Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86790 | Restes del Fondal de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-fondal-de-viladellops | XVIII | Es troba en estat ruïnós i cobert de vegetació. | <p>Restes d'un edifici en ruïnes situada al fondal de Viladellops, identificable com una masia o bé un molí, tot i que no s'observen els elements propis d'aquest tipus de construcció (rec, bassa, carcabà, etc.). És de planta rectangular i es conserven els murs fins a l'alçada del pis, sense coberta. A l'interior s'observen restes d'algunes obertures, com també tot i que de forma simbòlica, de la volta catalana del forjat del pis. El parament és de pedra lligada. La vegetació que la cobreix en dificulta la descripció.</p> | 08145-282 | Fondal de Viladellops | 394363 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86790-20191029103326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86790-20191029103408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86790-20191029103439.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 91179 | Pi de la Pallota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-pallota | <p><span><span><span><span>Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) centenari situat al final del camí de la Pallota.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada.</span></span></span></span></p> | 08153-103 | La Pallota | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||||||
| 96793 | Creu de terme de can Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-can-quintana | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del aptrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XIV | <p>La creu de can Quintana es troba en el pati de la casa, al costat del camí Ral, com a creu de terme que és, per protegir els viatgers. Es tracta d'una creu gòtica del segle XIV.</p> <p>Està unida al fust mitjançant un nus o llanterna octogonal. A l'anvers, hi ha la imatge del Sant Crist crucificat acompanyat de la Mare de Déu, en el braç esquerra, i de la imatge de Sant Joan Evangelista al costat dret de la mateixa. A l’altre costat hi figura la Mare de Déu amb el Nen acompanyats de dos àngels amb filacteris a cada braç de la creu. La part superior apareix decorada amb motius vegetals. A la macolla, de planta octavada, hi figuren imatges de diversos sants i màrtirs, dos d’ells sostenen un escut heràldic.</p> | 08163-76 | Carrer Major, núm. 62 | <p>La creu es conserva gairebé intacta gràcies al fet que la família Quintana tingué cura d'amagar-la i restaurar-la un cop acabada la Guerra Civil espanyola, l'any 1948.</p> | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7601_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7604bcsalvany5454full.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Les creus de terme són creus monumentals de pedra, situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96849 | Rellotge de sol de la rectoria vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-vella | XVIII | En col·locar un tub de PVC entre la llinda i el marc del rellotge es van clavar dos claus en el marc inferior per aguantar-lo, malmetent part del suport que es va reparar amb una mica de ciment tenyit. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat al sud-est. Està situat a la façana de migdia, entre la planta pis i les golfes, just per sota de l’eix vertical de la façana principal. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, d’uns dos centímetres de gruix, lleugerament esgrafiat. S’identifiquen perfectament les divisions realitzades pel quadranter. De fora cap endins, presenta tres marcs. A l’exterior, un de més clar, amb una sanefa de fulles d’olivera pintades de color ocre i resseguides per una línia molt fina de color negre. A continuació un marc més estret, pintat de color ocre. Finalment, un tercer, molt més ample que els dos anteriors. És l’espai on el quadranter hi ha dibuixat les hores, de les 5 del matí fins les 5 de la tarda, en cicles de dotze hores. Només els extrems estan decorats amb les mateixes fulles que les anteriors assenyalades. La numeració és aràbiga feta a mà alçada, sense plantilla.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part superior, hi ha un astre solar antropomorf, molt malmès. S’hi observen les restes de l’ull esquerre i la boca, representada amb els mateixos dibuixos florals. Per sobre de l’astre solar, a cada costat, hi ha novament una decoració de fulles d’olivera. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, més curtes. La línia de les dotze té dibuixada la campana de l’Àngelus, pintada del mateix color.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, amb un suport i cercle sota el pol. Conserva restes de policromia general molt difuminades.</span></span></span></span></span></p> | 08163-120 | Camí de can Tapiola, s/n | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-03.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 97120 | Casa del carrer de Jaume I, núm. 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-jaume-i-num-11 | XX | <p>Casa que fa cantonada amb tres façanes lliures i una mitgera. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla a la catalana.</p> <p>La façana principal té una composició simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat a la planta baixa i dos a la planta pis. La distribució de les obertures a la planta baixa ve centrada per la porta d'accés, a l'eix central, i dues finestres reixades, en els laterals. A la planta pis, hi trobem un balcó corregut, amb llosana sostinguda per quatre mènsules, i barana de ferro, amb dos accessos. Les finestres de les dues plantes tenen persianes de fusta de llibret i els arcs són de carpanell.</p> <p>El parament és arrebossat i llis, pintat d'un color crema, amb un petit sòcol. El coronament és de balustrada amb capcer central on es pot llegir l'any de construcció: '1928'. Està presidit per una fulla d'acant. Als extrems hi ha dues gerres. A sota una cornisa volada i dos respiralls que corresponen a la cambra de ventilació.</p> <p>Té una altra entrada per la façana del carrer de l'Església i l'entrada de vehicles al pati. Aquesta entrada és més petita i de llinda recta, però està emmarcada per un arc apuntat que arriba gairebé al sòcol.</p> | 08163-181 | Carrer de Jaume I, núm. 11 | 1928 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0555.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 89496 | Els saurins de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-saurins-de-polinya | XIX-XX | Encara hi ha saurins a Polinyà, tot i que no es deixen conèixer | <p>Segons fonts orals, Polinyà sempre havia estat mancada d'aigua, fins al punt que a Santa Perpètua de Mogoda s'hi referien com 'el poble sec'. A la segona meitat del segle XIX, sembla que gràcies als saurins, es van començar a trobar aigua en molts indrets a entre 2 i 3 metres de profunditat, fet que va comportar la construcció d'un gran nombre de pous i de mines.</p> <p>Segons aquestes mateixes fonts, encara hi ha saurins a Polinyà, que utilitzen branques i rellotges de pèndol.</p> | 08167-77 | 08167 | Polinyà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | 2023-01-31 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||||||
| 98556 | La Casanova de Sapera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-sapera | ss. XIX-XX | L'exterior està reformat i l'interior malmès. | <p><span><span><span><span><span>La Casanova de Sapera correspon a una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta de planta baixa i dos pisos. El frontis presenta una composició molt simètrica amb tres obertures per planta d’arc rebaixat i remarcat amb maons col·locats en pla a excepció de la finestra central del segon pis que és amb biga de fusta. El portal d’accés és d’arc rebaixat de maons col·locats a mode de sardinell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de llevant s’hi adossa un pati tancat de planta quadrangular amb una canal de recollida d’aigües de maons damunt la paret nord. L’interior està tot cobert de vegetació. A la façana de tramuntana s’hi adossa un segon cos de planta quadrangular amb la coberta una vessant malmesa amb la porta d’accés a ponent. </span></span></span></span></span></p> | 08168-10 | Coll de la creu de Sapera. Sud de Pontons. | 376548 | 45863831 | 08168 | Pontons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98556-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98556-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98556-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Propietat del mas Sapera. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58232 | Casa al carrer Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-prat-de-la-riba | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres de doble cos i planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes i amb la coberta plana practicable a modus de terrat català. La façana principal, orientada a migdia, té una disposició simètrica a partir de tres eixos que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés a l'eix central, amb l'emmarcament de pedra vista treballada, i dues finestres als eixos laterals, totes les obertures amb arc escarser; a la planta pis, amb un balcó amb barana de ferro a l'eix central i dues balconades als laterals, totes les obertures són amb llinda i amb persianes de llibret de fusta; a la planta de les golfes, hi ha tres petites obertures rectangulars amb reixa de ferro. Damunt el balcó hi ha un guardapols en forma de cornisa motllurada suportada per dues mènsules i entre aquestes, hi ha un fris amb relleus zoomorfs. A cada costat del balcó hi ha relleus geomètrics esgrafiats. Façana amb remat superior que actua com a barana del terrat. A la part posterior té un pati amb un safareig molt característic i interessant. Conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-38 | Carrer Enric Prat de la Riba, 7 | 4462250 | 4593241 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58232-foto-08172-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58232-foto-08172-38-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 90130 | Creu del cementiri de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>El cementiri de Rubió es troba situat al sud de l’església de Santa Maria de Rubió, al nucli del Castell de Rubió. Al centre del recinte hi ha un camí central amb una creu de pedra. Creu llatina amb una figura de la verge amb alt relleu. La creu se sosté directament sobre el fust, llis i de secció octogonal. Aquest es recolza damunt una base de secció octogonal amb la data inscrita de 1890 que descansa sobre una base circular. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-52 | Cementiri de Rubió. | <p><span><span><span>Aquesta creu fou objecte de les destrosses ocasionades durant l’escamot anarquista que entrar a Rubió el 25 de juliol de 1936 amb l’objectiu de destruir els elements de culte. Segons consta, la creu fou destruïda. Les peces del fust, després de ser tirades per terra, van ser amagades pels veïns de Rubió.</span></span></span></p> | 380809 | 461134 | 1890 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 002.CA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 94494 | Parc Usart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-usart | XX | <p>Aquest parc rep el nom del seu fundador, Nicolau Usart i Rurriol. Es tracta d'un parc estructurat a partir d'una gran esplanada i un seguit de camins que es van adaptant a la topografia i la vegetació forestal del lloc, majoritàriament de pi blanc.</p> <p>A la zona de l'accés al parc trobem una font i des d'aquí s'obre un passeig central que porta a la torre mirador. A totes dues bandes del passeig central hi ha fileres d'arbustes i arbres, bancs per descansar i una zona de jocs infantils. Des de la torre mirador hi ha unes excel·lents vistes cap a la Vall de Riells. Des de l’esplanada principal unes escales donen accés a una zona emboscada de pins i a un petit mirador amb un banc, amb vistes a la plana del Vallès Oriental, a la vall del Tenes i als Cingles de Bertí, a més del Roc d'en Meler, una enorme roca de conglomerat vermell coneguda més com <em>l'Elefant</em>, i al <em>Cagarro del Diable</em>.</p> <p>És un mirador destacat a la Unitat de Paisatge 14 Cingles de Bertí i Gallifa del Catàleg de paisatge de la Regió metropolitana de Barcelona (mirador 14.50).</p> | 08210-161 | Carretera Sant Miquel del Fai BV- 1485, km 1,4 | <p>El Parc Usart es va inaugurar el 1 d'abril de 1918 gràcies a l'impuls de l'industrial Nicolau Usart. A inicis del segle XX, es va fer molt popular entre la gent de Barcelona i altres zones urbanes que venien a Sant Feliu de Codines a estiuejar o a fer salut, ja que el clima del municipi era més sec i menys calorós a l’estiu que la majoria de viles dels voltants de la ciutat. Va esdevenir un lloc on gran quantitat de gent es va guarir de les afeccions pulmonars.</p> <p>Arran de la seva proximitat amb la ciutat, la qualitat del seu entorn natural i la presència de fonts i parcs, moltes famílies benestants de Barcelona es van anar establint fins formar una gran 'colònia' d’estiuejants dedicats als passejos, l'esport, el lleure i la cultura. Anar a berenar o a gaudir de la natura al Parc Usart era una activitat habitual.</p> <p>A mitjans del segle XX el camí de Sant Miquel del Fai es va pavimentar, fet que va derivar en la popularització de les excursions a aquest monestir del segle X. Des de llavors la carretera va esdevenir un pas obert als vehicles cap als Cingles de Bertí, i cap a la zona natural on es troba el parc.</p> <p>A partir de 1983, el parc es va anar reformant i consolidant les edificacions més antigues. En els darrers anys s’han fet treballs de millora i d’adaptació, així com la instalꞏlació de jocs infantils. El 2011 es va inaugurar un nou pas per a vianants fins al Parc, vorejant la carretera des del nucli urbà.</p> | 431525 | 461607 | 1918 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94494-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94494-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94494-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-01-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Nicolau Usart i Rurriol (promotor) | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 91758 | Fons sobre Sant Jaume de Frontanyà al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-sobre-sant-jaume-de-frontanya-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local | XX-XXI | <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església.</p> <p>La documentació escrita agrupa documents oficials, com poden ser les propostes o resolucions de subvencions, informes de l'arquitecte, estudis i memòries, pressupostos, factures, diligències o el llibre d'obres, però també documentació epistolar entre el rector de la parròquia i el Servei. Finalment, el fons recull una extensa mostra d'articles de premsa o llibres referents al municipi. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-79 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona | <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> <p> </p> | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 91956 | Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | s. XIX - XXI | <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església. D'entre la documentació gràfica, destaquen estudis de planimetria dels projectes de restauració de l'església, de l'enderroc de la rectoria i cases adjacents, la creació d'una font i la reforma de l'escola i casa municipal, així com fotografies i negatius de les diferents intervencions dutes a terme. Les més destacables són les de l'enderroc de la rectoria i de la troballa de les tombes antropomorfes.</p> | 08216-84 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona. | <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 91957 | Festa Major de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-de-frontanya | s. XX | <p>La Festa Major de Sant Jaume de Frontanyà es celebra el cap de setmana més proper al dia de Sant Jaume, patró de l'església del poble, que cau en 25 de juliol. La festa ha patit canvis durant els anys.</p> <p>Antigament, la Festa Major era festa grossa, on acudien tots els habitants de Sant Jaume i de municipis veïns. Es celebrava Missa Major, que era solemne, es feia cantada i se solia interpretar una missa de Pius X. La plaça de dalt es guarnia, s'enramava i es tancava amb boixos per celebrar-hi el ball que durava tres dies, on es podien escoltar 'músics grossos', un acordionista i un jazband (conegut popularment com a 'xisband'). La resta de balls durant l'any, només gaudien d'un acordió. </p> <p>Actualment, el dissabte al matí i a la tarda es duen a terme activitats infantils, concurs de botifarra i de tennis taula, mentre que al vespre sol haver-hi un concert acústic. Diumenge al matí hi ha la típica fira d'artesans, jocs tradicionals al carrer, missa solemne en honor al patró i ball popular. Abans en el transcurs de la missa es feia la cantada de goigs en honor al Sant. Durant els anys 80 del segle XX, la Festa Major comptava amb alguns actes més i era molt popular entre els veïns dels pobles del voltant. </p> | 08216-85 | Nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-festa-major-1977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-fira-2010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-festa-major-2009.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-18 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les festes majors acostumen a dur-se a terme durant els mesos d'agost i setembre, ja que deriven de les celebracions de la collita anual. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 91960 | Fira de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-reis | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona</p> | s. XX | No es duu a terme des dels 1980s. | <p>La Fira de Reis era un exemple de les fires nadalenques de la zona, especialitzades en productes típics d'aquelles dates. A Sant Jaume es feia una rifa amb cartes i es donaven torrons als guanyadors. A la tarda de la vigília, els infants sortien al carrer amb una esquella tot fent molt soroll perquè els Reis els sentissin, no passessin de llarg i deixessin regals en unes grans cistelles que es posaven a les eixides de les cases. La fira es va voler recuperar durant els anys 1980 al jardí de Cal Ferrer, amb animals i productes agrícoles i ramaders, però desafortunadament no va tenir continuïtat. </p> | 08216-87 | Era de Cal Ferrer i Plaça de Baix. | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91960-d2-firabestiarak.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 87638 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-11 | XX | <p>Creu situada en una placeta entre el carrer de Sant Quintí i el carrer Barquies. És una estructura d'obra de planta quadrangular en gradació. A la part superior hi ha fixada una creu llatina de forja.</p> | 08232-147 | Pl. de la Creu de la Missió | <p>Va ser construïda per commemorar la Santa Missió de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87638-20190918160856.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 94748 | Resclosa i Canal de Can Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-can-guixa | XIX | Encara es manté en ús i funciona com a captació i conducció de les aigües de la central situada al recinte de la mateixa fàbrica de Can Guixà | <p><span><span><span>Es tracta d’una resclosa amb una forma corbada tendint a circular de més de 20 metres al costat dret i situada al sud del pont de Sant Quirze. Té una planta lleugerament corbada amb uns 20 metres pel costat dret i amb uns 2-3 metres d’alçada Està construïda en pedra i revestida de ciment pòrtland. La longitud total és de 65 metres. La derivació del canal es situat a la riba esquerra del Ter per sota del denominat “malpas”, avui passeig del Ter. El canal amb una longitud de poc més d’un quilòmetre té una alçada de 8 metres i discorre paral·lel al riu amb alguns trams cobert mitjançant túnels per sota de les cases a la zona de la pista poliesportiva i pel costat del camp de futbol. Més avall trobem una casa i comporta amb dos bagants que no s’utilitzen i al costat un safareig. Al costat del safareig hi ha un camí de pedra i més avall hi ha un altre pont , ambdós de maó ceràmic. Abans d’arribar a la fàbrica el canal té una comporta amb contrapès de ciment i ferro de l’empresa Thomas Sala accionada per volant i cadenes. La sortida del canal passa per sot els jardins i capella de la Mare de Déu de Montserrat i expulsa les aigües al Ter. </span></span></span></p> | 08237-90 | Damunt la llera del riu Ter | <p><span><span><span><span><span><span>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i Cía. amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887 només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hi ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de filar 280 de tòrcer, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicions en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hi na un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze. L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. Pel que fa a la resclosa i el salt el 1987 l’empresa d’hilaturas Guixa va passar a mans de l’empresa SQUIB S.A que va perdre la concessió per a ordre judicial. </span></span></span></span></span></span></p> | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-20230608104604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20230228112018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20221108121515.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78469 | Llinda del carrer Major, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-carrer-major-3 | XVIII | <p>Llinda conservada d'una casa entre mitgeres del carrer Major del nucli de Sant Vicenç. L'element formava part de l'accés original de l'immoble, tot i que ha estat reformat recentment i s'ha habilitat per l'entrada de vehicles. Es tracta d'una llinda monolítica on hi ha inscrit l'any '1777' amb una creu de malta intercalada.</p> | 08265-101 | C. Major, 3 | <p>La construcció d'aquesta casa coincideix amb el creixement que tingué el poble entre els segles XVII i XVIII, a l'entorn de l'antiga sagrera.</p> | 439931 | 465701 | 1777 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78469-foto-08265-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78469-foto-08265-101-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 86312 | Molí Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-bernat | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 78.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 343.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 167-168.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1994) <em>Memòria de l'excavació de 1994.</em> Mem. núm.: 1143. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | XV-XX | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un molí, de planta quadrada, del que se'n conserven dos pisos d'alçada i, al seu interior, les moles de la factoria. Els murs són fets de pedres escairades irregulars, lligades amb morter de calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'exterior de l'edifici hi ha diverses estructures annexes. A la part superior del camí del molí hi ha la bassa.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08280-71 | Riera de Balà | <p><span><span><span><span>Aquest molí era propietat del Noguer i va estar en funcionament fins a la dècada dels anys trenta del segle passat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cadastre de Tavertet de l’any 1735 en fa referència.</span></span></span></span></p> <p>El molí Bernat només molia quan disposava d'aigua, ja fos perquè havia plogut o perquè s'havia recollit de la font que alimentava la bassa.</p> | 702451127 | 4649788 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg1.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 86340 | Cal Pelat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pelat | <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és asimètrica, de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal.</span> De la teulada surt una xemeneia de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel costat esquerra sobresurt la coberta a mode de porxo. A la banda dreta, al nivell de la planta pis, s'obre una terrassa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició regular, amb la llinda i els brancals de carreus de pedra. S’hi obre un portal central i una finestra a cada cantó, i una altre més sota la terrassa, a la planta baixa; tres finestres, al primer pis i una altra a les golfes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, d’obra vista, amb pedres irregulars.</span></span></span></span></p> | 08280-94 | Pl. Guilleries, 2, 08511. | 451872 | 464940 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86340-94jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86340-94jpg0.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 86418 | Les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-valls-2 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 72.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 309.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span>Masia de petites dimensions, de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant. </span></span></span></span></p> <p>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada. A la façana nord hi ha un petit cos annex, <span><span><span><span>actualment utilitzat com a porxo</span></span></span></span>.</p> <p>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç i pedres cantoneres, fetes amb carreus.</p> | 08280-156 | Sant Miquel de Sorerols | 497447071 | 4649293 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86418-156jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86418-156jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 68800 | Vagó de tramvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vago-de-tramvia | <p>http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1004331-el-tramvia-de-tiana-tornara-al-centre-del-poble-coincidint-amb-el-centenari.html</p> | XX | Reconstruït el 1996 | <p>Vagó de tramvia que realitzava el trajecte entre Tiana i Montgat.</p> | 08282-126 | Avinguda Isaac Albéniz | <p>L'abril del 1913 l'alcalde de Tiana Joan Garí i Botey , juntament amb l'Antoni Gaillard i en Josep Santana, sol·licità la concessió d'una línia de tramvia entre Tiana i Montgat, la qual li fou atorgada per 60 anys el 14 d'abril del 1915. El 10 de setembre següent es constituïa l'empresa 'TRANVIA DE MONTGAT A TIANA, SOCIEDAD CIVIL', que l'any 1930 canviaria el nom pel de 'TRANVIAS ELÉCTRICOS DEL LITORAL CATALÁN SOCIEDAD ANÓNIMA-TELCSA' i el dia 16 de setembre, dia de Sant Cebrià, s'iniciaven les obres de la línia. El dia 1 de novembre de 1916 es va fer el viatge inaugural. Es varen alçar 3 arcs de triomf: un l'entrada del poble dedicat a Joan Garí, un altre al centre del poble i un tercer a l'altre extrem en honor d'Antoni Gaillard. El vicari general doctor Guitart oficià una missa solemne en acció de gràcies i beneí el tramvia. El conductor, en Bruch, va traslladar les autoritats i convidats des de Tiana fins a l'estació de Montgat, i els tornà a Tiana, on els esperava un dinar al que varen assistir un centenar de persones. Hi havia 4 vehicles. Els primer, segon i tercer eren motors i el quart un remolc. El viatge durava 20 minuts de pujada i 15 de baixada, i costava 40 cèntims de pujada i 30 de baixada; si baixaves als pins del Dimoni, pagaves la meitat del preu. El 23 d'agost del 1954, després de 38 anys en funcionament, el cotxe nº 2, l'únic que quedava en servei, es va retirar definitivament de la circulació. Va ser l'últim viatge i tot el material de la línia fou desmuntat i venut. El comprà el ferrallista Aymerich de Barcelona. El cotxe nº 4, el remolc, fou venut l'any 1960 a una empresa química de Tarragona i acabà trossejat a Reus l'any 1971. El cotxe nº 3 va anar a parar a l'entrada de Vic, on fou desballestat l'any 1970. I els dos cotxes restants, el nº 1 i el 2 els comprà el senyor Von Arend, de Taradell, que els restaurà i els convertí en bars ambulants. D'un d'ells se n'ha perdut la pista, però de l'altre sabem que el seu recorregut ha estat: Tiana (1916-54)- Aymerich (1957-61)- Von Arend (1961-62)- Masclans (1962-75), benzinera 'La Pava' de Castelldefels- Montoya (1975-79), jardí d'apartaments a Castelldefels- Carrsaco (1979-80), passeig marítim de Castelldefels- Agaudo (1980-92), urbanització Masquefa- Tiana (10 de juliol 1992). El 1992 fou adquirit per l'Ajuntament de Tiana per 100.000 pessetes (més IVA) i traslladat a Tiana. Aquí, un reduït grup de tianencs van trigar 4 anys en reconstruir-lo. Finalment, el vagó recuperat va quedar instal·lat com a monument històric a la placeta que hi ha a l'avinguda Garí. D'aquell vell tramvia tianenc n'han quedat, a més del vagó esmenat, l'edifici de la parada final del tramvia de l'avinguda Albéniz, al costat de l'estanc, la placa 'Fin de trayecto' que estava ancorada a la paret de la parada, la 1ª pedra d'inauguració de les obres el 16 de setembre del 1915. Altre petit material, com la pel·lícula del tramvia, bitllets i fotografies, resten en mans de particulars.</p> | 438878 | 459425 | 1916 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68800-foto-08282-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68800-foto-08282-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 72446 | Font de l'Abel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-label | XX | L'aigua segueix rajant, però s'ha perdut el broc. | <p>Aquesta font està localitzada enmig d'uns terrers del barranc que baixa per la cara sud-oest de les Collades de Picamill. Orientada a migjorn, hi havia un petit broc fet per una teia de fusta mig acanalada, gairebé arran de terra, que actualment s'ha perdut, possiblement pel pas del bestiar i fauna salvatge que s'acostava a abeurar-se a l'aflorament d'aigua. Marca el punt d'aigua, un parell de plaques de fusta tallades col·locades en un petit exemplar de pi negre. A la placa superior es llegeix: 'Font de l'Abel. 1945'. A l'inferior: ' Font del Abel 1945 al 7 5 2003' i s'inclou una fotografia.</p> | 08299-70 | Sector nord. Al peu de les collades de Picamill | <p>Si ens atenim a la inscripció, possiblement fou arranjada en última instància per l'Abel l'any 1945. Observant els afloraments d'aigua de l'entorn, es podria tractar d'un broll natural com altres s'obren pas al llarg del torrent. Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font és possible que sigui antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, el municipi de Vilada es va convertir a finals del s. XIX i al llarg del XX en un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. És variada la documentació de principis del s. XX que cita el nostre municipi com la Petita Suïssa Catalana. Vilada era recomanada pels metges barcelonins per fer salut, pels aires i per les aigües. Una de les activitats més senyalades, en el qual encara els fulletons dels 60's ho acrediten, era el dia de les Fonts, en el que s'organitzaven transports públics especials des de Barcelona, per arribar al municipi. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien en les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està totalment perduda, i només roman en el record dels avis del poble qui ho recorden amb nostàlgia Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes..' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.'</p> | 723593 | -852066 | 1945 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Possiblement és la font més alta del terme municipal de Vilada a 1415 m, tot i que més que d'una font, estaríem parlant d'una mullera. Es troba a poca distància del cim compartit del municipi, Sobrepuny (1655m.), enmig del PEIN Serra del Catllaràs. Coincideix d'ubicació amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 86264 | Festivitat de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-llorenc | XX | <p><span><span><span>La Festivitat de Sant Llorenç es celebra anualment pels voltants del dia 9 d’agost, vigília de la diada de Sant Llorenç Màrtir. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Sant Llorenç Dosmunts, amb la cantada dels goigs dedicats al sant, i un vermut amb piscolabis. Està organitzada pels veïns de Pruit, localitat a la pertany el temple.</span></span></span></p> | 08901-151 | Carretera C-153, km. 28 - Pruit | 45321 | 4653869 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86264-img8584.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La festa de Sant Llorenç s'escau quan hi ha la pluja d'estels dels Perseids, coneguda popularment com les Llàgrimes de Sant Llorenç. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 85074 | Búnquer de la Guerra Civil a la desembocadura del riu Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-guerra-civil-a-la-desembocadura-del-riu-foix | RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VERDASCO, C.; SAÑUDO, P. (2011) Memoria científica de prospección arqueológica subacuática de la zona de playa de la desembocadura del río Foix, entre los T.T.M.M de Cubelles y Vilanova i la Geltrú (Garraf), Barcelona. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 9483. | XX | Està pràcticament cobert per la sorra i exposat a les onades | El búnquer de la Guerra Civil a la desembocadura del riu Foix s'emplaça a la sorra de la platja de Sant Pere, a la dreta de la desembocadura del riu. Consisteix en un doble niu de metralladores de formigó armat situades en sengles cambres de 4,5 per 5 metres, unides per un passadís, en una amplada total d'uns 15 metres. Cada cambra, amb el frontal de planta semicircular, presenta una doble tronera apaïsada des de la que es podia disparar vers el mar. A banda i banda del passadís hi trobem també dues petites finestres. La coberta de tot el conjunt, de formigó armat, és plana. L'accés a aquest passadís es produïa des d'un altre passadís perpendicular a aquest, també de formigó, d'uns 12 metres de longitud. Tot el conjunt es troba avui pràcticament cobert per la sorra de la platja, essent pràcticament impossible accedir al seu interior. | 08074-27 | platja de Sant Pere | L'objectiu de la construcció d'una xarxa defensiva a la línia de costa, on s'insereixen les fortificacions de Cubelles, era la vigilància i control marítim amb la missió de contenir un intent de desembarcament. La defensa de la costa durant la Guerra Civil (1936-1939) a Cubelles era exercida per tropes del Cos de Carabiners i comptava a mitjans de 1937 amb un total de vuit carabiners que formaven part de la 4a companyia de la Comandància de Barcelona. Cubelles a més contava amb un altre niu de metralladora sobre situat a l'altra banda de la desembocadura del riu Foix, avui desaparegut. L'any 2011, durant la prospecció subaquàtica preventiva motivada per les obres de reconstitució i ampliació de les platges de Cubelles i de Sant Pere es va documentar aquest búnquer. | 41.1983300,1.6734900 | 388772 | 4561622 | 1936 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 85121 | El Fortí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forti | RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles | XX | El Fortí s'emplaça a la mota de Sant Pere, en una petita elevació situada a l'antiga plana deltaica del Foix, a la dreta de la seva riba. Al seu damunt actualment hi ha un xalet. Consisteix en una fortificació per emplaçar-hi nius de metralladores destinada a allotjar-hi una petita guarnició. Es tracta d'un punt de suport de les tropes que actuaven a la costa, molt pròxim a l'antiga caserna de carrabiners, amb un observatori, dos nius de metralladora, dues dependències de latrines i altre dues per allotjar-hi l'aigua, amb un camí de comunicació i una trinxera activa i coberta que vorejava el cim de la petita elevació. | 08074-74 | c. de la Mota, 3 | Aquest complex militar va ser dissenyat com a punt de suport de les tropes que actuaven a la costa. Estava a uns 140 metres d'una caseta de carrabiners situada a la platja. El fortí s'assenta sobre restes d'època ibèrica i de l'edat mitjana, quan s'hi establí el Priorat de Sant Pere. Als anys 60 dels segle XX sobre el fortí s'hi construí un xalet particular. Actualment és de propietat municipal i s'hi poden concertar visites. Aquest punt forma part de la Ruta de Defensa de la Costa senyalitzat pel Memorial Democràtic | 41.1996200,1.6703700 | 388513 | 4561769 | 1936 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 85065 | Mota de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mota-de-sant-pere | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. BELLMUNT, J. (1964-1965) 'Cubelles, Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares', Ampurias: XXVI-XXVII. Barcelona. p. 268. CASAÑAS, J. (2012) 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d'ancoratge al riu Foix', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 34-39. CEBRIÀ, A.; MIRET, M. (1993) 'Joan Belmunt i Poblet (1915-1990) i la Secció Arqueològica del Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer: un model local d'arqueologia', Miscel·lània Penedesenca: XVI (1992). Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 159-175. LÓPEZ, D. (2018) 'La Mota de Sant Pere de Cubelles, la descoberta d'un assentament portuari d'època oberta excepcional', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 113-117. MIRET, M. (2005) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)', XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà: Institut d'Estudis Ceretans. p. 513-529. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. I Premi Vila de Cubelles d'Investigació Local. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. MIRET; X.; MIRET, M. (2009) 'Un plànol del segle XVIII de la desembocadura del riu Foix a Cubelles', II Monografies del Foix. Barcelona: Diputació de Barcelona. p. 53-61. VIRELLA, A. (1991) El terme de Cubelles a través del temps. II Premi Vila de Cubelles d'Investigació Local. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. | XIII-XIX | Afectat per rebaixos i construccions posteriors | La Mota de Sant Pere és un jaciment arqueològic emplaçat principalment en una petita elevació i el seu entorn immediat, situats a l'antiga plana deltaica del Foix, a la dreta de la seva riba. El jaciment s'estendria més enllà de l'elevació, abastant com a mínim l'espai sense edificar a llevant del xalet, així com segurament, els carrers de l'entorn, el parc situat a l'altre costat del carrer de la Mota i altres espais de l'entorn immediat. Des de mitjan segle XX s'han localitzat ceràmiques en superfície d'època ibèrica, entre els que destaca un fragment de ceràmica precampaniana, fragments d'una copa cílix, ceràmica a mà i fragments de ceràmica ibèrica a torn (alguns pintats). A partir d'aquests materials s'apuntava a l'existència d'ocupacions que abastaven entre els segles V-IV aC i el segle II-I aC. En la intervenció arqueològica de l'any 2018 a l'espai sense edificar de la propietat (Av. Jaume I, 24). Ens els cinc sondeigs practicats es van trobar evidències de l'assentament ibèric. Aquesta intervenció ha permès localitzar estructures constructives que es poden situar en dues fases diferenciades: una de l'ibèric antic (segle V aC) i una de l'ibèric ple (segle IV aC). No es va localitzar en aquests sondeigs ocupacions més modernes, si bé sembla que haurien d'haver existit en algun altre espai del jaciment. Al Sondeig 1 es va delimitar estructures datables en el segle V-IV, consistents en una possible muralla, paral·lela a la línia de costa, d'1 m d'amplada i visible en uns 15 m de longitud. A l'extrem oest podrien existir les restes d'una torre de planta circular o absidal, amb una altra possible torre de planta rectangular. A banda i banda del mur s'hi ha localitzat altres construccions pendents d'excavació. Al sondeig 2 s'hi ha documentat restes d'un gran edifici amb un mínim de tres espais interiors i un possible carrer. Mitjançant un sondeig s'ha pogut establir les dues fases d'ocupació suara comentades. De la fase del segle IV aC hi destaquen dues petites fosses en les que s'hi inhumaren les restes d'un nadó perinatal i d'un xai d'una setmana de vida, respectivament. De la fase de l'ibèric antic s'han localitzat també una altra fossa amb restes de dues ovelles i una llebre. Al sondeig 3 s'han trobat restes d'un recinte de l'ibèric antic, mentre que al sondeig 5 s'han trobat restes d'edificis i d'un carrer de l'ibèric ple. Al sondeig 4, situat al nord-oest del xalet, s'hi va localitzar un estrat en el que s'hi van recuperar ceràmiques d'època moderna i contemporània, atribuïdes a les ocupacions del Priorat de Sant Pere. Sota d'aquestes restes s'hi localitzaren restes de construccions dels segles V-IV aC, entre les que hi destaca un tram de muralla de 2 metres d'amplada i trams d'un carrer i dos recintes rectangulars. | 08074-18 | c. de la Mota, 3 / Av. Jaume I, 24 | Es té constància de l'existència d'un jaciment d'època ibèrica des de com a mínim, mitjan segle XX a partir de la localització de fragments de ceràmica ibèrica. Arqueòlegs, historiadors i aficionats com Antoni Ferrer, Joan Bellmunt, Josep de la Vega, Xavier Virella, Jaume Casañas, Magí Miret i Xavier Miret han treballat el jaciment. D'altra banda en aquest indret es coneix l'existència del priorat de Sant Pere, conegut a través de documents medievals. A principis del segle XX es conserva encara al cim del turó un mur circular pertanyent, probablement, a aquest priorat. El que s'anomenà priorat de Sant Pere probablement tingué l'origen en una donació testamentària de terres a Cubelles efectuada per Arnau de Ponç a la canònica de Santa Eulàlia del Camp, on hi havia instal·lada un orde de frares de penitència, coneguts com del sac a causa dels seus hàbits rústics. L'establiment a Cubelles d'aquests frares, que seguien la regla monàstica de Sant Agustí, seria, possiblement, anterior a l'any 1205, data en què foren afavorits per una deixa de cent sous pel testament de Ramon de Guàrdia. La donació d'Arnau Ponç fou confirmada el 15 de novembre de 1257 pel rei Jaume I al prior Antic, del convent de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona. Al fogatge que manà fer el rei Pere III l'any 1359 s'esmenta la «Quadra de Sant P. qui es del prior de Cubelles: 3 focs». El patrimoni del priorat, que havia augmentat amb alguna donació, es mantingué fins a la supressió del règim senyorial i fins a la desamortització, ja en el segle XIX. Encara al 1819 es té notícia d'una vinya situada en una partida de terra del priorat. En aquesta petita elevació la qual, abans de la construcció de la urbanització actual, dominava la costa, durant la Guerra Civil s'hi construí un búnquer (fitxa 74). Aprofitant en part aquesta construcció militar entorn 1960 s'hi edificà un xalet (Av. Jaume I, 24). En aquell moment membres de la Secció d'Arqueologia de la Biblioteca-Museu de Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú van aprofitar per excavar-hi un sondeig en el que es documentà un mur medieval, probablement pertanyent al priorat, així com diversos fragments ceràmics d'època ibèrica, dels segles V-II aC. Més tard durant les obres de construcció d'un transformador situat pocs metres a l'est del turó també es recolliren ceràmiques ibèriques per part d'aficionats. Actualment aquest edifici és de titularitat municipal i hi té la seva seu l'associació de veïns del barri. A finals de 2018 s'hi va dur a terme una intervenció arqueològica per part de membres de la cooperativa Arqueovitis, finançada per l'Ajuntament de Cubelles. | 41.1996300,1.6703700 | 388513 | 4561770 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85065-foto-08074-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85065-foto-08074-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85065-foto-08074-18-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Popular|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 81|85|119|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 85081 | Riu Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-foix | BAYER, X.; GUASCH, C. (2001) 'La desembocadura del riu Foix i la seva fauna', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.66-67. CAPDET, F. (2003) 'El riu Foix i el seu pantà', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.5-52. CARBONELL, V. (1996) 'Notícia dels molins fluvials del Penedès (Barcelona', Miscel·lània Penedesenca, 24: 115-137. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PALAU, S. (1988) 'Inventari de molins fariners al riu Foix', Miscel·lània Penedesenca, 12: 255-286. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VIRELLA, J. (1966) 'Apuntes del Excursionismo Local - Los Molinos de la Ribera del Foix'. Setmanari 'Villanueva y Geltrú'. 3-8-1966. | Malgrat que el seu estat va millorant any rere any, es pot considerar que el riu Foix presenta unes aigües de poca qualitat | El riu Foix neix a la serralada Prelitoral, als relleus de la serra de la Llacuna; travessa la depressió del Penedès i desemboca a la mar prop de Cubelles (Garraf), després d'haver-se obert pas a través del muntanyam calcari de la serralada Litoral. Al llarg dels seus prop de 50 Km de longitud travessa diversos termes municipals. Li són tributàries la riera de Pontons i la de la de Marmellar, ambdues per la dreta, i la riera de Llitrà per l'esquerra. En el seu recorregut destaca el pantà de Foix. Pel que fa al seu pas per Cubelles, el riu entre en el terme municipal pel nord-est, prop de Can Cucurella i baixa en sentit nord-sud fins a la seva desembocadura, a tocar del límit oriental del nucli de Cubelles. El seu cabal, ja de per sí intermitent com correspon al règim mediterrani, està sotmès a la regulació efectuada pel pantà, situat només 1,5 Km al nord del límit del terme. El llit del riu és rocós en el tram més muntanyós i està excavat a les argiles curs avall. Hi abunden els còdols. | 08074-34 | Cubelles | Segons Xavier Miret (1990), en base a un estudi documental, aquest riu era conegut localment amb em topònim de 'la Riera' almenys des del segle XVI. El curs del riu va ser utilitzar històricament per a la construcció de molins fariners a la seva riba (Carbonell, 1996; Palau, 1988). A Cubelles se'n coneixen diversos, alguns dels quals malauradament ja han desaparegut. És el cas dels molins de la Palma, de Baix, d'en Cucurella, de l'Estaper, de la Mata, el Nou, i el del Salze. Tot i que el seu cabal, com hem dit és molt irregular, es coneixen alguns episodis històrics de grans riuades, com els registrats el 29 de setembre de 1950, el 23 de setembre de 1874, el 19 d'agost de 1921, que pràcticament han desaparegut amb la finalització, el 1928 de la construcció de la presa del pantà. Malgrat això encara hi ha alguns episodis, menys violents, com els de les riuades del 10 d'octubre de 1994. Aquest curs fluvial en tot el seu recorregut dins el municipi excepte el tram que va entre el Salze i la carretera C-31, ha estat dotat de diferents figures de protecció natural. Així s'inclou dins l'àmbit de les Serres del litoral central (ES5110013), espai de la Xarxa Natura 2000 declarat lloc d'importància comunitària (LIC) i zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). S'inclou dins l'Espai Natural del Foix (dins el PEIN, Decret 328/1992, de 14 de desembre), amb Pla especial de delimitació aprovat definitivament el 14 de desembre de 2004 (DOGC núm. 4296 del 07/01/2005). Està inclòs a l'Inventari de les zones humides de Catalunya elaborat per la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (Codi 10001701 Desembocadura del riu Foix). Presenta varis hàbitats d'interès comunitari, d'acord amb la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre. I a més a més aquest espai té una gran importància com a refugi i zona de pas per als ocells en migració. Algunes de les aus que de les que es poden gaudir entorn el riu, i especialment a la seva desembocadura són dues espècies de gavià (l'argentat i el fosc), diverses espècies de gavina (la vulgar, la capnegra i la corsa), el xatrac becllarg, el corb marí gros i l'emplomallat, la baldriga balear, el corriol comanegre, els martinet blanc i ros, l'ànec collverd, l'esplugabous, el bernat pescaire, etc. Curs amunt també no és difícil divisar rapinyaires diürnes com les àguiles cuabarrada i pescadora, i amb més sort fins i tot algunes nocturnes, com mussols, òlibes o el duc. A l'aiguabarreig de la desembocadura s'hi poden trobar peixos com la llissa vera, el llobarro i l'anguila. Pel que fa a la vegetació, al tram alt, on l'aigua hi és present de manera més irregular, el bosc mediterrani (predominat pel pi blanc amb presència d'alzines, garric i margallons) arriba fins al mateix límit del llit del riu, si bé es constata la presència esporàdica de freixers, àlbers, tamarius, etc. A la zona de la desembocadura hi podem trobar joncs (marí i boval), canyissars i prats de gramínies. | 41.2002200,1.6753800 | 388934 | 4561830 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85081-foto-08074-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85081-foto-08074-34-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altre nom donat al riu: La RieraLes coordenades del punt que indica aquest riu corresponen a un punt central dins del terme municipal | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 85105 | Rellotge de sol de Mas d'en Pedro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-den-pedro | MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. | XX | El rellotge de sol de Mas d'en Pedro se situa a la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, esgrafiat, representat en forma rectangular. Les hores estan representades per onze rectangles pintats de color salmó, indicant les hores entre les sis del matí i les cinc de la tarda, emplaçats sota del gnòmon. Per sobre d'aquest, encerclant-lo, hi ha dibuixat mig sol representat per set triangles del mateix color que els rectangles. | 08074-58 | c. Lloret, 8-14 | Va ser pintat l'any 1959 pel Sr. Eduard Santa-Eulàlia, aleshores propietari de l'immoble | 41.2016700,1.6446800 | 386362 | 4562030 | 1959 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85105-foto-08074-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85105-foto-08074-58-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 4134 | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 85054 | Mas d'en Pedro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-pedro | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 30. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XVII | El Mas d'en Pedro s'emplaça al carrer Lloret, 8-14, al mig d'una urbanització anomenada 'La Gabina'. Es tracta d'un mas composat de diferents edificis adossats. L'edifici principal és un mas de planta basilical. El seu cos central és de tres plantes, mentre que els dos cossos laterals tenen una planta menys. La façana principal, de composició simètrica en tres eixos, presenta una portal central carreuat al que s'accedeix superant un parell de graons. A banda i banda hi trobem un parell de bancs i dues grans finestres de llinda plana. A la planta pis, sobre les obertures anteriors, hi trobem un balcó central flanquejat per sengles finestres, de dimensions més petites que els de la planta baixa. Al centre del cos central, a l'alçada del sotacobert, hi trobem una arcuació de cinc finestrons rematats per arc de mig punt, essent la central lleugerament més gran que els laterals. Al centre de la façana, per sobre del balcó, hi trobem un rellotge de sol. La coberta és de teula àrab. A quatre vessants. Aquesta masia compta amb diversos annexes. A llevant de l'edifici principal hi havia les cotxeres, mentre que a ponent se li adossava un molí de blat. En aquesta paret i trobem una imatge de rajoles de la marededéu dels Socors col·locada pel propietari a mitjan segle XX. Adossades pel nord-oest hi trobem les masoveries, mentre que a la part posterior, entorn d'un pati tancat s'hi roben les quadres, corrals, estables i una pallissa. A la part de darrera d'aquest espai, ja fora del tancat s'hi emplaçava una era. Bona part de les estances són utilitzades com a dependències d'una casa de colònies, encara que l'edifici principal de la masia funciona com habitatge particular | 08074-7 | c. Lloret, 8-14 | Masia que està documentada amb aquest nom des de 1672 per bé que el 1582 ja es troba documentat un Antoni Pedro. El primer propietari conegut fou Isidre Pedro, al segle XVII. Ja al segle següent, el 1728, s'esmenta a Jaume Santacana com a habitant de la mas. En un document de 1772-1785, apareix esmentat lo mas d'en Pedro, com un dels edificis que formaven part de l'aleshores anomenat 'carrer de l'Or'. Anteriorment, la masia estava dividida en dues parts, de les quals una era propietat de Pere Roig, el qual la va vendre a la família Marsé l'any 1920, que alhora la va vendre a la família Santaeulàlia l'any 1957; l'altre era propietat d'un tal Sr. Alfred, essent després heretada per la primera esposa de l'alcalde de Vilanova, Ferrer Pi. A l'actualitat hi trobem una casa de colònies per la qual s'han adequat la majoria dels antics espais domèstics i productius. La darrera reforma efectuada i el rellotge de sol de la façana principal daten de 1958, segons el propietari actual. | 41.2017300,1.6446500 | 386360 | 4562037 | 1672 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També era denominada Mas del Pedró | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 85153 | Monument Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-charlie-rivel | XX | El Monument Charlie Rivel es troba situat pràcticament al centre de la Plaça del Mar, situada al Sector Marítim de Cubelles. L'escultura està realitzada en formigó encofrat, xapa de ferro i fundició de bronze i amida aproximadament 450 cm d'alçada per 250 cm de llarg i per 260 cm d'ample o gruix. En termes generals, el Monument Charlie Rivel és un cub de formigó encofrat pintat de color blanc pàl·lid que té diferents cossos que sobresurten o entren i que donen volum a l'escultura, sobretot en sentit vertical. En el frontal principal (orientat al sud-oest) hi ha quatre franges de bronze verticals més enfonsades que l'eix del cub de formigó i, al seu costat, una cadira també de bronze (un dels símbols de Charlie Rivel). Corona aquest frontal una escultura de bronze del bust del pallasso. A la banda contrària, hi ha diferents volums de formes geomètriques que sobresurten del bloc principal, entre els quals destaca un cos de guitarra (un altre dels símbols de Charlie Rivel). Finalment, al frontal que mena cap al nord-oest hi ha la placa commemorativa de l'escultura, on s'hi pot llegir: I SI POGUÉS TRIAR / TORNARIA A / NÉIXER A / CUBELLES / JOSEP ANDREU / CHARLIE RIVEL / NAT EL 23 D'ABRIL DE 1896 | 08074-106 | pl. del Mar | 41.2017400,1.6769700 | 389070 | 4561996 | 1980 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85153-foto-08074-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85153-foto-08074-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Guillermo Marín | La Fundició Gimfer fabricà la part de bronze, que correspon a la cadira i al bust de Charlie Rivel | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 85178 | Festa de la Bicicleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-bicicleta-0 | XX | Durant la primavera de cada any i ja en fa més de 30, es celebra a Cubelles la Festa de la Bicicleta, una passejada popular no competitiva adreçada a un públic familiar. Es complementa amb activitats infantils, exhibicions i sortejos de bicicletes i material esportiu. Es desenvolupa en un recorregut totalment urbà, asfaltat, amb origen i final al Poliesportiu Municipal (av. Onze de Setembre s/n). | 08074-131 | av. Onze de Setembre s/n | Origen l'any 1998 | 41.2018500,1.6705900 | 388535 | 4562017 | 1998 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85178-foto-08074-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 85154 | Residència Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-charlie-rivel | XX | La residència de Charlie Rivel s'emplaça al barri del Sector Marítim de Cubelles, prop de la plaça del Mar, on es localitza el Monument al pallasso. Es tracta d'un edifici aïllat en un conjunt de parcel·les contigües, compost per un ampli jardí i una casa unifamiliar de planta baixa, pis de mida menor que el subjacent i una torre. La casa està formada per cossos diferents això li confereix una aparença volumètrica original i desigual. La planta baixa, que mena a un ampli jardí, té un accés mitjançant un emporxat amb dos ulls, cobert per una teulada a una vessant amb teula àrab. Al seu costat hi ha un cos amb sostre pla que fa funcions de terrassa al pis superior, amb diferents obertures enreixades. La segona planta també està formada per dos cossos volumètricament diferents. Un tram quadrangular amb finestrals enreixats un dels quals mena a la terrassa abans esmentada. Al seu costat, hi ha el primer pis d'una torre que assoleix una alçada més i està coberta per una teulada plana. A la tanca perimetral de la finca hi ha l'únic vestigi visible de la figura del pallasso Charlie Rivel. Sobre l'arc d'obra d'entrada al jardí hi ha una placa de forja amb el seu nom | 08074-107 | ptge. de les Pinyes, 7 | 41.2024400,1.6766700 | 389046 | 4562074 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85154-foto-08074-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85154-foto-08074-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 85070 | Jaciment de Mas d'en Pedro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-den-pedro | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. | II aC-I dC | Afectat per rebaixos i construccions posteriors | El jaciment de Mas d'en Pedro s'emplaça a 500 m a l'est del Mas d'en Pedro, en una zona ocupada per camps de conreu així com la part occidental de la urbanització de la Solana. L'any 1987 en excavar-se una rasa per a la col·locació d'una canonada de gas l'arqueòleg Josep Miret va poder observar en el tall, a una fondària d'1 m, una sèrie de materials ceràmics romans, restes faunístiques i carbons en una longitud d'uns 6 m. Possiblement els materials van ser dipositats allí per reomplir una depressió natural del subsòl, format per sauló. Entre els materials ceràmics es van poder identificar alguns fragments de ceràmica (terra sigil·lada africana A i comuna (escudelles de vora ametllada), així com ossos de bòvid, ovicàprid i porc. En dates posteriors s'hi ha localitzat superficialment més ceràmiques, entre les que trobem campanianes, ceràmica comuna ibèrica (en alguns casos pintada), ceràmica comuna indeterminada, clara, àmfora itàlica i doli. L'any 2018 arqueòlegs de la cooperativa Arqueovitis hi realitzaren una intervenció de delimitació i excavació del jaciment. En els sondejos practicats hi van localitzar un total de 12 estructures d'època romana. Es tracta de dues fosses per encaixar recipients ceràmics tipus doli, quatre retalls al subsòl de funcionalitat indeterminada, una estructura funerària, tres murs i les restes d'un possible dipòsit amb morter hidràulic. En general, les restes arqueològiques es troben arrasades i no presenten un bon estat de conservació, a excepció de la unitat funerària. Les estructures tipus mur es troben per sota del nivell de pavimentació i circulació d'època antiga i es conserven únicament els fonaments. En relació a l'enterrament, les primeres dades suggereixen que es tracta possiblement d'un individu adult/madur de sexe femení, enterrat en posició decúbit supí i, segons la disposició de braços i cames, probablement embolcallat amb mortalla. Entre les restes del rebliment de la tomba s'han identificat diversos ossos (fèmur, clavícula, etc.) d'un individu infantil. Es tracta d'una sepultura d'inhumació realitzada presumiblement quan l'establiment agropecuari romà havia estat ja abandonat. Tenint en compte la tipologia de la tomba (lloses en comptes de tègules) i que a uns 500 m al nord hi havia l'establiment tardo-antic de la Solana (Cubelles), amb estructures d'hàbitat i sepultures, és possible que la cronologia de la sepultura de Càmping Mas Guineu sigui també dels segles V-VI. Aquestes troballes permeten identificar el jaciment com un sector d'un establiment agropecuari atribuïble a època romana-republicana (segles II-I aC) i una altra fase augustiniana (de principis del segle I dC). | 08074-23 | A 500 m a l'est del Mas d'en Pedro | L'any 1987 Josep Miret descobrí les restes posades que aparegueren en excavar-se una rasa per a la col·locació d'una canonada de gas de l'empresa Enagas. En dates posteriors, en diferents moment, s'hi ha localitzat superficialment més ceràmiques. L'any 2018 arqueòlegs de la cooperativa Arqueovitis van realitzar alguns sondejos al que anomenaren jaciment del 'Càmping Mas Guineu-Mas d'en Pedro'. | 41.2030600,1.6520900 | 386986 | 4562175 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85070-foto-08074-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85070-foto-08074-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85070-foto-08074-23-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | La intervenció arqueològica ha estat finançada íntegrament per la promotora Vilanova Park, amb el suport del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dirigida per l'arqueòleg Dani López de la cooperativa ArqueoVitis. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 85149 | Viaducte del ferrocarril sobre el riu Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-del-ferrocarril-sobre-el-riu-foix | LACUESTA, R. GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona | XIX | El viaducte del ferrocarril sobre el riu Foix s'emplaça al sud-oest del nucli històric de Cubelles, entre el carrer Pla de Sant Pere i l'avinguda de la Riera. Consisteix en un pont per tal que la línia ferroviària entre Vilanova i Valls superi el curs del riu Foix. Malgrat les reformes de què ha estat objecte el viaducte conserva els seus trets essencials originals: vuit trams recolzats sobre dos estreps i set rotundes piles amb tallamars semicilíndrics, fets originalment amb carreuat de pedra i paredat adobat, i després amb fàbrica de totxo i formigó. Acabats en una imposta motllurada, sostenen una biga contínua de formigó armat per on discorren els rails de ferro | 08074-102 | Entre el carrer Pla de Sant Pere i l'avinguda de la Riera | L'enginyer Celso Xaudaró Rovira va projectar l'any 1877 la línia ferroviària Valls-Vilanova de 90 quilòmetres de longitud. El mateix any el rei Alfons XII concedí l'autorització per construir-la al vilanoví americano Francesc Gumà Ferran, que hi ha posar les seves energies i diners per aconseguir-la, malgrat l'obstacle que suposava perforar el massís del Garraf pels penya-segats de les costes. Poc després es constituïa la societat Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona. El 10 de juliol de 1878 s'inauguraven les obres del ferrocarril a Vilanova i el 27 de setembre de 1881 hi arribava el tren des de Barcelona. Tot seguit es van iniciar els treballs per continuar la línia fins a Valls. En aquest marc es construí aquest viaducte sobre el riu Foix, projectat i signat pel mateix Xaudaró el 16 d'octubre de 1880 i executat per la Maquinista Terrestre i Marítima el mateix any, amb un tauler de bigues de gelosia de 117,6 metres de longitud sobre vuit trams de 14,64 metres cadascun. La línia va quedar enllestida el 1883, però l'octubre de 1913 una riuada va destruir bona part del viaducte, per la qual cosa es va haver de fer, sobre els estreps i pilars que havien quedat dempeus, una estructura provisional de fusta, portada a terme en pocs dies per una brigada de la Compañía de los Ferrocarriles MZA. El febrer de 1915 la Maquinsta elaborava el projecte d'un pont d'acer el qual un cop construït va perdurar fins a ser substituït per l'actual llosa de formigó | 41.2030900,1.6720800 | 388662 | 4562152 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85149-foto-08074-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85149-foto-08074-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Celso Xaudaró Rovira | 98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 85103 | Estació de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-cubelles | PINEDA, A. (2009) 'El ferrocarril, a Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. PINEDA, A. (2016) 'Fent ciència ficció: coses que no van passar o com vam perdre el tren', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 95-100. PUIG, F.X. (2001) 'Les transformacions de Cubelles al segle XX', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. | XIX | L'estació de Cubelles es troba ubicada entre el sector Marítim i el barri Bardají, a la plaça homònima i a tocar també de la plaça de Pau Casals. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrangular consistent en una casa de planta baixa, pis i coberta plana (una terrassa) de cinc crugies. Conté les instal·lacions administratives i un bar a la planta baixa i habitatges a la primera planta. La façana, que dona a la plaça de l'Estació s'articula de manera molt simètrica en trams regulars de ràfec que separen les diferents alçades. A la planta baixa hi trobem quatre obertures (la porta d'accés i tres finestrals) de certa alçada i una més, a la banda meridional, de la mateixa tipologia però tapiada. Totes elles es troben coronades per arcs escarsers. La segona planta compta amb cinc finestres, totes elles del mateix format, amb arc escarser i clavellineres. Per sobre de la cornisa hi ha una barana correguda de pedra amb elements decoratius circulars situats a la part central dels espais de les lesenes. A la part central hi ha un frontó triangular amb acroteris i antefixes i un cercle que inclou un motiu indeterminat (segons les fonts consultades, podria estar format per les lletres MZA). Les façanes laterals tenen una estructuració similar però les obertures són de mida més petita on es combinen arcs escarsers amb finestres simples quadrangulars. A la banda que dona a les vies, a més, hi ha un porxo metàl·lic de factura moderna, però també els vuit fanals originals de ferro. A l'edifici original, de finals del XIX, s'hi van fer modificacions formals durant les primeres dècades del segle XX i se li va sumar un cos octogonal al banda sud-oest que es podria situar entre els anys 1928 i 1929. | 08074-56 | pl. de l'Estació s/n | Inaugurada el 16 d'abril de 1882 en el marc del projecte de la societat Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona, on ocupava la qualificació d'estació de 3a categoria (junt amb Sant Vicenç de Calders i El Prat de Llobregat. La primera locomotora va passar per l'estació el dia 6 d'abril en un viatge de prova abans de la inauguració de la línia. En una edició de 1909 es presenten els croquis de les estacions de l'esmentada línia, moment que coincideix amb la creació de la doble via. Per tant, existia una estació prèvia que, durant la dècada de 1920', va ser modificada. Aquesta, amb planta baixa i una alçada, tenia forma de 'T' i comptava (a la planta baixa) amb una oficina de facturació, una sala d'espera, un magatzem, despatx de cap d'estació, vestíbul i lavabos i tenia planta de 'T'. L'estació canviaria amb l'establiment de doble via a inicis del segle XX i posterior, una mica abans de 1930, se li va afegir un cos octogonal a la banda sud-oest de l'edifici. | 41.2042900,1.6760000 | 388993 | 4562281 | 1882 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 85152 | Monument Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-pau-casals | XX | Tot i que l'estat de conservació del monument és prou bo, aquest presenta pintades i altres agressions | El Monument Pau Casals s'emplaça a la plaça homònima, a tocar de l'estació de ferrocarril de Cubelles. Es tracta d'una escultura realitzada amb ciment i ferro galvanitzat i amida aproximadament 300 cm de llarg, per 280 cm d'alçada i per 85 cm d'amplada. La major part del monument està fornit per ciment amb una certa decoració estriada en sentit horitzontal. Té forma de bloc aproximadament rectangular en disposició obliqua, que sembla un trangle rectangle escapçat al vèrtex superior. A les dues cares del monument hi ha quatre barres en color vermell que representen la bandera catalana. L'altre element interessant, realitzat en ferro galvanitzat, es troba a l'eix vertical de l'escultura, que adquireix la morfologia d'un violoncel i que presenta una barra circular de ferro galvanitzat travessada a la meitat inferior per cinc barres més petites també de ferro galvanitzat, que representen les 5 cordes del violoncel. | 08074-105 | pl. de Pau Casals, s/n | Cubelles es va sumar als actes d'homenatge del Primer Centenari del naixement de Pau Casals, i fou a iniciativa de la Corporació municipal. El pressupost per la obra, entre l'adequació del jardí i el monument, fou de 250.000 pessetes. | 41.2044100,1.6746900 | 388883 | 4562296 | 1977 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85152-foto-08074-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85152-foto-08074-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Pedro Llorente Brieva | El pressupost per la obra, entre l'adequació del jardí i el monument, fou de 250.000 pessetes | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 85089 | Casa Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-estape | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XX | Abandonat, balustrades trencades, igual que els vidres i algunes persianes. Jardí abandonat | La Casa Estapé es troba ubicada al carrer que uneix el casc històric de Cubelles amb la seva part nova i l'estació de FFCC, en una cantonada. Per aquest motiu presenta façana a dos carrers (C. Narcís Bardají i C. de l'Estació). Es tracta d'un edifici aïllat, amb jardí i una pèrgola a l'angle de trobada d'ambdós carrers. La façana principal es dona al carrer d'accés (C. Narcís Bardají). La casa està formada per un cos principal amb planta baixa i pis i presenta coberta composta amb teula àrab i un complex aparell de cobertura ceràmica. D'aquest cos en sobresurt una torre quadrada que assoleix una alçada més, amb coberta de teula àrab a quatre vessants i novament, repetint el model ja esmentat del pis principal, imbricació ceràmica. A la façana oposada (C. de l'Estació), se'n pot destacar un annex de cos de planta baixa que fa funcions de galeria i que està coberta per coberta plana en balcó amb balustrada. A la cantonada entre els dos carrers hi ha un pèrgola que segueix els mateixos paràmetres estètics de la resta de l'edifici. | 08074-42 | pg. de Narcís Bardají, 46. C/ de l'Estació 37 | Aquest edifici va ser fet construir per l'eminent cardiòleg cubellenc Francesc Estapé l'any 1943. En el seu testament, el va donar a beneficència a través de la Fundació Estapé. Aquesta fundació, amb problemes econòmics, ha cedit la gestió de les propietats de la citada fundació a l'ajuntament de Cubelles | 41.2052100,1.6740200 | 388828 | 4562385 | 1943 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 85096 | Passeig de Narcís Bardají | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-narcis-bardaji | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2012) 'Efemèrides cubellenques del 2012', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 92-98. BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 | XX | El passeig de Narcís Bardají es troba ubicat al centre de Cubelles i s'articula com l'avinguda que uneix el casc antic (carrer Major) amb l'estació de tren (plaça de Pau Casals). Té de manera prou regular una amplada d'uns 13 metres amb voreres d'una mica més de dos, amb sengles rengles de plàtans i amb un sol sentit de circulació rodada, en sentit ascendent cap a l'Avinguda de Catalunya. El tram superior, al casc antic, és de caire semi-peatonal i està vorejat per edificacions de les darreries del segle XIX, del XX i també de moderns. En canvi, el tram inferior i més llarg, està vorejat per edificacions tant unifamiliars amb pati o jardí com blocs d'habitatges. Els més antics d'aquest tram van començar-se a construir només a la banda de ponent i més proper al carrer de l'Estació i progressivament es va urbanitzar tot sencer, articulant l'estructuració d'aquest tram de la vila. | 08074-49 | Des de l'Avinguda de Catalunya fins el carrer d'Ausiàs March | Abans de la seva construcció l'any 1932, aquest espai estava ocupat per horts i parts de terra que podien afrontar al Camí Ral, al carrer Major, etc. El projecte es va aprovar el 1929 redactat per Antoni Vila quan Josep Montaner era l'alcalde de la vila. No es va tornar a reactivar fins l'abril de 1931 per part de l'alcalde Narcís Bardají i s'encarregà a l'arquitecte Josep M. Miró Guibernau. El 6 d'abril de 1932 el carrer ja estava urbanitzat i obert. El seu primer nom fou passeig de Francesc Pi i Maragall, posteriorment durant el franquisme es va rebatejar amb el nom actual, tot i que es coneix a la vila com la Rambla. | 41.2059100,1.6739100 | 388820 | 4562463 | 1932 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85096-foto-08074-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85096-foto-08074-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85096-foto-08074-49-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: c. Rector Guinovart, passeig Pi i Margall, la Rambla. Segons les dades publicades, aquest passeig va ser projectat per Antoni Vila i encarregat a l'arquitecte Josep M. Miró Guibernau | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 85194 | Àncora del Passeig de Narcís Bardají | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-passeig-de-narcis-bardaji | XX | <p>Àncora de ferro de grans proporcions. Es tracta d'una àncora de patent 'Hall' que conserva part de la cadena que servia per ancorar el vaixell unida mitjançant el grillet d'unió.</p> | 08074-147 | Passeig de Narcís Bardají 3 | 41.2059100,1.6739100 | 388820 | 4562463 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85194-foto-08074-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85194-foto-08074-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-03-11 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 85069 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-4 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. BARRASETAS, E.; JÁRREGA, R. (2004) 'La Solana, Cubelles, Garraf', Genera, M. (coord.) Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001, Vol. 2. p. 722-729. GUIDI-SÁNCHEZ, José Javier (2010) 'Domus ruralis penetense. Estrategias y formes de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media', Revista d'Arqueologia de Ponent, 20: 93-124. | V-VII | Afectat per rebaixos i construccions posteriors | La Solana és un jaciment arqueològic emplaçat al paratge amb el topònim que li dóna nom, entre el peatge de la C-32 i la central tèrmica de Cubelles. És una zona ocupada per part de la urbanització amb el mateix nom, incloent-hi carrers així com camps de conreu. L'any 1961 s'hi excavà una necròpolis de 23 tombes. S'hi poden trobar fins a cinc tipus diferents de sepultures: una tomba en forma de banyera, tombes en pedres o lloses al fons i als costats formant un sarcòfag, una tomba amb tègules bipedals col·locades a doble vessant i dues tombes amb lloses a doble vessant. Gairebé totes les tombes s'orienten cap al sud-est. Totes elles corresponen a una època que pot anar des de la baixa època imperial fins a l'alta edat mitjana. En la prospecció superficial es recolliren alguns fragments d'àmfora romana, ceràmica comuna i vidre. Anys més tard, el 1996, es van posar al descobert un gran nombre de restes arqueològiques pertanyents a un establiment rural de l'antiguitat tardana (segles V-VII). S'hi documentaren noranta sitges, deu enterraments més (cinc d'ells a l'interior de les sitges, un en àmfora, dos enterraments en tombes de tègules i dos en tombes de lloses), un forn de petites dimensions de planta circular i base plana, 15 estructures de combustió, 9 llars, foses, retalls, restes d'una premsa, tres dipòsits i diverses dependències emmarcades per quatre murs. L'anàlisi i estudi de les restes faunístiques planteja una intensa activitat ramadera a La Solana. El jaciment ocupa una àrea major de l'excavada, contínuament cap al sud més enllà del límit expropiat per l'autopista. | 08074-22 | Entorn la urbanització de la Solana | El jaciment va ser descobert l'any 1961 al fer-se unes obres d'infraestructura per canalitzar l'aigua del pantà de Foix. En aquell moment s'hi localitzarà una petita necròpolis. L'any 1996 es va realitzar una excavació d'urgència amb motiu de la construcció de l'autopista C-32. En la que es documentaren diferents espais domèstics i productius. | 41.2060700,1.6560700 | 387325 | 4562504 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85069-foto-08074-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85069-foto-08074-22-3.jpg | Legal | Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 84 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 85139 | Rellotge de sol de Mas Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-guineu | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2018) 'El Mas Guineu', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 43-58. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | El rellotge de sol de Mas Guineu se situa a la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma circular, recordant la seva morfologia a un rellotge de butxaca. El gnòmon presideix el rellotge. D'ell neix una circumferència de color gris de traç gruixut que emmarca el rellotge pròpiament dit. Per sobre d'aquest element s'hi dibuixa un altre semicercle del mateix color però de traç més prim que recordaria a l'anella de la que penjaria una cadena en un rellotge de butxaca. Dins del cercle de traç gruixut s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números àrabs; d'esquerra a dreta es llegeix: '8-9-10-11-12-1-2-3-4'. Per sota del gnòmon, dins del cercle gris s'hi representa l'astre rei, en forma d'un semicercle de color daurat. D'ell surten una sèrie de raigs pintats de color negre que assenyalen les hores, mentre que unes línies més curtes, entre aquestes, a la banda dels números, assenyalen les mitges hores. A la meitat inferior del cercle trobem un arc horitzontal de color daurat. | 08074-92 | Mas Guineu | 41.2063800,1.6509700 | 386898 | 4562545 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85139-foto-08074-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85139-foto-08074-92-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 85056 | Mas Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guineu-0 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2018) 'El Mas Guineu', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 43-58. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | El Mas Guineu s'emplaça a la dreta del riu Foix, a la plana de l'antic delta del curs fluvial. Es tracta d'una masia formada per un conjunt de cossos majoritàriament adossats. L'edifici principal és de planta rectangular, consistent en planta baixa i pis. La façana principal, emblanquinada, està orientada a migdia. L'accés es produeix per un portal d'arc rebaixat flanquejat per sengles bancs correguts de pedra. A la dreta hi trobem una portella i un orifici circular segurament relacionat amb activitats productives, possiblement relacionades amb la vinificació. A banda i banda de la portalada hi trobem dues grans finestres rectangulars i enreixades, amb ampit motllurat de pedra. A l'alçada de la planta pis hi trobem quatre finestres rectangulars, de dimensions més petites. També hi podem veure una obertura circular i un rellotge se sol pintat. El ràfec està format per una tortugada de teula àrab encarregada de recollir les aigües pluvials de la teulada, construïda a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A l'extrem oriental d'aquest cos hi trobem en un altre segurament adossat posteriorment, en forma de torre consistent en planta baixa i tres plantes pis. En aquest cos les obertures estan formades per un portal d'arc rebaixat sobre el que hi ha una finestra rectangular similar a les descrites anteriorment. Per sobre del nivell de la coberta del cos principal hi trobem tres finestres iguals rematades semicircularment emulant una galeria. Per sobre, en l'espai de sotacoberta encara hi trobem una finestreta més centrada. Un ràfec de maons separa la façana de la coberta. La teulada d'aquest cos, com en l'edifici principal, és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i està coronada amb campanar d'espadanya d'un ull. En el costat de llevant hi ha cossos annexos de planta baixa destinats a magatzem i garatge, així com un habitatge sense interès arquitectònic. En el costat de ponent, al costat de l'entrada hi ha un conjunt en el que hi havia un trull, un safareig i un pou. A la part de davant de la casa s'hi emplaçava una gran era enrajolada. A la part del darrera els diferents cossos creen un espai, tancat per un mur a mode de baluard, destinat a activitats de corral i agropecuàries. | 08074-9 | Mas Guineu | La primera referència d'aquesta masia data de 1666, quan apareix citada a l'inventari de béns de Francesc Almirall com a 'Casa la guineu o Miql Escardo'. Els Escardó disposaven de diferents propietats a la zona de Gallifa, entre les que es compten aquesta i el Mas Xinxola. La venda de Mas Guineu als Carbonell es produí en algun moment entre el 1666 i el 1711, quan el rector de Sant Antoni de Vilanova, mossèn Anton Carbonell comprà el Mas Guineu, segons s'esmenta a l'escriptura notarial de 1825. Ja difunt el propietari, el 1711, els marmessors de mossèn Anton Carbonell van vendre-la a Josep Carbonell. El 1748 heretà la propietat Amador Carbonell, el qual la donà en herència a Josep Carbonell i Casas el 1759. El 1812 el fill d'aquest, Jaume Carbonell d'heretà i 3 anys més tard la donà al seu fill, Josep Carbonell i Oliva. El 1825 aquest la vengué als tutors d'Antoni Mañozas i Tort, aleshores amb uns 19 anys, qui esdevindria alcalde de Vilanova entre 1848 i 1849. Un any més tard, el 1850, Antoni Mañozas cedí la masia al seu fill Antoni Mañozas i Ricart. El 1865 aquest vengué la masia a Dolors Ricart i Marquès, veïna de Vilanova, la qual el 1876 la donà en herència als seus nebots Francesc i Ricard Mañosas i Ricart. En morí el 1905 el segon sense descendència, la masia passà al primer en plena possessió. Durant el temps en què passà de mà en mà dins d'aquesta família, s'anomenà Masia Mañosas El 1921 Cristina Mañosas i Ricart, germana de Francesc Mañosas i Ricart vengué la propietat a Josep Padern i Sabater, de Barcelona, del qual passà amb la seva mort, el 1828, a la seva vídua, Dolors Padern i Utgès. Mesos després aquesta la vengué al vilanoví Joan Ferrer i Rovira, de qui va passar a la família propietària de Mas Guineu actualment. Un dels edificis, concretament el situat més a l'est del conjunt, sembla que es destinava als masovers i a residència temporal dels ramaders transhumants. | 41.2064300,1.6509200 | 386894 | 4562550 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 85158 | Carrer de l'Estació entre Plaça del Castell i Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lestacio-entre-placa-del-castell-i-carrer-major | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 | XIX-XX | El carrer de l'Estació entre la plaça del Castell i el carrer Major s'emplaça al centre històric de Cubelles, és una carrer per vianants amb una terrassa en arribar al carrer Major. Es composa per un conjunt d'habitatges unifamiliars entre els quals destaquen els números 5 i 7, que no comparteixen línia de ràfec. La casa del número 5 està formada per una planta baixa i un primer pis, coberta per una teulada a una vessant amb teula àrab. La planta baixa està formada per un antiga obertura adovellada en arc de mig punt, avui en dia tapiada parcialment i convertida en una finestra senzilla amb enreixat. Just al seu costat hi ha una porta moderna sense interès arquitectònic. El primer pis té un petit balcó d'escassa volada sobre l'obertura adovellada i al costat d'aquesta, hi ha una petita finestra amb enreixat senzill. La casa del número 7 també està formada per una planta baixa i una primera planta, amb una cobertura a una vessant amb teula àrab. Presenta unes línies més simètriques que l'exemple anterior articulades a partir d'obertures bessones en les dues plantes de l'habitatge i de la presència d'un sòcol arrebossat. La planta baixa està composada per un accés en arc escarser flanquejada per dues petites obertures amb enreixat senzill. La primera planta té tres petites finestres enreixades d'iguals proporcions i amb petits ressalts de rajola. | 08074-111 | c. de l'Estació | Es va batejar oficialment l'any 1897, una època en què només comprenia el tram que va des del carrer Major fins al Vísctor Balaguer. Anteriorment es coneixia com el carrer del Mar, ja que tenia la continuació en el camí que anava a aquella zona. Aquest carrer s'esmenta al segle XVI com 'lo camí que va a la mar i al molí de Sant Pere', o molií de Baix. | 41.2074700,1.6721600 | 388676 | 4562639 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 85148 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-29 | MIRET, J., MIRET, M. (2009): Un plànol del segle XVIII de la desembocadura del riu Foix a Cubelles. II Monografies del Foix, Diputació de Barcelona, p. 53-61 | El Camí Ral s'ubica a l'actual carretera C31 i que, d'antuvi, comunicava diferents poblacions de la costa i el prelitoral de Garraf i Baix Penedès en direcció a Tarragona. Aquest, comptaria amb diferents ramals que entraven a la vila i anaven en direcció cap a l'interior, cap a l'actual carretera BV-2115, o cap els molins prop del riu Foix. Per aquesta darrera raó, també se'l coneixia com a camí Molinant o Moliner quan anava en direcció a Vilanova. Aquest tram de camí públic tenia al voltant pous (com el Pou de les Ànimes, a tocar del camí, o el del Comú, situat al ramal de l'actual carrer Sant Antoni en direcció a l'Arboç) i recs. Però també comptava amb infraestructures privades situades a redós del camí. Entre ells, diversos hostals ja ben documentats entre els segles XVI-XVIII, quadres, cases, etc. Actualment, el Camí Ral és la principal artèria que creua Cubelles en direcció nord-est/sud-oest i que articula bona part de la població. Ara, com d'antuvi, també s'hi troben diferents serveis públics i privats durant el ser recorregut per la vila. | 08074-101 | ctra. C31 i diferents ramals a tota la vila | Notícies històriques des del segle XVI, però probablement s'hagi de remuntar a temps més pretèrits, com a mínim des de l'articulació de bona part dels municipis de la costa durant l'alta edat mitjana. | 41.2075800,1.6735500 | 388793 | 4562649 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 85116 | Els Gegants de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-cubelles | FONOLL, N.; PINEDA A.; PUJOL, j.; VIDAL, J. (2008). L'Abdon i l'Asumpta. 50 anys dels Gegants de Cubelles (1958 - 2008). Ajuntament de Cubelles. | XX | Els tres gegants de Cubelles: Abdon és el nom d'un dels patrons de Cubelles, pesa 58 Kg i té una alçada de 3'45 m. La indumentària del gegant és una peça d'abric de vellut, llarga i de color blau marí, valona sobreposada i barret de copalta, negre, és una adaptació de la moda que s'imposà a Europa a finals del segle XVIII i principis del XIX, porta un pergamí a la mà. L'Assumpta, agafa el nom de la Mare de Déu de l'Assumpció, en honor a la qual cada 15 d'agost es celebra la Festa Major a Cubelles. Pesa 68 Kg i té una alçada de 3'35 m. Llueix el vestit tradicional de pubilla. La roba és un brocat de l'època, una tela de qualitat amb un fons de color rosa, adornada, a la part baixa de la faldilla, amb un volant de punta blanca envoltat d'una tira blava, igual que els extrems de les mànigues. El vestit està guarnit, així mateix, per una pitrera negra que té uns llaços blaus al damunt. El davantal i la mantellina són de color blanc. Les estructures són de cartró pedra. El gegantó que representa Charlie Rivel és una peça feta l'any 1987 i té un pes de 30 Kg i una alçada de 2'65 m, fet amb material de polièster. Va vestit i maquillat amb la indumentària habitual del pallasso nascut a Cubelles. A l'actualitat els portadors dels gegants porten camisa verda dels geganters de l'Agrupació de Balls Populars de Cubelles, pantaló blanc, faixa negra i espardenyes de set betes negres i verdes. | 08074-69 | c. Joan Roig i Piera, 3-5 | Josep Roldan, de la comissió de festes de 1958 va fer els primers esbossos sobre la forma que haurien de tenir els gegants. Fins aleshores Cubelles no havia tingut tradició gegantera. No obstant això, va ser una aquarel·la de Montserrat Mainar la que va inspirar la vestimenta. Els gegants van ser fets a El Ingenio, botiga barcelonina especialitzada en la creació d'entremesos populars. Les despeses dels gegants es van sufragar amb les aportacions de veïns, empreses i estiuejants. Les peces es van estrenar el 15 d'agost de 1958. Ja al segle XIX es va fer una còpia de fibra de vidre i els originals de l'Abdon i l'Assumpta resten en exposició. El gegantó que representa la figura de Charlie Rivel es va estrenar el 26 d'abril de 1987 en el marc de la setmana cultural d'aquell any. L'Ajuntament va encarregar la figura al vilanoví Albert Albà. | 41.2076200,1.6727400 | 388725 | 4562654 | 1958 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85116-foto-08074-69-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | El Ingenio (Abdon i Assumpta) i Albert Albà (Charlie Rivel, 1987) | 119 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 85068 | Jaciment del Castell de Cubelles. Vil·la romana de Cubelles. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-cubelles-villa-romana-de-cubelles | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. CAPDET, F. (2005) 'Orígens del nom de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 65-74. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local CAIXAL, A. (1999) 'Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al pati de ponent (àmbit 19) del Castell de Cubelles' . Arxiu del servei d'Arqueologia i paleontologia (n.3125). Generalitat de Catalunya. | IaC-VdC | La construcció i evolució del castell ha afectat històricament les restes romanes | El jaciment consisteix en un conjunt de ruïnes d'una vil·la romana. Els vestigis més antics consisteixen en sengles murets de pedra seca traçats en direcció est/oest i es corresponen a l'època baix-republicana. La següent etapa arqueològica delimitada és un estrat d'època tiberiana i un mur de l'època de Claudi (mitjans del segle I). Durant el període Neró-Vespasià (54-79 dC.) va restar amortitzat el mur abans esmentat i, en aquella zona, es va enlairar força el nivell de terra. De finals del segle II o començament del III és el conjunt hidràulic, format per quatre cisternes cobertes amb volta de mig canó posades en bateria, en direcció nord/sud, les quals estaven relacionades amb un lacus o conducte aixal, on també es van localitzar passadissos perimètrics dotats d'opus tesselatum, així com restes de paviments amb mosaic de composicions decoratives diferents. Durant la segona meitat del segle IV va tenir lloc el darrer remodelatge important de la vil·la, ja que s'ha comprovat la desaparició del conjunt de lacus i mosaics en la forma que tenia fins llavors. Al segle V s'han documentat alguns remodelatges concrets, però en cap lloc del jaciment s'ha trobat l'estrat d'abandó de la vil·la, la qual romandria activa fins ben avançada l'època visigòtica o fins a la invasió sarraïna. | 08074-21 | pl. del Castell, 1 | L'existència de restes constructives romanes al subsòl del nucli antic de Cubelles ja es coneixia al segle XIX, fruit de descobertes casuals, quan Pujol i Camps es referia a les restes de fàbrica romana del costat de l'església. L'any 1932 es produeixen noves troballes amb motiu de la realització d'unes obres d'urbanització del terreny del castell de Cubelles, segons referències publicades el 13 d'octubre al Diario de Villanueva y Geltrú, on s'especifica la localització d'unes ruïnes d'una vil·la romana. Entre el 1964 i el 1965, Joan Bellmunt va dur a terme una campanya d'excavació, en la qual es va localitzar una conducció d'aigua, probablement medieval, restes d'un mur fet en sec, restes d'opus caementicium i diversos materials. Durant els mesos de febrer a maig de 1994 es va fer una campanya d'excavació, com a etapa prèvia de les obres de restauració del castell, que duu a terme el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, en la qual es van localitzar un conjunt de restes pertanyents a una vil·la romana , les quals ens indiquen que aquesta vil·la es trobava en funcionament cap a finals del segle II aC. i que va patir nombrosos remodelatges fins al segle X, data en que es va bastir el castell de Cubelles aprofitant els vells murs romans. Les intervencions arqueològiques posteriors es van realitzar els anys 1995, 1996, 1999 i 2003. El 1996, amb motiu de les obres de construcció d'un edifici al solar núm. 10 del c/Narcís Bardají, es realitzaren uns rebaixos de terres, posant al descobert més restes constructives d'època romana. | 41.2077700,1.6725100 | 388706 | 4562671 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85068-foto-08074-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85068-foto-08074-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85068-foto-08074-21-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 85048 | Castell de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cubelles | AAVV (1998) El Castell de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Producció: institut d'Edicions. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. CAMPO del, N.; SUBIAS, C. (2002) 'Gombau de Besora: senyor del terme de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 65-66. FERNÁNDEZ, J. (2016) 'La família Desvalls, marquesos del Poal, Llupià i Alfarràs, darrers castlans del castell de Cubelles (1789-1885)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 36-90. GALÍ, D.; SUREDA, M.J. (2016) 'Els grafits del vestíbul, escala principal i planta segona del castell de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 28-35. GARCIA, L. (2012) 'Cubelles contra el feudalisme, segons Teodor Creus', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 30-33. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 35-46. LACUESTA, R. (2003) 'Les obres actuals del castell de Cubelles i de l'entorn', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 67-68. LACUESTA, R. (2003) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (2a part: l'ampliació i la remodelació de 1673-1675)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 73-86. VIDAL, J. (2011) 'Efemèrides cubellenques del 2011', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 106-109. | X-XX | Restaurat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barceloan entre 1994 i 2015 | L'edifici del castell té una gran presència urbana en el centre històric de Cubelles. Es situa a la part més elevada del nucli, a l'espai d'eixamplament del carrer del Doctor Juncà, on figura una plaça. La visió actual del castell correspon a l'última gran refacció important (segle XVII) que va configurar l'edifici pràcticament tal com ha arribat a l'actualitat. El projecte va ser de l'arquitecte Fra Josep de Ia Concepció i l'obra va ser realitzada pel mestre de cases de Barcelona Joan Baptista Homs i pel de Vilanova Joan Vinyals. La façana principal, al sud, presenta el portal major a la part dreta, una porta d'accés allindada amb carreus de pedra picada de Segur i amb l'escut d'armes de la família Llupià esculpit a sobre de la llinda. La distribució de les obertures, originalment simètrica, és irregular en l'actualitat. Totes les obertures d'aquesta façana són allindades i resseguides en pedra. A la part posterior, hi ha adossada una bestorre de quatre pisos semicircular. A l'extrem occidental hi ha una sèrie de dependències distribuïdes al voltant d'un pati, i al nord hi ha un altre pati de dimensions més reduïdes. Les dependències interiors que es poden veure en l'actualitat són majoritàriament les que ens vam definir amb les remodelacions del segle XVII, excepte algunes obres menors efectuades al segle XIX i XX. L'excel·lent estudi realitzat per Raquel Lacuesta enumera les sales que hi ha en cada pis de l'actual castell: Al soterrani: Volta sobre els cups (antiga cisterna sense ús en 1673) (1); cisterna amb cisternó (2); escala de l'aixeta de la cisterna (3); aixeta de la cisterna amb pica (41, i cisterna en desús (5). A la planta baixa: vestíbul o rebedor (6); corredor del pastador (6.1); escala principal (7); cuina-pastador del majordom (8); cups (9); sala-menjador dels criats amb pica (10); celleret (11); torre de secretes i secreta 1.12 i 12.1]l; celler (15 i 16); cavallerissa o estable (17 i 18ll; pati o eixida amb pou (13); corral o pati (19); cobert de les ovelles o galliner i pallissa al damunt (20 i 241. A la planta entresol: escala principal (251; cuina principal o del senyor (26); 'aposento' o cosidor l27l; corredor (281; estudis de migdia (29 i 30); dormitori del cotxer (31); estudis de tramuntana (32 i 33 ); corredor de la torre (34); 'aposento' de la torre o dormitori (35). A la planta noble: escala principal (37); rebedor o 'quarto principal de migdia' (38); 'Quarto principal' de tramuntana (39); sala-alcova (40); capella o oratori (41); sala gran (421; habitació (43); passadís (441; corredor de la torre (45); escala de cargol (46); 'aposento de la torre' (47). A la planta golfes: escala principal (48 i49); 'aposento' (b0); 'aposento' (51); 'aposento' (52); 'aposento' (53); passadís (54); 'aposento' (5b); corredor de la torre (56); escala de cargol (57); 'aposento de la torre' i espai sotateulada (58 i 59). L'autora Núria Pinós, estudiosa de l'edifici, qualifica l'immoble històric com mancat del decorativisme dramàtic de clarors i ombres, propi de I ‘etapa barroca, de manera que l'únic element representatiu de l'estil de l'època en què es va construir és l'escut de pedra realitzat en alt relleu, el qual representa les armes de Carles de Llupià i de Vilanova, aleshores senyor del castell. A banda i banda es pot llegir la data de 1675. L'edifici té més l'aparença d'una gran casa pairal que d'un castell i es configura dins unes línies austeres, amb una manca total de decorativisme, només trencada pels marcs de pedra de les obertures. Aquesta senzillesa, basada en una concepció arquitectònica lineal, respon a la tendència classicista del seu autor que sentia un gran respecte per l'arquitectura del passat tradicional de Catalunya, és a dir per l'estil gòtic, en el qual es va inspirar a l'hora de dissenyar l'edifici del castell de cubelles, mitjançant unes formes geomètriques elementals que reafirmen la implícita i l'austeritat del llenguatge emprat en aquest conjunt arquitectònic. És una construcció de grans dimensions i d'estructura complexa. Té planta rectangular, tres pisos d'alçària, golfes i teulada a quatre vessants. | 08074-1 | pl. del Castell, 1 | Segons els resultats de la recerca dirigida pel doctor Albert López Mullor, els vestigis més antics trobats corresponen a l'època baixa republicana, cap a l'any 125 aC. Alguns dels elements més importants de la vil·la de Cubelles que han arribat als nostres dies se situen al voltant de l'any 200-210, com el conjunt de cisternes de la planta subterrània. És a partir del testament dictat per Gombau de Besora el 16 d'agost de 1041 que podem tenir la certesa absoluta de l'existència d'una fortificació al lloc de Cubelles. Segons A. Castellano, de la primera fortificació que es va aixecar a I'indret, en resten només alguns paraments d'opus spicatum que recolzen sobre les restes enrunades, encara que visibles, d'una vil·la romana. Posteriorment, cap el segle Xlll, es va bastir una torre circular al mateix lloc que la que avui veiem, encara que, possiblement, de menor alçada. El 1459, quan el castell va perdre la titularitat reial en donar-lo Joan ll, amb totes les propietats annexes, a Joan Brígit Boscà, ciutadà de Barcelona. Un nét de Boscà va donar el castell com a dot a la seva esposa, Violant d'Almogàver, que en va ser propietària entre el 1492 i el 1519, any de la seva mort. Aleshores el castell va passar com a herència a un fill de Violant, Joan Boscà i d'Almogàver. El dia de Sant Joan de 1535 va signar un document amb els mestres de cases Pere Bosch i Antoni Lorda amb l'objectiu de fer un seguit de reformes que afectarien bona part de la fàbrica, i que serien realitzades entre el 1535 i el 1536. El 1572 Ia propietat havia estat adquirida per la duquessa lsabel de Cardona, i passaria després al seu fill, Lluís d'lcart. Un seu descendent, Carles de Llupià i de Vilanova (vidu de Cecília d'lcart, besnéta de Lluís), mort el 1695, va promoure, entre 1673 i 1675, l'última reforma de l'immoble - el qual va adquirir l'aspecte que ha conservat fins als nostres dies- i va fer col·locar el seu escut sobre la porta principal. Les obres van significar la construcció d'un cos d'edifici nou, la redistribució d'envans i sostres de l'edifici antic i la uniformització de façanes i cobertes. El projecte va ser encomanat a fra Josep de la Concepció, el frare carmelita de nom Josep Ferrer i sobrenom el Tracista, un arquitecte del barroc català del segle XVll. Com ha demostrat la historiadora Raquel Lacuesta, la reforma promoguda per de Llupià va comportar modificar part de l'obra feta en temps de Boscà, així com la construcció d'un cos d'edifici nou i la redistribució d'envans ¡ sostres, i la uniformització de façanes i cobertes. No hi ha constància documental ni aparença visual que els successors de Carles de Llupià, que van obtenir el títol de marquesos d'Alfarràs a final del segle XVlll, fessin noves obres. La profusió de grafits per totes les estances fa pensar que el castell no va estar assíduament habitat durant el segle XVIII pels seus propietaris. Durant el segle XIX continuen documentant-se els Rovirosa com a masovers del castell i va ser en aquesta època quan se suposa que es van emblanquinar les parets en diferents períodes, fins entrat el segle XX. Els masovers vivien a la primera planta i la segona era reservada per quan venien els senyors o el seu procurador. Aquells s'encarregaven de gestionar l'explotació agrícola del castell en nom dels marquesos i el seu procurador només hi anava un cop l'any per passar-hi comptes. Al llarg dels segles XIX i XX el castell va continuar en mans dels successius marquesos d'Alfarràs i va mantenir el caràcter agrícola. Segons un plànol publicat l'any 1817, el cos principal del castell es trobaria pràcticament al bell mig d'un espai que per tramuntana estaria delimitat per unes parcel·les que feien front al carrer Major, algunes d'elles edificades. Tot i els canvis que es van produir en punts concrets, la zona de les rodalies del castell va quedar més o menys configurada al llarg del segle XVII en la forma que la veiem avui. | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Historicista|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Fra Josep de Ia Concepció (refacció s XVII) | 85|94|98|116|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 85135 | Exposició del pallasso Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/exposicio-del-pallasso-charlie-rivel | XX | La col·lecció de Charlie Rivel està ubicada en algunes de les dependències de la planta baixa del castell de Cubelles. La col·lecció està integrada per objectes diversos relacionats amb la trajectòria professional del pallasso Charlie Rivel (Josep Andreu Lasserre), el qual va néixer a Cubelles. La col·lecció conté vestuari divers d'ell i de la seva filla, Paulina Rivel, com el vestit samarreta vermella, americana, barrets, bastó de Charlot, perruques, mitjons, vestits de pedreria, utensilis de maquillatge, entre d'altres. Conté partitures, obres d'art relacionades amb la figura del pallasso, com una litografia, pintures a l'oli, cartells anunciadors, dibuix al carbó, fotografies. El premis i reconeixements rebuts són destacables quantitativament en la col·lecció, com diplomes, medalles, plaques commemoratives, premis, guardons. Destaca també alguns béns mobles com la cadira que era habitual a les actuacions, o els seus instruments de música personal | 08074-88 | pl. del Castell, 1 | Sota el nom de Charlie Rivel Hall, i recollint el desig del mateix artista, i gràcies a la donació feta per la Sra. Margarita Camas Reig, naixia la mostra de les seves pertinences professionals i personals, el 26 de juliol de 1990. La sala va obrir les portes, coincidint amb el setè aniversari de la mort del pallasso, en un espai situat a les Galeries del passeig Narcís Bardají, en un espai cedit per la Caixa de Pensions de Barcelona a l'efecte. El 16 de març de 2006, es va inaugurar el seu emplaçament actual, al Castell de Cubelles, rebatejat com Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel. | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85135-foto-08074-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85135-foto-08074-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 85183 | Llegenda del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-0 | MOYA, B. (2017) Olèrdulae. Els contes del Penedès (de mar a terra endins). Vilanova i la Geltrú: Ed. El Cep i la Nansa | Conten que de tots els castells de la comarca del Penedès, el de Calafell va ser l'últim i el més difícil de conquerir. Era notícia que aquesta vigorosa resistència es devia a que fins dalt de la fortalesa hi arribava un túnel secret que venia a sortir molt a prop de la mar, a l'indret que avui anomenem les Teixoneres. Per aquest túnel, els habitants del castell, s'aprovisionaven d'aigua i tota mena d'aliments que per mar, i de nit, els hi feien arribar des de Tamarit i Altafulla. El senyor de Cubelles va prometre una gran recompensa a qualsevol que li facilités l'entrada a la fortalesa o li portés el cap del valí del castell. Però els dies passaven i ningú podia satisfer aquell desig i els pocs que ho intentaren hi perderen la vida. Vet aquí, però, que prop de l'església de Sant Cristòfol, construïda pels habitants de Cubelles, hi vivia un rodamón anomenat Garneu. L'individu, malcarat i taciturn, vivia ben apartat de tothom. Però un dia que s'havia arribat al castell de Cubelles per vendre el peix que havia pescat, va assabentar-se de la recompensa oferta del senyor del castell. El rodamón, nedador admirable, tenia per costum anar a nedar de nit i en alguna ocasió havia vist el valí de Calafell, afeccionat com ell als banys nocturns al mar prop de la sortida del passadís secret. Una nit Garneu, disfressat de dona, va apropar-se a la comitiva del valí que s'estava a la platja. La guàrdia, amatent, va detenir-lo de seguit que van veure'l. Però el valí, home sensual i faldiller, en saber que era una dona, va voler que la deixessin arribar fins ell. Descuit que Garneu aprofità per clavar-li una llarga i fatal daga al cor. I sense esperar cap reacció, saltà a l'aigua capbussant-se entre les onades. La cort del valí, tement que es tractés d'una emboscada fugí cap el túnel, deixant al mort abandonat a la riba. Garneu aprofità l'ocasió per sortir de l'aigua, tallar el cap al valí i amb la testa penjada a la cintura, tornà a la mar. L'endemà va portar el seu trofeu al castell de Cubelles, on va ser recompensat. I així, mort el valí, i sense cabdill que els dirigís, el castell de Calafell va poder ser pres per les hosts cristianes, que ja abans havien pres els altres castells del Penedès. | 08074-136 | Castell de Cubelles | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 85198 | Grafits del Castell de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-del-castell-de-cubelles | AAVV (1998) El Castell de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Producció: institut d'Edicions. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. CAMPO del, N.; SUBIAS, C. (2002) 'Gombau de Besora: senyor del terme de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 65-66. FERNÁNDEZ, J. (2016) 'La família Desvalls, marquesos del Poal, Llupià i Alfarràs, darrers castlans del castell de Cubelles (1789-1885)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 36-90. GALÍ, D.; SUREDA, M.J. (2016) 'Els grafits del vestíbul, escala principal i planta segona del castell de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 28-35. GARCIA, L. (2012) 'Cubelles contra el feudalisme, segons Teodor Creus', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 30-33. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 35-46. LACUESTA, R. (2003) 'Les obres actuals del castell de Cubelles i de l'entorn', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 67-68. LACUESTA, R. (2003) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (2a part: l'ampliació i la remodelació de 1673-1675)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 73-86. VIDAL, J. (2011) 'Efemèrides cubellenques del 2011', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 106-109. | XVII-XVIII | El conjunt de quasi 300 grafits peresenten estats de conservació diferents en fucnió d'on son ubicats i la tècnica amb que van ser realitzats. | Els grafits s'han conservat sobre l'enlluït de calç original de les parets per haver estat protegits per successives capes d'emblanquinat. Es comptabilittzen dos-cents noranta-vuit grafits, que representen un testimoni de la història del castell, que transcendeix l'àmbit de la societat cubellenca del segle XVIII i ens introdueix en un context històric, econòmic, polític i social molt més ampli. El conjunt de grafits de diferents temàtiques, estan dibuixats al carbó o incisos en les parets i en algunes peces ceràmiques del paviment i del sostre. La temàtica és molt variada i segons l'ordre d'importància numèrica n'hi ha de comptes de productes agrícoles, de vaixells, d'inscripcions, de signatures, de dibuixos d'elements arquitectònics i alguns retrats molt reeixits. Els comptes representen el 30 per cent del total, se n'han comptabilitzat vuitanta-vuit. Majoritàriament estan realitzats a base de ratlles verticals agrupades per desenes i tenen relació amb l'activitat agrícola desenvolupada entorn del castell. Els grafits de tema naval mostren diferents models d'embarcacions, n'hi ha cinquanta-vuit, que representen el 20 % del total d'elements, i testimonien l'auge de l'activitat comercial i marítima en una època de guerres i de presència de pirates i corsaris a la costa del llevant peninsular. Els autors d'alguns dibuixos de vaixells denoten ser coneixedors del tema o bé bons observadors que van saber plasmar amb precisió allò que veien des de la costa. S'han identificat tretze xabecs, cinc fragates i dues galeres, naus que bàsicament eren de guerra, però que també podien tenir ús mercant. També, dues barques de mitjana o falutxos i una tartana, que són embarcacions de cabotatge o de pesca. La distinció entre els vaixells de guerra i mercants és força dificultosa, l'únic element que els pot diferenciar és la bandera que onegen, que variava segons cada cas. Entre aquests grafits hi ha el més antic del conjunt, una fragata incisa damunt d'una tova del sostre de l'habitació del procurador. Va ser feta damunt la peça en fresc, quan s'estava fabricant i abans de la seva col·locació al sostre de l'habitació, per la qual cosa podria datar-se de l'època de la reforma efectuada al castell entre 1673 i 1675. Entre els grafits figuren tretze personatges. Al primer tram de l'escala principal hi ha representada una parella de dos burgesos o nobles de mitjan segle XVIII. El grafit més impactant és un retrat eqüestre gairebé a mida natural, el qual representa un tema molt recurrent en totes les èpoques: el retrat eqüestre reial o d'algun personatge nobiliari rellevant. També hi ha vint-i-sis representacions de tema arquitectònic, la majoria de les quals podrien ser traces o dissenys per a la construcció de l'església parroquial de Santa Maria de Cubelles, aixecada entre 1697 i 1737, o el dibuix d'una finestra semblant a les del castell. A més, hi trobem sis elements vegetals, com ara flors i garlandes, amb sentit ornamental; quatre figures d'animals, un paó reial, dos caps de cavall i un ocell. Al vestíbul hi ha dos escuts iguals, dibuixats a carbó, però en mal estat de conservació i força difícils d'identificar. Probablement es tracti d'un escut antic, d'entre els segles XVIII i XIX, de la població de Cubelles, atès que en la part dreta es representa l'escut actual del municipi. Per últim, es pot esmentar una figura molt esquemàtica de tema costumista, que és una filosa amb falda, incisa amb punxó sobre argila. Potser es va fer damunt del rajol un cop col·locat el paviment del passadís durant l'últim quart del segle XVII, quan es va fer la gran transformació del castell segons la traça de fra Josep de la Concepció o durant el segle XVIII. | 08074-151 | pl. del Castell, 1 | L'any 2015 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va realitzar les obres d'adequació a la visita pública, moment en què van aparèixer la sèrie de grafits conservats. La majoria de grafits van ser dibuixats el 1768 per Bonaventura Almirall, un jove de dinou anys, presumiblement fill o parent dels masovers, que potser va ser castigat a romandre al castell per alguna acció que calia reprovar. Amb el temps, Almirall esdevindria una persona respectada (va ocupar el càrrec de síndic de l'Ajuntament), sense perdre el seu tarannà impulsiu, que als quaranta-quatre anys el va induir a allistar-se com a voluntari per combatre en la guerra declarada per França contra Espanya (1793). Pel que fa a la realització d'una part dels grafits es pot atribuir a soldats allotjats al castell. Es té constància de la presencia d'un regiment l'any 1739, per un grafit que es troba a l'habitació del procurador. A la dècada de 1710 el regiment d'Utrech format per més de 700 homes d'origen castellà i europeu es trobava allotjat en les cases de la població i van voler pagar els proveïments amb diners falsificats. Aquest regiment estava aquarterat esperant l'ordre de sortida del port de Barcelona per participar en la invasió de Sardenya i Sicília (1717-1720), promoguda per Felip V. En aquestes campanyes militars també hi van participar tres fadrins de Cubelles, que van morir a Sicília. Més tard, pel juliol del 1749 hi havia una partida de guàrdies valones formada per quaranta-set soldats a Cubelles. Suposem que part d'aquestes tropes van estar allotjades al castell i van ocupar les seves hores d'oci dibuixant en les parets. Alguns veïns de Cubelles van fer grafits a la segona planta, com és el cas de Bonaventura Almirall, del qual hi ha una signatura i que també va realitzar-ne a les golfes, o Carles Punyet, apotecari de la vila i originari de la Selva del Camp (Tarragona), que va firmar quatre vegades a l'habitació del procurador del castell, al fons de la planta segona. Els masovers del castell també hi devien participar, sobretot en els relacionats amb comptes de productes agrícoles. | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85198-foto-08074-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85198-foto-08074-151-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.