Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95106 | Xalet Negre II (Villa Joaquin) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-negre-ii-villa-joaquin | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span>MACKAY, David (1966). </span></span><span><span>“Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XX | La bateria de contenidors soterrats just al davant del xalet afecta greument la visió de l'edifici. Caldria replantejar-se la seva ubicació en estar situats davant d'un edifici considerat BCIL. | <p>Xalet d'estil noucentista projectat l'any 1917. Es tracta d'un edifici força eclèctic, amb elements clàssics i locals, un exemple de l'arquitectura popular culta. És un edifici a quatre vents, envoltat d'un jardí, amb una planta formada per dos cossos que s'uneixen formant una L. Consta de planta baixa i pis. </p> <p>La façana principal presenta diferents volums fruit de l'ensamblatge dels cossos. És arrebossada en blanc i està decorada amb esgrafiats d'estil floral. A la part inferior de les façanes hi ha un sòcol de pedra. Les obertures de les finestres estan decorades als ampits amb rajoles de ceràmica, i a les llindes amb orles i garlandes esgrafiades.</p> <p>A la part central hi ha un petit porxo d'accés a l'edifici i, a cada costat, dues finestres. Al cos de sobre el porxo hi ha dues finestres allargassades amb arc de punt rodó i ampit de rajoles verdes i blanques, amb funció de jardinera. Al primer pis, al cos de l'esquerra hi ha una balconera amb balustrada, al cos de la dreta una finestra. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb bigues de fusta i rajoles. La teulada és de teula plana i teules especials. Presenta decoracions amb gerros en punxa de ceràmica.</p> | 08205-207 | Plaça d'en Coll, número 4 | <p>La veïna de Sant Cugat, Josepa Negre, va demanar el 7 de març de 1917 una llicència d'obres per construir un xalet a la plaça d'en Coll, segons projecte d'Eduard M. Balcells.</p> <p>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</p> | 41.4748986,2.0894100 | 423970 | 4591878 | 1917 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95106-020701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95106-020702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95106-020703.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard Maria Balcells | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 80991 | Necròpolis de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-paissa | -DAURA, A.; GALOBART,J. (1983): 'L'arqueologia al Bages (II)'. Les Fonts, Quaderns de Recerca i Divulgació, núm. 6, pàg. 86-87. Manresa: Col·legi de Doctors i llicenciats. -DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J. (1995): L'arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GIBERT REBULL, J. (2011): L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, director: Ramon Martí Castelló; Universitat Autònoma de Barcelona. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -ROIG I DEULOFEU, A.; ROIG I BUXÓ, J. (1996): 'La necròpoli de la Païssa (Monistrol de Calders): El poblament d'època visigòtica al Bages (segles VI-VII)', a Dovella, número 51, p. 41-47. | VI-VII | únicament són visibles alguns clots, no consta que es realitzés cap actuació de conservació un cop finaltizada la intervenció arqueològica. | De l'1 al 7 d'agost de 1983 es va dur a terme una intervenció arqueològica en una zona propera a la masia de La Païssa motivada pel fet que s'havia conegut el saqueig d'una sepultura a l'indret. Abans d'iniciar l'excavació eren visibles tres cistes, una de les quals havia estat visiblement remoguda. Els treballs van permetre localitzar i excavar 11 tombes, tot i que segons els resultats de la intervenció es creu que l'extensió de la necròpolis pot ser molt més gran, arribant a tenir uns 960m2. El conjunt excavat es trobava molt afectat per l'acció de l'espoli i no es conservaven les cobertes de les tombes. El tipus de tombes identificat és de caixes de lloses, llargues i primes, en alguns casos amb base també de lloses; la majoria de planta rectangular, tot i que també algunes de lleugerament trapezoïdals, totes orientades est-oest. Es van identificar esquelets tant d'individus adults com infantils; moltes de les tombes havien estat reutilitzades, localitzant-se ossos disposats arrambats a la zona dels peus de la tomba. El nombre màxim d'individus per tomba localitzats era de tres. Van ser poques les tombes en les que es van localitzar inhumacions complertes i en bon estat. Les restes òssies han permès documentar un total de 15 individus. Únicament es va recuperar aixovar en dues tombes, una petita dena de collaret de pasta vítria i un fragment de cap d'agulla de bronze; l'escàs material trobat es pot deure a l'acció del saqueig. En les terres de farciment es va localitzar 53 fragments de material ceràmic de mides petites i molt erosionat, sobretot de pasta oxidant i coloració ataronjada; a més també de fragments de tegulae. | 08128-57 | al sud de la masia la Païssa. | Els resultats de l'excavació, tant per la tipologia de cistes de lloses, com pel material recuperat van permetre concloure que es tracta d'una necròpolis d'entorn als segles VI i VII; la reutilització de les tombes s'hauria realitzat en el mateix període. Aquest tipus de necròpolis respondria a l'existència a la zona de nuclis d'hàbitat rurals. | 41.7719100,2.0156600 | 418188 | 4624920 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80991-foto-08128-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80991-foto-08128-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80991-foto-08128-57-3.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El 2002 en el marc del projecte de la UAB 'Prospecció als Monistrols del Bages (Rajadel, Gaià, Monistrol de Calders i Monistrol de Montserrat), es va visitar el jaciment i es recuperaren uns fragments de ceràmica comuna romana, alguns d'alt medieval, alguns indeterminats i un fragment de ceràmica medieval, en aquest cas localitzat més a prop del mas. | 87|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 66688 | Mina dels camps de la baixada de Vall-Llòbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-camps-de-la-baixada-de-vall-llobrega | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | únicament es pot veure uns pocs metres de galeria, a partir dels quals està ensorrada. | La bocamina està situada al peu de la pista forestal, quedant en part per sota de la cota de la pista; així, des de la pista es pot veure un clot i el forat de la boca de la mina. La boca està oberta a la paret de roca, accés que dóna a l'interior de la galeria, de la qual només podem veure uns pocs metres. Les parets de la galeria són conformades per la mateixa roca picada, l'interior té molt de sediment acumulat, al fons del curt recorregut visible hi podem veure un despreniment que no permet continuar, que es troba a l'inici del tram que sembla que ja estava apuntalat. A l'exterior, a la banda oposada de la pista, hi ha una zona que sembla correspondre a la part de l'escombrera on s'abocaria el rebuig del material extret. | 08268-198 | A la zona nord-oest del municipi. | Segons la bibliografia publicada (SOLER, R.; ORIOLA, J.: 1997: p.42), aquesta mina va ser explotada només durant entre els anys 1945-1946, era propietat de Miquel Segarra i Estanislao, alcalde de Berga, ambdós tenien altres mines en propietat en zones properes a aquesta. La mina era d'extracció de carbó, i com en altres explotacions d'aquest període, és un tipus d'explotació de molt poca durada que sovint era lloc de treball de joves que anaven a treballar a la mina per tal d'evitar haver d'anar a fer el servei militar. | 42.1537800,1.8252500 | 402944 | 4667518 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66688-foto-08268-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66688-foto-08268-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop de la masia de Vall-Llobrega hi havia tres altres mines de carbó que eren del mateixos propietaris, consta que aquestes van ser explotades entre els anys 1944-1946, tot i que sembla que no van donar gaire bons resultats. D'altra banda, prop de la masia de l'Erola tenien en explotació una altra mina de carbó, que rebia el mateix nom de la masia, mina de l'Erola, que sembla que es va explotar entre el 1945 i 1947; segons la bibliografia es tractava d'una galeria feta en rampa, el mineral era pujat per un cabestrant que feien moure els mateixos treballadors. El fet que totes aquestes mines properes i dels mateixos propietaris vagin ser explotades més o menys durant els mateixos anys, podria ser com a resultat d'una explotació de poca profunditat, en el sentit que seguien la veta de mineral i quan s'acabava, es desplaçaven a un indret proper a intentar seguir la veta de carbó. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 42795 | Rellotge de sol de Ca l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lalzina | XX | és segurament a causa del despreniment del gnòmon que la cara del sol s'ha anat deteriorant amb el temps. | Rellotge de sol, del tipus vertical declinant. Es tracta d'una pintura al fresc alternant tonalitats vermelles, grogues i taronges, sobre un suport arrebossat de mides rectangulars, que es troba ubicat per sota mateix del ràfec de la façana orientada a migdia de Ca l'Alzina. Representa un sol amb cara humana, del qual encara es pot observar una petita part del somriure dels llavis i el naixement de l'ull per la banda esquerra. Després de la cara hi ha un cercle amb una estrella formada per quinze puntes de les quals es desprenen les flames de foc. A continuació es poden observar les línies horàries emmarcades dins del rectangle interior. Finalment, entre aquest rectangle delimitat per una línia vermellosa d'un centímetre d'amplada feta a mà alçada i el límit exterior del rellotge es poden apreciar encara les xifres àrabs, concretament, en ordre descendent de dalt cap a baix, 7, 5, 4 i el que sembla un 3. Malauradament el gnòmon de vareta que sortia de la boca ja no hi és. A la cantonera del rellotge encara es pot llegir la data en que va ser fet: 22/09-1936. No és llegeix l'autor. | 08033-354 | Carrer de Santa Margarida. Sant Sebastià de Montmajor | Segons el Sr. Pepet de la Rectoria, podria haver estat pintat per l'artista A. Vilà Arrufat, ja que aquest va pintar-ne d'altres a Sant Sebastià de Montmajor, i tots ells guarden un mateix estil. | 41.6646700,2.1186000 | 426622 | 4612921 | 1936 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42795-foto-08033-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42795-foto-08033-354-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 64272 | Can Derrocada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-derrocada | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 22, 80-81. BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p. 213. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 75. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 70-73. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui...Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 22. | XVII | Ús actual com a part de les instal·lacions d'una fàbrica de pinsos. | Masia pairal de grans dimensions, amb un ample barri i cossos afegits posteriorment, amb elements defensius. És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a quatre vessants, amb teula ceràmica aràbiga; en sobresurt una notable xemeneia octogonal. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles. Sobre la porta, a l'alçada del primer pis, hi ha una gran balconada. Les finestres són fetes amb carreus ben escairats, i conserven restes de l'antic esgrafiat que les emmarcava. A l'interior de la casa, en destaca un òcul gòtic, a l'alçada del primer pis, que il·lumina l'escala. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb pedres cantoneres. A tocar de la porta del barri hi ha una estança corresponent a una antiga capella dedicada a Santa Magdalena, del segle XVII. És una construcció de planta rectangular, coberta amb una volta rebaixada. El portal d'accés, ben treballat amb pedra i dintell pla, està decorat amb dues semicolumnes i uns esgrafiats amb la data 1662. A l'interior, abans de la Guerra Civil, hi havia hagut un altar amb un retaule amb pintura de l'escola sevillana i columnes salomòniques. A la capella també s'hi havia venerat a Sant Joan Batista, a Sant Benet i a la Verge del Roser. Segons informacions orals, la imatge de Sant Joan fou amagada a les golfes de la casa durant la Guerra Civil. Destaca també el tancat del barri amb un notable arc rebaixat del segle XVIII. Can Derrocada és una de les joies de l'arquitectura civil del Vallès. | 08234-28 | Veïnat del Pla. Av. De Sant Nonet, 2, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | La primera referència documental de can Derrocada és un pergamí de l'any 1220 (Arxiu Diocesà de Barcelona), en el qual s'esmenta que era propietat de Pere Roig (mansum meum de Esderrochada). Aquest document és la donació de Pere Roig d'un alou a l'església de Sant Pere. Els Roig van ser una de les famílies més influents de Vilamajor des de la segona meitat del segle XII i, durant segles, can Derrocada va ser un dels centres de poder de Vilamajor. Entre els membres de la família Roig hi va haver batlles i mossens, fet que demostra la seva posició i poder. | 41.6842700,2.3915100 | 449358 | 4614901 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64272-foto-08234-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64272-foto-08234-28-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 428.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 48899 | Sant Andreu de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-lavella | CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XI-XII | Únicament és visible l'absis de la capella, que conserva part de la volta que el cobria i alguns fragments dels murs perimetrals. | Restes de l'antiga capella romànica de Sant Andreu de l'Avellà. Actualment s'hi observa part de l'absis, que encara conserva una finestra que, pel costat interior, es troba en posició molt baixa, fet que demostra la potència del sediment en aquest punt. Pel que fa a la nau, també són visibles alguns fragments dels seus murs. Segons Salvador Llorac, LLORAC (1991:185), la nau fou enderrocada a principis del segle XX per tal d'aprofitar la pedra per bastir una de les cases de la rodalía. Al voltant de l'església, com és habitual en aquests casos, se situava una necròpolis. | 08085-32 | 41.4450700,1.6161700 | 384403 | 4589090 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 92|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 53327 | Jaciment de Camp de Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-camp-de-soler | Únicament s'observen dos forats de pal i diverses acumulacions de terra i enderrocs. | <p>El jaciment de Camp de Soler està situat sobre una petita carena a l'est de Camp de Soler i al sud de la tina de Camp de Soler. Es tracta d'una zona erma on han crescut algunes alzines i pins on s'observen dos incisions circulars picades a la roca. La que es troba més a l'est, picada sobre un petit aflorament rocós, té un diàmetre de 15 centímetres. L'altra té un diàmetre de 16 centímetres i es troba picada en un bloc de pedra treballada d'uns 45 centímetres d'amplada i acabat en punt rodó. Al voltant d'aquest bloc s'observen diverses acumulacions lineals de terra i pedres despreses amb vegetació que hi ha crescut a sobre, probablement la resta d'alguna estructura o edifici.</p> | 08109-140 | Sector sud del terme municipal | 42.0418400,2.0307700 | 419783 | 4654876 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53327-foto-08109-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53327-foto-08109-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 56791 | Can Catxo / Cal Mas / Vil·la romana de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catxo-cal-mas-villa-romana-de-santa-magdalena | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SUBIRANA,R. (1979) Obra Sabadellenca 1953-1978. Edició d'Homenatge. Sabadell: s.n. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. | IIIaC-V dC | Únicament s'observa alguna resta superficial. | Es tracta de material arqueològic recollit pels voltants de la masia de can Catxo, a prop de la riera, a principis de la dècada dels anys 50 del segle XX, per part de Ll. Ventura. És material d'època romana: fragments de ceràmica sigil·lada, campaniana, comuna, emporitana, vasets de vidre i tègula amb inscripció (ANENTIM?). No s'hi ha efectuat cap excavació ni prospecció metòdica. | 08156-51 | Santa Magdalena | 41.5769300,2.1720400 | 430978 | 4603136 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56791-foto-08156-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56791-foto-08156-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56791-foto-08156-51-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 75132 | Església vella de Sant Cristòfol de Vespella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-sant-cristofol-de-vespella | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XI-XVIII | Únicament queden petites parts de murs i enderrocs | La primitiva església de Sant Cristòfol de Vespella es troba situada en el punt més alt d'un turó arrodonit i amb pendent pronunciat en el serrat del Rector, al sud de l'església de Sant Cristòfol de Vespella. Es tracta d'una església de la que només en resten petites parts dels murs, molt malmeses i cobertes de vegetació, ocupant el pla més elevat del turó on s'assenta i també el pla immediatament inferior a la vessant est. Tota aquesta zona queda coberta de pedres despreses i vegetació, fent-se el mur visible només a l'extrem est. Just sota el mur visible, però en un nivell inferior, s'ha conservat parcialment la cisterna de l'edifici, de forma circular i bastida amb murs de maçoneria de pedra. Tot l'extrem superior del turó on es troben les restes d'aquesta església queda ocupat per nombroses feixes delimitades amb murs de pedra. | 08100-19 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | L'església de Sant Cristòfol es troba documentada des del 986, tot i que les funcions parroquials no es documenten fins al 1055 de manera genèrica i explícitament l'any 1080 en la concòrdia que van fer el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà i Guillem Bernat de Queralt sobre les esglésies i parròquies del terme del castell de Gurb, entre les que es trobava l'església de Sant Cristòfol de Vespella. L'església va ser abandonada als voltants de 1752, quan es va construir la nova església en una ubicació més accessible. | 41.9665600,2.2067000 | 434266 | 4646368 | 08100 | Gurb | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75132-foto-08100-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75132-foto-08100-19-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75124 | Sant Pau de Vilaseina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-vilaseina | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XIII | Únicament queden enderrocs | L'església de Sant Pau de Vilaseïna es troba ubicada sobre un petit turó al nord del masos Sant Pau i Vilaseïna i al sud de la riera de Sorreigs. Originalment era una església d'estil romànic, documentada des del segle XIII i amb culte fins a finals del segle XVIII. Actualment de l'església només en queden algunes pedres disperses i un petit tram de mur de poc més de mig metre d'alçada, coberts de vegetació i prop del cim del turó. Les restes visibles no permeten saber-ne l'estructura. | 08100-11 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | L'església de Sant Pau de Vilaseïna es trobava dins l'antic terme del castell de Gurb i des d'un principi va ser una simple capella rural dins la parròquia de Sant Andreu de Gurb. El topònim Vilaseïna, com a vil·la rural, ja es troba documentat des del segle X però l'església no es troba documentada fins l'any 1246, quan B. Calvell féu diverses deixes en el seu testament a les esglésies del terme de Gurb, entre les que hi havia l'església de Sant Pau a la que deixà dotze diners. A finals del segle XVIII va quedar sense culte i a mitjans del segle XIX es va construir l'església de Sant Pau dels Felius, situada a tocar del mas Felius, relativament a prop de l'emplaçament de l'antiga església. | 41.9816800,2.2426000 | 437256 | 4648020 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75124-foto-08100-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75124-foto-08100-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75124-foto-08100-11-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 70902 | Molí de Boixons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boixons | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics de carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XVII-XVIII | Únicament queden algunes parets mig dretes i quatre pedres soltes. | Del molí fariner en queden poques restes, ja que va ser abandonat després de la guerra civil i la seva proximitat al riu Saldes l'ha malmès repetidament. Nomès queden en peu algunes parets i la planta baixa. L'habitatge que ocupava el primer pis està ensorrat, així com la teulada. | 08293-19 | Els Hostalets | Construït al final del segle XVII el molí es va mantenir actiu fins després de la guerra civil que fou abandonat. La proximitat als Hostalets i a l'estació del telefèric miner que feia el trajecte que va de l'Espà a Vallcebre, expliquen la vitalitat del molí als primers anys del segle XX. | 42.2181200,1.8329900 | 403681 | 4674653 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70902-foto-08293-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70902-foto-08293-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Actualment pertany al municipi de Guardiola de Berguedà, però apareix a l'Inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya dins el municipi de Vallcebre.Es coneix també com a Molí de Bosoms o Bossoms. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70931 | Safareig La Fonteta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-la-fonteta | XIX-XX | Únicament queden 4 pedres que insinuen la silueta del safareig. | La zona de La Fonteta deu el seu nom a la font que hi ha. L'aigua d'aquesta font s'aprofitava per omplir un safareig o bassa on algunes cases de la zona hi anaven a rentar la roba. Avui en dia, de l'antic safareig, només queden quatre rocs que permeten veure la forma que tenia. Al seu lloc, hi ha 2 sagreigs prefabricats de ciment que s'hi han col·locat fa uns anys. Actualment, ningú hi va a rentar la roba perquè, tot i que l'aigua es va renovant i va marxant, els safareigs estan plens d'algues. L'aigua de la font segueix un rec i encara s'utilitza per omplir els safreigs. L'antic safareig tenia 3 lloses grans de pedra que servien per rentar-hi la roba. No s'hi observa cap coberta ni restes que demostrin que hi hagués sigut. Per la seva ubicació aïllada, possiblement, en els seus origens, tingués més una funció de bassa per abeurar-hi el bestiar que no de safareig. | 08293-48 | El Comellar | Els safreigs servien perquè la gent hi anés a rentar la roba. Van ser molt utilitzats fins a mitjans del segle XX. Generalment, els pobles tenien un safareig municipal, on hi podia anar tothom, i algunes cases o barris tenien safreigs de caire més particular. El safareig de La Fonteta seria un safareig de zona, ja que només l'utilitzarien les cases del voltant. | 42.2074700,1.8349700 | 403828 | 4673469 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70931-foto-08293-48-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 75298 | Creu de la Serra de l'Oro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-serra-de-loro | BOFILL, Pere, (1914). 'Les esglésies antigües del terme de la parròquia de Gurb'. dins revista Festa Major de Gurb. 1972. | XVI | Únicament queda la base de la creu. | La Creu de la Serra de l'Oro es trobava situada uns metres al nord-est del mas Serra de l'Oro. Actualment només es conserva la base d'una antiga creu que va ser esculpida en època moderna, possiblement el segle XVI, i es va conservar fins a principis del segle XXI, quan va ser espoliada. Únicament s'observa una estructura petita d'obra i un monòlit circular de notables dimensions amb una obertura al centre on probablement s'encaixava la creu A principis del segle XX el mossèn Pere Bofill en va fer la següent descripció: 'Macisada d'entre braços, té en l'anvers el Crucifix, rematant els braços per totes dues cares en roses; en el revers la Verge sentada té en sa falda el Jesuset també sentat. En les nues mostra dos sants de relleu, un d'ells Sant Cristòfol, i per testa sota els braços de la creu dos escudets, surmontats per una creueta entre dues estrelles, ab dues cintes en zig zag.'(BOFILL,1924) | 08100-192 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | Segons Pere Bofill, que va visitar la creu a principis del segle XX, la creu estava tancada antigament dins un petit edifici circular o oratori que hauria donat nom a la serra i al mas proper. A principis del segle XX ja es trobava destruïda i només s'observaven uns fonaments de 4'20 metres de diàmetre. | 41.9636300,2.2117300 | 434680 | 4646039 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75298-foto-08100-192-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 48877 | Cova de la Plana Pineda o Cova del Miret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-plana-pineda-o-cova-del-miret | DE LA PINTA, Josep Lluís. (1984).'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Font-rubí'. Exploracions (Espeleo-Club de Gràcia). Núm. 8, p.16. GALIMANY, Marc (2006). 'Cova del Miret'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 94, abril 2006. Pàgs. 20-21 GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. MESTRES, Josep (Inèdit). 'El Neolític antic al Penedès'. Tesi doctoral en preparació. RAURET, Anna Maria (1963). 'El proceso de la primitiva población del Panadés'. Memoria realizada para la obtención el grado de Licenciado, Universitat de Barcelona. VIRELLA BLODA, Joan.'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, p.256. Reeditat a la 'XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 X 1975. Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, Barcelona, 1983, p. 219. | Únicament es té constància d'una cala practicada l'any 1959 pel Sr. Pere Giró i el seu equip i, per tant, no s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica a la cova. En conseqüència, es desconeix l'estat de conservació real del jaciment. | Cova d'habitació descoberta l'any 1959. La seva forma en planta és força quadrada, mentre que en secció presenta una xemeneia sense sortida a la part posterior de quasi 4 m d'alçada. La única informació arqueològica que se'n té està extreta de les notes que el Sr. Pere Giró apuntà en el seu quadern, on indicà que s'hi recuperaren diversos materials que descriu. Entre la descripció del propi Giró i els materials encara conservats al Museu de Vilafranca del Penedès, s'ha pogut establir una ocupació de la cova com a mínim des del Neolític antic evolucionat, amb ocupacions també segures durant el Bronze final i l'època medieval. | 08085-10 | A uns 400 m al S / SO i 70 m per damunt de la Font de Llinars | La cavitat fou descoberta per A. Poyo, Sr. Udiña i Pere Giró el 12 d'abril de 1959. Poc després el mateix equip que la descobrí obrí una cala, encara avui és visible, d'on es recuperaren els únics materials que es coneixen procedents d'aquesta cavitat. Sembla que, durant la Guerra Civil, periòdicament passaven a reclutar nous soldats. Alguns veïns de Font-rubí que coneixien la cova s'hi varen amagar. En Josep de Ca la Càndia recorda que un va ser el seu pare, de la lleva del 18, que per edat no li tocava però a les acaballes de la guerra tothom valia. Recorda que eren sis o set, el Jan Gros, l''onclo' Llorenç i d'altres veïns que ja no pot recordar. Potser aquesta funció secreta ha estat la que l'ha preservat en l'anonimat, segurament més coneguda per alguns arqueòlegs que pels veïns, la majoria dels quals no n'ha sentit a parlar mai. Aquest fet també demostra que la cova era també d'antic oculta dins un bosc; bosc que s'ha preservat en la seva forma autòctona format per alzines i no pel pi blanc que ha poblat rapidament les antiges zones desforestades i els costers conreats, abans que la fil·loxera exterminés la vinya del Penedès. | 41.4376700,1.5760600 | 381039 | 4588323 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls|Neolític|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 76|79|78|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 66783 | Forn de calç de Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-beulovi | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | XIX-XX | Únicament es conserven petits trams del mur perimetral | El forn de calç de Beulovi està situat en un punt emboscat de difícil accés dins la vall del torrent del gorg dels Cans, a l'oest de Beulovi, tot i que en el costat oposat del torrent. Es tracta d'un forn de calç parcialment derruït, del que es conserven restes dels murs perimetrals, delimitant un espai circular de grans dimensions, d' aproximadament 4 metres de diàmetre. Les restes de mur conservades són de maçoneria de pedra per la part exterior i per la part interior s'observen les restes de la combustió. El forn queda envoltat per bosc en una zona on domina el pi amb sotabosc de boixos. | 08271-83 | Sector central del terme municipal | La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 42.0178100,2.1700200 | 431282 | 4652087 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66783-foto-08271-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66783-foto-08271-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 53318 | Balmes de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-muntanyola | XIX | Únicament es conserven petits trams de mur. | <p>Les balmes de Muntanyola estan situades al sud-est de Muntanyola, en una zona de forts desnivells travessada per un dels recs que forma el rec de Muntanyola. Es tracta de diverses balmes de diferents dimensions, ubicades en diferents nivells i orientades al sud-est, entre les quals en destaquen especialment dues, situades una sobre l'altre. La balma superior conserva restes d'un habitatge. Es tracta d'una balma d'uns 6 metres de profunditat i una alçada d'entre 2 i 3 metres, amb una llargada total que sobrepassa els 20 metres, tot i que la part que correspon a l'antic habitatge és només de 13 metres. Tancant aquest espai hi ha murs de maçoneria de pedra amb una alçada màxima de 2 metres que delimiten habitatge, tot i que actualment es troben molt deteriorats i en algunes parts només se n'aprecia la base. Adossat al mur de l'extrem sud pel costat exterior de l'habitatge, hi ha la base d'un forn de pa que actualment no conserva la volta i que es troba formada per un terra enllosat, una filada de blocs de pedra treballats i una filada de maons. La balma del nivell inferior és de grans dimensions, amb poca profunditat però amb una gran alçada i llargada. A l'extrem nord hi creua un rec formant un salt de diversos metres d'alçada i al fons de la balma hi ha una formació de tosca per on regalima l'aigua, amb indicis que havia estat utilitzada com a font.</p> | 08109-131 | Sector nord del terme municipal | 42.0851300,2.0489300 | 421339 | 4659666 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53318-foto-08109-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53318-foto-08109-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 66781 | Jaciment de Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-reixac | XVIII | Únicament es conserven petits trams de mur. | El jaciment de Reixac està situat a tocar de la pista forestal que transcorre paral·lela a la riera de Sorreigs, al sud-oest de Reixac i al sud del Puig. Es tracta d'una zona ubicada a tocar de la pista forestal on apareixen nombrosos murs de maçoneria de pedra bastits amb diverses orientacions, alguns dels quals units a través de cantonades delimitades amb carreus treballats. Tota la zona es troba coberta d'arbustos i petits roures, entre els que apareixen els murs, en alguns casos quasi completament derruïts. Els murs més visibles són els que donen directament a la pista i que en algun moment van ser parcialment destruïts per l'ampliació d'aquesta. Tant al nord com a l'est d'aquesta zona hi ha nombrosos murs de maçoneria de pedra delimitant petites feixes. | 08271-81 | Sector oest del terme municipal | 42.0205100,2.1499800 | 429626 | 4652403 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66781-foto-08271-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66781-foto-08271-81-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 53283 | Puig Martorell Tatliró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-martorell-tatliro | <p><span><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Únicament es conserven petites parts dels murs de càrrega. | <p>Puig Martorell està situada en un punt elevat als peus del Puig Martorell, al sud-oest del mencionat puig i en plena carena de Codolers. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions actualment en runes. Conserva únicament tres trams de murs de càrrega de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada màxima d'aproximadament mig metre, tot i que en la major part es troben enrunats. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació.</p> | 08109-96 | Sector oest del terme municipal | <p>Puig Martorell es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1793 i en el llistat de 1866, en el que apareixen també Puig Martorell de Vilartimó i Puig Martorell del Vilaró. Va ser habitada fins 1920.</p> | 42.0689200,2.0297900 | 419736 | 4657884 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53283-foto-08109-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53283-foto-08109-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53283-foto-08109-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53269 | Molí de la Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-casanova-de-la-vall | <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació.</em> Lluçà. 2007.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) <em>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà.</em> Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. </p> | XVIII | Únicament es conserven parts dels murs de càrrega. | <p>El molí de la Casanova de la Vall està situat a la riba oest de la riera Gavarresa, al nord del pont de la BV-4341 sobre la riera Gavarresa i al nord-oest de Canelles. Es tracta d'un molí en runes, del que es conserva únicament alguns murs de l'edifici, molt enrunats i parcialment coberts de vegetació, i la bassa. La bassa, de grans dimensions, es troba delimitada per un ample i alt mur de maçoneria de pedra, reforçat amb un ample contrafort a la zona del pou. Interiorment està coberta per una espessa vegetació.</p> | 08109-82 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El molí de la Casanova de la Vall es troba documentat en l'amillarament de 1862. Tot i així, en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716 hi apareix un molí propietat de Joan Vila, amo de la Vila d'Alpens que podria correspondre al molí de la Casanova de la Vall. El molí va deixar de funcionar al voltant dels anys 60. Als anys 70 el molí va ser enderrocat i es van vendre les pedres.</p> | 42.0927600,2.0956000 | 425208 | 4660471 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53269-foto-08109-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53269-foto-08109-82-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53271 | Molí de Cerdanyons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cerdanyons | <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XIX | Únicament es conserven parts dels murs de càrrega. | <p>El molí de Cerdanyons està situat a tocar de la riera Gavarresa, a l'est de Cerdanyons i a l'oest del Colomer, masia que pertany al terme municipal d'Alpens. Es tracta d'un molí en runes, del que es conserva únicament alguns murs de l'edifici, molt enrunats i parcialment coberts de vegetació. Els murs són de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i en algunes parts s'observen ampliacions i reformes amb obra vista. L'alçada màxima conservada és lleugerament superior als dos metres i la única obertura que s'ha conservat, situada a l'extrem sud, es troba emmarcada amb maó. Just al costat del molí, la riera forma un petit salt amb un gorg a sota.</p> | 08109-84 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El molí de Cerdanyons es troba documentat en l'amillarament de 1862.</p> | 42.1052900,2.1093000 | 426356 | 4661850 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53271-foto-08109-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53271-foto-08109-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53272 | Molí de Canelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-canelles | <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) <em>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà.</em> Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. </p> | XIX | Únicament es conserven parts dels murs de càrrega. | <p>El molí de Canelles es troba situat al costat oest de la riera Gavarresa, a l'oest de Canelles i al nord de cal Bassó. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions en runes. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, tot i que es troba parcialment enrunat i cobert de vegetació. De l'antic habitatge únicament es conserva la cantonada sud-est, d'alçada notables i diversos murs enrunats. La única obertura conservada és el carcabà, a nivell de soterrani, format per una volta d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre, quedant el canal per on sobreeixia l'aigua totalment cobert de terra. Adossada al nord de l'antic habitatge hi ha la bassa, delimitada amb amples i alts murs de maçoneria de pedra i picada a la roca en la part del pou. A l'est del molí la riera forma un doble salt amb un petit gorg a sota.</p> | 08109-85 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El molí de la Canelles es troba documentat en l'amillarament de 1862 i en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX.</p> | 42.0832600,2.0906000 | 424784 | 4659421 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53272-foto-08109-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53272-foto-08109-85-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53286 | Cal Rabadà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rabada | <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XIX | Únicament es conserven part dels murs de càrrega. | <p>Cal Rabadà està situada a pocs metres de la riera Gavarresa, al sud-oest de les runes del molí de la Casanova de la Vall i al nord de Canelles. Es tracta d'un edifici de reduïdes dimensions del que únicament es conserva part dels murs perimetrals bastits amb maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i la bassa on s'acumulava l'aigua, ubicada en un nivell superior. Els murs, amb una alçada màxima conservada de poc més de dos metres, es troben malmesos en alguns punts i l'interior es troba cobert de vegetació. També es conserva un portal emmarcat amb pedra treballada amb la data de 1860 inscrita a la llinda, i una mola de molí parcialment enterrada i coberta de vegetació.</p> | 08109-99 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Cal Rabadà va ser bastida al segle XIX tal com ho testimonia la llinda datada l'any 1860 que encara es conserva dempeus. Probablement era una edificació relacionada amb el molí de la Casanova de la Vall i també utilitzava la força hidràulica.</p> | 42.0907500,2.0946300 | 425126 | 4660249 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53286-foto-08109-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53286-foto-08109-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53273 | Cal Burgès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-burges | <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XVIII | Únicament es conserven part de les façanes nord i oest de l'edifici, tot i que parcialment enrunades i cobertes de vegetació. | <p>Cal Burgès està situada al sud del petit nucli de cases de Lluçà, en un punt lleugerament elevat sobre una plataforma rocosa que forma, uns metres per sota, la balma del Garet. Es tracta d'una masia en runes, de la que únicament es conserven diversos murs coberts de vegetació, alguns de maçoneria de pedra i els altres de tàpia. Els murs conservats, completament coberts d'heura, mostren encara alguna obertura, emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i tenen una alçada màxima d'uns 3 metres tant a la façana nord com a l'oest, les dues que s'han conservat.</p> | 08109-86 | Sector sud del terme municipal | <p>Cal Burgès es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716. Tot i així es conserven documents anteriors, dels segles XVI i XVII que ja fan referència a la masia. La masia va quedar deshabitada entre els anys 1939 i 1940 i durant els anys 1868, 1869 i 1870 era coneguda com l'Hostal.</p> | 42.0462200,2.0348900 | 420129 | 4655359 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53273-foto-08109-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53273-foto-08109-86-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la Casanova de Lluçà es conserva una llinda de pedra bisellada que prové de cal Burgès. La llinda té la data inscrita de 1756 i una decoració d'arc de cortina a l'interior de la qual hi ha un petit rostre esculpit, actualment molt erosionat. També es conserva una fotografia de la masia quan encara era habitada. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53276 | Angelats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angelats | <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XIX | Únicament es conserven parcialment dos murs de càrrega de l'edifici. | <p>Angelats està situada en un coll elevat en la carena d'Angelats, al sud-oest de l'església de Santa Maria de Salselles i a l'extrem nord-oest del terme municipal, prop del límit amb el terme de Borredà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva les façanes nord-oest i sud-est bastides amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada màxima d'uns 5 metres coincidint amb el nivell de la teulada, actualment inexistent. Les façanes sud-oest, originalment la façana principal, i la nord-est es troben quasi completament derruïdes. Conserva parcialment algunes obertures, emmarcades amb pedra treballada al volum principal i amb obra vista a les estructures adossades. Les estructures es troben adossades a nord-oest i sud-est de la masia, tot i que actualment es troben derruïdes. Una d'aquestes estructures, de reduïdes dimensions, conserva una volta de canó emmarcada amb rajol.</p> | 08109-89 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>Angelats es troba documentada en l'amillarament de 1862. Tot i així la edificació és anterior. Originalment era una masoveria de Vilartimó. L'any 1929 encara constava com habitada.</p> | 42.0929400,2.0258100 | 419437 | 4660554 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53276-foto-08109-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53276-foto-08109-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53289 | Miralles Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralles-vell | PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). | Únicament es conserven monticles de runa que permeten intuir la planta de l'edifici. | Miralles Vell està situada sobre un turó cobert de roures a l'est del rec de Miralles prop del punt on rep les aigües del rec de cal Salles, al sud-est de Miralles. Es tracta d'una edificació de grans dimensions actualment en runes. Els murs de càrrega, originalment bastits amb maçoneria de pedra, es troben completament enrunats, formant monticles allargats de runa i pedres treballades que delimiten l'antiga planta de l'edifici. Interiorment, el recinte conté altres monticles de runa que permeten intuir les distribucions interiors. Les dimensions de l'edifici són de 30 metres de llargada per 5 metres d'amplada a l'extrem nord i 7 metres d'amplada a l'extrem sud. Tot i així, a la part central d'aquest recinte hi manquen restes constructives pel que podria tractar-se de dues edificacions separades per un pati o espai obert central. | 08109-102 | Sector sud del terme municipal | Miralles es troba documentada en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Ramon de Miralles i en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Lluçà. | 42.0335900,2.0414700 | 420658 | 4653950 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53289-foto-08109-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53289-foto-08109-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53290 | Generes Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/generes-vell | <p>PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).</p> | Únicament es conserven monticles de runa que permeten intuir la planta de l'edifici. | <p>Generes Vell està situada en una esplanada coberta per alzines i envoltada d'alguns camps de conreu i bosc, al sud-est de Generes i al nord-oest de Maçaneres. Es tracta d'una edificació de mitjanes dimensions actualment en runes. Els murs de càrrega, originalment bastits amb maçoneria de pedra, es troben completament enrunats, formant monticles allargats de runa i pedres treballades que delimiten l'antiga planta de l'edifici i només en algunes parts es conserven parcialment dempeus amb alçades inferiors a un metre. Interiorment, el recinte conté altres monticles de runa que permeten intuir les distribucions interiors. Uns metres al sud hi ha indicis d'alguna estructura o edificació, de menors dimensions, i amb els murs completament enrunats.</p> | 08109-103 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>El topònim Generes es troba documentat en l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 i relativament a prop de les runes d'aquesta masia hi ha restes ibèriques. Tot i així la masia no apareix documentada en cap dels cadastres o llistats de cases dels segles XVIII i XIX.</p> | 42.0290700,2.0304300 | 419739 | 4653459 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53290-foto-08109-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53290-foto-08109-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 75371 | Palanca de Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-reixac | XVIII-XX | Únicament es conserven els pilars de pedra. | La palanca de Reixac està situada sobre el riu Gurri, uns metres al nord-est de les Casetes de Reixac i al nord de la carretera C-25 La palanca es troba bastida sobre una plataforma rocosa per on creua el riu Gurri i consta de tres punts on es subjectaven taulons de fusta. A l'extrem oest, els taulons es col·locaven en un encaix a la roca, i al centre i a l'extrem est hi ha dos pilars de maçoneria de pedra i poca alçada que permetien que els taulons quedessin per sobre el nivell de l'aigua. El pilar central va ser reformat per última vegada al voltant dels anys 60. | 08100-265 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | Les palanques era un dels sistemes que s'utilitzaven antigament per creuar el riu. Com en el cas de les passeres, fetes amb pedres, els taulons de les palanques només permetien el pas a peu. | 41.9635100,2.2782400 | 440191 | 4645977 | 08100 | Gurb | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75371-foto-08100-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75371-foto-08100-265-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 60800 | Mas Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-nou | XVIII | Únicament es conserven els murs de càrrega fins al nivell de primer pis. | El mas Nou està situat en un punt elevat de l'anomenada carena de Sant Salvador, a l'oest de Sant Salvador de Bellver i al sud-est del mas Vell. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes, que conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra fins a nivell de primer pis, tot i que en alguns punts s'han conservat fins a una alçada màxima de 4 metres. Està formada per dos volums, un dels quals es troba construït amb tàpia en la seva meitat superior, i cobert, interior i exteriorment , per vegetació que hi ha crescut. Es conserven també algun dels murs mitgers de la masia que permeten intuir la distribució interior. | 08201-24 | Sector est del terme municipal | 42.0609100,2.1837100 | 432461 | 4656861 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60800-foto-08201-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60800-foto-08201-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 53285 | El Gascó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gasco | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007. | XIX | Únicament es conserven els murs de càrrega fins a una alçada màxima de metre i mig. | El Gascó està situada en un coll elevat als peus de la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol, al nord del serrat d'Encollades i la Vila d'Alpens. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que actualment es troba en runes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. Els murs, parcialment coberts de runa i vegetació, s'han conservat amb alçades que van del mig metre al metre i mig, i delimiten una planta gairebé quadrada on encara s'intueix algun dels murs mitgers, tot i que molt enrunats. | 08109-98 | Sector nord del terme municipal | El Gascó es troba documentada en l'amillarament de 1862. Originalment era una masoveria de la Vila d'Alpens. | 42.1023600,2.0855500 | 424389 | 4661546 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53285-foto-08109-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53285-foto-08109-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53282 | El Puigsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puigsec | <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XVIII | Únicament es conserven els murs de càrrega fins a una alçada màxima de dos metres. | <p>El Puigsec està situat als peus del turó del castell de Lluçà, en una zona erma entre camps a l'est de la carretera BV-4341. Es tracta d'una masia en runes, de la que únicament es conserven diversos murs de maçoneria de pedra completament coberts de vegetació. La majoria dels murs que formaven l'edifici s'han enrunat formant acumulacions lineals de terra i runa que amb el temps s'han cobert d'esbarzers, arços i algun arbre. La màxima alçada conservada de mur és d'uns 2 metres, en un dels pocs punts on el mur és visible i on apareix una cantonada delimitada amb carreus treballats.</p> | 08109-95 | Sector central del terme municipal | <p>El Puigsec es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.0517000,2.0429500 | 420803 | 4655959 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53282-foto-08109-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53282-foto-08109-95-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53278 | Cabres Mortes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabres-mortes | <p>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès.</p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XVIII | Únicament es conserven els murs de càrrega fins a una alçada màxima de dos metres i mig. | <p>Cabres Mortes està situada en un coll elevat en la carena que separa les valls de la riera de Merlès i la riera Lluçanès, al nord del puig Martorell i al sud-est del serrat de Cabres Mortes. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que actualment es troba en runes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. Els murs, parcialment coberts de vegetació, s'han conservat amb una alçada mitjana de metre i mig i una alçada màxima de dos metres i mig, i delimiten una planta gairebé quadrada. Únicament es conserva una obertura a la façana nord i l'interior del recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació.</p> | 08109-91 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>Cabres Mortes es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII. Va ser habitada fins a principis del segle XX.</p> | 42.0802500,2.0302400 | 419787 | 4659141 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53278-foto-08109-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53278-foto-08109-91-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 60909 | Resclosa del Molí de Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-cornet | XVIII | Únicament es conserven els forats de les posts de fusta de la resclosa. | La resclosa del molí de Cornet està situada sobre un gorg de la riera de Sorreigs, uns 250 metres al nord del molí de Cornet i al nord-oest de la masia de Cornet. Es tracta d'una resclosa de molí ubicada sobre una plataforma rocosa que forma un salt d'uns 2 metres amb un gorg a sota. Sobre la plataforma rocosa es conserven diverses filades de forats circulars dirigits cap al sud-oest, on comença el canal que comunicava la resclosa amb la bassa del molí, parcialment conservat. La filada de forats més propera al salt està formada per incisions circulars d'uns 12 centímetres de diàmetre. Pocs metres més amunt es troba una segona filada, en aquest cas doble, amb forats d'uns 18 centímetres de diàmetre. | 08201-133 | Sector sud del terme municipal | 42.0378200,2.1489600 | 429560 | 4654326 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60909-foto-08201-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60909-foto-08201-133-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 59957 | Molí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-0 | <p>AYMAMÍ, G. (2006). Notes d'alguns molins hidràulics de l'Alt Berguedà. A L'Erol núm. 88. Pàgs. 41- 43. AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. FERRAN TORRA, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3616. Generalitat de Catalunya. 1990. VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. A L'Erol, núm. 32. P. 41-45.</p> | XVIII | Únicament es conserven alguns panys de l'arrencada dels murs al costat de la riera. | <p>El molí de Baix o molí del Bac es troba a la riera de Saldes, a uns 450 metres a l'oest del monestir de Sant Sebastià del Sull. És a tocar el riu i solament es conserven petites restes de parets que no recorden gens l'estructura d'un molí.</p> | 08190-33 | Vall de Gresolet. Pista de Gresolet. 08697 SALDES | <p>Sembla que, malgrat que a la zona se'l coneix com a molí de Baix, realment no era un molí, únicament tenia una turbina que produïa llum elèctrica. De totes maneres, utilitzava la força de l'aigua de la riera de Saldes. Probablement es va construir a finals del segle XVII i va ser totalment destruït per una riuada els anys vint del segle XX.</p> | 42.2413800,1.7546400 | 397252 | 4677328 | 08190 | Saldes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59957-foto-08190-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59957-foto-08190-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 75284 | Castell de Gurb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-gurb | <p>AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Gurb. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, febrer de 2001.</p> | XII-XIII | Únicament es conserven alguns murs parcialment enderrocats. | <p>El Castell de Gurb es troba situat al cim del turó del castell de Gurb, també conegut com el de la Creu de Gurb. El turó forma part dels primers contraforts que separen la plana de Vic de l'altiplà que s'aixeca a l'oest, on es troba la parròquia de Sant Julià Sassorba, i és un punt amb grans vistes sobre la part central de la plana de Vic. De l'antic castell de Gurb en queden només algunes restes disperses en el pla més elevat del turó. Es tracta d'alguns murs de pedres carejades disposades a filades regulars, tot i que es troben molt enrunats, insinuant alguna estructura de planta circular i una fossa, probablement part d'una torre i altres estructures, tot i que manquen estudis que puguin assegurar-ho.</p> | 08100-179 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | <p>El castell de Gurb era termenat i defensava un territori que comprenia els actuals termes municipals de Gurb i Sant Bartomeu del Grau. La primera notícia de l'existència del castell data de 886, quan un matrimoni, Joamir i Egila, vengueren a Sunifred i a la seva muller Adabrada diversos béns, entre els que hi havia un camp situat en terme del castell de Gurb. El castell era domini dels comtes de Barcelona i era senyorejat per la família Gurb que a partir de la segona meitat del segle XII va passar a anomenar-se Queralt. A llarg dels segles XIII i XIV el castell va perdre importància respecte altres casals o cases fortes, com Mont-ral o Vilagelans.</p> | 41.9520700,2.2104000 | 434558 | 4644756 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75284-foto-08100-179-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Compte | En el mateix pla on es trobava el castell hi ha una creu de ferro, col·locada l'any 1900 en motiu de l'any sant. Va ser destruïda durant la Guerra Civil i tornada a col·locar l'any 1941. Fotografia extreta del llibre 'Gurb de la Plana. Gresol d'Osona' de Ramon Tañà i Lleonart. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53291 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-2 | Únicament es conserven alguns murs parcialment enderrocats. | El Casalot està situada sobre un petit turó al sud-oest del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, als peus de la pista forestal que s'inicia prop de la casa de l'Atalaia. Es tracta d'una edificació en runes ubicada sobre un turó, actualment ocupat per diverses alzines. Es conserven alguns murs, quasi completament enrunats, a una alçada màxima de metre i mig, tot i que en la major part només queden monticles lineals de terra i rocs, en moltes parts coberts de vegetació. L'edificació, de mitjanes dimensions, queda lleugerament elevada sobre l'espai proper i compta amb una petita esplanada que s'estén al sud-oest. | 08109-104 | Sector central del terme municipal | 42.0625600,2.0674800 | 422846 | 4657143 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53291-foto-08109-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53291-foto-08109-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53310 | Resclosa de les goles de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-les-goles-de-les-heures | <p>BOLÓS, Jordi i FABREGAS, Miquel (1982). 'Els molins de la conca mitjana del Llobregat durant l'alta edat mitjana', Quaderns d'estudi medievals nº 9. Artestudi edicions. Barcelona 1982. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | Únicament es conserven alguns forats picats a la roca. | <p>La resclosa de les goles de les Heures es troba situada a la riera de Merlès, pocs metres al sud del pont de les goles de les Heures Es tracta d'una resclosa bastida sobre una plataforma rocosa per on creua la riera de Merlès, formant un petit salt al capdavall. Està formada per diverses filades de forats picats a la roca. A l'extrem de la plataforma rocosa s'observen diverses filades de forats circulars i una filada doble de forats rectangulars. Al nord d'aquestes hi ha dues filades paral·leles de forats circulars que descriuen una llarga corba creuant la riera uns metres al sud del pont i desapareixent de la plataforma rocosa per l'extrem sud-est. A partir d'aquest punt, i en un tram d'uns dos-cents metres de llargada, es van trobant nombrosos forats circulars picats a la roca sobre el cingle rocós que delimita la riera pel costat est. En alguns d'aquests punts, els grans blocs de roca s'han desprès, quedant aquests forats a diferent nivell. Les restes del possible canal acaben en un punt on hi ha una ample regata picada a la roca, que s'estreny fins arribar al límit d'una roca sota la qual hi ha una petita esplanada a tocar de la riera. Uns metres al nord del pont, en el que pròpiament es coneix com les goles de les Heures, també hi ha diversos forats picats a la roca que tant podrien correspondre a una antiga resclosa com a una antic pas per creuar la riera. Segons J. Bolós alguns d'aquests forats formarien part d'una resclosa de suport lateral que formava part d'un molí medieval, dels segles IX-X.</p> | 08109-123 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0732700,2.0084000 | 417972 | 4658387 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53310-foto-08109-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53310-foto-08109-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53270 | Molí de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-coma | <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació.</em> Lluçà. 2007.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) <em>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà.</em> Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. </p> | XIX | Únicament es conserven algunes parts dels murs de càrrega. | <p>El molí de la Coma està situat al costat d'una esplanada que s'estén a l'oest de la riera Gavarresa, al sud-oest de cal Bassó i al nord de Terradelles, masia que pertany al terme municipal de Perafita. Es tracta d'un molí en runes del que es conserva únicament part del mur que delimitava la bassa i alguns murs de l'antic habitatge, completament enrunats i coberts de vegetació. Els murs de l'habitatge, adossats al sud de la bassa, són de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i es troben quasi completament enrunats, amb una alçada màxima de mur conservat propera al metre i mig en alguns punts. Al nord hi ha la bassa del molí, també parcialment enrunada i coberta de vegetació. Conserva parcialment el mur est i l'ample mur que tanca la bassa pel nord que formava part alhora de la bassa i la resclosa.</p> | 08109-83 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El molí de la Coma es troba documentat en la llibreta de precepte pasqual de 1862 i en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX. Va deixar de funcionar pels volts de la Guerra Civil i va ser habitat fins als anys 70.</p> | 42.0746800,2.0851900 | 424326 | 4658473 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53270-foto-08109-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53270-foto-08109-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53427 | Trinxera de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-de-la-font | XX | Únicament es conserva una rasa en zig-zag. | La trinxera de la Font està situada a la vessant solella del serrat de la Fenosa, al sud del Verdaguer i a l'est de Miralles. Es tracta d'una petita esplanada situada en un punt elevat del serrat de la Fenosa, dominant part de les valls de la riera Lluçanès i del rec de Miralles, tot i que actualment diversos arbres tapen parcialment la vista. En aquesta petita esplanada, parcialment ocupada per pins, es conserva una rasa en zig-zag d'uns 20 metres de llargada, amb una profunditat aproximada de 50 centímetres, tot i que totalment coberta d'herba. La trinxera té una amplada al voltant dels 60 centímetres i segueix un dibuix força regular en zig-zag amb trams rectes d'entre un metre i mig i dos metres. | 08109-240 | Sector sud del terme municipal | 42.0381900,2.0452500 | 420977 | 4654457 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53427-foto-08109-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53427-foto-08109-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53422 | Costa de les Moles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-les-moles | Únicament es conserva una mola trencada. | La costa de les Moles està situada al sud-est del turó on s'assenta el castell de Lluçà, al nord-est del Puigsec. Es tracta d'una zona que antigament s'havia utilitzat com a cantera per a produir moles de molí. La zona està formada per diverses esplanades rocoses a la part més elevada, a l'est del Puigsec, i per una vessant orientada a l'est on hi ha blocs de diverses dimensions despresos dels nivells superiors. En aquesta vessant es conserva una mola completa, tot i que amb una important esquerda. La mola té un diàmetre de 135 centímetres amb un forat central de 20 centímetres de diàmetre i una amplada de 30 centímetres. | 08109-235 | Sector central del terme municipal | 42.0523200,2.0438700 | 420880 | 4656027 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53422-foto-08109-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53422-foto-08109-235-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algunes de les moles que es conserven al molí de Puig-oriol provenen d'aquesta zona. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53338 | Camí empedrat de puig Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-puig-martorell | Únicament es conserva un petit tram de camí molt erosionat. | <p>El camí empedrat de puig Martorell es troba situat al sud-est del puig Martorell i pocs metres a l'est de la pista forestal que comunica les masies del Castell i el Collet d'en Roca. Es tracta d'un tram de camí que salva un fort desnivell, en el que apareix una formació rocosa, a través d'un revolt pronunciat de gairebé 180 graus. El tram, d'uns 20 metres de llargada, té un pendent pronunciat i forma tres parts diferenciades. A la part inferior es conserva únicament un petit mur de contenció exterior bastit amb grans blocs de pedra tot i que pràcticament es troba enrunat. La part central, que correspon al revolt, conserva el mur exterior de contenció, de forma arrodonida i bastida amb pedres de grans dimensions. El paviment del camí en aquesta part es troba format per nombrosos blocs de diverses dimensions col·locats al terra formant un enllosat irregular. La part superior del camí conserva un petit mur de contenció a la part exterior i té el paviment picat a la roca.</p> | 08109-151 | Sector oest del terme municipal | 42.0682300,2.0352700 | 420188 | 4657802 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53338-foto-08109-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53338-foto-08109-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53293 | Balma de Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-garet | <p><span><span><span><a><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em></a><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII | Únicament es conserva un dels murs que tancava l'habitatge. | <p>La balma del Garet està situada uns metres al nord-oest de la masia del Garet, en una raconada al nord-est de cal Burgès, tot i que en un nivell inferior. Es tracta d'una balma allargada orientada al sud-oest, d'uns 20 metres de llargada i amb una profunditat màxima d'uns 5 metres i una alçada que en alguns punts supera els 3 metres. Pel costat sud, la balma queda tancada per un mur de maçoneria de pedra que recorre un tram important de la balma, aproximadament d'uns 12 metres, formant un espai tancat a l'interior, al qual només s'accedeix pel costat nord. En el mur, parcialment arrebossat, hi ha una finestra a l'extrem esquerra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Tant a un costat com a l'altre del mur i també a l'interior, la balma presenta nombrosos encaixos picats a la roca, la majoria de forma rectangular, i a la plataforma superior de la balma hi ha picada una regata que desvia l'aigua en cas de pluja. Uns metres al sud-oest de la balma hi ha una altra balma, de menors dimensions, a l'interior de la qual hi ha una font, actualment inaccessible per l'espessa vegetació que hi ha crescut davant.</p> | 08109-106 | Sector sud del terme municipal | <p>La balma del Garet es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716 amb el nom de la Balma. Anteriorment a aquesta data era coneguda com la balma del Burgès ja que pertanyia a la propera masia de cal Burgès i modernament va agafar el nom de balma del Garet.</p> | 42.0470700,2.0354000 | 420173 | 4655452 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53293-foto-08109-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53293-foto-08109-106-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53275 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba | <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> <p> </p> | XVII-XVIII | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>La Riba està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Merlès, uns metres al nord-oest de l'església de Sant Climent de la Riba. Es tracta d'una masia de grans dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada mitjana d'uns 2 metres, sobrepassant els 3 metres en alguns punts, i també algunes obertures, la major part de les quals emmarcades amb pedra treballada. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació tot i que encara s'intueixen els murs mitgers. Al voltant del volum principal de la masia s'observen nombroses estructures adossades, també en runes. Al sud-est de la masia, i entre aquesta i l'església de Sant Climent de la Riba, hi ha un petit turó sobre el qual hi ha un dipòsit d'aigua de la masia, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades d'obra vista i coronat amb volta de rajol, avui esfondrada quasi completament. A tocar de l'església hi ha una pallissa que es conserva dempeus. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i conté obertures a l'oest, amb una gran obertura central emmarcada amb brancals de pedra treballada i obra vista a la part superior, i a l'est, on hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés directe al nivell superior de la pallissa.</p> | 08109-88 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>La Riba es troba documentada en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Sant Climent Sarriba i en el fogatge de 1553. Va quedar deshabitada durant la segona meitat del segle XX.</p> | 42.0757700,2.0148200 | 418506 | 4658658 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53275-foto-08109-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53275-foto-08109-88-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53279 | Les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-0 | <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007. </p> | XVII-XVIII | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>Les Casetes està situada en un punt elevat a l'oest de la riera Lluçanès i uns metres al nord-oest del Coll de les Casetes. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada mitjana d'uns 2 metres, assolint els 4 metres en alguns punts. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació. Al voltant del volum principal de la masia s'observen nombroses estructures adossades, també en runes. Al voltant de la masia hi ha nombroses feixes algunes de les quals conserven els murs de contenció de maçoneria de pedra.</p> | 08109-92 | Sector nord del terme municipal | <p>Les Casetes es troba documentada en el cadastre de 1716 com la Caseta.</p> | 42.0887300,2.0562000 | 421945 | 4660059 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53279-foto-08109-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53279-foto-08109-92-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53280 | Roca Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-romani | <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XIX | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>Roca Romaní està situada sobre una esplanada rocosa orientada a l'oest en un punt lleugerament elevat al sud-est de les Collades i al nord de la Casanova de la Vall. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada màxima d'uns 5 metres. El volum principal estava format originalment pels nivells de planta baixa i primer pis i tenia la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal estava orientada a l'oest i encara conserva un portal emmarcat amb pedra treballada, tot i que parcialment enrunat. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació. Al nord del volum principal de la masia s'observen nombroses estructures adossades, també en runes. Uns metres a l'est de la masia hi ha una pallissa de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria amb carreus treballats delimitant les cantonades. Conté obertures a la façana nord, oest i sud i originalment tenia una teulada de doble vessant, actualment inexistent.</p> | 08109-93 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Roca Romaní es troba documentada en l'amillarament de 1862. Originalment era una masoveria de la Vall, del municipi d'Alpens.</p> | 42.1039700,2.0940000 | 425089 | 4661717 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53280-foto-08109-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53280-foto-08109-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53281 | Casanova de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-tor | <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XVIII | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>La Casanova de la Tor de l'Espà està situada en una esplanada elevada envoltada de grans extensions de bosc de pins al nord-est de la Tor de l'Espà i a l'extrem nord del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra amb una alçada màxima d'uns tres metres al mur nord, quedant a la resta amb alçades properes al metre. Tot el recinte de la masia es troba completament cobert de vegetació.</p> | 08109-94 | Sector nord del terme municipal | <p>La Casanova de la Tor es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.1124000,2.0598600 | 422277 | 4662684 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53281-foto-08109-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53281-foto-08109-94-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53284 | Ca l'Apedaçat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lapedacat | <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XX | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>Ca l'Apedaçat està situada en un punt elevat al sud-est del Puig Martorell i al nord-oest del Pla de la Serra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada màxima d'uns 4 metres, tot i que en la major part es troben enrunats. Conserva únicament una obertura, emmarcada amb maó, a la façana nord-est. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació i per la part exterior s'observa gran quantitat de pedres i maons despresos.</p> | 08109-97 | Sector oest del terme municipal | <p>Cal Apedaçat, originalment la Casanova del Vilaró, va ser bastida a principis del segle XX aprofitant les pedres de la Casa Cremada, masia de la que pràcticament no n'han quedat vestigis i que podria correspondre a la masia del Puig Martorell del Vilaró documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1866.</p> | 42.0677800,2.0316600 | 419889 | 4657755 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53284-foto-08109-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53284-foto-08109-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia era originalment coneguda com la Casanova del Vilaró. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53287 | La Coma del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-del-grau | <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XVIII | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>La Coma del Grau està situada en un punt elevat al nord de la Casanova de la Tor i a l'extrem nord del terme municipal, prop del límit amb el terme d'Alpens. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada màxima d'uns 4 metres, tot i que en la major part l'alçada és d'entre un i dos metres. Conserva parcialment algunes obertures, emmarcades amb pedra treballada. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació. Uns metres al sud-est hi ha una estructura d'obra vista que únicament conserva els pilars. El voltant de la masia es troba ocupat per nombroses feixes delimitades amb murs de pedra.</p> | 08109-100 | Sector nord del terme municipal | <p>La Coma del Grau es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.1186500,2.0613900 | 422411 | 4663376 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53287-foto-08109-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53287-foto-08109-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53288 | Coma Armada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-armada | <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVIII | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>Coma Armada està situada en un punt elevat al nord de la Coma del Grau i a l'extrem nord del terme municipal, prop del límit amb el termes municipals d'Alpens i de Borredà. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada màxima d'uns 3 metres, tot i que en la major part l'alçada conservada és d'uns dos metres. Conserva parcialment algunes obertures, emmarcades amb pedra treballada. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de vegetació i exteriorment, envoltat i pràcticament integrat dins d'un bosc de pins. Uns metres al nord-est hi ha una pallissa de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb una teulada d'una vessant. La pallissa conté dues obertures, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a l'oest i una gran obertura al sud.</p> | 08109-101 | Sector nord del terme municipal | <p>El topònim de Coma Armada ja apareix en l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 en el que es cita el 'valle Comarmatas'. Com a masia es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.1206500,2.0623800 | 422495 | 4663597 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53288-foto-08109-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53288-foto-08109-101-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 57771 | Forn de la Pobla de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-pobla-de-lillet | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, núm. 18603. Generalitat de Catalanya. | Únicament es conserva part de l'estructura excavada al tapàs. Actualment té molta vegetació. | Les restes estan situades a peu de la carretera de La Pobla de Lillet a Campdevànol, al quilòmetre 16 i en el costat esquerre en direcció Ribes. Es tracta d'un clot excavat en un marge, sembla que la boca estaria situada al costat sud-oest. Actualment és ple de vegetació. Presenta planta arrodonida, d'uns 2 metres de diàmetre, i secció lleugerament troncocònica, amb una alçada de 3 metres en el punt més alt. Mostra la superfície de les parets en aparença afectades per l'efecte del foc i rubescents. La forma, dimensions, i característiques, indiquen que es pot tractar d'un forn, del qual no se'n coneix ni la utilitat ni la cronologia. | 08166-71 | Zona nord-est | 42.2448300,2.0248100 | 419547 | 4677420 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57771-foto-08166-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57771-foto-08166-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 53309 | Tina de glans del Puigsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-del-puigsec | <p>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu.</p> | Únicament es conserva la meitat del perímetre de la tina. | <p>La tina de glans del Puigsec està situada uns metres al sud-est de la masia en runes del Puigsec, als peus del turó del castell de Lluçà. Es tracta d'una tina de glans circular picada a la roca al límit d'una petita esplanada rocosa que aflora a la superfície al sud de les restes del Puigsec. Es tracta d'una tina de glans parcialment destruïda ja que va ser dinamitada per a transformar-la en una petita bassa i només conserva la meitat del perímetre. La tina té un diàmetre de 215 centímetres i una profunditat conservada d'uns 45 centímetres.</p> | 08109-122 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0510700,2.0435100 | 420849 | 4655889 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53309-foto-08109-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53309-foto-08109-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml