Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 83078 | Pica beneitera de Sant Miquel de Turbians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-beneitera-de-sant-miquel-de-turbians | BARAUT, C ; (1978) 'les actes de consagració de les esglésies del bisbat d'Urgell'. Urgellia I; BARAUT, C (1981) 'Els documents de l'any 1010-1035 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IV; BARAUT, C (1982) 'Els documents de l'any 1036-1050 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia V. BARAUT, C (1983). ' Els documents de l'any 1051 a 1075 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell' a Urgellia VI. BARAUT, C (1988-89) 'Els documents dels anys1101-1150 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IX; CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí: CIMA I GARRIGÓ, F (1997) Converses amb l'ermità de Sant Miquel de Turbians. Terrassa; CIMA I GARRIGÓ, F (1998). Primavera a Sant Miquel de Turbians. Terrassa; CIMA I GARRIGÓ, F (1994), Retorn a Sant Miquel de Turbians. Terrassa; MARTIN, E (2005 Una mirada sobre la història de Gsclareny.P.15, P.32, 33. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3334; SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. Centre d'estudis baganesos; ADCU. Acta de consagració de Sant Miquel Turbians (inèdit), DDAA. (2014). 'Església de Sant Miquel de Turbians. Gisclareny'. Restaurar o reconstruïr. Actualcions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments . Memòria SPAL 2010-2012. P.273-280. | XII | Integrada dins del mur sud de l'església | A l'interior de l'església de Sant Miquel de Turbians i entrant a la dreta hi ha una pica beneitera de pedra picada que correspon amb la fàbrica originaria i que es troba encastada al mur sud. Es tracta d'un element de forma cònica, construïda en un sol bloc de pedra calcària i buidada al seu interior. Conserva decoració en relleu al seu voltant que forma algunes ondulacions. Sembla correspondre a l'obra romànica | 08093-168 | Interior de l'església de Sant Miquel de Turbians | Antiga parròquia del nucli de Gisclareny consagrada el 948 pel bisbe Guisad II d'Urgell que va consagrar les esglésies de Paradís; Sant Miquel apòstol (actual), Sant pere (sant Pere del Grau) i Sant Andreu (Gréixer?) al lloc de Paradís dins el comtat de Cerdanya ' van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone' (Cebrià Baraut, C ; 1978. Urgellia I; 1979,Urgellia II, 1981 Urgellia IV , 1982 Urgellia V, 1983 Urgellia VI i 1988 Urgellia IX). Segons SPAL (SPAL, 2013) es tractava de tres altars dins una mateix esglési. Nosaltres tendim a pensare n tres edificis diferents, doncs les alienes de Sant pere i de Sant Andre es troben en llocs propers L'edifici actual va correspondre amb una de les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i cap a l'any 1290 la trobem situada en les possessions dels barons de Pinós dins el terme del seu castell que tenien a Gisclareny “ in castro nostro de Gisclasen et in tota parrochia S. Michaelis de Turbians” a través de documents que fan referència a donacions que els vassalls feien als seus senyors. Durant la baixa edat mitjana la rectoria de Turbians va ser objecte d'alguns conflictes entre els rectors que hi residien degut a la insuficiència de les seves rendes (Serra i Vilaró, J, 1989 Baronies llibre IIII) .Consta que el 1313 l'església va ser visitada pel canonge urgellenc 'Galceran Costa' que va trobar que estava ben servida. Cal destcara que al 1326 auesta església va quedar arendada per 3 anys consecutius per un tal jaume Martí per tal que hi fes residència contínua amb els clergues i la seva fsamília “ acostumada”i s'encuidés de sembrar les terres, pagar el delme del bisbe i atendre els serveis d'aquesta església i també les sufraganies que en depenien ( Escriu, Preixens i Maçaners). Aquest document ens dona a entendre que en aquest període al lloc hi havia una petita comunitat de clergues. Amb la crisis baix medieval el lloc es deuria despoblar de forma notable, però sense quedar abandonat ja que el 1575 hi ha una visita pastoral on s'examinen les fonts baptismals, les crismeres missals ordinaris, ares, campanes i tot un seguit d'objectes i es va demanar que els parroquians bastíssin una nova rectoria. El 1587 una nova visita pastoral es va podrmcomprovar com malgrat estigués feta la volta (recinstruida) no s'havia cobert en llosa i teula. El 1593 la parròquia de Sant Miquel passava a dependre del bisbat de Solsona. Atès l'augment d'importància del barri del Roser amb l'església de Santa Maria va desplaçar el centre de poder a la zona del Roser. El gran distanciament entre els diferents habitants del terme entre veïnats ocasionà fortes disputes per determinar quina havia de ser l'església parroquial ja que uns defensaven la parroquialitat a Sant Miquel, mentre que els altres defensaven el nou centre de poder. Arrel d'una tempesta de vent es va esfondrar el campanar de Sant Miquel i els veïns i feligresos en costejaren un de nou on hi varen vler col·locar una campana que al final va ser instal·lada al campanar del Roser (Martín, 2005. P. 29). El 1752 es va signar una concòrdia on s'acordava la celebració de misses a Sant Miquel i al Roser. Tot i així la documentació parroquial (Martín, 2005) ADS carpeta Gisclareny centralitza els anys posteriors la parròquia al Roser de manera que Sant Miquel va anar perdent importància. Consta que a principi de segle XX (1813) es van fer algunes reformes com seria la construcció del rellotge de sol a la façana de migdia, el 1803 i es deuria reformar l'altar major. Ës en aquest període quan es deuria bastir la sagristia de dues plantes i es van unificar les dues cobertes en una de sola. Durant el primer terç del segle XX l'església es va convertir en sufragania de la Mare de Déu del Roser i l'antiga rectoria va passar a amns partculars amb el nom de 'Caal Campaner'. La guerra civil va fer desaparèixer els objectes de culte i imatges i a la dècada dels '40 es va abandonar de forma definitiva i només es celebrava ofici el dia de Sant Miquel ( 8 de maig) i el 29 de setembre coincidint amb Sant Gbriel i Sant Rafael. Va ser en aquest matix moment quant l'habitant de Cal campaner va pintar l'interior rn color blau clra i va fer-hi posar una nova campana 'Micaela'. Poc temps després la casa va quedar deshabitada. No vaser fins el novembre de 1998 que l'alcalde de la població Joan Tor sol·licitava a la Diputació de Barcelona suport econòmic per a la restauració de la volta d el'església ja que amenaçava en caure. Prèvimanet el bisbat de Solsona havia negociat un conveni de cessió de l'església per 30 anys amb l'ajuntament per a poder portar a terme la seva restauració. Poc temps després es va emprendre un estudi històric i arquitectònic i el 29 de novembre de 1999 l'arquitecte i cap de servei de Patrimoni Arquitectònic Local comunicava a la població que s'emprenia la restuaració de la coberta del campanar la qual es va portar a terme l'any 2000 i entre el setembre de 2004 i gener de 2005 es va fer la restuaracio de la coberta de l'església, així com la reparació del cor de fusta. Actuament es troba en bon estat i integrat en un programa de visites culturals en el denominat 'Visisites a monuments restaurats per la diputació de Barcelona' on es fa difusió a travésd'un opuscle genèric que inclou altres monuments retaurats perl mateix Servei a la comarca del Berguedà, destcant la veïna església de Sant Martí del Puig. | 42.2534800,1.8842000 | 407959 | 4678523 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83078-foto-08093-168-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es traca d'un dels pocs elements originaris que s'hna conservat juntament amb la biga que sosté la ll'antia del sant, decorada i amb el cap esculpit en forma humana. | 92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50968 | Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clara | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p. 74 i 203.CASCANTE I TORRELLA, PERE (2013). 'projecte de creació d'exposició permanent de Bagà 1440. Vida quotidinana en una vila medieval'. Ajuntament de Bagà (inèdit). SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p. 164, 210, 254 302 i vol II . 292 AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà. VILADÉS LLORENS, R (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. P-106-119 i 125-131.</p> | XI-XVIII | La coberta ha desaparegut quasi completament i també part dels forjats interns. Les parets nord i oest estan envaïdes per la vegetació i amenaça en desaparèixer. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de Clarà, l'era de batre el gra i les pallisses i situat al capdamunt de la serra homònima (antiga serra de serraclara damunt del Tossal de les Forques) sota la devesa de Cerconeda i delimitada pel torrent de la Picassa (antic torrent de Puigcabanill) i el de Mullapa, en un serrat que mira cap a la vila de Bagà. La casa avui en ruïnes presenta una planta rectangular allargassada orientada en sentit est-oest, de dos cossos i compostos per una planta baixa, i un primer pis cobertes amb una teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia i recolzada damunt de cavalls i llates de fusta. En la disposició de les seves obertures hi ha un clar predomini del massís respecte el buit especialment a les façanes nord i oest que són completament cegues. Per contra la façana sud i la de llevant és on es concentren la major part de les obertures i també la porta d'entrada. Aquesta obertura està composta per un arc rebaixat amb els muntants de pedra picada i coronada per un arca rebaixat de lloses de pedra disposades a sardinell i amb restes d'enlluït. Es situa a la part est. A la part central s'hi obre una arcada en arc de mig punt amb les dovelles col·locades a plec de llibre i unides amb argamassa de Calç. Finalment a la part de ponent hi ha dues arcades més grosses i realitzades amb aparell de maçoneria que corresponen amb l'entrada a les quadres. Al pis principal hi ha una finestra damunt de cadascuna de les obertures de la planta inferior i de les que la que la del mig presenta unes dimensions més grans. Les altres dues són petits finestrons de fusta que conserven encara el porticó interior. Cal destacar la presència d'alguna espitllera en aquesta planta i també de l'escopidor de la pica de l'aiguamans. La façana està aixoplugada per la barbacana i voladís de la teulada. A la façana de llevant hi ha tan sols una petita finestra corresponent al primer pis. L'aparell d'aquestes façanes és de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposada en filades més aviat irregulars. Les parts superiors presenten un aparell de tàpia de color rogenc i també maçoneria i únicament són en pedra picada les cantonades i el dovellatge de les arcades. Cal destacar la presència d'unes filades amb aparell 'd'opus spicatum' a la façana est. L'interior avui dia està completament ensorrat i en podem identificar l'espai de les quadres, l'escala de pujada al primer pis situada a l'extrem est d ela casa i la sala principal amb la cuina, l'aiguamans i els fogons. La coberta ha estat esfondrada malgrat que encara conservi algunes parts senceres damunt de cavalls i llates de fusta. A la banda sud-est de la casa i amb una orientació de nord a sud hi ha les pallisses que tanquen l'espai de l'era. Tenen una planta rectangular i com la resta de pallisses analitzades estan compostes per pilars de pedra que sostenen les cobertes i les eixides de fusta. L'aparell és de maçoneria i també tapia de color vermellós. Miren cap a l'era de la casa que està pavimentada amb cairons ceràmics i també lloses. Tot el conjunt està tancat darrere un mur o baluard de pedra.</p> | 08099-70 | Al lloc de Clarà a sota de la devesa de Cerconeda | <p>La casa de Clarà és una de les cases més antigues de Brocà com la veïna de Cercuneda i Castell. El seu origen es remunta en època alt medieval. La vall de Brocà 'vallis huchranensis ' o 'bucharanensis' ja ens apareix esmentada el segle VIII quan un grup de pagesos i agricultors decidí e poblar-la. Tot i així la documentació més extensa de la vall i en concret de la casa de Clarà i serra homònima la trobem als documents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà ( ACA vol 801 de monacals d'hisenda doc. 48) quan esmenta el nucli de Vilella (vegeu fitxa 56) també parla de les afrontacions 'ipsa wiellares, ipasa serra de Clarano, rivo Bastasinde i Bagazano'. Sens dubte la serra de Clarà faria al·lusió a la casa homònima ja que documents posteriors parlen d'un tal Joan de Clerà cònsol de la vila. En el llibre de rodaria de Bagà al delimitar el seu terme esmenta la 'costa de serra clara' entenent-se com a serra del mas homònim'damunt de las Forces fins al capdemunt de la puja de Broca, am un serradet que confronta amb el camp del Parer'. La casa de Clarà va ser donada per Galceran de Pinós i la seva muller Berenguera al comanador de Puig reig Fra Escarig el 1279, juntament amb els masos de Clerà, de Saldes i de Na Martina de Bagà. A més al llarg de l'edat mitjana són nombrosos els cognoms de Clarà que poden procedir o no d'aquest mas. Aquesta informació ens ve recollida per Mn. Ramon Viladés en el seu llibre de 'les muralles de Bagà al segle XIV' on cita un seguit de jornalers (jaume, Ponsic, Peric i Bernat de Clerà al 1357 i 1358). De Clarà es conserva un inventari del segle XIV. Sabem que la casa 'estava quasi enderrocat', A la casa hi havia 'una tina, v vexels entre bons e aus, una foladora gran e altra pocha. Item v scuts, dues arches, una gortgera, II elms, i càvech, una exada, una canada, una pala, I ast, uns esmols, , una lança, una cuyra, una fauç, una esclapa, dues balestes, ina loça, una cobertora, una ferrada, I sedaç de sedes, item I perpunt sotil, tes portes, VII treytesm, I pastera, dues taules, uns fers de foch sotuls, I scrynaç. II caps de lits, una porta, II bancs menys de petges, II popsts, un scon. Item tres arches menys de cobertores'. Aquest inventari datat de 1351 ens dona una informació molt rellevant ja que coneixem com era la casa i el sdeu mobiliari. Malgrat sigui tot en una cambra el fet d'esmentar les portes ens podria significar a les separacions dels diferents àmbits. D'inventaris de les cases a l'arxiu de Bagà en conservem altres exemples i dels que hem pogut transcriure i identificar cada objecte collocant-los en les cambres d'una casa ideal. Aquest inventari correspon a la família Dardalló d'un alberg d ela plaça de Bagà. Tal i com succeïa amb el mas de Cercuneda (vegeu fitxa 69), aquesta masia no canvia de nom a l'època moderna i sempre es mantindrà amb el nom original. Al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les altres cases de Brocà (Companyó, Vilella, Rotllant, Cercuneda) i als altres documents (inventari de 1856 i full solt de cal Galló) la situa al cuartel oeste juntament amb Galló, Rotllant, rectoria, Serradet, i les cases de Gréixer.) Va ser abandonada a mitjans del segle XX.</p> | 42.2534800,1.8842000 | 407959 | 4678523 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50968-foto-08099-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50968-foto-08099-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50968-foto-08099-70-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta masia conserva encara la disposició i els trets de les masies medievals amb una planta baixa i un primer pis amb la coberta a un sol vessant. S'endevina encara la par originària medieval de planta quadrada amb dos cossos i amb un aparell de filades de pedra alternades per fragments d'espina de peix que en delata un origen molt remot. A la planta baixa també es poden identificar obertures panys de paret més antics així com les traces d'arcs apuntats cegats a la banda nord. | 92|93|94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50969 | Elements arquitectònics de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-clara | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 203. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p. 164, 210, 302; AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. FULLANA, M (1999). Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. CORTÉS, ELIA M. A. (2016). Espai domèstic i cultura material. Una aproximació a les cases rurals del Berguedà. Tesi Doctoral.</p> | XI-XIII | Malgrat que la casa encara es conservi dempeus, ha perdut part de la coberta i dels forjats interiors, fet que produeix la seva ràpida degradació i esfondrament. | <p>Tal i com hem comentat a la fitxa anterior, la casa de Clarà té panys de paret que conserven elements d'interès. De fet la part que mira més a llevant i que presenta un cos de planta planta quadrangular està construïda amb un aparell molt diferent a la resta de l'edifici i que correspon a l'època medieval. Aquest cos quadrangular té una fàbrica constructiva de carreus de pedra més aviat mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars alternades amb filades a la paret est en 'opus spicatum'. Aquest tipus d'aparell ja n'hem trobat a les masies de 'Cal Companyó' i el trobem en algunes edificacions religioses, civils i militars de l'època medieval. Aquest tipus de tècnica constructiva, d'origen romà era molt emprat en els paviments, però també s'emprava en panys de mur tot i que tendia a obrir-se els laterals. Està datat de mitjans del segle XI i coincideix amb l'etapa més antiga del mas. També podrien correspondre a aquest període l'arc de mig punt obert a la façana principal i realitzat amb muntants de pedra i dovelles de còdols, de riu disposades a plec de llibre En aquest cos també hi trobem a la paret nord les traces d'un arc apuntat cegat de cronologia baix medieval.</p> | 08099-71 | Planta inferior del mas de Clarà. | <p>La casa de Clarà és una de les cases més antigues de Brocà com la veïna de Cercuneda i Castell. El seu origen es remunta en època alt medieval. La vall de Brocà 'vallis huchranensis ' o 'bucharanensis' ja ens apareix esmentada el segle VIII quan un grup de pagesos i agricultors decidí e poblar-la. Tot i així la documentació més extensa de la vall i en concret de la casa de Clarà i serra homònima la trobem als documents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà ( ACA vol 801 de monacals d'hisenda doc. 48) quan esmenta el nucli de Vilella (vegeu fitxa 56) també parla de les afrontacions 'ipsa wiellares, ipasa serra de Clarano, rivo Bastasinde i Bagazano'. Sens dubte la serra de Clarà faria al·lusió a la casa homònima ja que documents posteriors parlen d'un tal Joan de Clerà cònsol de la vila. En el llibre de rodaria de Bagà al delimitar el seu treme esmenta la 'costa de serraclara' entenent-se com a serra del mas homònim' damunt de las Forcas fins al capdemunt de la puja de Broca, amb un serradet que confronta amb el camp del Parer'. A més al llarg de l'edat mitjana són nombrosos els cognoms de Clarà que poden procedir o no d'aquest mas. Aquesta informació va ser recollida per Mn. Ramon Viladés en el seu llibre de 'les muralles de Bagà al segle XIV' i on cita un seguit de jornalers (Jaume, Ponsic, Peric i Bernat de Clerà al 1357 i 1358). Tal i com succeïa amb el mas de Cercuneda (vegeu fitxa 69), aquesta masia no canvia de nom a l'època moderna i sempre es mantindrà amb el nom original. Al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les altres cases de Brocà (Companyó, Vilella, Rotllan, Cercuneda) i als altres documents (inventaride 1856 i full solt de cal Galló) la sitúa al cuartel oeste juntament amb Galló, Rotllant, rectoria, Serrades, i les cases de Gréixer.) Va ser abandonada a mitjans del segle XX.</p> | 42.2534800,1.8842000 | 407959 | 4678523 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50969-foto-08099-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50969-foto-08099-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50969-foto-08099-71-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un dels masos més antics de Brocà, documentats en les donacions de Sant Llorenç prop Bagà i que encara conserva molts elements d'aquest període com seria el cos rectangular de més a llevant amb aparell de filades de pedra i espina de peix. | 93|92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 40515 | Muralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles | <p>CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. (vol. 11, pàg. 605). MADOZ, Pasqual (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Reedició Ed. Curial, Barcelona, 1985, pàg. 97. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. TORRAS, Cèsar August (1905). Itineraris del Berguedà. Barcelona, pàg. 92. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà. ZAMORA, Francisco de (1787). Diario de los viajes hechos en Catalunya. Reedició Ed. Curial a cura de Ramon Boixareu, Barcelona, 1973, pàg. 97.</p> | XIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>L'antic recinte emmurallat de Bagà es troba situat en declivi sobre el riu Bastareny. Es va construir seguint una planificació en fundar-se la nova vila i tanca el recinte de cases que es troben en disposició longitudinal paral·leles al riu formant un recinte quasi rectangular flanquejat per torres de les que encara queden vestigis i que flanquejaven diferents portes. Actualment encara són visibles la torre de la Portella, la Subirana, la del Portalet i el basament de la torre de la Vilella. Les restes de la muralla són visibles en alguns trams del carrer de la Muralla i del carrer Calic, tot i que molt desfigurada per la reutilització que s'ha fet d'ella com a parets de les mateixes cases. Al carrer de la Muralla la factura d'aquesta és més sòlida, amb alguns grans carreus principalment a la base, mentre que al carrer Calic el mur està fet de còdols de riu barrejats i de diferents tamanys. El seu pas per aquest carrer és dubtós, ja que en estar estructurat en terrasses fins al riu, hi ha diferents murs, a més dels murs interiors de les cases, fet que no permet saber si el mur exterior de les cases actuals era part de la muralla o aquesta es trobava més endarrerida. El perímetre de la muralla seria el següent: des de l'església de Sant Esteve a la torre de la Vilella paral·lela al torrent de Paller, de la Vilella a la torre del portalet, d'aquí pujava fins a la torre Subirana o de Santa Maria al Palau per un lloc indefinit, el palau mateix feia de muralla pel costat de llevant fins a la torre Subirana que toca al carrer muralla, baixava pel carrer Muralla fins a la torre de la Portella i d'aquí agafava direcció cap a l'església seguint el carrer Calic. Hi havia diferents portals que permetien l'accés a la vila: Clota i Vilella al mur de migjorn; Portalet, Santa Maria i del Castell al mur de llevant; Gandesa, Malanyeu i Saldes al mur de tramuntana; portal del Molí al mur de ponent sobre el riu.</p> | 08016-4 | Nucli històric | <p>L'any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. Anteriorment la vila era propietat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà fins que passà a mans dels barons de Pinós. L'antiga vila estava més al nord, al lloc anomenat Sant Sebastià, i possiblement fou construïda entre els segles IX i X al voltant de l'església de Sant Sebastià.; va ser abandonada en construir-se la nova vila i va desaparèixer definitivament al segle XV quan es desfà l'antiga església per aprofitar el material per construir la nova de Sant Esteve. Els barons concediren franquesa de qüèsties, toltes, forçes, intèsties, eixòrquies, redempcions d'homes i dones, de cases i horts per tal de poblar i edificar la vila. Els habitants únicament havien de vetllar en cas de guerra el castell i la vila, i havien de treballar en la construcció dels murs i valls de la nova vila. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930). Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. La primera notícia documental és de l'any 1343, als llibres de consolia s'esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: 'Manual de messions dels murs' (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s'ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. Al segle XV (1442) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Segons Ramon Viladès (1996) les torres del segle XIV serien de planta quadrada (Sobirana, Portalet, Homenatge); les de planta circular ( La Portell i la Vilella) serien fetes a les reformes dels segles XV i XVI. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Hi havia un vall, probablement secs, que envoltaven tot el recinte a l'exterior de les muralles. Poques són les notícies que tenim de l'enderroc de les muralles, però durant la Guerra dels Segadors (1640-1657) la vila va ser incendiada diverses vegades. També al final de la Guerra de successió Bagà fou la darrera vila en capitular, fet que ens fa suposar que Felip V faria enderrocar el que quedaria de muralla i torres, quedant només dempeus la torre de la Portella i la de Vilella. A les cròniques de Francisco de Zamora (1787), de Pasqual Madoz (1845) i de Cèsar August Torras (1905) quasi no fan esment de les muralles, fet que ens fa pensar que en aquesta època existirien poques restes. El sistema constructiu era el següent: la part baixa dels murs era de pedra i argamassa amb una alçada de dos o tres metres; després continuava amb tàpia (barreja d'argila i còdols construïda amb motlle); posteriorment s'arrebossava amb calçobre (mescla de calç i sorra) que evitava el deteriorament. A la part baixa es deixaven espitlleres. A la part alta es remataven amb boix, terra i fulla (taulons prims de fusta) donant forma piramidal de manera que l'aigua i les glaçades no feien malbé la tàpia. L'amplada oscil·lava entre 1m i 1,30m, amb una alçada d'uns 7m.</p> | 42.2534100,1.8602300 | 405982 | 4678542 | 1233 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40515-foto-08016-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40515-foto-08016-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40515-foto-08016-4-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A més d'estar protegit per tenir la categoria de BIC, està inclòs als Plans d'Ordenació Municipal (1983) amb nivell de protecció 1a (elements a conservar). A la memòria que s'adjunta a l'inventari hi ha un mapa detallat amb el perímetre hipotètic de la muralla, els trams en que es conserven elements, les torres i les portes. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|85 | 49 | 1.5 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||
| 40590 | Mercat Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> | XX | <p>El Mercat Medieval es celebra cada any dins el marc de la Setmana Medieval, cada tercer diumenge de juliol. Diferents artesans munten les seves parades repartides per tots els carrers i places del nucli antic de la vila ornamentades a l'estil medieval i amb vestimenta també de l'època. L'objectiu del mercat és recrear un mercat medieval mostrant diferents artesans treballant i venent els seus productes, esdevenint una fira-mercat-espectacle. A més dels diferents artesans es fan múltiples escenificacions que rememoren escenes de la vida quotidiana en un mercat medieval: els senyors passejant, els joglars, tastar la cuina de l'època,... El Mercat s'organitza des de l'any 1992.</p> | 08016-79 | Bagà. Nucli històric | <p>L'any 1234 Galceran de Pinós i la seva muller Esclarmonda concedeixen una carta de franqueses que va afavorir el poblament i la creació de la nova vila de Bagà al lloc que ocupa actualment. La nova vila va créixer en direcció al Bastareny d'acord amb els planejaments que havia fet el baró, que escollí com a sistema de creixement l'esquema d'un pati. L'any 1322 es començaren a construir cases fóra de les muralles, formant el Raval. La carta de franqueses explica com havia de ser construïda la vila i com s'havia de poblar, concedeix la franquesa de quèsties, toltes, forces, prestacions personals i mals usos; també estableix la manera de fer obres al castell i muralles. Galceràn de Pinós concedí a la vila la facultat de tenir un mercat setmanal, així com els emprius de boscos, llenya, pedres i riberes. El senyor es reservà els drets de justícia major, ús del molí i el forn, i els drets d'host i cavalcada. Per tant, el mercat setmanal s'ha celebrat a Bagà des del moment de la seva fundació i ha estat protegit al llarg del temps pels mateixos senyors de Pinós.</p> | 42.2534000,1.8608000 | 406029 | 4678540 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40590-foto-08016-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40590-foto-08016-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40580 | Passadís de Palau al riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passadis-de-palau-al-riu | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> | <p>A l'hort de Palau, a sota de la plaça d'armes, hi ha la boca d'un passadís. Té aproximadament 150 cm d'alçada i forma una volta en part excavada en la roca i en part feta amb pedra. És un passadís que en la seva entrada medeix aproximadament 90 cm d'amplada i que gira el seu recorregut cap a la dreta de manera que sembla endinsar-se en la vila cap a la plaça i que comença a fer una pendent cap a baix. No hem seguit el passadís, i ens han dit diferents veïns que sembla finalitzar a la casa que conté la torre de la Portella, a la plaça Porxada, però que la sortida en aquell indret va ser tapiada. Igualment sembla que les diferents obres que s'han fet al llarg de la història al nucli poden haver fet malbé parts d'aquest passadís subterrani.</p> | 08016-69 | Nucli històric. Palau | <p>Segons expliquen les cròniques, els 'moros' van assetjar Bagà i volien guanyar fent-los passar gana. Però els de la vila es reien d'ells perquè cada dia pescaven truites al Bastareny, ja que accedien des de l'interior de la vila a través d'un túnel que els portava fins al riu. Hem conegut l'existència d'aquest passadís per la informació de diferents persones de la vila. La gent fins i tot diu que es podia passar amb cavall.</p> | 42.2533800,1.8606600 | 406017 | 4678538 | 08016 | Bagà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40580-foto-08016-69-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 40516 | Capella de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-palau | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>La capella de palau es troba a llevant de l'edifici de Palau i tancant el recinte que aquest ocupa per la banda del carrer Pujada de Palau. És un edifici de planta rectangular cobert amb volta de canó feta de pedra tosca. No té absis, però si una petita sagristia darrera de la zona que ocuparia l'altar i en la que es conserva un rentamans decorat amb una cara esculpida en pedra (per la sortida de l'aigua). Al seu interior conserva un estucat força malmès, amb una motllura de guix a la base de la volta. Té un petit cor a la zona de la porta principal que s'obre a la Pujada de palau i que és d'arc de mig punt. La façana principal conserva l'arrebossat al voltant de la porta i d'un ull de bou circular, amb motius neoclàssics policromats en mal estat, amb l'anagrama de Maria i la data 1779. També es conserva l'espadanya d'un sol ull per una campana. A l'exterior la teulada és d'una sola vessant. La capella té una altra porta oberta al pati d'armes de Palau. Destaca a l'interior l'enrajolat del terra, amb rajoles fetes a mà i que conserven marques del productor.</p> | 08016-5 | Nucli històric. Pujada de Palau, 7. 08695 BAGÀ | <p>Segons Serra Vilaró (1930) aquesta capella ocupa el lloc de l'antiga església de Santa Maria del Castell, la més antiga de Bagà bastida dins el murs de la vila, que va ser cremada i derruïda pels francesos al 1625. Aquesta primera església és citada al 1294, al 1288, 1290, 1293, 1322, 1365, 1395 (Serra Vilaró, 1930), i era l'església dels barons de la vila. L'actual edifici va ser construït al 1779, tal i com indica la data esgrafiada a la façana, pels barons de Códol com a capella privada de la seva residència. El 1926 va tornar a ser restaurada i tornada al culte (CABALLÉ, 1998) pels propietaris, el matrimoni de Ramon Calderer i Assumpció Noguera. Després de la Guerra Civil es convertí en una pallissa i la porta principal va ser tapiada, obrint una altra a l'era de la casa. Fa aproximadament cinc anys, fruit d'una campanya popular, es va restaurar la capella que s'ha recuperat com a patrimoni de la vila, reobrint la porta que dóna a la Pujada de Palau.</p> | 42.2533700,1.8610800 | 406052 | 4678536 | 1779 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Construïda per iniciativa dels senyors de Còdol. | Tot i que es va fer una restauració de la capella, els esgrafiats de la façana es conserven en mal estat. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 40529 | Creu de la Cogulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-cogulla | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>Es troba dalt del turó de La Cogulla, lloc des del que es divisa tot el nucli de Bagà. És una creu senzilla, feta amb tub de ferro de secció circular (12 cm de diàmetre). Té 3 m d'alçada, i els braços fan 1,5 m. Es troba clavada directament al terra. Abans de ser arrencada tenia una aurèola en el punt d'unió dels braços que es va malmetre i es va suprimir en fer la restauració.</p> | 08016-18 | Nucli vila | <p>Va ser construïda l'any 1928 durant les missions. Durant la Guerra Civil va ser arrencada dels seu lloc i llançada al torrent de Paller, on va estar molt de temps, fins que amb l'entrada de les tropes 'nacionals' es va recuperar, restaurar i retornar al seu lloc original. El ferrer Pere Pedrals va ser l'encarregat de portar a terme la restauració. Aquesta és una creu erigida amb motiu de les missions i, per tant, és una mostra de la devoció popular. No es tracta d'una creu de terme, ja que no marca el termenat del municipi, però des de dalt el turó es beneïa el terme ja que la visibilitat és molt bona. Va ser refeta per Pere Pedrals Pernau després del 1939.</p> | 42.2533500,1.8641900 | 406308 | 4678530 | 1939 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere Pedrals Pernau | A l'entorn d'aquest turó s'ha trobat alguna destral neolítica de pedra polimentada. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 40626 | Camí empedrat del Portalet a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-del-portalet-a-sant-sebastia | <p>AA.VV. (1993). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 1993. Bisbat del Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AA.VV. (1994). Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. 1994. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIII | <p>Camí que en el seu primer tram, des de la torre del Portalet fins a Palau, és un camí que transcorre entre un mur de pedra i un marge, es troba empedrat amb pedra de diferents mides i disposades desordenadament. A banda i banda forma una petita rasa que queda una mica més enfonsada que el camí, possiblement per desviar les aigües tant de pluja com dels horts de la zona. La secció del camí és una mica corbada cap a aquestes rases per evitar que l'aigua baixi recta i es pugui desviar cap a les rases. És un dels pocs exemples de camí empedrat que resten a la zona.</p> | 08016-115 | Nucli històric | <p>Camí que surt de l'antic portal que estava flanquejat per la torre del Portalet i que des de la vila portava a l'antic nucli de Sant Sebastià. Del Portalet pujava fins l'actual carretera cap a Coll de Pal i llavors en línia recta portava a l'antiga església que es feia servir com a parròquia fins que va ser construïda la nova de Sant Esteve, iniciada el 1330 i que el 1435 ja estava en ús.</p> | 42.2532600,1.8616400 | 406098 | 4678523 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 40618 | Carrer Sobirà nº 26. Cal Camarot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira-no-26-cal-camarot | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Casa amb façana de pedra, amb planta, dos pisos i golfes sota teulada. És una casa estreta, amb una única porta d'entrada i que s'ha restaurat els darrers anys. Tot i així cal destacar el portal adovellat d'arc de mig punt amb el centra un xic més avall del que correspondria. Està fet amb grosses dovelles ben carreuades. La casa queda encaixonada dins de la casa nº 28, de manera que la part de darrera no dóna al carrer Forment.</p> | 08016-107 | Nucli històric. Carrer Sobirà nº 26. 08695 BAGÀ | <p>El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l'accés al nucli, el que es trobava a prop de l'actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d'una torre; a l'est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l'antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada.</p> | 42.2532500,1.8604200 | 405997 | 4678524 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40618-foto-08016-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40618-foto-08016-107-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: estructura façana, portal adovellat. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40604 | Pujada de l'Especier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujada-de-lespecier | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>Aquest carrer comença a la plaça del Rescat de les cent donzelles i fa doble angle perquè és desviat a l'entorn de la casa nº 11 del carrer de la Fruita. Segueix pujant fins al carrer Sobirà i d'aquí mitjançant escales arriba a la plaça Especier, petita plaça tancada al costat de Palau. El carrer segueix pujant des d'aquesta plaça fins a Palau, al que s'accedeix a través d'una porta d'arc de mig punt. Al carrer o passatge Especiers, a continuació de la plaça, destaca la casa del nº 6 que encara conserva parets de tàpia amb muntants de fusta al primer pis. Al nº 3 de la plaça es conserva un contrafort a la façana.</p> | 08016-93 | Nucli històric | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Aquest carrer era el que al segle XIV donaria accés al Palau a través de l'entrada de la torre de l'Homenatge (VILADÉS, 1996).</p> | 42.2532000,1.8602800 | 405986 | 4678518 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40604-foto-08016-93-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: en el moment en que es renovi l'escala que permet l'accés a Palau des del carrer Especiers, convindria que anés acompanyat d'una excavació o prospecció arqueològica de la zona. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 40603 | Carrer Muralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-muralla | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>El carrer de la Muralla s'estén des de la torre de la Portella fina a l'entrada a la Pujada de Palau per llevant; per tant és un carrer que fa angle recte i que tanca el recinte antic de Bagà per tramuntana i per llevant. Des de la torre de la Portella el carrer fa pujada, incrementant-se aquesta en arribar a la plaça de Sant Roc, de manera que s'ha salvat el desnivell amb escales i rampes de nova construcció, acabat d'urbanitzar l'any 2001. El carrer transcorre seguint el pany de muralla que es va construir en aquest costat de la vila i fa angle a la torre Subirana, a la cantonada NE de Palau. Tot i que les cases de l'interior del nucli s'han construït aprofitant aquesta muralla, encara són visibles molts trams d'ella tot i que molt reformats. S'han obert portes i finestres a quasi totes les cases que donen a aquest carrer, però s'ha mantingut l'estructura general del mur en pedra. La muralla és ben visible a les cases nº 11 del carrer Elisard Sala, nº 4, 5 (conserva una espitllera) del carrer muralla, i nº 36 i 37 (conserva una espitllera) del carrer Sobirà. A meitat de camí de la banda de tramuntana d'aquest carrer, hi ha la placeta de Sant Roc, on es trobava la desapareguda capella advocada a aquest sant. En aquest tram de muralla hi havia el portal i torre de Gandesa a la sortida del carrer Sobirà, el portal i torre d'en Malanyeu a la sortida del carrer Elisard Sala. Aquests dos portals donaven la sortida cal al camí de Cerdanya. El portal de Saldes o de la Faia, que conduïa cap a aquests dos llocs, es trobava flanquejat per la torre actualment anomenada de la Portella. Tan sols restes dues torres: la de la Portella i la torre Subirana a l'angle del Palau.</p> | 08016-92 | Nucli històric | <p>L'any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. Els barons concediren franquesa de qüèsties, toltes, forçes, intèsties, eixòrquies, redempcions d'homes i dones, de cases i horts per tal de poblar i edificar la vila. Els habitants únicament havien de vetllar en cas de guerra el castell i la vila, i havien de treballar en la construcció dels murs i valls de la nova vila. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. La primera notícia documental és de l'any 1343, als llibres de consolia s'esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: 'Manual de messions dels murs' (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s'ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. Al segle XV (1442) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Hi havia un vall, probablement secs, que envoltaven tot el recinte a l'exterior de les muralles. Poques són les notícies que tenim de l'enderroc de les muralles, però durant la Guerra dels Segadors (1640-1657) la vila va ser incendiada diverses vegades. També al final de la Guerra de successió Bagà fou la darrera vila en capitular, fet que ens fa suposar que Felip V faria enderrocar el que quedaria de muralla i torres, quedant només dempeus la torre de la Portella i la de Vilella. A les cròniques de Francisco de Zamora (1787), de Pasqual Madoz (1845) i de Cèsar August Torras (1905) quasi no fan esment de les muralles, fet que ens fa pensar que en aquesta època existirien poques restes. El sistema constructiu era el següent: la part baixa dels murs era de pedra i argamassa amb una alçada de dos o tres metres; després continuava amb tàpia (barreja d'argila i còdols construïda amb motlle); posteriorment s'arrebossava amb calçobre (mescla de calç i sorra) que evitava el deteriorament. A la part baixa es deixaven espitlleres. A la part alta es remataven amb boix, terra i fulla (taulons prims de fusta) donant forma piramidal de manera que l'aigua i les glaçades no feien malbé la tàpia. L'amplada oscil·lava entre 1m i 1,30m, amb una alçada d'uns 7m. Aquesta part de la muralla deu conservar molts trams de mur ja que les cases es van fer aprofitant aquesta paret.</p> | 42.2532000,1.8599500 | 405958 | 4678519 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40603-foto-08016-92-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: en general tot el mur del carrer, que conté restes de l'antiga muralla; i en especial les torres Sybirana i Portella, així com els murs del nº del carrer Elisard Sala, nº 36 i 37 (conserva una espitllera) del carrer Sobirà i nº 4 de la Plaça de l'Especier. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||
| 57780 | Els canals de rec i industrials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-canals-de-rec-i-industrials | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. ZAMORA, F. (1973: 95-97): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona. | XIV-XX | Alguns canals han estat inutilitzats, i algun reaprofitat per altres usos. | El fet que la Pobla de Lillet es construís entorn a un important creuament de rius, el principal el Llobregat, al qual desaigüen dins el nucli urbà, l'Arija i el torrent del Regatell (ambdós per la seva banda també consten amb altres afluents prou rellevants), ha determinat la creació d'un nombre prou important d'una tipologia d'indústries que aprofiten aquest recurs hídric (molins fariners, escairadors, molins de xocolata o de ciment, a més de serradores i altres indústries vinculades al tèxtil). Així, ja des de poc després de la seva fundació es coneix l'existència de canals que conduïen l'aigua fins al seu destí, com és el cas del canal del molí de la vila (situat a la plaça de la vila), aquest constava d'un canal que recollia l'aigua a través d'una resclosa situada a la zona de l'actual fàbrica de Cal Pujol i la conduïa fins al molí; canal que s'emprà, almenys amb posterioritat, per donar aigua a altres petites indústries o tallers artesanals. Aquest canal, ha estat recentment inutilitzat a l'alçada del poble (degut a la construcció del poliesportiu), ja amb anterioritat però, s'havia hagut de tapiar-ne l'accés a l'interior del nucli; cal anotar, però, que encara es conserva el seu traçat en el subsòl i que fa pocs anys algunes persones del poble van accedir a algun tram del seu trajecte. Altres canals que cal esmentar són el canal de la fàbrica de xocolata que s'inicia a la zona de Ventaiola, agafa aigua del Regatell i encara conserva el seu traçat. El canal de Cal Pujol, el qual també ha estat inutilitzat actualment, o reutilitzat amb una altra finalitat, ja que s'ha aprofitat per col·locar-hi el col·lector general que condueix les aigües brutes a la depuradora; d'aquest es conserva la resclosa i part del mecanisme de la comporta d'entrada d'aigua al canal. Un dels més destacables és el canal de Ca l'Artigues, que s'inicia per sota del Clot del Moro, en destaca la gran llargada i la considerable amplada que pren en arribà als darrers metres del trajecte; a més de trobar-se en bon estat, conserva part de les diferents comportes. Aquest i altres són conduccions d'aigua que en molts casos han tingut diversos usos, donant força hidràulica a diferents indústries o aigua de rec a diverses hortes. De fet el conjunt d'horts que estan situats a peu de riu, tant del Llobregat com de l'Arija o Regatell, consten amb canals de rec. | 08166-80 | Diferents punts del terme municipal, sobretot al nucli urbà i el seu entorn més immediant. | Des de l'origen de la fundació de la Pobla de Lillet l'existència d'aquestes destacades vies fluvials, va permetre i facilitar la instal·lació d'indústries que requerien de l'ús de l'aigua; primer de petits tallers o molins, i amb els anys i les millores tècniques ja d'època industrial, la implantació de fàbriques tèxtils, com Ca l'Artigues, Cal Pujol i Cal Costa, com a més destacables, i també altres tipus d'indústries com la fàbrica de ciment del Clot del Moro (en terme de Castellar de N'Hug, però molt vinculada a la Pobla de Lillet), que van suposar un important creixement demogràfic de la vila, passant a ser la segona població més gran en nombre d'habitants de la comarca, i a situar-la com un dels principals centres productors de conca del Llobregat. Cal dir que a més d'aquests canals i recs que abastien el conjunt d'indústries i hortes situades al nucli urbà o en el seu entorn immediat, fora del nucli urbà, es coneix l'existència d'altres petites indústries que usaven l'aigua, sobretot molins. El conjunt de rescloses i canals ha estat repetidament reutilitzats, en són un exemple l'antic Molí de Panella, lloc on s'hi instal·là la fàbrica de Ca l'Artigues, el mateix succeïa amb l'antic Molí del Cerdà i Cal Pujol. | 42.2531700,1.9746300 | 415418 | 4678395 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57780-foto-08166-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57780-foto-08166-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57780-foto-08166-80-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 40617 | Carrer Sobirà nº 12. Ca l'Agustí o cal Camatxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira-no-12-ca-lagusti-o-cal-camatxo | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>El carrer Sobirà fa cruïlla perpendicularment amb altres carrers més estrets que permeten accedir a Palau des de la plaça de les Voltes o part baixa de la vila. Aquesta casa és de planta i dos pisos, quedant el segon sota teulada i formant una bella eixida oberta al davant. La façana és de pedra, tota restaurada fa pocs anys. Conserva 10 caps de bigues treballats que suporten la balconada de l'eixida del segon pis que té barana de fusta característica de la zona, i que queda seguida de la de la casa colindant, ca l'Agutzil. Abans de la restauració a la façana hi havia la data 1687 que ara ha quedat oculta. Destaca al balcó del primer pis la reixa de ferro forjat.</p> | 08016-106 | Nucli històric. Carrer Sobirà nº 12. 08695 BAGÀ | <p>El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l'accés al nucli, el que es trobava a prop de l'actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d'una torre; a l'est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l'antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada.</p> | 42.2531700,1.8608700 | 406034 | 4678514 | 1687 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40617-foto-08016-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40617-foto-08016-106-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: els caps de biga, la barana de l'eixida i la reixa del balcó. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 40619 | Ca l'Agutzil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagutzil | <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>El nº 3, cal Perris i el nº 1, ca l'Agutzil, actualment formen una única casa. Cal Perris ha estat tota reformada. Ca l'Agutzil fa cantonada entre el carrer Sobirà i la Pujada a Palau. És una casa que conserva elements dels sistema constructiu medieval característic de la vila de Bagà. Té planta baixa, pis i golfes. L'entrada principal és per la Pujada a Palau i s'efectua pujant per una escala exterior. L'escala interior que permet l'accés a la planta baixa des del pis és de blocs de pedra ben escairats formant un petit gir. Al pis es conserva una campana de xemeneia ampla, sobre biga de fusta i que té un escut en alt relleu sobre la campana. És un escut blasó d'una família, formant ones a cada costat i acabat en punta per baix, i que presenta al centre unes inicials o lletres que no s'han desxifrat encara. Semblen lletres de caràcters gòtics i d'elles surten tres fulles. A sota hi ha una creu de tres braços. En aquest pis es conserva un sostre enteixinat de fusta del estil d'altres que hi ha a Bagà. Al pis corresponent a les golfes, a l'habitació que dona al balcó del carrer Sobirà, en saltar la pintura del mur de migjorn s'han mig destapat unes pintures murals en les que es poden veure una estrella de vuit puntes i una altra encerclada. Caldrà treure el guix de la paret per veure el que resta. Es distingeix una lleu policromia en tons blaus. La façana de l'edifici és molt característica. Al mur que dona a la Pujada a Palau l'obra és de pedra, i es pot veure un antic arc ara tapiat i que possiblement fou un finestral que queda entre el primer i el segon pis. La façana que dona al carrer Sobirà presenta un balcó a l'eixida que sobresurt de la façana. Està suportat per 16 bigues de fusta perpendiculars a la façana i que es recolzen en una biga dins el mur. 10 d'aquestes bigues són antigues i presenten caps tallats. El balcó de l'eixida té una barana de fusta que es va recuperar de paller ja que la anterior s'havia malmès. Al pis es conserva la típica estructura de llistons de fusta verticals i horitzontals que es feia per pujar les parets de tàpia. Els esgrafiats que es conserven són molt semblants als que havia a la casa que hi havia al lloc que actualment ocupa l'Ajuntament (foto a pàg. 61 AA.VV. (1992).</p> | 08016-108 | Nucli històric. Pujada a Palau nº 1. 08695 BAGÀ | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. El carrer Pujada de Palau, endinsat dins les muralles de Bagà, comunicava la plaça Galceràn de Pinós amb el castell-Palau de la vila, de manera que seria un dels carrers importants. A ca l'Agutzil hi va viure en Ramon Prat, nét del Calic, que durant quaranta anys va fer d'algutzir de la vila. Documentació antiga situa aquí la residència del que fou senyor de Santa Eulàlia, noble proper a la família dels Pinós.</p> | 42.2531600,1.8609400 | 406040 | 4678513 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: campana de la xemeneia, escales interiors de pedra, esgrafiats interiors, estructura general de la façana, caps de biga. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40536 | Torre del Portalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-portalet | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: sense especificar. | <p>Torre de planta quadrada de la que es conserva la planta baixa tot i que molt modificada. Es troba a l'entrada del carrer Portalet al carrer Sobirà, adaptada al pendent d'aquest darrer carrer. Té els murs de la planta baixa inclinats, igual que els de la torre Subirana, i un contrafort a la cantonada amb el carrer Portalet que accentua el seu caràcter fortificat. S'han afegit dos pisos superiors seguint l'estructura de base de la torre. L'accés s'efectua per la porta que dóna al carrer Sobirà i que permet l'accés a una habitació de planta quadrada que s'utilitza de magatzem. L'obra és de pedra de diferents mides, amb les cantoneres més ben treballades, i actualment arrebossada de forma desigual.</p> | 08016-25 | Nucli històric. C/ Sobirà, 10 | <p>L'any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. Aquesta torre, coneguda com torre del Portalet o de Fonoll, denominació amb la que es coneixia en documentació del 1335, i que flanquejava el portal del mateix nom pel que es passava per anar a l'església vella que es trobava a l'antic Bagà, al lloc de Sant Sebastià. Encara es manté el camí empedrat del que bona part encara deu ser d'època medieval.</p> | 42.2531200,1.8615000 | 406086 | 4678508 | 1335 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40536-foto-08016-25-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, espassén, Fonoll., Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l'Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l'Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d'uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s'aprimava. És possible que la porta d'entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l'exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 85 | 47 | 1.3 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||
| 40552 | Carrer Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIII | Elements a conservar: a les cases nº 2, 12 i 26 (Fitxes nº 105, 106, 107, en les que s'especifiquen els elements concrets); la torre del Portalet; muralla als nº 36 i 37 del carrer Sobirà. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. | <p>El carrer Sobirà fa cruïlla perpendicularment amb altres carrers més estrets que permeten accedir a Palau des de la plaça de les Voltes o part baixa de la vila. El carrer comença a la plaça Catalunya i d'aquí pren direcció ascendent facilitant el pas de vianants mitjançant un paviment de pedra amb escales i rampes; un cop arriba a la cruïlla amb la pujada Especiers es fa més planer per fer una mica de descens cap al final, en arribar al carrer de la Muralla. Dos carrers creuen perpendicularment el carrer Sobirà: la pujada de l'Especier i la pujada de Palau. Tots dos surten de la plaça de les voltes i porten fins a Palau. L'estructura general de les cases és de planta, dos pisos i golfes sota teulada. En general les teulades tenen inclinació cap al carrer i el carener paral·lel a aquest. Entre el carrer Muralla i la Pujada a Palau segueix una estructura uniforme, les cases del costat dels números parells (banda de dalt) arriben quasi totes al carrer Especiers donant a aquest carrer la façana posterior; mentre que les dels números senars (banda de baix) tenen la paret de darrera oberta al passatge Fruiteria, que seria un carrer secundari. La meitat del carrer que queda entre la Pujada a Palau i la plaça Catalunya està una mica condicionat al pendent del carrer i al gran solar que es troba després de la torre del Portalet, tot i que l'estructura de les cases és igual a l'altre tram. La banda del sud forma un petit barri tancat entre el carrer Sobirà i el carrer Major, sense una estructura de carrers paral·lels com passa a l'altra banda de la Pujada a Palau. La part de les cases que donaven als carrers Especiers i al passatge Fruiteria corresponia a les pallisses i coberts de les cases que s'obrien al carrer Sobirà, essent aquests dos carrers simplement accessos als coberts.</p> | 08016-41 | Nucli històric | <p>El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l'accés al nucli, el que es trobava a prop de l'actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d'una torre; a l'est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l'antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada.</p> | 42.2531200,1.8609200 | 406038 | 4678509 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40552-foto-08016-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40552-foto-08016-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40552-foto-08016-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificis), 1a als nº 36 i 37 que contenen muralla (elements a conservar). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 40534 | Torre Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vilella | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Era molt similar a la torre del Portalet i encara queda el basament de la torre que s'ha reomplert i actualment és un petit terrat darrera de ca la Masa, a la plaça del Raval. És un basament semicircular que mostra una torre d'aproximadament 3 metres de diàmetre, construïda amb blocs de pedra grossos però no gaire ben tallats.</p> | 08016-23 | Nucli històric. Plaça Raval, darrera nº 1 de la Plaça Catalunya | <p>L'any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. Sembla que aquesta era la torre més important ja que estava situada al portal de Vilella, entrada principal a la vila des del camí Ral de Cerdanya. L'any 1358 es treballava per acabar-la, ja que havia estat començada abans de la pesta negra. La major part de la pedra es treia de l'antiga església de Sant Sebastià quan es va deixar d'utilitzar ja que existia la nova església al nucli. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s'ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. Aquesta torre encara es pot veure sencera a fotografies de principis de segle XX essent molt similar a la torre de la Portella. Va ser enderrocada quasi totalment el 1930.</p> | 42.2530400,1.8620200 | 406129 | 4678498 | 1358 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40534-foto-08016-23-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, espassén, Fonoll., Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l'Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l'Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d'uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s'aprimava. És possible que la porta d'entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l'exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 85 | 47 | 1.3 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||
| 40616 | Carrer Sobirà nº 2. Cal Peu Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira-no-2-cal-peu-curt | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Cal Peu Curt es troba a l'entrada al carrer Sobirà per la plaça Catalunya; és la primera casa a la dreta. Casa de planta, dos pisos i golfes sota teulada inclinada cap al carrer. A la planta baixa hi ha dues portes, una estreta d'entrada als pisos i altra més ampla que donaria accés a una botiga. Les dues portes tenen una biga de fusta que travessa la façana de costat a costat, aproximadament de 4 metres de llarg i molt ampla. Sobre aquesta biga es recolzen 10 bigues perpendiculars que suporten una altra biga més exterior sobre la que s'assenta la façana superior de la casa que queda avançada respecte a la planta baixa aproximadament 50 cm. Aquestes bigues perpendiculars tenen el cap tallat formant dibuixos geomètrics amb una rosassa tallada al centre. El cap de biga que toca a l'edifici de la plaça Catalunya es troba mig ficat en el mur d'aquest edifici edificat amb posterioritat. A l'interior hi ha un arc de mig punt de pedra paral·lel a l'eix del carrer, amb dovelles estretes de pedra. El sostre de la planta baixa és de bigues i revoltò. El mur de la banda de llevant formaria part de la muralla entre la torre de la Vilella i la del Portalet, tot i que no resten mostres significatives.</p> | 08016-105 | Nucli històric. Carrer Sobirà nº 2. 08695 BAGÀ | <p>El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l'accés al nucli, el que es trobava a prop de l'actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d'una torre; a l'est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l'antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada. Cal Peu Curt era una casa important ja que els seus propietaris a finals del segle XIX tenien moltes propietats a Bagà, principalment terres. La casa era més gran, ja que comprenia aquesta i la colindant del nº 4. Més tard va ser dividit en dos habitatges fent l'entrada al nº 4 pel carrer Portalet, fóra muralla.</p> | 42.2530200,1.8618200 | 406112 | 4678496 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40616-foto-08016-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40616-foto-08016-105-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: caps de biga a la façana del carrer Sobirà, arc de mig punt de pedra a l'interior. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 57831 | Jardins Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-artigas | BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. ESPEL, R. (1997: 25-27): 'Els jardins Artigas'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3516. Generalitat de Catalanya. RIBAS,M.; VIDAL,M.(1991): Jardins de Catalunya. Edicions 62, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. VVAA. (2008:32-36,358): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | Les principals característiques dels jardins Artigas són el caràcter gaudinià, la simbiosi arquitectura-natura, i la presència d'aigua, procedent del Llobregat i també en forma de diverses fonts. Els dos penya-segats a banda i banda del riu són units per dos ponts, un en forma d'arc coix, que porta a un pavelló, i l'altre amb coberta de pèrgola. Una de les fonts presents al Parc és magnesiana, d'aquí el nom popular que també se li ha donat als jardins, ' Parc de la Magnèsia'. Per aquesta gruta van començar les obres de construcció dels Jardins. Des d'aquí, un dels ponts condueixen a una glorieta amb coberta de pedruscall. La construcció dels Jardins és feta amb pedres extretes del mateix riu, tot i que també hi trobem pedra tosca i molts elements escultòrics fabricats amb ciment sobre carcasses de ferro, la degradació dels quals ha provocat diverses restauracions al llarg de la història. El recorregut pels Jardins Artigas és caracteritzat per elements de caràcter natural: arbres ( pi roig, avets, faig, boixos, pollancres, un cedre..), gespa, flors o la pròpia aigua del Llobregat, que ofereix excel·lents panoràmiques en forma de cascades o fonts. Moltes de les formes de les baranes segueixen una decoració orgànica, d'imitació de troncs, que s'integren perfectament amb l'entorn natural. La mà de l'home hi és present en forma de bancs, placetes, miradors i escultures que formen un conjunt harmònic amb l'espai natural. La decoració de caràcter religiós també és present en l'obra. Disposats estratègicament en forma de creu en diversos punts, trobem les imatges que representen els 4 evangelistes: el Lleó d'una de les fonts ( St. Marc), el Bou de l'altra font ( St. Lluc), l'Àliga de l'escala a la Glorieta ( St. Joan) i St. Mateu sembla que havia estat representat per un àngel, desaparegut durant la Guerra Civil. | 08166-131 | A costat i costat del riu Llobregat, per sobre la fàbrica de Ca l'Artigas | La creació dels jardins Artigas té el seu origen l'any 1.903, quan el fabricant tèxtil Joan Artigas aprofità una visita d'Antoni Gaudí a La Pobla ( on es treballava al xalet de Catllaràs i al Clot del Moro) per demanar-li consell per reordenar el terreny proper a la seva fàbrica vora el Llobregat. La primavera de 1.903 s'inicien les obres als jardins per part de treballadors del Parc Güell, que ensenyaren la tècnica de treball a paletes de la Pobla, que continuaren les obres fins anys més tard. Al Pont dels Arcs hi consta la data de 1.907, i sembla que les obres van finalitzar el 1.910. La família Artigas es traslladà a Barcelona els anys 50, fet que provocà un abandonament i degradació dels jardins. Durant molts anys el lloc restà oblidat i ben poc cuidat, fins que dècades més tard despertaren la curiositat dels estudiosos que intuïen l'autoria del famós i genial arquitecte. Sembla, per testimonis orals i l'evidència de les formes del monument, que fou el propi Gaudí qui féu el disseny dels jardins, però els plànols es van cremar durant la Guerra Civil. L'any 1.971 El Correo Catalán publicà diversos reportatges en els quals s'atribuïa l'autoria dels jardins a l'arquitecte. Durant els anys 80 es realitzen diversos estudis a fons. El 1.989 s'inicien els tràmits a la Càtedra Gaudí per projectar un parc públic a ca l'Artigas. L'any 1.992 es procedeix a la restauració integral dels Jardins Artigas, i posteriorment s'obren les portes a la visita al públic. | 42.2530100,1.9757600 | 415511 | 4678376 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antoni Gaudí (?) | L'Oficina de Turisme de la Pobla de Lillet ofereix servei de visita guiada.Tot i que actualment són denominats i coneguts amb el nom de Jardins Artigas, el nom que havia estat utilitzat habitualment fins fa uns anys era Parc o Jardins de la font de la Magnesia. | 105|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 50958 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-5 | <p>BOLÓS MASCLANS;J; PAGÈS,M. (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.489. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | Està cobert de vegetació i runa. | <p>La denominada casa del Puig està situada a uns 200 mts al nord de Cal Vilalta i Cal Cosí. Es tracta de les ruïnes disseminades d'un mas d'origen medieval. Es tracta de les restes d'una estructura orientada a sud, que aprofita el pendent del terreny natural i també algunes llenques de la roca natural per assentar-hi les parets de tancament de la casa. Té una planta més aviat quadrangular amb mur d'uns 60 cm d'ample de pedra mal treballada i escairada, unides amb argamassa de calç i argila i disposada en filades més aviat aleatòries. Encara s'endevinen algunes parts en pedra picada que podríem mostrar algunes de les seves arestes o cantonades.</p> | 08099-60 | Al nucli de Broca damunt de Cal Cosi i Cal Vilalta | <p>La documentació més antiga ens vincula directament amb la vallis 'hucharanensis' i amb alguns dels masos, terres i vinhes que es donen com a alou al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.es cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç i la veïna parròquia de Sant Miquel de Sant Llorenç. Segons Bolòs i Pagès aquesta vall no sols incorporava la vall del Bastareny 'rivo Bastanside' sinó que s'estenia a l'est incorporant també part de la vall de Lillet amb les zones de Gavarrós i Pardinella i a l'oest amb les zones de Gréixer i al sud fins a la riera de Saldes o riu d'Eina amb els vilatges de Les Llenes. La documentació del monestir (docs ACA monacals d'hisenda. Vol 801, 100 r) segons Bolòs esmenta la donació d'una vinya prop de Sant Martí de Brocà i sota el vilar 'd'Osorneu'. Aquest vilar de difícil identificació o bé es podria relacionar amb aquest mas o bé amb la zona de Rotllant. Aquest vilar 'd'Osorneu' torna a aparèixer en un altre document. Aquesta vegada dins el mateix volum 801 i pàg 954. (ACA monacals d'Hisenda. Vol. 801, 954) on comenta que un tal Guifré dona a Sant Llorenç. Una peça de terra i dues vinyes amb llurs arbres a la vall de Brocà i al vilar d'Osorneu al lloc de Del apart i Derano. No sabem doncs on seria aquest mas ni aquesta vinya tot i que hom creu que serien al lloc esmentat. Documentació posterior pertanyent a la vila de Bagà i les seves baronies no ens esmenta en cap moment aquest lloc, donant a entendre que o bé hauria canviat la seva denominació o tanmateix hauria desaparegut. Sembla que l'abandó d'aquest mas i molts altres que hem pogut documentar en aquest treball es produí al llarg de la baixa edat mitjana arran de la crisi baix medieval. Serra i Vilaró en la seva obra de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' esmenta el topònim del 'Puig' en un document de 1198 relacionat amb els Vila corba i no vinculat a la parròquia de Sant Martí del Puig de l'obaga (Gisclareny).En aquesta referència Guillem de Vila corba i la seva muller Ermes senda empenyoren a Santa Maria de Lillet, els censos, honors usatges que posseeixen de 'la villa de Puig' que és parròquia de St Pere de d'Odceie'. No queda clar a quina parròquia es refereix però podria donar-se la possibilitat que fos al lloc sobre dit atès que els Vila Corba posseïen bona part del feu de Brocà. En els documents més tardans com ara el cadastre de Brocà i posteriors esmenta la casa del 'puig 'i la casa de cal Ponet al cuartel este posant en dubte si és realment aquesta casa o és 'Cal Cosí'.</p> | 42.2530100,1.8945300 | 408811 | 4678460 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50958-foto-08099-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50958-foto-08099-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50958-foto-08099-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt està cobert de vegetació i resulta dificil poder interpretar la planta i demensions d'aquesta antiga construcció. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 40553 | Carrer Pujada a Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pujada-a-palau | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV-XVII | Elements a conservar: ca l'Agutzil, nº 3; nº 4 (fitxes nº en les que s'especifiquen els elements concrets). | <p>Construcció de cases enlairades en un estret carrer, aprofitant la pendent del terreny. Les cases, força altes, de tres o quatre pisos, moltes d'elles encara amb la façana sense arrebossar tenen les seves obertures (finestres i portes) noves i teulats d'ampli voladís sobre el carrer. Malgrat totes les modificacions, el carrer conserva el seu traçat urbanístic original: carrer estret, costerut i esglaonat que va de la plaça Major al Palau. Cases antigues, algunes de paret de pedra i d'altres de tàpia i entramat de fusta. En general les edificacions del carrer estan molt deteriorades, hi ha habitatges, magatzems i locals abandonats. Quasi totes les cases conserven els murs de pedra en general de petites dimensions i malament tallada, moltes amb còdols de riu.</p> | 08016-42 | Nucli històric | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. El carrer Pujada de Palau, endinsat dins les muralles de Bagà, comunicava la plaça Galceràn de Pinós amb el castell-Palau de la vila, de manera que seria un dels carrers importants.</p> | 42.2530100,1.8609200 | 406038 | 4678496 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40553-foto-08016-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40553-foto-08016-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40553-foto-08016-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificis). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 57743 | Cal Sargantana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sargantana-0 | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | La casa comença a presentar alguns indicis de problemes de conservació. | Casa de constitució senzilla, mostra planta quadrangular, i està formada per tres nivells (PB+P1+Golfes), amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal, que obra al sud-est, a nivell de la planta baixa hi ha la porta d'entrada al centre i finestres a cada costat; a la planta primera, al mig un balcó amb voladís i també finestres a cada banda, per sobre una altra finestra que obra a les golfes. A la resta de façanes hi ha altres finestres, totes de la mateixa tipologia, senzilles i sense cap element ornamental. Les façanes presenten la superfície arrebossada; a la part superior el revestiment s'uneix al ràfec de la teulada formant una mena de motllura còncava. Al costat de ponent hi ha un petit cobert. A la banda est hi ha el canal de la fàbrica de Ca l'Artigas; aquest s'inicia per sota de la fàbrica del Clot del Moro. La seva part inicial és un canal de mides més petites i uns 100 metres abans d'arribar aquí guanya dimensió, sobretot en amplada; al final del seu trajecte hi ha una petita caseta. El salt d'aigua que es produeix des d'aquí fins la fàbrica té uns 40 metres de desnivell. | 08166-43 | Per sobre de la fàbrica de Ca l'Artigas. | La construcció de la casa de Cal Sargantana sembla que està directament vinculada amb la fàbrica de Ca l'Artigas (construïda a finals del segle XIX), i molt especialment al control del canal. No sabem la data exacta, però degué construir-se a principis del segle XX. Aquest edifici també és conegut com a cal Senero, ja que durant un període de temps hi va residir el sereno de la fàbrica. | 42.2529800,1.9739900 | 415365 | 4678374 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57743-foto-08166-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57743-foto-08166-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa no es troba habitada, però si que està cuidada per les persones que menen els camps. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 40579 | Monument Rescat de les Cent Donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-rescat-de-les-cent-donzelles | XX | <p>Es tracta d'un plafó en fundició de bronze que es troba sobre una base de pedra de forma rectangular i disposada sobre un jardí. El plafó representa una escena del rescat, el moment en que les donzelles van trobar a Galceràn a la platja de Salou. Hi ha dos grups de persones a cada banda i que es troben al centre on hi ha la figura de Galceràn i Santcerní agenollats al terra. Al grup de donzelles de l'esquerra hi ha també un bou, i al de la dreta un cavall.</p> | 08016-68 | Nucli històric. Plaça rescat de les Cent Donzelles | <p>Aquest monument es va instal·lar a Bagà l'any 1996 per recordar l'agermanament de Bagà amb Vilaseca, poble que participa en la llegenda dels rescat ja que és on la comitiva de donzelles va trobar a Galceràn segons explica la llegenda. El monument es troba ubicat en l'escenari de la representació teatral del Rescat que es celebra cada estiu. És una còpia d'un altre relleu que es troba a l'Ajuntament de Vilaseca.</p> | 42.2529600,1.8602500 | 405983 | 4678492 | 1996 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | J. Salvadó Voltes Morera. Fundició R. Viladecavalls. | Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 40620 | Pujada a Palau nº 4. Cal Carotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujada-a-palau-no-4-cal-carotes | <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>La casa rep el sobrenom de Cal Carotes, degut a les cares esculpides a les bigues del balcó. Casa de planta, dos pisos i golfes situada entre mitgeres. Es troba situada en el desnivell que fa el carrer Pujada a Palau. La planta baixa té els murs de pedra, mentre que ja a partir de la meitat del segon pis són de maó molt mal acabats. Hi ha dues portes ala planta, una més estreta que l'altre segurament per permetre l'existència d'un magatzem al costat. Destaquen les bigues que suporten el balcó del primer pis, posades perpendiculars a la façana. En total hi ha quatre bigues i semblen tenir un cap tallat a la punta, similar a les de ca l'Agutzil, situada una mica més amunt. Tot i que no l'hem pogut veure, sembla que a l'interior hi ha un arc de mig punt a la planta baixa paral·lel a la façana.</p> | 08016-109 | Nucli històric. Pujada a Palau nº 4. 08695 BAGÀ | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. El carrer Pujada de Palau, endinsat dins les muralles de Bagà, comunicava la plaça Galceràn de Pinós amb el castell-Palau de la vila, de manera que seria un dels carrers importants.</p> | 42.2529500,1.8609400 | 406040 | 4678490 | 08016 | Bagà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40620-foto-08016-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40620-foto-08016-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40620-foto-08016-109-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: caps de biga al balcó, arc de mig punt a l'interior. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40608 | Plaça Galceràn de Pinós nº 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-7 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>Casa amb planta, tres pisos i golfes sota teulada amb carener paral·lel a l'eix de la plaça i degut al desnivell del terreny, té un pis menys al carrer de la Fruita. A la façana que dona al carrer de la Fruita, resta la columna central del finestral gòtic que es va tapar en arrebossar la façana i que es troba al centre de la façana a l'alçada del primer pis. Era un finestral de doble arc de mig punt amb columna al mig amb un petit capitell i cobert amb un arc conopial amb una rosassa al centre. Està molt reformada la façana que dona a la plaça. A la plaça Rescat el mur és de pedra i es veu l'ampliació del porxo, ja que va ser fet a mitjans del segle XX, tal i com es pot comprovar en fotografies. Paret de pedra amb còdols barrejats.</p> | 08016-97 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 7. 08695 BAGÀ | <p>Coneguda com Cal Vilaseca. Va viure i morir el Calic, Joan Prat i Molins, a inicis del segle XX. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.</p> | 42.2529300,1.8603400 | 405990 | 4678488 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40608-foto-08016-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40608-foto-08016-97-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: columna i finestral gòtic. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 40622 | Pati forment nº 2. Cal Trumfo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-forment-no-2-cal-trumfo | <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>La casa de la banda de tramuntana del pati del Forment és una de les més antigues del nucli. La casa tenia un estable adossat pel costat de llevant i que tanca la plaça deixant un estret pas. A la planta baixa d'aquest antic estable es conserven dos arcs diafragma: un paral·lel a la façana que dona a la plaça i que actua com a suport central d'aquest antic estable que era cobert amb volta de canó apuntada feta amb pedra tosca. Actualment només és visible la meitat posterior d'aquesta volta, ja que la que s'utilitza com a habitatge s'ha tapat amb un doble sostre de fusta. Hi ha un segon arc diafragma perpendicular a aquest i fent angle recte. Uneix l'estable amb el local del costat. L'estat de conservació d'aquest és molt bo, mentre que l'altre, tot i que està consolidat, va ser tapiat en diferents èpoques i els murs no son gaire regulars. A l'exterior, a l'entrada al pati del Forment, es pot veure la panxa que fa el mur darrera el qual hi ha la volta apuntada; el mur té una inclinació a modus de contrafort per suportar la volta. A la part de la casa que queda al costat de tramuntana es conserva a la planta baixa un cap de biga a sota de l'escala. Tot i que està enguixat, la forma recorda a la d'altres caps de biga de la vila.</p> | 08016-111 | Nucli històric. Pati Forment nº 2. 08695 BAGÀ | <p>El pati del Forment es troba en ple centre de l'anomenat 'barri jueu' de Bagà. És una plaça de planta quadrada, tan sols oberta per un costat i centrada pel dibuix del paviment en cercles. Aquest nucli de cases es troba dins el recinte emmurallat de la vil·la. No és segur que aquest fos el barri jueu de Bagà, però la manca d'una distribució uniforme dels carrers, tal i com passa a la resta del nucli, ha fet que popularment s'hagi atribuït aquesta zona a la zona d'habitatge dels jueus a l'Edat Mitjana a Bagà. El petit barri es troba emmarcat entre el carrer Major, a la banda de ponent; la plaça Catalunya, a migjorn; el carrer Sobirà, a llevant; i la Pujada a Palau per tramuntana. Les cases s'arrengleren principalment seguint el traçat d'aquests carrers, però travessen carrers no rectilinis, que s'han adaptat a les edificacions i al desnivell del terreny (carrer Forment en direcció E-W, passatge Verdura direcció NW-SE), i dues places, la plaça de la Verdura, oberta al carrer Sobirà, i el pati del Forment que queda quasi tancat entre cases. Aquesta distribució permet que totes les cases tinguin sortida a un o altre carrer o a les places.</p> | 42.2529100,1.8611300 | 406055 | 4678485 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40622-foto-08016-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40622-foto-08016-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40622-foto-08016-111-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: dos arcs diafragma, volta de canó apuntada, cap de biga, mur extern del cos que conté la volta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 40609 | Plaça Galceràn de Pinós nº 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-6 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>Casa que segueix l'estructura de les altres de la plaça ja explicada a la fitxa nº 97. La façana és de pedra a baix i arrebossada als pisos. A l'interior de la planta baixa hi ha dos arcs de pedra de mig punt i amples, seguits, fent mitgera amb el nº 5.</p> | 08016-98 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 6. 08695 BAGÀ | <p>La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.</p> | 42.2529100,1.8604000 | 405995 | 4678486 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40609-foto-08016-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40609-foto-08016-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40609-foto-08016-98-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: dos arcs interiors. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 50977 | Cal Galló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gallo | <p>CASCANTE I TORRELLA PERE (2005). El palau dels Pinós-Còdol. Una visita al seu interior. Ajuntament de Bagà.AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt.</p> | XVI-XIX | Caldria repassar algunes teules i bigues de la coberta. | <p>Masia situada damunt de l'església de Sant Martí de Brocà, a l costat de la font homònima i del camí ral a Pla Solà i Sobirana passant per Sant Marc. Es tracta d'un edifici d'estructura clàssica de tres crugies i compost per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia formant un petit voladís. En quant a la disposició de les obertures de les seves façanes hi ha un clar predomini del buit respecte del massís. Així a la façana principal i en posició axial s'hi obre la porta d'entrada a la part central amb els bastiments de pedra picada i la llinda amb la data de 1861 i les inicials de J.Y i J.V corresponents a la família dels Vilella que són els que la van erigir. A banda i banda hi han dues petites obertures. A les plantes primera i segona, les obertures del pis inferior coincideixen amb dues balconeres dels diferents pisos amb baranes de forja de barrots trenats i també simples. Cal destacar que la part que mira a ponent és completament cega. L'aparell és de maçoneria i està completament revestit per una capa d'enlluït de calç de color terrós que no deixa entreveure la fàbrica original. La façana de llevant presenta la mateixa disposició d'obertures que la façana principal amb dues finestres i una balconera a cada pis coronades per un arc rebaixat de maons col·locats a sardinell. La façana nord i oest també tenen les obertures ordenades de forma geomètrica donat un aparell i fàbrica unitària. L'interior età dividit en tres cossos. A la crugia central hi ha el vestíbul i en un costat l'escala que puja a la planta primera ocupada per la sala i les habitacions amb els paviments de rajola ceràmica disposades en retícula. La planta segona era ocupada per l'escola i l'Ajuntament de Brocà i la planta sota teulada pels graners. Es manté en bon estat ja que la casa està habitada. Adossat a la banda sud-oest hi ha un cos rectangular destinat a pallissa i graner amb dues fases constructives i realitzat a base de pilars de pedra que sostenen la coberta de fusta generant grans eixides de fusta. S'utilitza encara ara com a cort i pallisses. El seu aparell és de maçoneria i filades de pedra mal treballades i escairades i unides amb argamassa de calç. Presenta un annex afegit amb un aparell molt mal acurat i algunes pedres gravades amb les dates de 1904 corresponents amb alguna de les reformes.</p> | 08099-79 | Al nucli de Brocà damunt de l'església de Sant Martí. | <p>La casa apareix en la documentació més tardana de Brocà. Al cadastre de 1756 s'esmenta com a Casa de vila, mentre que el document de 1856 l'esmenta com a Cal Vilella. Només apareix amb el nom actual en el full solt trobat a l'arxiu de la planta segona on hi surt referenciada al 'cuartel oeste' juntament amb Serradet, Rotllant, rectoria, Clarà i les cases de Gréixer.</p> | 42.2528800,1.8916000 | 408569 | 4678449 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50977-foto-08099-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50977-foto-08099-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50977-foto-08099-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cscante i Torrella | La casa malgrat presenti una fàbrica constructiva molt unitària, té alguns panys de paret que són d'una tècnica constructiva ben diferent i que corresponen amb una construcció més antiga que es coneixia amb el nom de 'casa en Vila'. Aquesta construcció es conserva embeguda dins la nova casa de Cal Galló pel seu extrem més occidental amb algunes obertures, paraments i sostres de fusta. L'origen d'aquesta casa podria ser del segle XVI o XVII. La casa nova presenta els característics trets neoclàssics amb certes similituds amb el cos afegit a la part de més a llevant del Palau dels Pinós de Bagà datat del segle XVIII i també amb el molí de 'Cal Corneta' de la ciutat de Berga. Aquest segon exemple s'assembla en la fisonomia, arquitectura i tècnica constructiva. També data de mitjans del segle XIX . | 119|99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 40605 | Barri jueu de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-jueu-de-baga | <p>SERRA , R. (1987). Aproximació a l'estudi de la comunitat jueva medieval al Berguedà. A L'Erol nº 21. P. 20-27.</p> | XIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Aquest nucli de cases es troba dins el recinte emmurallat de la vil·la. No és segur que aquest fos el barri jueu de Bagà, però la manca d'una distribució uniforme dels carrers, tal i com passa a la resta del nucli, ha fet que popularment s'hagi atribuït aquesta zona a la zona d'habitatge dels jueus a l'Edat Mitjana a Bagà. El petit barri es troba emmarcat entre el carrer Major, a la banda de ponent; la plaça Catalunya, a migjorn; el carrer Sobirà, a llevant; i la Pujada a Palau per tramuntana. Les cases s'arrengleren principalment seguint el traçat d'aquests carrers, però travessen carrers no rectilinis, que s'han adaptat a les edificacions i al desnivell del terreny (carrer Forment en direcció E-W, passatge Verdura direcció NW-SE), i dues places, la plaça de la Verdura, oberta al carrer Sobirà, i el pati del Forment que queda quasi tancat entre cases. Aquesta distribució permet que totes les cases tinguin sortida a un o altre carrer o a les places. Hi ha un passatge que comunica la plaça de la Verdura i el carrer Forment, sobre el que havia la casa de ca la Faxona i que ara ja no existeix, tot i que s'ha conservat aquest pas. Aquesta característica de barri tancat és el que li ha proporcionat aquest sobrenom de 'barri jueu' de Bagà, ja que els jueus es concentraven en barris tancats respecte a la resta de la població de les viles.</p> | 08016-94 | Nucli històric | <p>Es desconeix la ubicació exacta del call jueu de Bagà, ja que a la documentació recopilada per Serra Vilaró mai es parla de la seva situació. Són documentats per primera vegada el 1279 i s'indica que residien ja a la nova vila i sota el patrocini dels barons de Pinós i consentiment de la monarquia. Les notícies concretes dels jueus baganesos corresponen principalment a la família d'Astruc Prohençal, documentada des del 1304 (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 487-489). Des de l'any 1324, els barons de Pinós concediren privilegis als jueus de la vila. Les comunitats jueves s'emparentaven entre si, així troben jueus de Bagà emparentats amb jueus de Berga, Puigcerdà i Solsona. En general es dedicaven a activitats financeres, tot i que a Bagà hi ha un metge jueu documentat el 1410 , Samuel Astruc Leví, d'origen tortosí (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 489). Els jueus de Bagà tenien fixat pel baró de Pinós l'interès del 5% sobre l'interès fixat pel Rei; l'any 1325 foren confiscats les béns dels jueus de Bagà que no pagaven la part del 5% al baró i aquests es traslladaren a Berga. Possiblement a mitjans del segle XIV a Bagà ja no quedés quasi comunitat jueva.</p> | 42.2528800,1.8614100 | 406078 | 4678481 | 1279 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40605-foto-08016-94-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: l'edifici de la Presó, nº 3 carrer Forment; nº 2 del Pati del Forment, així com l'estructura general del petit barri. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 40598 | Forjador Llorenç Pedrals Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forjador-llorenc-pedrals-pujol | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> | XX | <p>Taller de ferrer i forjador que es troba a l'interior del taller mecànic situat al carrer Raval. El taller conserva quasi totes les eines que ja eren del taller del pare: 1/ el fornal, fogaina amb campana i xemeneia on s'escalfa el ferro, provist d'un ventilador que actualment és elèctric per donar bona combustió al carbó i aprofitar bé les calories. 2/ l'enclusa, peça de ferro massís que s'utilitza per moldejar el ferro a cops de martell. 3/ mola esmeril. 4/ banc de treball. 5/ màquina de foradar. 6/ autògena i soldadura elèctrica. 7/ estenalles, diferents martells i altres eines. Utilitza la tècnica de forja, modelant el ferro calent amb martell; i és un dels pocs forjadors que queden i practiquen aquesta tècnica.</p> | 08016-87 | Nucli vila. | <p>Llorenç Pedrals Pujol, nascut a Bagà l'any 1934 a Bagà. Fill de Pere Pedrals Pernau i nebot de Josep Pernau, personatge polifacètic que a més de ser ferrer i forjador tenia les carbòniques Cadí, membre d'una família de tradició en l'ofici de ferrers a Bagà, es dedicava a la fotografia. El taller del pare era a cal Boira fins que l'any 1945 es va fer la casa nova al carrer Raval i la ferreria es va traslladar. El pare es dedicava fonamentalment a la realització d'eines: arades, volants i altres tipus d'eines del camp; mentre que el fill s'ha dedicat més a la realització de reixes i d'altres ornaments que poden veure repartits per tota la vila, ja que principalment s'ha dedicat al taller mecànic que es va muntar posteriorment. El desaparegut ferrer Pernau, que feia romanes i hostiaris, era tiet d'aquest ferrer. Entre les seves obres destaquen les teieres de la plaça Galceràn de Pinós i diferents reixes. L'any 1998 va restaurar l'antic rellotge de l'església de Bagà, en el que treballa actualment.</p> | 42.2528700,1.8624200 | 406162 | 4678479 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 40575 | Escultura de Galceran de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-galceran-de-pinos | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> | XX | <p>Escultura de ferro que representa a Galceràn de Pinós, baró de Bagà. És una imatge d'un personatge dempeus, habillat amb armilla curta, capa i espasa, amb el cap cobert amb una malla que simula ser metàl·lica. Es troba situada sobre una peanya de pedra amb l'escut de la vila tallat i que la eleva 50 cm del terra. La imatge es troba al costat de tramuntana de la plaça, sobre una elevació a la que s'accedeix amb escales i que ajuda a igualar els desnivell que fa el carrer. Porta la inscripció: Galceran de Pinos. Bagà 1966.</p> | 08016-64 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós | <p>Josep M. Companyó, que signa amb el nom Comcaber, va néixer a Puig Reig l'any 1928, tot i que als dos anys va anar a viure a Bagà. Va aprendre les tècniques de l'escultura i la pintura als tallers Matarile de Sant Cugat del Vallès. Destaca principalment per la seva obra escultòrica en metall, fetes amb soldadura autògena, tot i que també s'ha dedicat a la pintura. La seva obra artística és present en molts racons de la vila, en portes, reixes i escultures. També té obres a Manresa, Bellaterra (el cavall Berguedà) i altres llocs de la comarca, així com a col·leccions privades de Nova York i Copenhaguen. Aquesta escultura es va posar en aquest indret l'any 1966.</p> | 42.2528600,1.8601700 | 405976 | 4678481 | 1966 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Josep M. Companyó | Per desgràcia, l'estiu passat es va repintar l'escultura i això ha malmès la seva imatge general. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 40621 | La Presó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-preso | <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Edifici que té la façana de forma curvilínia situat al peu de les escales que forma el carrer Forment. És una casa de planta, tres pisos i petites golfes sota teulada. Amb la teulada inclinada cap al carrer. Destaca l'estructura dels seus murs: de pedra a la planta baixa i primer pis, de pedra i tàpia entre muntants de fusta al segon, tercer pis i golfes; tipus de construcció característica de Bagà per tal de no carregar amb pes els murs superiors i que encara es pot observar en alguns edificis. Al tercer pis pel costat esquerre destaca la barana de fusta de l'assecador, element també molt característic de la zona. La pedra utilitzada és molt arrodonida i hi ha pocs blocs grossos i ben carreuats. La porta d'entrada és senzilla, amb llinda de fusta i les finestres també tenen llinda de fusta. L'estat de conservació de l'edifici és molt dolent i degut a això no s'ha pogut accedir a l'interior.</p> | 08016-110 | Nucli històric. Carrer Forment nº 3. 08695 BAGÀ | <p>El carrer Forment travessa l'anomenat 'barri jueu' de Bagà des del carrer Major fins al carrer Sobirà, tot i que abans desemboca a la plaça de la Verdura que toca a aquest carrer. És un carrer de forma sinuosa i amb fort desnivell salvat amb escales en tot el seu recorregut de manera que és un carrer transitable exclusivament a peu. Aquest nucli de cases es troba dins el recinte emmurallat de la vil·la. No és segur que aquest fos el barri jueu de Bagà, però la manca d'una distribució uniforme dels carrers, tal i com passa a la resta del nucli, ha fet que popularment s'hagi atribuït aquesta zona a la zona d'habitatge dels jueus a l'Edat Mitjana a Bagà. El petit barri es troba emmarcat entre el carrer Major, a la banda de ponent; la plaça Catalunya, a migjorn; el carrer Sobirà, a llevant; i la Pujada a Palau per tramuntana. Les cases s'arrengleren principalment seguint el traçat d'aquests carrers, però travessen carrers no rectilinis, que s'han adaptat a les edificacions i al desnivell del terreny (carrer Forment en direcció E-W, passatge Verdura direcció NW-SE), i dues places, la plaça de la Verdura, oberta al carrer Sobirà, i el pati del Forment que queda quasi tancat entre cases. Aquesta distribució permet que totes les cases tinguin sortida a un o altre carrer o a les places. La casa anomenada la Presó va ser donada per avantpassats de Ca la Masa a l'Ajuntament per tal de poder aixoplugar gent pobra. La part baixa era ocupada sovint per gitanos i passavolants, fins que es va construir una petita presó ja al segle XX. Resta abandonada.</p> | 42.2528300,1.8613200 | 406071 | 4678476 | 08016 | Bagà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40621-foto-08016-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40621-foto-08016-110-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Conservar: l'estructura general amb murs de pedra i tàpia, l'eixida amb barana de fusta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40610 | Plaça Galceràn de Pinós nº 3. Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-3-cal-mas | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>Dues cases unificades que segueixen l'estructura de les cases d'aquest costat dels porxos: planta amb porxo, dues plantes i golfes sota teulada, i que s'ha explicat a la fitxa nº 97. Sota la casa hi ha un passatge mig colgat cap al carrer de la Fruita. Hi havia un forn del que no es conserva res. Les voltes enteixinades del porxo estan decorades amb relleus heràldics situats dins cercles que s'interseccionen entre ells. Es poden distingir pinyes, flors de lis, i altres motius geomètrics, símbols nobiliaris. Relleus de guix tenyit sobre planxa de fusta. Les 12 bigues de fusta del porxo estan decorades amb els caps de biga tallats, la meitat tenen superposat un nou balcó sense que s'hagin tret les bigues antigues que queden visibles, i els caps de biga de les noves s'han tallat seguint el model dels antics.</p> | 08016-99 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 3. 08695 BAGÀ | <p>Coneguda com Cal Mas, abans ca la Xita del Forn. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.</p> | 42.2528300,1.8605600 | 406008 | 4678477 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40610-foto-08016-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40610-foto-08016-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40610-foto-08016-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: caps de biga, voltes del porxo. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40611 | Plaça Galceràn de Pinós nº 2. Cal Serres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-2-cal-serres | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>Casa que segueix l'estructura de les cases d'aquest costat dels porxos: planta amb porxo, dues plantes i golfes sota teulada, i que s'ha explicat a la fitxa nº 97. Hi ha 9 caps de biga del porxo, alguns tallats, i sobre els que s'ha fet un balcó amb barana de ferro forjat amb una decoració al centre amb una creu. (amb la data 1800 ?). A la planta baixa hi havia una bodega ara tancada. El balcó del segon pis també te una reixa de forja decorada i es suporta sobre bigues també amb el cap tallat però moderns.</p> | 08016-100 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 3. 08695 BAGÀ | <p>Cal Serres. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.</p> | 42.2528000,1.8607400 | 406023 | 4678473 | 1800? | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40611-foto-08016-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40611-foto-08016-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: caps de biga, reixes balcons. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 40555 | Plaça Galceràn de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos | <p>CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. P. 840-855. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Vol. II, p. 61-65, 443.</p> | XIII | Elements a conservar: el possible pany de muralla que pot haver a tot el carrer Calic; l'estructura porxada de la plaça; la casa Solanell per diferents elements que s'especifiquen a la seva fitxa; arcs diafragma del nº 20; paret que dona al carrer Calic del nº 19; arc diafragma i parament d'opus spicatum al nº 17; la torre de la Portella; el finestral gòtic tapiat a la façana del carrer de la Fruita del nº 7; dos arcs al nº 6; caps de biga tallats als nº 2, 3 i 4; voltes del porxo del nº 3; reixes del nº 2; façana del nº 25. | <p>Plaça porticada de planta rectangular. És una plaça tancada, a la que donen alguns carrers de la vila. Per la banda de migdia el carrer Major, per tramuntana el carrer Elisard Sala i paral·lel a ell el de la Torre de la Portella; la banda de ponent que dona al riu és completament tancada, i per la banda de llevant s'obren els carrers que comuniquen amb la part alta de la vila: la Pujada a Palau i la Pujada de l'Especier que comunica amb la petita plaça del Rescat de les Cent Donzelles i que es troba al costat de la mateixa plaça Porxada. La plaça es va construir aprofitant una terrassa del terreny a diferent nivell que les seves colindants, fet que provoca que el nivell dels pòrtics d'un costat i de l'altre sigui diferent. Els porxos de la banda de llevant estan elevats quasi 1 m respecte el nivell central de la plaça, mentre que els de ponent estan un o dos graons per sota. Presideix l'àmbit, des de la banda de tramuntana, en una plataforma elevada degut a aquest desnivell del terreny, una estàtua de Galceràn de Pinós. La plaça és el nucli central de l'antiga població que es trobava dins la muralla i conserva un fort caràcter medieval. És una plaça activa, seu del mercat setmanal de dimecres, de festes populars, amb botigues i ocupada per aparcament de cotxes. A cada banda s'arrengleren les cases que tenen un origen medieval però més o menys transformades amb el pas del temps i les diferents adaptacions a l'època. Algunes encara conserven un aspecte noble. Bàsicament estan construïdes de pedra i/o amb entramats de fusta amb tàpia, i formen a la planta baixa, a banda i banda, un espai porticat. Al costat de llevant, el passatge porticat, d'estructura ortogonal, corre a un nivell més alt que la plaça i s'accedeix amb escales, contràriament a l'oposat que és d'arcs perimetrals i que passa deprimit, una mica per sota del nivell de la plaça. Els 14 pòrtics de dalt són amb llinda de fusta horitzontal, mentre que a baix els sis primers són d'arc de mig punt, un d'arc apuntat i els altres sis són amb llinda horitzontal. A la banda de migjorn, el porxo amb dos arcs de mig punt, ha quedat pràcticament inclòs a la casa en aprofitar-ho per instal·lar un forn de pa. Descripció cases banda de dalt: les cases de la banda de llevant segueixen una estructura semblant. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de l'illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baixa que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera (de la Fruita) el nivell del carrer correspon al del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig. Només el sostre de la casa nº 3 conserva el sostre amb relleus de guix o ciment.</p> | 08016-44 | Nucli històric | <p>Aquesta plaça ha tingut diferents noms: de la República, Major, Reial, o popularment de les Voltes i Porxada. És el centre de la vila, no tan geogràficament, sinó com a punt neuràlgic que aplega mercats, fires i manifestacions festives. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Els anys 1337, 1355 i 1360 tenim notícies on es mana que només es podia comprar i vendre a la plaça, per tant el mercat tan sols es podia fer en aquest espai. El 1386 només es podia jugar a la plaça. Hem de suposar que l'estructura porxada ja procedeix de l'edat mitjana tot i que les cases han sofert moltes variacions al llarg del temps. Tan sols es conserven elements puntuals que tenen un interès històric, a més de l'estructura general de la plaça. El conjunt de cases que limita amb el carrer Calic es troben al costat o sobre l'antiga muralla. L'any 1966 es va instal·lar el monument a Galceràn de Pinós de Josep M. Companyó, escultor de Bagà.</p> | 42.2527500,1.8605800 | 406010 | 4678468 | 1233 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40555-foto-08016-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40555-foto-08016-44-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | (Continuació descripció) Descripció cases banda de baix: les cases que es troben entre la plaça i el carrer Calic també aprofiten el desnivell de manera que a la banda del carrer Calic el soterrani es pot utilitzar de garatge. Aquestes tenen una mitjana de 4,5 metres d'ample de façana, excepte la casa Solanell que és més ample i té un pis més d'alçada que la resta. Segueixen també una estructura uniforme, amb planta baixa amb els porxos, dos pisos amb balcons o finestres senzills, i golfes sota teulada, teulada amb carener paral·lel a l'eix de la plaça. Totes tenen la façana externa dels porxos de pedra i els pisos superiors arrebossats, excepte la nº 18 que té el primer pis de pedra, la nº 16 (de nova planta), la casa Solanell i el muntant que fa mitgera entre algunes cases que és de pedra. Destaquen les 3 portes adovellades de la casa Solanell i la porta d'arc apuntat del nº 20. Els sostres dels porxos són quasi tots de bigues de fusta perpendiculars a la plaça amb enteixinat de fusta entre mig o de rajol. La característica de les cases que es troben entre el carrer Calic i la Plaça Galceràn de Pinós és que son cases que tenen quatre cruïlles: la primera correspon a l'espai del porxo, la segona i tercera es troben al mateix nivell de la plaça i serien les utilitzades com habitatges ja a l'edat mitjana, i la quarta, la que dona al carrer Calic, es troba un nivell per sota de manera que actua com soterrani obert al carrer Calic. Aquest darrer espai a principis de segle XX estava ocupat per horts que possiblement toquessin a la muralla i que posteriorment van ser utilitzats per ampliar les cases i van ser buidats aconseguint aquest soterrani. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Aquest espai pot correspondre a l'antic camí de ronda i es constata la diferència de construcció en aquest espai. Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació), 1a la torre de la Portella (elements a conservar). Rep també les denominacions populars de plaça de les Voltes o plaça Porxada. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 96178 | Ball de rentadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-rentadores | <p><span><span><span>Amades, Joan. (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum<em> </em>I, p. 730, 731, 732, 957. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà de les rentadores. Bagà. Caixa 120, sobre 242. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> | XIX-XX | Aquesta dansa ja no es balla | <p>Ball en rotllana en el que participen només dones i en el que, en un moment específic, fan entrar un home per convertir la dansa en un joc, ja que l'home rep les seves burles i és l'objecte de les rialles que provoca, essent un joc entre les dones que simulen castigar un home per divertir-se.</p> <p> </p> <p>S'acompanya de la següent cançó:</p> <p>Riera amunt, riera avall,</p> <p>riera amunt, riera avall,</p> <p>trobo l’amor que està rentant,</p> <p>lailarà, lararà larà.</p> <p> </p> <p>Jo li dic: -On tens el galant?</p> <p>-A la guerra, que està <em>peleiant</em>;</p> <p>Nit i dia hi estic pensant.</p> <p>Mare de Déu, si el mataran.</p> <p>-Ai, bon amor, no penseu tant,</p> <p>Que el teniu al vostre davant.</p> | 08016-125 | <p><span><span><span>Joan Amades va recollir aquesta dansa a la conca alta del riu Llobregat, una dansa que seria freqüent a tota la zona, i de la que existien variants en diferents llocs, ja que era habitual que, en trobar-se les rentadores als safareigs o al riu per rentar la roba, fessin jocs i balls al so de diverses cançons que cantaven elles mateixes per passar l'estona. Amades la situa concretament a Bagà, i diu que es ballava acompanyada d’una cançó de la qual va fer la transcripció musical el mestre Joan Tomàs, i que es va deixar de fer a inicis del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els mestres de Bagà, Maria Guiu Serradell i Joan Pardinilla i Busquets, també van deixar constància que s'havia ballat però no van recollir-ne les característiques ja que s'havia perdut en l’oblit feia temps. Actualment l'esbart Cadí de Bagà balla una versió de Ball de Rentadores que correspon a una coreografia genèrica que es va arranjar per a esbarts i que tenen al repertori des de l'any 1988.</span></span></span></p> | 42.2527245,1.8606051 | 406012 | 4678464 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-02-28 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La dansa que expliquem és la que va recollir Joan Amades (1982: 957). Es formen dos cercles, un a l’exterior i un altre a l'interior, amb el mateix nombre de balladores, encarades i sense agafar (fig. 1). Comencen fent un moviment suau saltat, de costat a costat a l’estil de la jota, i amb les mans a la cintura. Cada dona porta el picador que utilitza per estovar la roba a la mà esquerra i a la darrera nota de la cançó donen un cop amb el picador de l’una contra el de l’altra (fig. 2). En repetir la tornada, cada dona del cercle interior s’agafa de les mans amb la que té davant, mà dreta amb mà dreta, i fan un molinet en direcció horària saltironant com a l’ inici (fig. 3). Mentre fan la volta, en passar per la vora de la balladora del grup immediat, copegen els picadors que porten a la mà esquerra (fig. 4), primer amb la d'un grup i després amb la de l'altre. Després totes les balladores es distribueixen en un cercle més o menys regular. De forma alterna una dona de cada parella mira cap a l’interior i l’altra cap a l’exterior del cercle, agafades mà dreta amb mà dreta i ballant amb el moviment de jota de costat a costat (fig. 5). Si poden arreplegar un home, el posen al centre del cercle i en acabar les frases melòdiques, sempre seguint amb el mateix ball, la balladora a qui va més bé li venta cop de picador al darrera i el mateix repeteixen totes les altres, mentre l’home dins del cercle i sense poder escapar s’ha de defensar de l’atac que va rebent ja que l’amenacen de tots costats. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 40554 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-1 | <p>CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. P. 840-855. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIII-XX | Elements a conservar: estructura general de les cases (planta amb porta entrada i porta botiga, dos pisos amb balcons o finestres, golfes amb eixida); arc interior al nº 3, arc diafragma i volta al nº 7; esgrafiats a la façana del nº 9; al nº 13 mènsula de cap de biga, aparell d'opus spicatum, possible muralla; motllures al nº 6. | <p>Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probablement del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porticada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer cap al riu anomenat carrer del Mur i un altre carrer a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. Aquest carrer constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. L'estructura general de les cases és de planta, dos pisos i golfes sota teulada, amb la teulada a un vessant cap al carrer. Generalment hi ha botigues a la planta baixa, tot i que molts baixos encara es troben tancats o en procés de rehabilitació; i pisos als nivells superiors. La planta baixa acostuma a tenir dues portes, una per accedir als pisos i altra que s'utilitzava com a botiga. Els pisos tenen balcons i a les golfes algunes cases encara conserven l'eixida amb barana de fusta o ferro. Algunes cases són de pedra i d'altres s'han arrebossat. Les cases s'assenten sobre cases ja edificades a l'edat mitjana com mostren alguns elements puntuals: un arc diafragma i volta apuntada al nº 7, un fragment de mur mitjaner d'opus spicatum i un cap de biga tallat i amb restes de policromia al nº 13. El portal del nº 8 té els brancals i una llinda esculpides en pedra (Casa Rac, antic estatge d'una família de 'donzelles' segons la tradició). La casa del nº 9 presenta unes pintures esgrafiades de finals del segle XIX a la façana. La del nº 3, cal Noguera, té un arc una mica apuntat paral·lel al carrer. Hi ha la possibilitat de que els dos arcs que es conserven formessin porxos en aquest carrer. Algunes d'aquestes cases tenen façana al carrer Calic, ja que interiorment tenen entre dues i tres cruïlles: la primera correspon a l'habitatge que dóna al carrer Major, la tercera que dona al carrer Calic queda elevada respecte a aquest degut al desnivell. Aquest espai a principis de segle XX estava ocupat per horts que possiblement toquessin a la muralla i que posteriorment van ser utilitzats per ampliar les cases i van ser buidats aconseguint un espai soterrani. El carrer Calic era el límit del recinte emmurallat de la vila i aquí hi hauria un pany de muralla, que protegia la vila en el desnivell cap al Bastareny. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Aquest espai que ara s'aprofita per garatges amb entrada pel carrer Calic pot correspondre a l'antic camí de ronda i es constata la diferència de construcció en aquest espai.</p> | 08016-43 | Nucli històric | <p>La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila.</p> | 42.2527100,1.8611400 | 406056 | 4678463 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40554-foto-08016-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40554-foto-08016-43-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificis). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 40532 | Torre de la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-portella | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>La torre es troba flanquejant la sortida de la plaça Galceràn de Pinós cap al nord, per l'antic portal de Saldes o Faia. És la única torre completament sencera de les que flanquejaven la muralla del segle XIV. És una torre de planta circular amb un sostre intermedi, i coberta de teula aràbiga d'un sol vessant. De fàbrica de pedra, poc treballada i d'aparell groller travada amb morter de calç. Forma part de les restes d'un pany de muralla que allà mateix conformava una de les seves portes. Molt visible, sobretot des de l'altra banda del riu Bastareny, ha quedat integrada en una finca de recent construcció, com un annex d'un jardí privat. Per edificar la casa actual es van ensorrar les que hi havia abans: cal Janet, cal Vilanès o torre del Vilar. L'actual es coneix com cal Matapins. La torre actualment te la porta situada al centre de l'alçada de l'edificació, de manera que s'accedeix amb una escala metàl·lica exterior, tot i que aquesta porta seria oberta amb posterioritat a la construcció de la torre. El primer pis està cobert interiorment per una cúpula que impedeix la comunicació amb el pis superior i que és fruit d'una restauració posterior. A aquest nivell s'accedeix per una porta més baixa. Originalment els tres sostres dels tres nivells interiors de la torre eren coberts amb empostissat de fusta i es comunicaven entre ells mitjançant escales de fusta. La porta del primer pis es troba flanquejada per espitlleres que permeten la vigilància; al segon i tercer pisos també hi ha espitlleres. La porta del pis superior podria servir també per comunicar amb el corredor de la muralla. Al capdamunt hi ha tres forats quadrats que possiblement estaven destinats a l'embigat dels cadafalcs, garites de fusta suspeses pel cantó de fora que permetien llançar verticalment objectes als agressors. La coberta estava formada per una teulada a un vessant orientada de nord a sud. A la planta baixa hi ha l'accés a una galeria subterrània amb l'embocadura dirigida muralla amunt i que podria ser la mateixa que surt de l'hort de Palau. Actualment està tapiada. Al peu de la torre hi ha també dues espitlleres.</p> | 08016-21 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós, 16 | <p>La torre de la Portella també es coneixia com torre Jossana o torre de l'Espassén (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 199). Aquesta torre era una de les que flanquejaven les muralles que protegien la vila des del segle XIII. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. La primera notícia documental és de l'any 1343, als llibres de consolia s'esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: 'Manual de messions dels murs' (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. La torre Jossana és esmentada per primera vegada el 1355. El 1442 es fa una restauració de la torre (SERRA VILARÓ, 1930) en el que es diu que la torre serà rodona, fet que fa suposar que abans no ho seria. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s'ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. Al segle XV (1442) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Segons Ramon Viladès (1996) les torres del segle XIV serien de planta quadrada (Sobirana, Portalet, Homenatge); les de planta circular ( La Portella i la Vilella) serien fetes a les reformes dels segles XV i XVI. Poques són les notícies que tenim de l'enderroc de les muralles, però durant la Guerra dels Segadors (1640-1657) la vila va ser incendiada diverses vegades. També al final de la Guerra de successió Bagà fou la darrera vila en capitular, fet que ens fa suposar que Felip V faria enderrocar el que quedaria de muralla i torres, quedant només dempeus la torre de la Portella i la de Vilella. A les cròniques de Francisco de Zamora (1787), de Pasqual Madoz (1845) i de Cèsar August Torras (1905) quasi no fan esment de les muralles, fet que ens fa pensar que en aquesta època existirien poques restes. L'any 1916 encara existia una porta d'arc de mig punt adovellada que permetia l'accés a la vila; era el portal de Saldes o de la Faia.</p> | 42.2527100,1.8599900 | 405961 | 4678464 | 1343 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40532-foto-08016-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40532-foto-08016-21-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, Espassén, Fonoll, Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l'Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l'Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d'uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s'aprimava. És possible que la porta d'entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l'exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||
| 96177 | Bolangera de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolangera-de-baga | <p><span><span><span><span>Arxiu Josep M. Castells i Andilla (1897-1988). Bolangera. Bagà. Caixa 111, sobre 11, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Joan Pardinilla).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arxiu Joan Comas i Vicenç (1909-1977). Bolangera. Bagà. Caixa 95, sobre 293, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Pardinilla- Guiu).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Caballé, Francesc (1988) 'El neguit d’aquella mestra feta dansa'. A <em>L’Erol</em> núm. 23, p. 9-11.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pardinilla Vilaplana, Jordi (2001) <em>Esbart Cadí de Bagà. 50 anys de compromís, 50 anys d'il·lusió</em>. Edita Esbart Cadí de Bagà. Bagà.</span></span></span></span></p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> | XIX-XX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>És una dansa en cercle que s’havia ballat molt i a molts llocs i per això hi ha moltes versions, tant de la música com del ball. Al Berguedà coneixem bolangeres a Berga, Bagà, Gósol, Gisclareny, La Pobla de Lillet, Santa Maria de Merlès i Sant Julià de Cerdanyola. Totes elles comparteixen l'aire alegre, el ritme binari, l'inici en anacrusi i el tenir dues frases musicals, la primera sempre de 8 compassos i la segona de 8 o 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La partitura d’aquesta dansa de Bagà va ser escrita i harmonitzada per a piano l’any 1953 per Daniel Sanahuja Capella<a href='#_ftn1'><span><span><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></span></span></a> a partir de la informació recollida per Joan Pardinilla i Maria Guiu, i a petició d'ells. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coreografia de la bolangera de Bagà la trobem també a Gisclareny, Gréixer, Gósol, Tuixent i Cornellana, tal i com apuntava Pardinilla. </span><span>S'acompanyava d'una cançó que és també freqüent a altres zones, tot i que s'hi anaven introduint variants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>La Bolangera té diners</span></span></p> <p><span><span>que no els ha suat pas gaire,</span></span></p> <p><span><span>que se'ls ha guanyat filant</span></span></p> <p><span><span>de Ripoll fins a Valldaura.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>La Bolangera té un tupí,</span></span></p> <p><span><span>sense foc el fa bullir;</span></span></p> <p><span><span>sap escriure sense riure,</span></span></p> <p><span><span>sap comptar fins a una lliura,</span></span></p> <p><span><span>sap fer coves i paners</span></span></p> <p><span><span>i unes quantes coses més.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><a href='#_ftnref1'><span><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></span></a> Daniel Sanahuja i Capella (1902-2004), músic, compositor, musicòleg, director d'orquestra, professor de música i de cant català. Fundà i dirigí les Edicions Musicals Arraona, que van instrumentar i harmonitzar un gran nombre de ballets populars catalans, arranjats per a cobla.</span></span></span></p> | 08016-124 | <p><span><span><span><span><span><span>La Bolangera és una dansa que comença a adquirir una entitat a partir del Renaixement i que va tenir una expansió important durant els segles XVII i XVIII, per davallar progressivament al XIX, ja que els valsos i les polques van propiciar-ne la reculada i aquesta dansa va quedar com a joc d'infants. Al segle </span><span>XX encara es ballava i ha tingut una recuperació a finals del segle XX en algunes zones. S’ha relaci</span><span>onat amb el cicle festiu agrari, com una dansa per fer festa durant les trobades posteriors a algunes feines del camp. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'any 1951 es va recuperar aquesta bolangera gràcies a la memòria de Josep Casals de Bagà, <em>Tendre</em>, i la feina de recerca feta per la mestra de Bagà Maria Guiu Serradell (1907-1987) i el seu espòs Joan Pardinilla i Busquets, també mestre i historiador local (Pardinilla, 2001: 76). L'any 1951 van fundar l’Esbart Cadí de Bagà i es van dedicar a la recuperació d'alguns dels balls que s’havien ballat a l’Alt Berguedà, com són el ball Cerdà de Bagà, la Bolangera, el ball de les Senyores de Gósol, el ballet de Déu de Gósol, entre d'altres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta bolangera sembla que es va ballar fins a inicis del segle XX tots els diumenges i festes de Bagà que anaven acompanyades de ball, segons va apuntar Joan Pardinilla.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.2527062,1.8605982 | 406011 | 4678463 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | En el ball d'exhibició que es fa actualment a la plaça Porxada de Bagà, les parelles agafades de la mà entren a la plaça en filera i se situen en diferents rotllanes. Cada rotllana agrupa sis parelles i, els balladors agafats de les mans, fan ball en cercle en sentit antihorari durant una tirada de la primera melodia, similar a la dansa que es fa en altres llocs (fig. 1). En finalitzar es disposen en cercle agafats tots de les mans i mirant al centre, amb la segona melodia inicien les figures que es van alternant amb el passeig en cercle. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 40606 | Plaça Galceràn de Pinós nº 17 i 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-17-i-18 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>Casa que es troba entre la Plaça Galceràn de Pinós i el carrer Calic. La característica de les cases que es troben entre aquests dos carrers és que son cases que tenen quatre cruïlles: la primera correspon a l'espai del porxo, la segona i tercera es troben al mateix nivell de la plaça i serien les utilitzades com habitatges ja a l'edat mitjana, i la quarta, la que dona al carrer Calic, es troba un nivell per sota de manera que actua com a soterrani obert al carrer Calic. Aquest darrer espai a principis de segle XX estava ocupat per horts que possiblement toquessin a la muralla i que posteriorment van ser utilitzats per ampliar les cases i van ser buidats aconseguint aquest soterrani. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Aquest espai pot correspondre a l'antic camí de ronda i es constata la diferència de construcció en aquest espai. El porxo de la plaça Galceràn de Pinós és amb biga horitzontal de fusta i pilar al centre de carreus de pedra, el sostre del porxo és fet amb bigues juntes perpendiculars a la biga del porxo. A la planta baixa hi ha tres portes, la d'accés a l'habitatge que dona a una escala que porta al pis i que té el mur mitger amb la casa nº 17 de pedra i d'obra d'opus spicatum des de la base fins a l'alçada del sostre del primer pis. La porta del mig, més ample, té un arc diafragma que divideix l'espai en dos i que es troba mig tapiat. Darrera hi ha un tercer espai que té un subterrani a nivell del carrer Calic aprofitat com a garatge.</p> | 08016-95 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 17-18. 08695 BAGÀ | <p>Conegudes com cal Culleraire (18) i ca la Caritat (17). Les dues cases avui formen una sola. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Hem de suposar que l'estructura porxada ja procedeix de l'edat mitjana tot i que les cases han sofert moltes variacions al llarg del temps. Tan sols es conserven elements puntuals que tenen un interès històric, a més de l'estructura general de la plaça. El conjunt de cases que limita amb el carrer Calic es troben al costat o sobre l'antiga muralla. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades.</p> | 42.2527000,1.8603200 | 405988 | 4678463 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40606-foto-08016-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40606-foto-08016-95-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: arc diafragma planta baixa, mur d'opus spicatum planta baixa i primer pis del nº 17. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 40615 | Carrer Major nº 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-13 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Casa coneguda com ca la Dolores del Forn ja que havia hagut un forn de pa a inicis del segle XX que sembla que ja existia abans. L'immoble es troba situat al casc antic de Bagà, dins el perímetre de l'antiga muralla i sobre la terrassa paral·lela al riu Bastareny. És una casa entre mitgeres, amb façana principal al carrer Major i façana posterior al carrer Calic. L'accés principal s'efectua pel carrer Major, tot i que hi ha un accés secundari des de la plaça Porxada a una part de la planta soterrani (soterrani respecte al carrer Major, però a uns 3,5 m d'alçada respecte al nivell del carrer Calic). La façana del carrer Major té 6,5 m d'amplada, i la del carrer Calic 10,30 m. A l'interior es conserven diferents elements interessants: al passadís d'entrada des del carrer Major hi ha una mènsula tallada en fusta i amb restes de policromia possiblement de l'època gòtica de la casa, part del mur interior mitjaner amb la casa del nº 11 conserva fragments d'aparell d'opus spicatum. Finalment s'ha d'esperar a la possibilitat de que el mur del carrer Calic contingui fragment de la muralla medieval (per informació de la muralla mirar la fitxa corresponent). Amb l'enderroc de la casa ha desaparegut el sostre enteixinat de la sala que quedava al centre de l'edifici, així com el forn de pa que es trobava a prop del carrer Calic i més cap a cal Solanell.</p> | 08016-104 | Nucli històric. Carrer Major nº 13. 08695 BAGÀ | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila. La casa està actualment en procés de rehabilitació i per aquest motiu entre novembre i desembre de 2003 es van enderrocar tres quartes parts de l'interior de l'edifici (tenint en compte que aquest formava tres cossos paral·lels als carrers, fruit de diferents èpoques i reformes constructives) i part del mur que dóna al carrer Calic. La façana del carrer Calic possiblement s'assenti sobre la muralla de Bagà, monument protegit pel Decret de Castells de 22 d'abril de 1949 (BOE 5-5-1949), que especifica que tots els castells d'Espanya, sigui quin sigui el seu estat de ruïna, queden sota protecció de l'Estat. Les muralles de Bagà es consideren BIC monument (R-I-51-5194, llei 16/1985 60 25 BOE). Tot i així s'està a l'espera de la prospecció arqueològica que es realitzarà en breu per tal de conèixer l'existència de possibles vestigis.</p> | 42.2526800,1.8609500 | 406040 | 4678460 | 08016 | Bagà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: Parament d'opus spicatum, mènsula de fusta i possibilitat de que surti una altra oposada a aquesta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40607 | Plaça Galceràn de Pinós nº 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-19 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIII-XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>Casa de planta i quatre pisos, més un soterrani pel carrer Calic. La façana que dona a la plaça no té elements d'interès: en pedra el porxo de la planta baixa i el primer pis, arrebossat el segon i tercer pis. L'element característic d'aquesta casa son els murs interiors de pedra de l'accés de la planta baixa per la plaça, el sostre de la planta baixa de bigajunt de fusta i l'estructura general dels murs que donen al carrer Calic. És una paret de pedra feta amb còdols i conserva els forats de les bigues per recolzar la bastida de construcció, dos a cada pis, amb un total de vuit. L'aspecte general d'aquesta façana és molt massís, recordant una torre. No hi ha cap indici de que aquí pogués haver una de les torres de la muralla, tot i que l'estructura general ho recorda.</p> | 08016-96 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 19. 08695 BAGÀ | <p>Coneguda com cal Peça. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Hem de suposar que l'estructura porxada ja procedeix de l'edat mitjana tot i que les cases han sofert moltes variacions al llarg del temps. Tan sols es conserven elements puntuals que tenen un interès històric, a més de l'estructura general de la plaça. El conjunt de cases que limita amb el carrer Calic es troben al costat o sobre l'antiga muralla. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades.</p> | 42.2526800,1.8604000 | 405995 | 4678460 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40607-foto-08016-96-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-12-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: el volum exterior del carrer Calic. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 40614 | Carrer Major nº 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-9 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIX | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Casa de planta i dos pisos, amb dos balcons a cada pis amb baranes de ferro decorades amb filigranes; a la planta baixa hi ha dues portes, la d'entrada als pisos i una per botiga. A la façana es conserven un esgrafiats de finals del segle XIX. Tota té una capa de color rosat i sobre ella un seguit de dibuixos geomètrics: al voltant de les finestres hi ha una franja vermellosa, mentre que a l'espai que queda entre mig és el que té més decoració. Al pis superior hi ha un rombe amb el perímetre de color rosat i emmarcat amb dues bandes verticals grises i amb dibuixos florals i llaços blaus i vermells al centre. Al primer pis hi ha una rosa dels vents emmarcada en un cercle, tot en tons vermellosos; just a sota d'aquest, en un requadre amb les cantoneres blaves, hi ha la data 1879.</p> | 08016-103 | Nucli històric. Carrer Major nº 9. 08695 BAGÀ | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila. Aquest edifici va ser l'antic local de l'Ateneu, local social que feia la competència amb l'altre local de ball del carrer Raval, cal Mari, que era de tendències polítiques oposades. L'Ateneu era més de dretes i l'altre era més popular. La decoració correspon a un tipus noucentista de l'època modernista.</p> | 42.2526700,1.8610900 | 406052 | 4678458 | 1879 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: esgrafiats de la façana. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 40581 | Col·lecció pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-pintura-de-lajuntament | XX | <p>Es conserven 22 quadres repartits per diferents sales de l'edifici de l'Ajuntament de Bagà. Entre els que destaquen pintures de Ernest Descals i Joan Vila Arimany. La temàtica general del quadres és el municipi de Bagà, destacant els paisatges urbans del casc antic i medieval de la vila. Són pintures realitzades a l'oli o amb acrílics en format mitjà.</p> | 08016-70 | Nucli vila. Ajuntament | <p>L'any 1984 es va començar a celebrar un concurs de pintura ràpida local al municipi de Bagà. Era organitzat pel mateix Ajuntament dins els actes de la festa major d'agost. Es van celebrar 17 edicions del concurs de pintura, des del 1984 a 2001.</p> | 42.2526600,1.8618000 | 406110 | 4678457 | 1987 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 40613 | Carrer Major nº 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-7 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Casa amb façana al carrer Major o oberta per darrera al carrer Calic. És un edifici amb les característiques dels que es troben en aquest carrer: planta amb dues portes, dos pisos i golfes sota teulada amb el pendent cap al carrer. La data 1877 està gravada a la façana. A l'interior hi ha un arc diafragma paral·lel a l'eix del carrer i a 3,5 metres aproximadament de la porta d'entrada. L'arc té aproximadament 3 metres de llum, és de pedra amb carreus ben tallats que formen l'arc. La punta està oculta, per raons estètiques i condicionants del nou sostre instal·lat de fusta que també tapa la volta apuntada que cobreix tot el local. L'exterior de la casa no mostra cap element que es consideri important, tot i que tota la façana és de pedra vista. Tota la façana ha estat reformada recentment.</p> | 08016-102 | Nucli històric. Carrer Major nº 7. 08695 BAGÀ | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila.</p> | 42.2526600,1.8611700 | 406058 | 4678457 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40613-foto-08016-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40613-foto-08016-102-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: arc diafragma, volta apuntada i murs de pedra interiors. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 83000 | Cal Tor o Cal Peró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tor-o-cal-pero | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 60; AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.; ACBR. Registre de les Hipotecas. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny</p> | XVII-XIX | Restaurades i rehabilitades curosament per adaptar-la a casa de turisme i apartaments rurals preservant les característiques i estructura principal de la casa | <p>Conjunt arquitectònic de la masia i coberts de Cal Tor, avui cal Peró situat a l'entrada del veïnat de Berta al costat de la pista, antic camí ral de Bagà a Gósol passant per Gisclareny en una posició encimbellada i per sobre de Cal Pedrals (fitxa núm.91). El conjunt es compon de la casa pròpiament dita amb un cobert annex a la part sud-oest que es projecta a migdia formant un espai en L que és ocupat per l'antiga era de batre el gra. El cos principal de la masia, té una planta més aviat rectangular amb tres crugies que defineixen una estructura clàssica formada per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Tal i com succeeix amb la resta de masies del terme de Gisclareny està assentada aprofitant un desnivell del terreny natural tenint la façana nord pràcticament cega ja que s'adossa a la roca mare i natural en la que en cal destacar el volum semicircular del forn de pa cobert amb lloses de pedra.La porta d'entrada composta per un arc rebaixat de mig punt en pedra picada es situa a la façana de ponent on hi ha el camí d'accés a la casa amb la les inicials de TOR i la data de 1813 en la seva clau. Al costat oposat hi ha un arc de mig punt que mira a l'era de la casa, indret en el qual hi ha l'entrada en una mena de cos rectangular que uneix el volum de la casa principal amb el de la pallissa. El cos principal al que s'hi pot accedir per sota d'aquest arc de mig punt a manera de porxo està format per una planta baixa pràcticament cega i un primer pis que és ocupat per una àmplia eixida o balcó de fusta sostingut per una estructura de fusta i una barana de barrots de secció quadrada que abraça tota la longitud de la façana i que alhora està cobert mitjançant una teulada a un sol vessant. Atès la seva longitud està reforçada per un pilar de maçoneria,avui formigó a la planta baixa. Hi donen pas dues balconeres.Damunt seu hi ha dues finestres rectangulars de mida petita amb porticó intern que coincideixen amb la planta segona i damunt seu una finestra coronada en arc de mig punt pertanyent a les golfes. La façana est hi té obertes dues finestres a l'alçada dels dos primers pisos ja que a la planta baixa hi té adossat un porxo de fusta cobert amb teulada de bigues fusta i teula ceràmica que es projecta en sentit est. Finalment la façana oest té un predomini del massís respecte el buit i té una forma més aviat allargassada ja que juxtaposa en un sol volum les tres parts principals de l'edifici; és a dir la casa, el cos de la porta d'entrada i la pallissa. La planta baixa aprofita el desnivell del terreny i s'hi obre la porta d'entrada principal. Damunt seu hi ha el primer pis on s'obre una segona porta amb dues finestres a cada costat i dues finestres allargassades al sota teulada. L'entrada per la porta de la planta primera es fa mitjançant una escala de pedra exterior que condueix en una terrassa artificial a nivell de planta primera. L'aparell de l'edifici és de fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç de color ocre i marró i col·locats en filades més aviat irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades així com els bastiments de la porta d'entrada principal i d'algunes finestres. L'interior completament rehabilitat i ocupat per habitatges de Turisme rural ha conservat l'estructura bàsica de la masia amb els terres de fusta, els llosats de la planta baixa. S'hi puja per una escala de pedra oberta darrere la porta d'entrada i de l'espai del porxo que mira a l'era. La planta baixa conserva l'àmbit de les quadres i al primer pis l'estructura principal de la casa amb la sala principal, la cuina i les estances adaptades a habitacions i apartaments de turisme rural però que ha mantingut els forjats i les portes interiors. Adossat a l'extrem sud-oest hi ha el volum de la pallissa, de planta rectangular i format per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. En quant a la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del buit respecte el massís ja que la major part corresponen amb els buits de l'antiga pallissa,avui reconvertides en grossos finestrals conseqüència del se ús com a apartament rural. L façana oest és completament cega llevat amb dues finestres; una a cada planta i el volum descobert de la pallissa de sota teulada. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats, units amb abundant morter de calç de color ocre i filades irregulars. Tant aquest volum com el de la casa principal delimiten l'espai de l'antiga era de batre el gra, situada damunt de l'antic camí ral d'accés i sostinguda per importants murs de pedra, units en sec.</p> | 08093-90 | Primera casa que es troba del veïnat de Berta venint per l'Escriga i al costat dret del camí. | <p>L'origen de l'antiga casa de cal Tor, avui cal Peró seria a mitjans de 1692 segons E. Martín (Mrtín, 2005). De fet ell es basa que aquesta família procedent de Massaners i de Saldes, el 1693 se la troba esmentada en alguns tractes fets amb els Pedrals de Bagà per a l'ús de vaques i vedells per al conreu (Martín, 2005 pp.60). En el cens de pagadors de 1755 i conservat a l'arxiu de l'abadia de Poblet es fa referència a un pagament de 3 sous de Joan Tor per a casa. El mateix surt esmentat el 1776 (cadastre AHG 1776) on hi ha la presència de dos Tor (Jaume i Joan) tenint en compte que aquesta família posseïa la casa de Cal Jovell al clot del Pou.La casa de Jaume Tor segons el cadastre estava ocupada per 4 6 persones, pagava 4 lliures i 2 sous de cadastre personal, 4 lliures, 6 sous i 8 diners de cadastre reial i 18 sous per als caps de bestiar. Entenem que es tractava d'una casa important. Pel qua fa al cadastre de Joan Tor, la casa era ocupada per 5 persones i pagava una contribució de 3 lliures i 10 sous de cadastre personal, 4 lliures, 6 sous i 4 diners de cadastre reial i 1 lliura, 9 sous i 6 diners per a caps de bestiar. En el document dels amillaraments de 1863 (AMG, 1863) esmenta que el cap de família era Pere Tor, la casa era habitada per 6 persones majors de 7 anys, pagava 458 rals de contribució rural, 72 de contribució urbana i res per a caps de bestiar. Aquesta casa va sobreviure el flux migratori del 1900 i encara avui és habitada. Els darrers propietaris procedien de 'Cal Peró' de Vilella, més tard traslladats a Bagà, raó de la qual la casa se la coneix amb aquest nom.</p> | 42.2526600,1.7871100 | 399949,6 | 4678542 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83000-foto-08093-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83000-foto-08093-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83000-foto-08093-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Analitzant el conjunt d'edificis que configuren la casa de Cal Tor, hi hem observat com a mínim tres fases evolutives; la més antiga de les quals dataria de mitjans del segle XVII, moment en el qual es comença a documentar aquesta masia. Sembla ser que la part més antiga seria el el cos principal seguint les característiques pròpies de les masies de Gisclareny amb dues crugies separades per forjats de fusta i coberta a dues vessants. Posteriorment i a mitjans del segle XVIII es deuria afegir el cos on hi ha la porta d'entrada i l'escala d'accés al primer pis amb aparell de maçoneria i finalment en un darrer moment es definí el cos de la pallissa adossat en un segon volum. Actualment està completament restaurat i en bon estat | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 40612 | Carrer Major nº 3. Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-3-cal-noguera | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Cal Noguera. Casa que dona al carrer Major però que interiorment comunica amb la casa Cremada, a la que s'accedeix per la plaça Serra Vilaró. Conserva un arc que actualment és de punt rodó, però que per l'amplitud i caiguda sembla que tapi un anterior arc diafragma d'aproximadament 3 metres de llum. L'arc és paral·lel al carrer i dista uns 3,5 metres de la porta d'entrada. Actualment està arrebossat de nou, de manera que la pedra no és visible. L'edifici no s'utilitza i la planta baixa actua com a magatzem del Bar Centre. És un edifici amb les característiques dels que es troben en aquest carrer: planta amb dues portes, dos pisos i golfes sota teulada amb el pendent cap al carrer. Està arrebossada exteriorment.</p> | 08016-101 | Nucli històric. Carrer Major nº 3. 08695 BAGÀ | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila.</p> | 42.2526300,1.8615300 | 406088 | 4678453 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40612-foto-08016-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40612-foto-08016-101-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: arc interior. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40556 | Casa Solanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-solanell | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. (Vol. I, p. 472).</p> | XVI-XVIII | Elements a conservar: en general tot el volum de la casa i especialment els relleus de la façana i els sostres enteixinats de la planta noble. | <p>Casa entre mitgeres de baixos, cinc pisos i el principal, situada a la plaça Major a l'angle ES. Construïda al segle XVII o inicis XVIII, fou reformada al XIX al adaptar-se a diferents habitatges. Els murs són de maçoneria irregular i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Casa de més presència a la plaça, casal dels senyors d'aquest llinatge i abans de la noblesa de Foix, els escuts dels quals presideixen les finestres del primer pis. A la planta baixa la porta s'obre al porxo de la plaça, ocupant tres arcs de mig punt d'aquest. El sostre del porxo és de bigues de fusta unides amb morter i posades sobre bigues perpendiculars a la plaça i més separades entre elles. A la planta baixa, sota el porxo, hi ha tres portes adovellades; la de més a la dreta dóna accés als pisos de la casa; hi ha una altra al centre i una més cap a migdia amb la dovella central amb les inicials JHS. Aquestes dues portes tenen les dovelles més curtes que a la porta principal. Amb la principal s'accedeix als pisos a través d'una escala encaixada quadrangular. Els graons són de pedra fins al pis principal i de rajola i fusta en la resta de pisos, marcant així el pis noble de la casa. Des de l'entrada s'accedeix també a un soterrani que queda a nivell del carrer Calic. L'escala encaixada forma un cos quadrangular amb barana de forja; el sostre de la planta baixa és de bigues de fusta tallades amb enteixinat de fusta molt característic de les cases de la vila. La porta principal és d'arc de mig punt amb grans dovelles ben tallades amb un escut tallat a la central, escut quarterat amb lleó rampant al primer i al darrer quadre i una planta als altres dos. Els altres elements destacables són les finestres; hi ha dues al primer pis obertes en un pany de paret de pedra ben carreuada i rosa, com la de l'església, decorades amb motllura que ressegueix la llinda i rematada amb una careta a banda i banda. Al centre de la llinda, entre lleons rampants, cada finestral llueix el mateix escut, dos quarters amb les barres dels Foix, i dos campers escacats. La primera casa construïda sembla ser el cos de tramuntana i la resta afegit posteriorment seguint les característiques generals.</p> | 08016-45 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós, 24 | <p>La casa Solanell fou residència de la família que li dona nom, nobles baganesos hereus dels Foix, documentats des del XV com a castlans i procuradors dels Pinós. La branca secundària dels Foix residí a Bagà fins al XIX, però els hereus s'entroncaren amb la família Solanell de Ripoll (l'any 1679 Teresa de Foix ja era vídua del senyor Solanell), però al XIX els béns retornaren a la família. Actualment els diferents pisos estan llogats per separat, mentre que el principal o planta noble es manté com una única vivenda dels propietaris.</p> | 42.2526300,1.8607800 | 406026 | 4678454 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40556-foto-08016-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40556-foto-08016-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40556-foto-08016-45-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior dels habitatges, ens han informat que a l'interior de la planta noble hi ha un escut nobiliari. La fotografia nº 2 correspon a la casa Matapins, porta al costat de la de can Solanell. Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 95|96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 50959 | Casa Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-subirana | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II i III. C.adastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIII-XVIII | Només conserva la paret oest de la casa ja que la resta està completament esfondrat. L'espai de l'era i de les corts i pallisses es manté en més bon estat, malgrat hagi perdut les cobertes. | <p>Ruïnes d'un edifici i dels seus coberts en un plans de sota la denominada 'Costa Freda' i delimitada a l'est per la serra de la Tosca i a l'oest per la serra de Vilella. Aquesta casa es troba en una petita esplanada a la vessant oest de la serra de Sant Marc a cavall dels nuclis de Brocà i Gavarrós. Les ruïnes es componen de l'antiga casa de Sobirana, l'era i les pallisses. Tot el conjunt està assentat damunt d'una terrassa artificial que està sostinguda per murs de pedra. La casa pròpiament dita, avui completament arruïnada es situa a l'extrem oest del conjunt. Només es conserva en alçat la paret de tancament oest i part de la paret nord. Tot i així s'endevina que s'hauria tractat d'una construcció composta per una planta baixa, un primer pis i un sota coberta amb teulada a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant mirant a l'era. Pel que resta encara a la part baixa hi hauria hagut les quadres amb el pou o cisterna d'aigua i el forn de pa que encara en podem endevinar la seva boca. Al pis primer hi hauria hagut l'estatge i a sota teulada les golfes i pallisses. Segons els paraments que resten dempeus es pot identificar encara la seva fàbrica constructiva a partir de filades de pedra del país mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç o disposades en filades irregulars i aleatòries amb un predomini del massís respecte del buit. Conserva dues obertures a diferent nivell, algunes d'elles amb reixa. La part sud hi ha un cos afegit amb aparell de maçoneria i tapia de color rogenc. Separat uns metres a l'est hi ha l'edifici de les pallisses de forma rectangular allargassada amb una orientació nord sud i amb la façana orientada a l'oest mirant cap a l'era. Presenta una disposició d'arcades a la planta baixa amb aparell de pedra i arc de maó cuit i una planta primera amb un seguit de pilars que haurien sostingut les bigues de la coberta i formant grans obertures o eixides per a la pallissa. L'aparell també és de maçoneria i reble amb filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i els brancals de les diferents obertures. Pel que fa a l'espai de l'era queda trencat a tramuntana per un mur que uneix la casa i la pallissa i al sud una petita pedrís de pedra. Darrere de la casa hi ha la bassa i els safareigs.</p> | 08099-61 | A sota de la costa Freda prop de la carena de la Serra de la Tosca | <p>El topònim de Sobirana no es coneix fins a l'època moderna. Amb tot pensem que el nom antic de la casa era el de 'margineda'. El nom de mas margineda ja ens apareix en un document de 1151 quant Berenguer, Pere Folch i els seus fills vengueren els masos de castell i Marginada al monestir de Sant Llorenç. Les afrontacions d'aquest mas situat a la mateixa alçada que castell podria relacionar-se amb aquest lloc ja que es situa al límit més oriental de Brocà limitant amb el Riutort 'sive in ipsa parròquia in loco nominato Kadtel et Margenada et habet afrontationes de prima in Rivo Torto;de secunda in Eccleriola; de tertia in Rosa;de quarta in flumine Lubricato' Tot i així i en un document del 1653 publicat per Mn Serra i Vilaró esmenta un tal 'Jaume Subirana' com a persona escollida per un càrrec de les baronies. No sabem si aquest Jaume Sobirana procediria d ela casa esmentada. Els documents conservats a l'arxiu municipal de Guardiola en el cadastre de Brocà de 1756 esmenta el nom de 'Isidro Subirana' referent a la casa. Altres documents més tardans comenten el nom sobirana pertanyent a la partida de Brocà i propietat de Ramon Cunill. El darrer document i trobat en un full solt de Cal Galló, la casa de Subirana pertanyia al cuartel este juntament amb la de Capellania, Ponent, Mitjaus, les Planes, Casanova de Vilella i Vilella. Cal tenir present que és probable que a l'època medieval aquesta casa s'identifiqués amb el mas margineda esmentat per la documentació de les Baronies de Pinós i que posteriorment i a l'època moderna canviés de nom. Aquesta hipòtesi desmentiria la seva denominació de sobirana , com a casa alta. També cal esmentar que arran d' algunes obres i moviments de terra produïts de forma fortuïta a l voltant de la casa, s'hi han pogut trobar restes de ceràmica d'època ibèrica i també les restes d'un molí de mà realitzat en pedra i conservat al fons arqueològic del museu de Berga</p> | 42.2525700,1.9051400 | 409685 | 4678400 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa malgrat el seu estat avançat de ruïna respon les característiques bàsiques de les cases de pagès de les zones de muntanya amb les seves corts, pallisses i estructures annexes compostes per pilars de pedra que sostenen les estructures de fusta i de les cobertes. En el pany que encara resta dempeus es poden evidenciar dues fases constructives ben diferents que ens posen de manifest els recreixements i engrandiments de la casa i dels seus annexes. La part de les corts i pallisses presenta reformes del segle XIX, per la disposició arquitectònica dels seus arcs en maó vist | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml