Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48333 | Pins grossos de can Pere Lloret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-grossos-de-can-pere-lloret | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.71/232.</p> | XX | <p>Conjunt situat al marge del torrent de Rupit, a la banda de ponent de les restes de la masia de ca l'Eugasser. Està format per diversos exemplars d'aquesta espècie, de la família de les pinàcies. Els exemplars presenten unes alçades màximes de 18 metres i un brancatge espès.</p> | 08075-423 | Torrent de Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Se li calcula una antiguitat d'uns 100 anys.</p> | 41.6133500,2.4773000 | 456450 | 4606980 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48333-foto-08075-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48333-foto-08075-423-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 48370 | Bassa de Can Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-cardus | <p>(2004): POUM d'Esparreguera. Informe Mediambiental. Ajuntament d'Esparreguera, p. 31. (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | XX | <p>Com a element hidrològic d'interès, Esparreguera compta amb aquesta bassa de 903, 10 m2 i amb un perímetre màxim de 1,5 Ha. L'espai està compost per la pròpia bassa d'aigua, una cubeta amb restes de vegetació humida i pollancres, i una elevació formada pels materials de rebuig de l'extracció d'àrids que és l'origen de la bassa. Finalment hi ha un camí que fa una circumval·lació a tot l'espai. Aquesta bassa acull una riquesa de flora i fauna tan importants que la zona resta a l'ampar de la Llei d'espais naturals de Catalunya. Aquesta àrea presenta una qualificació de 'zona per a equipaments', qualificació compatible per a ésser convertit en un paratge natural periurbà. Els problemes més importants de la bassa són l'abocament de runes a les vores del camí, la instal·lació de paranys il·legals per a la captura d'ocells silvestres i la introducció d'espècies no autòctones que afecten tant a la qualitat de l'aigua com a la resta d'espècies. Aquesta bassa i el seu entorn, d'altra banda, ofereix la possibilitat d'augmentar la qualitat ambiental de Mas d'en Gall, permet dur a terme activitats escolars a l'aire lliure i és, a més a més, una contribució al manteniment de la biodiversitat en el terme municipal.S'hi han inventariat les següents espècies: dins del grup de vertebrats, aus com el pardal comú (Passer domesticus), el falciot comú (Apus apus), el falciot pàl·lid (Apus pallidus), l'oreneta comuna (Hirundo rustica), l' avió comú (Delichon urbica), l'abellerol (Merops apiaster), la cigonya comuna (Ciconia ciconia), la puput (Upupa epops), la cuereta blanca (Motacilla alba), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), el pit-roig (Erithaculus rubecula), la mallerenga carbonera (Parus major), el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), l'Aligot (Buteo buteo), l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), l'estornell negre (Sturnus unicolor), l'Enganyapastors (Caprimulgus europaeus), el rossinyol bastard (Cettia cetti), el trist (Cisticola juncidis), el tudó (Columba palumbus), la cadernera (Carduelis carduelis), el verdum (Carduelis chloris), la titella (Anthus pratensis), el bernat pescaire (Ardea pratensis), el bitxac comú (Saxicola torquata), el blauet (Alcedo attis), la cotxa caurroja (Phoenicurus ochruros), el mastegatatxes (Ficadula hypoleuca), el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i el rascló (Rallus aquaticus). Dins dels mamífers tenim: el conill (Oryctolagus cuniculus), el rat-penat (Pipistrellus spp.), la guineu (Vulpes vulpes), el senglar (Sus scrofa) i el teixó (Meles meles). Pel que fa als rèptils: el llargandaix ocel·lat (Lacerta lapida), la tortuga de Florida (Chrysemys scripta), la colobra d'aigua (Natrix maura), i la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus). En el grup dels amfibis: la granota verda (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau llevadora (Alytes obstetricans), i el gripau comú (Bufo bufo). Dins dels peixos: la gambúsia (Gambusia affinis), la carpa (Ciprinus carpio), el carpí (Grassius auratus). Dins dels invertebrats, insectes com: cinc espècies d'odonats, una espècie de notonectes, una espècie de girínids, el grill excavador (Gryllotalpa gryllotalpa), la cuca de llum i l'Escorpí d'aigua (Nepa cinerea). Dins del lepidòpters: la papallona de la col (Pieris napi), la vanesa dels cards (Vanessa cardui), la vanesa atalanta (Vanessa atalanta), el macaó (Papilio machaon), l'esfinx (Sphinx spp.), la zigaena spp. Per últim coma crustacis i artròpodes: la dàfnia (Daphnia spp.) està extingida des de 1996, la panerola (Armadilium vulgare /Porcellio sacaber), el cranc de riu americà i el milpeus.</p> | 08076-18 | Carretera de Mas d'en Gall | <p>La Bassa de Can Cardús és el resultat d'una extracció d'àrids duta a terme sense llicència municipal l'any 1992, sobre dues propietats privades. Es conserva plena des de llavors i al seu voltant hi trobem conreus, la carretera de Mas d'en Gall i les instal·lacions esportives en desús d'aquesta zona.</p> | 41.5381600,1.8346600 | 402794 | 4599156 | 1992 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48370-foto-08076-18-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Està inlosa al PEIN Riu Llobregat (RLL 121). | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 48523 | PEIN Montserrat-Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-montserrat-sant-salvador-de-les-espases | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/inici.jsp</p> | <p>La delimitació d'aquest espai al terme municipal d'Esparreguera s'inicia a l'oest d'aquesta zona, just a la confluència del torrent de Sant Salvador amb el torrent procedent de l'Afrau. El límit remunta el torrent de Sant Salvador, tot envoltant, per l'oest i pel nord, el serrat de Sant Salvador de les Espases. La delimitació coincideix amb aquest torrent fins a la seu inici just al nord del turó dels Ducs, ja dins del municipi de Vacarisses. Ocupa al territori municipal una superfície de 10,64 ha. Es tracta d'una unitat de relleu netament definida entre les terres planes de les depressions Pre-litoral i Central. Massís constituït pels sediments proximals, bàsicament conglomerats, d'un ventall deltaic situat a una vora de la conca de l'Ebre, que es desenvoluparen durant l'eocè superior i l'oligocè inferior. Els processos d'erosió han donat lloc a l'actual massís i a una original morfologia que per si sola constitueix una excepcional singularitat, que ha rebut el nom de 'relleu montserratí'. La desigual resistència dels materials a l'erosió ha produït uns relleus on alternen els potents conglomerats de les parts més enlairades amb els replans ondulats d'argiles i margues, més freqüents a la base de la muntanya. La densa xarxa de fractures de la massa conglomeràtica ha permès la formació dels característics blocs i monòlits prismàtics, amb espectaculars cingles. Afavorides per la circulació d'aigües en aquests materials, són molt freqüents les formes de carstificació, com les coves i els avencs. La particular complexitat geomorfològica dels massís determina l'existència de microclimes molt diversos en un espai reduït i una important heterogeneïtat del paisatge vegetal, reflectida en la diversitat dels poblaments faunístics. Per aquesta raó, Montserrat és un dels espais naturals més rics i característics de les serres Pre-Litorals catalanes. Per la seva situació aproximadament al centre del sistema Mediterrani, és un bon representant del caràcter septentrional i central.</p> | 08076-171 | Sant Salvador de les Espases | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural o PEIN, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, és una configuració legal que té per objecte la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i des d'aleshores ha estat força ampliat. Té els seus orígens en la determinació legal que fa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient. Les normes del PEIN estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit; aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant: la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, i la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> | 41.5793900,1.8843600 | 406999 | 4603679 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48523-foto-08076-171-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48686 | La Ribolleda/Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribolledaxarxa-natura-2000-serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora | <p>http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah</p> | <p>El municipi de l'Espunyola compta amb una part del seu territori inclòs dins la xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), forma part del LIC número ES5130029 denominat Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 8.684,49 hectàrees i en formen part territoris dels municipis de Berga, Capolat, Castellar del Riu, Montmajor, i el mateix municipi de l'Espunyola, corresponents a la comarca del Berguedà, i Guixers, Navès i Olius de la comarca del Solsonès. La part corresponent del municipi de l'Espunyola que hi ha inclosa dins l'espai en suposa un 3% del total de la superfície dins l'espai, i es correspon amb un 1,2% del total de l'extensió del municipi. L'Espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora està agrupat dins la tipologia Espais del Prepirineu, és de l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són els següents: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers, la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum). L'enclavament de la Ribolleda està inclòs en la seva totalitat dins l'espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora, és una àrea eminentment boscosa caracteritzada per un bosc mixt en el qual trobem pinassa, alzina, roure, ginebró, boixos, romaní, entre altres espècies arbòries i arbustives. Es tracta d'una àrea amb un desnivell pronunciat que oscil·la entre els 755 metres aproximadament de les parts baixes i els 1087 metres als punts més elevats. Està centrat per una carena orientada nord-sud delimitada per dos torrents, al costat est la riera de Tentellatge, coincidint amb la delimitació territorial de l'enclavament per aquest extrem, i al costat oest un torrent (el de la Ribolleda?) que desguassa en l'anterior; a la part alta, coincidint amb una suavització de la carena, hi ha les restes de la masia els Tossals de la Ribolleda i a la zona central trobem les runes de Sant Climents de la Ribolleda, sota s'hi estén l'àrea denominada terrer de Sant Climents. Al costat sud-oest de l'enclau, en una altra petita carena, hi trobem el paller i les runes de la masia la Ribolleda.</p> | 08078-141 | Enclavament de la Ribolleda | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea aprovada l'any 1992 corresponent a la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres(coneguda també com la Directiva hàbitats), i que preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada Estat membre de la Unió Europea havia de proposar a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC) que després passaren a ser classificats com a llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); així totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havia de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, de 6 d'octubre, i amb la correcció d'errades publicades al DOGC 4940, del 3 d'agost del 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.0467500,1.6774300 | 390547 | 4655813 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48686-foto-08078-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48686-foto-08078-141-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 52851 | Pla i Coll de la Crosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-i-coll-de-la-crosa | <p>AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009. CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993). COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1995. COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978. POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974. PUIFERRAT, Carles. Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit), 2014. TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920</p> | <p>Petit altiplà que forma una terrassa natural a l'extrem nord-oest del poble, per la vora del qual hi discorren els antics camins de Prats de Lluçanès (o Sant Feliu de terrassola) i d'Oló.</p> | 08079-52 | Camí de l'Estany a Santa Maria d'Oló | <p>Trobem una referència documental de l'any 1562: D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet,teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562. [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura. (')'Tabé, 1890, pàg. 8]</p> | 41.8727300,2.1104300 | 426181 | 4636028 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52851-foto-08079-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52851-foto-08079-52-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El topònim de la Crosa té un contingut descriptiu segons Joan Coromines: 'La Crosa: es recull el significat de ‘clotada' o ‘buit de dins' (balmat, concavat). 'En català aquest mot, que resta tan viu en francès creux/creuse, i oc. Cròs/-sa, (...) només s'ha mantingut com a nom propi; però amb tanta abundor del mot i els seus derivats, en la toponímia, que ja permetrien suposar que hi havia estat molt viu en temps arcaics, com ho comproven documents antics i certes supervivències dialectals.' (...) S'esmenten referències de Vallicrosa dels segles X i XI. [pàg. 469, v. III] A la comarca de La Selva, entre Brunyola i Estanyol: 'lo cràter del volcà anomenat La Crosa o Closa de Sant Dalmai (Botet, GGC, p. 662, més detalls p. 110, i p. 98): com que s'hi havia congriat un petit estany, avui eixugat per un desguàs, donà nom al poblet l'Estanyol.' [Coromines, 1995, pàg. 469, v. III] D'altra banda, el topònim adjacent del serrat de Puigmartre que, segons Joan Coromines designa a 'Sant Pere Màrtir', possiblement es troba relacionat amb l'emplaçament de l'antiga capella de Sant Pere al costat del coll de la Crosa. | 123 | 2153 | 5.1 | 1785 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 52866 | PEIN Moianès i la riera de Muntanyola - Àrea l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-i-la-riera-de-muntanyola-area-lestany | <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> | XX-XXI | <p>Serrat del Lliris, Serrat de Puigmatre, Serrat dels Rocs, Serrat del Masot, La Serreta, Serrat de la Solana del Castell i Zona de Protecció de l'Estany (dessecat), Compren unes 836 ha. El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i faunístic. La zona està formada per bosc de pi roig i boscos mixtos de roure martinenc i oi roig. Conté àrrees d'alt interès botànic (presència Genista cinerea subsp. Ausetana espècie rara a Catalunya, diverses orquídies i especies de caire eurosiberià.. Zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors. Conté la zona humida de l'antic estany de l'Estany, inclosa en l'inventari de zones humides.</p> | 08079-67 | A l'Oest i l'Est del municipi | 41.8802800,2.1030700 | 425579 | 4636873 | 1997 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52866-foto-08079-67-2.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Aquests Pla d'Espais d'Interès Natural estan inspirats en la llei d'espais Naturals de 1985 i pretenen la salvaguarda del 20 % del territori català. | 123 | 2153 | 5.1 | 1785 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 49609 | Riera de Merlès (espai dins la Xarxa Natura 2000) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-merles-espai-dins-la-xarxa-natura-2000 | <p>Fitxes de les Zones Especials de Conservació. ZEPA Riera de Merlès (novembre 2014): http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/xarxa_natura_2000_a_catalunya/mapes_1_50000/fitxes_zec/bcn/ZEC_ES5110009.pdf</p> | <p>Riera de Merlès és el nom genèric d'una espai natural protegit que forma part de la Xarxa Natura 2000. Abasta una zona entorn del tram final de la riera de Merlès, des de l'alçada de Prats de Lluçanès fins a Gaià, incloent territori de deu municipis. L'espai té una extensió total de 3.013 ha, de les quals 646,57 són dins el terme municipal de Gaià. L'àrea inclosa dins el terme de Gaià és al nord-est del municipi. Concretament, el límit occidental és la carretera de Prats de Lluçanès (BV-4401) i el límit sud es troba al sector de cal Pons i Viranes. Inclou, per tant, les conques dels torrents del Soler i de cal Cornet, que conflueixen tot formant el riu Cornet. A la zona central d'aquest espai hi ha la gran masia del Soler de Lloberes. Aquest territori es caracteritza morfològicament per les valls que formen els dos torrents esmentats, que segueixen una direcció nord-sud i estan flanquejades per serrats de relleu suau, amb alternança de boscos i conreus. Al nord hi trobem un dels serrats emblemàtics de Gaià: el Puig Gaiart. En aquesta zona s'hi troben espais i hàbitats d'interès comunitari (a nivell europeu) que inclouen zones de ribera, jonqueres, prats i zones boscoses diverses, així com espècies d'interès protegides que hi tenen presència segura. Entre aquestes hi ha l'escanyapolls (Lucanus cervus), el cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes), el ratpenat de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum), el ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus) i la llúdria comuna (Lutra lutra). També es té en compte que hi ha altres espècies protegides de presència probable.</p> | 08090-317 | Sector est del terme de Gaià | <p>Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals que té l'objectiu de protegir una mostra significativa d'espècies i hàbitats naturals, fent-ho compatible amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa. El 5 de setembre de 2006 el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Es van declarar 86 zones especials de conservació (ZEC), sotmeses a un instrument de gestió redactat d'acord amb la normativa sectorial referent a Natura 2000. Entre aquests espais hi ha el de la riera de Merlès, amb codi ES5110009.</p> | 41.9293800,1.9545600 | 413323 | 4642464 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49609-foto-08090-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49609-foto-08090-317-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49611 | Serrat del Puig Gaiart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-puig-gaiart | <p>TORRES, Jordi (2016). 'Camins històrics', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 40.</p> | <p>És un dels tres turons o serrats emblemàtics de Gaià, juntament amb el Serrat de l'Àliga i el de Santa Àgata. Està emplaçat al sector nord-est del terme de Gaià, i és inclòs dins de l'espai natural protegit denominat Riera de Merlès, que forma part de la Xarxa Natura 2000. Concretament, el Serrat del Puig Gaiart es troba entre la carretera de Prats de Lluçanès i el torrent de Rocafesa, ja en terme de Merlès. És una formació de contorns suaus, que s'allarga en direcció nord-sud. A la part meridional hi neix el torrent del Soler. El serrat és ocupat per bosc majoritàriament de pi, i té dos cims de major altitud, un al nord, de 720 m, i un altre al sud, de 707 m.</p> | 08090-319 | Sector nord-est del terme de Gaià | 41.9539000,1.9557300 | 413453 | 4645185 | 08090 | Gaià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49611-foto-08090-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49611-foto-08090-319-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50917 | Fageda del Clot d'en Pere (Gréixer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-del-clot-den-pere-greixer | <p>www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi</p> | Es fan treballs de manteniment periòdics del Parc Natural.. | <p>Es tracta de la fageda més septentrional de Catalunya i una de les més importants del Parc Natural del Cadí Moixeró. Està composta per un bosc de faigs amb exemplars destacats i amb un diàmetre remarcable que mostra una certa antiguitat. Té una superfícies que abraça entre unes 20 i 40 hectàrees a la falda del Moixeró i està al costat del camí que ascendeix al coll d'Escriu.</p> | 08099-19 | Al lloc de Gréixer. Prop de la Fontbona | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2878000,1.8368500 | 404105 | 4682386 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50917-foto-08099-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50917-foto-08099-19-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Pere Cascante | Es tracta d'una fageda integrada en el parc natural del Cadí creat al 1983 i protegida amb la mateixa normativa del parc. El topònim del clot d'en Pere deriva del torrent i font homònima situada entre el turó de l'Albiol i el torrent de la mena d'or. Està a escassos metres al nord del nucli de Gréixer. En època de tardor i primavera la seva fulla experimenta una gran varietat cromàtica que li dona una gran bellesa. | 2151 | 5.2 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 50920 | Falguera (Asplenium Selosii) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falguera-asplenium-selosii | <p>www.parcanturaldelcadimoixero.cat</p> | <p>Espècie de falguera d'interès botànic localitzada a les carenes de la serra del Moixeró i protegida legalment i vulnerable en el catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Es tracta d'una falguera perenne amb rizoma curt i frondes de tres a 2 cm de longitud. N'hi ha a les serres del Callaràs, Serra de Prades, Montgrony, Pedraforca i al Cadí.</p> | 08099-22 | Crestes del Moixeró | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer el 1932 la Generalitat de Catalunya d'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.3062400,1.8422600 | 404579 | 4684428 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50920-foto-08099-22-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Declarada espècies protegida i en perill d'extinsió. Viu en fissures de roques calcàries balmes, coves i cngleres de muntanyes dolimítiques. És considerada com una planta d'ús medicinal | 2151 | 5.2 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50924 | Boscos de pi negre sobre substracte calcàri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-pi-negre-sobre-substracte-calcari | <p>Hàbitat Corine número 9430 d'interès comunitari de la xarxa natura 2000. Es tracta de boscos de coníferes de pi negre damunt de terrenys calcaris i localitzats a la zona de Rocs de Canells, Gavarrós i zona de xalet de coll de Pal. Zona forestal amb hàbitat de fauna ornitològica de boscos de muntanya mitjana i alta.</p> | 08099-26 | Zona de sota del xalet de Coll de Pal a Rocs de Canells | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer el 1932 la Generalitat de Catalunya d'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2910500,1.9041700 | 409660 | 4682673 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50924-foto-08099-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50924-foto-08099-26-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El bosc de pi negre és un tipus de bosc molt característic dels estatges subalpins. Es caracteritza per pinedes de fulla perenne molt rigida i de 2-3 cm de diàmetre. L'escorça dels arbres és d'un marró tirnat a fosc fet que el permet denominar com a negre. Aquest tipus de bosc est troba des dels 1500 i pot arribar fins als 2000 metres d'alçada. A mida que adquireix alçada el pi és de mida més petita i la seva copa adquireix una forma piramidal per sobreviure les inclemències meteorològiques i els crus hiverns. En aquedst cas la pineda neix damunt substarcte calcàri fet que li configura un caràcter especial. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50925 | Parc Natural del Cadí Moixeró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-cadi-moixero | <p>http://parcsnaturals.gencat.cat/cadí</p> | <p>Les dues grans serralades del Cadí i del Moixeró, unides pel coll del Tanca la Porta formen una gran barrera muntanyosa en el punt d'unió del Pirineu i el Prepirineu català. És en aquesta zona on el parc natural del Cadí i Moixeró acull a més d'una gran biodiversitat, llocs de gran bellesa i atractiu especials. Geològicament forma part de la unitat fisiogràfica del Prepirineu català compost per unitats estructurals i mantells de cobriment desplaçats diversos quilòmetres al sud durant la formació de la serralada del Pirineu. Hi ha un predomini de les roques calcàries de diferents períodes geològics que donen lloc a rius, avencs, coves i engorjats de gran bellesa natural i paisatgística. La columna vertebral del parc la configuren els cims del Puig llançada, coll de Pal, Tossa d'ALP, Serra del Moixeró, Colls de Vimboca i Pendís, Serra de la Moixa, pic del Coma bona, de la Costa Cabirolera, de la Canal Baridana seguint una orientació d'est a oest. El punt central és el Coll del Pendís el qual fa de nexe i unió entre les Serres del Moixeró de l'era paleozoica i la del Cadí de l'eocè. El mantell de corriment del Cadí en el seu desplaçament cap al sud va arrossegar una part important del sòcol paleozoic que ja havien patit moviments durant l'era primària. La zona oest del coll del Pendís es caracteritza per un paisatge de roques de l'era paleozoica amb predomini de les calcàries del Devonià formant grans cingleres que alternen amb zones més argiloses i terrenys més suaus. A la base de tot aquest conjunt afloren les restes d'una antiga caldera volcànica reblerta per laves riolítiques del període autunià que va fins al paleozoic i associada amb l'emplaçament de batòlits granítics d'Andorra, Catalunya Nord i Cerdanya. La zona de l'oest del Coll del Pendís, les roques pertanyen al terciari superior.</p> | 08099-27 | Carrer de la Vinya núm 1. 08695 (Bagà) | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya d'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50925-foto-08099-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50925-foto-08099-27-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La serra del Cadí està estructurada en una sèrie de capes inclinades principalment al sud que culminen amb un gruix calcari important de l'eocè que formen el relleu de la cara nord. Totes aquestes capes reposen damunt d'un sòcol paleozoic amb relleus més suaus. Al sud del Cadí els materials de l'eocè semblen enfonsar-se sota els materials calcaris de l'era Secundaria pertanyents a la zona del Pedraforca i configurant el paisatge característic de l'Alt Berguedà. A nivell hidrològic destaquen les conques dels rius Segre i Llobregat i la zona del Puig llançada hi ha el torrent de Rus que drena a la conca del Ter. El predomini de roques carbonatades genera un paisatge càrstic de coves i avencs amb les Dolines de la zona de l'est del Cadí, Aqüífers càrstics a la Dou del Bastareny i Fonts del Llobregat, coves com la fou del Bor i avencs a les Gralleres del Pedraforca i del Cadí. A nivell de vegetació trobem l'estatge alpí per damunt dels 2300 mm amb predomini de zones de roca (moixeró i crestes del Cadí) i prats alpins a la zona nord del Moixeró, Puig llançada i Tossa d'Alp, Coma floriu i Pla d'Anyella. L'estatge subalpí (1800-2300) es caracteritza per pinedes de pi negre, especialment a la vessant nord del Cadí i Moixeró destacant la vall de l'Ingla, de Riu, de Pla de Cadí i prat d'aguiló però també del vessant sud a les zones de rocs de Canells, Pla Bagà, la Bòfia. A destacar les avetoses que hi ha a la zona de l'Ingla i nord del coll de Jou. Aquest estatge però es caracteritza per un ampli predominin de boscos de pi roig especialment a la zones de Gréixer, rebost, i sud del coll del Pendís i coll de Vimboca. A l'estatge montà (1300-1800) hi trobem una gran quantitat de fagedes a la zones del Berguedà i avetoses en algun lloc de la Cerdanya. Finalment l'estatge submontà (sota dels 1300) és el paisatge característic de les zones baixes amb rouredes i algunes pinedes de pi roig. A les zones més seques hi ha un predomini dels carrascars. És on s'hi troben la majoria de les restes d'hàbitat. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50964 | Muntanya i serra de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-i-serra-de-sant-marc | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni Cultural i Natural</p> | <p>Serra i Muntanya que domina la vall de Brocà i part de la vall del Bastareny. Delimita a l'oest amb la vall de Paller i el Torrent dels Banyadors, a l'est amb la vall de Riutort i Gavarrós, al nord amb la vall de la Coma i al sud amb Brocà. Forma un contrafort muntanyós de geologia calcària i caracteritzat per grans cingles a la vessant sud i pendents més suaus al cantó nord. El cim de Sant Marc amb uns 1610 mts d'altitud està ocupat per prats de pastura i per la capella de Sant Marc, de gran devoció per als habitants de Guardiola i que denomina el lloc. Les roques del vessant sud són molt característiques de la vall i dibuixen un paisatge més aviat agresta. En són de destacar 'la roca llaurada', l'esquerd Foradat, el roc de Claniars. La roca llaurada rep aquest nom popular per la seva fisonomia que ens recorda un roc llaurat degut a l'acció erosiva de l'aigua. La serralada està ocupada majoritàriament per vegetació de pinedes de pi roig i també per algun roure al vessant sud. El seu caràcter càrstic permet la formació de balmes i avencs i també algunes basses com la bassa de tarnes; única reserva d'aigua natural al Parc natural del Cadí Moixeró.</p> | 08099-66 | Dins el Parc Natural del Cadí Moixeró. Domina la vall de Brocà | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2646700,1.8989100 | 409189 | 4679750 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50964-foto-08099-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50964-foto-08099-66-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50965 | Bassa de Tarnes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-tarnes | En períodes estiuencs acostuma a assecar-se. | <p>Es tracta de l'única afloració d'aigua natural que hi ha dins el Parc Natural del Cadí Moixeró i que ens ve formada per la geologia del terreny més aviat càrstic produint per la presència de roques calcàries que són visibles des dels escarpats del vessant sud de la serra. Aquest bassa acostuma a estar sempre plena d'aigua llevat de les temporades de molta sequera que es pot arribar a eixugar. S'alimenta de la sortida d'aigües subterrànies al seu fons</p> | 08099-67 | Al vessant nord de Sant Marc, entre la collada grossa i la muntanya de Sant Marc | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2699700,1.8932400 | 408729 | 4680344 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50965-foto-08099-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75340 | Turons de la Plana Ausetana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-de-la-plana-ausetana | <p>Pàgina de l'Ajuntament de Tona http://www.tona.cat/ Pàgina de la Generalitat de Catalunya http://www.gencat.cat/</p> | XX | <p>Els turons de la Plana Ausetana és un espai protegit dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) ubicat al sud-oest de la plana de Vic i que pertany als termes municipals de Tona, Gurb, Taradell, Malla i Seva. Es tracta d'una àrea dominada per diversos turons, denominats 'turons testimoni', que formen petites illes al mig de la plana i són testimoni relictual de la història geològica i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials d'aquesta zona són majoritàriament de l'època terciària. Les 'margues de Vic' són els materials més abundants. Per sobre d'aquestes margues hi ha gresos o lutites (aquests darrers són dipòsits continentals de l'època quaternària). La zona presenta un relleu tabular, excavat pels rius de la zona, a les margues toves del terciari. La naturalesa dels materials que constitueixen aquests turons fan que aquests siguin fàcilment erosionables, donant lloc als típics 'badlands'. Cada turó, per ell mateix, és un element geològic d'interès. Els turons són relíquies de la història geològica de la zona. També són importants pels fòssils. S'ha de destacar com a elements d'especial interès unes masses arrodonides denominades 'boles'. Són antigues colònies d'esponges fòssils, amb exemplars únics a Catalunya. Als turons més forestats es troba la comunitat de roureda de roure martinenc. Aquesta roureda constitueix illes de vegetació en una plana ocupada majoritàriament per camps de conreu i masies. Els turons actuen com a refugi de moltes espècies d'animals. A l'hora els turons serveixen de corredors biològics que connecten zones naturals més extenses: el Montseny, els cingles de Bertí, el Moianès i el Lluçanès. Cal destacar la presència d'un elevat nombre de carnívors (guineus, senglars, genetes, toixons...). També hi ha una gran varietat de micromamífers (ratolins, talpons, musaranyes...). En alguna roureda s'han detectat diversos exemplars del ratpenat noctàmbul petit, citat a molt poques zones del nostre país. Entre els ocells cal remarcar la presència del duc nidificant en una cinglera. També els amfibis (granotes, gripaus, salamandres...) hi són ben representats. Quan als invertebrats, cal destacar alguns heteròpters interessants: un nombre molt elevat de papallones de gran interès i alguns mol·luscs terrestres poc citats a altres zones del país. L'àrea que correspon al terme municipal de Gurb és d'aproximadament cinc quilòmetres quadrats i inclou el turó de la Creu de Gurb, l'altiplà on es troba la Noguera, i el serrat del Portell que els uneix al nord.</p> | 08100-234 | Parròquies de Sant Julià Sassorba, Sant Cristòfol de Vespella i Sant Andreu de Gurb | 41.9488400,2.1987300 | 433587 | 4644406 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75340-foto-08100-234-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-20 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 75538 | Sistema Prelitoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-prelitoral-central | <p>El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i des d'aleshores ha estat força ampliat. Té els seus orígens en la determinació legal que fa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient.</p> | <p>Espai natural de 19.705 ha, 2075 ha es troben dins del municipi de La Llacuna. Zona de transició que fa d'enllaç entre el sistema mediterràni central i la depresió central oriental, realitat que justifica en bona mesura la varietat existent. Formen part la Serralada de la Llacuna, Ancosa, Puigfred, Fontfregona. Altrernància de zones obaques i altiplans de vegetació maritima (alzinar) amb carrascar (especie continental) i com alzinars barrejats amb roures, pinasa, pi roig, pi blanc, pi pinyer, buixedes i garrics. Pel que fa a la fauna, porc senglar, esquirol, guineus, fagines, ginetes, cabirols, aguiles, falcó, etc.</p> | 08104-157 | Sector sud del municipi | 41.4396700,1.5674600 | 380324 | 4588557 | 08104 | La Llacuna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08104/75538-foto-08104-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08104/75538-foto-08104-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 75539 | Capçaleres del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capcaleres-del-foix | <p>El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i des d'aleshores ha estat força ampliat. Té els seus orígens en la determinació legal que fa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient.</p> | <p>Espai natural de 98,76 ha Banda de les serralades de La Llacuna,. Puigfred que donen a la banda del Penedès, orientada a les poblacions de Pontons, Font-rubi i Torrelles de Foix. Presència de zones obaques i altiplans de vegetació maritima (alzinar) amb carrascar (especie continental) i com alzinars barrejats amb roures, pinasa, pi roig, pi blanc, pi pinyer, buixedes i garrics. Pel que fa a la fauna, porc senglar, esquirol, guineus, fagines, ginetes, cabirols, aguiles, falcó, etc.</p> | 08104-158 | Sector sud del municipi | 41.4639000,1.5587300 | 379639 | 4591259 | 08104 | La Llacuna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08104/75539-foto-08104-158-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-20 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53397 | Riera de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-merles-0 | <p>La riera de Merlès és un afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és al Pre-Pirineu, en terme de Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, i té una trajectòria inicial de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà, les Lloses, Borredà, la Quar, Sagàs i Lluçà fins a Santa Maria de Merlès, on agafa una trajectòria de nord-est a sud-oest fins afluir al Llobregat a mig camí entre Puig-reig i Navàs delimitant els termes municipals de Sagàs, Navàs i Puig-reig. És una riera de trajecte llarg i desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. En el seu pas per Lluçà, la riera de Merlès té un trajecte relativament llarg, d'uns 7'5 quilòmetres que comença a l'extrem nord, al sud del molí de Vilartimó, i acaba a l'oest de Manyaques, prop de les goles de Vilalta. Tot el tram de la riera està protegit dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya o PEIN. Aquest mateix espai de protecció resta inclòs en la proposta catalana Xarxa Natura 2000. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses i ponts. De nord a sud, la riera de Merlès passa pel molí de Vilartimó (en terme municipal de Borredà), el molí de les Heures (en terme municipal de la Quar) a més de nombrosos punts on queden vestigis de rescloses on antigament s'aprofitava també la força de l'aigua.. També es troben diversos ponts al llarg del recorregut de la riera i diversos guals que permeten creuar-la. La riera de Merlès forma diversos espais d'interès paisatgístic com gorgs i goles, ja que bona part del seu curs transcorre entre grans formacions rocoses. Entre aquest punts destaquen les goles de les Heures i les goles de Vilalta i, tot i que són nombrosos els racons on la riera passa entre grans roques permetent observar a banda i banda nombroses incisions a la roca, testimoni d'antigues rescloses i passeres. Al seu pas per Lluçà, la riera rep pocs afluents importants entre els que destaquen el rec de Cabres Mortes, el rec de cal Toves, el rec de la baga de Guiau i el torrent de Sant Joan o de Manyaques. La riera de Merlès ha patit un retrocés en la conservació d'espècies autòctones. Si bé la qualitat de l'aigua segueix sent molt bona, la introducció d'espècies no autòctones ha minvat la població d'espècies com el cranc de riu, substituït en molts punts pel cranc americà o les bagres i els barbs, espècies autòctones que han vist ocupat el seu espai per espècies introduïdes com el percasol o el black-bass. Tot i així, el fet que la riera estigui seccionada en moltes parts per les diferents rescloses ha permès que encara es conservin espècies autòctones, entre les que destaca l'espècie protegida Unio Aleroni, un mol·lusc d'aigua dolça que sobreviu en alguns punts de la riera.</p> | 08109-210 | Sector sud-oest, oest i nord-oest del terme municipal | 42.0599300,2.0094100 | 418038 | 4656905 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53397-foto-08109-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53397-foto-08109-210-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 1785 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 75620 | Espai d'Interès Natural del Turó de Torrellebreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-del-turo-de-torrellebreta-0 | <p>Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Generalitat de Catalunya, 2000.</p> | <p>El turó de Torrellebreta forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) dels turons de la Plana Ausetana. Es tracta d'una formació geològica singular constituïda per margues blaves del terciari, representativa del relleu de la Plana de Vic. Dins el terme de Malla té una extensió de 8,04 hectàrees. És l'hàbitat de nombroses espècies de flora i fauna, especialment del roure martinenc i de lepidòpters i quiròpters.</p> | 08111-73 | Torrellebreta | 41.8547600,2.2476700 | 437552 | 4633924 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75620-foto-08111-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75620-foto-08111-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53699 | Sistemes fluvials de la Conca del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistemes-fluvials-de-la-conca-del-llobregat | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | Abocament de terres a l'espai del bosc de ribera al torrent de l'Arena. | <p>El Llobregat i els torrents que hi desguassen dins el terme municipal: Torrent de Llops; Torrent de Can Soteres; Torrent de l'Arena i Torrent de Can Noguera. Apareixen restes de bosc de ribera al Llobregat i als torrents de Llops i de l'Arena. Presència ocasional de llúdriga al riu. Funció de corredors ecològics. La restauració ecològica dels espais fluvials és la més viable i la que presenta millors resultats en poc temps. Llera del riu Llobregat (espai Xarxa Natura 2000). Torrents de Llops, Can Soteres, de l'Arena i al límit municipal amb Abrera, el torrent de Can Noguera. Fragments de bosc de ribera al Llobregat, torrent de Llops i de l'Arena.</p> | 08114-257 | Riu Llobregat | 41.4830500,1.9301200 | 410681 | 4592935 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53699-foto-08114-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53699-foto-08114-257-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 11 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75758 | PEIN Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-savassona | <p>DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (s. n.): 'Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de l'aprovació'. Obtinguda el 15 de febrer de 2010. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/mapa_pein.jsp?ComponentID=66389&SourcePageID=5730#1 H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>El PEIN Savassona forma part del parc natural de Guilleries-Savassona de la comarca d'Osona. És un dels 12 espais protegits de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i té una extensió total de 8.300 hectàrees. Aquest parc contacta amb el Collsacabra pel Nord, amb la plana de Vic per ponent, amb els contraforts del Montseny pel Sud i amb la comarca de la Selva per orient. Comprèn dos espais naturals inclosos en el PEIN: les Guilleries i Savassona que tenen la particularitat de trobar-se a la zona de transició de dues regions: el sistema transversal i el mediterrani. Segons el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN de les Guilleries i Collsacabra (març 2000), Savassona està delimitat per l' 'espai format per les muntanyes i les cingleres de Savassona. L'espai comprèn els vessants de llevant i ponent d'aquest conjunt just fins al peu d'aquests on entren en contacte amb els conreus, entre l'indret de Casserres al nord i el puig Moltors al sud. Inclou també les aigües de l'embassament de Sau que embolcallen per l'extrem nord a l'espai.' (vol III pàg. 238 apt. A2). Aquest espai comprèn territoris dels municipis de les Masies de Roda, Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d'Osormort i Vilanova de Sau, a la comarca d'Osona. Pel que, concretament, queda dintre del límit municipal de Les Masies de Roda descriu que 'el límit s'inicia a la vessant occidental de l'espai, a la confluència entre el torrent de l'Infern i la riba dreta del riu Ter, entre el parador de Sau i el serrat del Bosc. Seguidament, el límit creua el riu Ter i ressegueix el pantà de Sau per la seva riba esquerra fins arribar al terme municipal de Santa Maria del Corcó' (Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN de les Guilleries i Collsacabra, 2000). Així doncs podem dir que Savassona té una superfície total de 1.209,94 ha., encara que solament 293,98 ha. pertanyen al municipi de Les Masies de Roda. Per la seva ubicació , aquest espai presenta un ecosistema que és determinat per l'eix fluvial del Ter, amb l'embassament de Sau, i les masses forestals i les pastures associades a les masies. El paisatge vegetal predominant és típicament de muntanya mediterrània, amb rouredes, boscos perennifolis mediterranis (sureda i alzinar), freixenedes i fagedes a les parts obagues. Pel que respecta a la fauna presenta abundosos elements de la fauna pirinenca i pre-pirinenca. Cal destacar els ocells rapinyaires de les cingleres i els ocells aquàtics dels embassaments així com el liró gris i el talpó roig.</p> | 08116-60 | Península de Savassona, 08510. | <p>L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona pertany a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i està gestionat des de l'any 1998 per un consorci format pels cinc ajuntament (Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort) i la Diputació de Barcelona i es regeix pel Pla especial aprovat el 2004. El PEIN (Pla Especial d'Interès Natural) és una configuració legal que té per objecte la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i des d'aleshores ha estat força ampliat. Té els seus orígens en la determinació legal que fa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient. Les normes del PEIN estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit; aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, i la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació.</p> | 41.9895400,2.3519100 | 446318 | 4648818 | 1992 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75758-foto-08116-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75758-foto-08116-60-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Decret 328/1992 d'1 de desembre que aprova el Pla d'Espais d'interès Natural. Any de creació del consorci: 1998. Any d'aprovació del Pla Especial del PEIN Guilleries-Savassona: 2004. POUM Les Masies de Roda 2008. Categoria IUCN (Unió Internacional per la Conservació de la Naturales): V (Paisatges terrestres/marins protegits). | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 81083 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-2 | <p>-AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Ed. Diputació de Barcelona. -DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Pla d'ús públic del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. -DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2019). Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac: Passejades guiades 2019. Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat. Espais Naturals i Medi Ambient. (Fullet informatiu rutes 2019) -HERNÁNDEZ, J.; MELERO, J.; GRAU, J. (2011): VII Monografies de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona, Àrea de Presidència, Direcció de Comunicació i Àrea d'Espais Naturals. -LORENZO, C.; FERNANDEZ, I. (2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Ed. Diputació de Barcelona. https://parcs.diba.cat/web/SantLlorenc</p> | XX | <p>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana, s'estén per gran part de les comarques del Bages, del Vallès Occidental i el Moianès, ocupant un total de 13.694 hectàrees. Els municipis que el componen són: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses. El municipi de Monistrol de Calders compta amb 325,69 ha del seu territori que formen part del Parc Natural, concretament s'estén de la part central cap al sud del terme municipal. El parc està format per dos grans massissos muntanyosos que li donen nom i formen una mateixa entitat orogràfica i geològica, el de Sant Llorenç i la serra de l'Obac, que conflueixen al Coll d'Estenalles. Com a cims més destacats, a Sant Llorenç de Munt, trobem el Montcau, de 1.056 metres d'alçada i la Mola, de 1.103 metres d'alçada; pel que fa a la Serra de l'Obac, destaquen el Castellsapera de 939,3 metres, el turó de Castellar, de 931 metres i el de les Tres Creus de 929,7 metres. El parc està limitat a l'oest per la riera de les Arenes, un afluent de la riera de Rubí, a l'est pel riu Ripoll, al sud pel pla de Terrassa-Sabadell i pel nord fins al Montcau. La hidrografia és complexa, amb un entramat de barrancs, torrents, rieres i torrenteres que alimenten els dos rius principals, el riu Ripoll que desaigua al Besòs i la riera de les Arenes que ho fa al Llobregat. De fet, entre les capçades dels dos cims més alts del parc es situa la divisòria d'aigües entre la conca del Besòs i la del Llobregat. L'orografia d'aquest paisatge és el resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre els conglomerats, gresos i lutites que es van dipositar durant els períodes Eocè-Oligocè. Per això trobem un terreny rocós, escarpat, amb cingleres i falles profundes o canals ben conegudes. En aquest sentit, destaquen les potents masses de conglomerats, en gran part calcaris, conformats per cims escarpats i vessants força tallats, prenent especial relleu grans diàclasis formant cingles i agulles que han quedat separades per acció de l'erosió. La climatologia és del tipus mediterrani subhumit, fet que determina el tipus de vegetació i fauna que hi és present. Al territori del parc poden diferenciar-se dos dominis de vegetació, d'una banda, el de l'alzina litoral, ocupat bàsicament per pinedes calcícoles de pi blanc, i d'altra banda, el de l'alzina interior o montà amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis; entre algunes espècies, a destacar que trobem la pinassa (Pinus nigra), el pi roig (Pinus sylvestris) i l'alzina, (Quercus ilex) amb arboç (Arbutus unedo) o el bruc del gènere Erica. L'ocupació humana al territori que ocupa el parc és documentada des de la Prehistòria; en quant a nuclis de població, compta amb diversitat de nuclis originats a l'Alta Edat Mitjana. Les poblacions que formen part del parc, així com el conjunt del territori, experimentà un increment en el nombre d'habitants i de retruc en el volum d'edificis construïts a partir del segle XVII i especialment del XVIII, coincidint amb un augment poblacional arreu del territori català. Repartits pel territori trobem nombroses capelles, ermites, masos, algun monestir, junt amb altres elements patrimonials de caire més popular resultat de l'acció antròpica sobre el territori, en són un clar exemple la construcció de marges per suportar les feixes o terrasses per plantar-hi vinya, les barraques de vinya, tines, trulls, de forns de calç, forns d'obra o teuleries, les traces d'antigues places carboneres, pous de glaç, fonts i altres tipus de construccions.</p> | 08128-149 | bàsicament la part sud del terme municipal; s'inicia al sud del poble. | <p>L'any 1932 la Generalitat republicana incorpora aquest espai en el planejament, degut al seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció. L'any 1936 s' inclou en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona. Des del 1972 el massís de Sant Llorenç està protegit per un Pla especial d'ordenació que ha promogut la Diputació de Barcelona, dictant mesures legals de protecció i conservació en un Pla d'Ordenació fet per la Diputació de Barcelona i delimitant l'àrea del parc (la publicació de la seva aprovació és en el BOE núm. 87, d'11 d'abril de 1973). L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. L'any 1987 la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc; i publicada la seva modificació en el DOGC 827 de 10 d'abril de 1987). Actualment, després d'una darrera ampliació de protecció (decret 328/1992 de 14 de desembre; aprovat definitivament en el DOGC 2721, del 9 de setembre de 1998), el Pla especial arriba a les 13.694 hectàrees, distribuïdes en 12 municipis de tres comarques diferents. A la comarca del Bages, Monistrol de Calders, Mura, El Pont de Vilomara, Talamanca i Sant Vicenç de Castellet. Al Vallès Occidental, Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Terrassa.</p> | 41.7377500,2.0129700 | 417921 | 4621130 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81083-foto-08128-149-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La gran diversitat de biòtops, associada al manteniment de recursos nutricionals del territori i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui considerat un excepcional refugi per a moltes espècies de la fauna mediterrània. El característic relleu present al parc, amb gran quantitat de parets rocoses que faciliten la presència de comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Es considera com una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraaetus fasciatus. Al municipi del Monistrol de Calders, el parc té un petit Punt d'Informació ubicat al centre del poble, concretament a la Plaça de la Pedrera; obert els matins dels dissabtes, diumenges i festius des del 2 de març al 25 de juliol, i del 6 de setembre al 13 de desembre. En el parc hi ha diversos centres d'interpretació i punts d'informació repartits pels diferents municipis que l'integren; a través d'aquests, s'ofereixen diferents tipus de recursos i activitats per conèixer millor el parc, com itineraris, exposicions permanents, visites guiades, així com altres activitats complementàries i més puntuals. De la mateixa manera que tots els Parcs Naturals de Catalunya, el Parc Naturals de la Serra del Munt i l'Obac també forma part de la Xarxa Natura 2000, Declarat com a Zones Especials de Conservació de la regió mediterrània en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014 (el número identificador de la corresponent fitxa és el ES5110010). | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 53940 | Riera de Navel o de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-navel-o-de-montclar | <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. 1992.</p> | <p>La Riera de Navel és un afluent per l'esquerra del Cardener que neix al vessant de llevant del Serrat de Runers, Capolat, al Berguedà i desguassa al Cardener aigües avall de Cardona. L'espai comprèn els relleus calcaris dels dos vessants a l'entorn del curs mitjà de la riera de Navel, que comprès les solanes i obagues de la Riera entre el salt del Colom, a prop del Viló, al nord del terme, i ca n' Iglésias al sud, per tant es troba entre els municipis de l'Espunyola al nord i Viver i Serrateix al sud. Agrupa una bona mostra dels ecosistemes forestals del domini del carrascar i roureda de roure de fulla petita. Són freqüents les brolles calcícoles de bruc d'hivern i sanguinària, les boixedes i les joncedes, pressents a quasi tot arreu. Les aigües de la riera, relativament netes, són poblades per comunitats de muntanya pròpies dels rius calcaris: bagra i barb. A la seva riba es troben les restes del Molí de Sant Ponç, d'origen medieval, del Molí de La Tor i del Molí de ca n' Iglésias. La mateixa riera constitueix el límits entre els dos municipis. La riera presenta zones molt singulars, com les que trobem entre la masia El Riu i el molí de Sant Ponç, on les formacions calcàries han adoptat formes arrodonides degut a l'erosió de l'aigua. A aquesta riera desaigüen altres torrents, com el Torrent de l'Atalaya, on hi ha un saltant, la rasa del Salt i la del Casó al nord, la rasa de Vilariquer i el torrent de les Sitges al sud.</p> | 08130-27 | Montclar | <p>L'espai va ser inclòs l'any 1992 en el Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya en tractar-se d'una mostra significativa d'una àrea de caràcter forestal al marge esquerre del cardener dins un sector on els conreus tenen molta importància.</p> | 42.0216100,1.7628700 | 397578 | 4652916 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53940-foto-08130-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53940-foto-08130-27-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s'anomena riera de Montclar al seu pas pel terme. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 55539 | Muntanya de Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-de-sant-salvador-de-les-espases | <p>CASADES GRAMATXES, Pelegrí (1886). 'Excursions a Olesa de Montserrat i sermita de st. Salvador de les Espases', Memòries de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, VII CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1990). 'Castell de les Espases'; Els Castells catalans, vol. I. Barcelona, Rafel Dalmau Editors (2ª edició), pp. 402-407 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa A-02 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 280 HERNÁNDEZ, Àngel M. (2003). Ressons de Sant Salvador de les Espases. Associació d'Amics de Sant Salvador de les Espases. Olesa. HERNÁNDEZ, Àngel M. (2008). Sant Salvador de les Espases, una ermita singular. Associació d'Amics de Sant Salvador de les Espases. Olesa. MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 187-193 PAGÈS PARETAS, Montserrat (1990). Sant Salvador de les Espases (pròleg a la segona edició de la monografia de Joan Solà). Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLÀ, Joan (1990). Història de Sant Salvador de les Espases. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (1ª edició: 1929)</p> | <p>Cim muntanyós de característiques peculiars per la seva forma escarpada i triangular. Està situat a ll'extrem nord-occidental del terme d'Olesa. De fet, el vèrtex del cim serveix de partió dels termes d'Olesa de Montserrat, Vacarisses i Esparreguera. El mateix nom de Sant Salvador de les Espases ja indica un relleu espadat, fet amb roques de conglomerat de característiques similars a Montserrat. De fet, es tracta d'un dels contraforts sud-orientals del massís de Montserrat. Per entremig discorre el riu Llobregat, que a la part nord ha de travessar l'estret congost del Cairat. Al cim de la muntanya hi ha l'ermita de Sant Salvador de les Espases i les restes de l'antic castell de les Espases. Aquestes construccions, però, pertanyen al terme municipal d'Esparreguera, però a la parròquia de Santa Maria d'Olesa.</p> | 08147-35 | Prop del torrent de l'Afrau | <p>Segons una llegenda, que ja existia el 1820 perquè es recull en els goigs, els orígens de Sant Salvador estarien lligats a una batalla contra els sarraïns que hauria tingut lloc en època del comte Ramon Berenguer de Barcelona. Des d'un punt de vista històric, hi ha qui dedueix, a partir de l'arc de ferradura que s'ha conservat, que la fortalesa podria ser originària de l'època andalusina (HERNÁNDEZ 2003: 29). Altres autors creuen que el castell fou bastit en temps del comte Guifré el Pelós (878-879) com un punt estratègic per afermar la conquesta definitiva de la zona de Montserrat (PAGES 1990: XIV). Situat en un espadat feréstec, el castell tenia contacte visual amb els de Collbabó i Montserrat, i formava part de la línia que defensava la frontera amb els sarraïns, situada al Llobregat. El topònim (antigament en la forma 'spaa') deriva dels espadats que envolten el puig. El castell de les Espases, però, no apareix documentat fins l'any 985, quan Guillem, del llinatge dels Gurb-Querat, el va comprar al comte Borrell, i a partir d'aquest moment quedarà unit amb el castell d'Esparreguera, amb el qual formarà un sol terme. A partir del segle XII sembla que el castell de les Espases, que ha perdut valor estratègic, ja es troba en declivi en benefici del d'Esparreguera. A partir del començament del segle XIII els Cardona eren senyors dels dos castells. Finalment, l'any 1351 el prior de Montserrat, Jaume de Vivers, va comprar els castells d'Esparreguera i de les Espases. Pel que fa a l'església, el seu origen no és gaire clar. Una hipòtesi és que fou fundada en aquest moment de l'adquisició per part de Montserrat (PAGÈS 1990: XVIII) i dedicada a l'advocació de Sant Salvador (identificada amb la Transfiguració del Senyor), que no és anterior al segle XII. Altres autors (CASADES 1886: 128) sostenen que l'ermita data del segle XI i era primitivament romànica. L'edifici actual, però, sembla que correspon bàsicament a una construcció del segle XVI en estil més o menys gòtic tardà. L'any 1351 consta que la capella era administrada pels consellers de la ciutat de Manresa, dret que van conservar en els segles successius. Els consellers manresans s'encarregaven del manteniment i d'organitzar els aplecs que hi celebraven els pobles de l'entorn. A les darreries del segle XVII i al XVIII vivia a l'ermita un deodat. El 1715 l'ermita quedà abandonada i, per bé que el culte fou restablert el 1784, no aconseguí estabilitzar-se. El santuari ha atret moltes personalitats que hi han peregrinat. El 1572 ho va fer Joan d'Àustria, en pas per Montserrat, el qual va oferir a l'ermita un valuós fanal d'or junt amb 13 banderoles arrabassades als turcs en la batalla de Lepant i, segons Joan Solà, a mitjan segle XIX encara es podien veure a les parets de l'ermita. El 1868 l'ermita va passar a la responsabilitat eclesiàstica de la parròquia d'Olesa, però a principis de segle XX el santuari es trobava en estat ruïnós i, gràcies precisament a la tasca del pare Joan Solà, escolapi de Terrassa, el 1924 va ser totalment restaurada. El santuari tenia un retaule gòtic la prredel·la del qual fou salvada de l'onada anticlerical de 1936 i actualment es conserva al Museu de Terrassa (castell-Cartoixa de Vallparadís). A la dècada de 1970 es constituí l'associació Amics de Sant Salvador de les Espases, amb seu a la parròquia d'Olesa, que vetlla per a la conservació del santuari i n'organitza l'aplec. Els darrers anys el santuari ha patit nombroses vicissituds (aiguats del 1971, incendis o la caiguda d'un llamp, que va matar un home) i ha hagut de ser restaurada en diverses ocasions; l'última el 1985, any del mil·lenari de la seva constància documental. Entre els anys 1977-78 l'escultor olesà Amadeu Paltor va construir una imatge de Sant Salvador perquè presidís l'altar.</p> | 41.5789200,1.8845600 | 407015 | 4603627 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55539-foto-08147-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55539-foto-08147-35-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dins el territori del PEIN de Montserrat. Sant Salvador de les Espases forma part dels 100 cims de Catalunya seleccionats per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Per accedir-hi cal prendre un corriol en direcció nord, seguint el torrent de l'Afrau, que surt uns 150 m abans del balneari de la Puda. Un altre camí, més fàcil, és des de la ctra. De Manresa a Terrassa (C-58) a l'alçada de la masia de l'Orpina. D'aquí surt un camí fins prop del Puig de l'hospici (o de les Carboneres) on cal deixar el cotxe i continuar a peu uns 20 minuts. | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 55633 | Espai d'Interès Natural Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-montserrat | <p>CARVAJAL, Rosa et al. (2007). Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Geoestel, Barcelona. HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural de Montserrat, inclòs dins la zona PEIN Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat, abasta un sector important al nord del terme municipal d'Olesa de Montserrat. Actualement aquesta zona PEIN no forma part del Parc Natural de Montserrat, sinó que s'inclou en una àrea perimetral al massís. Concretament el territori d'Olesa comprès en aquest PEIN és de 537,19 ha (és a dir, més o menys una tercera part del terme). En forma part la serra de Puig Ventós i el Puig Cendrós, les Agulles del Petintó i la serra de les Torrades, el Bosc del Gavatx o el turó de Sant Pere Sacama. Cal dir que una bona part d'aquest espai, concretament la part més muntanyosa a l'entorn de la serra de Puig Ventós, forma part de la zona de reserva de Puigventós, dins la xarxa de reserves naturals i espais en conveni de la Fundació Territori i Paisatge, de Catalunya Caixa. El territori comprès dins del PEIN Montserrat és una zona de relleu muntanyós, però d'una orografia més suau i no tan escarpada com la que es troba més al nord, entorn de Monistrol i Vacarisses. Només a la part per nord-occidental del terme d'Olesa s'observen formacions de conglomerat que tenen certes similituds amb el massís de Montserrat. En aquest sentit destaquen turons de perfil escarpat i singular, com ara Sant Salvador de les Espases. Cal remarcar el fet que es tracta d'un territori entre dues zones urbanes (Olesa i Vacarisses) que històricament ha estat molt despoblat a causa del relleu accidentat. Això ha fet que s'hagi pogut conservar com un territori verge, fins i tot poc afectat pel conreu, i que ha mantingut en bona mesura les característiques naturals i la biodiversitat. Cal dir que amb l'ampliació del Parc que ja està prevista l'àrea del PEIN creixerà lleugerament i arribarà més al sud per abastar la plana de can Llimona i la zona d'interès geològic de Ribes Blaves. La vegetació de l'àrea compresa en el PEIN és la característica del clima mediterrani, amb predomini de les zones de garriga, matolls i vegetació baixa (especialment a les parts més altes de la serra de Puig Ventós), però també amb alguns boscos de pi i alzinars. Com a fets excepcionals cal destacar l'existència del bosc de llorer del torrent de Raguener, el més gran i ben conservat de Catalunya i, a la zona dels Arumins o d'Oromir (actualment fora dels límits del PEIN però que podria incloure-s'hi en la futura ampliació), l'existència d'exemplars de falguereta peluda (cosentinia vellea): una planta escassa a la península ibèrica i una de les espècies vegetals més rares de Catalunya. Pel que fa a les especies animals que s'hi poden trobar, entre d'altres, són els porcs senglars, esquirols i gats mesquers. Entre els rèptils destaca el dragó comú, l'escurçó ibèric, les sargantanes, els llangardaixos i les serps verdes. Els ocells són també nombrosos i visibles: tords, bruels, tudons i, de tant en tant, és possible veure de rapinyaires, com l'àguila o el falcó.</p> | 08147-129 | Meitat nord del terme | <p>Montserrat va ser declarat com a parc natural l'any 1987. L'any 1989 es va constituir el Patronat de la Muntanya de Montserrat, que és l'òrgan rector i gestor del parc, depenent directament del Departament de presidència de la Generalitat de Catalunya. L'any 1992 es va aprovar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) i l'espai 'Montserrat' va incloure tota la superfície del Parc Natural i dos sectors nous: el Puig Ventós i Sant Salvador de les Espases. El 2006 es va aprovar la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000, on es designava l'espai Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat com a zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i lloc d'importància comunitària (LIC). Aquest espai comprèn tot l'espai del PEIN Montserrat, però també l'espai proper anomenat Roques Blanques, un àmbit territorial al voltant del nucli orogràfic de Sant Salvador de les Espases, i el tram del riu Llobregat que des d'aquesta zona s'estén fins al congost de Martorell. Actualment, el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té en total una superfície de 7.741 ha, les quals estan dividides en reserva natural, parc natural i zona de protecció (ZP). El territori d'Olesa no està inclòs en el Parc, sinó en la zona PEIN perifèrica, que inclou 572,19 ha del seu terme municipal. Des del 2002 es treballa en un projecte d'ampliació del Parc, que l'any 2007 es va treure a exposició pública i que està pendent d'aprovació. Aquesta nova proposta redefineix l'àrea protegida de Montserrat i incrementa el grau de protecció en diversos sectors de l'espai protegit, que quedaria dividit en recinte de prestació de serveis, reserva natural, parc natural i PEIN. Amb aquesta ampliació el terme d'Olesa passaria a tenir 262,05 ha dins el Parc Natural i 500,51 ha en l'entorn de protecció (tot inclòs dins el PEIN Montserrat). Així, l'àrea protegida s'incrementaria de les 572,72 ha actuals a 762,56 ha; és a dir, gairebé la meitat del terme.</p> | 41.5745700,1.8930000 | 407712 | 4603135 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55633-foto-08147-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55633-foto-08147-129-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55646 | Espai d'Interès Natural Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-riu-llobregat | <p>HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat p, 168-171</p> | Important presència de polígons i infraestructures viàries. | <p>L'Espai d'Interès Natural riu Llobregat està inclòs dins la zona PEIN Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat i abasta una estreta franja de ribera a l'entorn del riu. Dins del terme municipal d'Olesa de Montserrat inclou uns superfície de 35,53 ha. En aquesta zona la conca del riu Llobregat s'obre a la plana i es fa ampla, després d'haver travessat l'estret congost del Cairat, prop de la Puda i als peus de la muntanya de Montserrat. En terme d'Olesa el Llobregat discorre entre els altiplans d'Olesa i d'Esparreguera fins la Roca de la Mona (topònim derivat d'una antiga masia que es deia la Llimona Jussana), quan entra en terme d'Esparreguera. Es tracta d'un terreny terrassat ocupat per vegetació de ribera, algunes zones d'horta i alguns polígons industrials, com els de la Flora, el conjunt industrial del Molí o el polígon de can Singla. La vegetació pròpia dels marges del riu Llobregat en els seus trams baix i mitjà és l'albareda, que en gran part ha estat destruïda. Al marge olesà no en queda cap exemple en estat pur, mentre que a la riba d'Esparreguera en queda algun bosquet situat en punts inaccessibles. Una zona d'especial interès és l'Areny del Molí (al lloc on hi havia l'antic molí d'Olesa) que darrerament ha rebut una atenció especial per part de l'Ajuntament. Fins fa uns anys aquesta zona era ocupada per una exuberant omeda que es va extingir amb l'aiguat de 1972. Ara s'intenta recuperar-lo com a espai natural amb bosc de ribera. A més de l'àlber formen part de la comunitat vegetal de la zona de ribera del Llobregat el freixe, la vinca, l'heura, el pollancre, el tamariu, el salze o les acàcies. Cal tenir en compte també l'interès d'aquesta zona com a espai de protecció per a les aus.</p> | 08147-142 | Riu Llobregat | <p>L'espai d'Interès Natural del riu Llobregat és un corredor que allarga el PEIN de Montserrat cap al sud-est, fins a Abrera i Martorell. Montserrat va ser declarat com a parc natural l'any 1987. L'any 1989 es va constituir el Patronat de la Muntanya de Montserrat, que és l'òrgan rector i gestor del parc, depenent directament del Departament de presidència de la Generalitat de Catalunya. L'any 1992 es va aprovar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) i l'espai 'Montserrat' va incloure tota la superfície del Parc Natural i dos sectors nous: el Puig Ventós i Sant Salvador de les Espases. El 2006 es va aprovar la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000, on es designava l'espai Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat com a zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i lloc d'importància comunitària (LIC). Aquest espai comprèn tot l'espai del PEIN Montserrat, però també l'espai proper anomenat Roques Blanques, un àmbit territorial al voltant del nucli orogràfic de Sant Salvador de les Espases, i el tram del riu Llobregat que des d'aquesta zona s'estén fins al congost de Martorell. Actualment, el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té en total una superfície de 7.741 ha, les quals estan dividides en reserva natural, parc natural i zona de protecció (ZP). El territori d'Olesa no està inclòs en el Parc, sinó en la zona PEIN perifèrica, que inclou en total 572.72 ha del seu terme municipal. Des del 2002 es treballa en un projecte d'ampliació del Parc, que l'any 2007 es va treure a exposició pública i que està pendent d'aprovació. Aquesta nova proposta redefineix l'àrea protegida de Montserrat i incrementa el grau de protecció en diversos sectors de l'espai protegit, que quedaria dividit en recinte de prestació de serveis, reserva natural, parc natural i PEIN. Amb aquesta ampliació el terme d'Olesa incrementaria l'àrea protegida, però això no afectaria la zona del riu Llobregat.</p> | 41.5335700,1.8934000 | 407687 | 4598582 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55646-foto-08147-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55646-foto-08147-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 55649 | L'Areny del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lareny-del-moli | <p>HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat p, 168-171</p> | <p>Zona d'especial interès natural situada en un meandre del riu Llobregat que ha quedat resguardat (malgrat que es troba a tocar de l'antic molí fariner i del posterior conjunt industrial del Molí) degut a què es tracta d'un indret especialment inundable. Per això ha pogut conservar les característiques naturals d'espai de ribera. Fins fa uns anys aquesta zona era ocupada per una exuberant omeda que es va extingir amb l'aiguat de 1971. Des de fa uns anys l'Ajuntament hi ha portat a terme algunes actuacions per recuperar-lo com a espai de lleure accessible als olesans. S'hi ha instal·lat una zona de picnic a l'esplanada central, on s'hi ha aixecat fins i tot un escenari per fer-hi actuacions. Hi ha diversos camins que recorren l'indret que, per la banda nord, queda limitat pel pas del canal de l'antiga fàbrica del Molí. També hi ha una casa refugi per als pescadors. L'Areny del Molí està inclòs en la zona PEIN Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat, que abasta una estreta franja de ribera a l'entorn del riu.</p> | 08147-145 | Al riu Llobregat, prop del polígon industrial del Molí | 41.5401800,1.8848500 | 406983 | 4599325 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55649-foto-08147-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55649-foto-08147-145-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55784 | Massís del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/massis-del-garraf-0 | <p>BAYER, X.; GUASCH, C. (2001). Massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Valls : Cossetània. FRANCÀS, R. (2003). 32 espècies representatives del Parc Natural del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Edicions del Garraf. MIÑO, À. (1986). Guia del Parc Natural de Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals.</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural 'Massís del Garraf' inclou la totalitat del Parc del Garraf, exceptuant la zona de Plana Novella, a més de 414 ha de sòl agrícola i forestal localitzat a l'oest d'aquest. Suma un total de 14.764,11 hectàrees, de les quals 2.718,51 hectàrees són d'Olivella. El seu interès ve determinat per l'existència del massís de Garraf, que ocupa un àrea triangular entre la costa i el riu Llobregat i l'alineació muntanyosa que uneix les poblacions de Calafell i Martorell. Forma part de la Serralada Litoral Catalana. El massís perd alçària cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, lloc en el qual la depressió Prelitoral es veu limitada pel mar i s'enfonsa. Presenta una superfície total de 9.967,35 hectàrees, que orogràficament va des del nivell del mar fins a altures prop del 600 m (la Morella, 595 m). Al litoral alternen sectors de platges, espadats gairebé continus i cales minúscules. Per la seva naturalesa litològica i el grau de carstificació, el massís de Garraf esdevé una massa muntanyosa amb perfils suaus, mancada de sòls de cultiu i amb escassa cobertura arbòria. El massís de Garraf es pot considerar una zona d'elevat valor científic per la diversitat de processos que han actuat i per la seva representativitat com a massís càrstic, esdevé el prototip clàssic de massís càrstic a Catalunya, ja que constitueix un magnífic exemple en el qual es representen les morfologies clàssiques del modelat càrstic fòssil i un sistema de carst actiu profund, com és ara el de la Falconera. Des del punt de vista de la geomorfologia càrstica s'hi poden reconèixer pràcticament totes les formes del carst clàssiques: poljés, dolines, rasclers, avencs, canons i surgències submarines. La geozona del Massís de Garraf (número 348 en l'Inventari d'espais d'interès geològic a Catalunya), es troba totalment inclosa en el règim de protecció PEIN i forma part del Parc Natural del Garraf. L'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya (IEIGC) és una selecció d'afloraments i llocs d'interès geològic que en conjunt testimonien l'evolució geològica del territori català i que cal preservar com a patrimoni geològic.</p> | 08148-40 | Massís del Garraf | <p>El 'Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'espai natural del Garraf' va ser aprovat per resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 24 de maig i 16 de desembre de 1986 (DOGC 805 de 18 de febrer de 1987). El Pla Especial va ser modificat per acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona l'any 1995 i 2001 (DOGC 2157 de 22 de gener de 1996 i DOGC 3592 d'11 de març de 2002).</p> | 41.3063900,1.8384400 | 402764 | 4573421 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55784-foto-08148-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55784-foto-08148-40-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56368 | Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-carme | <p>REBOLLAR MARTÍ, MARTA (2014). La qualitat de l'aigua de la Riera de Carme. Treball de recerca sense publicar.</p> | En el tram d'Orpí, la qualitat de l'aigua és bona. Durant la realització del mapa ( estiu), el cabal era mínim. S'hi podien observar crancs de riu americans, serps d'aigua i amfibis. Pel que fa l'entorn més immediat, la vegetació ocupa gran part de l'espai durant els transcurs de la riera. | <p>La Riera de Carme és l'afluent més llarg del riu Anoia i és d'aigua fresca i clara. El seu naixement es troba al Coll d'Esblada, i es troba a 20 quilòmetres del punt de desembocadura en línia recta. El seu recorregut és de 22 quilòmetres en total. Passa per Miralles, Santa Càndia i Carme. Les seves principals fonts són els afloraments de l'aqüífer Carme-Capellades, que té una extensió subterrània de 157 km². Al llarg del riu trobem des de trams de basses fins a zones d'aigües més ràpides, fet que ha permès, per exemple, la formació dels Gorgs de Santa Càndia o, al contrari, planes al·luvials amb vinyes, camps i arbredes. Pel que fa a la fauna trobem: una gran diversitat de peixos, com els autòctons barb cua-roig i bagra; amfibis, com la granota verda o la salamandra i rèptils com la tortuga d'aigua o la serp de collaret. El bosc de ribera, a banda i banda de la riera, és frondós i s'hi troben més de 40 espècies diferents llenyoses. Creix aprofitant l'aigua subterrània i dels vessants. Destaquen formacions com les salzedes de sarga, les omedes amb heura i alberedes litorals. A la riba podem trobar canyissars i bogars, que formen petits aiguamolls. Aquest bosc forma una galeria ombrívola que fa possible que hi trobem herbes florides, bolets i falgueres. Al llarg del seu recorregut s'hi localitzen onze molins paperers, quatre dels quals pertanyen al terme d'Orpí. La riera de Carme forma part del PEIN Sistema Prelitoral Central (PRC 107).</p> | 08152-109 | Per varis municipis de les comarques de l'Alt Camp i l'Anoia | <p>Fins al segle XVIII, la riera de Carme era coneguda amb el nom de riera de Noya o d'Anoia, i actualment també es coneix amb el nom de Riera de Miralles. Durant segles al seu entorn es van construir molins de diferents característiques, sobretot paperers, així com indústries d'explotació d'aigua. Actualment és coneguda pels seus gorgs i barrancs que s'utilitzen per activitats vinculades amb l'oci. Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> | 41.5226800,1.5804900 | 381564 | 4597755 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56368-foto-08152-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56368-foto-08152-109-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56376 | Gorgs de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-de-santa-candia | <p>La riera de Carme, per salvar els dos-cents metres de desnivell entre la Plana de Miralles i el Riu Anoia, s'encaixa profundament en els materials calcaris que formen la Serra de Feixes i la Censada. El treball d'erosió del riu ha excavat un gorg després de cada saltant, formant un extraordinari esglaonat de petites cascades i basses sobre la pedra. Les basses, als estius secs són un refugi fonamental per a la fauna, que podrà recolonitzar la riera durant les primeres pluges de la tardor. El recorregut molt apreciat pels especialistes en barrancs està temporitzat entre 1 hora i 2 hores de descens segons el grup. El tram dels Estrets de Can Virella comença amb un ressalt i un ràpel de 10 m que també es pot substituir per dos salts de 4 i 5 m. El recorregut segueix per un passadís que desemboca en una part més oberta amb un ressalt i un tobogan per l'esquerra que desemboca a una bassa balmada. A continuació un passadís que s'estreny dirigeix a una profunda bassa. En aquest punt hi ha l'únic ràpel obligat del recorregut (9 m). Un cop fet el descens, es recomana per salvar el següent salt grimpar fins a una lleixa des de la qual saltar a al següent gorg (salt de 10 m). A continuació se succeeixen un salt 6 m (8 si es fa des d'una cornisa a la dreta) i dos tobogans petits que tanquen el descens. A l'estiu, l'indret és concorregut per molts banyistes. Sobretot a la part final, des de la base del ràpel de 9 m cap avall. L'època més recomanable per fer el descens és la tardor i la primavera. A l'estiu l'escassetat d'aigua pot acabar deixant sec bona part del recorregut. Alçada d'inici: 460 m Alçada final: 400 m Longitud: 800 m Desnivell: 60 m Tipus de roca: Calcària</p> | 08152-117 | Santa Càndia | 41.5199300,1.5642600 | 380204 | 4597472 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56376-foto-08152-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56376-foto-08152-117-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 90107 | Zona d’escalada de Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-descalada-de-cellecs | <p><span><span><span><span>ESCODA, J. (2009) <em>Zones d’escalada al Maresme</em>. Mataró: autor, p. 74-109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p.170.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>La zona de Céllecs és l’escola d’escalada per excel·lència del Maresme,</span> <span>amb vies per a tots els nivells. Es caracteritza pel seu magnífic granit i pels blocs de poca alçada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per diversos grups rocosos dispersos, aptes per a polir les tècniques d’escalada aplicables al granit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’escola consta de sectors clarament distingits:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Les Roques Noves: orientació sud i est. Les reunions es troben restaurades per parabolts amb anella o químics. Hi predominen les vies tècniques de regletes, amb alguna placa d’adherència i algun desplom de bona presa. L’alçada de les vies oscil·la entre els 5 i els 10 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Contavent:</span> <span>orientació nord-est. Gairebé a totes les reunions hi ha químics o parabolts. Hi predominen les vies tècniques de regletes, amb alguna fissura i algun desplom de bona presa.</span> <span>L’alçada de les vies oscil·la entre els 5 i els 15 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Ris amb avarícia: orientació est. Presenta un parabolt per despenjar-se, un spit i un parabolt per cada via. <a>El tipus d’escalada és de </a>fissura i petites presses.</span> <span>L’alçada de les vies és de 4 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Can Bronx:</span> <span>orientació sud-oest. Les vies modernes estan equipades amb parabolts, mentre que les més velles tenen spits en bon estat.</span> <span>El tipus d’escalada és de fissures i regletes. L’alçada de les vies oscil·la entre els 8 i els 12 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Transmutació: orientació sud-oest. Les vies es troben equipades amb parabolts, reunions i noms a peu de via.</span> <span>El tipus d’escalada és de plaques i fissures. L’alçada de les vies oscil·la entre els 8 i els 20 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>La Placa: orientació sud. Gairebé totes les vies de grau baix estan amb químics, parabolts i sòlides reunions. El tipus d’escalada és d’adherència combinada amb regletes i passos a bloc sobre petites regletes, i fissures a l’agulla de Céllecs.</span> <span>L’alçada de les vies oscil·la entre els 10 i els 35 m.</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-30 | Serralada de Céllecs | 41.5549200,2.3401100 | 444970 | 4600572 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90107-30jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90107-30jpg_1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 90712 | Cova del turó Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-turo-rodo | <p><span><span><span><span>CATALUNYA SUBTERRÀNIA (BLOG): </span><a href='http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2015/12/la-mina-del-turo-rodo-i-les.html'><span>http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2015/12/la-mina-del-turo-rodo-i-les.html</span></a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cova, modificada antròpicament, que es troba al turó Rodó, sota el transformador de l’antena petita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Consta d’una boca aproximadament de 4 m de llargada per 3 m d’amplada, que dona accés a una rampa descendent d’uns 6 m de llargada, que comunica amb una galeria de 3 m de llargada per 4 m d’amplada i 1,4 m d’alçada.</span></span></span></span></p> | 08153-66 | Turó Rodó | <p>Es desconeixen les informacions precises de la cova, tot i que segons la tradició oral, en aquesta zona hi havia una cova que havia estat excavada per extreure ganga de plata. </p> | 41.5530200,2.3388200 | 444861 | 4600362 | 08153 | Òrrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90712-66jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90712-66jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 90714 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-3 | <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004) <em>Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARC DE LA SERRALADA LITORAL: </span><a href='https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici'><span>https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici</span></a></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El Parc Serralada Litoral es troba entre les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forma part del sector central de la cadena Litoral i comprèn una superfície de 4.710 ha, que coincideix amb l'eix principal d'aquesta cadena muntanyosa. Presenta altituds moderades que no sobrepassen els 800 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya, caracteritzat pels sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.</span> <span>La vegetació es caracteritza per un complex mosaic de comunitats d’alzinars litorals, brolles, formacions de ribera, prats, pinedes, garrigues, conreus, etc... </span></span></span></span><span><span><span><span>El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental al vessant del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'àmbit de l'espai està format pels municipis de Santa Maria de Martorelles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabrera de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Alella, Tiana i Badalona. </span></span></span></span></p> | 08153-68 | Òrrius | <p><span><span><span><span>El 15 de maig de 1992 es va crear el Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el ple municipal del dijous 9 de juny de 2016, l'Ajuntament d'Òrrius va aprovar la incorporació formal d'aquest municipi al Consorci del Parc de la Serralada Litoral.</span></span></span></span></p> | 41.5546400,2.3406900 | 445018 | 4600540 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90714-68jpg0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 90715 | Serralada de Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralada-de-cellecs | <p><span><span><span><span>PARC DE LA SERRALADA LITORAL: </span><a href='https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici'><span>https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici</span></a></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>La serralada de Céllecs està formada pel turó de Mataró (506 m), el turó de Céllecs (536 m) i el turó Rodó (530 m)</span>. <span>Forma part de la Serralada de Marina, integrada, al seu torn, a la Serralada Litoral Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests tres turons marquen el límit entre els municipis d'Òrrius, a la comarca del Maresme, i de Vilanova del Vallès, al Vallès Oriental.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està constituïda per granit i sauló i la vegetació es caracteritza per la presència de pi verd, alzina, arboç i sotabosc abundant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d'aquest indret es dominen unes excel·lents vistes panoràmiques sobre el Vallès i el Maresme.</span></span></span></span></p> | 08153-69 | Céllecs | 41.5544800,2.3388900 | 444868 | 4600524 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90715-69jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90715-69jpg1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 90717 | Turó d’Aquença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-daquenca | <p><span><span><span><span>El turó d’Aquença, de 375 m d'altitud, es troba entre els termes</span> <span>d'Argentona i d'Òrrius, a les proximitats del nucli urbà d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest turó i els seus contraforts separen les aigües que van a parar a la riera de Riudemeia,</span> <span>al nord, i a la riera de Clarà, al sud.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un referent geogràfic de la zona.</span></span></span></span></p> | 08153-71 | Aquença | 41.5600500,2.3609200 | 446710 | 4601128 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90717-71jpg0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 75979 | PEIN Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-roques-blanques | <p>http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/espais_naturals/RESOLUCI__MAH_3441_2004.jsp.</p> | XX | <p>Es tracta d'un petit espai natural que constitueix una prolongació vers a ponent del massís de Montserrat, format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, i constituïda bàsicament per materials paleozoics. Tot i la proximitat de Montserrat, la presència d'un substrat silici, sense carbonats, i una situació estructural ben distinta, determinen algunes peculiaritats del paisatge d'aquest territori. El paisatge de Roques Blanques és format per un mosaic complex d'unitats de vegetació, algunes d'elles d'especial interès per llurs valors naturals. Els penya-segats de la vall són un exponent de la riquesa florística de l'espai, on cal destacar les comunitats de falgueres i crespinells (Cheilanthetum fragantis-marantae), molt rares a Catalunya, pròpies de les contrades mediterrànies marítimes. Les comunitats rupícoles esguarden algunes espècies, especialment termòfiles, de caràcter excepcional per a la flora catalana. La singularitat florística d'aquest espai també es manifesta als vessants assolellats de la Fembra Morta on juguen un paper important les brolles silicícoles d'estepes i bruc boal (Cisto-Sarothamnetum catalaunicae), caracteritzades per l'abundància d'una lleguminosa molt rara a la flora catalana, Adenocarpus telonensis. Així mateix cal ressaltar la notable diversitat de la flora liquenològica i micològica. En alguns fondals i obagues més inaccessibles resten fragments d'alzinars ben constituïts, així com boscos de ribera amb retalls de gatelledes, testimonis del paisatge primitiu d'aquest territori que ha estat intensament transformat per l'acció antròpica. La fauna d'aquest espai destaca per la notable riquesa de biòtops, que permet la coexistència de poblaments faunístics molt rics i diversos. Predomina l'element mediterrani enriquit per importants integressions centreuropees o d'altres de més meridionals. Els lepidòpters presenten un especial interès tant per la diversitat com per la singularitat d'algunes espècies.</p> | 08162-120 | Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Pl. Cal Figueres,1. | <p>Aquest espai natural va ser inclòs en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel govern de la Generalitat l'any 1992. El PEIN no comporta cap restricció o limitació addicional en relació als usos, les activitats i els aprofitaments que es desenvolupen en els espais que són objecte del Pla.</p> | 41.5712400,1.7580100 | 396453 | 4602918 | 1992 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75979-foto-08162-120-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 57832 | Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras-0 | <p>BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002.</p> | <p>La serra del Catllaràs, amb una superfície de 5.605 hectàrees de terreny, i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural, es troba situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Comprèn els municipis de Castell de l'Areny, Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet (amb una superfície de 2.330 ha.), St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Es tracta d'un altiplà calcari orientat d'est a oest, solcat per diverses valls i rierols que donen forma als diversos serrats que la configuren ( serra de Falgars, Puig Lluent,.. ). Es tracta d'un interessant espai natural en el qual destaca la seva variada estructura geomorfològica, així com interessants elements de flora i fauna d'alta muntanya d'un peculiar interès biològic. Hi predomina la vegetació mediterrània i submediterrània. Mentre que l'arbre dominant als boscos del Catllaràs és el pi roig, cal citar les clapes de pi negre a les zones més altes i les fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades trobem l'alzinar i la roureda. Pel què fa a les flors, al Catllaràs podem trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de l'apreciada flor de neu, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana i de la qual n'és prohibida la recol·lecció. Pel què fa a la fauna, el més gran dels mamífers que habiten al Catllaràs és el cérvol. També trobem el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, a més d'altres espècies interessants com són el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja. Al Catllaràs trobem diversos indrets que mereixen una visita per l'especial interès històric o paisatgístic, com pot ser el Santuari de Falgars, el xalet de Catllaràs o el mirador del Roc de la Lluna, des d'on podem albirar unes vistes espectaculars al Pedraforca, Ensija i la serra del Cadí-Moixeró.</p> | 08166-132 | Serra del Catllaràs | <p>Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta.</p> | 42.2225100,1.9648000 | 414566 | 4675000 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57832-foto-08166-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57832-foto-08166-132-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades es corresponen a la Roca de la Lluna. | 122 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 57836 | Gorg de la Lleona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-lleona | <p>Està emplaçada en una zona situada als peus d'unes roques escarpades que es troben a continuació de la Serra de Falcús pel seu extrem nord-est. Per accedir-hi cal que anem pel PR-52, que ens porta al Xalet del Catllaràs des de la Pobla de Lillet; s'ascendeix per un sender que de sobte es converteix en una pista de desemboscar, punt en que també podem observar les roques al fons, aproximadament en aquest punt veurem unes marques molt gastades, blaves i vermelles que marquen un pas poc fresat, cal seguir-les i ens conduiran al lloc. Es tracta d'una bassa natural, que en anyades amb densitat elevada de pluges presenta una bona gorga, però en anys secs té poca aigua i crea al seu entorn una zona com d'aiguamolls. És un indret curiós, ja que és una mena d'estany format per un aflorament natural d'aigua, entorn a la qual s'hi troba vegetació pròpia d'una zona humida de muntanya, a més de fauna com gran quantitat de granotes, libèl·lules, entre d'altres. La part nord de la bassa, cap on pren desnivell, conforma un petit regueró d'aigua que flueix fins desaiguar al rec del Clot de Serra Pigota, el qual després desemboca al Rec del Junyent. És interessant per la seva pròpia idiosincràcia, i per la tipologia de fauna i flora que s'aplega al seu voltant, propis d'aquests hàbitats humits. Enguany (any 2.009) ha estat un any d'abundor de neu i pluja a les contrades de la Vall de Lillet i del Catllaràs, fet que ha afavorit un bon nivell d'aigua, i per tant ha aplegat diversos visitants.</p> | 08166-136 | Catllaràs | <p>JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> | 42.2290100,1.9814300 | 415947 | 4675706 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57836-foto-08166-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57836-foto-08166-136-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58772 | Torrent de les Pasteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-pasteres | <p>http://toponimsdecastellbell.blogspot.com/?q=pasteres http://dcvb.iec.cat/</p> | <p>El torrent de les Pasteres és un curs d'aigua intermitent que drena la serra del Ginebral, la serra de Cal Manel, la carena del Cellers, Comauba i el Grau (aquests darrers del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar respectivament) i s'uneix a la Riera de Rellinars pel seu vessant hidrogràfic dret, pocs metres aigües avall del Molí de les Comes, o Molí Mansuet, també en el municipi veí de Castellbell i el Vilar. En el seu recorregut, de gairebé sis quilòmetres, fa de partió entre Rellinars i els pobles veïns de Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar. Del vessant hidrogràfic esquerre rep l'aigua, a més de la proporcionada pels diferents rasots menors, de nou torrenteres afluents originades en els municipis de Sant Vicenç de Castellet i de Castellbell i el Vilar. Del primer en forment part les dues provinents del Ginebral, la de sota la Crudinella, una quart del torrent de la Serra i la darrera de la Comauba, mentre que en terme de Castellbell i el Vilar en destaquen tres totes elles procedents de terres del Grau. Pel vessant hidrogràfic esquerre, se n'originen tres provinents de la serra del Ginebral i serra de Cal Manel amb els seus brancals respectius i de la carena del Cellers tres més, de les quals destaca el torrent del Pujolet que té el seu origen a l'obaga de la Pòpia. Des de la capçada fins a la desembocadura a la Riera de Rellinars, les carenes on neixen els diferents ramals, estan inclosos en l'àrea de protecció del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac, que coincideix amb la Xarxa de Natura 2000. En el seu recorregut es localitzen varis gorgs o salts importants, cingles i roquissars, sovint emboscats impossibles de travessar, mentre que en altres indrets el llit del torrent es converteix en una codina totalment plana, per on es pot travessar o transitar sense cap problema. Els trams més grans de sòl nu forestal ocupat destacable estan situats on es troben els tres termes, entre les carenes del Cellers i Comauba i el Grau; a l'extrem sud-oest de la carena del Cellers, allí on el torrent del Pujolet es troba amb el de les Pasteres i en el seu tram final, abans d'arribar a la Riera de Rellinars. La coberta del sòl en aquests indrets, on poden localitzar-se algunes cassoletes que retenen l'aigua permeten desenvolupar el jonc i el canyissar. A les zones més ombrívoles, sobretot a les capçaleres, i als marges del torrent, quan aquest travessa fondalades entre turons, o en el fons dels barrancs la vegetació està composta per trams de boscos densos, de pi, alzina i roure. Aquest hàbitat alterna amb boscos clars (no de ribera) que no difereixen en gaire mesura de les pròpies de la comunitat de l'alzinar. Hi són presents també el cirerer d'arboç, el mirter, el llentiscle o mata i el pi a més de les lianes típiques com l'arítjol. Aquestes comunitats vegetals, a part de trobar-se a la capçalera. Allí on les lleres del torrent són més accessibles predomina el matollar bàsicament de brolla calcícola, mates de fulla estreta com el romaní, i d'altres més rígides com l'argelaga on hi creix algun arbret dispers com el pi blanc i quan aquest s'espesseix és clarament el romaní l'espècie dominant. L'estrat arbustiu, herbaci i muscinal hi és també present i és important per l'equilibri vegetal i alhora animal. Actualment, l'activitat agrícola ha desaparegut en els seus dos vessants, a excepció de les marjades pròximes al mas, on encara el seu propietari fa anar la terra, l'horta i la vinya a proximitat i l'olivera més allunyada. La imatge d'antuvi de les muntanyes al voltant del torrent gairebé netes de vegetació plenes de marges, alguns amb escales volades i barraques de pedra seca, aljubs i piques per al caldo bordelès, tines i altres elements s'han convertit avui en un ecosistema complexa i ric que funciona com a hàbitat de refugi per a molts animals i com a corredor biològic.</p> | 08179-112 | Extrem occidental del terme | <p>El topònim conegut com a torrent de les Pasteres és molt antic i són varis els documents antics que l'esmenten en les diferents propietats. En el Diccionari català-valencià-balear, es donen varies definicions a més a més del recipient de fusta per pastar la farina. Una és la del recipient o lloc còncau per pastar-hi alguna cosa com el guix i el morter en l'ofici de mestres de cases, o l'argila en el de terrisser, i fins i tot se'n diu així al lloc per trepitjar la verema. El mot és emprat fins i tot com a sinònim de fornícula. Carles Cornadó, estudiós de la toponímia dels municipis de Castellbell i el Vilar, Rellinars i d'altres municipis veïns, apunta a la possibilitat de la seva relació amb el cultiu del lli, una planta pròpia d'ambients calcícoles, (nom que originaria la riera de Rellinars i de retruc el nom del municipi). Del grec 'λίνον' ' del llatí 'linium', és una planta herbàcia de la família de les linàcies de color blau conreada principalment pel teixit que se n'obté però també per l'oli de llinosa a més de les propietats medicinals que se li atribueixen. Antigament per obtenir la fibra de les parts llenyoses, anomenades també riscla, s'havien d'enriuar en aigua corrent abans d'esgramar-se, durant nou a deu dies perquè la seva fibra es pogués separar fàcilment o també per obtenir diferents matisos de coloració. Aquest procés de fermentació es duia a terme emprant safareigs o llocs còncaus per deixar-hi la planta. Es creu doncs que les característiques orogràfiques del torrent amb nombroses cassoletes i forats a la roca haurien pogut servir per a treballar el lli , cultivat en temps passats al terme municipal de Rellinars.</p> | 41.6488900,1.8872200 | 407337 | 4611392 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58772-foto-08179-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58772-foto-08179-112-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58905 | Torrent del Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-cellers | <p>http://toponimsdecastellbell.blogspot.com/2014/05/el-salles-o-cellers.html?q=sell%C3%A9s</p> | <p>El torrent del Cellers és un curs d'aigua intermitent situat al nord-oest del municipi de gairebé 2,5 quilòmetres de recorregut que neix bàsicament a l'obaga de la Serra del Ginebral, a uns 475 metres per sobre del nivell del mar. Fora d'alguns rasots naturals per on baixen les aigües d'escorrentia en dies de pluja, es nodreix bàsicament de tres torrenteres afluents situades al vessant hidrogràfic esquerre i es converteix en un afluent important de la Riera de Rellinars desguassant a l'alçada de Ca l'Agut on està canalitzat per sota la carretera B-122, en el punt quilomètric 17,800. La seva capçada amb un recorregut de gairebé 850 metres està inclòs en l'àrea de protecció del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac, que coincideix amb la Xarxa de Natura 2000, mentre que la resta ho fa el Catàleg de Bens del municipi. En el seu recorregut es localitzen alguns gorgs o salts importants, cingles i roquissars, sovint emboscats impossibles de travessar, mentre que en altres indrets el llit del torrent es converteix en una codina totalment plana, sense vegetació que permet transitari sense cap mena de problema. La coberta del sòl està composta per trams de boscos densos, de pi, alzina i roure per les zones més ombrívoles de les capçaleres que també podem trobar més avall, als marges del torrent, quan aquest travessa fondalades entre turons o en el fons dels barrancs. Aquesta vegetació alterna amb boscos clars (no de ribera) que no difereixen en gaire mesura de les pròpies de la comunitat de l'alzinar. Hi són presents també el cirerer d'arboç, el mirter, el llentiscle o mata i el pi a més de les lianes típiques com l'arítjol. Aquestes comunitats vegetals, a part de trobar-se a la capçalera. Allí on les lleres del torrent són més accessibles predomina el matollar bàsicament de brolla calcícola, mates de fulla estreta com el romaní, i d'altres més rígides com l'argelaga on hi creix algun arbret dispers com el pi blanc i quan aquest s'espesseix és el clarament el romaní l'espècie dominant. L'estrat arbustiu, herbaci i muscinal hi és també present i és important per l'equilibri vegetal i alhora animal. Actualment, l'activitat agrícola ha desaparegut en els seus dos vessants, a excepció de les marjades pròximes al mas, on encara el seu propietari fa anar la terra. I el torrent i els seus marges s'han convertit en un ecosistema complexa i ric que funciona com a hàbitat de refugi per a molts animals.</p> | 08179-115 | Torrent del Cellers | <p>El topònim Cellers prové de la propietat per on transcorre, també conegut al municipi de Castellbell i el Vilar com a Sallés. Carles Cornadó, estudiós de la toponímia d'aquest municipi i altres municipis veïns, en el seu bloc sobre topònims ens diu que Sallés deriva del mot Cellers, que s'aplica a un indret o lloc, generalment subterrani on es conserva el vi. Deriva del llatí cellarium, que vol dir rebost i que en català prengué el sentit d'estança subterrània o fonda per al vi i també el sentit de graner. El Cellers, documentat ja al segle XV és un mas encara avui dia amb gran quantitat de terres que es localitzen tant en el municipi de Rellinars com el veí de Castellbell i el Vilar. La majoria de les possessions eren cultivades de vinya i per tant aquesta era l'activitat principal de la masia. L'estrall de la fil·loxera va comportar que part de les terres es deixessin de cultivar; en elles hi ha crescut bosc i matollar. Les altres es varen plantar de vinya i la propietat es dedicà a la producció d'oli fins l'any 1956, on una gran glaçada va acabar amb els oliverars i actualment la majoria de terres són ermes, ocupades pel matollar i el bosc.</p> | 41.6508400,1.9041400 | 408748 | 4611591 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58905-foto-08179-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58905-foto-08179-115-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58908 | Torrent de Cal Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-cal-pujolet | <p>GAUSACHS, Ramon (2008). Les herbes remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II. Ed. Rafael Dalmau</p> | <p>El torrent del Pujolet és un curs d'aigua intermitent situat al nord-oest del municipi de gairebé 1,5 quilòmetres de recorregut que neix bàsicament al capdamunt de la carena del Cellers, i obagues de la Pòpia, a uns 400 metres per sobre del nivell de mar. Fora d'alguns rasots naturals per on baixen les aigües d'escorrentia en dies de pluja, es nodreix bàsicament de dues torrenteres afluents situades al vessant hidrogràfic esquerre i es converteix en un afluent important del torrent de les Pasteres, al qual s'uneix per l'extrem sud-est de la carena del Cellers, on les ruïnes de La Caseta a l'antic Raval del Pujolet dominen aquesta vall. El territori per on discorre està inclòs dins l'àrea de protecció del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac, que coincideix amb la Xarxa de Natura 2000. El vessant hidrogràfic dret, per sobre de la cinglera, forma part de la Carena del Cellers, on s'hi localitza un antic establiment, conegut amb el nom de Raval del Pujolet, compost per cinc cases, totes elles en ruïnes, que fins fa un segle aproximadament es dedicaven, com a masoveries del Cellers, a la producció de vi i aiguardent. En el seu recorregut es localitzen alguns gorgs o salts importants, cingles i roquissars, sovint emboscats impossibles de travessar, mentre que en altres indrets el llit del torrent es converteix en una codina totalment plana, sense vegetació que permet transitari a peu i en bicicleta de muntanya sense cap mena de problema. La coberta del sòl està composta per trams de boscos densos, de pi, alzina i roure per les zones més ombrívoles de les capçaleres que també podem trobar més avall, als marges del torrent, quan aquest travessa fondalades entre turons o en el fons dels barrancs. Aquesta vegetació alterna amb boscos clars (no de ribera) que no difereixen en gaire mesura de les pròpies de la comunitat de l'alzinar. Hi són presents també el cirerer d'arboç, el mirter, el llentiscle o mata i el pi a més de les lianes típiques com l'arítjol. Allí on les lleres del torrent són més accessibles predomina el matollar bàsicament de brolla calcícola, mates de fulla estreta com el romaní, i d'altres més rígides com l'argelaga on hi creix algun arbret dispers com el pi blanc i quan aquest s'espesseix és el clarament el romaní l'espècie dominant. L'estrat arbustiu, herbaci i muscinal hi és també present i és important per l'equilibri vegetal i alhora animal. Destaca una flor pròpia d'ambients calcaris i que en aquest indret hi és molt present; es tracta del Linum suffruticossum, una planta herbàcia de la família de les linàcies. Actualment, l'activitat agrícola ha desaparegut en els seus dos vessants, a excepció de dues planes cultivades al Raval del Pujolet, on encara el propietari del Cellers fa anar la terra. Es tracta de dues planes d'oliverar bàsicament de rebrot, d'antigues oliveres centenàries que no varen suportar les glaçades de l'any 1956. Pel que fa a la resta del torrent i els seus marges, s'han convertit en un ecosistema complexa i ric que funciona com a hàbitat de refugi i reproducció per a molts animals.</p> | 08179-118 | Carena del Cellers | 41.6528800,1.8999200 | 408400 | 4611822 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58908-foto-08179-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58908-foto-08179-118-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A tota la capçada s'ha detectat una gran presència del Linum suffruticossum, una planta herbàcia de la família de les linàcies que rep el nom comú de maleïda, flor de la Mare de Déu, flor de Senyora, flor sense virtut, herba santjoanera i herba sense virtut. Segons la llegenda, aquesta flor rep el nom de maleïda perquè orgullosa de sí mateixa afirmava que el seu blanc era més pur que el de la Mare de Déu. Segons una versió, un bon dia es va presentar davant Déu i li va demanar que volia ser pura i virtuosa com la Mare de Déu. Davant de la seva arrogància, el Creador es va enfadar i li va concedir el blanc de la puresa però no la virtuositat i és per això que malgrat ser una flor de gran bellesa, no fa gens d'olor. La segona versió explica que davant de la seva arrogància, va ser la mateixa Mare de Déu qui la va maleir. Cert és que al contrari del Linum usitatissimum, del qual se n'extreu oli i farina i se'n fan teixits, la maleïda s'ha de conformar amb lluir la seva blancor efímera. | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59116 | Espai Xarxa Natura 2000 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-xarxa-natura-2000 | <p>Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Direcció General de Polítiques Ambientals (2014). Fitxes de les Zones Especials de Conservació de la regió mediterrània derivades de l'instrument de gestió aprovat en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre. Sant Llorenç del Munt i l'obac. ES5110010. http://www.rellinars.cat http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/xarxa_natura_2000_a_catalunya/mapes_1_50000/fitxes_zec/bcn/ZEC_ES5110010.pdf http://www.observatoriforestal.cat/xarxa-natura-2000/ https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?documentId=401587&action=fitxa</p> | <p>Les gairebé 1416,79 hectàrees del terme municipal de Rellinars (codi 081799 / ES5110010 Sant Llorenç del Munt i l'Obac) que es troben dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac, estan incloses també en l'espai europeu que es coneix amb el nom de Xarxa Natura 2000. Aquesta xarxa és la iniciativa europea més important de conservació de la natura. La Unió Europea ha establert un mac legal que garanteix o ha de garantir la protecció del patrimoni natural mitjançant la integració a Natura 2000 d'una mostra significativa de les espècies i dels hàbitats que millor el representen. El Consell de les Comunitats Europees va aprovar l'any 1992 la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda també com Directiva hàbitats. Aquesta ampliava la 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, relativa a les aus silvestres. Ambdues són el punt de partida de la Unió Europea per a la conservació dels hàbitats, les espècies i, del seu patrimoni natural. A més a més seran el punt de partida per a la creació del marc legal de la Xarxa Natura 2000, amb l'objectiu de crear un espai protegit d'abast europeu. En la legislació de l'Estat espanyol, la transposició de la Directiva Hàbitats es va materialitzar de primer, en el Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Aquest és modifica a posteriori pel Reial decret 1193/1998 establint que són les Comunitats Autònomes les competents en el desplegament de la Xarxa Natura 2000 a tot l'estat. En el cas de Catalunya, la Llei 12/2006, que modifica la Llei 12/1985, d'espais naturals, determina que tots els espais de la Xarxa Natura 2000 (ZEC i ZEPA) s'inclouen automàticament al PEIN en el moment de la seva declaració. A 31 de desembre de 2015, Catalunya contempla 115 espais declarats com a Zones Especials de Conservació (ZEC) i 73 com a Zones de Protecció per a les Aus (ZEPA). El desplegament de la Xarxa Natura ha passat per varies fases des de l'any 1997 on la Generalitat de Catalunya, va elaborar una llista on s'incloïen els espais del PEIN que complien amb els criteris de la normativa europea per ser declarats com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC) o com a Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Aquestes llistes, modificades diverses vegades, s'han d'aprovar en els corresponents Acords de Govern de la Generalitat de Catalunya i presentar posteriorment a la Comissió Europea que en té la darrera paraula. El municipi de Rellinars inclòs dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac i per tant a la Xarxa Natura 2000, és un espai de relleu original, amb gran quantitat de parets rocoses que possibiliten la presència d'abundants comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. És alhora un ecosistema mediterrani amb una notable diversitat del paisatge vegetal i constitueix una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraetus fasciatus. Rellinars és per tant un exemple de territori que aposta per fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activat humana, vetllant perquè els hàbitats es mantinguin en bon estat de conservació i evitar-ne el seu deteriorament.</p> | 08179-418 | Rellinars | 41.6435000,1.9424000 | 411924 | 4610736 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59116-foto-08179-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59116-foto-08179-418-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 76621 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-1 | <p>DE JUAN, X. (2004): Guia del Parc de la Serralada Litoral, EIN La Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Pòrtic Guies, Barcelona. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | XX | <p>El Parc Serralada Litoral es localitza entre les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès, formant part del sector central de la cadena Litoral o de Marina que està entre el Besòs i la riera d'Argentona. El PEIN comprèn una superfície de 4.710 ha que ocupa una estreta franja allargada que coincideix amb l'eix principal d'aquesta cadena muntanyosa, que s'orienta de SO a NE i s'estén des del massís del Garraf al de les Gavarres de forma paral·lela al traçat de la costa mediterrània. L'àmbit de l'espai comprèn territoris dels següents termes municipals: Santa Maria de Martorelles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabrera de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Alella, Tiana i Badalona. Es caracteritza per presentar altituds moderades que mai sobrepassen els 800 metres, i una vegetació representada per un complex mosaic de comunitats que es barregen (alzinars litorals, brolles, formacions de ribera, prats, pinedes, garrigues, conreus i erms, …). Els límits del PEIN dibuixen un territori més aviat allargat i estret amb formes retallades i prou irregulars. Pel que respecta als límits territorials del Parc de la Serralada Litoral que afecten al terme Municipal de la Roca són els que es marquen el PEIN que a continuació detallem: 'Des del contacte del terme municipal amb la urbanització de Ruscalleda (localitzada a Vilanova del Vallès), el límit es dirigeix a l'oest coincidint amb el terme municipal durant uns 650 m. Remunta en direcció nord-est la carena localitzada sobre els boscos de can Gol i can Solei, fins confluir amb una pista que segueix a l'est. En arribar a la carena que descendeix en direcció nord la segueix, i travessa la carretera BV-5106. Ara el límit segueix la carretera cap al nord pel seu marge dret fins trobar el torrent de can Verdaguer. Abandona la carretera i remunta la carena que porta al turó Gros. Continua, sempre per la carena i en direcció nord-est. Abandona la carena, passa per la replana de can Planas més orientat a l'est i descendeix fins trobar la carretera C-1415, davant la cruïlla de can Companys de Dalt. Puja per la carretera durant uns 100 m, l'exclou en aquest tram, i la travessa en direcció est, envolta l'àrea qualificada com a 15 - Sòl no urbanitzable lliure permanent- en el planejament general municipal. Ascendeix en direcció nord-est fins al turó identificat per la seva cota de 296,64 m. A continuació, descendeix al nord-oest fins trobar la pista que envolta el turó localitzat al nord de can Toio. Segueix aquesta pista per la dreta durant uns 200 m. L'abandona i es dirigeix en línia recta i en direcció nord-est a la carena que delimita per la dreta la vall del torrent que desemboca al torrent de la font del Bosc per ca l'Amat. Segueix la carena fins a confluir amb una pista que comunica amb el vial d'accés a la urbanització Sant Carles. Ara segueix la pista pel seu marge dret fins trobar el sòl urbà corresponent a la urbanització esmentada. Segueix en direcció sud el límit dels terrenys classificats com a urbans fins al punt on conflueixen els termes municipals de Dosrius, Argentona i la Roca del Vallès' (DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, 2004). Aquests límits expressat en mesures ens diuen que al terme municipal de La Roca del Vallès pertanyen 712 ha de les 4710 ha totals que presenta el PEIN, representant un 15% del total d'aquest. Així mateix cal mencionar que la superfície del terme és de 3635 ha, sent el més gran de tots el termes municipals que estan adscrits al PEIN tenint un 19,6% del seu territori dintre de l'espai d'interès natural la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.</p> | 08181-48 | La Roca de Vallès, 08430 | <p>El Parc Serralada Litoral comprèn l'espai natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs inclòs al PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) aprovat per la Generalitat de Catalunya el 14 de desembre de 1992 (Decret 328/1992, de 14 de desembre). El PEIN és un pla territorial sectorial que delimita un total de 144 espais naturals d'elevat interès a tot Catalunya que suposen el 20% de la superfície del país. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs va ser aprovat per acord del Govern el 25 de maig de 2004 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 4154 de 15 de juny de 2004. L'objecte del Pla especial és la delimitació definitiva d'aquest espai inclòs en el Pla d'espais d'interès natural, així com l'establiment de totes aquelles altres determinacions necessàries per a l'adequada protecció del seu medi natural i del seu paisatge, d'acord amb els objectius formulats per aquest Pla especial.</p> | 41.5671000,2.3317100 | 444280 | 4601929 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76621-foto-08181-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76621-foto-08181-48-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 60710 | PEIN - Riera de Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-riera-de-sorreigs | <p>CARCELLER, Xavier (dir.) (1996). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs. Direcció General del Patrimoni Natural. Generalitat de Catalunya. Barcelona. El Pla especial íntegre es pot consultar a la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient (Dr. Roux, 80, 08017 Barcelona) i a la Delegació Territorial de Medi Ambient a Barcelona (Travessera de Gràcia, 56, 08006 Barcelona). El fitxer amb el text 'srg.doc' (427 kb) es troba en format word 6.0 per a PC a http://www.gencat.es/mediamb/pn/plans/srg.doc Les pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya són: http://www.gencat.es/mediamb/sig i http://www.gencat.es/mediamb/pn</p> | Les descrites en el 'Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs'. | <p>La superfície d'aquest espai està determinada per un 'Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge'; concretament el PEIN núm. 119, anomenat 'Riera de Sorreigs'. En total ocupa 286,70 h repartides entre els municipis de Sant Bartomeu del Grau, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt, de les quals 35,60 h són dins el terme de Sant Bartomeu del Grau, suposant l'1,03% de la superfície total del terme. Dins els nivells de protecció dels espais naturals a Catalunya 'un segon nivell, de protecció territorial, correspon precisament al Pla d'espais d'interès natural (en endavant, el PEIN o el Pla). Consisteix a establir sobre determinades zones que contenen valors naturals d'interès general (és a dir, referit al conjunt del territori de Catalunya) un règim jurídic destinat a garantir la conservació d'aquests valors enfront de les causes de degradació potencials que poden afectar-los significativament (urbanitzacions, pedreres, infrastructures, grans variacions de l'ús del sòl, abandó...). És, doncs, una reserva del sòl amb valors naturals remarcables que així queda exclòs de transformacions importants' (http://www.gencat.es/mediamb/pn/cpein.htm).</p> | 08199-96 | zona de Sorreigs | <p>El PEIN de la riera de Sorreigs està aprovat definitivament. L'aprovació inicial es va fer el 25/05/95 i es va publicar al núm. 2.067 del DOGC (26/06/95); l'aprovació provisional es va fer amb data 01/04/96 i, l'aprovació definitiva, el 24/12/96; l'aprovació definitiva es va publicar al núm. 2.335 del DOGC (20/02/97) (http://www.gencat.es/mediamb/pn/3tramitplans.htm).</p> | 42.0037500,2.1816300 | 432228 | 4650516 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60710-foto-08199-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60710-foto-08199-96-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A causa de la complexitat de l'espai del PEIN 'Riera de Sorreigs' recomanem la 'Memòria informativa de Sorreigs' que inclou els apartats sobre el medi físic, la vegetació i la flora, la fauna i el medi socioeconòmic (de cadascun d'aquests capítols es fa la seva descripció, la diagnosi i recomanacions i la definició i delimitació d'àrees d'atenció especial); el capítol sobre el planejament urbanístic inclou les normes subsidiàries de planejament a Sant Bartomeu del Grau; es dedica un capítol al risc d'incendis forestals i un altre de síntesi i conclusions (inclou els elements d'interès del medi natural més destacables, els principals requeriments de protecció i els impactes principals); segueix una 'Memòria d'ordenació', 'Normes', 'Programa d'Actuació i Avaluació Econòmica' i els plànols d'informació i d'ordenació (els plànols no es poden consultar a la pàgina web) (CARCELLER, 1996; http://www.gencat.es/mediamb/pn/plans/srg.doc). Els propietaris dels terrenys ocupats pel PEIN Riera de Sorreigs dins el terme de Sant Bartomeu del Grau són els següents: - Joaquim Vilaseca - Mas Vilaseca - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Rosendo Puigneró - Passeig del Grau 2 - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Josep M. Rovira Sansalvador - carrer Marquès de Palmarola 32 - 08512 Sant Hipòlit de Voltregà Al mapa de la fitxa els punts indiquen la zona del PEIN de la Riera deSorreigs; l'espai marcat amb una línia contínua correspon a la zona PEIN dins el terme de Sant Bartomeu del Grau. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa s'hi representa una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 77343 | Pla Especial d'Interès Natural la Conreria - Sant Mateu - Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-especial-dinteres-natural-la-conreria-sant-mateu-cellecs-0 | <p>AA.VV (2001). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria – Sant Mateu - Céllecs. Inèdit. ANDINO, Hèctor; BADOSA, Enric; CLARABUCH, Oriol; LLEBARIA, Carles (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Ed. dels autors i col·laboració dels municipis del Maresme, Fundació Territori i Paisatge, Caixa Laietana, Diputació de Barcelona, Museu de Granollers, Parc de la Serralada Litoral, Institut Català d'Ornitologia i Parc del Montnegre i el Corredor. DOGC. Núm. 6.353 -11/04/2013. Decret 150/2013, de 9 d'abril, pel qual s'aprova la modificació del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992,, de 14 de desembre, en relació amb l'espai de la Conreria – Sant Mateu – Céllecs. DOMINGO de PEDRO, Marius (2011). Rapinyaries de Catalunya. Núm. 2. Cosetània edicions. GISBERT, Enrique (2014). El paisatge geològic: origen i evolució de les roques de les muntanyes del Maresme, dins revista, L'Atzavara, núm. 23. Pàgs. 5 a 13. Ed. Museu de Mataró. LOIRE, Roser (2001). Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral, dins revista, L'Atzavara, núm. 9. Pàgs. 63 a 70. Ed. Museu de Mataró. LORENZO, Cecília; FERNÁNDEZ, Isaac (2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1ª edició. PARÉS, Eduard (2006). Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Ed. Generalitat de Catalunya i Departament de Medi Ambient i Habitatge. RIERA, Joan Manel(). Boscos al Maresme, dins revista L'Atzavara, núm. 22. Pàgs. 5 a 14. Ed. Museu de Mataró. TARRUELLA, Xavier (2000). “El projecte de flora amenaçada” per a la preservació de la biodiversitat del Parc de la Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, dins revista IPSA ARCA, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. http://www.floracatalana.net http://www.birdlife.net http://iucn.org http://www.ornitologia.org http://sioc.cat</p> | <p>La superfície del Parc La Conreria - Sant Mateu - Céllecs dins el terme municipal de Vilassar és de 597,88 Ha. L'espai natural és una clara representació dels sistemes naturals propis del litoral català. Una bona mostra n'és el relleu, amb formacions geològiques extremadament singulars i la seva diversitat de comunitats vegetals. Està dominada per boscos mediterranis de pi pinyoner, pi blanc i alzinars, que alhora alternen amb comunitats identificades amb ambients centreeuropeus, com les rouredes, més predominants als vessants d'obaga i encarades a les comarques del Vallès. També destaquen els boscos pròpiament de riera o ribera, molt més ombrívols amb pollancres, avellaners, àlbers i verns, amb arbusts i herbassars propis d'aquests ambients com el saüc, el llorer, etc. Destaquen les àrees de matolls i herbassars com el fenàs. Altres espècies importants i incloses al catàleg de flora amenaçada de Catalunya i de les quals es pot detectar algun exemplar, és el Carex grioletti, que viu en clarianes del bosc humit; l'Arisarum simorrhinum, conegut més popularment com fraret, que viu en marges, bosquines i boscos de ribera i l'Isoetes durieui o Isòet, que viu en pradells humits amb substrat silici. El parc també disposa d'un catàleg de flora molt extens, amb un total de 67 espècies d'algues, 453 de fongs, 85 de briògits o molses i hepàtiques, 140 de líquens i 17 tipus de falgueres. Finalment hi ha unes 1.083 espècies de plantes superiors amb flor, moltes d'elles representades al territori de Vilassar. Pel que fa al catàleg de fauna, el PEIN conté una bona representació d'espècies pròpies dels hàbitats mediterranis oberts. En total, s'han detectat 7 espècies d'amfibis i 13 de rèptils, com el llangardaix, la serp verda, l'escurçó, la serp blanca o la sargantana; 212 espècies d'ocells, dels quals 89 nidifiquen al parc amb gran nombre d'exemplars presents a les zones protegides del municipi. Pel que fa als mamífers, se n'han detectat 23 espècies de les quals, cal esmentar, el cabirol (Capreolus capreolus), introduït al Montnegre - Corredor ara ja fa anys i que ha anat ocupant progressivament els boscos de la comarca del Maresme; el porc senglar (Sus scrofa); la guilla (Vulpes vulpes); el toixó (Meles meles); el gat mesquer o geneta (Genetta genetta); la fagina o gorjablanc (Martes foina); la mostela (Mustela nivalis); l'eriçó comú o fosc (Erinaceus europaeus); l'esquirol (Sciurus vulgaris); el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus); la rata cellarda (Elyomis quercinus) i diferents tipus de ratpenats, musaranyes i talps. Dels ocells, a més a més d'espècies estivals com l'abellerol, l'oreneta, el falciot, etc, i insectívores com el còlit ros o el botxí o pròpies d'espais més humits com la polla d'aigua, destaquen nombrosos rapinyaires diürns i nocturns com l'àliga marcenca (Circaetus gallicus); l'esparver (Accipiter nisus), l'astor (Accipiter gentilis); l'aligot comú (Buteo buteo); el xoriguer comú (Falco tinnunculus); l'òliba (Tyto alba); el mussol comú (Ahene noctua); el gamarús (Stric aluco) o el més gros entre els nocturns, el duc (Bubo bubo).</p> | 08214-255 | Carretera de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar, el Maresme). És la seu institucional | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments del Vallès Oriental i del Maresme, van començar a unir esforços per afrontar els problemes de pressió demogràfica al territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc de la Serralada Litoral, La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge d'aquest parc s'ha redactat dins del desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Naturals, (PEIN) – decret 328/1992 - el qual va ser redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'Espais Naturals. La Llei 127/1985,, de 13 de juny, d'Espais Naturals, crea i regula la figura del Pla d'Espais d'Interès Natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Segons aquestes finalitats, s'han de potenciar els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de gran part dels habitants d'aquests municipis i s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i finalment es promouran les activitats descontaminants del medi. El 9 d'abril de 2013, el Govern de la Generalitat va aprovar l'ampliació d'un 57,41% de la superfície del Parc, és a dir, 2.700 hectàrees a les 4.700 inicials. Amb aquesta ampliació, Vilassar, passa a tenir de 448,98 hectàrees inicials a 597,88 hectàrees, suposant això un augment de 148,90 hectàrees.</p> | 41.5256800,2.3406300 | 444989 | 4597325 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77343-foto-08214-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77343-foto-08214-255-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El parc és un espai protegit de 7.408, 23 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona, els sòls sorrencs amb sauló, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. Un dels conjunts més destacables es troba a la zona de Can Boquet, Cal Senyor. El clima de parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència més continental al vessant del Vallès. El parc de la Serralada Litoral té un Centre de Documentació amb seu al Museu Arxiu Municipal de Vilassar que funciona des de l'any 1999, on es pot consultar documentació procedent de tots els municipis que configuren el Consorci. També té un punt d'informació al centre neuràlgic del municipi, la Creu de Can Boquet. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 62097 | Pla de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-mata | <p>- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - GENERALITAT DE CATALUNYA (2010). Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. Departament de Polítiques Territorials i Obres Públiques.</p> | <p>El Pla de la Mata compren els camps de conreu situats al nord-est i a continuació de la roureda del Llopart, entre aquesta i l'Eix Transversal (C-25). És una àrea d'hivernada d'ocells com la fredeluga (Vanellus vanellus), l'esparver d'estany (Circus cyaneus), la griva cerdana (Turdus Pilaris) i grans estols d'espècies de fringíl·lids. Tanmateix aquest espai actua com a corredor que connecta la roureda del Llopart amb l'espai natural de les Guilleries-Savassona. Està considerat com a espai d'interès natural pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.</p> | 08220-259 | Pla de la Mata | 41.9098800,2.3087800 | 442674 | 4640001 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62097-foto-08220-259-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62107 | Plans de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-vilalleons | <p>- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - GENERALITAT DE CATALUNYA (2010). Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. Departament de Polítiques Territorials i Obres Públiques.</p> | <p>La zona dels Plans de Vilalleons compren dos sectors destacats: un al nord del nucli urbà, que correspon als camps de conreu i la zona boscosa, i un altre al sud del poble, que correspon a una roureda, en l'espai agroforestal afectat per l'incendi de l'any 1986 a la Roca de Taradell. Els plans de Vilalleons actuen com a corredor que connecta la Plana de Vic amb les serres de Vilalleons. La seva funcionalitat ecològica és molt important ja que es troba molt ben orientada en quant als fluxos naturals, al nord segueix el vessant, i al sud segueix el fondal de la riera de Vilalleons. Està considerat com a element de connexió ecològica i paisatgística pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.</p> | 08220-269 | Vilalleons | 41.8922000,2.3186700 | 443479 | 4638032 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62107-foto-08220-269-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62110 | Riera de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-julia | <p>- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - PUIGFERRAT OLIVA, C. (2004). Sant Julià de Vilatorta després de la pesta negra de 1348: Mortaldats, fams i altres tribulacions d'una parròquia osonenca. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p.22.</p> | <p>La riera de Sant Julià de Vilatorta és el curs d'aigua més remarcable del terme municipal. És un curs poc cabalós i, tot i que és de règim estacional, porta aigua tot l'any. La riera neix prop de Puig-l'agulla i recull les aigües dels torrents que davallen pels primers contraforts de les Guilleries, que delimiten el terme per l'est, i del petit torrent de Cànoves, creua el municipi i surt pel seu extrem nord-oest. Pren el nom de riera de Sant Martí en entrar a Calldetenes i desemboca al riu Gurri, al terme de Vic. La presència d'un cordó més o menys continu de vegetació de ribera afavoreix la seva funció com a connector ecològic. A l'edat mitjana era coneguda com a riera de la Noguera o riu de Peres.</p> | 08220-272 | Travessa el terme des de l'extrem sud-est fins al nord-oest. | 41.9057000,2.3234400 | 443886 | 4639528 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62110-foto-08220-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62110-foto-08220-272-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62124 | Cim de Montagut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-de-montagut | <p>PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | <p>Montagut és el cim més alt de la serra de Puig-l'agulla. Té una altura de 810 metres i està coronat per una creu de ferro. Fins fa pocs anys, des d'aquest cim, es gaudia d'una excel·lent vista panoràmica de les Guilleries i de la Plana de Vic. És per aquest motiu que, durant les guerres carlines del segle XIX, cap el 1850, es construí una torre de telegrafia òptica (veure fitxa 326) de la que només queden restes de la base, sobre la qual es bastí la creu de ferro per part l'orfeó vigatà el 1948 (veure fitxa 217) Actualment, el cim es troba envoltat de pins joves que impedeixen les vistes anteriorment descrites. Al vessant del Montagut es troba el santuari de Puig-l'agulla.</p> | 08220-286 | Puig-l'agulla | <p>Al segle XIX, durant les guerres carlines, es construí una petita torre d'observació, reaprofitada al segle XX com a base de la creu.</p> | 41.8830000,2.3279400 | 444240 | 4637004 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62124-foto-08220-286-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62126 | Espai Natural Guilleries-Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-guilleries-savassona | <p>- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA DE PARCS NATURALS: www.diba.cat/parcsn/parcs/home.asp</p> | <p>L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, situat a la comarca d'Osona, ocupa una superfície de 8.375 ha protegides corresponents als municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. L'Espai Natural limita amb el Collsacabra pel nord, amb la comarca de la Selva per llevant, amb els contraforts del Montseny pel sud, i amb la plana de Vic a l'oest. Comprèn dos espais naturals inclosos en el PEIN: les Guilleries i Savassona, que tenen la particularitat de trobar-se en la zona de transició del sistema transversal i el mediterrani. Savassona és el sector més poblat de l'espai natural i, probablement, el que té més història. Nexe d'unió geogràfic amb la plana de Vic, es troben les poblacions de Tavèrnoles, Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. És també l'espai més agrícola, amb un paper destacat per als conreus de cereals i farratges. Les formacions muntanyoses es troben cobertes majoritàriament de bosc, amb combinacions d'alzinar, roureda i pineda. A les zones més planeres, el bosc s'alterna amb prats i cultius. En destaquen l'embassament de Sau, amb la seva àrea d'influència, i els diferents paisatges de roca despullada. Hi ha dues àrees boscoses diferenciades: a les Guilleries, els boscos són densos i humits, amb predomini del roure; i a Savassona, els boscos són més àrids, amb predomini de l'alzina i del pi. A les zones obagues i humides hi creix el freixe i el faig. Als fons de les valls, als voltants de les ribes dels torrents i cursos d'aigua permanents, hi creixen els boscos en galeria o de ribera, amb predomini de les salzedes, els oms i les vernedes. En quant a la fauna, hi nien ocells com l'esparver, l'àliga marcenca, el rossinyol, el raspinell, les mallerengues i el pica-soques blau, el cucut i el gamarús. Hi viuen mamífers com la rata cellarda i l'esquirol i espècies més comunes com la guineu, la geneta, el porc senglar, l'eriçó comú, el talpó roig, el talpó muntanyenc i el liró gris. Hi habiten rèptils com el llangardaix verd i la serp d'Escolapi.</p> | 08220-288 | A ponent de la Plana de Vic. | <p>El seu òrgan gestor és el Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, creat l'any 1998, i format per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. L'any 2004 es va aprovar el Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.</p> | 41.9092700,2.3375900 | 445063 | 4639915 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62126-foto-08220-288-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt central aleatori de l'Espai Natural, dins del municipi de Sant Julià de Vilatorta. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/