Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68486 | Barraca de vinya de la Creu de Sant Isidre 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-creu-de-sant-isidre-2 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca té el sostre totalment enderrocat. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. La barraca està reforçada amb un contrafort circular que l'envolta. | 08270-608 | Urbanització Quintmar | 41.2478300,1.8287600 | 401866 | 4566930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68486-foto-08270-608-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68486-foto-08270-608-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68486-foto-08270-608-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 64196 | Garrofer de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-puigmolto | Garrofer situat en un camp al sud del nucli de Puigmoltó, al costat d'un caminet que acaba a la carretera. Es tracta d'un exemplar centenari de garrofer (Ceratonia siliqua), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre amb el tronc curt, molt gruixut i rugós, caracteritzat per les fissures i els nusos, d'on surten les branques irregulars i tortuoses. La seva capçada és densa i arrodonida. El fruit que produeix és la garrofa, antigament utilitzada com a aliment per al bestiar i els humans quan escassejava l'aliment, que actualment pateix una important regressió. | 08231-428 | Sud del nucli de Puigmoltó | 41.2478800,1.7714700 | 397066 | 4567002 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64196-foto-08231-428-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 68450 | Barraca de vinya de sota la Creu de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-sota-la-creu-de-sant-isidre | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca està força ben conservada. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. | 08270-572 | Parc Natural del Garraf | 41.2481700,1.8400800 | 402815 | 4566956 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68450-foto-08270-572-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | Fotografia de ARTIGAS, CAMPS, PASCUAL (2003:106) | 98|119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 93130 | La Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallisseta | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Pallisseta és una masia d’època contemporània de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. L’interior està completament enderrocat i cobert de vegetació. La casa comptava amb un pati tancat per un baluard del qual encara en resta part del mur de tancament i el portal d’accés d’arc pla. El parament dels murs que es conserva és de tàpia i alguna part encara conserva l’arrebossat. El mur de tancament de ponent, que és conserva en tota la seva alçada, manté una espitllera tapiada. Al costat de llevant hi ha l’antiga pallissa i el magatzem. Finalment, davant la masia hi ha una edificació posterior de planta quadrada amb la coberta a quatre aigües de planta baixa amb l’accés a ponent. El parament dels murs es arrebossat amb les cantonades imitant la pedra col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> | 08058-42 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | <p>Segons documentació relacionada amb la Casa Murada,el propietari Juan Roig va adquirir l'any 1823 dues peces de terra de la partida de 'La Palliseta'.</p> | 41.2483700,1.5808200 | 381092 | 4567300 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 64207 | Fita de Solers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-solers | XX | Fita de propietat situada al camí de Solers a Can Martí. Està fixada al mur del camí. Està constituïda per un bloc monolític de planta rectangular, amb la part superior acabada de forma semicircular. A la part frontal hi ha gravades les inicials 'PS'. | 08231-439 | Camí de Solers a Can Martí | 41.2483700,1.7432100 | 394699 | 4567091 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64207-foto-08231-439-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64071 | Barraca a l'oest de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-loest-de-puigmolto | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una camp situat al sud oest del nucli de Puigmoltó. És una edificació construïda en la interjecció interior de dos murs que tanquen un camp de conreu. És de planta irregular i es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca, de les mateixes característiques que el mur on està adossada. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda de pedra. Ha estat reforçada amb morter. | 08231-303 | Al sud oest de Puigmoltó | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2485100,1.7641400 | 396453 | 4567081 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64071-foto-08231-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64071-foto-08231-303-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R60 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 68567 | Penya-segats de les Costes del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-segats-de-les-costes-del-garraf | LASCURAIN GOLFERICHS, Josep( 1989). 'Del garraf blanc al garraf negre. Una aproximació a l'ecologia de camp'. Guia i quadern de treball. Gavà: Museu de Gavà. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2004). 'Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix'. Barcelona : Diputació de Barcelona. | Sense data | El port de càrrega de Vallcarca i els ports esportius del Garraf i de la Ginesta poden arribar a afectar l'ecosistema de la zona. | Els Penya-segats de la Costa del Garraf constitueixen un medi físic de roca calcària on hi destaquen les coves i els avencs, especialment el de la Falconera. L'espai queda delimitat des de la Punta de la Cova del Pebre o la urbanització 'Punta Gaviota', i acaba a la cala Ginesta, malgrat estar interromput pel nucli del Garraf i pel nucli de Vallcarca. Per sobre queda delimitat per la carretera C-31 i la Via del tren (línia Tarragona- Barcelona). El terreny és molt rocós i la vegetació aprofita petites escletxes per arrelar-hi. Entre d'altres plantes hi trobem el margalló, el càrritx i l'esparreguera. Als llocs més propers al mar també hi ha fonoll marí. Un dels rèptils que abunden a la zona és la serp de ferradura; també hi ha dragó comú i sargantana cuallarga. Les roques de prop del mar sovint són utilitzades per ocells com el corb marí emplomallat, que hi reposa. En diferents anys hi ha nidificat el gavià argentat. Altres moixons més petits també es reprodueixen a entorn d'aquest ambient rocallos; per exemple, el roquerol, el falciot negre, el falciot pàl·lid, la merla blava, el còbit roquer, i de manera ocasional també l'oreneta cua-rogenca. | 08270-689 | Costa del Garraf | Els penya-segats del Garraf presenten indrets prou misteriosos com per haver donat peu a antigues llegendes; aquest és el cas del pas de la Mala dona o l'avenc de la Falconera. | 41.2485400,1.8867300 | 406724 | 4566945 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68567-foto-08270-689-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 64208 | Garrofer del camí de Solers a Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-del-cami-de-solers-a-can-marti | Garrofer situat al camí que va del mas Solers a Can Martí. Es tracta d'un exemplar centenari de garrofer (Ceratonia siliqua), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre amb el tronc curt, molt gruixut i rugós, caracteritzat per les fissures i els nusos, d'on surten les branques irregulars i tortuoses. La seva capçada és densa i arrodonida i assoleix una alçada considerable. El fruit que produeix és la garrofa, antigament utilitzada com a aliment per al bestiar i els humans quan escassejava l'aliment, que actualment pateix una important regressió. | 08231-440 | Camí de Solers a Can Martí | 41.2485700,1.7430900 | 394689 | 4567113 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64208-foto-08231-440-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 93142 | Pou de les vinyes de la Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-vinyes-de-la-pallisseta | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes del Fondo de la Muntanyeta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny i revestit amb morter. La resta de la construcció visible és de pedra rejuntada amb morter. El frontal que dona accés a l’interior del pou està tapat amb fustes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-54 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2486300,1.5840100 | 381360 | 4567325 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93142-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93142-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 94108 | Barraca 2 La Petxina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-la-petxina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular i construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-208 | Camps de La Petxina. Nord -oest de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2487000,1.6089800 | 383452 | 4567299 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94108-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94108-208-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94106 | Barraca Camps de les Cerveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-camps-de-les-cerveres | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la coberta enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca adossada a un antic marge de pedra de planta rectangular i construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-206 | Camps de les Cerveres. Nord de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2487100,1.6148600 | 383945 | 4567292 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94106-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94106-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94106-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Robert Rovira Ferré de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 68474 | Barraca de vinya de la masia de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-masia-de-vallcarca | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca està situada dins dels terrenys en explotació de la pedrera de Vallcarca. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. | 08270-596 | Parc Natural del Garraf | 41.2489000,1.8600200 | 404487 | 4567014 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 94|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 93356 | Forn de calç del Bosc Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-bosc-negre | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a la zona boscosa de l’Arzinot, al nord del Turó de la Picarola. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Prop del forn es troba una zona d’on extreien la pedra per fer-ne la calç al forn.</span></span></span></span></span></p> | 08058-140 | Els Alzinots. Nord de Trencaroques | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2489100,1.6473300 | 386666 | 4567271 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93356-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93356-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93356-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 68449 | Barraca de vinya de la Creu de Sant Isidre 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-creu-de-sant-isidre-1 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca està molt ben conservada tant per l'exterior com per l'interior. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. La falda de la barraca està envoltada per un contrafort que salva el desnivell de la superfície on s'assenta la barraca. A la banda sud de la barraca, hi ha adossada una estructura que cobreix una cisterna. La falsa cúpula que corona la barraca està coberta de vegetació i sobre la porta hi han incrustades closques de petxines de diferents mides. | 08270-571 | Parc Natural del Garraf | 41.2491700,1.8370300 | 402561 | 4567070 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68449-foto-08270-571-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68449-foto-08270-571-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68449-foto-08270-571-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 94409 | Pou del camí de la Casa Murada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-cami-de-la-casa-murada | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat prop del camí que va de la Casa Murada a la nau de Bandatex. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny i revestit amb ciment. La part superior conserva encara alguna de les filada pedra de la construcció superficial. </span></span></span></span></span></p> | 08058-325 | La Casa Murada. Sud de la Gornal | 41.2492000,1.5909900 | 381946 | 4567378 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94409-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94409-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94409-325-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-13 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 93363 | Corral del Raguimer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-raguimer | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Corral situat als camps de vinya del Fondo del Raguimer. Es tracta d’una construcció de planta rectangular d’una sola planta amb l’interior compartimentat en dues estances. La coberta a una vessant amb bigues de fusta i amb pendent cap a llevant. S’hi documenten dues portes d’accés, una per cada estança ambdós amb biga de fusta. Un portal es troba situat a la façana de llevant i un segon a la façana de migjorn. Aquest últim fou reduït posteriorment, tapiant-ne la meitat amb pedra i morter. La façana de ponent, per l’exterior, conserva els forats i alguns dels pals de fusta on es lligava l’animal. El parament dels murs és de tàpia a excepció de la zona de la coberta, que presenta alguna filada de pedres que subjecten part de l’embigat de fusta. </span></span></span></span></p> | 08058-147 | Fondo del Raguimer. Nord de Clariana | 41.2492400,1.6179900 | 384208 | 4567347 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93363-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93363-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93363-147-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93363-147-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 64102 | El Drac de Tres Caps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-de-tres-caps | CALLAO, E. (2007). El ball de cabeçuts de Ribes. Una tradició perduda: recuperem-la!. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. DIVERSOS AUTORS (2003). Ball de Bastons a Ribes. Passió, festa i tradició. Sant Pere de Ribes: Arsis Editorial. MIRALLES, E. (1986). Bestiari del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. | XX | El Drac de Tres Caps forma part del bestiari més emblemàtic de Ribes. Es tracta d'un drac tricèfal fet de cartró. Tots tres caps estan caracteritzats amb la boca oberta i ulls esbatanats. Està pintat de color verd i vermell. El drac que surt a les cercaviles es correspon amb una còpia de fibra de vidre adquirida l'any 1991. A la boca s'hi fixen càrregues de foc i balla al ritme de les gralles. | 08231-334 | Biblioteca Manuel de Pedrolo. Plaça Maria Mercè Marçal, 1 | La primera notícia que tenim de la presència d'un drac a Ribes va ser per la festa de Sant Pau de l'any 1916, en què es va estrenar el conegut com a 'drac vell'. Aquest era un donatiu de l'alcalde Josep Puig i Miret. El ribetà Pere Carbonell i Grau, conegut com en Cargolí, va promoure cap el 1950 la recuperació de les festivitats i la vida cultural del poble. Entre les iniciatives que va prendre, va contactar amb la Lola Anglada perquè dibuixes un drac de tres caps. Inspirant-se en aquest dibuix, la casa El Ingenio va fabricar el Drac de Tres Caps, que va estrenar-se durant la Festa Major de Sant Pau de l'any 1972. Es tracta del primer drac tricèfal de Catalunya. L'any 1991 el regidor Jordi Mestre i Escofet va impulsar-ne una còpia de fibra de vidre que facilités la feina del portador. | 41.2492400,1.7696300 | 396914 | 4567156 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64102-foto-08231-334-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 68672 | Avenc de les Maleses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-maleses | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-814 | 41.2492400,1.8745600 | 405705 | 4567036 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 93140 | Pou de La Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-pallisseta | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Pou es troba situat a tocar de la façana de ponent de La Pallissa, entre camps de vinya. Es tracta d’una estructura de planta circular amb la coberta en forma de falsa cúpula. L’interior del pou està construït amb pedra i argamassa i amb l’exterior arrebossat. Conserva unes escales de ferro per accedir a l’interior. La boca d’accés al pou és de llinda planta. A la banda de llevant i tocant al mur de tancament de la masia hi ha una pica de planta quadrangular arrebossada tant per l’interior com per l’exterior. </span></span></span></span></span></p> | 08058-52 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2492500,1.5806200 | 381077 | 4567398 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 68667 | Avenc Penya-segat de la Falconera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-penya-segat-de-la-falconera | BORRÀS, J.(1973) 'Catalogo espeleológico del macizo del Garraf' Vol III. Barcelona. MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Cretaci | Avenc situat en un terreny de calcàries de l'Hauterivià, té una profunditat màxima de 99m. A 25m per sota del punt més alt del penya-segat és troba una gran plataforma poblada per sota-bosc i margallons, a on es localitza la boca d'un pou amb una certa inclinació en el que existeixen multitud d'arestes i balcons, que desprès de 35m de desnivell acaben en una gran planta ocupada per materials de descalcificació fortament inclinats cap al S. Després d'un desnivell de 20m incideix de nou en el cantell mitjançant un gran pòrtic de 20x30m situat a 16 metres sobre el nivell del mar. Actualment la cavitat es troba molt degradada per el retrocés del penya-segat a causa de l'erosió marina i els efectes salins que han accentuat notablement les formes erosives. | 08270-809 | Turó de la Falconera | 41.2492500,1.8910700 | 407089 | 4567020 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 63792 | Can Roig de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-de-les-torres | DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Masia situada a garbí del nucli de les Torres. És un edifici de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita amb l'any '1791', una creu intercalada i dues estrelles de vuit puntes. El primer pis s'obre amb quatre finestres d'arc pla arrebossat, a les quals es va afegir un ampit motllurat. Al centre del frontis hi ha un rellotge de sol rectangular desdibuixat. En nivell de les golfes s'obre amb dues finestres d'arc de mig punt arrebossat. A prop del portal hi ha adossat el pou, que encara conserva la corriola. A la façana de llevant hi ha adossat un cos de planta baixa i pis i la coberta habilitada com a terrassa transitable. El seu accés s'ha ampliat modernament amb una porta de garatge, al costat de la qual hi ha un petit contrafort. A la façana de ponent trobem adossat de forma perpendicular un cos de planta quadrangular i coberta a dues vessants, que es correspon amb el celler. Aquest es prologa a tot el llarg de la façana posterior de l'edifici. Al seu interior s'hi conserva una premsa de lliura i dues premses de biga, a més de les bótes i les eines agrícoles. A la façana de llevant hi ha adossat un petit cos semicircular que constituïa l'antic forn de pa. El parament dels murs manté l'arrebossat amb morter de calç original. L'espai interior es distribueix al voltant de la sala, que es repeteix en tots els nivells i queda suportada per un embigat de fusta amb un cairat perpendicular de notables dimensions. Des de la sala s'accedeix a les diferents estances, entre les que destaca el sostre decorat del menjador. Els paviments es conserven de tova, excepte en algunes parts on hi ha mosaic antic Davant la masia hi ha el safareig i l'hort, que queda tancat per un baluard, al costat del qual trobem un cobert.. Dins de l'hort hi ha un altre pou i safareig i el trull d'oli, al costat del celler. A l'altre costat del carrer que passa per llevant de la casa hi ha les corts i altres dependències agrícoles. | 08231-24 | Les Torres | El llinatge dels Roig de les Torres manté la propietat de la masia almenys des del segle XVI. Al cadastre de l'any 1716-17 hi figura el regidor Jaume Roig de les Torres. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Josep Roig i Tardàs. | 41.2492600,1.7902000 | 398637 | 4567134 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63792-foto-08231-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63792-foto-08231-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63792-foto-08231-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64188 | Can Pasqualí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasquali | XVIII | Masia situada al nucli del Palou Alt. És un edifici aïllat de planta basilical, que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, que es troba centrat en el frontis. Al seu voltant s'hi distribueixen diverses finestres d'arc pla arrebossat. A la part de mestral de la façana hi ha adossat un cos quadrangular de dos nivells d'alçat, obert a la planta baixa amb un arc rebaixat. En aquest cos hi ha la portalada d'accés, d'arc escarser adovellat amb la clau inscrita: 'JUAN MUNTANE 1727'. Des d'aquest hi ha diversos cossos adossats, que formen un pati central davant la masia. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. | 08231-420 | C. Gal·la Placídia, 28 | Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Josep Pasqual. | 41.2492700,1.7900100 | 398621 | 4567135 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64188-foto-08231-420-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64188-foto-08231-420-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 64187 | Habitatge al carrer del Pi, 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-pi-34 | XIX | Pateix deficiències estructurals. La terrassa de la part posterior s'ha esfondrat, quedant visibles les restes de balustrada. | Casa situada al nucli de Ribes, al carrer del Pi. És un edifici cantoner de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. S'hi accedeix per un portal d'arc pla arrebossat, sobre el qual hi ha una finestra amb sortida a un balcó de baranes forjades. Com a remat de la façana hi ha una cornisa senzilla. A la façana posterior hi ha una galeria amb quatre pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, sobre els quals hi havia una terrassa amb barana de balustrada. El revestiment dels murs es manté arrebossat, força deteriorat en alguns punts, on es pot veure el parament de pedra lligada amb fang. | 08231-419 | Carrer del Pi, 34 | Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. | 41.2492700,1.7902000 | 398637 | 4567135 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64187-foto-08231-419-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64187-foto-08231-419-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 94448 | Trull de la Casa Murada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-la-casa-murada | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>La casa que acull el trull és la Casa Murada, d’època moderna i contemporània. L’estructura del moli es conserva a l’antiga zona del celler. </span></span><span><span><span><span><span>El trull era l’espai on s’obtenia la pasta d’oliva que posteriorment es col·locava a la premsa. Està format per una plataforma circular de pedra, és a dir, la sotamola. Al centre hi ha un eix que queda subjectat amb una biga de fusta travessera. A l’entorn de l’eix fira la mola cònica de pedra o curra i la tremuja de fusat, element on s’hi col·locaven les olives que queien damunt la sotamola a mesura que és movia l’eix amb la curra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-364 | Casa Murada. Sud de la Gornal | 41.2493800,1.5895200 | 381823 | 4567400 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94448-364-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94448-364-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 94461 | Premsa de la Casa Murada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-la-casa-murada | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>A la zona de l’antic celler de la Casa Murada és conserva l’antiga premsa de vi. La premsa és </span></span><span><span><span><span><span>vertical del tipus gàbia. La gàbia correspon a una caixa circular realitzada amb llistons de fusta col·locats verticalment que s'omple amb els esportins per tal de premsar-los mitjançant una tapa moguda pel cargol de ferro amb la cassola de pedra. A l’extrem oposat de la premsa hi ha una roda de fusta que mitjançant una corda ajudava a moure el cargol de la premsa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-374 | Casa Murada. Sud de la Gornal | 41.2493800,1.5895200 | 381823 | 4567400 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94461-374-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 63939 | Veïnat de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-les-torres | http://www.santperederibes.org/turisme/pdf/itinerari01.pdf | XIII-XX | Petit nucli de població situat en una plana al sud de Ribes, prop de la Urbanització de Vallpineda. Està constituït de carrers irregulars, formats per cases entre mitgeres o bé aïllades de dues a tres crugies. Consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a dues vessants. Entre les cases més antigues destaquen Can Roig, Can Jacas, Cal Vaquero, Cal Virella i Can Barones, les quals conserven elements arquitectònics com són arcs apuntats o finestrals (en el cas de Can Barones), que permeten situar els seus orígens en època medieval. Un altre edifici de gran valor arquitectònic és el casal modernista de Can Miret, situat pocs metres a gregal del nucli. A finals del segle XX es van construir vivendes a la part sud del nucli que, juntament amb el celler que hi ha a la part de ponent, han alterat la seva fesomia. | 08231-161 | Les Torres | El nucli de les Torres ha estat identificat amb la quadra de Vila-rúbia o Vila-roja, documentada des de mitjans del segle XIII. Aquesta identificació s'ha fet a partir d'un capbreu de l'any 1726, on hi consta el mas derruït de Vilarubia, situat a la partida de les Torres. La notícia més antiga que tenim de l'indret és de l'any 1258, quan Ponç de Ribes fa donació del Mas Junyents de Vila-rúbia a l'Hospital de Sant Valentí. Més endavant, l'any 1389 torna a citar-se la quadra en motiu de la venda per part de Jaume de Ribes dels drets jurisdiccionals del castell de Ribes i el seu terme al bisbe Ramon d'Escales. El seu topònim indica l'existència de torres defensives en aquest indret, les quals haurien pogut quedar integrades en les cases més antigues que s'hi conserven. Entre els segles XVI i XVII, el nucli es va ampliar amb la construcció de nous habitatges. | 41.2493800,1.7906400 | 398674 | 4567146 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63939-foto-08231-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63939-foto-08231-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63939-foto-08231-161-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 68394 | Casa de les Pruelles o de les Prubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-pruelles-o-de-les-prubelles | MIRET, M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 15/396 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, M. (2006) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)' a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (2003). | X aC-I aC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | En un espai aproximat de mitja hectàrea es van trobar superficialment diversos materials ceràmics: fragments d'àmfora, ceràmica comuna romana, ceràmica sigil·lada i un fragment de ceràmica de vernís negre. Es tracta d'un conjunt ceràmic de cronologia ibero-romana que no es pot associar a cap estructura de la que hi hagi restes visibles. Al 1998, a causa de l'obertura d'un vial del polígon industrial, es va dur a terme una intervenció d'urgència sota la direcció de Joan M. Garcia Targa, que va permetre excavar les restes d'un possible fons de cabana datable al Bronze Final (segles IX-VIIIaC), en el que s'hi va localitzar una llar, diversos materials ceràmics i algunes llavors de cereals. | 08270-516 | Polígon industrial Mas Alba, a l'est de la deixalleria i al costat de la casa Les Pruelles | Entre el 18 de maig i el 5 de juny de 1998 es va realitzar una excavació d'urgència sota la direcció de Joan M. Garcia Targa. Els materials procedents d'aquest jaciment es troben repartits entre la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Servei d'Atenció als Museus de Pedret (Girona) i en mans de Jacint Sastre de Sitges. | 41.2494100,1.8107100 | 400356 | 4567126 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68394-foto-08270-516-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68394-foto-08270-516-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68394-foto-08270-516-3.jpg | Legal | Prehistòric|Antic|Ibèric|Edats dels Metalls|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres, separats per la deixalleria, trobem el jaciment identificat com a Les Pruelles o les Prubelles (veure fitxa nº 521). | 76|80|81|79|83 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 94460 | Casa Murada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-murada | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p> </p> | XVI-XX | <p><span><span><span>La casa murada és una edificació d’origen modern consolidada ja en època moderna i contemporània. Es tracta d’un conjunt format per tres grans cossos, la casa dels amos, la masoveria i el celler. El cos principal, antiga casa dels amos, és una cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. El frontis és de composició simètrica. Al centre s’hi obre el portal adovellat d’arc rebaixa amb dues finestres per banda emmarcades amb una maons dibuixant un arc deprimit convex. A nivell de pis s’hi obren cinc balcons amb voladís i barana de ferro. Els finestrals són d’arc pla amb els brancals i la llinda de pedra. La façana posterior alguna de les obertures ha estat modificada. Hi ha una gran escalinata de graons semicircular construïts amb maons que dona accés directament al primer pis amb una terrassa amb la barana construïda amb maons amb una repetició de sanefa de creus. L’interior del primer pis ha estat modificat. Adossat aquest cos, per la banda nord hi ha l’antiga casa dels masovers, també reformada interiorment. Es tracta d’un espai format per dos cossos amb un pati tancat per una baluard amb l’accés a d’arc rebaixar construïts amb maons i situat a la façana de llevant. El cos principal és de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a tramuntana. Consta de planta baixa i dos pisos. S0hi accedeix per un portal d’arc de mig punt adovellat. Les finestres de llevant i tramuntana segueixen la mateixa estructura i estil arquitectònic de les finestres del cos principal, a diferencia de les obertures de la façana de ponent que han estat modificades. El segon volum que tanca l’espai del pati per ponent és d’una sola plana i es tracta d’un espai secundari de la vivenda. L’últim volum del conjunt és l’antic celler, situat al sud del cos principal. Es tracta d’un cos en forma de “L” inventada amb accés des de ponent i llevant. El celler és amb coberta de bigues de fusta i conserva alguns elements com l’antic cup de vi de planta quadrada amb el revestiment de cairons, el trull i una premsa. Tot el conjunt esta tancat per una barana d’obra i metàl·lica que delimita per la façana de davant una zona enjardinada i per la façana posterior un pati amb un cobert. </span></span></span></p> | 08058-373 | Fondo de la Palliseta. Sud de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>La primera referència de la Casa Murada és de l’any 1565 amb Antoni Ferrer, que va deixar la finca en herencia al seu fill Juan Ferrer el qual ho va vendre a Baltasar Masdeu, comerciant de Barcelona l’any 1608. A la seva mort ho va heretà el seu fill José Masdeu l’any 1625, qui ho va vendre a Antonio Mayner, pagès de Bellveí l’any 1639. Aquest ho deixà en herencia la seu fill, Pablo Mayner (1641). Va ser de la família Mayner fins l’any 1739 que Pablo Mayner ho va vendre a Francisco Posas, pagès de la Gornal. L’any 1799 va passar a Juan Roig, indià de Vilanova. A partir de llavors va ser propietat de la família Roig per herencia fins l’any 1996 que ho van adquirir els actuals propietaris, Pere Planes i Pilar Cases. </span></span></span></span></span></p> | 41.2494400,1.5895900 | 381829 | 4567407 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94460-373-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94460-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94460-373-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94460-373-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94460-373-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94460-373-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94460-373-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació històrica proporcionada per la propietat | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94199 | Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clariana-0 | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | Situat a la Pedrera de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Jaciment de formació calcària de restes de coralls constructors d'edat Miocè inferior i mitjà (Tortonià Superior - Andalusià), format per un monticle de coralls amb una base d'uns 40-50 metres de diàmetre per uns 6-7 metres d'alçada (patch-reef). Aquesta formació en la cartografia geològica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya està inclosa en la </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>unitat grafiada amb l'epígraf NMLca, calcàries grises i calcarenites, d'edat Languià, Miocè mitjà. Aquesta unitat inclou bioconstruccions coral·lines i algals, amb presència abundant de foraminífers i altra fauna marina invertebrada, que constitueixen la formació de creta, nom del recurs miner que s'explota en les activitats extractives Aurora i Maria Teresa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El maig de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica i paleontologia arran de la tramitació de l’ampliació de la pedrera Maria Teresa. Es van localitzar restes fòssils de fauna invertebrada en formacions marines miocenes mediterrànies: coralls, bivalves i gasteròpodes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El maig de 2016 l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va realitza una nova intervenció dins del projecte d'investigació 'Canvis climàtics i faunístics al Miocè inferior de Catalunya. 2014-2017', amb l'objecte d’estudiar els rebliments argilosos de les cavitats càrstiques dins els dipòsits detectades a la dècada de 1990. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La intervenció paleontològica coincideix amb la detecció en l'explotació de la Pedrera Maria Teresa (de l'Arboç) d'una cavitat càrstica reblerta de sediments on s’hi va recuperar restes fòssils de macro-vertebrats com una mandíbula molt complerta de bòvid, un fragment de pelvis d'artiodàctil, ossos carpians i tarsals d'artiodàctil, diversos fragments de closca de tortuga i restes de petits vertebrats. La fauna recuperada inclou restes ben preservades de mamífers de mida mitjana, com bòvids o fèlids que </span></span></span></span></span><span><span><span>corresponen a inicis del Miocè mitjà, més concretament a l'Aragonià mitjà, biozona MN5 (entre 16 i 13,8 milions d'anys). Exceptuant un jaciment exhaurit de Vilobí (barri de Bellver).</span></span></span></p> | 08058-222 | Pedrera. Est de la Gornal. | <p><span><span><span><span><span>A la dècada de 1950 es va iniciar la molta de pedra molassa per l’obtenció de blanquet. A la dècada de 1990 l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont ( Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) va realitzar treballs de suport al Dr. Lluís Cabrera en la confecció de la fitxa de la Geozona 349 de la Direcció General de Medi Natural 'Castellet - La Gornal: Embassament de Foix”. En</span> <span>el curs d'aquests treballs el paleontòleg Manel Llenas investiga rebliments argilosos de carsts dins de la formació </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>miocena calcària de dipòsits escullosos algals d'aquesta zona. Aquests treballs donen com a resultat la localització i recuperació de restes micro-paleontològiques òssies i dentals de mamífers continentals del Miocè mitjà. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 1992 el paleontòleg Xavier Riu va realitzar un mostreig posterior a les voladures on va recuperar diversos equinoderms, bivalves i restes de dents de peixos teleostis. En el mes de juny de 2002 es dona d'alta aquest jaciment amb el nom de Pedrera Aurora.</span></span></span></span></span></p> | 41.2495000,1.6018200 | 382854 | 4567397 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Pedrera Aurora o Pedrera Maria Teresa. | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 94197 | Pedrera Aurora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-aurora | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XV-XVIII | Destruït per ampliar els límits de l’explotació de la pedrera. | <p><span><span><span><span><span>Dipòsit de planta trapezoidal excavat a la roca calcària. Presenta unes dimensions de 2,6 m d’amplada per una longitud d’entre 2,9m i 3,2m i una fondària d’entre 0,30m i 0,40m. No presenta cal canalització de sortida d’aigua tot i que a l’extrem sud-oest s’hi documenta una petita concavitat de 0,30 m de fondària. Segons paral·lels existents a la Garriga es tracta d’estructures de recollida d’aigües pluvials destinat per a les bèsties o bé pel conreu. </span></span></span></span></span></p> | 08058-220 | El Coll. Est de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Jaciment fou localitzat l’any 1992 pels Agents Forestals de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | 41.2495000,1.6024400 | 382906 | 4567396 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’any 1992 s’hi dugué a terme una intervenció arqueològica | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 68389 | Puig d'en Boronet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-den-boronet | MIRET,M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 10/391 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, M. (2006) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)' a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (2003). | IV aC-I aC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | L'accés més fàcil al jaciment s'efectua a través d'un corriol indicat que s'inicia a l'urbanització Quintmar de Sitges. El jaciment es situa al cim del Puig d'en Boronet, a la zona on s'alça la creu de Sant Isidre. No és visible cap tipus d'estructura. Únicament en una petita extensió de terreny s'observen superficialment diversos fragments de ceràmica: de vernís negre, ceràmica a mà i ceràmica ibèrica comuna. En l'actualització de la Carta Arqueològica de 2002, no es van poder aportar noves dades; de fet, els autors esmenten un únic fragment de ceràmica de vernís negre. | 08270-511 | Al cim del Puig d'en Boronet | 41.2495500,1.8375000 | 402601 | 4567112 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68389-foto-08270-511-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68389-foto-08270-511-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68389-foto-08270-511-3.jpg | Legal | Romà|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La roca aflora en gran part de la superfície del cim del Puig. Es desconeix si la construcció de la Creu als anys 50 del segle XX va afectar alguna resta; en els escrits que parlen sobre la seva construcció no es cita la presència de cap element a l'indret. | 83|80|81 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 68668 | Cova de la Falconera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-falconera | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-810 | 41.2496300,1.8936300 | 407304 | 4567059 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 64145 | Altar de Sant Francesc i Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-sant-francesc-i-sant-joan-baptista | <p>VICENTE, J. (1998). Els Retaules Barrocs de Ribes. Segles XVII i XVIII. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.</p> | XVIII | La pintura es troba molt deteriorada. | <p>L'altar de Sant Francesc i Sant Joan Baptista està situat sota el cor de l'Església Vella. Està constituït per una pintura rectangular amb un marc motllurat. S'hi representa a Sant Joan Baptista amb la creu i l'anyell i Sant Francesc amb els hàbits i un crucifix, amb un paisatge de fons. Sota seu hi ha l'altar, de talla de fusta daurada.</p> | 08231-377 | Església Vella | 41.2496900,1.7911000 | 398713 | 4567180 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64145-foto-08231-377-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64145-foto-08231-377-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64104 | Garrofer de Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-can-puig | Garrofer situat en una zona enjardinada davant de la masia de Can Puig, al nucli de Ribes. Es tracta d'un exemplar centenari de garrofer (Ceratonia siliqua), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre amb el tronc curt, molt gruixut i rugós, caracteritzat per les fissures i els nusos, d'on surten les branques irregulars i tortuoses. La seva capçada és densa i arrodonida. El fruit que produeix és la garrofa, antigament utilitzada com a aliment per al bestiar i els humans quan escassejava l'aliment, que actualment pateix una important regressió. | 08231-336 | C. Major, 110 | 41.2497200,1.7936000 | 398923 | 4567181 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64104-foto-08231-336-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 93364 | Pou de les Cerveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-cerveres | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Pou situat als camps de les Cerveres. Correspon a una estructura de planta circular retallada al sediment geològic amb una part construïda amb pedra i argamassa. La boca d’accés es troba orientada a llevant i s’alça aproximadament 1 m respecte el terra. La boca d’accés és de secció rectangular amb llinda de pedra i amb la coberta en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un estant per col·locar la galleda d’extreure aigua lligada a la politja.</span></span></span></span></p> | 08058-148 | Les Cerveres. Nord de Clariana | 41.2497500,1.6155300 | 384003 | 4567406 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93364-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93364-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93364-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 68372 | Creu de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-isidre-0 | VILÀ SOLER, J. (1998). 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. http://www. Florsloreto.com/ | S.XX | Es tracta d'una creu d'uns 8 metres d'alçada, de forma cònica, amb tres graons com a base. En la part del fust s'hi pot veure l'escut de l''Agrupació Muntanyenca de Sitges' fet en terracota, un capitell, en forma de taula d'altar i enriquit amb sis terracotes, que representen a Sant Isidre, Sant Bernat de Menthó i Sant Llorenç, Sant Bartomeu, Sant Sebastià i Santa Tecla. Per sobre del capitell, d'un cub ròmbic en surten els braços de la creu, enriquit amb dos terracotes: per una banda el Crist, i per l'altra cara Santa Maria del Vinyet. | 08270-494 | Cim del Puig d'en Boronet | El grup excursionista l''Agrupació Muntanyenca de Sitges', tot commemorant l'any Marià, van reedificar la Creu de Sant Isidre, que havia desaparegut feia anys. L'antiga Creu de Sant Isidre s'alçava en la muntanya que du el mateix nom, al N E de Sitges, i se'n desconeixien detalls arquitectònics o artístics; fou l'estudiós de l'Arxiu Parroquial Mn. Pau Farret qui la tragué de l'oblit per encoratjar la seva reedificació al cim del Puig d'en Boronet, el turó més alt de Sitges, d'uns 400m. Un grup de gairebé 80 joves de la Agrupació Muntanyenca decidiren elaborar-la amb les seves pròpies mans. El 2 de Maig del 1954, dins la festivitat litúrgica de l'Invenció de la Santa Creu s'inauguraven els treballs d'edificació de la creu i l'espai fou beneït. El 14 de Setembre, festa de l'Exaltació de la Santa Creu, es col·locà la primera pedra. Aquell dia, els nois i les noies de l'Agrupació Muntanyenca van sortir a les tres de la matinada cap a l'ermita de la Trinitat, allí es cantà una missa i fou beneïda la primera pedra que duia una inscripció que deia ' D.O.M. OPERI ASPICIAT. A. MUNT. SITGES. A FUNDAMENTIS ERIGIT. XIV.IX. MCMLIV'. Després fou portada al Puig d'en Boronet i col·locada junt amb una àmfora que conté l'acta, periòdics i monedes de l'època. Es recorda que aquell dia va fer mal temps, es preveia pluja, però queda testimoni que finalment no va ploure fins que l'acte havia acabat. La Creu de Sant Isidre fou inaugurada i beneïda el 18 de Setembre de 1955. | 41.2498000,1.8364700 | 402515 | 4567141 | 1955 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68372-foto-08270-494-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68372-foto-08270-494-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63942 | Veïnat de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-puigmolto | CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Petit nucli de població situat al sud de Ribes. Els carrers estan formats per cases entre mitgeres d'una i dues crugies. Són de planta baixa i pis i tenen la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenten diverses tipologies de portals, des de les d'arc escarser ceràmic fins a les d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra. Les finestres dels frontis són d'arc pla arrebossat. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de color blanc. | 08231-164 | Puigmoltó | El nucli de Puigmoltó està documentat des de l'any 1333, quan Alfons el Benigne va atorgar una carta de franquesa al lloc. El nucli actual va construir-se en època moderna, al voltant del segle XVIII. | 41.2499200,1.7683700 | 396809 | 4567232 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63942-foto-08231-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63942-foto-08231-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63942-foto-08231-164-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 68399 | Les Pruelles/Les Prubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pruellesles-prubelles | CASANOVA, S. (1979) ' Notes per al coneixement de la protohistòria de Sitges', Butlletí-circular per als associats de l'Agrupació de Balls populars de Sitges, nº 5, Juliol 1979, separata nº 2. DDAA. 'Sitges fa 2000 anys', Sitges. MIRET, M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 20/401 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, M. (2006) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona) a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (2003). | IV aC-I aC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | En una zona no gaire extensa es va fer una recollida superficial de diversos materials: ceràmica de vernís negre, ceràmica a mà, fragments d'àmfora, ceràmica ibèrica i un fragment de molí. L'any 1998 es va dur a terme una excavació d'urgència amb motiu de l'obertura d'un vial del polígon que va deixar al descobert un fons de sitja ibèrica i una estructura indeterminada. El reompliment de la sitja va aportar un conjunt material que permet situar la seva amortització al segle II aC (ceràmica local a torn i a mà, produccions itàliques i púnico-ebusitanes, restes d'escòria de ferro i una fíbula, a més de centenars de closques de petxines). | 08270-521 | Polígon industrial Mas Alba, a l'oest de la deixalleria i a prop de la casa Les Pruelles. | Entre el 18 de maig i el 5 de juny del 1998 es va fer una excavació d'urgència dirigida per Joan M. Garcia Targa. Els materials recuperats al jaciment estan dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i al Servei d'Atenció als Museus de Pedret (Girona). | 41.2500100,1.8083100 | 400156 | 4567196 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68399-foto-08270-521-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68399-foto-08270-521-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68399-foto-08270-521-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres, separats per la deixalleria, trobem el jaciment identificat com a Casa de Les Pruelles o de Les Prubelles (veure fitxa núm. 516). | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68493 | Barraca de vinya de Mas Alba 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-mas-alba-1 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca està en força mal estat. L'element requereix d'una actuació urgent de restauració. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. | 08270-615 | Polígon industrial Mas Alba | 41.2501000,1.8088600 | 400202 | 4567205 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68493-foto-08270-615-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68493-foto-08270-615-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68493-foto-08270-615-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98|94|119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 93099 | Turó de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-talaia | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. V- I aC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>En un replà de la carena es van localitzar fragments de ceràmica comuna ibèrica. El març de 2021 no es va identificar cap resta d'aquest horitzó cronològic més enllà que alguns fragments de ceràmica moderna i contemporània. En la present prospecció no s’ha localitzar cap fragment ceràmic.</span></span></span></span></span></p> | 08058-12 | La Talaia. Est de Castellet | 41.2502300,1.6707300 | 388629 | 4567387 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93099-12-2.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Jaciment situat entre el municipi de Castellet i la Gornal ( Alt Penedès) i Vilanova i la Geltrú (Garraf). | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 68491 | Barraca de vinya de Cal Mallorquí 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-mallorqui-2 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | Certes parts de la barraca han estat reparades amb pòrtland, la coberta és totalment nova. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. | 08270-613 | Nord Est del turó Tancat | 41.2502700,1.8183100 | 400994 | 4567213 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68491-foto-08270-613-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68491-foto-08270-613-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68491-foto-08270-613-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | La barraca està arreglada de manera que sembla que actualment s'utilitzi com a dipòsit. | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 94436 | Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xoriguera-0 | <p><span><span><span>Informació de l’Arxiu de Vicenç Carbonell</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIV-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas Xoriguera és un mas d’origen medieval consolidat en època moderna i contemporània. Està formada per diferents cossos que formen tres grans edificacions amb un pati clos. L’edificació més gran correspon a la vivenda, amb la coberta a dues aigües de planta baixa i dos pisos. </span></span>El segon cos consta de planta baixa i pis i està situat a llevant del cos principal. Es tracta de l’espai destinat als corrals i, el tercer cos, situat a tramuntana del cos principal és l’antic paller de planta baixa i pis. Tot el mas està encerclat per una tanca metàl·lica. </span></span></span></p> | 08058-352 | Xoriguera. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons documentació recollida per Vicenç Carbonell la masia de Xoriguera antigament era coneguda per Vallformosa i Xoriguera era el cognom de la família que l’habitava entorn el segle XIV. En un capbreu de l’any 1425 apareix mas d’en Soriguera de Vallformosa. L’any 1629 Alexandre Duran ven la casa derruïda a Joan Coll “sive casalot i tota l’heretat agregada dita lo mas de la Xuriguera”.</span></span></span></span></span></p> | 41.2502800,1.6565900 | 387444 | 4567411 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94436-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94436-352-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | No s’ha pogut accedir a l’interior. La informació s’ha extret de la fitxa Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 63848 | Les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | V | Destruït. | En uns camps de vinya al nord del nucli de les Torres es va transmetre la notícia de la troballa d'unes tombes sense especificar, tal i com consta a la Carta Arqueològica. En una prospecció posterior es va trobar un fragment de ceràmica sigil·lata, un fragment de dolium i un fragment de molí, que no permeten confirmar l'existència d'una vil·la romana a l'indret. | 08231-80 | Pla de les Torres | La informació va ser facilitada per un tal Ventureta. | 41.2502800,1.7910000 | 398706 | 4567246 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63848-foto-08231-80-1.jpg | Legal | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 68415 | Castellot de Campdàsens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellot-de-campdasens | <p>'Els castells catalans' (1971) Vol. V. Barcelona. IPAC (2055) Fitxa 36/14132 de la Carta Arqueològica (CCAA)</p> | XIV-XV | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | <p>Les restes del Castellot es troben al cim d'un turó que domina part de la costa del Garraf. Són visibles uns murs que defineixen un espai rectangular d'uns vuit metres de llarg per uns cinc d'ample, amb altres que compartimenten l'espai interior. Actualment, a la part més alta hi ha un paravent construït recentment amb pedres de l'enderroc de la construcció. La seva ubicació amb esplèndides vistes vers la costa i la plana de Campdàsens, junt amb el tipus d'estructura visible, fan pensar que es tracta d'una talaia o casa forta vinculada al castell de Campdàsens, documentat des de l'any 1143.</p> | 08270-537 | En un turó al sud-est de la plana de Campdàsens | 41.2502800,1.8825700 | 406378 | 4567143 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68415-foto-08270-537-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68415-foto-08270-537-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68415-foto-08270-537-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'indret és utilitzat com a punt d'observació i control durant el període de risc d'incendis en què es realitza la campanya de vigilància. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 63840 | Portal d'en Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-den-rafeques | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | No s'ha observat material en superfície. | En una zones amb presència de vinyes i una petita pineda, sobre l'autopista C-32, s'hi va localitzar material arqueològic en superfície, sense indicis d'estructures construïdes. A la Carta Arqueològica hi consta que es va recollir ceràmica ibèrica comuna, àmfores i ceràmica campaniana. Durant la revisió de la mateixa, es va trobar a la zona de pineda ceràmica ibèrica comuna i tipus sandwich, una nansa d'àmfora ibèrica, un coll d'àmfora i àmfora comuna romana. | 08231-72 | El Portal d'en Rafeques | Va ser descobert l'any 1982 per Xavier Virella. | 41.2502900,1.7498200 | 395256 | 4567296 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63840-foto-08231-72-1.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 68453 | Barraca de vinya del mas d'en Puig 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-mas-den-puig-2 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca està força ben conservada. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana, s'adapta al desnivell del terreny amb l'ajut d'un contrafort que envolta parcialment la barraca. | 08270-575 | Urbanització Quintmar | 41.2503100,1.8215000 | 401261 | 4567214 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68453-foto-08270-575-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68453-foto-08270-575-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68453-foto-08270-575-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 68669 | Avenc de la riera de la Falconera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-riera-de-la-falconera | BORRÀS, J.(1973) 'Catalogo espeleológico del macizo del Garraf' Vol III. Barcelona. MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | Avenc situat en un terreny de calcàries de l'Hauterivià, té una profunditat màxima de 37m. La boca de 1,5x2m dona pas a un pou de 8m amb una base que forma pendent cap al SW, on es troba l'entrada d'una nova cavitat vertical que secciona una sala lateral en la seva part superior i un fus de 10m d'alçada que ha trobat en coalescència amb dues cavitats de idèntiques característiques entre les que s'observen restes dels primitius envans totalment emmascarats per les formes reconstructores. De la base d'aquesta nova sala parteix un nou pou de 10m, amb un fons situat entre les entrades de dues últimes verticals de 2,5m (la situada al N) i de 6m (l'oberta en l'extrem S), aquesta última presenta les seves parets recobertes per la litogènesi i el seu fons constitueix la màxima cota penetrable de l'avenc. | 08270-811 | Riera de la Falconera | Aquesta cavitat va ser descoberta i explorada per primera vegada durant els treballs per trobar el llit del riu subterrani de la Falconera a finals del segle XIX, sota les ordres d' Eusebi Güell. | 41.2503500,1.8899000 | 406992 | 4567143 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 63800 | El Castell de Kafka | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-kafka | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici situat a la part més alta de l'urbanització Vallpineda. Es tracta d'un bloc d'apartaments aïllat i de planta irregular, compost per diversos cubs que es desenvolupen de forma vertical i de forma esglaonada. Hi ha un total de 90 apartaments, compartimentats en diversos cubs que giren al voltant de les caixes d'escales. Consten d'un espai comunitari de piscina, sauna, bar i restaurant. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, amb les obertures ressaltades de color magenta. | 08231-32 | Passeig Pujades, 1. Urbanització Vallpineda | El projecte del Castell va ser ideat pel Taller d'Arquitectura de Ricard Bofill dins del moviment postmodern de l'Archigram. Seguint les idees d'aquest moviment futurista, es van buscar les possibilitats arquitectòniques del cub i del seu desenvolupament en vertical. La construcció de l'edifici va finalitzar l'any 1968 i originalment estava pintat de color gris plom. | 41.2503700,1.7981000 | 399301 | 4567248 | 1968 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63800-foto-08231-32-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Ricard Bofill Leví | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68494 | Barraca de vinya de Mas Alba 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-mas-alba-2 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca té un important enderroc exterior. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. La barraca està envoltada per un contrafort circular. | 08270-616 | Polígon industrial Mas Alba | 41.2504100,1.8102200 | 400316 | 4567238 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68494-foto-08270-616-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68494-foto-08270-616-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68494-foto-08270-616-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 98|94|119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63916 | Celler de Can Miret de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-can-miret-de-les-torres | XIX | Celler aïllat situat davant la masia de Can Miret de les Torres, dins del baluard que tanca la casa. A la part frontal s'obre amb un portal d'arc escarser de pedra, custodiat amb petites finestres d'arc lobulat ceràmic. Sobre el portal hi ha dos finestrals també d'arc lobulat ceràmic, des d'on comença un gran acroteri ceràmic que sobresurt del plom del mur i que enllaça amb el ràfec imbricat. Un acroteri de semblants característiques es reprodueix a la façana posterior. Les cantonades del frontis presenten pedres esculpides en alt relleu on s'hi representen motius vegetals d'una banda, i dos infants sostenint un escut amb dos castells i una ferradura a l'altra. El revestiment dels murs és de pedra vista a la part inferior, mentre que a la superior es combina la rajola ceràmica decorativa i el maó vist, on s'intercalen diversos elements ornamentals. | 08231-230 | Masia de Can Miret de les Torres | La casa va ser construïda per Josep Font i Gumà a finals del segle XIX, per encàrrec del seu germà. En morir aquest, va passar a mans de l'arquitecte. Per aquest motiu, va ser coneguda com a Can Font i Gumà. Més endavant, va passar a mans de la família Miret. | 41.2504500,1.7921000 | 398798 | 4567263 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63916-foto-08231-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63916-foto-08231-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63916-foto-08231-230-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Josep Font i Gumà | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc