Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63819 | Jaciment Can Mironet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-can-mironet | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | No s'observa material. | En el bosc proper a la masia de Can Mironet es va trobar el següent material, segons consta a la Carta Arqueològica: ceràmica de vernís negre, àmfores, ceràmica a mà, ceràmica íbero-romana comuna i una pedra de granit. En l'actualitat encara es poden observar fragments ceràmics en superfície. | 08231-51 | Bosc de Can Mironet | 41.2412700,1.7482100 | 395106 | 4566296 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63819-foto-08231-51-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 79|80|81 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 68412 | Can Milà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mila | XIX-XX | Edifici aïllat, de dos plantes d'alçat (pb + 1p), planta rectangular i coberta a doble vessant. El seu parament exterior està conformat per un paredat de pedres desbastades de petites dimensions que, tot i no presentar una col·locació en filades, presenten certa tendència a l'ordenació regular. En els angles de la casa s'han emprat carreus rectangulars de majors dimensions. La construcció dels elements arquitectònics dels frontis (portes i finestres) és de pedra. La major part de les obertures presenten forma d'arc de mig punt i poden atribuir-se a una reforma de la finca relativament recent. Altres elements, com les finestres geminades, amb llindes lobulars, podrien haver-se reaprofitat de construccions antigues. En una de les façanes laterals s'identifica un rellotge solar. La casa es troba envoltada per una zona enjardinada d'accés restringit. | 08270-534 | Pg. Vilafranca, s/n | No s'ha recuperat cap dada històrica sobre aquesta finca. | 41.2412800,1.8053600 | 399895 | 4566230 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68412-foto-08270-534-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68412-foto-08270-534-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta finca no figura a Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, ni disposa de cap tipus de protecció legal, fet que sorprèn donada l'entitat arquitectònica de l'edifici. | 98|116 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 95042 | Les Casetes de La Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-de-la-gornal | XIX-XX | <p><span><span><span>Les Casetes de La Gornal és un nucli de població situat al sud del nucli de La Gornal. Es tracta d’un conjunt d’habitatges situats al llarg de dos eixos principals, el carrer del Sol i el carrer de la Mare de Déu de l’Assumpció seguint una prolongació i continuïtat amb el nucli urbà de Bellvei. Les edificacions segueixen una mateixa composició, de planta baixa i pis. D’aquest conjunt en destaca el carrer Les Dues Províncies, eix que divideix l’estructura urbana en dos municipis, Bellvei i de La Gornal, i dues províncies, Tarragona i Barcelona. </span></span></span></p> | 08058-380 | Casetes de La Gornal. Sud del nucli de La Gornal | <p><span><span><span><span><span>Les Casetes de La Gornal és van formar en època contemporània en relació a l’activitat agrària, atès que era una zona de camps de conreu i vinya i la venda de terrenys per a construcció d’habitatges, principalment de dos propietaris un de Bellvei i l’altre de La Gornal. El barri de les Casetes de la Gornal i forma part del continu nucli urbà de Bellvei. Abans de 1990 les Casetes igual que el municipi de Castellet i la Gornal formaven part de la comarca del Garraf. No obstant, amb la noca divisió territorial Castellet i la Gornal va passar a formar part de la comarca de l’Alt Penedès i com a conseqüència els habitatges que formen part de les Casetes de la Gornal també, ocasionat que un dels carrers actuï de divisió territorial i provincial. </span></span></span></span></span></p> | 41.2413700,1.5801900 | 381027 | 4566524 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/95042-3800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/95042-380-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/95042-380-30.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 68673 | Avenc de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-carretera | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-815 | 41.2414200,1.8673900 | 405093 | 4566176 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 64122 | Col·lecció arqueològica i paleontològica del Museu Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-i-paleontologica-del-museu-vinseum | Al Museu Vinseum de Vilafranca hi ha dipositada una quantitat important de material arqueològic, paleontològic i ornitològic provinent de Ribes. D'una banda, el material arqueològic consisteix en peces de sílex i ceràmica provinent dels jaciments de l'Ermita de Sant Pau, Coves de Roca Rubí, Font d'en Zidro, Sobre Can Martí, Solers, Can Martí, Els Cocons I, II i III, Forn de les Timbes, Camí del Forn Vell, Els Jugadors I i II, El Castellot de Ribes, Sant Pau, Ca l'Escolà, Can Bertran I i II, Torrent de les Gralles, Riera de Jafra, Mas d'en Bosc, El Carç, Cal Baró, Corral d'en Massó, Era dels Moros /El Bosquet, Can Ramon, La Creu, El Vilar, Balma del Coster Mitger, Forats d'en Bori, Bosc Gran, Figueres d'en Brunet / Pedra Encantada i La Creueta. Pel que fa al material paleontològic i geogràfic, consisteix en fòssils i fragments d'ossos, provinents d'indrets de Sant Pere de Ribes no determinats. Per últim, a la secció d'ornitologia hi trobem una quantitat important de postes d'ous, aus i nius provinents de Sant Pere de Ribes. | 08231-354 | Pl. de Jaume I, 2 (magatzem). 08720 Vilafranca del Penedès | El material arqueològic, paleontològic, geològic i ornitològic provinent de Ribes va ser dipositat a partir de l'any 1945, a través de donacions o cessions al museu. Part d'aquest material va ser localitzat de forma fortuïta, així com pel resultat de prospeccions arqueològiques. Entre els estudiosos i experts que van donar material hi ha Xavier Virella, els senyors Gual, Montal i Torruella, A. López, Cristóbal Mestre, Pere Mestre, mossèn Lluís Via, Pere Giró, Rossend Olivella, Josep Miret i Jordi Plans, entre d'altres. | 41.2415100,1.7469300 | 394999 | 4566325 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Restringit | Bo | Física | Neolític|Ibèric|Prehistòric|Edats dels Metalls|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 78|81|76|79|83 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68413 | Fàbrica de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vallcarca | LLINÀS, A., MUÑOZ, M. (2004) 'Imatges de Vallcarca (fotografies de 1903-1936)'- Vilanova i la Geltrú MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges PERONA, M.A., MARTÍNEZ, F. (2004) 'Vallcarca. Imágenes y recuerdos de un pueblo desaparecido'. Barcelona | XX-XXI | Cal tenir present que les estructures més significatives, històricament parlant, són les més antigues i, conseqüentment, les més deteriorades. | El conjunt de l'antiga fàbrica de ciment i calç hidràulica 'Cementos de Garraf M.C. Butsems & Fradera', actual 'Uniland SA', conforma un complex fabril de grans dimensions, en el que tan sols perviuen algunes estructures industrials i arquitectòniques de l'establiment original (datables a principi del segle XX), difícilment identificables entre les infraestructures que pertanyen a la fàbrica actual i que no presenten cap valor patrimonial i/o històric significatiu. Així, doncs, les parts més antigues del conjunt es concreten en l'antic baixador del tren, en algunes naus del centre productor original -juntament amb les restes dels antics forns de ciment- i, finalment, en un petit conjunt de cases abandonades de la desapareguda colònia obrera. Es fa difícil identificar les antigues naus industrials, entre les instal·lacions actuals; únicament són visibles restes parcialment conservades d'edificis d'obra, en els que s'observa l'aplicació d'un plantejament arquitectònic de bona qualitat, amb una distribució simètrica de les obertures i, fins i tot, alguna llicència estètica com ara la imitació esgrafiada de capcers geomètrics en els coronaments. En altres casos s'aprecien edificis estructurats en tres naus, amb coberta a doble vessant que, tot i les transformacions experimentades, encara conserven les característiques de l'arquitectura industrial de principis del segle XX. | 08270-535 | Interior de la Cala de Vallcarca. Costes de Garraf | L'explotació de pedreres a la zona de Garraf es remunta a l'inici del segle XX, essent la primera cantera coneguda la situada al lloc de La Falconera, propietat d'Eusebi Güell, qui havia sol·licitat el permís per a iniciar l'activitat a finals del segle XIX. La pedrera de la Falconera va iniciar el seu funcionament l'any 1900 i va romandre oberta fins al 1918. La presència d'aquestes primeres pedreres està estretament vinculada a l'evolució del poble de Garraf, per bé que actualment es valori també la degradació mediambiental que ha suposat la seva explotació continuada. Pel que fa a la fàbrica situada a Vallcarca, aquest establiment va iniciar el seu recorregut el 21 de maig de 1903 amb el nom de 'Cementos de Garraf M.C. Butsems & Fradera', destinat a la producció de ciment Pòrtland i calç hidràulica. De fet, la qualitat de la matèria primera i la possibilitat de disposar d'accés directe a la xarxa ferroviària (el baixador de tren de Vallcarca es va inaugurar el mateix any 1903), van esdevenir de d'un bon inici les claus de l'èxit de la marca comercial. A partir del 1920 l'empresa va passar a denominar-se 'Ciments Fradera S.A' i la seva expansió es va veure afavorida a partir de 1924, amb la construcció del port de Vallcarca, que es va construir amb molta fondària per a adequar-ho als vaixells de gran cabotatge que efectuaven els carregaments de ciment; així, es va obrir l'empresa directament al comerç marítim. L'any 1933 la fàbrica de Vallcarca era el primer centre productor de ciment d'Espanya. En aquesta mateixa línia, el 1973 es construïren les dues grans sitges per emmagatzemar ciment que avui caracteritzen aquest sector del litoral de Garraf. El ritme de producció de la fàbrica va imposar la necessitat de disposar ràpidament de molta mà d'obra que cobrís els torns ininterromputs que es requerien per tal d'obtenir la quantitat de material que sol·licitava el mercat. Fou per aquest motiu que es creà la colònia fabril annexa a la fàbrica, avui pràcticament desapareguda. L'any 1910 aquesta colònia ja comptava amb seixanta cases i l'any 1925 es computaven 135 vivendes; en el seu punt àlgid, vers l'any 1960, els habitants de la colònia es van censar en 5.500. Aquesta població estava estructurada en carrers i ordenada en diferents grups com el del Vinyet, el de Montserrat, el de Trinitat, el de Sant Joan, el de Sevilla, el de Barcelona, el de Carolines o el de Tarragona, entre d'altres. L'aigua que es consumia procedia de diverses fonts i hi havia cisternes per a recollir l'aigua de la pluja; molts treballadors també obtenien l'adjudicació de petites parcel·les on conreaven els seus horts i el consum es regulava mitjançant un economat propi. De la mateixa manera, els oficis religiosos es celebraven a la capella de l'antiga masia de Vallcarca i el conjunt disposava d'escola, camp de futbol, forn, dispensari, sales d'actes, etcètera. A partir dels anys 70 totes les dependències de la colònia van anar desapareixent per les necessitats d'expansió i explotació de la fàbrica, així com per la modernització dels sistemes d'obtenció dels materials de construcció que, a l'igual que en altres sectors, han suposat l'eliminació de les antigues colònies fabrils. L'explotació de la fàbrica i la pedrera pertanyen en l'actualitat a l'empresa Uniland S:A., que gaudeix d'una concessió que finalitzarà l'any 2029. | 41.2415700,1.8605700 | 404522 | 4566200 | 1903 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68413-foto-08270-535-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | L'explotació de la fàbrica Uniland SA pot suposar en el futur l'eliminació o afectació d'una sèrie d'elements que formen part del patrimoni del municipi de Garraf. Entre ells figura el Castell de Garraf (vegeu fitxa nº 452), la Font de Montseva (vegeu fitxa nº 675) i diverses barraques de vinya inventariades (vegeu fitxes nº 596 i nº 597). És per aquest motiu que, malgrat que l'explotació de la pedrera està concedida fins l'any 2029, seria aconsellable establir pactes de compromís amb la cimentera per tal de garantir la preservació d'aquest patrimoni. | 102 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 68572 | Habitatges obrers de la cimentera de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-obrers-de-la-cimentera-de-vallcarca | LLINÀS, A., MUÑOZ, M. (2004) 'Imatges de Vallcarca (fotografies de 1903-1936)'- Vilanova i la Geltrú. MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges. PERONA, M.A., MARTÍNEZ, F. (2004) 'Vallcarca. Imágenes y recuerdos de un pueblo desaparecido'. Barcelona. | XX | El conjunt necessita obres de reforma i restauració en general. | La colònia fabril de Vallcarca estava conformada per un total de 135 cases, de les que actualment tan sols es conserven una vintena. Les escasses vivendes que són visibles avui en dia mostren la seva disposició original; els habitatges estaven col·locats en carrers paral·lels, situats a diferents nivells similars a terrasses i disposaven d'una zona enjardinada situada enfront de les façanes principals. Les construccions són molt senzilles, consten d'una única planta o de dos nivells d'alçat. En aquest darrer cas la distribució interna devia situar el menjador i la cuina a la planta baixa i els dormitoris al pis superior. L'accés s'efectuava a través d'un petit porxo, conformat per dos arcs de mig punt, i en la part posterior alguns habitatges disposaven d'un petit pati. Aquests edificis, juntament amb algunes naus industrials i el baixador de tren, són els pocs elements que es conserven de l'explotació cimentera de principis del segle XX. | 08270-694 | Interior de la Cala de Vallcarca. Costes de Garraf | L'explotació de pedreres en la zona de Garraf es remunta a l'inici del segle XX, essent la primera cantera coneguda la situada al lloc de La Falconera, propietat d'Eusebi Güell, qui havia sol·licitat el permís per a iniciar l'activitat a finals del segle XIX. La pedrera de la Falconera va iniciar el seu funcionament l'any 1900 i va romandre oberta fins al 1918. La presència d'aquestes primeres pedreres està estretament vinculada a l'evolució del poble de Garraf, per bé que actualment es valori també la degradació mediambiental que ha suposat la seva explotació continuada. Pel que fa a la fàbrica situada a Vallcarca, aquest establiment va iniciar el seu recorregut el 21 de maig de 1903 amb el nom de 'Cementos de Garraf M.C. Butsems & Fradera', destinat a la producció de ciment Pòrtland i calç hidràulica. De fet, la qualitat de la matèria primera i la possibilitat de disposar d'accés directe a la xarxa ferroviària (el baixador de tren de Vallcarca es va inaugurar el mateix any 1903), van esdevenir de d'un bon inici les claus de l'èxit de la marca comercial. A partir del 1920, l'empresa va passar a denominar-se 'Ciments Fradera S.A' i la seva expansió es va veure afavorida a partir de 1924, amb la construcció del port de Vallcarca, que es va construir amb molta fondària per a adequar-ho als vaixells de gran cabotatge que efectuaven els carregaments de ciment; així, es va obrir l'empresa directament al comerç marítim. L'any 1933 la fàbrica de Vallcarca era el primer centre productor de ciment d'Espanya. En aquesta mateixa línia, el 1973 es construïren les dues grans sitges per emmagatzemar ciment que avui caracteritzen aquest sector del litoral de Garraf. El ritme de producció de la fàbrica va imposar la necessitat de disposar ràpidament de molta mà d'obra que cobrís els torns ininterromputs que es requerien per tal d'obtenir la quantitat de material que sol·licitava el mercat. Fou per aquest motiu que es creà la colònia fabril annexa a la fàbrica, avui pràcticament desapareguda. L'any 1910 aquesta colònia ja comptava amb seixanta cases i l'any 1925 es computaven 135 vivendes; en el seu punt àlgid, vers l'any 1960, els habitants de la colònia es van censar en 5.500. Aquesta població estava estructurada en carrers i ordenada en diferents grups com el del Vinyet, el de Montserrat, el de Trinitat, el de Sant Joan, el de Sevilla, el de Barcelona, el de Carolines o el de Tarragona, entre d'altres. L'aigua que es consumia procedia de diverses fonts i hi havia cisternes per a recollir l'aigua de la pluja; molts treballadors també obtenien l'adjudicació de petites parcel·les on conreaven els seus horts, i el consum es regulava mitjançant un economat propi. De la mateixa manera, els oficis religiosos es celebraven a la capella de l'antiga masia de Vallcarca i el conjunt disposava d'escola, camp de futbol, forn, dispensari, sales d'actes, etcètera. A partir de la dècada dels anys 60 el poblat va ser abandonat per la insalubritat del l'indret. Els edificis van ser enderrocats entre els anys 1973-1979 per les necessitats d'expansió i explotació de la fàbrica, així com per la modernització dels sistemes d'obtenció dels materials de construcció que, a l'igual que en altres sectors, han suposat l'eliminació de les antigues colònies fabrils. L'explotació de la fàbrica i la pedrera pertanyen en l'actualitat a l'empresa Uniland S:A. que gaudeix d'una concessió que finalitzarà l'any 2029. | 41.2417000,1.8568800 | 404213 | 4566219 | 1910 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68572-foto-08270-694-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | L'explotació de la fàbrica Uniland S.A., pot suposar en el futur l'eliminació o afectació d'una sèrie d'elements que formen part del patrimoni del municipi de Garraf. Entre ells figura el Castell de Garraf (vegeu fitxa nº 452) la Font de Montseva (vegeu fitxa nº 675) i diverses barraques de vinya catalogades (vegeu fitxes nº 596 i nº 597). És per aquest motiu que, malgrat que l'explotació de la pedrera està concedida fins l'any 2029, seria aconsellable establir pactes de compromís amb la cimentera per tal de garantir la preservació d'aquest patrimoni. | 106 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 68559 | Riera d'Aiguadolç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-daiguadolc | LUNA I TOMÀS, Gonçal (2004).' Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix'. Barcelona : Diputació de Barcelona. GARCÍA-MARQUÉS, Francesc Xavier(2006). ' L'entorn natural de Sitges des dels primers pobladors fins el període de la tardo-antiguitat'. Inclòs al llibre Història de Sitges:època antiga. volum I. Ed. Ajuntament de Sitges. | Sense data | Es troba en força mal estat, degut al seu pas prop d'elements de construcció, dels que hi han abocat residus. A banda, es troba tallat en diferents trams per les carreteres d'accés a Sitges i per la via del tren | Es tracta de la llera d'una riera que sols du aigua en moments d'aiguats. Neix i mor a Sitges i està ubicada sobre una plana quaternària. La fauna és la pròpia del Parc Natural del Garraf i la flora es composa d'alzines, esbarzers, joncs i tamarius. | 08270-681 | Sitges | 41.2418500,1.8190000 | 401039 | 4566278 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68559-foto-08270-681-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | L'estat de conservació és molt dolent. La vegetació és molt densa i la riera pateix l'abocament d'abundants residus fruit de la seva proximitat a nuclis habitats i a elements de construcció. Sense usos, a banda del desguàs d'aiguats . | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 68603 | Pi blanc (Pinus halepensis) de l'Av. Ronda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pinus-halepensis-de-lav-ronda | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 11 mts, amb un diàmetre de 32 cm i ocupa un espai de 11 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-725 | Av. Ronda (Poble Sec) | 41.2418800,1.8095200 | 400245 | 4566292 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica i la funcionalitat. És un pi molt curiós per les quatre branques o troncs que el formen.L' expectativa de vida és alta i la situació és normal | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 63906 | Can Baró de la Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baro-de-la-cabreta | XVI-XIX | Masia situada al sud del nucli de Ribes, sobre l'autòdrom de Rocamar. És un edifici aïllat que es troba constituït per diversos cossos superposats. Al centre del conjunt destaca el volum principal, de planta baixa, dos pisos i golfes i la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix des de la façana de garbí per un portal d'arc escarser arrebossat amb brancals de pedra, sobre el que hi ha una finestra d'arc pla arrebossat. La façana de xaloc presenta un finestral d'arc pla arrebossat per pis, els superiors amb sortida a un balcó de baranes forjades i ampits motllurats. La resta de la façana queda tapada per un cos adossat de planta baixa i dos pisos amb la coberta a tres vessants. A la seva façana de garbí hi ha un portal d'arc escarser (on s'hi guarda el carro antic) i, seguint el mateix eix, un finestral d'arc escarser i un altre d'arc pla. Davant d'aquest cos n'hi ha adossat un altre d'un sol nivell, sobre el qual hi ha una terrassa transitable a la que s'accedeix des de l'anterior. Seguint amb el volum principal, pràcticament no té obertures a la resta de façanes. Des del nivell de les golfes s'accedeix a la terrassa que hi ha sobre el cos de garbí, entorn el qual s'observen diverses espitlleres. Aquest volum queda envoltat per un cos d'un sol nivell d'alçat i coberta a una vessant, excepte a la façana de garbí, on hi ha el segon volum. Aquest és de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat, al voltant del qual hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs es manté arrebossat. A migdia hi ha un baluard que tanca la part frontal de la casa, obert amb una portalada coberta. Al mur de la finca hi ha un antic aljub. | 08231-138 | Al nord de l'Autòdrom Rocamar | Al cadastre de l'any 1764 hi figura un tal Joseph Llopis dit Baró de la Cabreta. És probable que fos ell qui donà la denominació actual de la masia. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, pertanyia a l'Eloy Llopis. | 41.2419600,1.7830600 | 398028 | 4566331 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63906-foto-08231-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63906-foto-08231-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63906-foto-08231-138-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 68331 | Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-2 | COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11991 MILES, CH. 'Santa Bàrbara'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) ROIG, E (1934) 'Sitges dels nostres avis'. Barcelona | XII-XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Es tracta d'una casa pairal aïllada i d'una capella privada, situada just al seu costat. L'edifici destinat a habitatge mostra uns trets arquitectònics que permeten emmarcar-ho dins de la corrent neoclassicista. La seva façana principal s'ordena en dos cossos, un dels quals presenta tres nivells d'alçat (pb + 1p + golfes) i un altre situat en l'extrem dret, que consta únicament de dos pisos i que sembla correspondre a una ampliació. L'immoble presenta coberta de terrat a la catalana i originàriament la seva principal característica devia ser la decoració amb rajola policroma, de la qual es conserven restes en la pròpia façana i en elements que es localitzen a l'entorn de l'edifici, com ara alguns parterres del jardí. Les rajoles van ser arrencades l'any 1975, segons consta a la fitxa tècnica de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. En el cos principal mostra el parament esgrafiat amb una composició que imita carreus de pedra. S'identifiquen dues portes a la planta baixa -amb la llinda en forma d'arc rebaixat- i dos balcons en el pis principal, conformats per volades d'obra i baranes de ferro forjat, mentre que a les golfes es localitzen dues finestres. Totes les obertures estaven emmarcades per rajoles policromes, parcialment conservades en els pisos superiors, on s'identifica una decoració a base de motius florals. El coronament d'aquest cos consta d'una cornisa motllurada i d'una barana d'obra llisa. Pel que fa al cos annex, aquest mostra una porta a la planta baixa i un balcó al pis principal. Especialment interessant és la seva façana lateral, en la que s'identifiquen, a l'alçada del primer pis, una sèrie de finestres conformades per arcs rebaixats amb l'imposta motllurada i emmarcades per unes franges que sobresurten del plom del mur; sobre la llinda són visibles petits orificis circulars de ventilació, closos per gelosies ceràmiques. La finestra central és geminada. El coronament d'aquest cos es realitza amb merlets d'obra intercalats amb senzills trencaaigües de teula. Pel que fa a la capella, aquesta consta d'una única nau i d'un accés a través d'una porta d'arc de mig punt, amb imposta motllurada i la part superior configurada a mode de tarja. En els angles del frontis s'identifiquen dues pilastres que desenvolupen capitells esquemàtics situats a l'alçada de la cornisa que marca l'inici de l'espadanya. Aquesta darrera consta d'un capcer d'obra amb el perfil motllurat, sobre el qual se situa l'espai destinat a la campana -avui desapareguda- constituït per un arc de mig punt amb les impostes i la clau realitzades en maó vist. L'interior de l'edifici apareix en l'actualitat colmatat per teules i altre material d'obra. S'aprecien les pintures dels murs que imiten un parament regular de pedra i les nervadures i arcs formers d'una fictícia volta d'aresta. En els laterals de la capçalera s'identifiquen també fornícules o nínxols de forma rectangular i d'arc de mig punt, probablement petites capelles secundàries. | 08270-453 | Quadra dels Gassons | Les primeres referències de l'indret de Santa Bàrbara daten del segle XII, però no serà fins als segles XV i XVI que es coneixerà el seu ús específic com a residència d'estiu dels bisbes de Barcelona, fet que sembla justificar la presència de la capella. Es constaten reformes realitzades en el segle XIX (tanmateix no documentades) que haurien determinat la fesomia que ha conservat l'edifici principal fins a l'actualitat. Cal dir, però, que el seu abandonament després de la dècada dels vuitanta ha comportat una ràpida i preocupant degradació de la finca i del seu entorn. El 4 de desembre se celebrava un aplec en el qual la gent sortia de bon matí pel portal de Sant Francesc i s'encaminava vers l'ermita. En arribar a la capelleta, la gent s'escampava pel pla en petites agrupacions, mentre esperava l'arribada del capellà perquè celebrés la primera missa, la de les vuit. A les deu, es celebrava l'ofici, l'oficiaven tres capellans amb acompanyament de música. Després de la missa es cantaven els Goigs en honor de la Santa, ho feien els capellans amb acompanyament de l'orquestra i dels cants dels romeus. Un cop acabada la cerimònia religiosa la gent tornava a casa seva a dinar; havent dinat, la romeria tornava altre cop a l'ermita. En arribar es feia la novena seguida del cant dels goigs, igual que al matí. Després es feien balls de moda a l'època a l'era. A mitja tarda, la gent berenava. Als voltants de l'ermita hi havia parades de cacauets, avellanes, rosquilles, paperines d'anissos, coques i panellets. En d'altres parades més ornamentades s'oferien dolços, pastes, confitures, tortells, pasta de mona i muflons. | 41.2420500,1.7960900 | 399120 | 4566326 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68331-foto-08270-453-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68331-foto-08270-453-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68331-foto-08270-453-3.jpg | Legal | Medieval|Neoclàssic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció VII. Els edificis estan catalogats com a tipus C. L'aplec de l'ermita de Santa Bàrbara es celebrava el 4 de desembre; en l'actualitat aquesta festivitat s'ha perdut. | 85|99|94|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 64062 | Barraca a la cruïlla de la C-246 i l'autopista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-la-cruilla-de-la-c-246-i-lautopista | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Presenta deficiències estructurals i es troba envoltada de vegetació. | Barraca de vinya situada en un camp de garrofers a xaloc de la casa del Xoriguer. És una edificació aïllada de planta quadrangular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. Es troba totalment envoltada de vegetació, que n'oculta la porta. | 08231-294 | Entre el Xoriguer i la C-246 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2423600,1.7579200 | 395922 | 4566406 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64062-foto-08231-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64062-foto-08231-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64062-foto-08231-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R51 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 63858 | Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xoriguera | LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. PUIG, P. (1972). Regalims d'història de Sant Pere de Ribes. (inèdit) | XX | Casa senyorial situada al camí vell de Vilanova, al sud de Solers. És un casal aïllat de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat, queda cobert per un porxo avançat amb pilars ceràmics, amb la part superior habilitada com a balcó. A ambdues cantonades del mateix hi ha una tribuna circular amb columnes salomòniques ceràmiques i coberta amb volta esfèrica. S'accedeix al balcó per un portal d'arc pla de pedra carejada. El nivell de les golfes s'obre amb una galeria de cinc pòrtics d'arc mixtilini ceràmic. La crugia orientada a garbí presenta una torre mirador de planta quadrangular i quatre nivells d'alçat, que queda coberta de pavelló de ceràmica vidriada. Cadascun dels nivells de la torre s'obre amb finestres d'arc mixtilini ceràmic, agrupades en tres al quart pis. A les façanes de garbí i xaloc, entre el tercer i el quart pis, hi ha un plafó en forma de rellotge de sol. Entre les mènsules que suporten del ràfec hi ha petits òculs circulars intercalats. La torre dóna accés per la façana posterior a una terrassa transitable delimitada amb balustrada ceràmica. La crugia orientada a gregal presenta dos nivells, oberts amb un portal d'arc de mig punt ceràmic i brancals de pedra a la planta baixa, i una finestra doble d'arc mixtilini ceràmic al pis, que té sortida a un balcó amb barana d'obra suportada per mènsules. A la façana posterior hi ha adossat un porxo amb pilars ceràmics, sobre el qual hi ha una terrassa transitable amb balustrada ceràmica. Paral·lel a la façana principal, en surt un baluard amb merlets i garites, que tanca la casa per darrera. Aquest té accés des de garbí per una portalada que condueix al pati, on hi ha un cos rectangular que correspon al celler. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color cru, on ressalten els ràfecs, mènsules, baranes i obertures de ceràmica vista i la rajola ceràmica decorativa dels barrets de les xemeneies, balcons i cornises. | 08231-90 | Camí Vell a Vilanova, 17 | La masia de Xoriguera està documentada des del segle XIII, quan pertanyia a Arnau de Xoriguera, síndic de Ribes. Entre els segles XVI i XVII va pertànyer als Puig de Xoriguera, i més endavant als Mironet. Al cadastre de l'any 1717 n'era propietari Emanuel Giralt i masover Jaume Artigas, mentre que l'any 1764 ja hi figura un tal Joan Miró de Munxuriguera. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, pertanyia a Antoni Giralt. Al principi del segle XX la va adquirir la família Soler de Vilanova i la Geltrú, que va construir sobre la masia antiga un casal modernista. Algunes fonts (LACUESTA 2006: 41) apunten que el seu autor podria ser l'arquitecte Miró i Guibernau, que també va projectar pels Soler la Casa de l'Indiano de Vilanova. A finals del segle XX va restaurar-se en la seva totalitat i s'utilitza com a establiment turístic. | 41.2423700,1.7540800 | 395600 | 4566411 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63858-foto-08231-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63858-foto-08231-90-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 68501 | Barraca de vinya de Cal Ballester | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-ballester | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca té el centre de la falsa cúpula enderrocada | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta interior és circular, però la planta interior és quadrada. La la porta de llinda plana. | 08270-623 | Sota la urbanització de Santa Bàrbara. | 41.2425100,1.7966500 | 399167 | 4566377 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68501-foto-08270-623-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68501-foto-08270-623-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68501-foto-08270-623-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 98|94|119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 94101 | Barraca camí del Perotet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cami-del-perotet | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Manca una part de la coberta | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada per l’exterior i trapezoidal per l’interior construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-201 | Plana Xinxola. Sud de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2426100,1.6140200 | 383864 | 4566616 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94101-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94101-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94101-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 63901 | Can Mironet del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mironet-del-bosc | XVIII-XX | Masia situada a garbí del nucli de Ribes, entre el casal de Solers i Xoriguera. És un edifici aïllat de planta irregular constituït per diversos volums superposats. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, que s'ha ampliat afegit un nivell enretirat. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt arrebossat, sobre el qual hi ha tres finestres d'arc pla arrebossat. Aquesta façana té la part baixa del mur atalussada. De la façana de mestral en sobresurt un cos de mateixa alçada i cobertes que l'anterior, que presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat. En un extrem de la façana de xaloc hi ha pintat un rellotge de sol circular. A la façana de gregal trobem adossat un porxo on s'hi ha habilitat un nou accés, així com un volum de dos nivells d'alçat i coberta a una sola vessant. A continuació d'aquest cos hi ha adossada la masoveria, de dos nivells d'alçat. Entre el volum principal i l'anterior hi ha adossats diversos volums superposats. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. | 08231-133 | Solers | Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia de Can Mironet pertanyia a Christobal Miró del Bosch. | 41.2426200,1.7514000 | 395376 | 4566442 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63901-foto-08231-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63901-foto-08231-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63901-foto-08231-133-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 64092 | Torre de Can Baró de la Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-baro-de-la-cabreta | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. FERRER, A. (1987). 'Petita mostra de la marineria antiga'. La Nostra Mar. Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar. MIRET, J.; MIRET, X. (1981). 'Els Castells de Ribes'. Programa de Festa Major. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.</p> | XIV | En estat ruïnós. | <p>En el puig que hi ha a ponent de Can Baró de la Cabreta i el Maset d'en Lleó hi ha les restes d'una antiga construcció. Els murs existents delimiten un cos de planta rectangular, fet de pedra lligada amb morter. Entre les restes destaca l'existència d'una cisterna, recoberta amb grava i calç. A l'interior de la paret sud s'hi van trobar gravats una sèrie de grafits, dels quals només se'n reconeix un que representa un vaixell. Per la situació de les restes i les seves característiques constructives, es pot determinar que es tracta d'una edificació defensiva.</p> | 08231-324 | Bosc de Can Baró | <p>Els estudiosos Josep i Xavier Miret han apuntat a la possibilitat que les restes del bosc de Can Baró de la Cabreta es corresponguin amb la fortificació medieval construïda a l'indret de Llop Sanç. D'aquesta edificació se'n coneix que va fer-se per encàrrec de Bernat Guillem de Ribes vers l'any 1316, malgrat que ho va fer sense autorització. Per aquest motiu, el bisbe de Barcelona va manar que s'aturés la construcció i que s'eliminessin els elements defensius que pogués tenir. El denominat 'Castell del Bernat Guillem' va tenir poca continuïtat, ja que a fianals del segle XIV ja estava enrunat. La mateixa font apunta que les seves pedres es van utilitzar per construir les muralles que es feien aleshores a Sitges. La Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova va visitar les ruïnes l'any 1966. Aleshores, Joan Bellmunt va calcar el grafit del vaixell que va veure gravat en una de les parets de la cisterna, que ha estat identificat amb una nau d'època moderna.</p> | 41.2426700,1.7823900 | 397973 | 4566411 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64092-foto-08231-324-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 68250 | Mas dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-pins | XIX-XX | L'edifici es troba en un estat òptim de conservació a nivell estructural, però el seu entorn està molt degradat. | Edifici construït a quatre vents, amb una planta aproximadament rectangular, tres nivells d'alçada (pb + 1p + golfes) i coberta de teules a doble vessant. En els angles dels seus frontis s'ha emprat el parament de carreus rectangulars de pedra, de petites dimensions, col·locats en filades regulars, mentre que la resta de les façanes presenta arrebossat simple de color blanc. La major part dels elements arquitectònics són de pedra i en destaquen un conjunt de finestres ogivals, de clara inspiració gòtica i de diferents tamanys, ocasionalment conformades per llindes monolítiques de pedra amb la part superior recta, que sobresurten del plom dels murs. | 08270-372 | Zona Quintmar | 41.2427300,1.8197600 | 401104 | 4566375 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68250-foto-08270-372-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Donades les característiques estructurals i arquitectòniques de l'edifici i el seu relatiu bon estat de conservació, sorprèn que aquesta construcció no hagi estat inclosa en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, ni tampoc es trobi referenciada en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. | 116 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 93102 | Palanca de Lourdes o del molí d’en Galtés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-lourdes-o-del-moli-den-galtes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | s. XIX-XX | Tota la passarel·la inexistent i l’estructura d’obra malmesa. | <p><span><span><span><span><span>Restes de l’antiga palanca per accedir a l’ermita de Lourdes. Conserva dempeus els dos pilars laterals i una pilastra central, al mig del riu Foix, construïts amb maons i ciment aprofitant una gran roca amb tallamars semicilíndrics. Les restes conservades assoleixen una alçada de 4,20 m.</span></span></span></span></span></p> | 08058-15 | Riu Foix. Ermita de Lourdes. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L’any 1904 apareix citat al <em>Diario de Villanueva y Geltrú</em>: “ Anteayer á causa de una avenida impensada del rio Foix hubieron de pernoctar en la ermita de Lourdes varias persones que habían ido á dicho punto á passar la tarde. La avenida llevóse la palanca que atraviesa el rio y este fué el motivo de quedar sitiados en Lourdes varios romeros”.</span></span></span></span></span></p> | 41.2431900,1.6605300 | 387762 | 4566619 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Antiga Palanca sobre el riu Foix | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 63838 | La Pedra Encantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-encantada | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -II / V | La vinya s'ha llaurat i les restes han pogut quedar malmeses. | En una vinya a garbí de la masia del Carç, entre la carretera BV-2113 i l'autopista C-32, s'hi va trobar una tomba de tegulae a dues vessants amb un plat de ceràmica sigil·lata i una estructura indefinida. A la Carta Arqueològica hi consta que en troballes posteriors s'hi va trobar ceràmica comuna romana i sigil·lata clara, que fan pensar en l'existència d'una vil·la romana. Tot i que la majoria de material és d'època tardo-republicana i alt-imperial, es va trobar un fragment de ceràmica grisa datable en els segles V-VI d.C. Durant la revisió de la carta arqueològica no s'observaren restes arqueològiques a causa de la vegetació que cobria la zona. | 08231-70 | Plana del Carç | 41.2432800,1.7678600 | 396756 | 4566496 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63838-foto-08231-70-1.jpg | Legal | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | També denominat Les Figueres d'en Brunet. | 80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 68575 | Morera de paper del C/ Creu de Ribes (Broussonetia papyrifera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morera-de-paper-del-c-creu-de-ribes-broussonetia-papyrifera | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Xina i Japó, pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc fissurat de color marró gris amb fulles simples, alternes, pinnades i triangulars de color verd gris fosc que broten a mitjans de primavera. La floració és simple i es produeix a principis de primavera amb flors de color verd. Els fruits són de color vermell que neixen a la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial, té un creixement ràpid i una longevitat curta, és adient per protegir talussos. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 38 cm i ocupa una amplada de 10 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-697 | c/ Creu de Ribes (Santa Bàrbara) | 41.2433400,1.7951900 | 399046 | 4566470 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions i forma de les fulles, per la raresa de l'exemplar i per la seva situació. L'espectativa de vida és alta i la situació normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 93160 | Resclosa de Cal Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-cucurella | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XIX-XX | Només es conserven els forats de la resclosa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antiga resclosa situada damunt del riu Foix. En resten quatre forats de planta circular i un de planta quadrada on s’hi col·locaven els troncs verticals per tal d’aixecar l’esquelet de la resclosa mitjançant taulons de fusta. </span></span></span></span></span></p> | 08058-70 | Riu Foix. Ermita de Lourdes. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Estructures relacionades amb el funcionament dels molins emprades per retenir i acumular més aigua i dirigir-la mitjançant el rec a la bassa del molí. </span></span></span></span></span></p> | 41.2435200,1.6610100 | 387803 | 4566655 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | En alguns indrets aquests forats rebien el nom de cunyeres | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 94098 | Barraca del Bolitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bolitxo | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca part de la coberta | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al nord -est. La coberta és en forma de falsa cúpula i li manca la pedra cobertora. </span></span></span></span></p> | 08058-198 | Fondo del Bolitxo. Est de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2435500,1.6271900 | 384969 | 4566703 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94098-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94098-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94098-198-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94098-198-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Alex Salanueva de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 63814 | Jaciment de Can Baró de la Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-baro-de-la-cabreta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / III | Els murs es troben força erosionats i coberts de vegetació. | A prop de la masia de Can Baró de la Cabreta es van localitzar en superfície dues habitacions i una paret allunyada fetes amb pedra i morter, de poca alçada, que podrien correspondre a una vil·la romana. A la Carta Arqueològica hi consta que entorn seu s'ha recollit la següent ceràmica romana: campaniana A i B, àmfores, dolia, sigil·lata, clara, tegulae (una inscrita: 'MAR'), a més d'un fragment de destral de basalt i sílexs. En visites posteriors s'ha localitzat material en superfície: dolia, tegula, àmfora itàlica, àmfora púnica ebusitana, àmfora tarraconensis, una forma Dressel, un pivot d'àmfora itàlica i ceràmica comuna romana. A la vora de les vinyes properes hi ha uns grans blocs d'opus signinum que haurien estat arrencats durant els treballs agrícoles. | 08231-46 | Can Baró de la Cabreta | El jaciment va ser descobert l'any 1966 per J. Serra. | 41.2438300,1.7853900 | 398226 | 4566536 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63814-foto-08231-46-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 68579 | Garrofer de la Ctra. Sant Pere de Ribes (Ceratonia siliqua) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-la-ctra-sant-pere-de-ribes-ceratonia-siliqua | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud d'Europa i d'Orient, pertany a la família 'Ceasalpiniaceae'. Té un tronc abonyegat i gruixut, i d'escorça llisa de color marró vermellós amb fulles compostes, cadescuna de 6 a 10 folíols de color verd fosc que broten a mitjans de primavera.Flor petita i mancada de corol·la. Els fruits és la garrofa de color negre que neixen a mitjans de la tardor, molt nutritiu i dolç , emprat per l'alimentació del bestià. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. Té una alçada de 10 mts, un diàmetre de 64 cm i ocupa una amplada de 11 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-701 | Ctra. Sant Pere de Ribes (Madriguera) | 41.2438700,1.8044600 | 399824 | 4566519 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És un conjunt autòcton molt important ecològicament per les seves dimensions i homogeneïtat. L'expectativa de vida i la seva situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 63832 | La Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -XIX/ -VII | Destruït. | En el bosc proper a la masia de Can Bruguera hi ha un avenc prop del qual es va localitzar material arqueològic en superfície. Segons consta a la Carta Arqueològica, es tracta de ceràmica rodada molt fragmentada, de pasta de tons grisos amb les superfícies externes de color vermellós i desgreixant calcari, una de les quals és una nansa d'anella. Segons Josep Miret, un dels arqueòlegs que va fer el descobriment, el material podria estar relacionat amb l'avenc o bé amb la propera Cova de Santa Bàrbara. Durant la revisió de la Carta Arqueològica es va recuperar un fragment ceràmic de les mateixes característiques que els anteriors. A més, es va observar que l'avenc està parcialment buidat i s'han apilat sediments prop de l'entrada. | 08231-64 | Bosc de Can Bruguera | Va ser descobert l'any 1984 per Xavier Mestres i Josep Miret. | 41.2439200,1.7899900 | 398611 | 4566541 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 63973 | Creu de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ribes | <p>BASTARDES, A. (1983). Les Creus al vent. Barcelona: Editorial Millà.</p> | XV | Presenta cert estat de deteriorament. | <p>Creu de terme situada a la Urbanització de Santa Bàrbara. És una creu llatina de braços rectes gravats amb terminacions triflorades. En una cara presenta la imatge de Crist crucificat i a l'altra la Verge. El capitell és hexagonal com el fust i té gravats motius vegetals. Està fixada sobre una base esgraonada de pedra lligada amb morter.</p> | 08231-195 | Urbanització Santa Bàrbara | <p>Com bona part del patrimoni religiós del país, la Creu de Ribes va ser destruïda durant la Guerra Civil. Algun personatge anònim la devia recuperar i guardar, fins que va ser restituïda amb les peces antigues. Al llibre Les Creus al vent hi surt una foto de l'any 1908. L'any 2006 va ser restaurada de nou.</p> | 41.2439700,1.7946000 | 398998 | 4566541 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63973-foto-08231-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63973-foto-08231-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63973-foto-08231-195-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-22 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Curiosament, els sitgetans l'anomenen 'Creu de Ribes' i els ribetans 'Creu de Sitges'. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||
| 68398 | Ca la Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-blanca-0 | CASANOVA, S. (1979) ' Notes per al coneixement de la protohistòria de Sitges' a Butlletí-circular per als associats de l'Agrupació de Balls populars de Sitges, nº 5, Juliol, separata nº 2. DDAA. 'Sitges fa 2000 anys', Sitges. MIRET, M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 19/400 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | I aC-II dC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | En una àmplia àrea que abarca des d'un camp situat a l'oest de la casa Ca la Blanca, al sud d'aquesta i fins a les instal·lacions del nou Institut d'Ensenyament Secundari, s'hi van recollir superficialment diversos fragments de ceràmica d'època romana. Amb motiu de l'inici dels treballs del Pla Parcial d'Urbanització Camí de Ca l'Antoniet, que afectava aquesta àrea , es va dur a terme una primera fase de treballs arqueològics a l'octubre del 2002 i una segona al març del 2003. En ambdós casos es plantejava la intervenció amb la finalitat d'acotar l'extensió del jaciment i valorar el seu potencial i característiques pel possible grau d'afectació. Els treballs no van detectar cap indici d'existència d'estructures arqueològiques en el subsòl dels terrenys afectats per les obres d'urbanització, concloent que les restes ceràmiques trobades superficialment no procedien del mateix subsòl sinó d'algun indret veí situat a una cota superior. Aquest fet va motivar un informe per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat per la modificació dels límits de l'àrea d'expectativa arqueològica del jaciment de Ca la Blanca. La proposta de nova delimitació inclou els terrenys veïns situats en cotes superiors, en concret, l'entorn immediat de la casa Ca la Blanca i el camp situat al nord del camí que porta a la urbanització Mas Alba. | 08270-520 | Zona N-E del casc urbà de Sitges, entorn de Ca la Blanca | Entre el 7 i el 18 d'octubre del 2002 es va realitzar una prospecció mecànica dirigida per Àlex Vidal Sanchez (Còdex). El 2003 es va dur a terme una altra intervenció entre els dies 17 i 28 de març, també dirigida per Àlex Vidal. Del 14 d'abril del 2003 data la resolució del director general de Patrimoni Cultural corroborant que no hi havia cap impediment arqueològic per a la realització de les obres d'urbanització a l'àrea. A l'abril del 2005, Magí Miret -arqueòleg territorial del Servei d'Arqueologia de la Generalitat - va emetre un informe de modificació dels límits de protecció de l'àrea d'expectativa arqueològica de Ca la Blanca. Els materials procedents d'aquest jaciment es troben repartits entre la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Pedret (Girona), en mans de Jacint Sastre de Sitges i de Santiago Casanova. | 41.2440200,1.8078300 | 400106 | 4566531 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68398-foto-08270-520-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68398-foto-08270-520-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68398-foto-08270-520-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 94299 | Societat Recreativa La Clarianenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa-la-clarianenca | XX | <p><span><span><span><span><span>La Societat Recreativa La Clarianenca es troba situada al nucli de Clariana. Correspon a un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües de tela àrab amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta d’una sola planta. A la façana principal s’hi obre un portal d’arc escarser flanquejat per dues finestres d’arc rebaixat. Damunt el portal hi consta SOCIETAT RECREATIVA LA CLARIANENCA. El parament dels murs és arrebossat i pintat de bei gam un sòcol pintat de tonalitat taronja. A l’interior, al fons hi consta un petit escenari i una zona de bar i cuina en un lateral de l’edifici. </span></span></span></span></span></p> | 08058-272 | Carrer Major, 2. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>La construcció d’aquest edifici es va dur a terme entre tots els membres de la societat. Va ser constituïda com a societat el dia 9 d’agost de 1908. La Societat fou creada per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2441000,1.6165200 | 384076 | 4566778 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94299-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94299-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94299-272-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 94372 | Molí d’en Galtés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-galtes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014 </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XIV, XIX-XX | Un volum molt malmès i un volum restaurat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Molí d’en Galtés està format per dos volums independents separats pel camí que porta fins a l’ermita de Lourdes. El volum principal, on hi hauria el molí, està completament restaurat i el volum secundari presenta una condiciones de conservació molt desfavorables. El volum principal està format pel cos principal amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent i dos cossos annexes a diferents alçades amb la coberta a una vessant. Consta de planta baixa, pis i soterrani. Les obertures són totes d’arc pla i consta de dues portes d’accés. La planta baixa i pis està reformada coma vivenda i a la sala inferior hi hauria la sala de moles. Segons una imatge de 2018 (</span></span>ROVIRA, J. ) <span lang='CA'><span>la sala de moles és una estança de planta rectangular amb la coberta en volta de canó de pedra que acollia dues moles.El volum secundari es una edificació composta de dos cossos adossats de planta quadrangular amb la coberta a una vessant i de planta baixa i pis i un cos adossat per ponent de planta rectangular d’una sola planta. Davant hi hauria un pati tancat per un baluard amb el portal d’accés d’arc pla situat a llevant. </span></span></span></span></span></p> | 08058-292 | Parc del Foix. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí actualment reformat com a vivenda. Al segle XVIII fou adquirit per la Josep Galtés de Vilanova i la Geltrú de Bartomeu Coll. Va comprar una part de terra amb la bassa del molí i el molí anomenat d’en Plana. El molí amb el nom ja de Galtés apareix en un llibre de pagament a Sant Pere de Castellet de l’any 1865</span></span></span></span></span></p> | 41.2441000,1.6616100 | 387854 | 4566719 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-6.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | No s'ha pogut accedir a l'interior | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 63850 | El Xoriguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xoriguer | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | L'autopista C-32 afecta la part nord-est del jaciment. | En un camp de garrofers i horts al nord est de la casa del Xoriguer s'hi va localitzar material arqueològic en superfície. A la Carta Arqueològica consta que es va trobar ceràmica comuna romana, àmfora ibèrica, romana i itàlica i algun fragment de tegula. | 08231-82 | Xoriguera | Va ser descobert per Xavier Virella, qui va notificar la troballa a Magí Miret, arqueòleg territorial del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 41.2441400,1.7555500 | 395726 | 4566606 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63850-foto-08231-82-1.jpg | Inexistent | Romà|Edats dels Metalls|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 83|79|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 68323 | Creu de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ribes-0 | VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | XV | Fruit de la destrucció duta a terme durant la Guerra Civil, la creu mostra alguns desperfectes que no han estat del tot restaurats. | La Creu de Ribes està situada a la dreta de la carretera d'Igualada a Sitges, a la banda mar, en un petit coll que separa la vila de Sitges de la plana de Sant Pere de Ribes. És la creu més antiga de totes les que hi ha a Sitges, i és d'estil gòtic. Tant la creu, com el capitell i el fust són elaborats amb pedra de Girona. La cara de la Creu que mira a la carretera mostra la Verge amb l'infant, i en l'altra cara es veu una imatge del Sant Crist. | 08270-445 | Carretera de Sant Pere de Ribes | No es disposen de dades documentals sobre la talla d'aquesta creu gòtica, la qual fou enderrocada l'any 1936. Un cop acabada la Guerra Civil, fou erigida de nou fent servir les restes de l'antiga que algú havia guardat. | 41.2441800,1.7944100 | 398982 | 4566565 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68323-foto-08270-445-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68323-foto-08270-445-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 93|85 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 68026 | Vint-i-cinc anys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vint-i-cinc-anys | XXI | Escultura conformada per un número '2' i un número '5' de grans dimensions i d'acer inoxidable, medeix 125 cm d'alçada, 125 cm d'amplada i 140 cm de llarg. El número 5 és de tamany superior al 2 i és doble per a emfatitzat l'efecte de profunditat i el volum de l'escultura. Està situada davant de l'Institut d'Ensenyament Secundari Joan Ramon Benaprés i està fixada directament al terreny, sense peana ni altra element de suport visible. | 08270-737 | Avinguda Camí de la Fita | 41.2441900,1.8107300 | 400350 | 4566547 | 2003 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68026-foto-08270-737-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68026-foto-08270-737-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Javier Clemente Hernández | L'encarregat de la realització material ha estat Lázaro Construccions Metàl·liques, S.L. | 107|98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 64068 | Barraca al SE dels Cocons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-se-dels-cocons | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La volta està enderrocada. | Barraca de vinya situada en un camp erm al sud est de la masia dels Cocons. És una edificació aïllada de planta quadrangular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. La porta d'accés és d'arc pla arrebossat. Els murs estan revestits amb argamassa. | 08231-300 | Comes Velles | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2442300,1.7600700 | 396105 | 4566611 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64068-foto-08231-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64068-foto-08231-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64068-foto-08231-300-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R57 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 94086 | Barraca de la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-magina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca construïda seguint la pendent del terreny amb la tècnica de la pedra seca. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb el portal de llinda plana orientat al sud-oest. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’extrem nord-oest es conserva la sortida de fums d’una xemeneia</span></span></span></span></p> | 08058-186 | Fondo de la Magina. Nord-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2442500,1.5929700 | 382103 | 4566826 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94086-186.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94086-186-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Alex Salanueva de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93282 | Gegants nous de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-de-clariana | <p><span><span><span>Informació proporcionada per Josep Maria Vila. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>El gegants nous de Clariana representen una pubilla i un pagès construïts amb fibra de vidre per Manel Casserras i Boix. L’Anna, de 3.70 m d’alçada, vesteix amb un vestit tradicional de pubilla, de color blanc amb un cosset de color negre i amb la ret cobrint els cabells i amb un ram de flors a la mà. El Jordi, de 3.75 m d’alçada i 45 kg, vesteix de pagès, amb una faldilla i armilla de color granat amb una camisa blanca i una faixa negre i amb barretina. A la mà porta un manat de blat. Actualment els gegants participen a les festes de Clariana.</span></span></span></p> | 08058-119 | Carrer Major, 15. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>Els gegants nous de Clariana es van encarregar a Manel Casserras i Boix l’any 1989 a causa del pes i al dificultat de portar els gegants existents. Es van inaugurar per la festa major de Clariana l’any 1990. El nom dels gegants fou escollit per votació popular.</span></span></span></span></span></p> | 41.2442700,1.6158600 | 384021 | 4566798 | 1990 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93282-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Manel Casserras i Boix | Imatges de Josep Maria Vila. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 93303 | Gegants Vells de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-vells-de-clariana | <p><span><span><span>Informació proporcionada per Josep Maria Vila </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gegants antics representen una parella de pagesos i reben el nom de Jaume i Montserrat, patrons de Clariana. El Jaume, de 4.25 m d’alçada i 60 kg, vesteix de pagès, amb una faldilla de color verd i armilla de color marró amb una camisa blanca i una faixa vermella. A la mà porta un manat d’herbes. La Montserrat de 4.30 m d’alçada i 65 kg, vesteix amb un vestit blanc amb flors vermelles amb la zona del pit tot vermell. A la mà porta un vano de color blanc i al cap una corona de flors. Ambdós tenen una estructura de fusta i alumini i estan realitzat amb cartró-pedra. </span></span></span></span></span></p> | 08058-132 | Carrer Major, 15. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>L’any 1980 per iniciativa d’Amadeu Farré i Jordi Marcet es va dur a terme la construcció dels gegantets de Clariana amb l’ajuda del jovent del nucli a l’edifici de l’escola. Es van inaugurar a la festa major l’any 1981. </span></span></span></span></span></p> | 41.2442700,1.6158600 | 384021 | 4566798 | 1980 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93303-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Amadeu Farré i Jordi Marcet | Imatges de Josep Maria Vila | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 64065 | Barraca a l'est de la carretera de Solers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-la-carretera-de-solers | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La part frontal i el mur on es troba adossada s'han enderrocat parcialment. | Barraca de vinya situada en una zona d'horta a tocar del bosc de Solers, al sud de la masia. És una edificació construïda en la interjecció interior de dos murs que tanquen un hort. És de planta irregular i es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca, de les mateixes característiques que el mur on està adossada. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta està definida per aproximació de les pedres que es tanquen formant un arc rebaixat. Part de les pedres de la part frontal s'han desprès. | 08231-297 | Solers | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2443500,1.7467400 | 394988 | 4566640 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64065-foto-08231-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64065-foto-08231-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64065-foto-08231-297-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R54 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68566 | Pineda del bosc d'en Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-del-bosc-den-bruguera | GARCÍA-MARQUÉS, Francesc Xavier (2006). 'L'espai natural a l'entorn del Vinyet'. Inclòs a: 'El Vinyet, el lloc i el santuari'. Ed. Ajuntament de Sitges i el Consorci del Patrimoni de Sitges. | Sense data | Es tracta d'un bosc madur i està afectat per impactes sonors i per residus dels visitants. | Zona de bosc de pi blanc, que segueix la carena que va de Santa Bàrbara a les Cases del Sol; la seva vessant de mar pertany al municipi de Sitges. Un camí obert a la circulació segueix tota la carena. Hi abunda el porc senglar i el Picot verd. | 08270-688 | Zona de Santa Bàrbara | 41.2443500,1.7923900 | 398813 | 4566586 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68566-foto-08270-688-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | No té cap figura de protecció pròpia, sols queda protegida en pel que fa a urbanització, ja que és declarada zona no urbanitzable pel POUM. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 64134 | Can Barones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barones | CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius. VIRELLA, J. (1992). Visions geogràfiques del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XIV-XX | Casa situada a l'extrem de tramuntana del nucli de les Torres. És un edifici cantoner de planta rectangular format per dos volums adossats en paral·lel, el segon lleugerament més alt que el primer. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una interessant finestra gòtica biforada amb arquets lobulats i impostes amb rosetes, sense columneta central. La finestra acaba a l'alçada del ràfec. Pel frontis s'hi distribueixen diverses obertures d'arc pla arrebossat. A la façana de tramuntana hi havia un cos d'un sol nivell d'alçat que en una reforma de la segona meitat del segle XX va ampliar-se i s'hi va habilitar una terrassa, on es va construir una galeria descoberta amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. En la darrera restauració es van localitzar dues teules datades, una de l'any '1664' i l'altre de '1872', que podrien correspondre's amb els anys en què es va reformar la casa. En una de les parets de l'interior també hi ha inscrit l'any '1681'. Entre els elements que es conserven dins la casa, destaca un arc apuntat de pedra d'origen medieval, situat a la zona dels cups. | 08231-366 | Les Torres | Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia de Can Barones pertanyia al vilanoví Joan Torrents de Papiol. Als testimonis gràfics conservats de principi del segle XX, es pot observar que el finestral gòtic es trobava tapat, i només se'n podien veure les impostes. Durant la darrera restauració, practicada al darrer terç del segle XX, es va descobrir l'antiga obertura. | 41.2444100,1.7890100 | 398530 | 4566596 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64134-foto-08231-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64134-foto-08231-366-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|119|85|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 68488 | Barraca de vinya de la Llevantina 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-llevantina-2 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca té un lateral força enderrocat. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta irregular i amb la porta de llinda plana. Una de les parets és el mateix marge de la feixa i just a l'altra banda un contrafort envolta la meitat de la barraca. | 08270-610 | Fondet d'en Riera | 41.2444500,1.8241700 | 401476 | 4566560 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68488-foto-08270-610-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68488-foto-08270-610-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68488-foto-08270-610-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 64073 | Barraca a la zona dels Cocons I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-la-zona-dels-cocons-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en un camp erm al costat de l'autopista C-32, sobre la casa de del Xoriguer. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra. | 08231-305 | Entre el Xoriguer i la C-32 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2445300,1.7555800 | 395729 | 4566649 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64073-foto-08231-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64073-foto-08231-305-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R62 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 94087 | Barraca del Fondo de la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-la-magina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit enderroc a la paret oest | <p><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior, adossat a la façana oest hi ha les restes d’un contrafort.</span></span></span></span></p> | 08058-187 | Fondo de la Magina. Nord-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2446200,1.5954600 | 382312 | 4566864 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94087-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94087-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94087-187-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Rossell Mañé de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 94097 | Barraca del Mericano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mericano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud -est. Damunt la llinda s’hi documenta un arc de descàrrega construït amb les pedres col·locades a sardinell i amb la coberta en forma de falsa cúpula. A l’interior, adossat al mur posterior s’hi va construir, també amb pedra seca, un banc corregut. </span></span></span></span></p> | 08058-197 | Fondo del Mericano. Est de Valldemar | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2447800,1.6344900 | 385583 | 4566830 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94097-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94097-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94097-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Alex Salanueva de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 63772 | Torre de Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-bruguera | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XV-XVI | <p>La torre de defensa de la Can Bruguera està adossada a la façana de migdia del mas del mateix nom, situat al sud est del nucli de Ribes. És una construcció de planta quadrangular i tres nivells d'alçat. S'hi accedeix des de la façana de ponent per un portal d'arc rebaixat ceràmic que va ser incorporat en una reforma moderna. A nivell del primer pis hi ha dos finestrals d'arc pla, un de tapiat de pedra sense treballar i l'altre arrebossat. L'accés primitiu de la torre podria fer-se des de tramuntana, a través de la masia, o bé pel finestral tapiat del primer pis. Al segon pis hi ha una finestra d'arc pla arrebossat, que es reprodueix a la façana de llevant. Sota d'aquesta n'hi ha una altra de mateixes característiques. A la façana de migdia hi ha adossat un petit cobert d'un sol nivell d'alçat i no hi ha obertures. La torre està rematada amb una coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. L'acabat exterior és la pedra vista, amb alguns trams arrebossats i pintats de color cru i els angles cantoners de carreus escairats.</p> | 08231-4 | Can Bruguera | 41.2447800,1.7887900 | 398512 | 4566638 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63772-foto-08231-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63772-foto-08231-4-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 68489 | Barraca de vinya de Quintmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-quintmar | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca té un important enderroc al sostre i runa en el seu interior. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. | 08270-611 | Urbanització Quintmar | 41.2448000,1.8196600 | 401099 | 4566604 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68489-foto-08270-611-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68489-foto-08270-611-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68489-foto-08270-611-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 94088 | Barraca 2 del Fondo de la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-fondo-de-la-magina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-188 | Fondo de la Magina. Nord-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2448200,1.5973400 | 382470 | 4566884 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94088-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94088-188-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Antoni Salvador de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94096 | Escales de Marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-marge-0 | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Marge o mur de feixa d’aproximadament 20 m de longitud que delimita un espai terrassat de conreus construït amb la tècnica de la pedra seca. Alhora que es construïa el marge es duien a terme les escales, en aquest cas formada per quatre graons, per facilitar l'accés d'anar d'una feixa a una altra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-196 | Fondo del Mericano. Nord de Trencaoques | 41.2448700,1.6359900 | 385709 | 4566838 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94096-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94096-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94096-196-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94096-196-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Alex Salanueva de la wikipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 63907 | Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-1 | XVI-XX | Masia situada al pla de les Torres, a ponent de l'Urbanització de Santa Bàrbara. És un edifici aïllat de planta rectangular i quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita amb l'any '1510' que es troba descentrat en el frontis. Al seu voltant hi ha diverses obertures, algunes de les quals són d'arc pla arrebossat i d'altres de pedra carejada. En un extrem del primer pis hi ha pintat un rellotge de sol quadrangular on hi ha escrit 'Passa però no s'immuta'. A la façana lateral i posterior les obertures són d'arc pla arrebossat i es troben disposades de forma aleatòria. També s'observa a la façana lateral una obertura tapiada d'arc de mig punt de pedra. La façana posterior presenta un cos adossat d'un sol nivell d'alçat i la coberta habilitada com a terrassa transitable. El revestiment dels murs ha estat repicat, pel que en la seva major part l'acabat és la pedra vista. Davant de la façana de migdia hi ha una torre de defensa de planta rectangular, que es comunica amb la masia a través d'un cos afegit. Al llarg de la façana de ponent hi ha adossat un cos de planta baixa i pis i coberta plana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat, cobert amb una terrassa a nivell del primer pis que és suportada per un altre arc escarser. Al seu costat hi ha una escala exterior adossada en perpendicular a la façana, que permet accedir directament al pis. L'element distintiu d'aquest cos són els merlets esglaonats amb què es troba rematat. L'acabat exterior d'aquest volum és arrebossat i pintat de color cru. Segons un testimoni gràfic, a l'interior del celler s'hi conserven diversos arcs de diafragma apuntats, que per les característiques constructives hem de situar dins el període medieval. A uns quants metres al nord hi ha un petit cobert i l'era, al costat del qual hi creix un pi que esdevé una fita visual de la població. | 08231-139 | Pla de les Torres | Al cadastre de l'any hi figura la casa de Joan Bruguera, habitada per Jaume Puig, mentre que al de l'any 1764 pertany ja a Francisco Bruguera. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia de pertanyia a Melchor Bruguera. Es tractava d'una propietat agrícola important, de la qual formava part del Mas d'en Bosc, almenys des del segle XVIII. La família Bruguera va mantenir la propietat del mas fins que, en el context dels fets de l'any 1934 Baltasar Bruguera va morir assassinat. Vers els anys quaranta del mateix segle, la família Mestres-Segarra la va comprar, i n'ha mantingut la propietat fins als nostres dies. | 41.2449200,1.7888000 | 398513 | 4566653 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63907-foto-08231-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63907-foto-08231-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63907-foto-08231-139-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 85|94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 93353 | Festa Major de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-clariana-0 | <p><span><span><span>AAVV. (1989): Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Estudi antropològic, inventari i descripció de totes les celebracions populars, amb nombroses informacions històriques, geogràfiques i artístiques. Fundació Serveis de Cultura Popular. Editorial Alta Fulla. Barcelona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El penúltim cap de setmana de juliol es realitza la festa major de Clariana. S’inicia el dijous i el divendres amb una activitat a la tarda seguit d’un sopar popular. El dissabte es fan diverses activitats per a tots els públics amb una xocolatada i ball al vespre. El diumenge hi ha la missa solemne, en honor a Sant Jaume, seguida de la cercavila i diversos espectacles i activitats per tots els públics. Des de fa set anys és balla el ball de cercolets.</span></span></span></span></span></p> | 08058-137 | Nucli de Clariana | <p><span>Antigament la festa major es celebrava el mateix dia de Sant Jaume, que era festiu.</span></p> | 41.2449400,1.6174100 | 384152 | 4566870 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93353-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93353-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges cedides per Jacint Rius | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml