Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68231 | Casa Pilar de Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pilar-de-parellada | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914 BOHIGAS, O. (1983) 'Reseña y Catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11943 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial considera que s'ha de conservar íntegrament la façana. | Edifici construït entre mitgeres, elevat respecte del nivell del carrer i estructurat en dues alineacions diferents, amb un alçat de tres plantes (pb + 2p) que jerarquitzen la seva importància en funció de les seves dimensions. Un petit porxo decorat amb rajoles dóna accés a la porta d'entrada, definida per un arc carpanell, malgrat que la resta d'obertures presenten forma d'arc de mig punt. En el primer pis les obertures són rectangulars i mostren les llindes i els brancals ressaltats per estucs; en el tercer es recupera l'arc carpanell, tot i que amb unes dimensions menors. El coronament consta d'un cornisa motllurada, sobresortint i d'una coberta de teules. Les reixes i baranes són de ferro forjat i cal mencionar també la presència d'un rellotge de sol, pintat sobre el parament del frontis. | 08270-353 | Pg. de la Ribera, 49 | L'edifici que és visible en l'actualitat és el resultat de la modificació efectuada l'any 1914 sobre una construcció més antiga, propietat de Pilar de Parellada. Aquesta s'adreçà a les autoritats municipals, amb data de 28 de març d'aquell any per tal d'obtenir la llicència necessària per a la reforma. Els plànols que va adjuntar a la sol·licitud apareixien signats per l'arquitecte Josep Domènec i Estapà. El permís fou concedit el dia 2 d'abril del mateix 1914 (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914). Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Domènec i Estapà (Tarragona, 1850-Sant Feliu de Cabrera, 1917), va obtenir el títol a Barcelona l'any 1881, essent deixeble de Vilaseca. A Barcelona són conegudes obres seves com ara la presó Model, l'Observatori Fabra i l'edifici Catalana de Gas, entre d'altres. | 41.2346400,1.8064100 | 399973 | 4565492 | 1914 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68231-foto-08270-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68231-foto-08270-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68231-foto-08270-353-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Domènec Estapà (1850-1917) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68361 | Orgue de la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-la-parroquia-de-sant-bartomeu-i-santa-tecla | <p>COLL MIRABEN, I. 'Els altars barrocs de l'església de Sitges'.G.E.S. Sitges. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11907 COLL MIRABENT, I. (1993). 'Els retaules barrocs i l'orgue de l'església parroquial de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. El eco de Sitges. 30. 1. 1982. LLOPIS I BOFILL, J. (1ª ed. 1891). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges.</p> | XVII | <p>L'orgue es troba a la nau central, sobre un dels arcs de les capelles laterals de la banda de l'epístola, i és accessible des de la tribuna superior de les capelles. La cadireta, nom que es dóna a l'orgue petit que queda situat sota un de més gros, està emmarcat per dues columnes salomòniques situades sobre unes bases amb elements escultòrics. A continuació, s'hi troba un fris on s'hi pot llegir la data de construcció de l'orgue, 1696. A cada costat de la cadireta hi han esculpits els apòstols. Tant la cadireta com l'orgue major tenen els tubs separats per pilastres, decorats amb elements florals. L'orgue major té els emmarcaments dels extrems de major amplada que els centrals, i estan decorats amb la silueta d'una columna salomònica acabada amb un capitell. Coronen l'orgue major un fris i una cornisa acabat en dues voltes incipients. Al centre del frontó hi ha un medalló amb l'escut de Sitges, i al punt més alt i envoltada per una mena de mandorla hi ha la imatge de la Immaculada Concepció. La caixa està decorada amb dos atlants, dos de cos sencer situats sota el basament de l'orgue i dos que ornamenten un petit espai entre la barana i la base dels extrems de l'emmarcament de l'orgue major. Les imatges de quatre àngels músics, completen la decoració escultòrica i, finalment, la base externa de l'orgue funciona com un sostre de cassetons, dividits en quadrats, i al mig s'hi situa una figura en forma d'estrella.</p> | 08270-483 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>Al Llibre del Consell de la Universitat de Sitges es troba anotada la demanda de la construcció d'un orgue a l'Església Parroquial de Sitges per part d'un grup de devots sitgetans, que es farien càrrec dels costos de la construcció a canvi que la universitat es fes càrrec del sou de l'organista i del manteniment de l'instrument. El 27 de desembre de 1694 es signà un contracte perquè el religiós Bartomeu Triay s'encarregués de la construcció. Finalment, fou la vila de Sitges qui es va fer càrrec de les despeses de la construcció, 900 lliures. El 5 d'octubre de 1695 la Universitat signà un contracte amb Joan Roig, escultor de Barcelona, amb la finalitat que aquest executés la caixa de l'orgue. Pel que fa a les pintures de l'orgue, l'obra fou encarregada a Sebastià Font, qui pintà les figures de Santa Tecla i Sant Bartomeu. L'any 1856 l'orgue fou daurat per petició de la Junta d'Obres de la parròquia. L'instrument que és visible actualment és una reconstrucció realitzada l'any 1985 per l'orguener Gerhard Grenzing, i únicament el moble correspon a la peça original.</p> | 41.2346400,1.8116900 | 400416 | 4565486 | 1695 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68361-68361-foto-08270-483-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68361-foto-08270-483-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68361-foto-08270-483-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Bartomeu Triay (orgue), Joan Roig (escultura), Sebastià Font (pintura) | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68275 | Restes de la muralla. Baluard-La Punta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-la-muralla-baluard-la-punta | <p>GARCIA, J; MIRET, J; MIRET, M( 1988), 'Els precedents arqueològics de Sitges: les restes de l'entorn de l'Ajuntament'. Vilafranca del Penedès GARCIA, J; MIRET, M; MORAGUES, N. (1989), ' L'estudi dels materials arqueològics apareguts l'any 1974 en el subsòl de l'Ajuntament de Sitges'. Vilafranca del Penedès LLOPIS, Joan (1891) 'Assaig Històric sobre la vila de Sitges'. Facsímil del Grup d'Estudis Sitgetans. 1980. MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11955 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SERRA, J. ' Subur al fin?', Eco de Sitges, 11 agost 1974 SERRAMALERA, P. (1968) 'El Sitges de nuestros bisabuelos'</p> | XIII | El Pla Especial estableix que cal conservar íntegrament les restes i restaurar les parts malmeses. | <p>Es tracta de les úniques restes que es conserven de la muralla medieval de la vila de Sitges. A nivell constructiu, el llenç de mur està conformat per un paredat ordinari conformat per pedres desbastades de petites dimensions, cohesionades per un morter de calç de tonalitat terrosa i sense cap mena d'ordenació en filades regulars. Estructuralment, la disposició del parament és clarament atalussada, especialment en el sòcol inferior que sobresurt del plom de la resta del mur. En aquesta mateixa base poden identificar-se alguns norais antigament destinats a l'ancoratge de les embarcacions (vegeu fitxa nº 539). La part més oriental de l'estructura disposa de diferents anivellaments enjardinats que es perllonguen fins a les escales del Baluard (vegeu fitxa nº 396).</p> | 08270-397 | Pg. de la Ribera | <p>Les restes de la muralla medieval de Sitges corresponen al recinte fortificat que encerclava el primitiu nucli de la vila, datat al voltant del segle XIII. Aquest perímetre murat disposava de dues portes d'accés que comunicaven amb els camins que es dirigien a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Aquesta alineació va definir un primer eix viari extramurs que va ser la línia vertebradora del primer raval sitgetà; comprenia els carrers Nou, Tacó, Carreta, Major i de l'Aigua i va quedar inclòs en el segon perímetre de muralla construït al segle XVII. A nivell arqueològic, des del segle XIX fins l'actualitat s'han realitzat diverses troballes arqueològiques en la zona del baluard de Sitges. L'any 1883 es van trobar casualment dues monedes romanes, una de l'emperador Tiberi i l'altra d'Adrià. En el decurs del segle XX, la localització de material arqueològic a la zona corresponent al baluard ha estat una constant: -1949. Localització de dues àmfores senceres en el subsòl d'una casa propietat de Ramon Sala, junt al vell baluard; les peces, si bé no presentaven unes característiques massa precises, no semblaven correspondre a una tipologia clarament romana. -1973. Localització de diversos fragments d'àmfora romana durant el transcurs d'unes obres realitzades a l'església parroquial i en una casa pròxima. -1974, la realització d'obres a l'edifici de l'Ajuntament permet localitzar ceràmica feta a mà, de vernís negre, ibèrica pintada, un amforisc, ceràmica sigil·lada, ceràmica medieval i moderna. -1976, es porta a terme un sondatge davant d'església parroquial que permet recuperar una vora d'àmfora púnica ebusitana, una vora de campaniana A, una nansa d'àmfora bífida d'àmfora romana i diverses restes d'època medieval i moderna. També s'han trobat a la zona algunes destrals de pedra i algunes sitges de cronologia incerta. En els darrers anys, dins l'àrea del baluard, s'han efectuat diverses intervencions arqueològiques pròpiament dites, motivades per la realització d'obres de remodelació en l'interior d'alguns edificis, i per la instal·lació o remodelació d'infraestructures en els carrers: -1986. Intervenció en una dependència semisubterrània de l'edifici de l'Arxiu Històric Municipal. -1996. Excavació de l'espai interior de l'edifici del' Sarcòfag', a causa de l'obertura d'un nou accés al c/ Sant Joan a fi d'adaptar l'edifici com a magatzem del Patronat de Museus de Sitges. -1997. Seguiment arqueològic de les obres dels edificis nº 8 i 12 del c/ Fonollar per integrar-los dins la xarxa del Consorci de Museus de la ciutat. -2001. Seguiment arqueològic de les obres d'instal·lació d'unes conduccions de gas en els c/ de la Devallada i d'en Bosc i en l'espai situat davant la biblioteca i de les obres destinades al sanejament i reforçament del c/ Fonollar, des de la porta de Sant Miquel fins a la Pl. de l'església de St. Bartolomeu. Cadascuna d'aquestes intervencions disposa d'una fitxa de l'IPAC específica on es detallen les troballes realitzades. Totes aquestes intervencions han aportat dades materials amb les que definir, encara que parcialment, les primeres etapes històriques del poblament sitgetà i el context històric de la construcció del baluard.</p> | 41.2346500,1.8111600 | 400371 | 4565487 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68275-foto-08270-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68275-foto-08270-397-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 68217 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-bartomeu-i-santa-tecla | COLL, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial de Sitges'. Sitges Coll, I. (1981) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11902 CARBONELL, J. (1956). 'Siete ensayos de Historia Suburense'. El Eco de Sitges. 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982:62). Vol. 5. Barcelona. FONTBONA, F. (1983) 'Del Neoclassicisme a la Restauració. 1808-1888'. Barcelona. LLOPIS, J. (1980) 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Sitges. LLOPIS, B.- CLARÀ, F. (1982) 'Dos treballs d'història de Sitges de mitjans del segle XIX'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona. SOLER, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Sitges. | XVII i XIX | El Pla Especial fa constar la necessitat de mantenir el volum construït i les característiques generals de l'edifici, i de realitzar una restauració global. | L'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla és un dels edificis més significatius de la vila de Sitges, tant per la seva vàlua arquitectònica, com pel fet de constituir una de les fites del seu paisatge urbà més reconegudes. L'edifici mostra una planta típicament basilical, estructurada en base a tres naus -la central més elevada i separada per una sèrie d'arcades-, i un absis poligonal. Disposa també de capelles laterals, cor situat als peus, i tribunes superiors. Pel que fa a la coberta, aquesta descarrega el seu pes sobre un conjunt d'arcs de mig punt. Els trets més rellevants de la seva façana principal són, d'una banda, la presència de nàrtex o vestíbul avançat (que data de l'any 1863) i de tres portes d'accés, totes elles conformades per arcs de mig punt; d'altra banda, convé mencionar la presència de l'obertura circular superior, o rosassa, i el coronament superior amb cornisa de perfil ondulant i pinacles amb esferes. Finalment, a la banda dreta del frontis es troba emplaçat el campanar de planta octogonal i conformat per tres cossos superposats. En el costat esquerre s'identifica l'anomenada torre del Comunidor, de planta quadrada. Cal mencionar també la presència de la capella del Santíssim en el flanc dret de l'església. L'interior de l'edifici conté elements significatius del patrimoni moble religiós de la vila de Sitges, així com un òrgan igualment valuós. | 08270-339 | Passeig del Baluard s/n | L'actual església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla s'aixeca en el mateix indret que ocuparen les esglésies romànica i gòtica de la vila de Sitges, aquesta darrera consagrada l'any 1317. El 14 d'abril de 1664 es va acordar la construcció d'una nova església, les obres de la qual s'iniciaren un any després, concretament el 8 d'octubre de 1665. La consagració definitiva es documenta el 19 de juliol de 1672, tot i que l'anomenada Torre del Comunidor no estarà finalitzada fins dos anys més tard, al 1674. L'any 1868, després d'enderrocar la Torre de les Hores del c/ Major, s'hi van col·locar en aquesta torre les campanes i el rellotge de la vila. L'edifici de culte va experimentar noves reformes a mitjans del segle XIX. Així, doncs, entre 1854 i 1856 es va portar a terme una ampliació i el bastiment de la capella del Santíssim, en la que hi treballaren la nissaga de mestres d'obres sitgetans de la família Cros. Ja en la segona meitat de la centúria, es va reformar el campanar segons el projecte de Mossèn Clara. El responsable tècnic de l'execució de l'obra fou el mestre Jaume Sunyer, i l'obra es va beneir amb data de 8 de desembre de 1863. | 41.2346500,1.8116100 | 400409 | 4565487 | 1664-84 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68217-foto-08270-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68217-foto-08270-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68217-foto-08270-339-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Sebastià Vives. Jaume Suñé (campanar) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com el conjunt de Maricel de Terra i la pròpia parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla. | 99|98|94|96|85 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 64229 | Xemeneia de la Bòbila Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-roca | XX | La part superior està malmesa. | Xemeneia de planta circular troncopiramidal que es troba situada sobre una base quadrangular. Aquesta base es troba decorada amb una motllura i està coronada per un collarí. El parament és de totxo vist aplantillat. | 08231-461 | Rambla del Garraf | La Bòbila Roca va començar la seva activitat entorn els anys 40 del segle XX. Estava dedicada a la fabricació de material de construcció. Al cap de pocs anys, el senyor Antoni Roca, va notificar que durant l'extracció de les argiles de la bòbila va posar-se al descobert material arqueològic. Les excavacions posteriors van confirmar l'existència d'un jaciment que comprèn des del neolític mitjà fins a l'època ibèrica. | 41.2346700,1.7472500 | 395015 | 4565565 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64229-foto-08231-461-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64229-foto-08231-461-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 68367 | Retaule de les Ànimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-les-animes | <p>CARBONELL I GENER J. (1961).'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I. 'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11913 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19.</p> | XVII | <p>Es tracta d'un quadre en relleu, presidit per la imatge de la Mare de Déu del Carme sobre un núvol, on hi ha una representació del cel i de l'infern. Uns àngels celestials ofereixen les mans a dos personatges que representen un rei i un bisbe que s'estan cremant a les flames de l'infern. El relleu està dotat d'un gran cromatisme contraposant els blaus del cel amb els vermells de l'infern.</p> | 08270-489 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>Es desconeixen tant l'autoria com qualsevol dada referent a aquesta obra, adscrita, però, al corrent barroc i lligada al moment de construcció de la nova església parroquial, beneïda el 1672.</p> | 41.2347000,1.8114800 | 400398 | 4565493 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68367-foto-08270-489-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 96 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 68379 | Arxiu Parroquial de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sitges | <p>DUART MONTOLIU, J. Mª. (1990). 'El formulari notarial de l'Arxiu Històric de Sitges' Miscel·lània Penedesenca, 13, Vilafranca del Penedès. ESCUDÉ AIXELÀ, M. Mª. (1986). 'Aspectos sanitarios del archivo de la iglesia de San Bartolomé y Santa Tecla de Sitges en el siglo XVIII (1701-1800)' Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona. MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, M. A. (1985). 'Evolució demogràfica de Sitges' (1674-1810)', Miscel·lània Penedesenca, núm. 7. Vilafranca del Penedès. MONTSERRAT ROBERT, Mª.J. (1985). 'Estudi econòmic de Sitges durant el segle XVIIIè: Població, agricultura i evolució urbana', Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges. SERRAMALERA COSP, P. (1986). 'Sitges 1824. Estudi d'un empadronament.' Sitges. SERRAMALERA COSP, P. (1990). 'Demografia sanitària sitgetana del segle XVII segons els llibres de l'Arxiu parroquial, 1º part: Baptismes', Miscel·lània Penedesenca, 13, Vilafranca del Penedès. SERRAMALERA COSP, P. (1991). 'Estudi demogràfic de la vila de Sitges des del segle XIVè fins al XVIIIè', Miscel·lània Penedesenca, 14, Vilafranca del Penedès. TORRENTS, A. VALLS, M. BAYONA, J. (2001).'Inventari dels Arxius Sagramentals del Penedès (comarques de l'Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf), s. XVII.XIX'. Miscel·lània de l'Institut d'Estudis Penedesencs. Centre d'Estudis Demogràfics.</p> | XVII-XX | <p>L'arxiu parroquial de Sitges conserva part dels llibres de baptismes (1634-1900), matrimonis (1642-1900) i defuncions (1509- 1547; 1551-1606; 1626 -1646; 1676-1683; 1696-1705 i 1754- 1900).</p> | 08270-501 | Església Parroquial de Sitges, Pg del Baluard s/n. Sitges, 08870 | 41.2347100,1.8118500 | 400429 | 4565493 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 68369 | Talles de Sant Bartomeu i Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talles-de-sant-bartomeu-i-santa-tecla | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11915</p> | XVIII | <p>Les dues talles, d'estil barroc, representen els sants amb els seus atributs: Sant Bartomeu duu el ganivet del seu martiri i es mostra amb el tors nu i cobert amb una túnica vermella; Santa Tecla llueix un vestit daurat i una corona, mentre que a la mà té agafat el braç. Actualment, es troben al mur de la Sagristia de l'església.</p> | 08270-491 | Sagristia de l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla | 41.2347100,1.8118700 | 400431 | 4565493 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68369-foto-08270-491-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68369-foto-08270-491-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68369-foto-08270-491-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Les dues talles, surten per la processó de Sant Bartomeu el dia 24 d'agost i el dia de Santa Tecla, el 23 de Setembre. | 96|94 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 68368 | Retaule de Sant Bartomeu i Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-bartomeu-i-santa-tecla | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11914 GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA. (1982:284). Vol 5. TINEO, J.A i ROUSAUD, J. (1984).'Garraf. Baix Penedès. Les comarques de Catalunya'. Ed Blune, Barcelona.</p> | XV | <p>Taula central de l'antic retaule dedicat als sants patrons de Sitges, situat actualment darrera l'altar major amb un emmarcament exterior barroc. Segons sembla, el retaule original estava format per tres pisos de quadres on hi havia representada la història de Santa Tecla i Sant Bartomeu. Per damunt de la taula central hi havia situada una crucifixió. Pel que fa a la taula que encara es conserva, en ella es representen els dos sants amb els seus atributs. Destaquen per la seva qualitat artística, la riquesa com es dibuixen les robes dels sants, i un terra d'opus sectile, malgrat que la seva perspectiva sigui errònia.</p> | 08270-490 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>El retaule fou contractat pels jurats de la universitat de Sitges al pintor napolità Nicolau de Credença l'any 1499 per un total de 132 lliures, sense que es conegui quin any fou enllestida l'obra, ja a inicis del segle XVI. El retaule fou traslladat a l'església del Vinyet mentre es duien a terme les obres de construcció del nou temple parroquial a mitjan segle XVII. Aquest trasllat va significar la disgregació del conjunt, ja que les taules es van separar i col·locar a diferents murs, arribant a perdre's. Acabades les obres de l'església, les parts del retaule no van torna, i no fou fins després de la Guerra Civil, quan la taula que quedava va ser traslladada a l'església Parroquial de Sitges per a presidir l'altar.</p> | 41.2347200,1.8118500 | 400429 | 4565494 | 1499 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68368-68368-foto-08270-490-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68368-foto-08270-490-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68368-68368-foto-08270-490-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Nicolau de Credença | L'any de la capitulació de l'encàrrec és el de 1499, però s'ha optat per datar el retaule al segle XVI, ja que fou a inicis d'aquest quan es deuria enllestir l'obra. Nicolau de Credença féu també, entre d'altres, els retaules de Sant Just de Barcelona i els de les esglésies de Sant Genís de Vilassar, Mataró i Sant Martí de Provençals. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 68370 | Ossera de Bernat de Fonollar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ossera-de-bernat-de-fonollar | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11916 GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA. (1982:284). Vol. 5. LLOPIS I BOFILL, J. (1ª ed. 1891). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges.</p> | XIV | <p>Ossera d'estil gòtic datada del segle XIV amb una tapa a dues vessants. Es troba sota el cor, al costat del retaule de les Ànimes. En la cara de la ossera que mira a l'església hi ha esculpit l'escut dels Fonollar, present també al frontal. Sobre la vessant es troba l'estàtua jacent de Bernat de Fonollar, amb un vestit de cota de malla, amb un punyal i una espasa que pengen del cinturó que cenyeix el vestit. Les mans es tanquen amb actitud de pregar i el cap resta tapat per un capmall. L'ossera es recolza sobre dos permòdols de pedra.</p> | 08270-492 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | 41.2347300,1.8114800 | 400398 | 4565496 | 1326 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68370-foto-08270-492-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68370-foto-08270-492-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68370-foto-08270-492-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-15 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Bernat de Fonollar es feu construir la tomba i morí l'any 1326, el dia 25 d'octubre. En l'ossari s'hi pot llegir: ' Hic jacet honorabilis: Bernat de Fonollario qui instituït et dotavit duas capellanias perpetuas in presente ecclesia et ospitale pauperubus...; in quo saabilivit... altare quod perpetuo dotavit; qui et emit castrum de Cigiis et de Campasens; qui fuit procuratur generalus in Cataluniae pro domino rege; XX annis et ultra: oblit anno Domini MCCC'. | 93|85 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 68371 | Ossera de Galcerà de Ribes i Galcerà de Pacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ossera-de-galcera-de-ribes-i-galcera-de-pacs | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11917 LLOPIS I BOFILL, J. (1ª ed. 1891).' Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges.</p> | XIV | <p>Sota l'Ossera de Bernat de Fonollar, al costat del retaule de les Ànimes es troba aquesta ossera gòtica, del segle XIV. Té una tapa a dues vessants i hi han esculpits els escuts de la família de Galcerà de Ribes, a la banda que dóna a l'església.</p> | 08270-493 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | 41.2347300,1.8114800 | 400398 | 4565496 | 1336 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68371-foto-08270-493-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68371-foto-08270-493-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68371-foto-08270-493-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-15 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | En la part davantera hi consta aquesta inscripció: ' Hic jacet venerabilis Galcerandus de Ripis, miles quondam, qui obiit IX Kalendas Junii anno Domini MCCCXXXIII cujus anima requiescat in pace. Item hic jacet venerabilis Galcerandues Pax miles quondam, qui obiit VIII idus januarii anno domini MCCCXXXVI, cujus anima requiescat in pace amen'. | 93|85 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 68362 | Retaule de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | <p>COLL I MIRABENT, I. 'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11908 COLL MIRABENT, I. (1993). 'Els retaules barrocs i l'orgue de l'església parroquial de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgerans, Sitges.</p> | XVIII-XX | Actualment els laterals del retaule es troben cedits al Museu de Girona. | <p>L'estructura del retaule destaca per la seva claredat compositiva. Quatre plafons escultòrics de talla en alt relleu, mostren imatges dels patiments de la verge i envolten la figura de la Verge dels Dolors. Al costat de l'Evangeli, es reprodueix l'anunci de Simeó i Jesús perdut i trobat al mig dels doctors. Al costat de l'Epístola, la fugida d'Egipte i Jesús camí del Calvari. Destaca l'interès de l'autor per dotar d'expressivitat a les figures, aplicant contraposats i marcant gran moviment dels vestits i els cabells. En l'àtic del retaule hi situa la imatge de Sant Francesc de Paula i en els laterals relleus representant escenes de la vida del sant. Al voltant del retaule hi trobem figures d'àngels mostrant dolor. En el basament, on es troba el Sant Sepulcre, hi ha també dos medallons: l'un amb la imatge d'un franciscà i l'altre amb la figura de Sant Joan Evangelista. Actualment, el retaule està presidit per una imatge de la Pietat, obra de l'escultor Pere Jou, que substitueix l'original (destruïda durant la Guerra Civil). El cos del Sant Crist del sepulcre també és una obra contemporània.</p> | 08270-484 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>Al Llibre de la Congregació dels Dolors (Arxiu Diocesà de Barcelona), es conserva la documentació referida als acords i contractes de la Universitat de Sitges per a la construcció d'aquest retaule. El dia 3 de Maig de 1699, se signà un acord amb l'escultor Joan Roig (1656-1706) per realitzar el retaule de la capella dels Dolors, per 350 lliures. El prevere i rector del Vendrell, Joan Llopis, va col·laborar econòmicament amb 125 lliures amb la condició que una part del retaule es dediqués a Sant Francesc de Paula. En el mateix contracte es feia constar que calia situar un sepulcre al retaule o bé a la mesa de l'altar. Aquest Sant Sepulcre havia estat durant segles en una de les seves capelles, en molt mal estat. L'actual figura de la Pietat substitueix des de l'any 1948 l'antiga figura de la Verge dels Dolors, ja que fou destruïda el 21 de Juliol de 1936. El mateix passa amb la figura del Sant Sepulcre, de la qual sols se'n conservà el cap, i la resta fou encarregat a la casa 'La artística', qui l'any 1946 en feu entrega a l'església.</p> | 41.2347300,1.8115600 | 400405 | 4565496 | 1701 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68362-68362-foto-08270-484-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68362-foto-08270-484-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Joan Roig (talla del retaule), Pere Jou (imatge de la Pietat) | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 68363 | Retaule de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pere-0 | <p>CARBONELL I GENER, J. (1961). 'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges. COLL I MIRABENT, I.' Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11909 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19. COLL MIRABENT, I. (1993).'Els retaules barrocs i l'orgue de l'església parroquial de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XVII | <p>El retaule original data del segle XVII, malgrat que són pocs els elements d'aquesta època que encara es conserven. Aquests són, bàsicament, les dues fornícules laterals del pis mitjà i els tres relleus que formen la predel·la. La resta fou refeta l'any 1839, moment en què també es col·locaren les imatges que mancaven al conjunt. En el bancal hi trobem tres quadres narratius d'època barroca que narren escenes de la vida de Sant Pere; al centre el miracle de Crist caminant sobre les aigües, les laterals representen la trobada de Sant Pere i Jesús en el camí del Calvari i l'àngel alliberant sant Pere del seu captiveri, respectivament. En totes les escenes es comprova la voluntat de l'autor de captar i donar moviment a l'obra per guanyar en expressivitat.</p> | 08270-485 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>D'autor desconegut, el retaule barroc ha estat molt modificat, especialment al 1839, quan es refeu substancialment part de la seva decoració.</p> | 41.2347600,1.8116300 | 400411 | 4565499 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68363-68363-foto-08270-485-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68363-foto-08270-485-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | El retaule ha estat modificat en diferents èpoques, fins i tot contemporàniament: les figures laterals del coronament que s'observaven en fotografies de 1982 han estat retirades. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 68365 | Retaule de Sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-elm | <p>CARBONELL I GENER J. (1961). 'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I. 'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11911 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19.</p> | XVII | <p>Retaule dividit en tres pisos (predel·la, pis i àtic), amb un cos central preeminent amb la figura de Sant Elm -patró de la la navegació - i dues ales laterals.La talla actual no és l'original. El motiu principal que articula el retaule és el mar:angelets muntats sobre monstres marins, serps aquàtiques, etc. Sobre la mesa de l'altar, contemplem dos relleus de caràcter més realista, on es representa en un d'ells la tempesta, i en l'altre un naufragi. Enmig destaca el diorama de la consagració episcopal de sant Elm. Als extrems del retaule destaquen dues figures a mode de cariàtides: una té els ulls embenats i porta a la mà un calze amb una custòdia, simbolitzant la fe; l'altra figura ha perdut l'estri que portava a la mà, que podria haver estat una àncora, simbolitzant l'esperança. Cal destacar que el retaule té una policromia molt rica i de bona qualitat.</p> | 08270-487 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>La confraria de Sant Elm -documentada a Sitges des de 1500- era la més rica de la parròquia, on la devoció pel patró dels navegants estava molt arrelada. Malgrat que l'autoria del retaule és documentalment desconeguda, diferents estudis estilístics atribueixen el retaule a Jaume Tramulles. En el retaule hi ha inscrites dues dates, 1688 en la part inferior i 1691 en la part superior; aquestes dates acotarien els anys en què la peça fou construïda i daurada. D'altra banda, es coneix l'encarregat de daurar el retaule, fou el vilafranquí Francesc Cervera. Cal destacar que al voltant de la fornícula que acollia a Sant Elm s'hi situaven les escultures de Sant Gregori, Sant Jeroni, Sant Agustí i Sant Ambrós, que actualment estan desaparegudes.</p> | 41.2347600,1.8116800 | 400415 | 4565499 | 1688-91 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68365-68365-foto-08270-487-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68365-foto-08270-487-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68365-68365-foto-08270-487-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Jaume Tramulles (atribuït) | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68277 | Monument al Greco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-greco | <p>DDAA (1998) 'El Greco a Sitges. Cent anys'. Sitges FONTBONA, F. MIRALLES, F. (1985) 'Del modernisme al noucentisme. 1888-1917' a 'Història de l'Art Català', vol. VII. Barcelona 'Gran Geografia comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11995 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANES, R. (1969) 'El modernisme a Sitges'. Barcelona PLANES, R. (1951) 'El llibre de Sitges'. Barcelona</p> | XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Monument dedicat al pintor El Greco, situat al vestíbul d'accés al Palau Maricel. El pedestal és de planta rectangular i combina el carreuat de pedra regular amb franges decorades amb rajoles catalanes. El corona una cornisa motllurada i en la part frontal consta d'una làpida de marbre en la que es llegeix la inscripció 'A Domenico Theotocopuli El Greco'. La figura del pintor apareix dempeus i està representada amb la paleta de colors a la mà esquerra i el pinzell en la dreta.</p> | 08270-399 | Palau Maricel | <p>L'aixecament d'aquest monument dedicat al Greco va ser iniciativa de l'artista Santiago Rusiñol, lligat estretament a la figura del pintor barroc del qual posseïa algunes obres actualment exposades al Museu del Cau Ferrat. Rusiñol va realitzar aquesta proposta a la vila amb l'objectiu de dotar a la ciutat d'un símbol del modernisme que es desenvolupava al voltant del Cau Ferrat. La idea de Rusiñol va ser recollida per una comissió que es va formar el 30 de juliol de 1896 i en la que participaven Bartomeu Carbonell, Josep Planes, Antoni Catasús, Antoni Almirall i altres membres destacats de la societat sitgetana del moment. La comissió va recollir 8.043 pessetes, com a aportació de 192 subscriptors. La figura havia de ser de bronze, però el Ministerio de la Guerra, no ho va autoritzar i es va fer amb pedra de Múrcia. La primera pedra del monument es va col·locar el 24 d'agost de 1897 en un acte solemne i multitudinari organitzat pel propi Rusiñol. L'encarregat de l'execució del projecte va ser l'escultor Josep Reynés i l'estatua es va inaugurar el 29 d'agost de 1898. Pel que fa a l'autor de l'obra, el mencionat Josep Reynés i Gurguí (1850-1926), va néixer a Barcelona i es va formar a la Llotja juntament amb els germans Vallmitjana; també va treballar a París amb Carpeaux, de qui va rebre una forta influència. Són conegudes diverses composicions seves com 'Gerro amb nens' instal·lada al parc de la Ciutadella de Barcelona, el relleu 'Barcelona rep les nacions' de l'Arc de Triomf (1887) i l'altre monument típic del paisatge urbà sitgetà com és el monument al Dr. Robert (1907).</p> | 41.2347600,1.8120700 | 400448 | 4565498 | 1896-97 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68277-68277-foto-08270-399-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68277-68277-foto-08270-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68277-68277-foto-08270-399-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Reynés i Gurguí (1850-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 105|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 68304 | Villa Mil Luces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-mil-luces | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El manteniment del volum construït i de les façanes és obligat segons la normativa del Pla Especial municipal | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb terrat pla no transitable, situat a la part nord-oriental de la cruïlla dels carrers Josep Carbonell Gener i Manuel Sabater, i inserit en una gran parcel·la, de notable superfície, que s'estén fins el carrer de Balmes. L'element més característic és un porxo en voladís fent cantonera, que coincideix amb l'eix dels carrers esmentats i que adopta forma semicircular a la cruïlla. Dit porxo està sustentat per una estructura de formigó sense peus drets a l'exterior. A més, disposa d'uns elements de reforç (tirants de secció rectangular) que, des de la coberta, giren vers la teulada del porxo, formant cinc arcs de mig punt, la qual cosa atorga una visió característica del conjunt. La superfície de la parcel·la construïda no és uniforme, formant diferents rectangles adossats, per la qual cosa l'edifici presenta uns volums molt precisos que l'apropen a un llenguatge racionalista. Les obertures no tenen emmarcaments remarcables, essent les llindes rectes i disposades de forma irregular. El revestiment és senzill, fet a base d'un arrebossat simple, sense cap tipus de decoració remarcable. L'únic element que trenca la superfície plana de la façana és una faixa que actua com a tancament superior de l'edifici; és a dir, com una llosa plana. | 08270-426 | c/ Josep Carbonell i Gener, 14 - c/ Manuel Sabater, 10-14 - c/ Balmes, 15-17 | 41.2347700,1.8026000 | 399654 | 4565510 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68304-foto-08270-426-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68304-foto-08270-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68304-foto-08270-426-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|120 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 68230 | Casa Josep Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-sunyer | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1923. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11942 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix que s'ha de mantenir íntegrament la casa nº 45. | Edifici construït entre mitgeres, que consta de dues estructures bessones que formaven inicialment una única finca. L'immoble consta de tres nivells d'alçat (pb + 2p); la planta baixa mostra dues obertura:, una porta d'arc de mig punt que comunica amb les plantes superiors, i un finestra o accés al local comercial, segons el cas. En el primer pis s'identifica un balcó amb volada i barana de ferro i una finestra; ambdues obertures són de forma rectangular. El darrer pis està ocupat per una galeria conformada per quatre arcs de mig punt, que evoca a les solanes de l'arquitectura civil medieval. El coronament de les finques consta d'un registre d'orificis de la cambra de ventilació de la solera, d'una cornisa i d'una barana de balustres. La finca de la banda esquerra presenta el parament esgrafiat, destacant els motius florals que decoren la zona corresponent a la llinda de les obertures del primer pis. | 08270-352 | Pg. de la Ribera, 44-45 | L'1 d'agost de 1923, Josep Suné i Alaix s'adreçà a les autoritats municipals de Sitges tot exposant el seu desig d'enderrocar un edifici que posseïa al passeig de la Ribera de la Vila i construir-ne dos en el seu mateix lloc. La llicència d'obres li fou concedida el mateix dia. En la clau de l'arc de la porta d'entrada figura la data de 1925, moment en què, presumiblement, degueren concloure les obres de construcció (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1923). L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2347900,1.8069700 | 400020 | 4565508 | 1923 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68230-foto-08270-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68230-foto-08270-352-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68230-foto-08270-352-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68674 | Madrigal a Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/madrigal-a-sitges | XX | Plafó de rajoles de ceràmic amb el poema Madrigal a Sitges de Josep Carner, i reproducció d'un vista antiga de Sitges. | 08270-816 | Pl. de l'Ajuntament | 41.2347900,1.8116100 | 400409 | 4565502 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Fontanals-Via | Es localitza a la paret de la parròquia que dóna a la plaça de l'Ajuntament. | 106 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 68303 | Casa Garriga Nogués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-garriga-nogues | DDAA. (1989) 'J. A. Coderch de Sentmenat 1913-1984'. Barcelona. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra del volum construït, de les façanes i del jardí | Es tracta d'una de les darreres obres de l'arquitecte J. A Coderch de Sentmenat, destinada a la creació d'un habitatge unifamiliar projectat segons la 'tradició mediterrània'. Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb una coberta de teules a dues vessants. S'aixeca sobre una llosa d'anivellació i disposa d'un porxo a la planta baixa, la coberta del qual actua com a terrassa del pis superior; aquesta s'estén a tot el llarg de la façana principal afrontada al carrer Josep Carbonell i Gener, i en part està coberta per una estructura de coberta a una sola vessant que segueix la de l'edifici, i està suportada per pilars. Totes les obertures disposen de persianes de tancament exterior i el revestiment de les façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc. A tall de concloure, l'edifici manté encara la planta rectangular, compacta, pròpia de les obres de Coderch de Sentmenat; tanmateix, la disposició de les obertures de la sala d'estar i d'alguns dormitoris, així com dels porxos i les terrasses, són clarament novedoses i aniran evolucionant cap a una nova interpretació dels espais per part d'aquest autor. | 08270-425 | c/ Josep Carbonell i Gener, 4 | L'autor del projecte, J. A. Coderch de Sentmenat (Barcelona, 1913) és, a banda d'arquitecte, un teòric i una de les personalitats més rellevants de l'arquitectura contemporània catalana, amb gran projecció internacional. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els que destaca la medalla d'or de la IX Triennal de Milà al 1951 i el Premio Nacional de Diseño Industrial argentí el 1964. També és membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i del CIAM. A Barcelona, entre les seves obres més destacades, figuren els edificis Trades i la seu de l'Institut Francès. | 41.2348000,1.8029900 | 399687 | 4565513 | 1947 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68303-foto-08270-425-1.jpg | Legal i física | Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | J. A. Coderch de Sentmenat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 120 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68028 | Àncora de ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-de-ferro | Sense data | Àncora de ferro, inclinada i col·locada sobre un pedestal de pedra. | 08270-739 | Pg. Ribera, entre els carrers Tacó i Nou | 41.2348000,1.8104300 | 400310 | 4565505 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68028-foto-08270-739-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68028-foto-08270-739-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 98|103 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 68347 | Can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-girona | Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | XVII-XX | Masia aïllada que mostra un conjunt de dependències amb caràcter històric, probable el nucli primigeni de l'explotació agrícola, i altres edificacions adossades que van ser construïdes posteriorment. En ambdós casos les estructures visibles presenten una bona qualitat constructiva i un excel·lent estat de conservació. La part més antiga de Can Girona s'identifica a simple vista pels murs fets amb pedra i paredat ordinari, parcialment arrebossats amb morter de tonalitat terrosa. Bàsicament s'identifica una nau de planta rectangular, amb coberta de teules a doble vessant i que disposa d'una gran galeria en un dels seus costats llargs; aquesta galeria està conformada per arcs de mig punt lleugerament peraltats i amb la imposta motllurada. A la façana principal d'aquest cos és encara visible un magnífic rellotge de sol esgrafiat sobre una capa de morter lliscat. Està flanquejat per la figura d'un gall i d'un mussol i emmarcat per la llegenda 'De dia moures i de nit dormir. Jo sense sol i tu sense fe no sóm res'. Al voltant d'aquesta nau s'identifiquen altres annexes, probablement destinats a magatzems, corrals o altres instal·lacions agrícoles. Pel que fa a la part més nova del mas, cal destacar el seu caràcter essencialment residencial i la bona qualitat de la seva construcció, que respon clarament a un plantejament arquitectònic previ, en el que es deixa veure la mà d'un autor experimentat. Aquest sector de la finca s'organitza en dos cossos molt similars, disposats amb la mateixa orientació i en sentit paral·lel, un d'ells notablement més enretirat que l'altre, de manera que el que està més avançat se superposa parcialment al de darrera. En general, l'alçat dels dos cossos és de tres nivells (pb + 1p + golfes), els paraments externs estan encalats, les obertures són de pedra i les cobertes a doble vessant. El frontis del cos més avançat consta d'un primer pis amb parament de pedra, en el que s'identifiquen diverses portes i finestres rectangulars. Al nivell principal són visibles quatre finestres i a les golfes una obertura trigèmina, a mode de petita galeria conformada per tres arcs de mig punt. El forjat corresponent a les golfes es tradueix en el frontis mitjançant una cornisa de teula i maó que imita un fals ràfec. Pel que fa al cos del darrera, destaca especialment la composició de la zona on se situa l'entrada principal, conformada per un arc de mig punt realitzat amb dovelles i brancals de pedra. A la dreta d'aquesta obertura es localitza una finestra geminada constituïda per dos arcs de mig punt i una columna amb capitell geomètric; es tracta probablement d'un element antic, recol·locat. De la mateixa manera, en el pis superior s'identifica un finestral rectangular, que apareix dividit en dos obertures per un pilar que incorpora una base i un capitell probablement medievals. D'aquesta mateixa cronologia és la finestra amb guardapols d'arc conopial i la gelosia gòtica que se situa a la seva dreta. | 08270-469 | Zona Miralpeix | El conjunt arquitectònic conserva bona part de les dependències del mas antic, o nucli primigeni de la masia actual, que poden datar-se, de manera aproximada, en època moderna (segles XVII-XVIII). L'any 1853, segons consta a la data de l'actual façana principal, s'hi va adossar una construcció nova, bàsicament destinada a habitatge. Tanmateix, aquesta data no correspon als plantejaments de tendència historicista que s'aprecien en alguns dels frontis de la finca, fet que permet intuir la realització d'una campanya de reforma posterior, probablement datable ja a finals del segle XIX. Cal assenyalar també la presència d'alguns paràmetres formals propers a l'historicisme. Des d'aquest punt de vista, destaca especialment la combinació del parament blanc amb elements arquitectònics de pedra, principalment d'estil gòtic i, molt probablement procedents d'altres construccions. Aquestes formulacions recorden als plantejaments de Miquel Utrillo en obres tan conegudes com el Palau de Maricel. | 41.2348100,1.7769300 | 397503 | 4565545 | 1853 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68347-foto-08270-469-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68347-foto-08270-469-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68347-foto-08270-469-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval|Popular|Historicista|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 93|85|119|116|94|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68229 | Casa Elvira Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-elvira-serra | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera que cal conservar estrictament la façana, tot eliminant el tendal de la planta baixa | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i representant de l'estil eclèctic pre modernista. Disposa de dues façanes fent cantonera afrontades al Passeig de la Ribera i al carrer Primer de Maig de 1838. El frontis del primer carrer esmentat disposa de menys superfície que el segon, i en alçat s'estructura en planta baixa i dos pisos, amb terrat pla transitable. Les dues façanes presenten característiques decoratives idèntiques, mentre que l'organització d'obertures varia. A la façana del Passeig de la Ribera, i a la planta baixa, presenta tres obertures probablement producte d'una reforma per tal d'adaptar-les a les característiques del negoci actual. La planta primera presenta una balconada amb dues obertures i a la segona planta es disposen dos balcons. Les lloses són de pedra, motllurades al cantell, i la balconera disposa de quatre mènsules decoratives decorades amb motius geomètrics i florals. Les baranes són de ferro de fosa de disseny complex a la planta primera i més senzilles a la planta segona. Les quatre obertures disposen d'una faixa motllurada a la llinda que les emmarca, senzilla i que sobresurt lleugerament de la línia de la façana; per damunt d'aquesta faixa s'insereix un trencaaigües lleugerament motllurat. Els nivells dels forjats hi són indicats, amb una faixa simple (que sobresurt lleugerament de la línia de façana) a nivell del de la planta baixa, i amb una faixa motllurada (que també sobresurt de la línia de façana) al forjat de la planta primera. La façana del carrer del Primer de Maig de 1838 presenta una distribució d'obertures diferents a causa de la seva major amplada. Cada planta disposa de quatre balcons i una finestra situada entre els dos balcons més septentrionals. Les lloses dels balcons tenen les mateixes característiques que les descrites a la façana anterior, i les baranes també són de ferro de fosa, de disseny senzill. També disposen d'una llinda en forma de faixa de les mateixes característiques que les anteriors. Corona l'edifici una cornisa contínua motllurada que a la zona de la façana del passeig de la Ribera disposa de sis mènsules decoratives, mentre que a la zona del carrer Primer de Maig de 1838, només en disposa d'una, situada a la part més meridional, gairebé fent cantonera i que emfatitza la major importància d'aquesta darrera façana. Per damunt de la cornisa es disposa una barana del terrat feta de balustres ceràmics disposats en gelosia, entre matxons d'obra de reforç. Les dues façanes disposen d'un revestiment senzill, fet a base d'un arrebossat simple, sense que s'observin altres motius decoratius. | 08270-351 | Pg. de la Ribera, 43- c/ L'1 de maig de 1838, 2 | L'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], cal dir que és autor de diverses obres de l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. | 41.2348100,1.8071000 | 400031 | 4565510 | 1902-03 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68229-foto-08270-351-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68229-foto-08270-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68229-foto-08270-351-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68586 | Ficus de cautxú (Ficus elastica) del Pg. Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ficus-de-cautxu-ficus-elastica-del-pg-ribera | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de l'Índia i Malàisia pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc llis de color gris amb fulles simples, alternes, de nervadura pinnades i forma lanceolades de color verd fosc que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc. Els fruits són de color groc i neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És interessant per la forma i mida de la fulla, es tracta d'una espècie ornamental. Té una alçada de 10 mts, un diàmetre de 79 cm i ocupa una amplada de 18 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-708 | Pg. Ribera (Pg. Ribera) | 41.2348400,1.8087300 | 400168 | 4565511 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Arbre característic i conegut del passeig marítim. És singular per les dimensions, l'estètica, la funcionalitat, la situació i la raresa.L'expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 67868 | Casa rectoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rectoral-0 | MONTE, M.A. (1987) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11981 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIII-XIV | Segons la normativa del Pla Especial, conservació estricta de les façanes i manteniment del volum construït. | Conjunt de tres cases tardomedievals, que presenten dos o tres nivells d'alçada (pb + 1 o 2 pisos) i que conserven part de les seves característiques originals, ja que les modificacions experimentades no han alterat substancialment els trets constructius. La façana principal afronta a la mateixa plaça de l'Ajuntament i consta de tres portes d'accés adovellades, amb arc de mig punt, tot i que la majoria de les obertures són rectangulars amb llindes i brancals de pedra. Destaca la finestra situada en el primer pis que presenta un arc trilobulat. Pel que fa als coronaments, aquests presenten els ràfecs i cornises tradicionals. Pel que fa a la façana de la banda de mar, mostra un alçat de quatre plantes (pb + 3p) i es caracteritza, novament, per la irregular distribució de les seves obertures que no estableixen eixos verticals concrets. Totes les obertures visibles presenten els brancals i les llindes de pedra. A la planta baixa, la portalada d'accés i la finestra que se situa a la seva dreta, són en forma d'arc rebaixat; en el primer pis, en canvi, se situen tres finestres rectangulars; en el pis segon s'identifica un balcó corregut -amb la volada de rajoles sostingudes per grapes metàl·liques- que emmarca dues obertures; finalment, les golfes presenten una galeria conformada per cinc arcs de mig punt, amb un ampit corregut. El coronament del frontis, consta del ràfec ceràmic de la coberta de teules. Pel que fa a l'interior de l'edifici, destaca l'interessant conjunt d'arcs medievals que es conserva, la majoria d'ells del tipus punta d'ametlla i lleugerament apuntats. Aquestes estructures estan actualment situades en dependències que presenten signes evidents d'haver estat remodelades en èpoques recents, tal i com es dedueix de la presència de forjats de bigues de fusta i revoltons d'obra. En alguns casos, els arcs medievals apareixen parcialment cegats o integrats en estructures més modernes que desvirtuen notablement la seva morfologia. | 08270-10 | Plaça de l'Ajuntament, 19-20 | No es coneix documentació específica d'aquesta casa rectoral. Tanmateix, la seva situació en la part més antiga del nucli de la vila, així com alguns dels elements arquitectònics conservats, permeten emmarcar cronològicament aquest conjunt d'edificis en el període medieval, sense poder precisar l'existència de possibles precedents. Pel que fa a les modificacions experimentades per les finques, s'ha documentat un expedient de reforma de l'any 1883, conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Sitges, en el que el rector F. Trias, sol·licitava permís per a renovar les façanes. | 41.2348400,1.8119100 | 400434 | 4565508 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67868-foto-08270-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67868-foto-08270-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67868-foto-08270-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com la Casa Utrillo i el Maricel de Terra, entre d'altres. L' Arxiu Històric de Sitges, conserva informació sobre les reformes experimentades per aquest conjunt d'edificis (Arxiu Històric Municipal. Sèrie: Obres i Urbanisme. 1883). | 98|85|93|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68228 | Casa Salvador Mestre i Benaprés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-salvador-mestre-i-benapres | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial prescriu la restauració de la façana, tot mantenint els elements decoratius; es permet modificar la finestra de la planta baixa. | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres estructurat en alçat en planta baixa, tres pisos, àtic (amb la façana enretirada) i terrat pla transitable, amb unes característiques formals properes a un llenguatge eclèctic post modernista. L'organització d'obertures és força regular i presenta una clara simetria pel que fa als pisos. Així, mentre que a la planta baixa presenta dues obertures, a cadascuna de les plantes restants en presenta tres; dues extremes que menen a una balconada a nivell del primer i tercer pis amb una finestra central, mentre que a la planta segona es disposen dos balcons extrems amb una finestra al centre. L'obertura més occidental de la planta baixa és la que mena al vestíbul de la caixa d'escala, i està rematada per un arc rebaixat (escarser), i també presenta un emmarcament singular a base de carreus de pedra escairats i ben disposats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. L'obertura més oriental, molt més gran, no disposa de dit emmarcament de pedra. Pel que fa als balcons i a les balconades dels pisos, tots aquests elements tenen les mateixes característiques; és a dir, llosa de pedra amb el cantell motllurat, baranes de ferro de fosa amb els mateixos elements decoratius - com són una zona de sòcol amb entrellat geomètrico-florals - i una zona, més estreta, sota el passamà, que també és de ferro i de disseny senzill. Cal destacar uns esgrafiats decoratius situats sota els dos balcons de la planta segona, representant motius geomètrics. Corona la façana una cornisa contínua lleugerament motllurada, sobre la qual es disposa la barana de la terrassa del darrer nivell que, com ja s'ha dit, està enretirat de la línia de façana. Dita barana la conformen un seguit de balustres, probablement de pedra artificial, entre dos matxons d'obra situats als extrems. La mateixa disposició i estructura té la barana del terrat situada damunt la façana enretirada del darrer nivell. El revestiment de la façana és senzill, fet a base d'un arrebossat simple que amb lleugeres incisions verticals i horitzontals simula un aparell de carreus de pedra isòdom disposats al trencajunt. A més dels dos elements d'esgrafiats decoratius de la segona planta esmentats anteriorment, la façana no presenta cap altre element singular. | 08270-350 | Pg. de la Ribera, 41 | A la llinda de la porta que dóna accés als pisos superiors figura la data de 1792, que podria correspondre al primer aixecament de l'edifici, malgrat que el frontis actual no correspon a aquesta cronologia. Durant el darrer quart del segle XIX, la casa va ser llogada a diferents personatges que passaven temporades a Sitges, com ara el propi Santiago Rusiñol o la família de la pintora Lluïsa Vidal. Finalment va ser adquirida per la família Gomis. | 41.2348700,1.8073400 | 400051 | 4565516 | c. 1870 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68228-foto-08270-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68228-foto-08270-350-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Casa Gomis. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 68276 | Monument al Dr. Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-dr-robert | <p>BOHIGAS, O. (1973) 'Reseña y catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona GIBERT, J. (1952) Sitges. Barcelona MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11994 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANES, R. (1969) 'El modernisme a Sitges'. Barcelona PLANES, R. (1951) 'El llibre de Sitges'. Barcelona SERRAMALERA, P. (1968) 'El Sitges de nuestros bisabuelos'</p> | XX | El Pla Especial estableix el manteniment estricte de l'element. | <p>Es tracta d'una escultura del Dr. Robert emplaçada sobre un pedestal rectangular acabat en cornisa. L'element urbà està envoltat per una petita zona enjardinada, definida per una tanca de ferro i situada en un dels costats de la Plaça de l'Ajuntament. La figura del Dr. Robert està realitzada en pedra calcària; el personatge apareix assegut, en actitud reflexiva i el tractament formal es caracteritza per la seva gran naturalitat i realisme. Aquesta simplicitat contrasta amb el pedestal en el que s'identifica la inscripció 'La vila de Sitges son fill predilecte Dr. Robert', escrita amb grafia modernista i emmarcada per una orla de motius florals.</p> | 08270-398 | Plaça de l'Ajuntament | <p>Aquest monument es va erigir per subscripció popular com a homenatge a Bartomeu Robert (1842-1902), qui va ser alcalde de Barcelona. L'any 1899 va ser també declarat fill predilecte de la vila de Sitges, amb la que la seva família mantenia forts vincles des del segle XVII. L'escultura és obra de l'artista Josep Reynés i va ser inaugurada el 23 d'agost de 1907. Pel que fa a l'autor de l'obra, el mencionat Josep Reynés i Gurguí (1850-1926), va néixer a Barcelona i es va formar a la Llotja juntament amb els germans Vallmitjana; també va treballar a París amb Carpeaux, de qui va rebre una forta influència. Són conegudes diverses composicions seves com 'Gerro amb nens' instal·lada al parc de la Ciutadella de Barcelona, el relleu 'Barcelona rep les nacions' de l'Arc de Triomf (1887) i l'altre monument típic del paisatge urbà sitgetà com és el monument a El Greco (1897).</p> | 41.2348700,1.8116500 | 400413 | 4565511 | 1906-07 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68276-68276-foto-08270-398-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68276-foto-08270-398-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Reynés i Gurguí (1850-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 105|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 68294 | Casa Joan Ferratges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-ferratges-0 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial contempla el manteniment del volum de l'edifici | Es tracta d'un edifici aïllat d'estil colonial, estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb la coberta de teules planes composta de diverses vessants. Hi destaca la torre situada a la part més sud occidental de l'edifici. Anomenada Torre del Pilar, presenta una estructura d'obertures irregulars, amb un porxo cobert a la planta baixa (afrontat a la façana que dóna al carrer de Nostra Senyora del Vinyet) la coberta del qual serveix de terrassa de la primera planta. La torre disposa de finestres geminades rematades per arcs de mig punt, i en el frontis més meridional es disposa d'un plafó ceràmic amb la representació de la Verge del Pilar. Els ràfecs de les cobertes, de força volada, disposen de mènsules (o caps de bigues) sense cap altre motiu decoratiu. | 08270-416 | Av. Nostra Senyora del Vinyet, 4 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2348800,1.8033100 | 399714 | 4565522 | 1926 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68294-foto-08270-416-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68294-foto-08270-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68294-foto-08270-416-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges | 98|106|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68376 | Museu Maricel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-maricel | 'Catálogo de los hierros del Cau Ferrat y de Maricel de Sitges' (1946). Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (2001) 'Col·lecció precolombina Pérez-Rosales'. Sitges GONZÀLEZ, A. ISERN, J. (1985) '32 monuments catalans'. Barcelona 'Gran Geografia Comarcal de Cataluña. Sitges' (1982:282). Barcelona 'Marycel' (1918) 'Revista de Arquitectura'. Barcelona PASTOR, A (1984) 'Memòria 1983'. Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Barcelona PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona | Sense data | El Museu Maricel ocupa avui dia una part de l'antiga residència de Charles Deering i està constituït per diverses col·leccions estretament relacionades amb Sitges, el modernisme i el col·leccionisme d'obres d'art. S'afegeix a aquest conjunt la casa popularment coneguda com 'Can Xicarrons', que havia estat residència de l'artista i íntim amic de Santiago Rusiñol, Ramon Casas. L'edifici consta de tres plantes i l'àrea expositiva de 24 sales; en total el seu fons disposa de 4.864 peces, repartides en diferents col·leccions. -Col·lecció del Dr. Pérez Rosales: L'any 1970 Jesús Pérez Rosales (Manila, 1896-Barcelona, 1989) va fer donació de la seva col·lecció d'art a la vila de Sitges. Novament ens trobem davant d'una col·lecció heterogènia, que inclou un ampli ventall d'èpoques i estils artístics, així com objectes de procedència molt diversa que, en total, sumen 1.260 objectes exposats i 2.330 en reserva. Entre les peces exposades destaca el 'Pantocràtor de Tredòs' (pintura mural romànica), el Sant Ermengol de la Seu d'Urgell, i diverses obres de pintura gòtica sobre fusta, com fragments del retaule de Sant Pere de Cubells, obra dels germans Pere i Jaume Serra de finals del s. XIV. Cal mencionar també la capella de Sant Bartomeu, procedent de Belmonte de Calatayud (escola aragonesa, s. XIV), la verge gòtica d'alabastre del monestir de Sant Miquel del Fai, 'El Calvari' gòtic (s. XIII), el 'Retaule de la Verge entre els Àngels' del mestre Maluenda (s. XV), el 'Naixement de Sant Joan' (escola palentina, s. XV) i les talles 'La verge de la Pera' i 'La Verge de la Magrana' (s. XV). Del segle XVI destaquen les figures de Sant Pere i Sant Pau i el relleu en fusta 'Presentació de Jesús al temple', així com un sumptuós cadiratge de cor, tallat i policromat. En el mirador del Maricel es troba instal·lada una excel·lent mostra d'escultura catalana, d'època moderna, que inclou obres de Joan Rebull ('Aurora', 'Repòs' i 'Gitana') i de Josep Llimona ('Desconsol'). També requereixen menció els antics plafons de tela pintats per Josep M. Sert amb al·legories de la Primera Guerra Mundial, que es troben ubicats al vestíbul de l'antiga residència de Deering, qui se'ls emportà l'any 1921, essent recuperats per Pérez Rosales el 1968. Finalment, cal destacar l'extensa sèrie de mobles de diverses èpoques i estils que acull la primera planta de l'edifici, i que inclou peces gòtiques, renaixentistes i barroques, d'estil Lluís XV i Lluís XVI, imperi i isabelí. Es mostren calaixeres d'estil holandès, armaris espanyols i sumptuosos barguenyos, entre d'altres peces. Cal mencionar també la sèrie d'objectes de ceràmica d'ús domèstic i pots de farmàcia de diversos períodes i centres terrissaires; les peces més nombroses són del segle XIX. S'inclouen també rajoles decoratives i plafons de temàtica religiosa, entre els que destaca la Mare de Déu, formada per 140 rajoles de mitjan s. XVIII. Una de les sèries d'objectes més conegudes del museu és, sens dubte, la d'objectes precolombins, bàsicament de procedència maia, que van ser donades pel Dr. Pérez Rosales entre 1975 i 1989. Es tracta de 232 peces que va rebre com a obsequi del cardenal Samaniego i que en la seva majoria procedeixen d'aixovars funeraris; inclou recipients de ceràmica, representacions antropomorfes, zoomorfes i híbrides, objectes d'indumentària, estris de pedra i un petit grup de peces d'altres cultures mesoamericanes i d'època moderna. Finalment, integren la col·lecció un nombre significatiu d'objectes de ferro forjat, dels que mereixen especial menció els brasers i un brocal de pou amb la seva corriola per poar. Altres elements presents són objectes de vidre i plata, indumentària litúrgica, caixetes de música, rellotge, llums i instruments musicals. | 08270-498 | c/ Fonollar s/n | La història de l'edifici Maricel es remunta al segle XIV, ja que va ser construït per Bernat de Fonollar, senyor de Sitges, com a hospital de la vila, l'anomenat Hospital de Sant Joan, que va estar en funcionament fins l'any 1910, per bé que parcialment enrunat. L'antic centre hospitalari va ser adquirit -juntament amb un sèrie de modestes cases de pescadors- pel milionari nordamericà Charles Deering, amb la intenció de crear un residència-museu similar al Cau Ferrat. La direcció de les obres va ser encarregada a Miquel Utrillo, qui va aprofitar part de la construcció medieval, remodelant el conjunt de construccions per crear-ne un únic edifici; va incorporar també elements arquitectònics de procedència diversa i va incorporar un pont que, a través del c/ Fonollar connecta amb la zona que corresponia a l'antic hospital. El Gran Saló de Maricel va ser inaugurat el 18 d'octubre de 1912 i, en ell Deering va exposar la gran col·lecció d'obres d'art que havia adquirit. Tanmateix, l'any 1921 Deering va decidir abandonar definitivament la seva residència sitgetana i retirar la seva col·lecció que va ser traslladada als Estats Units, pràcticament en la seva totalitat. Entre 1936 i 1981 el Palau Maricel va acollir els dipòsits de diverses col·leccions i, un cop retirats aquests, les seves dependències van passar a utilitzar-se en actes, recepcions i congressos. L'any 1969 la Diputació de Barcelona va adquirir la zona de l'antic hospital (l'anomenat Maricel de Mar), per tal d'instal·lar la col·lecció d'obres d'art donada pel Dr. Pérez Rosales al consistori de la vila. Les obres d'adaptació de les dependències com a centre museístic van ser realitzades pel Servei Provincial de Conservació i Catalogació de Monuments de la pròpia Diputació, essent inaugurades el 30 de juny de 1970. Les constants aportacions que va continuar realitzant el propi donant Pérez Rosales, van comportar l'ampliació del museu, amb l'adquisició, l'any 1973, de l'edifici anomenat 'Can Xicarrons', antiga residència del conegut pintor Ramon Casas. Des de la creació del Consorci del Patrimoni de Sitges, l'abril de 1995, es va procedir a la remodelació de les sales del segon pis del museu Maricel, on va instal·lar-se una exposició del fons de la Pinacoteca Municipal i la col·lecció marinera donada per Emerencià Roig i Raventós (1881-1935) . | 41.2348800,1.8126100 | 400493 | 4565511 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68376-foto-08270-498-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68376-foto-08270-498-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68376-foto-08270-498-3.jpg | Inexistent | Romànic|Renaixement|Barroc|Neoclàssic|Gòtic|Isabelí|Noucentisme|Modern|Romàntic|Contemporani|Realisme|Avantguardes|Modernisme|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | (Continuació descripció) -Col·lecció de la Pinacoteca Municipal:El fons d'aquesta col·lecció compta amb 932 peces, de les quals tan sols s'exposen 47. L'exposició inclou una bona mostra de pintures d'artistes vinculats a Sitges, des del Romanticisme fins al segle XX. De la primera etapa mencionada, figuren obres de Joaquim Espalter; destaquen també les peces de l'escola luminista pertanyents a Joan Roig i Soler, Arcadi Mas i Fontdevila, Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Felip Masó i de Falp; la sèrie modernista està integrada pel conjunt decoratiu de l'antiga cerveseria Cau Ferrat de Sitges, avui desapareguda, realitzat per Miquel Utrillo i Santiago Rusiñol, juntament amb bona part dels artistes modernistes del moment. La mostra inclou el famós retrat de Charles Deering pintat per Ramon Casas; l'etapa noucentista queda representada per obres de Joaquim Sunyer que va desenvolupar a Sitges un llenguatge pictòric intimista i de marcada personalitat; finalment, la col·lecció recull les solucions renovadores de diversos pintors del segle XX, entre les que figuren obres de Pere Pruna, Artur Carbonell, Alfred Sisquella i Agustí Ferrer Pino.-Col·lecció marinera d'Emerencià Roig:Aquesta col·lecció va ser cedida a l'Ajuntament de Sitges l'any 1935 i va ser conformada per Emerencià Roig i Raventós, estudiós de l'art de la pesca i la marineria catalanes i de la història de la vila de Sitges, on va néixer l'any 1881. Esta constituïda per 340 peces que inclouen instruments nàutics, arts de pesca, maquetes de vaixells i dibuixos on el col·lecionista recollia la informació dels seus estudis. Aquests objectes es presenten en dues sales dedicades a la marina catalana del segle XIX i, en general, a la marina de pesca catalana; un tercer apartat recull materials de caire més didàctic, bàsicament dibuixos i manuscrits.El Consorci del Patrimoni de Sitges està integrat per l'Ajuntament de Sitges i per la Diputació de Barcelona i és l'organisme que gestiona el Museu del Cau Ferrat, el Museu Maricel i el Museu Romàntic. | 92|95|96|99|93|100|106|94|101|98|103|107|105|85 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 67867 | Arxiu Municipal de Sitges. Maricel de Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sitges-maricel-de-terra | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges GONZÀLEZ, A. ISERN, J. (1985) '32 monuments catalans'. Barcelona 'Gran Geografia Comarcal de Cataluña. Sitges' (1982:282). Barcelona 'Marycel' (1918) 'Revista de Arquitectura'. Barcelona MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 4473 PASTOR, A (1984) 'Memòria 1983'. Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Barcelona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Sitges Patronat Municipal de Turisme (1988) 'Museus'. Sitges | XX | Segons la normativa del Pla Especial, és obligada la conservació integral de l'edifici. Es permeten actuacions interiors justificades per l'ús públic, sempre que respectin les característiques generals de l'obra. | Edifici de dos nivells d'alçat (pb + 2p) cobert per terrat transitable en el que s'observa un cos posterior. Les obertures, rectangulars, mostren brancals i llindes de maó vist, aquestes darreres molt desenvolupades imitant una disposició de carreus de pedra a saltacavall. Les columnes del coronament -probablement destinades a una pèrgola o galeria inacabada- també són d'aquest material. Destaquen les gelosies ceràmiques ovalades que decoren la barana d'obra. | 08270-9 | Plaça de l'Ajuntament, 17-18 c/ Fonollar, 1-3 | Històricament, l'origen del conjunt d'edificacions de Maricel es remunta al període medieval i, més concretament, a la construcció de l'Hospital de Sant Joan Baptista per part de Bernat de Fonollar, amb anterioritat a l'any 1326. Aquesta institució, bastida sobre les roques del mar, ja havia experimentat una ampliació en el decurs del segle XIX. El 3 d'abril de 1910, Mr. Deering va adquirir la primera propietat en aquesta zona, concretament diverses cases de pescadors de construcció molt modesta; posteriorment va ampliar les seves possessions amb altres cases de l'antic hospital, amb l'objectiu de construir una residència-museu. L'any 1911 Deering ja havia obtingut la llicència d'obres municipal i va encarregar els treballs a l'enginyer Miquel Utrillo. La zona que avui correspon a Maricel de Mar va ser, doncs, la primera en construir-se com a residència del propietari, sobre l'antic hospital medieval, del qual es conserven els arcs gòtics de la capella. Avui alberga el museu Pérez-Rosales. El 18 d'octubre de 1915 va ser inaugurat el gran saló de Maricel (tot coincidint amb la data de construcció de la casa Utrillo). L'any 1921 Deering va ser objecte de diversos actes d'homenatge i agraïment per part del consistori de Sitges; no obstant això, va abandonar la vila aquell mateix any, emportant-se les obres d'art que contenia la casa-palau de Maricel. L'any 1935 l'Ajuntament de Sitges va llogar el palau i el 14 de juny de 1936 va instal·lar el museu i una biblioteca. L'adquisició per part de l'entitat municipal no es va produir fins l'any 1955, cedint posteriorment una part de la finca a la Diputació de Barcelona. | 41.2349000,1.8115700 | 400406 | 4565515 | 1911-15 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67867-foto-08270-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67867-foto-08270-9-2.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Gòtic|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Miquel Utrillo Morlius (1862-1934) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com el propi Maricel de Terra. | 85|98|93|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68378 | Arxiu Històric de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-de-sitges | GAVERNET I TEJEDOR, A; MESTRES I BOQUERA, R; MIRET I MESTRES, X; TORT I GARRIGA, J. (2001). 'Arxius històrics del Garraf'. Núm. 1. Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú. PANYELLA, V. (1981). 'Catàleg de l'Arxiu Notarial de Sitges'. Fundació Noguera Inventaris d' Arxius Notarials de Catalunya. Vol.1. PANYELLA, V. (1982). Arxiu Històric Municipal de Sitges. Dins de Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Vol. 1. Departament de Cultura de la Generalitat. | XX | L'Arxiu Històric de Sitges guarda documentació de l'administració local des de 1312 fins al 1995. Aquest fons el composen, bàsicament, documents relacionats amb l'administració local (1541-1995), amb sèries d'hisenda (1551-1995), proveïments del mercat i de l'escorxador (s.XVIII-1995), assistència social (1817-1995), sanitat (1771-1995), obres i urbanisme (s.XVIII-1989), seguretat pública (1794), serveis militars (s.XVIII- 1990), dades sobre eleccions (1819), Instrucció pública (s.XVIII-1990) i cultura (1831-1995). Igualment formen part dels seus fons documentació de l'Administració Baronal de Sitges (1430-1833) i de Castellet (1076-1832), un Fons de Notaries Públiques (1766-1900), un Fons d'Institucions (1807-1995), un Fons d'Associacions i Fundacions (1584-1999), un Fons comercial i d'empreses (1795-1957), un fons de Fons Personals (1876-1989) i un Fons Patrimonial (s.XVI-XX), amb diversos llegats. L'arxiu disposa també d'un seguit de col·leccions de pergamins, impresos, plànols i cartes nàutiques, diversos arxius fotogràfics, fons audiovisuals, dibuixos i gravats. L'edifici acull una hemeroteca i una biblioteca de temàtica local i comarcal. | 08270-500 | Pl. Ajuntament nº 18. | Al voltant dels segles XVII i XVIII es van fer les primeres recerques documentals referents a la vila per part de Fra. Angel Vidal, Pere Pau Segarra i Lluís Soler Segarra. Durant la primera meitat del segle XIX fou Bernardí Llopis i Ribera qui dugué a terme tasques de catalogació amb interessos més enllà que els de l'administració de la vila. Durant el segle XX, l'Ajuntament va dur a terme la concentració de la seva documentació en edificis de propietat municipal, i la posà a cura de diverses persones; no fou fins al 1976 que l'Ajuntament es decidí a contractar algú per a dur a terme les tasques d'arxiver. Vinyet Panyella gestionà l'Arxiu fins al 1983, any en què aquest fou integrat en la Xarxa d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. Un any abans, el 24 d'Abril de 1982, s'inaugurava l'actual sala de consulta, la del dipòsit de documentació històrica i el despatx de l'arxiver i el d'atenció al públic. | 41.2349100,1.8121000 | 400450 | 4565515 | 1976 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal i física | Medieval|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Els fons personals de l'Arxiu Històric de Sitges són: Artur Carbonell i Carbonell, Josep Carbonell i Gener, Esteve i Antoni Català, Josep Antoni Coderch de Sentmenat, Mn. Pau Ferret, Josep Font Gumà, Maria Ossó i Masip, Ramon Planes, Pere Serramalera i Cosp, Francisco Sitjà Príncipe, Jaume Sunyer i Juncosa, Manuel Torrents, Josep Vidal i Vidal i José de Zamora. Pel que fa a l'Arxiu fotogràfic, hi consten fons donats per Josep Mates i Puig, Antoni Julià i Ribes, Josep Mª Jornet Sentís, Josep Antoni Corella i Miracle i de Salvador Piques i Fíguls. | 85|94 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 68034 | Cova del Pebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pebre | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-745 | 41.2349200,1.8446900 | 403182 | 4565479 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i pleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 68030 | Huesped del Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/huesped-del-mar | XX | Pedestal i plafó de rajoles majòliques, sota les que consta la firma 'LMB ceràmiques del Vinyet' situat en una zona ajardinada del Passeig de la Rivera. El plafó va ser realitzat l'any 1976 i en ell consta un fragment del llibre 'Huesped del Mar' escrit per César Gonzalez Ruano el 1945, en el que es menciona la vila de Sitges. El text és el següent: 'JARDINES GONZALEZ RUANO. ¡Qué dificil de situar este enorme mundo tan pequeñito en superficie! Sitges es una villa clara y pequeña. Pero limita al Este con las Indias de los virreyes, al Oeste con las costas romanas y las islas griegas, al Sur con Andalucía y Marruecos, al Norte con la Mairie de Montmartre' | 08270-741 | Passeig de la Ribera | 41.2349300,1.8082800 | 400130 | 4565522 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Fontanals-Via | El monument està dedicat al escriptor César Gonzalez Ruano. | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 67961 | Maricel de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maricel-de-mar | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Barcelona GONZÀLEZ, A. ISERN, J. (1985) '32 monuments catalans'. Barcelona. 'Gran Geografia Comarcal de Cataluña. Sitges' (1982:282). Barcelona. JOU, D. (1979) 'L'escultor Pere Jou' a 'Miscel·lània Penedesenca' nº 1. Vilafranca del Penedès. 'Marycel' (1918) 'Revista de Arquitectura'. Barcelona. PASTOR, A (1984) 'Memòria 1983'. Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Barcelona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Sitges.</p> | XIV-XX | El Pla Especial contempla el manteniment estricte de l'interior i l'exterior de l'edifici. Es permeten obres destinades a millores de les condicions de conservació i exposició de les col·leccions que alberga | <p>L'edifici conegut com Maricel de Mar consta de quatre nivells d'alçada (sot + pb + 2p) i s'aixeca sobre les antigues dependències de l'hospital de Sant Joan, i avui conforma un dels perfils més emblemàtics de la vila Sitges. L'evolució històrica de la seva construcció fa que la finca actual manqui d'un projecte arquitectònic inicial que atorgui coherència a la distribució de les seves dependències. Arquitectònicament està construït segons la tècnica del 'collage', és dir, mitjançant l'adició d'elements de procedència molt diversa i d'estils i èpoques variades. Tots els murs exteriors estan arrebossats amb morter de calç de tonalitat blanca, fet que contribueix a que destaquin els elements petris i que configura la peculiar fesomia del conjunt. De la llarga façana del c/ Fonollar destaquen les variades obertures, totes elles de pedra, mostrant una combinació eclèctica de galeries gòtiques lobulades i finestres geminades d'arcs apuntants, així com una gran fornícula en la que s'identifica l'escut de Maricel; l'element més singular és el balcó corregut amb tornapuntes de ferro forjat. Un dels elements més destacats d'aquesta part del conjunt de Maricel és, sens dubte, l'anomenada Torre de Sant Miquel, que consta d'una porta d'accés configurada per un gran arc de mig punt, ressaltat per dovelles i fretes. En el primer pis figura una finestra gòtica amb guardapols del mateix estil i, en el segon pis, s'identifica una fornícula en la que se situa la figura de l'arcàngel Sant Miquel, que procedeix del cap de pont de Balaguer. El coronament de la torre presenta merlets graonats. Existeixen altres elements escultòrics dispersos en diferents punts del frontis.</p> | 08270-103 | c/ Fonollar, 2-6 | <p>Històricament, l'origen del conjunt d'edificacions de Maricel es remunta al període medieval i, més concretament, a la construcció de l'Hospital de Sant Joan Baptista per part de Bernat de Fonollar, amb anterioritat a l'any 1326. Aquesta institució, bastida sobre les roques del mar, ja havia experimentat una ampliació en el decurs del segle XIX. El 3 d'abril de 1910, Mr. Deering va adquirir la primera propietat en aquesta zona, concretament diverses cases de pescadors de construcció molt modesta; posteriorment va ampliar les seves possessions amb altres cases de l'antic hospital, amb l'objectiu de construir una residència-museu. L'any 1911 Deering ja havia obtingut la llicència d'obres municipal i va encarregar els treballs a l'enginyer Miquel Utrillo. La zona que avui correspon a Maricel de Mar va ser, doncs, la primera en construir-se com a residència del propietari, sobre l'antic hospital medieval, del qual es conserven els arcs gòtics de la capella; avui alberga el museu Pérez-Rosales. El 18 d'octubre de 1915 va ser inaugurat el gran saló de Maricel (tot coincidint amb la data de construcció de la casa Utrillo). L'any 1921 Deering va ser objecte de diversos actes d'homenatge i agraïment per part del consistori de Sitges; no obstant això, va abandonar la vila aquell mateix any, emportant-se les obres d'art que contenia la casa-palau de Maricel. L'any 1935 l'Ajuntament de Sitges va llogar el palau i el 14 de juny de 1936 va instal·lar el museu i una biblioteca. L'adquisició per part de l'entitat municipal no es va produir fins l'any 1955, cedint posteriorment una part de la finca a la Diputació de Barcelona. Pel que fa a l'autor de l'edifici, el pintor i enginyer Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862-Sitges, 1934), cal dir que és una figura destacada del modernisme pictòric català, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol, entre d'altres. Es va formar com a enginyer i fou col·laborador de diverses publicacions i estudis monogràfics d'art; també va ser assessor artístic de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929.</p> | 41.2349300,1.8125800 | 400491 | 4565517 | c. 1910 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67961-67961-foto-08270-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67961-67961-foto-08270-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67961-67961-foto-08270-103-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Miquel Utrillo Morlius (1862-1934) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singulars del casc històric de la vila, com el propi Maricel de Mar. | 93|98|106|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 68356 | Capitells de Maricel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-de-maricel | COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 4502 ESQUERDA, .M. (2002) 'Sitges artístic'. Barcelona JOU, D. (1979) 'L'escultor Pere Jou' a 'Miscel·lània Penedesenca' nº 1. Vilafranca del Penedès. MONTE, M. A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 4502. PLANES, R (1952). 'El llibre de Sitges'. Ed. Selecta. | XX | Dos dels capitells van ser substituïts entre 1992 i 1994 degut al seu mal estat. | A les finestres dels edificis del palau Maricel es troben una cinquantena de capitells historiats d'estil noucentista, realitzats per l'escultor barceloní Pere Jou. La temàtica dels capitells és força variada: es combinen motius mitològics i motius al·legòrics, com ara 'el valor', 'la covardia', 'la tristesa', 'l'alegria', 'la fam', 'la gola', 'la mandra', 'l'activitat'; mentre que d'altres s'inspiren en les faules d'Iriarte, Samaniego, Isop i Lafontaine. En alguns d'ells es poden reconèixer personatges coneguts a Sitges com ara Miquel Utrillo i Charles Deering, o dedicats a les figures catalanes com Valentí Almirall, Francesc Cambó, Àngel Guimerà i Enric Prat de la Riba. | 08270-478 | Planta baixa del Palau Maricel | Miquel Utrillo, íntim amic de Charles Deering ( propietari del Palau Maricel), va requerir a Pere Jou l'any 1915 perquè realitzés els capitells. Pere Jou va fer els capitells i poc després es va establir a Sitges, on morí l'any 1964. | 41.2349300,1.8125800 | 400491 | 4565517 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68356-foto-08270-478-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68356-foto-08270-478-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68356-foto-08270-478-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Pere Jou | Altres escultures més de l'artista Pere Jou conegudes a Sitges són :'Sagrat Cor' escultura de fusta ubicada en dipòsit a la Biblioteca Popular de Santiago Rusiñol; 'Dona' escultura de bronze, ubicada a l'àrea de Cultura, a l'antic escorxador; i l'escultura de bronze 'Sirena', situada al Passeig de la Ribera davant del carrer Espanya. | 98|106 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68595 | Palmera datilera (Phoenix dactylifera) de la Pl. Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-datilera-phoenix-dactylifera-de-la-pl-ajuntament | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original d'Aràbia i nord d'Àfrica, pertany a la família 'Arecaceae'. Té un tronc prim i esvelt de color marró grisós amb fulles grans d'uns 3 a 4 metres de llargada i fortament dividida, de color verd grisenc que broten a finals de primavera. La floració en raïm que es produeix a finals de la primavera i té la flor de color groc. Els dàtils de color taronja i neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes. El fruit és apreciat en gastronomia. Té una alçada de 19 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-717 | Pl. Ajuntament (Centre Poble) | 41.2349400,1.8118700 | 400431 | 4565519 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'alçada, les dimensions, l'estat sanitari, l'estètica, funcionalitat i situació. Element vegetal distintiu per la seva alçada a la plaça de l'Ajuntament. La expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63812 | Bòbila Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-roca | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MIRET, J.; BOQUER, S. (2004). 'Bòbila Roca (Sant Pere de Ribes, Garraf), Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia: La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001. La Garriga: Generalitat de Catalunya. MIRET, J.; MORMENEO, L.; BOQUER, S. 'Bòbila Roca (Sant Pere de Ribes). Cinquanta anys d'investigacions arqueològiques'. Del Penedès. Núm. 3 (2002). | -XXXVI/-I | Destruït. | Al voltant de l'antiga bòbila d'en Roca, situada prop de Vilanoveta i les Roquetes, s'hi van localitzar diverses troballes arqueològiques, tal i com consta a la Carta Arqueològica. En un primer moment es va trobar una quinzena de sepultures neolítiques, situades dins una cavitat rectangular coberta de lloses. A més dels esquelets hi havia destrals de pedra, vasos ceràmics i denes de calaïta. Més endavant, es van localitzar dues sitges excavades a l'argila sense material que en permeti establir una cronologia. Poc després es va excavar un fons de cabana de l'edat del ferro, que contenia fragments de ceràmica a mà amb cordons aplicats, fragments d'ossos de fauna i restes de granes de cereal carbonitzat. En un sondeig posterior es van poder identificar un nivell de la primera Edat del Ferro i un altre amb material ibèric. A l'altre costat de la carretera es va localitzar una sitja del Bronze final amb fragments de ceràmica a mà, alguns decorats amb acanalats. | 08231-44 | Rambla del Garraf | La Bòbila Roca va començar la seva activitat productiva vers l'any 1940. El seu propietari, Antoni Roca, va indicar a Albert Ferrer, del Museu Víctor Balaguer, que durant l'extracció d'argiles es van descobrir entre dotze i quinze sepultures, que no van poder-se recuperar després de ser portades a l'abocador de rebuig. Tanmateix, el propietari es va comprometre a notificar a Ferrer qualsevol nova troballa que s'hi localitzés. Per aquest motiu, entre els anys 1952 i 1954, Albert Ferrer i Joan Bellmunt van ser avisats d'una nova descoberta. L'excavació va revelar l'existència de dues sitges, sense que es trobés material al seu interior. L'any 1964 el mateix Joan Bellmunt va excavar el fons de cabana amb una quantitat important de material corresponent a l'Edat del Ferro. Uns anys més tard, vers el 1979, la Secció d'Arqueologia del Museu Víctor Balaguer, dirigida per Lluís Mormeneo, va fer una excavació en extensió que va permetre determinar els dos nivells del jaciment. La sitja prehistòrica de l'altre costat de la carretera es va localitzar l'any 1994 en una nova intervenció a la zona. | 41.2349500,1.7471300 | 395006 | 4565596 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63812-foto-08231-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63812-foto-08231-44-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Neolític|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | La Carta Arqueològica del 1984 situa el jaciment on es troba la bòbila, mentre que a l'Inventari d'Àrees d'Expectativa Arqueològica del Pla d'Ordenació Urbana de Sant Pere de Ribes de l'any 2001el situa a l'entrada del nucli de Roquetes, a l'altre costat de la carretera. | 79|81|78|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 67860 | Plaça de l'Ajuntament, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lajuntament-4 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | Sense data | Segons la normativa del Pla Especial, cal preservar la tipologia constructiva de l'edifici, la seva forma parcel·lària i l'alçada actual. Si s'obren portes en la planta baixa s'hauran d'alinear verticalment amb els balcons dels pisos alts. | Edifici de tres plantes (pb + 2p) mostra de l'arquitectura popular sitgetana. Façana de gran senzillesa, amb obertures rectangulars, llevat del portal de la planta baixa conformat per brancals de pedra i arc adovellat rebaixat. La planta inferior presenta quatre obertures, tot seguint l'esquema porta-finestra-finestra-porta; en els pisos superiors s'identifiquen dos balcons i una finestra alineada a la banda dreta del frontis. Els balcons mostren volada d'obra i reixes metàl·liques de factura recent. En el coronament de la façana s'identifica la tortugada i una barana d'obra llisa del terrat transitable de la finca, en el que es localitza un cos construït lateral. | 08270-2 | Plaça de l'Ajuntament, 4 | 41.2349700,1.8115100 | 400401 | 4565522 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67860-foto-08270-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67860-foto-08270-2-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fossat. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 68295 | Casa Elvira Morey de Semir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-elvira-morey-de-semir | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera obligatòria la conservació del volum edificat, de les seves façanes i del jardí | Es tracta d'un gran edifici aïllat, força eclèctic, a mig camí entre l'estil colonial i el romanticisme i inserit dins d'una parcel·la de grans dimensions. Anomenat Torre Los Arcos amb clara referència als diferents porxos de què consta, destaca per la composició dels volums construïts. Al voltant d'un cos d'edifici estructurat en alçat en planta baixa i tres pisos, amb una coberta de teules composta, s'organitzen altres cossos laterals i frontals que atorguen un volum característic a la construcció. És interessant el cos adossat més oriental amb un alçat de planta baixa, un pis i terrat pla transitable, on la planta pis està envoltada d'arcs de mig punt sobre pilars de secció rectangular formant un espai porxat. A la zona més occidental del cos central s'organitza l'accés a l'interior de l'immoble (situat a la planta primera) mitjançant una escala que descansa sobre dos arcs de mig punt que conformen una volta de canó. Per la part més meridional, la superfície de la planta baixa es perllonga formant un espai porxat amb diversos arcs de mig punt que arrenquen directament del nivell del terreny; damunt aquest espai porxat es configura una terrassa que correspon a la planta pis amb barana de ferro simple. I, finalment, a la part més occidental, (on se situa la porta d'accés a l'interior de l'immoble) hi ha un tercer espai porxat amb grans arcades de mig punt. Les restants obertures de l'edifici són senzilles, amb llindes rectes i sense cap motiu decoratiu remarcable, llevat d'un únic balcó situat a la façana més meridional i a nivell del segon pis, el qual disposa de la llosa d'obra amb reforços de ferro de forja. Els ràfecs de les cobertes estan formades per diverses filades de maó combinades amb filades de teules. Tot l'edifici s'assenta sobre una zona de sòcol baix de pedra, formant un aparell irregular. Finalment, llevat d'aquesta zona de sòcol de pedra vista, la resta de l'edifici disposa d'un revestiment simple a base d'un arrebossat senzill (pintat de color blanc), sense que s'observi cap element decoratiu remarcable. | 08270-417 | Av. Nostra Senyora del Vinyet, 6-10- c/ Mare Ràfols, 2-12 | 41.2350000,1.8032400 | 399708 | 4565535 | c. 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68295-foto-08270-417-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68295-foto-08270-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68295-foto-08270-417-3.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68029 | Còpia de l'escultura del Greco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copia-de-lescultura-del-greco | DDAA (1998) 'El Greco a Sitges. Cent anys'. Sitges FONTBONA, F. MIRALLES, F. (1985) 'Del modernisme al noucentisme. 1888-1917' a 'Història de l'Art Català', vol. VII. Barcelona PLANES, R. (1969) 'El modernisme a Sitges'. Barcelona PLANES, R. (1951) 'El llibre de Sitges'. Barcelona | XX | Escultura de pedra i pedestal de pedra i ceràmica, còpia de l'escultura del Greco original, situat al bell mig del Passeig de la Ribera i envoltat per una àrea enjardinada. | 08270-740 | c/Sant Pau | A causa del deteriorament de l'escultura original dedicada a la figura del Greco (custodiada al Palau Maricel), l'any 1972 Nicolau Ortiz i Serra va portar a terme una còpia que se situa en l'emplaçament de l'original. | 41.2350300,1.8088400 | 400177 | 4565532 | 1972 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68029-foto-08270-740-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Nicolau Ortiz | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68219 | Pg. de la Ribera, 11-12- C/ Carreta, 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-de-la-ribera-11-12-c-carreta-41 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Pel que fa a les prescripcions del Pla Especial, es considera necessari conservar les façanes i s'aconsella recuperar la coberta a quatre vessants de la torre. Actualment l'edifici disposa de xarxes de protecció per a les llosanes dels balcons. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Edifici de quatre nivells d'alçat (pb + 4p) que es caracteritza pel fet de presentar la meitat esquerra del seu frontis configurada a mode de torre de cos quadrangular, visiblement avançada respecte de l'alineació de la via pública, concretament del passeig de la Ribera. Els angles de les seves façanes estan definits per carreus de pedra regulars, disposats en forma de pinta. La resta del parament mostra arrebossat, excepte la planta baixa, que presenta un sòcol de pedra. Les obertures que s'identifiquen a la planta baixa mostren un disseny d'arc de mig punt, lleugerament peraltat, amb el perfil ressaltat per una franja llisa que sobresurt del plom del mur. El cos de la banda dreta consta d'un balcó en el primer pis, amb la volada conformada per llosanes de pedra de perfil motllurat i suportada per mènsules; la barana és metàl·lica, de ferro, de fundició. En el segon pis s'identifica una galeria de tres finestres d'arc de mig punt, separades per pilars quadrangulars amb la imposta en relleu i, al mateix temps, unides per un mateix ampit. Sobre aquesta galeria s'aprecia l'antic coronament de la façana, amb una cornisa motllurada situada sobre un registre en el que s'alternen cartel·les i orificis de ventilació. El pis que en l'actualitat se situa immediatament per sobre respon a una remunta força recent. Pel que fa al cos esquerre, és a dir, a la torre, cada pis presenta un balcó com l'anteriorment descrit i en els laterals s'obren finestres convencionals. Destaquen els permòdols que suporten el ràfec de la falsa coberta. La façana que afronta al c/ Carreta disposa de diverses finestres i també permet apreciar una zona de remunta en el darrer pis. | 08270-341 | Pg. de la Ribera, 11-12- c/ Carreta, 41 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2350300,1.8099600 | 400271 | 4565531 | 1923 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68219-foto-08270-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68219-foto-08270-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68219-foto-08270-341-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major en els que molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68218 | Casa Josep Barnet Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-barnet-albareda | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Segons el Pla Especial cal conservar estrictament la façana. | Edifici construït entre mitgeres i amb dues façanes, la principal afrontada al passeig de la Ribera (amb tres eixos d'obertures) i la secundària (més estreta amb només dos eixos d'obertures) al carrer Nou. És un edifici que es pot incloure dins l'estil modernista, el qual s'estructura en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. De la façana afrontada al passeig destaca la composició simètrica d'obertures, totes elles balcons de les mateixes característiques (llevat de la planta baixa), amb llosa d'obra amb el cantell rom i motllurat, i dues mènsules decoratives sota les lloses de les del primer pis, absents a la segona planta. Les baranes són de ferro, de barrots corbs les del primer pis i rectes al segon pis, això sí, amb un passamà senzill a tots dos nivells. Les obertures de la planta pis disposen d'un emmarcament a les llindes i a part dels brancals en forma de faixa motllurada, probablement de pedra artificial, que les emmarca, el qual sobresurt lleugerament de la línia de revestiment de façana. Les obertures de la planta segona disposen, a més, d'una fina columna disposada de mainell. Corona la façana una cornisa amb un pronunciat voladís, decorada amb diverses mènsules, la qual resta tallada al mig per un capcer ondulat, on s'inscriu un ull de bou decorat amb relleus de motius florals; remata el capcer un ramillet de flors. La barana del terrat és de ferro de disseny senzill muntada entre matxons d'obra de reforç. La façana del carrer Nou presenta una balconada a nivell del primer pis de les mateixes característiques que els balcons de l'anterior façana, i una segona balconada (amb menys volada) també de les mateixes característiques que les descrites anteriorment. El remat de l'edifici també és idèntic al descrit anteriorment, llevat del capcer, que en aquest cas no existeix. La barana també és de ferro de disseny senzill i construïda entre matxons d'obra de reforç. El revestiment de les dues façanes està fet a base d'un arrebossat que imita carreus de pedra buixardats col·locats al trencajunt. A la cantonada, punt de trobada de les dues façanes, es disposa un arrebossat que imita grans carreus de pedra fent cantonera. | 08270-340 | Pg. de la Ribera, 3 | El sitgetà Josep Barnet i Albareda és una de les figures conegudes com 'americanos', que emigraren a les colònies durant la segona meitat del segle XIX amb l'objectiu d'enriquir-se i, posteriorment, tornar a la seva vila natal. Fou el fundador de la fàbrica de teixits i calçats anomenada 'El Viejo Vapor' establerta a Santiago de Cuba. Tot i que no va tornar fins l'any 1910, des de 1907 disposava d'una residència de propietat situada al passeig de la Ribera i construïda segons el gust modernista de l'època. L'encarregat de l'obra fou l'arquitecte Gaietà Miret. Malauradament, l'edifici va ser enderrocat il·legalment, i la finca visible avui dia és una reproducció fidedigna de l'any 1977. Gaietà Miret i Raventós va iniciar la seva carrera com a mestre d'obres eclèctiques. Posteriorment va passar una etapa modernista, per reprendre finalment l'estil inicial. Va treballar molt a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a l'arquitectura sitgetana, són projectes de la seva primera etapa les cases de Manuel Pascual (1894) i Bartomeu Virella (1895). En la seva fase modernista recull les influències de J. Puig i Cadafalch i Ll. Domènech i Montaner que són visibles en obres com la casa Llauradó-Planas. | 41.2350300,1.8108500 | 400346 | 4565530 | 1907-77 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68218-foto-08270-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68218-foto-08270-340-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaieta Miret i Raventós | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fossat. L'edifici també és conegut com Villa Lola. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 67960 | Maricel de Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maricel-de-terra | <p>COLL, I. (2001 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Barcelona JOU, D. (1979) 'L'escultor Pere Jou' a 'Miscel·lània Penedesenca' nº 1. Vilafranca del Penedès. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANES, R. (1952) 'El llibre de Sitges'. Barcelona 'Revista de Sitges' (1930). Sitges.</p> | XX | El Pla Especial contempla el manteniment estricte de l'interior i l'exterior de l'edifici. Es permeten obres destinades a millores les condicions de conservació i exposició de les col·leccions que alberga | <p>El conjunt d'edificis conegut com Maricel de Terra, ocupa diverses parcel·les del casc històric de Sitges, conformant un dels volums arquitectònics i urbanístics més significatius de la vila. Les seves dependències s'estenen entre els carrers de Fonollar, de Sant Joan i de la Davallada. Arquitectònicament està construït segons la tècnica del 'collage', és a dir, mitjançant l'addició d'elements de procedència molt diversa (tant d'altres cases sitgetanes, com de diferents llocs geogràfics) i d'estils i èpoques variades. Tots els murs exteriors estan arrebossats amb morter de calç de tonalitat blanca, fet que contribueix a que destaquin els elements petris i que configura la peculiar fesomia del conjunt. De la seva façana principal destaca la portalada gòtica, datada al segle XV, que Miquel Utrillo va fer portar des de Salamanca; els finestrals i la galeria del segon pis pertanyen al mateix estil, mentre que el balcó -procedent de Santa Coloma de Queralt- és setcentista. Figuren també diversos capitells dels monestirs del Tallat i de Jaca. Per aquells elements arquitectònics que no presentaven decoració escultòrica, el propi Utrillo va encarregar una sèrie de capitells a l'escultor Pere Jou; es tracta d'una cinquantena de peces en què es representen vicis, virtuts i oficis, entre d'altres temàtiques. De l'interior mereixen especial menció el Saló d'Or -al que s'accedeix per una escala noble-, el Saló Blau, la capella, els patis i enrajolats, les galeries i, en general, l'ornamentació de les sales en les que s'alberguen importants col·leccions artístiques; destaquen els enteixinats de cassetons, els sòcols de rajoles i tota mena de suports decoratius. Un dels punts més rellevants del conjunt de Maricel, el constitueixen els magnífics terrats enjardinats, amb llacs, desnivells, estàtues i fornícules, i les teulades que mostren rics jocs volumètrics a partir de torretes i xemeneies. Un pont amb galeria, dissenyat per l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo l'any 1927, uneix les dependències amb la part del conjunt coneguda com Maricel de Mar.</p> | 08270-102 | c/ Fonollar 1-9 | <p>Històricament, l'origen del conjunt d'edificacions de Maricel es remunta al període medieval i, més concretament, a la construcció de l'Hospital de Sant Joan Baptista per part de Bernat de Fonollar, amb anterioritat a l'any 1326. El 3 d'abril de 1910, Mr. Deering va adquirir la primera propietat en aquesta zona, on se situaven modestes cases de pescadors; posteriorment, va ampliar les seves possessions amb altres construccions de l'antic hospital. Anecdòticament, es considera que el multimilionari nord-americà es va fer construir aquest palau davant la negativa de Santiago Rusiñol de vendre-li el seu Cau Ferrat. L'encarregat d'unificar tots aquests edificis preexistents en un projecte arquitectònic unitari fou l'artista i enginyer Miquel Utrillo, amb qui van col·laborar els paletes Magí, Antonet Pascual i Antoni Fígols, el fuster Joan Marsal i els ferrers Selva i Cerdà. El 18 d'octubre de 1915 va ser inaugurat el gran saló de Maricel (tot coincidint amb la data de construcció de la casa Utrillo). L'any 1921 Deering va ser objecte de diversos actes d'homenatge i agraïment per part del consistori de Sitges; no obstant això, va abandonar la vila aquell mateix any, emportant-se les obres d'art que contenia la casa-palau de Maricel. L'any 1935 l'Ajuntament de Sitges va llogar el palau i el 14 de juny de 1936 va instal·lar el museu i una biblioteca. L'adquisició per part de l'entitat municipal no es va produir fins l'any 1955, cedint posteriorment una part de la finca a la Diputació de Barcelona. Pel que fa a l'autor de l'edifici, el pintor i enginyer Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862-Sitges, 1934), cal dir que és una figura destacada del modernisme pictòric català, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol, entre d'altres. Es va formar com a enginyer i fou col·laborador de diverses publicacions i estudis monogràfics d'art; també va ser assessor artístic de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929. El popular anagrama del Palau Maricel, que avui és un dels símbols de la vila, fou també dissenyat pel propi Utrillo.</p> | 41.2350300,1.8123100 | 400468 | 4565528 | 1911-15 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67960-67960-foto-08270-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67960-67960-foto-08270-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67960-foto-08270-102-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Miquel Utrillo Morlius (1862-1934) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singulars del casc històric de la vila, com el propi Maricel de Terra. | 93|94|96|98|106|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 68524 | La Festa Major de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-major-de-sitges | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. | Sense data | La Festa Major de Sitges se celebra el dia del seu patró, Sant Bartomeu, el 24 d'agost. Les festes s'inicien dies abans amb la lectura del pregó des del palau Maricel, a càrrec de la persona designada per la comissió organitzadora. A les 12 del migdia del dia abans de Sant Bartomeu, les colles de grallers inicien una desfilada des del capdavall del carrer de Sant Francesc fins a la Casa de la Vila. La peça protagonista de la desfilada és la del toc de matines. La tarda de la vigília de Sant Bartomeu la processó cívica (dita així perquè les autoritats eclesiàstiques no hi participen) recorre els carrers de la vila. És encapçalada pels balls populars, seguits del penó de Sant Bartomeu, el tabernacle amb la imatge del sant i les autoritats civils, i el tanca una banda de música. A la nit té lloc el castell de focs sota de l'església parroquial a La Punta, i en acabat es dóna pas a una curta cercavila de balls populars que baixa les escales de la Punta a la llum de bengales. Al mateix temps, té lloc al passeig de la Ribera una ballada de sardanes i un ball amb música d'actualitat. A l'últim quart del segle XIX s'incorpora el concert de música que substitueix el llevant de taula, i cap al 1910 s'hi incorporarà un altre concert, el del vermut. Aquests dos concerts són organitzats per les dues societats centenàries de Sitges, la Societat Recreativa El Retiro i el Casino Prado Suburense, i alternen el concert de la banda i el de la cobla. L'inici oficial de la Festa Major és a les dues del migdia del dia de Sant Bartomeu (24 d'agost); en aquesta hora a la platja són disparats 21 morters, les campanes de l'església parroquial repiquen, es ballen sardanes al Cap de la Vila i els balls populars surten al carrer, junt amb els gegants i el bestiari, per acabar ballant davant la casa de l'alcalde i a l'hospital de Sant Joan Baptista. | 08270-646 | Sitges | El 1839, es dissolgué la Confraria de Sant Bartomeu i Santa Tecla, que fins llavors havien estat els organitzadors de les festes patronals. Al agafar el relleu el comú, es produïren alguns canvis, entre d'altres, la organització de la processó cívica. Diferents etnògrafs creuen que l'origen del castell de focs es troba en ritus antics de purificació, amb la idea d'allunyar mals esperits de la vila. En un primer moment, l'espectacle de foc es feia al carrer de Primer de Maig, però des de 1894 es fa al Baluard. La revetlla que se celebra a continuació data de 1894 i, per voluntat del jovent del poble, més endavant va esdevenir un ball de gala patrocinat pels americanos amb la col·laboració de les entitats privades de la vila, que a l'hora oferien concerts i funcions teatrals. Al capvespre era costum que els pagesos dels voltants de la vila instal·lessin parades de síndries i melons a la Ribera. Hi ha d'altres actes propis de la Festa Major de Sitges i que han caigut en desús, com ara la subhasta dels balls populars i de la banda de música, per decidir qui els ballava o quina banda tocava. L'última subhasta data de 1972. També era costum anys enrere que el consistori lliurés a les famílies més necessitades de la vila uns bons per proveir-les de pa, arròs i carn. I es celebraven també dos actes religiosos més, les anomenades completes i les vespres. El llevant de taula també fou substituït; es tractava d'una pràctica per aconseguir ingressos per pagar en part la Festa Major; data del 1598, i consistia en que els administradors de la confraria voltaven la vila en cercavila en busca dels donatius dels vilatans, que si satisfeien a la confraria, la confraria els regava la casa amb perfum. | 41.2350300,1.8123100 | 400468 | 4565528 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | D'uns anys ençà i com a cloenda dels actes oficials de la Festa Major, té lloc una ballada de sardanes dies després de la Festa de Sant Bartomeu. L'acte acaba amb uns focs artificials i la degustació de coca i malvasia. | 94 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 67962 | Cau Ferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-ferrat | <p>BAREY, A. (1980) 'Barcelona: de la ciutat pre-industrial al fenomen modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges GIBERT, J. (1952) 'Sitges'. Barcelona GONZÀLEZ, A. LACUESTA, R. (1984) '1380-1983. Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic' a 'Memòria 1983' del Servei de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Barcelona GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA . Vol. 5. (1982:285). Barcelona MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11982 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona PLANAS, R. (1961) 'El Penedès i Garraf'. Barcelona PLANAS, R. (1978) 'Rusiñol i el Cau Ferrat'. Barcelona</p> | XIX | La normativa del Pla Especial prescriu el manteniment de les façanes i del volum construït i la protecció del contingut. | <p>Es tracta d'un dels edificis més emblemàtics i singulars de la vila de Sitges, resultat de l'annexió de dues cases anteriors, i conformat per dos nivells d'alçat (pb + p). Novament, la fesomia estilística de la finca està condicionada per la reubicació d'elements arquitectònics procedents d'altres construccions; en aquest cas es tracta de les finestres de l'antic castell de Sitges que va ser enderrocat per a construir l'actual Ajuntament. Aquests elements es recol·loquen en una façana arrebossada amb morter de calç, de color blanc, fet que contribueix a ressaltar-los. Miquel Utrillo continuarà amb la mateixa línia en la construcció del veí conjunt de Maricel. El llenguatge eclèctic que s'aplica en la composició permet combinar elements propis de l'arquitectura popular, especialment presents en la planta baixa com és el cas de la porta adovellada, amb altres d'estil gòtic, tots ells fusionats de manera historicista. El fet que les finestres siguin diferents, també és una solució medievalitzant i alhora pròpia del modernisme. La portalada d'accés està flanquejada per finestres de diferents ordres artístics, entre les que destaca la reixa metàl·lica amb tornapuntes situada en la banda esquerra. Sobre la porta principal es localitza un finestra coronel·la. Pel que fa a la façana marítima de l'immoble, destaca la torratxa cilíndrica que permet accedir a la teulada des del primer pis i que és un dels elements arquitectònics del conjunt més controvertits. Pel que fa a l'interior, destaca el vestíbul en el que s'inicia l'escala que puja al primer pis i alhora condueix fins al menjador de la planta baixa, presidit per una llar de foc enrajolada. Aquesta dependència comunica amb una habitació que afronta al mar i amb una altra sala que dóna al c/ Sant Joan, que era el dormitori de l'artista. Des d'aquest s'accedeix, mitjançant un tram d'escala, a una estança coneguda com 'la cambra del brollador' ja que en el centre de la qual se situa un font gòtica, del segle XV, que pertanyia al santuari del Vinyet. En el primer pis es localitza un ampli saló, on Rusiñol va col·locar part de la seva col·lecció artística i on celebrava les seves tertúlies i les famoses 'Festes Modernistes'. Aquest àmbit té un marcat caràcter neogòtic amb arcs apuntats, una galeria elevada amb vitralls de colors i un notable enteixinat de fusta. És inel·ludible destacar la importància de les col·leccions de pintures, escultures, ferros i altres objectes que alberga, algunes de les quals -especialment la de rajoles- estan plenament integrades en l'arquitectura de l'edifici.</p> | 08270-104 | c/ Fonollar, 8 | <p>Santiago Rusiñol va tenir la idea de construir-se una casa-taller a Sitges poc després de la seva primera visita a la vila a finals de 1891; de fet l'artista buscava també un lloc on continuar celebrant els seus fòrums literaris i artístics, envoltat dels personatges més rellevants de l'escena cultural catalana. L'any 1893 va adquirir dues cases al c/ de Sant Joan: can Falua i can Sensa, la transformació de les quals donarà lloc al Cau Ferrat. Les obres van ser dirigides per Francesc Rogent qui, el 15 de juliol del mateix 1893, va presentar a les autoritats municipals el pressupost de l'enderroc de les finques preexistents i una valoració de la nova construcció en 2.118,54 pessetes. El mes de maig de 1894, Rusiñol va poder ja traslladar la seva col·lecció d'objectes artístics i de ferros a la seva nova residència. El pintor va disposà en el seu testament que, a la seva mort, l'edifici passés a ser propietat municipal. L'artista va morir l'any 1931 i el 13 de desembre de 1932 l'Ajuntament va rebre el llegat de la seva família. La inauguració del Cau Ferrat com a museu públic data del 16 d'abril de 1933. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898) és membre de la família Rogent, destacada per les seves activitats artístiques i intel·lectuals. Va cursar els estudis d'arquitectura rebent la titulació l'any 1887. A la ciutat de Barcelona les seves obres més destacades són la casa-taller del fotògraf Napoleón, la casa Salvador Aulet, el Frontó Barcelonès i el cafè Colon, entre d'altres. També és autor dels tractats 'Architecture moderne de Barcelone' (1897) i 'Catedral de Barcelona' (1898).</p> | 41.2350400,1.8128300 | 400512 | 4565529 | 1893-94 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67962-67962-foto-08270-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67962-foto-08270-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67962-foto-08270-104-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Eclecticisme|Modernisme|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com el propi Cau Ferrat i el conjunt de Maricel. | 93|98|102|105|116|119|85 | 45 | 1.1 | 1773 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |
| 68220 | Can Falç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falc | COLL. I. (1981) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11934 CARBONELL, J. (1978) 'Don Josep Bonaventura Falç i el context històric de la seva època'. Sitges. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVII | La façana de l'edifici evidencia una restauració relativament recent. | Es tracta d'una estructura que disposa de diversos volums construïts entre mitgeres. La gran majoria de volums s'estructuren en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules formant diverses vessants (composta). A la façana afrontada al passeig de Ribera s'organitza un cos d'edifici només de planta baixa (amb coberta plana transitable) i un pati defensat per una tanca perimetral pel cantó del passeig de la Ribera. Aquest cos baix també afronta al carrer de la Carreta, on se situa la porta d'accés a aquesta zona; al costat mateix (part més meridional) hi ha una finestra, i a la façana del passeig s'organitzen dos finestres més. Aquestes quatre obertures són senzilles i no disposen d'emmarcaments remarcables, llevat d'una reixa de ferro de forja rematada per una creu. El terrat d'aquest volum disposa d'una barana de ferro de disseny senzill muntada entre matxons d'obra de reforç. La façana afrontada al pati esmentat disposa de diverses obertures, destacant les tres del primer pis, que donen a una balconada. Dita balconada disposa de la llosa d'obra amb una estructura de ferro de forja que la suporta, amb rajoles i barana de barrots verticals que combinen els de secció quadrada amb helicoïdals. A més, les tres obertures estan emmarcades (brancals i llindes rectes) per grans carreus de pedra ben tallats i amb el cantell bisellat. La planta segona disposa de dos senzills balcons ampitadors amb la llosa de pedra d'escàs voladís. Les baranes són senzilles alternant barrots simples amb helicoïdals. De la façana afrontada al carrer de la Carreta destaca, a la part més septentrional, un portal amb una llinda adovellada (de carreus de pedra) en forma d'arc de mig punt. L'estructura dels dos balcons del primer pis és diferent a la de la balconada del primer pis descrita anteriorment. Aquests dos balcons disposen de llosa de pedra amb el cantell motllurat i una barana, això sí, similar a l'anterior. Els dos balcons que se situen a la planta segona tenen les mateixes característiques que els de la mateixa planta descrita anteriorment. El revestiment de les façanes, llevat dels emmarcaments de pedra de les obertures descrites, és senzill, fet a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. | 08270-342 | Pg. de la Ribera, 13-14- c/ Carreta, 34-36 | Aquest edifici era propietat d'una de les famílies més antigues de Sitges, l'origen de la qual es remunta al segle XIV . Els primers membres de la nissaga van estar relacionats amb el món marítim i a la producció de malvasia. L'últim membre de la nissaga Falça va morir sense descendència l'any 1803, data en què l'edifici va passar a ser propietat de la família Dalmau, el penúltim descendent de la qual és autor del tractat 'Història y cultivo de la malvasia', guanyador del certamen científic i literari de l'any 1886. Anecdòticament, convé ressenyar que la majoria dels pintors que s'han inspirat en els paisatges sitgetans, inclosa l'anomenada escola luminista i altres figures com Santiago Rusiñol i Almirall, han representat el jardí romàntic i l'hort d'aquesta casa. | 41.2350500,1.8097500 | 400254 | 4565533 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68220-foto-08270-342-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68220-foto-08270-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68220-foto-08270-342-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | 94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 68339 | Passeig de la Ribera, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-la-ribera-9 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | Edifici construït entre mitgeres, que consta de tres plantes d'alçada (pb + 2p) i que destaca per l'asimetria de la seva composició, amb una clara tendència a situar les obertures a la seva banda dreta. El parament exterior està encalat i presenta la part inferior clarament atalussada. Totes les obertures són rectangulars i no disposen de cap mena d'emmarcament. A la planta baixa s'identifica una porta lateral de notables dimensions i una escala adossada al mur de la façana que condueix fins a un accés elevat. Al primer pis existeix un únic balcó, amb volada d'obra i barana metàl·lica decorada amb volutes en el sòcol i sota el passamà. En el segon pis s'identifica una finestra convencional i, finalment, el coronament consta d'un fals ràfec ceràmic i de la barana d'obra llisa del terrat de l'edifici. | 08270-461 | Passeig de la Ribera, 9 | 41.2350500,1.8101500 | 400287 | 4565533 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68339-foto-08270-461-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68339-foto-08270-461-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 67861 | Plaça de l'Ajuntament, 5-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lajuntament-5-6 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | Sense data | Segons la normativa del Pla Especial, preservar la tipologia constructiva de l'edifici, la seva forma parcel·lària, la façana i l'alçada actual. Possibilitat de realitzar l'obertura que falta en el primer pis. | Edifici de tres plantes (pb + 2p), exemple d'arquitectura popular sitgetana. Es tracta, probablement, de dues finques en origen independents, avui agregades amb un plantejament arquitectònic unitari que, no obstant, palesa certes irregularitats en la composició. La planta baixa presenta quatre obertures, concretament tres portes i un finestral dels coneguts com a 'quartos de reixa'; el primer pis consta de dos balcons -de disseny dissemblant- i d'una finestra i, finalment, el tercer pis presenta tres balcons. Pel que fa a la planta baixa, la porta situada més a l'esquerra sembla ser resultat de la reducció d'un accés de majors dimensions, que disposava de brancals conformats per carreus de pedra motllurats i d'una gran llinda de fusta; a tocar d'aquest accés s'identifica una petita finestra, de disseny similar a una espitllera, amb gelosia de fusta i un element metàl·lic vertical, a mode de mainell. L'altra porta d'accés està configurada per brancals i llinda de pedra, aquesta darrera amb forma d'arc rebaixat. Quant als balcons, destaca el que se situa a l'extrem esquerre del primer pis, que presenta volada de rajoles sostinguda per grapes metàl·liques i barana amb barrots helicoïdals intercalats i un motiu central decorat amb volutes. Els altres balcons mostren volades d'obra i baranes metàl·liques de barrots simples. Finalment, en el tercer pis, s'observa una distribució irregular de les obertures de balcó, dues de les quals s'agrupen en un balcó corregut que segueix el mateix disseny descrit anteriorment. El coronament del frontis presenta un ràfec ceràmic per sobre del qual se situa una barana d'obra que disposa de trams amb gelosia d'elements ceràmics. | 08270-3 | Plaça de l'Ajuntament, 5-6 | 41.2350600,1.8114600 | 400397 | 4565532 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67861-foto-08270-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67861-foto-08270-3-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fossat. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 68409 | Sarcòfag del Racó de la Calma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-del-raco-de-la-calma | FERRER (1945-46). 'El sarcofago romano de Sitges'. Ampurias, VII-VIII. | III-IV | Es tracta d'un sarcòfag romanocristià trobat a la segona meitat del segle XIX, del que es desconeixen les circumstàncies de la seva localització. El sarcòfag està fet amb pedra local, amb decoració de solcs verticals, tipus el que hi ha a la necròpoli paleocristiana de Tarragona, i es data al llarg del segle III i els començaments dels segle IV després de Crist. | 08270-531 | C/ Fonollar, Racó de la Calma. | El lloc on fou localitzat el sarcòfag és ocupat des del segle XIV per una ermita dedicada a la Mare de Deu del Vinyet, probablement sobre les restes d'un assentament romà. Després de descobert, el sarcòfag serví d'abeurador per animals durant molt de temps. | 41.2350600,1.8126100 | 400493 | 4565531 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68409-foto-08270-531-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68409-foto-08270-531-3.jpg | Inexistent | Antic|Romà|Paleocristià | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Actualment, el sarcòfag es troba al Racó de la Calma, situat de manera que serveix de pica a dos brolladors d'aigua fets de pedra simulant els caps d'algunes feres fantàstiques. El sarcòfag descansa sobre dues bases també en forma d'animal fantàstic. Per sobre del sarcòfag destaquen dos plafons ceràmics on s'hi pot llegir la recomanació de no beure aigua dels brolladors. Al centre dels dos plafons hi ha fet en pedra l'escut de la vila de Sitges. | 80|83|84 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 68033 | Cova de Congre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-congre | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-744 | 41.2350600,1.8544200 | 403997 | 4565484 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i pleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 68375 | Museu del Cau Ferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-cau-ferrat | 'Catálogo de los hierros del Cau Ferrat y de Maricel de Sitges' (1946). Barcelona ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona 'Guia sumària del museu Cau Ferrat. Commemoració del primer centenari del Cau Ferrat (1894-1994)'. Barcelona PANYELLA, V. (1994) 'Petita història de Santiago Rusiñol'. Barcelona PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona RÀFOLS, J.F. (1982) 'Modernisme i modernistes'. Barcelona UTRILLO, M. 'Història anecdòtica del Cau Ferrat'. Grup d'Estudis Sitgetans, 1989. Sitges VIGÓ, A. (1981) 'Cronologia rusiñoliana'. Sitges | Sense data | El Museu del Cau Ferrat compta amb un fons molt extens, que inclou 2.912 peces i es caracteritza per la seva heterogeneïtat, donada les diferents tipologies materials que abasta i la diversa procedència de les peces, sovint d'origen i cronologia desconeguts. A la planta baixa del museu, on s'havia situat la vivenda de l'artista pròpiament dita, estan instal·lades un gran nombre de peces entre les que destaquen obres de diversos pintors com Anglada Camarasa, Ramon Casas, Picasso i el propi Santiago Rusiñol. En aquest espai s'ubica també una mostra de dibuixos i il·lustracions de llibres, articles, i algun cartell. La planta baixa mostra també la col·lecció de peces ceràmiques i, en l'anomenada 'sala del Brollador', se situa una vitrina amb la col·lecció de peces arqueològiques bàsicament procedents de necròpolis púniques i grecoromanes d'Eivissa. En el primer pis es localitza el 'Gran Saló', on s'aplega la col·lecció d'objectes de ferro forjat, així com bona part de les obres més importants de la col·lecció pictòrica, peces d'escultura, arquetes, cofres i vidres dels segles XV i XVI. En general, les principals col·leccions del museu i les seves peces més significatives són les següents: -Col·lecció d'objectes de ferro forjat: Per a Santiago Rusiñol els objectes de ferro forjat eren un símbols de les tradicions que el progrés deixava endarrera; l'artista també valorava aquests elements per la seva estètica i per la feina dels artífex que els havien elaborat. Inclou candelers, claus, corones de llum, creus, panys, reixes i altres peces singulars datables en un cronologia que abasta els segles XIII a XIX. -Col·lecció de pintura: Inclou obres d'un bon grup d'artistes modernistes, tots ells propers a l'ideari estètic de Rusiñol, entre els que figuren Ramon Casas ('La dama blanca', 'Un femení', 'La matinera', 'Ball del Moulin de la Galette', 'Rusiñol i Casas pintant-se' i 'Retrat de Rusiñol sobre un llum de ferro'), Miquel Utrillo, Aleix Clapés, Pere Ferran, Joan Llimona, Arcadi Mas i Fontdevila, Joaquim de Miró, Isidre Nonell, Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga ('La part del vi'), Hermen Anglada Camarsa ('Nocturn parisenc i papallones de nit'), Ramon Pitxot ('Boulevard de Paris al capvespre') i Picasso ('La cursa de braus'). Dins del fons pictòric del museu cal destacar també les dues obres originals de El Greco 'Maria Magdalena penitent' i 'Les llàgrimes de Sant Pere', -que van ser adquirides a Paris per l'artista el 28 de gener de 1894- i un retaule gòtic català 'La Verge, Sant Joan i Sant Pere' (s. XV). D'altra banda, s'inclouen obres del mateix Rusiñol -pintures i dibuixos- algunes d'elles realitzades en la pròpia vila de Sitges; entre elles figuren 'Les nenes del pati blau', 'La casa de préstecs', 'La nena de la clavellina', 'El Bohemi', 'El mestre Enric Morera', 'Retrat de Miss Mac Flower', 'La Morfina' i 'La pintura'. Cal mencionar també les il·lustracions de llibres, articles i cartells de diversos autors entre el que hi figura novament Rusiñol, juntament amb Gaspar Ibels, Isidre Nonell, Pitxot, Utrillo i Zuloaga, per citar-ne alguns. Destaca 'L'auca del senyor Esteve' (1907), il·lustrada per Casas, i la sèrie dedicada a les publicacions 'Impresiones de arte' (1897) 'Oracions' (1897) i 'Fulls de la vida' (1898). -Col·lecció de ceràmica: El Cau Ferrat compta amb una mostra força nombrosa d'objectes ceràmics com ara gerros, escudelles, fruiters, plats i pots de farmàcia. També inclou plafons de rajoles de temàtica religiosa. Algunes peces tenen procedència arqueològica i altres són manufactures de terrissaires catalans que abasten un ampli període cronològic (segles XIV-XX). | 08270-497 | c/ Fonollar, s/n | La formació de l'actual Museu del Cau Ferrat està directament relacionada amb la figura de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) i amb la fascinació que aquest artista va sentir per la vila de Sitges, on va fixar la seva residència i estudi. L'any 1891 l'artista va comprar dues cases de pescadors a la part antiga de la vila amb la intenció de transformar-les en un espai on, a banda de viure, pogués acollir als membres més destacats de la vida cultural del moment, amb els que mantenia intenses relacions. La reforma va ser duta a terme per l'arquitecte Francesc Rogent i va ser inaugurada l'11 de setembre de 1893, tot i que la fesomia actual es deu en part a l'ampliació de 1895 (vegeu fitxa nº 104). El nom de 'Cau' expressa, justament, la voluntat de refugi d'artistes que volia crear el propi Rusiñol, mentre que la paraula 'Ferrat' és una al·lusió directa a la seva col·lecció d'objectes de ferro forjat que l'artista havia format al llarg de la seva joventut. Tanmateix la casa-estudi albergarà també altres col·leccions del seu propietari que incloïen peces ceràmiques, vidres, talles i mobles, entre d'altres objectes. Val a dir que la influència que Santiago Rusiñol va exercir sobre Sitges s'ha de considerar igualment excepcional, ja que el tarannà de la vila es va impregnar del pensament bohemi, progressista i rebel de l'artista. El Cau Ferrat va acollir als pintors, músics, poetes i escriptors més destacats de finals del segle XIX, els quals col·laboraven conjuntament en projectes que, sovint, s'havien de dur a terme, fora del Cau, propiciant la participació dels vilatans, a qui encomanaven el fervor artístic dels modernistes. Un bon exemple d'aquest d'aquestes ocasions és, sens dubte, la instal·lació del monument dedicat al Greco l'any 1897 (vegeu fitxa nº 399). A la seva mort, l'any 1931, Rusiñol va fer donació del Cau Ferrat i del seu contingut a la vila de Sitges, per tal que s'adeqüés com a museu públic. La seva vídua i la seva filla van efectuar el lliurament l'any 1932. Donat que el consistori no podia assumir en solitari aquesta responsabilitat, la Generalitat de Catalunya va encomanar a la Junta de Museus de Barcelona que es fes càrrec de les col·leccions i del manteniment de l'edifici, sota les directrius del Patronat del Museu Cau Ferrat, integrat per diverses entitats. En aquest context, el Cau Ferrat va ser inaugurat com a museu públic el 16 d'agost de 1933. El Patronat va continuar l'obra iniciada per Rusiñol, agrupant altres col·leccions que va instal·lar inicialment en l'actual Palau Maricel, entre les quals destaquen la col·lecció de ferros de la Junta de Museus, la col·lecció de pintures d'artistes sitgetans, la col·lecció de marineria d'Emerencià Roig i Raventós i la de reproduccions d'art suntuari, entre d'altres. Es va crear, així, l'anomenada 'Secció Maricel' que es va inaugurar l'any 1936 i que va restar oberta fins el 1981, quan el palau va ser cedit a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Com a conseqüència de la Guerra Civil, la gestió del Patronat va restar aturada, i no serà fins l'any 1966 que la Diputació de Barcelona establirà un conveni amb l'Ajuntament de Sitges i es farà càrrec del Cau Ferrat, que va ser reinaugurat l'any 1967. | 41.2350700,1.8129400 | 400521 | 4565532 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-3.jpg | Legal | Cubisme|Medieval|Romànic|Antic|Modern|Renaixement|Romà|Gòtic|Romàntic|Paleocristià|Contemporani|Barroc|Modernisme|Grec|Bizantí | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | (Continuació descripció)-Col·lecció de vidre: Inclou la col·lecció que pertanyia a Alexandre de Riquer i que va ser adquirida per Rusiñol l'any 1902; moltes de les peces també són de procedència arqueològica. En destaca la sèrie de vidre preromà (primer mil·leni aC), que inclou alabastres, àmfores, aríbals, ungüentaris, collarets, penjolls i màscares, entre d'altres objectes; la sèrie de vidre romà (s. I aC- s. IV dC) formada per tapadores, plats, bols, guerres, flascons i una extensa mostra d'ungüentaris; la sèrie de vidres estrangers procedents de Bohèmia i Venècia; la sèrie de vidres catalans (s. XV- XVII) conformada per una àmplia mostra de vaixella de taula; la sèrie de vidres castellans (s. XVI-XVIII) integrada per peces procedents de Cadalso de los Vidrios, El Recuenco i bàsicament de La Granja; i, finalment, la sèrie de vidres andalusos (s. XVII-XVIII) que inclou gerros i gerres, flascons i llànties.-Col·lecció d'arquetes i petits cofres (segle XV i XVI)-Peces destacades:*Un crucifix en talla policromada (segle XIV).*Un bust-reliquiari; obra catalano-valenciana (segle XV).*El piano: Es tracta d'un antic Bernareggi & Cia, una veritable peça històrica en la que van tocar els principals músics coetanis de Rusiñol com Enric Morera, Albéniz, Granados, Guidé, Chausson i Millet. Manuel de Falla hi va compondre parcialment les seves obres 'El amor brujo' i 'Noche en los jardines de España'.*La taula de treball de Rusiñol i la seva paleta de pintar.(*) Bona part dels objectes que conformen la col·lecció de ceràmica i de vidre, a l'igual que els objectes de bronze, procedeix de les excavacions que el propi Rusiñol realitzava pels jaciments d'arreu de Catalunya. En conjunt, totes aquestes peces presenten una gran dificultat a l'hora de classificar-les i d'establir la seva cronologia i procedència.El Consorci del Patrimoni de Sitges està integrat per l'Ajuntament de Sitges i per la Diputació de Barcelona i és l'organisme que gestiona el Museu del Cau Ferrat, el Museu Maricel i el Museu Romàntic. | 108|85|92|80|94|95|83|93|101|84|98|96|105|82|86 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/