de petites dimensions amb obertura a migjorn, del que encara es veuen restes de les bigues de fusta que separen els dos nivells. L'aparell constructiu és de paredat comú fet a base de carreus desbastats junt amb lloses i carreus més ben acabats a les cantoneres. L'edificació està situat en una zona aterrassada, amb restes d'un mur de pedra que en delimita el que segurament seria l'era. </p> <p>S'ha trobat una llinda d'uns 240 x 60 cm. amb el símbol de Jesús (IHS) i la data 1704, la que sembla podria provenir d'un altre indret. </p> <p> </p> | 08216-16 | Al Sud, es veu el coll de Sant Jaume, a l'Oest, el coll de la Batallola, al Nord, el Soler i cal Roma, al NE, Tubau i al SO, les Masies del Prat. | <p>La masia de Cal Rebollet (o Ribollet) formava part de les masoveries del Prat, la que es va afegir a posteriori amb la recompra del Collet, o Collet Roig, per part de Joan Clotet. La primera notícia documental que es té és al padró municipal del 1886 i va ser deshabitat entre el 1965 i el 1970. Durant aquests anys va estar habitada per les famílies de Josep Solé, Josep Guix i Antonio Ferrer (RUMBO 2021). </p> <p>Actualment la masia està en procés de ser restaurada pel propietari actual. </p> | 42.2012900,2.0320600 | 420090 | 4672579 | Abans del 1886 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89860-img4367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89860-img4375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89860-img28260.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 90017 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-14 | <p>Registre de la Propietat de Berga, <em>Llibre de finques de Sant Jaume de Frontanyà n. 1 (tom n. 20)</em>, finca n. 7, foli 27.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, <em>Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de G</em>ue<em>rra</em>. </p> <p>PSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p> </p> | s.XVI | Edifici en estat ruïnós. | <p>El Soler és una masia situada al capdemunt d'una gran plana que actualment està en runes, les que junt a l'extensa vegetació, fan molt difícil l'accés a l'interior. La construcció principal és de planta rectangular d'uns 120 m2 amb planta baixa i dos pisos. La coberta hauria estat a doble vessant amb teula àrab sobre bigues de fusta, amb el carener transversal a la façana principal, que s'obre a llevant. Els murs són a base de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres carreus més ben acabats. A la paret de llevant s'obria l'entrada principal a la casa, amb llinda de fusta com la resta d'obertures, i on es trobava l'era protegida per un mur. Les restes de runes denoten una estructura amb bigues de fusta i terra de fusta al sostre del primer pis, així com pilars de càrrega fets amb maó i arrebossats amb morter de calç. S'observa també una edificació agrícola i ramadera a l'Est de l'edificació, de construcció posterior. </p> | 08216-28 | El Soler es troba a la zona de Tubau, uns 160 metres al Sud Oest de Cal Roma, amb el Torrent de Tubau a llevant i el Llimosell i la plana de Soler al Sud. | <p>El Soler formava part del nucli dispers de la Solana. La primera documentació escrita que en tenim constància és el “<em>Memorial del què han de fer los pajesos de Snt. Jaume per la obra de la església</em>”, datat el dia 20 de juliol de l’any 1595, en el que es documenten les aportacions de totes les cases i particulars de la parròquia de Frontanyà per alguna obra de l'església. En aquesta relació hi figura el Soler, que hi va contribuir amb 3 sous. </p> <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Eladio Tarradellas apareix com a propietari o habitant del Soler. </p> <p>Segons el Registre de la Propietat de Berga, el 1878 Joan Güell i Moreta apareix com a propietari del Soler. </p> <p>La casa va ser deshabitada entorn el 1950. </p> <p> </p> | 42.2039300,2.0315000 | 420047 | 4672873 | Abans del 1595 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90017-dsc02122.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La casa està envoltada de feixes per a cultiu i camps de pastura. La majoria de parets de suport d'aquestes feixes encara són visibles i en molt bon estat. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 89833 | Cal Brià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bria | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra .</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Brià és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> | 08216-7 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix Cal Brià junt al nom de Jaume Brià, mentre que al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, apareix Cal Brià al costat del nom de Punto Planas, qui en podria ser el masover en aquella època. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1817600,2.0265900 | 419614 | 4670416 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89833-dsc00639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89833-dsc01842.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Brià formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 89855 | Ca l'Eugasser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leugasser-0 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, <em>Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de G</em>ue<em>rra</em>.</p> <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història. </p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> | Estat ruïnós amb restes de parets. | <p>Les restes de la masia de Ca l'Eugasser mostren una construcció de planta rectangular que deuria tenir planta baixa i un pis, amb coberta a doble vessant i tèula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migjorn. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i ben acabats a les cantoneres. Sembla que l'accés a la casa seria a la façana de ponent, a la que es veuen unes grans pedres ben escairades que podrien correspondre als brancals de la porta del costat esquerre. Al mur de migdia hi ha una finestra amb llinda de fusta i possiblement n'hi podria haver més a la zona central, on actualment el mur està gairebé a terra. Al mur de llevant s'identifiquen dues finestretes a la part sud emmarcades amb lloses planes. L'era segurament s'obriria al costat de llevant. </p> <p> </p> | 08216-11 | Ca l'Eugasser està al nucli de la Solana, al sud dels Rasos de Tubau, amb la obaga de Soler al Nord, Cal Roma i El Soler a l'Est, i la vall amb Cal Trempat al nord Oest i Cap del Camp al Nord Est. | <p>L’actual casa de ca l’Eugasser anteriorment es podria haver anomenat cal Xisquet, canviant de nom al primer quart del segle XIX (RUMBO 2021:79) i s'incloïa a l'heredat del Prat, tot i que no formava part de les masoveries originals del Prat. A l'amillarament de 1852 i al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, ja apareix com a Ca l'Eugasse, al costat del nom de José Camprubí, qui en podria ser el propietari o el masover. La casa es deshabita definitivament entre 1929 i 1930. </p> | 42.2033200,2.0270500 | 419679 | 4672809 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2803-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2805-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 89863 | Cal Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toni-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | <p>Masia rectangular de cinc cossos. L'edifici principal és de planta baixa i dos pisos, amb edificacions annexes d'un o dos nivells aprofitant el desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb teula àrab i el mur de paredat i carreus de pedra amb morter de calç. El carener de la casa principal és transversal a la façana, que està encarada a migjorn. A planta baixa s'obre una porta amb llinda i als pisos una finestra respectivament. L'accés principal a la casa és per un dels cossos annexes, a la paret de llevant, que dona accés al primer pis de la casa, a través d'una porta de vidre i fusta. A l'annex de la paret de ponent, hi ha una porta que, des del jardí, dona accés a la cuina i a la resta del primer pis de la casa. Al SO de la casa principal s'aixequen diversos tancats i edificis. El taller és de planta rectangular, de planta baixa i coberta a doble vessant, amb finestres a la paret de migjorn. La resta d'eficicacions són simples, de planta quadrada per a emmagatzemar eines o llenya. L'interior de la casa està totalment reformat, amb encara alguna resta d'un festejador a la finestra del primer nivell i l'espai del que podria ser una capelleta. </p> | 08216-19 | Canemars | <p>Cal Bondia formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, tot i que només Cal Toni és habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Toni. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Manuel Jordà, qui en podria ser el propietari o el masover. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Cal Toni s'atribueix a Joan Currubí, qui també en podria ser el propietari o el masover. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1816600,2.0287800 | 419795 | 4670403 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc02146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc00641.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 89878 | Cal Xiscu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xiscu | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici ruïnós amb restes de parets i part del primer sostre. | <p>Cal Xiscu és una masia rectangular d'un sol cos, de planta baixa i pis. La coberta seria a doble vessant amb teula àrab, sobre bigues de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Els murs són de paredat comú fet de carreus debastats i lloses, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. La masia està situada en una zona on el terreny s'ha treballat en terrasses per al cultiu i pastures. </p> | 08216-22 | Edificació situada al nucli aïllat de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud es troba la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord Cal Toni i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Xiscu formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Xiscu. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Maria Clotet, qui en podria ser la propietària o la masovera. </p> | 42.1811900,2.0288000 | 419796 | 4670350 | Abans de 1851. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89878-dsc01838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89878-dsc02053_0.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 89858 | Cal Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-menut-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | x.XIX | Edifici en runes. | <p>Cal Menut és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna part delmur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Sembla que seria una masia de planta rectangular, d'una sola planta i coberta a dues vessants. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> <p> </p> | 08216-14 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Joan Cunill, qui en podria ser el propietari o el masover. </p> | 42.1808000,2.0278800 | 419719 | 4670308 | Abans de 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89858-dsc00645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89858-33.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Menut formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 89859 | Cal Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peguera-0 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en runes, amb restes dels murs. | <p>Cal Peguera és un edifici rectangular de petites dimensions, del que encara avui se'n poden veure restes dels murs de la primera planta i de l'era a llevant. El cos principal és de planta baixa i pis, segurament amb coberta a doble vessant amb teula àrab sobre bigues de fusta. El carener seria perpendicular a la façana principal, la que s'obre a migdia, a la que encara es poden apreciar dues obertures. Aquest edifici principal té un cos adossat en planta baixa a la paret de ponent, que seria per ús agrícola o ramader, amb restes d'una obertura al mur de migjorn. L'aparell constructiu és a base de pedra irregular amb pedra tallada a les cantoneres, rejuntades amb morter de calç, com era habitual a la zona. </p> | 08216-15 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Peguera formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Peguera. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom d'Isidro Manubens, qui en podria ser el propietari o el masover. </p> <p> </p> | 42.1819000,2.0281300 | 419741 | 4670430 | Abans de 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc00649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc02054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc02055.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.