Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37185 | Can Llimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llimona | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XIX | Conjunt de grans dimensions, terrassat, format per diverses parts diferenciades. Hi trobem una zona inferior plana, a llevant i propera a la riera, amb l'accés, l'edificació principal, els jardins i una àrea d'horta a la part sud; una zona esglaonada central amb diferents feixes de fruiters i l'antiga masoveria de Can Roca; i finalment, a la part superior i separat per un camí flanquejat per xiprers que travessa la finca de nord a sud, hi trobem el bosc de pins. Cal destacar el tancament perimetral que combina maçoneria i ceràmica, amb el barri d'accés flanquejat per dos grans plataners a la zona de la riera, i la glorieta naturista a l'extrem nord-oest de la finca. Des del barri, un passeig de til·lers ens condueix a l'esplanada on s'aixeca l'edificació principal. Aquesta, restaurada el 1909 sobre una antiga construcció de l'any 1778, està formada per un cos principal de planta quadrada de 14 x14 m, de planta baixa, dues plantes pis i golfes, i coberta a quatre vessants; l'antiga casa situada a l'extrem oest i un cos entremig que els uneix de dues plantes d'alçada. L'element més significatiu és el xamfrà sud-est, on hi trobem una successió de balcons arrodonits, sostinguts per columnes i capitells de fosa, rematats per una torreta circular i coberta d'agulla. Cal destacar les façanes sud i est del volum principal, d'estil neoromàntic, ordenades horitzontalment per plantes i verticalment pels eixos de les obertures. A remarcar el relleu que es dóna a la imposta del segon forjat, amb una filera d'arcs llombards, la gran dimensió de les obertures, les finestres geminades de la planta segona, la finestra coronella d'arcs lobulats del cos entremig, els balcons centrals de la façana principal orientada a migdia i el treballat xamfrà amb la torre. Al costat de llevant hi trobem un interessant jardí francès amb coníferes, ordenat segons dos eixos perpendiculars. Al sud tenim un jardí anglès amb un conjunt de palmeres i una horta. Enfilant-nos a ponent entre les feixes esglaonades de fruiters i horta trobem l'antiga masoveria de Can Roca, una construcció de planta baixa i pis i coberta a dues aigües. En destaca el ràfec, el rellotge de sol i la seva posició dominant sobre la finca. Més enllà, superant un conjunt d'edificacions agrícoles i d'esbarjo sense cap valor arquitectònic i el camí de xiprers que travessa la finca, arribem a la pineda situada a la part superior. Cal mencionar, finalment, el sistema d'aigua i la xarxa de conductes que abasta tota la finca. | 08003-44 | Riera Coma Clara, 1 | 41.5007100,2.2944500 | 441113 | 4594583 | 1893 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37185-foto-08003-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37185-foto-08003-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37185-foto-08003-44-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37186 | Cal Duch; Ca La Madamme; Ca L'Arrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-duch-ca-la-madamme-ca-larrau | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | deteriorament per manca d'ús. | Edificació de caire neoclàssic formada per un cos central de planta gairebé quadrada, de planta baixa i dues plantes pis, envoltat per un cos porticat de dues alçades en tres dels seus costats. El volum principal té una coberta a quatre aigües amb una petita torre mirador al punt central. La façana principal, orientada a sud-est, és simètrica i està ordenada verticalment segons tres eixos de composició on se situen les obertures, i horitzontalment pel coronament i les cornises entre plantes, que tenen continuïtat als porxos laterals. Aquests es caracteritzen per la lleugeresa de les baranes i dels pilars metàl·lics, reforçats a les cantonades per pilars d'obra coronats amb hídries decoratives. La façana principal té unes obertures en planta baixa d'arc rebaixat, amb el portal d'entrada ubicat en posició central. Sobre aquest hi trobem un balcó d'obra sustentat per mènsules decorades. La resta d'obertures són balconeres geminades amb una columna jònica central i barana d'obra calada sobre el pla de la façana. La resta de façanes tenen una decoració molt més austera. Cal destacar el coronament, amb un fris perimetral decorat amb cartel·les que suporten el ràfec sobre el què trobem elements decoratius tipus cresteria. De l'entorn cal esmentar el passeig d'accés i el jardí perimetral. | 08003-45 | Camí de Martorelles, 1 | El nom original de la construcció datada del segle XVI era Can Mates Damunt. Després de passar per diferents propietaris, a finals del XIX fou adquirida per Madamme Joana Lluïsa Grand Gerard qui, al morir, la llegà a l'Escola Pia. | 41.5007900,2.2875900 | 440541 | 4594597 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37186-foto-08003-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37186-foto-08003-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37186-foto-08003-45-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37528 | Font de la Salut o de ca les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-o-de-ca-les-monges | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XVIII | Es tracta d'un petit templet de planta quadrada cobert amb una volta de creueria a la clau de la qual hi ha esculpit l'escut dels Castellvell que conté una font decorada amb rajoles vidrades de diferents colors i amb cinc plafons ceràmics representant diferents escenografies que porten el títol de: 'la xocolatada', 'la cursa de braus', 'La Mare de Déu de la Salut', 'Els Prims' i 'Els grassos'. Els originals dels dos primers es troben al museu de la ceràmica del Palau de Pedralbes. Hi ha una inscripció on consta la data de 1710. Cal destacar també el plafó ceràmic de la Verge de la Salut, en posició central, format per trenta rajoles de 13 x 13 cm i emmarcat per una sanefa barroca que fou malmesa durant un intent de robatori. Les peces sostretes van substituir-se per d'altres que no acaben de lligar amb el conjunt . | 08003-390 | Riera Coma Clara, 2 | La va fer construir el comte de Castellar. | 41.5008000,2.2976000 | 441376 | 4594591 | 1710 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37528-foto-08003-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37528-foto-08003-390-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37392 | Torrents dels Averns i d'en Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-dels-averns-i-den-gurri | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Aquesta arbreda està sotmesa a una elevada pressió antròpica per la proximitat del nucli de Mas Coll. En els darrers anys, fruit d'aquesta pressió i de diversos episodis de sequera, la majoria dels verns i un pollancre de grans dimensions han mort. | Es tracta d'un dels pocs indrets del municipi amb un curs d'aigua gairebé permanent. És d'interès la presència d'elements arboris propis dels boscos de ribera, com els verns o els pollancres, i de roures al torrent d'En Gurri confrontant amb el carrer Vallespir, si bé en els darrers anys han patit nombroses baixes. També és rellevant la presència de tres castanyers, únics individus d'aquesta espècie de la població. El sotabosc dels espais propers és dominat per espècies típiques d'alzinar, com el bruc o el marfull. Als estrats més baixos es detecta la presència de falgueres, heures i arítjol, tot i que la poca llum que deixen entrar els arbres en dificulten l'abundància i desenvolupament. Aquest espai està sotmès a una elevada pressió antròpica per la proximitat del nucli de Mas Coll. | 08003-252 | Torrent dels Averns i Torrent d'En Gurri. | 41.5008200,2.2866900 | 440466 | 4594601 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37392-foto-08003-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37392-foto-08003-252-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Espai d'interès paisatgístic en tant que esdevé el límit urbà - no urbanitzable, i elevada importància com a connector entre l'àmbit del torrent del Fonoll i el sector dels Ginestells.Vegetació: Pollancre (Populus nigra), Vern (Alnus glutinosa), Roure (Laurus nobilis), Alzina (Quercus ilex) i Castanyer (Castanea sativa). Una part d'aquesta arbreda forma part de lafranja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització de Mas Coll. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37387 | Plàtans de Can Llimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-can-llimona | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Dos exemplars de plataner ubicats al barri de la finca de Can Llimona, un a cadascun dels costats. Tots dos mesures entre 10 i 15 metres d'alçada. El que està ubicat a l'esquerra en el sentit d'entrada a la finca és lleugerament més gran (4,30 metres de perímetre de soca i 3,50 de volta de canó) que el de la dreta (4 metres de soca i 3,25 de volta de canó). La capçada del primer també és major, amb uns 15 metres de diàmetre enfront dels 10 del segon. | 08003-247 | Riera Coma Clara, a l'entrada a la finca de Can Llimona. | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.5008300,2.2949200 | 441153 | 4594596 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37387-foto-08003-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37387-foto-08003-247-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tots dos arbres formen part de l'element lineal número 41: Plàtans de les rieres del Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de laSostenibilitat.Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37176 | Torre del Governador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-governador | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XIX | L'any 2004 es van realitzar obres d'intervenció per al manteniment de diferents elements en mal estat. | Conjunt format per diferents finques: l'àrea que correspon a l'antiga Torre del Governador, un espai central on conviuen els elements originals del jardí amb les pistes esportives recents i una zona de conreus amb un estany central. Al punt més alt hi ha les edificacions principals, format per edificis historicistes amb d'altres construccions d'estils diversos, creant un conjunt representatiu de l'eclecticisme de finals del XIX: des d'una façana de tipus neoclàssic, a neogòtic barrejat amb neo - àrab, columnes clàssiques que suporten arcs de ferradura, el maó compaginat amb la pedra, teulades planes amb pinacles, i escultures clàssiques que conviuen amb faroles modernistes. Al sector nord hi ha una edificació que es tanca sobre sí creant un pati interior. Destaca les decoracions de les façanes, el passeig perimetral emmerletat sobre la coberta i un cos amb dues torres que tanca el volum. És una construcció historicista en forma de castell, de planta poligonal, caracteritzada per les dues torres de planta octogonal, amb cobertes piramidals de vessants molt inclinats i coronats amb pinacles, li confereixen un perfil característic. Destaca l'ús de la pedra i maó vistos, combinats amb elements neogòtics: a la part baixa i al cos lateral annex es reflexa en l'ús de traceries amb motius vegetals, columnes de planta circular amb maó i capitells de pedra profusament decorats, arcs ogivals, quadrifolis, merlets i motllures a les obertures. Una construcció allargada embolcalla la primera i dóna lloc a la façana principal del conjunt: ordenada i decorada d'estil neoclàssic, com es reflecteix a la portalada d'entrada amb una balconada de balustres sostinguda per pilars, així com les pilastres estriades amb capitells corintis dels primers pisos; frontons, guardapols, hídries i altres elements. Destaca el relleu d'un àngel vestit de forma clàssica i envoltat d'elements vegetals. Al pati davanter hi ha una font i uns gossos en posició sedent. Una torre - campanar de planta quadrada corona l'edifici, amb dues plantes sobre aixecades. A l'interior hi ha una sèrie d'estances molt decorades d'estil neoclàssic d'entre les quals destaquen la capella, la sala noble i l'escalinata d'entrada. La sala, de planta rectangular, és un espai de grans dimensions definit per una sèrie de pilastres estriades amb capitells corintis. La gran escalinata neoclàssica està decorada amb pilastres estriades adossades als murs amb capitells corintis i flanquejada per una barana de ferro forjat. La il·luminació es realitza a través de finestrals amb vitralls emplomats amb figures femenines. Al pati hi ha un templet de planta quadrada, coberta a 4 vessants molt inclinats de rajola vidriada, que arrenca amb una cresteria i es remata amb un floró. Dues escultures, sobre uns pedestals, flanquegen l'edifici. Al costat hi ha una edificació de planta baixa i pis, formada per tres cossos amb teulades a 2 aigües: un cos central amb dos volums laterals amb el carener perpendicular i formant un petit frontó. Forma relleus amb sanefes de motius geomètrics, maó de cantell a les obertures de planta baixa, maó de queixal de forma esglaonada a les de la planta superior; característiques que l'acosten a construccions de tipus modernista. | 08003-35 | Camí de Martorelles, 2 | Primitivament, el lloc que ocupa Cal Governador hi havia el Mas Torrella (s. XIV). L'any 1377 el propietari n'era en Pere Torrella. A mitjans del segle XVI pertanyia a Pere de Cardona, Governador de Catalunya, que la vengué més tard a Andreu Benet Dams. Posteriorment, l'any 1663, la finca fou subhastada i fou adquirida per Manuel de Llupia, Governador de Catalunya. El 1763 la comprà Josep Artigas i més tard la família Queralt. A finals del s. XIX (1890) passà a Antoni Borrell que llegà la finca a l'Escola Pia. ANTONI BORRELL I FOLCH (+1910): Aquest il·lustre patrici, mitjançant testament, determinà, el 7 d'abril de 1909, que tots els seus béns passessin a l' usdefruit d'una institució religiosa dedicada a l'ensenyança. El 15 de juliol de 1916, sis anys després de la seva mort, es va dur a terme la voluntat del testador: la senyorial finca coneguda amb el nom de 'Torre del Governador' és convertida automàticament en 'Institució Borrell de l'Escola Pia d'Alella', sota la protecció de Ntra. Sra. De la Mercè. | 41.5008400,2.2888100 | 440643 | 4594602 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37176-foto-08003-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37176-foto-08003-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37176-foto-08003-35-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Guinart (arquitecte) | (Continuació Descripció)En els exteriors, destaca la franja entre la zona de l'edificació principal i el llac. L'entrada, remarcada per una torre circular i una tanca de maó i maçoneria, porta a un passeig central arbrat que dóna accés a les zones del bosc i acaba al pont que porta a l'edifici principal. Sobre la tanca perimetral, hi ha el pont de caire historicista amb elements neogòtics que uneix les dues parts de la finca separades per la riera. Està format per una arcada ovoide flanquejada per dues torres de planta quadrada, coronades per una teulada de quatre vessants molt inclinats rematada per un pinacle superior. Destaca les barbacanes, les dobles finestres neogòtiques amb lobulacions, suportades per fines columnes, i els quadrifolis. A l'interior de la finca, un pont salva el pas de la riera per donar accés al recinte dels Escolapis. Tanca el pas una reixa de ferro, emmarcada per una estructura ternària neoclàssica: amb un arc de mig punt al mig i un sistema arquitravat als costats, tot suportat per pilars de secció quadrada, decorat per quarts bosells (figura de mig ou típica de la decoració neoclàssica). Situats lateralment davant l'entrada hi ha dos pedestals de planta quadrada, amb les cares esculpides amb motius neoclàssics, sobre els quals hi descansa la figura d'un gos guardià. El pont està format per una lleugera llosa suportada amb contraforts de maçoneria als extrems i un suport central amb un sistema de dobles columnes de capitells esglaonats. Està protegit per una barana de ferro forjat entre pilastres de maó. A llevant en una cota superior hi ha un espai, caracteritzat per un llac que n'ocupa bona part de la seva superfície, on destaca el templet decorat amb elements neoclàssics situat en una illeta de l'estany. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37157 | Ca les Monges; Can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-les-monges-can-cardona | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XVI-XVII | Conjunt format per l'edificació principal -masia corresponent al grup VI -, un passeig arbrat d'accés des de la riera, un pati amb un barri, una gran bassa i la font de la Salut. L'edifici principal correspon a una masia de planta baixa, pis i golfes, que ha sofert diverses transformacions respecte la construcció original, amb un cos adossat a la façana nord-oest de dues alçades. La coberta és de teula a quatre aigües, amb la part central lleugerament sobre aixecada respecte la resta. L'habitatge està reformat; una cambra conserva encara part d'una doble alcova, ja que d'una banda en feren una capella tancada quan hi habitaren monges. De les façanes cal destacar la principal, a sud-est, amb l'accés dels propietaris, i en menor mesura, la sud-oest, amb l'accés a la casa dels masovers, si bé ara tot s'utilitza com un sol habitatge. La façana principal és simètrica i està ordenada segons tres eixos de composició verticals. En destaca el portal adovellat d'arc de mig punt de la planta baixa del segle XV, les obertures amb balcons de la planta pis i un rellotge de sol. La resta de façanes presenten obertures disposades de forma desordenada i sense cap element d'interès. Seguint un camí cap a llevant, gairebé al límit del bosc, arribem a la font de la Salut. Es tracta d'un petit templet de planta quadrada cobert amb una volta de creueria a la clau de la qual hi ha esculpit l'escut dels Castellvell que conté una font decorada amb rajoles vidrades de diferents colors i amb plafons ceràmics representant diferents escenografies: 'la xocolatada' i 'la cursa de braus' -l'original del qual es troba al museu de la ceràmica del Palau de Pedralbes - i 'els grassos i els prims'. Hi ha una inscripció on consta la data de 1710, per bé que sembla una mica anterior. De l'entorn cal destacar el camí arbrat d'accés amb un lleuger pendent des de la riera, el barri que dóna pas al pati amb til·lers davant la façana principal -es tracta d'un mur amb un portal d'arc escarser amb llinda i brancals de carreus que separa l'espai de la façana principal de l'espai dels masovers- i la gran bassa situada a l'extrem nord de la finca i visible des de molts punts del terme municipal. Existeixen d'altres construccions auxiliars, com el garatge, que no tenen cap interès dins el conjunt. Cal destacar també el plafó ceràmic de la Verge de la Salut, en posició central, format per trenta rajoles de 13 x 13 cm i emmarcat per una sanefa barroca que fou malmesa durant un intent de robatori. Les peces sostretes van substituir-se per d'altres que no acaben de lligar amb el conjunt . | 08003-16 | Riera Coma Clara, 2 | El conjunt s'ha conegut amb diferents noms al llarg del temps, com mas Garriga, Salvatella o mas Arbúcies de la Coma. A mitjan segle XVII l'obté en heretat la monja del monestir de l'Ensenyança de Barcelona Serafina Galvany. El 1718 l'adquireix Francesc Amat Planella i Gravalosa, comte de Castellar, anomenant-se des d'aleshores Can Amat o Can Castellar. Gaietà d'Amat, marquès de Castellvell, l'heretà l'any 1749. A final del segle XIX la comprà Josefa de Pol. Maria de Pol va casar-se amb Ramon Cardona, que era propietari d'una de les tres parts en què s'havia segregat el segle XIX. | 41.5009900,2.2963500 | 441272 | 4594613 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37157-foto-08003-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37157-foto-08003-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37157-foto-08003-16-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37489 | Camí de la Camàndula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-camandula | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | camí que va de ponent a llevant per la part alta de la vall de Rials, on hi van a parar altres camins i que uneix diverses terrasses de vinyes de Les Costes. Pel costat septentrional s'obre un bosc mediterrani amb predominança de pi blanc o bord, pi pinyoner i alzina, tot i que aquesta darrera en poca quantitat. Els boscos estan plens de matèria combustible. | 08003-350 | Les Costes- Vall de Rials | 41.5009900,2.3066500 | 442132 | 4594606 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37489-foto-08003-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37489-foto-08003-350-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 442118; y= 4594791; z=147Les UTM del punt final són: x = 442408; y= 4594800; z=160 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37338 | Mina dels Castanyers de Can Pufarrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-castanyers-de-can-pufarrer | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Entrada de mina amb una caseta de planta quadrada (1'7 x 1'7 m). Coberta plana a una vessant. Parets fetes de maons plans. Porta de ferro reixada. Hi ha dos graons per baixar al nivell de mina. L'interior és amb volta d'entibada i banc de paredat antic, pedres petites i irregulars unides amb morter, l'aigua es condueix per una doble canal i arriba a un pericó; des d'aquest punt, l'aigua que arriba es divideix entre la que es queda i la que s'envia a Cal Baró a través d'una altra mina lateral. També amb la volta entibada i el banc de maons plans. Al costat del galet hi ha dues pedres posades estratègicament per seure-hi. | 08003-198 | Torrent de Can Pufarré, entre els nuclis de Mas Coll i Can Comulada. | Antoni Sanahuja va arreglar la mina i la va tornar a posar en funcionament, traient la terra amb cabassos durant els anys 2004 i 2005. | 41.5010000,2.2843800 | 440273 | 4594622 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37338-foto-08003-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37338-foto-08003-198-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pujant pel torrent de Can Pufarré, a través del barri d'accés als barracons a mà esquerra. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37268 | Barraca de la Camàndula; Barraca de Les Costes o d'Antònia Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-camandula-barraca-de-les-costes-o-dantonia-ribas | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | Esquerdes importants,muntant de la porta escantellat. | Barraca de vinya o de pagès, de planta rectangular ( 3'3 x 4'2 m.) amb la coberta de volta de mig punt aparellada, feta de maons plans. A l'exterior, però, fa com una inflexió en els laterals, acabant en dues canalitzacions que serveixen per recollir l'aigua pluvial. Aquesta va a parar a un dipòsit soterrat. Els murs són de paredat antic, amb petites pedres irregulars i morter. La façana principal, orientada a migdia, està arrebossada. La porta d'entrada és de fusta folrada amb xapa i amb arc de mig punt. Al damunt hi havia un rellotge de sol, l'agulla del qual, per l'oxidació del ferro, provocà una esquerda. Hi ha obertures lateral i posterior per ventilació. La barraca està elevada un parell d'esglaons i davant la façana principal hi ha una mena de pati pavimentat, que no és res més que el dipòsit de l'aigua, de 5000 litres de capacitat. Al costat de la porta hi ha un altre petit dipòsit destinat a fer la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. A l'interior es conserva la llar de foc, a la part posterior dreta, i un banc fet d'obra adossat a la paret lateral esquerra. | 08003-128 | Les Costes - Rials. | 41.5010800,2.3065900 | 442127 | 4594616 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37268-foto-08003-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37268-foto-08003-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37268-foto-08003-128-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37480 | Camí de Ca l'Arrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-ca-larrau | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que es dirigeix de ponent a llevant des del camí dels Ginestells fins al carrer de l'Ós. Es tracta d'un camí barrat amb una cadena a cadascun dels seus extrems, per impedir-ne el pas de vehicles, tot i que la seva amplada no ho permetria, que te una doble morfologia, ja que te trams de soleia i trams més obacs. El tram més meridional és un petit corriol poc freqüentat amb vegetació baixa intrusiva, que obstaculitza el pas i , en algun punt el tapa. Es caracteritza per presentar restes d'antigues vinyes amb algun cep bord que es deixa entreveure entremig d'un sotabosc de fanals, bardisses, estepes i ginesta. La vegetació arbustiva està formada per pi blanc, alternant amb algun pi pinyoner i amb alzines joves, entremig de les quals, de tant en tant, s'entreveuen alguns roures joves i ametllers vells. Pel que fa al tram més septentrional, la vegetació intrusiva va desapareixent per passar a un bosc típic d¡alzinar amb lianes, arítjols, heures, que de tant en tant s'alternen amb algun pi blanc. Les antigues vinyes estan, bàsicament, ocupades per pi blanc molt atapeït. Fins arribar a una alzina bicentenària, en el punt on es troba amb el camí dels Ginestells. | 08003-341 | Entre les urbanitzacions de Can Comulada i Mas Coll | 41.5011100,2.2805900 | 439957 | 4594637 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37480-foto-08003-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37480-foto-08003-341-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439817; y= 4594793; z=222Les UTM del punt final són: x = 440382; y= 4594600; z=220 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37340 | Mina de Can Pufarrer (primer tram) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-pufarrer-primer-tram | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Tram soterrat d'uns 40 o 50 metres d'una mina d'aigua. Disposa de dues obertures: una amb la porta de fusta i llinda recta, amb la caseta feta de paredat i maons plans, i l'altra excavada en el sauló. A partir d'aquest tram la mina continua a cel obert fins el següent tram. Interior amb la volta entibada i banc de paredat antic, pedres petites i irregulars unides amb morter. Fa 1'5 m. d'alçada. La canal antiga era de ceràmica i circula pel mig de la mina; actualment està entubada amb tub de plàstic. | 08003-200 | Torrent de Can Pufarré, entre els nuclis de Mas Coll i Can Comulada. | Antoni Sanahuja va arreglar la mina i la va tornar a posar en funcionament, traient la terra amb cabassos durant els anys 2004 i 2005. | 41.5011800,2.2837700 | 440222 | 4594643 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37340-foto-08003-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37340-foto-08003-200-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37529 | Bassa de Ca les Monges; Bassa de Can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-ca-les-monges-bassa-de-can-cardona | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, p.149 - 152. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | Gran bassa de planta rectangular (17'80 x 36'8 m.) de recollida d'aigua de mina per a ús agrícola. Construcció feta de paredat i arrebossats interns i externs. Els murs tenen una amplada de 0'89 cm. El mur de migdia té un primer tram de 19 metres que està doblat, després es fa més estret en uns 17'8 metres més. A l'extrem nord-est hi ha una boca de mina i dins la bassa unes escales fetes d'obra que donen accés a l'interior de la bassa. | 08003-391 | Dins la finca de ca les Monges - Riera Coma Clara, 2 | 41.5012900,2.2965700 | 441291 | 4594646 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37529-foto-08003-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37529-foto-08003-391-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37319 | Basses de Can Pufarré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-pufarre | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Alguns elements estan en desús. | Conjunt de dues basses de planta rectangular: 5 x 3 metres la petita i 7 x 5 metres la més gran. La primera està en desús, no així la més gran. L'obra és de paredat antic, combinant les pedres de petites dimensions amb d'altres més grans, unides amb morter. La part superior dels murs està acabada amb maons. Al voltant hi ha altres construccions relacionades amb les basses per tal de canalitzar les seves aigües: parets, canalitzacions i pericons. | 08003-179 | Ca l'Arrau - Torrent de Can Puferrer - Entre els nucli de Mas Coll i Can Comulada | Els treballadors del túnel de la INGAR aprofitaven l'aigua d'aquestes basses. | 41.5013900,2.2835200 | 440202 | 4594666 | 08003 | Alella | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37319-foto-08003-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37319-foto-08003-179-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La bassa gran s'ha voltat de filat protector per evitar la caiguda d'animals o persones. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37390 | Plàtans de Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-mas-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Periòdicament s'hi duen a terme treballs puntuals de poda selectiva de brancam per tal de reduir afectacions a l'aparcament de la masia de Can Coll. | Aquest element lineal està format per 14 plàtans de dimensions considerables, distribuïts en dues fileres. Els que ocupen la filera més propera al carrer estan sensiblement més desenvolupats que els de l'interior, que reben menys llum i tenen el condicionant del mur de la masia de Can Coll. Els més desenvolupats arriben fins els dos metres de perímetre de base i de volta de canó mentre que els de l'interior no assoleixen, tret d'alguna excepció, el metre i mig de perímetre. Tanmateix, tots ells tenen unes alçades importants, superant els 20 metres, i copes de més de 10 metres de diàmetre. | 08003-250 | Zona verda del carrer de Mas Coll, per sota de l'aparcament de la masia de Can Coll | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.5014100,2.2868100 | 440476 | 4594666 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37390-foto-08003-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37390-foto-08003-250-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37197 | Can Pufarré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pufarre | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XV-XVIII | Conjunt format per una antiga masia, una era acompanyada d'altres construccions auxiliars i un jardí amb elements decoratius representatius. La masia està situada al costat de llevant de la finca, en una posició elevada respecte el torrent que porta el seu nom. És propera a Can Coll i orientada totalment a ponent, on s'obre l'era i la resta del jardí de la finca. Té planta rectangular, trencada per un cos posterior adossat, i una alçada de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues aigües. La façana principal, com hem dit orientada a ponent, té les obertures - moltes d'elles modificades- ordenades segons tres eixos verticals. En posició central, tot i que descentrat respecte el carener de la coberta, hi trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, acompanyada d'un finestral a l'esquerra. A la planta pis hi ha tres finestres, d'entre les quals en destaca l'obertura central, decorada amb elements d'estil gòtic - una finestra conopial d'arc lobulat. Al voltant de l'era, pavimentada amb tova ceràmica, hi trobem un volum rectangular de nova planta i només una alçada que s'obre a migdia amb una façana de superfície vidrada. Més enllà, s'estén el jardí que, delimitat per tanques de bardissa, ens porta a l'altre extrem de la finca on s'aixeca un curiós templet oriental de planta rectangular i coberta a quatre aigües. | 08003-56 | Torrent de Can Pufarré, 4 | Al segle XIV podia haver format part de la gleva del Mas Esteve o del Mas Trobat (Can Coll). El 1515 passà a mans de Pere Ramon Auleda i posteriorment a Pau Ferrer de la Torre. El 1868 pertanyia a Francesc Ferrer i més tard l'adquirí el Baró de Ribelles. | 41.5014300,2.2856300 | 440378 | 4594669 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És la única masia del terme que té la façana principal orientada a muntanya. Conta la llegenda que una espelma encesa rara la finestra de la cuina, situada a la part posterior de la casa i orientada cap a llevant, servia de senyal a contrabandistes marins que comerciaven amb esclaus a la zona del Masnou. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37334 | Bassa d'Antònia Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dantonia-ribas | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | En desús des de fa força temps. Hi ha vegetació a l'interior i està una mica descalçada externament. | Bassa de recollida d'aigua del pou que hi ha a pocs metres. Planta quadrada (5'80 x 5'50 m). L'aigua d'aquest pou és la de la mina de Can Serra. Servia per regar les feixes on hi havia tarongers; també hi havia oliveres. Els murs són de paredat antic, amb petites pedres irregulars i morter. | 08003-194 | Les Costes - Rials | Segons informació oral del sr. Rafael Bernades l'aigua es pouava amb galledes i circulava per una canal fins arribar a la bassa. | 41.5014500,2.3062500 | 442099 | 4594657 | 08003 | Alella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37334-foto-08003-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37334-foto-08003-194-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per sobre de la bassa s'han trobat canalitzacions per recollir les aigües pluvials. Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37165 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI-XIX | Conjunt d'edificacions destinades en l'actualitat com a restaurant, situades al peu de la urbanització que porta el seu nom. Està constituït fonamentalment per l'edificació principal, un cos lateral, volums posteriors auxiliars i el jardí davanter. A la finca s'hi accedeix des d'un bell passeig arbrat en rampa des del carrer de Mas Coll, pujant entre murs de contenció de pedra fins arribar al jardí que correspon a l'antiga era de la masia, espai que es converteix en una mena de terrassa delimitada al sud per una barana de balustres amb vistes a bona part del terme municipal. Tancant pel nord trobem l'edificació principal, una antiga masia de grans proporcions amb diversos cossos adossats de construcció posterior en tres dels seus costats, resultat de les necessitats derivades de l'adaptació del conjunt com a restaurant. Del volum central, de planta baixa i dues plantes pis i coberta de teula a dues aigües, en destaca la seva façana principal, oberta a l'era i orientada a sud-est, ja que la resta de façanes han estat molt transformades i alterades per l'aparició de nous volums. Es tracta d'una façana composada segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, si bé les de planta baixa tenen un lleuger desplaçament. Cal remarcar-ne el portal adovellat central d'arc de mig punt i les finestres emmarcades amb carreus de pedra. Les obertures de les plantes pis estan ornamentades amb elements gòtics. Les balconeres centrals, de majors dimensions, tenen a més un trencaaigües rectangular a la part superior. A més, trobem balcons individuals a les obertures de la planta pis i a la central de la planta superior. A l'esquerra apareix un cos de petites dimensions adossat al volum primitiu; i a la dreta s'aixeca un volum rectangular més gran -de planta baixa i pis i coberta a dues aigües- que tanca el pati pel costat de llevant. És un volum amb molta presència dins el conjunt però que, tal com succeeix amb els cossos adossats a l'esquerra i a la part posterior, no té gaire interès. | 08003-24 | Carrer Mas Coll, 3-5 | Possiblement la masia original tenia planta baixa i pis, i les finestres es van convertir en balcons. Correspon a l'antic mas Trobat, que posteriorment passà a la família Coll. Durant el segle XIX es realitzaren diverses transformacions i la construcció dels cossos annexos laterals. | 41.5014800,2.2861300 | 440420 | 4594674 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37210 | Cal Vegetalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vegetali | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XX | Conjunt situat a l'entorn del camí de Martorelles, en una zona terrassada amb pendent cap al sud. A la part superior del recinte, tocant al límit de la finca de Can Bonvehí, hi ha l'edificació principal, mentre que cap al sud i a ponent s'estén una successió de terrasses amb els jardins i zones d'horta. L'edificació principal és una construcció de grans dimensions de planta baixa i tres plantes pis orientada a migdia, amb la peculiaritat que la façana nord és totalment opaca ja que és mitgera amb la finca veïna. L'edifici ha sofert diverses transformacions en el temps, com es reflexa sobretot a la coberta a dues aigües, que correspon a una intervenció més recent. Hi podem distingir un volum central de planta rectangular i amb les quatre alçades, flanquejat als dos costats per cossos de dues alçades amb terrassa, i un porxo perimetral que embolcalla la planta baixa. Es tracta d'un gran espai format per la successió de columnes jòniques -ordre que retrobem en d'altres elements del conjunt- que al mateix moment genera una terrassa de grans dimensions en planta primera, protegida per una barana de balustres decorada amb hídries, col·locades seguint l' intercolumni dels suports de la planta inferior. Les obertures de les façanes són austeres, aspecte que s'estén a la resta dels paraments. En destaquen els balcons amb barana també de balustres de la planta segona i les finestres del darrer pis, on es combinen obertures petites d'arc de mig punt amb finestres rectangulars més grans amb columnetes jòniques. Les façanes estan composades verticalment segons eixos -clarament definits a la façana principal- i horitzontalment segons impostes decorades amb rajoles vidrades de color blau que separen les diferents plantes. Es rematen, finalment, per una cornisa també decorada, sobre la qual s'aixeca, reculada respecte el pla de façana, la coberta de nova construcció. L'efecte visual resulta, amb tot, poc lleuger i allunyat dels patrons clàssics, agreujat per la teulada afegida. L'interior és molt luxós, amb alguns sostres amb decoracions de guix daurat. Cal remarcar la zona de jardí i horts que s'obre cap al sud, organitzada en diferents terrasses amb murs de contenció de pedra. Els parterres, delimitats per vorades ceràmiques, defineixen les zones de pas. D'entre els diferents elements ornamentals que decoren el jardí -escales, baranes de balustres, hídries, columnes jòniques, entre d'altres- en sobresurten tres templets de planta circular. Són construccions amb cúpula semiesfèrica decorada amb rajola vidrada sostingudes per sis columnes jòniques amb un gran arquitrau. Finalment, cal destacar els diferents exemplars vegetals -palmeres i cedres- que donen gran presència al conjunt. Destaca la capella, un dipòsit al mur posterior i la bassa. | 08003-69 | Camí de Martorelles, 5 | Construcció realitzada a inicis dels anys vint del segle passat. La teulada primitiva fou enderrocada després de la guerra civil. Va ser després que es va construir, probablement, la planta superior. | 41.5016700,2.2877600 | 440556 | 4594694 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37210-foto-08003-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37210-foto-08003-69-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37234 | Can Bernadas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernadas | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI-XVIII | Conjunt d'edificacions de planta irregular que consta de planta baixa i dos pisos a l'entorn d'una masia de caràcter eminentment agrícola que pertany al grup II, per bé que presenta diverses modificacions. Està coberta per una teulada a dues vessants de carener transversal a la façana principal, de la qual en destaquen el portal rodó i la finestra coronella. L'annex de la façana sud,a afegit amb posterioritat, oculta part de la façana i distorsiona el conjunt. La masia compta amb tot els elements necessaris per a les tasques agrícoles: era, estables, bassa, mina i celler. | 08003-94 | Camí del Greny, 5 | Probablement s'erigeix en terres del mas Garriga de la Coma. Va ser el 1715 que l'adquirí Pau Bernadas. El 1940 passà a mans de Josep Puig i el 2003 de Josep Oliu. | 41.5017000,2.2895200 | 440703 | 4594697 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37234-foto-08003-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37234-foto-08003-94-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37353 | Pou d'Antonia Ribas o de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-dantonia-ribas-o-de-les-costes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | L'any 1998, la propietat va posar-hi una 'turca' per seguretat. | Pou o registre de mina. L'aigua d'aquest pou és la de la mina de Can Serra. La torre del pou és de planta quadrada, feta de paredat antic, amb pedres petites i irregulars unides amb morter. La coberta és de volta escarcera aparellada. Hi ha dues obertures laterals de petites dimensions. El soc del pou és de fusta. Hi ha una petita pica en el lateral esquerre, desgastada pels cops de la galleda. | 08003-213 | Costes d'en Bernades -Vall de Rials | Segons informació del sr. Rafael Bernades l'aigua es pouava amb galledes i circulava per una canal fins arribar a la bassa. | 41.5017200,2.3062100 | 442096 | 4594687 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37353-foto-08003-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37353-foto-08003-213-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37164 | Can Codina vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina-vell | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI-XVII | Conjunt situat sobre una plataforma al límit entre la plana d'horts i el bosc que va pujant a ponent. S'hi accedeix o bé des de la riera a través d'un camí que, un cop superat Can Llimona, gira cap al nord; o bé des del sud des del passeig Marià Estrada. S'arriba llavors a un passeig d'accés arbrat a dos nivells que ens condueix a les dues edificacions conegudes com Can Codina, al nord de la finca. El volum inicial és una antiga masia amb coberta a dues aigües i de planta baixa, pis i golfes. A remarcar, els elements originals de la façana principal, com són el portal adovellat d'arc de mig punt i la finestra emmarcada amb carreus de la planta pis. Al davant, destaca una bassa pel rec de planta quadrada, amb les parets arrebossades i l'ampit enrajolat i un pou al costat, que s'alimenten de mina. | 08003-23 | Riera Coma Clara, 3 | 41.5017300,2.2942000 | 441093 | 4594697 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37164-foto-08003-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37164-foto-08003-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37164-foto-08003-23-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el POUM s'inclou en la mateixa fitxa la masia del segle XVI i la casa nova del s. XIX, de característiques totalment diferents i, actualment, de propietaris diferents. Per aquests motius les hem desglossat en dues fitxes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37301 | Can Codina Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina-nou | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Conjunt situat sobre una plataforma al límit entre la plana d'horts i el bosc que va pujant a ponent. S'hi accedeix o bé des de la riera a través d'un camí que, un cop superat Can Llimona, gira cap al nord; o bé des del sud des del passeig Marià Estrada. S'arriba llavors a un passeig d'accés arbrat a dos nivells que ens condueix a les dues edificacions conegudes com Can Codina, al nord de la finca. Aquest edifici fou construït pels amos de la masia de Can Codina durant el segle XIX. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, d'estil neoclàssic, de planta baixa, pis i golfes a la façana sud, però amb una planta menys a la part posterior degut al pendent del terreny. La façana principal, orientada a migdia, està ordenada segons tres eixos verticals de composició on s'agrupen les obertures, tancades amb persianes de llibret. Té un portal d'arc rebaixat en posició central. De les tres obertures de la planta pis, separada per una cornisa de la planta inferior, la del mig és una balconera amb balcó de barana de ferro forjat. Les golfes tenen, a la seva vegada, tres finestres més petites rectangulars. La façana posterior és similar, però d'alçada menor, i amb una terrassa on s'obre la planta pis. Les façanes laterals, en canvi, són més pobres i no tenen elements a destacar. Una barana acroteri massissa sobre una cornisa dentellada tanca el terrat de la coberta, amb un frontó triangular amb un rellotge de sol que remarca la posició de l'eix central de la façana principal. Sobre el terrat sobresurt un cos prismàtic que conté l'escala cobert amb una teulada piramidal i desplaçat cap a l'esquerra. | 08003-161 | Riera Coma Clara, 3 | La seva similitud amb les Bodegues Gispert quant al disseny de les motllures de la cornisa i al coronament en general fa pensar que poden ser obra del mateix arquitecte. | 41.5017900,2.2940600 | 441082 | 4594703 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37301-foto-08003-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37301-foto-08003-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37301-foto-08003-161-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el POUM s'inclou en la mateixa fitxa la masia del segle XVI i la casa nova del s. XIX, de característiques totalment diferents i, actualment, de propietaris diferents. Per aquests motius les hem desglossat en dues fitxes. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37328 | Bassa dels Escolapis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-escolapis | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Els murs, en la part interna, estan escatats i presenten algunes esquerdes. Hi ha vegetació intrusiva. | Conjunt de basses de recollida d'aigües, en el seu temps per a ús agrícola. Estan situades a diferents nivells i són de planta quadrada. La situada més amunt fa uns 12 metres de costat i té un parament reforçat que sembla més moderns que la situada en un nivell inferior. Aquesta fa 10'15 x 9'65 metres. Està feta amb murs, de 0'53 m. d'amplada, de paredat i arrebossats extern i intern; acabats en una doble filera de maons col·locats a plec de llibre. Té una profunditat de 3 metres. Actualment només la de la part superior està en funcionament. | 08003-188 | Dins la finca de Can Barnadas, al costat del carrer Camí del Greny | 41.5018400,2.2906800 | 440800 | 4594711 | 08003 | Alella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37328-foto-08003-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37328-foto-08003-188-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37517 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Molt reformada | Caseta de planta rectangular (5'2 x 10'9 m.) amb la coberta de teules àrabs a una vessant. El parament extern dels murs està arrebossat, fet que oculta les parets de pedra. Les portes són metàl·liques. Es tracta d'una ferreria que es va construir per ferrar les mules que treballaven a la pedrera del costat, transportant les llambordes que s'extreien per pavimentar els carrers de Barcelona. Actualment està molt reformada. Arquitectònicament no té gaire interès. | 08003-378 | Nucli Mas Coll; al final del carrer Rosselló | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.5018700,2.2741200 | 439418 | 4594726 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37517-foto-08003-378-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37517-foto-08003-378-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37490 | Camí del Turó de Galzeran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-turo-de-galzeran | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que comença al final del carrer Rosselló, i es dirigeix en direcció oest fins el Camí de la Cornisa. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El primer tram transcorre paral·lel al torrent del Sarau per la banda meridional. La seva amplada mitja és de 3'5 metres. Passa pel costat de La Ferreria. La vegetació predominant és l'alzinar. El darrer tram passa per les vinyes del Turó de Galzeran i els Rocs de Montjorn. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 752 metres. | 08003-351 | Al nord oest del terme municipal; al final del carrer Rosselló | 41.5019400,2.2701300 | 439085 | 4594737 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37490-foto-08003-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37490-foto-08003-351-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439528; y= 4594984; z=290Les UTM del punt final són: x = 439183; y= 4595233; z=388 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37299 | Cova el Barracot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-el-barracot | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | S'erosiona ràpidament. A l'interior hi ha un bon gruix de saulócaigut. | Cova excavada en el sauló de planta rectangular però amb els costats irregulars fruit del desgast provocat per l'erosió ( 4'5 x 1'6 x 1'9 m.). Té l'accés orientat a llevant, i la seva obertura està emmarcada amb maons d'1'5 m. d'alçada i 0'7 m. d'amplada. A la part posterior encara es pot veure part d'una banqueta excavada en el mateix sauló. S'hi arriba pujant pel Torrent de Rials, fins arribar a Les Costes d'en Bernades. Quan arribem a l'alçada del pou veurem el forat d'entrada mirant la muntanya una mica a l'esquerra. | 08003-159 | Les Costes - Rials | 41.5019500,2.3060700 | 442084 | 4594713 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37299-foto-08003-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37299-foto-08003-159-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37150 | Can Bonvehí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonvehi | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV - XIX | Conjunt de grans dimensions situat a la zona del camí de Martorelles format per tres parts esglaonades a diferents nivells: una zona baixa al sud-est on trobem l'edificació principal amb un pati i jardins a ambdós costats i amb d'altres cossos annexos (un habitatge adossat, un pòrtic i una capella); un espai central amb una bassa; i finalment un llac a la part superior, envoltat d'un bosc de pins. L'edificació principal correspon a una antiga masia de tipus basilical amb una construcció historicista superposada a la façana principal, que es prolonga en el tractament de les façanes laterals, sobretot al costat de llevant. La coberta és de teula a dues aigües amb un cos central sobre aixecat, i amb un terrat a la part nord-est. L'edifici està constituït per tres crugies perpendiculars a la façana principal, la part nord de les quals resta soterrada. És per això que, tot i que el volum principal té planta baixa i dos pisos, la façana posterior mostra una alçada menys. El més representatiu del conjunt és, sens dubte, la façana historicista de l'any 1898 superposada que intenta reproduir la imatge d'un castell medieval. És de composició simètrica, amb fonamentalment tres eixos de composició verticals, ornamentada amb merlets, torrasses, flanquejada per dues torres circulars, cornises decorades, i formes neogòtiques medievals que es reprodueixen sobretot en les finestres, trencaaigües i balcons de pedra de les plantes pis. És però a la façana posterior on podem reconèixer parcialment la masia original, si bé ha estat ampliada i modificada amb l'aparició d'un balcó afegit a la planta pis. Conserva esgrafiats a la part superior que semblen originals. Cal destacar el pòrtic d'estil neoclàssic (d'arcs carpanells i barana de balustres) i la capella (coberta amb terrat pla i barana de balustres trencada per l'aparició d'un petit campanar d'espadanya). Són construccions situades a banda i banda de l'edificació principal, adossades a les façanes laterals. Posteriorment s'afegí un cos destinat a habitatge a l'oest, a continuació del porxo esmentat, que no té cap interès. S'hi accedeix des del nord en rampa entre murs de maçoneria fins arribar al pati davant la casa. Aquí trobem el pòrtic lateral i un mirador orientat al sud-est a un nivell inferior, que ens remarca un eix que articula tot el jardí, i continua cap a l'edificació principal i al jardí del darrera - al nivell de la planta pis pel desnivell del terreny -, amb diferents espècies de fruiters, arbusts i un gran cedre, i finalment una gran bassa quadrada amb una font decorativa que s'havia utilitzat anteriorment com a piscina. En aquest punt trobem un mur que ens porta al nivell superior, amb elements decoratius d'estil neoclàssic, com l'escala amb una petita construcció coberta amb cúpula amb rajola vidriada i les balustrades que coronen els murs de contenció. En aquesta segona plataforma hi trobem una plantació d'oliveres que puja lleugerament fins arribar al darrer nivell, on hi ha el llac, envoltat de pinedes a banda i banda i amb una mena de templet a quatre aigües. A la part sud-oest de la finca, i separada per murs de pedra, arribem baixant per dos camins a la zona de conreus del conjunt. La seva proximitat amb l'edificació de Can Vegetalí configura una imatge molt característica de la zona del camí de Martorelles. | 08003-9 | Camí de Martorelles, 7 | Situat en un emplaçament similar al del mas Company de Munt, propietat de Pere Company l'any 1477 i d'Antoni Company de Munt el 1588. A mitjan segle XVII fou adquirida per Francesc de Bonvehí, doctor en dret. L'any 1777 passà a Antoni Joncà, anomenant-se Can Joncà (1833). Posteriorment es vengué a Pau Riera i després a les famílies Oller, Pagès i Barbarà. | 41.5020800,2.2878400 | 440563 | 4594740 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37150-foto-08003-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37150-foto-08003-9-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|116|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37404 | Xiprers de Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-mas-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Element lineal d'uns 60 metres de longitud aproximadament, situat en una zona verda municipal d'una amplada compresa entre els 3 i els 5 metres delimitada per la vorera del carrer i els murs del darrere de diversos habitatges. Està format per cinc xiprers d'entre els quals en destaca un que mesura 1,60 metres de perímetre tant a la base com a la volta de canó. Té una alçada d'uns 13 metres i una capçada de 2,5 metres de diàmetre. Les característiques dels altres xiprers són similars, si bé no tan desenvolupats. Hi havia un sisè exemplar que va ser tallat l'any 2005 perquè estava mort. | 08003-264 | Zona verda ubicada al carrer La Selva, del nucli de Mas Coll | 41.5023000,2.2848200 | 440311 | 4594766 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37404-foto-08003-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37404-foto-08003-264-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 37433 | Vinya del senyor Mañas; Can Coll ; Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-senyor-manas-can-coll-mas-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. COLL, Ramon (1988). ' Nota sobre les excavacions arqueològiques a Mas Coll (Alella, El Maresme)'. Alella, 200. Alella, pàg. 41. COLL, R. i CAZORLA, F. (1993). ' Can Coll. Alella.'. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 167. COLL, R.; PERA, J.; CAZORLA, F.(2001). 'El jaciment romà de Mas Coll. Alella. El Maresme.', XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró, pàg.. 219-238. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 244. | I -II dC | La majoria del jaciment ha estat destruït | A finals de la dècada de 1970, en obrir-se el carrer de La Selva, van aparèixer en el marge nord del vial diverses parets de factura romana i es trobà superficialment un amforisc i un vas de T.S. Lucente (f. Lamb. 28). Posteriorment la Dra. Marta Prevosti visità l' indret i hi observà fragments de 'tegulae', àmfora, ceràmica comuna, ceràmica de parets fines i un fragment de T.S.Clara A (PREVOSTI 1981, p.244). L'any 1982 els aficionats del Museu d'Alella hi van exhumar una àmfora bètica f. Belt. II A, sencera, localitzada 'in situ' en l'angle entre dos murs. L'excavació es limità a la realització d'un forat per a l'extracció de l'àmfora. Sense cap tipus de control arqueològic, l'any 1986 es començà la construcció d'una casa en el solar, destruint probablement gran part de les restes. Entre el gener i el febrer de 1987 s'hi va realitzar una excavació d'urgència, dirigida per Ramon Coll i Joaquim Pera, en motiu de la construcció d'una piscina. L'actuació consistí en l'excavació d'una franja de 8,5 m de llargada, seguint el traçat del carrer, i d'entre 3 i 1,75 m d'amplada, dividida en dos quadres. S'hi documentà un recinte o habitació format per tres parets realitzades amb pedres de granit local lligades amb argila; la paret oest hauria desaparegut en construir-se el carrer. L'amplada mitjana dels murs era de 50 cm, conservant en la part est entre 1,40 i 1,60 m d'alçada, mentre que en l'oest, tocant al carrer, apareixien arrasades fins al subsòl natural. No es constatà cap rasa de fonamentació, essent les parets construïdes sobre aquest subsòl. El paviment del recinte el formaria així mateix el nivell geològic. L'estrat d'enderroc, aparegut també a l'exterior de l'habitació, estava format per argila i grans quantitats de pedra, 'tegulae', 'imbrices' i alguns fragments de tovot i d''opus signinum'. Els directors de l'excavació plantegen la hipòtesi de l'ensorrament de la teulada en direcció SE, produït de manera sobtada. En aquest nivell s'hi recuperà alguns fragments de ceràmica Campaniana A, un fragment de T.S. Sud gàl·lica, T.S.Hispànica, T.S. Africana A, ceràmica de cuina africana, abundant terrissa comuna, àmfora (f. Dr.7-11 i Pascual 1) i fragments de 'dolia'. Destaquen també una anella i dos claus de ferro, tres fragments de separadors de cuita, un fragment de ponderal, un possible opercle i tres peces de terracota de forma triangular convexa. A l'interior del recinte, sota l'enderroc, es localitzà directament el sòl d'ocupació, constituït pel terreny natural. Retallant aquest estrat, s'hi documentà un forat de pal, de 41 cm de diàmetre màxim i una fondària de 50 cm. A l'exterior, destaca la localització de dos estrats amb cendres i amb nombrosa presència de terrisses cremades i abundants rebuigs de forn. Les restes correspondrien a un possible establiment rural que ben a prop disposaria d'un forn de cocció de ceràmiques comunes, del qual els estrats amb rebuigs en serien una possible escombrera. S'hi produirien olles f. Vegas 1, pàteres f. Vegas 20, cassoles de vora bífida imitació d'importacions i gerres f. Vegas 38. Es desconeix la cronologia fundacional de l'establiment, si bé podria estar entorn finals del segle I aC i inicis del segle I dC. L'amortització pot datar-se vers inicis del segle II dC. Actualment (2004) les restes son cobertes per un talús que protegeix la piscina de la finca. | 08003-293 | Carrer de La Selva, 28 | Les restes les detecten inicialment Luís Galera, B. Llinàs i J. Ramírez a finals dels anys setanta, quan l'obertura del carrer de la Selva afecta diverses estructures. L'any 1982 els aficionats del Museu d'Alella exhumen una àmfora sencera. L'any 1986 es construeix una casa en el solar on havien aparegut les restes, destruint-ne la major part. L'any 1987 s'hi realitza una excavació d'urgència en motiu de la construcció d'una piscina. La intervenció fou dirigida per Ramon Coll i Joaquim Pera, amb membres de l'AECC de Premià de Mar, aficionats del Museu d'Alella i estudiants de la Universitat de Barcelona acompanyats de Marta Prevosti. | 41.5027700,2.2820900 | 440084 | 4594820 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37433-foto-08003-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37433-foto-08003-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37433-foto-08003-293-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella s'hi conserven diverses caixes dels materials procedents de l'excavació d'urgència de 1987. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37363 | Font del Sarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sarau | AJUNTAMENT D'ALELLA (2006). 'Es recupera la font del Sarau i se'n millora l'entorn', dins El Full. Butlletí d'Informació Municipal, núm. 216, juliol de 2006, Alella. AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. SERRA, Eduard et aliï (1995). A Alella per les fonts; dins 'Coneguem la Conreria, el Turó del Galzeran i la Font d'en Gurri'. Natura, pp. 47-51. | XIX-XX | tot i que caldria recuperar definitivament la captació a través de la veta d'aigua original. Actualment, la captació és superficial. | Font de torrent, força estacional. L'aigua rajaria per un tub de ferro, ara canalitzada amb PVC, des d‘una paret d'uns 60 cm d'alçada feta a base de pedres irregulars. La font ha estat objecte de millores, ja que es va colgar l'any 2001 per una esllavissada provocada per la rompuda forestal i la posterior plantació de vinyes al Turó de Galzeran. Els treballs realitzats en una primera fase han consistit en la recuperació del cabal de la font, s'ha recuperat l'estructura i el safareig de la font, s'ha ampliat i estabilitzat l'esplanada i s'ha fet, amb pedres, un banc a la seva esquerra i unes escales a la seva dreta. | 08003-223 | Al torrent del Sarau, sobre el Pi Bord, dins l'Espai d'Interès Natural. | L' indret es va recuperat l'any 2006, a càrrec de la propietat. | 41.5029000,2.2731800 | 439340 | 4594841 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37363-foto-08003-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37363-foto-08003-223-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37200 | Can Rosselló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rossello | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edificació de grans dimensions de planta baixa i dues plantes pis separades per cornises. És de planta gairebé quadrada, trencada només per l'aparició d'una torre de petites dimensions que s'aixeca sobre el pla de la coberta, que és de teula i a dues aigües. De les façanes en destaca el tractament del totxo en totes les obertures, a les cornises que envolten l'edifici i al coronament, que segueix el pendent de la coberta a les façanes laterals. La façana principal, orientada a migdia, és de composició simètrica, ordenada segons tres eixos verticals. En posició central trobem la portalada d'accés i una balcó a la planta pis. Les finestres de la segona planta són més petites. La façana es remata amb una cornisa sobre la que s'aixeca un acroteri format per una barana ceràmica. A la resta de façanes es manté el llenguatge emprat, si bé amb un tractament més senzill. | 08003-59 | Riera Coma Clara, 14 | Inicialment, les terres de Can Rosselló formaven part de la finca de Can Magarola. José Rosselló Maspons va construir-la a finals del segle XIX. | 41.5031200,2.2977600 | 441392 | 4594849 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37200-foto-08003-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37200-foto-08003-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37200-foto-08003-59-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part del darrera hi havia hagut el celler, encara es conserva la premsa de cargol i una gruta empedrada com a fresquera. Hi ha una font. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37230 | Creu de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-les-costes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Creu dedicada al Sagrat Cor de Jesús construïda de formigó armat, la columna és de secció circular i col·locada damunt un basament piramidal. Al damunt, hi ha la imatge del sagrat Cor, pintada, i amb ornaments de ceràmica vermella vidrada. | 08003-90 | Les Costes - Rials | Fou construïda i col·locada l'any 1954 entre dues terrasses de les vinyes de Les Costes d'en Bernades, per voluntat de Josefa Perellada (Pepita) per celebrar que en 50 anys no havien tingut cap desgràcia en els conreus. | 41.5031500,2.3043600 | 441943 | 4594847 | 1954 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37230-foto-08003-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37230-foto-08003-90-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37172 | Can Cumellas; Can Sopas; Casa Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cumellas-can-sopas-casa-biosca | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Conjunt de grans dimensions constituït pel passeig arbrat, al sud; l'edificació principal, en posició central; i finalment la pineda situada al límit nord de la finca. S'accedeix des de la riera per un camí entre bardisses que voreja una interessant zona d'horta i fruiters paral·lela a la riera. El camí gira cap al nord per convertir-se en un passeig de til·lers que acaba al pati davant l'habitatge. L'edificació principal té el seu origen en una antiga masia del segle XIV que ha sofert moltes transformacions donant-li un caràcter definitivament neoclàssic. Consta d'un cos central de planta baixa i dues plantes pis amb teulada a dues vessants, flanquejat per porxades laterals de planta i pis amb terrat. Del pla de la coberta principal en sobresurten dues torres que corresponen a l'escala i a un dipòsit d'aigües respectivament. La façana principal, orientada a sud-est, està composada segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, d'entre les quals cal destacar les de la planta noble, de majors dimensions i amb balcons. La façana, decorada amb grans esgrafiats i amb un rellotge de sol, és gairebé simètrica, només trencada per les portalades d'arc rebaixat de la planta baixa i per les torres de la coberta. Es remata als quatre vents per un coronament esglaonat amb una part central arrodonida, i una cornisa que només apareix a les façanes principal i posterior. Els laterals queden definits pels porxos de la galeria de la planta pis, amb barana calada d'obra i capitells emmotllats. Finalment, a la part posterior de la casa arrenca un passeig de plàtans que ens condueix a la pineda que s'estén cap al nord. | 08003-31 | Riera Coma Clara, 5 | El segle XIV era conegut com a mas Canyamas. A mitjans de segle XV fou adquirit per Francesc Arbúcies, que el va unir al seu mas les Monges. Posteriorment s'anomenà Torre del Senyor Bosch, propietat de Bonaventura Bosch. El 1900 l'adquirí el marquès d'Alella. Després passà a la família Biosca i finalment a la família Cumellas. | 41.5031600,2.2940100 | 441079 | 4594856 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37172-foto-08003-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37172-foto-08003-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37172-foto-08003-31-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37366 | Parets de vinya de Les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-les-costes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | tot i l'abandó de la vinya i la proliferació del bosc. | Parets de vinya per tota la vessant fetes a base de pedres granítiques irregulars, falcades amb pedres més petites i unides en sec, sense morter, que servien per aterrassar el terreny a fi i efecte de plantar-hi vinyes. Les seves alçades són variables segons les necessitats del terreny i el seu pendent, des de 40 cm a 1'70 metres. | 08003-226 | Les Costes - Rials. | 41.5031600,2.3031200 | 441839 | 4594849 | 1950-60 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37366-foto-08003-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37366-foto-08003-226-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37407 | Pins pinyers de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyers-de-la-carretera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Es tracta d'un element lineal format per pins pinyers de dimensions considerables, algun dels quals supera els 3,50 metres de perímetre de soca i de volta de canó. Tots ells oscil·len entre els 20 i els 25 metres d'alçada, i tenen capçades d'uns 15 metres. En la majoria dels casos, les branques no surten fins als 10 o 15 metres d'alçada de tronc. | 08003-267 | Carretera BP-5002, entre l'entrada al nucli de Can Magarola i la del nucli d'Alella Parc | 41.5031700,2.2950500 | 441166 | 4594856 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37407-foto-08003-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37407-foto-08003-267-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 37471 | Camí de Les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-costes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | El Camí de Les Costes uneix la vinya de Les Costes, a la Vall de Rials, amb el Camí carener dels Traginers. Es tracta d'un camí de terra que no arriba als 2 metres d'amplada. Es caracteritza per tenir un dels marges aixecat amb pedra seca, en bastant bon estat de conservació. La distància marcada en el POUM és de 210 metres; però en realitat enllaça una pista oberta a la carena sud-est del Turó de les Monges amb el camí carener dels Traginers. La vegetació de l'entorn és de bosc mediterrani mixt, d'alzinar per les zones més obagues i de pi bord i pi blanc i pi pinyoner a la soleia, amb sotabosc de romaní, estepa blanca, negra i borrera. També s'hi observa l'esparreguera boscana, el marfull i a prop de les torrenteres, el canyissar, la ginesta, la bardissa i el roldor. Majoritàriament el camí travessa antigues vinyes que malgrat estar abandonada s'hi observen algunes oliveres, figueres i ametllers. | 08003-331 | Les Costes - Vall de Rials | 41.5031800,2.3028200 | 441814 | 4594852 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37471-foto-08003-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37471-foto-08003-331-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441987; y= 4595091; z=210Les UTM del punt final són: x = 441829; y= 4595031; z=224 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37154 | Can Bruy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruy | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV | Casa de pagès formada per tres volums diferenciats adossats entre sí, tots ells de planta baixa i pis i coberta a dues aigües, tot i que amb pendents en direccions diferents. En destaca el volum de la dreta, possiblement l'originari de tot el conjunt. La seva façana principal, orientada a sud-est, s'ordena segons dos eixos de composició verticals, si bé la planta baixa és asimètrica. Cal remarcar el portal adovellat d'arc de mig punt situat a l'esquerra, les petites finestres emmarcades amb carreus de pedra de la planta pis i el rellotge de sol situat en posició central amb la data 1807 gravada. Quant a la façana nord-est, trobem un pla amb poques obertures i remarcada per la presència de quatre grans contraforts de pedra, ben visibles des de l'entorn immediat. Les façanes dels dos volums adossats a l'esquerra no tenen elements a destacar: ambdues tenen estrictament un portal d'arc rebaixat i una petita finestra a la planta pis. L'entorn es caracteritza per l'era davant la masia i els murs de pedra del costat de llevant que en limiten l'espai convertit ara en jardí privat. A la part posterior hi ha un altre cos adossat que no té cap interès, i que és fruit d'una ampliació recent del cos central. | 08003-13 | Camí de Martorelles, 8 | Es té constància de l'existència de l'antic mas Sura, propietat de Bernat Sura l'any 1411. El 1515 era conegut com a mas Galvany de Munt, en ésser propietari Boronat Galvany. A mitjans del segle XVII la pubilla Galvany es casà amb Pere Bruy. Ja al 1700 pertanyia a Maria Brull, passant posteriorment a Josep Brull (1735) i a Antoni Bruy Torrentbó. L'heretat fou adquirida finalment per Martí Colomer Bruy. | 41.5032800,2.2878900 | 440568 | 4594873 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37154-foto-08003-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37154-foto-08003-13-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37306 | Sot d'aigua d'en Pató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-daigua-den-pato | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.135. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Ple de vegetació. | Dipòsit de planta circular d'1'5 m de diàmetre, excavat en el sauló i impermeabilitzat amb morter. Per damunt del nivell del sòl s'aixeca per suportar el marge amb paret de paredat antic; pedres petites i irregulars unides amb morter. Al costat hi ha dos petits dipòsit fets amb maó pla, de planta quadrada que servien per fer la barreja anomenada 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. En aquest no es veu per la vegetació que hi ha, tant a dins (papirus), com a l'exterior, però acostumen a tenir una canalització de la terrassa del marge que condueix l'aigua pluvial fins dins el dipòsit. Està enmig del bosc. S'hi arriba des del Camí dels Traginers, pujant el Torrent de Rials fins les Costes o per darrera, pujant l'Avinguda Sant Mateu i passat el restaurant Can Magarola, per un camí, encimentat i amb forta pendent, a mà dreta i baixar per l'altre vessant de la muntanya. | 08003-166 | Les Costes - Rials | Quan es van deixar d'utilitzar, els pastors de la zona els van tapar amb branques per evitar que els bens o les cabres del ramat hi caiguessin. | 41.5033700,2.3027600 | 441809 | 4594873 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37306-foto-08003-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37306-foto-08003-166-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37485 | Camí del Turó de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-turo-de-les-monges | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que s'inicia a l'Avinguda Sant Mateu, entre dues finques de la urbanització de Can Magarola i es dirigeix al Turó de les Monges, on s'ha instal·lat una antena de comunicació. El pas està barrat per una cadena que n'impedeix l'entrada de vehicles. La vegetació de l'entorn està fortament antropitzada, que va minvant quan es passa al costat d'un bosc de pins podats i exempts de sotabosc ja que forma part de la franja de protecció forestal de la urbanització en compliment de la normativa vigent. | 08003-346 | Urbanització Can Magarola | 41.5034900,2.3013100 | 441688 | 4594887 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37485-foto-08003-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37485-foto-08003-346-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441810; y= 4595203; z=219Les UTM del punt final són: x = 441748; y= 4595010; z=241 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37359 | Escorrentia de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorrentia-de-les-costes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Sistema de regulació de les aigües d'escorrentia que baixa pel torrent quan plou, consistent en aixecar murs o parets seques a base de pedres de diferents grandàries i a diferents nivells a fi i efecte d'amortir la velocitat de l'aigua pluvial. | 08003-219 | Les Costes - Rials | Es va construir durant la dècada dels 50 del segle passat sota la direcció de Jesús Barnadas i els seus treballadors amb un cavall que traginava les pedres que s'extreien del terreny a mida que es preparava per fer-hi terrasses i plantar-hi vinya. | 41.5035700,2.3038300 | 441899 | 4594894 | 1950 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37359-foto-08003-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37359-foto-08003-219-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37373 | Alzina de Can Rosselló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-rossello | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | tot i que es detecten fongs a la soca i en alguna de les branques. | Alzina madura, d'una alçada d'entre 30 i 40 metres, soca de 4,00 metres i volta de canó de 3,90 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 20 metres. Es tracta d'una alzina excepcional per edat i mida, situada dins la finca de Can Rosselló, a uns deu metres del mur de separació d'aquesta finca amb la riera Coma Clara. Es troba aïllada en una feixa agrícola no cultivada. | 08003-233 | Finca de Can Rosselló | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . | 41.5035800,2.2962500 | 441266 | 4594901 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37373-foto-08003-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37373-foto-08003-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Exemplar protegit com a Arbre monumental segons el que estableix el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres monumentals. Únic arbre del municipi amb aquest grau de protecció. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37305 | Sot d'aigua de Pep Mureu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-daigua-de-pep-mureu | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.135. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Ple de vegetació. Està completament cobert de ceps. | Dipòsit de planta circular d'1'5 m de diàmetre, excavat en el sauló i impermeabilitzat amb morter. Per damunt del nivell del sòl s'aixeca per suportar el marge amb paret de paredat antic; pedres petites i irregulars unides amb morter. Acostumaven a tenir una canalització de la terrassa del marge que condueix l'aigua pluvial fins dins el dipòsit. Hi havia un sot de decantació per evitar que s'omplís de terra, anomenat clavera. Al costat hi ha dos petits dipòsits fets amb maó pla, de planta quadrada que servien per fer la barreja anomenada 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Està enmig del bosc. S'hi arriba des del Camí dels Traginers, pujant el Torrent de Rials fins les Costes o per darrera, pujant l'Avinguda Sant Mateu i passat el restaurant Can Magarola, per un camí, encimentat i amb forta pendent, a mà dreta i baixar per l'altre vessant de la muntanya. | 08003-165 | Les Costes - Rials | Quan es van deixar d'utilitzar, els pastors de la zona els van tapar amb branques per evitar que els bens o les cabres del ramat hi caiguessin. | 41.5035800,2.3047100 | 441972 | 4594895 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37305-foto-08003-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37305-foto-08003-165-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37451 | Accés carrer del Rosselló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acces-carrer-del-rossello | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí de terra que es dirigeix de nord a sud des del camí de la Font del sarau fins el carrer Rosselló de la urbanització Mas Coll. El camí transcorre per un paisatge predominantment de bosc mixt compost per alzinar, pi blanc i sotabosc d'estepes, fanals, romaní. | 08003-311 | Carrer Rosselló | 41.5036800,2.2772000 | 439676 | 4594925 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37451-foto-08003-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37451-foto-08003-311-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439715; y= 4595153; z=224Les UTM del punt final són: x = 439817; y= 4595052; z=257 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37548 | Font del Fonoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fonoll | ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. | XX | Font recuperada recentment i refeta amb un panell de maons en forma semi ovalada amb el contorn fet a base de maons posats a llibret. La pica està feta també a base de maons posats a sardinell, de forma semicircular. El broc per on raja l'aigua és metàl·lic. L'entorn està arranjat amb taules i bancs. En destaca un plataner de dimensions considerables. | 08003-410 | Torrent del sarau o del Fonoll, a la urbanització Mas Coll | L'antiga font del fonoll, brollava al peu del plàtan d'aquesta fondalada. En aquest indret el nivell freàtic es troba a poca profunditat, fet que afavoreix l'arrelament d'espècies pròpies dels boscos de ribera com la malva, el vern o el pollancre. Era en realitat el pericó de dues minetes, una en galeria i l'altra en cantonada, provinents del Torrent dels Figuerals. L'aigua que en brollava era conduïda a través d'un rec de teula fins el safareig gran del Mas Coll. | 41.5038300,2.2795500 | 439873 | 4594940 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37548-foto-08003-410-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37548-foto-08003-410-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37369 | Plàtans de les fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-les-fonts | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Es tracta de diversos individus de plataner, d'alçades compreses entre els 20 i els 25 metres, i amb perímetres de soca i de volta de canó importants, d'entre 2 i 3,5 metres. Els diàmetres de les capçades oscil·len entre els 10 i els 15 metres. Estan ubicats a pocs metres de les fonts. Així a la font de l'Esquerda se n'hi troben dos molt semblants i de grans dimensions, a la font del Fonoll n'hi ha un de molt important i diversos més petits, i a la font del Sarau també n'hi ha un de grans dimensions. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 08003-229 | Barri de Mas Coll | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.5038400,2.2794000 | 439860 | 4594941 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37369-foto-08003-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37369-foto-08003-229-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn forestal d'interès vinculat a les fonts de l'Esquerda, Fonoll i Sarau . Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc de ribera. Ús social rellevant. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Només el plataner de la font de l'Esquerda està descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 06. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37371 | Pi bord / pi blanc de Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-bord-pi-blanc-de-mas-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada de 30 metres, aproximadament, soca de 3,15 metres i volta de canó de 3 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Està ubicat a la confluència dels torrents del Sarau i de la Barraca d'en Casals, i just a sota hi ha una cruïlla de les pistes forestals que uneixen el torrent del Sarau i el del Fonoll amb la que duu cap a la font de l'Esquerda. | 08003-231 | Torrent del Sarau o del FonollAl nord-oest del nucli de Mas Coll | El pi blanc és un arbre del gènere Pinus, originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El seu nom científic prové de la ciutat síria d'Alep. És un arbre amb un gran potencial colonitzador, ocupant conreus abandonats. Els incendis forestals favoreixen la seva propagació, ja que l'escalfor fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors. La fusta pot ser emprada en la producció de cel·lulosa i per a caixes de fusta. | 41.5039500,2.2758200 | 439561 | 4594956 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37371-foto-08003-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37371-foto-08003-231-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels arbres més singulars del municipi, conegut popularment com a Pi Bord. Entorn forestal d'interès vinculat a la zona verda del torrent del Fonoll, si bé no en forma part per uns trenta metres. Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc deribera. Ús social important. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Exemplar protegit com a Arbre d'interès comarcal i local pel Decret 47/1988, d'11 de febrer, sobre declaració d'arbres d'interès comarcal i local. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37452 | Camí de la Font del Sarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-del-sarau | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que comença en el torrent anomenat del Sarau, a l'alçada del carrer Vallespir, al costat d'un dipòsit d'aigua, i es dirigeix en direcció nord - oest. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El camí transcorre paral·lel al Torrent del sarau que també rep el nom de Torrent del Fonoll. Passa pel costat de la Cova del Torrent del sarau, la Font del Fonoll. A l'alçada del Pi bord, continua en direcció oest, deixant el Camí de la Font de l'Esquerda a mà dreta. En aquest punt n'augmenta el desnivell. A l'alçada de la Font del Sarau, el camí queda mig anul·lat per la vegetació que el cobreix. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 969 metres. Durant el trajecte, la vegetació és la típica de ribera amb verns, pollancres o freixe. També es troba pi blanc, pi pinyer, roure martinenc, alzina, arboç, bruc, marfull, estepes, canya, aritjol o heura. En destaca un alzinar proper a la Font del sarau (en el marge est del camí) amb galzeran. | 08003-312 | Torrent del Sarau, a la urbanització Mas Coll | 41.5039700,2.2760800 | 439583 | 4594958 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37452-foto-08003-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37452-foto-08003-312-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440055; y= 4595052; z=179Les UTM del punt final són: x = 439409; y= 4595042; z=280 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37285 | Cova del Pi bord; Vinya d'en Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pi-bord-vinya-den-casals | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Entrada escapçada. | Cova excavada en el sauló de secció circular, amb l'interior irregular, les seves dimensions són: 2'30 x 3 x 1'3 metres. La obertura està escapçada per l'eixamplament del camí i fa 0'8 x 0'8 x 1 metres. | 08003-145 | Torrent del Sarau | El senyor Lluís Artés va fotografiar aquest indret l'any 1980 i el va anomenar Vinya d'en Casals. | 41.5040100,2.2761900 | 439592 | 4594962 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37285-foto-08003-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37285-foto-08003-145-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta de les fonts d'Alella. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37284 | Coves del Torrent del Sarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-torrent-del-sarau | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Una de les coves està mig ensorrada | Conjunt de dues coves excavades en el sauló de secció circular, amb un diàmetre d'1'5 metres; sostre en forma de volta. La primera es troba sencera. La segona, situada a 50 m de distància, està mig enfonsada per esllavissaments del terreny. | 08003-144 | Torrent del Sarau, a peu de camí, dins la zona verda situada dins l'Espai d'Interès Natural. | 41.5040700,2.2785700 | 439791 | 4594967 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37284-foto-08003-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37284-foto-08003-144-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml