Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57782 | Mina vora la fàbrica del Barral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-vora-la-fabrica-del-barral | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Té brossa al seu interior, i algun petit despreniment. | Es tracta d'una mina d'extracció de pedra bituminosa (betum) de reduïdes dimensions. És coneguda amb aquest nom perquè just al davant, a l'altre costat de la via del tren hi ha la fàbrica de cartró o del Barral. Trobem una obertura a la roca, que obra cap a l'oest. És un accés de poca alçada, fet d'obra, amb brancals de pedra tallada i arrebossat, i per llinda un arc rebaixat fet de maó massís posat de pla. La galeria té pocs metres de llargada (entorn a 200 m.) i és de secció triangular. | 08166-82 | Al costat de la fàbrica del Barral. | La perforació d'aquesta mina es va realitzar a l'any 1936; de fet, a l'inici de la Guerra Civil va ser quan es va obrir el tram de galeria, aviat però, es van adonar de la manca de potencial de l'explotació i decidiren no continuar. | 42.2515800,1.9765800 | 415577 | 4678216 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57782-foto-08166-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57782-foto-08166-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 40627 | Monument a Emili Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-emili-vendrell | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> | XX | <p>Monòlit de pedra situat al centre d'una petita zona ajardinada a la cruïlla L'Avinguda Salarich i l'Avinguda Vilaseca, a la part més nova de la vila. A la part de davant hi ha una inscripció amb uns versos esculpits que indica que el monument es va erigir en memòria de Emili Vendrell el 29 de novembre de 1987. La inscripció diu: 'Bagà al cantaire de catalunya Emili Vendrell i Bars 1893-1962. Visions de Bagà. Et ve de centúries la noblesa! / quan els Pinós petjaren ta vessant / amb gran amor mataren ta pobresa / i a l'ombra del Cadí t'has fet més gran'.</p> | 08016-116 | Nucli vila. | <p>Emili Vendrell era un eminent tenor líric que va fer estades curtes a Bagà, quedant colpit pel paisatge natural de l'entorn i de la mateixa vila. Va fer uns versos sobre Bagà dels que una part s'ha esculpit al monòlit. Va néixer a Barcelona l'any 1893 i va morir el 1962.</p> | 42.2515800,1.8647500 | 406352 | 4678333 | 1987 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 83073 | Masia de la Tosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-tosa | CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. annex. 21 i 22; A CA. Llibret de compliment pasqual 1863. | XVIII-XIX | Arruïnada i coberta de vegetació. Encara en són visibles les parets nord, oest i part de l'est del cos principal i la nord de les quadres. | Ruínes de l'antiga casa de la Tosa situada damunt de l'antic mas Campa o Cal Ros, al vessant sud del coll d'escriga i mirant cap a Turbians damunt d'unes costes del solell rocós. L'edifici consta de dos volums; la casa i les quadres i pallisses. La casa presenta una planta rectangular i està estructurada mitjançant dues crugies de planta baixa, i un primer pis. La coberta ha desaparegut però encara s'endevinen les traces de com hauria estat coberta a dues vesants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. En quant a la distrbució de les seve sobertures sembla que es concentraven a les façanes est i sud. Les altres dues façanes eren completament cegues. L'aparell constructiu és molt senzill a base de fàbrica de maçoneria i també paret seca amb pedras mal treballades i escairades, unides amb fang i morter de calç molt pobre i disposada en filades irregulars amb fargments de teula i maó a trenca junt. Üsnicament són en pedra picada les cantonades que són més ben treballades. Adossat a ponent hi ha un segon cos de planta rectangular, d'una única planta construït amb aparell de pedra seca, unida amb argila i fragments de llosa i maó a trenca junt. Aquest cos hauria estat cobert a un sol vessant i possiblement hauria estat cobert amb teulada a u únic vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. Ambdós cossos s'enlairen damunt d'un vessant de la muntanya, terraplenat mitjançant murs de contenció de pedra seca que configuren l'àmbit de l'era de batre el gra. | 08093-163 | Al vessant sud del Coll de l'Escriga damunt de Cal Ros i prop de Turbians prop de la pista del coll | Segons E. Martín (Martín, 2005) l'origen d'aquesta cas no és anterior al 1700 o 1800. de fet es troba referenciada a l'amillarament de 1863. (ACA. Llibrets de Compliment Pasqual, amillarament de 1863) amb Joan campa com a cap de Casa. Estava ocupada per 5 persones majors de 7 anys i pagava una contribució rural de 186 rals, 24 de contribució urbana i 104 per a caps de bestiar. Desconeixem si existia d'abans ja que al cadastre de 1776 no se sap a qui pertanyia o quin era el cap de casa. La casa va sobreciure el flux migratòri del 1900 però el 1909 consta ja com a abandonada. Segons especifica Francesc Caballè (Caballè i Cantalapiedra, F; 1995) a la porta de la casa de la Tossa hi va ser trobada la darrera petjada del llop el 1919. | 42.2514100,1.8004400 | 401047 | 4678387 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83073-foto-08093-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83073-foto-08093-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83073-foto-08093-163-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt respòn als cànons característics de les masies de Gisclareny d'estructura simple i senzilla basades en un règim de subsitència en un moment que venia marcat per la pobresa i s'erigiren masies en indrets insòlits fruit de l'arribada de jornalers nouvinguts d'altres indrets per a conrear uns escassos metres de terra. Aquesta situació es produí a mitjans del segle XIX i tant sols van perdurar una generació ja que no van sobreviure el flux migratòri de 1900. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50955 | Cal Vilalta i cal Serradet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilalta-i-cal-serradet | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.378-384. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIV-XIX | Manquen les cobertes i les parts superiors de les parets perimetrals. Les eixides i balconades de la façana sud han desaparegut i de les quatre arcades que hi hauria hagut tant sols en conservem dues de senceres. | <p>Es tracta de les ruïnes de dos grans edificis; un al costat de l'altre orientats en el vessant sud de la serra de Costa freda i prop del torrent de Brocà que separa aquestes cases amb la parròquia i el cementiri de Sant Martí de Brocà. El conjunt arquitectònic està compost per les dues cases i també per les pallisses i l'era que es situen al nord en una cota més elevada ja que aprofita un desnivell del terreny. La casa de Cal Vilalta pròpiament dita presenta una planta més aviat allargada formant la clàssica masia de tres cossos i formada per una planta baixa, una planta pis i un sota teulada amb coberta, avui esfondrada però que encara s'endevina que hauria tingut dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. L'era de batre s'hauria situat a tramuntana i hauria estat sostinguda per murs de contenció. La porta d'entrada a la casa s'hauria situat al nivell del primer pis mirant a l'esmentada era. Una de les característiques de la casa hauria estat el conjunt d'arcs de mig punt que hi havia a la planta baixa i que haurien sostingut les eixides del primer ois i sota teulada. En total hi havia un conjunt de quatre arcades de les que avui dia tan sols en conserven dues de senceres, ja que les altres dues han estat enderrocades. Darrere de les arcades hi hauria hagut les quadres de la casa amb restes de trapes al sostre per llençar menjar al bestiar i també el forn de pa, la boca del qual encara es pot observar a la paret oest. Al fons de la planta i situat en un espai que es posa sota de l'era i fora dels límits de la casa, existeix una cambra coberta amb volta de canó disposada a plec de llibre que recolza damunt d'unes parets construïdes amb un aparell de pedra ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i formant filades regulars. Aquesta cambra té restes del paviment i de la porta d'entrada amb els muntants i part del marxapeu d'entrada en una cota molt més baixa. A la planta primera encara es conserven restes de la sala amb les parets enguixades i coberta amb sostre de bigues de fusta que recolzen damunt de permòdols també de fusta simulant cares humanes molt deteriorades. A la banda sud es conserven restes d'un arc rebaixat pertanyent a una de les alcoves. Segons la memòria oral, en aquesta planta hi hauria hagut la porta d'entrada a la casa, encara visible, la sala principal, les cuines i les habitacions familiars. La planta segona ha desaparegut completament i tant sols es pot endevinar la seva alçada a la paret de tancament est. Tot l'aparell de la casa és de reble, maçoneria i tapia de color vermellós que li dona un to molt característic. Només és en pedra picada el marc d'algunes obertures i parets cantoneres. La casa de 'Cal serradet'és a continuació de Cal Vilalta per la banda oest. Es tracta d'una construcció quadrangular composta per una planta baixa i dues plantes pis i construïda amb un aparell de pedra picada ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i amb les cantonades ben definides. Presenta obertures a diferents nivells i de diferents tipus, però en cal destacar la presència d'espitlleres a la planta baixa i també al primer pis. Aquests elements, juntament amb la seva planta i posició geogràfica de la casa ens fan pensar que la casa de cal Serradet hauria estat vinculada amb alguna domus, o casa forta. Pel que fa a les pallisses es situen a la banda nord a continuació de l'era i tenen una planta rectangular allargassada amb aparell de maçoneria i també tapia de color vermellós. La seva façana hauria estat formada per grans eixides de fusta sostinguda per una sèrie de 4 pilars de pedra que haurien suportat els cavalls de l'embigat de fusta. La coberta hauria estat a un sol vessant.</p> | 08099-57 | Al sud de la serra de la 'Costa Freda' i prop del torrent de Brocà a l'est del nucli homònim | <p>Joan Serra i Vilaró en el seu Llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana documenta a la parròquia de Brocà l'existència de tres cavalleries (Els Vila corba, els ça-vall i els senyors de Brocà i de Santa Eulàlia). Sobre els dos primers ja n'hem parlat a les fitxes de Cal Companyó i de Vilella. En canvi els Brocà i Santa Eulàlia tot i que hom els situa a la casa de 'Castell', després d'analitzar aquesta finca no hi hem pogut evidenciar cap mostra de fortificació i ni tan sols cap resta de paret que presenti un aparell medieval. Per contra a Cal Vilalta i Serradet hem pogut documentar elements d'estructures defensives que ajudades a la seva situació geogràfica on es domina la vall del Bastareny, el collet d'Eina, Torre de Foix, part de la vall de Lillet i fins hi tot el monestir de Sant Llorenç prop Bagà i la vila de Bagà, ens fan plantejar la hipòtesi de situar el castell de Brocà en aquest lloc. La família dels Brocà . Segons Serra i Vilaró era la cavalleria més propera a la vila de Bagà per la banda de sol ixent. El cavaller més antic és Ramon de Brocà datat de 1257. La filla de Ramon; Gaucelma va heretar el casal dels seus pares a Brocà on van continuar habitant-hi. La seva filla Berenguera es va casar amb el cavaller Ramon de Lluarteres i van heretar el feu de Brocà. Aquest mateix cavaller posseïa una torre de Bagà. Aquesta torre podria ser la denominada 'torre de Brocà' emplaçada al costat del casal dels mateixos Brocà i situada molt possiblement a Cal Peu Curt. Els Lluarteres no van tenir successió i van passar el seu domini al cavaller de Santa Eulàlia que van continuar amb la saga dels Brocà. Sobre aquesta família també en cal destacar la donació que en van fer al 1327 on van entregar per 5 anys a un home de Bagà la torre que tenien a Bagà i dues cases annexes per fer-hi continua residència i reparar desperfectes donant a entendre que aquests cavallers habitaven a Brocà i la casa de Bagà la van haver d'arrendar. El casal dels Brocà va ser venut als barons de Pinós juntament amb altres masos de Brocà a mitjans del segle XV. Després de la pesta negre aquest mas ja se coneix com a Vilalta i al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les cases de Rotllant, Companyó, Vilalta. Al 1856 la casa de Vilalta pertanyia a la mateixa partida que les cases de Castell, Joanó, Caseta de Joanó, Subirana, el Puig, Serradet, Rectoria, Clarà, Cercuneda, Cal Vilella (Galló). El darrer document conservat al full solt de Cal Galló pertanyia al cuartel sur juntament amb la Casa de Baix, Companyó, Sagarulla, Casanova de Companyó, Cal Blau, Hostal nou, Caballera i la Casanova de Rotllant.</p> | 42.2513700,1.8937100 | 408741 | 4678279 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La planta quadrangular de la casa de Cal serradet amb les restes de les espitlleres defensives a diferent nivell, la construcció subterrània de l'interior de cal Vilalta coberta amb volta de canó i la posició geogràfica de la casa respecte a tota la vall del Bastareny, ens fan relacionar aquesta construcció amb alguna fortificació o castell, tanmateix el castell de Brocà que erròniament hauríem situat a la casa de 'castell' i de la que no es conserva cap vestigi defensiu. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50956 | Cambra amb volta de canó de cal Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cambra-amb-volta-de-cano-de-cal-vilalta | <p>CABALLÈ, CANTALAPIEDRA, FRANCESC (2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CASCANTE TORRELLA, PERE (2010). Estudi històric i arquitectònic del Palau dels Pinós de Bagà. Memòria dels treballs de restauració del castell de Palau de Bagà. Institut Català del Sol (inèdit). SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I.</p> | XII-XIII | La cambra amb volta es manté en bon estat, malgrat estigui coberta de runa i vegetació. | <p>En un espai semisoterrat que es posa per sota de l'era de Cal Vilalta es conserva una cambra coberta amb volta de canó. Es tracta d'un espai d'uns 3 metres d'ample per 4 metres llarg, cobert amb volta de canó amb les dovelles col·locades a plec de llibre i unides amb argamassa de calç i orientada d'est a oest. Les parets que la sustenten estan construïdes amb un aparell de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. La porta oberta a ponent, actualment està mig paredada però encara conserva els muntants de pedra picada, part del marxapeu de la porta d'entrada. Cal destacar la presència d'una obertura situada a la paret de migdia, avui dia tapiada amb els muntants i llinda de pedra. Actualment aquest espai està mig cobert de runa i la cota de circulació original està 1 metre per sota de l'actual. S'hi accedeix per un esvoranc obert sota la porta d'entrada de la casa de Cal Vilalta i els seus límits sobrepassen els de la casa de Vilalta. Sens dubte es tracta d'una construcció d'origen medieval.</p> | 08099-58 | Sota l'era de Cal Vilalta en un àmbit soterrat | <p>Joan Serra i Vilaró en el seu Llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana, esmenta la presència de tres cavalleries a Brocà (Els Vila corba, els Ça-vall, els senyors de Brocà i de Santa Eulàlia). Sobre els dos primers ja n'hem parlat a les fitxes que hi anaven relacionades de Cal Companyó i de Vilella. En canvi els Brocà i Santa Eulàlia tot i que hom els situa a la casa de Castell, després d'analitzar aquesta finca no s'ha pogut evidenciar cap mostra de fortificació i ni tan sols cap resta de paret que presenti un aparell medieval. Per contra a Cal Vilalta i Serradet hem pogut documentar elements d'estructures defensives que ajudades a la seva situació geogràfica on es domina la vall del Bastareny, el collet d'Eina, Torre de Foix, part de la vall de Lillet i fins hi tot el monestir de Sant Llorenç prop Bagà i la vila de Bagà, que fan plantejar la hipòtesi de situar el castell de Brocà en aquest lloc. La família dels Brocà .segons Serra i Vilaró era la cavalleria més propera a la vila de Bagà per la banda de sol ixent. El cavaller més antic és Ramon de Brocà datat de 1257. La filla de Ramon; Gaucelma va heretar el casal dels seus pares a Brocà on van continuar habitant-hi. La seva filla Berenguera es va casar amb el cavaller Ramon de Lluarteres i van heretar el feu de Brocà. Aquest mateix cavaller posseïa una torre de Bagà que podria ser la denominada 'torre de Brocà' situada al casal dels mateixos Brocà i emplaçada molt possiblement a 'Cal Peu Curt'. Els Lluarteres no van tenir successió i van passar el seu domini al cavaller de Santa Eulàlia que van continuar amb la saga dels Brocà. Sobre aquesta família també en cal destacar la donació que en van fer al 1327 on van entregar per 5 anys a un home de Bagà la torre que tenien a Bagà i dues cases annexes per fer-hi continua residència i reparar desperfectes donant a entendre que aquests cavallers habitaven a Brocà i la casa de Bagà la van haver d'arrendar. El casal dels Brocà va ser venut als barons de Pinós juntament amb altres masos de Brocà a mitjans del segle XV. Després de la pesta negre aquest mas ja sel coneix com a Vilalta i al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les cases de Rotllant, Companyó, Vilalta.</p> | 42.2513700,1.8937100 | 408741 | 4678279 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50956-foto-08099-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50956-foto-08099-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50956-foto-08099-58-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta estructura, juntament amb altres fragments de paret de la casa de cal Vilalta i també amb la veïna de cal Serradet ens permeten plantejar la hipòtesi que correspon amb una antiga domus, castell o casal fortificat. Mentre que la tipologia i tècnica constructiva de la cambra subterrània ens recorda molt a les voltes romàniques d'algunes esglésies, palaus i cases fortes (palau dels Pinós de Bagà), voltes de la sota tribuna de Sant Llorenç, voltes del castell de Saldes, plantejant la hipòtesi d'una construcció de mitjans del segle XII o fins hi tot de principis del segle XIII, la resta de paraments i la possible torre de Cal Serradet serien construccions més pròpies del segle XIV o fins hi tot del segle XV. Recordaria les construccions de la torre de Faia (Gisclareny) o el mateix palau de Bagà. Cal tenir present que el fet que la finestra que s'obre al costat est ens planteja la possibilitat i existència d'altres cambres similars en aquest espai. Pensem i tal com hem esmentat a la fitxa anterior que aquestes construccions anirien relacionades amb l'antic castell dels Brocà. | 93|92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 40564 | Edifici Salarich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-salarich | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> | XVII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 2 (rehabilitació). | <p>Edifici situat al carrer Raval, més a prop del seu inici. És una casa de planta, dos pisos i golfes sota teulada, amb el carener paral·lel al carrer. L'estructura general de la façana té característiques renaixentistes, amb blocs de pedra a la planta baixa formant un encoixinat, marcs estucats esgrafiats als voltants de les finestres i balcons i una estructura simètrica. A la planta baixa hi ha quatre portes: dues portes centrals de la mateixa llum d'amplada, una allindada i altra d'arc de mig punt; i una porta allindada més petita a cada extrem, mantenint la simetria. La porta d'arc és l'accés principal a l'edifici que dona pas a l'escala i que comunica amb un passadís que porta a un pati darrera la casa. Les altres comuniquen amb locals als baixos. Al primer pis hi ha quatre balcons centrals i una finestra a cada banda. Al segon pis hi ha un balcó central amb tres portes, un balcó amb una porta a cada banda i més exteriors, una finestra a cada banda. Finalment, a les golfes, hi ha set ulls de bou amb forma de trèvol de quatre fulles. Totes les finestres presenten una motllura a la part superior i fins la meitat de la seva alçada.</p> | 08016-53 | Nucli històric. C/ Raval, 38 | <p>L'any 1924 el Sr Ramon Salarich Pedrals va deixar una notable herència a la vila de Bagà per fer un asil que servís d'alberg de pobres i nens pobres i per educar a aquests. Va determinar que fos regit per religioses i establí una junta constituïda pel rector, l'alcalde, el metge, un altre sacerdot, un pobre i un propietari. Ramon Salarich va morir a Bagà el 1930 i la Junta va començar a actuar sense poder instituir l'asil ja que la vídua tenia l'usdefruit dels béns. El llegat estava format per un immoble al carrer Raval nº 38 i diners en valors. El 1941, després de passar la Guerra Civil i ja morta la vídua, Angela Scapardini Sasselli, s'inaugurà l'asil el 4 de setembre, però no començà a funcionar fins a l'abril de 1942. El regentaren quatre missioneres de l'Institut de Missioneres Filles del Sagrat Cor de Maria, que van fer altres funcions a la vila, com donar injeccions, fer de mestres durant una temporada i cuidar malalts. L'any 1964 l'asil va quedar sense missioneres i això va obligar a tancar l'asil. Un altre senyor, Rafael Calderer, va llegar uns béns l'any 1939 per a la instal·lació d'un hospital a Bagà o per una escola per nens dirigida per germanetes. El llegat consistia en una finca dita Palau amb les terres, el Mas de les Vinyes a Cabacès (Tarragona). L'agost de 1964 els béns passaren als marmessors, l'alcalde de Bagà i els rectors de Bagà i Sant Llorenç de Morunys. En vendre les propietats els diners es van utilitzar per fer obres de consolidació i rehabilitació a l'immoble del carrer Raval i construir dues aules adossades a aquest. El 1965 es fusionen les dues entitats benèfiques i formen la Fundació Salarich-Calderer que va passar a dependre de la Secció de Beneficència de la Delegació Provincial del Ministeri de Sanitat. Per decret passà el 1983 a dependre de la Generalitat. L'any 1990 es va construir una nova residència per gent gran a Bagà que gestiona la mateixa fundació.</p> | 42.2513500,1.8638900 | 406281 | 4678309 | 1688 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40564-foto-08016-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40564-foto-08016-53-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 83041 | Font de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-gisclareny | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural.</p> | XVIII-XX | <p>Font d'aigua situada al costat del camí ral de Bagà a Gósol en el tram que va de Berta a Coll de la Bena passant pel Clot del Pou. La font que segurament ja era emprada des de temps antics com a lloc de parada i abeurada dels animals de la transhumància aprofita la mateixa aigua de l'aqüífer que nodreix el veí pou del clot i també altres fonts properes com les ja esmentades de l'Espunya o de Cal Ros per posar alguns exemples. La construcció de la font consta de la font amb un broc, una pica i espai per a barbacoes, taules, bancs i fins hi tot una glorieta de fusta. Ha estat arranjada com a àrea recreativa per la brigada del Parc Natural del Cadí Moixeró i també per l'ajuntament del municipi.</p> | 08093-131 | Al clot del Pou, al costat mateix del pou (Ajuntament de Gisclareny. Av Roser S/N 08695) | <p>Segurament l'origen d'aquesta font seria el mateix que el del pou situat a mitjans de l'època medieval en el moment que es comença a documentar el mas Asen, el mas Over, el mas Coll i el mas Carbonell. Els primers els quals ja han estat comentats a les fitxes núm.93 i 94 es remunten per primera vegada en un document conservat a l'arxiu municipal de Gisclareny (Martín E; 2005 p.64). Registre hipotecas. D'aquests tres masos llevat del mas coll que Martín interpreta com a cal Pallaró del Coll de la Bena els altres dos possiblement es podrien correspondre amb l'emplaçament de Cal Baraut (fitxa 94) i que es situen entre el clot del Pou i el Coll de la Bena. En quant al mas Asen s'esmenta que aquest mas conegut també amb el nom de Assen, Nazen o Azen estava situat prop del Clot del Pou . Correspondria amb un dels pocs masos que hi hauria a Gisclareny, juntament amb el mas Espunya, el mas Over, el mas Coll i el mas Carbonell, La proximitat al clot i en el 'pou' donaria origen al veïnat de cases que es nodririen de l'aigua del pou per poder-se abastir de l'aigua potable i utilitzarien les aigües del seu aqüífer per a poder regar les terres, que sens dubte serien les millors de Gisclareny juntament amb les de l'Espunya i del Mas Campà.</p> | 42.2511100,1.7851200 | 399782 | 4678372 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83041-foto-08093-131-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2020-10-09 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ha estat arranjada com a àrea recreativa a càrrec del Parc Natural del Cadí Moixeró i l'ajuntament de Gisclareny els quals en tenen cura i en fan un manteniment. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 83097 | Quer foradat o roc del Donzell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quer-foradat-o-roc-del-donzell | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200.</p> <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43.</p> <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55.</p> <p>SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III.</p> <p>AHG.Cadastre de 1776.</p> <p>ADCU. Acta de Consagració de Sant Miquel de Turbians.</p> | Prop del camí ral de Maçaners passant pel Grau | <p>En unes obagues a sota de la Gargallosa i a costat del camí ral de Maçaners i paral·lel al torrent de vilella hi ha aquesta roca foradada que ha estat clau per deniminar l'antic castell de Gosclareny o castell del 'Quer' i també el mas Espunya i 'l'alou de Querforadat'. Es tracta d'una imposant roca calcària on a mitjana alçada hi ha un forat circular d'un 50 cm. de diàmetre a 3 metres per damunt del sòl natural i mig cobert de vegetació i rabres. Es tracta d'un forat realitzat per l'erosió i accíó de l'aigua i dels agents climatològics en terreny calcàri.</p> | 08093-187 | A l'antic alou i mas d'Espunya a sota el veïnat del Roser eun una obaga al costat del camí ral. | <p>La primera menció que fa referència a l'alou d'Espunya i el Quer Foradat, la trobariem en l'acta de consagració de Sant Miquel de Paradís o de Turbians, el 948 quan parla de les seves donacions i d'un seguit de vinyes de les quals malgrat no quedi especificat pensem que seria de les terres properes als volts de Sant Miquel. De fet és en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i també en un document datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins.i per tant malgrat no esmenti enlloc l'existènciua de camins, és lògic pensar que n'hi havia amb els corresponents passos per creuar els rius. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. El Querforadat podria ser 'roca foradada' interpretada com una roca natural i de la que en tenim constància de la seva existència degut a l'orografia càrstica del lloc. Pensem que el Querforadat seia el castell 'fener de Cal ros' proper al vilar d'Espunya. El lloc ens és esmentat en un document citat per Serra i Vilaró. (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre III. P. 107) i extret de ACA notarials. Bagà. Datat de 1068 i corresponent amb el monestir de Sant Llorenç prop Bagà on els comtes de Cerdanya, Ramon i Adela van donar al monestit l'alaou que posseïen al vilar d'Espunya amb les confrontacions del riu Esna (Eina) cap a Sant Sebastià de Sull i ariibava a Querforadat passnt pel cim del mont calvera (Gargallosa) 'alede in comitatu Ceritanense, in pago Bagadanense, sive infra terminos de villare de spunia. Quae terminantur ex una parte rivo Esna, et inde vadit ad Sanctum Sebastianum et pervenit de Kero-Foradat...'. Posteriorment el teme del Quer va passa a denominar-se castell del Quer (castell de Gisclareny) i l'alou d'Espunya com a mas castell (Martín, E; 2005). A partir d'aleshores el terme Quer foradat desapareix i passa a denominar-se Espunya o castell.</p> | 42.2509600,1.7919200 | 400343 | 4678347 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83097-foto-08093-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83097-foto-08093-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83097-foto-08093-187-3.jpg | Legal | Medieval|Precambrià | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2022-01-20 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'alou del quer foradat surt esmentat en la documentació antiga del monestir de Sant Llorenç en el moment que parla dels límits i termes de l'alou d'Espunya. Es tracta d'un alou que J. Bolós i M. Pagès van conforndre amb el nuci del Querforadat a l'Alt Urgell quan parlava de les afrontacions de Molnell. | 85|2164 | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 57715 | El Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bruc | VILADÉS,R., PUNTAS, J. (1998: 45-46). 'Restauracions arquitectòniques al Berguedà: La masia de El Bruc i el pont d'Alfar', a l'Erol, núm. 11. Berga. BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3519. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Masia de grans dimensions, mostra una planta irregular com a resultat de les diferents ampliacions. Consta de planta baixa, dues plantes més i golfes. És de coberta a dos vessants amb el carener disposat nord-sud, perpendicular a la façana principal que mira a migdia. L'estructura més antiga presenta una planta rectangular, a la qual amb el temps se li van anar adossant diferents cossos al seu voltant. Dels que cal destacar, al mur nord, el forn de pa amb el pastador i al sud, una gran galeria. Aquesta galeria suposa l'element exterior més característic de l'edifici i està formada per tres nivells d'arcs, a planta baixa tres grans arcs i als dos nivells següents sis arcs; a les golfes únicament dues obertures rectangulars senzilles. Cal anotar que aquesta galeria va ser reconstruïda als anys 80 amb materials actuals, però respectant les característiques volumètriques i de detalls de l'estructura del segle XVIII. Pel que fa a la resta d'obertures, en general són senzilles i sense elements remarcables, únicament destacar la porta principal, de grans dimensions i formada per muntants de pedra picada i llinda de fusta, i, al cos afegit de ponent, l'accés és per un arc en sardinell de pedres allargades però irregulars -posteriorment modificada per una obertura més petita amb llinda de fusta-. En conjunt l'aparell dels murs és de paredat fet amb pedres només desbastades, força irregulars, de diferents mides i amb cantoneres força grans de pedra desbastada. A l'interior els elements de càrrega són un gran pilar central i altres de menors dimensions sobre els quals trobem les jàsseres que suporten la resta de bigues. La planta baixa estava destinada al bestiar i magatzem, i hi havia diferents corts i estables. La planta primera conserva espais i elements molt interessants, com la gran sala encara amb el terra de posts de fusta i la cuina amb la llar de foc, la gran pica de pedra, els fogons amb la cendrera i els seus armaris. També cal destacar que en els forjats d'aquest nivell, formats per jàsseres i bigues travesseres amb revoltons de guix, sobresurten alguns caps de biga treballats formant carotes, unes més esquemàtiques que d'altres. A l'exterior hi ha diferents annexes, bàsicament al sud i oest, destinats a paller, magatzems i bestiar, i també l'era. | 08166-7 | A l'est del nucli urbà, situada a la vessant sobre la carretera de Ripoll. | La primera referència documental coneguda de la casa del Bruc és de l'any 1325, es tracta d'un contracte de dot de Jaume, fill de 'C. de Bruc de Vilacorba', amb 'Geralda dez Feu' i la seva mare, on s'especifica que Geralda vestirà una capa de drap d'Apre i una túnica de roba de Narbona (SERRA VILARÓ:1989:VOL.II, 238). Al llarg del segle XIV El Bruc apareix en altres documents com són: Bernat dez Bruch, de Vilacorba, havia promès amb sagrament acompanyar Guillem de Vila i al noble Artau de Pallars, Bernat no ho va complir i el 1339 Guillem de Vila féu un document d'absolució de Bernat, perdonant tot rancor i odi.(SERRA VILARÓ:1989: VOL.II,211); el 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Raimundus dez Bruch', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) El 26 d'abril de 1410, es reuniren a l'església de Santa Maria de Lillet, Joan Font i Bartomeu Puig, canonges de la dita església, Pere Çavila, senyor de la casa de la Vila, el batlle de la Muga, els cònsols i molts habitants de la parròquia, nomenaren procurador al canonge Pere de Bruc, qui actuaria davant el Papa, bisbe o altra autoritat, per poder solucionar els problemes que tenien amb Berenguer Ferrer, pavorde de l'església de Santa Maria de Lillet entre 1377 i 1404, i que s'emportà les escriptures i diners. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,168) Al fogatge de 1497 surten com habitants del terme de la Pobla 'Jacme Bruch' i 'Bathomeu Bruch', i en el fogatge de1553 apareixen 'Joan Bruch i Jaume Bruch'. En un document del 1573, el lloctinent de batlle de la Pobla de Lillet, juntament amb el notari i testimonis, donaren possessió de la masada del Bruch als nous amos, tot realitzant el ritual acostumat. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,13) En un document de 1840 (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 845), apareixen Francesc Tubau i Vaquer, la dona Maria Tubau i Riba i el primogènit Josep Tubau i Riba, com a 'actuals amos i possessors del Mas Tubau o Bruch'; en concret és un document per vendre el molí del Clot, que tenen en propietat des de temps immemorial. La casa del Bruc també es cita al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito...' (AHCB) del 1856 i a les actes dels plens del 1884 on es tracta del cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2507100,1.9965000 | 417219 | 4678100 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57715-foto-08166-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57715-foto-08166-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57715-foto-08166-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El 1983 l'Àmbit de recerques del Berguedà va trametre al Conseller de Cultura de la Generalitat, una petició d'ajut econòmic per a la restauració i consolidació de la masia de El Bruc, degut a la seva importància com a element del patrimoni artístic local. En aquesta fase es va realitzar la reconstrucció de la galeria, duta a terme l'any 1984. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 83040 | Pou situat al clot del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-situat-al-clot-del-pou | CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. ; GENERALITAT DE CATALUNYA. Cal Prim. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 60. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.; ACBR. Registre de les Hipotecas. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny | XVI-XVIII | El pou encara està en ús i correspon amb uns dels punts de subministrament d'aigua. | Pou d'estructura semicircular situat a la zona de llevant del Clot i que denomina a la zona. Presenta una planta circular i té una notable profunditat amb uns 2'5 m. de diàmetre, L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars. La part superior estpa coberta amb una teulada de lloses de pedra disposades en gradació i amb la boca d'entrada tapada mitjançant una porta de ferro per evitar que hi ha caigui algú. El pou encara està en ús i consisteix en un punt i abastament d'aigua | 08093-130 | Al costat de la font de Gisclareny al Clot del Pou passat el veïnat de Berta i sota del Roser | Segurament l'origen d'aquest pou seria a mitjans de l'època medieval en el moment que es comença a documentar el mas Asen, el mas Over, el mas Coll i el mas Carbonell. Els primers els quals ja han estat comentats a les fitxes núm.93 i 94 es remunten per primera vegada en un document conservat a l'arxiu municipal de Gisclareny (Martín E; 2005 p.64). Registre hipotecas. D'aquests tres masos llevat del mas coll que Martín interpreta com a cal Pallaró del Coll de la Bena els altres dos possiblement es podrien corresponder amb l'emplaçament de Cal Baraut (fitxa 94) i que es situen entre el clot del Pou i el Coll de la Bena. En qunat al mas Asen smenta que aquest mas conegut també amb el nom de Assen, Nazen o Azen estava situat prop del Clot del Pou . Correspondria amb un dels pocs masos que hi hauria a Gisclareny, juntament amb el mas Espunya, el mas Over, el mas Coll i el mas Carbonell, La proximitat al clot i en el 'pou' donaria origen al veïnat de cases que es nodririen de l'aigua del pou per poder-se abastir de l'aigua potable i utilitzarien les aigües del seu eqüifer per a poder regar les terres, que sen's dubte serien les millors de Gisclareny junatment amb les de l'Espunya i del Mas Campà. El pou sembla ser una obra de mitjans del segle XVII o XVIIII i ha estat utilitzat fins els nostres dies. | 42.2506700,1.7846200 | 399740 | 4678323 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83040-foto-08093-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83040-foto-08093-130-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pou d'origen medieval que deuria proveïr d'aigua al veïnat del Clot i que denominà a la zona com a Clot del Pou. El pou aprofitaria un eqüífer subterràni que nodriria el pou del veïnat del Roser i també la font dels Gisclarenyesos i altres fonts properes com de Cal Ros, d'Espunya... | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 57748 | La Muga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muga | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVII? | Es troba en avançat estat d'enrunament. | Les restes de la casa de la Muga estan amagades sota gran quantitat de vegetació, que a més de dificultar-ne la visió, també ajuda a malmetre-les. Malauradament es troba en avançat estat d'enrunament, queden parts d'alguns murs, que ens permeten observar un paredat fet amb pedres desbastades formant peces força rectangulars, junt amb d'altres de més irregulars, en conjunt de mides més aviat petites, i amb gran quantitat de maó massís. De fet hi ha força presència de maó, sobretot emmarcant obertures o elements com el forn i els fogons. Pel que fa al forn, està ubicat al mur oest, i en queden restes de la volta. Al costat sud-est de la casa hi ha altres restes de murs i pilars, segurament corresponents al paller, corts o altres coberts. Per una fotografia feta entre els anys 1971-1981, sabem que les cantoneres eren fetes amb grans blocs de pedra desbastada que contrastava amb la resta d'aparell, més aviat petit; i que a la llinda de la porta hi havia una data 1600 o 1700 i acompanyat d'Abadal (la informació ha estat facilitada per Pere i Lluís Boixader, de la Pobla de Lillet). Als anys 80 del segle XX hi va haver un incendi en aquestes costes que també va afectar a la Muga. A uns quants metres per sota la casa hi ha la font. | 08166-48 | Zona nord-est del municipi. | Al llarg de l'època medieval trobem diferents referències a la Muga, de fet consta La Muga com una de les batllies que formaven part de la Pobla de Lillet. Al 1284 trobem ja una referència a Guillem de Muga, batlle (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57), i al 1332, figura Pere Ça Muga com a batlle; posteriorment, al 1437, trobem un altre Pere ça Muga que consta com a possessor del mateix càrrec. Al 1418, es reuniren els consellers de la Vila de Bagà, els representants de la universitat de la Pobla de Lillet, i també un representant dels homes de la batllia de ça Vila i de la Muga, entre d'altres, per tal de tractar el donatiu que els homes de les Baronies de Pinós i Mataplana haurien de fer al noble Bernat Galceran de Pinós, per trobar-se amb dificultats econòmiques. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,213). En dates posteriors trobem al 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi consten diferents llistats, entre els quals hi trobem un llistat amb la referència 'Cen un llibre de Codern ab cobertas de pergami constan los actes següents', i en una de les notes amb la inscripció 'Item consta ab altre instrument la fundació de dotze misses lo any de una tal Eularia Mugas o Cosp asseguradas al mas Muga presentadors los Srs. Consols'. Malauradament, no consten les dates dels documents originals. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa Muga ( i també Serramuga). Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, també hi consta Muga en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2504300,2.0173800 | 418941 | 4678049 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En una zona més propera a la carretera de Ribes, però també a prop de la mateixa pista que ens condueix a la Muga, hi ha les restes d'una altra casa dita Serra Muga. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 57776 | Pont de ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ferro-0 | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3523. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SALMERÓN,C. (1986): El tren de la Pobla de Lillet. Història del ferrocarril Guardiola-Castellar de N'Hug. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 7, Terminus, Barcelona. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. | XX | Pont de ferro sobre el riu Llobregat, situat a prop de la fàbrica de cartró i de la de Ca l'Artigues. Aquest formava part del traçat de l'antiga via del 'carrilet' o Ferrocarril de via estreta que unia Guardiola amb la Pobla de Lillet i el Clot del Moro, de fer n'era el viaducte més important. Era propietat de l'empresa Asland. Està construït amb dos trams de bigues metàl·liques, de gelosia d'una sola malla, de 19 metres de llarg cadascuna, i 10 mòduls en cada cas, col·locades en paral·lel i recolzades en els estreps i en un pilar central d'alçat trapezoïdal i bastit en pedra. La barana és de pedra als extrems i metàl·lica en tota la llargada central. | 08166-76 | A la sortida de La Pobla en direcció al Clot del Moro | La línia de ferrocarril secundari de via estreta que enllaçava Guardiola de Berguedà amb el Clot del Moro, va ser construïda per la 'Compañía General de Asfaltos y Portland Asland', al capdavant de la qual hi havia el Sr. Eusebi Güell i Bacigalupi, per la necessitat de transport per donar sortida al ciment produït a la fàbrica del Clot del Moro, així com per fer-hi arribar carbó i altres materials. La via es va construir entre el 1904 i el 1912. En concret el pont de ferro va ser construït el 1904 per la companyia la Maquinista Terrestre i Marítima. El viaducte es va utilitzar des del primer moment, ja que era la via d'accés a la fàbrica, però no va ser fins a l'1 d'octubre del 1914 que Asland va poder legalitzar la via ferroviària, ho va haver de fer com a ferrocarril secundari, passant a donar servei públic; en aquest moment només arribava fins a la Pobla. No va ser fins el 1923 que es va inaugurar el tram de la Pobla de Lillet a Castellar de N'Hug. La clausura del ferrocarril es va produir el 14 d'octubre de 1963, data en que va circular el darrer tren. De fa uns pocs anys s'ha posat en marxa el Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat, recuperant el tram de via comprès entre l'estació de l'Empalme i el Clot del Moro, i tornant a transitar el carrilet per aquest pont de ferro. El pont va ser restaurat el 2.003 per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, segons projecte de l'empresa TIFSA, i supervisió dels enginyers Elena Jerez Delgado i Francisco López Manzanares. | 42.2503800,1.9764900 | 415568 | 4678083 | 1904 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57776-foto-08166-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57776-foto-08166-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57776-foto-08166-76-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont és propietat de l'Ajuntament de la Pobla, però actualment està cedit a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.El 2.003 es va realitzar una obra de restauració. | 106|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 51115 | Camí de Guardiola a la Pobla de Lillet passant per Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-guardiola-a-la-pobla-de-lillet-passant-per-broca | <p>C.A. TORRES, (1905). Pirineu Català. 'El Bergadà'p-101-102</p> | XI-XX | Tallat i embegut per pistes forestals. Alguns trams encara es poden resseguir perquè estan aprofitats per altres senders | <p>Tram de camí que coincideix en part amb el traçat de la fitxa núm. 218 i que correspondria a l'antic camí ral de Guardiola a la Pobla passant per Brocà. Aquest camí inicialment seria el que sortiria de Bagà i es dirigiria a la Pobla de Lillet passant per Brocà per la zona del torrent del Mig fins als plans de Rotllant, Rotllant, Brocà, Vilalta on hi hauria un encreuament que pujaria a Subirana, costes de Sant Marc i Pla de l'Arca creuant cap a Gavarrós per la vall de la Coma. El camí principal continuaria per la casa de Segrulla, Companyó travessaria per Vilella i arribaria a l'Espelt. En aquest indret creuaria el Riutort per un pont d'un sol ull a l'alçada del molí de l'Espelt i continuaria fins a Sant Cecília de Riutort i la Pobla. Es conserven alguns trams ja que han estat aprofitats per a senders locals i també com a Pr i itineraris de curta distància .Amb tot, el traçat que descriu C.A. Torres encara es pot resseguir en bona part destacant els trams envoltats per murs o Carreres a la zona de Brocà, de Cal Companyó i Vilella.</p> | 08099-217 | De Guardiola a La Pobla passant per Cal Companyó i Vilella | <p>Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. No serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, terres i alous que es van formalitzant. En la documentació de Sant Llorenç ja esmenta els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer. De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que transcorria per la vall del Segre i el coll de la Perxa. A mitjans del segle XII es bastiran hospitalets als colls importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà), Gréixer, cal Tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats. La via del Llobregat ens surt també citada en les afrontacions de les llenes amb el Llobregat. Altres vies secundàries serien la via de Brocà, la de Gavarrós la de La Pobla de Lillet. Aquestes vies servien per enllaçar nuclis habitats, alous. En el cas de Gavarrós s'esmenta el port de Gavarrós com un pas per accedir a la Cerdanya tot i que s'utilitzava més per a la transhumància. De gavarros també s'esmenta la carrera de Pardinella. El camí de Gavarrós ens surt esmentat per C.A. Torres en el seu llibre 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1903 Ens descriu en l'itinerari de Bagà a Castellar de N'Hug '2 h ' 5 minuts molí de Gavarrós, 1008 mts molt pintoresc en lloc amagat i molt deliciós. Les riuades el posen sovint en perill quan l'aigua agombojada en moles tormentoses s'abraça desbordada en l'engorjat que no la pot arribar a engolir. El Riutort, corre normalment tot fresós entre grans còdols blanchs amagat i sovint entre l'arbreda. 2h, 15 minuts. Massanés, casa de molt bell tirat pitoresch junt a la corrent del Riutort.Se deixa el riu pèr emprendre forta pujada entre el bosc. Tal com va sacendint s'ofereix més i més grandiosa la conca del riutort. Tancada en son cim per Comabella, el Coll del Pal i el Puigllançada. El poblet de Gavarrós se destaca enlairat al bell mig de la clotada en el grup de la muntanya avançada que separa la coma del Forn de la del Coll de Pal que ajuntant-se al dessota formen el Riutort 2 h i 30 ' Collet Roig de Muntdern. De 1325 d'alt en la serra divisòria de les aigües del Riutort i de la Pardinella, hermós panorama de muntanyes tant dret al costat de la vall de Gavarrós com per l'indret del Llobregat y termes distants. S'ovira entre plans conreuats i prats verdosos la grossa casa de Pardinella. El camí corre enlaitrat pel devallant de la serra. 2 h'35 Prat Terrer kolt ben herbat. 2 h' 40 clot de Muntdern. S'atravessa el torrent. 2 h 45 minuts font de l'home mort. El camí puja sobtadament. 2 hores 50 La Pardinella. Gran casa de pagès molt ben orientada amb amplies i assolellades galeries. Té capella adjunta b capellà beneficiat. Està situada en un altipla conreuat ornat d'herba i arbres ombrejants. 2 hores 55 Coll Roig'.</p> | 42.2503300,1.8880500 | 408272 | 4678169 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51115-foto-08099-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51115-foto-08099-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51115-foto-08099-217-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camí tradicional d'accés a la Pobla des de Bagà. Antigament no es passava per Guardiola ja que per accedir a Brocà s'hi anava pels plans de Rotllant que tenia l'encreuament al torrent de Mullapà. A Guardiola hi passava el camí principal de Berga a Bagà per les planes de Reboll i Cal Frare. Existia un altre camí que de Guardiola anava a la Pobla i que seguia el traç de la b-402. Aquest segon camí és explicat per c:A. Torres en un altre itinerari que surt des de Guardiola | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50973 | Rotllant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotllant | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II p. 108, 111, 401; AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. SERRA I ROTÉS, R; CLARET, J (1983).Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció general de patrimoni cultural.</p> | XV-XVIII | Conserva part de la coberta esfondrada i amb esvorancs. Els coberts resten coberts de forma parcial. | <p>Conjunt arquitectònic de Rotllant situat damunt des plans de Rotllant a sota del nucli de Brocà i en un vessant assolellat al costat del torrent de la Picassa. El conjunt està format per la casa pairal, els coberts, les pallisses i també els edificis annexos tancats per un baluard de pedra a manera de recinte. La casa pairal correspon als exemples de les masies de tipus 'clàssic' de tres cossos i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes, cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada es situa en aquest mateix costat formada per un arc adovellat de mig punt i amb àmplies dovelles construïdes en pedra picada, unida amb argamassa de calç i ben ajustades. La clau de l'arc ha estat alterada per la conversió de la finestra del primer pis en porta o balconera. Té un esplandit intern coronat per un arc rebaixat amb les pedres disposades a sardinell i restes de les pollegueres. A banda i banda de la porta hi ha dues petites finestres o espitlleres amb els muntants i llinda de pedra picada i esplandit interior. Damunt de la porta hi ha una finestra allindada en pedra que ha estat reconvertida en porta i al costat de ponent hi ha una finestra de mides més petites i també amb fàbrica de pedra. A la planta segona hi ha dos armaris de paret buidats al gruix del mur. L'aparell de la façana és de maçoneria i filades de pedra ben treballades i escairades disposades en filades regulars i unides amb argamassa de calç. Les cantonades, bastiments i arcades són en pedra picada i les parts superiors són amb obra de tapia i entramat de fusta. Aquesta façana ha estat molt alterada ja que posteriorment se li va afegir un cos a migdia realitzat amb eixides i balcons de fusta i sostinguts per pilars de pedra que suportaven també la coberta. Aquest cos es manté de forma parcial ja que si bé encara es conserven els pilars i la teulada, ha perdut les divisions i forjats interiors. A l'extrem sud-est hi ha un volum prismàtic al que s'hi adossen les eixides de fusta i compost per una planta baixa i dos pisos amb obertures adintellades i aparell de pedra picada, avui cegades. La seva fàbrica constructiva es molt similar a la façana principal interpretant-lo d'un mateix horitzó cronològic. La façana de llevant és la que mira a l'era principal i presenta un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'hi obren tres petites obertures rectangulars amb els bastiments de pedra picada que coincideixen a la planta principal amb tres obertures de diferent mida i de les que en cal destacar la del mig amb fàbrica de pedra. La resta són amb els bastiments i llinda de fusta i maó. Damunt seu i coincidint amb la segona planta hi ha tres finestres més de diferent mida i finalment a les golfes hi ha dues obertures rectangulars bessones i també els orificis dels colomars. Aquesta façana està protagonitzada pel pinyó de la coberta rematat per un ràfec de tres filades de maó pla i teula girada. L'aparell és de maçoneria i tapia de color rogenc a les parts superiors i filades de pedra disposades de forma aleatòria i unides amb argamassa de calç. Conserva traces d'haver estat revestida per un enlluït de calç. S'hi evidencien els diferents nivells de la teulada i un mateix aparell constructiu en tota la seva part inferior. La façana nord hi ha un predomini del massís respecte el buit destacant-ne dues obertures al primer pis, una de les quals, conserva una notable reixa de forja amb els espàrrecs simulant pinyes i de factura similar a les de la rectoria vella de Bagà. L'aparell està revestit per una capa d'heura però és molt similar a la resta de façanes descrites excepte la part de ponent que és molt diferent ja que correspon amb una part afegida en posterioritat i destinada al forn de pa. La darrera façana està orientada a ponent i té una distribució irregular de les obertures a diferent alçada.</p> | 08099-75 | Casa de Rotllant situada damunt dels Plans de Rotllant. | <p>La casa de Rotllant va correspondre a una de les cases més grans del terme de Brocà. Ens és molt dificil identificar l'origen d'aquesta ja que no apareix esmentada amb aquest nom en els documents de Sant Llorenç prop Bagà ni tampoc en els documents medievals de les baronies de Pinós. El cognom Rotllant surt a l'edat mitjana en els documents del cenobi de Sant Llorenç nombrant alguns dels priors i monjos cambrers que tenia però és sobretot a l'època moderna quan s'utilitza amb més freqüència. En jun fogatge del 1533 apareixen com a vassalls dels Pinós i all 1718 hi ha esment d'un tal Esteve Rotllant, regidor de la vila de Bagà que protagonitza diversos fets relacionats amb les baronies i al 1756 Josep Rotllant, serrador de la vila de Bagà se li encarregaren les fustes de l'altar de Santa Teresa del Santuari de Paller o dels Banyadors. És possible que aquest mas es denominés d'una altre manera. La presència d'elements amb certa entitat (torre adossada l'extrem sud-oest, porta adovellada, escala de pedra i reixes de forja) denoten un aspecte 'senyorial' a l'edifici i no es descarta que correspongués a alguna de les cavalleries esmentades a les fitxes 52 o 57 i pertanyents als senyors de Brocà o als Santa Eulàlia. Al cadastre de 1759 i conservat a l'arxiu municipal de Guardiola mostra la gran quantitat que terres que posseïn els Rotllant tant a Brocà com a Gavarrós. A l'inventari de les cases de Brocà i conservat a l'arxiu comarcal del Berguedà esmenta la casa de Rotllant a la partida de Brocà juntament amb les altres de Clarà, Companyó, Vilella, cal Blau, Hostalnou. Finalment al document solt de cal Galló Rotllant surt al 'cuartel oeste' juntament amb Serradet, la rectoria, Galló, Clarà i les cases de la partida de Gréixer. Va ser abandonada no fa masses anys i des de llavors s'empra com a explotació agrícola i ramadera.</p> | 42.2502200,1.8867400 | 408164 | 4678158 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50973-foto-08099-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50973-foto-08099-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50973-foto-08099-75-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un notable edifici que té una gran quantitat de cossos i afegits fruit de l'evolució del temps i dels continus usos que ha tingut. Amb tot es pot endevinar l'estructura originària de la casa que dataria del segle XVI, aproximadament amb una estructura rectangular de tres crugies amb una torre defensiva adossada a l'extrem sud-est que amb les reformes posteriors va quedar escapçada i embeguda pels cossos i annexes posteriors. Aquesta estructura tindria certes similituds amb la masia del 'Rourell' de la Quar (Berguedà), o la cortada dels Llucs de Merlès. | 94|95|119|93 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50974 | Elements arquitectònics de Rotllant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-rotllant | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II p. 108, 111, 401; AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. SERRA I ROTÉS, R; CLARET, J (1983). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural.</p> | XV-XVII | Aquestes obertures estan en un estat de conservació regular ja que el dovellatge de la porta d'entrada ha estat alterat per la conversió de la finestra del primer pis en porta de comunicació amb les eixides del sector de migdia. | <p>Elements arquitectònics que formen part de la masia de Rotllant. Es tracta de la porta d'entrada o principal formada per un arc adovellat de mig punt amb les dovelles realitzades en pedra picada ben treballades i escairades i unides amb argamassa de calç d'un 1 metre de llarg. Presenta esplandit intern i arc rebaixat construït amb la tècnica de sardinell, També conserva les restes de les pollegueres. Les finestres es situen a la banda de migdia i llevant. Es situen a la planta principal i estan compostes per estructures amb bastiment i llinda de pedra sorrenca. Cal destacar que la que es situa damunt de la porta d'entrada té unes dimensions més grans. També en cal destacar a la paret de ponent la notable reixa de forja que protegeix una de les finestres del primer pis amb els espàrrecs simulant pinyes. Aquest tipus de reixa està datada de finals de l'etapa gòtica i en trobem un paral·lel molt igual a la finestra de l'antiga rectoria de Bagà amb la mateixa disposició i cronologia. Cal remarcar que aquest edifici de Bagà, avui desaparegut, va ser construït al segle XV per un rector i prevere que procedia de la família dels Pinós.</p> | 08099-76 | Casa de Rotllant damunt dels plans de Rotllant | <p>La casa de Rotllant va correspondre amb una de les cases més grans del terme de Brocà. Ens és molt dificil identificar l'origen d'aquesta casa que no apareix esmentada amb aquest nom en els documents de Sant Llorenç prop Bagà ni tampoc en els documents medievals de les baronies de Pinós. El cognom Rotllant surt a l'edat mitjana en els documents del cenobi de Sant Llorenç nombrant alguns dels priors i monjos cambrers que tenia però és sobretot és a l'època moderna quan s'utilitza en més freqüència. En un fogatge del 1533 apareixen com a vassalls dels Pinós i all 1718 hi ha esment d'un tal Esteve Rotllant, regidor de la vila de Bagà que protagonitza diversos fets relacionats amb les baronies i al 1756 Josep Rotllant, serrador de la vila de Bagà se li encarregaren les fustes de l'altar de Santa Teresa del Santuari de Paller o dels Banyadors . És possible que aquest mas es denominés d'una altre manera. La presència d'elements amb certa entitat (torre adossada l'extrem sud-oest, porta adovellada, escala de pedra i reixes de forja) denoten un aspecte 'senyorial' a l'edifici i no es descarta que correspongués a alguna de les cavalleries pertanyents als senyors de Brocà o als Santa Eulàlia. Al cadastre de 1759 i conservat a l'arxiu municipal de Guardiola mostra la gran quantitat que terres que posseïn els Rotllant tant a Brocà com a Gavarrós. A l'inventari de les cases de Brocà i conservat a l'arxiu comarcal del Berguedà esmenta la casa de Rotllant a la partida de Brocà juntament amb les altres de Clarà, Companyó, Vilella, cal Blau, Hostalnou Finalment al document solt de cal Galló Rotllant surt al 'cuartel oeste' juntament amb Serradet, la rectoria, Galló, Clarà i les cases de la partida de Gréixer. Va ser abandonada no fa masses anys i des de llavors s'empra com a explotació agrícola i ramadera.</p> | 42.2502200,1.8867400 | 408164 | 4678158 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50974-foto-08099-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50974-foto-08099-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50974-foto-08099-76-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquests elements permeten datar aquest edifici a cavall dels segles XVI i XVII i mostrant certs paral·els amb algunes reixes de forja de la vila de Bagà i també d'alguns castells de la Segarra. | 95|93 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 40576 | Monument als Minaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-minaires | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> | XX | <p>El monument està format per una locomotora elèctrica seguida de dos vagons: un per extreure el carbó i altre per transportar la fusta que s'utilitzava per apuntalar la mina. Procedeix de l'antiga empresa Carbons de Berga.</p> | 08016-65 | Nucli vila. | <p>A l'entrada de la vila es va erigir un monument als minaires, degut a que a Bagà, igual que a tot l'Alt Berguedà, el treball a les mines de carbó ha estat durant la primera meitat del segle XX, principalment, la principal font d'ingressos dels habitants. Es va instal·lar l'any 1989.</p> | 42.2502200,1.8652600 | 406392 | 4678182 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40576-foto-08016-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 83038 | Antic mas de Cal Batllet i altres cases al sud de la Gargallosa (cal tres-cents i cal Camines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-de-cal-batllet-i-altres-cases-al-sud-de-la-gargallosa-cal-tres-cents-i-cal | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.46. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. Annex 21,22 i 23. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa</p> | XVII-XVIII | En ruïnes i pràcticament ensorrades i cobertes de vegetació | <p>Al sud-est del turó de la Gargallosa hi ha les ruïnes de dues cases que semblen correspondre amb els antics masos de Cal Batllet, cal Camines i cal Tres-cents completament arruïnats. Es tracta de dues cases que conserven encara la planta bàsica i algunes obertures. Defineixen una estructura quadrangular composta de planta baixa i possiblement un primer pis coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. Ambdues edificacions estan construïdes amb aparell de maçoneria i carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars. La primera encara conserva una obertura en planta baixa d'una sola esqueixada amb esplandit intern. Les cantonades són construïdes amb fàbrica més acurada. Conserven les parets de migdia i la de llevant ja que les altres estan assentades aprofitant el fort pendent del terreny i en part estan excavades a la roca mare.</p> | 08093-128 | Al sud-est del cim de la Gargallosa i del veïnat del Roser mirant el bac de Sant Pere i Cal Caçador | <p>Les ruïnes de la casa de Cal Batllet no semblen ser anteriors al segle XVIII. De fet Eduard. Martín situa la primera referència a aquestes cases surten esmentades al cadastre de 1776 encara que no sapiguem identificar a qui pertanyien. En el document referent a l'amillaramant de 1863 (ACA, llibret compliment pasqual. Amillaremant 1863) i extret de E, Martín (2005). Annex. 21 esmenta que Cal Batllet estava a mans de Josep Pons, hi havia 7 persones majors de 7 anys, pagava 439 rals de contribució rural i 48 d'urbana. La casa Caminas estava a mans de Josep Corominas (de la casa Corominas), estava habitada per 4 persones majors de 7 anys, pagava 61 rals de contribució personal i 48 de contribució urbana. Finalment cal tres-cents no sabem com es denominava el segle XVIII. De totes elles només va sobreviure l'emigració de principi del 1900 la de cal Batllet. Les altres dues ja deurien quedar abandonades. L'origen d'aquestes cases no se sap però cal tres-cent i Caminas són esmentades a partir de 1748. (Martín, E; 2005). Consta que el 1779 el propietari de cal tres-cents era Josep Guitart.</p> | 42.2502000,1.7870400 | 399939 | 4678268 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83038-foto-08093-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83038-foto-08093-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83038-foto-08093-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Totes tres edificacions es troben situades en un fort pendent del terreny natural i defineixen una estructura molt senzilla de casa que aprofita en part la roca mare o natural i formades per una planta baixa i una o dues plantes pis cobertes amb teula ceràmica àrab. No semblen ser anteriors al segle XVII.Cal esmentar que aquesta casa va ser denominada en els darrers temps com a cal Tres-cents per un número que hi havia al damunt de la porta segons els veïns. F. Caballè en el seu llibre de 'Les tres-centes cases de Gisclareny' interpretà aquesta xifra com el nombre total de les cases hi havia a Gisclareny. Nosaltres les hem comptat i no sumen més d'un centenar. Cal tenir present que F. Caballè no va tenir en compte que moltes de les cases sovint canviaven de nom i això feia que una casa tingués varis noms. Per exemple: Cal Prim o mas Asen o mas del Clot o Cal Tor seria cal Peró. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83003 | Cal Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-prim-0 | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. ; GENERALITAT DE CATALUNYA. Cal Prim. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 60. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.; ACBR. Registre de les Hipotecas. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny</p> | XIV-XIX | Molt ben rehabilitada i restaurada conservant els trets més essencials i els valors principals de la masia | <p>Important conjunt arquitectònic de la masia de cal Prim situada a la zona del Clot del Pou damunt de l'antic camí ral de Gisclareny a Gósol passant per coll de la Bena i al davant del veïnat del Roser. Es tracta d'una construcció formada pel cos principal de la masia, un segon cos o allargament del primer per la banda de tramuntana i un cobert adossat a llevant. El volum principal de l'edifici reuneix les característiques pròpies de les masies clàssiques de planta rectangular, tres cossos i composta per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes cobertes mitjançant una teulada de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant on també s'hi obre la porta d'entrada. En quant a l'organització de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit excepte la de migdia que està ocupada pels buits de les eixides, fet que li dona uns trets molt comuns. La distribució de la façana est es compon per la porta d'entrada o principal coronada en llinda de fusta i situada a l'extrem sud de la façana. L'acompanya una finestra de petites dimensions al costat dret i tres finestres rectangulars a la planta primera i dues més a la darrera planta. D'aquestes finestres les situades a la part de més al sud coincideixen amb l'espai de les eixides de la façana sud. La façana de migdia que coincideix amb el pinyó de la coberta està ocupada pels buits de les eixides situades a la P! i P2 i separades per un pilar central de maçoneria que alhora serveix de sosteniment a la biga del carener. A ponent s'hi obren tant sols escasses obertures disposades irregularment al llarg de la façana i la paret de tramuntana és completament cega. Tal i com succeeix amb la resta d'edificacions de Gisclareny, aquesta casa s'aixeca aprofitant una terrassa natural. L'aparell constructiu és de maçoneria de carreus de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i col·locada en filades més aviat irregulars. Únicament són amb aparell de pedra picada les cantonades i els bastiments d'algunes de les obertures de la planta baixa. Adossat a la banda de migdia s'alça un cos rectangular o pallissa cobert amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb les parets de maçoneria. A l'alçada del primer pis s'obre una gran obertura corresponent a la pallissa tapiada parcialment amb taulons i posts de fusta. Aquest cos, corresponent a les quadres i a les pallisses es conserva en bon estat com la resta de l'edificació. No s'ha pogut accedir al seu interior ja que la casa és de propietat particular i els seus amos resideixen a Barcelona.</p> | 08093-93 | A la zona del Clot del Pou a la part nord-oest del veïnat del Roser i al costat de l'antic camí ral | <p>Malgrat que el nom actual de la casa correspongui als darrers temps, és molt possible que l'origen d'aquesta casa fos de l'època medieval i relacionat molt probablement amb el denominat 'mas Asen'. Aquest mas segons E. Martín, (Martín, E; 2005) esmenta que aquest mas conegut també amb el nom de Assen, Nazen o Azen estava situat prop del Clot del Pou . Correspondria amb un dels pocs masos que hi hauria a Gisclareny, juntament amb el mas Espunya, el mas Over, el mas Coll i el mas Carbonell. El primer seria situat al vilar d'Espunya a l'indret de sota cal Ros, el segon seria la casa actual, el tercer es situaria prop de Cal Jovell i els altres dos entre la zona del Clot i coll de la Bena. El mas del Coll el vincula amb Cal Pallaró (Martín, E; 2005 pp.3): segons el mateix autor, el mas Azen, juntament amb les altres dos eren propietat de la família Coll segons un document datat de 1490 i conservat a (AMG). Entre els tres masos acupaven 42 jornals que equivalien a 15 hactarees. Els altres masos de (Espunya, Over) eren a mans de la famía Calla. Aquestes dues famílies a mitjans del segle XV es traslladen a Bagà coincidint amb la fi de la pesta negra. A mitjans del segle XVI. Segons Martín els fogatges de 1515 mantenen els mateixos focs que el de 1497 mentre que el fogatge de 1553 i 1589 passen de sis a vuit donant a entendre que el nombre d'habitants i de masos s'incrementa. A diferència dels masos Over, Coll i Carbonell que seran esmentats fins a mitjans del segle XIX, l'antic mas Asen deuria canviar de nom en època moderna. Pensem que a mitjans del segle XVII, la casa estava a mans de la família 'Corominas' procedents de Gósol i al 1690 són propietaris de l'històric mas Asèn . Sembla ser que la casa passà a denominar-se com a 'casa del Clot' per la proximitat a la zona del 'clot del pou' ja que en un document de 1756, la casa ja es coneixia amb aquest terme. Al cadastre de 1776 no sabem amb exactitud a quin Corominas pertany ja que hi ha diversos llocs amb el cognom Corominas i es fa difícil saber a qui pertanyia. (AHG cadastre 1776) El que si que queda clar és que en els amillaraments de 1863, la casa del Clot estava a mans de la família dels Vinyas procedent de Sant Romà de la Clusa la qual va adquirir també els històrics masos de Coll i Carbonell als Bover de Sant Martí del Puig. El cap de casa Miquel Vinyas i hi havia 11 persones més grans de 7 anys, pagava una contribució rural de 2478 rals, 72 d'urbana i 560 de caps de bestiar (ACA. Llibrets de Complment pasqual. amillarmant de 1863). Sembla que es tractava d'una de les masies de més rellevància del municipi. La casa no va sobreviure l'emigració del 1900. El terme Prim prové de després de la guerra. La casa es troba en molt bon estat.</p> | 42.2501800,1.7826000 | 399573 | 4678271 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83003-foto-08093-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83003-foto-08093-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83003-foto-08093-93-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere cascante i Torrella | Masia de tipus clàssic que ha patit diverses transformacions i evolucions al llarg del temps. Sembla que la casa ha estat ampliada com a mínim tres vegades. La part més antiga seria la de més a tramuntana, propera a la roca mare i natural i corresponent a una primera fase constructiva d'origen possiblement medieval amb reformes de mitjans del segle XVI. Seria una construcció que reuniria les característiques pròpies de les masies del terme de Gisclareny, assentades aprofitant el desnivell del terreny natural, de planta quadrada amb dos cossos i formada per una planta i un primer pis. Sembla que va ser ampliada a mitjans del segle XVII i principi del segle XVIII amb un nou volum de planta rectangular i de tres cossos que correspondria amb la part principal de la casa. Finalment a mitjans del segle XIX es va afegir el darrer cos a la banda de migdia obrint-hi unes àmplies eixides de fusta. La casa es conserva en molt bon estat ja que ha estat curosament rehabilitada i restaurada. Segons una imatge d'una postal acolorida de Gisclareny es pot veure una vista del Clot del Pou amb la masia de cal Prim en primer terme conservant l'estructura i distribució de les obertures que ens ha arribat avui dia però amb l'existència d'un porxo a la planta baixa de la façana est i també el cos adossat a llevant amb la mateixa alçada que el cos principal de la casa. L'accés es feia per una carrera que partia del camí ral i que estava delimitada per murs de pedra seca donant-li una imatge molt característica | 94|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 40530 | Pont del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-roser | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV | <p>El pont es troba sobre el curs del torrent del Roser o de la Creu, a l'entrada de Bagà, al camí de Bagà a Brocà. És una construcció senzilla, d'un sol arc de mig punt, que salva el desnivell del torrent respecte al camí. La seva factura és senzilla i per tal d'anivellar-lo amb el camí es va construir a cada banda uns murs de pedra amb la finalitat d'aterrassar el camí a cada banda del torrent. Els murs són de pedra mal desbastada unida amb morter de calç. L'arcada està feta amb dovelles mal escairades unides amb morter de calç i terra. La part superior del pont sembla haver estat sobrealçada diverses vegades ja que en les parets es pot observar, en una cota inferior, un nivell de lloses planes que serien d'un paviment més antic i que formarien una coberta en lleugera curvatura amb aspecte d'esquena d'ase. Les mides del pont són: 4,80 m de llum de l'arc, 3,5 m d'ample, 6 m de longitud total, 4 m d'alçada des del nivell de l'aigua.</p> | 08016-19 | Nucli vila | <p>Aquest pont era un dels accessos principals a la vila, fet que ha afavorit la seva conservació al llarg del temps, fet que ha modificat contínuament la seva estructura general. A inicis del segle XX, en fer un nou accés pel trànsit rodat a la vila, aquest camí va quedar semi-abandonat i el seu estat de conservació cada vegada ha estat pitjor. El pont ja es troba documentat l'any 1338 (VILARÓ, 1989: vol II, p. 144-147), anomenat pont de Vilella i que Serra Vilaró suposa que és el pont del Roser perquè és el que es troba més a prop del portal de la Vilella. També era anomenta pont de Brocà ja que es troba al camí de Bagà a Brocà.</p> | 42.2500700,1.8659300 | 406447 | 4678164 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'estat actual de conservació del pont és regular, no ja la del mateix pont, sinó la del seu entorn ja que s'acumulen deixalles i verdisses que dificulten la visibilitat i no permeten gaudir d'aquest camí. El 24-1-1996 es va fer una modificació puntual de les NNSS de Bagà per la zona de la Font del Roser, promoguda per l'Ajuntament de Bagà i acordada per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. En aquesta modificació s'especifica ajustar la configuració de la zona verda prevista amb posició centrada al torrent del Roser, preservar les restes del vell pont, de la via romana, de la font i de la creu de terme. L'any 2003 es va fer una proposta-sol·licitud al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per realitzar una intervenció arqueològica a la zona, que va ser desestimada. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 83076 | Mirador Albert Arilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-albert-arilla | www.gisclareny.cat; | XXI | Espai i àrea d'esbarjo molt ben conservada gràcies a la brigada de manteniment del Parc Natural del Cadí Moixeró i a l'ajuntament de Gisclareny | Mirador construït al vessant sud de la serra de Giscalreny mirant cap a Sant Miquel de Turbians amb vistes a la serra del Cadí, Sant Miquel de Turbians i Pedraforca. Es ttacta d'un notable espai molt ben arranjat amb taules i panells indicadors i de senyalètica del Parc Natural del Cadí Moixeró on s'explqien les característiques del Parc Natural, el seu clima, la fauna i les vistes panoràmiques que s'hi poden veure. | 08093-166 | Davant de Sant Miquel de Turbians al vessant solell de la serra i camí de Turbians | Albert Arilla era un guarda forestal de la reserva de caça del Parc Natural del Cadí Moixeró que va morir l'any 2000 en un accident laboral de muntanya en un lloc molt proper al mirados. Era una col·laborador i organitzador de la cursa de muntanya Pirena on hi va participar en nombroses ocasions atès que el mushing era una de les sevs principals aficions. Ppc després de la seva mort l'ajuntament de Gisclareny i el Parc Natural del Cadí Moixeró van decidir de construïr aquest mirador en homenatge seu. | 42.2500300,1.8035600 | 401302 | 4678230 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83076-foto-08093-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83076-foto-08093-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un ampli espai d'aturada obligatòria quan hom es dirigeix a la collada de Sant Miquel de Turbians, l'església de Sant Miquel i a les rutes de sender local de l'ajuntament de Gisclareny marcades en verd i blanc. Al costat dret del mirador hi ha un monolitd epdra amb la placa commemorativa a la mort del guarda forestal del Parc Natural; Albert Arilla, mort el 2000 | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83013 | Ajuntament de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-gisclareny | <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P.33-38. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863.Extret de Mnartín, E; 2005. Annex 21. SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III;</p> | XVIII-XIX | Restaurat recentment als anys'90 | <p>Edifici situat a la part de més a migdia del veïnat del Roser davant de l'església del Roser i al costat est de la Rectoria. Resta separat pels tres únics carrers que hi ha al veïnat de Gisclareny, però comunicat amb l'església i la rectoria mitjançant passos coberts per damunt del carrer. Es tracta d'una construcció més aviat allargassada, de planta rectangular, de tres crugies i composta per una planta baixa i un únic pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia cap a la plaça del poble. En quant a la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit, ja que la majoria de les seves façanes, tret de la de migdia són completament cegues i només hi ha obertures a la façana principal. S'organitza d'una manera molt ordenada mitjançant dues portes a la planta baixa; una d'accés a les dependències municipals i coronada en arc de mig punt i una segona d'accés al garatge. Ambdues obertures estan flanquejades per dues finestres coronades mitjançant una llinda de fusta i al seu damunt i coincidint amb el primer pis s'hi obren dues balconeres amb balcó de barrots de ferro situat al mateix pla de la façana a la part central i dues finestres a cada costat coronades també mitjançant una llinda de fusta. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars i horitzontals. Les cantonades i dovelles del'arc d'accés al primer pis són en pedra picada. Recentment ha estat restaurat recentment.A la part del darrere i a tocar de l'angle nord-oest hi ha un passadís que hauria comunicat les dependències municipals amb el cor de l'església. Aquest element d'un interès arquitectònic molt rellevant està cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i sostingut mitjançant una volta d'arc de mig punt damunt del carrer que hi ha davant de l'església i construïda amb lloses o còdols de riu col·locats a 'plec de llibre' i també a sardinell. Descansa damunt d'un basament de pedra i hi te´obertes al primer pis dues finestres rectangulars reixades. Es tracta d'un element molt peculiar que li dona una imatge molt típica. L'interior està completament reformat.</p> | 08093-103 | A la plaça del poble al veïnat del Roser (Av. Roser S/N 08695) | <p>Segons E. Martín l'edifici de l'ajuntament correspon amb l'antiga construcció del ' corral de l'era' documentada abans del segle XIX. Segons E. Martín, (Martín, 2005) són molt escasses les referències d'un municipi a Gisclareny abans del segle XVIII. En canvi segons el mateix autor a partir del Decret de Nova Planta les notícies cada vegada seran més abundoses. L'origen sembla remuntar-se en època medieval quan depenia dels cònsols de Bagà, en temps de les baronies de Pinós (Serra i Vilaró, 1989 Ob. Cit. Llibre I i II). Tot i així les referències més abundants són a partir del segle XVIII. L'ajuntament dels temps de Felip V no tenia representació del poble,el batlle era nomenat pels senyors amb vigència de dos anys mentre que els regidors ho eren per la reial Audiència de Barcelona. Gisclareny tenia un batlle i dos regidors. Segons Martín s'ha pogut tenir accés al nom dels batlles que van ocupar l'ajuntament de Gisclareny en temps de l'antic règim gràcies als llistats de tots els batlles nomenats a Catalunya. La funció del batlle era la de representant del senyor al municipi i ostentava la jurisdicció judicial i criminal llevat quan l'acusat era un membre de la noblesa que llavors passava les competències a la cúria baronial de Bagà. Per damunt d'aquests organismes hi havia l'alcalde major situat a la subvegueria de Berga i que intervenia en municipis de diferent domini senyorial. Com a ordre suprem hi havia la reial Audiència. Segons Martín (Martín, 2005 p. 24) destaca alguns afers que va intervenir la justícia baronial de Bagà destacant-ne una disputa el 1804 entre un pagès i Josep Tor o per exemple una disputa de 1796 prop de cal Jovell entre Ciprià Pons i Llorenç Tor que acabà a mans de la Reial Audiència.La manca de presó a Gisclareny va fer que molts dels empresonats es fessin a Bagà on hi havia una presó. Segons el mateix Martín, la presa de possessió d'un nou senyor després de la mort de l'anterior anava acompanyat d'un ritual que es celebrava primer a la capital de les baronies i després a cadascun dels municipis afectats on el batlle i els regidors escenificaven l'acte de vassallatge davant els nous senyors. Amb la constitució de 1812 l'organització de l'ajuntament també va experimentar alguns canvis on es van produir algunes pèrdues del poder dels ajuntaments i es va incrementar el control del govern supra municipal. En aquest tipus d'ajuntament desapareixia la importància de la cúria baronial de Bagà i també de la reial audiència donava poder al sufragi per cens i per tant lliure elecció de l'alcalde i els regidors entre els membres masculins del municipi, sovint escollits per la seva posició i rol social i també la renda que tenien. Els alcaldes designats pel governador civil eren els regidors electes, les diputacions eren controlades per un 'jefe político' i al damunt seu hi havia el governador civil.Aquest sistema era subjecte a la manipulació ja que les llistes eren fetes pels mateixos ajuntaments. A partir dels pressupostos conservats, llistes de pedrons municipals s'ha pogut conèixer com estava organitzat l'ajuntament de Gisclareny a mitjans del segle XIX. Així per exemple se sap que le 1843 els ingressos que s'obtenien eren nuls i hi havia una despesa de 804 rals d'ardit que es repartirien entre els diversos veïns afectant els principals contribuents. Aquest fet va comportar la creació d'una comissió per al repartiment d'aquest arbitri que requeia al batlle, regidors i a quatre dels principals contribuents (Martín, 2005. P.19). Consta també que ss conserva un document que narra la fundació de la junta revolucionària de Sant Miquel arran dels afers revolucionaris de 1868. A més se sap que el 1887 Josep Vinyas ven a l'ajuntament de Gisclareny per un valor de 570 ptas. la casa de 'lo corral de l'era' que correspon a l'actual casa consistorial i delimitada pels tres carrers que l'envolten i l'espai o era de davant seu. Consta que el 1915 amenaçava ruïna degut a la crisi i manca de recursos i dèficit de finances raó de la qual el municipi sol·licità a l'estat un augment del nombre d'arbres a talar per a poder fer subhasta. (Martín, 2005. P. 19-21)</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83013-foto-08093-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83013-foto-08093-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83013-foto-08093-103-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons imatges i postals antigues conservades de Gisclareny (todocolección.net) i publicades al 'Escudo de Oro' i atribuïdes a Bagà es veu una imatge acolorida d'aquest edifici amb les parets revestides d'un enlluït de calç de color marró terrós i amb els emmarcaments de les obertures i cantonades resseguides en color blanc i amb quatre òculs a la darrera planta, que semblen correspondre als coronaments de cadascuna de les obertures. Aquesta decoració es va perdre en la restauració que s'hi va fer a mitjans dels anys'90 però es conserva documentada en aquestes imatges. Sembla datar de mitjans del segle XIX o principi del XX. La disposició de les obertures és la mateixa que l'existent. En quant al passatge que comunica amb l'església possiblement correspongui amb una obra erigida en aquest moment, juntament amb la rectoria, possiblement vinculat al moment que es centralitza l'activitat religiosa, administrativa i política en un sol lloc ja que els tres edificis (ajuntament, església i rectoria) estan comunicats entre sí. | 99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83014 | Fons documental de l'arxiu municipal de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-gisclareny | <p>RUMBO i SOLER,A. (2005) .Fons de l'Ajuntament de Gisclareny. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. www.xam.diba.cat, www.gisclareny.cat</p> | XVIII-XXI | En bones condicions i dins una cambra que compleix la normativa reglamentària dels arxius. Es troba adherit a la 'xam' xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona que s'actualitza anualment per un arxver especialitsta | <p>L'arxiu municipal de Gisclareny conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El seu arxiu s'organitza de la següent manera: fons de l'administració local que correspon a l'ajuntament de Gisclareny, fons públics no municipals que inclou el registre del Jutjat de Pau (1810-2010), fons privats, Associació de la Defensa Forestal o ADF (2008-2010), Delegació local de les FET i les JONS ( 1939-61) i documentació parroquial i notarial de 1702 a 1932. Pel que fa al fons de l'ajuntament parteix de 1764 i finalitza el 2013. Es compon de 827 unitats de descripció i format per un conjunt de documents de qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats. A grans trets l'ajuntament s'organitza mitjançant acció i òrgans de govern on hi ha la constitució del terme municipal, cartipàs municipal, ple, alcaldia, junta de govern local, comissions, juntes i consells, participació ciutadana, creació participació i dissolució d'organismes, activitat normativa, comunicació protocol i relacions externes; Organització i gestió administrativa que inclou planificació control administratiu i transparència, gestió dels documents i informació, gestió de les comunicacions, actuacions juridico administratives, convenis, contractació administrativa; personal que inclou selecció del personal, provisió dels llocs de treball, prestació i finalització del servei actiu: Patrimoni incloent administració de bens i drets, adquisició i ús de béns i drets; Recursos econòmics i financers; incloent la gestió del pressupost, fiscalització econòmica financera, gestió tributària, subvencions. També existeixen carpetes referents a L'urbanisme, obres i mobilitat que inclou el planejament urbanístic, informació sobre el territori, ordenació de la via pública i la mobilitat, gestió de les obres municipals i infraestructura i regulació de les obres a particulars i tercers. Cal destacar capítols referents a Sostenibilitat i Medi Ambient amb conservació i protecció del medi natural, subministraments bàsics, control de la salubritat, regulació de l'impacte de les activitats; Ordenació i Promoció de l'activitat econòmica amb els apartats de regulació de l'activitat agropequaria, foment de l'activitat econòmica i ocupació. Referent a la població i les eleccions hi ha els capítols de registres de població, estadístiques i censos de població, processos electorals i gestió de serveis militars. En quant a Serveis culturals, educació i lleure hi ha els sub apartats d'activitats culturals, activitats esportives i de lleure i el patrimoni cultural; en l'àmbit de l'educació hi ha la planificació i control escolar, la gestió dels centres educatius propis; en serveis al benestar i la salut hi ha la Planificació dels Serveis per al benestar i la salut, atenció al benestar i serveis funeraris. Com a darrera instància hi ha l'àmbit d'atenció i protecció ciutadana amb la sub carpeta referent a l'actuació als cossos de seguretat i protecció ciutadana.</p> | 08093-104 | Ajuntament de Gisclareny (Av. Roser S/N 08695) | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual, tot i que per secretaries compartides una part havia estat conservada a l'ajuntament de Bagà. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de setembre i desembre de 2005. L'adhesió de l'ajuntament de Gisclareny al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de maig de 2006.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83014-foto-08093-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83014-foto-08093-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83014-foto-08093-104-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'arxiu conté part de l'arxiu històric així com fotocòpies de documents o padrons desaparaguts. Hi ha alguns fets rellevants com per exemple documentació referent a la Falange franquista o sobretot un cadastre de 1776. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83015 | Fons documental de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-gisclareny | <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. RUMBO i SOLER,A. (2005) .Fons de l'Ajuntament de Gisclareny. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. www.xam.diba.cat, www.gisclareny.cat</p> | XVIII-XX | En bones condicions i dins una cambra que compleix la normativa reglamentària dels arxius. Es troba adherit a la 'xam' xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona que s'actualitza anualment per un arxiver especialitsta | <p>A l'arxiu municipal de Gisclareny hi ha alguns documents de certa rellevància que cal esmentar-los en una fitxa a part. Entre ells cal destacar alguns testaments i capítols matrimonials que testimonien la funció de notari, del rector així com uns recomptes de compliments pasqual que permeten obtenir dades aïllades sobre les cases existents i els habitants que hi havia fins el segle XIX. Val a dir que entre la documetació de més rellevància en cal destacar un cadastre datat de 1776 (caixa 167). Es tracta del primer cadastre de Gisclareny on hi ha censades les famílies existents, el propietari de la finca, els pagaments de cadastre personal, de cadastre reial, de caps de bestiar i el total. Altra documentació de certa rellevància en serien els llibrets sagramentals de compliment pasqual dels anys 1849, 1860 i 1863; la documentació extreta del registre del jutjats de pau de Gisclareny, els llibres sagramentals de baptismes i matrimonis de Gisclareny al llarg del segle XIX i conservat a la carpeta de documentació parroquial; els padrons antics de 1819 i 1846 i els més moderns a partir de 1880; els censos moderns a partir de 1857 (incloent els anys 1857, 1860, 1877, 1887, 1900); registres de població (censos i fogatges)i finalment el registre civil del jutjat de pau de Gisclareny conservat a partir de 1871 fins el 1910. Altra documentació que caldria esmentar en seria la que va relacionada amb les FETS i les JONS. També hi ha administració general de 1764 destacant la caixa 136 on hi ha estadístiques i documents de secretaria</p> | 08093-105 | Ajuntament de Gisclareny (Av. Roser S/N 08695) | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual, tot i que per secretaries compartides una part havia estat conservada a l'Ajuntament de Bagà. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de setembre i desembre de 2005. L'adhesió de l'ajuntament de Gisclareny al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de maig de 2006.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83015-foto-08093-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83015-foto-08093-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83015-foto-08093-105-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La documentació ha estat estudiada per Eduard Martín i Vargara, historiador de Gisclareny al que ha publicat 'Una mirada a la història de Gisclareny' de l'any 2005 i que ens ha estat de gran ajuda. També s'ha comptat amb l'ajuda de l'arxiver Albert Rumbo i Soler que ens ha orientat i ens ha facilitat la informació necessària referent a aquest arxiu. Cal comentar que a l'arxiu de Bagà hi ha caixes de documentació pendents de classificació que pertanyen a l'arxiu de Gisclareny ja que inicialment aquest arxiu i el de la vila de Bagà estaven units en un sol arxiu i per tant encara caldria estudiar a fons la documentació baganesa per extreure el que hi pugui haver encara de Gisclareny. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83016 | Fons parroquial de Gisclareny a la parròquia de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-gisclareny-a-la-parroquia-de-baga | <p>BARTRINA, E (2000). Inventari dels arxius parroquials del bisbat de Solsona. Bisbat de Solsona (inèdit). MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny</p> | XIX | Al primer pis de la rectoria al desptax del rector en una llibreria juntament amb els de Gréixer i Bagà | <p>A la rectoria de Bagà hi ha un llibre de baptismes de Gisclareny que cobreix a segona meitat del segle XIX. A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserva una altre part important d'aquest arxiu que es va dipositar al mateix moment que es va lliurar la documentació de la Baronia de Pinós. Entre els diferents documents esmentats en cal destacar 10 volums de llibres sagramentals de baptismes que van dels anys 1583 a 1849, 2 volums dedicats als matrimonis dels anys 1621 a 1761, 6 volums d'òbits dels anys 1647 a 1851 i 1 volum de confirmacions dels anys 1636 a 1858. També cal destacar-ne els 10 volums dels llibres de comptes i obres, 25 volums d'aniversaris i misses dels anys 1554 a 1909, 19 volums de confraries i associacions dels anys 1642 a 1909 i 10 volums d'altre tipus de documentació dels anys 1466 a 1865. Finalment cal destacar-ne els 9 volums de testaments dels anys 1846 a 1902 i els 66 volums de la comunitat de preveres. Dintre aquesta documentació en cal destacar alguns llibres de confirmacions que fan al·lusió als habitants de Gisclareny</p> | 08093-106 | Parròquia de Sant Esteve de Bagà. Plaça de Mn.Serra i Vilaró núm. 1.(Bagà) | <p>Documentada inicialment a l'edat mitjana com a capella o 'església del castell' no va adquirir el seu caràcter de parròquia fins en època moderna que substituí la veïna església de Sant Miquel de Turbians o 'de Paradís'. Sembla que amb la creació del Bisbat de Solsona es deuria traslladar la parròquia al veïnat del Roser. Malgrat que aquesta no ens apareix esmentada abans el segle XVII (Serra i Vilaró, 1989. Baronies) pensem que ja existia anteriorment car alguns apunten que corresponia amb l'església del castell (Martin, 2005 p. 29). A més a nivell constructiu ja hem comentat que s'hi observaven diverses fases cronològiques, les més antigues de les quals datarien del període baix medieval. Segons el mateix Martín, el Gisclareny parroquial es trobava inclòs el 1630 dins el bisbat d'Urgell. Comprenia nuclis a Sant Miquel de Turbians, el Roser pels habitants de la part de Llevant, Sant martí del Puig a la vall del Bastareny i Sant Andreu de Gréixer a la zona de més a l'oest i avui integrada al terme municipal de Guardiola de Berguedà. Sant Miquel i el Roser es disputaven la parroquialitat, així doncs si Sant Miquel era la parròquia històrica però el Roser era on es guardava el santíssim sagrament i les fonts baptismals a banda de ser el lloc on hi havia la rectoria (Martín, 2005 p. 29). Consta que una tempesta de vent va fer caure la campana de Sant Miquel, motiu que comportà que els feligresos reunissin els diner suficients per a fer-ne una de nova que al final va ser col·locada al Roser. El 1752 es va signar una concòrdia en la qual els dies festius es faria missa a les dues esglésies en hores diferents, els ingressos de les quals s'obtinguessin es repartirien als dos bàndols. Segons el mateix Martín i en un document original trobat a l'arxiu diocesà de Solsona els anys posteriors el segle XVIII, la parròquia es trasllada definitivament al Roser.El rector de Gisclareny declarava el 1752 un ingrés net de 150 lliures (Martín, 2005). En aquest document ja fa esment de la pobresa del territori. Per sufragar les despeses derivades dels actes litúrgics, l'església va instaurar un sistema de crèdit basat en aportació de les famílies més benestants en misses pels difunts, causes pies, beneficis i censals. A través de la creença del purgatori per treure l'anima del cos del difunt, les classes més acomodades feien aportacions en vida com a deixes testamentàries per a realitzar misses per les animes dels difunts a partir d'unes tarifes establertes pel nombre de sacerdots o també per a la construcció d'altars. Aquests crèdits eren administrats a les rectories. A més a més també existia la causa pia, una mena de crèdit o aportacions de censals per a les dots de les donzelles (Martín, 2005 p.31)'per donzelles maridar o en religió entrar'. Algunes vegades el capital anava dirigit a constituir alguna institució concreta com ara una confraria com seria la que va fer Martí Bover a la parròquia de Sant Martí del Puig o Josep Tor al Roser . Moltes de les masies del terme van ser adquirides per les comunitats de preveres mitjançant el sistema de les causes pies basades en els censals. Hi ha algunes causes pies de la família Tor (Martín, 2005 i doc. Original ACA. Notarials. Bagà. Lligall III ). El mas Jovell va ser comprat a canvi d'un d'aquests Censals per la família Tor. El sistema de les cartes de Gràcia era una altre sistema de crèdit imposat pels preveres. Com a mecanisme de participació dels feligresos en la marxa de la parròquia, Martín esmenta el sistema de les obreries (confraries) que es beneficiaven dels donatius dels feligresos i que garantia el fet d'ocupar llocs privilegiats en la celebració de les misses, disposar de sepultura pròpia en el moment de la mort. Amb el capital obtingut es compraven censals. Segons Martín al Gisclareny històric hi han dues obreries; una per a cada parròquia. Si la de sant Miquel és poc esmentada la del Roser titulada 'lluminaria del santíssim sagrament' a partir de 1716 és documentada en l'aparició de quatre censals de 88, 76, 134 i 136 lliures entre els anys 1716 i 1780. Els administradors eren els cònsols, el batlle i regidors (Martín, 2005. P.38). La fundació de la obreria va ser a càrrec de Josep Tor. Ja veiem que és el segle XVIII el moment en que la parròquia de Gisclareny va tenir la major puixança coincidint amb un increment poblacional i que es va mantenir al llarg del segle XIX i principi del XX. Després de la guerra civil. Actualment malgrat mantingui el caràcter de parròquia és administrada des de la unitat pastoral de Bagà i del ser rector.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere cascante i Torrella | Informació extreta per E. Martín i Vergara en el seu llibre de Uan mirada a la història de Gisclareny. Segons A. Rumbo hi han llibres antics a partir de 1872 però hi ha documentació més antiga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 83017 | Fons documental a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-del-bergueda-0 | <p>LOZANO I FREIXA, E (2008). Col·lecció de pergamins a l'arxiu municipal de Berga. SANTANDREU I SOLER. Mº DOLORS (2006).La vila de Berga a l'Edat Mitjana. La família dels Berga. Voll 1 a 3. Tesi doctoral dirigida per Dr.Manuel Riu i Riu, catredràtic d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona en el programa de Doctorat 'Poder i Societat a l'Edat Mitjana'. Bienni 1993-95</p> | XVIII-XIX | Aquest registre es conserva amb un gran nombre de volums | <p>A l'arxiu comarcal de Berga es conserven els volums referents a les inscripcions al Registres d'Hipoteques dipositades a l'arxiu comarcal pel mateix Registre de la Propietat i que cobreixen des de mitjans del segle XVIII fins a principi del segle XIX. (Les inscripcions fetes a posteriori) estàn conservades al Registre de la Propietat de Berga. En quant als volums consultats i que hi ha referències a Gisclareny són nombrosos en els quals en cal destacar els protocols de Berga de 1951, de 1954, 1857, 1855 repartits en diversos llibres. El manual de 1768 cal destacar les P. 45, 49, 52, 55, 56, 218 i les hipoteques del terme de Gisclareny (P.217-221). El manual de 1769 hi ha referències a les P. 136, 140, 474 i les hipoteques del terme de Gisclareny (p.472-479). El manual de 1770 hi ha referències de Gisclareny a les p:381, 382, 389, 410 i 558. Les hipoteques es troben entre la P. 568-570. La resta de manuals fins el segle XIX hi ha referències de Gisclareny i capítols d'hipoteques</p> | 08093-107 | Arxiu Comarcal del Berguedà. Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) | <p>L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. Hi ha referencies d'aquest arxiu des del segle XIV. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines. El guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio en ve fer un inventari per armaris de secretaria, tasca que va continuar el seu fill, Josep Santandreu i Escobet on en va fer uns inventaris cronològics. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont en va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau en va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1987 Xavier Pedrals va ser nomenat arxiver i al 1883 es va inaugurar el nou estatge a 'Casa Massana' on es va fer un registre complet de tot el material traslladat gràcies a la tasca prèvia dels seus predecessors. Constava de 197 metres lineals de prestatgeries. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83017-foto-08093-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83017-foto-08093-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83017-foto-08093-107-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El registre d'hipoteques correspon a un precedent de la documentació facilitada pel registre de la propietat i ens aporta un gran nombre d'informació referent a la venda, adquisició de finques, noms dels propietaris de la partida de Berga | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83018 | Fons documental a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-diocesa-de-solsona-0 | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny</p> | XVIII-XIX | S'ha pogut conservar perque eren documents de la curia diocesana que havien estat custodiats a la catedral de Santa Maria de Solsona | <p>A l'arxiu diocesà de Solsona es conserva documentació referent a les parròquies de Gisclareny i sobretot els documents de la cúria diocesana que no s'havien ordenat i gràcies a Mn. Bartrina es va poder extreure i trobar algunes cartes intervecniviades entre la rectoria de Gisclareny i el bisbat a banda d'un llibre sagramental de matrimonis de la segona meitat del segle XIX. Amb la documentació referent a la paròquia de Saldes a banda de la Gisclareny s'ha pogut trobar referències sobre la vida i costums i també la funció financera de l'església de Gisclareny. En els llibres sagramentals hi han referències de le srelacions dels habitants amb els pobles veíns.</p> | 08093-108 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal 25280 (Solsona) | <p>l Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83018-foto-08093-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83018-foto-08093-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83018-foto-08093-108-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Part d'aquesta dcoumentació ha estat consultada presencialment i també ha estat extreta per. E. Martín en le seu llibre 'una mirada a la història de Gisclareny' el qual ha estat de gran ajuda i ha servit com a guia i camí de recerca. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83019 | Fons documental de Gisclareny conservat l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-gisclareny-conservat-larxiu-de-la-corona-darago | <p>MARTIN VERGARA , E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I.</p> | XI-XVIII | Alguns dels pergamins més aviat clars presenten taques, rebrecs i pèrdues del suport. Altres estan en més bon estat | <p>A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserva l'antic arxiu de Bagà que incorpora tota la documentació referent a les baronies de Pinós de Mataplana i també del monestir de Sant Llorenç prop Bagà que està recollit en un mateix fons. En total es conserven un bon nombre de volums dins de les carpetes a la secció de Monacals de Bagà. També cal destacar el volum 801 dins el mateix arxiu de Bagà a la secció de Monacals d'Hisenda que és on es troba la majoria de documentació referent al monestir de Sant Llorenç prop Bagài que inclou les sufragànies i parròquies del seu terme destacant les de Gisclareny. Altra documentació que es conserva al mateix arxiu correspon amb la documentació de la Comunitat de Preveres de la parròquia de Sant Esteve de Bagà destacant-ne el seu paper com a unitat financera . També hi ha llibres sagramentals on hi ha un recull de confirmacions de feligresos de Gisclareny del segle XVIII i XIX.</p> | 08093-109 | Gobierno de España. Carrer Almogàvers núm. 77 .08018 (Barcelona) | <p>L'arxiu de la vila de Bagà i de les terres que formaven part de les baronies de Pinós i Mataplana fins el 1753 es conservaven en una cambra que hi havia a l'església parroquial de Sant Esteve. Aquest arxiu es va salvar de les flames arran de l'incendi que en destruí bona part del seu mobiliari litúrgic. Le carlinades i posteriors guerres en van contribuir al seu deteriorament fins que a principi del segle XIX Mossèn Serra i Vilaró i durant la seva estada a Bagà en va donar constància de la seva importància i al 1908 l'Institut d'Estudis Catalans en va encarregar un primer inventari que es va veure enriquit al 1930 quant es va publicar el primer volum de les Baronies de Pinós. Amb l'esclat de la guerra civil (1936) i veient la imminent pèrdua de l'arxiu Agustí Duran i Sampere n'encarregà el seu trasllat a Barcelona on es podria acollir al servei de protecció organitzat pel govern català amb seu a la casa de l'Ardiaca. Una altre part va anar a la Santa Cova de Manresa i una darrera part es va traslladar a la població de Viladrau. Al acabar la guerra, la part conservada a La Santa Cova de Manresa es va traslladar a Pedralbes. Acabada la guerra 'El Servicio de Recuperación Documental' va iniciar la tasca de recollir el fons, agrupar-lo i conservar-lo a L'arxiu de la Corona d'Aragó on no va ser reclamat per l'Ajuntament de la vila de Bagà, tot i que va iniciar algunes tasques de reclamació. Actualment el fons es conserva al mateix arxiu que ha canviat dues vegades de seu. Primerament estava al palau del lloctinent o del Virrei i actualment està al carrer dels Almogàvers núm. 77. El fins de Bagà és el fons local més extens i més ben conservat que hi ha en aquest arxiu estatal.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83019-foto-08093-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83019-foto-08093-109-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mossèn Serra i Vilaró va transcriure una bona part dels documents del monestir al volum que ell anomenà CCX i que ara ja s'ha perdut. Aquest volum segons Bolòs i Masclans era una obra manuscrita de 'fra Pau Perelló' de principi del segle XIX que era la còpia d'un llibre 'Especulo dels actes del monestir de Sant Llorens prop Bagà'. Aquesta documentació es conserva gràcies a l'edició de Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol III, ja que tal i com s'ha comentat unes línies més amunt s'ha perdut. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 1760 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 83020 | Fons documental de Gisclareny de la casa Medinacel·li conservat a l'abadia de Poblet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-gisclareny-de-la-casa-medinacelli-conservat-a-labadia-de-poblet | <p>MARTIN VERGARA , E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny; www.poblet.cat; ww.gencat.cat. Serveisoberts.</p> | XVII-XVIII | Microfilmat de l'original conservat a l'arxiu particular de les cases de Medinacel·li i ducs d'Alba | <p>A l'arxiu de l'abadia de Poblet es conserva part del fons documental de la família dels Medinacel·li que va ser propietaria i tutora de les terres de la baronia de Pinós al llarg dels segle XVI i XVII i que comprenia el territori i parròquia de Gisclareny. Aquesta documentació la qual ha estat consultada per E. Martín està microfilmada i correspon a la casa dels Medinacel·li hereva del marquesat d'Aitona i tutora de les baronies de Pinós. La documentació de Gisclareny data de mitjans del segle XVII. Entre elles cal destacar un document datat del 1755 on hi han els pagadors dels censos als senyors de les baronies de Bagà. Aquest document ja esmenta els noms d'algunes famílies importants del municipi.</p> | 08093-110 | Arxiu de Poblet. Edifici abadia de Poblet S/N CP. 4388 (Vimbodí) Conca de Barberà | <p>quest arxiu es troba a l'antic Palau de l'Abat, un edifici situat fora del recinte emmurallat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, a l'extrem sud-oest. Els arxius ocupen les tres plantes de l'ala de ponent del palau. El conjunt documental d'aquest arxiu prové de tres grans grups d'arxius diferents: Arxiu de la Casa Sogorb-Cardona, Arxiu de la Casa d'Aitona i Arxiu de Camarassa. És un conjunt molt complert d'arxius nobiliaris de les famílies més antigues i representatives de la Catalunya Medieval i, alhora, dels primitius comtats catalans sobirans.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Documentació consultada per Eduard Martín i Vergara i extreta del seu llibre 'Una mirada a la història de Gosclareny' | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 83021 | Fons d'imatges conservat a l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya i fons Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-conservat-a-larxiu-del-centre-excursionista-de-catalunya-i-fons-salvany | <p>'ESTASSEN , LL (1913). 'masia el Puig'; 'masia de Bagà'. Fons fotografic del Centre excursionista de Catalunya. Núms. 2570, GALLARDO GARRIGA, A (1930) 'ermita i masia de Gisclareny'. Fons fotogràfic de Centre Excursionista de Catalunya EMX-C-3143;</p> | XX | A l'interior de l 'arxiu, digitalitzades i penjades en una web | <p>Els fons fotogràfic de Josep Salvany i Blanch es conserva a la biblioteca de Catalunya situat a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona (2 a planta). Aquest fons ha estat digitalitzat i es pot consultar per internet juntament amb el fons d'imatges del centre excursionista de Catalunya, el fons d'imatges de la masia catalana i altres fons d'imatges particulars. Les imatges referent a Gisclareny es troben barrejades amb les que fan al·lusió a Bagà, al Pedraforca i Gisclareny. Entre elles cal destacar-ne les imatges referents a la casa de Murcurols, del Puig de la Baga, de les fonts de l'adou del Bastareny, del coll de Balma, de la serradora de Mulnell i del molí del Puig. Aquestes imatges corresponen als autors de Llúis Estasen, Cèsar August Torras i Garriga Gallardo; tots ells excursionistes de la primeria del segle XX.</p> | 08093-111 | Seu del Centre Excursionista de Catalunya. C/Paradís núm. 10 (08002) Barcelona | <p>El Fons fotogràfic Salvany està format per aproximadament 10.000 imatges estereoscòpiques en plaques de vidre. Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929) fou un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia. Les imatges que integren aquest fons, fetes entre 1911 i 1926, reflecteixen diversos aspectes de la Catalunya de principis del segle XX. Es poden trobar imatges de diferents poblacions de Catalunya, i també d'altres indrets els quals Salvany va conèixer (Illes Balears, Madrid, Egipte, etc.). Lluís estassen va ser alpinista (1890-1947) i gran coneixedor de les muntanyes del Berguedà. La seva relació amb les muntanyes Berguedanes i especialment la seva proximitat amb Gsclareny va permetre de conèixer els seus paratges destacant l'Adou del Bastareny, però també del coll de la Bena i coll de Balma.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 1913 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83021-foto-08093-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83021-foto-08093-111-3.jpg | Legal i física | Rococó | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Lluís Estassen,Canals i Tarrats | Gràcies a a aquestes imatges hem pogut conèixer com eren les cases del Puig, Murcurols, L'Hostalet del forat, el molí del Puig entre altres ja que actualment i segons hem comentat en la seva fitxa específica estan completament ensorrades | 97 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 83022 | Fons d'imatges de Joan Ribera conservat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-joan-ribera-conservat-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | INSTITUT FOTOGRÀFIC DE CATALUNYA . www.iefc.cat. PEDRALS I COSTA, XAVIER(2005). Joan Ribera i Fornells. Captar la vida. Erol, revista cultural del Berguedà. núm. 85 'Patrimoni geològic i miner'. p.47-49. | XX | A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserva el fons fotogràfic de Joan Ribera i Fornells. Es tracta d'un fons fotogràfic d'una rellevància excepcional ja que és un fons familiar que va des del 1955 a 2004 amb unes 29000 diapositives i 14500 negatius. Es tracta d'un fons cedit per la mateixa família on hi ha nombroses fotografies de Guardiola en els anys que ell va viure destacant-ne les fonts de l'Adou o del bastarent, el bullidor de la Llet o els empedrats . A banda també hi han fotografies de llocs rellevants de la comarca del Berguedà entre elles algunes vistes de Gisclareny | 08093-112 | Arxiu Comarcal del Berguedà. Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) | L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. Hi ha referencies d'aquest arxiu des del segle XIV. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines. El guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio en ve fer un inventari per armaris de secretaria, tasca que va continuar el seu fill, Josep Santandreu i Escobet on en va fer uns inventaris cronològics. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont en va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau en va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1987 Xavier Pedrals va ser nomenat arxiver i al 1883 es va inaugurar el nou estatge a 'Casa Massana' on es va fer un registre complet de tot el material traslladat gràcies a la tasca prèvia dels seus predecessors. Constava de 197 metres lineals de prestatgeries. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 1921-200 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83022-foto-08093-112-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Joan Ribera i Fornells | Joan Ribera i Fornells va néixer el 1921 a la casa de 'Cal Cinto' de Guardiola de Berguedà on hi va viure fins al moment de la seva mort, el 18 de juny de 2005. Va cursar els estudis de pèrit mercantil al col·legi de la Salle de la Bonanova de Barcelona i al tornar a Guardiola va alternar la seva feina de comptable a les mines del Collet amb el negoci familiar. Malgrat que va començar a aficionar-se a la fotografia quant tenia només uns 14 anys, la seva absoluta dedicació no va ser fins al moment de la jubilació el 1981.Va participar en diverses exposicions de caràcter nacional i especialment a la revista berguedana de l'l'Erol' on a banda de ser membre del consell redactor hi va publicar una gran quantitat de fotografies en les portades, contraportades. La producció d'audiovisuals com ara 'El Pedraforca, Natura, Estampes del meu país, i la sèrie realitzada per l'equip de l'Àmbit de Recerques del Berguedà com ara el Túnel del Cadí, La Patum. El Bisbat de Solsona. En el mon del cinema va produir algunes pel·lícules en diversos formats i que ell definia com a 'fotografia filmada'. L'any 2003 es va inaugurar a Guardiola l'exposició de 'Retenir l'Efímer' amb unes 40 imatges en blanc i negre i també el color on es mostrava la seva trajectòria com a fotògraf. Una vegada mort, el 2005 , la seva família va cedir el seu fons a l'arxiu Comarcal del Berguedà. Des d'aleshores fins a l'actualitat ha rebut diferents homenatges per institucions municipals de tot el Berguedà i també la Diputació de Barcelona. L'Ajuntament de Guardiola li ha fet una completa exposició a l'edifici de l'estació i el Consell Comarcal del Berguedà ha fet un premi de fotografia que porta el seu nom i que es desenvolupa anualment per la fira de Tots Sants (1 de novembre). El Servei del Patrimoni de la Diputació de Barcelona li va deixar una placa honorífica a la restauració del monestir de Sant Llorenç per la gran quantitat d'informació aportada als treballs de recerca gràcies a la seva obra. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 83023 | Fons documental del Monestir de Sant Llorenç conservat a l'arxiu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-monestir-de-sant-llorenc-conservat-a-larxiu-de-montserrat | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona. SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.</p> | XI-XVII | En bon estat dins de la biblioteca de l'abadia de Montserrat. | <p>Al monestir de Montserrat es conserven dos pergamins que fan al·lusió al monestir de Sant Llorenç quan va pertànyer al priorat de Sant Pau del Camp que era administrat pel mateix monestir de Montserrat. Es tracta de les diferents visites de la congregació claustral benedictina i sobretot l'acta de consagració de Sant Llorenç del 983 i de la dotació de Sant Miquel de 984. Altres documents serien de les donacions del monestir de Sant Llorenç del 1031. es tracta d'un important fons que va ser estudiat per Bolòs i Pagès.En total hi han uns 40 pergamins i entre aquests hi ha els que fan referència als alous de Molnell, del Puig, de Faia i també d'Espunya els quals pertanyien en aquest monestir medieval.</p> | 08093-113 | Monestir de Montserrat. C/Abadia de Monserrat S/N.08199 Monistrol de Monserrat | <p>Des de la seva fundació, al segle XI, el monestir de Montserrat ha comptat amb un escriptori i una biblioteca necessaris per a la pregària i per a la lectura espiritual. Actualment, la biblioteca conte obres manuscrites i incunables, tant de la biblioteca anterior al 1811, destruïda durant les guerres napoleòniques, com de la biblioteca actual, formada a partir de mitjan del segle XIX i, sobretot, durant la primera meitat del segle XX.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83023-foto-08093-113-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La documentació ha estat estudiada per Jordi Bolòs i Masclans en la seva tesi doctoral sobre el monestir de sant Llorenç. | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83024 | Fons d'imatges de Gisclareny a l'Arxiu de l'SPAL (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-gisclareny-a-larxiu-de-lspal-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | <p>DDAA. Restaurar o reconstruir. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments, Memòria SPAL 2002-2012. Vol 1. https://www.diba.cat/web/directori/servei-de-patrimoni-arquitectonic-local.</p> | XX | Ordenades en clixé i amb totes les mesures de conservació i seguretat. | <p>Al fons documental i d'imatges del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació hi ha documentació referent a alguns espais del terme de Gisclareny destacant sobretot l'església de Sant Miquel de Turbians i la de Sant Martí del Puig, ambdues restaurades per SPAL. La primera i restaurada el 2004 conserva a l'arxiu fotogràfic una imatge antiga on es veu l'església i la casa de 'cal campaner'. FOTO SCCM. 1966 així com imatges de M. Baldomà del 2006 i plànols de l'església aixecats durant la restauració i dibuixats per. A. González (2004). De la segona o Sant Martí del Puig també es conserva una imatge, feta per Joan Francès (SCCM-SPAL 19.11.1966) que correspon a una imatge aèria de l'església i del mas. Altres imatges corresponen a Joan Closa (2005), D. Galí (2005) i corresponents al moment que s'hi va portar a terme una restauració</p> | 08093-114 | Diputació de Barcelona.Edifici del rellotge Planta Baixa. Carrer Comte Urgell núm. 187 (08036) Barcelona. | <p>Extret directament del portal d'entrada del servei de Patrimoni. Es tracta d'un arxiu amb un contingut documental únic i especialitzat en matèria de restauració arquitectònica, on el seu abast cronològic, la varietat de suports i les tipologies documentals, fan que es qualifiqui com un dels més importants en aquesta matèria. El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona, dins la seva tasca restauradora de monuments, que ha dut a terme des de l'any 1915, ha anat generant una sèrie de documentació en diferents suports i tipologies que formen part de la Unitat d'Arxiu Documental encarregada del seu tractament, custòdia i conservació. A aquesta documentació s'hi han anat afegint, al llarg del temps, altres documents de diferent procedència, per mitjà d'adquisicions i donatius. El contacte directe i diari amb la documentació ens ha permès arribar a la conclusió que el que es podria considerar en un principi un fons unitari (Fons de l'SPAL) ha esdevingut un conjunt de fons interrelacionats. Per això, ha estat del tot imprescindible establir un Quadre de Classificació de Fons per poder treballar amb rigor arxivístic en el conjunt de la documentació. 'especialització temàtica suposa un dels grans valors de l'Arxiu Fotogràfic, i juntament amb el seu ampli abast temporal, el fa únic i singular. Com hem destacat, la creació i creixement de l'Arxiu estan estretament vinculats a l'activitat restauradora del Servei. N'és alhora testimoni i document per a intervencions futures, resultant un instrument indispensable per al desenvolupament de les pròpies competències del Servei, així com una referència de consulta obligada en qualsevol aproximació al patrimoni arquitectònic o a d'altres matèries artístiques i constructives relacionades que conformen l'Arxiu.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 1906 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83024-foto-08093-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83024-foto-08093-114-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Important fons que conté fotografies del fons antic i de les restauracions portades a terme al municipi de Gisclareny des de que es va crear el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (antic Servei de Catalogació i Restauració de monuments) | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 83026 | Llegenda de les bruixes de Galigan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-bruixes-de-galigan | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. Informació inèdita cedida per Albert Rumbo i Soler. SERRA i VILARÓ, J (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre I i II | XX | Antigament, per travessar el coll del Pendís només hi havia dos camins: un de més ample i planer, que passava per Escriu, i un altre de més dolent, costerut i difícil, però pel qual hom feia drecera, que passava per Galigan. Habitualment, aquells que portaven animals de tragí passaven pel primer, mentre que els que anaven a peu utilitzaven el segon. A mig camí d'aquest darrer, hi havia una gran casa abandonada que també era coneguda amb el nom de Galigan, un casalot més proper a la ruïna que no pas recordant llurs èpoques d'esplendor. Un dia que un grup de baganesos pujaven pel camí de Galigan en direcció al coll del Pendís , foren sorpresos per una intensa pluja; motiu pel qual decidiren aixoplugar-se dins la casa de Galigan fins que el xàfec hagués passat. Un cop a dins, sentiren una remor que sortia de l'interior del forn de pa i, en fixar-s'hi, veieren una dona bruta i escabellada que intentava sortir-ne. Convençuts que era una bruixa fugiren cames ajudeu-me, oblidant l'intensa pluja que queia. Van tornar com van poder a casa i, de seguida, començaren a explicar a tothom la seva mala topada, d'aquí que s'escampés la creença que a Galigan hi havia bruixes. | 08093-116 | Al coll de Galigan a sota de Vimboca (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | Llegendes que fan referència al fenòmen de la bruixeria a Catalunya i en concret a la vila de Bagà les quals es triben documentades al segle XVI i XVII a la baronia. Consta que hi va haver un tribunal inquisidor per a les mateixes que foren cremades a la foguera. | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83026-foto-08093-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83026-foto-08093-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83026-foto-08093-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest fet, tot sembla indicar que real i documentat, té un final que desmenteix la llegenda, doncs finalment es va saber que la pobre dona que sortia del forn estava buscant unes cabres que se li havien perdut i també s'havia aixoplugat a la casa, trobant al forn l'únic lloc de l'habitatge on no hi havia degoters.Malgrat tot, però, i prescindint de la lògica explicació que la història podia tenir (i de fet tenia), la fama que les Bruixes habitaven a Galigan es va anar estenent entre la població i va acabar arrelant de forma tan profunda que encara avui continua ben viva. Aquest fet va comportar que les històries sobre les Bruixes de Galigan es multipliquessin i diversifiquessin amb el pas dels anys.Algunes fonts situen una llegenda molt semblant a la que acabem de transcriure a la ciutat de Girona, relacionada amb l'església de Sant Pere de Galligants, o simplement amb el riu del mateix nom. Nosaltres no hem estat capaços de trobar cap referència gironina que desenvolupi la llegenda amb un mínim de coherència, més enllà d'algunes referències esparses que semblen repetir determinats detalls que ja es troben a la llegenda berguedana. És per aquest motiu que considerem que la llegenda situada a Bagà i Gisclareny deu ser l'original, i que, segurament a causa de la semblança de topònims (Galigan-Galligants) hom va aplicar la narració berguedana a un indret prou ric en llegendes com és la capital del Gironès. En resum, considerem que la confusió de topònims pot servir per si sola per explicar la coincidència, i que és molt probable que algú sentís la narració i, ignorant on era Galigan (Berguedà), traslladés l'indret dels fets a un lloc amb un topònim pràcticament idèntic i molt més conegut. Sigui com sigui, però, la llegenda baganesa es troba molt més estesa i difosa i se'ns presenta molt més ben trenada que no pas la gironina, la qual no deixaria de ser una simple translació espaial de diversos elements aïllats que mai no han arrelat a la ciutat de Girona. | 119|94 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 83030 | Llegenda del Crist de la cossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-crist-de-la-cossa | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; Informació inèdita facilitada per Albert Rumbo i Soler. FORNER, Climent i RAFART, Benigne (2001): Goigs marians del Bisbat de Solsona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Montserrat, | Succeí ja fa molts anys que a Gisclareny varen trobar morta una donzella del poble al paller d'una de les cases. Per més que s'investigà el succés, mai ningú no va arribar a saber qui havia estat l'autor d'aquell crim. L'any següent, el Divendres Sant, just després de l'ofici religiós, tal i com era costum, tots els fidels que s'hi havien congregat passaren a estimar els peus del Sant Crist que presidia l'altar en aquella diada. Vet aquí que, en acostar-s'hi l'hereu d'una de les cases més riques del poble, just en el moment d'intentar besar els peus del Crist, tots els presents contemplaren astorats com el peu dret de la imatge es desclavava i li engaltava una cossa forta enmig de la cara. Tan dur fou el cop que el jove va caure d'esquena a terra talment com si fos un sac de patates. No va fer falta gaire cosa més per tal que els veïns entenguessin que el jove era el culpable del crim i el condemnessin pel mateix. Des d'aleshores, i en recordança de l'esdeveniment, li foren col·locades a la imatge unes cadenes als peus rematades amb una gran bola de ferro. | 08093-120 | A la plaça del poble situada al Roser (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser. S/N 08685) | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83030-foto-08093-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83030-foto-08093-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83030-foto-08093-120-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malauradament, el relat no ens explícita de quina casa era l'infractor. Un aspecte curiós són les cadenes amb les quals ha de carregar el Sant Crist només pel simple fet d'haver impartit justícia. Semblaria que la pobra imatge és castigada per una bona acció com és la d'haver desemmascarat l'assassí.Aquests dos fets, la no conservació del nom de la casa en el relat i el “càstig” que rep el Sant Crist, podrien entendre's o justificar-se per haver-se preocupat la rica i principal família de la qual formava part l'assassí d'esborrar el seu nom de la llegenda i fins i tot d'encadenar la imatge, doncs no creiem que el poble, content com devia estar que es fes justícia, hagués comès aital sacrilegi.Les narracions en les quals una imatge del Sant Crist es mou per tal d'indicar algun infractor o aplicar algun càstig es troben molt esteses al llegendari popular. Potser una de les més recurrents, documentada a diversos indrets del nostre país, és aquella en la qual un Sant Crist desclava un braç per manifestar la veritat d'una promesa de casament feta per un amant infidel davant la seva imatge.Si una d'aquestes llegendes ha fet fortuna i ha transcendit la seva versió popular, aquesta no és cap altra que la Leyenda del Cristo de la Vega, una llegenda popular toledana convertida en peça literària per José Zorrilla sota el títol A buen juez, mejor testigo (que va ser inclosa en el seu volum Poesías l'any 1838). La llegenda fa referència a la figura real d'un Sant Crist de l'antiga basílica de Santa Leocadia de Toledo. Segons aquesta narració, hi havia a Toledo dos amants: Diego Martínez i Inés de Vargas. En Diego se'n va a la guerra, però Inés li demana que es casi amb ella quan torni. Davant del Cristo de la Vega, Diego jura casar-se amb ella al cap d'un mes, quan retorni de Flandes. Va passar el temps i Diego no tornava, mentre Inés ho esperava impacient. Tres anys més tard, Inés va reconèixer a Diego al capdavant d'un grup de cavallers que entraven a Toledo. Va sortir corrent a buscar-lo, però Diego, que comptava amb una nova posició social i havia oblidat les seves promeses, va girar el cavall i va renegar del seu jurament. Inés, desesperada, va demanar al governador de Toledo, don Pedro Ruíz de Alarcón, que intercedís per ella. En sol·licitar testimonis, Inés es va atrevir a presentar-ne un de molt especial: el Cristo de la Vega. El tribunal en ple i molts curiosos van acudir a l'església del Cristo de la Vega i es van agenollar davant la imatge. Després de preguntar-li si havia estat testimoni del jurament es va sentir un “sí, ho vaig ser” i els testimonis van poder veure que el Crist tenia els llavis entreoberts com si hagués parlat i la mà desclavada i estirada com per posar-la en els actes del procés. Els dos amants, inspirats, es van retirar a sengles convents.Amb tot, segurament la imatge “moguda” més famosa d'un Sant Crist a casa nostra es correspon amb el Sant Crist de Lepant (també conegut com a Sant Crist de la Galera). Aquesta imatge, venerada a la Seu barcelonina, està ennegrida i presenta el cos singularment encorbat. Sobre el perquè d'aquesta estranya curvatura n'existeixen com a mínim dues versions que difereixen força entre elles per bé que el motiu i el resultat final acaben essent els mateixos: l'ajuda als cristians defensors de la terra en contra del turc invasor a la mítica batalla de Lepant (7 d'octubre de 1571), motiu pel qual, des d'aleshores, aquesta imatge ha estat considerada un trofeu miraculós d'aquella victòria contra el temible turc. Segons la més difosa d'aquestes versions llegendàries, el Sant Crist en qüestió era dut com a insígnia a la nau capitana de les forces cristianes en l'esmentada batalla, i la curvatura del seu cos es deu al fet d'haver esquivat una bombarda enemiga. La segona de les versions ens explica que la imatge fou “ferida” per una fletxa turca i que Don Joan d'Àustria, que comandava l'expedició, la va fer guardar a la bodega de la nau. Acabada la batalla, la va voler tornar a erigir a coberta per tal de celebrar la victòria i la van trobar amb el cos curiosament torçat. En treure-la del lloc on l'havien desat es va obrir una via d'aigua en l'indret exacte on hi havia la imatge, amb la qual cosa van descobrir que el Sant Crist havia estat tapant amb el seu cos el forat que una bomba turca havia causat al buc de la nau.Un altre exemple de Crist movent-se per salvar algú és el de la llegenda intitulada El Crist de Sant Pau del Camp, en la qual un home en vol matar un altre amb una espasa a l'interior d'aquesta església barcelonina, cosa que li impedeix la imatge de Jesús crucificat en avançar el cos endavant per tal de parar el cop, la qual cosa fa entrar en raó l'agressor i, després de demanar perdó i prometre que canviarà, es reconcilia amb el seu enemic .Sigui com sigui, el què si que podem afirmar és que sempre que trobem una imatge del Sant Crist moguda o movent-se és, o bé per ajudar “els bons” o bé per delatar els infractors. | 94|119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 83031 | Llegenda del tresor de l'alliberament de Miquel Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-tresor-de-lalliberament-de-miquel-tor | ALCALÀ, CÈSAR (2011): Històries encantades de Catalunya. Els mites i les llegendes del nostre país que cal conèixer, Columna Edicions S.A., Barcelona, pàgs. 71-75. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; Informació inèdita facilitada per Albert Rumbo i Soler; | XVI | Fou vers l'any 1590 que als boscos de Gisclareny es trobava pres dels bandolers el pagès d'aquesta població Miquel Tor. Els malfactors el retenien amb la voluntat de reclamar per ell un quantiós rescat. Devot com era de la Mare de Déu de Gresolet, advocada contra lladres i bandolers, va començar a pregar-li fervorosament per tal que l'alliberés. I fou així com, miraculosament, de cop i volta, sense cap mena d'explicació racional, el pres es va trobar lliure i va poder tornar a casa tranquil·lament, fet que va atribuir, sens cap mena de dubte, a la intercessió divina, doncs aquest miracle ja l'havia obrat diverses vegades. | 08093-121 | A la plaça del poble situada al Roser (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | Llegenda apareguda en el context de l'època moderna en un moment en que el territori sovint es trobava atacat pels bandolers degut a la proximitat i pas de camins i vies ramaderes de certa importància que propiciaven aquest fet. | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83031-foto-08093-121-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Tal i com ja hem comentat en transcriure la llegenda de La Troballa de la Mare de Déu de Gresolet , antigament aquests verals eren tan espessos que resultaven un cau perfecte per a lladres, malfactors i bandolers. És per aquest motiu que la Mare de Déu de Gresolet és advocada especialment per protegir la bona gent d'aquests sinistres personatges, i a ella s'hi encomanaven els caminants i viatgers, tant si havien d'emprendre el viatge a peu com amb diligència.En aquest cas ens trobem al davant d'una narració com tantes altres n'hi ha arreu del territori. Una narració que de ben segur no haguéssim incorporat en aquest treball de no haver estat pel fet que el fet queda situat cronològica, personal i territorialment.En aquest sentit, val a dir que aquesta narració pot relacionar-se, per les seves enormes similituds, amb dos relats més que incorporem en el present recull de Llegendes del Berguedà: L'Alliberament d'en Giralt i L'Alliberament d'en Joan de Serres . | 94 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 83060 | Parc Natural del Cadí i Moixeró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-cadi-i-moixero | http://parcsnaturals.gencat.cat/cadí | Les dues grans serralades del Cadí i del Moixeró, unides pel coll del Tanca la Porta formen una gran barrera muntanyosa en el punt d'unió del Pirineu i el Prepirineu català. És en aquesta zona on el parc natural del Cadí i Moixeró acull a més d'una gran biodiversitat, llocs de gran bellesa i atractiu especials. Geològicament forma part de la unitat fisiogràfica del Prepirineu català compost per unitats estructurals i mantells de cobriment desplaçats diversos quilòmetres al sud durant la formació de la serralada del Pirineu. Hi ha un predomini de les roques calcàries de diferents períodes geològics que donen lloc a rius, avencs, coves i engorjats de gran bellesa natural i paisatgística. La columna vertebral del parc la configuren els cims del Puig llançada, coll de Pal, Tossa d'ALP, Serra del Moixeró, Colls de Vimboca i Pendís, Serra de la Moixa, pic del Coma bona, de la Costa Cabirolera, de la Canal Baridana seguint una orientació d'est a oest. El punt central és el Coll del Pendís el qual fa de nexe i unió entre les Serres del Moixeró de l'era paleozoica i la del Cadí de l'eocè. El mantell de corriment del Cadí en el seu desplaçament cap al sud va arrossegar una part important del sòcol paleozoic que ja havien patit moviments durant l'era primària. La zona oest del coll del Pendís es caracteritza per un paisatge de roques de l'era paleozoica amb predomini de les calcàries del Devonià formant grans cingleres que alternen amb zones més argiloses i terrenys més suaus. A la base de tot aquest conjunt afloren les restes d'una antiga caldera volcànica reblerta per laves riolítiques del període autunià que va fins al paleozoic i associada amb l'emplaçament de batòlits granítics d'Andorra, Catalunya Nord i Cerdanya. La zona de l'oest del Coll del Pendís, les roques pertanyen al terciari superior. | 08093-150 | Carrer de la Vinya núm 1. 08695 (Bagà) | Amb la necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea. | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83060-foto-08093-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83060-foto-08093-150-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La serra del Cadí està estructurada en una sèrie de capes inclinades principalment al sud que culminen amb un gruix calcari important de l'eocè que formen el relleu de la cara nord. Totes aquestes capes reposen damunt d'un sòcol paleozoic amb relleus més suaus. Al sud del Cadí els materials de l'eocè semblen enfonsar-se sota els materials calcaris de l'era Secundaria pertanyents a la zona del Pedraforca i configurant el paisatge característic de l'Alt Berguedà. A nivell hidrològic destaquen les conques dels rius Segre i Llobregat i la zona del Puig llançada hi ha el torrent de Rus que drena a la conca del Ter. El predomini de roques carbonatades genera un paisatge càrstic de coves i avencs amb les Dolines de la zona de l'est del Cadí, Aqüífers càrstics a la Dou del Bastareny i Fonts del Llobregat, coves com la fou del Bor i avencs a les Gralleres del Pedraforca i del Cadí. A nivell de vegetació trobem l'estatge alpí per damunt dels 2300 mm amb predomini de zones de roca (moixeró i crestes del Cadí) i prats alpins a la zona nord del Moixeró, Puig llançada i Tossa d'Alp, Coma floriu i Pla d'Anyella. L'estatge subalpí (1800-2300) es caracteritza per pinedes de pi negre, especialment a la vessant nord del Cadí i Moixeró destacant la vall de l'Ingla, de Riu, de Pla de Cadí i prat d'aguiló però també del vessant sud a les zones de rocs de Canells, Pla Bagà, la Bòfia. A destacar les avetoses que hi ha a la zona de l'Ingla i nord del coll de Jou. Aquest estatge però es caracteritza per un ampli predominin de boscos de pi roig especialment a la zones de Greixer, rebost, i sud del coll del Pendís i coll de Vimboca. A l'estatge montà (1300-1800) hi trobem una gran quantitat de fagedes a la zones del Berguedà i avetoses en algun lloc de la Cerdanya. Finalment l'estatge submontà (sota dels 1300) és el paisatge característic de les zones baixes amb rouredes i algunes pinedes de pi roig. A les zones més seques hi ha un predomini dels carrascars. És on s'hi troben la majoria de les restes d'hàbitat. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 83067 | Gall fer (Tetrao urugallus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gall-fer-tetrao-urugallus | GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de medi ambient i habitatge. Parc Natural del Cadí Moixeró. Opuscle de la fauna Català/anglès;www,sioc.cat/fitxa.php?sp=TETURO; https//monnaturapirineus.net | Animal protegit i en perill d'extinció | El gall fer és una de les espècies més emblemàtiques dels boscos del Pirineu català. Es pot escoltar al llarg del mès de maig amb un cant molt específic i significatiu com a període de zel. És dificil de veure i és molt tímid. Es troba en boscos subalpins de pi n egre i avet per damunt dels 1700 mts. D'aláda però esporàdicament es trobar en cotes més baixes. Els mascles es diferencies de les famelles a que si el primer es caracteritza per ser de dimenions més grosses i amb un plomatge de color gris fosc i negre amb la part del pit amb reflexos de color verd i el carpó de l'ala amb una taca blanca. La part ventral i final de la cua varia cap a un color blanc. Es caracteritza per tenir unes plomes a sota el bec en forma de barba, una cua gran formant un ventall. Una carúncula a l'ull de color roig que s'enfila i coloreja el plomatge en época de zel. La femella teé uns colors que s'ssemblen més amb l'entorn que l'envolat preferiblement els marronosos fosc i clar amb alguna part blanca. Té caruncula igual que el mascle bé que no tant acentuat. Nida a terra i una femella pon entre 6 i 7 ous que incuba entre 3 i 4 mesos fins que le poll surt de l'ou i s'independitza. La seva alimentació rica i variada es basa en larves, herbes, brots tendres de plantes i a la tardo fruits del bosc com el nabiu, gerd, groselles i fulles de pi. | 08093-157 | Als boscos del Parc natural del Cadí mOixeró. No té un lloc específic | Si bé el gall fer està protegit a Espanya des del 1986, les seves poblacions han anat disminuint poc a poc fins a nivell alarmants segons la regió. Tot i que la caça furtiva està molt perseguida, actualment la destrucció i alteració de l'hàbitat és la principal causa de desaparició, com la desforestació, la presència d'activitats humanes, la construcció de línies elèctriques, etc. | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83067-foto-08093-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83067-foto-08093-157-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El gall fer és molr característic quen està en zel ja que s'junten tots els galls en un lloc que s'anomena 'cantader' que és on els mascles s'exhibeixen a les famelles. El mascle té una mena de dansa que accentua amb el plomall de la cua en forma de ventall. En aquest punt és on hi ha baralles de molts mascles que acaben amb la mort d'algun d'ells. Això succeeix perque és el seu moment d'éxtasi que no hi sent ni hi veu i és una presa fàcil. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 83082 | Acta de Consagració de Sant Miquel de Turbians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-sant-miquel-de-turbians | <p>BARAUT, C ; (1978) 'les actes de consagració de les esglésies del bisbat d'Urgell'. Urgellia I; BARAUT, C (1981) 'Els documents de l'any 1010-1035 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IV BARAUT, C (1982) 'Els documents de l'any 1036-1050 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia V. BARAUT, C (1983). ' Els documents de l'any 1051 a 1075 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell' a Urgellia VI. BARAUT, C (1988-89) 'Els documents dels anys1101-1150 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IX. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny: DDAA (1982). Catalunya Romànica. Vol. XII. El Berguedà. ADCU. Pergamí original. Carpeta 7. Consagacions esglésies. Informació inèdita facilitada per E. Martín i Vergara</p> | X | Conservat a l'interior de l'arxiu capitular en les condicions físiques pròpies | <p>A l'interior de l'arxiu capitular d'Urgelll es conserva l'acta de consagració de la parròquia de Sant Miquel de Turbians datada de 948. es tracta d'un pergamí de 280 x 571 mm. Conservat a la carpeta de consagracions d'església núm. 17. està escrit en minúscula carolina i es conserva en més o menys bon estat tot i que els plecs de les fulles estan ennegrits. Aquest document transcrit per C. Baraut es descriu el següent: ' En nom del senyor Déu i del salvador nostre Jesucrist. L'any de l'Encarnació de nostre senyor Jesucrist 948, 6è de la indicció, a 3 dies de les calendes de febrer ve el reverendíssim Guisad, bisbe [de la Seu d'Urgell], a consagrar les esglésies que es troben al comtat de Cerdanya al lloc anomenat Paradís. Aquestes esglésies estan sota l'advocació de sant Miquel Arcàngel, sant Pere apòstol i sant Andreu i van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone. És cosa molt convenient per a la pietat de tots els fidels que desitgin la pàtria del cel, bo i seguint els sants consells, poder obtenir els efectes dels béns celestials. Aquest és el costum que des del principi de l'Església han seguit els barons sants i religiosos que educats en la disciplina eclesiàstica s'han dedicat, amb obres pies, a afavorir, mantenir i augmentar la santa Església. Ens toca, per tant, a nosaltres seguir llur exemple, de tal manera que, refusant les coses mundanals, tendim amb tot esforç a les celestials i perpètues. Per tot això, jo, Estefred, prevere, en nom de Déu dono a aquestes esglésies un Antifonari, tres missals, tres Leccionaris, dos Psalteris, 7 casulles, 20 estoles, 20 maniples, 7 camises, un madràs, dos pal·lis, 3 facistergios [tela per eixugar-se la cara], 4 capçals, dos calzes amb patenes d'estany i dos conjunts de roba de llit. I pel que fa a terres i vinyes, dono, juntament amb el meu germà Sentane, en primer lloc, una vinya situada el lloc dit Vilella que fou d'un home dit Frader, i en un altre lloc, a Gisclareny al lloc de Coscoll, una vinya, que fou d'Ereno i de Campio, i en un altre lloc una altra vinya que és del conjunt de vinyes que fou de Golared, i en un altre lloc una terra que fou de Gerosoliman, i en un altre lloc 3 peces de vinya que foren d'Adalà, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Salomó, la qual incorporava la meitat del dret de propietat d'una premsa, i en el mateix lloc que la darrera una vinya que fou de Labó, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Sarra, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Godomir, i en un altre lloc una peça de terra que fou de Dengone, i en un altre lloc una terra amb vinya que fou de Loderonde, i en un altre lloc una peça de vinya que fou d'Elet, i en un altre lloc una terra amb vinya que fou d'Avondancio, i en un altre lloc una vinya que fou d'Astaldo, i en un altre lloc una vinya que fou de Rauterio, i en un altre lloc una vinya que fou de Baldredo, i en un altre lloc una terra que fou d'Unando, i en un altre lloc una vinya que fou d'Ansulf, i en un altre lloc una vinya que fou de Godomar, i en un altre lloc una vinya que fou de Salomó, i en un altre lloc una terra que fou d'Exibio, i en un altre lloc una vinya que fou de Guinidilde. I jo, Aldemir i la meva muller i els meus fills, entre els quals Cixilane, prevere, amb altres germans meus, donem una terra amb vinya que és a la cort d'Andevert i que afronta, per una banda, amb el riu, i, per l'altra, amb el camí; i tots tres junts donem les nostres herències. I jo, Estefred, prevere, dono una terra que em pervingué per la compra d'una mujada de vinya que tinc sobre [la peça] de Dacone, abat, i en un altre lloc la peça de terra que té Cixilia, prevere. I jo, Antoni, i la meva muller Auló, donem una peça de terra que afronta, per una banda, amb la terra d'Ansulf i, per l'altra, amb una altra terra nostra i amb una de Sant Miquel. I jo, Rabell, i la meva muller Miliro, donem una peça de terra que afronta per les dues primeres bandes amb la terra de Sentana i, per la tercera, amb la terra de Vidal. I jo Malangec dono una peça de terra que afronta per dos costats amb la terra de Sant Miquel i pel tercer amb la vinya de Sendeleva. Així les coses, jo, Guisad, bisbe, entrego a l'esmentada parròquia les vil·les que s'han esmentat amb els seus termes, els quals afronten, per una banda, amb el terme de Bagà, per l'altra, amb el terme de Vallcebre, el de Saldes i, per l'altra, amb els termes de Molnell o del Puig [de Sant Martí]. I jo Guisad, bisbe, consagro i confirmo les església esmentades i els cedeixo delmes i primícies i oblacions dels fidels que treballaran en els termes esmentats, i a tu, Estefred, prevere, et dono aquesta parròquia de forma vitalícia i, una vegada traspassat, als teus nebots, Cixilane i Guilerane, preveres, a condició que cada any prestis de cens a la seu episcopal de Santa Maria de la Seu un sester de forment i un altre d'ordi i una soldada de draps, a banda d'allò degut pel sínode i per la recepció del crisma I explicat tot això jo, Guisad, com a bisbe, estableixo sanció de manera que el que es disposa en aquesta dotalia no sigui violat, ja que ha de romandre sempre més inalterat i inviolat. Signatura de Guisad, bisbe de Santa Maria de la Seu d'Urgell que féu aquesta dotalia i la signatura d'Eldesinus, arxiprevere, i la signatura de Gotmar, arxilevita, i la signatura de Gomila, arxiprevere, i la signatura de Wicarius prevere, i la signatura de Sunifred, i la de Miró, levita, i la d'Ermegild, prevere, i la signatura de Daco, prevere, i la signatura d'Ènnec, prevere, i la signatura de Guadamir, prevere, i la signatura de Sunifred, levita. Atilanus, prevere, escrigué aquesta dotalia el dia i l'any que consten més amunt.</p> | 08093-172 | Arxiu capitular de la Seu d'Urgell. Pati de Palau. 1-5. La Seu d'Urgell | <p>Antiga parròquia del nucli de Gisclareny consagrada el 948 pel bisbe Guisad II d'Urgell que va consagrar les esglésies de Paradís; Sant Miquel apòstol (actual), Sant pere (sant Pere del Grau) i Sant Andreu (Gréixer?) al lloc de Paradís dins el comtat de Cerdanya ' van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone' (Cebrià Baraut, C ; 1978. Urgellia I; 1979,Urgellia II, 1981 Urgellia IV , 1982 Urgellia V, 1983 Urgellia VI i 1988 Urgellia IX). Segons SPAL (SPAL, 2013) es tractava de tres altars dins una mateix església. Nosaltres tendim a pensar en tres edificis diferents, doncs les alienes de Sant Pere i de Sant Andreu es troben en llocs propers L'edifici actual va correspondre amb una de les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i cap a l'any 1290 la trobem situada en les possessions dels barons de Pinós dins el terme del seu castell que tenien a Gisclareny “ in castro nostro de Gisclasen et in tota parrochia S. Michaelis de Turbians” a través de documents que fan referència a donacions que els vassalls feien als seus senyors. Durant la baixa edat mitjana la rectoria de Turbians va ser objecte d'alguns conflictes entre els rectors que hi residien degut a la insuficiència de les seves rendes (Serra i Vilaró, J, 1989 Baronies llibre IIII) .Consta que el 1313 l'església va ser visitada pel canonge urgellenc 'Galceran Costa' que va trobar que estava ben servida. Cal destacar que al 1326 aquesta església va quedar areendada per 3 anys consecutius per un tal Jaume Martí per tal que hi fes residència contínua amb els clergues i la seva família “ acostumada”i s'encarregués de sembrar les terres, pagar el delme del bisbe i atendre els serveis d'aquesta església i també les sufragànies que en depenien ( Escriu, Preixens i Maçaners). Aquest document ens dona a entendre que en aquest període al lloc hi havia una petita comunitat de clergues. Amb la crisis baix medieval el lloc es deuria despoblar de forma notable, però sense quedar abandonat ja que el 1575 hi ha una visita pastoral on s'examinen les fonts baptismals, les crismeres missals ordinaris, ares, campanes i tot un seguit d'objectes i es va demanar que els parroquians bastissin una nova rectoria. El 1587 una nova visita pastoral es va poder comprovar com malgrat estigués feta la volta (reconstruïda) no s'havia cobert en llosa i teula. El 1593 la parròquia de Sant Miquel passava a dependre del bisbat de Solsona. Atès l'augment d'importància del barri del Roser amb l'església de Santa Maria va desplaçar el centre de poder a la zona del Roser. El gran distanciament entre els diferents habitants del terme entre veïnats ocasionà fortes disputes per determinar quina havia de ser l'església parroquial ja que uns defensaven la parroquial de Sant Miquel, mentre que els altres defensaven el nou centre de poder. Arrel d'una tempesta de vent es va esfondrar el campanar de Sant Miquel i els veïns i feligresos en costejaren un de nou on hi varen voler col·locar una campana que al final va ser instal·lada al campanar del Roser (Martín, 2005. P. 29). El 1752 es va signar una concòrdia on s'acordava la celebració de misses a Sant Miquel i al Roser. Tot i així la documentació parroquial (Martín, 2005) ADS carpeta Gisclareny centralitza els anys posteriors la parròquia al Roser de manera que Sant Miquel va anar perdent importància. Consta que a principi de segle XX (1813) es van fer algunes reformes com seria la construcció del rellotge de sol a la façana de migdia, el 1803 i es deuria reformar l'altar major. És en aquest període quan es deuria bastir la sagristia de dues plantes i es van unificar les dues cobertes en una de sola. Durant el primer terç del segle vint l'església es va convertir en sufragània de la Mare de Déu del Roser i l'antiga rectoria va passar a mans particulars amb el nom de 'Cal Campaner'. La guerra civil va fer desaparèixer els objectes de culte i imatges i a la dècada dels '40 es va abandonar de forma definitiva i només es celebrava ofici el dia de Sant Miquel ( 8 de maig) i el 29 de setembre coincidint amb Sant Gabriel i Sant Rafael. Va ser en aquest mateix moment quant l'habitant de Cal campaner va pintar l'interior en color blau clar i va fer-hi posar una nova campana 'Micaela'. Poc temps després la casa va quedar deshabitada. No va ser fins el novembre de 1998 que l'alcalde de la població Joan Tor sol·licitava a la Diputació de Barcelona suport econòmic per a la restauració de la volta d el'església ja que amenaçava en caure. Previamanent el bisbat de Solsona havia negociat un conveni de cessió de l'església per 30 anys amb l'ajuntament per a poder portar a terme la seva restauració. Poc temps després es va emprendre un estudi històric i arquitectònic i el 29 de novembre de 1999 l'arquitecte i cap de servei de Patrimoni Arquitectònic Local comunicava a la població que s'emprenia la restauració de la coberta del campanar la qual es va portar a terme l'any 2000 i entre el setembre de 2004 i gener de 2005 es va fer la restauració de la coberta de l'església, així com la reparació del cor de fusta. Actualment es troba en bon estat i integrat en un programa de visites culturals en el denominat 'Visites a monuments restaurats per la diputació de Barcelona' on es fa difusió a través d'un opuscle genèric que inclou altres monuments restaurats pel mateix Servei a la comarca del Berguedà, destacant la veïna església de Sant Martí del Puig.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 948 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83082-foto-08093-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83082-foto-08093-172-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Informació facilitada per Eduard Martín i Vergara, historiador i autor del llibre 'Una mirada sobre la història de Gisclareny'. 2005. El document original és a ACU (Arxiu Capitular d'Urgell) però n'existeix una fidel reproducció a l'ajuntament de Gisclareny. | 85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 83120 | Valset de la festa de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valset-de-la-festa-de-gisclareny | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; | XX | Recollit al llibre de les tres-centes cases de Gisclareny | Valset escrit per Francesc Caballè en honor a la festa Major. Diu el següent '... A Gisclareny venim-per celebrar la festa-A Gisclareny hi som-volem fer molta gresca.La verge del Roser-com sempre està tan sola-per ella cantarem-perque ens enamora.I el seu fillet també-li direm que ens acompanyi-sentint les nostres veus-somrient cantarà la mare-Plegats com a germans-voltats pels grans Picalls-la diada passare,- A Gisclareny amb joia. | 08093-210 | A la plaça del poble situada al Roser (Ajuntament de Gisclareny. Av Roser S/N 08695) | Va ser escrita i composada per Francesc Caballè arran d'una festa major de 1978 on en acabar-se un grup de joves de Bagà amb guitarres, flabiols i altres instruments van cantar aquest valset vom una aportació a la Festa Major de Gisclareny on es presentaven els gegants i es feia una millora a l'enllumenat elèctric.Francesc Caballè nascut a Badalona resideix des de 1969 a la vila de Bagà.H exercit com a articulista, fotògraf, dinamitzador cultural en entitats de la vila com l'Associació Medieval. Ha escrit altres llibres relacionats amb la vila de Bagà com 'A l'hombra de Paller'. 'Si tu t'en fas la lluna' (recull de cançons populars del Gil Casas), 'les tres-centes cases de Gisclareny' i a 'l'hombra del camí ral de Berga a Bagà'. | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 1978 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83120-foto-08093-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83120-foto-08093-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83121 | Havanera 'Un xicot de Gisclareny' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/havanera-un-xicot-de-gisclareny | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; | XX | Recollit al llibre de les tres-centes cases de Gisclareny | Havanera escrita per Francesc Caballè el 1979 en honor almpoble i habitants de Gisclareny.'...Un xicot de Gisclareny-pasturant el seu ramat-va trobar una turista-i el cap se li eixelebrà-Digu'm tu xicot d'on ets,-Jo soc de ca l'Andalet-digue'm dona tú d'on vens-Jo vinc de vora la mar. Ai dona de la mar...Ha passat ja més d'un any-la turista va marxar-però en Miquel sempre hi pensa-en la dona de la mar-fins que un dia decidit-deixà la casa i el ramat-La Roser i Gisclareny-a la costa ja el trobem-Ai dina de la mar..!(bis)-Els dies anaven passant-i en Miquel desesperat-la turista és un fantasma-ara sí que ho veu prou clar.Veste'n noi a Gisclareny-li aconsella el vell pescador-'el marisc i la llonganissa-no lliguen amb un suquet'.Ai dona de la mar(...)!. Ja el tenim a Gisclareny-pasturant el seu ramat-la Roser té a la vora-i aviat es casaran.Tot sovint vora la llar-somrient recordarà-la història de la turista-que el cap li eixelebrà. Ai dona de la mar (...), ai dona de la mar, ai dona de la mar | 08093-211 | A la plaça del poble situada al Roser (Ajunatment de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | Francesc Caballè nascut a Badalona resideix des de 1969 a la vila de Bagà.H exercit com a articulista, fotògraf, dinamitzador cultural en entitats de la vila com l'Associació Medieval. Ha escrit altres llibres relacionats amb la vila de Bagà com 'A l'hombra de Paller'. 'Si tu t'en fas la lluna' (recull de cançons populars del Gil Casas), 'les tres-centes cases de Gisclareny' i a 'l'hombra del camí ral de Berga a Bagà'. | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 1979 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Francesc Caballè i Cantalapiedra | 119 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83122 | Sardana 'els de Gisclareny' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-els-de-gisclareny | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; | XX | Recollit al llibre de les tres-centes cases de Gisclareny | Sardana escrita el 1991 i inspirada en 'festa a Gisclareny'. Diu el següent: '...No hi ha gent a la comarca-tan obera i generosa-més valenta i abnegada-tant si és home com si és dona.Comparteixen la minestra-amb tothom que és arribat-sense fer-hi diferències, així són els de Gisclareny.Pugeu a Gsclareny-per guarir les ferides-que a l'ànima us han fet-les males companyies.Plegats com a germans-voltats pels grans picalls-la pau retrobareu-i també l'alegria. Els habitants d'aquestes terres-retornaran la serenor-als teus neguits-els de Gisclareny!. Tant si són els de la Baga-de cal Berta-de Coll de l'Avena-o de Vilella- Els de Gisclareny!-tots són gent de bé-Els de Gisclareny-els de Gisclareny-Els de Gisclareny! | 08093-212 | A la plaça del poble situada al Roser (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | Francesc Caballè nascut a Badalona resideix des de 1969 a la vila de Bagà.H exercit com a articulista, fotògraf, dinamitzador cultural en entitats de la vila com l'Associació Medieval. Ha escrit altres llibres relacionats amb la vila de Bagà com 'A l'hombra de Paller'. 'Si tu t'en fas la lluna' (recull de cançons populars del Gil Casas), 'les tres-centes cases de Gisclareny' i a 'l'hombra del camí ral de Berga a Bagà'. | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 1991 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Francesc Caballè i Cantalapiedra | 119 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83123 | Cançó de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-gisclareny | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí;</p> | XX | Publicat i Recollit al llibre de les tres-centes cases de Gisclareny | <p>Cançó escrita per Jordi Pi de Bagà el 1987 que diu el següent: '...Cases de pedra-camins de somnis-camps de pastura-ai!qui ho diria-que és Gisclareny-boscos de pins,boixos i argelagues-petit racó de tranquil·litat. El fred hi viu tot l'any-quan plou hi creix el fang-quan neva tot és blanc-ai !qui ho diria-que és Gisclareny-petit indret, que al nostre cor t'aferres-omplint-lo de felicitat-No et deixis canviar-no et deixis destrossar-tu ets Gisclareny.No et deixis enganyar-pels homes inhumans-segueix com estàs. Ai qui ho diria que és Gisclareny-De bon matí els ocells refilen-claror de dia que ja ets aquí-Tu tens l'aire pur-tu tens els boscos sans-tens a la joventut-Ai qui ho diria, que és Gisclareny. Marges hi ha, nius de sargantanes, que viuen sense la por de ser xafades. Tu ets el meu record-que mai s'esborra-que mai s'esborra-petit indret, tu ets Gisclareny-Tu ets Gisclareny</p> | 08093-213 | A la plaça del poble situada al Roser (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 1987 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83123-img20200703112149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83123-img20191119110058.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Jordi Pi | Escrita per Jordi Pi de Bagà el 1987 inspirant-se en aquest petit paradís i en la seva bellesa natural. | 119|98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 83034 | Festa Major de Gisclareny o del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-gisclareny-o-del-roser | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1995). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; MRTÍN VERGARA, E (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. Www.gisclareny.cat; www.festacatalunya.com</p> | XVIII-XX | <p>Cada primer cap de setmana d'octubre i en celebració de la festivitat de la patrona, Nostra senyora del Roser, Gisclareny celebra la festa Major. Es tracta de les darrera i última festa major de la temporada ja que les dates són més properes a l'hivern que no pas a l'estiu. Sovint s'inicia la nit anterior amb l'encesa d'un foc de Camp amb coca i botifarra per tothom seguida de representacions teatrals de 'escenes de la història de Gisclareny' dirigides per Eduard Martín i Vergara el qual hi ha posat molt d'entusiasme ja que és el principal autor que ha treballat i estudiat a fons la història del poble. L'endemà al matí es celebra una missa solemne a l'església del Roser amb cantades dels goigs de Santa Maria del roser i oficiada motes vegades pel bisbe de Solsona. En acabar i a la plaça del corral de l'Era es ballen sardanes i danses de Gisclareny editades per Francesc Caballè i Jordi Pi i interpretades per una cobla que sovint van acompanyades dels gegants, cap grossos i animació infantil. Hi assisteixen els habitants de Gisclareny i també de Bagà i pobles veïns.</p> | 08093-124 | A la plaça del poble situada al 'corral de l'Era' (Ajuntament de Gisclareny. Av, Roser S/N 08695) | <p>No hi ha dubte que incialment la celebració de més rellevància era la festa de Sant Isidre, patró dels pagesos com tants altres pobles de la comarca com ara la Pobla de Lillet on la pegesis hi està molt arrelada. Era durant aquestes celebracions quan s'acompanyaven de processons laiques al carrer acompanyades de gegants i de capgrossos. Segons E. Martín (Martín, 2005) els primeres referències escrites i orals sobre els gegants de Gisclareny (Festa Major) dataria de mitjans del segle XVIII quant en les celebracions de Sant Isidre (festa major petita de Gisclareny i patró dels pagesos). Poc a poc i mesura que el veïnat del Roser va anar adquirint importància per convertir-se en le centre religiós, polític i administratiu del territori va ser quant la festa de la patrona, el primer cap de setmana d'octubre es va convertir en la festa més important. Consta que s'alternaven els actes religiosos amb altres de caire més lúdic acompanyats de músics de carrer i encara que no ho esmenti possiblement també gegants i capgrossos. Semblen que també s'empraven com a acompanyament de les processons religioses.</p> | 42.2500200,1.7865300 | 399897 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83034-foto-08093-124-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta festa ha estat enriquida darrerament amb la representació teatral al local social amb els episodis de la història de Gisclareny escrits i dirigits per Eduard Martín i Vergara. | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 83035 | Font de la plaça de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-gisclareny | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.25. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P.33-38. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3335; SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. ADS (Arxiu Diocesà de Solsona). Carpeta de Gisclareny ACA (Notarials. Bagà ) publicats per Martín</p> | XI-XIV | Emprada com a element ornamental i alhora funcional de la font pública ja que n'és la cubeta del sobreixidor | <p>Es tracta d'una font pública situada a la paret o mur de terrassament que la separa del carrer de la rectoria i en la que hi ha encastada una pica de pedra que sembla correspondre amb una antiga pica baptismal formada per un bloc de pedra de forma cònica i buidada de forma més aviat basta per a formar la cubeta. Medeix uns 45 cm d'alt x 85 d'ample. </p> | 08093-125 | A la plaça del poble de Gisclareny al veïnat del Roser (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>Documentada inicialment a l'edat mitjana com a capella o 'església del castell' no va adquirir el seu caràcter de parròquia fins en època moderna que substituí la veïna església de Sant Miquel de Turbians o 'de Paradís' La pica de la plaça del poble podria correspondre amb la pica baptismal d'aquesta església. Sembla que amb la creació del Bisbat de Solsona es deuria traslladar la parròquia al veïnat del Roser. Malgrat que aquesta no ens apareixi esmentada abans el segle XVII (Serra i Vilaró, 1989. Baronies) pensem que ja existia anteriorment car alguns apunten que corresponia amb l'església del castell (Martin, 2005 p. 29). A més a nivelll constructiu ja hem comentat que s'hi observaven diverses fases cronològiques, les més antigues de les quals datarien del període baix medieval. Segons el mateix Martín, el Gisclareny parroquial es trobava inclòs el 1630 dins el bisbat d'Urgell. Comprenia nuclis a Sant Mqiuel de Turbians, el Roser pels habitants de la part de Llevant, Sant martí del Puig a la vall del Bastereny i Sant Andreu de Gréixer a la zona de més a l'oest i avui integrada al terme municipal de Guardiola de Berguedà. Sant Miquel i el Roser es disputaven la parroquialitat, així doncs si Sant Miquel era la parròquia històrica però el Roser era on es guardava el santíssim sagrament i les fonts bapstismals a banda de ser el lloc on hi havia la rectoria (Martín, 2005 p. 29). Consta que una tempesta de vent va fer caure la campana de Sant Mquel, motiu que comportà que els feligresos reuníssin els diner suficients per a fer-ne una de nova que al final va ser col·locada al Roser. El 1752 es va signar una concòrdia en la qual els dies festius es faria missa a les dues esglésies en hores diferents, els ingressos de les quals s'obtinguessin es repartirien als dos bàndols. Segons el mateix Martín i en un document original trobat a l'arxiu diocesà de Solsona els anys posteriors el segle XVIII, la parròquia es trasllada definitivament al Roser.El rector de Gisclareny declarava el 1752 un ingrés net de 150 lliures (Martín, 2005). En aquest document ja fa esment de la pobresa del territori. Per sufragar les despeses derivades dels actes litúrgics, l'església va instaurar un sistema de crèdit basat en aportació de les famílies més benestants en misses pels difunts, causes pies, beneficis i censals. A través de la creeça del purgatòri per treure l'anima del cos del difunt, les classes més acomodades feien aportacions en vida com a deixes trestamentàries per a realitzar misses per les animes dels difunts a partir d'unes tarifes establertes pel nombre de sacerdots otambé per a la construcció d'altars. Aquests crèdits eren administrats a les rectories. A més a més també existia la causa pia, una mena de crèdit o aportacions de censals per a les dots de les donzelles (Martín, 2005 p.31)'per donzelles maridar o en religió entrar'. Algunes vegades el capital anava dirigit a constituïr alguna institució concreta com ara una confraia com seria la que va fer Martí Bover a la parròquia de Sant martí del Puig o Josep Tor al Roser . Moltes de les masies del terme van ser adquirides per les comunitats de preveres mitjançant el sistema de les causes pies basades en els censals. Hi ha algunes causes pies de la família Tor (Martín, 2005 i doc. Original ACA. Notarials. Bagà. Lligall III ). El mas Jovell va ser comprat a canvi d'un d'aquests Censals per la família Tor. El sistema de les cartes de Gràcia era una altre sistema de crèdit imposat pels preberes. Com a mecanisme de participació dels feligresos en la marxa de la parròquia, Martín esmenta el sistema de les obreries (confraries) que es beneficiaven dels donatius dels feligressos i que garantia el fet d'ocupar lliocs privilegiats en la celebració de les misses, diposar de sepultura pròpia en el moment de la mort. Amb el capital obtingut es compraven censals. Segons martín al Gisclareny històric hi han dues obreries; una per a cada parròquia. Si la de sant Miquel és poc esmentada la del Roser titulada 'lluminaria del santíssim sagrament' a partir de 1716 és documentada en l'aparició de quatre censals de 88, 76, 134 i 136 lliures entre els anys 1716 i 1780. Els administradors eren els cònsols, el batlle i regisdors (Martín, 2005. P.38). La fundació de la obreria va ser a càrrec de Josep Tor. Ja veiem que és el segle XVIII el moment en que la parròouia de Gisclareny va tenir la major puixança coincidint amb un increment poblacional i que es va mantenir al llarg del segle XIX i principi del XX. Des prés de la guerra civil. Actualment malagrat mantingui el caràcter de parròquia és administrada des de l'unitat pastoral de Bagà i del ser rector.</p> | 42.2500200,1.7865300 | 399897 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83035-foto-08093-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83035-foto-08093-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83035-foto-08093-125-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes piques eren recipients per contenir l'aigua del baptisme. La seva profunditat era per representar el ritus de la immersió que recordava el bany sagrat de Sant Joan baptista al riu Jordà, la neteja i purificació. Aquest ritus es va començar a iniciar en època constantiniana i les restes més antigues de piles emprades per al bateig per immersió les trobem a les catacumbes de Roma. Posteriorment i en època paleocristiana i tardo antiga es van construir baptisteris on hi havia piscines profundes que contenien aquesta aigua. De baptisteris en coneixem a Terrassa o a Barcelona. A partir de l'edat mitjana aquest fenomen va ser generalitzat arreu del territori i la major part de les esglésies contenien aquest recipient a la part externa per a fer batejar els que no ho havien fet abans que entressin a l'església. Al segles XIV algunes de les piles van ser recobertes per un cimbori de fusta i a partir del segle XV el baptisme per immersió va ser suprimit i les piles van ser més petites. Desconeixem quina en seria la seva procedència tot i que molt possiblement correspondria a l'església de Santa Maria. | 94|85 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83008 | Nostra senyora del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nostra-senyora-del-roser | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.25. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P.33-38. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3335; SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III; Documentació ADS (Arxiu Diocesà de Solsona). Carpeta de Gisclareny ACA (Notarials. Bagà ) publicats per Martín</p> | XV-XIX | Conservada en bon estat. S'han fet algunes reparacions a la coberta, campanar i se n'ha repicat l'arc del cor i un arc de les crugies inetriors. | <p>Edifici situat al damunt d'un turonet a l'oest de la Gargallosa juntament amb un agrupament de cases, entre elles la rectoria, l'ajuntament, i les cases de Cal Felipet i també Cal Masover i les ruïnes d'altres dues cases situades al vessant sud-est i que entre totes elles configuren el veïnat del Roser. L'església és un edifici de planta rectangular orientada en sentit nord-sud amb una sola nau coberta amb voltes de creueria amb sèries de quadre crugies separades per arcs formers i en les que s'hi obren a cada costat tres capelles laterals cobertes també amb volta de creueria completament revestida i de guix i amb la capçalera carrada a la part sud on s'hi erigeix l'altar i el cor de fusta a la banda oposada. La porta oberta a la part de migdia està formada per un arc adovellat de mig punt de pedra picada i al seu damunt s'hi obre un òcul circular. La teulada és de a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta que recolza damunt d'una única filada de teula girada i d'una cornisa depedra tosca en tot el seu perímetre d ela nau. El carener és perpendicular a la façana principal orientada a migdia on s'obre la porta d'entrada i on s'hi situa a l'extrem sud-est un esvelt campanar de torre amb quatre amb les finestres per a les campanes obertes als quatre vents i amb coberta a quatre vessants de teula ceràmica àrab damunt un ràfec de dues filades de teula girada i maó plà. L'església està il·luminada tant sols per l'ull de bou de damunt de la porta d'entrada i també per dues finestres de doble esqueixada obertes a les parets est i oest i coincidents amb la crugia central. L'interior està completmanent revestit de guix. La crugia més propera a la porta esta protegida per un cor alt amb barana de fusta de barrots simples i pasamà tornejat que alhora està sostingut per un arc rebaixat amb volta de nervis que té el símbol del sagrat cor gravat en la seva clau de guix. Està protegit per un cancell de fusta on hi ha gravada la data de 1820. En un dels costats hi ha l'àmbit del baptisteri amb la pica baptismal de pedra picada, d'un sol bloc de pedra pintada, de frma cònica i recolzada damunt d'un peu. Està protegida per una barana de ferro forjat i al seu costat hi ha l'escala que accedeix al cor de dues tramades i amb una barana de fusta. Les claus de volta que decoren cadascuna de les crugies hi tenen representacions del sol, la lluna i de l'anagrama de Maria, patrona de l'església. Val a dir que en les parets laterals de damunt la volta de la crugia central hi ha uns caps d'angelets o querubins així com altres motllures decoratives. Tot l'interior és pintat de blanc i no s'hi parecia traça de pintura a sota. El presbiteri està constituït per un espai rectangular obert al fons de la nau, cobert amb volta de canó i separat mitjançant un garó de pedra i una barana de ferro forjat. El seu paviment és de maons ceràmics rectangulars mentre que el de la nau és de lloses de pedra col·locades de forma plana i amb alguna reparació en maó ceràmic. En una porta oberta a la crugia de llevant més propera al presbiteri hi ha l'àmbit de la sagristia, d eplanta rectangular pavimentada amb maó cer`mic i en la que hi ha un armari al fons on s'hi guarden algus objectes litúrgics destacant-ne alguns canelobres i les casulles emprades per a la cerimònia. A la paret lateral hi ha la pica de l'aiguamans de planta circular, buidada en un sol bloc de pedra picada i encastada en una fornícula buidada a la paret i coronada per un arc rebaixat. Al costat de la porta d'entrada hi ha un aramari de paret on es guarden els capgrossos que es fan servir per a la Festa Major de Gisclareny. El conjunt es conserva en bon estat. La fàbrica constructiva exterior de la nau és de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat regulars i horitzontals, mentrre que el cos de la sagristia, del presbiteri i del campanar són amb una obra més barroera de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç de color ocre i col·locats en filades més aviat irregulars amb fragments de teula i maó a trenca junt. Aquest fet en fa pensar que es tracti d'una església que ha patit diverses fases constructives. La coberta sembla que ha estat sobrealçada</p> | 08093-98 | Al capdamunt del veïnat del Roser a sota de la Gargallosa i orientada a sud dominant el clot del pou | <p>Documentada inicialment a l'edat mitjana com a capella o 'església del castell' no va adquirir el seu caràcter de parròquia fins en època moderna que substituí la veïna església de Sant Miquel de Turbians o 'de Paradís'. Sembla que amb la creació del Bisbat de Solsona es deuria traslladar la parròquia al veïnat del Roser. Malgrat que aquesta no ens apareixi esmentada abans el segle XVII (Serra i Vilaró, 1989. Baronies) pensem que ja existia anteriorment car alguns apunten que corresponia amb l'església del castell (Martin, 2005 p. 29). A més a nivelll constructiu ja hem comentat que s'hi observaven diverses fases cronològiques, les més antigues de les quals datarien del període baix medieval. Segons el mateix Martín, el Gisclareny parroquial es trobava inclòs el 1630 dins el bisbat d'Urgell. Comprenia nuclis a Sant Mqiuel de Turbians, el Roser pels habitants de la part de Llevant, Sant martí del Puig a la vall del Bastereny i Sant Andreu de Gréixer a la zona de més a l'oest i avui integrada al terme municipal de Guardiola de Berguedà. Sant Miquel i el Roser es disputaven la parroquialitat, així doncs si Sant Miquel era la parròquia històrica però el Roser era on es guardava el santíssim sagrament i les fonts bapstismals a banda de ser el lloc on hi havia la rectoria (Martín, 2005 p. 29). Consta que una tempesta de vent va fer caure la campana de Sant Mquel, motiu que comportà que els feligresos reuníssin els diner suficients per a fer-ne una de nova que al final va ser col·locada al Roser. El 1752 es va signar una concòrdia en la qual els dies festius es faria missa a les dues esglésies en hores diferents, els ingressos de les quals s'obtinguessin es repartirien als dos bàndols. Segons el mateix Martín i en un document original trobat a l'arxiu diocesà de Solsona els anys posteriors el segle XVIII, la parròquia es trasllada definitivament al Roser.El rector de Gisclareny declarava el 1752 un ingrés net de 150 lliures (Martín, 2005). En aquest document ja fa esment de la pobresa del territori. Per sufragar les despeses derivades dels actes litúrgics, l'església va instaurar un sistema de crèdit basat en aportació de les famílies més benestants en misses pels difunts, causes pies, beneficis i censals. A través de la creeça del purgatòri per treure l'anima del cos del difunt, les classes més acomodades feien aportacions en vida com a deixes trestamentàries per a realitzar misses per les animes dels difunts a partir d'unes tarifes establertes pel nombre de sacerdots otambé per a la construcció d'altars. Aquests crèdits eren administrats a les rectories. A més a més també existia la causa pia, una mena de crèdit o aportacions de censals per a les dots de les donzelles (Martín, 2005 p.31)'per donzelles maridar o en religió entrar'. Algunes vegades el capital anava dirigit a constituïr alguna institució concreta com ara una confraia com seria la que va fer Martí Bover a la parròquia de Sant martí del Puig o Josep Tor al Roser . Moltes de les masies del terme van ser adquirides per les comunitats de preveres mitjançant el sistema de les causes pies basades en els censals. Hi ha algunes causes pies de la família Tor (Martín, 2005 i doc. Original ACA. Notarials. Bagà. Lligall III ). El mas Jovell va ser comprat a canvi d'un d'aquests Censals per la família Tor. El sistema de les cartes de Gràcia era una altre sistema de crèdit imposat pels preberes. Com a mecanisme de participació dels feligresos en la marxa de la parròquia, Martín esmenta el sistema de les obreries (confraries) que es beneficiaven dels donatius dels feligressos i que garantia el fet d'ocupar lliocs privilegiats en la celebració de les misses, diposar de sepultura pròpia en el moment de la mort. Amb el capital obtingut es compraven censals. Segons martín al Gisclareny històric hi han dues obreries; una per a cada parròquia. Si la de sant Miquel és poc esmentada la del Roser titulada 'lluminaria del santíssim sagrament' a partir de 1716 és documentada en l'aparició de quatre censals de 88, 76, 134 i 136 lliures entre els anys 1716 i 1780. Els administradors eren els cònsols, el batlle i regisdors (Martín, 2005. P.38). La fundació de la obreria va ser a càrrec de Josep Tor. Ja veiem que és el segle XVIII el moment en que la parròouia de Gisclareny va tenir la major puixança coincidint amb un increment poblacional i que es va mantenir al llarg del segle XIX i principi del XX. Des prés de la guerra civil. Actualment malagrat mantingui el caràcter de parròquia és administrada des de l'unitat pastoral de Bagà i del ser rector.</p> | 42.2500200,1.7864200 | 399888 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83008-foto-08093-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83008-foto-08093-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83008-foto-08093-98-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Cal destacar que en una de les parets de la crugia més propera a l'angle sud-est s'hi ha fet un repicat a les sevs parets les quals han posat al descobert un arc apuntat en pedra mal desbastada que posa de manifest que els arcs de la coberta de creueria són apuntats. Aquest fet ens permet plantejar la hipòtesi que la nau d el'església del Roser fós construïda cap a la fi del segle XV o principi del segle XVI amb un estil 'gòtic' i que va ser profundament reformada als segles posteriors. Aquest fet ens lliga amb l'aparell acurat de les façanes i disposició d eles obertures en detriment de la fàbrica del campanar, del presbiteri i de la sagristia que corresponen amb obres molt tardanes. Val a dir que la fàbrica constructiva de l'església presenta algunes similituds amb el santiari de Falgars de la Pobla de Lillet. | 94|96|119|93 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83009 | Objectes litúrgics de l'església del Roser de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-liturgics-de-lesglesia-del-roser-de-gisclareny | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.25. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P.33-38. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3335. SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III; Documentació ADS (Arxiu Diocesà de Solsona). Carpeta de Gisclareny ACA (Notarials. Bagà ) publicats per Martín | XVII-XIX | caldria restaurar els bancs i també les peces d'orfebreria | A l'interior de l'església de la Mare de Déu del Roser de Gisclareny es guarden un seguit d'objectes litúrgics, emprats per al culte i en els que cal destacar una creu processional, una talla de fusta de la verge del Roser (fitxa 100), una imatge de Santa Llúcia, de la verge dels Dolors i de Sant Isidre presidint l'altar major, una creu de bronze parcialment rextaurada damunt de l'altar, dos penons o domassos de la confraia del Roser i un quadre sobre tela d'una ofrena d'autor desconegut. Altres objectes de mobiliàri litúrgic serien una col·lecció de quatre bancs amb respatller dits 'archibanc' i caracteritzats per tenir quatre posts que sostenen els banca amb respatller pla, els psa broaçoss decorats en fusta i el psa peus també. Dels quatre bancs que hi ha; dos d'ells són mñes snzills i els altres dos estan decorats i tallats amb motius corbats. Semblen correspondre als bancs dels prohoms i membres importants de l'obreria així com també dels rectors u sacerdots. La creu processional és de llautó ab els quatre braços i el sant crist a la part central i el peu que recolza damunt d'un cimbori decorat amb alguns pinacles. Sembla correspondre una obra de mitjans del segle XVI o principi del XVII. | 08093-99 | Al l'interior de l'església del Roser a sota de la Gargallosa al sud dominant el clot del pou | Documentada inicialment a l'edat mitjana com a capella o 'església del castell' no va adqirir el seu caràcter de parròquia fins en època moderna que substituí la veïna església de Sant Miquel de Turbians o 'de Paradís'. Sembla que amb la creació del Bsibat de Solsona es deuria traslladar la parròquia al veïnat del Roser. Malgrat que aquesta no ens apareixi esmentada abans el segle XVII (Serra i Vilaró, 1989. Baronies) pensem que ja existia anteriorment car alguns apunten que corresponia amb l'església del castell (Martin, 2005 p. 29). A més a nivelll constructiu ja hem comentat que s'hi observaven diverses fases cronològiques, les més antigues de les quals datarien del període baix medieval. Segons el mateix Martín, el Gisclareny parroquial es trobava inclòs el 1630 dins el bisbat d'Urgell. Comprenia nuclis a Sant Mqiuel de Turbians, el Roser pels habitants de la part de Llevant, Sant martí del Puig a la vall del Bastereny i Sant Andreu de Gréixer a la zona de més a l'oest i avui integrada al terme municipal de Guardiola de Berguedà. Sant Miquel i el Roser es disputaven la parroquialitat, així doncs si Sant Miquel era la parròquia històrica però el Roser era on es guardava el santíssim sagrament i les ofnts bapstismals a banda de ser el lloc on hi havia la rectoria (Martín, 2005 p. 29). Consta que una tempesta de vent va fer caure la campana de Sant Mquel, motiu que comportà que els feligresos reuníssin els diner suficients per a fer-ne una de nova que al final va ser col·locada al Roser. El 1752 es va signar una concòrdia en la qual els dies festius es faria missa a les dues esglésies en hores diferents, els ingressos de les quals s'obtinguessin es repartirien als dos bàndols. Segons el mateix Martín i en un document original trobat a l'arxiu diocesà de Solsona els anys posteriors el segle XVIII, la parròquia es trasllada definitivament al Roser.El rectorr de Gisclareny declarava el 1752 un ingrés net de 150 lliures (Martín, 2005). En aquest document ja fa esment de la pobresa del territori. Per sufragar les despeses derivades dels actes litúrgics, l'església va instaurar un sistema de crèdit basat en aportació de les famílies més benestants en misses pels difunts, causes pies, beneficis i censals. A través de la creeça del purgatòri per treure l'anima del cos del difunt, les classes més acomodades feien aportacions en vida com a deixes trestamentàries per a realitzar misses per les animes dels difunts a partir d'unes tarifes establertes pel nombre de sacerdots otambé per a la construcció d'altars. Aquests crèdits eren administrats a les rectories. A més a més també existia la causa pia, una mena de crèdit o aportacions de censals per a les dots de les donzelles (Martín, 2005 p.31)'per donzelles maridar o en religió entrar'. Algunes vegades el capital anava dirigit a constituïr alguna institució concreta com ara una confraia. Així doncs una operació daquestes característiques és la que va fer Martí Bover a la parròquia de Sant martí del Puig . Moltes de les masies del terme van ser adquirides per les comunitats de preveres mitjançant el sistema de les causes pies basades en els censals. Hi ha algunes causes pies de la família Tor (Martín, 2005 i doc. Original ACA. Notarials. Bagà. Lligall III ). El mas Jovell va ser comprat a canvi d'un d'aquests Censals per la família Tor. El sistema de les cartes de Gràcia era una altre sistema de crèdit imposat pels preberes. Com a mecanisme de participació dels feligresos en la marxa de la parròquia, Martín esmenta el sistema de les obreries (confraries) que es beneficiaven dels donatius dels feligressos i que garantia el fet d'ocupar lliocs privilegiats en la celebració de les misses, diposar de sepultura pròpia en el moment de la mort. Amb el capital obtingut es compraven censals. Segons martín al Gisclareny històric hi han dues obreries; una per a cada parròquia. Si la de sant Miquel és poc esmentada la del Roser titulada 'lluminaria del santíssim sagrament' a partir de 1716 és documentada en l'aparició de quatre censals de 88, 76, 134 i 136 lliures entre els anys 1716 i 1780. Els administradors eren els cònsols, el batlle i regisdors (Martín, 2005. P.38). La fundació de la obreria va ser a càrrec de Josep Tor. Ja veiem que és el segle XVIII el moment en que la parròouia de Gisclareny va tenir la major puixança coincidint amb un increment poblacional i que es va mantenir al llarg del segle XIX i principi del XX. Des prés de la guerra civil. Actualment malagrat mantingui el caràcter de parròquia és administrada des de l'unitat pastoral de Bagà i del ser rector. | 42.2500200,1.7864200 | 399888 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83009-foto-08093-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83009-foto-08093-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83009-foto-08093-99-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Religiós | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Srgons F. Caballè esmenta que l'església va ser restaurada a mitjans del segle XX i hi havia els altars de Sant Julià i la verge del Carme (Caballè; 1995) | 96|94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83010 | Talla de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-la-mare-de-deu-del-roser-0 | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.25 MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3335 SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III.Centre d'estudis baganesos ADS (Arxiu Diocesà de Solsona). Carpeta de Gisclareny i ACA (Notarials. Bagà ) publicats per Martín. | XVIII | Caldria fer-li un tractament per part d'un tècnic especialitzat en restuaració de Bens Mobles | A l'interior de l'església del Roser de Gisclareny es guarda una bonica talla de fusta policromada que va dedicada a la seva patrona; la verge de Santa Maria del Roser. Es tracta d'una talla de fusta d'uns 45 cm d'alt x uns 25 cm d'ample. Que sosté el nen Jesús i un pomell de roses. Presenta un cos més aviat ben proporcionat amb els plecs del vestit ben aconseguits i la talla dels ulls i la boca ben proporcionades. Aquesta talla que conserva restes de policromia presneta forces simulituds amb la talla que es conserva a l'església de Sant Esteve de Bagà i atribuïble també a la Nostra Senyora del Roser. Ha estat datada de mitjans del segle XVIII. | 08093-100 | A l'església del Roser a sota de la Gargallosa i orientada a sud dominant el clot del pou | Aquesta talla aniria relacionada amb el moment que es crea la confaria de la Mare de Déu del Roser a mitjans del segle XVIII corresponent en un moment que la parròquia es trasllada a l'edifici que hi ha avui dia.egons el mateix Martín i en un document original trobat a l'arxiu diocesà de Solsona els anys posteriors el segle XVIII, la parròquia es trasllada definitivament al Roser.El rectorr de Gisclareny declarava el 1752 un ingrés net de 150 lliures (Martín, 2005). En aquest document ja fa esment de la pobresa del territori. Per sufragar les despeses derivades dels actes litúrgics, l'església va instaurar un sistema de crèdit basat en aportació de les famílies més benestants en misses pels difunts, causes pies, beneficis i censals. A través de la creeça del purgatòri per treure l'anima del cos del difunt, les classes més acomodades feien aportacions en vida com a deixes trestamentàries per a realitzar misses per les animes dels difunts a partir d'unes tarifes establertes pel nombre de sacerdots otambé per a la construcció d'altars. Aquests crèdits eren administrats a les rectories. A més a més també existia la causa pia, una mena de crèdit o aportacions de censals per a les dots de les donzelles (Martín, 2005 p.31)'per donzelles maridar o en religió entrar'. Algunes vegades el capital anava dirigit a constituïr alguna institució concreta com ara una confraia. Així doncs una operació daquestes característiques és la que va fer Martí Bover a la parròquia de Sant martí del Puig . Moltes de les masies del terme van ser adquirides per les comunitats de preveres mitjançant el sistema de les causes pies basades en els censals. Hi ha algunes causes pies de la família Tor (Martín, 2005 i doc. Original ACA. Notarials. Bagà. Lligall III ). El mas Jovell va ser comprat a canvi d'un d'aquests Censals per la família Tor. El sistema de les cartes de Gràcia era una altre sistema de crèdit imposat pels preberes. Com a mecanisme de participació dels feligresos en la marxa de la parròquia, Martín esmenta el sistema de les obreries (confraries) que es beneficiaven dels donatius dels feligressos i que garantia el fet d'ocupar lliocs privilegiats en la celebració de les misses, diposar de sepultura pròpia en el moment de la mort. Amb el capital obtingut es compraven censals. Segons martín al Gisclareny històric hi han dues obreries; una per a cada parròquia. Si la de sant Miquel és poc esmentada la del Roser titulada 'lluminaria del santíssim sagrament' a partir de 1716 és documentada en l'aparició de quatre censals de 88, 76, 134 i 136 lliures entre els anys 1716 i 1780. Els administradors eren els cònsols, el batlle i regisdors (Martín, 2005. P.38). La fundació de la obreria va ser a càrrec de Josep Tor. Ja veiem que és el segle XVIII el moment en que la parròouia de Gisclareny va tenir la major puixança coincidint amb un increment poblacional i que es va mantenir al llarg del segle XIX i principi del XX. Des prés de la guerra civil. Actualment malagrat mantingui el caràcter de parròquia és administrada des de l'unitat pastoral de Bagà i del ser rector. | 42.2500200,1.7864200 | 399888 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83010-foto-08093-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83010-foto-08093-100-3.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta talla conservada a dins de la segarustia mereix ser restaurada i estudiada a fons ja que es tracta d'una notable peça de fusta de mitjans del segle XVIII | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83036 | Clau de l'església del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-lesglesia-del-roser | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.25. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P.33-38. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3335; SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. ADS (Arxiu Diocesà de Solsona). Carpeta de Gisclareny. ACA (Notarials. Bagà ) publicats per Martín</p> | XVIII-XIX | Encara està en ús | <p>Clau de la porta d'entrada a l'església de Santa Maria del Roser. Es tracta d'una clau d'uns 15 cm d.e llarg x uns 7 cm d'ample incloent l'anella de la part posterior i feta en ferro forjat. Té una secció circular i en un extrem hi ha l'anella circular per a poder girar. A l'altre extrem hi ha les dents que anaven al pany d'entrada formades per dos encaixos dentats oposats. A la part central que va unida l'anella amb el tronc hi ha un petit espai on hi ha la incisió d'una creu ornamental. Es tracta d'una clau que procedeix de la porta de l'església que es va obrir en el moment que es van emprendre la majoria de reformes d'època barroca.</p> | 08093-126 | A la porta d'entrada a l'església del Roser darrere de l'ajuntament i al veïnat homònim | <p>Documentada inicialment a l'edat mitjana com a capella o 'església del castell' no va adquirir el seu caràcter de parròquia fins en època moderna que substituí la veïna església de Sant Miquel de Turbians o 'de Paradís'. Sembla que amb la creació del Bisbat de Solsona es deuria traslladar la parròquia al veïnat del Roser. Malgrat que aquesta no ens apareixi esmentada abans el segle XVII (Serra i Vilaró, 1989. Baronies) pensem que ja existia anteriorment car alguns apunten que corresponia amb l'església del castell (Martin, 2005 p. 29). A més a nivelll constructiu ja hem comentat que s'hi observaven diverses fases cronològiques, les més antigues de les quals datarien del període baix medieval. Segons el mateix Martín, el Gisclareny parroquial es trobava inclòs el 1630 dins el bisbat d'Urgell. Comprenia nuclis a Sant Miquel de Turbians, el Roser pels habitants de la part de Llevant, Sant Martí del Puig a la vall del Bastareny i Sant Andreu de Gréixer a la zona de més a l'oest i avui integrada al terme municipal de Guardiola de Berguedà. Sant Miquel i el Roser es disputaven la parroquialitat, així doncs si Sant Miquel era la parròquia històrica però el Roser era on es guardava el santíssim sagrament i les fonts baptismals a banda de ser el lloc on hi havia la rectoria (Martín, 2005 p. 29). Consta que una tempesta de vent va fer caure la campana de Sant Miquel, motiu que comportà que els feligresos reunissin els diners suficients per a fer-ne una de nova que al final va ser col·locada al Roser. El 1752 es va signar una concòrdia en la qual els dies festius es faria missa a les dues esglésies en hores diferents, els ingressos de les quals s'obtinguessin es repartirien als dos bàndols. Segons el mateix Martín i en un document original trobat a l'arxiu diocesà de Solsona els anys posteriors el segle XVIII, la parròquia es trasllada definitivament al Roser.El rector de Gisclareny declarava el 1752 un ingrés net de 150 lliures (Martín, 2005). En aquest document ja fa esment de la pobresa del territori. Per sufragar les despeses derivades dels actes litúrgics, l'església va instaurar un sistema de crèdit basat en aportació de les famílies més benestants en misses pels difunts, causes pies, beneficis i censals. A través de la creença del purgatori per treure l'anima del cos del difunt, les classes més acomodades feien aportacions en vida com a deixes testamentàries per a realitzar misses per les animes dels difunts a partir d'unes tarifes establertes pel nombre de sacerdots o també per a la construcció d'altars. Aquests crèdits eren administrats a les rectories. A més a més també existia la causa pia, una mena de crèdit o aportacions de censals per a les dots de les donzelles (Martín, 2005 p.31)'per donzelles maridar o en religió entrar'. Algunes vegades el capital anava dirigit a constituir alguna institució concreta com ara una confraria com seria la que va fer Martí Bover a la parròquia de Sant Martí del Puig o Josep Tor al Roser . Moltes de les masies del terme van ser adquirides per les comunitats de preveres mitjançant el sistema de les causes pies basades en els censals. Hi ha algunes causes pies de la família Tor (Martín, 2005 i doc. Original ACA. Notarials. Bagà. Lligall III ). El mas Jovell va ser comprat a canvi d'un d'aquests Censals per la família Tor. El sistema de les cartes de Gràcia era una altre sistema de crèdit imposat pels preveres. Com a mecanisme de participació dels feligresos en la marxa de la parròquia, Martín esmenta el sistema de les obreries (confraries) que es beneficiaven dels donatius dels feligresos i que garantia el fet d'ocupar llocs privilegiats en la celebració de les misses, disposar de sepultura pròpia en el moment de la mort. Amb el capital obtingut es compraven censals. Segons Martín al Gisclareny històric hi han dues obreries; una per a cada parròquia. Si la de sant Miquel és poc esmentada la del Roser titulada 'lluminaria del santíssim sagrament' a partir de 1716 és documentada en l'aparició de quatre censals de 88, 76, 134 i 136 lliures entre els anys 1716 i 1780. Els administradors eren els cònsols, el batlle i regidors (Martín, 2005. P.38). La fundació de la obreria va ser a càrrec de Josep Tor. Ja veiem que és el segle XVIII el moment en que la parròquia de Gisclareny va tenir la major puixança coincidint amb un increment demogràfic i que es va mantenir al llarg del segle XIX i principi del XX fins després de la guerra civil. Actualment malgrat mantingui el caràcter de parròquia és administrada des de la unitat pastoral de Bagà i del ser rector.</p> | 42.2500200,1.7864200 | 399888 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83036-foto-08093-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83036-foto-08093-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83036-foto-08093-126-3.jpg | Física | Popular|Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrela | Aquesta clau, de tipologia barroca és molt similar a la de les portes de moltes esglésies i masies de la zona manufacturada en ferro forjat i normalment de grans proporcions. | 119|96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83104 | Corts de porcs de Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corts-de-porcs-de-cal-ros | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Fixa núm. 3351 MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres. III. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny.Fixa núm. 10 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses); AHG (Cadastre de 1776). ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 20. ACBR. Registre Hipoteques de 1781.</p> | XVII-XVIII | Una d'elles ha estat restaurada i cobert de nou amb teula ceràmica i 'altre es conserva en ruïnes | <p>Darrere la casa de Cal Ros i en direcció nord cap a la balma homònima hi han dues construccions molt singulars, una de les quals està coberta amb teulada i la segona sense coberta. Es tracta de dues corts de porcs de característiques molt similars i de planta rectangular, d'una sola planta construïda amb aparell i fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars. Hi té oberta a la façana una obertura coronada en arc rebaixat de pedra tosca, unida amb argamassa de calç i un petit mur de 30 cm d'alt amb fàbrica de maçoneria. De les dues construccions. La primera està més ben conservada ja que se n'ha restaurat la seva coberta, mentre que la segona està completament esfondrada i coberta de vegetació. Semblen correspondre amb elements contemporanis del segle XVII o XVIII.</p> | 08093-194 | Darrere de la casa de Cal Ros a l'oest de Sant Miquel de Turbians i prop de la balma. | <p>La història d'aquest mas va molt lligada als masos de Castell i Espunya, esmentats a les fitxes 191 i 192. De fet la seva proximitat geogràfica entre uns i altres fa que es confonguin. Segons E. Martín (Martín, E; 2005. Annex 20) el mas campà és documentat per primera vegada el 1661. es tracta d'un cognom molt arrelat a Gisclareny, especialment al llarg del segles XVII i XVIII on es convertiren en una de les famílies de més prestigi del terme. Consta que Tomas Ros, presbiter de Bagà en fa donació a la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Esteve de Bagà (Martín, E; 2005). Consta que el 1665 Antoni i Joan Campà paguen censos pel mas Llitjós (Cal Vaqué) i també pel mas de Querforadat (mas Espunya o castell) i Rocadecans. Posteriorment el 1703 el procurador del senyor de les baronies fa un establiment a favor de Joan Campà en un camp de cinc jornals en terres properes a Sant Miquel de Turbians. Val a dir que els senyors de les baronies moltes vegades segons E. Martín confonien el mas Campà amb l'anterior mas castell ja que si en la compra del mas Castell el 1758 per part dels Bover del Puig esmenta que abans el mas Espunya afronta amb les terres del mas Ros (RHB. 1781). Per contra el document de compra del mas Ros per part dels Bover esmenta que abans era el mas Espunya i mas Quer (RHB.1781). Val a dir que aquest mas també era conegut com a mas Barbarroja segons un document del Registre de les Hipotecas de Berga datat de 1781. Segons Martín aquesta confusió es deu a que els Bover unificaren els dos masos (Espunya o Castell i mas Campà en un de sol). Defet és en el cadastre de 1776 quant més referències trobem dels campà al terme de Gisclareny no sols en aquest mas sinó en molts altres (Mas Llitjós de Vilella el 1749, Joan Campà a cal Rabost el 1768 i el 1776 a Cal Ralé. El cadastre identifica el mas campà amb la casa núm. 68 Com una de les cases que més pagaven al terme. Estava a mans de Pere Campà, posseïa 2, 3 i 4 cases i pagava 4 lliures i 2 sous de cadastre personal, 7 lliures, 3 sous i 2 diners de cadastre reial i 11 lliures, 8 sous i 8 diners de caps de bestiar. (AHG.cadastre 1776). Posteriorment la casa arran del matrimoni de Rosa Bover amb Josep Vilella de Brocà el 1831 passa a mans d'aquesta família potentada de Brocà. Així en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual, amillarament de 1863) la casa està a mans de Domingo Camprubí habitada per 6 persones majors de 7 anys i amb un pagament de 1356 rals de contribució rural, 72 d'urbana i 1428 per a caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migratòri de 1900 i encara està habitada pels Camprubí de Bagà.</p> | 42.2500100,1.7989200 | 400919 | 4678233 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83104-foto-08093-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83104-foto-08093-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83104-foto-08093-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes estructures guarden relació amb la que hi ha adossada en un dels coberts de la casa i també amb la de Cal Tasconet (fitxa 141). Corresponen amb construccions de caire popular molt característiques i singulars. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83011 | Gegants de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-gisclareny | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.48; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. | XX | Es conserven en bon estat a dins de l'església i no han patit masses restauracions | A l'interior de l'església es conserven els dos gegants del municipi que es treuen a ballar el dia de la Festa Major. Es trcata de dos elements en talla de fusta i pasta de paper amb els personatges del Miquel i la Roser al·lusius a les dues parròquies del terme municipal (Santra Maria del Roser i Sant Miquel). Estan vestits de la forma tradicional i catalana amb barretina, capa blava damunt del vestit que tapa el suport de fusta que el sostè en el moment de fer el ball i la Roser, vestida amb la ret al cap i una capa vermella damunt d'un vestit. Aquests gegants es treuen a ballar el dia de la festa Major que acostuma a ser el primer diumenge d'octubre coincidint amb la festivitat de la mare de Déu del Roser. Acostumen a ballar després de la celebració de l'ofici de l'església a la plaça del poble juntament amb els capgrossos ia companyats del ball i sardana pròpia de la població editada per Jordi Pi, el 1987 i versionada per F. Caballè el 1991. Aquesta festa es manté viva i s'ha anat incrementant afegint-hi actes el dia abans com un foc de camp i la representació teatral d'pepisodis de la hstòria de Gisclareny a càrrec de E. Martín. | 08093-101 | A l'església del Roser situada a l'oest de la Gargalllosa al mig del veïnat i sobre el Clot del Pou | Segons E. Martín (Martín, 2005) les primeres referències escrites i orals sobre els gegants de Gisclareny dataria de mitjans del segle XVIII quant en les celebracions de Sant Isidre (festa major petita de Gisclareny i patró dels pagesos) com també en la celebració de la festa de la patrona, el primer cap de setmana d'octubre s'acompanyaven els actes religiosos amb actes de caire més lúdic acompanyats de músics de carrer i encara que no ho esmenti possiblement també gegants i capgrossos. Semblen que també s'empraven com a acompanyament de les processons religioses. Degut a que poc a poc va prendre més importància la festa de la patrona al lloc del Roser i la pagesia va deixar de tenir el pes que tenia, la celebració més important es va traslladar a l'octubre on avui dia encara es celebra cada any. Es gegants daten de 1978. | 42.2500000,1.7863900 | 399885 | 4678247 | 1978 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83011-foto-08093-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83011-foto-08093-101-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els gegants van ser font d'ispiració als gegants de la vila de Bagà. De fet en les primeres trobades de gegants que hi havia a Bagà, els de Gisclareny eren els únics que hi havia més propers del territòri. Els gegants de Gisclareny semblen datar de la dècada dels setanta (1978) | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc