Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 100176 | Rellotge de sol de can Bonastre de Mas Pujó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-bonastre-de-mas-pujo | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat a nivell del primer pis de la façana principal de la masia de can Bonastre de Mas Pujó.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a migdia i és de forma rectangular a la part superior i semicircular a la inferior. És pintat de color terrós, amb un sol al centre d'on surt en gnòmon. A sota hi ha pintada la numeració aràbiga. </span></span></span></span></span></span></p> | 08161-316 | Can Bonastre de Mas Pujó. | 41.5120500,1.7802400 | 398213 | 4596320 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100176-20.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 100177 | Rellotge de sol de la Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-blanca | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat al capcer de la façana principal de la masia de Casa Blanca.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a migdia i és de forma circular, emmarcat amb ceràmica. A la part superior hi ha un cercle on hi ha fixat el gnòmon i els números de sota són romans. </span></span></span></span></span></span></p> | 08161-317 | La Casa Blanca. | 41.4732700,1.7647400 | 396858 | 4592033 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100177-20.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 100178 | Goigs en honor al Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-al-sant-crist | <p><span><span><span>BISBAL, M.A.; MIRET, M.T.; MONCUNILL, C. (2001). <em>Els goigs a la comarca de l’Anoia. </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Els goigs en honor al Sant Crist de Piera es canten el dia 28 d'abril, després de la renovació del Vot del Poble. Se'n conserven diverses versions. </p> <p>Una d'elles comença així: 'Amb el cor en vassallatge, / i contrit i pecador,/ Adorm, Crist Redemtor,/ el dolor de la vostra Imatge./ Canta, vila, la complanta/ del teu Rei que mor en creu, / emparant vila i conreu/ com un arbre que Déu planta./ Aquest és el teu llinatge, / sempre Rei i vencedor (...)'</p> | 08161-318 | Església de Santa Maria. | 41.5160100,1.7412400 | 394965 | 4596806 | 08161 | Piera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100178-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100178-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 100179 | Rellotge de sol de la Torre Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-solana | <p><span><span><span>Societat Catalana de Gnomònica (2004). <em>Els rellotges de sol de Catalunya.</em> El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat a nivell del primer pis de la façana lateral de la Torre Solana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a migdia i és de forma rectangular. És esgrafiat de color terrós sobre un fons cru, amb un sol dibuixat a la part superior que té el gnòmon fixat a la boca. A un costat del sol hi ha dibuixat un raïm i a l'altre unes espigues de blat. La numeració és romana i a sota hi ha el lema: 'HORES DE SOL HORES DE VIDA / FEU LES FECUNDES/ COM LA TERRA HUMIDA'.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08161-319 | Torre Solana. | 41.5218500,1.7459100 | 395364 | 4597449 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100179-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 100180 | Rellotge de sol de Mas Valencià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-valencia | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat al costat del portal principal del Mas Valencià. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a xaloc i és de forma rectangular. Està fet amb una capa de morter de calç de color terrós i té gravat un marc on hi ha la numeració aràbiga. A la part superior hi ha fixat el gnòmon. </span></span></span></span></span></span></p> | 08161-320 | Mas Valencià. | 41.4998200,1.7626900 | 396729 | 4594983 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100180-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 100181 | Rellotge de sol de ca la Pentinadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-pentinadora | <p><span><span><span>Societat Catalana de Gnomònica (2004). <em>Els rellotges de sol de Catalunya.</em> El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat a nivell del primer pis de la façana principal de ca la Pentinadora.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a xaloc i és de forma rectangular, amb una banda que sobresurt a la part superior i inferior. És esgrafiat de color cru sobre un fons bru i a la part central hi té dibuixat un gran rellotge. A dalt hi ha fixat el gnòmon, que té forma de sageta i al cercle que envolta el sol hi ha la numeració aràbiga. A sota hi ha el lema 'VERITAS EST VIA MEA'. </span></span></span></span></span></span></p> | 08161-321 | Ca la Pentinadora. | <p>En el rellotge original la sageta travessava un cor.</p> | 41.5164800,1.7422500 | 395050 | 4596857 | 1943 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100181-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Ferran Serra i Sala 'Ferdinandus' | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 100182 | Rellotge de sol de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rovira-0 | <p><span><span><span>Societat Catalana de Gnomònica (2004). <em>Els rellotges de sol de Catalunya.</em> El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat al capcer de la façana principal de can Rovira.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a llevant i és de forma circular i es troba emmarcat amb una motllura. És esgrafiat de color bru sobre un fons cru i està decorat amb sanefes. A la part de dalt hi ha el gnòmon fixat i al centre hi ha l'any !1955'. La numeració és aràbiga. </span></span></span></span></span></span></p> | 08161-322 | Can Rovira. | 41.5255900,1.7541600 | 396059 | 4597854 | 1955 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100182-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100183 | Fons documental de Ca n'Aguilera a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-ca-naguilera-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XVIII-XIX | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya disposa d'un fons documental relacionat amb Ca n'Aguilera de Piera. En concret, es tracta d'un llibre mestre amb una relació de documents del patrimoni Aguilera aplegats en 10 lligalls. Els documents són datats entre 1750 i 1850. </p> | 08161-323 | C. de Jaume I, s/n, 08195 Sant Cugat del Vallès. | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per Decret de la Generalitat de Catalunya l'any 1980, per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'arxiu va ser creat amb dos objectius, per una banda ser l'arxiu general de l'administració de la Generalitat i per altra, esdevenir un arxiu històric de Catalunya, acollint així fons privats.<br /> Inicialment l'arxiu estava situat en un edifici de l'Eixample de Barcelona fins l'any 1995, quan s'inaugurà la nova seu i actual, al municipi de Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.5543200,1.7446700 | 395313 | 4601056 | 08161 | Piera | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | El codi del fons és ANC1-1068. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 100184 | 'A Piera venen oli...' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-piera-venen-oli | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (1982). <em>Retalls del folklore penedesenc. </em>Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca.</span></span></span></p> | XX | <p>En la paremiologia tòpica local es diu 'A Piera venen oli, a Vallbona venen sal, a Capellades el vinagre i a la Pobla l'enciam'. </p> | 08161-324 | Piera. | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100185 | Remeis tradicionals de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remeis-tradicionals-de-piera | <p><span><span><span>BARTOLÍ, M. (1989). <em>La tradició remeiera a l’Anoia: infusions, ungüents, creences i tabús.</em> Igualada: Òmnium Cultural.</span></span></span></p> | Tot i que pràcticament ja no se'n fan, han quedat recollides en un llibre. | <p>Per a tractar els desllorigaments, a Piera s'hi posaven un raig d'oli a prop del foc, tot apropant la part afectada al fum. També i de forma conjunta amb els esquinçs s'elaborava una loció amb alcohol, romaní, espígol, herba de Sant Joan, flor d'àrnica, suc de llimona i pastanaga ratllada. </p> <p>Per les butllofes, s'untaven amb oli i farina.</p> <p>Per al restrenyiment, es bevien en dejú un got d'aigua calenta amb suc de taronja.</p> <p>Per l'èczema, feien bullir la pell de nous verdes i fulles de noguera. Tot seguit, aplicaven el líquid resultant sobre la pell amb un cotó.</p> | 08161-325 | Piera. | <p>Les tradicions remeieres eren les pràctiques que es feien ancestralment per tractar mals. Són uns coneixements que solien estar en mans de les dones, que passaven de generació en generació i que es basaven en les propietats medicinals de les plantes. Moltes d'elles van quedar recollides a la publicació 'La tradició remeiera a l'Anoia', fruit d'un estudi del fons tradicional a l'Anoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del col·legi Abat Oliva.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100188 | Llegenda de l'obaga del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lobaga-del-llop | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> | XX | <p>Segons la tradició oral, una família humil anava cada matí a collir avellanes i mentre ho feien deixaven el nadó embolcallat a la barraca del tros. Es diu que un vespre quan el van anar a buscar només van trobar els seus ossos escampats. Ho van atribuir a l'atac del llop. L'indret és conegut com l'obaga del Llop.</p> | 08161-328 | Muntanya de Ca n'Aguilera. | 41.5643500,1.7239000 | 393598 | 4602195 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100189 | La Cardapeçols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cardapecols | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> | XX | <p>Antigament, per fer creure la canalla se'ls explicaven relats que els espantessin. Sovint era en forma de personatges sàdics i monstruosos. En el cas de Piera, a les nenes que no es deixaven pentinar se'ls deia que vindria la Cardapeçols, una ogressa de mal geni que portava cards i aurons i pentinava de forma poc delicada, fins a arribar a arrencar el cabell i deixar-les calves.</p> | 08161-329 | Piera. | <p>És un espanta criatures que s'utilitzava a Piera, El Bruc i Esparreguera.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100190 | Escut de Casa Sastre I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-casa-sastre-i | XIX | <p>Escut d'armes situat sobre la clau del portal dels carruatges de la Casa Sastre. És un escut quarterat de pedra, amb ornamentació exterior amb fulles d'acant i per timbre té un casc. Al primer quarter s'hi representa un sol amb cara humana, al segon un corb, al tercer tres arbres i el quart està dividit amb un àliga i cinc flors de lis.</p> | 08161-330 | Casa Sastre. | 41.5187900,1.7455500 | 395329 | 4597110 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100190-20.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100191 | Escut de Casa Sastre II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-casa-sastre-ii | XX | <p><span><span><span>Escut d'armes situat entre dos finestrals del pis de Casa Sastre. És un escut quarterat de pedra, amb ornamentació exterior amb fulles d'acant i per timbre té un casc. Al primer quarter s'hi representa un castell, al segon un lleó rampant, al tercer escacat i al quart amb creus, cors, rosetes i flors de lis.</span></span></span></p> | 08161-331 | Casa Sastre. | 41.5187400,1.7453900 | 395316 | 4597105 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100191-20.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100192 | Escut de Casa Sastre III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-casa-sastre-iii | XVIII | <p><span><span><span>Escut d'armes situat a la clau del portal secundari de la Casa Sastre. És un escut quarterat de pedra, amb ornamentació exterior amb fulles d'acant i per timbre té un casc. Al primer quarter s'hi representa una mà que sosté un roure, al segon un lleó rampant sostenint un pi i una torre al costat, al tercer un pont i al quart dos gossos. A banda i banda de l'escut hi ha gravat els anys '1702' i '1738'.</span></span></span></p> | 08161-332 | Casa Sastre. | 41.5187000,1.7452600 | 395305 | 4597100 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100192-20.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 1760 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 100193 | Cal Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casals-3 | XX | <p>Cal Casals és una casa construïda durant la primera meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. La tercera crugia és oberta amb el pas d'un carreró. S'hi accedeix per un portal d'arc pla arrebossat, com les finestres del pis, que tenen la part superior envoltada de ceràmica vidriada verda. Els finestrals tenen una barana de balustrada, que es repeteix a banda i banda del capcer quadrangular que sobresurt al coronament. En aquest hi ha una nova finestra de les mateixes característiques i l'any '1923' pintat. El tractament exterior del mur es arrebossat i pintat. </p> <p>A la part posterior té una galeria amb quatre pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. Davant la casa hi ha un pati amb una tanca amb pilars d'obra vista decorats amb ceràmica decorativa i pinyes vidriadaes a sobre.</p> | 08161-333 | C. Doctor Carles, 3. | 41.5189400,1.7455400 | 395329 | 4597127 | 1923 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100193-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100193-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100193-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100193-4.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 100194 | L'activitat terrissera de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lactivitat-terrissera-de-piera | <p><span><span><span>CORREDOR-MATEOS, J.; GUMÍ, J. (1978). <em>Ceràmica popular catalana. </em>Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></p> | XIX-XX | Ja no queden terrissers. | <p><span><span><span>La terrisseria va ser una activitat econòmica molt important a Piera, gràcies a l’existència d’argila a la proximitat de la vila. Hi trobem documentades quatre terrisseries a Cal Tasta, Can Jana, Ca l’Isidret, Cal Moreno i Cal Víctor, que tenien l’obrador i el forn davant la casa, a més de la Bòbila i el Forn del Pep. Aquest material s’extreia en carros de forma manual i es portaven fins als obradors, on es dipositava en una bassa per ablanir-la. Després de treure-li les impureses s’estenia per treure l’aigua i es tallava en blocs o pans i es deixava reposar un temps. Tot seguit es tornejaven i es deixaven reposar fins que ja es podien coure al forn. Tenien un pati on es col·locaven i s'assecaven les peces, previ a enfornar i coure. S’hi feien tot tipus d’atuells, com són plats, torretes, gibrelles, càntirs, etc, així com material per la construcció. La ceràmica tradicional va conviure un temps amb innovacions, essent la més important els plats i gerres de vi, les torretes i les menjadores. Els plats a Piera reben el nom “de murri”, “de garber”, “platillo”, “platero” i “plat de la mort”, aquest últim per als menjars dels funerals (CORREDOR-MATEOS, GUMÍ, 1978: 134). La darrera terrisseria en actiu va ser Cal Tasta, que va tancar fa uns anys.</span></span></span></p> | 08161-334 | Piera. | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100195 | Vestigis de ca l'Altet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-ca-laltet | XII-XVI | <p>Els vestigis de la casa de ca l'Altet formen part de la plaça del monument a la Sardana, al carrer Nostra Senyora de la Salut. </p> <p>Es tracta de dos arcs de pedra oberts en un mur de pedra lligada amb morter que formaven part de l'estructura de la planta baixa de la casa. També s'hi conserva el primer tram de l'escala, feta amb graons de pedra ben escairada.</p> | 08161-335 | C. Nostra Senyora de la Salut, 4 | <p>El barri de menestrals del Raval Jussà va començar a créixer vers el segle XI al sector extramuralles del castell de Fontanet fins a la riera de la Guinovarda. Al centre d'aquest veïnat hi havia l'antiga plaça del mercat, que fou traslladada al Raval Sobirà o Mercadal vers el segle XIV. Aquest primer nucli no estava emmurallat i tenia la Casa de la Volta com a principal accés. Moltes de les cases d'aquest sector de la vila estan construïdes sobre les restes d'aquelles primeres construccions, com és el cas de Can Borrull o Cal Pau Saco. La riera fou coberta durant la segona meitat del segle XX, fet que va suposar la urbanització d'una plaça en aquest espai. També es van enderrocar algunes de les cases que hi havia, com Ca l'Altet.</p> | 41.5170600,1.7412800 | 394970 | 4596923 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100195-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100195-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100195-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100195-4.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 100196 | Rellotge de sol del carrer Bonifaci, 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-bonifaci-47 | XX | <p><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat a la façana lateral d'una casa del carrer Bonifaci.</span></span></p> <p><span><span>És de forma quadrangular amb les cantonades arrodonides. Es troba esgrafiat de color carbassa sobre un fons cru. El gnòmon està fixat a l'alçada del nas d'un sol pintat, sota el qual hi ha la numeració aràbiga. Al centre hi diu 'B.P.J 1951'. </span></span></p> | 08161-336 | C. Bonifaci, 47. | 41.5203700,1.7475200 | 395496 | 4597283 | 1951 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100197 | Casa del carrer Doctor Carles, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-doctor-carles-1 | XIV-XX | <p>Casa construïda al segle XVIII sobre una estructura medieval. Al segle XIX s'hi va afegir una galeria a les golfes. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre a la planta baixa amb tres grans pòrtics d'arc escarser de pedra, que han estat reformats amb portes de factura moderna. Al pis hi ha quatre finestrals d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. Les golfes s'obren amb una galeria horitzontal de nou pòrtics d'arc escarser arrebossat amb barana ceràmica. </p> <p>El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat.</p> | 08161-337 | C. Doctor Carles, 1. | 41.5188400,1.7454700 | 395323 | 4597116 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100197-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100197-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100197-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 100198 | Casa del carrer Doctor Carles, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-doctor-carles-18 | XX | <p>Casa d'estil noucentista construïda durant la primera meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb un pedra a la planta baixa i una motllura la resta. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons amb baranes de forja i rajola decorativa a la base. Les golfes s'obren amb tres pòrtics d'arc de mig punt sobre impostes motllurades. El ràfec està acabat amb cabirons. L'acabat exterior del mur és arrebossat i pintat.</p> | 08161-338 | C. Doctor Carles, 18. | 41.5189900,1.7460900 | 395375 | 4597131 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100198-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100198-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100198-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 100199 | Casa del carrer Doctor Carles, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-doctor-carles-28 | XIX | <p>Casa d'estil eclèctic construïda a finals del segle XIX.</p> <p>És una casa entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos simètrics amb portals d'arc de mig punt amb llinda plana emmarcats amb pedra. En un d'ells s'hi llegeix amb lletres pintades 'COLEGIO BUEN PASTOR'. Al pisos els finestrals són d'arc pla arrebossat, els del primer pis amb sortida a un balcó corregut amb baranes de forja i base sostinguda per mènsules amb motius vegetals, com els balcons individuals del segon pis. A nivell del forjat del primer pis hi ha una cornisa motllurada d'on arrenquen quatre pilastres a a banda i banda de les finestres, que enllacen amb la cornisa del forjat superior amb capitells d'ordre corinti. </p> <p>El ràfec està acabat amb una cornisa amb voladís sostinguda per petites mènsules. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat.</p> | 08161-339 | C. Doctor Carles, 28. | 41.5191200,1.7464000 | 395401 | 4597145 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100199-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100199-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100199-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 100200 | Casa del carrer Jaume Fons, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-jaume-fons-5 | XIV-XX | <p>Casa construïda al segle XX sobre una estructura d'origen medieval.</p> <p>És un edifici que originalment era entre mitgeres, de planta rectangular i una sola crugia. Consta de planta baixa i pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis és força auster, amb un sol eix d'obertures d'arc pla arrebossat. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons. El ràfec està acabat amb una cornisa sostinguda per petites mènsules. L'acabat exterior del mur és arrebossat i pintat, amb una motllura de diferent color als extrems, a la cornisa i emmarcant les finestres.</p> <p>En enderrocar la casa del costat, es va posar al descobert un arc apuntat que avui resta visible. És un vestigi que indica que aquesta casa del nucli del Mercadal, com moltes altres, està construïda sobre una estructura d'origen medieval.</p> | 08161-340 | C. Jaume Fons, 5. | <p><span lang='CA'><span><span>El nucli del Mercadal es va construir al segle XII separat del castell de Piera. Es va consolidar al segle XIV i tenia la plaça del Mercadal, actual plaça de Joan Orpí, com a centre on s’hi traslladaria el mercat setmanal. La muralla que envoltava el nucli tenia una torre denominada del Cap de Carrer o del Mur Fort i tres portals d’entrada, dels quals només se’n conserva el Portal d’en Romanyà</span></span></span></p> | 41.5184800,1.7442800 | 395223 | 4597077 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100200-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100200-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100200-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 100201 | Remei per guarir el cop d'aire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-guarir-el-cop-daire | <p>La senyora Maria Carme Costa practica un remei per guarir el cop d'aire. Per a fer-ho posa un plat amb aigua i resant unes oracions hi tira tres gotes d'oli amb un setrill. Si les gotes d'oli no es desfan vol dir que no tens un cop d'aire. Si es desfan vol dir que sí, i com més ràpid més fort el tens. Aleshores fa tres creus el plat, el buida i repeteix la operació, fins a un màxim de tres vegades. En cas que no hagi marxat, l'endemà ho repeteix. Una vegada ha acabat fa una altra pregària. Les oracions només les coneix ella, ja que quan les transmet a algú, ja no es pot fer més el remei. Hi ha unes quantes persones a Piera que acudeixen a ella perquè els hi guareixi els cops d'aire. </p> | 08161-341 | Piera. | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||||
| 100202 | Rondalla del sastre d'Esparreguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-sastre-desparreguera | <p><span><span><span>AMADES, J. (1999). <em>Folklore de Catalunya. Rondallística. </em>Barcelona: Editorial Selecta.</span></span></span></p> | XX | <p>Segons una rondalla, el sastre d'Esparreguera dit 'Sastre Bernat' va decidir anar a la festa del Sant Crist de Piera a fer befa de la imatge. Pel camí es va trobar un amic que li va dir on anava i va respondre que a tallar-li les ungles al Sant Crist. Quan li anava a ensenyar les grosses tisores, es va quedar immobilitzat. Aconsellat per la gent que hi havia, va demanar perdó al Sant Crist, que li tornà la mobilitat però no de forma completa perquè no oblidés el que havia fet.</p> | 08161-342 | Piera. | <p>La va recollir Joan Amades l'any 1931 a Emili Pasqual de Piera.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100203 | Veïnat de Can Creixell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-can-creixell | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> | XVIII-XXI | Pateix cert estat de deteriorament. | <p>Can Creixell és un veïnat de cases construïdes formant un carrer. </p> <p>Es tracta d'un conjunt de cases entre mitgeres, majoritàriament de dos nivells d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les cases que el conformen han estat força reformades els darrers anys, com també se n'han enderrocat i construït de noves. La majoria s'estructuren en dues crugies i els frontis es composen segons dos eixos d'obertures, entre les que es conserva algun portal d'arc de mig punt ceràmic o d'arc escarser o pla arrebossat. Les finestres són totes d'arc pla arrebossat, en algunes cases amb el finestral del pis amb sortida a un balcó. A l'altre costat del carrer hi ha una construcció molt senzilla a la part superior de la qual hi diu 'ESCOLA MUNICIPAL'. Segons Josep Maria Gavín, també havia funcionat de capella. A nivell d'acabats exteriors, els ràfecs de les cases presenten imbricacions ceràmiques, cornises o baranes i els murs es troben revestits amb morter. </p> | 08161-343 | Al sud-est de la vila de Piera. | <p>Segons fotografies antigues del lloc (ESCUDERO, 1981:39), hi havia una casa denominada Can Creixell construïda de forma perpendicular al carrer. S'obria amb un portal d'arc de mig punt adovellat. És probable que aquesta casa desapareguda fos la primera del veïnat.</p> | 41.4962100,1.7744700 | 397707 | 4594568 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100203-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100203-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100203-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100203-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 100286 | Veïnat de Can Canals de Mas Bover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-can-canals-de-mas-bover | <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> | XIX-XX | <p>Can Canals és un veïnat de cases que originalment estaven construïdes formant dos carrers. </p> <p>Es tracta d'un conjunt de cases entre mitgeres, majoritàriament de dos nivells d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les cases que el conformen han estat força reformades els darrers anys, com també se n'han enderrocat i construït de noves. La majoria s'estructuren en dues crugies i els frontis es composen segons dos eixos d'obertures, entre les que es conserva algun portal d'arc escarser o pla arrebossat. Les finestres són totes d'arc pla arrebossat, en algunes cases amb el finestral del pis amb sortida a un balcó. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08161-344 | Sud del terme municipal. | <p>El veïnat es va construir en terres de la casa pairal de Can Canals de Mas Bover i probablement els primers habitants van fer parcers que treballaven les seves terres. Amb el pas dels anys, hi van començar a habitar famílies de Barcelona. Al seu voltant hi ha crescut una urbanització de gran extensió.</p> | 41.4713500,1.7806800 | 398186 | 4591801 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100286-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100288 | Festa de la Forja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-forja | XXI | <p>La Festa de la Forja es celebra cada any el mes de març. La jornada comença amb un esmorzar popular, que dona el tret de sortida a la festa on es duen a terme tallers de forja i oficis artesans. També s'hi realitzen activitats complementàries, com la xerracada de troncs o tallers de fang i vidre. Al migdia es serveix l'Escudella del ferrer en un bol de terrissa fet a Piera. La jornada acaba amb activitats familiars com un taller d'ous de Pasqua, xocolatada i concert. </p> | 08161-346 | Barri dels Gats. | <p>La Festa de la Forja va néixer l'any 2010 per iniciativa de la Comissió del Barri dels Gats, que volia reconèixer la tradició del treball del ferro i de l'artesania al municipi. En aquest barri l'ofici encara hi és viu amb el mestre forjador Nicolau Escudero. Dins de la festa, cada any es fa un element que quedarà integrat al barri, com la barana de la pujada del castell, per la font, etc. Als assistents se'ls regala una peça de ceràmica feta per una artista de Bedorc.</p> | 41.5169800,1.7410900 | 394954 | 4596914 | 08161 | Piera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100288-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 100289 | Festa Major de Bedorc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bedorc | XX-XXI | <p>La Festa Major del nucli de Bedorc es celebra cada any el darrer cap de setmana d'agost, la d'estiu, i el cap de setmana més proper a Sant Sebastià, la d'hivern. L'acte central de la festa és la missa solemne de diumenge al matí i al llarg del cap de setmana s'hi realitzen diverses activitats lúdiques i esportives, com són el cinema a la fresca, espectacle amb ball, àpats populars, xocolatada, etc. </p> | 08161-347 | Bedorc. | <p>A principi del segle XX ja es té constància que es celebraven les festes amb ball. </p> | 41.4977400,1.7202700 | 393185 | 4594804 | 08161 | Piera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100289-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 100290 | Festa Major de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-sesoliveres | XIX-XX | <p>La Festa Major del nucli de Sant Jaume Sesoliveres es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol, la d'estiu, i el més proper a Sant Nicasi, la d'hivern. L'acte central de la festa d'estiu és la missa solemne de diumenge al matí i al llarg del cap de setmana s'hi realitzen diverses activitats lúdiques i esportives, com són àpats populars, jocs familiars, cinema a la fresca, concert, etc. La festa major d'hivern té l'ofici solemne en honor al sant com a acte central. És tradició que els que han tingut fills el darrer any, treuen en processó la imatge del Sant pels carrers del poble. </p> | 08161-348 | Sant Jaume Sesoliveres. | <p>Segons creença popular, la festa es remunta a l'any 1889, quan el poble de Sant Jaume Sesoliveres va viure una gran mortalitat infantil. El poble es va ecomanar a Sant Nicasi sortint en processó i celebrant un ofici en honor seu, que van mantenir des d'aleshores per haver parat la mortalitat. L'any 1970 la festa es va traslladar al primer cap de setmana de febrer.</p> | 41.4714000,1.7502800 | 395648 | 4591843 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100291 | Festa Major de Ca n'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-ca-naguilera | XX | <p>La Festa Major del nucli de Ca n'Aguilera es celebra cada any el tercer cap de setmana de juliol, la d'estiu, i el primer cap de setmana d'octubre, a l'hivern. L'acte central de la festa d'estiu és la missa solemne de diumenge al matí, que va seguit de la benedicció de vehicles. Al llarg del cap de setmana s'hi realitzen diverses activitats lúdiques i esportives, com són àpats populars, tallers, exposicions, partit de futbol, ball amb orquestra, etc. Pel que fa a la festa d'hivern, es realitzen excursions i un àpat popular. </p> | 08161-349 | Ca n'Aguilera. | 41.5541900,1.7447400 | 395319 | 4601041 | 08161 | Piera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100291-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 28933 | Ca l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada | TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf | XVIII | Restaurada l'any 1950. | Conjunt format per un edifici residencial i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular, orientat pràcticament coincidint amb els punts cardinals i amb la façana principal (en un dels costats llargs) a llevant. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes sota coberta. La façana principal, a llevant, disposa d'una porxada amb tres arcs sostinguts sobre pilars quadrats, que donen pas a un espai cobert per volta d'aresta. En aquest espai, a l'esquerra, hi ha l'entrada principal, un gran portal de doble batent amb arc rebaixat a la clau del qual hi ha inscrita la data de 1799. A la dreta d'aquest portal hi ha part del que havien estat dues premses de biga. La porxada descrita no està centrada dins la façana, i té dues petites obertures a la seva esquerra. El primer i segon pis tenen una ordenació idèntica, seguint, ara sí, simetria: en cadascuna d'elles hi ha cinc obertures, amb tres balcons a la part central rematats amb arcs rebaixats i amb barana de forja i una petita finestra a prop de cada angle. Finalment, sota el ràfec de la coberta, coincidint en la vertical amb les cinc obertures descrites de la primera i segona planta, hi ha cinc obertures circulars que delaten l'existència d'unes golfes. La façana de migdia, molt més alta (ja que el desnivell li fa guanyar uns metres) té obertures a la primera i segona planta, configurant dues galeries superposades de tres arcs (rebaixats, com la resta) superposats. A l'esquerra d'aquestes galeries, hi ha una finestra a cada nivell. Finalment, igual que a la façana de llevant, sota el ràfec hi ha obertures circulars que coincideixen en la vertical amb les obertures dels pisos inferiors; en aquest cas, doncs, quatre. La façana nord, més simple, es resol amb dos balcons a la primera i a la segona planta i dues obertures circulars sota el ràfec. Aquestes tres façanes, resoltes amb un parament de grans blocs desbastats (que probablement anaven arremolinats) i pedres ben treballades als angles i als elements arquitectònics (obertures i pilars), contrasten amb la façana de ponent. En ella tan sols hi ha dues petites obertures, desordenades i probablement obertes a posteriori. Té doncs, clarament, la condició d'esquena de l'edifici. Això, però, no sembla casual: la coberta d'aquest gran casal és a tres aigües, i no a quatre. Això fa pensar que les construccions menors (principalment un edifici rectangular amb coberta a dues aigües) que s'agrupen davant d'aquesta façana nord no hi estan annexades, ans al contrari: són preexistents a la construcció del gran casal. En aquest lateral nord hi comptem tres volums que lliguen entre ells, als que hem d'afegir un cobert annexat a la façana sud (aquest sí, posterior al casal). Exempts de l'edifici principal, flanquejant el camí d'accés per llevant, hi trobem un petit cobert a dos nivells (possiblement per bestiar), una bassa i una pallissa coberta a dues aigües. | 08002-1 | Prop del turó del Puig Farner, a l'oest del terme, molt a prop del límit amb els Prats de Rei. | El mas surt esmentat al fogatgede 1365, amb la denominació de 'Lo Mas de Pui dodena `[Puig d'Òdena]'. Durant el segle XVI fou propietat dels Grevalosa de Castellar. Al segle XVII l'adquirí la família Estrada, que li canvià el nom. La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. Ca l'Estrada (sota la denominació errònia de 'la Calsina') és indicada als plànols sobre la batalla (TINDAL, 1733) com a posició dels borbònics, que hi tenien 300 granaders, oposats a la guarnició austriacista de les proximitats del Puig Farner. | 41.7109400,1.5553000 | 379812 | 4618691 | 1799 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Ca l'Estrada forma part de la Ruta de la Batalla dels Prats de Rei. A peu de camí hi ha un rètol que en descriu els fets principals. | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 28934 | Torre de Puigfarner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-puigfarner | <p>JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf</p> | XI | No contrastable. | <p>Torre medieval situada al cim del Puig Farner, a la qual no s'ha pogut accedir per trobar-se dins el recinte tancat d'una granja de titularitat privada. La descripció de la fitxa corresponent de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya al·ludeix a aquesta dificultat per accedir-hi, però afirma que actualment se'n veu tan sols l'acumulació d'enderroc, de manera que la torre tan sols seria descriptible si s'hi fes una intervenció arqueològica.</p> | 08002-2 | Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. | <p>Amb el mateix topònim es coneixen esments documentals de l'església de Sant Julià de Puigfarner (segle XI) i de Puigfarner (com a lloc d'hàbitat, amb 7 focs l'any 1365), que probablement es trobarien al mateix lloc o en el seu entorn immediat formant un conjunt, (PARCERISAS, 2000: 52 i 67). La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. A la zona del Puig Farner hi havia pres posicions l'exèrcit austriacista, fent front (entre d'altres) a l'enclavament borbònic de Ca l'Estrada (TINDAL, 1733).</p> | 41.7089100,1.5657300 | 380676 | 4618451 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2024-11-18 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 28935 | Cisterna de la Torre de Puigfarner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-torre-de-puigfarner | <p>JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | No contrastable. | <p>Cisterna trapezoïdal excavada en un aflorament de roca al vessant oest de la Torre de Puigfarner. Les seves dimensions són d'1,70 x 1,40 m i 1,2 de fondària. En el moment de visita del lloc per a l'elaboració d'aquesta fitxa no fou localitzable, ja que es troba rere una zona d'accés restringit per una tanca.</p> | 08002-3 | Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. | <p>La vinculació nominal que se'n fa amb la Torre de Puigfarner no és necessàriament exacta. L'existència d'una església (Sant Julià de Puigfarner, segle XI) i del lloc d'hàbitat de Puigfarner (amb 7 focs l'any 1365) a la mateixa zona fa pensar en usos productius desvinculats de la torre (PARCERISAS, 2000: 20, 52 i 67).</p> | 41.7088400,1.5661200 | 380708 | 4618443 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28935-foto-08002-3-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Malgrat que al Catàleg de béns a protegir (POUM 2004) aquest element es fitxa individualment, mentre que no hi consta la Torre de Puigfarner, a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya ambdós queden integrats en una única fitxa. | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 28936 | Cups a la vora del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-a-la-vora-del-maset | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Jaciment sense restes evidents, probablement malmès per l'erosió. | Segons referències orals i escrites, en aquest punt s'hi han trobat restes d'un hàbitat d'època tardoromana amb estructures excavades a la roca. El punt indicat, que es troba a escassos 170 m al nord de la casa del Maset, està format per un aflorament de roca on s'hi haurien documentat les estructures i estratigrafia. En el moment de la visita, però, no s'hi identificaren ni les estructures ni restes de materials arqueològics en superfície, possiblement a causa de l'erosió. | 08002-4 | A les proximitats del Maset, situat al sud-oest del terme | 41.7038000,1.5781400 | 381699 | 4617867 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28936-foto-08002-4-2.jpg | Legal | Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 28937 | Cal Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boladeres | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XV | Reformada al segle XVII i XX. | Mas fortificat (o casa forta) situat sobre un promontori rocós, amb una clara intencionalitat d'agrupar els volums i guanyar espai no per dispersió en superfície sinó per increment de la verticalitat. El caire defensiu es veu emfatitzat per lloc on s'ubica, sobre un aflorament rocós davant d'un meandre de la Riera de Maçana. L'accés es realitza mitjançant una rampa esgraonada que dóna a una porta (a la llinda de la qual hi ha gravat el monograma IHS), passada la qual s'accedeix a un pati distribuïdor. El cos principal es troba a la part oest, i consta de planta baixa, primer pis i golfes sota coberta de doble vessant. Els volums adossats a la seva cara de llevant, en planta baixa, corresponen a afegits del segle XX. La façana nord del cos principal presenta un notable atalussat que ocupa tota la planta baixa. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; a la llinda de la situada més cap a l'oest s'hi pot llegir la inscripció '16[IHS]82 / March Sostras'. L'aparell de l'edifici principal és fet de blocs calcaris desbastats de mida mitjana i gran, lligats amb morter de calç i originàriament arremolinats. Les cantonades i les obertures estan fetes amb pedra ben tallada. Separats de l'edifici, pocs metres al nord, hi ha dos coberts en avançat estat de degradació. | 08002-5 | A la plana de Cal Boladeres, a l'extrem sud del terme | El seu origen es remunta, almenys, al segle XV. Surt esmentada al cadastre d'Aguilar de 1716 (PARCERISAS, 2000: 119). | 41.6991900,1.6105000 | 384383 | 4617311 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 28938 | Molí de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-castellar | PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XIV | Reformat al segle XVIII | Edifici de planta quadrangular amb diferent annexos, composat per planta baixa, primer pis i golfes sota coberta. L'edifici originari era l'anomenat Cal Fuster, amb una part antiga amb un arc apuntat (que sosté tot l'edifici) on hi ha els molins. Al segle XIX s'hi afegí la part davantera (que ofereix actualment la façana vers l'exterior), anomenada Cal Pepó. Entre les diferents instal·lacions visibles s'observen conilleres, galliners, un forn amb volta i un pou (al davant) datat el 1749), vinculades segurament als últims usos de l'edifici. L'entrada principal és a l'est, i encara són visibles restes de la porta dovellada en arc de mig punt original. Tanmateix una reforma posterior en tapià una part, i ara hi ha una porta rectangular definida amb brancals i llindes de pedra perfectament escairats. Segurament i en relació a aquesta reforma, s'ha de relacionar el balcó del primer pis, delimitat amb la mateixa tipologia de pedra, i on hi ha una llinda amb la data 1881. Al sud del conjunt, per unes escales exteriors, de construcció o reforma força recent, s'accedeix a la bassa. Aquesta, té planta semi rectangular amb extrems arrodonits i més de 60 m de llargada, és plena d'aigua i encara és visible el seu cacau rodó. El rec que l'omple agafa l'aigua prop de la confluència de la riera de Maçana amb la de Rajadell. Des d'aquesta zona més elevada, també es té accés al segon pis del molí. La construcció feta amb pedres escairades lligades amb argamassa, és evident que ha patit diverses reformes al llarg dels segles, i fou adaptada com habitatge. Poca a poc si han anat adossant diferents edificacions, el que en fa difícil definir el perímetre del molí i de les estructures vinculades, com les dependències dels moliners. Actualment hi ha tres edificis annexats, Cal Fuster (casa sobre el molí), Cal Papó i Cal Molí (cases adossades al molí), que podrien tenir relació amb el conjunt. Tot i que no hem pogut accedir a l'interior, sembla que es conserva part de l'aparell propi d'una instal·lació d'aquestes característiques, així com una sala amb arcades de pedra. Segons es desprèn d'un petit rètol informatiu a tocar de la porta, la casa del molí (Cal Molí) al costat, es va refer completament al segle XVIII. A més a més aquest mateix rètol apunta que antigament hi havia hagut dos molins i una ferreria. | 08002-6 | A la Plaça de Castellar, al Nucli de Castellar | Molí fariner d'origen feudal, que sempre va estar sota la propietat del senyor del Castell de Castellar. Les primeres referències documentals daten del segle XIV en relació a un servei al qual estaven obligats a acudir tots els pagesos del terme. El molí restà actiu fins a la dècada dels '70 del segle XX i habitat fins fa poc per la darrera molinera de Castellar, Rosa Cots i Closa, coneguda com la Rosita, vídua de Miquel Clotet, (PARCERISAS 2013: 165). El 2013 el comte de Sant Miquel de Castellar feu donació de l'edifici del molí a l'Ajuntament d'Aguilar de Segarra, i també se'n preveu la restauració. | 41.7288000,1.6538200 | 388039 | 4620541 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28938-foto-08002-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28938-foto-08002-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28938-foto-08002-6-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 28939 | Font de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-castellar | XX | Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig. Al centre de la roda s'hi ha posat l'aixeta. El receptable on es recull l'aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d'obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana. | 08002-7 | A la Plaça de Castellar | La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l'arribada d'aigua al municipi l'any 1983, | 41.7287400,1.6540200 | 388056 | 4620535 | 1983 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28939-foto-08002-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28939-foto-08002-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 28940 | Can Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pala | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XIV | Reformat al segle XX | Esplèndida mostra d'arquitectura rural fruit de la seva importància als segles XVII-XVIII. Casa de planta allargassada amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta a dues aigües i un ràfec fet amb dues línies de teules i rajols. En el seu extrem est hi ha una galeria coberta al primer pis, que s'adossa a una torre. Aquesta torre té planta quadrangular i és un pis d'alçada més alta que la resta de construccions de l'edifici. Coberta a quatre aigües, a sobre hi ha un parallamps. L'accés principal a l'edifici és per la banda sud, a tocar de la carretera, on hi ha la porta principal feta amb arc de mig punt definit per dovelles de pedra ben treballades, sobre una de les quals hi ha pintat el numero 62. A l'esquerra d'aquesta porta, el mur del cos oest, està construït de forma atalussada. Pel que fa a la resta d'obertures de l'edifici, estan definides per pedres ben treballades i sembla que conserven restes d'haver estat pintades amb 'blauet'. L'edifici està fet amb pedres sense treballar col·locades unes al costat de les altres definint filades més o menys regulars. Les pedres treballades es troben delimitant les obertures o les cantonades de cada un dels cossos que componen l'edifici. És evident que la construcció ha estat reformada i ampliada progressivament al llarg dels segles, i sembla clar que durant el segle XX o inicis del XXI s'hi ha fet una reforma important, rejuntant moltes de les pedres de l'edifici. Tanmateix sembla que a la torre escara es conserven restes visibles del morter original. Al voltant de la casa principal hi ha diversos coberts i annexos. En un d'ells situat a l'extrem oest, hi ha un rellotge de sol pintat a la façana, en força mal estat de conservació. | 08002-8 | Al nord del nucli de Castellar. | Apareix al fogatge de 1365 com Mas Ça Baça. Na Dolça, muller d'en Pere Ça Baça, propietaris. El 1647 mor Magí Palà, Batlle de Castellar i en el seu testament hi ha una gran quantitat de deixes i llegats. Els Palà en aquest moment són molt rics i influents tal com denoten les seves amistats i com s'observa al capbreu de 1669 que a banda del mas de la Bassa tenen el mas de Tornamira, el de Beneteres (actualment Tinet), el mas de la Calçada (actualment Masia) i el de Semís. (PARCERISAS 2000: 108). Can Palà també apareix al capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, el propietari és Magí Palà. També surt en el cens de 1857, on Anna Mª Palà és la pubilla, néta d'en Magí. La família Palà ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat. (PARCERISAS 2013: 80, 139). Els Palà que al segle XVI són rics, al XVII es mantenen i en arribar al segle XIX entren en crisi. Anna Mª va ser la darrera hereva amb el cognom Palà, es coneix el patrimoni de la pubilla, gràcies a l'inventari aixecat pel seu oncle Ramon Domènec de l'Azina de Calonge. (PARCERISAS 2000: 156) El camí Ral passava just per davant de l'edifici, entre aquest i Can Teixidor, seguint el traçat de l'actual N-141g. | 41.7297000,1.6555500 | 388185 | 4620639 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té un rellotge de sol.Antigament conegut com Mas Bassa o Baça, | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 28941 | Cal Ferrer, Cal Ferrer Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-cal-ferrer-gros | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XVI | Reformada al segle XVIII | Primer edifici que es veu en entrar a la sagrera de Sant Esteve. Gran casal fet totalment amb pedra, bona part d'ella sense treballar. Les pedres estan disposades unes al costat de les altres lligades amb morter definint filades més o menys regulars. Les pedres ben treballades i escairades estan col·locades a les cantonades de cada un dels cossos o bé en les obertures, a manera de brancals o llindes. L'edifici primitiu, seria de planta rectangular, amb coberta a dos aiguavessos i a ell s'han anat afegint altres cossos i annexos de caràcter auxiliar. Entre ells destaca una galeria al costat dret de la façana principal, aprofitant el teulat d'un edifici auxiliar. La porta d'entrada principal està feta amb arc de mig punt amb dovelles de pedra ben treballada. Entre les altres obertures, destaquen dues llindes de finestra, una amb la data 1730, utilitzant un quadrat barrat en lloc del zero, i un altre en la que sembla llegir-se 1758. Ambdues dates evidencien per tant que la construcció va patir una reforma important durant el segle XVIII. A banda d'aquests elements és clar que l'edifici amb el pas dels anys va anar creixent i modificant la seva planta original i accessos. En el mur de façana est és encara visible un arc possiblement d'una antiga porta, actualment tapiada i on s'ha obert una porta rectangular de menors dimensions. L'edifici també conserva un rellotge de sol, en un estat de conservació força bo, en la seva façana sud. El conjunt es troba totalment tancat tant pels murs dels mateixos edificis annexes com per una porta metàl·lica, al costat de la qual hi ha un rètol fet amb ceràmica on es pot llegir: Cal Ferrer Gros. | 08002-9 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | Apareix a capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, on Francisco Ferrer consta com a propietari. La família Ferrer ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat, el primer Ferrer documentat és Valentí Ferrer, casat amb una dona de Cal Palà i pares de Gaspar Ferrer hereu al capbreu de 1579 (PARCERISAS 2013: 79, 139) | 41.7315600,1.6567800 | 388290 | 4620844 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té un rellotge de sol a a façana sud,Conegut antigament com La Pobla. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 28942 | Rellotge de sol de Cal Ferrer Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-ferrer-gros | XX | Rellotge de sol ubicat a la façana sud de l'edificació de Cal Ferrer Gros. De planta quadrangular i coronament en forma triangular, té definit el seu perímetre per petits blocs de pedra treballada i motllurada. L'interior està pintat de blanc, en ell es conserva sencer el gnòmon de vareta i es pot llegir el següent missatge 'Yo sensa sol i tu sensa fé no som ré'. La línia horària és de 8 a 4 i assenyala la mitja hora, números romans. | 08002-10 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | 41.7323300,1.6592400 | 388496 | 4620926 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 28943 | Rellotge de sol de Can Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pala | XX | Molt deteriorat fruit de la manca de manteniment i les inclemències meteorològiques. | Rellotge de sol ubicat a la façana sud d'uns dels annexos aixecats a l'oest de l'edifici principal de Can Palà. De planta quadrangular, es conserva tota la superfície del lliscat base, i es pot intuir que tenia planta quadrangular amb coronament arrodonit. El perímetre estava definit per un regruix en el morter de base, marcat a més per línies incises. L'espai interior estava pintat de blanc, però només es conserva la part inferior. Els números són il·legibles i no conserva el gnòmon. | 08002-11 | Al nord del nucli de Castellar | 41.7297000,1.6552500 | 388160 | 4620640 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28943-foto-08002-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28943-foto-08002-11-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 28944 | Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XI | Completament reformada | Edifici, de planta rectangular amb una sola nau sense absis y campanar d'espadanya. Tot i que l'edifici apareix en la documentació des del segle XI no s'observen restes de la construcció romànica. La construcció actualment dempeus està tota feta de pedra, té coberta a dues aigües, amb ràfec decorat amb maons col·locats de cantó. El campanar d'espadanya també està fet de maons, conserva la campana i està coronat per una creu. A la paret nord s'observen un parell de contraforts. L'accés al temple és per la banda est, on s'observen restes d'una porta més antiga definida per blocs de pedra col·locats uns al costat dels altres definint un arc de mig punt. Bona part d'aquesta obertura actualment esta tapiada, i en el mateix punt s'ha obert l'accés actual, més petit, de planta rectangular amb tarja completament tapiada i tot el conjunt definit per brancals d'uns 0.10 m d'amplada fets amb morter lliscat. Per sobre la porta hi ha un òcul amb el perímetre delimitat per morter lliscat igual que el de la porta d'entrada. Per sobre aquesta obertura hi ha una petita placa feta de morter on es llegeix 'ca pilla'. Al recinte s'accedeix per una espècie d'entrada definida per murs de pedra aixecats només a mitjana alçada, que s'adossen a la façana principal i al mur nord de can Ferrer Gros. Davant d'aquest petit pati d'accés hi ha un cartell informatiu amb una petita ressenya de l'edifici. | 08002-12 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | Església documentada des del segle XI en concret l'any 1078, on rep una deixa de Sendred Company, senyor de Castellar. Es té noticia que el 1312 va ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar (PARCERISAS 2013: 43). Ha estat destruïda o saquejada forces vegades però sempre s'ha acabat refent. Durant la guerra del Francès va ser saquejada i durant la guerra civil també es va malmetre, quan es va espatllar tot el seu interior. L'església en principi pertanyia a Cal Ferrer però actualment és del Bisbat. Sembla que la família va prometre cedir-la al Bisbat en alguna circumstancia adversa i així ho va fer. (PARCERISAS 200:46) En els darrers temps a fet funcions de parròquia en comptes de l'església de Sant Miquel de Castellar. S'hi celebra missa per Sant Esteve i el primer diumenge d'agost, durant la festa major de Castellar amb repartiment de panet inclòs. | 41.7306100,1.6581300 | 388401 | 4620737 | 1939 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té cartell informatiu | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 28945 | Campana de la capella de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-la-capella-de-sant-esteve | XX | <p>Campana de metall penjada al petit campanar d'Espadanya de la Capella de Sant Esteve.</p> <p>La campana té un text gravat on es pot llegir la següent inscripció '<em>Josefa Carmen Florinda. San Esteban XXVI-XII-MCMXXXVIIII (26/12/1939). Año de la victoria</em>'.</p> | 08002-13 | Nucli de Castellar. Veïnat de Can Maçana. | <p>Se sap que l'església va ser saquejada i va patir destrosses durant la guerra civil. Potser a conseqüència d'això, i amb motiu de la victòria del bàndol franquista, es fer una campana nova que porta tres noms (Josefa, Carmen i Florinda) en honor a les persones que la van pagar. | 41.7306100,1.6581300 | 388401 | 4620737 | 1939 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28945-foto-08002-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2025-04-07 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | No s'hi ha fet cap actuació posterior al franquisme. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 28946 | Nucli de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-esteve | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XI | Petit conjunt veïnal format pel mas de Cal Ferrer Gros, la Capella de Sant Esteve, Cal Calsina (antigament Lobosa o Llobosa) i Cal Massana, ubicat al nord del nucli de Castellar. La Capella de Sant Esteve, documentada des del segle XI, fou aquí l'element aglutinador al voltant del qual va créixer l'agrupament de cases (dins la sagrera). Amb el temps, es va transformar en tres cases: Cal Ferrer Gros (la més gran, el nom de la qual en ocasions s'empra per denominar el conjunt) , Cal Massana i Cal Calsina. El camí Ral passava prop de l'indret. No té una gran extensió però el conjunt d'edificacions que el conformen estan molt properes unes a les altres, de fet només té una espècie de carrer a la banda est que dóna accés a tots els edificis per aquesta part del nucli. Pel nord de l'església també és possible transitar accedint al veïnat per una porta existent a la banda oest. En aquesta porta, situada en les dependències de Can Ferrer Gros, hi ha dos petits cartells fets de rajoles. El més gran i col·locat a la banda superior diu: 'Can Maçana. Poble d'Aguilar de Segarra. Partit Judicial de Manresa. Barcelona'. En el petit i situat a sota l'anterior es llegeix: 'Si veniu per mal no passeu el portal. Si veniu per be no us quedeu al carrer'. | 08002-14 | Al nord-est del nucli de Castellar. | A l'edat mitjana es tancava en un clos i hi tenia part la família Llobosa. Es té noticia que el 1312 l'església de Sant Esteve ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar. En aquest document s'esmenta el lloc de Sant Esteve com si ja hi hagués un grup de cases. | 41.7304800,1.6580100 | 388391 | 4620723 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Antigament conegut com Lloc de Sant Esteve de Castellar. | 98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 28947 | Nucli de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XVIII | Una de les tres entitats de població de les que consta el municipi d'Aguilar de Segarra. Es troba a la dreta de la riera de Rajadell, a la confluència d'aquesta amb la de Grevalosa, als peus del Castell. Al nucli de Castellar s'hi accedeix directament des de la carretera N-141g, direcció a Calaf, passat el Km 5 en una bifurcació a la dreta. Aquí a peus del turó i a la riba esquerra de la riera de Grevalosa s'agrupen un bon nombre de cases i edificis, entre el que destaca el molí de Castellar. Davant del molí trobem una petita placeta a la que tenen accés bona part de les edificacions, totes elles fetes de pedra desbastada i lligades amb morter. | 08002-15 | A la deta de la carretera N-141g direcció Calaf. Km 5 | El comtat de Castellar fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d'Amat-Grevalosa i de Planella, baró de Castellar (aquest títol es va extingir, i el 1923 s'hi creà el comtat de Sant Miquel de Castellar). Al segle XIX formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarners i Còdol-rodon. Antigament (el Seguer havia quedat fora de Castellar el 1374), als peus de l'elevació d'on hi ha el Castell de Castellar tan sols hi havia la casa vella del Molí de Castellar. Al segle XIX s'hi començaren a aglutinar les cases que conformen el nucli actual. A banda del castell, l'església de Sant Miquel i la seva rectoria, també van jugar un paper clau en la evolució històrica del nucli. Aquests elements juntament amb el molí formen actualment un conjunt monumental. | 41.7287500,1.6544900 | 388095 | 4620535 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 28948 | Monòlit de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-castellar | S'observa alguna esquerda i té pintat un grafit. | Gran bloc de pedra clavat verticalment en sentit est oest, en mig d'un camp. Té unes dimensions força considerables, uns dos metres de llargada per quasi un metre d'amplada, i una forma força arrodonida en tot el seu perímetre. Les cares tant anterior (al sud) com posterior (al nord) no són gaire regulars i s'observen protuberàncies importants. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció o prospecció arqueològica al voltant encara dificulta més la seva datació. Cal destacar que a la cara sud del monòlit, aprofitant les irregularitats de la roca, algú en un acte vandàlic, hi ha pintat una cara. Tot i que aquest grafit s'ha anat perdent a poc a poc encara en són visibles restes dels ulls i la cara, | 08002-16 | A 100 m de la rotonda d'acces al cementiri de Castellar | 41.7301700,1.6528100 | 387958 | 4620695 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic, ni s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica, | 76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 28949 | Veïnat de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-les-coromines | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIV | Nucli de població estructurat a l'entorn de l'església de la Mare de Déu de les Coromines (o la Candelera), i arrenglerat davant del camí que uneix els Prats de Rei amb Cal Ribera. Uns 50 m més al nord, una segona agrupació de cases s'arrenglera davant el camí de Seguers. Les cases que conformen el nucli són habitatges unifamiliars amb planta baixa i primer pis, construïts amb pedra desbastada arrebossada i elements de pedra ben treballada en algunes portes. Generalment, les obertures són quadrangulars, llevat de Cal Cuiner (sorgit de la unió dels masos medievals Solà i Vilaforta), amb portes i una galeria amb arc de mig punt. També formen el nucli coberts i altres instal·lacions relacionades amb la producció agropecuària. | 08002-17 | Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | El nucli s'originà entorn a una torre depenent del castell de Castellar. Més endavant, es constituï com a quadra del seu terme castral. N'hi ha constància documental des del segle XI. Apareix esmentada al fogatge de 1365, amb 4 focs. L'església de la Mare de Déu de les Coromines data, almenys, de 1222 (PARCERISAS, 2000: 49 i 67). Cal també tenir en compte la proximitat de les restes arqueològiques de les Coromines I i II, que suposen un antecedent de cronologia tardoantiga de poblament al lloc. | 41.7190500,1.5787800 | 381780 | 4619559 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28949-foto-08002-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28949-foto-08002-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28949-foto-08002-17-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 28950 | Mare Déu de les Coromines, la Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-deu-de-les-coromines-la-candelera | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XI | Reformada al XVIII | Església de nau única i planta rectangular (7 x 12 m) orientada amb la capçalera a llevant. La portalada d'entrada no es troba en una posició axial, sinó a la façana sud, molt a prop dels peus de la nau, La portalada està formada per una volta catalana que emmarca (revelant una evident transformació de la nau original) una porta adovellada amb arc de mig punt, ara enfonsada en una segona línia. Tan sols s'hi observen dues petites obertures quadrangulars, l'una a la capçalera i l'altra al mur lateral nord, totes dues amb petits vitralls de recent creació i protegides per sengles làmines de ferro forjat. L'aparell exterior és de pedra vista, amb blocs petits desbastats lligats amb morter. Sobre la portalada s'alça un petit campanar d'espadanya doble, desproveït de campanes. A l'interior hi ha un arc als peus de la nau, que sosté el cor i que aixopluga sota seu el baptisteri. La nau disposa de dues capelles al lateral nord i tres al de migdia. A l'angle nord-est, junt al presbiteri, hi ha una sagristia que a la llinda de la seva porta d'accés té gravada la data de 1758. Al passadís central, una tomba té gravada la inscripció 'Sepultura del Sant. Ell l'ha feta fer. Josep Centelles, 1762' (PARCERISAS, 2000: 49). Malgrat el seu origen romànic tardà, l'església ha experimentat diverses reformes que n'han alterat notablement la fesomia. A jutjar per les inscripcions descrites, el segle XVIII sembla haver estat un moment actiu en aquest sentit. Actualment, per accedir a l'església cal travessar la tanca del cementiri, que es troba bàsicament a l'oest del temple. S'hi conserven esteles funeràries. A més del nom que l'acredita com a antiga parròquia i llavor del nucli de les Coromines, l'església també es coneix amb l'advocació de la Candelera, una imatge de la qual es venera a l'altar major. | 08002-18 | Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | L'església va passar l'any 1685 a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar. Des de 1878 (i fins a l'actualitat) és sufragània de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer (els Prats de Rei, Anoia). | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 28951 | Murs de Cal Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-cal-centelles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Restes molt parcials del que havia estat l'antic casal. | Cal Centelles es troba avui reduït als seus murs perimetrals i a alguns dels edificis dedicats a tasques productives. Es tracta de l'única casa situada al sud del camí principal que passa pel nucli de les Coromines, i es troba encarada a l'església de Nostra Senyora de les Coromines i el cementiri. Els murs perimetrals que en resten són fets amb blocs petits i mitjans desbastats, disposats amb la tècnica de pedra seca. El seu traçat forma un polígon que, si bé té la forma bàsica d'un rectangle orientat est-oest, té múltiples xamfrans per adaptar-se al traçat dels camins. | 08002-19 | Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | Cal Centelles havia estat una de les cases més riques de la contrada. L'any 1681 s'emparentaren amb la baixa noblesa de la zona mitjançant el matrimoni de l'hereu de Cal Centelles amb la filla del baró d'Altet i senyor de Lluçà. Al cadastre de l'any 1716, era la casa amb més valor de tot el terme, 200 lliures (seguida de lluny per la segona, Cal Ribera, amb 80 lliures, que també era propietat dels Centelles). No obstant, a finals del segle XVIII els Centelles acumulaven molts deutes, i a finals del segle XIX van haver de vendre la major part de les propietats, deixaren la casa i l'hereu s'embarcà cap a Colòmbia (PARCERISAS, 2000: 108, 117, 119, 135 i 181). | 41.7190100,1.5782100 | 381733 | 4619556 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28951-foto-08002-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28951-foto-08002-19-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.