Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
39341 Pont del Relat 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-relat-3 - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XX Pont d'un sol ull en forma d'una circumferència oberta donant lloc a un el·lipse aixafat, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 18 m de longitud a l'igual que a la cara sud-oest. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 8-9 m ja que ens és impossible d'apreciar degut a la gran vegetació que hi ha que ens en dificulta fins i tot la fotografia. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment. 08012-113 Sta. Eugènia de Relat Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. 41.8787200,1.9796100 415333 4636814 1940-50 08012 Avinyó Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla En aquest cas concret, hi ha un excés preocupant de la vegetació degut a l'entorn de bosc on es troba, sense posar en perill el pont degut a la seva gran obertura però que, visualment no permet fer-se una idea massa aproximada del pont. 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39345 Aqüeducte del rec del Rial https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-del-rial - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. XVIII-XIX En el moment de fer la fitxa hi havia una fuita d'aigua al pont que rajava amb força potència per entre les pedres, posant en estat crític la supervivència de l'estructura. Aqüeducte d'un sol ull en forma de mitja circumferència, que sosté el rec del Rial, fet amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. L'estructura fa 3,5 m de longitud, uns 40 cm d'amplada i 3,5 m d'alçada. Dalt de la pedra trobem un reforç posterior fet de totxanes per tal de protegir el rec. La volta està feta amb superposició de còdols de pedra. 08012-117 Horta d'Avinyó Aquest petit aqüeducte portava l'aigua de la Gavarresa a molts dels horts d'Horta d'Avinyó i la seva creació coincideix amb l'apogeu de la vinya a la zona. 41.8228500,1.9654100 414080 4630625 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Hi ha gran vegetació tan a dins del rec com a les parets de l'aqüeducte 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39354 Pica de pedra de Les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-pedra-de-les-planes XVIII Pica per rentar-se les mans, feta de pedra i adossada a la paret d'una de les habitacions. Es tracta d'un sol bloc de pedra tallat en forma arrodonida i a la part de dalt presenta una vora del mateix carreu per contenir l'aigua. Té un desguàs en forma de petita canonada de plom, a tocar de la paret. 08012-126 Sta. Eugènia de Relat 41.9056100,1.9855600 415862 4639794 08012 Avinyó Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39379 Creu funerària de Santa Eugènia de Relat https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-funeraria-de-santa-eugenia-de-relat XX Comença a haver-hi presència de líquens i altres fongs. Creu feta de pedra, situada a 20 m al nord-est de l'església, que funcionaria com a element funerari, no sabem si com a una sola tomba o indicant on hi hauria l'antic cementiri. La creu és feta de varis elements: una base feta amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment, d'uns 50 cm d'alt; sobre de la base ja hi ha la creu que fa 1,20 m d'alt. 08012-151 Sta. Eugènia de Relat 41.8849400,1.9805700 415421 4637504 1940-50 08012 Avinyó Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39475 El tocar dels rossinyols davant la Processó de Corpus https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tocar-dels-rossinyols-davant-la-processo-de-corpus - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es conserva Costum que tenia Avinyó on un grup de nois que anava davant la processó de Corpus tocava uns rossinyols fets de canya. El rossinyol era un canó de canya gros tapat pels dos caps i ple d'aigua, amb dos forats petits a la part superior on a cada forat s'hi col·locava un canonet de canya, un dels canonets portava llengüeta i sonava com un xiulet, imitant el rossinyol. El rossinyol anava adornat amb un ram de flors. Com que l'instrument anava ple d'aigua, algunes cases tenien durant la processó portadores plenes d'aigua al portal per tal que els nois poguessin proveir-ne l'instrument. El costum s'acabà el 1913 quan el capellà del poble, Mn. Josep Palou, prohibí que els rossinyols toquessin. 08012-516 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms No se sap quan es començà a fer, però s'acabà el 1913 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39476 Llegenda del Salt d'Euga https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-salt-deuga - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou. Llegenda que explica la superstició lligada a un relleu geogràfic. El camí vell d'Avinyó a Artés travessa dos torrents, el de Can Vilalta i, poc després, el de Salt d'Euga, que el travessa per sobre una roca que fa de vorera a un fort saltant del torrent. Diu la tradició que un home va anar una nit d'Avinyó cap a Artés a buscar una medicina quan a l'alçada de Les Encantades s'hi troba una euga sola. Ell la muntà pensant que aniria més ràpid. En tornar d'Artés i passar per la roca de Salt d'Euga, l'euga saltà. El dia següent trobaren a l'home mort a baix del saltant, i al costat de la roca, la pota d'euga marcada. Per aquesta raó a aquest racó se'l anomena el Salt d'Euga. Ja qui diu que l'euga seria una de les bruixes que habitarien a les encantades. 08012-517 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Obert Regular Inexistent Modern Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39477 Llegenda de Les Encantades https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-encantades - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou. Llegenda que explica la superstició lligada a un relleu geogràfic. Anant d'Avinyó a Horta, després de passar el Salt d'Euga i seguint el camí vell enlloc de la carretera, aquest tros de camí que és a mitja baixada de l'Horta de la Paula, s'anomenava Les Encantades. A mà esquerra baixant cap a Horta hi ha una balsera i una mica més avall hi ha una rampa que costa molt de pujar i baixar ja que el terreny és argilós i per mitjà de les aigües fa moltes esquerdes. Això fa que quedin blocs de terra amb formes estrafolàries que vistes de nit les prenien antigament per bruixes i fantasmes que si bé corrien durant la nit, de dia es convertien en aquells blocs de terra, restant encantades les bruixes i fantasmes. D'aquí el seu nom 08012-518 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Obert Regular Inexistent Modern Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39478 Llegenda de la Creu de la Quera https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-de-la-quera - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou. Llegenda referent a un costum popular lligat a la superstició i la geografia del terreny. La carretera que va d'Avinyó a St. Feliu Sasserra, a uns sis quilòmetres i mig d'Avinyó passa per una collada en la que s'encreua el camí d'Els Andreus a la Rovira i que s'anomena La Creu de la Quera. Aquesta collada és deserta i apartada de tota masia i de nits es torna un lloc feréstec. Això feia que antigament es cregués aquest lloc com de reunió de bruixes i expliquen que entre altres coses un dia algú passant per allà veié un cove de gats que volava sol. Per això hi feren una creu al marge del camí per allunyar els mals esperits. Diu que des de temps immemorial hi ha qui ha vist la creu marcada al marge i que, encara que plogui i la creu desaparegui, sempre hi torna a aparèixer, per tant el marge mai està sense la creu. 08012-519 Sta. Eugènia de Relat 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Obert Regular Inexistent Modern Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39479 Les processons de Sant Sadurní https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-processons-de-sant-sadurni - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es fa Dos cops a l'any es sortia en processó cap a la capella de Sant Sadurní situat a la serra del Morisco. A la capella oïen missa i acabada la festa religiosa, al reclús de la capella, es feia un bon esmorzar tornant després al poble. La gent d'Avinyó tenia gran devoció a aquest sant i es recorria a ell en temps de secada i epidèmies anant a fer la pregària en processó per demanar al sant la gràcia que es necessitava, retornant després al poble. 08012-520 El Morisco 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39480 Les truites de Pasqua Florida https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-truites-de-pasqua-florida - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es conserva Els habitants d'Avinyó, quan mataven el porc guardaven la culana o el budell més gros ple de carn magra pel dia de Pasqua. Amb talls d'aquest embotit i talls de cansalada es feia una truita grossa i gruixuda, que es menjava per esmorzar. Hi havia qui tot sol es menjava una truita de dotze ous. 08012-521 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39481 La Bonaventura de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bonaventura-de-sant-joan - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es fa Aquesta costum consistia en llevar-se d'hora el dia de Sant Joan de manera que en despuntar el dia ja s'estigués a la font o a un punt fora del poble on es volgués anar, generalment punts a prop d'aigües, ja que es considerava curatiu rentar-se els mals però havia de ser abans de sortir el sol. Era el dia apropiat per curar-se les berrugues fregant-les amb les estries que es fan a les soques dels pollancres, tot sempre abans de sortir el sol. Un cop cadascú havia fet les seves cures, esmorzaven, collien cireres i tornaven amb colles cap al poble tot cantant. A les 8 del matí tothom tornava a ser a casa seva. 08012-522 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39482 Els focs de vigílies de sants https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-focs-de-vigilies-de-sants - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Hi ha moltes d'aquestes vigílies on ja no hi ha focs, les altres si. Era costum de fer focs les vigílies dels sants següents: vigília de Sant Isidre, vigília de Sant Antoni de Pàdua, vigília de Sant Joan, vigília de Sant Pere i vigília de Sant Jaume. La canalla, en sortir de l'escola, anava per les cases a recollir trastos vells i fustes per fer un gran foc a les places del poble. 08012-523 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39716 Font de La Verge Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-verge-maria - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. XIX-XX La font es situa a sota d'una paret feta de carreus regulars de pedra lligats amb ciment d'uns 50 cm d'alçada. L'aigua surt per un broc metàl·lic. El desguàs fa un petit rec fins a una bassa propera. 08012-477 Santa Eugènia de Relat 41.8916700,1.9784600 415255 4638253 08012 Avinyó Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39723 Font de Can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-serra - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. XIX-XX Font que resta amagada sota d'una figuera. Hi ha un dipòsit de pedra lligat amb gran quantitat de ciment. Hi ha un forat per on surt l'aigua sense cap broc. 08012-484 Avinyó 41.8705900,1.9704500 414562 4635921 08012 Avinyó Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39752 Dita sobre la matança del porc https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sobre-la-matanca-del-porc - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no s'utilitza Hi havia una dita lligada amb la matança del porc i fa referència a l'alegria que donava ja que era un dia molt esperat per la majoria de pagesos que patien força gana. La dita diu així: 'Les tres alegries de l'home són: quan es casa, quan mata el porc i quan la dona se li mor'. 08012-524 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39753 Els enterraments a principis de segle XX https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-enterraments-a-principis-de-segle-xx - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no s'utilitza Quan algú es moria, els dos veïns de més a prop (o sigui, el de més a la dreta i el de l'esquerra) quedaven obligats a menar el dol. D'una casa l'home menava el dol dels homes i de l'altra casa la dona menava el de les dones. Com que en aquell temps els morts es portaven a pes de braços, tenien l'obligació de dur-lo els homes de les segones i terceres cases de cada banda de la casa mortuòria, eren doncs, quatre homes que es rellevaven a trossos per dur-lo. A l'enterrament només hi anaven els parents i alguns amics de molta intimitat i sortien darrera del mort en fila índia: primer el menador de dol dels homes seguit pel parent més proper i dels demés anat baixant pel grau de parentesc; venien després les dones seguint el mateix ordre. Així tornaven del cementiri formats amb el mateix ordre fins a la casa del mort on el menador del dol deia un parenostre i quedava dissolt el dol. Quan venien del cementiri a la casa, els treien un rentamans i es rentaven. Quan el mort era un nen el portaven els nens i quan era una nena, les noies. 08012-525 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39754 La Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-major - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es fa de la mateixa manera La festa major de principis de segle XX començava el divendres a la tarda amb la mort de la vedella que, com que únicament es matava un cop l'any es considerava un espectacle. Aquella mateixa tarda, els carnissers del poble tenien un ramat de xais a les afores i els homes de cada casa anaven a agafar un xai i se'l enduien a casa seva. A la nit passaven els carnissers a matar-lo i escorxar-lo. Aquell que no havia comprat un cap de bestiar, anava aquella mateixa nit a les carnisseries per comprar carn. El dissabte al migdia hi havia el repic de campanes i a les vuit del vespre l'orquestra feia el primer cercavila. El diumenge a tres quarts de deu feien el segon cercavila, acompanyant l'Ajuntament a l'església on tocaven i cantaven l'ofici. En sortir de l'ofici l'orquestra tocava 'llevant de taula' que consistia en acompanyar les administracions de la Mare de Déu del Roser que seguien tot el poble alhora de dinar, entraven a les cases i captaven mentre dinaven. A la tarda processó amb elles i, després ball de tarda. A les nou un tercer cercavila que s'anava a casa de l'alcalde i començava el ball de nit. El dimarts a la tarda s'anava a berenar a les fonts i allí es ballava amb algun músic aficionat, quan es fia fosc la gent anava a ballar a les sales on hi havia un piano de maneta. Fins l'any 1898 el ball de festa major es feia en una sala de ball engalanada, a partir d'aquell any sempre més hi ha hagut envelat. 08012-526 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Obert Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39755 Les camilleres (caramelles) https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-camilleres-caramelles - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es conserva igual Per quaresma es formaven colles de nois joves fins i tot casats que assajaven una o dues cançons per sortir a cantar-les al toc d'Al·leluia del dissabte sant i del diumenge de Pasqua. AL dissabte aquestes colles anaven a les cases de pagès i cantaven a cadascuna d'elles que els feien cantar. El diumenge de pasqua passaven per tot el poble. Antigament els camillaires només cantaven els Goigs de la Mare de Déu, i aquest costum durà fins al 1899 en que la colla de joves ja va cantar altres cançons. Fins aquest any només hi havia un membre de la colla que portava algun flabiol, tot i que a partir d'aleshores ja hi haurà altres instruments. 08012-527 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39756 Galejar a les camilleres https://patrimonicultural.diba.cat/element/galejar-a-les-camilleres - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no s'utilitza En tot el segle XIX era costum que les colles que anaven a cantar portessin armes de foc de pistó i galejaven. Els nois, un cop acabada la jornada, es dedicaven a acabar la pólvora i simulaven batalles entre ells. La tradició es va acabar quan el 1912, un noi, tat galejant-se se li rebentà l'escopeta i li destrossà la mà. 08012-528 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39757 Els esquellots https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esquellots - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es conserva Quan un vidu o una vídua es tornaven a casar, sobretot si ho feia amb una soltera o solter, era costum que els joves del poble, canalla i algun gran, ja fos amb llaunes o amb esquellots, o cornetes i eines que fessin soroll, recorrien els carrers i després anaven a casa del nuvi a la nit de noces. Allí estaven fent soroll fins que el nuvi sortia i els donava vi per beure abastament a tothom, si era així, els esquellots paraven, però si el nuvi no sortia, els esquellots podien durar dies i dies, més ben dit, nits i nits fins que l'home no els donava vi. 08012-529 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39758 La benedicció del càntir https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-benediccio-del-cantir - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es practica El dimecres sant es portava a beneir a l'església un càntir ple d'aigua, normalment el més maco i engalanat amb flors. Igualment es portava un plat amb sal perquè el sacerdot al beneir l'aigua en prengués un grapat per fer-ne el 'Sal-pas'. 08012-530 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39759 El salpas https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salpas - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es practica Costum religiós, de caràcter cristià, consistent en la benedicció de les cases. El mossèn, acompanyat de dos escolans, passa per les cases del poble i, seguint el ritual tradicional, beneeix les cases esquitxant amb aigua i sal el costat dret dels portals. Aquest costum cristià, que es fa durant la pasqua, ha deixat de practicar-se en la majoria de les parròquies del país i, on encara es fa, es contempla més com un ritual festiu. 08012-531 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39760 Costum de setmana santa 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-setmana-santa-1 - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es practica A la setmana santa, fins a principis del segle XX, des de que posaven a Jesús al monument fins a la resurrecció de dissabte sant hi havia la creença que no es podia escombrar ni netejar perquè sinó hi havies cuques tot l'any a la casa. El dissabte quan tocaven l'Al·leluia amb una branqueta i aigua beneita anaven seguint tots els racons de la casa dient 'cuca surt del forat que Jesús ha ressuscitat' i així marxaven totes les cuques de la casa. 08012-532 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39761 Costum de setmana santa 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-setmana-santa-2 - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es practica Fins a principis de segle XX, quan ja es perdé el costum, el dissabte sant, després del toc de l'Al·leluia, tothom es posava a fer soroll amb el què tenia a les mans i molts sortien amb les escopetes a les finestres i balcons a galejar. Aquest terrabastall solia durar una hora. 08012-533 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39766 El contrapàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. No existeix Dansa típica que es ballava al acabar la processó del Roser, a l'igual que el Gambeto. Es ballava a la plaça major. Els homes sols es donaven la mà format un semicercle que s'anaven movent amb passos mesurats i un moviment oscil·lant d'esquerra a dreta, fins a tornar al punt d'origen, donant la volta a la plaça. Es celebrà fins a finals de segle XIX. No en conservem la melodia. 08012-538 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39767 Ball del Gambeto https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-gambeto - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no s'utilitza Dansa que es celebrava després de la processó del Roser a la plaça major del poble, a l'igual que el Contrapàs. Es celebrà fins a finals del segle XIX. Es balla amb vestit de cerimònia. Els homes vestien el gambeto o capa llarga i negra que va fins als peus, i, a més es portava barret de copa. Les dones vestien de pageses però amb un mantell blanc amb llargues puntes. No en conservem la melodia 08012-539 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39768 Dansa de 'Treure a Ball' https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-treure-a-ball - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. No existeix Dansa que es ballava a Avinyó per la Festa Major, a la plaça major. No en coneixem la melodia, tot i que avui dia encara es conserva la mateixa dansa al poble veí de St. Feliu Sasserra i podria ser força similar. 08012-540 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39769 Dansa dels Picarols o Cascabells https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-dels-picarols-o-cascabells - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. No existeix Dansa molt primitiva en la seva estructura. L'element rítmic i de percussió ho era tot, ja que o mancava de melodia o era molt simple. El dissabte de Glòria la ballaven els joves d'Avinyó a la plaça major. 08012-541 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39773 Toc de l'Al·leluia https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-de-lalleluia - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no es practica Es feia el dissabte de glòria a les 7 h del matí. A partir d'aquell moment ja podien començar els diversos grups a fer les camilleres (o caramelles) per les diverses cases de pagès. S'utilitzaven les dues campanes. 08012-545 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39774 Toc del Bon Temps https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-del-bon-temps - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no es practica Era un toc que es feia quan es veia a venir un gran temporal. No sabem exactament quina estructura seguia. 08012-546 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39775 Toc de morts d'albats https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-de-morts-dalbats - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no es practica Els infants encara no batejats se'ls enterrava al cementiri anomenat 'dels protestants'. No hi havia cerimònia d'enterrament. Els enterraven els mateixos campaners. En cas de suïcidi, no es tocaven les campanes i s'enterrava sense capellans. 08012-547 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39776 Toc d'assenyalar https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-dassenyalar - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Aquest era i és el toc que indicava varis elements litúrgics: l'hora de començar una missa, el rosari, un bateig... I, dins de la celebració, en el moment de la consagració. Tots aquests tocs no els feien els campaners sinó els escolans o, àdhuc, el mateix mossèn. 08012-548 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Bo Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39782 No t'estiris https://patrimonicultural.diba.cat/element/no-testiris - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó que es cantava a les fàbriques tèxtils, i que tracta sobre els drets dels treballadors. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-554 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39783 Si tu te'n fas la rosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/si-tu-ten-fas-la-rosa - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó que es cantava durant el galanteig dels nois a les noies del poble. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-555 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39785 Digues-me'n una https://patrimonicultural.diba.cat/element/digues-men-una - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó seriada que servia com a entreteniment, contant diversos nombres amb afegitons diversos. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-557 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39786 Un dia vaig anar a caçar https://patrimonicultural.diba.cat/element/un-dia-vaig-anar-a-cacar - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó acumulativa, això és, narra un seguici de fets interrelacionats entre ells, teixint una narració gairebé sempre de caràcter fictici. Un cop desenvolupada la cançó caldrar tornar a desfer aquest teixit, col·locant els elements al seu lloc i donant la solució esperada al final de tot. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-558 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39787 Son, son, vine, vine https://patrimonicultural.diba.cat/element/son-son-vine-vine - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó de bressol que té la funció de proporcionar son a l'infant. És cantada per Rita Oliveras i enregistrada l'any 1989 a Avinyó. 08012-559 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39788 Tirit, tirit https://patrimonicultural.diba.cat/element/tirit-tirit - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó que es cantava per fer pessigolles als infants. És cantada per Remei Morral i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-560 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39789 Els reis de l'Orient https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-reis-de-lorient - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó que cantaven els infants per anar a rebre els reis la vigília de la diada fent passades pels carrers de la població amb fanals casolans. A la canó queda clar que els reis porten coses, tan generals com per menjar (torrons, coca blanca, botifarra...). La població veïna d'Oristà surt a la cançó i segurament provingui d'allà, tot i que no ho sabem amb exactitud. 08012-561 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39790 La Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-0 - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi (1995), L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 57. - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - BADAL, Joan. (1982). L'arqueologia al Bages (I), a Quaderns de recerca i divulgació, núm. 5, Manresa, pàg. 82 - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona XI-VI aC Prospecció superficial feta als anys setanta del segle XX per Ramon Camprubí i Miquel Cura, on es recolliren diversos fragments ceràmics fets a mà, de pasta negrosa i decorats amb cordons formant relleus piramidals allargassats. Es tractaria de ceràmica del Bronze final-primera edat del ferro. Les UTM són aproximades 08012-562 Morisco 41.8539000,1.9284000 411049 4634110 1000-500 08012 Avinyó Obert Regular Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Actualment hi ha treballs que han obert graveres a la zona i s'hauria de fer un estudi aprofundit per tal que aquestes no afectessin cap tipus de ceràmica ni de jaciment que pugui haver-hi. 76 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39791 Serrat de Viladases (Puigdases) https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-viladases-puigdases - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. III-I aC Tombes trobades per Atil·là Herms els anys 40 a la vessant oriental del Serrat de Puigdases, tocant al Pla de Vilamajor. Segons aquell es tractaria de tombes de quatre pedres, celtíberes o romanes. No s'han trobat ni excavat. Les UTM són aproximades. 08012-563 Avinyó 41.8515300,1.9598400 413656 4633815 08012 Avinyó Obert Regular Legal Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 81|80 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
40349 Societat cultural 'La Parra' https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-cultural-la-parra <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2868 ACCN LA PARRA (1996) 'La Parra', 75è Aniversari. ' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 19, p. 13-15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> XX <p>Edifici exempt, de planta rectangular, coberta amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants. A l'interior es conserva la sala de ball amb boca d'escenari, i el cafè. La façana principal té composició simètrica, amb un portal central i finestres amb llinda a banda i banda i arc de mig punt a la part superior. Davant la porta d'accés té un pati i una parra com a record del topònim que va prendre la societat des del moment de la seva fundació.</p> 08013-39 Les Cabòries - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Era conegut popularment com el local dels rics (informació oral de la Sra. Matilde Vendrell) . La societat es va constituir oficialment el dia 6 d'agost de 1921, i l'endemà s'inaugurava el local que ocupa ara mateix. El primer local era a Cal Ferlando, una casa al costat de la carretera d'Olesa, on hi havia una parra, per la qual cosa es va anomenar així la societat que va sortir d'aquesta casa. Aquí la gent que es reunia ballava. Això va pasar abans de 1929, segons sembla (informació oral Pere Llopart Garriga, 13 desembre de 2002). Sembla que tot comença quan d'una manera provisional, un grup de veïns que per raons ideològiques s'havia desmarcat de la Societat La Palma, que tenia com a lloc de la seva activitat el local de ca l'Ermità, va passar a reunir-se a la botiga d'en Teodor Massana de Cal Boter (actualment Cal Ferlando), on també es van celebrar alguns balls (hi havia una petita pianola en un armari de fusta penjat a la paret). Just a l'entrada de la casa, es distingia molt clarament una gran parra, la qual donaria nom a la nova entitat. Durant aquest temps de provisionalitat s'iniciaren les obres de construcció del nou edifici social. El nou local inicialment no disposava d'escenari, aquesta part de l'edifici seria efectuada amb posterioritat. La societat, anomenada des de la seva constitució com a Centre Agrícola La Parra, va passar posteriorment, després de diverses reformes estatutàries, a denominar-se societat La Parra, i ja actualment Centre Cultural i Recreatiu La Parra. L'any 1977 es va inaugurar una planta-altell de nova construcció en la qual s'ubicaria el cafè-bar de l'entitat, que fins aquell moment compartia espai amb la pròpia sala de ball i espectacles. L'any 1984, una comissió especial va ser l'encarregada de procedir a una total remodelació dels estatuts socials. Molt més simplificats i adequats per a la comprensió de tothom que tenien com a gran novetat el fet d'estar redactats per primera vegada íntegrament en català. Només es paralitzaria l'activitat de la Societat els anys de la Guerra Civil, en els quals es va utilitzar el local com a magatzem per part de la intendència. L'edifici ha estat testimoni de primera fila de la realització de la pràctica totalitat de les activitats festives i d'esbarjo, a mes de veure el naixement de les agrupacions dels balls populars, teatre i diables, actualment totes elles en tràmits legals de constitució com a seccions. La Festa Major es celebrava antigament en un envelat que es muntava davant el local (algun any s'havia arribat a fer a la vinya de Cal Venancio, i fins i tot a l'era de Cal Carbó), però a partir de la inauguració de la pista de la Casa de la Vila passaria ja, definitivament, a celebrar-se en aquest lloc. La Societat s'encarrega de la organització de la Festa Major (LA PARRA, 1996).</p> 41.3608000,1.7758400 397609 4579533 1921 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Alt valor social. La data es troba inscrita en un totxo a la façana principal, a la dreta de l'espectador. Al costat de l'edifici actual hi havia hagut l'antiga carniceria del poble. 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
40350 Centre Cultural de l'Arboçar/Societat 'la Penya' https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-de-larbocarsocietat-la-penya <p>GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2525 ACCN. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular, de parets arrebossades coberta amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants. A l'interior es conserva la sala de ball amb boca d'escenari, i el cafè. La façana principal és de composició simètrica, amb un portal central i finestres amb llinda a banda i banda i d'arc de mig punt a la part superior (INVENTARI, 1980-1985).</p> 08013-40 L'Arboçar 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>L'any 1927 s'inaugura la societat 'La Penya' (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> 41.3335900,1.7649400 396654 4576525 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Es tracta d'un edifici que posseeix un alt valor social. Està construït al costat de la carrerada. 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
40450 Els Cupons https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cupons <p>Al terme municipal d'Avinyonet s'han trobat dos punts amb curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van golpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.</p> 08013-140 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui es poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.</p> 41.3332400,1.8143000 400784 4576429 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
40469 Dipòsit antic d'aigua de Les Gunyoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-antic-daigua-de-les-gunyoles <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.</p> XIX-XX <p>Hi ha tres elements fonamentals d'acumulació d'aigua pel seu l'abastiment al poble de Les Gunyoles, que van ser gestionats per la Societat d'Aigua de Les Gunyoles: 1, El dipòsit d'aigua del vessant nord de la Serra de Les Gunyoles (foto 1), anomenat pel poeta Pau del Pi, 'La Font Destinada'. Consisteix en un dipòsit fet de maçoneria de pedra vista, de planta rectangular i coberta de volta, que es troba a la vessant de la Serra de Les Gunyoles, al costat d'un camí que puja cap a la Creu d'en Llanes i a la carrerada des del camí vell de Les Gunyoles a la Font del Cuscó, al mig d'una zona plena de pins i altres espècies arbustives. 2, el Pou Gran, 3, el Pou de Baix, al costat de Cal Masana L'aigua d'aquestes fonts era repartida per tot el nucli mitjançant un sistema de fonts públiques com les que hi ha a la plaça de l'església o a la de Sant Salvador.</p> 08013-159 Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La necessitat d'abastiment d'aigua a Les Gunyoles va portar a la recerca i aprofitament d'abundosos punts d'aigua. Se sap que l'any 1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública, del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).Tres van ser els escollits per la gent del poble a finals del segle XIX i començament del XX: -el dipòsit d'aigua de la Serra de Les Gunyoles ('La Font Destinada') -el pou de Baix o de cal Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans -el pou Gran del 1877, al costat de Cal Massana.</p> 41.3499300,1.7818600 398095 4578320 1877 .. 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Els elements relacionats amb l'abastiment d'aigua tenen un gran valor simbòlic per a la gent de les Gunyoles. 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
40491 Església de Santa Anna https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-anna <p>VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d'Olèrdola.</p> <p>La església, que és filial de la parròquia de Sant Pere Molanta, te una capacitat per a cent persones assegudes, amb l'altar de pedra, imatges, campana, bancs, harmònium, etc. Imitant un estil neoromànic, l'edifici te planta rectangular, amb absis i una capella lateral. Està fet de maçoneria vista, té campanar d'espadanya, teulada a dues vessants i porta de mig arc amb arquivoltes. L'accés està precedit de tres graons i l'edifici es troba assentat sobre un podi poc elevat.</p> 08013-181 L'Arboçar de Dalt. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>L'any 1952 tingué lloc a l'Arboçar el començament de les obres de l'església, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Hi havia de rector en Mossèn Àngel Illa. La terra on es construí fou cedida per en Pau Raventós, de ca la Magina. Fou inaugurada l'any 1954, quan Mn. Àngel ja havia mort, i hi havia de rector Mn. Joan Bonet (VENDRELL, 1993). La campana, que es diu Maria Àngels, va ser beneïda el 25 d'abril de 1954, segons la formula breu del ritual romà, essent apadrinada pels senyors Josep Raventós i la senyoreta Maria Àngels Teixidó, essent Mn. Juan Bonet Gomis. (VENDRELL, 1993).</p> 41.3323200,1.7640700 396579 4576386 1954 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Manuel Puig Jané L'arquitecte Manuel Puig Jané era arquitecte municipal de L'Hospitalet de Llobregat i la composició de façana recorda molt l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana d'aquesta ciutat. 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
40493 La Calma https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calma <p>El senyor Ferran Peral, treballador de Can Ràfols dels Caus, va trobar un aixa de pedra basàltica (? )i una punta de fletxa passejant per aquesta planícia elevada que hi ha a prop de Can Ràfols dels Caus, en un extrem de la qual es troba la creu de Can Ràfols.</p> 08013-183 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Localitzat pel Sr. Ferran Peral. El nom 'Calma' designa una plana elevada en cèltic, d'on va passar al català.</p> 41.3516800,1.7963700 399312 4578497 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA En el mateix punt es troben també coralls fòssils i, per tant, cal considerar-lo així mateix, com a jaciment fossilífer 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
40505 Celler de cal Mestres https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-cal-mestres <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> XIX-XX <p>Edifici de planta irregular, adaptat al terreny natural, amb tres naus . Combina les naus amb encavallades de fusta amb zones de sostre pla. Combina la pedra de maçoneria irregular amb el totxo, tot buscant el joc estilístic de la combinació de materials. Els paraments són de pedra i els recercats i elements decoratius, de ceràmica. Els vanos estan coberts amb arc escarser a la nau central amb timpà i òcul sobre l'accés i decoració mixtilínia, mentre que tenen llinda plana a la zona de façana de teulada terrassada, que es corona amb barana calada de totxo vist. Les entrades laterals són les típiques d'aquest tipus de construcció per tal de permetre descarregar i emmagatzemar el raïm. Al seu interior es conserven les botes de vi.</p> 08013-195 Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Agrupacions agrícoles de l'any 1927: Sindicat Agrícola d'Avinyonet I Unió Rabassaires de les Gunyoles (SADURNÍ, 2001).</p> 41.3523400,1.7804800 397984 4578589 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA És un molt bon exemple de celler tradicional al nucli de Les Gunyoles. 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
40990 Rondalla del cep del dimoni i l'esbarzer https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-cep-del-dimoni-i-lesbarzer <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> <p>Nostre Senyor baixava de les muntanyes de Montserrat i a l'entrada d'Hostalets de Pierola es trobà amb el dimoni. Altres vegades ja havia ocorregut, i en aquests casos, el diable sempre tenia les de perdre. Aquesta vegada li digué: 'Fusteret, vols jugar a qui farà una planta millor?' Nostre Senyor ni li va contestar, però en pocs moments, un cep s'emparrava per un arbre que hi havia prop del camí, amb un penjoll de rossos raïms. El dimoni quedà tan bocabadat en veure un cep tan bonic que, tot nerviós, es posà a fer-ne un de semblant. Però allò que li sortí era més aviat un esbarzer, negre, ple de punxes, una veritable porqueria! El dimoni quedà tan avergonyit que desaparegué com per art d'encant. De llavors ençà, a l'esbarzer li quedà la mala anomenada de 'cep del dimoni' per part de tota la pagesia. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1957) Una altra versió amb el mateix foins però sense dimoni seria la següent: ELS TRES CONSELLS AGRÍCOLES DE NOSTRE SENYOR. Diuen que Nostre Senyor li digué al gram en acabar-lo de crear: 'Arrela ben fortament a dins de la terra perquè els bons pagesos voldran fer-te perdre la mena'. A l'esbarzer li aconsellà: 'Esgarrapa fort allà on puguis perquè tindràs feina per poder sobreviure' El cep fou tranquil·litzat d'aquesta manera: 'Tu rai!, no patiràs ni mica ni gens; tot al contrari, seràs la planta més estimada de l'home. Dels teus raïms rossos n'extrauran un suc tan deliciós, anomenat vi, que cada vegada que els homes i les dones alçaran el porró, es sentiran tan feliços que et beneiran pels segles dels segles'. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1956).</p> 08013-203 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-13 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41004 La Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-1 <p>Informació oral d'en Pere Llopart Garriga, desembre 2002 INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2526 ACCN</p> XX <p>Casa entre mitgeres composta de planta baixa, pis i golfes. Composició simètrica de la façana, que es desenvolupa en tres eixos marcant el central, al primer pis, un balcó de portal únic amb barana de ferro senzillament decorada, i al segon pis, un portal central d'accés a l'immoble, que culmina en un arc rebaixat. Els altres buits de planta baixa i primer pis són finestres laterals, d'ampit molt més marcat i més estretes al segon pis. El pis superior presenta una galeria de 6 finestres dobles d'arc de mig punt emmarcades per superfícies en relleu rectangulars, i a sota de la galeria sobresurt una línia correguda que marca la separació de pisos i una altra d'impostes motllurada. El coronament està fet mitjançant un ràfec motllurat. Té sòcol i els laterals de la façana estan emmarcats per falsos carreus en relleu de dalt a baix. A dalt de la cantonada de la finestra dreta del primer pis hi ha un misteri del Viacrucis del poble de les Gunyoles.</p> 08013-210 Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3523700,1.7798500 397931 4578593 1934 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Josep Llopart 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5