Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40243 | Pont de Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-larenys | XX | Pont d'un ull que salva el torrent de Ca l'Arenys, al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. Fa aproximadament 2 m d'amplada, 5 m d'alçada i 3 m de llargada. És construït de pedra, amb aletes de reforç a una de les boques, doble filada de totxo a plec de llibre als pilars d'entrada, amb l'arc també de totxo. | 08005-374 | Ca l'Arenys | 41.6688800,2.2696700 | 439203 | 4613271 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40243-foto-08005-374-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40243-foto-08005-374-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 40244 | Pont de la Terrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-terrera | XX | Pont d'un ull que salva el el torrent de la Mina al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. Construït amb base de pedra i volta de totxo a plec de llibre, amb laterals de pedra i cadena cantonera també de pedra. Fa aproximadament 6 m d'alçada, 5 m d'amplada i 3 de llargada. | 08005-375 | La Terrera | 41.6644800,2.2531900 | 437827 | 4612794 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40244-foto-08005-375-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 40253 | Can Noble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noble | XX | Habitatge unifamiliar que consta de planta baixa, pis i soterrani, i dos cossos de planta baixa. La coberta de l'edificació principal és de teula àrab a dues vessants i la dels dos cossos és de teula àrab a una vessant, el del costat de llevant està obert a manera de porxo. Les façanes són de maçoneria, amb les cantonades i els brancals de pedra i les llindes de formigó armat. La tanca del jardí és un mur massís i baix, amb dos pilars, fets de maçoneria, que emmarquen l'entrada. | 08005-384 | C/ Llerona | 41.6640900,2.2706000 | 439276 | 4612739 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40253-foto-08005-384-1.jpg | Legal | Avantguardes | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Pratmarsó i Parera, arquitecte | 107 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 40267 | Cobert del celler de Can Pau Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-del-celler-de-can-pau-adjutori | XIX | problemes estructurals molt greus; un dels sostres s'ha ensorrat recentment. | Cobert annex a la masia, de gran interès ja que al seu interior hi havia l'antic trull d'oli i vi i el celler. És una construcció de planta quadrada, de dos nivells, i teulada a dues vessants amb coberta de teula àrab. Les parets de la planta baixa, de pedra i morter, corresponen a una antiga edificació amortitzada posteriorment per a construir aquest cobert de totxo. | 08005-398 | Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62 | 41.6389700,2.2540500 | 437874 | 4609961 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40267-foto-08005-398-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 40270 | Era de Can Pagès Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-pages-nou | Era situada a la part sud de la casa. És de forma oval, amb paviment encaironat, i està reforçada per un petit mur perimetral de totxo. Fa aproximadament 30 m de llargada per 15 m d'amplada. | 08005-401 | Can Pagès. Polígon 2, parcel·la 123 | 41.6394200,2.2777200 | 439846 | 4609995 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40270-foto-08005-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40270-foto-08005-401-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 40272 | Basses de Can Pau Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-pau-adjutori | XX | Bassa i safareig, situats a prop del torrent del Sot d'en Girbau, a tocar de la sínia. S'omplien amb l'aigua provinent de l'aqüífer del torrent. La bassa, de planta rectangular, és feta de maó massís lligat amb ciment, i fa aproximadament 4 m de llargada, 3 m d'amplada i 1 m de fondària. Adossat a la bassa, hi ha el safareig, que s'omplia a través del bonó de la bassa. És de planta rectangular, de totxo, i fa aproximadament 2 m d'amplada, 2 m de llargada i 1 m de fondària, amb el rentador fet de cairons. Actualment la bassa i el safareig resten buits i abandonats. | 08005-403 | Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62 | 41.6395800,2.2579300 | 438198 | 4610026 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40272-foto-08005-403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40272-foto-08005-403-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 40309 | Museu virtual de la targeta postal de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-virtual-de-la-targeta-postal-de-catalunya | Es tracta d'un fons d'imatges integrat per targetes postals antigues, totes elles anteriors a l'any 1940. Són postals de diferents poblacions de Catalunya digitalitzades per l'envers i pel revers. Actualment el fons conté gairebé 7000 postals i progressivament la xifra anirà augmentant. Les imatges estan catalogades en base a diferents criteris: població, comarca, nom de l'editor, any, etc. | 08005-440 | www.postalsdecatalunya.cat | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo Valleoriola | Fons públic creat a partir del conveni de col·laboració signat entre l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès i el Cercle Cartòfil de Catalunya, el principal organisme del país pel que fa al col·leccionisme, investigació i divulgació de la targeta postal a Catalunya. En origen, algunes de les postals procedeixen de fons públics, mentres que d'altres procedeixen de fons o col·leccions privades que han cedit els drets de visualització de les mateixes. Les postals podran consultar-se en breu a través de la web: www.postalsdecatalunya.cat | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 40310 | Xarxa de camins de l'Ametlla del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-camins-de-lametlla-del-valles | L'Ametlla del Vallès compta amb un important nombre de camins de titularitat pública, amb un alt valor patrimonial que cal protegir, conservar i reivindicar. Els camins són una infraestructura rural per definició, constitueixen el principal mitjà d'accés als espais rurals i naturals i configuren una xarxa subordinada jeràrquicament a la xarxa de carreteres. | 08005-441 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||||
| 93832 | Jaciment del Camí del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cami-del-remei | VI-I aC. | Es desconeix perquè no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica que ho pugui determinar. | <p>Amb motiu de l'elaboració d'aquest treball es van detectar en el marge de ponent del Camí del Remei una sèrie de fragments ceràmics. Un anàlisi més detallat permet identificar aquests fragments com a ceràmica comuna d'època ibèrica, a excepció d'un fons de ceràmica feta a mà i un fragment d'imbrex.</p> <p>Es troba 500 metres al nord del jaciment conegut amb el nom de Sant Pere Avanto, a la banda septentrional de l'autopista C32, passat el pont en direcció a la capella del Remei d'Arenys de Munt.</p> <p> </p> | 08006-280 | Camí del Remei | <p>Jaciment inèdit, trobat per Laura Bosch i Jordi Montlló en el transcurs del treball de camp per l'elaboració del Mapa de Patrimoni Cultural d'Arenys de Mar. No consta a l'inventari del patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5809585,2.5250047 | 460405 | 4603361 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-02p1570857.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-03p1570858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-04p1570859.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-05p1570861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-06p1570866.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 93840 | Barraca de vinya del rial del Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-rial-del-draper | XIX-XX | Part de la coberta i la façana principal estan perdudes. | <p>Típica barraca de pagès o de vinya de tartana, per la forma de la coberta que recorda la vela d'una tartana. Es tracta d'una tipologia de barraques molt freqüent al Maresme fetes a l'època en què la gran majoria de muntanyes i camps de la comarca estaven sembrats de vinya. És de planta rectangular amb la coberta de volta de maó pla, amb els costats plans. Sovint tenien conductes per recollir l'aigua de pluja i conduir-la a un dipòsit proper. Utilitzaven l'aigua per fer la barreja o 'caldo bordelès' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure, per sulfatar la vinya.</p> <p>Les parets són de paredat antic, amb pedres de diversa grandària i maó. Els exteriors estan arrebossats. Estava orientada a migdia, però la porta d'entrada no es conserva. Hi ha una petita obertura, semblant a una espitllera, a la façana de ponent.</p> | 08006-288 | Polígon Industrial Valldegata-Draper | 41.5772226,2.5430037 | 461903 | 4602938 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93840-02p1590029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93840-03p1590037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93840-04p1590040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93840-05p1590036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93840-06p1590030.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A Arenys de Mar se n'han identificat dues més, en més bon estat de conservació. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 93853 | Goigs dedicats a Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-maria-assumpta | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Santa Maria Assumpta al Cel, patrona de la parròquia d’Arenys de Mar. La present edició de l’any 1989 està editada per la Llibreria El Set-ciències, s.l. i impresa per Santa Maria – Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se la representa pujant al cel en cos i ànima, amb els braços oberts damunt d’un núvol envoltada per àngels, que en realitat es correspon amb la imatge de l’altar barroc de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar. La imatge està flanquejada per dos àngels que toquen un instrument musical i que acompanyen l’ascensió. A la part inferior del text, hi ha la partitura musical. L’orla d’emmarcament del document presenta motius geomètrics i florals </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig que sou nostra advocada,/ Verge Assumpta de l’Areny, / enjoieu vostra fillada / d’alegria, força i seny. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de gleva, sou la fada / que defensa els nostres camps, / allunyeu la pedregada, / la tempesta i els malgams. / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de sol pel cel desclosa / que ullpreneu la sang i el cor, / sou esclat de pau joiosa, / lliri-jonc del nostre amor. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de roca que cimeja / l’encanteri del mareny / sou ris d’or que als ulls flameja / i la flama que ens empeny. / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de bosc, flor de ginesta / que el retaule presidiu, / aromeu la vella festa / que ens aplega cada estiu. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de vent, sou la senyera / que ens aplega i fa de nord. / Flor de mar sou la sendera / que ens emmena cap al Port. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Sou exaltada Santa Mare de Déu. // R. Sobre tots els corsr dels àngels del regne celestial. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>IMPREMTA SANTA MARIA – ARENYS DE MAR // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els Goigs d’Arenys de Munt i de Mar // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Edita: Llibreria El Set-ciències, s.l. // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>XXVII //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dipòsti legal: B. 18.837-2000 //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altés, s.l. L’Hospitalet de Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PREGUEM:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Déu omnipotent i etern, vós us emportàreu Maria de Natzaret, Mare de Jesús, en cos i ànima a la glòria del cel. Concediu-nos, si us plau, que delejant sempre la veritat i el bé, meresquem de tenir part, un dia, en la seva glòria. Us ho demanem per Crist Senyor nostre.</span></span></span></span></span></p> | 08006-293 | Carrer de l’Església, núm. 24 | <p><span><span><span><span><span>El trasllat, segons els catòlics romans, rep el nom <em>d’Assumptio Beatae Mariae Virginis, </em>la doctrina dels quals fou definida com a dogma pel papa Pius XII l’1 de novembre de 1950. També rep els noms de Mare de Déu d’agost, i la seva festa se celebra el 15 d’agost.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5805693,2.5491835 | 462420 | 4603307 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Martí Amagat i Matamala. Música de Jaume Lloret i Maresme. Dibuix de Josep Barrenechea. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 93855 | Goigs en alabança de la Verge de la Santa Perseverança que els canten els Novicis Caputxins a Arenys de Mar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-la-verge-de-la-santa-perseveranca-que-els-canten-els-novicis-caputxins | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança a la Mare de Déu de la Perseverança, patrona del Sant Noviciat dels PP Caputxins de Catalunya i Balears. La present edició (sense data) es compon d’una imatge central superior a l’interior d’una fornícula, que representa la Mare de Déu asseguda amb el Nen Jesús abraçant-la. El dibuix és fet a mà. A la part inferior esquerra hi ha una creu amb les inicials “D.C.”. El marc de la fornícula està decorat per un cordó onejant amb flors de quatre i tres pètals. A l’exterior, a banda i banda, hi ha l’encapçalament del goig, amb una petita sanefa. Està flanquejada per un gerro amb dues argolles i un ram de flors en forma de ventall amb quatre ocells. Dessota hi ha l’orla tipogràfica clàssica de motius geomètrics amb el càntic repartit en tres columnes i la partitura lletra manuscrita signada per l’autor, el mestre Font Palmarola i música del Pare Hilari d’Arenys de Mar, o.f.m. Cap.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El goig forma part de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró, o.f.m. Cap. Fou editat per l’impressor Enric Parellada (carrer Baix Sant Pere, 42 int. A de Barcelona).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quina corona us faría/ de perles i diamantst; / oh dolça Verge Maria, feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el fillet que tremola / arrupidet en el pit, / com estrelleta que vola / ens fa alegre la nit, /oh qui no sent alegria /en veure-us prop uns instants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quina garlanda més bella /us posaríem als peus / amb un retall de centella / i la caçó de mil veus /que vostre cor gronxaria / com un breçol plé d’infants: / oh dolça Verge Maria //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>feu-nos ser perseverants.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sou tota santa, sou pura / sou un model maternal, / aquella nit amb gran cura, / el dia Sant de Nadal / divina Rosa us neixia / per fer-nos tots cristians: oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I Sant Francesc recordava /amb una mula i un bou / a tot el món que estimava / ell no deia mai prou, / que el Verb de Déu ens venia /la nit de goigs i d’encants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ací venim, Santa Mare / que recolliu pecadors / sols per besar vostra cara / la millor flor de les flors, / a demanar coratgia /quan se’ns refredin les mans: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta vida de frare /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Que mai nosaltres sabrem / seguir com el nostre Pare, / això, oh Mare, us prenguem;/ sigueu per tots bona guia /tant pels petits com pels grans: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si Déu ens vols i ens demana /tota la vida el cor I si a toc de campana / hem de seguir sense enyor, / però en Vós què faria /el nostre sey plé d’espants: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Agomboldeu-nos / que l’hora / li cal aquell bon ajut, / tingueu-nos prop. A la vora / d’aquell camí on la virtut / no se’n mou mai, nit i dia, / d’aquestes fonts abundants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cel obriu-nos, Maria, / quan abellim el descans. / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>[partitura]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Sancta Dei genitrix. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gratiam tuam quaesumus, Domini, mentibus nostris infunde: ut qui Angelo nuntiante, Christi Filii tui encarnationem cognovimus; per passionem eius et crucem, ad resurrectionis gloriam perducamur. Per Christum Dominun nostrum. Amen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(Amb la deguda llicència).</span></span></span></span></span></p> | 08006-295 | carrer de Santa Maria, núm. 7 | <p><span><span><span><span><span>Hilari d’Arenys de Mar és el nom que prengué l’escriptor Josep Puig i Bosch (Arenys de Mar, 1889 – Barcelona, 1976) en entrar a l’orde caputxí. Josep Font Palmarola (Vic, 1898 – Barcelona, 1960), fou pianista, compositor i pedagog musical. El seu fons documental es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Ocasionalment signà amb el pseudònim Monter.</span></span></span></span></span></p> | 41.5837061,2.5491017 | 462415 | 4603656 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hilari, autor de la lletra; (Josep)Font Palmarola, autor de la música; D.C. autor de la xilografia. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 93856 | Goigs de la Mare de Déu de l’ermita de la Pietat posada al clos del cementiri d’Arenys de Mar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-lermita-de-la-pietat-posada-al-clos-del-cementiri-darenys-de-mar | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de la Mare de Déu de l’ermita de la Pietat, posada al clos del cementiri d’Arenys de Mar. Es tracta d’una peça de tela brodada, amb el goig estampat. Es compon d’una imatge central emmarcada a l’interior d’una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu i el seu fill Jesucrist en els seus braços, després de ser crucificat i baixat de la Creu. A l’exterior, a banda i banda, destaca una corona de flors. Al seu interior, a mà esquerra, els claus, en nombre de tres, procedents de la Creu. A mà dreta, un martell i unes tenalles, instruments del martiri. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La caixa està emmarcada per una orla tipogràfica ricament decorada de motius vegetals amb fulles d’acant a la part superior i inferior, mentre que als laterals destaca una sanefa de flors amb cinc orenetes entrellaçades. La tipografia és de Joan Batlle, de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Costa de Llevant/hi ha una ermita, hi ha una er / i s’hi resa, s’hi medita [mita/i s’hi puja bo i resant. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té una porta que és humida / del sospir i del plorar / i les flors no tenen vida / i no es poden olorar /i la rosa es veu petita, /té un cor que va sagnant//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les poncelles hi tremolen /amb els cors atribulats, / com les llàgrimes rodolen els sospirs esgarrifats; /té verdets de malaquita /l’aliret és de llevant//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una Verge que l’abriguen / aquells vels de portar dol / les espines la corlliguen / el seu cor és com un sol;/ quina pena premedita;/ se la veu sempre plorant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té extès damunt la falda / el Jesús del Naixement; quan el vent remou la balda / just que sigui un pensament, / us desperta la sospita/ de sentir-lo pantejant; //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Santa Verge dolorosa / d’aquest lloc de pietat; / oreneta candorosa / amb el fill amortallat, / quin repòs us delita / l’ermiteta ben fragant; //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quin racer tan plè de calma,/quin confort es troba ací; / al defora hi ha una palma / i ben prop un xurrabí / que no sap el que recita / inquiet en el seu cant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més aprop una pujada / i un cingle, i ve la mar, / i enllà com de passada / un camí que va a l’atzar / una dona l0aprofita / per seguir-lo caminant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els xiprers tot bo guarneixen,/ tot arreu hi posen pau / uns ramells que s’hi panseixen / amb un floc de color blau, /una creu que duu escrita / l’últim mot d’un cor amant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Verge a la capella / no es mourà fins el moment /que respiri la centella / al bell mig del firmament; / quan la carn ja ressuscita! / tot el cel va davallant! //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Verge Santa de l’ermita / de la Costa de Llevant; / allargueu vostra visita / mentre els morts vagin entrant. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Virgo dolorosíssima.. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deus, in cuius passione, secundum Simeonis propbetiam, dulcissimam animam gloriosae Virginis et Matris Mariae doloris gladius pertransívit: concedí propitius; ut qui transfirionen eius et passionem venerando recolimus, gloriosis meritis et precibus omnium Sanctorum cruci fideliter astantium intercedentibus, passionis tuae effectum felicitar consequamur: Qui vivis et regnas...</span></span></span></span></span></p> | 08006-296 | Ermita de la Pietat del clos del cementiri d’Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>N’existeix una segona edició, aquesta en paper, sense datar. A mà esquerra hi ha el goig, idèntic al que es pot veure estampat sobre tela. A mà dreta hi ha una explicació que transcrivim a continuació amb la partitura musicada al dessota, sense que hi consti l’autor:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>'Verge de la Pietat // La seva festa es celebra el dia de la Soletat de la Verge del divendres Sant// </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Arenys de Mar té fama d’ésser un poble bo, de gent excel·lent; serà perquè s’aprofita de la gràcia de Déu. Diuen: seràs bo sí et nodreixes de coses bones, i correlativament seràs fort si assimiles la fortalesa. Arenys de Mar aclofat al breçol de la seva riera fresca i regalada, té dues ermites molt venerades: a llevant la del Calvari; a ponent la de la Verge de la Pietat, tenint en compte que prega a la capella de la “Verge del bon tornar” i a la “del Remei”, posades als seus encontorns o rodalies. La Verge de la Pietat és tot un misteri. Es Ella la que vetlla tots els morts enterrats al cementiri d’Arenys de Mar. El primer mort és el més sagrat, el que de sí és immortal és el seu Santíssim Fill del qual conserva encara sobre la falda el cadàver de la seva pobre naturalesa humana destrossada per aquells que no el varen conèixer?... però el podrien conèixer?... i el debien conèixer. I entre aquests no hi ets tú, amic lector? Què penses tú? On et situes? Arenys de Mar, on és l’ermita del Calvari? Còm tens la de la Pietat? I les altres, i les altres? Pots queixar-te a Déu si no el coneixes?'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el turó del cementiri s’hi alçava antigament una torre de guaita. Al seu costat s’hi construí una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Pietat. Fins que l’any 1816 comencen les obres del cementiri i s’enderroca la torre i l’ermita. Gairebé cent anys després, l’any 1894 s’amplia el cementiri i es construeix l’actual capella que s’envolta des de llavors, de notables panteons.</span></span></span></span></span></p> | 41.5781245,2.5462948 | 462178 | 4603036 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93856-02pietatarenysmarbatlle.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 93857 | Cobles al gloriós Sant Roc advocat contra la pesta, que canta el poble d’Arenys de Mar per complir el vot de vila fet a l’any 1607 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-al-glorios-sant-roc-advocat-contra-la-pesta-que-canta-el-poble-darenys-de-mar-per | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Sant Roc, advocat contra la pesta, amb motiu del vot de poble fet l’any 1607.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La present edició està dissenyada per Josep Barrenechea, dins d’una tradició clàssica de l’edició dels goigs. A l’encapçalament, hi ha la imatge de Sant Roc, pelegrí. Els seus atributs són un bordó, amb una carbasseta. A la cama mostra una nafra que li llepa un gos situat als seus peus. A la part inferior esquerra del dibuix, hi ha les inicials de J.B.(Josep Barrenechea). La imatge està flanquejada per dos testos amb jacints. L’orla tipogràfica segueix una línia clàssica, amb una decoració geomètrica i floral a base de tulipes pintades. A la part inferior del goig, hi ha la caixa amb la partitura musicada i els diferents autors. Fora de l’orla, a la part inferior el nom de la impremta “Impremta Santa Maria – Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes amb una doble línia vertical de separació i amb la tornada per encapçalament central, que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Cavaller de la tendresa / vell sant Roc, amic fidel, / complirem tots la promesa, Vós porteu-nos cap al cel.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A vint anys us adonàreu / que la gent patia molt/ i a ajudar-la us consagràreu / amb el bàlsam del consol. / Milionari de bonesa / que impartíeu ple de zel/ complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan la pesta negra anava / traslladant la mort arreu / vostra mà no reposava / i guaria vostra veu. / Campió de la grandesa, / cristià de soca-rel, / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tanmateix la greu malura / s’allòtjà en el vostre cos / i les nafres sense cura / us llepava un pobre gos. / Perquè al llarg de la contesa / la constància guanyà al cel. / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ben jove vós moríeu / un argàngel dixà escrit / que valença vós seríeu / per al pobre adolorit. / Perquè sou en la comesa / un exemple i un model, / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan la pesta rampelluda / ens portà un terrible hivern, / pidolàrem vostra ajuda / fent un vot de vila etern. / Perquè el poble amb gran fermesa / vau salvar del gam crudel, / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dins el poble i als afores, / comparets i terrassans, / blancs macips i captadores / fan pregó del vot d’abans / i els Arenys amb veu encesa / repeteixen amb anhel: / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Sancte Roche.. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Omnipotens et misericors Deus, qui meritis et praecibus Sancti Roche, confessoris tui, quandam pestem hominem generalem gratiose revocasti, praesta suplicibus tuis ut qui pro simile peste revocanda at tuam confufiunt fiduciam, ipsius floriosi confessoris precamine, ab ipsa infirmitate et ab omni perturbatione liberentus. Per Christum Dominum Nostrum. - Amen</span></span></span></span></span></p> | 08006-297 | <p><span><span><span><span><span>Existeix una segona versió en paper color (disseny i composició a.s.a.) de l’any 2013, amb una imatge central de composició fotogràfica digital, lluny dels fotogravats clàssics. Al centre hi ha la imatge de Sant Roc, a l’interior d’una fornícula. Al darrera seu, la parròquia de Santa Maria d’Arenys de Mar. Se’l representa amb l’hàbit dominicà, però porta les cuixes i cames sense vestir, mostrant una nafra. El seu atribut principal és la gaiata amb la carbasseta, que porta a la mà dreta. Recolzat sobre les dues potes posteriors, i amb les davanteres sobre la cuixa esquerra de Sant Roc, un gos que mirant-lo porta un bocí de pa a la boca. La imatge està flanquejada per dues almorratxes de vidre amb el ramet al capdamunt. Dessota, la lletra del goig està repartida en dues columnes. Al centre, el vitrall de la rosassa de l’església amb els joves celebrant la festa i les pubilles desfilant amb el compositor i l’almorratxa a la mà. L’orla tipogràfica clàssica se substitueix per una sanefa fotogràfica de branquillons florits de romaní. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Arenys de Mar, el 16 d’agost se celebra un vot de vila en honor de Sant Roc, com a mostra de l’agraïment per haver-los deslliurat de la pesta. Les colles de macips i captadores surten acompanyades per un flabiol i un tamborí, mentre ruixen la població amb almorratxes d’aigua perfumada i guarnides d’alfàbrega. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Roc hauria nascut segons la tradició a Montpeller entre 1295 i 1350. Fou un pelegrí que es desplaçà a Roma. Recorregué Itàlia guarint els infectats de la pesta. El sant verdader del qual en deriva Sant Roc seria Racus o Rachus d’Autum (mort ca. 660). Aquest sant era invocat contra tempestes i el seu nom podria haver derivat en Roc (Roccus). I el seu patronatge hauria derivat de les tempestes a la protecció de la pesta, per un procés d’afèresi en els termes occitants i francesos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El músic Jaume Lloret i Maresma (1934-20 d’octubre de 2021), és autor de la música del goig. Va entrar al seminari però temps després ho deixà per dedicar-se a la música. Durant la seva carrera destacà com a intèrpret, compositor i director de cor. De petit, s’inicià amb el tible i la tenora. Als anys quaranta i cinquanta del segle passat, tocava el saxofon i el violí en alguns grups mataronins i també a l’antic teatre de Joventut Seràfica, on més tard enregistraria la música dels Pastorets. Més endavant aprendria a tocar el flabiol i el tamborí, on va fer carrera a la Cobla Maresme, la Cobla Costa Daurada i la Cobla Mil·lenària. Composà varies peces musicals, entre les quals destaquen, l’any 1989, “Cobles al Gloriós Sant Roc que canta el poble d’Arenys” amb lletra de mossèn Martí Amagat, declarada Festa d’especial interès per la Generalitat de Catalunya. L’any 2013 el Patronat de Sant Roc li concedeix l’Almorratxa d’Honor. L'any 2000 funda la Coral Gregoriana Femenina d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> | 41.5805953,2.5493082 | 462431 | 4603310 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93857-rocarenysmar1989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93857-rocarenysmar1989lloret.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 93859 | Goigs a llaor de Santa Clara que es canten en el seu monestir d’Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-santa-clara-que-es-canten-en-el-seu-monestir-darenys-de-mar | XIX-XX | No vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de </span></span>de Santa Clara, cantats al convent de Santa Clara d’Arenys de Mar.<span><span> La present edició és de l’any 1953. Foren editats amb motiu del VII centenari de la mort de Santa Clara pel Taller de J. Prats Bernadàs, de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Iconogràficament se la representa vestida amb un hàbit franciscà i el vel al cap. A la mà dreta porta un lliri, símbol de la puresa i la virginitat. La imatge no està emmarcada en cap requadre, tant sols col·locada al centre amb una franja horitzontal de color marró amb muntanyes, el convent de les Clarisses a mà dreta i un mas a mà esquerra. L’orla d’emmarcament del document està feta al boix per Antoni Gelabert que hi ha representat un seguit de tórtores volant al voltant de la santa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENTRADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del diví jardí, una rosa / llença ací la seva olor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Oh, talment Marta i Maria, / qui diria el goig mai vist? / visc als peus de Jesucrist / en conversa nit i dia. / L’esperit en Ell reposa / en la joia i la dolor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Esperit, com ens empara / en aquest diví recer ! Hem trobat el nostre Bé / i l’escalf de Mare Clara. / I veiem, en cada cosa, / de l’Amat la resplendor. // Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gentilíssima donzella, / Clara veu el món feliç. / És la tórtora d’Assis. / Crist la tornarà una anyella. / Seguirà a Francesc, que posa / a l’hostal de l’abandó. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De llinatge ric i noble, / Clara vol el dia clar, / i amb Francesc, diví joglar, / serà mare d’un gran poble. / Trenca el primer cant l’alosa. / No sentiu la tebior? Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Estimant millor riquesa, / dóna al pobre or i joiell, / i es vestia de burell / que el món té per niciesa. / Lliure, ja, de tota nosa, / ateny la perfecció. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la creu, alta senyera, / La Porciúncula us rep, / i Francesc, pàmpol del cep, / tallà vostra cabellera. / Oh Clara, com t’has desclosa / a la falç del segador ! / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tortres enamoradisses / volen al vostre taller / i platàreu el primer monestir de les Clarisses, / Angès ve, i Beatriu gosa / abraçar vida millor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Catalunya us acollia / i plant`reu l’heretat. / Tramuntana i malvestat / no trencaren l’harmonia. / La ferida, si bé closa, vessa mel pel pecador. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aixopluc de nostra tenda /acull nous esbarts de fresc, / enamorats de Francesc i de Clara, amb la bevenda / de la sang del Verb, que arrosa el cor de joia i perdó. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vivim de vostra Paraula, / Verb del Pare, i, per honor, / us fem retaule d’amor / i Anyell de la nostra Taula. / Oh altar ! La Verge ens imposa ! / L’Esperit li fa claror. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hem plantat novella casa / al recer d’Arenys de Mar. / Si Clara vetlla la llar, / l’Esperit manté la brasa. / No delim per altra cosa. / A l’ombra, quina frescor ! / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Foc d’amor damunt la llosa / Oh dolcíssima abundor! Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Specie tua et pulchritudine tua. // R. Intende, prospere procede, et regna. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Exaudi nos, Deus, salutaris nostre: ut, sicut de beatae Clarae Virginis tuae festivitate gaudemus; ita piae devotionis erudiamur affectu. Per...</span></span></span></span></span></p> | 08006-299 | Carrer de Santa Clara, núm. 16 | <p><span><span><span><span><span>A la part inferior, fora de l’orla s’hi pot llegir: Aquests Goigs foren de bell nou dictats per Mossèn Pere Ribot, pvre., amb melodia del Mestre X Maymí, d’Arenys de Mar i boixos d’Antoni Gelabert, editats als Tallers de J. Prats Bernadàs, de Barcelona.- Laus Deo. Any del Senyor del 1953. VII Centenari de la mort de Santa Clara.</span></span></span></span></span></p> | 41.5841545,2.5460172 | 462159 | 4603706 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de mossèn Pre Ribot, pvre. Música del mestre X. Maymí d’Arenys de Mar. Boixos d’Antoni Gelabert. Editats als Tallers de J. Prats Bernadàs, de Barcelona. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 93860 | Goigs dedicats a Santa Maria del bon viatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-maria-del-bon-viatge | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a llaor de Nostra Bona Dona Santa Maria del Bon Viatge que es canten al convent de Pares Caputxins d’Arenys de Mar, en la seva festa, el dia 2 de juliol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se la representa surant al mig del mar, envoltada de velers amb l’Infantó nuet a la seva falda. La imatge està emmarcada per una orla de peixos i flanquejada per dos vaixells de vela sostinguts per les antenes d’un llamàntol. L’orla d’emmarcament del goig presenta una certa originalitat. Consisteix, a la part superior i inferior, una sanefa de flors amb un vaixell de vela central. Als costats, la meitat superior de la línia vertical correspon al cel, amb estels, núvols, la lluna, un globus Montgolfier i un avió. Mentre a la inferior s’hi pot veure dibuixos de fauna marina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Nuvolet suau d’un celatge, / estel que neix per lluir: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Feu el camí de muntanya / amb un sospir en el cor / bo i sentint dins l’entranya / el fill de Déu Creador / que prèn el nostre llinatge / reclòs a dins vostre si: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Que dolça és la lloança / de la cosina Isabel: / li salta el cor d’esperança / d’assaborir rou de mel / per tot aquell prometatge / que Zacaries oí: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan són les veles donades / i al vent les infla i fa por / aquest saltar les onades, / apaivagueu la maror /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>i reu reposar tot l’onatge, / tota la mar de setí: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tots els camins van i venen / i com alguns se n’hi van / amb l’esperança que tenen / del seu retorn, qui sap quan, / feu-los trobar avantatge/ en llur anar i venir: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Haver de fer lluny l’estada / com entristeix, ho sabeu; / una caseta pintada / enlloc es troba ni es veu / com la d’aquest veïnatge / si, poble meu, el mes fi: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Guariu-nos Vós l’enyorança / que és la dolor d’estimar, / és una pena que cança / i no s’eixuga el plorar /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I tot el cor perd coratge, / el cos es sent defallir: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es un camí nostra vida / que tot s’acaba en el cel; / aquesta terra florida / feu que’ns desvetlli l’anhel / de veure lluny l’esclavatge / de cap pecat, al morir: Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Posada dins la capella / cara a la mar i al món, / de cara al núvol i estrella, / al carreret i al pont, / oh Verge, us fem l’homenatge / que fa l’alosa al matí: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant la vostra Imatge / hi preguem tots, som aquí: Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Benedicta tu in mulieribus. // R. Et benedictus fructus ventris tuí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Famulis tuis, quaesumus, domini coelestis, gratiae munus impertire: ut quibus beatae Virginis partus exslitit salutis exordium; visitationis eius votiva solemnitas pacis tribuat incrementun. Per dominum Nostrum...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part inferior de la Caixa, hi ha la partitura amb la lletra manuscrita i signada pel Rvnd. Joan Baptista Casanova.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El goig forma parat de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró. O.f.m. Cap.</span></span></span></span></span></p> | 08006-300 | Carrer de Santa Maria, núm. 7 | <p><span><span><span><span><span>Existeix una versió de 1949, de luxe publicada en el Primer llibre de goigs amb un gravat d’E.C. Ricart. I la versió de l’any 2018 impresa a la Impremta Castells, de Castellar del Vallès, editada pels Amics dels Goigs (carrer del Comte Borrell, 307. 2n de Barcelona). Es va fer un tiratge de 650 exemplars en paper Conqueror amb motiu dels 400 anys de presència caputxina a Arenys de Mar “Aquest any de 20148 s’han complert quatre segles des que els framenors caputxins s’establiren a la Vila el dia 7 de febrer de 1618”. El que descrivim és el número 267 (Dipòsit Legal: B-24908 – 2018).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La lletra és la mateixa però la caixa és moderna, amb una orla geomètrica molt fina i al centre del quadre, la imatge de Nostra Dona Santa Maria del Bon Viatge a l’interior d’una mena de capelleta o fornícula dibuixada per Francesc d’Assís Beneseit. Al darrera del goig hi ha la imatge en color del pòrtic del Convent i un escrit de Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, que transcrivim a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“Els framenors caputxins s’establiren a la Vila d’Arenys de Mar el dia 7 de febrer de 1618. Després d’un sojorn provisional a la capella de la Pietat els frares bastiren, en diverses etapes de construcció i reconstrucció, un convent a l’indret conegut com “la Plana del Paradís” que dedicaren a la Mare de Déu del Camí, o “del Bon Viatge”; una advocació que era molt popular entre els arenyencs que treballaven en els oficis del mar, especialment en la navegació i la pesca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La festa de la Mare de Déu del “Bon Viatge” s’esqueia el dia 2 de juliol, coincidint amb la festa litúrgica de la Visitació, el mateix dia en què els frares caputxins, amb data 2 de juliol de 1620, “feren camí” i es traslladaren del turó de la Pietat al nou convent de la Plana. Tanmateix, durant alguns anys de la primera meitat del segle XVII, la festa s’havia celebrat el dia 29 d’agost. L’any 1653, però, fou fixada definitivament en el dia 2 de juliol. Actualment, amb la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, la celebració de la festa titular de l’església del convent d’Arenys de Mar – que l’any 1879, ran de la restauració fou dedicat a la Visitació, talment el millor coronament del mes de maig, “mes de Maria”, quan l’Església fa memòria litúrgica d’aquell feliç i “bon viatge” que Maria Santíssima efectuà immediatament després de l’Anunciació per tal de visitar a la seva cosina Elisabet i maldar per ajudar-la en els preparatius de la naixença de Joan Baptista, el Precursor del Messies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La il·lustració de la present edició dels goigs de “L’any caputxí” és un dibuix efectuat a la ploma per Francesc d’Assís Beneseit, membre del terç orde franciscà, un autor de traç ferm que ja havia il·lustrat alguna edició de goigs preparada pel caputxí Andreu de Palma de Mallorca i que, inicialment, havia previst a guisa d’il·lustració per a la lletra d’uns goigs que l’any 1941 escriví el P. Andreu, en llengua castellana, però que no s’arribaren a estampar. En tot cas, ara la recuperem gojosament per tal d’embellir la present edició commemorativa dels 400 anys de l’arribada dels franciscans caputxins a la Vila d’arenys de Mar car expressa, molt bé, la popular i antiga devoció marina compartida pels arenyencs i els caputxins a la Mare de Déu del Bon Viatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cal assenyalar que en el ja llunyà 1946 la lletra d’aquests goigs ara novament reeditats – que escriví el caputxí Hilari d’Arenys de Mar i que musicà Mn. Joan Baptista Casanova -, foren editats a cura fra Silveri de Mataró amb una bella ornamentació de Lluís Saumell estampada en els obradors de la impremta Corominas de Solsona. Posteriorment, en el 1949 el P. Hilari en féu una nova edició de luxe que publicà dins el Primer llibre de goigs, amb un preciós gravat d’E.C. Ricart.”.</span></span></span></span></span></p> | 41.5837994,2.5490320 | 462409 | 4603666 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93860-02bonviatgearenysmar2018adg3267.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Rvnd. P. Hilari d’Arenys de Mar. Música de Rvnd. Joan Bta. Casanova. Exornament de Lluís Saumell. Impremta Corominas (Solsona). Autor del dibuix de la versió de 2018: Francesc d’Assís Beneseit. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 93882 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-9 | XVIII | <p>Fita de terme del segle XVIII de pedra granítica i forma de prisma rectangular. Té dues cares paral·leles iguals de més amplada que les dues laterals. Està situada al costat de la Riera a tocar amb el terme municipal d'Arenys de Munt, per sota la C-32. En dues de les seves cares, les més amples, s'hi pot llegir la inscripció 'AREN/YS DE MAR/ 1737'.</p> <p>Està posada en una base quadrada delimitada per un marc metàl·lic i pedruscall.</p> | 08006-309 | 41.5897417,2.5435308 | 461954 | 4604328 | 1737 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93882-02p1560365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93882-03p1560358.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 93884 | Monument a la família del pescador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-familia-del-pescador | XX | <p>Monument d'homenatge als pescadors i les seves famílies. Una figura femenina situada com si fos un mascaró de proa d'una barca, sosté un nen amb els dos braços oberts. Les dues figures tenen la mirada fixada a l'horitzó en direcció al mar. El vestit de la dona, fet a tires, i els cabells simulen voleiar al fort vent. Està col·locada sobre un suport metàl·lic, que simula al seu punt més alt les ones del mar.</p> <p>A la part posterior del suport, s'hi pot llegir: 'A LA FAMILIA DEL PESCADOR / ERIGIDO POR LA COFRADÍA DE PESCADORES DE SAN TELMO / E INAUGURADO EL DÍA 9 DE SEPTIEMBRE DE 1981 / POR EL EXMO. SR. DN LÁZARO ROSA JORDÁN SIENDO / PRESIDENTE DEL FROM DE LA PESCA'.</p> <p>Es tracta d'un homenatge als patiments de les famílies dels pescadors amb una mare jove i el seu fillet mirant el mar encrespat, com a una versió laica de la Mare de Déu i l’Infant Jesús.</p> | 08006-311 | Carretera del Port, s/n | 41.5793644,2.5551219 | 462914 | 4603170 | 1981 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93884-02p1540568.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93884-03dsc8530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93884-04p1540564.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Emili Colom | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 93885 | Monument a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave-3 | XX | <p>Bust fet en marbre de Josep Anselm Clavé col·locat damunt un pedestal de maons emmarcat per un parterre delimitat per una tanca de maons i barana metàl·lica. A la part frontal del pedestal hi ha una placa on s'hi pot llegir: 'HOMENATGE DE LES / CORALS ARENYENQUES / A J.A.CLAVÉ / 1951-1989'. En aquesta placa també s'hi observa la silueta d'esquena d'una persona dirigint, suposadament, una coral.</p> <p> </p> <p> </p> | 08006-312 | Parc de Lourdes | 41.5849640,2.5446801 | 462047 | 4603797 | 1989 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93885-02dsc0078.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93885-03p1560413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93885-04p1560414.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arturo | Les corals de la vila recorden amb aquest monument, erigit el 1951 i traslladat al seu emplaçament actual el 1989, el fundador del moviment coral català. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 93887 | Monument als set ciències o de l'espiral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-set-ciencies-o-de-lespiral | XXI | <p>Monument conegut oficialment amb el nom de l'Espiral. Popularment és conegut com el monument als 'setciències' dedicat als arenyencs, anomenats així pels habitants de municipis veïns, amb un to mig irònic i mig ofensiu per haver de desplaçar-se a Arenys de Mar per fer molts tràmits administratius, burocràtics, notarials, judicials, etc. </p> <p>Consisteix en una espiral de set compartiments col·locada damunt un pedestal. En una placa metàl·lica es pot llegir: 'ESPIRAL / JORDI COLL i ALZINA / SERRALLERIA MECÀNICA ALSINA / DIRECCIÓ JOSEP PÉREZ i SERRAT / MAIG DE 2014'</p> | 08006-314 | Ruiera del Bisbe Pol, s/n | 41.5788112,2.5517906 | 462636 | 4603111 | 2014 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93887-02p1530745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93887-03p1530749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93887-04p1530746.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Coll i Alzina | Els set graons representen, alhora, les set ciències humanes, que ens dirigeixen cap al cel.Va ser una donació de l'artista local Jordi Coll Alzina, i és la reproducció a gran escala d'una obra anterior del mateix autor. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 93888 | Monument al IV Centenari de la Vila d'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-iv-centenari-de-la-vila-darenys | XX | <p>Monòlit de granit sense treballar amb la inscripció 'IV CENTENARI / DE LA VILA / 1574-75 1974-75'. Està col·locat en un espai de planta rectangular delimitat per un emmarcament d'obra i clavat en el terreny amb terra i sauló.</p> <p>Commemora els 400 anys de l'assoliment de vila independent d'Arenys de Munt, l'any 1575.</p> | 08006-315 | 41.5848106,2.5449121 | 462066 | 4603780 | 1975 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93888-02p1560421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93888-03p1560424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93888-04p1560425.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 93890 | Homenatge a la Gent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-gent-gran | XXI | <p>No es pot parlar pròpiament de monument. Es tracta d'una placa amb Corten, ubicada al parterre central de la riera del Bisbe Pol, a l'alçada del número 104, amb el qual l'Ajuntament d'Arenys de Mar ha volgut retre en forma d'homenatge a la gent gran de la vila.</p> <p>A la part superior del plafó es pot llegir HOMENATGE A LA GENT GRAN, amb lletres trepanades en el Corten. A la part central una placa acerada i fixada en el Corten diu: 'Honor i agraïment a la / Gent Gran d'Arenys de Mar / que ha sostingut i sosté amb la / seva constant protecció, la nostra / societat'. I a sota posa: 'Arenys de Mar 27 d'octubre de 2019 / Consell Municipal de la Gent Gran'. </p> | 08006-317 | Riera del Bisbe Pol, s/n | 41.5851110,2.5464383 | 462194 | 4603812 | 2019 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93890-02dsc0483.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93890-03dsc0482.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 93891 | Escut de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lajuntament | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Escut fet en pedra i situat damunt l'entrada de l'actual edifici de l'Ajuntament, per damunt la finestra del primer pis. És ovalat i al centre del camper hi ha representat un aranyoner. En punta ones del mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquestes dues figures, l'aranyoner i el mar, simbolitzen més que la terra i el mar de l'arenyenc, com el mateix arbust espinós de l'aranyoner que floreix abans d'aparèrixer les seves fulles, decora i no escatima un perfum agradable al seu entorn, el seu fruit rendible. A més a més és l'escut d'Arenys, que condensa mitjançant el llenguatge de signes heràldics adoptat d'antic, tota una història de diferents activitats típiques, comercials i culturals, tant de mar enfora com de terra endins, de manera clara i simple <em>(Text extret del llibre Escuts i cases pairals de Catalunya: http://arenys.org/demar/escut.htm)</em></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08006-318 | Riera del Bisbe Pol, núm. 8 | 41.5794801,2.5515610 | 462618 | 4603185 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93891-p1530770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93891-p1530772.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El topònim Arenys, segons uns, ve d'aranyoner (Prunus espinosa, de Linneo), arbust abans molt abundant a la zona. Diu una llegenda que lo náufrech Arenyensoní, Duch italià, socorregut en la parroquia de Sant Martí, feu abundososos donatius á la mateixa, que per recort y gratuit se titolá Sant Martí d'Arenyensoní, després Arenys de Munt. Pero la veritable etimología, segons l'il.lustre filóleg Dr. Josep Balari, es la següent: «De arena se formó aren-i-um -en catalá areny- esto es, «rambla ó terreno que las corrientes de las aguas dejan cubierto de arena después de las avenidas. La villa de Arenys, en la costa, tomó su nombre de esta palabra y se halla nombrada ya en 998, en estos términos: «Pertingit usque at ipsa serra qui est super ecclesiam sancti martini sita super arennos». La palabra areny ó arenys, en plural, se usó como nombre de lugar».Diu una vella crónica guardada en l'arxiu municipal: «La sufrágena de Arenys de Munt se llamó Arenys de Mar, ab arenis maris, pués aumentándose la población se construyó una gran parte sobre las playas del mar...» | 94 | 47 | 1.3 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 93892 | Font de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lajuntament-1 | XX | <p>Font encastada a la façana que mira a migdia de l'edifici de l'Ajuntament i que s'obre a la plaça. Broc d'aram en un plafó ceràmica de fons amb motius geomètrics, emmarcat per un arcosoli de mig punt i de pedra treballada amb dovelles, coronat amb un capcer triangular, motllurat. La pica, de marbre, és rectangular, i sobresurt amb vores arrodonides de la línia de façana.</p> <p>A la part superior, hi ha un magnífic plafó ceràmica on es pot llegir: 'ARENYS DE MAR / LLOC DEL COMTAT I DE LA VEGUERIA DE GIRONA, DINS EL / VESCOMTAT DE CABRERA I TERME DEL CASTELL DE MONTPALAU, DES / DEL SEGLE XIV ERA EL BARRI DE MAR DE SANT MARTÍ D'ARENYS / EL 10 DE JULIOL DEL 1574 ES CONSTITUÍ EN UNIVERSITAT DE / PROHOMS DE LA RIBERA D'ARENYS, REBENT LA CONSIDERACIÓ DE / GOVERN LOCAL AMB JURATS I PROHOMS DEL CONSELL. / ÉS CAP DE PARTIT JUDICIAL I ADMINISTRATIU / DES DEL 21 D'ABRIL DEL 1834'.</p> <p>A sota hi ha una representació gràfica de la vila, extreta d'un gravat de principis del segle XIX.</p> | 08006-319 | Riera del Bisbe Pol, núm. 8 | 41.5794329,2.5514792 | 462611 | 4603180 | 1980 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93892-02p1530786.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93892-03p1530776.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93892-04p1530778.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93892-05p1530788.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ofelia Sanz | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 93893 | Placa commemorativa dels 25 anys de la festa del carrer de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-dels-25-anys-de-la-festa-del-carrer-de-la-torre | XXI | <p>Planxa metàl·lica commemorativa dels 25 anys de la festa del carrer de La Torre. Està col·locada a terra, a la cruïlla entre el carrer homònim i el carrer de Frederic Marés.</p> <p>Enterrada, sota la planxa, hi ha una càpsula del temps, amb un diari, monedes i altres objectes.</p> <p>La idea i promotor fou Manel Isnart.</p> | 08006-320 | Carrer de La Torre, cruïlla amb el carrer de Frederic Marés | 41.5813530,2.5475336 | 462283 | 4603395 | 2011 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93893-02p1560325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93893-03p1560323.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Isnart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 93894 | Placa dedicada a Josep M. Pascual Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-josep-m-pascual-soler | XX | <p>Placa de marbre col·locada a la façana de la casa número 30 del Carrer d'Anselm Clavé, on va néixer i morir Josep M. Pascual i Soler (1843 - 1928). Com diu la inscripció: 'NACIO EN ESTA CASA EN 1843 / Y EN ELLA MURIO EN 22 DE AGOSTO DE 1928 / EL ILUSTRE Y CULTO PERIODISTA AREÑENSE / ENTUSIASTA DE TODO NOBLE ESFUERZO / JOSE Mª PASCUAL SOLER / LA VILLA DE ARENYS DE MAR / RINDE TRIBUTO A SU EJEMPLAR / MEMORIA'.</p> | 08006-321 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 30 | 41.5796192,2.5526610 | 462709 | 4603200 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93894-02dsc8443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93894-03p1540342.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 93895 | Plafó ceràmic del Camí de Can Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-del-cami-de-can-quintana | XX | <p>Plafó ceràmic ubicat a la paret de l'edifici que fa cantonada entre el carrer de Sant Pere i el Camí de Can Quintana. Es tracta d'un plafó de cinc rajoles d'alçada per set d'amplada, emmarcat per una sanefa de rajoles amb motius geomètrics. El tema central del plafó és figuratiu i representa Sant Pere, a la platja, entre dos pescadors, un assegut fumant una llarga pipa i l'altre dins una barca de vela llatina, trafegant amb la xarxa. Al costat dret s'hi veuen dues nanses de pescar.</p> | 08006-322 | Carrer del Camí de Can Quintana, cantonada amb el carrer de Sant Pere | 41.5793093,2.5475983 | 462287 | 4603168 | 1992 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93895-02dsc9922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93895-03p1560332.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Doy | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 93896 | Plafons ceràmics de la plaça Lloveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-ceramics-de-la-placa-lloveras | XX | <p>Dos plafons ceràmics ubicats a la façana que delimita l'espai de la Plaça Lloveras, on hi havia el balneari homònim. El primer plafó està situat a la façana propera al carrer de Sant Joan. Es tracta d'un plafó de rajoles (10 x 8 rajoles). El motiu central és una imatge de l'antic balneari Lloveras. Damunt el dibuix, es pot llegir: 'PLAÇA / LLOVERAS'; a sota: 'EN AQUEST LLOC, FOU CONTRUIT / L'ANY 1899, EL BALNEARI LLOVERAS'. Està emmarcat per una sanefa de rajoles on s'hi representa una estrella dels vents.</p> <p>El segon plafó està ubicat a la façana o espai més proper al Rial de Pau Costa. Aquest consta d'una amplada de 10 rajoles i una alçada de nou rajoles. El tema central és el vaixell Carlitos. Un pailebot de dos pals, que fou el darrer en construir-se a les drassanes d'Arenys. A les rajoles s'hi pot llegir: 'EL CARLITOS L'ÚLTIM VAIXELL CONSTRUIT / A LA MESYTRANÇA D'ARENYS, EN AQUESTA PLATJA / L'ANY 1918'.</p> | 08006-323 | Plaça Lloveras | 41.5796371,2.5540078 | 462822 | 4603202 | 1990 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93896-02p1540528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93896-03dsc8503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93896-04p1540534.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ofelia Sanz | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 93897 | Plaques dels noms dels carrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plaques-dels-noms-dels-carrers | XX | <p>En els carrers d'Arenys de Mar no hi ha plaques que identifiquen el nom dels carrers, sinó plafons ceràmics que li donen una estètica més noble a la vila, amb una uniformitat estètica. El nom del carrer està escrit en una àrea de sis rajoles (3 x 2) en negre sobre fons blanc. Les lletres en capital, totes. Al voltant hi trobem una sanefa floral en groc i blau sobre fons blanc que emmarca el nom. En els quatre costats hi ha quatre rajoles quadrades amb una roseta o floró ornamental.</p> | 08006-324 | Arenys de Mar | 41.5793975,2.5515318 | 462615 | 4603176 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-02p1540792.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-03p1560204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-04p1570193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-05p1540504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-06p1540233.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 93898 | Àncora 1 Montcalvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-1-montcalvari | Sense data | <p>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la façana septentrional del Montcalvari, sense cap pedestal ni protecció.</p> <p>Aquest tipus d'àncora, a causa de la seva forma i el seu alt pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar, ha fet que hagin quedat en desús.</p> | 08006-325 | Carretera del Port, s/n | 41.5796935,2.5581019 | 463163 | 4603206 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93898-02dsc8553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93898-03dsc8555.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A pocs metres n'hi ha una altra, a tocar de la roca granítica sobre la que s'aixeca l'edifici del Montcalvari. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 93899 | Àncora 2 del Montcalvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-2-del-montcalvari | Sense data | <p>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada a tocar de l'angle de llevant del Montcalvari, arran de la pedra granítica sobre la que s'aixeca l'edifici. Situada directament sobre el terra, sense pedestals ni cap mena de protecció.</p> <p>Aquest tipus d'àncora, a causa de la seva forma i el seu alt pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar ha fet que hagin quedat en desús.</p> | 08006-326 | Carretera del Port, s/n | 41.5796233,2.5580408 | 463158 | 4603198 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93899-02dsc8558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93899-03dsc8560.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt a prop, n'hi ha una altra d'igual. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 93900 | Àncora Casa del Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-casa-del-mar | Sense data | <p>Àncora de patent (sense cep) feta de ferro forjat, en forma d'ham doble: dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la Casa del Mar, sobre d'unes pedres de rocalla porosa de jardineria, però sense cap mena de protecció.</p> <p> </p> | 08006-327 | Carretera del Port, s/n | 41.5790477,2.5551756 | 462919 | 4603136 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93900-02dsc8534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93900-03dsc8533.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 93901 | Àncora del Club Mar Sport | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-club-mar-sport | Sense data | <p>Àncora de ferro forjat, sense cep, amb quatre braços unglats. Està situada directament sobre la gespa d'un parterre, enfront la façana del club de pesca Mas Sport, sense cap mena de pedestal ni protecció.</p> | 08006-328 | Carretera del Port, s/n | 41.5799814,2.5625959 | 463538 | 4603236 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93901-02p1540719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93901-03p1540720.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 93902 | Àncora del Port | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-port | Sense data | <p>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en el parc del davant del restaurant de Can Dani. Directament sobre terra, sense pedestals ni cap mena de protecció.</p> <p>Aquest tipus d'àncora, a causa de la seva forma i el seu alt pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar, ha fet que hagin quedat en desús.</p> | 08006-329 | Carretera del Port, s/n | 41.5788350,2.5531830 | 462752 | 4603112 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93902-02p1560736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93902-03p1560737.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-03-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva un bon tram de cadena. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 93903 | Pintura mural del carrer d'Andreu Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-del-carrer-dandreu-guri | XXI | <p>Mural pintat a la paret al final del carrer d'Andreu Guri, a la confluència amb el carrer de sant Pere i l'inici del Camí de la Pietat, que porta el títol de 'Desig'. És obra de l'artista Ricard Ferran, conegut artísticament com Ull Distret, amb motiu de la celebració de l'any Espriu. Al davant es veu la silueta negra d'un home amb barret, tirant d'un carro, al fons uns xiprers, en vermell, darrera una corrua de nens saltant i corrent, amb un text pintat que diu: 'En el vell carret d'en Quela desitjava pujar pel camí del cementiri que domina tot el mar'.</p> <p>Està basat en un dels fragments del llibre <em>Ronda de mort a Sinera</em>, de Salvador Espriu.</p> | 08006-330 | Carrer d'Andreu Gurí, s/n | <p>Mural realitzat durant la celebració de l'any Espriu (2013), centenari del naixement de l'escriptor Salvador Espriu. Per Salvador Espriu, Arenys de Mar va ser una vila estimada, viscuda, sentida. Prova d'aquest sentiment profund que el poeta tenia per aquesta seva petita pàtria, va ser la creació del mite de Sinera, un dels seus grans mites literaris. Sinera, Arenys al revés, és l'expressió d'aquesta predilecció. Sinera és el símbol del seu món feliç, perdut, destrossat. Però també el que guarda amb tendresa, els records de la seva infantesa, la família, la bellesa del paisatge: el mar, els rials, els arbres. Records que ens transmet amb un llenguatge de gran bellesa, que ens penetra suaument i sacseja el nostre jo més íntim.</p> | 41.5789491,2.5477485 | 462300 | 4603128 | 2013 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93903-02dsc0850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93903-03dsc0851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93903-04p1570263.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-01-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | UllDistret | Art urbà.Forma part del projecte Empremtes, de l'artista local Ferran (Ull Distret). L'objectiu del projecte era el de decorar diverses parets dels carrers del nucli antic d’Arenys de Mar amb il·lustracions i intervencions cal·ligràfiques de gran format amb textos i paraules de l’obra de Salvador Espriu, tot integrant-les en el paisatge urbà, amb la finalitat de plasmar, a peu de carrer, l'empremta d‘Espriu, i apropar la seva obra a la ciutadania.Són tres els murals situats a diferents indrets del nucli antic amb textos d'Espriu i il·lustracions de Ferran. Els altres dos són: Al carrer del Turó amb Escarabar, on podrem llegir: “Ensopegàvem amb mots. Una per una, riuen les sabates”. Fragment de Per al llibre de salms d´aquests vells cecs, VII. I, finalment, el tercer mural, a Pas sota estudi tocant amb el Rial de Sa Clavella, els dibuixos dels grills són acompanyats de Final del laberint, VIII amb: “La vella nit es posa / de nou l´abric. / Se´l corda amb una llarga / cançó de grills/ Encén el petit home /de la lluna el fanal.” Aquest darrer ha desaparegut. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 93904 | Pintura mural Escola Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-escola-joan-maragall | XXI | <p><span><span><span lang='ES'>Mural ideat pel grafista arenyenc Txeni Gil </span></span></span>i pintat, amb pintura plàstica, a la paret de l'escola Joan Maragall, amb motiu del 50è aniversari de l'escola (1960-2010). <span><span><span lang='ES'>La il·lustració esquematitza la façana litoral de la vila, vista des del mar, amb una barca on una parella de joves es llença a l’aventura. Un bust gegantí del poeta Joan Maragall impulsa la barca amb una potent bufada.</span></span></span></p> <p>La realització es va fer amb la participació per etapes dels alumnes de primària de l’escola que, en grups, van anar acolorint, a modus de vitrall o mosaic, diferents àrees prèviament delimitades, segons les seves capacitats i alçades, fent-se seu el resultat final.</p> | 08006-331 | Rial de Sa Clavella, s/n | <p>Realtzat amb motiu del 50è aniversari de l'escola (1960-2010).</p> | 41.5826448,2.5450563 | 462078 | 4603539 | 2010 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93904-02dsc1202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93904-03dsc1204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93904-04dsc1205.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-01-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Txeni Gil | Art urbà.Mesura 12 metres d'amplada per 3,5 metres d'alçada.Col·laboració i assessorament de Jordi Chiva, tècnic en pintura decorativa. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 93905 | Pintura mural 'Mots' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-mots | XXI | <p>Mural pintat a la paret que fa cantonada del carrer del Turó amb el carrer d'Es Caravar i que porta el nom de 'Mots'. És obra de l'artista Ricard Ferran, conegut artísticament com Ull Distret, amb motiu de la celebració de l'any Espriu. Quatre figures humanes que només es veuen de mig cos cap avall caminen atrafegades amb cistells i maletins on destaca el text: “Ensopegàvem amb mots. Una per una, riuen les sabates”. Fragment de <em>Per al llibre de salms d´aquests vells cecs</em>, VII.</p> | 08006-332 | Carrer del Turó, cantonada amb el carrer d'Escaravar | <p>Mural realitzat durant la celebració de l'any Espriu (2013), centenari del naixement de l'escriptor Salvador Espriu. Per Salvador Espriu, Arenys de Mar va ser una vila estimada, viscuda, sentida. Prova d'aquest sentiment profund que el poeta tenia per aquesta seva petita pàtria, va ser la creació del mite de Sinera, un dels seus grans mites literaris. Sinera, Arenys al revés, és l'expressió d'aquesta predilecció. Sinera és el símbol del seu món feliç, perdut, destrossat. Però també el que guarda amb tendresa, els records de la seva infantesa, la família, la bellesa del paisatge: el mar, els rials, els arbres. Records que ens transmet amb un llenguatge de gran bellesa, que ens penetra suaument i sacseja el nostre jo més íntim.</p> | 41.5804875,2.5525725 | 462702 | 4603297 | 2013 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-02p1570933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-03p1570937.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-04p1570936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-05p1570939.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-06p1570934.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-01-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Ferran (Ull distret) | Art urbà.Forma part del projecte Empremtes, de l'artista local Ferran (Ulldistret). L'objectiu del projecte era el de decorar diverses parets dels carrers del nucli antic d’Arenys de Mar amb il·lustracions i intervencions cal·ligràfiques de gran format amb textos i paraules de l’obra de Salvador Espriu, tot integrant-les en el paisatge urbà, amb la finalitat de plasmar, a peu de carrer, l'empremta d‘Espriu, i apropar la seva obra a la ciutadania.Són tres els murals situats a diferents indrets del nucli antic amb textos d'Espriu i il·lustracions de Ferran. Els altres dos són: al carrer d'Andreu Guri; i el tercer, que no s'ha conservat, estava al Pas sota estudi tocant amb el Rial de Sa Clavella, els dibuixos dels grills són acompanyats de Final del laberint, VIII amb: “La vella nit es posa / de nou l´abric. / Se´l corda amb una llarga / cançó de grills/ Encén el petit home /de la lluna el fanal.” | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 93906 | Pintura mural 'Ni una més ni una menys' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-ni-una-mes-ni-una-menys | XXI | <p>Mural pintat a la paret del carrer Plana del Paradís cantonada amb el carrer Pla dels Frares per Ricard Ferran, conegut artísticament com a UllDistret, amb motiu de la celebració del dia internacional de la dona, el 8 de març de 2023.</p> <p>A l'esquerra, es veu la silueta de perfil d'un grup de dones que miren cap a la dreta on hi ha el palmell obert d'una mà, a dins del qual es pot llegir: 'NI UNA + NI 1 MENYS!!!'. A la dreta de la composició s'hi pot llegir '8 MARÇ / DIA/ INTERNACIONAL / DE LA DONA / AVAM DISTRET' . Damunt d'AVAM hi ha un arbre i damunt de Distret un Ull, en clara referència a l'autoria del mural. Fons fúcsia amb un mar d'estrelles de cinc puntes de diferents mides.</p> <p>A l'angle que fa la paret continua el mural i es pot veure el símbol del feminisme juxtaposat amb un puny a la part alta i amb la llegenda: 'FEMINISME DE CARRER'.</p> | 08006-333 | Carrer Plana del Paradís, s/n | 41.5837836,2.5498427 | 462477 | 4603663 | 2023 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-02p1570969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-03p1570973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-04p1570972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-05p1570974.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-01-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Ferran (Ull distret) | Art urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 93909 | Monument al Pla dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pla-dels-frares | XX | <p>Monòlit granític amorf clavat al terra. Amb lletres capitals hi posa: 'PLA / DELS / FRARES / 1972'. Com a record que l'espai on es troba i que s'anomena així perquè pertanyia a l'ordre dels Caputxins, que tenen el convent i la parcel·la actual a tocar del carrer.</p> <p>El plafó ceràmic realitzat per Doy, l'any 1990, representa un caputxí amb la falç segant el blat, l'emblema de la Comunitat de propietaris del Pla dels Frares, l'escut d'Arenys i una puntaire.</p> | 08006-336 | Pla dels Frares, s/n | 41.5839213,2.5506286 | 462543 | 4603679 | 1972 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93909-02dsc0127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93909-03p1560520.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 93911 | Plafó de La Condor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-condor | XX | <p>Plafó ceràmic (6 x 13 rajoles) dissenyat per Cesc i realitzat per Jordi Aguadé, on s'hi representen diversos personatges amb mitjons, ja que es tracta de representar l'activitat de l'empresa Cóndor Aretx, SA, que fa mitjons. En primer lloc, des de l'esquerra, trobem un home dret, amb barret i sense sabates, que es mira els mitjons. Al seu costat, una dona amb un cotxe de nen que li ensenya uns mitjonets. Al costat, un nen fa la vertical amb els peus enlaire, mostrant satisfet els mitjons. Tot seguit, veiem una escena en un mostrador, on el dependent li ensenya uns llargs mitjons al client. Finalment veiem un home assegut en una cadira, sense sabates i el gat damunt els peus, escalfat pels mitjons de l'home.</p> | 08006-337 | Rial de sa Clavella, núm. 89 | <p> L'any 2020 la conservadora i restauradora Berta Blasi, recuperava els malmesos dibuixos preparatoris del mural de Cesc a Arenys de Mar.</p> | 41.5815323,2.5466917 | 462213 | 4603415 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93911-02dsc1214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93911-03p1570612.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Vila Rufas (Cesc) i Jordi Aguadé | Francesc Vila i Rufas (Barcelona el 1927-2006),va ser més conegut pel pseudònim Cesc. Era fill d’un dibuixant i il·lustrador i germà d’un pintor i retaulista. Va dedicar la seva carrera a l’humor gràfic. Des dels anys seixanta fins als noranta, del segle XX, va retratar fets i gent amb un traç fresc i una ironia fina. Els seus personatges eren plens d’humanitat i tendresa. Les seves vinyetes es publicaren en prestigioses revistes i diaris, tant nacionals com estrangers, rebent diversos guardons. Així mateix, va fer dibuixos per a llibres, cartells i campanyes publicitàries, com la dels mitjons Cóndor.Malgrat que el seu vessant com a il·lustrador de premsa és molt més conegut que el de cartellista, la veritat és que Cesc va atendre nombrosos encàrrecs. No obstant això, cap al final es dedicà especialment a la pintura, tot i que continuà fent col·laboracions amb diaris, com l’Avui i el Diari de Barcelona.Jordi Aguadé i Clos va néixer a Barcelona el 1925. Estudià a l’Escola Industrial i posteriorment a l’Escola Massana. Amb només quinze anys ja treballava d’aprenent al taller del ceramista Josep Llorens i Artigas on tingué l’oportunitat de col·laborar amb Joan Miró. Va viatjar a París i després a Suècia, on aprendria la sobrietat escandinava de la mà d’una important ceramista. En tornar, va revolucionar la ceràmica catalana. La brillant trajectòria d’Aguadé el va dur a explorar les possibilitats dels esmalts cuits, creant dissenys que, encara ara, semblen actuals i moderns. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 93912 | Font de la Plaça de La Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-mina | XX | Deteriorament en algunes de les rajoles de la font. | <p>Font situada a la Plaça de la Mina. S'hi accedeix pel carrer de l'Hospital i després pel carrer de Sant Narcís o per la Travessia de La Mina. Hi trobem dos brocs, un de modern de polsador i un altre més antic, que no raja, de plom. La pica és rectangular i de pedra granítica, rebaixada. Tot emmarcat per un plafó ceràmic amb rajola de la vela, envoltat per una orla trenada als costats.</p> <p>A banda i banda, hi ha sengles bancs, a modus de pedrís, fet d'obra, tova i respatller de rajols, amb els mateixos motius que la font, però en els extrems hi ha motius mariners, amb dibuixos de vaixells.</p> <p>Al mig de la placeta destaca una alzina.</p> | 08006-338 | Plaça de la Mina, s/n | 41.5825309,2.5473610 | 462269 | 4603526 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93912-02p1570950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93912-03p1570948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93912-04p1570946.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta font s'alimentava d'una mina on la gent anava a buscar aigua, però ara és aigua de la xarxa publica. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 93913 | Plafó del casal parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-casal-parroquial | XX | <p>A la façana del Casal Parroquial, trobem una obra primerenca de l’artista Joan Vila-Grau, executada pel ceramista Jordi Aguadé. El mural mostra personatges de diverses edats, en actituds relacionades amb el centre parroquial (lectura, cant coral, esports). També veiem representada l’amistat i la concòrdia (el colom blanc). De les dues primeres figures de l’esquerra, convenientment separades de la resta, representarien funcions de guia -espiritual- i sacerdoci. </p> <p>No està datat però podria correspondre a una obra dels anys 60 del segle passat, quan Vila-Grau començava la transició de la figuració cap a l’abstracció. La pesada herència de ser fill d’un artista també famós, el va portar a dir als anys setanta: <em>“Per a poder tenir una mirada nova, cal desfer-se de qualsevol educació prèvia”</em>.</p> | 08006-339 | Rial de Sa Clavella, núm. 23 | 41.5800687,2.5495027 | 462446 | 4603252 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93913-02p1570765.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93913-03p1570766.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Vila-Grau (1932-2022), fou fill del també pintor Antoni Vila Arrufat i es va formar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona entre 1950 i 1955, però es va encaminar, cap a la pintura. S'interessà per l'art litúrgic, i es va especialitzar en la realització de vitralls per a esglésies i edificis religiosos, i va destacar la seva obra al Temple de la Sagrada Família.Jordi Aguadé i Clos va néixer a Barcelona el 1925. Estudià a l’Escola Industrial i posteriorment a l’Escola Massana. Amb només quinze anys ja treballava d’aprenent al taller del ceramista Josep Llorens i Artigas on tingué l’oportunitat de col·laborar amb Joan Miró. Va viatjar a París i després a Suècia, on aprendria la sobrietat escandinava de la mà d’una important ceramista. En tornar, va revolucionar la ceràmica catalana. La brillant trajectòria d’Aguadé el va dur a explorar les possibilitats dels esmalts cuits, creant dissenys que, encara ara, semblen actuals i moderns.Vila-Grau i Aguadé són també responsables d’altres obres, algunes de les quals les tenim a peu de carrer, com el mural que decora la façana del Col·legi de Metges de Barcelona o el de l’àrea de servei de l’A2 a Lleida. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 93914 | Mina de Nostra Senyora de la Bonanoba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-nostra-senyora-de-la-bonanoba | XIX | Es troba mig colgada per l'interior. | <p>Boca de mina situada al costat esquerre del Camí de Canet de Mar a Arenys de Munt, just per sobre de la C-32 i molt a prop de la Depuradora d'aigües d'Arenys de Mar. Està feta de maons, amb la volta i el capcer de punt rodó. Denota certa voluntat ornamental amb una arcada de maons a sardinell i una franja de costat a costat de maons drets i una vora en el capcer. En el frontó del capcer hi ha col·locada una placa de marbre on s'hi pot llegir: 'AVE MARIA / TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI / TU ERES EL NONOR DE NUESTRO PUEBLO / MINA DE NUESTRA / SEÑORA DE LA BONANOBA / 1885'.</p> <p>Al darrera hi ha la bassa que recull o, més ben dit, recollia, l'aigua de la mina. És de grans dimensions i de planta rectangular. A l'angle nord-occidental hi ha una petita construcció, de planta quadrada i coberta piramidal. Possiblement es tracti del punt d'entrada actual de l'aigua de la bassa.</p> | 08006-340 | Rial d'en Butifarra (Polígono 3 Parcela 22) | 41.5945320,2.5619401 | 463491 | 4604852 | 1885 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93914-02p1580039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93914-03p1580042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93914-04p1580043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93914-05p1580045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93914-06p1580046.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 93923 | Rellotge de sol carrer de la Platja Cassà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-de-la-platja-cassa | XXI | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant (declinació 23o Est), situat a una de les estructures de ventilació de la teulada d’un edifici de pisos. Es tracta d’un rellotge quadrat, realitzat d’una placa metàl·lica pintada i collat amb quatre cargols per sobre del muret visible des de l’altre costat de la via del tren. Presenta un fons negre. Sobreposat, com si es tractés d’un escut, hi ha les hores, fetes amb plantilla, en xifres àrabs, que van de les 5 del matí a les 5 de la tarda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fons que ara sembla d’un color rovellat, originàriament era de color blanc. Les línies horàries són lineals. A excepció de les línies que senyalen les cinc i les dotze del migdia, les altres, són mitges línies. L’astre solar és totalment geomètric. Està representat per un cercle de color vermellós (actualment descolorit), envoltat per un altre cercle molt més estret del qual neixen els raigs solars formant un joc de línies creuades (grogues i vermelles) que fa sensació que el sol volta a gran velocitat com si es tractés d’una roda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon és una vareta d’acer que neix del centre mateix de l’astre. </span></span></span></span></span></p> | 08006-348 | Carrer Platja de J.B. Cassà, núm. 4 | <p><span><span><span><span><span>Francesc Clarà i Fradera, l’autor del rellotge és enginyer tècnic. En jubilar-se, l’any 1991, va descobrir un antic llibre sobre gnomònica a la biblioteca del seu avi. La seva passió havia començat. Va arribar a calcular més d’una vuitantena de rellotges d’arreu de Catalunya, a més de construir maquetes tridimensionals conservades a la seva col·lecció personal.</span></span></span></span></span></p> | 41.5785100,2.5509200 | 462564 | 4603078 | 2007 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-05foto1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Clarà i Fradera | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 4387. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 93924 | Rellotge de sol de Can Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-jaume | XIX | La pintura s’està esquarterant i el lema és il·legible. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a mà dreta de la façana orientada a migdia de Can Jaume. És del tipus vertical declinant. Presenta un pla vertical i està realitzat damunt de l’antic arrebossat de morter de calç. S’hi representa un sol antropomorf de grans dimensions, amb una cara del tot naïf, somrient, de color groc. La boca, ulls, nas i celles estan resseguides en negre. Però sembla que el color de dessota és l’original, més rogenc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon és de vareta, de ferro, està collat damunt mateix del cap. Els raigs o cercle solar està molt esborrat. Marca les hores i les mitges hores lleugerament esgrafiades en el morter de calç i resseguides amb pintura negre gairebé també desapareguda. A mà esquerra s’identifiquen les xifres romanes “IX” que fan pensar que hi tenia dibuixades les hores. Al dessota de la barbeta, resseguint la circumferència del cercle solar, hi ha un lema, gairebé esborrat. “EL SOL (...) D’A (...)”</span></span></span></span></span></p> | 08006-349 | Carrer de la Victòria, núm. 13 – Carrer de Sant Jaume | 41.5772800,2.5344600 | 461191 | 4602948 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93924-2-p1570898.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 93926 | Rellotge de sol de Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-xaco | XX-XXI | Refet fa un any pel mateix paleta que va fer les obres i pintà de nou la façana. El ferrer va fer un gnòmon i les hores, en xifres romanes que el paleta disposà equidistantment, sense fer els càlculs. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana orientada a migdia de Can Xacó, a mà dreta del balcó central. És del tipus vertical declinant. És de forma oval i està realitzat a partir d’un suport de morter de calç damunt de l’arrebossat de la façana, pintat de color blanc. No conserva cap decoració. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té un gnòmon de vareta de ferro i les hores, representades per xifres romanes distribuïdes com en un rellotge convencional, també de ferro. </span></span></span></span></span></p> | 08006-350 | Carrer de Ponent, núm. 43 | <p><span><span><span><span><span>L’any 2005 es fotografià però només conservava el suport de morter de calç de la paret. L’any passat</span></span><span><span>, es va pintar la façana i arreglar el rellotge, tot i que les hores no estan ben distribuïdes.</span></span></span></span></span></p> | 41.5815400,2.5363300 | 461349 | 4603421 | 1927 i 2022 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93926-2-dsc0806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93926-3-dsc1933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93926-4-p1570790.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2260. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 93929 | Rellotge de sol de matí de Can Mils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-mils | XX | Les motllures ceràmiques i les pinyes decoratives estan perdent l’esmalt. L’abandonament de la casa des de fa temps i el creixement de la vegetació fa perillar els dos rellotges de sol. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant situat a la façana de migdia de Can Mils. Es tracta d’un rellotge d’autor, d’estructura romboïdal, esgrafiat i emmarcat per una motllura de ceràmica verda de la Bisbal, de la qual destaquen les dues pinyes decoratives col·locades als dos vèrtexs verticals. L’interior del rellotge és bicromat, (color fang per al fons i blanc a l’esgrafiat).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presideix el quadrant un astre solar, antropomorf, del qual surten 24 raigs solars onejant. Els ulls tenen iris i pupil·la. Les celles són arrodonides i la dreta es perllonga donant forma al nas i narius. Boca somrient i barbeta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon de vareta surt del bell mig del front. De la part inferior dels raigs solars neixen les línies solars, acabades en punta, que senyalen les hores: de les 7 del matí a les 4 de la tarda, representades en xifres àrabs. La línia de les dotze del migdia és un xic més gruixuda i finalitza amb una campana amb batall. Coincidint amb les dotze del migdia, representa el toc de l’Àngelus (una oració en honor de la Mare de Déu). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaquen un seguit de sanefes i filigranes ornamentals situades en els vèrtexs horitzontal i superior vertical que emmarquen alhora el lema : AVE MARIA PURª (Puríssima). </span></span></span></span></span></p> | 08006-351 | Carrer de Joan Draper i Fossas, núm. 1 | <p><span><span><span><span><span>Santiago Alsina i Borrell (1915-1960) fou fill de Josep Alsina i Farré (1883/1960), fundador de l’empresa associat l’any 1900 amb l’estucador d’Arenys de Mar, Botey. En Santiago, empresari independent treballà en moltes de l’obres d’estucats ornamentals de les façanes de nombrosos edificis mataronins i entre elles, el rellotge de Can Mils, tal com ens han corroborat els seus descendents.</span></span></span></span></span></p> | 41.5756300,2.5401700 | 461666 | 4602763 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93929-02-p1560847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93929-03-p1570386.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93929-04-det1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Alsina i Borrell | Aquest rellotge consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2260. S’ha incorporat una fotografia procedent de la pàgina oficial de la Societat Catalana de Gnomònica, realitzada per A. Andrés el 15 de maig de 2015 on encara es podien veure parcialment els dos rellotges totalment simètrics. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 93930 | Rellotge de sol de tarda de Can Mils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-mils | XX | Atacat pel verdet i altres fongs produïts per la humitat i l’aigua procedent del baixant de la teulada. La vegetació l’ha cobert totalment. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, situat a la façana de ponent de Can Mils. Es tracta d’un rellotge d’autor d’estructura romboïdal, esgrafiat i emmarcat per una motllura de ceràmica verda de la Bisbal, de la qual destaquen les dues pinyes decoratives col·locades als dos vèrtexs verticals. L’interior del rellotge és bicromat (color fang per al fons i blanc a l’esgrafiat). Totalment simètric amb el rellotge de matí situat a la façana de migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presideix el quadrant un astre solar antropomorf, del qual surten 24 raigs solars onejant. Els ulls tenen iris i pupil·la. Les celles són arrodonides i la dreta es perllonga donant forma al nas i narius. Boca somrient i barbeta. El gnòmon, de vareta, surt del bell mig del front. De la part inferior dels raigs solars neixen les línies solars, acabades en punta, que senyalen les hores: de les 7 del matí a les 4 de la tarda, representades en xifres àrabs. La línia de les dotze del migdia és un xic més gruixuda i finalitza amb una campana amb batall. Coincidint amb les dotze del migdia, representa el toc de l’Àngelus (una oració en honor de la Mare de Déu). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaquen un seguit de sanefes i filigranes ornamentals situades en els vèrtexs horitzontals i superior vertical que emmarquen alhora el lema: AVE MARIA PURª (Puríssima). </span></span></span></span></span></p> | 08006-352 | Carrer de Joan Draper i Fossas, núm. 1 | <p><span><span><span><span><span>Santiago Alsina i Borrell (1915-1960) fou fill de Josep Alsina i Farré (1883/1960), fundador de l’empresa associat l’any 1900 amb l’estucador d’Arenys de Mar, Botey. En Santiago empresari independent treballà en moltes de l’obres d’estucats ornamentals de les façanes de nombrosos edificis mataronins.</span></span></span></span></span></p> | 41.5758100,2.5401800 | 461667 | 4602783 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93930-02-2258i2259aandres-canmilsarenysdemar15052015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93930-03-p1570390.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Alsina i Borrell | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2259. S’han utilitzat les dues primeres fotografies procedents de la pàgina oficial de la Societat Catalana de Gnomònica, realitzades per A. Andrés el 15 de maig de 2015. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 93934 | Rellotge de sol del carrer de Santa Rita, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-santa-rita-11 | XXI | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud, situat en el capcer de la balconera de la casa. Es tracta d’un rellotge esfèric, realitzat aprofitant la forma decorativa de la balconada d’un seguit de cases adossades. Està realitzat en guix, retallat en quatre quarts, pintat i encolat a la superfície. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les línies horàries van de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en xifres romanes. El gnòmon és de vareta simple que neix del bell mig del vent del Nord. Al centre del rellotge hi ha una rosa dels vents que senyala els punts cardinals (Nord –N-, Nord Est –NE-, Est –E-, Sud-Est –SE-, Sud -S-, Sud-Oest –SW-, Oest –W- i Nord-Oest -NW-) el nom dels vents ( Mestral, Tramuntana, Greal, Llevant, Xaloc, Migjorn, Garbí, Llebeig, Ponent) i les inicials dels punts cardinals. I a la part superior, la data de realització '2002' i el cap de dos àngels bufant els núvols.</span></span></span></span></span></p> | 08006-355 | Carrer de Santa Rita, núm. 11 | 41.5811900,2.5531100 | 462748 | 4603374 | 2022 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-2-p1550147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-3-p1550141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-4-p1550142.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | M. Vila | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2387. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 93936 | Rellotge de sol de Can Forada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-forada | XIX | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat al sud-est, situat dessota el ràfec, entre dues finestres de la planta pis de la façana principal de la casa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un rellotge oval, pintat de color groguenc per damunt d’un rellotge més antic. Presenta una forma oval emmarcada per una sanefa lineal de tancament de color negre. Les xifres són àrabs i senyalen des de les 6 del matí fins a les 5 de la tarda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon, de vareta és l’original, de ferro. A mà dreta del rellotge, hi ha un altra ovoide pintada amb l’any de reforma o de construcció de l’edifici: 1841.</span></span></span></span></span></p> | 08006-356 | Carrer d’en Florí, núm. 2 - Rial del Bareu s/n | 41.5859800,2.5510300 | 462577 | 4603907 | 1841 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93936-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93936-03fotografia-da-andres-2015-societat-catalana-de-gnomomica.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2387. En les fotografies realitzes per F. Padrós, l'any 2005, el fons era de color sorrenc i ja es veu repintat de color groc – ocre. A la revisió del mes de maig de l’any 2015 feta per A. Andrés, l’interior de l’ovoide era de color verd. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.