Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43257 | Capella de la família Massagi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-familia-massagi | XX | És una petita capella, d'una sola nau, situada en un dels extrems de l'esplanada del castell. L'edifici intenta imitar una església romànica, sobretot amb les finestres de volta de mig punt i la porta principal, voltada per un guardapols que es recolza sobre dues columnes amb capitells. Al capdemunt de la façana hi ha una creu de traçat modernista. A la banda dreta de la façana s'enlaira un petit campanar amb algunes obertures. Del cloquer hi penja una gran campana, desproporcionada a l'actual edifici; tot fa pensar que possiblement prové de l'antiga església parroquial. L'interior de l'església és força sobri i senzill, amb alguns vitralls, un dels quals sembla representar la figura de Sant Francesc o Sant Antoni de Pàdua. Les obertures es concentren majoritàriament a la façana sud. | 08022-65 | Al nord del nucli urbà | La capella es devia bastir després de 1940, quan la família Massagi va adquirir el castell i va enrunar l'antiga església per a construir una nova infrastructura hotelera i residencial. | 42.1064200,1.8458200 | 404572 | 4662237 | c. 1940 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43257-foto-08022-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43350 | Font de la plaça de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-les-fonts | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. | XX | La pedra del monòlit està molt desgastada i hi ha diversos grafits. L'Ajuntament té previst d'actuar-hi, reformant i restaurant tot la plaça, abans d'acabar l'any 2001. | Es tracta d'un monòlit situat damunt d'un pedestal quadrat sobre graons. Una base més o menys quadrada, de blocs petits de pedra, sosté un altre bloc rectangular de marbre damunt del qual s'hi troba una escultura de pedra recoberta de coure. A la part davantera de l'estructura hi ha la font. L'estatua representa un noi jove, assegut damunt d'una pedra, que intenta treure's una espina del peu esquerre. La base fa uns dos metres d'alçada i la figura, bo i asseguda, un metre aproximadament. | 08022-163 | Nucli urbà | Desconeixem els motius que impulsaren la col·locació d'aquesta obra, fet que per fotografies antigues podem situar just acabada la Guerra Civil. Al mateix indret, abans hi havia la Font de Neptú. | 42.1017700,1.8446700 | 404470 | 4661722 | c. 1940 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43350-foto-08022-163-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | L'estatua és una rèplica de l'obra 'El nen de l'espina'. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 43252 | Antic edifici de la Caixa de Pensions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-edifici-de-la-caixa-de-pensions | XX | La façana està força deixada. | Es tracta d'un edifici de planta baixa més tres plantes superiors i unes àmplies golfes. L'edifici fa cantonera amb la ronda Queralt i la plaça de les Fonts i presenta múltiples angles per adaptar-se a la morfologia dels carrers. Mostra alguns elements decoratius destacables com les volutes que aguanten les balconades (obertures majoritaries a totes les plantes) i les columnes amb capitells que aguanten una finestra a la planta baixa. | 08022-60 | Nucli urbà | No es tenen dades històriques sobre l'edifici, però podria correspondre a una construcció dels anys 1930. | 42.1018000,1.8442900 | 404439 | 4661725 | c. 1930 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Es desconeix | L'obertura d'un establiment a la planta baixa a mitjan anys 1980 va fer desaparèixer unes grans columnes amb capitell, que eren un dels elements més representatius de l'edifici. Aquest es troba actualment en fase de restauració. | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 43361 | Cal Cuberas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cuberas | XX | És un edifici d'estructura aparentment molt irregular, però que manté una lògica total amb la disposició dels carrers que l'envolten. La planta baixa és dedicada a magatzem i es complementa amb quatre plantes superiors de dicades a vivendes. La façana té unes característiques molt particulars, que es posen de manifest en el contrast amb les obertures; els balcons i les finestres són molt marcats respecte la resta de la façana. També destaca una torre que sobresurt de la resta de l'edifici, al capdamunt de la qual hi ha una rosa dels vents. Són interessants les voltes dels soterranis, antigament utilitzades de celler, però avui alberguen un bar nocturn. | 08022-174 | Nucli urbà | No es disposen de dades a l'entorn d'aquesta construcció, però sembla seguir les tendències habituals dels arquitectes berguedans dels anys 1930. | 42.1013700,1.8447800 | 404479 | 4661677 | c. 1930 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43361-foto-08022-174-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 49959 | Fàbrica de Felip Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-felip-parera | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de grans dimensions, molt allargat i que es desenvolupa en dos cossos, d’un estil que podria assimilar-se al noucentisme. Sembla que inicialment fou concebut com a fassina o fàbrica d’aiguardent, i posteriorment s’ha reconvertit en edifici d’habitatges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És de planta rectangular, entre mitgeres en una de les bandes i fent cantonera al carrer de Corró per l'altre. Els dos cossos són simètrics i presenten una composició idèntica, però cadascun amb el seu propi eix de simetria, que ve marcat per un cos central que originàriament era més alt, tot i que les recents obres d’ampliació han desdibuixat aquest esquema.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos que està situat a ponent consta de tres plantes. La tercera hi ha estat afegida recentment (amb posterioritat al 2002). Originàriament només la franja central, que marca l’eix de simetria, tenia tres plantes. La planta primera es desenvolupa segons un ritme d’obertures amb emmarcaments motllurats a la part superior. Algunes de les obertures estan remarcades en forma de balcons. La part central s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb un esgrafiat (de motius vegetals) a la part superior flanquejada per dues finestres de punt rodó. Aquests elements, que són els que podrien assimilar-se a l’estètica noucentista, emfasitzen els eixos compositius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos que està situat a llevant presenta la mateixa composició. En aquest cas només l’ala lateral de llevant s’ha fet recréixer amb una segona planta (a la dècada de 1990). Això trenca la simetria de la composició. La franja central és igual que a l’altre cos. Actualment, però, ambdós cossos tenen lleugeres diferències fruit de l’evolució més recent de l’edifici; per exemple, en el color del pintat de l’arrebossat o en les obertures de la planta baixa, moltes de les quals han estat adaptades amb finalitats comercials. </span></span></span></p> | 08096-112 | Carrer de Torras i Bages, 3-11 | <p><span><span><span>Sembla que en origen aquest edifici era una fassina (una fàbrica d’aiguardents o licors) pertanyent a Felip Parera. Posteriorment va passar al Sr. Altimira, també dedicat a la destil·lació de licors, fins que el va comprar la família Murtra, que havien tingut fàbrica de licors al carrer de Sant Jaume, avui a l'altre costat de la riera (informació oral anònima, desembre 2001; informació oral Sr. Eustaqui Casals Margall, febrer 2002). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici podria haver estat construït entorn del 1930, tot i que no es pot descartar que pugui ser uns anys anterior, segons es desprèn de dades del cadastre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Felip Parera era cap dels conservadors de Granollers i fou alcalde de Granollers l’any 1891. El seu nebot era Miquel Blanxart Estapé, el qual també es va dedicar a la producció de vins i aiguardents (era un dels més importants de Catalunya), i fou també alcalde de Granollers. Miquel tenia la seva botiga a la casa d’estil modernista anomenada amb el seu nom, que es troba en aquest mateix carrer, fent cantonada amb el carrer de Joan Prim.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1990 el cos de llevant de l’edifici objecte d’aquesta fitxa fou ampliat i més recentment encara, amb posterioritat al 2002, ho va ser el cos de ponent, que ha estat també restaurat a la façana.</span></span></span></p> | 41.6102700,2.2885000 | 440717 | 4606751 | c. 1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-edifici-costat-felip-parera-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-edifici-costat-felip-parera-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-edifici-costat-felip-parera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-casa-felip-parera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-casa-felip-parera-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-casa-felip-parera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-foto-08096-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-foto-08096-112-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | INFORMACIÓ ORAL: Sr. Eustaqui Casals Margall, (febrer 2002). | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 49966 | Casa carrer de Joan Prim, 67-71 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-joan-prim-67-71 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges entre mitgeres construït entorn de 1930, influenciat per l'estètica art déco i al mateix temps per una concepció més o menys racionalista.</p> <p>És una edificació de planta quadrangular que consta de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta plana. La façana es composa simètricament segons tres eixos. En el central, emfasitzant la portalada d'entrada d'arc de mig punt, hi ha una tribuna de planta poligonal que abasta dues plantes, amb pilastres a les cantonades. Les obertures són tancades mitjançant persianes enrotllables. És coronada amb un balcó amb barana de ferro dibuixada. A la planta primera la tribuna queda limitada amb un balcó protegit per una balustrada de balustres prismàtics que emfasitza els buits dels comerços de la planta baixa.</p> <p>La façana està coronada per una balustrada igual a la del balcó. Els buits són de proporcions verticals, tancats amb persiana de llibret mòbil els de les dues primeres plantes i baranes de ferro de dibuix (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-119 | Carrer de Joan Prim, 67-71 | <p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. En aquesta via hi trobem representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquest edifici, es construí entorn a 1930 i mostra influències de l'art déco i del racionalisme.</span></span></span></span></p> | 41.6116600,2.2896400 | 440813 | 4606904 | c. 1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49966-joan-prim-67-71-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49966-joan-prim-67-71-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49966-joan-prim-67-71-d.jpg | Legal | Art Decó|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BPU | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 110|120|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 68295 | Casa Elvira Morey de Semir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-elvira-morey-de-semir | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera obligatòria la conservació del volum edificat, de les seves façanes i del jardí | Es tracta d'un gran edifici aïllat, força eclèctic, a mig camí entre l'estil colonial i el romanticisme i inserit dins d'una parcel·la de grans dimensions. Anomenat Torre Los Arcos amb clara referència als diferents porxos de què consta, destaca per la composició dels volums construïts. Al voltant d'un cos d'edifici estructurat en alçat en planta baixa i tres pisos, amb una coberta de teules composta, s'organitzen altres cossos laterals i frontals que atorguen un volum característic a la construcció. És interessant el cos adossat més oriental amb un alçat de planta baixa, un pis i terrat pla transitable, on la planta pis està envoltada d'arcs de mig punt sobre pilars de secció rectangular formant un espai porxat. A la zona més occidental del cos central s'organitza l'accés a l'interior de l'immoble (situat a la planta primera) mitjançant una escala que descansa sobre dos arcs de mig punt que conformen una volta de canó. Per la part més meridional, la superfície de la planta baixa es perllonga formant un espai porxat amb diversos arcs de mig punt que arrenquen directament del nivell del terreny; damunt aquest espai porxat es configura una terrassa que correspon a la planta pis amb barana de ferro simple. I, finalment, a la part més occidental, (on se situa la porta d'accés a l'interior de l'immoble) hi ha un tercer espai porxat amb grans arcades de mig punt. Les restants obertures de l'edifici són senzilles, amb llindes rectes i sense cap motiu decoratiu remarcable, llevat d'un únic balcó situat a la façana més meridional i a nivell del segon pis, el qual disposa de la llosa d'obra amb reforços de ferro de forja. Els ràfecs de les cobertes estan formades per diverses filades de maó combinades amb filades de teules. Tot l'edifici s'assenta sobre una zona de sòcol baix de pedra, formant un aparell irregular. Finalment, llevat d'aquesta zona de sòcol de pedra vista, la resta de l'edifici disposa d'un revestiment simple a base d'un arrebossat senzill (pintat de color blanc), sense que s'observi cap element decoratiu remarcable. | 08270-417 | Av. Nostra Senyora del Vinyet, 6-10- c/ Mare Ràfols, 2-12 | 41.2350000,1.8032400 | 399708 | 4565535 | c. 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68295-foto-08270-417-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68295-foto-08270-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68295-foto-08270-417-3.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68255 | Pg. Marítim, 54- C/ Roma, 1-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-54-c-roma-1-3 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix que cal conservar estrictament el volum construït, els elements de la façana i el jardí | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules formant vessants compostes. Sense un estil eclèctic, combina un seguit de volums verticals trencats per l'horitzontalitat d'un porxo, una gran cornisa a nivell del forjat de la planta primera i un joc de cobertes amb angles (frontons) a cadascuna de les quatre façanes de l'edifici. Destaca un porxo format per tres arcs de mig punt situat al frontis de la façana, i dos arcs, també de mig punt, als laterals. Dites arcades descansen sobre parelles de columnes rematades per capitells d'ordre jònic. El porxo disposa d'una coberta plana que serveix de terrassa de les dependències de la primera planta. La barana està formada per matxons d'obra entre els quals hi ha disposades unes jardineres ceràmiques fent de barana pròpiament dita. La porta d'accés es troba situada a la part més septentrional de la façana afrontada al carrer de Roma. Es tracta d'una porta que disposa d'uns brancals d'aplacat de carreus de pedra regulars, amb unes línies d'imposta del mateix material, de les quals arrenca un arc de mig punt amb guardapols i un escut situat a la dovella central. Els nivells del forjat de la primera planta hi són indicats a les quatre façanes a base d'un ràfec en voladís de teules, sustentat per una estructura de mènsules decoratives. Per contra, les cornises de les vessants de la coberta de l'edifici són més senzilles, amb unes faixes motllurades simples i sense mènsules decoratives. El revestiment de la façana, llevat dels elements decoratius esmentats, és simple, fet a base d'un arrebossat senzill. | 08270-377 | Pg. Marítim, 54- c/ Roma, 1-3 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2294600,1.7932700 | 398864 | 4564932 | c. 1927 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68255-foto-08270-377-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68255-foto-08270-377-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68255-foto-08270-377-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 51567 | Cal Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castanyer-0 | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i dos pisos, culminant amb un terrat. Les obertures (dues a cada nivell, corresponents de baix a dalt a una porta i un aparador, dues portes d'accés al balcó i dues finestres) són adintellades, i presenten decoració en relleu de caire floral a les bandes i el dintell. Cal destacar també el balcó i el terrat, ambdós sostinguts amb mènsules i amb baranes de terra cuita pintada.</p> | 08119-18 | Dins el Serralet, al C/ Serralet 75 | 41.5009700,1.8163300 | 401208 | 4595048 | c. 1925 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51567-foto-08119-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51567-foto-08119-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51567-foto-08119-18-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 68256 | Casa Carlos Fradera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carlos-fradera | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera necessària la conservació íntegra de l'entorn i dels paràmetres de les façanes. | Es tracta d'un edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules de vessants compostes, amb unes característiques formals properes a un llenguatge eclèctic típic del post modernisme. La característica de l'edifici rau en la combinació i joc de volums que actuen formant una estructura piramidal, amb els afegits d'espais porxats formant terrasses rematades per baranes de balustres clàssics. Totes les obertures disposen d'emmarcaments en forma de faixes motllurades (probablement de pedra artificial) que sobresurten de la línia de façana; a les llindes s'ha disposat una petita mènsula decorativa situada al centre. Combina les llindes rectes amb les rematades per arcs de mig punt, amb unes finestres situades a la zona central del cos d'edifici del tercer nivell, que disposen de llindes en forma d'arcs deprimits còncaus. La porta d'accés, situada a la planta baixa de la façana més oriental, disposa d'un petit porxo rematat per una petita coberta de teules composta i sustentat per un parell de columnes amb capitells semblants a l'ordre compost. Del conjunt cal destacar tots els ràfecs de les teulades, que disposen d'un voladís important i decorats amb mènsules que imiten caps de bigues; entre les mènsules es poden observar tot un seguit de cassetons decoratius. Tots aquests elements decoratius (emmarcaments de portes i finestres, balustrades, ràfecs de teulades, etc.) són de color blanc, que contrasten amb el color terrós del senzill revestiment de la façana, fet a base d'un arrebossat simple. | 08270-378 | Pg. Marítim, 57- c/ Manuel Sabater, 1-5- c/ Josep Carbonell i Gener, 21 | El possible autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2289800,1.7924100 | 398791 | 4564880 | c. 1924 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68256-foto-08270-378-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68256-foto-08270-378-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68256-foto-08270-378-3.jpg | Legal i física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 68254 | Casa Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-petit | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra de les façanes i del volum. L'edifici annex es considera enderrocable, i si fos el cas caldria reedificar tenint en compte les característiques de l'edifici catalogat. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules formant vessants compostes. Forma part del conjunt d'edificis conegut com Hotel Subur Marítim, algunes de les construccions del qual són contemporànies i edificades dins la mateixa parcel·la. D'estil eclèctic, s'estructura en dos volums amb un tractament de coberta diferenciat; mentre que el volum més oriental disposa de dues vessants amb el carener paral·lel al carrer Dr. Benaprés, el segon volum (situat a la part més occidental) disposa d'una coberta de teules a quatre vessants. Entre els dos, i a la part més septentrional, hi ha adossats dos volums més de només planta baixa i un pis, amb terrat pla transitable, les baranes del qual estan fetes de maó col·locat formant gelosies; i, entre aquests dos darrers volums, s'insereix un senzill porxo amb dos arcs de mig punt en raconera i coberta de teules a dues vessants. En definitiva, es tracta d'un tractament de murs perimetrals que esglaonen en forma piramidal. Destaquen les cornises de les teulades amb un gran voladís, fet amb diverses filades esglaonades de teules de cantell. Pel que fa a les obertures, es combinen de senzilles amb d'altres que disposen les llindes en forma d'arc escarser, destacant la que mena a un balcó (amb llosa d'obra i reforç metàl·lic de forja decorativa), que disposa de brancals i llinda recta d'aplacat de pedra. El revestiment és senzill, fet a base d'un arrebossat simple, llevat de la zona de sòcol, on hi ha un aplacat de pedra que imita una disposició de carreus poligonals. | 08270-376 | Pg. Marítim, 49-51- c/ Dr. Benaprés, 1-7- c/ Josep Carbonell i Gener, 1-5 | 41.2299700,1.7940400 | 398929 | 4564988 | c. 1923 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68254-foto-08270-376-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68254-foto-08270-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68254-foto-08270-376-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'edifici també és conegut com Hotel Subur Marítim. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68258 | Casa Sansalvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sansalvador | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix el manteniment del volum. | Es tracta d'un habitatge unifamiliar aïllat, l'estructura en alçat del qual és complexa, ja que consta de diversos volums construïts a diferents alçades. D'estil eclèctic amb elements propers a un llenguatge classicitzant, destaca per l'organització de volums i una torre situada a l'angle sud occidental. Els cossos principals disposen, però, de planta baixa i un pis, amb una combinació de cobertes de teules i terrats plans amb baranes de balustres clàssics. A la façana afrontada al Passeig Marítim s'organitza un volum només de planta baixa, un part del qual és un porxo sustentat per columnes amb capitells jònics; de les mateixes característiques són les columnes que emmarquen una finestra situada a la part més oriental d'aquest volum. Al costat meridional de la torre s'alça una petita estructura formant angle de només planta baixa, amb coberta plana i baranes de balustres clàssics. Les obertures d'aquesta petita estructura estan emmarcades per parelles de pilastres amb capitells d'estil jònic. La façana més oriental disposa d'un cos d'edifici de planta baixa i pis, amb coberta de teules composta; a més, disposa d'una petita tribuna poligonal en voladís situada a la zona més meridional de la planta pis, també coberta amb teules. Pel que fa a la torre de l'angle sud occidental, disposa de tres nivells i coberta de teules composta de quatre vessants, amb un rellotge de sol decorant el parament més meridional, a l'alçada del tercer nivell; els ràfecs de les vessants és força pronunciat i està decorat amb mènsules que imiten caps de bigues de fusta. Totes les obertures de la planta pis són rectangulars i com a únic element decoratiu disposen d'un ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. El revestiment de totes les façanes és senzill, a base d'un arrebossat simple, trencat per unes faixes verticals d'arrebossat que imita carreus a totes les cantoneres de l'edifici. | 08270-380 | Pg. Marítim, 61 -c/ Ciutat de Toledo, 2-6 -c/ Josep Carbonell i Gener, 29 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2286300,1.7917600 | 398736 | 4564841 | c. 1923 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68258-foto-08270-380-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68258-foto-08270-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68258-foto-08270-380-3.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 68257 | Villa Concepción | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-concepcion | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix el manteniment del volum. | Es tracta d'un habitatge unifamiliar aïllat d'estil eclèctic amb alguns elements tardo-renaixentistes. Està estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb una torre que s'eleva una planta més i està situada gairebé al centre dels volums construïts. Les cobertes són de teules formant vessants compostes. Del conjunt destaca un porxo afrontat al Passeig Marítim, que ocupa tota l'amplada de la façana. Està format per tres arcs rebaixats (escarsers) frontals i dos laterals, muntats sobre pilastres rematades per parelles de cartel·les situades en els carcanyols. La barana de la terrassa resultant del porxo és de ferro, de barrots verticals i passamans senzills, reforçada per quatre matxons rectangulars d'obra. Les obertures de la façana principal combinen les llindes rectes amb les formades per un arc de mig punt; això sí, amb unes característiques decoratives comunes consistents en uns emmarcaments (d'arrebossat rústic) que imiten carreus de pedra als brancals i llindes amb dovelles disposades a saltacavall. Els ràfecs de les cobertes (força pronunciats) estan decorats amb mènsules que imiten caps de bigues. El revestiment de les façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc que contrasta amb el color groguenc dels emmarcaments de les obertures i de les faixes verticals que imiten carreus situats als angles dels volums. | 08270-379 | Pg. Marítim, 58 | 41.2288800,1.7922600 | 398778 | 4564869 | c. 1922 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68257-foto-08270-379-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68257-foto-08270-379-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 43269 | Himne al Sagrat Cor de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-al-sagrat-cor-de-jesus | XX | Es tracta d'un himne litúrgic per a cor de quatre veus mixtes i solo de tenor i contralt. L'Himne s'inicia amb una estrofa del cor i posteriorment els solos del tenor i de la contralt es van alternant amb aquesta estrofa coral primera que acaba cloent la peça. | 08022-77 | Aquesta peça fou composada pel músic berguedà mossèn Marià Miró i Guitó per tal que fos cantada, expressament, durant el mes de juny, mes que l'Església dedica al Sagrat Cor. En un principi, doncs, l'Himne no tingué en la festivitat del Corpus la seva font d'inspiració. Fins i tot, la lletra que originàriament acompanyava la partitura no fa cap referència a la ciutat de Berga i sembla que el celebrat vers 'Berga us adora humiliada' és una aportació posterior. Fou l'any 1971 quan aquesta peça s'integrà de ple al repertori musical berguedà. Amb motiu del concert de Santa Cecília, celebrat a Berga el 28 de novembre del 1971 i dedicat a la figura de mossèn Marià Miró, l'Orfeó Berguedà va decidir incloure aquesta obra al programa. Fou aleshores quan mossèn Ramon Alsina, que era el rector de la parròquia, va demanar a l'Orfeó que es comprometés a interpretar-lo cada any per l'Ofici del Dijous de Corpus; cosa que succeeix des del 1972. Aquesta peça té música de mossèn Marià Miró i lletra posterior de mossèn Josep Montanyà (a) Fumanyès. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | c. 1920 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43269-foto-08022-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43269-foto-08022-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Marià Miró (música) i Josep Montanyà (lletra) | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43326 | El Parque (Parc del Pla de l'Alemany) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parque-parc-del-pla-de-lalemany | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45. | XX | Bo en general però l'estany està molt brut i l'estat del monument commemoratiu de l'alliberament del jou feudal és dolent (veure fitxa). | El parc del Pla de l'Alemany, conegut popularment com El Parque, ocupa un espai comprès entre la carretera de Solsona i el carrer del Bruc. Es tracta d'un seguit de camins de ciment que discorren enmig d'arbres i cledes vegetals que envolten parterres florals i vegetals. Una d'aquestes cledes separa el parc de la carretera de Solsona i una altra l'esmentat parc del carrer del Bruc, indret des d'on, degut al desnivell, s'accedeix al parc a través de diversos trams d'escales. Al mig del parc hi ha un estany ovalat on s'hi troben peixos i, prop de l'estany, un conjunt de gronxadors i tobogans per la mainada. Diversos bancs repartits pel parc permeten de reposar i contemplar el paisatge. A l'entrada del parc hi trobem el monument dedicat a Rafael de Casanova; a la sortida una font; i cap al final el monument commemoratiu de l'alliberament del jou feudal. | 08022-135 | Nucli urbà | El Parque es va construir a cavall dels anys 1920 i 1930, fruit de la progressiva urbanització d'aquell indret. D'aleshores ençà, i fins avui mateix, ha estat un lloc molt concorregut de lleure i lloc de passeig habitual per molts berguedans. La inauguració, just al davant, de la Colònia Escolar Permanent l'any 1932, fou, sens dubte, un revulsiu important. | 42.1024000,1.8432500 | 404354 | 4661793 | c. 1920 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43326-foto-08022-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43326-foto-08022-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 75918 | Castanyer del Casal Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-del-casal-catala | XX | Exemplar de castanyer amb un tronc de 0'60 m de diàmetre, una exuberant copa d'uns 7-8 metres de diàmetre i una alçada superior al voltant dels 10 metres. Plantat als anys 20 del segle XX mentre es construïa el Casal Català. | 08162-59 | C. Isidre Vallès, 30 | El castanyer (Castanea sativa) és un arbre forestal de fulla caduca de la família de les fagàcies. Originari dels voltants del Mediterrani, es troba a l'Àfrica del nord, a l'Europa meridional i a l'Àsia Menor. Als Països Catalans es troba conreat o naturalitzat. És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L'escorça és llisa i d'un marró clar fins els 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment. Les fulles són de limbe llarg, de 16 a 28 cm de longitud, i 5 a 9 cm d'ample, de color més clar al revers i d'un verd més fosc a l'anvers. Són oblongo lanceolades, simples, profundament dentades, agudes i glabres (sense pèls). La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir, és a dir coriàcia. La nervadura és pennada. Les seves flors maduren a la tardor i es converteixen en castanyes. Són flors cícliques, en aquest cas actinomorfes (amb més de dos plans de simetria). L'àrea d'expansió actual del castanyer és deguda a plantacions que ja havien començat en època romana. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer botes per a vi. La llenya de castanyer, però, no és un bon combustible ja que desprèn molt fum i poca calor. | 41.5331800,1.7704900 | 397433 | 4598678 | c. 1920 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75918-foto-08162-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 75919 | Castanyer de la Torre del Senyor Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-la-torre-del-senyor-enric | ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. | XX | Exemplar amb més d'un metre de diàmetre de tronc i una copa d'uns 4-5 m. Fa entre 7 i 8 m d'alçada. | 08162-60 | C. J. Mestre Lladós, 1 | Donat que la casa es va edificar cap a 1920, és raonable pensar que el castanyer es plantés per aquelles dates. El castanyer (Castanea sativa) és un arbre forestal de fulla caduca de la família de les fagàcies. Originari dels voltants del Mediterrani, es troba a l'Àfrica del nord, a l'Europa meridional i a l'Àsia Menor. Als Països Catalans es troba conreat o naturalitzat. És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L'escorça és llisa i d'un marró clar fins els 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment. Les fulles són de limbe llarg, de 16 a 28 cm de longitud, i 5 a 9 cm d'ample, de color més clar al revers i d'un verd més fosc a l'anvers. Són oblongo lanceolades, simples, profundament dentades, agudes i glabres (sense pèls). La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir, és a dir coriàcia. La nervadura és pennada. Les seves flors maduren a la tardor i es converteixen en castanyes. Són flors cícliques, en aquest cas actinomorfes (amb més de dos plans de simetria). L'àrea d'expansió actual del castanyer és deguda a plantacions que ja havien començat en època romana. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer botes per a vi. La llenya de castanyer, però, no és un bon combustible ja que desprèn molt fum i poca calor. | 41.5334700,1.7710100 | 397477 | 4598709 | c. 1920 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 75921 | Cedre de la Torre del Senyor Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-la-torre-del-senyor-enric | ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. | XX | Exemplar de més de 10 metres d'alçada, que en tot cas sobrepassa l'edifici de la Torre del Senyor Enric, al pati del qual s'ubica. Té el característic perfil tabular que van adquirint progressivament aquests arbres a partir dels 30 anys, fet que estaria assenyalant, juntament amb les importants dimensions, la seva antiguitat. | 08162-62 | C. J. Mestre Lladós, 1 | Donat que la casa es va edificar cap a 1920, és raonable pensar que el cedre es plantés per aquelles dates. El cedre (cedrus) es un gènere de plantes amb flors de la família de les pinàcies que adopten la forma de grans arbres sempre verds, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes. Són arbres de capçada grossa i figura cònica en la joventut, però adquireixen forma tabular quan són vells (a partir dels 30 anys). Poden arribar, sense grans dificultats, a mesurar entre 25 i 50 metres d'alçada, i poden viure més de 2.000 anys, tot i que els més antics actualment tenen una edat estimada de 1.000 anys. En tot cas, es calcula que el cedre de la Torre del Sr. Enric té una antiguitat propera als cent anys. | 41.5336400,1.7709700 | 397474 | 4598728 | c. 1920 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75921-foto-08162-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 68089 | Casa Maria Montané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-montane | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial insta a conservar estrictament la façana; es permet afegir un pis, enretirat 3 metres de la línia del frontis. | <p>Es tracta d'un senzill edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. En un rellotge de sol situat a nivell de la planta pis hi ha la inscripció de quatre números, els quals, probablement, facin referència a la data de construcció: 1928. Les característiques formals de l'edifici l'apropen a una estètica eclecticista pròpia del post modernisme. A la planta baixa també es disposa d'un aplacat de pedra formant un paredat regular, amb una porta i una finestra rematada per un arc escarser. Totes dues obertures disposen d'unes decoracions esgrafiades a la llinda, més complexa (motius florals) la de la porta. La planta pis, a més del rellotge de sol esmentat, disposa d'una finestra amb un plafó inferior format per teules, com si es tractés d'una gelosia; també es podria parlar d'un balcó ampitador. De la mateixa manera, es podria fer amb les tres obertures de la segona planta, amb les mateixes característiques però amb llindes en forma d'arc de mig punt. Les llindes i brancals d'aquestes tres obertures (que adopten la forma de galeria) estan fetes d'obra vista de maó. L'ampit de les tres finestres està format per una cornisa contínua lleugerament motllurada. Corona la façana un ràfec fet a base de diverses filades de maó vist. El revestiment de la façana, llevat de les zones d'esgrafiat comentades anteriorment, està fet a base d'un arrebossat simple.</p> | 08270-211 | c/ Port Alegre, 45 | <p>L'autor de l'obra, Benvingut Caballol i Moreu, va deixar a Sitges diversos exemples del seu estil noucentista, malgrat que la seva carrera va ser molt breu, en morir molt jove l'any 1922. Tots els seus projectes sitgetans daten de l'any 1919, moment en què va finalitzar els seus estudis d'arquitectura. La seva primera obra a la vila fou justament la reforma de la casa Maria Montané. En les seves execucions s'identifica clarament la influència de l'arquitectura d'Utrillo.</p> | 41.2363900,1.8142600 | 400634 | 4565677 | c. 1920 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68089-68089-foto-08270-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68089-foto-08270-211-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Benvingut Caballoll i Moreu | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original d'aquesta finca s'ha conservat a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||
| 68136 | C/ Sant Francesc, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-francesc-22 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable, amb elements propers a una estètica post modernista. El disseny juga amb diversos materials, com són el maó vist i l'aplacat de pedra rústica (a la planta baixa), com també amb les formes, arcs escarsers (a l'obertura que mena al balcó de la planta pis) i arcs de mig punt (emmarcament de la gran obertura de la planta segona). També destaca una gran cornisa, on es combinen les teules i els maons formant filades que suporten un ràfec de teules. Un gran balcó presideix la primera planta, el qual disposa d'una llosa d'obra amb decoració ceràmica i una estructura de mènsules de ferro forjat amb motius vegetals, i una senzilla barana on es combinen els barrots verticals i els helicoïdals, tots ells reblonats a un passamà simple. També destaca la barana de l'ampit de la finestra de la segona planta, feta d'obra de maó formant una gran gelosia romboïdal. | 08270-258 | c/ Sant Francesc, 22 | 41.2370700,1.8089500 | 400190 | 4565759 | c. 1920 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68136-foto-08270-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68136-foto-08270-258-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 17, característic de l'Eixample urbà de la vila, dut a terme durant la segona meitat del segle XIX. Les construccions del c/ Sant Francesc són les més tardanes, amb algunes mostres importants de l'arquitectura sitgetana d'inicis del segle XX. El frontis del c/ Sant Bartomeu també és homogeni, malgrat contenir elements de diferents èpoques. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68265 | Villa Capri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-capri | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix que s'ha de mantenir el volum general, el jardí i les façanes. | Edifici aïllat de planta gairebé quadrada amb un llenguatge formal basat en el neoclassicisme. Organitzat en alçat en planta baixa i un pis, disposa d'un terrat pla transitable on s'eleva un cos d'edifici central d'una planta amb una minsa superfície. Té dues façanes afrontades al Passeig Marítim i a la de Salvador Casacuberta, on s'han disposat, a la planta baixa, dues tribunes semicirculars amb coberta plana que serveix de terrassa a dependències de la primera planta. Dites terrasses semicirculars disposen de sengles baranes de balustres amb ample passamà d'obra. La façana afrontada al passeig Marítim està rematada per un frontó que ocupa la mateixa amplada que la tribuna de la planta baixa. El ritme d'obertures és regular i les finestres disposen d'uns ampits motllurats que sobresurten de la línia de façana i que estan decorats amb dues petites mènsules. La barana del terrat també és de balustres, amb matxons d'obra de reforç. Sota d'aquesta barana es disposa una faixa motllurada decorada amb uns petits permòdols i parelles de cartel·les que es distribueixen al llarg de les quatre façanes de l'edifici. El cos central d'edifici sembla més un badalot d'escala que no pas un contenidor de dependències habitables. Disposa de diverses finestres sense cap tipus de decoració remarcable i el terrat no és transitable. La línia de forjat hi és indicada amb una petita cornisa contínua motllurada que sobresurt de la línia de façana. El revestiment de l'edifici és simple, fet a base d'un arrebossat senzill. | 08270-387 | Pg. Marítim, 73-74 - Av. Salvador Casacuberta, 2-8- c/ Josep Carbonell i Gener, 57 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2268000,1.7893000 | 398527 | 4564641 | c. 1920 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68265-foto-08270-387-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68265-foto-08270-387-2.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 68326 | Les barraques de la platja de Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-barraques-de-la-platja-de-garraf | MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix que s'ha de conservar estrictament el volum construït i les característiques bàsiques del conjunt, la tipologia, els materials, les cobertes, etc. | Conjunt de casetes de fusta que consten de dos nivells d'alçat (pb + 1p) i que disposen de coberta a doble vessant. La majoria d'elles estan sobreelevades respecte del nivell de la sorra de la platja, mitjançant una estructura de pilans que, alhora, suporta un porxo situat a la primera planta. Moltes d'elles disposen també d'una tanca de fusta a la part inferior, que genera un espai apte per a guardar una petita barca; la majoria dels porxos han estat parcialment tancats amb materials lleugers. Disposen de portes laterals a les que s'hi accedeix a través d'estretes escales emplaçades en els petits corredors que separen cadascuna de les cases. Originàriament, aquestes estructures estaven realitzades íntegrament en fusta; tanmateix, amb el pas dels anys s'han incorporat altres materials menors com el fibrociment. En general, -i malgrat que cadascuna de les cases té uns trets individualitzats- tant l'estat de els estructures com la cura que s'aplica en la conservació unitària dels acabats, han mantingut les característiques originals del conjunt de les anomenades barraques. | 08270-448 | Passeig Llorach. Platja de Garraf | A partir dels anys vint del darrer segle XX, la revalorització del litoral del poble de Garraf i la realització d'activitats de pesca van promoure la construcció de les anomenades barraques, inicialment destinades a ser emprades com a casetes de bany o per a guardar els estris de pesca i les barques. Entre les famílies que impulsaren la creació d'aquest petit barri d'estiueig figuren els Pratssavall, els Sorribas, els Campmanis, els Cartró, els Mallafré, els Yebra i els Panyella, per citar-ne alguns noms. En l'actualitat, gràcies a les modificacions i ampliacions realitzades, s'han convertit en habitatges de temporada que, tanmateix, conserven els seus tret originals i el seu caràcter de construccions lleugeres i populars. | 41.2541600,1.9031600 | 408109 | 4567552 | c. 1920 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68326-foto-08270-448-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68326-foto-08270-448-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68326-foto-08270-448-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquestes construccions disposen del tipus de protecció VII. Les finques estan catalogades com a tipus C. | 106|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 68847 | Goigs de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marcal-0 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332, 337. | XX | Himne religiós en lloança de Sant Marçal, bisbe, titular de la parròquia de Torrelavit. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Torrelavit reb favor / de Sant Marsal advocat' 'Bisbe sant i confessor / puix, de Déu sou tan amat. / TORNADA. Sant Pere fou vos vostre guia / i Sant Esteve parent, / per ells la doctrina pia / llest anàveu aprenent. / Llurs virtuts i ardent fervor / prou se us han encomanat / TORNADA. Amb tot fervor predicàreu / entre jueus i gentils, / i gloriós triunfàreu / de totes les sectes vils / oposant a llur error / la fe del Crucificat. / TORNADA. Quan Sant Pere a Roma anava / us va prendre per company, / vostre zel es refermava / i prenia nou afany. / No cal dir quin nou fervor / conseguiu al seu costat. / TORNADA enviat després a França / féreu fruit més abundós; / de la Fe la llum alcança / quan sóu bisbe de Llimós / i amb el vostre intens ardor / Bordeus haveu il·lustrat. / TORNADA. La doctrina confirmàreu, / els miracles van creixent, / a la vida els morts tornàreu / i guaríreu molta gent. / Prop de Déu, intercessor / tots els mals haveu curat. / TORNADA. A la fi de vostra vida / us revela Déu la mort / i vers la Glòria us crida / a fruir l'eterna sort. / Allà en al suprema Cort / us donà un lloc enlairat. / TORNADA. De capella antiga gosa / dedicada al vostre nom, / aquesta vila sortosa / visitada per tothom. / Des de vostre lloc d'honor / molts prodigis heu obrat. / TORNADA. Llars i barris us visiten / en llurs tribulacions, / vostre auxili sol·liciten / els malalts d'aquests contorns, / i es mitiga llur dolor / quan amb fe us han invocat. / TORNADA. És la guia vostra imatge / de Terrassola i Lavit, / sota vostre patronatge / les parròquies han unit / amb un llaç de germanor / les llars d'aquest veïnat. / TORRELAVIT. ¡Com onegen les senyeres / per damunt Torrelavit / sa muntanya i ses rieres, / de la Fe, Pàtria i Delit! / Ja la seva resplendor / nostres cors han arborat. / TORNADA.' | 08287-17 | Segons Salvador Llorac (veure 'Bibliografia'), aquests goigs van ser composats en el moment de la unificació dels dos antics municipis de Terrassola i de Lavit, que comportà la unió rectoral de les dues esglésies parroquials: Sant Marçal de Terrassola i Santa Maria de Lavit, per formar la parròquia de Torrelavit, a la dècada dels any '20 del segle XX. | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | c. 1920 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El títol original dels goigs és 'Goigs a la llaor de Sant Marsal'. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 68169 | Casa Llorenç Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llorenc-montserrat | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i amb una façana organitzada en alçat en planta baixa i dos pisos, propi d'un llenguatge monumentalista eclèctic. Té dos elements característics, com són la balconada del primer pis i el tractament formal del revestiment de la façana a nivell del segon pis. Pel que fa al primer d'ells (la balconada), cal dir que en extensió ocupa la pràctica totalitat de l'amplada de la façana, i la barana és de ferro de fosa amb barrots verticals imitant balustres decorats. Les dues obertures que menen a dita balconada disposen d'una llinda recta amb un trencaaigües motllurat que sobresurt de la línia de revestiment de façana. Entre aquestes dues obertures se situa un plafó ceràmic amb la representació de la Verge del Vinyet. Una faixa motllurada simple horitzontal indica el nivell del forjat de la planta primera. El segon element és el format per l'estructura dels emmarcaments de les quatre finestres de la segona planta, amb una gran zona d'ampits amb pilastres entre finestres i una faixa ampla que les uneix; també destaca la zona de llindes, amb uns emmarcaments d'obertures geomètriques que culminen en una cornisa de remat de la façana, simple i contínua. El revestiment de la façana té tres zones; una primera està situada als baixos, on un arrebossat imita carreus de pedra desbastada disposat al trencajunt; una segona zona se situa a la superfície, a la primera planta, on un arrebossat imita carreus llisos disposats al trencajunt; i finalment, la zona alta (corresponent a la superfície de la segona planta), on l'arrebossat és senzill, sense que s'observi cap element decoratiu llevat dels volumètrics assenyalats anteriorment.</p> | 08270-291 | Sant Pau, 43 | 41.2354100,1.8092100 | 400209 | 4565574 | c. 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68169-68169-foto-08270-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68169-foto-08270-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68169-foto-08270-291-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 13, constituït per dos sectors ben diferenciats. D'una banda, els frontis del passeig de la Ribera que inclou arquitectura d'inici del segle XX, eclecticista i modernista i algunes construccions més recents. En segon lloc el carrer de Sant Pau amb cases de finals del segle XIX i algun exemple d'arquitectura modernista i noucentista, així com una part del carrer de Parellades relativament nova. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 68977 | Rentadors del Rec del Molí de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentadors-del-rec-del-moli-de-lavit | Grup de Recerques 'El Podall' (2009): 'Els safareigs a Torrelavit'. Calendari municipal del 2010. | XX | El sostre dels rentadors està enrunat, i l'indret està totalment envaït per la vegetació. | Antics rentadors comunals que s'abastien de les aigües del rec dels horts del Mussons, a sota del pont homònim. De planta rectangular, els rentadors tenen unes dimensions màximes aproximades de 7 x 5 m. A la banda nord-est, els rentadors es recolzen sobre una paret de maó revestida de ciment, i a la banda sud-oest es conserven les tres columnes de maó que suportaven el cobert que s'hi va afegir a finals de la dècada dels anys' 20 del segle XX (veure apartat 'història'). Entre les columnes i la paret anteriorment descrita es troben els rentadors, provistos de batedora, d'unes dimensions aproximades de 7 m x 2,5 m. | 08287-147 | Barri dels Mussons | Aquests rentadors van ser construïts a la dècada dels anys '10 del segle XX, com a successors de la batedora del rec del Molí de Lavit. Van ser costejats pel filantrop Pau Vidal i Rovira. A finals dels anys '20 s'hi va afegir un cobert per a soplujar les dones que hi anaven a rentar la roba. | 41.4479500,1.7250000 | 393499 | 4589270 | c. 1913 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68977-foto-08287-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68977-foto-08287-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 74455 | Pedrera Vella de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-vella-de-carme | XX | Situada gairebé a dalt d'una carena de la zona del Llop, de l'explotació a cel obert coneguda com La Pedrera Vella de Carme se'n treien blocs de pedra arenisca per fer vorades de vorera, que eren tallades a peu de pedrera. Un cop acabades de tallar, les vorades es baixaven cap a la carretera mitjançant un carro de trabuc, per una pendent molt forta, i en cada viatge es carregaven tres o quatre peces. Actualment encara s'observen les empremtes dels tascons i dels forats per posar-hi les barrines, així com algunes parets de roca tallada a la cinglera, i també nombroses restes de rebuig. També queden vestigis de varies filades de dues parets pertanyents a una petita construcció quadrangular, feta amb grans carreus de pedra , que servia per protegir-se cada cop que es produïa una barrinada. Es conserva un plataner, plantat cap a 1912 pel picapedrer Joan Prades per tal de disposar d'ombra. Aquesta pedrera dista tan sols uns 100 m de la Pedrera de sobre de Cal Guineu, i es troba a la mateixa cota altimètrica. | 08048-41 | Camí de Cal Llop | Joan Prades, avi de Ricardo Prades (que és qui ens dona la notícia d'aquesta pedrera i de la pedrera de sobre de Ca la Guineu), va començar a explotar la roca d'aquesta pedrera cap a 1912. En Joan Prades era pagès però treballava pel seu compte aquesta pedrera quan no hi havia feina al camp. La pedrera es va explotar uns quants anys, i no consta que la treballés ningú més després d'en Joan Prades. La tècnica utilitzada consistia en l'extracció mitjançant barrinades, i també en l'extracció mitjançant tascons: es col·locaven tres tascons a la roca, de manera lenta i progressiva atès que es tractava d'aconseguir blocs relativament grans i allargats (podia tardar-se fins a dos dies en fer aquest procés); després es feia la pressió necessària per tal de que el bloc es desprengués sencer de la paret. Les vorades d'aquesta pedrera van anar a parar, principalment, a les voreres d'Igualada. | 41.5423100,1.6500100 | 387398 | 4599841 | c. 1912 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74455-foto-08048-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74455-foto-08048-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Notícia elaborada amb la informació oral facilitada per Ricardo Prades. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74456 | Pedrera del Sord de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-sord-de-la-pobla | XX | Situada gairebé a dalt d'una carena de la zona del Llop, de l'explotació a cel obert coneguda com La Pedrera del Sord de la Pobla o Pedrera de Sobre de Cal Guineu se'n treien blocs de pedra arenisca per fer llambordes, que eren tallatdes a peu de pedrera. Un cop acabades de tallar, les llambordes es baixaven cap a la carretera mitjançant un carro de trabuc, per una pendent molt forta. Actualment encara s'observen les empremtes dels tascons i algunes parets de roca tallada a la cinglera, així com nombroses restes de rebuig. També queden vestigis de varies filades d'una sola paret pertanyent a una petita construcció quadrangular, feta amb pedra perita i irregular, que servia per protegir-se cada cop que es produïa una barrinada. Aquesta pedrera dista tan sols uns 100 m de la Pedrera Vella de Carme, i es troba a la mateixa cota altimètrica. | 08048-42 | Camí de Cal Llop | Segons en Ricardo Prades (que és qui ens dona la notícia d'aquesta pedrera i de la pedrera Vella de Carme), la pedrera de sobre de Cal Guineu es va començar a explotar cap a la mateixa època que la pedrera Vella de Carme (1912) i la treballava un personatge conegut amb el renom d''el sord de la Pobla', veí de la Pobla de Claramunt, vila ubicada a uns pocs kilòmetres de Carme. La pedrera es va explotar uns quants anys, i no consta que la treballés ningú més després d''el sord de la Pobla'. La tècnica emprada consistia en l'extracció mitjançant barrinades, i també en l'extracció mitjançant tascons. Les llambordes fabricades en aquesta pedrera van anar a parar, principalment, als carrers d'Igualada. | 41.5423900,1.6486600 | 387286 | 4599852 | c. 1912 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74456-foto-08048-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Notícia elaborada amb la informació oral facilitada per Ricardo Prades. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 67957 | Casa Farratges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-farratges | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982:282). Vol. 5. Barcelona. MONTE, M. A. (1987) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11977 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial prescriu la conservació estricta del volum de l'edifici i de les seves façanes. | Edifici residencial de grans dimensions, que presenta un volum graonat a base d'un cos central de tres nivells d'alçada (pb + 2p), dos cossos laterals de dos nivells (pb + 1p) i, als extrems, dos cossos més de tan sols una planta (pb). El tractament dels elements de la façana és unitari, amb un llenguatge formal d'inspiració modernista, visible en la tipologia dels ornaments i en la forma d'alguns dels elements arquitectònics. Destaquen els arcs de mig punt de caire medievalitzant, les decoracions arabesques i l'ús de l'estuc en el parament extern, que imita carreus de pedra de textura llisa a la planta baixa i de textura rugosa a les plantes superiors. L'accés principal presenta un emmarcament peculiar configurat per un gran arc rebaixat, dividit per dos pilars que conformen una porta flanquejada per dues finestres. El balcó que se situa immediatament a sobre consta també de tres obertures, emmarcades per decoració d'estil mudèjar. La distribució del conjunt de les obertures és simètrica; en planta baixa s'identifica una alternança de finestres i portes, amb les llindes en forma d'arc de mig punt i al primer pis es combinen balcons dobles i simples, tots ells amb la part superior emmarcada per decoracions florals. A la segona planta del cos central se situen un seguit de finestres geminades, de clara inspiració romànica. Sobre cadascuna de les obertures és visible la lletra 'F' envoltada de motius vegetals. El coronament de la finca adquireix un protagonisme essencial gràcies al remat sinuós, de perfil ondulant, que envolta el cos central i que també es repeteix en els cossos de menor alçada situats a ambdues bandes. | 08270-99 | c/ Espanya, 13-17 | No es coneixen notícies documentals que permetin concretar amb precisió la data de construcció d'aquest edifici. Tanmateix, el seu ús com a element auxiliar del conegut Hotel Subur -establiment que fou inaugurat l'any 1909- permet situar cronològicament l'obra en aquest moment, fet que també concorda amb les seves característiques modernistes. | 41.2353900,1.8058700 | 399929 | 4565576 | c. 1910 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67957-foto-08270-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67957-foto-08270-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67957-foto-08270-99-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Està catalogat com un element de tipus A. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 67961 | Maricel de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maricel-de-mar | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Barcelona GONZÀLEZ, A. ISERN, J. (1985) '32 monuments catalans'. Barcelona. 'Gran Geografia Comarcal de Cataluña. Sitges' (1982:282). Barcelona. JOU, D. (1979) 'L'escultor Pere Jou' a 'Miscel·lània Penedesenca' nº 1. Vilafranca del Penedès. 'Marycel' (1918) 'Revista de Arquitectura'. Barcelona. PASTOR, A (1984) 'Memòria 1983'. Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Barcelona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Sitges.</p> | XIV-XX | El Pla Especial contempla el manteniment estricte de l'interior i l'exterior de l'edifici. Es permeten obres destinades a millores de les condicions de conservació i exposició de les col·leccions que alberga | <p>L'edifici conegut com Maricel de Mar consta de quatre nivells d'alçada (sot + pb + 2p) i s'aixeca sobre les antigues dependències de l'hospital de Sant Joan, i avui conforma un dels perfils més emblemàtics de la vila Sitges. L'evolució històrica de la seva construcció fa que la finca actual manqui d'un projecte arquitectònic inicial que atorgui coherència a la distribució de les seves dependències. Arquitectònicament està construït segons la tècnica del 'collage', és dir, mitjançant l'adició d'elements de procedència molt diversa i d'estils i èpoques variades. Tots els murs exteriors estan arrebossats amb morter de calç de tonalitat blanca, fet que contribueix a que destaquin els elements petris i que configura la peculiar fesomia del conjunt. De la llarga façana del c/ Fonollar destaquen les variades obertures, totes elles de pedra, mostrant una combinació eclèctica de galeries gòtiques lobulades i finestres geminades d'arcs apuntants, així com una gran fornícula en la que s'identifica l'escut de Maricel; l'element més singular és el balcó corregut amb tornapuntes de ferro forjat. Un dels elements més destacats d'aquesta part del conjunt de Maricel és, sens dubte, l'anomenada Torre de Sant Miquel, que consta d'una porta d'accés configurada per un gran arc de mig punt, ressaltat per dovelles i fretes. En el primer pis figura una finestra gòtica amb guardapols del mateix estil i, en el segon pis, s'identifica una fornícula en la que se situa la figura de l'arcàngel Sant Miquel, que procedeix del cap de pont de Balaguer. El coronament de la torre presenta merlets graonats. Existeixen altres elements escultòrics dispersos en diferents punts del frontis.</p> | 08270-103 | c/ Fonollar, 2-6 | <p>Històricament, l'origen del conjunt d'edificacions de Maricel es remunta al període medieval i, més concretament, a la construcció de l'Hospital de Sant Joan Baptista per part de Bernat de Fonollar, amb anterioritat a l'any 1326. Aquesta institució, bastida sobre les roques del mar, ja havia experimentat una ampliació en el decurs del segle XIX. El 3 d'abril de 1910, Mr. Deering va adquirir la primera propietat en aquesta zona, concretament diverses cases de pescadors de construcció molt modesta; posteriorment va ampliar les seves possessions amb altres cases de l'antic hospital, amb l'objectiu de construir una residència-museu. L'any 1911 Deering ja havia obtingut la llicència d'obres municipal i va encarregar els treballs a l'enginyer Miquel Utrillo. La zona que avui correspon a Maricel de Mar va ser, doncs, la primera en construir-se com a residència del propietari, sobre l'antic hospital medieval, del qual es conserven els arcs gòtics de la capella; avui alberga el museu Pérez-Rosales. El 18 d'octubre de 1915 va ser inaugurat el gran saló de Maricel (tot coincidint amb la data de construcció de la casa Utrillo). L'any 1921 Deering va ser objecte de diversos actes d'homenatge i agraïment per part del consistori de Sitges; no obstant això, va abandonar la vila aquell mateix any, emportant-se les obres d'art que contenia la casa-palau de Maricel. L'any 1935 l'Ajuntament de Sitges va llogar el palau i el 14 de juny de 1936 va instal·lar el museu i una biblioteca. L'adquisició per part de l'entitat municipal no es va produir fins l'any 1955, cedint posteriorment una part de la finca a la Diputació de Barcelona. Pel que fa a l'autor de l'edifici, el pintor i enginyer Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862-Sitges, 1934), cal dir que és una figura destacada del modernisme pictòric català, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol, entre d'altres. Es va formar com a enginyer i fou col·laborador de diverses publicacions i estudis monogràfics d'art; també va ser assessor artístic de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929.</p> | 41.2349300,1.8125800 | 400491 | 4565517 | c. 1910 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67961-67961-foto-08270-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67961-67961-foto-08270-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67961-67961-foto-08270-103-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Miquel Utrillo Morlius (1862-1934) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singulars del casc històric de la vila, com el propi Maricel de Mar. | 93|98|106|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||
| 51566 | Ca l'Escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescala | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i dos pisos. Les obertures es resolen amb arcs peraltats a la planta baixa, amb arcs carpanells al primer pis, i amb llindes amb cantons arrodonits al segon. Totes les obertures presenten decoració motllurada als respectius coronaments. Cal destacar també les baranes en ferro forjat dels tres petits balcons de la planta superior i de la gran balconada del primer pis. La façana és coronada per un frontó flanquejat per dues creus de Malta, amb un òcul central que trenca una balustrada, sota la qual hi ha un fris de ceràmica.</p> | 08119-17 | Dins el nucli de La Beguda Alta, al C/ Major 25-27 | 41.4988600,1.8380500 | 403018 | 4594789 | c. 1908 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51566-foto-08119-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51566-foto-08119-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51566-foto-08119-17-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 68011 | Casa Gorgas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gorgas | BOHIGAS, O. (1983) 'Reseña y Catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Segons la normativa del Pla Especial cal conserva la façana de manera estricta i tractar sempre el color de manera adequada. | Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres, que desenvolupa un alçat de tres pisos (pb + 2p), amb dues obertures en cadascun d'ells. La finca destaca pel llenguatge modernista aplicat al tractament dels elements arquitectònics, seguint una clara inspiració barroca que es concreta en una reformulació del tema floral, present en tots els elements i, bàsicament, en l'emmarcament de les obertures. La composició estableix les línies verticals mitjançant els eixos de les obertures i la presència de dues pilastres que flanquegen els pisos superiors i que culminen en un element vegetal en relleu, a mode de capitell. L'horitzontalitat es treballa a partir del gran balcó corregut del primer pis i dels diferents elements de cornisament. A la planta baixa s'identifica la porta d'accés a l'interior, de forma rectangular i emplaçada a la banda esquerra del frontis, que apareix emmarcada per motius florals esgrafiats i en relleu -aquests sobre el centre de la llinda-. A la seva dreta es localitza una finestra ampitada que segueix el model dels tradicionals 'quartos de reixa' típicament sitgetans i que rep el mateix tractament estilístic. Del primer pis destaca la gran balconada i especialment el suport -quasi escultòric- de la volada, en base a un gran element vegetal que s'estén sota les llosanes. La barana metàl·lica mostra perfil en 'S' i ornamentació a 'cop de fuet', típicament modernista. També convé mencionar els guardapols que emmarquen la part superior de les obertures, en els que els elements florals apareixen delimitats en formes ondulants. Pel que fa a les dues finestres ampitades del segon pis, cal destacar novament el llenguatge floral de l'emmarcament superior que també s'aplica sota l'ampit; en aquest cas, el programa decoratiu resta connectat a una motllurat que se situa a l'alçada dels capitells de les pilastres laterals. En el coronament s'identifica una cornisa inferior, motllurada, que desenvolupa un nou programa decoratiu floral sobre cadascuna de les obertures del darrer pis i una cornisa superior que, seguint el mateix esquema, disposa de dos capcers semicirculars, situats sobre els eixos d'obertures i consistents en una nodrida representació de flors, corones, cintes i altres elements similars. | 08270-153 | c/ Major, 21 | No es conserva documentació específica sobre la construcció d'aquesta finca. Tanmateix, les seves característiques la relacionen de manera clara amb l'obra de Gaietà Miret i Raventós. Aquest arquitecte va iniciar la seva carrera com a mestre d'obres eclèctiques. Posteriorment, va passar una etapa modernista, per a retornar finalment a l'estil inicial. Va treballar molt a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a l'arquitectura sitgetana, són projectes de la seva primera etapa les cases de Manuel Pascual (1894) i Bartomeu Virella (1895). En la seva fase modernista recull les influències de J. Puig i Cadafalch i Ll. Domènech i Montaner que són visibles en obres com la casa Llauradó-Planas. | 41.2359900,1.8107800 | 400341 | 4565637 | c. 1907 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68011-foto-08270-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68011-foto-08270-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68011-foto-08270-153-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Miret i Raventós (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 68941 | Mausoleu Baqués-Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-baques-duran | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 121; 127. | XX | Mausoleu esculpit en marbre monocrom, format per un sepulcre i una escultura que representa un àngel al costat d'una creu, ambdós elements col·locats sobre un basament que té unes dimensions de 3,20m de llargada x 1,80 m d'amplada i 40 cm d'alçada, i al qual, a l'extrem dret de la cara nord-est hi ha la signatura gravada del seu autor: 'J. PLANAS. BARCELONA'. El sepulcre, paral·lelepípede, està orientat en sentit nord-est - sud-est, i té unes dimensions de 1,89m x 1,80 m x 53 cm. Presenta la tapa lleugerament convexa, i a la cara sud-est, hi ha esculpida la frase: 'Última morada de Pablo Baqués y Virgilia Durán'. L'estàtua de l'àngel és una escultura exempta, tallada, dempeus. El personatge té una estètica tendent al naturalisme, de ritme en repòs i un temps que reflecteix voluntat d'eternitat. El rostre té faccions femenines amb llargs cabells ondulats, vesteix una túnica i es recolza en una creu llatina bellament decorada amb motius florals i garlandes, clavada sobre una roca. Aquesta figura té unes dimensions de 2,50 m x 80 cm. | 08287-111 | Cementiri municipal de Torrelavit | 41.4534800,1.7218300 | 393243 | 4589888 | c. 1906 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68941-foto-08287-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68941-foto-08287-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | J. Planas | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 67978 | C/ Illa de Cuba, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-illa-de-cuba-19 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta dels pisos superiors i recomana la reordenació de les obertures de la planta baixa. | Edifici construït entre mitgeres i que consta d'un alçat de tres plantes (pb + 2p) amb dues obertures en cadascuna d'elles, llevat del ras inferior, actualment modificat per la instal·lació d'un local comercial que ha suposat l'obertura d'un aparador i d'una porta lateral per a accedir a l'escala de veïns. L'única estructura original que es conserva és la porta que comunica amb la botiga, d'arc rebaixat i amb brancals i llinda de pedra . En els pisos superiors el parament presenta un estuc que imita un parament regular de carreus. El primer pis consta d'un balcó corregut configurat per una volada a base de llosanes de pedra -de perfil recte- i una barana metàl·lica amb decoració en el sòcol i sota el passamà. Les portes que accedeixen a aquest balcó mostren la part superior emmarcada per una franja que, a mode de guardapols, sobresurt lleugerament del plom del mur i que està decorada amb motius vegetals esgrafiats. La mateixa decoració s'aplica, horitzontalment, en la línia del segon forjat de l'edifici. Pel que fa al segon pis, els balcons són ampitats i reprodueixen el mateix esquema decoratiu anteriorment descrit. El coronament de la façana consta d'una motllura de perfil arrodonit, sobre la qual se situa la barana d'obra del terrat transitable de l'edifici, que no presenta cap mena de decoració. | 08270-120 | c/ Illa de Cuba, 19 | 41.2377400,1.8095600 | 400242 | 4565832 | c. 1903 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67978-foto-08270-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67978-foto-08270-120-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 18, que inclou una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges en direcció a l'estació de tren. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de la l'illa, mentre que els jardins i el seus pavellons afronten al c/ Sant Gaudenci. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 74500 | Plataners de la Carretera de Carme a la Pobla de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-de-carme-a-la-pobla-de-claramunt | XIX-XX | Molts d'aquests plataners han anat desapareixent amb el pas dels anys i no s'han replantat. | <p>Es tracta d'un conjunt discontinu de plataners que creixen a banda i banda de la carretera BV-2131 al seu pas per Carme. Cadascun dels arbres té uns10 metres d'alçària amb una volta de canó que mesura entre 0,20 i 2 m, i una capçada d'uns 6 m de diàmetre. Pertanyen a la família de les platanàcies, gènere 'Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A Carme, com a la resta del país, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen híbrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' (d'origen Nord Americà). El conjunt de plataners de la carretera de Carme és una mostra de la configuració que tenien les antigues carreteres rurals a les entrades dels nuclis de població, amb filades d'arbres plantades a banda i banda per facilitar ombra als viatgers.</p> | 08048-86 | Carretera BV-2131 | <p>Aquesta espècie d'arbre, molt resistent a la contaminació atmosfèrica d'origen antròpic, i que pot arribar a viure segles, el trobem sovint a les carreteres i avingudes, a passeigs i jardins, seleccionat pel seu ràpid creixement, així com per la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. La plantació massiva de plataners als marges de les vies de comunicació es va començar a produir a partir d'inicis del segle XIX, durant l'ocupació napoleònica, i aquest element estètic es va posar en greu perill a partir dels anys 60 del segle XX, quan la reforma i eixamplament de les calçades va propiciar la tala de gran part d'aquests plataners. Actualment, doncs, només algunes carreteres locals i les entrades de certes localitats conserven exemplars d'arbres als marges de les seves carreteres.</p> | 41.5335300,1.6372300 | 386317 | 4598883 | c. 1900 | 08048 | Carme | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74500-foto-08048-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 68096 | Casa Joan Catasús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-catasus | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana i restaurar-la; s'haurà d'eliminar el sòcol de pedra. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres, estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. En una façana força ampla s'organitzen quatre eixos verticals d'obertures, on destaquen les dues centrals del primer nivell, que donen a una balconada, flanquejada per dos balcons ampitadors. Les quatre obertures de la planta primera disposen d'uns emmarcaments singulars, fets a base de faixes als brancals que enllacen amb una ampla llinda que disposa d'un trencaaigües corb. Les quatre obertures de la planta segona responen a la tipologia de balcons ampitadors, amb uns emmarcaments també força singulars, amb faixes motllurades i uns ampits amb relleus florals. Corona la façana una cornisa contínua motllurada decorada amb permòdols. Les obertures de la planta baixa estan decorades amb uns emmarcaments de grans carreus de pedra en escaire. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</p> | 08270-218 | c/ Sant Bartomeu, 7 | <p>L'aixecament de l'edifici és anterior a l'any 1854 ja que, segons consta a la documentació conservada en l'Arxiu Municipal de Sitges, l'1 d'abril d'aquell any Joan Catasús es va adreçar a les autoritats sitgetanes tot sol·licitant la llicència necessària per a col·locar un balcó corregut en el primer pis, dos balcons en el segons i fer una reixa en els baixos de la finca. Els guardapols corbats que decoren la part superior de les obertures van ser afegits a inici del segle XX.</p> | 41.2370700,1.8094500 | 400232 | 4565758 | c. 1900 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68096-68096-foto-08270-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68096-68096-foto-08270-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68096-foto-08270-218-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 17, característic de l'Eixample urbà de la vila, dut a terme durant la segona meitat del segle XIX. Les construccions del c/ Sant Francesc són les més tardanes, amb algunes mostres importants de l'arquitectura sitgetana d'inicis del segle XX. El frontis del c/ Sant Bartomeu també és homogeni, malgrat contenir elements de diferents èpoques. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 68108 | Casa Josep Carbonell i Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-carbonell-i-mussons | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. Respon a una tipologia propera al corrent del modernisme eclèctic. La simetria de les obertures de la façana és clara, amb tres eixos verticals ben definits. A la planta baixa, un portal central està flanquejat per dues finestres; a la planta primera es disposa un balcó central amb llosa i barana de pedra i dos balcons laterals; i a la segona planta, un balcó central està flanquejat per dues finestres. El balcó central del primer pis està decorat amb dues grans mènsules i amb una barana d'obra amb relleus de motius florals entre dos matxons d'obra, que adopten la forma de pilar acanalat de secció quadrada. Els dos balcons que el flanquegen tenen el frontal de la llosa corb, on es disposa d'una barana de ferro de forja decorada amb motius florals. Totes les obertures disposen d'una faixa motllurada simple (que sobresurt lleugerament de la línia de façana) que les emmarca. Corona la façana una cornisa motllurada amb força volada i decorada amb quatre grans mènsules, amb una zona central on hi ha inserit l'escut de les quatre barres decorat amb motius florals. El revestiment de la façana disposa de dues zones ben definides: a la planta baixa un arrebossat imita un aparell de carreus buixardats disposats al trencajunt, mentre que a la resta de superfície es disposa un esgrafiat amb motius florals repetits. Els nivells dels forjats estan indicats mitjançant unes faixes motllurades que sobresurten de la línia del revestiment de la façana.</p> | 08270-230 | c/ Sant Bartomeu, 26 | <p>Josep Carbonell i Mussons (Sitges, 1862-1939) va ser un dels sitgetans anomenats 'americanos', que s'establiren a les colònies espanyoles amb l'objectiu d'enriquir-se amb els negocis d'ultramar. A Santiago de Cuba va ser gerent de l'empresa 'Carbonell, Lafarga i Cia' dedicada a la importació de teixits, soci comendatari de 'Díaz y Pérez' fabricants de barrets i de 'Viñas i Cia', importadors de seda. A la seva tornada a la vila de Sitges es va fer construir la residència del c/ Sant Bartomeu, 26.</p> | 41.2375100,1.8091800 | 400210 | 4565807 | c. 1900 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68108-68108-foto-08270-230-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68108-foto-08270-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68108-foto-08270-230-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 18 conformat per una illa de les que integren l'eixample vuitcentista de la vila en direcció a l'estació de tren. Els edificis que l'integren mostren una arquitectura de nivell mig. El projecte arquitectònic original d'aquesta finca s'ha conservat a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 68084 | C/ Port Alegre, 7- C/ Sant Sebastià, 62-64 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-port-alegre-7-c-sant-sebastia-62-64 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial insta a conservar les façanes i restaurar-les, inclosa la fusteria. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres, organitzat en alçat en planta baixa, entresòl i un pis, a més del que sembla una remunta que només disposa d'una petita superfície de façana afrontada al carrer Port Alegre. Damunt d'un basament de pedra, s'aixeca l'edifici gairebé fet de maó vist a la façana esmentada, mentre que la façana que afronta al carrer Sant Sebastià està revestida per un arrebossat senzill. A nivell del primer pis i a la façana del carrer Port Alegre, es disposen dues obertures que menen a una balconada amb llosa d'obra i barana de ferro decorada amb elements geomètrics. Les obertures disposades a la façana afrontada al carrer de Sant Sebastià, totes tenen emmarcaments fets d'obra vista de maó. Una cornisa contínua feta de diverses filades de maó corona les dues façanes. Pel que fa a la probable remunta, a la façana esmentada al principi només té una finestra rematada per un arc de mig punt amb els emmarcaments d'obra vista de maó. | 08270-206 | c/ Port Alegre, 7- c/ Sant Sebastià, 62-64 | 41.2358800,1.8128400 | 400514 | 4565622 | c. 1890 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68084-foto-08270-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68084-foto-08270-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68084-foto-08270-206-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68127 | C/ Sant Bonaventura, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bonaventura-26 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial considera que cal conservar els elements de les plantes primera i segona i recuperar els eixos d'obertures de la planta baixa. | Es tracta d'un senzill edifici d'habitatges construït entre mitgeres, amb una façana organitzada en alçat en planta baixa i dos pisos. A la planta baixa es disposen quatre obertures, una de les quals és una finestra defensada per una reixa de ferro de forja decorada amb motius curvilinis. Els dos pisos disposen d'un tractament d'obertures idèntiques: un balcó central flanquejat per sengles finestres, això sí, els balcons disposen d'una volada i amplada decreixent, segons l'alçada. Les lloses i baranes dels balcons difereixen, però; mentre que a la planta primera disposa d'una llosa d'obra amb reforços de ferro de forja, i la barana és de barrots verticals simples a més d'incorporar helicoïdals; a la planta segona la llosa del balcó és massissa (sense reforços de ferro) i motllurada al cantell, i la barana, de ferro, però de disseny senzill. Totes les obertures disposen de les llindes rectes, sense que s'observi cap tipus de decoració en els emmarcaments. Corona la façana una cornisa feta amb dues filades de maons que suporten un canaló de desguàs d'aigües pluvials fet de teules ceràmiques d'encaix. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill sense que s'observi cap tipus de decoració remarcable. | 08270-249 | c/ Sant Bonaventura, 26 | 41.2369700,1.8071100 | 400035 | 4565750 | c. 1890 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68127-foto-08270-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68127-foto-08270-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68127-foto-08270-249-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68184 | C/ Sant Sebastià, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-sebastia-5 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial determina que s'ha de conservar la façana; es permet recuperar la llum dels balcons laterals. | Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres, estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable, amb un llenguatge arquitectònic proper a l'eclecticisme de l'etapa pre modernista. Disposa de tres eixos verticals d'obertures, la qual cosa atorga al conjunt un caràcter de regularitat i simetria força clar. Totes les obertures disposen de les llindes rectes i uns emmarcaments fets a base d'unes faixes motllurades simples que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Les plantes primera i segona disposen d'un balcó al centre flanquejat per sengles finestres. L'amplada i volada de la llosa dels balcons degrada, segons l'alçada. Les baranes són de ferro de fosa, presentant senzills balustres amb una zona de sòcol i una altra sota mateix del passamà, també de ferro de disseny simple. Els nivells dels forjats hi són indicats mitjançant unes faixes motllurades simples contínues. Corona la façana una cornisa contínua simple, lleugerament motllurada. Damunt la cornisa es disposa la barana del terrat, feta d'obra. El revestiment és simple, fet a base d'un arrebossat senzill, llevat la zona de sòcol (planta baixa), on es disposa un aplacat de carreus de pedra. | 08270-306 | c/ Sant Sebastià, 5 | 41.2377100,1.8119400 | 400441 | 4565826 | c. 1890 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68184-foto-08270-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68184-foto-08270-306-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 20, integrat per cases de caràcter popular i algun exemple de residència estiuenca noucentista. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68112 | C/ Sant Bartomeu, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bartomeu-38 | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres, organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. El llenguatge formal utilitzat en el disseny del conjunt l'apropa al corrent eclèctic pre modernista. Respon a una organització d'obertures basada en tres eixos verticals i amb una clara simetria de composició. Així, a la planta baixa, se situa la porta d'accés a l'interior del vestíbul que mena a la caixa d'escala, flanquejat per dues finestres. A les dues plantes restants, un balcó central flanquejat per dues finestres completen les obertures dels eixos. Cal a dir que els balcons degraden en amplada i volada, segons l'alçada, així com també el disseny de les baranes (de ferro de fosa) més simple a la darrera planta; les lloses estan decorades amb motllures al cantell i dues mènsules a cadascun. Totes les obertures disposen d'emmarcaments fets a base d'unes faixes simples, fetes d'arrebossat, que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Corona la façana una cornisa contínua amb força volada, motllurada i decorada amb vuit petites mènsules. Damunt la cornisa se situa la barana del terrat, feta d'obra i decorada als extrems i al centre per uns palmells decoratius. El revestiment és complex, ja que situa unes faixes d'arrebossat, contínues i simples, que sobresurten de la línia de façana i que situades a nivell dels forjats emmarquen les superfícies dels pisos. A la planta baixa, l'arrebossat imita un aparell de carreus disposats al trencajunt, mentre que a les dues plantes superiors, imita obra vista de maó.</p> | 08270-234 | c/ Sant Bartomeu, 38 | 41.2378100,1.8088000 | 400178 | 4565841 | c. 1882 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68112-68112-foto-08270-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68112-foto-08270-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68112-foto-08270-234-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV Forma part del Conjunt 21, que inclou diversos edificis situats en una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa (c/ Illa de Cuba), mentre que els jardins afronten al c/ Sant Gaudenci. A nivell arquitectònic l'element més destacat és la casa de Bonaventura Blay. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 68104 | Casa Lafarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-lafarga | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. És característica la balconada del primer nivell, la qual ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana, com també la distribució d'obertures (tres per planta) en tres eixos verticals. A la planta baixa se situa al centre una finestra amb un arc escarser, mentre que les dues restants tenen les llindes rectes, inclosa la de la porta d'accés als habitatges. Les tres que menen a la balconada del primer pis són senzilles, amb les llindes rectes. La balconada disposa d'una barana de perfils de ferro, reblonats a una zona de sòcol decoratiu. Les obertures del segon pis responen a la tipologia de finestres. Totes les obertures disposen d'uns emmarcaments fets a base d'una faixa d'arrebossat, simple, que sobresurt lleugerament de la línia de façana. Els nivells del forjat de la primera planta hi són indicats mitjançant una faixa motllurada contínua. Corona l'edifici una cornisa contínua motllurada, damunt la qual es disposa la barana del terrat feta de balustres entre matxons d'obra. El revestiment de la façana és senzill, fet a base d'un arrebossat simple.</p> | 08270-226 | c/ Sant Bartomeu, 14 | 41.2371600,1.8095500 | 400240 | 4565768 | c. 1880 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68104-68104-foto-08270-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68104-68104-foto-08270-226-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68104-foto-08270-226-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 18 conformat per una illa de les que integren l'eixample vuitcentista de la vila en direcció a l'estació de tren. Els edificis que l'integren mostren una arquitectura de nivell mig. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 68842 | Cal Parellada de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parellada-de-la-placa | XIX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. Es tracta d'un edifici d'estil popular que conserva l'estructura arquitectònica original, per bé que està molt transformat. Presenta una disposició simètrica de les obertures a la façana que dóna a la plaça Pau Vidal, mentre que a la façana lateral la disposició de les obertures és asimètrica a la planta baixa i al primer pis. A ambdues façanes, el pis superior presenta una galeria de finestres d'arc de mig punt, quatre a la façana principal i vuit a la façana lateral. Cal destacar que la galeria de finestres de la façana principal presenta balustrada. Destaca, per últim, un massís contrafort fet amb carreus de pedra que reforça la cantonada oest de l'edifici. | 08287-12 | Plaça de Pau Vidal, 3, Terrassola | 41.4478800,1.7263000 | 393607 | 4589261 | c. 1880 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68842-foto-08287-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68842-foto-08287-12-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 68859 | Goigs dels gloriosos sants martyrs Abdon, y Sennen' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dels-gloriosos-sants-martyrs-abdon-y-sennen | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332-333, 336. | XIX | Aquests goigs ja no es canten. | Himne religiós en lloança dels sants Abdó i Senén, venerats antigament a l'església parroquial de Santa Maria de Lavit. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Martyrs Abdon, y Sennén, / siáunos sempre advocáts.' 'Puix de Deu sou tant honrats, / vostres llohors cantarém, / Martyrs Abdon, y Sennén, / dels Pagesos advocats. Persia vostra Patria es, / y real vostre llinatge, / richs, pios, y tant christians, / que als Faels dáreu coratge; / als Sants Martyrs sepultura, / y als pobres grans caritáts; / TORNADA. Decio, Emperador malvát, / tant santa vida sabent / vos carrega de cadenas, / y'us mana severament / deixeu al Deu verdader, / y adoréu sas falsedáts; / TORNADA. Mes [...] Deus burla fent / vostres animos constants, / á Roma se vos ne porta / pera darvos torments grans: / Entráreu com Reys vestits, / y com esclaus encadenáts; / TORNADA. Allí Claudio, President, / ab astucias, y ab enganys, / si adoráu al Sol per Deu / vos promét riquesas grans: / Mes vosaltres li escopíu / com de Christo grans Soldats; / TORNADA. Per això en continent / allí us mána despullar, / y ab assots guarnits de plom / cruelment vos fa assotar: / Per la terra corrent la sanch / teníu al Cel los cors claváts; / TORNADA. Vensút aqueix grant torment, / à las bestias vos llansaren; / mes ellas com racionals / molt vos reverenciaren: / Quatre onsos, y dos lleons / als peus se vos son postráts; / TORNADA. Iráts de tant gran miracle / aquells Sayons infernals, / vostres cossos despadassan / ab espasas, y destrals: / La corona heu alcansát, / y palma de Martyrs Sagráts; / TORNADA. Teníu sempre molt guardáts / als devots que vos invocan, / guardáunos de tempestáts, / y dimonis que ens provocan: / De contagi, y malaltias, / puix per nos sou reclamáts, / TORNADA. Puix de Deu sou tant amats, / de cor vos invocarém; / TORNADA. | 08287-29 | 41.4467100,1.7298600 | 393903 | 4589127 | c. 1880 | 08287 | Torrelavit | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 68228 | Casa Salvador Mestre i Benaprés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-salvador-mestre-i-benapres | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial prescriu la restauració de la façana, tot mantenint els elements decoratius; es permet modificar la finestra de la planta baixa. | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres estructurat en alçat en planta baixa, tres pisos, àtic (amb la façana enretirada) i terrat pla transitable, amb unes característiques formals properes a un llenguatge eclèctic post modernista. L'organització d'obertures és força regular i presenta una clara simetria pel que fa als pisos. Així, mentre que a la planta baixa presenta dues obertures, a cadascuna de les plantes restants en presenta tres; dues extremes que menen a una balconada a nivell del primer i tercer pis amb una finestra central, mentre que a la planta segona es disposen dos balcons extrems amb una finestra al centre. L'obertura més occidental de la planta baixa és la que mena al vestíbul de la caixa d'escala, i està rematada per un arc rebaixat (escarser), i també presenta un emmarcament singular a base de carreus de pedra escairats i ben disposats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. L'obertura més oriental, molt més gran, no disposa de dit emmarcament de pedra. Pel que fa als balcons i a les balconades dels pisos, tots aquests elements tenen les mateixes característiques; és a dir, llosa de pedra amb el cantell motllurat, baranes de ferro de fosa amb els mateixos elements decoratius - com són una zona de sòcol amb entrellat geomètrico-florals - i una zona, més estreta, sota el passamà, que també és de ferro i de disseny senzill. Cal destacar uns esgrafiats decoratius situats sota els dos balcons de la planta segona, representant motius geomètrics. Corona la façana una cornisa contínua lleugerament motllurada, sobre la qual es disposa la barana de la terrassa del darrer nivell que, com ja s'ha dit, està enretirat de la línia de façana. Dita barana la conformen un seguit de balustres, probablement de pedra artificial, entre dos matxons d'obra situats als extrems. La mateixa disposició i estructura té la barana del terrat situada damunt la façana enretirada del darrer nivell. El revestiment de la façana és senzill, fet a base d'un arrebossat simple que amb lleugeres incisions verticals i horitzontals simula un aparell de carreus de pedra isòdom disposats al trencajunt. A més dels dos elements d'esgrafiats decoratius de la segona planta esmentats anteriorment, la façana no presenta cap altre element singular. | 08270-350 | Pg. de la Ribera, 41 | A la llinda de la porta que dóna accés als pisos superiors figura la data de 1792, que podria correspondre al primer aixecament de l'edifici, malgrat que el frontis actual no correspon a aquesta cronologia. Durant el darrer quart del segle XIX, la casa va ser llogada a diferents personatges que passaven temporades a Sitges, com ara el propi Santiago Rusiñol o la família de la pintora Lluïsa Vidal. Finalment va ser adquirida per la família Gomis. | 41.2348700,1.8073400 | 400051 | 4565516 | c. 1870 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68228-foto-08270-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68228-foto-08270-350-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Casa Gomis. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 67906 | Casa Maria Bues de Catasús del carrer Bonaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-bues-de-catasus-del-carrer-bonaire | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial insta a recuperar l'estuc de la planta baixa i del primer pis i a unificar el tractament de la barana d'obra del terrat. | Edifici de tres plantes d'alçada (pb + 2p) que presenta tres obertures en cadascuna d'elles. En el nivell inferior s'identifiquen tres portes de les quals la principal, situada en el centre, mostra una llinda en forma d'arc rebaixat, constituïda per carreus de pedra, a l'igual que els brancals; sobre les obertures figura un fris amb tríglifs i règules en relleu. Pel que fa al primer pis, cal mencionar la presència de tres obertures emmarcades en un únic balcó corregut. Les portes, amb els brancals i les llindes definides per carreus motllurats, disposen d'un guardapols en relleu que reprodueix la forma d'un arc georgià, amb decoracions en relleu situades en el centre i en els angles. La volada del balcó està conformada per llosanes de pedra motllurades i la barana metàl·lica apareix profusament decorada a base d'elements geomètrics romboïdals i circulars; sobre aquestes obertures s'observa un nou fris amb elements florals molt elaborats. El segon i darrer pis de la façana apareix separat dels anteriors per una cornisa motllurada de notables dimensions i consta de tres finestres, igualment emmarcades per guardapols d'idèntic disseny als del pis inferior, però de menor relleu. En general, el frontis es caracteritza per la disminució progressiva de l'alçada de les seves plantes, en clara concordança amb el tractament formal dels seus elements arquitectònics, que es simplifica a mida que l'edifici guanya alçada, fins a assolir el coronament en el que es localitzen els elements més senzills de la composició, és a dir, una cornisa llisa i la barana d'obra del terrat que disposa únicament d'un plafó central més elevat. | 08270-48 | c/ Bonaire, 7 | La construcció de l'edifici data aproximadament de l'any 1865, però la seva fesomia actual és el resultat de la reforma realitzada per l'arquitecte Salvador Vinyals i Sabaté l'any 1897. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], és autor de diverses obres en l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià, i amb Domènech i Estapà el projecte de la presó Model de Barcelona. | 41.2361400,1.8080200 | 400110 | 4565656 | c. 1865 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67906-foto-08270-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67906-foto-08270-48-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 68353 | Can Pere Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-pau | DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | XIX | El Pla Especial estableix que cal conservar les façanes i el volum construït, així com l'edifici de la sínia. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Masia constituïda per un edifici aïllat, construït a quatre vents, amb tres nivells d'alçada (pb + 2p) i coberta amb un terrat a la catalana, al que s'accedeix a través d'un badalot molt voluminós, dotat de diverses obertures. La seva planta és rectangular i contribueix a emfatitzar l'aspecte cúbic del seu volum. En general, destaca la sobrietat de la composició dels seus frontis. La façana principal se situa en un dels costats de menor longitud i consta de tres eixos verticals d'obertures. A la planta baixa s'identifica la porta d'accés, situada en el centre i conformada per un arc rebaixat; està flanquejada per dues finestres. Al pis principal es localitza un balcó amb volada d'obra i barana metàl·lica, igualment flanquejat per finestres. La segona planta consta, finalment, de tres finestres de forma rectangular. Totes les obertures presenten emmarcaments de maó massís en obra vista i únicament les de la planta principal mostren motllures en forma d'arc rebaixat a la zona de la llinda. Les façanes culminen en una senzilla cornisa motllurada situada sota la barana d'obra del terrat, originalment conformada per trams de balustres. Aquesta mateixa composició s'aplica a la façana posterior i a les laterals. En el costat esquerre del frontis principal se situa una construcció realitzada a partir de sis pilars rectangulars que suporten una teulada de pavelló a cinc vessants i que cobria una sínia. | 08270-475 | Paratge de Miralpeix | La construcció d'aquesta masia va ser promoguda per Aleix Vidal i Quadras (1797-1883), un dels anomenats 'americanos' o sitgetans que van fer fortuna amb els negocis mercantils amb les antigues colònies espanyoles. Va emigrar a Amèrica als 12 anys, on realitzà tasques d'importació des de Maracaibo (Veneçuela) i Santiago de Cuba amb la firma 'Vidal Hnos' que fundà amb el seu germà Manuel l'any 1821. A l'igual que aquest darrer, va tornar a Sitges al 1850, instal·lant-se definitivament en la casa del c/ Devallada, nº 12, mentre que Can Pere Pau va ser construïda com a residència temporal o estiuenca. | 41.2302600,1.7783900 | 397618 | 4565038 | c. 1860 | 08270 | Sitges | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68353-foto-08270-475-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Elies Rogent (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció II. Els edificis estan catalogats com a tipus C.Aquesta masia figura també en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. L'edifici també és conegut com Les Palmeres. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 68070 | Casa J. Llopis Torralbas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-j-llopis-torralbas | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | La normativa del Pla Especial considera necessari mantenir la façana i reordenar les obertures de la planta baixa. | <p>Finca construïda a dos vents, que ocupa una de les cantonades entre els carrers de Parellades i de Sant Pere amb un alçat de tres plantes (pb + 2p). Com és freqüent en molts dels edificis d'aquesta zona de la vila de Sitges, la planta baixa de la finca es troba avui molt desvirtuada pels canvis realitzats en la instal·lació dels locals comercials; les úniques obertures originals que s'identifiquen són la porta d'accés als pisos superiors, en la zona central del frontis del c/ Parellades, i una finestra ampitada emplaçada a la façana lateral. A la planta principal es localitzen dos balcons correguts conformats per volades de pedra de perfil motllurat i per baranes de ferro, de fundició. Pel que fa a les obertures, els brancals i les llindes estan resseguits per una senzilla franja llisa, que sobresurt del plom del mur; sobre les llindes s'identifiquen unes petites cornises suportades per permòdols que actuen com a guardapols. El segon pis consta de balcons ampitats i finestres. Finalment, el coronament disposa d'una primera cornisa simple sobre la qual s'identifica l'àmplia solera, amb obertures rectangulars de ventilació. El frontis clou amb una gran cornisa motllura i amb una barana d'obra del terrat transitable de l'edifici.</p> | 08270-192 | c/ Parellades, 13- c/ Sant Pere, 2 | 41.2363200,1.8085000 | 400151 | 4565676 | c. 1853 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68070-68070-foto-08270-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68070-68070-foto-08270-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68070-foto-08270-192-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 67904 | C/ Bonaire, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-bonaire-3 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial estableix la conservació estricta de la façana. | Casa de tres plantes (pb + 2p) que respon plenament als patrons constructius de l'arquitectura civil catalana de mitjans del segle XIX. Consta de dues obertures en cada nivell, que en la planta baixa corresponen a dues portes, és a dir, un accés a l'escala de veïns i un altre al local comercial que ocupa els baixos. En el primer pis s'identifica un balcó corregut i en el segon, dos balcons ampitats; les llosanes que configuren les volades -probablement de pedra- presenten els angles treballats amb motllures llises, mentre que les baranes, metàl·liques, mostren decoració en el sòcol i sota el passamà. Els nivells de forjat de l'immoble es tradueixen en el frontis mitjançant petites cornises motllurades. En el coronament s'observa el registre d'obertures de la solera, una petita cornisa i la barana d'obra del terrat transitable de la finca. El parament exterior mostra un arrebossat de color blanc, llevat de la zona corresponent al sòcol en el que la pintura és de color gris; destaca la presència, entre les obertures del primer pis, d'un plafó ceràmic policrom en el que apareix representada la figura de Sant Josep. | 08270-46 | c/ Bonaire, 3 | 41.2362400,1.8080100 | 400110 | 4565667 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67904-foto-08270-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67904-foto-08270-46-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A.La porta del local comercial visible en la planta baixa, abans havia estat configurada com un finestral del tipus anomenat 'quarto de reixa' i ha estat recentment transformada en porta, seguint les recomanacions de la normativa del Pla Especial. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 67955 | C/ Davallada, 8-10 - C/ Sant Joan, 1-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-davallada-8-10-c-sant-joan-1-3 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa vigent dictamina el manteniment estricte del volum de la façana i dels seus arrebossats i estucs. | Edifici construït a dos vents i que mostra tres plantes en el seu alçat (pb + 2p). Destaca l'ornamentació austera i la composició elegant d'ordre neoclàssic. En aquest sentit cal ressaltar que les obertures s'ordenen segons eixos verticals, tot disminuint les seves dimensions a mida que la finca guanya alçada. L'horitzontalitat s'accentua traduint a l'exterior els forjats de l'immoble mitjançant bandes llises que sobresurten lleugerament del plom del frontis. El parament combina dos tipus d'estuc, un que imita l'obra vista de maó massís i un altre aplicat al sòcol de la planta baixa i l'emmarcament de les obertures- que reprodueix la tonalitat de la pedra; de fet, l'únic element petri de la façana és la cornisa del coronament. El frontis principal se situa en el c/ Sant Joan, on l'edifici disposa de tres eixos d'obertures. A la planta baixa s'identifica una porta central flanquejada per dues finestres enreixades. El disseny de les obertures d'aquest ras és d'arc rebaixat, tot simulant carreus disposats en pinta, en els brancals i dovelles que sobresurten alternativament de l'extradós de l'arc, a l'igual que el suposat salmer. A les plantes superiors aquesta façana consta de tres finestres de forma quadrangular. Pel que fa al frontis del c/ Davallada, aquest consta de dues portes, situades en la planta baixa i de dues finestres en cadascuna de les plantes altes. Destaca especialment el disseny d'aquestes darreres, que són quadrangulars i geminades gràcies a la presència d'un petit pilar de disseny esquemàtic; en el primer pis, entre les dues finestres s'identifica una petita obertura central. L'edifici apareix coronat per una cornisa de pedra, molt desenvolupada, amb motllura de perfil recte, per sobre de la qual se situa la barana d'obra del terrat transitable. | 08270-97 | c/ Davallada, 8-10 - c/ Sant Joan, 1-3 | 41.2353700,1.8125000 | 400485 | 4565566 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67955-foto-08270-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67955-foto-08270-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67955-foto-08270-97-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Forma part del Conjunt 1 que comprèn una illa urbana pràcticament ocupada per la casa d'Aleix Vidal i Quadras i els seus annexes, així com per tres parcel·les originals del c/ de Sant Joan. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68005 | C/ Major, 7 - C/ Nou, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-7-c-nou-1 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació íntegra de la façana i a la recuperació de les proporcions de les obertures de la planta baixa. | Edifici construït a dos vents, que presenta un alçat de tres nivells (pb + 2p) i que es caracteritza per la sobrietat ornamental pròpia dels plantejaments neoclassicistes. Destaca la simetria establerta en base a l'existència de diversos eixos verticals, condicionats per l'alineació de les obertures, i a la presència de línies horitzontals potenciades per l'ús de faixes i cornises, i per la marcada jerarquia de les plantes -que disminueixen la seva importància a mida que l'edifici guanya alçada-. El frontis principal se situa al c/ Major, i en el que es localitza l'accés a l'interior, que s'efectua a través d'un porxo configurat per dues columnes metàl·liques, molt esveltes; la resta d'obertures d'aquest ras estan configurades com a aparadors del local comercial que l'ocupa. Totes les obertures dels pisos superiors són rectangulars i presenten els brancals i les llindes resseguides per una franja llisa que sobresurt del plom del mur. Al primer pis s'identifiquen tres balcons correguts, cadascun dels quals agrupa dues obertures. Les volades dels balcons són d'obra i presenten el perfil graonat, coincidint amb la cornisa que tradueix a l'exterior el forjat corresponent al primer pis. Pel que fa a les baranes, aquestes són de ferro, de fundició, i presenten decoració en el sòcol i sota el passamà, a base de rombes i cercles alternats. El mateix esquema es reprodueix a la segona planta, si bé en aquest cas el balcó central corregut es veu substituït per dos balcons independents, amb volada de menor amplada. El coronament d'aquest frontis consta de l'habitual cornisa motllurada, sobre la qual se situa la barana del terrat transitable de la finca. Pel que fa a la façana del c/ Nou, aquesta es caracteritza per la seva adaptació al desnivell que presenta la via pública, de manera que la planta baixa apareix articulada en dos nivells: un d'inferior, semisoterrani, que disposa de dues obertures amb llindes configurades per arcs rebaixats i brancals de dissemblants mides; i un de superior, configurat a mode d'entresòl, amb finestrals rectangulars. Els pisos superiors consten d'una finestra central flanquejada per un balcó a cada banda. Tant el tractament formal de les obertures com dels elements que configuren el coronament d'aquest frontis, concorden amb les característiques que mostra la façana principal. | 08270-147 | c/ Major, 7 - c/ Nou, 1 | 41.2354900,1.8112000 | 400376 | 4565581 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68005-foto-08270-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68005-foto-08270-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68005-foto-08270-147-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fosat. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/