Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 33949 | Cal Marcel Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcel-ventura | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici de planta rectangular d'una sola planta i teulada a doble vessant. L'element més destacat de l'edifici és la façana principal. Aquesta està centrada pel portal d'entrada, rectangular, darrera del qual hi ha un espai a mode de rebedor, al fons del qual hi ha l'autèntica porta d'entrada a la casa. A cada costat d'aquest portal hi ha una finestra amb reixa de ferro bombada. Per sobre d'aquestes obertures hi ha, com a ornament, unes garlandes de guix o calç de tiges vegetals, pintades de color vermell fosc, que destaquen per sobre del fons de la façana, que és de color blanc. Aquestes garlandes es troben també al centre i als extrems del capcer de la façana, la qual presenta, al centre, una curvatura còncava, que forma un cos que sobresurt, i als laterals unes curvatures convexes en degradació, que resten per sota de la curvatura central. D'aquesta manera, aprofitant l'espai del capcer sota la curvatura central còncava hi ha pintada la data '1918'. Al centre de la façana, sobre el portal d'entrada, també hi ha un ull de bou decorat al voltant amb motius de tiges i altres elements vegetals, del mateix color vermell fosc de les garlandes. Al voltant de l'immoble hi ha un recinte tancat per un mur que el separa de la via pública; en aquest mur destaca la reixa de ferro forjat, així com l'enreixat que conforma la porta d'entrada al recinte. | 08020-82 | Avinguda Torres Vilaró, 1 | 41.3304800,1.9247000 | 410018 | 4576002 | 1918 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33949-foto-08020-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33949-foto-08020-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33949-foto-08020-82-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 34257 | Cal Farràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farras | XX | L'edifici, d'estil eclèctic i construït a principis del segle XX, ha estat força restaurat i modificat als anys '60 del segle XX. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teula de teulada àrab amb la carena perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta una porxada a l'entrada. Destaca la superfície de les façanes, on s'ha deixat a la vista l'obra feta de blocs de pedra, així com l'emmarcament de les obertures, que semblen fets de pedra artificial. A nivell de la teulada, cal destacar també la línia de la cornisa, amb mènsules al coronament de la façana principal i decoració de dents de serra als laterals. La casa està envoltada per un barri o tancat enjardinat. | 08020-451 | Carrer Collada, 28 | 41.3305100,1.9458900 | 411791 | 4575984 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34257-foto-08020-451-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34257-foto-08020-451-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34257-foto-08020-451-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha obtingut el permís per accedir al recinte de l'immoble ni al seu interior, fet que ha dificultat la seva observació exhaustiva. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 40486 | Basses de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-les-planes | <p>VARIS(2003) Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar. Núm. 316. Gener de 2003.</p> | <p>Conjunt de sots o cucons formats en un sol càrstic (abans eren 4) que es troben a un i altre costat del camí de les Roques. Es conserven els següents topònims: bassa del Carrau, bassa del Llepà i bassa del Treballa. Tan sols dues mantenen cert nivell d'aigua. Al seu interior hi ha boga, serps i granotes. Una quarta està dins d'una tanca al número 40 del carrer de Les Roques.</p> | 08013-176 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquests eren punts d'aigua utilitzats de manera tradicional per regar els horts, beure els animals i rentar roba les dones. Amb la boga que creixia al seu interior, hi havia gent que venia de fora, sobretot gitanos, que la feien servir per apariar cadires. Aquesta gent s'estava uns dies al poble mentre tenia feina. La importància d'aquests punts d'aigua es veu reflectida en una rondalla popular que porta per nom Les Cabres de l'Arboçar (veure la fitxa corresponent). El seu interès és extraordinari. Es tracta de punts d'aigua o –el que és el mateix– de vida per a moltes espècies. Aquestes basses ens mostren algunes de les formes de vida que en treuen profit, com amfibis, invertebrats i plantes aquàtiques. Sovint, la presència d'individus d'aquestes espècies va estretament lligada a l'existència d'aigua a la bassa que, alhora, depèn de les condicions climàtiques de l'època. Per la seva situació, és molt possible que fossin utilitzades com punt d'aprofitament d'aigua per als ramats que pujaven per la carrerada de la riera dels Pelagons des de Sant Pere de Ribes.</p> | 41.3305300,1.7670100 | 396822 | 4576183 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40486-foto-08013-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40486-foto-08013-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40486-foto-08013-176-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 3, d'autor desconegut, correspon al pastor Ramon de l'Arboçar que porta les seves ovelles a beure a una d'aquestes basses, i és de la dècada de 1970 (està presa de la revista Font-Tallada, 2003). No es tracta d'un fenomen isolat al cas d'Avinyonet, a prop es troben també les de la plaça de les Roques, avui tapades, o les més conegudes del Xuquit o de Cases Blanques i la del Mas Sunyer. | 94|85 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 34151 | Aixopluc 1.24 / Aixopluc de Can Térmens - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-124-aixopluc-de-can-termens-2 | El seu interior fou netejat de brossa i herbes per part del Centre d'Estudis Beguetans l'estiu de 2007. | Refugi de pedra seca construït integrat en un marge. Presenta planta quadrangular, una alçada màxima construïda d'1,10 m i unes dimensions interiors de 0,90 x 1,20m. La volta està ensorrada. | 08020-284 | Can Térmens | 41.3305300,1.9043000 | 408311 | 4576029 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-19 00:00:00 | Xavier Esteve | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 33950 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major | XVIII | Cal dir que l'evolució històrica del propi carrer ha transformat la gran majoria de les vivendes d'aquest carrer, per bé que les esmentades conserven els trets estilístics originaris. | Carrer principal del poble de Begues, conformat pels habitatges que van de número 4 al 60. En tractar-se d'un carrer històric, els habitatges que en formen part pertanyen a diverses tipologies arquitectòniques, trobant-se des de grans cases d'estil historicista, com Can Torras (avui l'Ajuntament), o de grans terratinents, com Cal Pere Vell, fins a cases de menestrals i gent de la terra, com les cases dels números 60, 58,54,53, 52, 46, 45, 44, 42, 41, 36B, 33-31, 28, 26, 23, 20, 8, 6 i 4, que arquitectònicament es corresponen amb les anomenades cases de comparets: es tracta de cases entre mitgeres amb dos o tres plantes i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, amb amples portades d'entrada d'arc escarser, antigament utilitzades per al pas de les bèsties de tir, i una porta rectangular, més petita, al costat, per al pas de les persones. Les obertures de les façanes acostumen a estar disposades simètricament; poden haver-hi dues a cada planta, alguna d'aquestes amb balcó amb barana de ferro forjat. A la planta baixa solia haver-hi els cups, magatzems i un pati posterior, mentre que els pisos superiors eren destinats pròpiament a habitatge. | 08020-83 | Carrer Major | Correspon a un antic tram del camí ral, on es va formar un nucli de cases a partir del segle XVIII. | 41.3305700,1.9237200 | 409936 | 4576013 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33950-foto-08020-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33950-foto-08020-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33950-foto-08020-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Noucentisme|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|99|105|106|116|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 34301 | Cal Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julia | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | L'immoble està molt modificat. | Edifici cantoner de planta quadrada; planta baixa, pis, golfes i un cos elevat, en el centre de la teulada, d'una planta, finestres geminades a les quatre cares i teulada als quatre vessants igual que la de l'edifici. Acurada composició de conjunt reflexada en la solució del balcó arrodonit al vèrtex de la façana. La cornisa amb dentellons, sanefa i fines motllures donen un aire senyorial a la vivenda. Destaca la torratxa, que acaba de configurar un edifici de gran presència urbana. | 08020-428 | c. Major 55 | 41.3306200,1.9238800 | 409950 | 4576019 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34301-foto-08020-428-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34301-foto-08020-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34301-foto-08020-428-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 46913 | Cova de la font de cal Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-de-cal-olivella | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | <p>Situada al pendent on raja la font del mateix nom. La boca exterior té una amplada màxima de 180 cm i una alçada de 160 cm. Aquestes mides es redueixen considerablement de seguida que penetra a la paret, de tal manera que a una persona li costa passar per la boca. La cova està excavada al marge de la Riera de Marmellar. Es veuen perfectament a la paret els materials sedimentaris que contenen els còdols rierencs, arrodonits per l'efecte de l'erosió causada per l'acció de les aigües. Des de l'exterior, la cavitat interior es veu de mides relativament grans, tant d'amplada com de llargada.</p> | 08065-72 | sobre la font homònima, al costat del camp de futbol de Castellví | 41.3306500,1.5919300 | 382171 | 4576420 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46913-720.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 34023 | Barraca 1.25. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-125 | <p>Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.</p> | 08020-156 | 41.3306500,1.9048100 | 408354 | 4576042 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||||||||
| 34294 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell | XX | Casa isolada de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, té la teulada de teula àrab de doble vessant, excepte a l'extrem nord-est, en què s'alça una torratxa amb finestres als quatre vents i teulada a quatre vessants. Tot l'edifici presenta un sòcol o basament fet amb blocs irregulars de pedra, que contrasta amb la superfície llisa de color blanc de les façanes, i que salva el desnivell del terreny. La porta d'accés a l'immoble està situada a la façana principal, orientada al sud-est, sota un porxo amb dues arcades d'arc de mig punt al qual s'accedeix pujant una escala de cinc graons. La porta en si mateixa és igualment d'arc de mig punt i de doble batent. A nivell del primer pis destaca la terrassa amb balustrada situada sobre l'àrea del porxo de l'entrada ja esmentat, a la cantonada sud-est, mentre que a la resta del pis, les obertures de les façanes són quadrades, sense marc ni elements decoratius de cap tipus. A la façana nord-est es troba l'arrencament de la torratxa abans esmentada. Al nivell de les golfes destaca, a la part superior de la façana sud-oest, una finestra rectangular allargassada amb ampit de maó vist i que presenta, als costats dret i esquerre, així com a la part superior, una decoració en forma de triangles igualment de maó vist. Pel que fa a la torratxa de l'ala nord-est de l'edifici, cal destacar les finestres del pis superior, geminades i coronades en arc deprimit còncau, i separades entre si per una columna cilíndrica de color vermellós. Cal fer menció del ràfec de les teulades, disposat en doble filera de dents de serra en degradació. Tot l'immoble està envoltat per un mur de tanca, i la parcel·la està enjardinada, característica que confereix un alt valor estètic a la casa. | 08020-421 | Carrer Ferran Muñoz, 53 | Segons informació oral de la propietària de la casa, Can Carbonell fou construït a la postguerra. El seu avi, Ramon Carbonell Arenes, en fou el primer propietari. | 41.3306700,1.9274100 | 410245 | 4576020 | 1940 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34294-foto-08020-421-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34294-foto-08020-421-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 41029 | Pou del Pèlag | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pelag | <p>INFORMACIÓ ORAL DE JOSEP ESCOFET, de l'Arboçar de Les Roques, febrer 2003 ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | <p>POU DEL PÈLAG. Aigües avall, seguint el curs del torrent de l'Arboçar, i a tocar la falla i la desembocadura el torrent que ve del Fondo Gran, es troba aquest altre pou que havia estat utilitzat tradicionalment per donar aigua al bestiar. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten les galledes que s'omplen quan en arribant a l'aigua del fons del pou s'omplen per a després tornar a pujar-les a la superfície.</p> | 08013-231 | L'Arboçar - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Els pou havia estat gestionat per una societat d'aigües de l'Arboçar, que va passar després a l'Ajuntament (Informació oral JOSEP ESCOFET de l'Arboçar de Les Roques, febrer 2003).</p> | 41.3306900,1.7637900 | 396553 | 4576205 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41029-foto-08013-231-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 33970 | Escultura 'Sense títol' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-sense-titol | XXI | Escultura tallada en pedra (òpal) representa un personatge femení dempeus, amb un vestit i una falda, tallada sobre l'escorça de la pedra, a l'igual que els cabells. El cap està inclinat a la dreta, el braç esquerre està plegat sobre la cintura, mentre que amb el dret s'agafa la faldilla. El vestit presenta una superfície llisa, mentre que la faldilla està decorada amb estries. Únicament el rostre i la mà dreta estan tallades en pedra polida, de color negre. | 08020-103 | Carrer Àngel Guimerà, 15 | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. | 41.3307300,1.9222200 | 409811 | 4576033 | 2003 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33970-foto-08020-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33970-foto-08020-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Colleen Madamombe | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 46912 | Font de can Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-olivella | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | XIX-XX | <p>La font i l'espai del voltant ha estat arranjat recentment. El broc de la font raja d'una paret de pedra lligada amb ciment. L'aigua que raja passa superficialment canalitzada a una bassa de nova construcció.</p> | 08065-71 | Molt a prop del camp de futbol de Castellví | 41.3307800,1.5921300 | 382188 | 4576434 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 Cal destacar el grup d'arbres (plataners) d'alçada gran, que junt a la font, configuren un entorn agradable. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 34281 | Cases del carrer d' Àngel Guimerà. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-d-angel-guimera | Conjunt arquitectònic conformat per cases alineades que, tot i presentar unes característiques arquitectòniques clarament diferenciades, confereixen entitat a la confluència dels carrers Puigmoltó i Àngel Guimerà. Els immobles esmentats corresponen, respectivament, a la casa situada al número 1 del carrer Puigmoltó i a la situada al número 9 del carrer Àngel Guimerà. La primera és una casa de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta una disposició simètrica de les obertures a la façana, situant-se la porta d'accés a l'edifici, rectangular, a la part central de la planta baixa, flanquejada per dues finestres a cada costat, igualment rectangulars. A nivell de primer pis s'ubiquen quatre finestres situades simètricament a les esmentades per a la planta baixa. Per últim, el pis de les golfes presenta únicament dues finestres, quadrades. El parament de la façana no presenta pintura de cap mena, restant vist el ciment que l'arrebossa. Pel que fa a l'edifici situat al carrer Àngel Guimerà, número 9, es tracta d'una casa de petites dimensions, de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a un sol vessant, i que conforma la cantonada pròpiament dita entre els carrers Puigmoltó i Àngel Guimerà. Destaca, a la façana principal, que dóna al carrer d'Àngel Guimerà, la porta d'entrada a l'edifici, d'arc escarser, sense decoració de cap tipus. A la dreta d'aquesta porta, hi ha una finestra rectangular. A nivell del primer pis, situada simètricament sobre la porta d'entrada, hi ha una única finestra, rectangular. Els paraments de les façanes presenten, a la meitat superior, un arrebossat de color blanc. A la meitat inferior dels mateixos, aquest arrebossat ha desaparegut, restant vista la capa de ciment que hi ha a sota. | 08020-408 | c. Àngel Guimerà 9- 15 | 41.3307800,1.9220000 | 409793 | 4576038 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34281-foto-08020-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34281-foto-08020-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34281-foto-08020-408-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 34265 | Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-baronia-deramprunya | <p>AAVV (2006): 'L'arxiu de la baronia d'Eramprunyà, un fons documental digitalitzat d'accés públic. Els documents de Begues'. Centre d'Estudis Beguetans.</p> | XVI - XIX | <p>L'arxiu de la baronia d'Eramprunyà és un fons privat, integrat per 8 metres lineals de documentació en paper. Es tracta, bàsicament, d'un fons modern i contemporani dels segles XVI al XIX, essent més abundants els documents dels segles XVIII i XIX. L'arxiu resulta de gran interès per a l'estudi de la història i forma de vida dels municipis i habitants de l'antiga baronia. El producte resultant de la digitalització es concreta en tres tipus de còpia: màster, consulta i de preservació en microfilm. Els vint-i-dos CD que es van lliurar al CEB contenen 47.634 imatges, que corresponen a 1153 documents catalogats i descrits en una base de dades que facilita la consulta dels documents a través de diferents camps: títol del document, resum informatiu del contingut, data, localització del document original, localització antiga, topònims, dates, observacions... Mitjançant un codi es relaciona el document descrit amb la seva imatge digitalitzada. Tots els camps de la base de dades es poden utilitzar per fer cerques del seu contingut. Del total de documents, 196 fan referència directa a persones, immobles i fets ocorreguts a Begues. Els documents sobre Begues, originals i còpies, en conjunt abracen un període cronòlogic comprès entre els anys 1264 i 1911. Les tipologies documentals més freqüents són censos, capbreus, llevadors de rendes, documents comptables, contractes de compravenda i descripcions de masos. Pràcticament totes les sèries documentals tenen documents relacionats amb Begues. Solament manquen documents en la sèrie 07, església. L'actuació arxivística es realitzà respectant l'estructura i la classificació original del fons donada per Francesc Bofarull i Sans a principis del segle XX i per una segona organització feta en la dècada dels seixanta del mateix segle. L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha portat a terme la descripció i la classificació dels documents aplicant el quadre de classificació per a fons patrimonials. Aquesta eina permet establir una jerarquia que agrupa els documents en sèries documentals a partir de funcions i finalitats comunes. L'instrument de descripció resultant és un catàleg que codifica i descriu tots els documents de l'arxiu. Les seccions i sèries del quadre de classificació de fons patrimonials de l'ANC usades per a classificar l'ABE són les següents: 03. Patrimoni/ 03.01. Propietats i drets/ 03.01.01. Memòries i relacions de béns/ 03.01.02. Senyories i baronies jurisdiccionals/ 03.01.02.01. Títols jurídics i successió de la baronia/ 03.01.02.02. Jurisdicció/ 03.01.02.03. Béns comunals, monopolis i drets senyorials/ 03.01.02.04. Delmes/ 03.01.02.05. Dominis directes, censos i lluïsmes/ 03.01.03. Hisendes i propietats 03.01.03.01. Títols jurídics, adquisicions i alienacions/ 03.01.03.02. Gestió de la propietat immobiliària/ 03.01.03.03. Explotació dels recursos naturals/ 03.01.03.04. Censos emfitèutics 03.01.03.05. Obres, subministraments, utillatge i maquinària/ 03.02. Beneficis, capellanies i causes pies/ 03.03. Administració/ 07. Església/ 08. Documentació municipal</p> | 08020-382 | Carrer Major, 14 / Carrer Àngel Guimerà, 15 | <p>L'arxiu de la Baronia d'Eramprunyà (fons de la família Girona, en endavant ABE) va ser declarat Bé d'Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya el 28 de gener de l'any 2000. Els primers passos en ferm es van fer amb la promulgació de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents, emanada del Parlament de Catalunya , que substituïa la desfasada llei d'arxius de 1985. El 5 de novembre de 2001, la Conselleria de Cultura prengué la decisió d'incloure l'ABE en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. El 2003 la Generalitat, a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural, signà un conveni amb Ignasi de Puig i Girona, representant de la família Girona, propietària de part del llegat documental de la baronia d'Eramprunyà, mitjançant el qual ambdues parts es comprometien a portar a terme una actuació arxivística basada en la descripció i digitalització de l'arxiu. Contextualització històrica de la Baronia d'Eramprunyà: la baronia pren el nom del castell d'Eramprunyà, que durant segles va actuar de centre neuràlgic de poder, des d'on s'exercia el govern de les persones i l'administració dels territoris que li pertanyien. La seva extensió abrasava els actuals municipis de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. En època medieval, però, el terme era molt més ampli: arribava per l'est fins a Sant Boi i pel sud fins a Jafre, Garraf i Campdàsens. La documentació cita per primera vegada el castell d'Eramprunyà el 7 de febrer de 957, quan Enego i Flodeberga cedeixen al monestir de Sant Cugat una parcel·la de terra d'Eramprunyà, seguint el testament d'un tal Mascaró. En el segle X el monestir de Sant Cugat i el castell d'Eramprunyà van ser els instruments usats pel poder comtal per tal d'assegurar els territoris conquerits i potenciar el seu desenvolupament. Fins ben entrat el segle XIII, el monestir s'erigí en el principal propietari religiós, la qual cosa li comportà freqüents litigis amb el poder senyorial de caràcter laic. El castell d'Eramprunyà pertanyia als comtes de Barcelona, que l'infeudaren a Gombau de Besora i posteriorment el 1058 a Mir Geribert i els seus descendents, els Santmartí; aquests el van subinfeudar a la família Santa Oliva en la sotscastlania. En el decurs dels anys i per transmissió hereditària foren sotscastlans d'Eramprunyà les famílies Tarrasa i Centelles. El domini superior del castell termenat el va exercir la monarquia fins que el 1323 Pere March, tresorer reial, el va comprar junt amb el seu terme a Jaume II, comte de Barcelona; també comprà la sotscastlania a Blanca de Centelles. Des de llavors la monarquia va deixar de ser propietària del castell i el seu terme i els March van passar a ser senyors o barons d'Eramprunyà amb jurisdicció plena, durant més de dos segles. L'any 1552 Lucrècia March es casà amb Hug de Fivaller de Palou. L'extinció del llinatge March va fer dels Fivaller barons d'Eramprunyà fins el 1625. A partir d'aquell moment la propietat no va passar linealment, la qual cosa provocà successions de caràcter proindivís que fragmentaren el patrimoni original. Diferents llinatges de propietaris (Torrelles-Sentmenat, Erill, Copons, Bournonville, Sarriera, Pérez-Moreno, Garma i Foxà) foren hereus de la baronia. El 12 de febrer de 1897 Manuel Girona i Agrafel, exalcalde de Barcelona, va comprar l'indivís a les famílies Sarriera i Foxà. Va reunificar els drets de propietat dividits des del segle XVII i va iniciar una política de consolidació i ampliació de patrimoni. Des de llavors els hereus de la família Girona en posseeixen la propietat. La mort de la senyora Odília Girona i Salgado, marquesa de Pozo Rubio, darrera hereva del patrimoni d'Eramprunyà, deixa pendent de resolució la seva successió.</p> | 41.3308000,1.9222600 | 409814 | 4576040 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Per resolució de 5 de setembre de 2001, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va d'incloure l'arxiu de la baronia d'Eramprunyà al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Una còpia microfilmada d'aquest arxiu es pot consultar a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (ACBL). El Centre d'estudis beguetans posseeix una còpia digitalitzada de l'arxiu (les UTM i adreça d'aquesta fitxa fa referència al CEB). El fons d'arxiu original ha estat tornat als seus propietaris en l'ordre i les condicions d'instal·lació originals. Per a la consulta dels originals cal demanar autorització als seus propietaris segons el que estableix la Llei 10/2001, d'arxius i documents. (Continuació història) Arran del conveni signat el 2003 entre la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i Ignasi de Puig i Girona, es va portar a terme una actuació arxivística basada en la descripció i digitalització de l'arxiu. Les tasques de caràcter tècnic les organitzà l'Arxiu Nacional de Catalunya entre els mesos d'abril de 2004 i març de 2005, i van consistir a fer un petit resum de cada document (llibre, expedient o dossier, documents solts,...), classificar la documentació segons la pràctica arxivística contemporània i digitalitzar la totalitat del fons documental. El pressupost global que el Departament de Cultura va destinar per a realitzar el projecte va ser de 30.000€ dels quals 18.000 es van esmerçar en el tractament arxivístic i 12.000 en la digitalització. Vicissituds del fons documental: l'ABE plega el fons documental format a partir de la gestió de les propietats immobles i de l'exercici de les atribucions que han tingut els propietaris de la baronia dins la legalitat i règims polítics vigents en cada època històrica. En aquest sentit, es caracteritza per haver estat produït dins d'un context històric heterogeni que inclou part del període en què Catalunya es regia amb les seves institucions, normes i mecanismes jurídics (1586-1714); el trencament i posterior desenvolupament que suposà el canvi d'organització estatal, resultat de la implantació de Decret de Nova Planta (1716...), i la substitució d'un règim absolutista per un altre de liberal (1812...). Les consecutives vendes i successions han provocat la dispersió del patrimoni documental en diversos fons. L'ABE és la part de l'arxiu més coneguda, es custodia en un local de Gavà. La resta de documents romanen dipositats en institucions públiques i privades. L'arxiu, propietat de la família Girona, prové de l'indivís generat pels darrers hereus de la família Fivaller, l'any 1625, a favor de les famílies Torrelles-Sentmenat i els Erill. Des de llavors la propietat de la baronia resta en dues branques. L'arxiu que rep Manuel Girona i Agrafel és solament la part de la documentació patrimonial produïda i rebuda pels barons d'Eramprunyà entre els segles XVI i XIX: posteriorment s'hi afegirà la generada per Manuel Girona i els seus administradors des de l'adquisició de la baronia, el 1897, fins al 1930. No inclou la documentació de caràcter familiar i personal dels diferents llinatges implicats en la successió i la d'època medieval en suport de pergamí; tampoc l'arxiu personal de Manuel Girona format posteriorment a la compra. El fons abasta el període cronològic des de 1586 fins a 1930. Les tipologies documentals més habituals són capbreus, llevadors de rendes, llibretes de censos, documents comptables, escriptures notarials diverses i una col·lecció de plànols dels segles XVIII i XIX. S'hi poden trobar, també, molts trasllats o còpies de documents dels segles XI al XVI realitzats per encàrrec de Manuel Girona, a partir dels pergamins que es conserven a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i en el fons Foxà, actualment custodiat a l'Arxiu Arxidiocesà de Tarragona. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 33951 | Portal del nou edifici de Cal Motis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-nou-edifici-de-cal-motis | L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 9, abril de 2004, p. 1-2. | XIX | Portal d'entrada al nou edifici que s'aixeca sobre el lloc on s'ubicava la casa coneguda com a Cal Motis. Aquest portal, d'arc carpanell molt rebaixat, conserva les dovelles originals dels muntants i l'arc, de roca calcària. A la dovella central hi ha un escut amb les inicials 'J·P·F' emmarcades en una orla, als extrems superiors de la qual hi ha les xifres que composen la data '1874'. | 08020-84 | Carrer Major, 16 - 18 | Aquest portal procedeix possiblement d'una antiga casa de la Clota. Es va traslladar per a servir com a portal de la casa coneguda com a Cal Motis, situada al número 16 del carrer Major de Begues. Cal Motis, però, fou enderrocada el juliol de l'any 2003. A l'edifici que es va aixecar al seu lloc s'ha reubicat el portal. | 41.3308100,1.9224200 | 409828 | 4576041 | 1874 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33951-foto-08020-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33951-foto-08020-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33951-foto-08020-84-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix Cal Motis, enderrocat. | 99|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 33892 | Cal Pere Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-vell | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | L'interior de l'edifici està totalment reformat, conservant a la vista únicament el sostres de volta catalana de la planta baixa. | Casa entre mitgeres, antiga fonda, de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa, dos pisos i pati posterior. Les obertures de la façana estan disposades simètricament. Així la planta baixa està centrada per una porta d'entrada ample, d'arc rebaixat, flanquejada per dues antigues portes més petites, rectangulars, actualment tapiades en la seva meitat inferior, mentre que a la meitat superior s'han convertit en finestres. Aquestes obertures de la planta baixa presenten un marc en baix relleu de color blanc esmorteït, que es prolonga en un sòcol . Els pisos superiors presenten tres obertures per planta, disposades simètricament. En el primer pis, un gran balcó volat amb barana de ferro forjat s'estén pràcticament d'extrem a extrem de la façana. Al segon pis, en canvi, cada obertura té el seu balcó independent, més petit, també dotat de barana de ferro forjat. Cal destacar el coronament de la façana, que presenta un timpà o pinyó llis, que té com a única decoració el marc arrebossat de color blanc en baix relleu que es troba a la resta d'obertures de la façana. El fons de la resta de la façana presenta també un arrebossat de color rosat fosc. Pel que fa a l'interior de l'edifici, actualment està totalment reformat, si bé destaca el sostre de volta catalana de la planta baixa. | 08020-25 | Carrer Major, 14 / Carrer Àngel Guimerà, 15 | Cal Pere Vell fou una fonda o hostal d'estiuejants en els inicis del s.XX. Més tard passà a mans de la Fundació Pere Porés i actualment es de propietat municipal. | 41.3308600,1.9222800 | 409816 | 4576047 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33892-foto-08020-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33892-foto-08020-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | La planta baixa fou restaurada seguint un projecte de l'arquitecte municipal Gabriel Cabrafiga i posteriorment , l'arquitecte Blai Pérez reformà les plantes primera i segona i projectà un nucli de comunicacions verticals al pati posterior de la finca. Actualment és la seu del Begues Espeleo Club , el Centre Excursionista de Begues i el centre d'Estudis Beguetans. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 34238 | Creu processional de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-begues | XVII | <p>Creu processional de tipologia llatina realitzada en llautó i banyada en plata, amb unes dimensions de 120 cm d'alçada, 50 cm d'amplada i 20 cm de gruix màxim a la part inferior, i 4 cm de gruix màxim a la part superior. La superfície de la creu està profusament decorada amb aplics de motius vegetals (tiges als braços i acabament dels extrems en forma de fulles de flor de lis). Presenta, al centre de la cara anterior, una imatge de Crist crucificat, coronat i amb el cos flexionat, d'estil naturalista, mentre que a la cara posterior hi ha representada una imatge de la Mare de Déu amb el nen, en actitud triomfant. Destaca la part inferior de la creu està decorada per una sèrie d'elements en forma de gablets que l'envolten, a l'interior dels quals hi ha representats diversos sants i apòstols, destacant, a la cara davantera, sota la imatge de Crist, es troba Sant Pau, amb barba, recolzat sobre una espasa, mentre que a la cara posterior hi ha Sant Pere, igualment barbat, que sostè la clau del Cel a la mà dreta i el llibre de les Escriptures a la mà esquerra. Cal destacar, al lateral dret, el segell gravat de l'orfebre autor de la peça. Es tracta d'un segell de petites dimensions on es pot llegir la data '1612', i unes inicials de difícil identificació ('VII' o bé 'DTI'), seguides d'una creu de tipologia grega.</p> | 08020-371 | Església de Sant Cristòfol de Begues | <p>Segons informació oral del mossèn de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues, senyor Agustí Segarra, la creu prové de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria. Segons el mateix testimoni, durant la Guerra Civil (1936-1939), la creu va restar amagada en una masia, i a la immediata postguerra, la creu va ser venuda pel mossèn per manca de recursos. Alguns anys més tard, però, la creu fou recuperada per un o diversos feligresos del poble i retornada a la parròquia.</p> | 41.3309000,1.9223600 | 409823 | 4576051 | 1612 | 08020 | Begues | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons informació oral del mossèn de la parròquia, senyor Agustí Segarra, els aplics decoratius de les figures són afegits posteriors a la peça original. | 96|94 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 33963 | Escultura I del pati de la Fundació Teodor Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-i-del-pati-de-la-fundacio-teodor-bosch | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Talla en bloc de pedra de dimensions 59 cm de llargada, 26 cm de profunditat i 22 d'alçada. L'escultura va ser dissenyada per ser apreciada per una cara, l'altre es presenta en part sense treballar. Es tracta per tant d'un relleu que representa una figura animal (una lleona) abstracta de manera jacent. Es situa sobre una base quadrada de pedra que serveix com a peanya. Les proporcions del cos animal no són reals, destaca el ritme de repòs de la peça. Quant a la interpretació, el lleó apareix com un animal abastament utilitzat al llarg de la història de l'art africà i en l'imaginari cultural d'aquell continent. La peça està plantada al costat de dues peces similars de majors dimensions. | 08020-96 | Camí Ral, 13 (pati de la Fundació Teodor Bosch) | Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges. | 41.3309200,1.9197700 | 409606 | 4576056 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33963-foto-08020-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33963-foto-08020-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Mike Munyaradzi | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 33964 | Escultura II del pati de la Fundació Teodor Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ii-del-pati-de-la-fundacio-teodor-bosch | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Talla en bloc de pedra de dimensions 75 cm de llargada, 34 cm de profunditat i 25 d'alçada. L'escultura va ser dissenyada per ser apreciada per una cara, l'altre es presenta en part sense treballar. Es tracta per tant d'un relleu que representa una figura animal (una lleona) abstracta de manera jacent. Les proporcions del cos animal no són reals, destaca el ritme de repòs de la peça. Quant a la interpretació, el lleó apareix com un animal abastament utilitzat al llarg de la història de l'art africana i en l'imaginari cultural d'aquell continent. La peça està plantada al costat de dues peces similars en forma i composició, al seu costat es situa la peça més petita. | 08020-97 | Camí Ral, 13 (pati de la Fundació Teodor Bosch) | Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges. | 41.3309200,1.9197700 | 409606 | 4576056 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33964-foto-08020-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33964-foto-08020-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Mike Munyaradzi | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 33965 | Escultura III del pati de la Fundació Teodor Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-iii-del-pati-de-la-fundacio-teodor-bosch | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Talla en bloc de pedra de dimensions 183 cm de llargada, 72 cm de profunditat i 54 d'alçada. L'escultura va ser dissenyada per ser apreciada per una cara, l'altre es presenta en part sense treballar. Es tracta per tant d'un relleu que representa una figura animal (una lleona) abstracta de manera jacent. Les proporcions del cos animal no són real, destaca el ritme de repòs de la peça. Quant a la interpretació, el lleó apareix com un animal abastament utilitzat al llarg de la història de l'art africana i en l'imaginari cultural d'aquell continent. La peça està plantada al costat de dues peces similars, aquesta és la que té les dimensions majors de les tres. | 08020-98 | Camí Ral, 13 (pati de la Fundació Teodor Bosch) | Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges. | 41.3309200,1.9197700 | 409606 | 4576056 | 2004 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33965-foto-08020-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33965-foto-08020-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Mike Munyaradzi | L'escultura no té títol conegut, el nom de la denominació és merament per identificar-la en aquest treball. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 33915 | L'Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescorxador | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Transformat en sala d'actes municipal el 1995-97 segons projecte de l'arquitexte Eulalia Riera Llauger. | Edifici de planta rectangular de planta baixa amb teulada de teula àrab a doble vessant. L'immoble correspon a la tipologia d'edificis propis de l'època industrial a Catalunya, donat que combina, a la superfície dels paraments, els blocs de pedra irregulars amb el maó vist, element aquest últim que es troba a tots els marcs de les obertures i a les cantoneres de l'edifici. Així, la façana principal de l'edifici és la situada al nord-est. En aquesta destaca un cos que sobresurt lleugerament a la part central, amb una finestra ample d'arc de mig punt dividida, al seu interior, en tres finestres allargassades, la del centre més alta que les laterals. Igualment destaquen les cantoneres, també de maó vist, així com el capcer d'aquest cos, esglaonat. La presència d'aquest cos que sobresurt del parament de la façana principal es tradueix a la teulada de l'edifici en un trencament del vessant nord-est per encabir la seva coberta. A cada costat d'aquest cos que sobresurt s'ubiquen dues portes d'accés a l'edifici, rectangulars i molt altes, per bé que enmarcades per uns muntants de maó vist i, a la part superior, rematades per un arc deprimit còncau, també de maó. Les façanes laterals (sud-est i nord-oest) presenten, centrant el parament, una gran finestra d'arc de mig punt, dividida, al seu interior, en quatre finestres allargassades, les dues centrals més elevades que les laterals. Entre el cim de les dues finestres centrals hi ha una petita obertura circular, a mode d'ull de bou. Per sobre d'aquesta finestra, al capcer de la façana, hi ha una finestra d'ull de bou amb marc de maó. Finestres com la que s'acaba de descriure es troben dues més a la façana sud-oest. A la façana nord-oest també hi ha una finestra igual, per bé que ha estat reformada a la part inferior per convertir-la en porta d'accés a l'interior de l'edifici. En aquesta mateixa façana hi ha adossat un edifici de nova construcció, un annex modern que completa les instal·lacions del local social que és actualment l'Escorxador de Begues. Finalment, cal esmentar que tot l'edifici té, a la part inferior, un sòcol de blocs de pedra, i la cornisa, de maó vist, que envolta igualment l'edifici just per sota de la teulada. | 08020-48 | Avinguda Sitges, 12 | 41.3309300,1.9185100 | 409501 | 4576059 | 1930 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33915-foto-08020-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33915-foto-08020-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33915-foto-08020-48-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Originalment les façanes estaven estucades. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 34190 | Mas Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-grau | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | En procés de restauració.Els corrals han estat adaptats com estudi i part de l'habitatge. La reforma ha comportat l'elevació del mur perimetral modificant la proporció general. | Es tracta d'una pleta per a guardar el ramat que segueix una tipologia característica del Garraf. L'edifici té un seguit de construccions baixes adossades amb una tanca que protegeix el ramat, de la qual sobresurt el volum destinat a l'habitatge del pastor, situat al primer pis. E l mas es configura amb dos edificis, un principal i un a ponent que queden tancats per la seva part davantera per un baluard de pedra de planta rectangular que dona lloc un recinte interior. El cos principal, molt més alt que la resta de l'edificació, té teulada a dues vessants amb el carenat perpendicular a la façana. Els paraments són de pedra (mamposteria) lligada amb morter de calç o ciment. A la planta baixa hi ha la porta principal tancada amb llindar arquejat de maó en sardinell. Tres finestres (una a l'esquerra i dues a la dreta de la porta) conformen les obertures al primer pis. Al segons pis s'obren tres finestres amb ampit modern. El coronament de la façana està feta amb pedra disposada de manera regular en línia. Les parets laterals, en canvi, es coronen amb una doble línia de teulades invertides dividida per rajola borda. La part de darrera d'aquest primer edifici té una porta a la planta baixa i tres finestres al pis, tot disposat simètricament. Les cantoneres disposen de carreus de pedra i la paret de llevant ha estat arrebossada amb ciment modern. El segon edifici té teulada a una sola vessant, tres arcades de la mateixa pedra i una porta lateral. A la part de llevant hi ha una altra obertura per accedir-hi des de l'exterior. | 08020-323 | Coll Fe | Apareix en un capbreu de 1595 amb el nom de Mas Garau. Forma part del Mas de la Parellada, propietat de Bartomeu Petit. Limita amb el Mas Puigvoltor. | 41.3309500,1.9205000 | 409667 | 4576059 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34190-foto-08020-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34190-foto-08020-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34190-foto-08020-323-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 33952 | Cal Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forner | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, i teulada de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al Carrer Major. El vessant NE de la teulada, orientat a la façana principal, està escapçat per ubicar-hi un modern altell. L'edifici té dues façanes, ja que està construït fent cantonera entre els carrers Major i Puigmoltó. La façana principal és la orientada, com ja s'ha dit, al Carrer Major. Presenta, a la planta baixa, dues portes d'entrada, situades respectivament als extrems dret i esquerre; entre aquestes dues portes hi ha dues finestres més. Aquestes obertures, rectangulars, estan coronades per una decoració en baix relleu de color blanc, que representa, així, un fals un arc a nivell amb les cantoneres superiors arrodonides, a excepció de la porta i finestra situades a la meitat esquerre de la façana, que ha tapat aquest element ornamental per unes modernes cartel·les de metacrilat de color granat que anuncien el negoci situat actualment a la planta baixa de l'immoble. La superfície del parament de les dues façanes i la cantonera a nivell de la planta baixa està recoberta amb faixes decoratives horitzontals, excepte a la part inferior, en què hi ha un sòcol de ciment. A nivell del primer pis, la façana principal presenta quatre obertures, situades simètricament a sobre de les de la planta baixa. En aquest cas, les dues obertures centrals són portes que surten a un balcó allargassat amb balustrada de ciment i calç, mentre que les obertures situades als extrems són finestres sense balcó, amb un marc de color blanc, a excepció de la llinda, que és del mateix color marró clar trencat de la resta de la superfície de la façana. A l'arrencament de la llinda d'aquestes obertures hi ha, entre finestra i finestra, una faixa decorativa horitzontal de maó vist molt prima, amb les petites peces de maó col·locades alternativament per formar una sanefa de quadradets i dents de serra que s'estén, així, d'extrem a extrem de la façana. La línia de separació entre el primer pis, o pis principal, i el segon pis presenta igualment una faixa molt prima horitzontal, en aquest cas, però, formada per rajoles de ceràmica de color blau, amb una línia de maons plans a la part superior i inferior d'aquest enrajolat ornamental. D'aquesta línia arrenquen, a la part central, dos balcons amb balustrada idèntica a la del pis inferior, que donen pas a dues portes. Als extrems d'aquestes portes hi ha dues finestres sense balcó, situades, sempre simètricament respecte les obertures dels pisos inferiors. A l'igual que en el cas del primer pis, hi ha una línia decorativa de maó vist entre les finestres, a banda de la decoració, també en maó vist, que hi ha a sobre de la llinda de cada obertura: en el cas de les finestres centrals, cadascuna té un arc similar a un arc de descàrrega, amb una dovella de ciment al centre, mentre que les finestres laterals estan coronades per una faixa horitzontal, a imitació d'un arc a nivell. La part superior de la façana es resol amb un frontis situat al centre de la balustrada que corona l'edifici, enmig del qual hi ha una sanefa formada per un zig-zag que combina rombes fets en maó vist amb rombes de rajoles blancs i blaus, sobre un fons de maó, emmarcat en un arrebossat de color blanc. Encara més amunt, i a mode de pinyó escalat, hi ha una inscripció feta amb rajoles blaves sobre fons de maó vist on es llegeix 'ANY 1926'. A la cantonera de l'edifici cal destacar les finestres del primer i segon pis, que presenten balcó amb balustrada, rectangular al primer pis i semicircular al segon. Pel que fa a la façana lateral, que dona al carrer Puigmoltó, cal destacar únicament les obertures de la planta baixa: una porta rectangular a la meitat esquerra i una finestra rectangular a la dreta, amb reixa de ferro forjat. Ambdues obertures presenten terncaaïgues decoratiu a la llinda. | 08020-85 | Carrer Major, 6 | 41.3309500,1.9218600 | 409781 | 4576057 | 1926 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33952-foto-08020-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33952-foto-08020-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33952-foto-08020-85-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 46854 | Masia Puig Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-puig-rodo | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986</p> | En aquests últims anys s'hi ha fet reformes i manteniments per adequar-la com a hàbitat. | <p>Conjunt rural format per diverses construccions, situat al peu de Castellvell, i d'origen medieval. La casa principal és de dues plantes i golfes, coberta a dos vessants i el portal és adovellat. Molt reformada a l'interior però conservant les estances originals.</p> | 08065-13 | Al peu del Castellot, molt a prop de l'església de Sant Sadurní de la Marca (parròquia vella). | 41.3309600,1.5834500 | 381462 | 4576466 | 08065 | Castellví de la Marca | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46854-130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46854-131.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 46971 | Rellotge de sol de Puig Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-puig-rodo | <p>MORATÓ VIA, Salvador. Els rellotges de sol del Penedès. Museu de Vilafranca 1993.</p> | XX | conserva la busca. | <p>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat al sud-est. Es tracta d'un rellotge de sol pintat sobre rajoles de ceràmica vermellosa, amb la testa d'un cabró decorant la part central i una frase a la part superior: EL SOL SURT PER TOTHOM. Les hores, escrites en numeració romana, van des de les 5h del matí fins les 2h del migdia.</p> | 08065-148 | A la façana de migdia de la masia homònima. | 41.3309600,1.5834500 | 381462 | 4576466 | 08065 | Castellví de la Marca | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46971-1480.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 34307 | Casa al carrer Collada, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-collada-30 | XX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. Als costats nord i sud de l'edifici sobresurten uns cossos amb teulada a doble vessant perpendicular al carener de la façana principal, per bé que a la base queden integrats a la planta de l'edifici. De fet, no existeix una façana principal pròpiament dita, ja que la porta d'entrada a l'immoble es troba a la planta baixa de cantonada sud-oest de l'edifici, creant al seu davant una petita zona de rebedor amb porxada. A la part baixa hi ha un sòcol de pedra que envolta la planta de la casa, mentre que la resta del parament de les façanes és llis. Les obertures presenten una composició simètrica, essent allargassades i coronades per arcs rebaixats emmarcats amb maó i finestres amb doble batent de fusta. Als cossos que sobresurten als costats nord i sud de l'edifici, per sobre de les finestres hi ha un arc cec de mig punt fet de maó. L'edifici està envoltat per un mur de tanca o barri. | 08020-434 | Carrer Collada, 30 | 41.3309600,1.9454100 | 411752 | 4576034 | 1910 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34307-foto-08020-434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34307-foto-08020-434-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34307-foto-08020-434-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 34026 | Barraca 1.28. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-128 | 08020-159 | 41.3309900,1.9062100 | 408472 | 4576078 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||||||||
| 33910 | Col·legi Bosch/La Torre/Fundació Teodor Bosch/Convent de les Germanes Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-boschla-torrefundacio-teodor-boschconvent-de-les-germanes-dominiques | Pàgina web de la Fundació Privada Col·legi Bosch: http://www.fundacio-bosch.net/historia.php. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XIX | La capella patí un incendi durant la guerra civil i perdé els vitralls i la decoració original. La tanca principal de la finca fou recenment substituida per una de disseny modern per tal de respectar les aliniacions del camí ral. Aquesta reforma també afecta la cotxera i la casa del masover on s'obre un porxo per donar continuïtat a la vorera. | La Fundació Teodor Bosch és un antiga residència senyorial formada per un conjunt d'edificis voltats per un jardí: l'edifici principal, de planta en forma de 'T' amb dos cossos de planta quadrada adossats, una capella, un edifici de recent construcció (un aulari), i dos annexos, les antigues cotxeres i la casa del masover, integrades als extrems de la tanca que delimita la finca amb el camí ral. L'edifici principal, situat al centre del recinte, és de planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un cos central, elevat, amb dos cossos laterals adossats, les façanes dels quals estan lleugerament endarrerits respecte la façana del cos central. La porta d'accés a l'edifici, situada al cos central, està coronada per un arc carpanell al centre del qual hi ha un escut amb les lletres 'T B', corresponents a les inicials de Teodor Bosch, entrellaçades entre si. També en aquest cos destaca la finestra del primer pis, amb arc carpanell, la única que té balcó, sostingut per quatre mènsules, dues a cada costat de l'arc de la porta d'entrada, amb barana de ferro forjat. Corona aquest cos central el segon pis, decorat amb una arqueria de cinc finestres amb arc de ferradura i, a sobre, la teulada a doble vessant. Els cossos laterals presenten únicament planta baixa i pis, amb una finestra a cada planta, d'arc carpanell com les anteriorment descrites, i estan coronats per un sostre a quatre vessants. En els angles exteriors d'aquests cossos laterals hi ha dos torrellons adherits, ambdós al nivell del primer pis. Les finestres d'aquesta façana, com les de la resta de l'edifici, presenten batents de fusta. La façana lateral est presenta una composició d'obertures lleugerament diferent: a la planta baixa hi ha una finestra central d'arc carpanell, però flanquejada per dues finestres més petites, quadrades, tot i que presenten un marc coronat en arc carpanell integrant-se, així, a l'estètica de la resta d'obertures. La finestra central presenta un ampit amb barana de ferro forjat. El segon pis presenta dues finestres paral·leles, d'arc carpanell i el segon pis una arqueria de tres finestres d'arc de ferradura. La façana lateral oest té adossat un pont que comunica amb la capella. La façana posterior té adossada una porxada de tres arcades d'arc carpanell, una central i dues laterals, amb pis a sobre, cobert amb teulada a un sol vessant paral·lela a la paret posterior de l'edifici. Aquest pis superior, que correspon, al segon pis de l'edifici, presenta tres finestres que donen a un balcó amb barana d'obra, situades simètricament sobre les arcades de la porxada inferior. Per sota de la teulada, la cornisa està decorada amb una sanefa de cercles disposats horitzontalment en tot el llarg. Al centre de la teulada, a la part exterior, hi ha una cúpula octogonal amb una claraboia. Interiorment, l'edifici principal està articulat al voltant d'un distribuïdor central al sostre del qual hi ha la claraboia esmentada. El distribuïdor dóna, pel nord, a la porta d'accés a l'edifici; per l'est i oest, a diverses estances de la planta baixa, i pel sud, dóna accés a una escala principal, amb barana de ferro forjat, que puja a la primera planta. Al primer pis hom troba, distribuïts al voltant de l'espai central que deixa l'entrada de llum de la claraboia, l'antiga sala d'estar de la comunitat de monges, que dóna a la terrassa de la façana posterior; el menjador, la cuina, l'antic despatx de la germana superiora, al costat del qual hi ha el seu dormitori; una habitació que fou habilitada coma a capella privada de les monges; i una sala sense funció definida. Al segon pis les estances es disposen al voltant d'un passadís que deambula al voltant de la paret que revesteix la cúpula de la claraboia. En aquest pis trobem les nou antigues cambres o cel·les de les monges, cadascuna amb el seu llit i pica d'aigua. Enmig del passadís, una porta dóna a una escala que accedeix a la cúpula de la claraboia, on cal destacar l'interessant encavallada de fusta. | 08020-43 | Camí Ral, 13 | Teodoro Bosch i Estanca, fundador i impulsor d'aquest conjunt arquitectònic, va néixer a Barcelona l'any 1824, fill de Josep Bosch i Oller i de Bàrbara Estanca. El pare deTeodoro Bosch, Josep Bosch i Oller, d'ofici argenter, era fill de Ramon Bosch i de Francesca Ollé, nascuda a Begues el 29 de novembre de 1805, filla de Miquel Ollé Pares i Maria Figueras, que van contraure matrimoni el 25 de setembre de 1798 a la parròquia de Sant Cristòfor de Begues. Per tant, en Teodoro Bosch i Estanca era nét d'una beguetana i d'aquí li venia la relació amb el poble de Begues. Josep Bosch i Oller va morir l'11 d'octubre de 1865 a Begues on va ser enterrat.Teodoro Bosch es va casar en primeres núpcies amb Dionisia Ruiz de Arévalo, natural de Cartagena. Dionisia va morir a Barcelona el 2 d'abril de 1883 i va ser enterrada a Begues. En segones núpcies, Teodoro es va casar amb Fermina Ruiz, germana de la primera esposa. Teodoro Bosch esdevingué un home emprenedor, vinculat als negocis de la burgesia barcelonina. Aprofitant les oportunitats de compra de terrenys que oferia la construcció de l'Eixample de Barcelona va adquirir uns solars a l'illa que avui formen el carrer Bergara, Pelai i la plaça Catalunya, on es va fer construir un edifici de quatre plantes. Una vegada acabada la construcció de l'edifici de Barcelona, l'any 1879 es va decidir a comprar uns terrenys a Begues situats a la carretera d'Olesa de Bonesvalls per una permuta amb Joan Romagosa i Torres. Possiblement aquesta permuta devia ser de terrenys que ell havia heretat de la família del seu pare a la qual va afegir una peça de terra contigua, que comprenia l'antic Mas Girona, comprada a Eudald Vendrell i Romeu i Carme Sadurní i Petit. Allà va construir la casa que posteriorment es convertiria en el Col·legi Bosch. El 25 d'agost de 1880 Teodoro Bosch adquiria l'Alsina a la família Vendrell. Aquesta finca comprenia la masia principal i tres cases conegudes com Farfai, Can Grau i la Beurada. L'any 1885, completava la compra de finques a Begues amb l'adquisició del mas Rigol i les Bohigues. A causa de les seves activitats empresarials, Teodoro Bosch va formar part com a vocal de la Junta Directiva de l'Institut del Foment del Treball Nacional des de l'any 1880 a 1882. Teodoro Bosch va morir a Barcelona el 26 de novembre de 1887. El funeral es va celebrar a la parròquia de Betlem i tot seguit el cadàver va ser portat a Begues, on va ser enterrat. La seva vídua, Fermina Ruiz, va fer tots els tràmits perquè el 9 de desembre de 1892, les seves despulles, així com les de la seva primera dona, Dionisia, i les del seu pare, Josep Bosch, es transferissin des del cementiri de Begues a la cripta de la capella del Sagrat Cor de Jesús, annexa a la casa familiar. En aquesta cripta també es van enterrar els cossos de la seva mare, Bàrbara Estanca, i el de Rosa Bosch, que podria ser una germana del seu pare, traslladats del cementiri de Sarrià. Quan va morir la vídua de Teodoro Bosch, l'any 1903, va deixar com a última voluntat ser enterrada ,també, a la capella familiar de la casa de Begues. Teodoro Bosch va redactar l'últim testament el dia 21 de juliol de 1885. En no tenir fills de cap dels dos matrimonis, confiava verbalment les seves voluntats sobre el destí del seu patrimoni i declarava hereus de confiança i executors del testament a la seva esposa Fermina Ruiz, el prevere Francisco Colomines i Romeu, beneficiat de l'església de la Mercè de Barcelona, Eduard Gibert i Riera i Raimon Duran i Ventosa, tots dos advocats, i, per últim, Camilo Julià i Vilasendra, enginyer. L'any 1928, les Germanes Dominiques de l'Anunciata comencen a portar la institució educativa que encara avui perdura. La comunitat de religioses va exercir aquesta tasca fins l'any 2001, moment en què pren el relleu personal laic. | 41.3311100,1.9198500 | 409613 | 4576077 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | De la reforma : Eulalia Riera Llauger | (Continuació història)Al costat est de l'edifici principal de la Fundació, que acabem de descriure, s'alça la capella. És tracta d'un edifici d'estil neogòtic, de planta d'una sola nau de cinc crugies amb volta de creueria, i tres trams més a l'absis que no formen, però, capelles. El sostre és a doble vessant excepte a la zona de l'absis, que presenta un vessant per cada tram d'aquest, tres en total. A l'exterior l'espai que ocupa cada tram es troba entre contraforts. Darrere de l'absis, a la part central, hi ha la sagristia que forma una absidiola exterior adossada coronada per un petit campanar rematat per un pinacle que arriba pràcticament fins a l'alçada de la teulada de l'edifici. L'alçat dels murs de l'edifici es resol a partir de dos trams horitzontals: un més baix, de parament llis sense portes ni obertures, que arriba aproximadament a l'alçada de l'absidiola exterior que hi ha adossada a l'absis; i un tram superior, on es troben les finestres d'arc ogival amb traceries, i vitralls moderns; una per cada tram, tretze en total, a les quals cal afegir la de la façana principal. A l'interior del temple destaca, al tram de la primera crugia, el cor, situat a l'alçada entre la porta d'entrada, comunicat a l'edifici principal per un arc rebaixat i el finestral de la façana principal, amb un arc carpanell molt rebaixat a la part inferior i amb barana decorada amb florona a la part superior. La façana principal de la capella presenta un portal d'entrada coronat per un timpà amb tres arquivoltes en degradació d'arc ogival, sobre el qual hi ha un gran finestral, igualment d'arc ogival, format a partir de tres finestres allargassades amb vitralls coronades per un rosetó. Cal destacar el timpà de la porta, decorat per una imatge del Sagrat Cor emmarcada per una màndorla, així com els capitells de les columnetes que donen suport a les arquivoltes i als brancals de la porta, tots amb decoració vegetal de fulles i flors de factura molt fina i polida. A la llinda del portal d'entrada, sota el timpà, hi ha esculpida la frase 'Cor Meum Vigilat'. Finalment cal fer esment dels dos edificis destinats antigament a cotxeres i a habitatge del masover. Aquests edificis es troben adossats, respectivament, als extrems del baluard que tanca el conjunt del costat del Camí Ral. Son edificis de planta basilical amb planta baixa i pis al cos central, amb teulada a doble vessant. Destaca l'edifici corresponent a les antigues cavallerisses que presenta, com a tret més destacable, un ample portal d'arc rebaixat que s'utilitzava com a accés dels cotxes de cavalls, mentre que als cossos laterals hom troba les portes d'accés de les persones.A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consten tres fitxes per cadascun dels tres elements que integren aquest conjunt. La vivenda del porter i cotxeres tenen el número 18123. L'església té el número 18124. Finalment, l'edifici central té el número 18125. | 102|116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 33922 | Petit Casal/El Colmado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/petit-casalel-colmado | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Les reformes s'han fet sense respectar el cromatisme original. | Edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, excepte a les cantonades sud-est i nord-oest, que queden rematades per una torratxa d'un sol pis. Es tracta d'un edifici senyorial, amb decoració d'estil modernista, tot i que les façanes nord i oest mai han tingut decoració. La façana sud, que dóna al carrer Major i que fou l'entrada original a l'immoble presenta, a la planta baixa, tres portals coronats amb arc conopial; el del centre més ample que els laterals, que actualment estan tapiats. Entre aquestes entrades hi ha un sòcol que presenta un arrebossat de color salmó. A nivell del primer pis, o pis principal, les obertures estan situades simètricament sobre les portes de la planta baixa, ja descrites. Es tracta de portes coronades per arcs carpanell emmarcades amb decoració de motius vegetals i florons al centre de l'arc, i rematat amb volutes als extrems. Aquestes portes donen accés a balcons amb barana de ferro forjat, més ample en el cas de la finestra central. La part alta de la façana està coronada per una balustrada que presenta, a la part central, un frontó de formes ondulants i decoració vegetal a la seva superfície, en aquest cas unes tiges que envolten un ull de bou. Cal destacar que la cantonada sud-est, com ja s'ha dit, està rematada per una torratxa que sobresurt en un pis de la resta de l'edifici. Aquest pis superior presenta dues finestres a cadascuna de les quatre cares de la torratxa; aquestes finestres tenen barana decorada amb motius vegetals i coronades per un frontó triangular, a mode dels frontons de l'art clàssic. La torratxa està coronada per un sostre a quatre vessants. La façana est, que dona al passeig de l'Església, presenta una disposició de les obertures idèntica a la ja descrita per a la façana principal, per bé que a les portes del primer pis els balcons són tots iguals, sense que el central presenti unes dimensions més grans que els laterals. Igualment, la balustrada de la part superior és de ferro forjat, més senzilla. La superfície de les façanes és de color salmó trencat. Com ja s'ha indicat més amunt, les façanes nord i oest han perdut la seva decoració original, restant les finestres rectangulars, sense balcons ni motius ornamentals de cap tipus. Igualment, la torratxa de la cantonera nord-oest de l'edifici està coronada per un terrat pla. Pel que fa a l'interior de l'edifici, aquest està totalment reformat. | 08020-55 | Passeig de l'Església, 1 | L'edifici del Petit Casal, d'estil modernista, va ser fundat el 1909 per Jaume Petit. Va esdevenir el centre social de la gent de dretes a principis del segle XX. Esdevingut una botiga de queviures, popularment se l'ha anomenat Colmado. | 41.3311100,1.9221400 | 409805 | 4576075 | 1909 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33922-foto-08020-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33922-foto-08020-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33922-foto-08020-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L' edifici originalment quedava adossat a diverses cases que ocupaven el solar que es convertí en la plaça Camilo Riu. L'enderrocament d'aquests edificis va convertir en façana l'antiga paret mitgera reformada amb noves obertures. | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 33956 | Escultura de la plaça Camilo Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-camilo-riu | XX | Escultura tallada en pedra, exempta, situada sobre un gran pedestal fet amb blocs irregulars de pedra. L'escultura representa uns infants o amorets despullats, recolzats sobre gotims de raïm. Té unes dimensions de 140 cm de longitud x 73 cm d'alçada x 40 cm de profunditat. El pedestal fa 357 cm d'amplada x 205 cm d'alçada x 220 cm de profunditat. A la part superior central hi ha una placa de marbre on hi ha inscrita la data '1949'. Aquest pedestal descansa sobre un pedrís amb la base igualment feta amb blocs irregulars de pedra, i les lloses per seure, de grava compactada. | 08020-89 | Plaça Camilo Riu | 41.3311500,1.9220500 | 409797 | 4576079 | 1949 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33956-foto-08020-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33956-foto-08020-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 34193 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes; la teulada és assimètrica, a dos vessants i amb carener perpendicular a la façana principal. La masia s'assenta en un nivell superior al del carrer i s'articula amb planta baixa, pis i golfes. A l'extrem E de la façana principal hi ha un cos secundari adossat. La façana principal té una porta de mig punt, construïda amb carreus de pedra disposats a manera de dovelles a la part de l'arc, i com a muntants als laterals de l'obertura. El primer pis es completa amb tres finestres, dues al cos central i una a la part adossada. El segon pis compta amb tres finestres i dues petites a la planta de les golfes. La composició de la façana és plana i no hi destaca cap element arquitectònic rellevant, excepte un rellotge de sol. | 08020-326 | c. Gaudí, 1 | Aquest mas ha rebut diversos noms al llarg de la història: Mas Desbruguer, Mas Torra, Mas Martí i l'actual Can Martí. Com a Mas Torra, apareix documentat en un capbreu de l'any 1391, en propietat de Bonanat Torra, un cognom que desapareix amb les pestes de finals del segle XIV. En un capbreu de 1458 s'esmenta a un tal Bernat Vendrell com a home propi, soliu i afocat pel Mas Torra. Del 1551es conserva un testament on es diu que Jaume Rossell és hereu i propietari del Mas Torra. Al capbreu de 1595 s'esmenta el Mas Torra, al Puig de la Vila, declarat per Jaume Rossell i derruït, que sembla correspondre a l'antecedent de l'actual Can Martí. Limita a l'est amb Antoni Vendrell, al sud amb Gabriel Romagosa, abans Eulàlia Girona, a l'oest amb Jaume Garau i al nord amb Joan Sadurní i l'alou del rector de Begues. Jaume Rossell també declara un Mas Bruguer al mateix Puig de la Vila i que diu que és a continuació de l'anterior. El 1643 es produeix l'enllaç entre Margarida Rossell, filla de Joan Rossell de Begues, amb Anton Martí, natural de les Gunyoles; el 1756 consta com a propietari del Mas Torra en Joseph Martí, cognom que canvia la denominació de la casa per la de Mas Martí. El 1819 s'esmenta en un capbreu el Mas Martí, abans Torra i abans Desbruguer. Poc després, el 1849, ja es coneix la casa com a Can Martí, nom que ha arribat fins els nostres dies. | 41.3311900,1.9125700 | 409004 | 4576094 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 33953 | Monument a Camilo Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-camilo-riu | XX | Monument commemoratiu dedicat a Camilo Riu, fet de pedra. Té forma de pilastra quadrada que recorda un pedestal. La base o sòcol té una amplada de 147 cm x una alçada de 68 cm. La part central, o dau, té una amplada de 81 cm i una alçada de 120 cm. A la cara nord-est hi ha un medalló circular de bronze amb l'efígie del perfil esquerre de Camilo Riu, mentre que a la cara nord-oest resten les empremtes d'unes lletres que hi havia hagut clavades, on es pot llegir 'PLAZA DE CAMILO RIU'. La cornisa del monument té una alçada de 30 cm x una amplada de 114 cm. Així, l'alçada màxima del monument és de 210 cm, i l'amplada màxima (a la base), és de 147 cm. | 08020-86 | Plaça Camilo Riu | 41.3311900,1.9216900 | 409767 | 4576084 | 1949 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33953-foto-08020-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33953-foto-08020-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Originalment , sobre la pilastra hi havia una escultura de pedra artificial representant un putti. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 33898 | Can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit MEDINA, Vicente (2004): 'Can Romagosa de Begues. Una familia para una tierra. Una familia para un pueblo', Ediciones Rondas, Esplugues de Llobregat. | XV | Masia ubicada a l'entramat urbà del nucli de Begues de grans dimensions, de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. Antiga masia, reconvertida en casa senyorial. L'edifici té la façana principal alineada al camí ral i al darrera te un terreny d'uns 6000 metres quadrats voltat per una tanca que inclou hort, jardí i un edifici annex de planta baixa. La façana principal, reformada el 1923, situa de manera simètrica tots els elements que la configuren. A la part baixa un sòcol de pedra la recorre. Així, es divideix en tres cossos, el central presenta la porta principal de l'edifici en una obertura de marcs arrodonits, mentre que el cos de la dreta i el de l'esquerra es disposen grans finestres allargades que van des del sòcol de pedra a un guardapols fet de maó. A banda i banda d'aquestes finestres es disposen dues més petites respectant la simetria respecte a les primeres. Les finestres petites s'emmarquen de la mateixa manera que la gran. Una franja a la part superior de les tres finestres es decorat amb un rebaix que contrasta la textura i el color amb la resta de la façana i al guardapols. Cal destacar el treball de forja de ferro de les finestres, enmig de la composició apareix la lletra R dels Romagosa. El primer pis queda delimitat a la façana per una faixa horitzontal que la cobreix d'un extrem a l'altre. D'aquest nivell surten els balcons del segon pis amb les seves respectives finestres balconades, tres en total, un per cos. Per sobre d'aquella faixa, es disposa una línia de falsos carreus igualment horitzontal, aquest guarniment també s'utilitza en disposició vertical per separar el cos central dels altres dos, creant dos plànols diferents entre el primerl i la resta de l'edifici. El tercer pis també presenta diferències entre el cos central i els laterals, el primer es resolt amb una nova cornisa o faixa on neixen sis motllures, que a manera de columna guarneixen la part central de l'edifici. A la base d'aquestes motllures hi ha la data de 1923 feta utilitzant el trencadís de ceràmica i altres decoracions menors. Les motllures verticals, de relleu i perfil uniforme acaben a la part superior amb altres peces de motllura de quart de bocell que destaquen per tenir tres bandes rectangulars i verticals fetes amb la tècnica del trencadís de ceràmica. Aquesta peça arriba fins al coronament central, que s'eleva uns centímetres més que la resta de la façana i on destaca un cos central ondulat que representa la senyera catalana utilitzant novament la tècnica del trencadís de ceràmica. Entre les motllures verticals principals apareixen arcuacions cegues fetes de maó i enmig del cos central, una finestra esglaonada tancada amb un muret de maó disposat deixant obertures de forma geomètrica, element que acaba de definir la composició. El pis superior dels cossos laterals presenta al mateix nivell tres finestres d'arc de mig punt emmarcades amb maó i amb el mateix tancament i material que la finestra del cos central. | 08020-31 | Camí Ral, 2 | L'actual Can Romagosa s'havia denominat Mas Agustí i Casa d'en Girona. L'origen del Mas es desconeix. Les notícies històriques de l'edifici es resumeixen en la següent cronologia: 1476.- Establiment al mas amb nom desconegut a Pascasi Planas. 1482.- Pascasi Planas ven la propietat a Agustí Barberà de Molins de Rei. 1512.- Mas Agustí. Ponça, vda. de Francesc Girona, compra a Miquel Barberà, fill d'Agustí Barberà, el Mas Agustí i totes les propietats. 1549.- Casa d'en Girona. Donació de Pere Girona del Mas Agustí a la seva germana Magdalena, casada amb Jacob (Jaume) Romagosa del Lledoner. 1571.- Can Romagosa. El Capbreu de 1595 Gabriel Romagosa confessa unes cases amb portal a la via pública a prop de la plaça de la parròquia, i delimita a l'est amb el puig de Torregassa i el mas de Deu, al sud amb el mas de Deu i l'honor de Joan Garau del Coll que és alou de l'església de Begues i amb el torrent del Brufol, a l'oest amb l'honor de Jaume Garau i al nord amb l'honor de Jaume Garau i Jaume Rosell. 1610.- Gabriel Romagosa. 1658 - 63.- S'esmenten els bateigs de Josep, Miquel i Alisabeth Romagosa 'de la plaça'. 1756.- Propietari Cristòbal Romagosa. 1849.- Casa Romagosa. Senyors Barons. 1912.- Enllaç de la pubilla Antònia Romagosa Mestre amb Salvador Mas de les Valls Munné de Can Grau del Coll. 1940.- Enllaç de Maria Mas de les Valls Romagosa amb César Iglesias. 2004.- Restauració de la façana de la Masia. | 41.3312100,1.9210300 | 409712 | 4576087 | 1476 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|106|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 33954 | Plaça Camilo Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-camilo-riu | XX | Plaça urbana ubicada al bell mig del nucli de Begues. Urbanísticament, la plaça s'ordena al voltant d'una font de forma el·líptica (veure fitxa 88) situada en una zona enjardinada, protegida per una tanca baixa de ferro. L'espai al voltant de la font presenta el terra de còdols i grava, i encara al voltant hi ha diversos bancs per seure. Destaca, al sector sud-oest de la plaça, un monument dedicat a Camilo Riu (veure fitxa 86); al sector nord-oest, la font (veure fitxa 88) amb una alzina monumental (veure fitxa 90), i al sector est, un pedrís amb una escultura (veure fitxa 89) que tanca la plaça en aquesta zona. La plaça està envoltada d'una tanca baixa de pedra amb diversos accessos des del carrer. | 08020-87 | Plaça Camilo Riu | Tot el sector de la plaça Camilo Riu va ser urbanitzat sobre el solar de l'antic ajuntament i altres edificis amb façana al camí ral, amb l'aspecte que presenta actualment l'any 1949. | 41.3312200,1.9218400 | 409780 | 4576087 | 1949 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33954-foto-08020-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33954-foto-08020-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 40405 | L'Arboçar de les Roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbocar-de-les-roques | XVIII-XIX | <p>A la Plaça de les Roques, destaquen els números: 2 , Cal Treballa (reformada), 4 , Cal Jepàs (reformada, antic número 25), 6, Cal Pere (reformada), 8, Cal Boscaser (1741), que manté la seva estructura original amb teulada a dues vessants i façana de paredat de pedra vista. A la plaça hi havia abans dues basses d'aigua (dos cucons). Carrer Papiol número 2 (Cal Badó, de planta baixa i dues plantes pis, reformada la seva estructura original), antigament hi havia alzines. Carrer de les Roques: Grup d'habitatges que porten la numeració 1, 2, 3. Es tracta d'un grup homogeni que ha conservat la seva fesomia original. El 15, ca l'Escofet (reformada, construïda a la dècada de 1870). Uns altres elements a destacar són les basses de Les Planes que es troben a la zona alta del nucli, i també les antigues basses existents a la plaça de Les Roques, i que encara són visibles sota el seu rebliment intencionat, fet per tal de cobrir-les (foto 2).</p> | 08013-95 | L'ARBOÇAR DE LES ROQUES - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001).</p> | 41.3312600,1.7671200 | 396833 | 4576264 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El grup format pels números 1, 2 i 3 del carrer de Les Roques (foto 1) te un alt valor patrimonial dins el conjunt d'aquest nucli urbà. Foto 2: detall de la plaça de Les Roques. Foto 3, cal Boscasser, construïda el segle XVIII. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 33957 | Alzina de la plaça Camilo Riu / Alzina de Can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-placa-camilo-riu-alzina-de-can-romagosa | Arbre de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. És un arbre de capçada espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. L'arbre té una alçada aproximada d'uns 13 m i un diàmetre de tronc, a la base, de 1,30m. | 08020-90 | Plaça de Camilo Riu | 41.3313300,1.9218200 | 409778 | 4576100 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33957-foto-08020-90-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d'interès local mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 33955 | Font de la plaça Camilo Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-camilo-riu | FLUVIÀ, Armand de (1982): Diccionari general d'heràldica. Ed. Edhasa, Barcelona, p.165-166. | XX | L'escut del municipi representat a la part central de la font està malmès. | Font situada a la cantonada nord-oest de la plaça de Camilo Riu. Element integrant d'aquesta plaça, és una font feta d'obra en blocs irregulars de pedra calcària. L'aigua, canalitzada, raja des d'una aixeta, que cal accionar, dins d'una bassa el·líptica situada a la base de la font. Aquesta bassa té unes dimensions de 156 cm d'amplada i una profunditat de 90 cm. El cos de la font és un bloc rectangular fet, com ja s'ha dit, amb pedres calcàries irregulars amb unes mides de 253 cm d'ample i una alçada de 246 cm. A la part inferior hi ha un arc de mig punt amb el fons en quart d'esfera, el qual dona aixopluc a la bassa anteriorment descrita. A la part central de la paret del cos de la font hi ha l'escut de Begues, en una llosa de pedra, de tipus quadrilong francès. L'escut està malmès, i tan sols es veu parcialment el pi, símbol de l'escut del municipi. El coronament de la font és un capcer ondulant fet amb lloses de calcària grisa. | 08020-88 | Plaça Camilo Riu | 41.3313500,1.9217600 | 409773 | 4576102 | 1949 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33955-foto-08020-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33955-foto-08020-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 87743 | Pi de Puig-rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-puig-rodo | XIX-XX | <p>Pi pinyer (Pinus pinea) de gran magnitud i d'una sola vessa que creix molt recta, caracteritzada per l'escorça marró rogenc molt gruixuda. La seva capçada és densa i arrodonida.</p> | 08065-173 | Masia de Puig-rodó | 41.3314300,1.5829900 | 381425 | 4576518 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-02-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 33903 | Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XV | Masia de tipus basilical. L'edifici consta de planta baixa, pis i solana, aquesta darrera situada al pis superior del cos central. A la façana principal, les obertures es disposen simètricament. Així, a la planta baixa trobem l'entrada a l'edifici al centre, que es fa per una gran porta d'arc escarser les dovelles del qual estan fetes amb grans blocs de gres o sauló vermell. Aquesta porta està flanquejada per dues finestres verticals, una a cada cos lateral de l'edifici. El primer pis presenta una finestra central situada sobre l'entrada, vertical, amb balcó i barana de ferro forjat, sobre la qual hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 390) i que està flanquejada, a l'igual que la porta d'entrada, per dues finestres més petites, sense balcó. Per últim, al pis superior, situat a la part més alta del cos central, hi ha la solana, amb tres petites finestres d'arc de mig punt, destinades a airejar els aliments que allà es guardaven. A la façana posterior de l'edifici, s'observen també algunes obertures: a la part superior existeixen també tres finestres petites d'arc de mig punt, corresponents a la solana, que troba així la seva continuïtat entre ambdues façanes. Per sota, a nivell de primer pis, únicament hi ha tres obertures: una porta, situada al cos lateral esquerre, i dues finestres, una al cos central i l'altra al cos lateral dret. Cal destacar el fet que aquestes tres obertures presenten, a la part superior, un arc de descàrrega; les dues finestres estan, a més, emmarcades amb blocs de gres, de manera similar a la porta d'entrada de la façana principal. La masia de Can Vendrell està tancada per un baluard de pedra, que presenta, a la paret situada davant de la façana principal, un antic corral adossat, fet de pedra i tàpia, amb teulada a un sol vessant que conserva, per la part interior, l'embigat de fusta. Aquest corral té dues estances. | 08020-36 | Carrer Sant Climent, 18 | Aquesta masia fou el graner de la baronia d'Eramprunyà. Al segle XV s'hi va establir la família Vendrell, tot i que el cognom ja existia a Begues al segle XIV. Al capbreu de 1390-96 s'esmenta en Grau Vendrell. El 1492, es va fer l'establiment de Bartomeu Vendrell en terres de la Rectoria. Els darrers ocupants de la masia eren de la família Vendrell, podria tractar-se d'aquesta masia (fins al segle XIX a prop de la Rectoria només es té constància d'una altra masia: Can Grau del Coll). A començament del segle XIX, el seu propietari (Pla i Amell), la donà amb altres propietats a la congregació de germans de la Sagrada Família, però l'usdefruit de la masia es reservava als Vendrell. En morir als anys 80 en Pepet Vendrell sense descendència, a la casa només hi va quedar la seva vídua Lola Capdet, que a finals dels anys 90 va marxar a un pis al centre del poble, quedant des de llavors la casa deshabitada. | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Actualment la masia queda incorporada al recinte de les instal·lacions del Col·legi Sant Lluís. | 93|94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 34247 | Rellotge de Sol de Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vendrell | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge està molt degradat i resulta difícil la visualització del mateix. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l façana principal de Can Vendrell. Presenta un alt grau de degradació, tot i que s'observa l'angle superior dret del quadrant del rellotge, on queden restes de la pintura del marc, de color groc, i del fons del quadrant, de color blanc. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha les restes de pintura que representa un sol, del qual s'endevina que sortien uns raigs cap als números de les hores del rellotge, no visibles actualment. La resta del quadrant s'ha perdut. | 08020-390 | Carrer Sant Climent, 18 | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34247-foto-08020-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34247-foto-08020-390-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 34248 | Rellotge de Sol de Cal Campamà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-campama | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XVIII | El rellotge està repintat seguint un model anterior. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre ciment. Està representat en un polígon rectangular. El marc del quadrant és de color groc apagat, presentant als marcs laterals unes línies decoratives ondulants de color gris. D'aquest mateix color són els números del rellotge, disposats en semicercle a la part inferior del quadrant. La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4'. La superfície del quadrant és de color blanc. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual es representa un sol amb una cara somrient de color groc, de la part inferior del qual surten uns raigs, de color groc i gris disposats radialment pel fons del quadrant vers els números de les hores. | 08020-391 | Carrer Campamà | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 1782 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34248-foto-08020-391-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 34209 | Pont del carrer Ferran Muñoz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-ferran-munoz | XX | <p>Pont que serveix per salvar la riera que travessa el carrer Ferran Muñoz, un afluent de la Riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 10 metres. El pont es divideix en dos vànols (obertures). Els arcs amiden 3,55 m d'amplada i 1,5 m de gàlib fins l'arc. A la banda superior, a nivell de carrer, el pont presenta dues parts incisions al mur, quadrades i emmarcades amb maó, que generen tres grans parts del pont. Tres obertures al cos central en forma d'arc i un a cadascuna dels cosos restants guarneixen l'estructura.</p> | 08020-342 | Carrer Ferran Muñoz | 41.3315080,1.9234350 | 409914 | 4576118 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34209-foto-08020-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34209-foto-08020-342-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-09-27 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 34218 | Pou de la Font Sangonera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-font-sangonera-ii | AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 15. Centre d'estudis beguetans. | XIX-XX | L'estructura ha estat molt modificada i està envaïda per la vegetació natural. | El lloc conegut com la Font Sangonera és el lloc d'ubicació d'aquest pou amb pica. Es tracta d'una estructura circular amb parament de pedra irregular lligada amb ciment modern. L'estructura del pou té 1,9 m de diàmetre i 2 metres d'alçada, l'entrada d'accés al pou és tapiada. Entre el pou i la pica o safareig hi ha un conducte que els uneix i que serviria per portar l'aigua del primer al segon. Aquest canal amida 1,2 m x ,52 m, amb una alçada màxima de 45 cm. La pica d'estructura rectangular amida 1,47 m X 1,40 m. El parament de la pica és igualment de pedra lligada amb ciment modern. Al voltant del pou es conserva una paret perimetral (uns 170 m) d'un recinte tancat (uns 1200 metres quadrats) sobre un terreny amb pendent nord - sud. Enmig del recinte es conserva el pou amb la pica descrit. Un altre pou amb pica es conserva enmig del perímetre. | 08020-351 | Pou de les Agulles | Es desconeix quin era l'origen ni l'ús que havien tingut les restes constructives que tanquen l'espai on s'ubica el pou descrit. Alguns autors relacionats amb el Centre d'Estudis han hipotetitzat amb la possibilitat que aquest perímetre constructiu sigui per les característiques una gran masia amb annexes auxiliars que formés un nucli tancat. Fins fa pocs anys, aquest espai era destinat a hort, l'únic ús conegut. Dintre el recinte es conserven dos xiprers de grans dimensions, al costat est de la tanca. | 41.3315100,1.9234300 | 409913 | 4576118 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34218-foto-08020-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34218-foto-08020-351-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 34027 | Barraca 1.29. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-129 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-160 | 41.3315200,1.9067800 | 408520 | 4576136 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||||||||
| 40320 | Santa Susanna/Caseriu de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susannacaseriu-de-santa-susanna | <p>CARBONELL VIRELLA, V. (1981) 'Els castells del Penedès' Butlletí de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer, p. 72, Vilanova i la Geltrú. CATALUNYA ROMÀNICA. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. EL PENEDÈS (1967) 'El Penedès', Els castells catalans, Barcelona: Ed. Rafael Dalmau. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2530. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLORACH SANTÍS, S. (1992a) 'Castells i edificacions militars de l'Alt '. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.: 38. MIRET, X. (1983) 'La quadra medieval de Santa Susanna' Olerdulae, Any VIII, Núm. 21-22, pp. 22-23, Vilanova i la Geltrú RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. VIRELLA BLODA, J. /1968) 'Els castell de Santa Susanna', Circular per als socis de l'agrupació excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú.</p> | És un dels pocs conjunts que encara conserven ràfec amb teules pintades amb dent de llop. | <p>Molt a prop del Puig de la Mola, un dels cims més alts del Garraf, i en el fons d'una vall excavada per la riera de Begues, es troba aquest conjunt de construccions enlairat d'alt d'un roquissar d'uns 350 metres de llarg per uns 150 d'amplada. El caseriu que forma es va edificar al llarg dels segles al pla que porta el mateix nom (Santa Susanna), i en el qual circula en meandre, la riera de Begues. Aquesta situació li dona un aspecte majestuós. La llogaret està format per cinc nuclis edificats, un d'ells fortificat, en estat ruïnós o semiruïnós. En destaquen: la Casa Gran, el conjunt de major entitat, situat al punt més elevat; Can Mison, de menors dimensions, Can Blai, a peu de la roca, sota la Casa Gran, i per últim, a la vessant nord-est, hi ha un magatzem utilitzat a l'actualitat com a garatge. La fortificació com a tal, es presenta en la torre quadrangular que destaca al sud-oest de la construcció i per la presència de petites troneres de l'època de les guerres carlines. La porta principal al conjunt està coberta amb un arc escarser i el terra exterior està pavimentat amb pedres. Part de la torre va ser convertida en dipòsits de vi, avui fora d'ús. En l'encavallada de fusta que cobreix aquest es pot llegir, escrit en guix 'Año 1897. Queido un rayo en este castillo'. El caseriu va anar quedant en un progressiu abandó fins arribar a ser total a mitjans de la dècada de 1970. Són tres els dipòsits rodons, enrajolats i envernissats, més antics que encara es conserven. Sembla ser que durant la dècada de 1950, es van transformar i construir nous dipòsits de forma quadrada. En aquesta època hi havia quatre forns de pa, cinc cases i sis cups. Hi van arribar a viure cinc famílies. Avui tan sols rep la visita del pagès i el propietari, que treballa les terres de cultiu que l'envolten i dels excursionistes i ciclistes de muntanya que visiten el paratge. Respecte de la capella no s'ha trobat cap indici dins el conjunt, però hi ha la tradició de que aquesta es trobaria a l'antic camí d'Olivella (Informació oral Joan Raventós Alabreda, juny 2003). Dels espais més característics del conjunt destaquen la habitació coneguda com a La Prisió, un espai lúgubre, excavat i construït al terra, amb un únic accés des d'alt. Una altra dependència que destaca per la seva curiositat és la que la tradició oral atribueix a la 'sala dels nuvis', en la qual en el segle XIX es quedaven tancats i barrats les parelles recent casades del caseriu, passant una breu i econòmica lluna de mel. Els aliments se'ls facilitaven mitjançant una petita obertura a la paret. En aquesta sala hi ha una finestra amb un mig festejador. Hi ha també celler i en els magatzems, localitzats bàsicament al pis superior, es guardaven per al seu assecat gra, ametlles, olives, etc. Hi ha també estances on es guardaven els animals, com ara caballerisses (encara es poden veure els pessebres). Una altra zona derruïda del conjunt era utilitzada per tenir aviram, cunills i porcs. En tota la extensió del pla, i també a les vessants de les muntanyes més properes, es cultiven sobretot la vinya i els arbres fruiters, principalment presseguers, encara que amb la baixa qualitat del sol del massís del Garraf. Als voltants de la caseria hi ha tres pous: un al nord, al costa d'una vinya, un segon en el camí que mena al conjunt edificat, i als seus peus, i un tercer, al sud, al costat del pi blanc centenari. Aquest darrer sembla tenir una gran capacitat de magatzematge, ja que en èpoques de pluja continuada, el pou es desborda molt abans de que l'aigua pugui baixar per la riera de Begues, a lo qual indubtablement també ajuda el fet de que l'aigua de pluja es filtri ràpidament sota terra degut al tipus de terreny del Garraf. Un altre element d'interès a prop és la bassa d'aigua de 500 m3 de capacitat catalogada com a de tercer ordre, segons el Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès.</p> | 08013-10 | Santa Susanna, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'indret estava habitat en època ibero-romana, tal i com demostren les restes arqueològiques trobats als voltants. Tres pous proveïen d'aigua als seus habitants fins al seu abandó, i un dipòsit d'oli evidenciava un cultiu intensiu d'olivera, la qual encara es troba present al pla. El topònim 'Quadra de Santa Susanna' apareix documentat des del segle XI, tal com recull l'obra 'Catalunya Romànica' (CATALUNYA ROMÀNICA, 1992). Santa Susanna és un testimoniatge feudal el més antic d'Avinyonet (1953) (SADURNÍ ET AL., 2000). Una quadra medieval era una demarcació amb jurisdicció pròpia dintre el terme d'un castell. Les terres que pertanyien a aquesta demarcació estaven dirigides des d'una fortalesa on vivia el senyor, el qual cobrava impostos als pagesos que les cultivaven. El nucli arquitectònic de la quadra es caracteritzava per la presència d'una fortificació que donava seguretat a un grup de cases i per l'existència d'un recinte religiós. D'aquesta manera els habitants cultivaven les terres properes a la quadra assegurant-se els serveis de seguretat i espirituals que donaven la fortificació i la capella. Santa Susanna era una quadra peculiar, ja que els nuclis habitats s'agrupaven en la penya que presidia el pla, donant ella mateixa suficient aïllament i seguretat. En el cas de Santa Susanna, 'Quadra' faria referència a una torre de defensa construïda per part d'algun cavaller, per voluntat del comte de Barcelona Ramon Berenguer I (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). En qualsevol cas, el topònim 'Quadres' apareix associat a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, en diversos documents privats del segle XII (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). També apareix Santa Susanna en diversos documents sota l'apel·latiu de 'castell', així per exemple en el segle XVII ('lo castell i la quadra, en el terme del castell d'Avinyó'. De qualsevol manera, se sap que en el segle XII, la quadra pertanyia al senyor Ramon de Ribes i a la seva muller, Sibil·la, els quals, l'any 1158, van fer donació a Berenguer d'Avinyó del 'podium de Sancta Susanna', dins el terme del castell d'Olèrdola i parròquia de Sant Pere d'Avinyó. Aquest els va reconèixer com a senyors i es va comprometre a cultivar les terres de Santa Susanna i aixecar una fortalesa i cases (VILLACAMPA et al s.d.). La falta de documentació potser indiqui el poc desenvolupament d'aquesta quadra a través dels segles. Del període històric compres entre el segle XII i el XIV, no es coneixen documents. De tota manera, dins el llogarret encastellat s'endevina una torre quadrangular que sembla posterior al segle XIII. El 1332 se té testimoni d'una cerimònia d'infeduació que es va celebrar el 26 de gener en la qual el cavaller Guillem d'Avinyó va prestar fidelitat i homenatge al també cavaller Bernat Guillem de Ribes pel feu de Santa Susanna, el qual lliura uns guants com a símbol de potestat senyorial. La història es succeeix en diversos episodis documentats, dels que es destaca la venta de Santa Susanna per part dels Ribes a l'Episcopat de Barcelona el 1389. Altres documents parlen de les relacions de l'Episcopat i Guillem d'Olivella al segle XV, i del privilegi obtingut de tallar llenya, l'any 1484 per les gents de Vilafranca, quan la quadra era senyoriu de Pere Ramon d'Avinyó, habitant de les Gunyoles. Posteriorment apareixen els cognoms de Perpinyà Gelabert i Mas, al segle XVII com a propietaris de l'indret. El cognom Marcé, actual en la possessió d'aquest llogaret, apareix a la documentació l'any 1630 (Jaume Marcé), com a pagès habitant d'aquest indret. Actualment, tant el caseriu com a les terres que la envolten, són propietat de Joan Raventós i Marcé. Aquest indret pertany a la família Marcé amb seguretat des del segle XVIII A propòsit encara es conserva una fita que correspon a l'afrontació de les seves terres i que porta el seu nom 'Marcé'. A Santa Susanna hi havia rabassaires i no parcers.</p> | 41.3315300,1.8133800 | 400704 | 4576240 | 1152 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40320-foto-08013-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40320-foto-08013-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40320-foto-08013-10-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | IPAC Núm. 2530 ACCN Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. | 83|80 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 34179 | Creu del Montau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-montau | XX | Creu ornamental de 2,14 m d'alçada x 1,08 m d'amplada, situada sobre la fita de formigó d'un punt geodèsic. Està feta amb passamans de ferro de 5 cm d'amplada que configuren el contorn de la creu, que queda buida a l'interior. Dues tires de ferro van des de la base, de l'interior de la part vertical de la creu fins els braços o part transversal. Destaca una placa metàl·lica, del mateix material que la creu, col·locada a la part inferior amb la inscripció '1975'. | 08020-312 | Cim del Montau | 41.3315900,1.9179400 | 409454 | 4576132 | 1975 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34179-foto-08020-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34179-foto-08020-312-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Marca el límit de terme amb Olesa de Bonesvalls. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 34201 | Cal Llebrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llebrer | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Masia que es compon d'un cos principal de planta rectangular amb façana principal cara al sud i diferents annexos i cases a ponent i llevant. També hi ha dos pous. El cos principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena perpendicular a la façana. El parament es presenta arrebossat. La façana principal té una composició simètrica, un portal d'arc rebaixat i dues finestres laterals a la planta baixa i tres finestres a la segona. Hi ha un rellotge de sol | 08020-334 | c. Jacint Verdaguer, 24 ( cantonada amb el carrer Alp) | L'any 1849 es documenta el nom de Josep Grau del Llabré a Begues. Cal Llebrer s'esmenta al salpàs de l'any 1880. | 41.3316500,1.9426900 | 411525 | 4576114 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 34228 | Creu del Coll de Begues / de Can Grau / de la carretera de Sant Climent (Reproducció) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-coll-de-begues-de-can-grau-de-la-carretera-de-sant-climent-reproduccio | XX | Còpia fidel de l'original | Reproducció fidel de la creu de terme del Coll de Begues, anomenada també de Can Grau del Coll o de la carretera de Sant Climent. Les seves característiques físiques es corresponen exactament amb l'autèntica creu de terme del Coll de Begues (veure fitxa 16). | 08020-361 | Can Grau del Coll | La creu de terme del Coll de Begues , gòtica del segle XIV, que es trobava al pas del Camí Ral a l'alçada de Can Grau, on encara actualment hi roman la base de pedra esglaonada original sobre la qual hi ha una reproducció de la creu (fitxa 361). Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents, en aquesta ubicació actualment només hi ha una nova reproducció de la creu de terme, mentre que el capitell original del 1312 es conserva a l'ajuntament de Begues. | 41.3317300,1.9433700 | 411582 | 4576122 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34228-foto-08020-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34228-foto-08020-361-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Destaquem el fet que el capitell gòtic original es conserva a l'Ajuntament de Begues. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 34005 | Barraca 1.1. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-138 | 41.3317400,1.8659300 | 405102 | 4576205 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||||||||
| 33961 | Casa al Camí Ral, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-cami-ral-29 | XX | La pintura de la superfície de la façana presenta esquerdes i clapes de degradació incipient. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta presenta una disposició simètrica de les obertures. Així, a la part central de la planta baixa trobem tres portes d'entrada a l'immoble, i una finestra a cada costat. Totes aquestes obertures presenten un marc arrebossat a la llinda de la porta, amb una ondulació decorativa a la part superior. Un sòcol de color marró fosc recorre la façana a la part baixa en aquest nivell. A nivell del pis superior, es dona una alternança en les obertures, de manera que, en el cas de les tres centrals, trobem una finestra al centre amb dues portes a cada costat; aquestes portes s'obren a un balcó allargat amb barana de ferro forjat. Als extrems de la façana hi ha dues finestres més, amb ampit, sense balcó. Corona la façana, per sobre de la línia de la cornisa, una balustrada de ciment, dividida en tres trams. | 08020-94 | Camí Ral, 29 | 41.3318000,1.9183100 | 409485 | 4576155 | 1910 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33961-foto-08020-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33961-foto-08020-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33961-foto-08020-94-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml