Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68187 | C/ Sant Sebastià, 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-sebastia-33 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Es tracta d'un edifici estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable, construït entre mitgeres i que no respon a cap tipus d'estil predeterminat. Disposa de dos eixos verticals d'obertures de tipologies diferents segons on estiguin situades. Així, a la planta baixa se situen un portal i una finestra, les dues amb emmarcaments de pedra i una zona de sòcol, també de pedra. La porta du inscrita, en una dovella central de la llinda, les inicials A. J. i la data de 1945. Entre la porta i la finestra se situa un plafó ceràmic amb la representació d'una paleta i una totxana damunt morter, amb la llegenda de Can Federico. La línia del forjat de la planta baixa és sindicada mitjançant una faixa motllurada simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana i que coincideix amb la llosa del balcó de la primera planta situada damunt la porta de la planta baixa. Dita llosa és de pedra, amb una barana de ferro de forja amb barrots semblants a balustres amb una zona de sòcol decorat amb elements curvilinis. Al costat del balcó se situa una finestra simple, amb un ampit simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana. Entre aquestes dues obertures se situa un plafó ceràmic decoratiu representant la Verge i el Nen, sota una petita marquesina de dues vessants de fusta i teules. A la planta segona se situen dues senzilles finestres amb uns ampits de pedra que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Corona l'edifici una cornisa de força volada, feta amb diverses filades de maó en voladís i alternant les de cantell i les de pla. Damunt la cornisa se situa la barana del terrat, feta de balustres entre matxons d'obra de reforç. Llevat dels elements d'emmarcament de les obertures de la planta baixa, el revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc. | 08270-309 | c/ Sant Sebastià, 33 | 41.2370400,1.8122700 | 400468 | 4565751 | 1945 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68187-foto-08270-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68187-foto-08270-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68187-foto-08270-309-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 20, integrat per cases de caràcter popular i algun exemple de residència estiuenca noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68125 | C/ Sant Bonaventura, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bonaventura-22 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | La normativa del Pla Especial considera aquest edifici és enderrocable. | Es tracta d'un habitatge, construït entre mitgeres, amb una façana organitzada en alçat en planta baixa i un pis. Sembla ser, però, que disposa d'un altell a la planta baixa o bé una planta entresòl, segons es desprèn de la lectura d'obertures. Així, la planta baixa disposa d'un portal baix, damunt del qual se situa una senzilla finestra, probablement producte d'alguna reforma posterior; i a l'altre extrem se situa una estreta porta de tarja. A la planta pis s'observa un balcó i una finestra. La llosa del balcó és de pedra, amb una motllura a l'angle amb la paret; la barana és de ferro de disseny senzill, amb barrots verticals i passamà simple. Cap de les cinc obertures disposa de cap element destacable en els emmarcaments. Corona la façana una cornisa contínua simple que suporta un canaló de desguàs d'aigües pluvials fet de teules d'encaix. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc. | 08270-247 | c/ Sant Bonaventura, 22 | 41.2370600,1.8071900 | 400042 | 4565759 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68125-foto-08270-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68125-foto-08270-247-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 68135 | C/ Sant Francesc, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-francesc-20 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana; es recomana recuperar l'alçada original de la llinda de la finestra de la planta baixa. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. L'organització d'obertures és molt simple, amb dos eixos verticals, on a la planta baixa disposa dos portals i als dos nivells restants les obertures menen a sengles balconades, que ocupen la gairebé totalitat de l'amplada de la façana. Les lloses i les baranes de les balconades són distintes; de menys volada la de la planta primera però amb una reixa de ferro de fosa més decorada que la superior, la qual és simple, amb barrots senzills, així com el passamà. Només es disposen emmarcaments als portals de la planta baixa, a base d'unes faixes simples que sobresurten lleugerament de la línia del revestiment de façana. El coronament de l'edifici no té cap tipus de cornisa i la barana del terrat és de ferro de disseny senzill. El revestiment també és simple, fet a base d'un arrebossat senzill. | 08270-257 | c/ Sant Francesc, 20 | 41.2370600,1.8090100 | 400195 | 4565757 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68135-foto-08270-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68135-foto-08270-257-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 17, característic de l'Eixample urbà de la vila, dut a terme durant la segona meitat del segle XIX. Les construccions del c/ Sant Francesc són les més tardanes, amb algunes mostres importants de l'arquitectura sitgetana d'inicis del segle XX. El frontis del c/ Sant Bartomeu també és homogeni, malgrat contenir elements de diferents èpoques. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 85109 | Rellotge de sol de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-rocacrespa | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | La pintura està deteriorada pel pas del temps | El rellotge de sol de Rocacrespa s'emplaça a la façana principal, orientada a sud-oest, de la masoveria ubicada a l'oest de Can Rovirosa, a Rocacrespa. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat al fresc, representat en forma rectangular. El conjunt està emmarcat per un marc format per línies daurades, primes, amb un ombrejat que li dóna cert relleu. Aquestes línies daurades creen uns rectangles gruixuts els quals pels laterals i el marge inferior estan pintat de color ocre. Dins d'aquest marc exterior s'hi emplaça el rellotge, sobre un fons daurat i, sobre seu, a mode timpà, sobre fons blanc. El rellotge està presidit pel gnòmon, situat al centre d'un cercle de traç fi de color negre. D'aquest surten una sèrie de raigs pintats de color blanc que assenyalen les hores i les mitges hores. Per sota, alineats horitzontalment, s'hi representen les xifres horàries pintades de color blanc, representades amb en números àrabs; d'esquerra a dreta es llegeix: '9-10-11-12-1-2-3'. En el requadre blanc superior s'hi observen unes figures força degradades de color ocre. S'hi distingeixen, al centre, una torre d'estil oriental, a l'esquerra una caravel·la i dues senyores, mentre que les figures de la dreta no s'arriben a distingir. | 08074-62 | Quadra de Rocacrespa | 41.2370700,1.6617500 | 387854 | 4565938 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85109-foto-08074-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85109-foto-08074-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85109-foto-08074-62-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 1621 | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 85064 | Quadra de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-rocacrespa | PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. RASPALL. N. (2017) Jaume Rovirosa Castellet, l'hereu. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. ROVIROSA, A. (2001) 'Rocacrespa i el rellotge més antic de Catalunya', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.48-50. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | X-XX | La Quadra de Rocacrespa és un conjunt format per sis edificis de tipologia popular, Can Rovirosa, Can Segura, Can Merceret, Can Solà, Cal Frare i les Casetes, i un edifici religiós, la capella de Sant Jaume. Aquests immobles es desenvolupen al llarg d'un camí que mena a la carretera BV-2115. L'edifici principal és la casa pairal de Can Rovirosa. Es tracta d'una masia de planta basilical amb un baluard a la part frontal. L'accés a l'interior del baluard es produeix mitjançant una portalada carreuada en arc escarser, rematada per un ràfec de teula àrab. La façana principal de la masia, orientada a sud-oest, està composta segons tres eixos. Al costat de la finestra de llevant hi ha un rellotge de sol. Sembla que la casa conserva al seu interior un important conjunt de pintures murals així com mobiliari antic. Al sud-est de Can Rovirosa, separat d'aquest edifici per espais agropecuaris, hi trobem la capella de Sant Jaume. A l'altra banda de Can Rovirosa, al nord-oest, hi trobem una altra edificació destinada originalment a masoveria. És de planta baixa i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta façana hi trobem un portal d'accés en arc escarser flanquejat per dues finestres rectangulars de diferents dimensions. A la planta pis hi trobem tres finestres rectangulars, més petites, repartides simètricament. A la cantonada dreta hi trobem un gran rellotge de sol. Al nord d'aquests edificis hi trobem un altre conjunt d'edificacions, aïllades de les descrites anteriorment. Hi destaca la façana principal d'una d'aquestes, amb un gran portal carreuat resolt en arc de mig punt flanquejada per sengles contraforts. A davant de Can Rovirosa, a l'altre costat del camí que articula el conjunt, hi trobem un altre conjunt d'edificacions. Es tracta d'immobles entre mitgeres les quals, originalment, és almenys en part es destinarien a activitats productives, com el celler. A la part posterior de Can Rovirosa hi trobem altres antigues masoveries d'obra popular. En un pati s'hi conserven un parell de bombes esfèriques de pedra que segons la memòria oral es conservarien a la propietat des de la Guerra del Francès. En altres espais exteriors hi trobem antigues moles de molí, col·locades amb finalitats ornamentals. En una d'elles hi ha gravada la data '1910'. | 08074-17 | Rocacrespa | La primera referència a la quadra data de l'onze de juny de 977, en l'escriptura de venda del castell de Sant Esteve de Castellet, i també apareix documentada el 999, en l'escriptura de venda del lloc de Rocacrespa del comte Borrell a Gombau de Besora, i el 1072, en la donació de terra de Deudat Bernat a la Canonja de la Santa Creu i Santa Eulàlia. L'any 1128 apareix citat el lloc de Rocacrespa en el testament de Ramon Miró, contingut al Cartulari de Sant Cugat del Vallès, i és esmentat com a quadra del terme de Cubelles en el Reial Privilegi de 1232. El 1251 i 1260 la quadra de Rocacrespa és propietat del noble Berenguer de Montserrat, i també apareix citada en un privilegi de Jaume I de 1257. Segons un fogatge de 1358, hi havia onze focs i era propietat de Saurina de Montbui; en un del 1358-78 se citen onze focs i són propietat de Guillem del Lladó; en un altre de 1365-70 se'n citen setze, juntament amb els de la quadra de Sant Pere, i són propietat del noble Ramonich Dortal; el 1378 era propietat de Guillem de Latona; i en un fogatge de 1381 es comptabilitzen onze focs. La quadra de Rocacrespa va ser donada pel rei Pere III a Bernat Fortià el 1380 i, el 1387, Joan I va donar l'esmentada quadra a la seva muller Violant de Barr. Segons el fogatge de 1497, la quadra de Rocacrespa era de Joana de Masdovelles, amb tres focs, el mateix nombre que apareixen el 1508 i el 1515, i que se n'ampliaren a cinc el 1553. En una escriptura del segle XVI apareixen esmentats Gabriel Miquel i Joan Vilella de Rocacrespa. El 1561 el senyor de Rocacrespa és Andreu Cucurella. El 1565, ho és Gabriel Vilanova. el qual encarrega una pallissa nova i la reparació del trull al mestre de cases Martí Marges. El mateix any va arrendar la casa i heretat de Rocacrespa, per cinc anys, a Miquel Llampayes. El 29 de maig de 1599 la família Vilanova determina vendre aquesta propietat a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, encara que es reserva una part de les peces de terra. En un document de l'any 1567 i en un testament del 1570 apareix esmentat en Jaume Rovirosa, el qual devia ser un avantpassat de la família Rovirosa, que actualment encara està vinculada a Rocacrespa. En un arrendament del 1571 s'esmenta per primera vegada l'existència d'un castell a Rocacrespa. Segons una llista del 1590-1591, sobre els que complien el precepte pasqual, Antoni Pedró i la seva muller habitaven Rocacrespa durant aquest període. El 1629, Elionor d'lcart i Vilanova va vendre a Cristòfol d'lcart la quadra de Rocacrespa. La casa fortificada o castell abans esmentat es va enfonsar el 1636. En un document de 1655 apareixen esmentades cinc cases a Rocacrespa, de les quals tres pertanyen al mateix nombre de membres de la família Rovirosa. Durant el segle XVII la família Rovirosa segueix exercint de pagès a Rocacrespa, sota la jurisdicció del senyor de la família dels Llupià, Carles de Llupià de Vilanova i d'lcart, el qual va obtenir el 29 de novembre de 1667 la reintegració de la senyoria de la quadra de Rocacrespa, mitjançant el pagament que havia rebut Gabriel de Vilanova a carta de gràcia. El 1757 el senyor de Rocacrespa era el marquès de Llupià. A les parets i en alguna porta de Can Rovirosa es conserven unes pintures de finals del segle XVIII realitzades per un emigrat que s'hi refugià. Durant el segle XVIII, Rocacrespa i Gallifa formaven un ajuntament separat de Cubelles, que el 1787 tenia 186 habitants. En diversos documents de diferents èpoques apareixen esmentats tres masos de la quadra de Rocacrespa: el mas Ricart, el mas de na Miquela i la masia del Sàlzer. En una relació de cases del municipi de Cubelles de 1853 apareixen esmentats diversos masos de Rocacrespa: el mas Cucurella, la casa Rovirosa, la casa Pich Gallart i el mas Gallart, que disten de la casa rectoral cinc quarts d'hora, el primer, i una hora la resta (PINOS, 1998). | 41.2370700,1.6619400 | 387870 | 4565938 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85064-foto-08074-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85064-foto-08074-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85064-foto-08074-17-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Segons algunes descripcions a Rocacrespa es conserven restes de l'època medieval, entre les que es cita un basament de planta quadrada i restes d'una torre de planta circular que no hem localitzat durant la nostra visita. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 85184 | Llegenda de Joan Serra a Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-joan-serra-a-rocacrespa | BORREGO, J.C. (2010) El Penedès llegendari. Valls: Cossetània Edicions | Joan Serra era un cruel bandoler al que se li atribuïen centenars d'assalts, assassinats, tirotejos amb les forces de l'autoritat. Refugiat a les muntanyes es feia fonedís a la primera i sempre estava a l'aguait per buidar masos i les bosses dels viatgers. Un dia va aparèixer tot sol al caseriu de Rocacrespa, a la riba dreta del Foix. Portava un tall a la mà i el front masegat. La mestressa, atemorida ja que el marit estava al tros, va tenir el temps just d'amagar els fills a l'habitació quan en Joan Serra entrava a la casa. El bandoler va treure del sarró un fetge sangonós i exigí a la dona que li preparés regat amb un bon vi. La dona obeí fins i tot quan li demanà que segués amb ell a taula i compartís l'àpat amb ell. Quan ja marxava li va dir a la dona que el fetge que s'acabaven de cruspir era el del seu marit. Ell l'havia delatat en veure'l a la riba del Foix i quan el marit i els mossos d'esquadra de Cubelles es van presentar al seu amagatall ell els havia rebut a trets i ara els tres estan envoltats de mosques. | 08074-137 | Rocacrespa | 41.2370700,1.6619400 | 387870 | 4565938 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94|98 | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 68136 | C/ Sant Francesc, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-francesc-22 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable, amb elements propers a una estètica post modernista. El disseny juga amb diversos materials, com són el maó vist i l'aplacat de pedra rústica (a la planta baixa), com també amb les formes, arcs escarsers (a l'obertura que mena al balcó de la planta pis) i arcs de mig punt (emmarcament de la gran obertura de la planta segona). També destaca una gran cornisa, on es combinen les teules i els maons formant filades que suporten un ràfec de teules. Un gran balcó presideix la primera planta, el qual disposa d'una llosa d'obra amb decoració ceràmica i una estructura de mènsules de ferro forjat amb motius vegetals, i una senzilla barana on es combinen els barrots verticals i els helicoïdals, tots ells reblonats a un passamà simple. També destaca la barana de l'ampit de la finestra de la segona planta, feta d'obra de maó formant una gran gelosia romboïdal. | 08270-258 | c/ Sant Francesc, 22 | 41.2370700,1.8089500 | 400190 | 4565759 | c. 1920 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68136-foto-08270-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68136-foto-08270-258-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 17, característic de l'Eixample urbà de la vila, dut a terme durant la segona meitat del segle XIX. Les construccions del c/ Sant Francesc són les més tardanes, amb algunes mostres importants de l'arquitectura sitgetana d'inicis del segle XX. El frontis del c/ Sant Bartomeu també és homogeni, malgrat contenir elements de diferents èpoques. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68096 | Casa Joan Catasús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-catasus | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana i restaurar-la; s'haurà d'eliminar el sòcol de pedra. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres, estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. En una façana força ampla s'organitzen quatre eixos verticals d'obertures, on destaquen les dues centrals del primer nivell, que donen a una balconada, flanquejada per dos balcons ampitadors. Les quatre obertures de la planta primera disposen d'uns emmarcaments singulars, fets a base de faixes als brancals que enllacen amb una ampla llinda que disposa d'un trencaaigües corb. Les quatre obertures de la planta segona responen a la tipologia de balcons ampitadors, amb uns emmarcaments també força singulars, amb faixes motllurades i uns ampits amb relleus florals. Corona la façana una cornisa contínua motllurada decorada amb permòdols. Les obertures de la planta baixa estan decorades amb uns emmarcaments de grans carreus de pedra en escaire. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</p> | 08270-218 | c/ Sant Bartomeu, 7 | <p>L'aixecament de l'edifici és anterior a l'any 1854 ja que, segons consta a la documentació conservada en l'Arxiu Municipal de Sitges, l'1 d'abril d'aquell any Joan Catasús es va adreçar a les autoritats sitgetanes tot sol·licitant la llicència necessària per a col·locar un balcó corregut en el primer pis, dos balcons en el segons i fer una reixa en els baixos de la finca. Els guardapols corbats que decoren la part superior de les obertures van ser afegits a inici del segle XX.</p> | 41.2370700,1.8094500 | 400232 | 4565758 | c. 1900 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68096-68096-foto-08270-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68096-68096-foto-08270-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68096-foto-08270-218-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 17, característic de l'Eixample urbà de la vila, dut a terme durant la segona meitat del segle XIX. Les construccions del c/ Sant Francesc són les més tardanes, amb algunes mostres importants de l'arquitectura sitgetana d'inicis del segle XX. El frontis del c/ Sant Bartomeu també és homogeni, malgrat contenir elements de diferents èpoques. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 68130 | C/ Sant Francesc, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-francesc-9 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | El Pla Especial obliga a conservar estrictament la façana; es recomana recuperar les obertures de la planta baixa i eliminar els rètols en bandera. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres, amb una façana estructurada en alçat en planta baixa i dos pisos, el qual ha sofert diverses modificacions estructurals a la zona dels baixos (noves botigues que han desvirtuat, amb la moderna decoració, l'aspecte original de les obertures, etc.). Del conjunt destaca el tractament dels balcons i de les balconades, en el disseny dels quals hi ha una clara intencionalitat d'emfatitzar-los. Així, per exemple, a la planta primera s'organitza una balconada central (amb dues obertures) blanquejada per dos balcons; a la segona s'organitza un balcó central franquejat per quatre finestres altes amb uns grans ampits en voladís decorats amb sis mènsules cadascun. La decoració de la façana continua amb una motllura (desenvolupada com un trencaaigües) que emmarca esglaonadament les llindes de les obertures del primer pis. Completa el conjunt un tractament del revestiment de façana diferenciat, segons el nivell de què es tracti. Així, a la superfície corresponent a la planta pis, el revestiment està fet a base d'un arrebossat que imita (amb incisions verticals i horitzontals) un aparell isòdom de carreus disposats al trencajunt, mentre que a la superfície de la planta segona l'arrebossat imita obra vista de maons de cantell. També s'observen unes grans pilastres (d'arrebossat) que emmarquen els laterals de la façana i els dos eixos d'obertures centrals. Corona la façana una cornisa contínua (probablement de pedra) amb motllures i escàs voladís.</p> | 08270-252 | c/ Sant Francesc, 9 | 41.2370800,1.8086700 | 400166 | 4565760 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68130-68130-foto-08270-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68130-foto-08270-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68130-foto-08270-252-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 16 que, segons aquesta normativa municipal, inclou una illa de cases característica del creixement urbà de Sitges durant la segona meitat del segle XIX, entorn del c/ Parellades, així com alguns edificis anteriors del c/ Sant Gaudenci. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 64060 | Barraca dels Cards | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-cards | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en un camp erm a ponent de l'urbanització dels Cards. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. La porta d'accés és amb llinda de pedra, que ha estat repassada amb morter. Al davant hi ha un pou circular de pedra lligada amb argamassa. | 08231-292 | Les Forques | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2370900,1.7626500 | 396310 | 4565815 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64060-foto-08231-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64060-foto-08231-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64060-foto-08231-292-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R49 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 68137 | Casa Francesc Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-ferrer | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos. Destaquen diversos elements que donen caràcter a l'edifici i l'apropen a una estètica a mig camí entre l'ecleticisme i el post modernisme. Un d'aquests elements és la gran balconada de la primera planta, amb una llosa motllurada amb dues mènsules a cada extrem, i la barana de ferro amb matxons d'obra massissa. Dita barana combina barrots verticals simples amb helicoïdals, amb uns reganyols decoratius i passamà simple. Un segon element és la galeria de finestres de la planta segona, amb llindes d'arc rebaixat i pilars d'obra de maó de separació. Dites finestres disposen d'uns ampits fets amb tres filades d'obra de maó fent voladís. Destaca també la gran cornisa que corona la façana, on es combinen filades de maó amb diversa disposició, que suporten un ràfec de teules. El revestiment de la façana, fet amb un arrebossat senzill pintat de color blanc, contrasta amb els elements d'obra vista de la segona planta i la cornisa. | 08270-259 | c/ Sant Francesc, 24 | L'autor de l'edifici, Enric Sagnier i Vilavecchia, va néixer a Barcelona l'any 1859 i va obtenir el títol d'arquitecte el 1892. Va obtenir tres vegades el premi al millor edifici convocat per l'Ajuntament de Barcelona i és autor d'obres destacades en aquesta ciutat, entre elles l'edifici de la Caixa d'Estalvis de la Via Laietana. A Sitges va projectar diferents cases, algunes d'elles d'estil plenament neogòtic i d'altres d'estil noucentista. | 41.2370900,1.8088600 | 400182 | 4565761 | 1918 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68137-foto-08270-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68137-foto-08270-259-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Enric Sagnier i Vilavecchia | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 17, característic de l'Eixample urbà de la vila, dut a terme durant la segona meitat del segle XIX. Les construccions del c/ Sant Francesc són les més tardanes, amb algunes mostres importants de l'arquitectura sitgetana d'inicis del segle XX. El frontis del c/ Sant Bartomeu també és homogeni, malgrat contenir elements de diferents èpoques. El projecte arquitectònic original de l'edifici es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68124 | C/ Sant Bonaventura, 20- C/ Sant Josep, 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bonaventura-20-c-sant-josep-23-25 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | La normativa del Pla Especial considera aquest edifici és enderrocable; recentment s'ha afegit un segon pis a la zona que correspon a la cantonada. | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos. Inserit en una parcel·la regular, disposa de dues façanes, la del carrer Sant Bonaventura molt més estreta que la que afronta al carrer de Sant Josep. Les obertures dels baixos (a les dues façanes) sembla que han sofert modificacions, i a la façana del carrer Sant Josep se situa la porta d'accés als habitatges. Totes les obertures disposen de llindes i brancals rectes, sense que s'observi cap tipus de decoració remarcable. Els balcons tenen lloses motllurades i baranes de ferro de disseny senzill, amb barrots verticals i passamà simple. La façana del carrer de Sant Josep està coronada per una cornisa en forma de faixa motllurada que sobresurt lleugerament de la línia de façana seguint l'angle de les dues vessants de la coberta. Per la façana del carrer de Sant Bonaventura se situa una cornisa que suporta un canaló de desguàs d'aigües pluvials fet de teules d'encaix. El revestiment de façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc. | 08270-246 | c/ Sant Bonaventura, 20- c/ Sant Josep, 23-25 | 41.2371000,1.8072300 | 400046 | 4565764 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68124-foto-08270-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68124-foto-08270-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68124-foto-08270-246-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 68542 | Els Gegants Cristians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-cristians | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. | XIX | La parella de gegants cristians encarnen a Jaume I el Conqueridor i una dama de l'època. Jaume I llueix una corona comtal ornada amb pedres de diferents colors, un ceptre representant el Regne de Catalunya i Aragó, una espasa de guerrer, una túnica i una capa. La geganta llueix una diadema, una mà subjectant-se el vestit i a l'altra un ram de flors. Els noms dels gegants són diversos: per la geganta, Maria Rosa, Montserrat o Tecla i pel gegant Jordi o Bartomeu. Els anomenats gegants vells de Sitges tenen una alçada de 420 cm ell i 410 ella i pesen 113 kilograms cadascun. | 08270-664 | L'antic escorxador | Al 1827, es va crear una comissió que va encarregar la construcció dels nous gegants als senyors Eusebi Vidal, Joan Marsal i Brunet, Santaliestra (vestuari), Sala (ornamentació), J Escalés i Lluís Labarta i Grañe, a través del taller El Ingenio de Barcelona. La parella de gegants va sortir per primera vegada durant la Festa Major de 1897 i les cròniques de l'època parlen de la problemàtica que suposava el gran pes dels gegants a l'hora de passejar-los. Al 1902, els gegants van participar en les Festes de la Mercè, a Barcelona, i van guanyar la medalla d'argent com a premi pel seu vestuari. La gesta es repetir a la Festa Major de 1920. Seguint els passos de la història, al 1931, el gegant de Sitges va sortir al carrer sense corona i amb un mocador lligat al cap. Durant els anys de la guerra civil espanyola no hi va haver Festa Major, però en acabar la guerra, ja iniciada la dictadura, el gegant hagué de lluir un prim bigoti enlloc de la barba que lluïa fins llavors. El mateix any, la Colla Jove va inaugurar una nova manera de fer ballar als gegants al so de la gralla i amb qualsevol tipus de música; fins aquell moment els gegants seguien la cercavila caminant. La mateixa Colla Jove, va decidir que lluirien camises blaves o grogues en funció de si duien el gegant o la geganta, tots ells duien la faixa vermella i els pantalons blancs. Al 1955, els gegants de Sitges van estrenar vestits nous, el dissenyador fou Artur Carbonell que es va inspirar en l'estil del segle XV. El 25 de Maig de 1997 van celebrar els seus primers 100 anys d'història i l'ajuntament de Sitges decidí donar el nom de Gegants de Sitges a un carrer situat al sector de les Cases Noves. | 41.2371000,1.8158100 | 400765 | 4565754 | 1897 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Taller El Ingenio | A final del segle XIX es van replicar els gegants, el taller El Ingenio va prendre com a model i motlle els bustos dels mateixos gegants i en va construir uns d'iguals però amb menys pes.Les coordenades de situació corresponen a l'antic escorxador on es guarden els gegants. | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 68544 | Els Gegants Cubans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-cubans | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. | XX | Els Gegants Cubans també són coneguts amb diferents noms com Gegants Americanos o Panxito i Panxita. Fou l'empresa nord-americana Pepsi-Cola qui en costejà la construcció gràcies a la mediació de Josep Mirabent i Magrans. Els gegants foren construïts amb la voluntat de reflexar una estampa carregada de simbologia pel poble de Sitges, la tornada dels americanos o els indianos a la terra natal després de fer les amèriques. Popularment, es diu que les faccions d'Antoni Morató i Ballesteros inspiraren la cara del gegant. La geganta fa 3 metres d'alçada i el gegant una mica menys, ja que només és de mig cos. El gegant, seguint la moda de les Antilles del segle XIX, llueix un vestit ratllat blau de fons blanquinós i una camisa blanca amb brodats característics de l'època. També duia un corbatí gris, i un barret jipi-japa ornamentat amb una franja negra. A la mà dreta hi du un cigar havà i a l'esquerra un bastó. En algunes sortides el gegant ha dut sota el braç o en una mà un exemplar d'El Eco de Sitges. La geganta duia una faldilla estampada de color verd amb una combinació blanca, brusa rosada amb volants blancs, també du una pamela adornada amb flors i plomes, i a cada braç un guant blanc. A vegades duia una ombrel·la en una mà o bé un ram de flors en una ma i en l'altra un mocador. Tot i que al 1999 renovaren el seu vestuari i aspecte, des de llavors la Panxita llueix un vestit rèplica del d'una de les nines de la col·lecció Lola Anglada, i ha anat guanyant cul. El Panxito no canvia gaire, sols les ratlles del vestit que ara seran de color marró clar i el pentinat: el gegant lluirà una cua llarga recollida amb un llaç. | 08270-666 | L'antic escorxador | Els gegants foren presentats en societat el 22 d'agost de 1965 amb una gran festa; des de llavors els geganters, actualment geganteres encarregades de fer ballar al Panxito, lluiran un vestit tipus granota amb el mateix ratllat que el gegant i lluiran al pit el logotip dels gegants cubanos. Els portadors de la geganta duen una camisa blau cel, una faixa negra i uns pantalons blancs. | 41.2371000,1.8158100 | 400765 | 4565754 | 1965 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 68545 | El Drac i l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-i-laliga | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. MIRALLES I FIGUERES, E. (1986). 'Bestiari del Garraf'. Ajuntament de Vilanova. | XX | El Drac de Sitges s'estrenà el 23 d'agost de 1922, vigília de Sant Bartomeu. El seu disseny és obra de l'artista sitgetà Agustí Ferrer Pino. L'Àliga, concebuda per competir com a bestiari de foc amb el drac, es presentà el 1984. El seu frontal segueix les pautes tradicionals de les àligues, però la cua és recargolada, preparada per poder cremar carretilles. | 08270-667 | L'antic escorxador | En un principi, el drac tenia una forma arrodonida, amb el cap i la cara com si fos un gat feréstec i amb la cua a la manera d'un peix. El resultat final no agradà a l'artista, el qual va decidir abonyegar-lo i donar-li així la característica forma corba. El pintà amb unes sanefes de colors molts vius, en què destacaven el blau i el blanc. El pes del drac en aquella època era gairebé de 80 quilos; actualment és de 97 quilos. El drac ha patit diverses restauracions; durant els anys 40 la cua no tenia forma de peix, i al 1975 es va remodelar el cos i la cua. Pel que fa a l'àliga de Sitges, l'anecdotari ens explica que en un principi l'àliga va ser pensada perquè fes una actuació honorífica pública amb una dansa gairebé senyorial. En realitat, l'àliga oferia un aspecte bastant ridícul i va despertar un cert menyspreu als sitgetans, així que aviat s'adoptà el costum de posar-li un parell de bengales al bec. Aquell primer any l'àliga fou batejada amb noms com la colometa o l'oca. L'any següent l'armaren amb abundants carretilles de foc, i des de llavors forma part del seguici d'animalari de foc. | 41.2371000,1.8158100 | 400765 | 4565754 | 1922 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68545-foto-08270-667-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68545-foto-08270-667-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Agustí Ferrer Pino | Les coordenades UTM corresponen a les de l'antic escorxador, on es guarden els gegants. | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 94091 | Barraca Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-villano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda inicialment amb la tècnica de la pedra seca i posteriorment rejuntada amb ciment. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. Posteriorment se li va afegir una porta metàl·lica. </span></span></span></span></p> | 08058-191 | Cal Villano. Sud-oest de Rocallisa | <p><span><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></p> | 41.2371200,1.6065800 | 383231 | 4566016 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94091-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94091-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94091-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes Robert Rovira i Ferré de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 67996 | Casa Vicens Bagués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vicens-bagues | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons el Pla Especial és obligatori conservar la façana i la fusteria de la planta baixa; es permet construir un segon pis, mantenint el disseny de les obertures i traslladant la cornisa i la barana al nou coronament. | Edifici construït entre mitgeres, que disposa de tan sols dos nivells d'alçat (pb + 1p) i que presenta un llenguatge formal en el tractament dels elements arquitectònics de clara inspiració neoclàssica, tal i com és propi en d'altres obres de major envergadura, projectades pel mateix autor. A la planta baixa, probablement el ras més modificat de l'edifici, s'identifica un sòcol de rajoles blanques i blaves i dues obertures -concretament una porta i una finestra- amb porticons de fusta. A la banda dreta del frontis es localitzen un conjunt de rajoles de temàtica diversa. El primer pis està flanquejat per dues pilastres que sobresurten escassament del plom del mur i que culminen en el cornisament del frontis; en aquest nivell es concentren els elements arquitectònics més significatius de la façana. L'única obertura existent és un balcó central, amb volada de pedra de perfil motllurat, suportada per dues mènsules decorades amb motius florals en relleu. La barana, de ferro de fundició, mostra els barrots decorats amb motius geomètrics. Pel que fa a la configuració de l'obertura, els brancals i la llinda apareixen resseguits per una franja llisa, en relleu, que mostra dues petites impostes amb decoració vegetal. En la seva part superior és visible una cornisa motllurada, a mode de guardapols horitzontal, que es perllonga en una subtil cornisa situada a l'alçada del forjat que cobreix el primer pis de la finca. El coronament disposa d'un fris llis, en el que se situa l'orifici per a la cambra de ventilació de la solera del terrat; és de forma rectangular, està emplaçat en el centre i apareix tancat per una petita traceria. A banda i banda d'aquesta obertura s'identifiquen els permòdols que suporten la darrera cornisa de la finca, sobre la qual es desenvolupa la barana d'obra de balustres plans. | 08270-138 | c/ Jesús, 20 | L'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa, és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880 i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges, destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2371400,1.8103500 | 400307 | 4565765 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67996-foto-08270-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67996-foto-08270-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67996-foto-08270-138-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte arquitectònic es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 68310 | Ermita de la Mare de Déu del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-mare-de-deu-del-vinyet | <p>'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982), vol. 5. Barcelona LLOPIS I BOFILL, J. (1980). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11920 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona ROIG, E. (1979) 'Sitges dels nostres avis'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. 'Sitges, 1963-1966' Ed. Subur. Sitges SOLER I CASTRO, J. (1980:) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XVI-XVIII | El Pla Especial prescriu el manteniment estricte del volum construït de l'església i de la masia, així com del seu entorn immediat | <p>Es tracta d'un edifici religiós d'una nau i un absis semicircular orientat a occident. Per la seva part més septentrional hi ha adossada una senzilla construcció, amb un petit porxo, pertanyent al conjunt religiós; per la zona més meridional se situa un porxo avui dia afrontat al carrer d'Antoni Muntanyola, i del conjunt en destaca un campanar rematat per una petita coberta cupulada, situat a la part més septentrional de la façana. A la façana principal se situa la porta d'entrada a l'interior de l'església. Dita porta disposa dels brancals i llinda de pedra, aquesta darrera en forma d'arc de mig punt i emmarcada per dobles columnes d'estil toscà que s'assenten damunt de dues senzilles bases rectangulars; un senzill arquitrau motllurat que conté rajoles decorades amb motius florals, disposa de dos petis pinacles als extrems i el relleu de pedra amb motius de vinyes (fulles i raïms) emmarca la següent llegenda: 'EN HONOR / A / NOSTRA SENYORA / DEL / VINYET'. Damunt d'aquesta llegenda se situen una petita rosassa i un frontó (amb els costats motllurats) que corona la façana; a l'angle superior del frontó es disposa una espadanya (amb elements decoratius barrocs) que emmarca una petita estàtua de la Verge del Vinyet. El campanar, que disposa de dos costats alineats amb els murs de l'església, és de base quadrada fins el nivell de l'espadanya; en aquest punt els angles són roms i disposa de quatre finestres (una a cada costat) coronades per arcs de mig punt. El revestiment de la façana és senzill, fet a base d'un arrebossat simple que imita (amb lleugeres incisions verticals i horitzontals) una disposició carreus de pedra col·locats al trencajunt. Als angles de la façana l'arrebossat imita carreus de pedra fent cantonera. A la part més septentrional de l'església se situa una senzilla construcció amb un petit porxo format per bigues de fusta, llates i solera de maó. Dins del porxo, envoltat de senzills bancs d'obra, es troben tres portes amb els emmarcaments de pedra i llindes en forma d'arc de mig punt; la que dóna a l'interior de l'església disposa de dovelles regulars amb una petita pestanya motllurada que s'estén fins a les impostes. A les dovelles centrals hi ha una capa d'arrebossat pintada en forma oval amb la següent inscripció: 'Qui entri trist i plorant / en esta santa capella, / no serà gens meravella / que n'isca alegre i cantant. / Alenties lo caminant / lo navegant no s'espantia, / que si fa cremar la llantia / devant d'esta santa imatge / lograrà feliz viatge, / mes, mol mes si goig li cantia'. Al capdamunt hi ha representada la imatge de la Verge del Vinyet sobre un núvol i envoltada de vinyes. A la part més meridional hi ha adossat, al lateral de l'església, un porxo amb quatre arcs rebaixats que descansen sobre pilars d'obra; els mateixos arcs rebaixats es disposen en el mur lateral de l'església, entre els quals se situen uns bancs d'obra. En sentit transversal a l'eix longitudinal del porxo, es disposen quatre arcs diafragmàtics de mig punt. La coberta de teules, a una sola vessant, està suportada per un entramat de bigues de fusta, també situades transversalment respecte l'eix longitudinal del porxo.</p> | 08270-432 | Av. De Nostra Senyora del Vinyet s/n - Av. Dr. Benaprés, 43 | <p>L'existència del Santuari del Vinyet està documentada des d'època medieval, malgrat que l'edifici que avui dia es conserva és obra del segle XVIII. Es coneixen vestigis d'etapes anteriors, com ara la porta lateral d'accés sobre la qual s'identifica la data de 1552. La construcció del temple barroc es va iniciar l'any 1727 i es coneix la seva consagració duta a terme el 2 d'agost de 1733. L'any 1847 es va realitzar una important remodelació de la façana, afegint quatre columnes a la portada i una cornisa. El campanar també va ser reformat l'any 1872. La urbanització de l'entorn immediat de l'ermita data de l'any 1886 i es va realitzar seguint un projecte de l'arquitecte Jaume Sunyer i Juncosa; la inauguració va tenir lloc el 5 d'agost de 1887. Finalment, la part més moderna de l'obra és l'anomenat 'porxo dels pobres' que se situa a la banda esquerra de l'església i que conté plafons de ceràmica amb poemes.</p> | 41.2371500,1.8156900 | 400755 | 4565760 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68310-68310-foto-08270-432-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68310-foto-08270-432-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68310-foto-08270-432-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'aplec de l'ermita de la Mare de Déu del Vinyet es celebra el dia 5 d'agost (vegeu fitxa nº 651). | 96|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68119 | C/ Sant Bonaventura, 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bonaventura-23 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | Segons la normativa del Pla Especial aquest edifici és enderrocable. | <p>Edifici unifamiliar construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i terrat pla transitable. Es podria emmarcar dins del corrent del modernisme tardà. A la planta baixa disposa de dues obertures, un portal rematat per un arc de mig punt que arrenca d'una línia d'imposta ceràmica que sobresurt del revestiment de façana, i una finestra coronada per una llinda ceràmica de la que destaquen dos gerros (crateres) situats als extrems i que sobresurten de la línia de façana. Damunt d'aquesta finestra se situa el balcó de la planta pis, amb una llosa d'obra amb reforços de ferro i el cantell ceràmic, i amb una barana de ferro que incorpora barrots helicoïdals i motius curvilinis decoratius. L'obertura que mena al balcó també està rematada per un arc de mig punt, així com la finestra, de les mateixes característiques, amb un ampit ceràmic amb dues petites mènsules. Corona l'edifici una faixa motllurada ceràmica decorada amb motius geomètrics i una cornisa decorada amb permòdols. Entre la faixa i la cornisa se situen els dos espiralls rectangulars del terrat a la catalana. Damunt la cornisa hi ha la barana del terrat, feta d'obra, amb plafons quadrats ceràmics decoratius. A la planta baixa es disposa d'una zona força alta de sòcol ceràmic. La resta de la façana està revestida per un arrebossat senzill, pintat de color blanc, que contrasta amb els elements decoratius ceràmics esmentats.</p> | 08270-241 | c/ Sant Bonaventura, 23 | 41.2371600,1.8074600 | 400065 | 4565770 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68119-68119-foto-08270-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68119-foto-08270-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68119-foto-08270-241-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 68097 | C/ Sant Bartomeu, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bartomeu-9 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | El Pla Especial estableix que cal conservar estrictament la façana i restaurar la planta baixa. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. Disposa de tres eixos verticals d'obertures, destacant una balconada situada al primer pis que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana. En el segon pis s'organitza un balcó central i dos balcons ampitadors que el flanquegen. La barana de la balconada és de ferro de fosa imitant balustres, mentre que la del segon pis és més senzilla, també de fosa, però. Les tres obertures de la planta baixa han estat modificades amb aplacats moderns. Les de la primera planta disposen d'emmarcaments lleugerament motllurats i que sobresurten de la línia de façana, mentre que les del segon pis no en tenen. Corona la façana una cornisa contínua simple, i el revestiment de la façana està fet d'arrebossat que imita, amb incisions verticals i horitzontals, un aparell de carreus disposats al trencajunt.</p> | 08270-219 | c/ Sant Bartomeu, 9 | 41.2371600,1.8093900 | 400227 | 4565768 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68097-68097-foto-08270-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68097-foto-08270-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68097-foto-08270-219-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 17, característic de l'Eixample urbà de la vila, dut a terme durant la segona meitat del segle XIX. Les construccions del c/ Sant Francesc són les més tardanes, amb algunes mostres importants de l'arquitectura sitgetana d'inicis del segle XX. El frontis del c/ Sant Bartomeu també és homogeni, malgrat contenir elements de diferents èpoques. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 68104 | Casa Lafarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-lafarga | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. És característica la balconada del primer nivell, la qual ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana, com també la distribució d'obertures (tres per planta) en tres eixos verticals. A la planta baixa se situa al centre una finestra amb un arc escarser, mentre que les dues restants tenen les llindes rectes, inclosa la de la porta d'accés als habitatges. Les tres que menen a la balconada del primer pis són senzilles, amb les llindes rectes. La balconada disposa d'una barana de perfils de ferro, reblonats a una zona de sòcol decoratiu. Les obertures del segon pis responen a la tipologia de finestres. Totes les obertures disposen d'uns emmarcaments fets a base d'una faixa d'arrebossat, simple, que sobresurt lleugerament de la línia de façana. Els nivells del forjat de la primera planta hi són indicats mitjançant una faixa motllurada contínua. Corona l'edifici una cornisa contínua motllurada, damunt la qual es disposa la barana del terrat feta de balustres entre matxons d'obra. El revestiment de la façana és senzill, fet a base d'un arrebossat simple.</p> | 08270-226 | c/ Sant Bartomeu, 14 | 41.2371600,1.8095500 | 400240 | 4565768 | c. 1880 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68104-68104-foto-08270-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68104-68104-foto-08270-226-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68104-foto-08270-226-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 18 conformat per una illa de les que integren l'eixample vuitcentista de la vila en direcció a l'estació de tren. Els edificis que l'integren mostren una arquitectura de nivell mig. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 64067 | Barraca al SE de Carro II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-se-de-carro-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en un camp erm entre la carretera C-246 i la masia de Carro. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Les parets laterals també estan parcialment enderrocades. La porta d'accés és d'arc pla arrebossat. Els murs estan revestits amb argamassa. | 08231-299 | Entre la Pujada de Carro i la C-246 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2371700,1.7416700 | 394552 | 4565849 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64067-foto-08231-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64067-foto-08231-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64067-foto-08231-299-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R56 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68186 | C/ Sant Sebastià, 25-29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-sebastia-25-29 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | El Pla Especial considera que s'ha de conservar la façana; es permet construir un pis enretirat 3 metres del frontis i conservant el coronament. | Es tracta del conjunt de tres petits habitatges construïts entre mitgeres, representant de l'arquitectura popular local. Estructurats en alçat en planta baixa, un pis i coberta de teules, presenten la mateixa estructura d'obertures: dues a la planta baixa (portal i ampla finestra) i dues finestres a la planta pis, una de les quals és molt petita. Les obertures de les plantes baixes disposen de llindes en forma d'arc escarser, llevat d'una finestra molt petita i una de més gran. Cap obertura, ni de la planta baixa ni de la planta pis, disposa d'emmarcaments remarcables. Corona els edificis un canaló de desguàs d'aigües pluvials fet de teules d'encaix. El revestiment de les façanes és senzill, fet a base d'un arrebossat simple pintat de blanc. | 08270-308 | c/ Sant Sebastià, 25-29 | 41.2371700,1.8122200 | 400464 | 4565766 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68186-foto-08270-308-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 20, integrat per cases de caràcter popular i algun exemple de residència estiuenca noucentista. | 119 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 68141 | C/ Sant Gaudenci, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-gaudenci-7 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | L'edifici evidencia una restauració recent realitzada segons els criteris establerts per la normativa del Pla Especial | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i amb una façana organitzada en alçat en planta baixa i dos pisos. És una senzilla construcció, les obertures de la qual s'organitzen en tres eixos verticals amb una clara intencionalitat projectual de simetria. Destaca l'organització de les obertures dels pisos, amb un balcó central flanquejat per sengles finestres. Els balcons disposen d'una llosa d'obra amb reforç de ferro i decorada amb rajola, presentant motius florals. L'amplada i la volada de la llosa dels balcons decreix, segons l'alçada. Les baranes són de ferro, combinant barrots verticals simples i helicoïdals. Cap de les obertures disposa d'emmarcaments remarcables, coronant la façana una cornisa feta a base de diverses filades de maó fent voladís, que suporten un canaló de desguàs d'aigües pluvials, fet de teules d'encaix. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc. | 08270-263 | c/ Sant Gaudenci, 7 | 41.2371800,1.8081400 | 400122 | 4565772 | 1850-99 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68141-foto-08270-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68141-foto-08270-263-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 67997 | C/ Jesús, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-jesus-24 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació de la façana. | Edifici construït entre mitgeres, que disposa de tres plantes d'alçat (pb + 2p) i que s'ajusta als trets formals més comuns de l'arquitectura civil sitgetana del segle XIX i del primer quart del segle XX. La planta baixa consta d'un sòcol de pedra amb disposició irregular que pot correspondre a una modificació posterior. En aquest ras s'identifiquen dues obertures, la porta d'accés configurada per un arc de mig punt i emplaçada a la banda esquerra, i un finestral amb llinda en forma d'arc rebaixat; ambdues obertures estan treballades en arquivolta. La finestra disposa d'una barana metàl·lica decorada amb reganyons. El primer pis mostra un balcó central, conformat per una obertura rectangular que també presenta els brancals i la llinda enfonsats respecte del plom del mur de la façana. La volada és d'obra i mostra perfil recte, mentre que la barana és de ferro de fundició i està conformada per barrots verticals helicoïdals i d'altres de transversal de secció quadrada. Pel que fa al segon pis, consta d'una galeria conformada per tres arcs de mig punt, de dimensions similars a una finestra, que disposen d'un únic ampit i que comparteixen la mateixa barana metàl·lica; les obertures estan emmarcades per dues pilastres simples situades en els extrems de la façana. Finalment, el coronament de la façana presenta un registre d'obertures rectangulars per a la cambra de ventilació de la solera del terrat, per sobre del qual s'identifica una cornisa motllurada i la barana d'obra del mencionat terrat. | 08270-139 | c/ Jesús, 24 | 41.2371800,1.8104000 | 400311 | 4565769 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67997-foto-08270-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67997-foto-08270-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67997-foto-08270-139-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 68191 | C/ Sant Sebastià, 22-30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-sebastia-22-30 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | En les cases 26 i 30 la normativa del Pla Especial permet eixamplar la finestra del costat esquerre, seguint l'eix de composició vertical. | Es tracta d'un conjunt de cinc parcel·les amb habitatges construïts entre mitgeres amb diferents alçats. Així, les tres parcel·les més meridionals (que es corresponen amb els números 30, 28 i 26) s'organitzen en alçat en planta baixa i un pis; la següent (número 24) també en planta baixa i un pis, tots dos, però, de major alçada que les anteriors; i, finalment, i indicat amb el número 22, l'edifici s'organitza en planta baixa i dos pisos. Les tres casetes baixes disposen de dues obertures per planta cadascuna, alternant portes i finestres a les plantes baixes (algunes amb llindes en forma d'arc escarser), i dues finestres a la planta pis, una de les quals és molt més petita. No disposen d'emmarcaments remarcables i les corona un ràfec format per un canaló de desguàs d'aigües pluvials format per teules d'encaix. La parcel·la indicada amb el número 24 segueix la mateixa estructura a la planta baixa, mentre que a la planta pis disposa d'un balcó amb llosa motllurada i barana de ferro de disseny senzill. També corona la façana un ràfec amb un canaló de desguàs similar a l'anterior. Finalment, la darrera parcel·la (núm. 22), l'ocupa un edifici de planta baixa i dos pisos amb dos eixos d'obertures; al més meridional (a nivell de la planta baixa) se situa la porta d'entrada rematada per un arc rebaixat i un balcó a cada nivell amb llosa motllurada i barana de ferro simple. A l'eix més septentrional, se situen tres finestres (una a cada nivell) sense cap tipus de motiu ornamental que les emmarqui. Corona la façana una cornisa contínua simple damunt la qual s'alça la barana del terrat que és d'obra. El revestiment del conjunt és senzill, a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc, llevat d'una zona de sòcol d'aplacat de carreus de pedra situat en els números 28 i 30. | 08270-313 | c/ Sant Sebastià, 22-30 | 41.2371800,1.8120200 | 400447 | 4565767 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68191-foto-08270-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68191-foto-08270-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68191-foto-08270-313-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquests edificis disposen del tipus de protecció V. Formen part del Conjunt 19, integrat per cases de caràcter popular i de marcada tradició rural. | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 68118 | C/ Sant Bonaventura, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bonaventura-21 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | Segons la normativa del Pla Especial aquest edifici és enderrocable. | <p>Es tracta d'un senzill habitatge unifamiliar, construït entre mitgeres, organitzat en alçat en planta baixa, pis i coberta de teules formant vessants. La planta baixa disposa de dues obertures, un senzill i estret portal amb llinda recta, i un gran portal amb llinda en forma d'arc escarser. A la planta primera només s'observa una finestra, amb els emmarcaments molt senzills, sense decoració remarcable, situada damunt el portal més ample. Corona la façana una cornisa de maó que suporta un canaló de desguàs d'aigües pluvials fet de teules d'encaix. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</p> | 08270-240 | c/ Sant Bonaventura, 21 | 41.2371900,1.8075200 | 400070 | 4565773 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68118-68118-foto-08270-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68118-foto-08270-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68118-foto-08270-240-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 68138 | Casa Josep Manual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-manual | MILES, C. (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial considera que cal conservar estrictament la façana; es permet afegir un pis, enretirat 1 metre de la línia del frontis. | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i amb una façana estructurada en alçat en planta baixa i un pis. Els elements que defineixen la decoració de la façana s'apropen a uns trets formals propis del llenguatge eclèctic. Destaca una balconada que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana, amb una llosa d'obra i barana de ferro de forja, amb elements decoratius corbs a la zona de sòcol i un passamà simple, també decorat amb elements corbs. Un segon element característic de la construcció, és l'emmarcament del cos central corresponent a la planta pis, on es disposen unes pilastres rematades per una cornisa motllurada en forma de frontó amb un pinacle geomètric. Entre les dues pilastres es disposa un relleu circular amb motius florals. Corona l'edifici una cornisa motllurada damunt de la qual s'organitza la barana del terrat, avui dia terrassa d'una remunta. | 08270-260 | c/ Sant Francesc, 26 | El possible autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa, és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment a l'eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880 i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen, la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2372000,1.8088200 | 400179 | 4565773 | 1896 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68138-foto-08270-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68138-foto-08270-260-2.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 17, característic de l'Eixample urbà de la vila, dut a terme durant la segona meitat del segle XIX. Les construccions del c/ Sant Francesc són les més tardanes, amb algunes mostres importants de l'arquitectura sitgetana d'inicis del segle XX. El frontis del c/ Sant Bartomeu també és homogeni, malgrat contenir elements de diferents èpoques. El projecte arquitectònic original de l'edifici es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68105 | C/ Sant Bartomeu, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bartomeu-16 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | El Pla Especial considera que cal conservar estrictament la façana i adequar la planta baixa a la normativa. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres, i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. Disposa de tres eixos verticals d'obertures repartides simètricament a tota l'amplada de la façana. A la planta baixa se situen un porta que dóna accés al vestíbul de la caixa d'escala, amb dos grans portals que la flanquegen. A les dues plantes següents es disposa un balcó central amb segles finestres flanquejant-lo. Les lloses dels balcons són d'obra amb reforç de ferro i rajoles decoratives. Les baranes són de barrots simples combinant els de secció rectangular i helicoïdals. Cap de les nou obertures que disposen els tres eixos tenen emmarcaments remarcables. Corona l'edifici una cornisa contínua simple, damunt la qual es disposa la barana del terrat que és d'obra de maó arrebossada. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</p> | 08270-227 | c/ Sant Bartomeu, 16 | 41.2372000,1.8094600 | 400233 | 4565772 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68105-68105-foto-08270-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68105-foto-08270-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68105-foto-08270-227-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 18 conformat per una illa de les que integren l'eixample vuitcentista de la vila en direcció a l'estació de tren. Els edificis que l'integren mostren una arquitectura de nivell mig. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 67983 | Casa Francesc Bartés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-bartes | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial contempla la conservació estricta de les façanes, del volum construït i de la tanca del jardí. | Casa unifamiliar que consta de tres façanes i d'una paret mitgera, ja que ocupa una parcel·la cantonera i disposa d'una extensió destinada a jardí, en la seva part posterior. El seu alçat és de tres plantes (pb + 2p) i les façanes exteriors s'articulen mitjançant un xamfrà, notablement desenvolupat, en el que es concentra gran part de la càrrega decorativa del projecte. El llenguatge formal dels elements arquitectònics i ornamentals respon plenament a les formulacions noucentistes. La planta baixa disposa d'un sòcol de carreus de pedra o d'imitació d'aquest material que, juntament amb les cornises dels pisos superiors, accentua l'horitzontalitat de la composició. L'entrada principal se situa en el c/ Illa de Cuba i està constituïda per una porta d'arc de mig punt amb imitació de dovelles i brancals de pedra. La resta de les obertures d'aquest ras són finestrals rectangulars -llevat del que se situa al xamfrà, que presenta forma d'arc rebaixat- amb barana metàl·lica. En el primer pis les finestres corresponen al disseny anteriorment descrit, però consten d'una volada de pedra, de perfil motllurat i base troncocònica. En aquest nivell, el xamfrà disposa d'un balcó amb volada de llosana sostinguda per mènsules; destaca el treball de la barana de ferro, profusament decorada, i l'emmarcament de la part superior de l'obertura a base d'un frontó triangular d'estil clàssic. Una senzilla cornisa de maó separa les obertures de la darrera planta de l'edifici que configuren les seves llindes amb arcs rebaixats. El coronament de l'edifici consta d'un fris d'elements ceràmics, molt treballat i d'inspiració mudèjar, i de la gran volada de la coberta. En el xamfrà l'últim ras està ocupat per un mirador que supera l'alçada del coronament de les façanes laterals i que culmina amb franges llises i plafons situats directament sota la volada de la coberta, en aquest cas de quatre vessants. | 08270-125 | c/ Illa de Cuba, 2-4 -c/ Jesús, 15 | Francesc Bartés i Marsal (Sitges, 1894-L'Havana, 1954) és un dels anomenats 'americanos' o sitgetans que emigraren a les colònies espanyoles del Carib amb l'objectiu de fer fortuna. Bartés s'establí a Guantànamo i a L'Havana (Cuba) i va ser president del 'Banco Español de la Isla de Cuba', de 'Guantánamo & Western Railroad Cia' i de la 'Asociación Nacional de Hacendados de Cuba'. A la seva tornada a Sitges, l'any 1931, va encarregar el projecte de la seva nova residència a Josep Mª Martino. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2372300,1.8102600 | 400300 | 4565775 | 1931 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67983-foto-08270-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67983-foto-08270-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67983-foto-08270-125-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68288 | Av. Sofia, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/av-sofia-21 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La normativa del Pla Especial obliga a mantenir el porxo-pèrgola en l'alineció de la via pública. | <p>Es tracta d'un edifici aïllat, estructurat en alçat en planta baixa, un pis i golfes, proper a un llenguatge formal emparentat amb el post modernisme. En planta s'estructura seguint un joc de volums que s'entrecreuen formant tot un seguit de cossos amb cobertes de teules planes de vessants compostes. A l'angle nord oriental i adossat a la façana, es disposa d'un cos que sobresurt en alçat de la resta, estructurat com una torre independent amb coberta de teules plantes a quatre vessants. Totes les vessants són prou pronunciades i els ràfecs disposen d'un voladís decorat amb mènsules que imiten caps de biga. Combina diverses tipologies d'obertures, des d'ulls de bou fins a finestres rematades per arcs de mig punt (sobretot a la planta primera), i amb emmarcaments rectes sense cap tipus de decoració remarcable. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill, sense que s'observi cap tipus de decoració remarcable.</p> | 08270-410 | Av. Sofia, 21 | 41.2372500,1.8051300 | 399870 | 4565783 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68288-68288-foto-08270-410-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68288-68288-foto-08270-410-2.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 67998 | Casa Llorenç Cardó i Mirabent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llorenc-cardo-i-mirabent | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | L'edifici sembla haver estat objecte d'una restauració recent que s'ajusta a les prescripcions de la normativa del pla especial. Aquesta obliga a la conservació estricta de la façana. | Edifici construït entre mitgeres, que mostra un alçat de tres pisos (pb + 2p) amb tres obertures en cadascun d'ells. El llenguatge formal emprat en el tractament dels elements arquitectònics de la façana, permet situar estilísticament aquest edifici dins de l'arquitectura neoclàssica de tendència romàntica que, segons autors com I. Coll, denota un defugiment dels elements convencionals per a desenvolupar plantejaments més propers a l'arquitectura pròpiament eclèctica. Formalment, el ritme vertical de la composició s'estableix en base als eixos que determinen les obertures, mentre que l'horitzontalitat es veu emfatitzada per l'ús de cornises i la presència d'un gran balcó corregut en el primer pis; aquesta planta de l'edifici és la que gaudeix d'un major grau de representativitat al tractar-se, probablement, de la residència del promotor de l'obra. El disseny de la planta baixa consta en l'actualitat de tres portes, malgrat que originàriament tan sols devia presentar aquesta configuració l'obertura central, que conserva els brancals i la llinda conformats per carreus de pedra amb els angles interns bisellats. En el centre de la llinda -en forma d'arc rebaixat- sobresurt la clau i, a banda i banda dels brancals, s'identifiquen dues esveltes pilastres, en relleu, que culminen en dues mènsules que sustenten la volada del balcó del primer pis. Les obertures laterals també apareixen emmarcades per pilastres que desenvolupen capitells esquemàtics, els quals suporten una cornisa motllurada que, en la zona central de la llinda, sobresurt notablement del plom de la façana. Tota la part superior d'aquestes obertures disposa d'una segona cornisa motllurada, horitzontal i de menor volum, que actua com a guardapols. Pel que fa al primer pis, destaca el balcó corregut conformat per una volada de llosanes de pedra motllurades i una barana de ferro, de fundició, amb un disseny força peculiar. Les tres obertures existents estan profusament decorades i presenten els brancals i les llindes -d'arc rebaixat- resseguides per una franja llisa que sobresurt del plom de la façana. Sobre les llindes s'identifiquen uns guardapols molt elaborats, igualment amb forma d'arc rebaixat, que descansen en els extrems sobre mènsules decorades amb motius vegetals, mentre que en el centre consten d'una clau figurativa, en relleu. L'espai restant s'emplena amb una sanefa de cercles entrellaçats que es repeteix sota la cornisa que es correspon amb el segon forjat de l'edifici. Finalment, els panys de mur que separen les obertures estan decorats per plafons rectangulars que mostren en el centre aplicacions de terracota amb elements circulars i altres formes geomètriques. El mateix llenguatge formal s'aplica al segon pis de l'edifici, en el que s'identifiquen tres balcons ampitats amb baranes de balustres. El motiu que decora el centre del guardapols és, en aquesta ocasió, una palmeta sostinguda pel que semblen figures zoomòrfiques imaginàries. El coronament de la façana consta d'un fris llis, en el que se situen els orificis circulars que faciliten la ventilació de la solera del terrat i d'una gran cornisa que mostra la part inferior decorada amb dentellons de grans dimensions. | 08270-140 | c/ Jesús, 28 | 41.2372600,1.8105900 | 400327 | 4565778 | 1862 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67998-foto-08270-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67998-foto-08270-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67998-foto-08270-140-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 64003 | Escut heràldic del Clot dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-del-clot-dels-frares | XVI | <p>Escut d'armes situat sobre la finestra de l'eix central de la masia del Clot dels Frares. Està esculpit en alt relleu sobre un plafó de pedra treballada. El camper és quarterat: el superior esquerre té representada una creu templera; el superior dret té una creu de vuit puntes; a baix a l'esquerra hi ha una roca i a baix a la dreta el mar. El camper està rematat per un elm de cavaller envoltat de motius vegetals.</p> | 08231-225 | El Clot dels Frares | 41.2372700,1.7812400 | 397868 | 4565813 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64003-foto-08231-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64003-foto-08231-225-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68106 | C/ Sant Bartomeu, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bartomeu-18 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | El Pla Especial insta a conservar estrictament la façana i adequar la planta baixa a la normativa. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres, organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos, més una remunta amb terrat pla transitable. Disposa de tres eixos d'obertures ben definits, on a la planta baixa s'estructuren formant tres portals amb emmarcaments de carreus de pedra, ben tallats i escairats, amb llindes rectes; els brancals descansen sobre una zona de sòcol d'aplacat de pedra formant tres filades de carreus regulars disposats al trencajunt. La resta d'obertures dels pisos corresponen a la tipologia de balcons amb llosa d'obra i reforços de ferro, amb una volada i amplada decreixent, segons l'alçada. Les obertures que menen als balcons no tenen cap tipus d'emmarcament remarcable, i els balcons disposen d'una barana de ferro, amb una zona de sòcol en forma de faixa decorativa i reganyols sota del passamà, que és simple. Corona la façana una cornisa contínua simple, lleugerament motllurada damunt la qual s'organitza la barana del terrat i la remunta. El revestiment de la façana imita, amb un arrebossat senzill, una disposició de carreus regulars disposats al trencajunt.</p> | 08270-228 | c/ Sant Bartomeu, 18 | 41.2372700,1.8094200 | 400229 | 4565780 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68106-68106-foto-08270-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68106-foto-08270-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68106-foto-08270-228-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 18 conformat per una illa de les que integren l'eixample vuitcentista de la vila en direcció a l'estació de tren. Els edificis que l'integren mostren una arquitectura de nivell mig. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 68098 | C/ Sant Bartomeu, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bartomeu-15 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Es tracta d'un senzill edifici d'habitatges, construït entre mitgeres i estructurat en altar en planta baixa i dos pisos. Disposa d'un aplacat de carreus de pedra desbastada a la zona de sòcol de la planta baixa, la qual disposa a més de tres senzilles obertures, totes amb les llindes rectes i sense cap motiu decoratiu. A les dues plantes restants, les obertures s'organitzen de la següent manera: un balcó i una finestra per planta. Les lloses dels balcons són d'amplada i volada decreixent, segons l'alçada, i disposen de baranes de ferro, amb barrots verticals senzills que combinen amb helicoïdals. Les obertures de les dues plantes no disposen de cap tipus d'emmarcament remarcable. Corona la façana una cornisa contínua, lleugerament motllurada, que suporta un ràfec de teules. Damunt la cornisa hi ha una barana de ferro de disseny senzill. El revestiment de la façana (llevat de la zona de sòcol comentat anteriorment) és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</p> | 08270-220 | c/ Sant Bartomeu, 15 | 41.2373000,1.8092100 | 400212 | 4565784 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68098-68098-foto-08270-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68098-foto-08270-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68098-foto-08270-220-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 17, característic de l'Eixample urbà de la vila, dut a terme durant la segona meitat del segle XIX. Les construccions del c/ Sant Francesc són les més tardanes, amb algunes mostres importants de l'arquitectura sitgetana d'inicis del segle XX. El frontis del c/ Sant Bartomeu també és homogeni, malgrat contenir elements de diferents èpoques. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63773 | Torre del Clot dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-clot-dels-frares | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XV | Hi creix una heura que en pot malmetre l'estructura. L'esgrafiat del rellotge es troba molt deteriorat. | <p>La torre de defensa del Clot dels Frares està situada al costat del mas del mateix nom, dins de l'autòdrom de Terramar. És una construcció aïllada de planta quadrangular i tres nivells d'alçat. La façana de migdia s'obre amb dues petites finestres d'arc pla arrebossat, entre les que hi ha un rellotge de sol amb esgrafiat barroc. Al nivell superior de la façana de llevant hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, al qual s'accedia des de la masia a través d'una passarel·la, avui inexistent. En aquesta mateixa façana hi ha dues mènsules, que podrien correspondre's amb les restes d'un matacà. A la planta baixa de la façana de tramuntana hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada, el qual va ser incorporat en una etapa constructiva posterior. Tant aquesta façana com la de ponent estan cobertes d'heura en la seva pràctica totalitat. L'acabat exterior és arrebossat. A l'interior de la torre s'han refet els nivells amb maó i formigó, i s'ha afegit una escala que permet ascendir al nivell superior.</p> | 08231-5 | El Clot dels Frares | <p>El Clot dels Frares ha estat sovint identificat amb la quadra de Vila-rúbia o Vila-roja, extingida l'any 1410. Tanmateix, el lloc del Clot ja consta en el fogatge de 1365-70. Durant el segle XVIII pertanyia a la Companyia de Jesús.</p> | 41.2373100,1.7810900 | 397855 | 4565818 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63773-foto-08231-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63773-foto-08231-5-2.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 68131 | C/ Sant Francesc, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-francesc-19 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial determina que cal restaurar estrictament la façana. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. La data de construcció consta inscrita a la dovella central de l'arc escarser del portal d'entrada: 1934. La planta baixa consta de tres obertures, mentre que a les dues plantes superiors es disposen quatre eixos d'obertures verticals, destacant l'estructura de dues balconades (una a cada nivell) amb dues obertures cadascuna, la qual cosa ofereix al conjunt un caràcter singular. Les baranes de les balconades son de barrots verticals simples amb uns elements decoratius en forma de cors. Totes les obertures, llevat de la porta d'accés situada a la planta baixa, disposen d'emmarcaments fets d'arrebossat en forma de faixa simple, i totes les llindes són rectes. Corona la façana una cornisa contínua motllurada, damunt la qual es disposa la barana del terrat, que és de balustres, construïda entre matxons d'obra. El revestiment està fet a base d'un arrebossat que imita un aparell de carreus de pedra desbastats col·locats al trencajunt.</p> | 08270-253 | c/ Sant Francesc, 19 | 41.2373100,1.8083500 | 400140 | 4565786 | 1934 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68131-68131-foto-08270-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68131-68131-foto-08270-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68131-foto-08270-253-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68551 | Margalló del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-del-garraf | BAYÉ I OLLÉ, Pere (2002). 'Flora del Garraf'. Puig de l'Aliga, 2. Grup d'investigadors de les Roquetes del Garraf. BORREGO, J.C.; CARBÓ, P. (2004) 'Guia de camp d'arbres, arbustos i altres plantes del Garraf'. El Puig de l'Àliga: Vilanova i la Geltrú. PASCUAL, Ramon (1990). 'Guia dels arbustos dels països catalans'. Pòrtic. | Sense data | El Margalló pertany a la família de les palmàcies, espècie Chamaerops humilis L. En català té diverses denominacions: Bargalló, garbaió, margallonera, palma d'escombreres o palmerola. El margalló disposa d'una tija subterrània, però que sovint es fa arbre, i aconsegueix una alçada de prop de cinc metres. Viu gairebé a tota la costa ibèrica, però és al Garraf el lloc més al nord on se'l pot veure assilvestrat. Les seves fulles són com un ventall i les flors són molt nombroses i grogues, tant les femenines com les masculines. Els fruits del Margalló són dàtils de la mida d'una castanya, marrons o taronges, amb el pinyol molt dur. No es coneixen usos ni propietats medicinals especials. Floreix a la primavera i fructifica a finals de l'estiu i principi de la tardor. | 08270-673 | Garraf | A l'època romana, els fruits del margalló tenien gran reputació com a afrodisíacs. Més tard, se l'hi afegí un altre atribut: la ganduleria. Els brots són apreciats en amanides i les seves fulles són excel·lents per a l'elaboració d'escombres artesanals, indústria que abans estava molt arrelada al massís del Garraf. El fruit és un aliment apreciat per les guineus i les genetes, que escampen les llavors i fomenten la seva reproducció. | 41.2373100,1.8256100 | 401586 | 4565766 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68551-foto-08270-673-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | El margalló és l'única palmera autòctona d'Europa, exceptuant la palmera datilera d'Elx, raó per la qual gaudeix de protecció legal. Aquesta protecció ha evitat les collites indiscriminades per a usos ornamentals que l'havien abocat al perill d''extinció. A països subtropicals, com el Marroc, el Margalló es troba en el seu ambient ideal, arribant a aconseguir alçades de fins a 10 metres.Dels exemplars de margallons localitzats a Sitges localitzem en aquesta fitxa el margalló protegit per l'Ordenança municipal dels espais verds i l'arbrat de l'any 2007. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 68580 | Margalló (Chamaerops humilis) de l'Av. Port Aiguadolç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-chamaerops-humilis-de-lav-port-aiguadolc | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Arecaceae'. Té un tronc poc fibrós. Fulles grans, de limbé arrodonit en forma de ventall i pecíol armat d'agullons forts i punxants. A la primavera floreix, les flors masculines separades per les femenines en peus diferents de color groc. Fructifica en dàtils de color marró que neixen a la tardor. Resistent a la primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. Viu a la terra baixa, únicament a les planes litorals de poca alçada i és una espècie típica del Mediterrani occidental. Té una alçada de 6 mts i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-702 | Av. Port Aiguadolç (Aiguadolç) | 41.2373100,1.8256100 | 401586 | 4565766 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És un element autòcton i singular per les seves dimensions, funcionalitat, estètica i és un dels únics exemplars vegetals dins dels rodals del camp de futbol. La expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 68484 | Barraca de vinya de la Punta del Pebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-punta-del-pebre | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca té un important enderroc exterior. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta el·líptica i amb la porta de llinda plana. Una de les parets és el mateix marge de la feixa. | 08270-606 | Parc Natural del Garraf | 41.2373100,1.8408700 | 402865 | 4565749 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 98|119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63904 | El Clot dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-clot-dels-frares | DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Consell Comarcal del Garraf. | XIV-XVIII | Masia situada dins del circuit de l'autòdrom de Rocamar, a migdia del nucli de Ribes. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El frontis es composa segons tres eixos; el central té el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat. Sobre el mateix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada, amb l'intradós motllurat i el relleu d'una orla a la llinda, damunt la que hi ha un escut heràldic de pedra. Just a sobre de l'escut hi ha dues mènsules de pedra treballada que haurien sostingut un matacà. Enlloc seu hi ha un pòrtic d'arc escarser arrebossat, situat a nivell de les golfes, on també hi ha la corriola. Els eixos laterals tenen un finestral d'arc pla de factura moderna a la planta baixa i un finestral de pedra carejada com el de l'eix central (inclosa l'orla) al pis. Les golfes s'obren amb una galeria de deu petits pòrtics d'arc escarser arrebossat, que queden interromputs a la part central pel pòrtic que substitueix el matacà. La resta de façanes presenten obertures d'arc pla arrebossat, les de les façana posterior distribuïdes segons tres eixos. A la façana de llevant hi ha tres grups de dues mènsules, que és probable que suportessin balcons. Davant la façana de ponent hi ha la torre de defensa de planta quadrangular, la qual comunicava amb la casa a través d'una passarel·la. El revestiment dels murs manté l'arrebossat amb morter, deixant els angles cantoners de carreus escairats vistos. | 08231-136 | Autòdrom Rocamar | El Clot dels Frares podria correspondre's amb el mas d'Arnaldo de Villarrubia, que apareix nombrat en un capbreu atribuït al segle XIII. La primera referència documental que tenim del Clot com a tal correspon al fogatge de l'any 1365. El nom dels Frares no el va adquirir fins al segle XVIII, quan va ser propietat de la Companyia de Jesús. Algunes fonts (PALACIOS, J.L., 1999: 41) apunten que en aquest període la comunitat jesuïta anava a prendre banys durant el període estival. Al cadastre de l'any 1736 hi consta la casa dels pares jesuïtes dita el Clot, habitada per Josep Robert, mentre que tres anys després hi habitava Juan Palmeta. Més endavant, all llibre d'Apeo de l'any 1847, hi consta que el Clot pertanyia a Vicenç Roca i Batlle. Quan es va posar en funcionament l'autòdrom de Terramar que l'envolta, la masia va habilitar-se com a Pavelló Reial. Després del fracàs de la iniciativa, a les seves terres s'hi va construir una granja avícola. | 41.2373400,1.7812600 | 397870 | 4565821 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63904-foto-08231-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63904-foto-08231-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63904-foto-08231-136-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 85|94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 68099 | C/ Sant Bartomeu, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bartomeu-17 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | El Pla Especial estableix que cal mantenir la façana; es permet fer una nova finestra a la banda esquerra de la segona planta. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. Respon a una tipologia edificatòria senzilla de la segona meitat del segle XIX, amb tres obertures a la planta baixa, tres a la segona (un balcó i dues finestres de diferents mesures), i un balcó gairebé ampitador i una finestra a la planta segona. Els balcons disposen d'unes baranes simples, on es combinen els barrots verticals senzills i els helicoïdals. Totes les obertures tenen uns emmarcaments senzills, fets a base de faixes simples d'arrebossat que sobresurten de la línia de revestiment de la resta de façana, que està fet a base d'un arrebossat senzill pintat d'un color més clar que els emmarcaments. Corona l'edifici una cornisa contínua motllurada. A nivell dels forjats hi ha unes faixes que els indiquen.</p> | 08270-221 | c/ Sant Bartomeu, 17 | 41.2373500,1.8091600 | 400208 | 4565789 | 1850-99 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68099-68099-foto-08270-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68099-foto-08270-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68099-foto-08270-221-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 17, característic de l'Eixample urbà de la vila, dut a terme durant la segona meitat del segle XIX. Les construccions del c/ Sant Francesc són les més tardanes, amb algunes mostres importants de l'arquitectura sitgetana d'inicis del segle XX. El frontis del c/ Sant Bartomeu també és homogeni, malgrat contenir elements de diferents èpoques. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68289 | Casa Antoni Ferratges i Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-ferratges-i-tarrida | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta del volum, dels elements de la façana i del jardí. | Es tracta d'un edifici aïllat d'estil colonial classicitzant, estructurat en alçat en planta baixa, un primer pis i un segon pis en mansarda, de clara influència francesa. De planta gairebé quadrada, la façana principal presenta tres eixos d'obertures regulars repartides simètricament al llarg de l'amplada de la façana. Les de la planta baixa presenten una llinda en forma d'arc de mig punt i la resta de llindes de les obertures dels pisos són rectes. A més, disposen d'emmarcaments que les decoren fets a base de faixes motllurades en els brancals i les llindes, les quals sobresurten lleugerament de la línia de façana; tots els ampits de les finestres estan fets a base de motllures esglaonades, les quals disposen de dues mènsules decoratives. La coberta, en mansarda, està feta de pissarra i les finestres presenten una llinda en forma d'arc rebaixat. L'accés a la porta principal de la planta baixa (situada a la part més septentrional de la façana afrontada a l'avinguda Sofia) es realitza mitjançant una escala de quatre graons sense cap tipus de barana. El revestiment de les quatre façanes és idèntic, amb un arrebossat senzill, cantoneres d'arrebossat imitant carreus als angles i pilastres (també d'arrebossat) que emmarquen els eixos verticals d'obertures. | 08270-411 | Av. Sofia, 23 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2373600,1.8044300 | 399811 | 4565796 | 1929 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68289-foto-08270-411-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68289-foto-08270-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68289-foto-08270-411-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 94289 | Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-villano | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Restaurada entre 1980-1990 | <p><span><span><span><span><span>Cal Villano és una edificació d’origen modern restaurada i consolidada a finals del segle XX. Consta del cos principal amb cossos annexes. El cos principal és una edificació de planta rectangular amb la coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana s’hi obra el portal d’arc de mig punt amb dues finestres i a nivell de primer pis i golfes s’obren tres finestres per planta, una d’elles convertida en un balcó amb barana de ferro i un petit respirador per planta. A la banda dreta en destaca la restauració d’un rellotge de sol, que es repetiria a la façana de llevant (aquest no restaurat), atès que un marcava les hores de matí i l’altre les de tarda. A la façana de ponent i tramuntana s’hi obren diverses finestres de composició asimètrica. Totes les obertures són d’arc pla i estan emmarcades per un marc pintat de tonalitat terrosa. L’interior conserva molt elements originals del mas com és l’antiga cuina amb el forn de pa, el cup de vi o la pica de l’oli. Adossat a llevant hi ha un cos d’una sola planta amb a coberta a una vessant on s’hi conserva la menjadora de l’antic estable amb una zona enjardinada amb estables actuals tancat per una baluard amb la porta d’accés d’arc pla. Tots els murs estan arrebossats i pintats de beig. </span></span></span></span></span></p> | 08058-262 | Cal Villano. Sud de Clariana | 41.2373700,1.6092400 | 383454 | 4566040 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94289-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94289-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94289-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94400 | Rellotge de sol de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-villano | XVIII-XX | Restaurat | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat entre el primer pis i les golfes de la façana principal de Cal Villano, a l’angle sud-est. Es tracta d’un rellotge de planta rectangular amb una estrella de 16 puntes a l’angle nord-est des d’on surten les línies horàries i el gnòmon. Tot això està emmarca per marcs un de més interior de color terròs on hi figura l’any de restauració (1988) i un més exterior de color gris. El gnòmon està col·locat en diagonal per cobrir més franja horària.</span></span></span></span></span></p> | 08058-320 | Cal Villano. Sud de Clariana | 41.2373700,1.6092400 | 383454 | 4566040 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94400-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94400-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94400-20230425163003.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-13 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A la façana de llevant, i tocat el rellotge descrit hi ha un segon rellotge, no restaurat però, amb les mateixes característiques estilístiques per acabar de cobrir la franja horària de la tarda que no estarien cobertes amb el primer rellotge. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 68117 | C/ Sant Bonaventura, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bonaventura-11 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Es tracta d'un senzill edifici d'habitatge unifamiliar, construït entre mitgeres, estructurat en alçat en planta baixa i pis. A la planta baixa se situen un portal (estret i amb llinda recta) i una finestra defensada per una reixa de ferro de disseny simple. A la planta pis només hi ha una sola obertura que mena a un balcó amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill. Corona la façana una senzilla cornisa que suporta un canaló de desguàs d'aigües pluvials fet de teules d'encaix. A cada costa de la llinda de l'obertura de la planta pis se situa una peça ceràmica decorada amb motius florals. El revestiment és simple, fet amb un senzill arrebossat pintat de color blanc.</p> | 08270-239 | c/ Sant Bonaventura, 11 | 41.2373700,1.8077000 | 400085 | 4565793 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68117-68117-foto-08270-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68117-foto-08270-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68117-foto-08270-239-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 67984 | Casa Francesc Milà i Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-mila-i-mestre | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial insta a conservar íntegrament la façana. | Edifici construït a dos vents i que disposa de tres nivells d'alçada (pb + 2p) amb tres obertures en cadascun d'ells. La composició del frontis presenta tres eixos verticals, definits per l'ordenació de les obertures, mentre que les línies verticals apareixen emfatitzades per franges en relleu situades en la cota dels forjats de l'edifici i pels elements que configuren el coronament. El parament mostra revestiment de morter de coloració rosada, mentre que els elements arquitectònics estan treballats en terracota, llevat del sòcol de la planta baixa i l'entrada situada en la seva banda esquerra. En aquest cas, s'han emprat carreus de pedra amb l'angle intern motllurat; en el centre de la llinda figura una clau amb les lletres 'J' i 'F' en relleu. En aquest mateix ras s'identifiquen dues finestres ampitades amb reixa metàl·lica, de les quals la part superior consta d'una cornisa motllurada, per sobre de la qual es desenvolupa un petit frontó decorat per fletxes, volutes i una palmeta central. En el primer pis destaca el balcó amb volada que ocupa l'eix central. Aquesta està conformada per llosanes de pedra amb el perfil motllurat i se sustenta sobre dues mènsules decorades amb fulles d'acant; la barana metàl·lica és de ferro, de fundició. A ambdues bandes s'identifiquen dos balcons ampitats, amb barana d'obra, de traceria, amb elements romboïdals. L'emmarcament de les obertures mostra el mateix programa decoratiu descrit anteriorment, però s'afegeixen petits florons en relleu situats en la llinda. El mateix sistema d'obertures es reprodueix en el segon pis, que es diferencia únicament per la menor amplada de la volada del balcó central. En el coronament s'identifica una cornisa suportada per permòdols disposats en grups de dos o tres elements i una barana d'obra de la que destaca el capcer central que culmina en una gran palmeta i en la que figura la data de 1895. | 08270-126 | c/ Illa de Cuba, 6 | Segons la documentació que es conserva en l'Arxiu Municipal de Sitges, el projecte de l'edifici fou entregat al consistori el 4 de febrer de 1886. Originàriament, s'havia disposat la porta en l'eix central, però després es va situar en un dels lateral. El seu autor, Josep Cros i Juliana (1830-?), és fill de Francesc Cros i Masó (1810-1869) i ambdós tenen formació de mestres d'obres. Entre les seves obres destaca la participació en l'aixecament de l'església parroquial de Sitges (1854-1856) i la realització de l'ermita de Sant Sebastià. | 41.2373800,1.8101700 | 400292 | 4565792 | 1895 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67984-foto-08270-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67984-foto-08270-126-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Cros i Juliana (1830-?) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal | 116|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68100 | C/ Sant Bartomeu, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bartomeu-19 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | El Pla Especial insta a conservar estrictament la façana i adequar la planta baixa a la normativa. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres, estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. Per les característiques formals dels elements decoratius de la façana, es pot incloure dins del moviment eclecticista pre modernista. Només disposa de dos eixos verticals d'obertures, ja que la parcel·la on es troba inscrit l'edifici és força estreta. Destaca la balconada del primer pis i els dos balcons del segon. Les de la planta baixa han sofert modificacions que han modificat l'estructura original. Les quatre obertures dels pisos disposen d'emmarcaments fets a base d'arrebossat que imiten faixes simples, amb unes llindes decorades amb el dibuix de motius florals. Damunt les llindes de la segona planta es disposa una faixa motllurada contínua, lleugerament motllurada, damunt la qual es disposen dues grans obertures rectangulars de ventilació del terrat a la catalana. Corona l'edifici una cornisa contínua lleugerament motllurada, damunt la qual s'organitza la barana del terrat, feta de balustres entre matxons d'obra. El revestiment de la façana (llevat de la superfície dels baixos) està fet a base d'un arrebossat que imita una disposició de carreus buixardats disposats al trencajunt.</p> | 08270-222 | c/ Sant Bartomeu, 19 | 41.2374000,1.8091100 | 400204 | 4565795 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68100-68100-foto-08270-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68100-foto-08270-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68100-foto-08270-222-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 17, característic de l'Eixample urbà de la vila, dut a terme durant la segona meitat del segle XIX. Les construccions del c/ Sant Francesc són les més tardanes, amb algunes mostres importants de l'arquitectura sitgetana d'inicis del segle XX. El frontis del c/ Sant Bartomeu també és homogeni, malgrat contenir elements de diferents èpoques. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 68496 | Barraca de vinya de Santa Bàrbara 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-santa-barbara-1 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca ha estat restaurada en pòrtland i té una porta metàl·lica | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. | 08270-618 | Plana Oest de Sitges. | 41.2374200,1.7901300 | 398613 | 4565819 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68496-foto-08270-618-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68496-foto-08270-618-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68496-foto-08270-618-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 68116 | C/ Sant Bonaventura, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bonaventura-9 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | Les intervencions sobre aquest edifici s'hauran d'ajustar a la normativa del Pla Especial. | <p>Es tracta d'un senzill habitatge unifamiliar, construït entre mitgeres, estructurat en alçat en planta baixa, un pis i coberta de teules. A la planta baixa es disposen dues obertures, un portal i una finestra; el portal té els emmarcaments fets de carreus de pedra, grans i ben tallats, mentre que la finestra només té la llinda de carreus, amb un ampit fet de diverses filades de maó en voladís, i està defensada per una reixa de ferro de disseny senzill, rematada per motius curvilinis que incorporen una creu, també de ferro. La planta pis només disposa d'una finestra, amb un ampit format per tres filades de maó vist en voladís, i està emmarcada per dues fornícules rematades per un arc de punta d'ametlla i amb un ampit de filades de maó en voladís. Corona la façana una cornisa simple de maó que suporta un canaló de desguàs d'aigües pluvials fet de teules d'encaix. El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</p> | 08270-238 | c/ Sant Bonaventura, 9 | 41.2374400,1.8077500 | 400090 | 4565801 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68116-68116-foto-08270-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68116-foto-08270-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68116-foto-08270-238-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.