Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
73654 Arxiu parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-22 <p>MARTÍNEZ, Lluís (1981): Inventari de l'Arxiu Parroquial de Sant Pere d'Abrera. Inèdit.</p> XIV-XXI Alguns documents estan guardats en plàstics, d'altres inclús estan emmercats. Alguns tenen fongs i taques d'humitat. <p>Des d'antic es van anar establint a l'arxiu unes seccions, en principi deu u onze, a mesura que s'incorporaven uns o altres fons documentals. Aquests apartats o blocs han quedat reduïts a vuit després de la realització de l'inventari l'any 1980-81 per part de Lluís Martínez seguint criteris historiogràfics, MARTÍNEZ (1981: 3-5). Aquests vuit blocs en què ha quedat organitzat el fons de l'arxiu parroquial són: SAGRAMENTS: inclou documentació des de l'any 1567 endavant; està format pels llibres sagramentals o parroquials, els quals permeten reconstruir el moviment demogràfic de la població d'Abrera en una època en què no existien censos ni registres civils. ADMINISTRACIÓ: inclou documentació des del 1729 endavant, relativa a l'administració econòmica de la rectoria (amb tot el que es refereix a obres) i de la tinença de Can Bros, unida a la parròquia els anys 1948-51.RENDES: inclou documentació des del 1637 al 1967, relativa als diversos drets econòmics percebuts per la rectoria. INVENTARIS I CONSUETES: inclou tres tipus de documents del 1672 endavant: l'inventari de l'arxiu, ornaments i mobles; la consueta descriptiva de la parròquia, els edificis, les terres, les fundacions, el culte, els costums, etc.; i el dietari del rector. CONFRARIES: inclou documentació des del 1676 al 1968, relativa a les diverses associacions religioses constituïdes a la parròquia. NOTARIA: inclou documentació des del 1368 al 1957, emanada de la notaria pública que regentava el rector i d'altres notaries. Tots els pergamins, és a dir, la part més antiga de l'arxiu, estan inclosos en aquesta secció; n'hi ha en carpetes, enquadernats i emmarcats. ESGLÉSIA: inclou documentació des del 1655 endavant, originada bàsicament de les relacions entre la parròquia i les altres instàncies eclesiàstiques, en especial el bisbat de Barcelona; també tota aquella referent a les ermites i capelles del terme, al cementiri nou i a l'erecció de la parròquia de Santa Maria de Vilalba, així com tota la correspondència parroquial. PODER CIVIL: inclou documentació des del 1677 endavant, derivada de les relacions entre la parròquia i la societat, en especial els poders públics (administració, justícia, exèrcit, etc.). En total, l'arxiu està repartit en 32 caixes, 156 volums, 24 lligalls i 36 pergamins. S'han annexat a l'arxiu vuit volums dels segles XVII i XVIII, provinents de l'antiga biblioteca del rector.</p> 08001-2 Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. <p>Segons Lluís Martínez, historiador local autor de l'inventari del fons, la formació de l'arxiu parroquial d'Abrera és fruit d'un procés de diversos segles. Fins al segle XVI es descobreix si existia pròpiament un arxiu associat a la parròquia de Sant Pere, donat que d'època medieval (des del segle XIV) només es conserven documents en pergamí de caire privat o públic, però mai relacionats amb la parròquia. En la segona meitat del segle XVI, seguint les disposicions del Concili de Trento, s'obren els tres primers llibres parroquials (registres de baptismes, matrimonis i defuncions), els quals constitueixen les tres úniques sèries documentals contínues fins avui, amb l'única interrupció del 1936-39. A partir del segle XVII s'inicien diverses sèries documentals, algunes d'elles amb continuïtat fins al segle XX. Tanmateix, la major part de les sèries documentals incloses a l'arxiu comencen al segle XX i acaben a les dècades dels anys cinquanta i dels seixanta. L'arxiu sempre havia estat instal·lat en un armari i, en les darreres dècades, després de salvar-se de la crema de 1936, la humitat havia perjudicat notablement la major part dels lligalls antics. Darrerament, Mossèn Josep Puig separà i airejà els papers humits, repartí els documents en noves caixes i ho recollí tot en un nou armari, fent el maig de 1980 l'encàrrec d'ordenar els documents i establir un nou inventari del contingut de l'arxiu a en Lluís Martínez (MARTÍNEZ (1981: 2)).</p> 41.5177900,1.9018300 408368 4596821 08001 Abrera Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73654-foto-08001-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73654-foto-08001-2-2.jpg Física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 94|98|85 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73658 Pont dels Francesos https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-francesos <p>SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.36.</p> <p>VIVES, Miquel (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> XIX Està brut, cobert d'esbarzers i té algunes esquerdes. <p>Pont fet de maçoneria, amb còdol de riu i morter de calç, d'un sol ull en forma d'arc de mig punt. Permet travessar el Torrent Gran en el punt en què aquest es troba amb l'antic Camí Ral, al final de l'actual carrer Nou, en direcció sud. Està molt tapat per la vegetació.</p> 08001-6 Camí de les Mates - 08630 Abrera. <p>Es té constància en el segle XIX del pas de les tropes franceses, en la seva retirada després de la batalla del Bruc, per Abrera (1808), en què van perdre un canó en creuar un pont falsejat pel vicari d'Olesa, Joan Brada (segons consta a l'opuscle militar de juny de 1808). Segons alguns autors (SOLA, 1999: 36), aquest pont travessava el Torrent Gran a la sortida d'Abrera cap a les Mates. En aquest lloc, en efecte, existeix el pont que hem descrit aquí i que a Abrera es coneix com el Pont dels Francesos.</p> 41.5129900,1.9019100 408368 4596288 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73658-img20210305114602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73658-img20210305114921.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73672 Vil·la romana de Sant Hilari https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-sant-hilari <p><span><span><span>AINAUD, J. (1962): La capilla de Sant Hilari en Abrera, <em>Revista San Jorge </em>47, Diputació de Barcelona, Barcelona, p. 40-43.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat. </em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>MORENO EXPÓSITO, I. (2015), <em>Memòria de la intervenció arqueològica l’ermita de Sant Hilari d’Abrera (Baix Llobregat) (2 al 6 de febrer de 2015)</em>, Àtics, Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL; G., F. TUSET, A. GAMARRA, X. ESTEVE, I. MESAS, R. JULIÀ i S. RIERA (2020): <em>El conjunto patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Proyecto básico de intervención arqueológica y de restauración en la iglesia de Sant Hilari 2020</em>, Convocatòria del 1,5% Cultural. Ayudas del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana para la conservación del patrimonio arquitectónico, Universitat de Barcelona, Tríade-Serveis Culturals i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 20 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): <em>El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020</em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALA, R. i ORTIZ, H. (2016): <em>Prospecció geofísica per la delimitació i descripció de restes arqueològiques. Jaciment arqueològic de Sant Hilari</em>, Abrera-Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2000): Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382), <em>Abrera. Revista Informativa, </em>25, 26 i 27, Amics d'Abrera (1998) 2000. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2000): <em>L’església de Sant Pere d’Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica</em>, Abrera, Ajuntament d’Abrera. </span></span></span></p> II dC/IIIdC <p><span><span><span>Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda del jaciment arqueològic de cronologia romana i medieval, consta del mas de Sant Hilari i de l’ermita homònima.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 2017 i 2019, el projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari portat a terme sota la direcció científica de la Dra. Gisela Ripoll i el Dr. Francesc Tuset (Universitat de Barcelona), executat per l’empresa Tríade, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (cf. Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020), va permetre documentar:</span></span></span></p> <p><span><span><span>- La reconstrucció hidrogeològica i paisatgística del paratge i l'establiment de la cronologia dels recursos hídrics i de l'ús de l'espai fluvial. Més concretament l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que marcà el comportament de l’ocupació romana i medieval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Un assentament ibèric</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Un conjunt arquitectònic de caràcter termal d'època imperial romana, emmarcat cronològicament entre el segle II d. C. i inicis de segle III d. C. Es tracta d'un conjunt format fins al moment pel <em>caldarium </em>o zona calefactada, en la qual s’emplaça l’<em>alveus</em>, o piscina calenta i dos <em>praefurnia</em> (forns). Dos grans dipòsits d'aigua i altres estructures funcionen amb les termes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- En un moment molt incipient de de l’Edat Mitja, les estructures romanes son reutilitzades i convertides en diferents àmbits clausurats, no comunicats entre ells, mitjançant tapiats. Els edificis van ser objecte d’una tercera transformació de caràcter agropecuari, amb la presència de sitges, tant a l’espai termal del <em>caldarium</em>, com als grans dipòsits a oest de l’església, que marquen clarament una continuïtat d’ús des de època romana fins a època plenament medieval, al menys fins a segle XIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Sobre les edificacions romanes es va aixecar en un moment primerenc, aprofitant almenys en part algun dels seus murs, l'església de Sant Hilari. </span></span></span></p> 08001-20 Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera. <p><span><span><span><span>L’entitat arquitectònica de les estructures muraries ha fet que tradicionalment hagin estat interpretades com a elements d’una <em>villa</em> romana per diferents autors (<span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020). Ja J. Ainaud a mitjans de segle passat cridava l’atenció d’aquest conjunt proposant una transició entre un oratori privat romà a un església del primer moment medieval (1962). M. Soler (2000: 19-20) hipotetitzà que la <em>villa</em> romana anomenada 'Villa Alba', emplaçada teòricament en l’espai ocupat per la urbanització de Can Vilalba (Abrera), de la que mai s’han documentat restes, podria ser, realment una continuació del <em>fundus </em>de la <em>villa</em> de Sant Hilari a l’altra riba del riu. Però de fet sobre aquest topònim de ‘Vilalba’, tal com argumenten Ripoll i Tuset (<span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020), el seu origen es troba a mitjans de segle XV, quan<span> Violant de Sentmenat i Voltrera, casà amb Pere de Vilalba, substituint així el topònim de Voltrera per Vilalba (Valls i Pueyo, 1996: 32).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons els informes i memòries establertes per l’equip liderat per Ripoll i Tuset (cf. Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020), les estructures visibles del conjunt varen ser objecte de restauració a l’any 2005. Concretament les situades al costat nord de l’església, donat que presentaven un acusat estat de degradació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys més tard es dugué a terme una petita intervenció preventiva a mans de l’Empresa Àtics (Moreno, 2015) subordinada a la restauració i consolidació de l’església a l’any 2015. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2016 es va portar a terme una prospecció geofísica, per part de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, amb l’objectiu d’avaluar el potencial i l’extensió del jaciment. Els resultats van permetre documentar un seguit d’estructures (paviments i/o nivells de circulació, estructures de combustió, sitges, murs, etc.) que reafirmaven l’existència al subsòl d’evidències arqueològiques així com el seu abast espacial (Sala i Ortiz, 2016).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A finals de setembre de 2016 es projectà un acord de col·laboració entre l’Ajuntament d’Abrera i la Universitat de Barcelona coordinada científicament pels professors Gisela Ripoll i Francesc Tuset, per a la recuperació de Sant Hilari d’Abrera, que acabà amb la signatura d’un conveni institucional signat l’any 2019. S’endegaren així, les intervencions arqueològiques dels anys 2017 a 2019, portades a terme per l’empresa Tríade Serveis Culturals, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els resultats de 2017 van permetre documentar a l’entorn immediat de l’església un edifici termal i una àrea de dipòsits, així com un seguit d’estructures de cronologia romana en relació al conjunt termal. També, fou rellevant la documentació als camps situats a l’oest de l’església d’una sitja i de dos potents fonamentacions que insinuaven una clara prolongació del conjunt arquitectònic en sentit nord-oest. D’altre banda, l’estudi geològic posà de relleu la importància de l’aigua en tot l’entorn i determinà l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que està marcant el comportament de l’ocupació romana i medieval (Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b;<span> Ripoll <em>et al.</em> 2018a</span>). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, l’abril de 2018 s’hi efectuà una nova intervenció arqueològica preventiva a l’edifici termal, en aquest cas de consolidació, que consistí en la col·locació d’una coberta metàl·lica que protegís temporalment l’<em>alveus </em>o piscina d’aigua calenta del <em>caldarium </em>(Mesas <em>et al.</em> 2018c; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018b</span>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció de 2019, es centrà en la documentació de les restes que mostren la continuïtat del conjunt al menys fins a segle XIII. Els espais exteriors s’estructuren en àmbits definits amb murs de pedra creant zones dedicades a l’emmagatzematge d’excedents: petites concentracions de sitges. Per últim, la localització de noves estructures (sitges) als terrenys situats al nord-oest, amplien l’extensió del conjunt arqueològic més enllà del límit que es suposava inicialment (Mesas <em>et al.</em> 2019;<a><span> Ripoll <em>et al.</em> </span></a><span>2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></p> 41.5208100,1.9117000 409196 4597146 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73672-foto-08001-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73672-foto-08001-20-2.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic/Cultural BCIL 2024-03-20 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 83|80 1754 1.4 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73673 Jaciment ibèric de l'Hostal del Pi https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-de-lhostal-del-pi BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina (2001): Excavacions al c/ de l'Hostal del Pi, Polígon Barcelonès (Abrera, Baix Llobregat) 14-19 de març de 2001. Memòria d'intervenció arqueològica inèdita. ArqueoCat SL, Igualada. BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina; SOLER, Maria; GUIX, Sofia; GUIX, Joan Carles (2003): 'Agricultura i comerç en època ibèrica al curs mig del Llobregat. Estudi del probable camp de sitges del carrer de l'Hostal del Pi (Abrera, Baix Llobregat)', dins de Revista d'Arqueologia de Ponent, nº 13, Universitat de Lleida, pp. 211-222. 'Polígon Barcelonès'. A: Carta Arqueològica Baix Llobregat: Abrera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. SOLER, Maria; GUIX, Joan Carles; GUIX, Sofia (2000b): 'Restes arqueològiques d'època ibèrica al polígon Barcelonès (Abrera)', dins de XLIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, resum de les comunicacions. Ed. Ajuntament de Martorell. III-II aC Ha estat afectat per diferents remocions del terreny. Durant un temps s'hi va extreure grava afectant a l'estratigrafia arqueològica. La intervenció arqueològica de l'any 2001 va consistir en l'obertura de diverses cales de sondeig a les zones que presentaven una major concentració de restes. Al sondeig 1 es va documentar una fossa emprada per a l'enterrament d'un cavall en època moderna. Al sondeig 2 es van excavar tres sitges i al sondeig 3 es va registrar una sitja més, totes elles molt afectades per la remoció superficial de terres. El material ibèric que amortitzava les sitges va ser datat a cavall dels segles III-II a.C. Es va recuperar un total de 490 peces de ceràmica feta a torn, a torn lent i a mà (de les quals 488 són fragments ceràmics) de diversa tipologia: àmfores, tenalles de gran volum, càlats, vasos, plats, bols, etc. Tot i que a la intervenció no es va documentar la presència de material d'importació d'origen mediterrani (púnic, grec o romà, que hagués permès precisar les cronologies), hi ha representades produccions pròpies d'altres àrees del món iber: grises de la costa nord-catalana, ceràmica ibèrica meridional, etc.). Segons els arqueòlegs, s'ha constatat l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la, la qual cosa fa pensar que es tracti d'un camp de sitges. 08001-21 Carrer de l'Hostal del Pi - 08630 Abrera. Durant les tasques d'acondicionament dels vials del Polígon industrial Barcelonès d'Abrera, a finals de l'any 1997, els treballadors van comunicar a l'Ajuntament la trobada de fragments de ceràmica en una secció de terreny de propietat privada, situat entre el carrer Hostal del Pi, la carretera N-II i el Torrent Gran. La primera secció d'aquest terreny es va fer a principis de la dècada de 1970, durant els treballs d'obertura del carrer Hostal del Pi, en què el rebaix del terreny amb màquines excavadores va seccionar un seguit d'estructures. L'any 2000 el Grup d'Opinió i Recerca BREA, identifica un estrat d'enderroc i dues sitges reomplertes, a banda de nombrosos fragments de ceràmica de cronologia ibèrica, i notifica al consistori la manca de protecció de les restes, exposades a l'espoli i l'erosió. Amb l'adquisició dels terrenys per part de l'Ajuntament d'Abrera, l'any 2001, el consistori promogué la pràctica d'una excavació arqueològica amb caire preventiu duta a terme per l'empresa d'arqueologia Arqueocat SL. Malgrat les limitacions de la intervenció realitzada, l'estudi de les estructures i la ceràmica obtingudes ha permès als autors de les excavacions (BERMÚDEZ et al., 2003: 211-212) aportar unes dades preliminars, que ara per ara constitueixen l'únic referent conegut d'època ibèrica al terme municipal abrerenc. Les estructures documentades corresponen a quatre sitges amortitzades totes amb material ceràmic del segle III a.C. Aquesta coetanietat, junt amb la relativa densitat que presenten i la constància de l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la fa pensar en la probabilitat que el jaciment constitueixi un veritable camp de sitges. Segons els mateixos autors, aquesta mena d'enclavaments suposen la concentració d'un gran nombre de dipòsits subterranis destinats a l'emmagatzematge de gra en àrees obertes. Les quantitats de cereal que s'hi acumula depassa en la majoria dels casos les necessitats alimentàries dels nuclis que hi ha associats, interpretant-se com a centres especialitzats en la concentració de l'excedent agrícola d'una o vàries comunitats de cara a ésser exportat, preferentment vers el comerç mediterrani. Si es confirma en futures excavacions l'existència d'un camp de sitges a Abrera, la seva ubicació suposaria un punt cabdal per a la comprensió global del comerç que, en època ibèrica, prengué el Llobregat com a eix comunicador de l'interior amb la costa. Aquesta premissa és d'entrada avalada per la datació de la part estudiada entorn dels segles III-II a.C., moment en què es desenvolupa l'especialització econòmica al voltant d'una exportació de base agrària. A més, la situació del jaciment abrerenc omple el buit expressat per altres autors, ocupant un lloc central al llarg de l'eix fluvial del Llobregat. 41.5120200,1.8981900 408056 4596185 08001 Abrera Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-3.jpg Legal i física Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar Les restes es troben en un solar, situat enmig del Polígon Industrial Barcelonès, i que ha estat adquirit l'any 2001per l'Ajuntament d'Abrera i qualificades com a zona verda per tal de salvaguardar el jaciment. Per aquest motiu s'ha protegit el tall que dóna al carrer de l'Hostal del Pi mitjançant una tanca. A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic aquest jaciment es s'esmenta com a 'Polígon Barcelonès'. 81|80 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73679 Can Moragues https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moragues 'Can Moragues', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. XVIII-XIX L'arrebossat de les façanes ha caigut en mlts punts. Les obertures han estat trencades i tapiades amb maons. Casa de camp o masia orientada cap a migdia i feta amb tàpia emblanquinada. Està estructurada en planta baixa i pis. Està coberta a dues aigües amb teula àrab. Té un cos central que es perllonga cap a a la dreta en un petit magatzem amb terrat; a l'esquerra hi ha un cos perpendicular adossat, també de dues alçades. El nucli central té dues portes d'accés amb arc de mig punt de pedra adovellats. Al costat d'una d'elles, a la façana sud, hi ha un rellotge de sol circular pintat, de tipus vertical amb xifres romanes. 08001-27 Carretera de Martorell a Olesa de Montserrat BV-1201- 08630 Abrera. La menció documental més antiga que es coneix fins ara és la del capbreu de Mencia de Requesens (1613), on diu que Salvador Moragues, pagès de la parròquia de Sant Pere d'Abrera, confessava la tinença del 'mansum meum vocatum Moragues' pel mas de Ciutadilla (Can Bros Vell). 41.5087900,1.9200500 409876 4595803 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73679-foto-08001-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73679-foto-08001-27-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98|119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73683 Sínia de Cal Barnet https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-barnet 'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. XIX Està molt rovellada. Enginy constituït per un pou quadrangular construït amb maó i morter a sobre del qual es conserva una sínia metàl·lica destinada a elevar aigua i conduir-la a la bassa situada molt a prop seu. 08001-31 Carrer Major, 49 - 08630 Abrera. Cal Barnet és una de les cases més populars d'Abrera i de les més antigues del carrer Major. La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Mencia de Requesens de l'any 1613. La sínia, més moderna, junt amb els safareigs del carrer de la Font, el pou del mateix carrer i la Font dels Peixos formen un conjunt etnològic de gran interès. 41.5148600,1.9027400 408440 4596495 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73683-foto-08001-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73683-foto-08001-31-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73700 Font de Mas Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mas-valls ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. Molt coberta de vegetació. Font situada en una mina profunda que resta inundada per una petita represa que tapa la sortida d'aigua. Té l'aparença d'una bassa d'una certa fondària, tot i que es fa difícil apreciar les seves característiques constructives, donat que està coberta quasi en la seva totalitat per la vegetació.. Està envoltada d'una plataneda situada entre una zona d'alzinar i màquia. 08001-48 Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera. 41.5142600,1.9432000 411815 4596386 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73700-foto-08001-48-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 119 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73704 Col·lecció agropecuària de Can Morral del riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-agropecuaria-de-can-morral-del-riu PLANS, Jaume (2003): 'Vocabulari a l'entorn de la vinya a la comarca del Bages al segle XVIII', dins de les actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp. 255-265. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp.85-89. XIX-XX Excepte la màquina de pelar ametlles que ha estat restaurada recentment, els altres dos elements estan molt rovellats i han perdut alguns dels seus components. A la masia de Can Morral del Riu, actualment en procés de rehabilitació, s'han recuperat una màquina per pelar ametlles, una sínia, actualment desmantellada i dipositada als magatzems de l'Ajuntament, i una premsa de vi. Tots tres elements eren part important en les tècniques agropecuàries utilitzades durant el segle XIX i part del XX a les grans propietats rurals com Can Morral del Riu. La sínia era una màquina emprada per elevar l'aigua de pous poc profunds, que consistia en una roda horitzontal, accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou. La màquina de pelar és un enginy on s'abocaven les ametlles sense pelar i, fent rodar una manivela, sortien sense closca. Pel que fa a la premsa, es feia servir per aixafar la brisa (residu sòlid que queda del raïm després d'haver-se trepitjat i premsat, compost de rapa, pallofa, polpa i pinyol) i treure-li el vi. Normalment, una premsa està composta de cargol, nou, merlets, guia, cuixa, arreus, cogreny i gàbia o tanques. 08001-52 Travessera de Can Morral - 08630 Abrera. Abrera ha estat, tradicionalment, fins als anys seixanta del segle XX, un poble agrícola. L'any 1860 s'inicià el període de substitució del cep francès, atacat per la fil·loxera, pel cep americà. Aquesta renaixença agrícola anà decreixent cap a l'any 1930 fins que va arribar la Guerra Civil i la postguerra. Llavors es van començar a estendre els camps de regadiu i es plantaren arbres fruiters. A Can Morral, per exemple, es plantaren hectàrees d'ametllers, que encara avui dia, donen bellesa i caràcter paisatgístic a la zona. 41.5256400,1.9086000 408944 4597686 08001 Abrera Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73704-foto-08001-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73704-foto-08001-52-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73713 Torrent Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-gran <p><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <em>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.</em> <em> </em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ, David; i NUALART</span><span lang='CA'><span><span>,</span></span></span><span lang='CA'>Neus (2007):</span><span lang='CA'><span><span> “</span></span></span>Flora i vegetació d’interès del torrent Gran d’Abrera (Baix Llobregat, Ca­talunya)”<em>. Revista Atzavara, </em>15. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. Mataró, 2007.</span></span></span></p> <p>Tríptic explicatiu editat per la Regidoria de Medi Ambient, sota el títol 'Torrent Gran d'Abrera'.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un torrent que travessa d’oest a est el terme mu­nicipal fins a desembocar al riu Llobregat. Un torrent que s’ha obert camí excavant els materials miocènics en la seva cap­çalera, els quals són substituïts per les graves, sorres i llims del Pleistocè superior i l’Holocè quan entra en la cubeta del riu Llobregat. Com tots els torrents mediterranis té un règim hídric de caràcter estacional i lligat a la pluviositat. Tanmateix, pel tipus de morfologia, el torrent queda força enclotat, fet que ha facilitat que s’hi creï un microclima particular que és el que ha permès que hi sobrevisqui una interessant flora i vegetació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació i la flora són molt variables; al fons del torrent hi creixen diferents espècies de pollancres (Populus alba, P. nigra) i salzes (Salix spp.), mentre que als marges superiors es troben pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), intercalats amb alzines (Quercus ilex) i roures joves (Quercus cerrioides). </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El treball dels botànics Pérez i Nualart (2007), el torrent Gran d’Abrera destaca per la presència d’un seguit d’espècies i comunitats de dis­tribució eurosiberiana. En l’esmentat estudi van descriure 11 taxons botànics, alguns d’ells poc comuns en les contrades mediterrànies. Entre les espècies identificades cal destacar la presència del creixenet de verneda (<em>Cardamine impatiens</em>), una espècie no detectada fins ara al Baix Llobregat i que es correspon amb la població més meridional de Catalunya i una de les més meridionals de la península ibèrica. Una espè­cie que, a més, també es troba a una altitud poc habitual, ja que en les localitats més meridionals es troba a més de1.200 metres d’altitud. Per tant, aquesta població és realment remarcable. Altres espècies presents en aquest torrent són també úniques a la comarca del Baix Llobregat, com l’herba de l’esparver (<em>Hieracium murorum</em>), altres tenen el límit de distribució de l’espècie a Catalunya, cas de la gatassa (<em>Ra­nunculus ficaria subsp ficariformis</em>), i també és remarcable la presència de la coronil·la boscana (<em>Coronilla emerus</em>), espè­cie que es troba per sota del seu límit altitudinal típic. Així ma­teix, apareix algun exemplar de vern (<em>Alnus glutinosa</em>) i d’auró negre (<em>Acer monspessulanus</em>), ambdós molt poc comuns en altituds tant baixes. Així doncs, segons els científics citat i en termes purament florístics, el torrent és una joia botànica comarcal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Respecte a les comunitats vegetals destaquem els herbas­sars higròfils i les gatelledes del Carici-Saliciteum, una co­munitat que viu en boscos humits sobre sòls subtròfics com les vernedes i les seves vorades. També hi trobem retalls de l’omeda amb mill gruà, L<em>ithospermo purpurocaerulei-Ul­metum minoris </em>on destaca el <em>Carex sylvatica subsp paui </em>i el mateix mill gruà (<em>Lithospermum pupurocaeruleum</em>) i el càrex pèndul (<em>Carex pendula</em>). A mesura que el torrent s’endinsa a la plana fluvial, l’omeda amb heura (Hedero helicis-Ulme­tum minoris) i les bardisses amb roldor (<em>Rubo ulmifolii-Co­riaretum myrtifoliae</em>) prenen el relleu. Així mateix, al llarg de tot el torrent apareixen els canyars de tipus <em>Arundini donacis- Volvuletum sepium</em>, una comunitat al·lòctona que impedeix el desenvolupament de les comunitats autòctones abans es­mentades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En algunes parets del torrent per on regalima aigua trobem taques de la comunitat de fàlzia <em>Eucladio-Adiantetum</em>. Segons els botànics que han estudiat el torrent, sorprèn l’entapissat que forma la cua de cavall (<em>Equisetum telmateia</em>), que atorga a l’estat herbaci-arbustiu del torrent un caràcter singular i únic a nivell local-comarcal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>També és cert que s’hi troben nombroses espècies d’arbres no autòctons com ara la robínia (Robinia pseudoacacia), el plàtan bord (<em>Platanus hybrida</em>) i el pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Com a conclusió, l’estudi de Pérez i Nualart (2007), assenyala la importància d’aquest torrent per les comunitats vegetals rares en el context comarcal, tot i que el seu estat de conservació no sigui especialment remarcable.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a algunes de les espècies de vertebrats detectades (per observació directa o mitjançant l'anàlisi de vestigis) al Torrent Gran són amfibis (gripau comú, gripau corredor i granota), rèptils (vidriol, serp blanca, serp verda, dragó comú, sargantana ibèrica), aus (esparver, aligot comú, àguila marcenca, polla pintada, puput, picot, rossinyol, merla, tord, tec.), mamífers (guineu, fagina, toixó, senglar, ratolí, esquirol, ratpenat, etc.). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Torrent Gran d'Abrera és una franja àmplia de boscos i matolls d'especial interès per a la conservació de la naturalesa del municipi, a causa del seu excepcional valor ecològic i paisatgístic. A banda d'abrigar comunitats vegetals i animals molt representatives de la comarca del Baix Llobregat, el Torrent Gran s'integra en una xarxa de zones verdes de titularitat pública i privada que, al trobar-se comunicades les unes amb les altres, forma una anella verda que engloba zones boscoses i inundables d'altres torrents, rieres i del riu Llobregat. En aquest sentit, cal destacar la importància que té el Torrent Gran com a connector biològic per a la circulació i dispersió de poblacions d'amfibis, rèptils i mamífers, així com a lloc de nidificació de diverses espècies d'ocells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha dos camins per passejar i gaudir de la natura a prop del Torrent Gran. El punt de sortida d'aquests camins és al parc de Sant Ermengol, just al costat de l'autovia A-2: Camí del Parc de Sant Ermengol (marcat en color vermell): passa per la part superior del Torrent Gran i voreja el Polígon Industrial de Sant Ermengol fins a arribar a una zona de pícnic amb lavabos i contenidors d'escombraries; al llarg d'aquest camí s'han habilitat zones de descans amb bancs, papereres i fonts d'aigua potable. El Camí del Torrent Gran d'Abrera (marcat en color verd) és un camí rústic que passa pel fons del torrent. Cada entrada i sortida d'aquest camí està marcada amb una pedra vertical. Aquestes rutes es poden fer caminant o en bicicleta. Està prohibit circular-hi amb vehicles motoritzats. També hi passa el Camí Històric d'Abrera (PR-C 169).</span></span></span></p> 08001-61 Camí dels Sagraments - 08630 Abrera. <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons Pérez i Nualart (2007), aquest torrent es pot dividir en tres parts ben diferenciades per la qualitat del seu paisatge vegetal: la primera, des de la capçalera fins al pas de l’autovia A2, que es manté ben con­servada i apareixen les espècies i comunitats d’interès citades a l’apartat de descripció; la segona, a partir d’aquest punt i fins a la via del tren dels FGC, que es correspon amb la part més propera al nucli urbà i és la que es troba en el pitjor estat de conserva­ció, envoltada d’horts; finalment, des de la via del FGC fins al riu Llobregat, el torrent es recupera una mica i manté un es­tat de conservació mitjà, en la qual trobem una àmplia plana inundable dominada per poblacions uniespecífiques de ca­nya americana amb alguns arbres de ribera com el pollancre (<em>Populus nigra</em>).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser canalitzat en dues fases, la primera de 110 m l'any 1978 i la segona de 400 m l'any 1982.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El torrent, en un tram important, ressegueix la vora de la urbanització de ca n’Amat i en el seu tram mitjà-baix el polígon industrial de Sant Ermengol. A</span> <span lang='CA'>més, rep els afluents d’aigües pluvials que recull un col·lector que emergeix sobre el Torrent Gran. L’any 2016 es van desenvolupar les feines de re­construcció d’una escullera situada sota el carrer Barcelona, a l’alçada del polígon industrial Barcelonès, el qual recull en moments de pluges torrencials cabals prou importants com perquè s’hagi fet recomanable (segons l’Agència Catalana de l’Aigua) una escullera de descàrrega al bell mig del torrent. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona, constitueix un espai típic de passeig per a la població. Fruit de la necessitat de preservar el torrent de forma més efectiva, l’Associació Naturalista d’Abrera i l’Associació Hà­bitats/Projecte Rius, en col·laboració amb l’Ajuntament, van participar en un projecte compartit de custòdia i conserva­ció d’aquest espai natural. L’esmentada Associació Natu­ralista havia fet tasques de manteniment del torrent, amb plantació d’arbres de ribera i de senyalització, així com de conservació del camí (amb passeres de fusta quan es cre­ua el torrent). L'objectiu de projectes de custòdia com aquest és el d'incrementar l'intercanvi de la fauna i la flora amb altres zones naturals més llunyanes que es troben relativament aïllades les unes de les altres, i divulgar els seus valors naturals i paisatgístics</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Abrera proposa des de fa anys unes passejades a peu pel torrent per observar di­ferents aspectes ecològics d’un típic torrent mediterrani. Es pretén així promoure un ús més respectuós de la natura, per part de totes les persones que volen gaudir-ne, mitjançant una xarxa de camins i senders que potencien el coneixement sobre els valors naturals de cada indret. </span></span></span></p> 41.5142900,1.8912200 407478 4596444 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73713-foto-08001-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73713-20070311124922aa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73713-20170312145231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73713-20170312145540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73713-20171112133429.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres BPU 2021-01-26 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 2153 5.1 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73717 Tina de les Carpes https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-les-carpes FERRER, Llorenç (2003): 'Tines a casa, tines al mas, tines enmig de les vinyes a la Catalunya central', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.147-155. XIX Recentment una part de la boca ha estat trencada. A més es fa servir d'abocador per tot tipus de deixalles. Estructura de planta i boca circular feta de maons lligats amb morter de calç. Està quasi totalment enterrada, sobresortint tan sols la boca. Té una fondària visible d'uns 10-15 m i està arrebossada interiorment. Es localitza en una zona en què al llarg del segle XIX es va conrear vinya, cultiu al qual podria estar associada la seva funcionalitat, ara per ara desconeguda. 08001-65 Camí del Suro - 08630 Abrera. Se'n desconeix el seu origen i funcionalitat originària, però per la seva situació en una zona on antigament es conreava vinya podria tractar-se del que es coneix com a tina en el repertori tradicional de construccions relacionades amb l'elaboració del vi. A la zona del Bages s'han documentat tines isolades construïdes a la mateixa vinya per tal d'elaborar el vi allà mateix, tot i que en aquests casos la tina apareixia associada a una cabana de pedra seca (FERRER, 2003: 153). Una altra possibilitat és que es tractés d'un dipòsit o cisterna per emmagatzematge de vi, gra, farratges, oli, etc., que imità el tipus d'origen romà conegut com a 'dolia'. Les 'dolia' eren grans recipients ceràmics de forma esfèrica i boca circular destinats a l'emmagatzematge dels productes del camp i que s'enterraven pel seu gran volum i per tal de mantenir en òptimes condicions de conservació les collites. 41.5081100,1.9315500 410835 4595716 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73717-foto-08001-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73717-foto-08001-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73717-foto-08001-65-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 119|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73723 Font de Ca n'Amat https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-namat ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. XX S'hi ha construït de manera il·legal una bomba de formigó. Té una esquerda al costat dret per on s'escapa l'aigua. Font situada a la part baixa d'un talús que aboca les aigües per un canaló des de la paret que reforça el talús. El canaló es troba tapat, sortint l'aigua per una esquerda al costat dret de la paret. Una bassa gran recull les aigües. Està envoltada per pins, plàtans i pollancres. 08001-71 Ca n'Amat - 08630 Abrera. 41.5079500,1.8811000 406624 4595751 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73723-foto-08001-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73723-foto-08001-71-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73732 Hipogeu de Can Vilalba https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-can-vilalba CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de Els castells catalans, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340. GUIX, Joan Carles (2007): Informe del tècnic de Medi Ambient núm. 070412-01 de 12-04-2007, sobre dos hipogeus singulars del terme municipal d'Abrera. Inèdit. Ajuntament d'Abrera. PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322. PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.168. SALES, Jordina (e. p.): 'L'hipogeu de Can Torrents i els hipogeus de Sant Boi de Llobregat, dins de les Actes de les II Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Sant Boi de Llobregat. XVIII Actualment està tapat i colmat de terra; alguna arcada està trencada, presentant alguna esquerda. Segons l'informe del tècnic de medi ambient de l'Ajuntament d'Abrera, Joan Carles Guix, la tarda del dia 8 d'octubre de 2004, durant uns treballs d'excavació d'una trinxera aproximadament a 12 m de distància del Casal Social de Can Vilalba, antigues quadres de la casa del mateix nom, es va trobar un arc fet de maons antics a 4 m de profunditat del camí principal d'accés al casal. Es va poder comprovar que aquest arc és l'entrada d'un túnel, de cronologia indeterminada, que penetra en el sentit sud-nord, perpendicularment al camí principal. L'existència d'aquest arc ja era coneguda per alguns veïns de Can Vilalba. De fet, durant la dècada de 1990, quan es va condicionar el camí principal d'accés al Casal Social, una excavadora que treballava en el terreny va destapar, de forma casual, l'arc de 0,80 m de diàmetre intern. Al costat dret d'aquest arc que donava entrada al túnel es va trobar una paret de pedra que estava escapçada d'antic. En els primers 3 m de secció del túnel es van trobar parets laterals i tres arcs més de sustentació del sostre fets amb maons antics i pedra. Al final d'aquesta secció es va trobar un enderroc de pedra que bloquejava el túnel, però, per un petit forat es va poder observar que aquell continuava uns 3 m més fins arribar a una paret. La boca del túnel es va tapar amb una planxa de ferro, per tal de marcar el lloc exacte de la seva entrada, i es va tornar a tapar amb terra. Es desconeix, de moment, la funció d'aquest hipogeu. Tant podria ser una fresquera per desar-hi aliments, com un celler subterrani o, fins i tot, un refugi o túnel d'evasió. Per tal d'esbrinar-ho caldria excavar-ho amb criteris arqueològics. S'ha de considerar, en tot cas, que aquest hipogeu es troba, d'una banda, a prop de l'emplaçament on estan les restes del castell de Voltrera, i de l'altra, a tocar al lloc on fins a la dècada de 1980 s'aixecava la casa de Can Vilalba. 08001-80 Av. De Circumval·lació, 3 - 08630 Abrera. De manera genèrica es denomina 'hipogeu' (que deriva del grec 'hupogeion'), independentment de la seva funció (ja sigui fresquera, refugi, etc.), a qualsevol estructura excavada per l'home sota (hipo) terra (gea). S'han documentat paral·lels d'aquestes estructures a Sant Boi de Llobregat amb funcionalitat diversa. A Abrera coneixem dos exemples més: el de la masia de Can Pous, al qual es pot accedir sense dificultats, ja que es conserva en perfectes condicions, i que feia funcions d'amagatall i de fresquera; i un altre, ja desaparegut, que va ser documentat durant l'enderrocament d'una casa al carrer Major de nom Cal Iaio. Can Vilalba pertanyia als senyors del castell de Voltrera, que al segle XVI eren els Despalau. A la primera meitat del segle XVII s'uniren amb els Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell i el Vilar. La construcció de Can Vilalba, als peus del castell, fou obra del virrei del Perú, Manuel d'Amat i Junyent, que, des de Lima estant, el 1767, trameté els plànols i els cabals necessaris al seu germà, Josep d'Amat i Junyent, marquès de Castellbell i senyor de Voltrera. El 1777, quan el virrei Amat tornà d'Amèrica i, abans d'anar a Montserrat, s'adreçà a Can Vilalba, el casal i la capella ja devien estar construïts. Més tard, passà a ésser la casa de la Marquesa de Vilalba. 41.5230500,1.9218900 410049 4597384 08001 Abrera Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-3.jpg Física Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|94 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73739 Barraca de Can Garrigosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-garrigosa XX Ha perdut part de l'arrebossat, la teulada i el paviment. Barraca de vinya de planta rectangular i bastida amb parets de pedra lligada amb argamassa i arrebossades. Les cantonades i la llinda de la porta, d'obertura rectangular, estan reforçades amb maó. La teulada, d'un sol vessant, és plana i està bastida amb maons i reforçada interiorment amb bigues de fusta. Als murs laterals presenta una petita espitllera a cada banda. Sobre la llinda de la porta hi ha gravada a l'arrebossat la data de 1918. La barraca està orientada a llevant. Presenta un detall curiós a la façana de llevant: a la paret hi ha adossat un ferro que, segons els pagesos de la zona, serveix per posar-hi coets contra les pedregades. 08001-87 Camí dels sagraments - 08630 Abrera. 41.5143200,1.8660800 405380 4596475 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73739-foto-08001-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73739-foto-08001-87-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73741 Barraca del Morro blanc https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-morro-blanc XVI-XVIII Ha perdut part del pis superior i la coberta. Part de l'enderroc i l'abundant vegetació han envaït el seu interior, fent difícil l'accés. Petita estructura de planta quadrangular de dos pisos. La planta baixa està feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç; presenta una porta d'arc rebaixat adovellat amb blocs de pedra treballats. El pis superior està fet de tàpia i també presenta una obertura mig enrunada. Està mig enrunada i coberta per esbarzers; al costat té una gran cisterna rodona per emmagatzemar aigua. Està en una zona obaga i humida, molt a prop de la llera del Torrent Gran. Els pagesos de la contrada li donen el nom de barraca, però podria tractar-se, donada la seva ubicació i dimensions, d'un pou de glaç semblant al documentat més amunt, també a la vora del Torrent Gran. La tècnica constructiva utilitzada és molt semblant a la utilitzada a la propera ermita de Sant Ermengol; podria tractar-se, per tant, d'una construcció contemporània a l'ermita. 08001-89 Camí dels sagraments - 08630 Abrera. 41.5146200,1.8774800 406332 4596496 08001 Abrera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 119|94 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
86916 Les trinxeres de la Guerra Civil Espanyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-trinxeres-de-la-guerra-civil-espanyola <p><span><span><span><span>AUGÉ, Òscar; PICON, Adam (2018): Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil espanyola del Bosc de Sant Miquel (Abrera, Baix Llobregat).<strong> </strong>Del 04 d'octubre al 12 de novembre de 2017. Informe inèdit</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUGÉ, Òscar; PICON, Adam (2018): Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil espanyola del Bosc de Sant Miquel (Abrera, Baix Llobregat).<strong> </strong>del 14 al 23 de novembre de 2018. Informe inèdit</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>El jaciment arqueològic s’emplaça en una zona boscosa, el bosc de Sant Miquel, situada a 50 metres al sud-est de la urbanització homònima, ubicada a poc més d'1 quilòmetre al nord-est del nucli d'Abrera. </span></span></span></span><span><span><span><span>Els resultats de les intervencions arqueològiques portades a terme pels arqueòlegs Adam Picon Mañosa i Òscar Augé Martínez els anys 2017 i 2018, recollits a les memòries arqueològiques, posen de manifest la descoberta d’un el complex defensiu d’una extensió aproximada d’uns 4500m2. </span></span></span></span><span><span><span><span>Es tracta d’un conjunt format per vàries línies de trinxeres, quatre refugis i tres pous de tirador, vinculats amb el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil espanyola. La disposició de les línies de trinxera identificades és paral·lela a les línies de nivell del terreny on estan excavades, ascendint des de la cota 137 m.s.n.m, on se situa la primera línia, fins a la cota 162 m.s.n.m, gairebé al capdamunt del turó, on hi ha la darrera trinxera localitzada. Una sisena trinxera puja en perpendicular a la resta per l'extrem sud del sector. El conjunt queda limitat al nord per una pista forestal, mentre que pel sud ho fa a un talús de contenció del pendent que es troba just a la sortida de la boca oest del túnel de l'Autovia B-40, o Ronda del Vallès, que forada la Serra d'en Ribes. </span></span></span></span><span><span><span><span>Les intervencions arqueològiques van permetre la recuperació de diverses restes de material bèl·lic, principalment munició i restes d'armament de fabricació italiana. Aquest fet serveix als arqueòlegs per avalar la hipòtesi que els defensor republicans foren ràpidament foragitats de la seva posició (potser reculant fins a la zona de Mas d'en Ribes), i que les trinxeres foren ocupades per forces nacionals des d'on fustigarien aquest punt.</span></span></span></span></p> 08001-107 Bosc de Sant Miquel <p><span><span><span><span>El jaciment cal emmarcar-lo en els darrers moments de la Guerra Civil espanyola (1936 i 1939) a Catalunya, concretament en el context del trencament del Front de l'Ordal, a principis del 1939, per part de les tropes faccioses insurrectes, i l’intent de la República d’establir un nou front al riu Llobregat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La notícia de l'existència de combats a la zona del bosc de Sant Miquel la trobem de manera indirecta a les memòries del tinent coronel Francisco Hidalgo de Cisneros, conservades a l’Arxiu Militar d’Àvila, on s'explica que per arribar al Mas d'en Ribes (fitxa 57 del Mapa de Patrimoni Cultural i Natural d’Abrera) van haver de superar la presència d’armes automàtiques, molt possiblement emplaçades en aquestes trinxeres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una part del jaciment fou localitzat I catalogat entre els anys 2008 i 2009, durant el control arqueològic de les obres de construcció del tram comprès entre Abrera i Olesa de Montserrat de l'Autovia B-40. No es va fer cap actuació, més enllà de constatar que els treballs no afectaven el jaciment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els dies 14 de març i 5 de maig del 2016, es va dur a terme un control arqueològic preventiu de les obres que la companyia “Mina Aigües de Terrassa” estava duent a terme per realitzar un <em>bypass </em>a la canonada que abasteix d'aigua el municipi de Terrassa des de la Planta de tractament d'aigües del riu Llobregat. En el marc d'aquesta intervenció, es va efectuar un primer aixecament topogràfic i es van es van poder situar les trinxeres i els refugis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys 2017 i 2018 es van fer intervencions arqueològiques motivades per la voluntat de l'Ajuntament d'Abrera de posar en valor el conjunt patrimonial de les trinxeres del bosc de Sant Miquel, El jaciment ha estat excavat i fet accessible per Òscar Augé Martínez i Adám Picón Manyoses amb el finançament de la Diputació de Barcelona i del propi Ajuntament d’Abrera.</span></span></span></span></p> 41.5304300,1.9179300 409729 4598208 1939 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86916-p1070634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86916-p1070639.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Cultural BCIL 2021-02-08 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) 98 1754 1.4 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
87540 Riera del Morral del Molí https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-morral-del-moli <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): </span></span></span></span></span><em><span>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.</span></em> <em> </em><span><span><span><span><span>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta riera és el resultat de la unió de la riera de Sant Jau­me i la riera de Gaià. En aquest punt d’aiguabarreig de les dues rieres, dins del terme d’Abrera, comença el curs de la riera coneguda com del Morral del Molí. La riera arriba fins al riu Llobregat, concretament a la franja de la ZEPA-LIC-EIN Montserrat Roques Blanques Riu Llobregat, i a través de la riera de Gaià i de Sant Jaume connecta amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la plana vallesana. És un riera, en ge­neral, de petit cabal de només 0,06 m/s, que circula sobre un llit de còdols i pràcticament sense fer bassiols. </span></span></span></span><span><span><span><span>Segons Castell, Margall i Miralles (2016), la riera és un connector de primer ordre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Destaquem d’aquesta riera diverses taques importants d’ar­bredes de ribera, especialment de pollancres amb alguns exemplars de salzes i fins i tot d’àlbers. En el sotabosc hi creixen plantes com l’herba sabonera (<em>Saponaria officinalis</em>), l’estroncasangs (<em>Lithrum salicaria</em>), la menta (<em>Mentha offici­nalis</em>) i la cua de cavall (<em>Equisetum telmateia</em>), entre d’altres. </span></span></span></span><span><span><span><span>Respecte a la fauna, és força abundant, i s’hi ha citat una tortuga de rierol jove (<em>Emys orbicularis</em>) –i s’ha detectat la pre­sència d’un adult de tortuga de florida (<em>Trachemys scripta</em>)– i d’aligot (<em>Buteo buteo</em>). S’han detectat cabirols, amb avistaments inclosos, entre els termes municipals d’Abrera i de Castellbis­bal (Castell, Margall i Miralles,2016).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Castell, Margall i Miralles (2016) remarquen que tant per les caracte­rístiques del torrent, tancat en una vall fonda, com per l’es­cassa presència d’elements antròpics, aquesta riera ofereix les condicions ecològiques (hàbitats de ribera, geomorfolo­gia, poblament faunístic) perquè sigui una veritable reserva natural, especialment en el tram entre el pont de la carretera BV-1202 i l’aiguabarreig amb la riera de Sant Jaume i riera de Gaià. Aigües avall del pont de la BV-1202, la riera fa de partió del terme municipal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La riera del Morral del Molí desemboca al riu Llobregat en un punt on conflueixen també els límits administratius dels municipis de Castellbisbal i Martorell, sota un viaducte de la A2, i que destaca per l’important con de dejecció de graves i còdols, que constitueix un hàbitat singular que caldria con­servar i que, com mostren les fotografies aèries antigues, era molt rellevant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Precisament el tram d’aquesta riera entre el pont del Suro i la desembocadura, tot i que fa frontera amb el terme munici­pal, ofereix un hàbitat molt remarcable com són els codolars riberencs, en els quals s’hi troben plantes rares per a la zona com el cascall groc (<em>Glaucium flavum</em>) i també d’ocells poc comuns com el corriol petit (<em>Charadrius dubius</em>) que hi nidifica i és una espècie protegida. </span></span></span></span></p> 08001-108 41.5158000,1.9385600 411430 4596562 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87540-p1070647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87540-p1070646.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
28948 Monòlit de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-castellar S'observa alguna esquerda i té pintat un grafit. Gran bloc de pedra clavat verticalment en sentit est oest, en mig d'un camp. Té unes dimensions força considerables, uns dos metres de llargada per quasi un metre d'amplada, i una forma força arrodonida en tot el seu perímetre. Les cares tant anterior (al sud) com posterior (al nord) no són gaire regulars i s'observen protuberàncies importants. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció o prospecció arqueològica al voltant encara dificulta més la seva datació. Cal destacar que a la cara sud del monòlit, aprofitant les irregularitats de la roca, algú en un acte vandàlic, hi ha pintat una cara. Tot i que aquest grafit s'ha anat perdent a poc a poc encara en són visibles restes dels ulls i la cara, 08002-16 A 100 m de la rotonda d'acces al cementiri de Castellar 41.7301700,1.6528100 387958 4620695 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-3.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic, ni s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica, 76 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
28951 Murs de Cal Centelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-cal-centelles PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XVI Restes molt parcials del que havia estat l'antic casal. Cal Centelles es troba avui reduït als seus murs perimetrals i a alguns dels edificis dedicats a tasques productives. Es tracta de l'única casa situada al sud del camí principal que passa pel nucli de les Coromines, i es troba encarada a l'església de Nostra Senyora de les Coromines i el cementiri. Els murs perimetrals que en resten són fets amb blocs petits i mitjans desbastats, disposats amb la tècnica de pedra seca. El seu traçat forma un polígon que, si bé té la forma bàsica d'un rectangle orientat est-oest, té múltiples xamfrans per adaptar-se al traçat dels camins. 08002-19 Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. Cal Centelles havia estat una de les cases més riques de la contrada. L'any 1681 s'emparentaren amb la baixa noblesa de la zona mitjançant el matrimoni de l'hereu de Cal Centelles amb la filla del baró d'Altet i senyor de Lluçà. Al cadastre de l'any 1716, era la casa amb més valor de tot el terme, 200 lliures (seguida de lluny per la segona, Cal Ribera, amb 80 lliures, que també era propietat dels Centelles). No obstant, a finals del segle XVIII els Centelles acumulaven molts deutes, i a finals del segle XIX van haver de vendre la major part de les propietats, deixaren la casa i l'hereu s'embarcà cap a Colòmbia (PARCERISAS, 2000: 108, 117, 119, 135 i 181). 41.7190100,1.5782100 381733 4619556 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28951-foto-08002-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28951-foto-08002-19-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
28956 Hàbitat proper al Castell d'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitat-proper-al-castell-daguilar JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. Les restes es poden haver vist afectades pel traçat d'una pista per sobre seu. Al vessant que davalla des de l'extrem sud del castell hi ha un aflorament de roca calcària disposat horitzontalment. Sobre aquesta superfície plana s'hi practicaren cinc cubetes rectangulars, de les quals quatre han quedat soterrades (i, tal vegada, malmeses) per l'arranjament d'una pista forestal que ressegueix la carena. La que és actualment visible fa 85 x 50 cm, i uns 15 de fondària. La disposició del conjunt de cubetes havia portat a plantejar que es tractava de les restes d'un hàbitat, fet ben plausible donat la recurrència de l'assentament d'habitatges als vessants de les elevacions on hi ha castells oferint protecció. 08002-24 Carena sud de la serra del Cementiri. 41.7491900,1.6276900 385902 4622840 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28956-foto-08002-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28956-foto-08002-24-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
28960 Castell d'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-daguilar <p>CATALÀ, P.; BRASSÓ, M. (1966): Els castells catalans. JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. SITJES I MOLINS, Xavier (1982): 'El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages.</p> X Restes molt parcials i intermitents. Només amb una intervenció arqueològica se'n podria fer una valoració acurada. <p>El Castell d'Aguilar ocupa una posició molt destacada, sobre un esperó a l'extrem de la Serra del Cementiri que domina la plana. Aquesta ubicació, molt favorable en el seu moment, n'ha propiciat amb el temps l'abandonament, l'espoli de materials constructius i l'erosió. Actualment, malgrat els nivells d'enderroc generalitzats, es distingeixen diversos trams de murs perimetrals a l'extrem sud, assentats directament sobre la roca, en una zona que ha estat molt alterada al llarg del temps per les successives ampliacions de l'antiga església de Sant Andreu. Més al nord, a les proximitats del cim del turó, s'hi veuen passadissos als quals s'obren estances. No obstant, només mitjançant una intervenció arqueològica es podria determinar si es tracta de dependències del castell o bé corresponen a un hàbitat que havia crescut al seu redós.</p> 08002-28 A la serra del cementiri, al cim més destacat del seu extrem sud. <p>L'origen del Castell d'Aguilar es pot situar al segle X (la primera referència documental és de l'any 983), moment en el qual els comtats catalans es reforçaren davant les encara constants ràtzies musulmanes, com les d'Almansur a finals del segle X i les del seu fill Abd al-Malik a principis de l'XI. La franja sud-oest del comtat d'Osona-Manresa, que enllaçaria de Calaf fins la Conca d'Òdena, era un territori especialment exposat a aquests assalts. El primer senyor conegut del castell d'Aguilar va ser l'arxilevita Randulf, que va fer testament el 1022. El castell va ser infeudat a la família Cervera, que l'ostentà almenys des de l'any 1086 fins finals del segle XIV. Al llarg d'aquest període, els castlans que l'ocupaven es cognominaren Aguilar. L'any 1381, trobem el castell en mans del rei Pere III, que vengué els seus drets al Capítol de Canonges de Santa Maria de Manresa per 500 florins. Quatre anys més tard, el 1385, aquests en van fer donació al Paborde, dominicatura que va mantenir fins l'extinció de les jurisdiccions al segle XIX.</p> 41.7500600,1.6273200 385873 4622937 08002 Aguilar de Segarra Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28960-foto-08002-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28960-foto-08002-28-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-14 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|85 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
28965 Camí del Castell de Castellar i la Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-castellar-i-la-rectoria http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural XX Caldria una esbrossada dels laterals del camí Un cop arribats al nucli de Castell, rere el Molí i a tocar de la seva bassa, s'enlaira un petit sender, que comunica els peus del turó i actual nucli habitat de Castellar amb el conjunt monumental del Castell, la Rectoria i l'església de Sant Miquel de Castellar. En relatiu bon estat, el camí té un recorregut d'uns 600 m i 40 m desnivell, i és per fer a peu. Passats els primers metres, el camí passa a tocar del dipòsit del Cal Jeroni i després s'endinsa en la zona boscosa de l'obaga i la solana del castell fins a arribar al recinte. Aquest era el camí natural que comunicava la plana amb el castell, i per tant té també un alt valor històric Igual que la resta de camins del terme, també té interès paisatgístic. El recorregut d'aquest camí és apte per activitats culturals, d'oci i esbarjo. 08002-33 Nucli de Castellar, al nord est. Fins als anys '50 del segle XX que es va dir missa a l'església de Sant Miquel de Castellar, aquest camí va estar en ús com és desprèn d'algunes fonts orals recopilades a PARCERISAS 2000: 160 41.7286400,1.6539000 388046 4620524 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28965-foto-08002-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28965-foto-08002-33-2.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Permet l'accés a peu al Castell des del nucli de Castellar. 98|94 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
28966 Castell de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellar <p>BELMONTE, C. (2007): Memòria d'intervenció arqueològica al Castell de Castellar, Aguilar de Segarra. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. Núm. mem. 6301 (3 vols.) BELMONTE, C (2012): Memòria del Seguiment arqueològic del Castell de Castellar. Rehabilitació de l'Edifici. Fases I i II. Àrea de coneixement i recerca. Inèdit PARCERISES I COLOMER, Roser (2000) Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Monografies, 22. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISES I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. SITJES I MOLINS, Xavier (1982) El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI. Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Nº 2. Centre d'Estudis del Bages. Pàg. 151-157 http://www.castelldecastellar.cat</p> XI Parcialment rehabilitat 2011. Josep Maria Esquius, arquitecte. Cots i Claret, empresa costructora. <p>El Castell de Castellar s'aixecà sobre un aflorament rocós al cim de la Serra de Castellar, de 160 m d'alçada al marge dret de la riera de Rajadell, i amb un gran domini visual de la vall. Es tracta d'una edificació defensiva, amb origen en el segle X, molt reformada a partir del segle XIV. Presenta una planta aproximadament ovalada de 32 metres de diàmetre en l'eix llarg (extrems en els quals presenta una forma angulosa) i 28 en l'eix curt (d'extrems arrodonits), fruit de la seva adaptació a l'orografia del terreny. L'any 2007 amb motiu del projecte d'estudi, rehabilitació i restauració del Castell, es va realitzar una intervenció arqueològica al conjunt, dividida en dues actuacions: Un estudi de paraments i la realització de diversos sondeigs. Es realitzà un l'estudi de paraments de tots els murs de l'edifici, més d'una trentena, excepte aquells coberts per vegetació o algunes construccions del primer pis on no es podia accedir. A més a més també es van realitzar diversos sondeigs al subsòl per tal d'aprofundir en el coneixement del conjunt, ja que fins aquell moment no s'hi havia realitzat cap intervenció arqueològica. L'any 2011 i ja durant les obres de restauració i rehabilitació, es va realitzar una segona actuació. En aquest cas consistí en el seguiment arqueològic del desmuntatge controlat del conjunt d'estructures afectades pel nou projecte, així com de les rases, pous de fonamentació i dels rebaixos necessàries per a executar-lo. Un cop finalitzades ambdues intervencions, es va constatar que hi havia una clara homogeneïtat en la composició formal de les estructures del conjunt, i es van definir els trets principals de l'edifici, i tres grans horitzons cronològics d'ocupació. Abans d'iniciar-se les obres de rehabilitació, el Castell estava en força mal estat de conservació, bona part del forjat i les cobertes havien caigut i algunes parets, sobretot del pis superior amenaçaven ruïna. Amb aquestes condicions, durant la campanya del 2007 es van documentar més d'una trentena de murs, tots ells amb gruixos entre 0.60 i 1.20 m de potència. Les parets eren fetes de doble paredat amb carreus de mida mitjana i petita, lleugerament escairats col·locats a trencajunts i disposats en filades regulars. Els carreus més ben treballats i de majors dimensions és col·locaven a les obertures o a les cantonades de l'edifici. L'homogeneïtat constructiva,es trencava amb els lligams que unien les pedres. Els murs perimetrals i alguns interiors tenien molt poc morter, carreus més petits i la pedra millor treballada (s'associen als primers segles de funcionament del castell). Altres murs tenien abundant morter de color rosat i molt sorrenc, i es relacionen amb la transformació del castell en mas, ja en època moderna. A banda de les unitats muraries, es van documentar 101 obertures constructives de les quals, 26 eren portes, força similars entre elles i majoritàriament fetes amb arc de mig punt. La resta corresponen a balcons, finestres, espitlleres i altres elements, entre els quals destacaven una finestra geminada i un altre amb arc conopial. També es van localitzar i documentar escales de pedra, paviments i estructures relacionades amb activitats agrícoles del mas. Les fases cronològiques del conjunt es van establir basant-se en tres elements principals, el repertori ceràmic recuperat, les relacions físiques entre estructures i la documentació històrica conservada. A la fase I (ss. X-XIII) es situa la fundació del castell, segurament al segle X, dada confirmada de manera molta succinta amb l'excavació arqueològica, ja que es va recuperar un fragment de ceràmica espatulada de cocció oxidant. Així i tot, fou difícil detectar estructures d'aquests primers moments d'ocupació a causa de les múltiples reformes de l'edifici. Tanmateix cal pensar que els murs perimetrals del recinte formarien part de l'estructura inicial.</p> 08002-34 Al turó de la Serra del Castell <p>Sembla que el Castell de Castellar tindrien el seu origen en la reorganització territorial de Guifré I de Barcelona, entre el 880 i 890. Tot i que no hi ha proves documentals, és possible pensar que el castell de Castellar, podria ser un d'aquests. El lloc de Castellar apareix documentat per primer cop l'any 983, en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. No és fins el 1022, quan hi ha un document que parla explícitament de l'existència del castell. Aquest document correspon a un testament del seu senyor, Seguí, que deixa el castell al seu fill Company. Aquest document, a part del castell, esmenta l'existència de sis torres: les de Ceger (Seguer), Pujo Farner (Puigfarner), Sancta Maria (de les Coromines), Villalonga, la Guardia (la Guàrdia Pilosa) i Solanenles (Solanelles). Situant aquestes torres i el castell en el mapa, s'observa que el terme de Castellar, cap al 1022, tenia forma de llança. La punta seria la Guàrdia Pilosa (a 15 km en línia recta del castell) i dirigida cap a la Segarra (terra amb conflicte amb els sarraïns en aquest període). Per tant, entre la Guàrdia Pilosa i Castellar s'escalonen en profunditat, sis fortificacions secundàries (torres) amb l'objectiu de donar refugi i defensa als ciutadans de l'indret. Aquesta forma allargada del terme de Castellar, entre els castells de Calaf, Llavinera i Aguilar, per un costat, i Grevalosa i la Manresana per un altre, és similar a la que tenien els comtats d'Urgell, Cerdanya-Berga, Ausona-Manresa i Barcelona. D'aquest sistema defensiu quasi no en queda res. L'any 1078 fa testament Company, fill de Seguí, i és en aquest document on, se cita per primera vegada l'església de Sant Miquel, ja que el mort hi fa una deixa. La següent notícia, és del 1123 on un fill de Company, Berenguer Sendred, no consta com a propietari del castell, sinó que ho és un altre germà seu. El 1259 apareix un Simó de Castellar, fill de Guillem de Castellar. La família Castellar desapareix definitivament de la documentació per trobar com senyor del castell a Guillem de Castellví. El 1281 el castell ja és en mans dels Grevalosa, ciutadans de Manresa, en concret d'Arnau de Grevalosa. El 15 de juny del 1400, el rei Martí l'Humà, restituí la jurisdicció de Castellar, fins aquell moment empenyorada pel rei Pere el Cerimoniós, prometent que no alinearia mai aquestes jurisdiccions sinó que serien governades pel veguer de Manresa. Així i tot, per aquestes dates, el castell continuava sent propietat dels Grevalosa, en concret de Pere Grevalosa. Aquesta propietat queda demostrada en un document: 'trasumpto de una Concordia feta y firmada per y entre la Universitat de la Vila de Prats de Rey de una part, y Mosen Janot de Gravalosa, Senyor de Castellar de part altre. En poder del Discret Antich Not. De Manresa als 22 de Janer de 1565'. El recinte seguirà en les mateixes mans fins el segle XVIII, quan passà a la família Amat, per enllaç matrimonial al morir el 1621 Jerònima de Grevalosa i Romeu sense descendència. A partir d'aquest moment el Castell pateix una profunda transformació, ja que esdevé un mas dedicat íntegrament a tasques agrícoles, la presència de diverses tines, un trull o quadres per animals, corts i galliners, piques, bótes així ho evidencia. Els Amat seran senyors del Castell fins a finals del segle XIX quan Gaietà d'Amat i d'Amat mori sense descendència. El matrimoni de Mº Escolàstica d'Amat i d'Amat el 1832 amb Ramon de Càrcer i de Falguera, fa que el feu passi a mans de la família Càrcer. Finalment el matrimoni de Dolors de Càrcer i Ros amb Lluís de Vilallonga i Sentmenat el 1887 converteix els Villalonga en la família propietària, família que en té la propietat fins avui dia. Joaquim de Vilallonga, fill de Dolors i Lluís rehabilità el títol i se li donà el de comte de Sant Miquel de Castellar el 1923. L'actual senyor de Castellar és Joan Joaquim de Vilallonga i Girona.</p> 41.7283100,1.6492800 387661 4620493 08002 Aguilar de Segarra Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals El recinte del castell està protegit amb una tanca metàl·lica. Té càmeres, il·luminació i cartell informatiu a l'exterior. S'hi fan visites guiades el segon diumenge de cada mes. Fora del recinte del castell hi ha una bassa de pedra (protegida per una tanca metàl·lica i un gran bloc de pedra, rere la font, que podria correspondre a un cup de decantació. En ambdós casos les restes s'haurien d'associar a l'ultima fase d'us del castell com a mas. Actualment l'Ajuntament en gestiona les visites guiades cada segon diumenge de mes de 10 a 13 hores, tot i que per grups es fan visites concertades. Cont. Descripció: A més a més la documentació parcial d'un mur en una de les sales del recinte, podria suggerir l'existència d'una torre primigènia, resposta que només es resoldrà amb l'excavació extensiva d'aquesta part del castell. La Fase II (ss. XIV-XVII) coincideix amb les primeres grans reformes de l'edifici i en ella s'inclouen tots aquells elements que no formen part de l'estructura original del castell, ni tampoc de les reformes vinculades a la transformació del conjunt en masia. Dins d'aquest ampli horitzó cronològic es van establir tres subfases. La primera fase d'activitat després de la fundació del castell es detecta a partir del segle XIII. Tot i que no es van poder identificar les estructures bastides en aquest moment, sembla que el castell començà un procés de remodelació important, una dada avalada tant pels materials arqueològics com per la localització de tres forats de pal i 4 sitges. Entre els segles XV-XVI culminà el procés de reformes iniciat al segle XIII, i durant aquest moment es construeixen diverses arcades en les sales centrals del recinte, així com bona part de les obertures decorades en el murs centrals de l'edifici, a més d'una llar de foc i un mur localitzat a la sala principal. Per últim entre els segles XVI-XVII, s'endegà l'última fase de reformes dins aquest ampli horitzó cronològic, les quals transformarien considerablement la fisonomia del conjunt. Finalment la fase III (segles XVII- XIX) es caracteritza per la modificació i transformació del castell en un mas. És clar que al XVIII l'edifici patí transformacions importants que van quedar paleses en dues llindes, on es llegeixen les dates de 1774 i 1777. També es va produir un reforç important dels murs i la construcció de nous forjats, un trull i diverses tines. El mas va ser abandonat cap als anys 40 del segle XX. Cont. Història: El castell va estar habitat per masovers fins els anys '50 del segle XX, la família Duarri van ser els darrers masovers. Segons es desprèn de la publicació (PARCERISAS, 2013: 159) es evident que en aquest moment el castell era utilitzat com a masia. De fet la pròpia Antònia Duarri esmenta l'existència de tines i que a l'antiga presó hi tenien els porcs. Així mateix també esmenta les deficiències estructurals que ja amenaçava l'edifici. L'octubre de1980 al costat de l'església de Sant Miquel es va originar un greu i gran incendi per descuit d'uns excursionistes, que va alertar del perill de degradació del conjunt. Però la manca de recursos només va permetre tancar el recinte evitant l'entrada de gent. Finalment el 1997 Joan Joaquim de Vilallonga cedeix el castell a la Fundació Castells Culturals de Catalunya perquè el restauri amb la condició que li reservi una sala que portarà el seu nom. L'any 2005 amb l'evident amenaça de ruïna l'Ajuntament va adquirir el castell amb el compromís de gestionar-ne la restauració. Ell 2006 s'endeguen les feines de rehabilitació i documentació, el 2008 es presenta el Pla director del projecte a càrrec de l'arquitecte Josep M. Esquius i el 2012 s'inaugura la primera fase del projecte. Des d'aquest moment el Castell torna a ser accessible i visitable. 93|94|98|85 45 1.1 1771 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
28967 Sant Miquel de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-castellar PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.castelldecastellar.cat XI Refeta al segle XVIII-XIX Edifici d'una sola nau rectangular amb capelles laterals. El seu origen és del segle XI, i d'aquesta construcció romànica només es conserven les parets de la nau, i part de campanar, de torre quadrada i que dóna relleu i personalitat al conjunt. El campanar està decorat amb arcuacions llombardes als quatre costats. De les reformes del segle XV, època gòtica, només en resta una part del mur de migdia. Destruïda i construïda vàries vegades sobre les restes de l'antiga capella romànica, va ser refeta als segles XVIII i XIX, d'aquí la data de 1830 a la llinda de la porta d'entrada, que correspon a la restauració feta després de la guerra del Francès. 08002-35 Recinte del Castell de Castellar La primera menció sobre l'edifici és un document del segle X, encara que una mica dubtós, que anomena el castell de Castellar. La primera notícia fiable, però de Castellar, apareix en el testament de Seguí i el seu fill de l'any 1022 on s'explica que Castellar termeneja amb Seguers i Puigfarners. D'aquesta església en depenia com a sufragània les de Sant Julià de Puigfarners, Sant Pere i Sant Feliu de Seguers (actualment del municipi dels Prats de Rei) i la de la Mare de Déu de les Coromines. Al segle XII era servida per 8 preveres i va tenir una gran zona d'influència per les seves sufragànies. Com totes les parròquies a més de les funcions pròpies de culte també tenia drets feudals com la primícia o bé la d'escrivania pública, per la qual el capellà assumia funcions notarials. Va ser saquejada a la Guerra del Francès i ho tornà a ser durant al Guerra Civil. Passat el conflicte bèl·lic a l'any 1941 els amos de Cal Benet en van pagar la restauració mentre que els de Cal Vendrell van pagar als treballadors. La gent del poble van comprar el sants nous el es van dur en processó a l'església: les noies van comprar la Puríssima, el nois l'Arcàngel Sant Miquel, les casades la Mare de Déu del Roser, els masovers de Comanroca Sant Antoni i l'amo de la Masia, van pagar Sant Isidre. (PARCERISAS 2013: 161). El culte es va mantenir fins els anys '50 quan es va tancar. A inicis del segle XX, Mn Gaspar Verdaguer, rector de Castellar, va compondre un himne en honor de Sant Miquel, recollit a PARCERISAS, 2000: 45 41.7279400,1.6493100 387663 4620452 08002 Aguilar de Segarra Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-3.jpg Legal Modern|Barroc|Contemporani|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Actualment no s'hi fa culte. 94|96|98|92 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
28984 Molí del Ribalta de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-ribalta-de-baix XVIII L'estructura es veu ferma, però la vegetació hi comença a penetrar Petit edifici en planta baixa amb coberta interior de volta de canó i exterior a dues aigües. A la façana, orientada a sud, tan sols hi ha dues obertures: una porta amb arc escarser i, per sobre d'ell, una petita obertura just al vèrtex format per la coberta. Entre ambdós elements hi ha un carreu amb una inscripció, emmarcada per una sanefa, que diu 'RAMON RIBA / LTA A FET PER / LO MOLÍ AL ISI / DRO GARRIGA ME / STRE 1783'. L'aparell de tot l'edifici és de carreus de mides diverses, ben treballats, i disposats en pedra seca. Allà on les juntes dels blocs no casen, hi ha petites pedres reblint-les. Cal destacar que l'edifici resulta modest en proporció a la gran bassa feta amb carreus de pedra que té just al nord, l'aigua de la qual proporcionava la força motriu per fer anar el molí. 08002-52 A prop del límit municipal amb Sant Pere Sallavinera, al costat de la carretera N-141b A la mateixa zona es té constància de l'existència d'un molí des del segle XIV. 41.7439500,1.5890900 382683 4622310 1783 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28984-foto-08002-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28984-foto-08002-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28984-foto-08002-52-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Isidro Garriga 119|94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
28987 Dolmen de Serragallarda https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-serragallarda <p>CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> No s'ha pogut contrastar <p>Dolmen simple de tipus caixa megalítica gran, fet amb lloses de gres local i orientat d'est a oest. De cambra rectangular i força ampla, conserva la majoria de les seves lloses, encara que es troben arranades, trencades o desplaçades. Originalment mesurava 185 cm de llarg, per 55 cm d'ample i 30 cm de gruix; les mides internes de la cambra serien 2 m de llarg per 1,4 m d'amplada, i una alçada de més de 0,75 m. El túmul, de tendència circular, mesurava entre 10 i 11 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC.</p> 08002-55 Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda 41.7444600,1.5940000 383092 4622360 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIL 2024-11-18 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. 79 1754 1.4 1761 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
28992 Dolmen de Cal Biel https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cal-biel <p>CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2.</p> No s'ha pogut contrastar <p>Dolmen de tipus caixa megalítica gran, bastit en un terreny planer i emboscat, utilitzant lloses de gres local: conserva tres de les lloses que la formaven (totes menys l'oest), encara que trencades o arranades. La cambra és rectangular i allargada, i està orientada est-oest. Les seves mides internes serien 1,60 m de llarg per 1 m d'amplada, i una alçada de més de 0,60 m. El túmul, de tendència circular, faria entre 7 i 8 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC.</p> 08002-60 Entre Serragallarda i el Puigpedrós, a la franja occidental del terme 41.7483000,1.6012400 383701 4622776 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIL 2024-11-18 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP. 79 1754 1.4 1761 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
28993 Ca l'Abadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XVI Problemes de conservació especialment visibles a les cobertes. Una grua indica que s'hi ha estat fent tasques de restauració, tot i que semblen aturades. Edifici de planta quadrangular amb planta baixa i primer pis i coberta de dues vessants. L'obra original està feta de maçoneria arrebossada, amb carreus ben tallats a les obertures i les cantonades, mentre que alguna de les ampliacions utilitzen maons com a material principal. A certa distància de la casa, cap al nord-oest, hi ha una pallissa i un corral. Hi ha inscrita la data de 1767, que correspondria a una reforma important. 08002-61 En un vessant entre el Camí de Cal Magí i la Riera de la Grevalosa Al segle XVI s'anomena el Mas de la Vall Jussana (baixa). S'hi establiren els Abadal, dels quals prengué el nom. Apareix esmentada al cadastre de 1716 i al cens de 1853. 41.7187300,1.6444200 387240 4619436 08002 Aguilar de Segarra Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28993-foto-08002-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28993-foto-08002-61-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements. 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29004 Sant Antoni de Pàdua https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-padua <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> XVIII No contrastable <p>Can Vila és un conjunt totalment restaurat, format per un volum principal que consta de planta baixa, primer pis i golfes, envoltat per tot un seguit de volums secundaris i annexos. Totes les edificacions estan fetes amb pedres disposades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les obertures i les cantonades estan delimitades per pedres escairades i les cobertes són a una o dues vessants amb teula ceràmica. Dins el recinte, oberta vers l'era, hi ha una petita capella tradicional amb advocació a Sant Antoni de Pàdua, datada de l'any 1707, on no es fa culte. A la porta hi ha la següent inscripció: 'FRANCISCO IHS (creu a dalt) DVACASTELLA ME FESIT A ONRA DEL GLORIÓS SANT ANTONI DE PADVA 1707'</p> 08002-72 Al nucli d'Aguilar, barri de l'estació <p>No Apareix documentada abans del segle XVIII (1707). El 1742 el bisbe Marimon visitava capella, el 1744 Jaume Ferrerich, degà de Prats de Rei i fa un altre visita. Pel Gener de 1844 s'hi celebren funcions per la mestressa de Can Vila, Antonia Duocastells i Serra, morta pocs dies abans. (PARCERISAS 2000: 41) Té uns goigs dedicats.</p> 41.7404500,1.6219000 385405 4621877 1707 08002 Aguilar de Segarra Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres BCIL 2024-11-18 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Conegut també com Sant Antoni de Pàdua de Can Vila. L'accés a la propietat és restringit, i no es va poder accedir a la capella. 119|94 45 1.1 1761 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29005 Menhir de Cal Giralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-cal-giralt <p>DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9). Record i homenatge a Mn. Valentí Santamaria i Clapers. Manresa: Comissió d'homenatge, 1988.</p> Erosionat pel pas del temps <p>Menhir d'uns 3 m d'alçada de secció aplanada i punta lleugerament piramidal, erigit al mig d'un camp de cultiu. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció arqueològica acurada al voltant encara dificulta més la seva datació. A grans trets, un ventall cronològic ampli seria entre el neolític final/calcolític i el bronze antic. En el mateix indret hi ha l'existència d'un sepulcre neolític, del que també es tenen pocs detalls, però sembla que no estaria relacionat amb el menhir.</p> 08002-73 Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa. <p>Segons la informació oral, el menhir estava erigit en aquest lloc fins que una actuació d'aficionats i clandestins, que van realitzar un sondeig a un dels costats per comprovar-ne la profunditat, els va caure. Després d'això el 1958, el mossèn Valentí Santamaria, que aleshores ocupava el càrrec de director del Museu de Manresa, el tornà a erigir. No foren trobats materials arqueològics en cap d'aquestes actuacions ni tampoc material en superfície quan es va realitzar la revisió de la carta arqueològica l'any 2010. Mn. Ramon Corbella, el secretari que acompanya el Bisbe de Vic a fer la Visita Pastoral a començaments de segle, en les seves obres inèdites per una guia del Bisbat de Vic parla del menhir. La Pedra ha donat lloc a tota mena de llegendes i contalles que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18)</p> 41.7424162,1.6142734 384774 4622106 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-3.jpg Legal Edats dels Metalls|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Simbòlic Inexistent 2025-03-27 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Tot i que no s'observen problemes greus de conservació, i que les tasques agrícoles tenen cura de mantenir un tros al voltant sense conrear per mantenir-ho dret, estaria bé traslladar el pal elèctric col·locat just rere el menhir. També coneguda com la pedra dreta. 79|78 1754 1.4 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29010 Conjunt medieval del Puig Pedrós https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-medieval-del-puig-pedros ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan. Tres conjunts d'habitacle alto-medieval a l'Alta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona). Empúries 48-50, (1993), p. 300-310. IX-X Hi ha força vegetació que cobreix bona part de les estructures, algunes de les quals no són visibles. Conjunt format per quatre penyes rocoses que a les seves cares interiors tenen diversos encaixos i forats fets per encaixar-hi bigues o elements de fusta. També es conserven algunes restes de parets, que unirien aquests grans blocs de pedra definint diversos espais. A l'indret no s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica que pugui aportar informació i datacions acurades sobre el conjunt. Tanmateix un estudi realitzat pels germans Enrich, els anys '90 del segle XX en fa una primera aproximació de les característiques. Segons es desprèn d'aquest estudi, tres dels blocs rocosos configurarien un clos amb uns coberts adossats a les que roques definint un recinte interior d'habitacle amb un espai central més o menys obert. Al cim de la roca A (seguint la nomenclatura de l'estudi), se suggereix que hi podrien haver restes d'una torre i un dipòsit. A la torre C, també s'observen evidències d'una possible torre, i a la D d'un altre dipòsit. A la roca E es distingeix una zona per la premuda i premsatge del raïm. Fins i tot i localitzen les restes del que poden ser dos enterraments associats al lloc d'habitatge i que per tipologia daten al segle XI. En línies generals atribueixen aquestes restes a un hàbitat rural dispers vinculat a nuclis familiars reduïts assentats a indrets apartats de les rutes importants i en zones boscoses. Durant la visita realitzada bona part dels forats a les roques encara eren visibles, però les estructures muraries no s'han observat. 08002-78 Nucli d'Aguilar a l'oest del Mas de la Riera 41.7499700,1.6137300 384743 4622945 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-3.jpg Legal Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic de la Generalitat. 119|85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29016 Dipòsits de Cal Canonge, Cal Pallarès https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-de-cal-canonge-cal-pallares DAURA, A.; GALOBART, J. 'Tombes de cal Pallarès'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.94. DAURA, A.; GALOBART, J. L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.78. XV S'obseven algunes esquerdes, erosionat pel temps Gran bloc de pedra de gres, desplaçat de la seva posició original i inclinat en direcció nord-oest sud-oest, amb dues cavitats excavades. Una, la de majors dimensions, té planta rectangular d'uns 2.50 m de llarg per uns 0,90 m d'amplada. L'altra té una planta quadrangular de 0,90 m de llarg per uns 1,40 m d'amplada. Ambdues estan comunicades per un regueró excavat a la roca i s'han interpretat com a cubetes o dipòsits. Sembla clar que aquest bloc de pedra es va desprendre de l'aflorament rocós principal situat a l'est, força a prop del jaciment. Tanmateix tot i no trobar-se in situ, sembla versemblant que els dipòsits no eren de decantació, ja que si col·loquéssim la pedra en la seva posició original, no presentarien cap mena d'inclinació. Al voltant del bloc en l'aflorament principal, l'any 2010 es van observar cavitats excavades a la roca que podrien correspondre a encaixos d'elements de caràcter perible, i en aquell moment, igual que ara, no s'observaren materials en superfície. Amb les evidències documentades es podria pensar que el conjunt estava relacionat amb el processament agrícola, probablement amb la producció del vi. 08002-84 Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50 en un revolt a la dreta. Anteriorment i durant els anys '80 del segle XX aquestes cavitats s'havien interpretat com a tombes, d'aquí el nom de tombes de Can Pallarès. La morfologia, les mesures i sobretot el fet que estiguin interconnectades fan descartar totalment aquesta hipòtesi, una dada que ja es va constatar en la revisió de la carta arqueològica realitzada el 2010. En aquella revisió, s'apuntà que possiblement la causa del despreniment d'aquest bloc de pedra de l'aflorament original, podria haver estat motivat per un terratrèmol. Si s'accepta com a versemblant aquesta possibilitat, i tenint presents les característiques de l'estructura, aquesta es podria situar en algun moment anterior al segle XV quan van tenir lloc els grans terratrèmols a Catalunya, en concret els anys 1428 i 1448. És possible que el jaciment hagi estat afectat per la construcció de la carretera BV-3008, així com per l'activitat agrícola de la masia de Cal Canonge. Tot i això només una intervenció arqueològica en extensió ho podrà determinar. 41.7601200,1.6266700 385837 4624055 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-3.jpg Legal Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals També conegut com tombes de Cal Pallarès 119|85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29025 Santa Anna https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XVI Actualment s'utilitza com a graner Edifici de planta rectangular sense absis i amb coberta a doble vessant. Està fet amb pedres col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les de majors dimensions estan a la part baixa, mentre que a la part superior la pedra és molt més petita, quasi pedruscall. El conjunt està lligat amb morter i en alguns punts s'observen restes del que podria haver estat un arrebossat exterior. Les quatre cantonades de l'edificació estan definides per pedres ben treballades així com la porta d'entrada. Aquesta és rectangular, amb brancals de pedra i una gran llinda rectangular amb una inscripció on es llegeix 1757 amb una creu al centre. Per sobre la llinda hi ha un òcul, fet amb un bloc de pedra quadrangular amb una obertura rodona al centre. Per sobre d'aquesta obertura, clavat a la paret hi ha un element de ferro que podria estar relacionat amb les tasques agrícoles. L'edifici també té una petita finestra rectangular a la façana oest, just per sota la coberta, i unes escales de pedra a la banda posterior. En origen la Capella tenia advocació a Santa Anna. 08002-93 Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa Surt documentada el 1604 amb el casament de Mateu Figueras i Jerònima Torres, pubilla del mas de les Torres. Possiblement al segle XVI doncs la capella ja existís. El 1693 el Bisbe Antoni Pasqual fa unes recomanacions a Joan Oller, el propietari, per tal de mantenir aquesta capella rural. (PARCERISAS 2000: 41) 41.7582300,1.6231400 385540 4623849 08002 Aguilar de Segarra Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals També conegut com Santa Anna del Mas de l'Oller. 119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29027 Barraca de pedra seca de la Solana del Revell 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-solana-del-revell-2 Només se'n conserva la base, mentre que la part superior de l'alçat i la coberta estan ensorrats. Barraca de pedra de planta rectangular (2 x 4 m), amb l'obertura orientada al sud-est, de la qual se'n conserven 50 cm d'alçada. La resta del parament (amb la tècnica de pedra seca, amb blocs ben treballats als angles) i la coberta estan ensorrats. 08002-95 A l'extrem sud-est del terme 41.7218600,1.6594900 388499 4619764 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29027-foto-08002-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29027-foto-08002-95-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Correspon a l'element 12319 de la Viquipedra. 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29031 Barraca de pedra seca del Pla Gran. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pla-gran El lateral oest pateix pèrdues de pedra notables. Barraca de pedra de planta circular (3,25 m de diàmetre extern), alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La porta, única obertura, està orientada a migdia. El lateral oest pateix pèrdues de pedra notables. Cal destacar-ne un encaix practicat en un dels brancals de la porta, que sembla fet per tal de passar-hi una barra per tancar. En especial, però, cal fer esment de dues pedres del parament interior amb un nombre elevat d'esgrafiats lineals, que semblen fets per comptar coses (com, tal vegada, el pas dels dies). 08002-99 Entre la Solana de Cal Semís i el Pla Gran 41.7283800,1.6301500 386070 4620526 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29031-foto-08002-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29031-foto-08002-99-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Correspon a l'element 13157 de la Viquipedra. 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29038 Mas de Còdol-rodon https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-codol-rodon PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XVII-XVIII Alguns edificis força deteriorats El mas de Còdol Rodon és una edificació composta per diversos volums, tots ells de pedra i aixecats al costat d'una capella amb advocació a Santa Magdalena. En línies generals el conjunt està fet amb pedres sense escairar col·locades unes al costat de les altres lligades amb morter. En alguns punts es conserven restes de l'arrebossat que cobria les parets així com petites espitlleres que podrien suggerir que en algun moment va tenir funcions de caràcter defensiu. Tot i que el conjunt sembla tenir un origen en època medieval, les restes visibles actualment s'han d'associar a l'època moderna tal com s'observa en les llindes de les finestres, bona part de les quals conserven la data. El complex està compost per diversos volums que ha anat creixent en sentit est i sud fins a configurar la fisonomia actual. Arribant al mas per l'est, trobem l'era i un primer volum adossat a la capella amb planta baixa, primer pis i golfes. Aquest és de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teules ceràmiques i ràfec d'aquest mateix material. A la façana té una porta d'entrada rectangular, a la que s'hi accedeix per una escala de pedra de 5 graons. La porta té brancals, marxapeu i llinda de pedra. En un dels brancals s'observen marques de picapedrer, un triangle invertit, i al llindar de la porta hi ha esculpida una espècie de roseta lobulada on es pot llegir any 1800 Josep Montconill (el nom i la data dividits en dues meitats al centre de les quals hi ha una creu). Les finestres són rectangulars n'hi ha una a la planta baixa, al costat de la porta amb llinda i brancals de pedra, i un altre de petita a les golfes amb ampit de pedra. Al primer pis hi ha una finestra a la llinda de la qual es pot llegir 1747 i una creu al centre. Per últim al balcó la llinda té una inscripció emmarcada en un requadre amb els extrems estirats on diu J.M 1916. Adossat a aquest primer volum i per la banda sud, hi ha un cobert de pedra, de planta rectangular, utilitzat per emmagatzemar elements agrícoles. Aquest primer volum està enganxat a un altre, per la seva banda oest i ambdós conformen el nucli principal del conjunt. El segon volum té planta quadrangular amb coberta a dues aigües amb un ràfec doble de teules. La façana nord té una porta d'accés feta amb arc de mig punt delimitat per dovelles, així com una petita finestra a la seva dreta. Al primer pis hi ha dues finestres rectangulars, la que hi ha per sobre la porta té una inscripció on es llegeix en una primera línia 1799 (dividit en dos i amb una creu al centre) i per sota, Josep Montconill i finalment en una tercera línia on posa Còdol Rodon. Aquesta façana apareix completament arrebossada i en ella hi ha diferents rètols conservats. D'una banda, el numero 19 pintat en una rajola de ceràmica i col·locat just al centre de la clau de l'arc de mig punt. Per sobre i collat a la paret hi ha una placa de ferro triangular amb una inscripció il·legible. L'últim element situat a la dreta de la porta està fet amb dos peces ceràmiques unides pel centre amb la següent llegenda pintada: Pueblo de Aguilar de Segarra, partido de Manresa província de Barcelona. En aquesta mateixa façana hi ha adossat un banc corregut al costat de la porta, i una espècie de dipòsit de pedra a llevant. També davant de la porta hi ha restes d'un paviment de pedra fet amb lloses planes. Finalment i adossat a ponent hi ha un petit edifici rectangular, que tapa parcialment l'arcada de la porta, per tant posterior a 1799 i al que s'accedeix per unes escales de pedra que s'adossen a la capella, construïdes posteriorment. 08002-106 Nucli de les Coromines, a l'oest del terme, a la serra del Còdol-rodon. El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital. La documentació de l'església de Santa Maria de Càtulo Rotundo el 1292 al lloc també acreditaria aquesta ocupació a finals de l'època alt medieval. Així mateix les edificacions del mas actual s'han de situar entre els segles XVII i sobretot el segle XVIII tal com es desprèn de les llindes de portes i finestres. Aquest conjunt de transformacions foren fetes per la família Montconill, propietaris des de 1605 i el nom del quals apareix també en diverses d'aquestes inscripcions. Al segle XVII eren unes de les famílies benestants de Castellar, com indica la presència del senyor de Castellar com a padrí en el bateig d'una nena, Caterina, el 1629.( PARCERISAS 2000: 108) En el cadastre de 1716 apareix com a propietari del mas en Tomas Montconill i al cens de 1857 ho és Josep Montconill i Semís. 41.7298300,1.6084200 384265 4620716 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals També conegut com Mas de MontconillFitxa 17 del Catàleg de Masies·Cont. Descripció: Aquest mateix volum, però en la seva façana sud està fet amb pedra vista amb blocs ben treballats a les cantonades i finestres, totes elles rectangulars i amb inscripcions a les llindes. Es poden llegir a les del pis superior els anys 1615 i 1746. A aquesta façana hi ha annexat un cobert a la part baixa i el que podria ser una latrina a l'alçada del primer pis, feta de maons. Al seu extrem oest, també hi ha adossada una construcció rectangular, que al pis superior té una galeria amb arcs de mig punt.Al voltant d'aquest conjunt principal s'aixequen diversos cossos auxiliars dedicats a l'activitat agrícola. Entre aquests destaca una gran pallissa, feta de pedra al nord de l'era i a l'est del primer volum, que té un gran arc de mig punt a la façana sud, sobre el qual hi ha les restes d'un antic rellotge de sol. A llevant d'aquest paller hi ha una petita construcció rectangular de dues plantes, amb porta d'accés a la façana sud. 119|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29040 Còdol Rodon https://patrimonicultural.diba.cat/element/codol-rodon PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XIII S'observen algunes esquerdes. Sobre un aflorament rocós al nord del mas hi ha un gran còdol de pedra que té una petita creu de ferro al capdamunt. Aquest gran bloc de pedra, possiblement amb l'objectiu de mantenir-ne l'estabilitat, està fixat per la base a l'aforament rocós mitjançan blocs de pedra i restes d'altre material constructiu. 08002-108 Mas del Còdol Rodon No és inversemblant pensar que aquest gran còdol sigui el que hagi donat nom tant a la capella com al mas i a la toponímia de l'indret. El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vagueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital, per tant podria correspondre a una fita que delimitaria el lloc o bé marcaria el recorregut del camí. El Còdol Rodon ha donat lloc a tota mena de llegendes que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18) 41.7301300,1.6087100 384290 4620749 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29040-foto-08002-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29040-foto-08002-108-2.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 119|85 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29046 Torre del Grauet https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-grauet <p>CLARET I TARDA, J. M. 'Base d'una torre circular'. Portaveu del Centre Excursionista Montserrat. 4, p.4. DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. Vol. II. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.60. DAURA, J.; GALOBART, J. 'Ruïnes d'una construcció prop del Grauet'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.96.</p> No s'ha pogut constrastar. <p>D'acord amb la informació de la fitxa de l'inventari de Patrimoni cultural Immoble Patrimoni arqueològic, revisada el 2010, se sap que el jaciment correspon a una construcció circular d'uns 5,50 m de diàmetre i uns 1,50 m d'alçada en força mal estat de conservació. El mur, d'un metre d'amplada, està fet amb pedres de mida gran definint filades relativament regulars. En aquest mateix document s'apuntava que tot i anomenar-se popularment torre, el seu emplaçament, en una zona baixa sobre la riera de Maçana, no li atorga una clara funció de vigilància o control del territori, pel que podria tractar-se d'algun altre tipus d'estructura. Per les característiques morfològiques de les restes conservades, sembla que es podria adscriure l'estructura a l'edat mitjana, però de manera molt genèrica, i sense afinar en les cronologies. Durant la realització d'aquest mapa de patrimoni no es van poder localitzar les restes, ja que els entorns són una zona de producció apícola amb diverses arnes d'abelles.</p> 08002-114 Nucli de Castellar, al sud est del terme, per la N-141g al km 2.9 s'agafa un desviament. 41.7109500,1.6208000 385261 4618603 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2024-11-18 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29047 Sepultura del Grauet https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-del-grauet http://hdl.handle.net/10687/97453 Rodejat de vegetació i erosionat pel pas del temps En mig d'un camp de conreu a tocar d'un gran pi hi ha un gran bloc de pedra segurament després de la cinglera. En ell hi ha excavada una possible tomba de 1,90 m de llarg, amb un extrem arrodonit i l'altre recte orientada SE-NW. Correspon a una sepultura isolada. La informació sobre aquest element, catalogat al POUM com a element a protegir, és molt escassa i, a més, les coordenades eren errònies. 08002-115 A l'oest de la Capella de Santa Maria del Grauet Antoni Daura, J Galobart i Eduard Sánchez, la van fotografiar al juny de 1988. La foto es troba a la col·lecció d'inventaris nº 9555 del Calaix de la Generalitat de Catalunya, codi d'identificació q1425 41.7094900,1.6154000 384809 4618448 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29047-foto-08002-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29047-foto-08002-115-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29048 Túmul funerari de la Vall de Maçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumul-funerari-de-la-vall-de-macana No s'ha pogut contrastar <p>La informació d'aquest element (obtinguda a partir del catàleg de Béns a protegir del POUM) és molt limitada i inexacta, que diu textualment 'Monument sepulcral en forma de muntanyeta que forma el lloc d'enterrament amb la mateixa terra excavada per a la tomba un cop els cadàvers estaven inhumats'. A banda d'això les coordenades estaven malament. Partint de la base que es es trobava relativament a prop de la sepultura del Grauet es van prospectar els camps al seu entorn i a més es va consultar alguns veïns però no s''ha pogut localitzar. Malauradament no podem aportar més informació sobre aquest element.</p> 08002-116 A l'oest de la Capella de la Mare de Déu del Grauet 41.7085700,1.6143000 384716 4618348 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2024-11-18 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29052 Barraca de pedra seca al sud del camí de Cal Pallarès Nou 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-al-sud-del-cami-de-cal-pallares-nou-2 <p>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net</p> XIX No contrastable. <p>Construcció original de pedra seca, de planta quadrada i parcialment enderrocada. La informació d'aquest element es obtinguda de la viquipedra però durant la realització del mapa de Patrimoni no es va localitzar, amb el que no podem aportar més detalls del seu estat actual.</p> 08002-120 Al sud del tros del canonge i del camí de cal Pallarès Nou. <p>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</p> 41.7665500,1.6223700 385491 4624774 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29052-foto-08002-120-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Correspon a l'element 5955 de la Viquipedra. 119 47 1.3 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29070 Font de Trullàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-trullas DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. La vegetació cobreix pràcticament del tot la font. La porta està molt deteriorada. Font situada dins la llera d'un dels torrents que tributa al Torrent Bo. La construcció, molt ocultada per la vegetació, està feta amb pedra seca, amb un frontal (orientat a sud-est) quadrangular i un remat posterior semicircular. La coberta, molt semblant a les de les barraques agrícoles de pedra seca, està feta amb falsa cúpula per acostament de filades. L'única obertura, a la part frontal, és quadrangular i està tapada amb un porticó de fusta. A l'interior, un pou (del qual no se'n pot aproximar la fondària) és l'encarregat de captar l'aigua dels nivells freàtics. 08002-138 A l'extrem nord del terme municipal d'Aguilar de Segarra. 41.7591300,1.6196100 385248 4623954 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29070-foto-08002-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29070-foto-08002-138-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals A Duocastella, 2000, s'esmenta que la qualitat de l'aigua d'aquesta font no és gaire bona. 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29072 Font del Baumer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-baumer DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Cobert de malesa. A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font, que capta l'aigua que es filtra sota una gran roca dins un dipòsit de pedra seca, des del qual raja per un broc de ferro fins una petita pica de pedra. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no es va localitzar la font, a causa de la frondositat de la vegetació (especialment del sotabosc i esbarzers) que cobreix els accessos. 08002-140 A l'Obaga de Cal Vendrell, a poca distància de la Riera de Rajadell 41.7361500,1.6265500 385784 4621393 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29077 Font de Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ferro DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Hi ha algunes (poques) restes de deixalles acumulades. Font de raig situada dins l'escletxa oberta pel Torrent de Cal Pere, arran d'una petita balma. En un punt on el torrent s'eixampla i forma una bassa, un broc metàl·lic recolzat sobre una teula sobresurt d'un perfil d'argila. 08002-145 A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera. 41.7228800,1.5871300 382482 4619973 08002 Aguilar de Segarra Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29077-foto-08002-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29077-foto-08002-145-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29079 Font de l'hort de Cal Tinet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-cal-tinet DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. La font està força oculta rere la vegetació, i s'hi acumulen deixalles. Font de raig que brolla del talús d'argila del terreny. Malgrat la vegetació, al seu voltant s'endevinen algunes filades de pedra seca per contenir el talús i, possiblement, delimitar el toll que es forma davant seu. L'aigua és encaminada fins uns metres més avall, on reguen l'hort de Cal Tinet. 08002-147 Uns 300 m al sud-est de Cal Tinet. 41.7193800,1.6275700 385839 4619530 08002 Aguilar de Segarra Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29079-foto-08002-147-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29082 Font de les Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-coromines DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. L'estructura està oculta per l'herbatge. Font de clot, construïda amb maons, que queda encaixada en un talús i recull l'aigua del tros que hi ha per sobre. Té una petita obertura quadrada tapada per una porta metàl·lica. 08002-150 A llevant del nucli de les Coromines. 41.7196300,1.5812200 381984 4619620 08002 Aguilar de Segarra Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29082-foto-08002-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29082-foto-08002-150-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29088 Barriada de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-sant-miquel PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XV-XVII L'antic barri medieval no existeix però es mantenen alguns masos habitats. Durat la baixa edat mitjana a l'entorn de l'església de Sant Miquel hi havia un barri format per tretze cases, quinze si s'inclouen la Riera i Mas Pujol. Aquestes cases eren situades a banda i banda del camí vell de Calaf formant un petit poble, el centre del qual era l'església de Sant Miquel. Al segle XV hi havia tres masos principals El Mas Ferrer, el Mas Ferriola i el mas Sala, actualment Cal Cases, l'amo del qual n'era el batlle. Al voltant d'aquests tres n'hi havia altres més petits com el Mas Gal·li, el mas Coll, el mas Cucala el Mas Pons, el Mas Torroella. Al segle XVII però el barri estava completament abandonat i la població d'Aguilar es va anar concentrant progressivament al que avui és el barri del Raval. Actualment les evidències d'aquell antic barri són principalment l'església de Sant Miquel i el masos del Cal Montserrat i Cal Cases (antic mas de La Sala). 08002-156 Camí dels Plans, a tocar de l'església de Sant Miquel d'Aguilar Al capbreu de 1649 la família Sala haurà desaparegut i bona part d'aquestes cases més petites excepte el mas Pons, que serà de Cal Montserrat, formant part del mas de La Sala que canviarà el nom per Cal Cases. Després d'aquesta davalla les grans cases van ser ocupades de nou per noves famílies el segle XVI, però la recuperació va ser molt lenta i al segle XVII pràcticament tot estava ensorrat i abandonat. (PACERISES 2000: 73) 41.7477000,1.6283200 385952 4622673 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29088-foto-08002-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29088-foto-08002-156-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Actualment el barri com a tal ha desaparegut, però hi ha alguns masos habitats. 94|98|85 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
37160 Can Cay; Can Sardà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cay-can-sarda AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. XVI Precisa restauració urgent: coberta cos principal, l'interior de la torre i la façana nord-est. Masia del segle XVI formada per diferents volums fruit de diverses ampliacions fetes en el temps, d'entre els quals cal destacar el cos principal, un cos posterior de major alçada, una torre i un cos lateral de planta baixa. El conjunt es troba ubicat dins un teixit complex i desordenat de magatzems i d'altres activitats industrials al costat de la riera Coma Fosca. Cal destacar el cos principal, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües amb la part central sobrealçada. La seva façana principal, orientada a sud-est, és simètrica, organitzada segons tres eixos de composició verticals. En posició central hi trobem un portal adovellat d'arc de mig punt. Les obertures de la planta baixa i planta pis estan emmarcades amb carreus de pedra, elements que retrobem a les cantonades de la construcció. A la planta golfes, i centrades respecte l'eix de simetria, trobem dues petites finestres d'arc rebaixat amb un rellotge de sol al mig. Cal esmentar el balcó central de la planta pis, afegit posteriorment, i que retalla les dovelles de la portalada d'accés. A la dreta apareix una torre de planta quadrada i poca alçada que conserva encara una finestra de pedra. Com a rerefons, sobresurt un cos adossat de major alçada i amb coberta a dues aigües que malmet considerablement la imatge del conjunt, així com d'altres construccions auxiliars que existeixen a l'entorn. La resta de façanes han estat molt transformades. 08003-19 Riera Fosca, 38 En un principi era de la casa d'Alella. El 1625 era coneguda com a Can Sardà. Amb el temps ha passat per diferents mans: el 1785 era propietat de Miquel Ramonà de Barcelona, el 1833 de Joan Gómez de la Torre, i el 1863 de Gaietà Giralt. 41.4934600,2.2924200 440937 4593780 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37160-foto-08003-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37160-foto-08003-19-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
37176 Torre del Governador https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-governador AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. XIX L'any 2004 es van realitzar obres d'intervenció per al manteniment de diferents elements en mal estat. Conjunt format per diferents finques: l'àrea que correspon a l'antiga Torre del Governador, un espai central on conviuen els elements originals del jardí amb les pistes esportives recents i una zona de conreus amb un estany central. Al punt més alt hi ha les edificacions principals, format per edificis historicistes amb d'altres construccions d'estils diversos, creant un conjunt representatiu de l'eclecticisme de finals del XIX: des d'una façana de tipus neoclàssic, a neogòtic barrejat amb neo - àrab, columnes clàssiques que suporten arcs de ferradura, el maó compaginat amb la pedra, teulades planes amb pinacles, i escultures clàssiques que conviuen amb faroles modernistes. Al sector nord hi ha una edificació que es tanca sobre sí creant un pati interior. Destaca les decoracions de les façanes, el passeig perimetral emmerletat sobre la coberta i un cos amb dues torres que tanca el volum. És una construcció historicista en forma de castell, de planta poligonal, caracteritzada per les dues torres de planta octogonal, amb cobertes piramidals de vessants molt inclinats i coronats amb pinacles, li confereixen un perfil característic. Destaca l'ús de la pedra i maó vistos, combinats amb elements neogòtics: a la part baixa i al cos lateral annex es reflexa en l'ús de traceries amb motius vegetals, columnes de planta circular amb maó i capitells de pedra profusament decorats, arcs ogivals, quadrifolis, merlets i motllures a les obertures. Una construcció allargada embolcalla la primera i dóna lloc a la façana principal del conjunt: ordenada i decorada d'estil neoclàssic, com es reflecteix a la portalada d'entrada amb una balconada de balustres sostinguda per pilars, així com les pilastres estriades amb capitells corintis dels primers pisos; frontons, guardapols, hídries i altres elements. Destaca el relleu d'un àngel vestit de forma clàssica i envoltat d'elements vegetals. Al pati davanter hi ha una font i uns gossos en posició sedent. Una torre - campanar de planta quadrada corona l'edifici, amb dues plantes sobre aixecades. A l'interior hi ha una sèrie d'estances molt decorades d'estil neoclàssic d'entre les quals destaquen la capella, la sala noble i l'escalinata d'entrada. La sala, de planta rectangular, és un espai de grans dimensions definit per una sèrie de pilastres estriades amb capitells corintis. La gran escalinata neoclàssica està decorada amb pilastres estriades adossades als murs amb capitells corintis i flanquejada per una barana de ferro forjat. La il·luminació es realitza a través de finestrals amb vitralls emplomats amb figures femenines. Al pati hi ha un templet de planta quadrada, coberta a 4 vessants molt inclinats de rajola vidriada, que arrenca amb una cresteria i es remata amb un floró. Dues escultures, sobre uns pedestals, flanquegen l'edifici. Al costat hi ha una edificació de planta baixa i pis, formada per tres cossos amb teulades a 2 aigües: un cos central amb dos volums laterals amb el carener perpendicular i formant un petit frontó. Forma relleus amb sanefes de motius geomètrics, maó de cantell a les obertures de planta baixa, maó de queixal de forma esglaonada a les de la planta superior; característiques que l'acosten a construccions de tipus modernista. 08003-35 Camí de Martorelles, 2 Primitivament, el lloc que ocupa Cal Governador hi havia el Mas Torrella (s. XIV). L'any 1377 el propietari n'era en Pere Torrella. A mitjans del segle XVI pertanyia a Pere de Cardona, Governador de Catalunya, que la vengué més tard a Andreu Benet Dams. Posteriorment, l'any 1663, la finca fou subhastada i fou adquirida per Manuel de Llupia, Governador de Catalunya. El 1763 la comprà Josep Artigas i més tard la família Queralt. A finals del s. XIX (1890) passà a Antoni Borrell que llegà la finca a l'Escola Pia. ANTONI BORRELL I FOLCH (+1910): Aquest il·lustre patrici, mitjançant testament, determinà, el 7 d'abril de 1909, que tots els seus béns passessin a l' usdefruit d'una institució religiosa dedicada a l'ensenyança. El 15 de juliol de 1916, sis anys després de la seva mort, es va dur a terme la voluntat del testador: la senyorial finca coneguda amb el nom de 'Torre del Governador' és convertida automàticament en 'Institució Borrell de l'Escola Pia d'Alella', sota la protecció de Ntra. Sra. De la Mercè. 41.5008400,2.2888100 440643 4594602 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37176-foto-08003-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37176-foto-08003-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37176-foto-08003-35-3.jpg Legal Eclecticisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Guinart (arquitecte) (Continuació Descripció)En els exteriors, destaca la franja entre la zona de l'edificació principal i el llac. L'entrada, remarcada per una torre circular i una tanca de maó i maçoneria, porta a un passeig central arbrat que dóna accés a les zones del bosc i acaba al pont que porta a l'edifici principal. Sobre la tanca perimetral, hi ha el pont de caire historicista amb elements neogòtics que uneix les dues parts de la finca separades per la riera. Està format per una arcada ovoide flanquejada per dues torres de planta quadrada, coronades per una teulada de quatre vessants molt inclinats rematada per un pinacle superior. Destaca les barbacanes, les dobles finestres neogòtiques amb lobulacions, suportades per fines columnes, i els quadrifolis. A l'interior de la finca, un pont salva el pas de la riera per donar accés al recinte dels Escolapis. Tanca el pas una reixa de ferro, emmarcada per una estructura ternària neoclàssica: amb un arc de mig punt al mig i un sistema arquitravat als costats, tot suportat per pilars de secció quadrada, decorat per quarts bosells (figura de mig ou típica de la decoració neoclàssica). Situats lateralment davant l'entrada hi ha dos pedestals de planta quadrada, amb les cares esculpides amb motius neoclàssics, sobre els quals hi descansa la figura d'un gos guardià. El pont està format per una lleugera llosa suportada amb contraforts de maçoneria als extrems i un suport central amb un sistema de dobles columnes de capitells esglaonats. Està protegit per una barana de ferro forjat entre pilastres de maó. A llevant en una cota superior hi ha un espai, caracteritzat per un llac que n'ocupa bona part de la seva superfície, on destaca el templet decorat amb elements neoclàssics situat en una illeta de l'estany. 102|116|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
37179 Fàbrica de pintures https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-pintures AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. XIX deteriorament per manca d'ús. Nau aïllada als quatre vents, de planta rectangular molt allargada, paral·lela al torrent Vallbona, i amb coberta de teula a dues aigües. Cal remarcar-ne principalment les encavallades i bigues de fusta de l'interior, i la façana principal. Aquesta, orientada al sud-est, destaca pel seu coronament modernista, en forma de frontó esglaonat, perfilat amb maons a sardinell i decorat amb rajola vidrada. La finestra superior és l'única original que es conserva. La resta, originalment formades per arcs escarsers, han estat modificades. 08003-38 Torrent de Vallbona, 53-67 41.4971000,2.2934100 441023 4594183 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37179-foto-08003-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37179-foto-08003-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37179-foto-08003-38-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 105|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
37186 Cal Duch; Ca La Madamme; Ca L'Arrau https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-duch-ca-la-madamme-ca-larrau AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. XIX deteriorament per manca d'ús. Edificació de caire neoclàssic formada per un cos central de planta gairebé quadrada, de planta baixa i dues plantes pis, envoltat per un cos porticat de dues alçades en tres dels seus costats. El volum principal té una coberta a quatre aigües amb una petita torre mirador al punt central. La façana principal, orientada a sud-est, és simètrica i està ordenada verticalment segons tres eixos de composició on se situen les obertures, i horitzontalment pel coronament i les cornises entre plantes, que tenen continuïtat als porxos laterals. Aquests es caracteritzen per la lleugeresa de les baranes i dels pilars metàl·lics, reforçats a les cantonades per pilars d'obra coronats amb hídries decoratives. La façana principal té unes obertures en planta baixa d'arc rebaixat, amb el portal d'entrada ubicat en posició central. Sobre aquest hi trobem un balcó d'obra sustentat per mènsules decorades. La resta d'obertures són balconeres geminades amb una columna jònica central i barana d'obra calada sobre el pla de la façana. La resta de façanes tenen una decoració molt més austera. Cal destacar el coronament, amb un fris perimetral decorat amb cartel·les que suporten el ràfec sobre el què trobem elements decoratius tipus cresteria. De l'entorn cal esmentar el passeig d'accés i el jardí perimetral. 08003-45 Camí de Martorelles, 1 El nom original de la construcció datada del segle XVI era Can Mates Damunt. Després de passar per diferents propietaris, a finals del XIX fou adquirida per Madamme Joana Lluïsa Grand Gerard qui, al morir, la llegà a l'Escola Pia. 41.5007900,2.2875900 440541 4594597 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37186-foto-08003-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37186-foto-08003-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37186-foto-08003-45-3.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 99|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc