Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
42492 Casa al carrer de Vic, 10 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-10 AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. XVII-XVIII caldria restaurar el portaló de fusta i la finestra del primer pis, així com canviar el baixant de les aigües pluvials Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. La façana té un clar component vertical; és a dir, a mida que es puja, les obertures són més petites. A la planta baixa, destaca una única obertura, amb un portaló a doble fulla, amb els brancals motllurats, marxapeus i llinda de pedra. Aquesta última és de grans dimensions. Per damunt, al primer pis, hi ha una obertura responent a la planta noble, que consisteix en un finestral tot ell emmarcat de pedra, amb l'ampit motllurat. Ja a les golfes, s'observa una petita obertura, quadrada, la funció de la qual era d'airejar i donar claror a aquest espai. La façana es troba arrebossada, acabant amb un petit ràfec que passa gairebé desapercebut i on s'observa la canal de ceràmica que recull les aigües pluvials. A la dreta de la façana baixa un canaló en molt mal estat que condueix les aigües pluvials fins a l'escomesa del carrer. 08033-51 Carrer de Vic, núm. 10 Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com pels materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. 41.6351900,2.1616700 430176 4609612 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42492-foto-08033-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42492-foto-08033-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42492-foto-08033-51-3.jpg Legal Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 94|119 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
42696 Font del Rei https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rei XVIII-XIX cal una neteja de la vegetació així com arreglar el canaló fet amb pedra per on l'aigua sobrant baixa pel marge fins a trobar el curs de la riera. Font on l'aigua raja directament de la veta que surt naturalment de la muntanya. El marge on es troba la font està fet de pedra seca, amb carreus sense tallar, amb una petita pica també de pedra a un pam de fondària del camí per on raja l'aigua contínuament. Aquesta es perd per un canaló fet amb pedra sense lligar que travessa el corriol fins a trobar el curs de la riera de Caldes. El canaló està malmès pel pas de les vaques i els murs de pedra seca on es troba la font està plena de vegetació, les arrels de la qual, estan malmetent l'estructura pròpiament dita. 08033-255 Vall de Les Elies La geologia de la Vall de Les Elies, sobre la qual s'assenta la riera de Caldes - bàsicament dues grans unitats, miocè i quaternari-, facilita una important escorrentia que aflora fàcilment als talussos les rieres i torrents i dóna lloc a l'aparició de fonts, algunes de les quals són intermitents en funció de la pluviometria. 41.6778500,2.1598800 430073 4614350 08033 Caldes de Montbui Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42696-foto-08033-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42696-foto-08033-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42696-foto-08033-255-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98|94 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
42688 Barraca del Camí de Les Elies https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-les-elies XIX-XX cal restaurar una part del sostre i netejar-la de bardisses Barraca realitzada aprofitant el marge natural de la feixa. La paret del marge, feta de pedra seca ha estat aprofitada per construir-hi la barraca. Les altres parets han estat construïdes amb paredat mixt de carreus de pedra petits sense treballar i restes de material constructiu (teules, maó) units amb morter de calç. De planta rectangular, de 4 x 3 m, amb teulada, actualment ensorrada, d'una sola vessant i feta amb teula àrab. L'obertura es troba orientada a llevant, amb una porta d'accés de 1,60 x 0,70 m d'amplada aproximadament, i llinda i marxapeus de pedra d'esmolar vermella. A les parets que donen a ponent i nord-oest, s'observen dues finestretes, rectangulars, a mena gairebé d'espitllera, que segurament permetien el pas de la llum. També, s'observen les restes d'una antiga xemeneia situada a la cantonera dels murs de llevant i ponent, construïda amb lloses de pedra d'esmolar, amb una petita obertura a un pam de terra, possiblement per treure l'excés de fum de l'interior en dies de vent. Actualment el seu interior està ple de bardisses, amb part de l'enderroc de la teulada. 08033-247 Camí de les Elies Segurament aquesta barraca fou construïda i utilitzada per poder guardar les eines dels pagesos i utilitzada com a aixopluc en cas de mal temps, i per què no, aixoplugar-hi el bestiar que acompanyava al pagès. 41.6721800,2.1474100 429029 4613731 08033 Caldes de Montbui Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42688-foto-08033-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42688-foto-08033-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42688-foto-08033-247-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
42521 Camí de Castellvell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-castellvell GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. Varis autors. (2001). Diccionari visual de la construcció.Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. XIX cal desbrossar i mantenir els marges del camí nets de vegetació Camí format per un seguit de pedres de granit o llambordes, molt resistents, tallades de forma prismàtica, i col·locades una al costat de l'altra, sobre una base de sorra o formigó. Als extrems les llambordes són més llargues i estan disposades verticalment, en sentit oposat formant una petita cuneta per permetre el pas de l'aigua de pluja El paviment d'aquest camí està col·locat sobre un subsòl original, al qual s'ha afegit una subbase, una base més ferma seguida d'una capa de sorra o morter i finalment la capa de llambordes. Aquest mesura uns dos quilòmetres travessant part del càmpig dels Pasqualet, per davant del mas que porta el mateix nom i un cop passada la carretera de Sant Sebastià de Montmajor, al costat del pont, segueix la banda dreta de la riera de Caldes. La seva amplada màxima és de 2,50 metres. En alguns dels seus trams està mig cobert per la vegetació; d'altres per la sorra provinent de la pluja. 08033-80 Camí de Castellvell o del Foment Molts dels camins de terra, en arribar el segle XIX amb l'era de la industrialització van quedar obsolets. Aquests camins i carrers, necessitaven una capa de rodament més ferm que facilités el trànsit dels nous mitjans de transport. L'aparició de la llamborda tindrà un pes primordial. Es tractava d' una pedra resistent, tallada de forma prismàtica, i col·locada una al costat de l'altra, sobre una base de sorra o formigó. La utilització de llambordes, es generalitza a finals del segle XIX i perdura fins ben entrat el segle XX. Tot i ser un terra de fàcil manteniment,(només calia girar la pedra), la seva instal·lació i conservació sempre manual tenia un alt cost econòmic. Amb el pas del temps, els sols asfàltics les aniran substituint; en primer lloc es resalitzarà a les carreteres principals, i més tard, s'aniran canviant en els carrers. A les pedreres de Caldes, la tècnica d'explotació de les llambordes consistia en l'enderroc de grans blocs de pedra, que s'aconseguia excavant unes galeries dins la roca i dinamitant-les de manera, que caiguda la penya, la roca era extreta no gens menys, devastada amb la dificultat i risc que això comportava pels picapedrers. La ciutat de Barcelona va ser un gran consumidor de llambordes i el principal client de les pedreres de Caldes de Montbui. Es tenen notícies dels primers empedrats amb llambordes a Barcelona arran de l'Exposició Universal del 1888. La pavimentació a base de llambordes regulars es va generalitzar als anys 1920, i la seva expansió anirà relacionada amb l'adequació de les vies del tramvia. La història de les llambordes de Caldes de està lligada a l'explotació de pedra que es remunta al final del segle XIX quan, coincidint amb la millora de les comunicacions per la inauguració del ferrocarril de Mollet a Caldes, l'empresa de Barcelona Societat Piera, Cortinas i Cia, va enviar un representant a la vila per estudiar el jaciment de granit que existia a la zona. Va ser aquest mateix representant, Pau Llinares, qui l'any 1980 va adquirir, en nom de la companyia, part dels terrenys de la família Castellvell. Es van iniciar les obres i es va començar a llogar treballadors de Caldes, així com picapedrers experimentats de fora de la població. Les primeres extraccions de pedra amb forma de llamborda es van realitzar entre 1892 i 1893. L'any 1900 l'empresa que explotava la pedrera va adquirir més importància i es fusionà amb fomento de Obras y Construcciones, S.A. (FOCSA). Les 'Canteras del Remedio' es convertien en una gran explotació destinada a subministrar llambordes a tot Catalunya, Aragó i Mallorca. L''empresa va anar creixent i la direcció de les pedreres es va instal·lar en un gran edifici noucentista. Es va adequar amb llambordes tot el camí des de la pedrera fins a l'estació de tren. A més a més es van construir un seguit de serveis destinats als treballadors, i fins i tot habitatges, i es va crear una cooperativa de consum i una caixa d'estalvis. Per últim, FOCSA va comprar el cafè-teatre de l'Avenç Nacionalista Republicà, amb la finalitat de crear-hi un centre instructiu i recreatiu per als treballadors i les seves famílies. L'any 1908, FOCSA ja compta amb 100 treballadors. Amb la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), i l'arribada de l'Exposició Universal de Barcelona l'any 1929, l'activitat de les pedreres va augmentar.L'any l'empresa comptava amb més de quatre-cents treballadors. Els treballadors que tallaven les llambordes, cobraven per peça acabada, mentre que d'altres tenien feines més secundàries, com el transport de llambordes fins a l'estació, primer amb carros tirats per bous i més tard amb camions. La pedrera va tancar l'any 1933, amb 300 treballadors sense feina. Després de la Guerra Civil l'any 1939, FOCSA va tornar a obrir la pedrera del Remei.A més molta de la maquinària va ser emportada per les grans riuades de l'any 1962. L'empresa tancà definitivament l'any 1968, amb menys de vint treballadors. 41.6459700,2.1541200 429559 4610815 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42521-foto-08033-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42521-foto-08033-80-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
42666 Font de les Escales https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-escales MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. bona part dels esglaons que condueixen a la font estan desgastats i alguns d'ells trencats, la qual cosa imposa baixar amb cura. Font d'aigua natural que surt de la part baixa del marge i que raja a través d'un broc fet de canya. El raig és sostingut i l'aigua molt bona. S'accedeix a ella per 68 esglaons fets d'obra i maó. Està envoltada de vegetació arbòria i vegetativa com falgueres, molses i heura. Al voltant de la font s'ha pogut observar presència de comunitat de degotall calcari amb presència de capil·lera. No té pica; només unes pedres del lloc col·locades al voltant, que deixen baixar l'aigua fins a trobar la riera de Codonys que hi passa al peu de la font. 08033-225 Riera de Codonys Moreu-Rey (1962) , esmenta (pàg. 94) la Font de l'Escala com el nom que alguns donen a la Font d'en Cabot perquè 's'hi baixa per una escaleta moderna d'obra'. 41.6318900,2.1472300 428970 4609258 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42666-foto-08033-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42666-foto-08033-225-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
37396 Arbreda del Bosquet https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-bosquet AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. atesa l'elevada freqüentació i els tractaments de la vegetació herbàcia que periòdicament s'hi duen aterme. El Bosquet constitueix una unitat discontínua de vegetació sense contacte directe amb altres unitats de vegetació arbòria. Tot i que la seva importància biològica no és gaire gran, ja que es tracta d'un bosc mono específic (Pi pinyer), els seus atributs paisatgístics i socials són molt importants: ha esdevingut un símbol de diverses generacions d'alellencs i periòdicament s'hi realitzen actes lúdics i socials. Tanmateix, aquesta elevada freqüentació ha comportat alguns problemes com l'elevada compactació del sòl o la manca de sotabosc desenvolupat. 08003-256 Vall de Rials, per damunt del Sot del Marquès, al costat de l'IES d'Alella. 41.4940100,2.2997700 441551 4593836 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37396-foto-08003-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37396-foto-08003-256-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
42689 Barraca 1del bosc de Les Elies https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1del-bosc-de-les-elies SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. VARIS AUTORS. (2008). Pedra Seca. Full informatiu de la revista Pedra Seca. Any VII- Núm. 58. Ed. Patronat de San Galderic. Maig. XIX-XX aquesta barraca es troba en molt bon estat de conservació. Barraca de vinya construïda en pedra seca i integrada a un marge també realitzat en pedra seca, que podrien datar de la mateixa època i que separa el desnivell de dues antigues feixes, ara ocupades pel bosc, bàsicament de pi blanc, a la part baixa de ponent del turó del Puig de Prat, aprofitant el desnivell del sòl. Excavada a l'interior del marge, la seva forma és original, ja que un cop s'accedeix per la porta hi ha una mena de rebedor d'uns 80 cm d'amplada que dona pas a dues obertures laterals, de planta circular, d'1,20cm de diàmetre i fonamentada sobre un sòl rocós de galets de pedra. Orientada cap al sud-oest. El marge on es troba la barraca, per damunt de la paret es troba plena de vegetació, sobretot romaní. La porta, d'uns 80 a 90 cm d'alçada, té forma trapezoïdal, amb els brancals de pedra treballats i una llinda plana. També hi ha un marxapeus fet amb pedra. Al seu interior, en aquesta mena de rebedor, s'observa una petita fornícula excavada a la terra, que segurament servia de rebost. 08033-248 Bosc de les Elies La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Caldes de Montbui aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Caldes de Montbui, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència en aquesta vall d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques arran del camp, prop del camí, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència dels sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.6724400,2.1483100 429104 4613759 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42689-foto-08033-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42689-foto-08033-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42689-foto-08033-248-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
42726 Font del Mas Farell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-farell XIX-XX actualment no raja Font construïda en el torrent del Molí, al peu de la carretera, en una zona obaga de la muntanya del Farell. Situada en un torrent i envoltada per vegetació arbustiva i composada d'esbarzers, heura i aritjol; i envoltada per alzines. La font consta d'un mur de retenció de pedra arrebossada situat al marge més alt, d'on surten dos brocs formats per un tub de ferro. El broc més alt servia per beure a galet, i el més proper a la pica, per omplir càntirs i cantimplores. Per sota, una pica de pedra no massa gran, i varis murs que fan de pedrís al mateix temps que retenen la terra i els marges del torrent. Per accedir a la font des de la carretera cal pujar per un esglaó de pedra, que està cobert de fulles, i ja al peu de la font, per un marxapeus. 08033-285 Muntanya del Farell 41.6593200,2.1347000 427957 4612314 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42726-foto-08033-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42726-foto-08033-285-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
40090 Complex piscina-canalitzacions de Can Forns https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-piscina-canalitzacions-de-can-forns <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> XX actualment aquest complex resta en estat d'abandó. <p>Piscina de grans dimensions, amb una capacitat per a 30.000 litres, que s'omplia amb l'aigua provinent de dos pous, un situat davant de la casa, prop del torrent de la font, i l'altre, al torrent de Can Feliu. Permetia regar els jardins dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí i tots els camps de davant de la casa, amb un sistema de canalització, que encara es conserva. Aquest complex salva els desnivells del terreny a través de diversos petits aqüeductes, d'una alçada aproximada d'1 m, fets de maó massís lligat amb morter. Actualment resta abandonat.</p> 08005-221 Can Forns. Polígon 5, parcel·la 19 41.6666500,2.2474500 437351 4613039 1960 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40090-foto-08005-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40090-foto-08005-221-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 47 1.3 2484 41 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
37848 Can Xicoi https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicoi CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 52. XIX abandonada i en ruïnes. Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Estructura principal de tres cossos. A la dreta s'han afegit dos cossos per dependències funcionals. A l'esquerra hi ha un cos amb la coberta 50 cm per sobre de la principal. Aquest cos consta de planta baixa, pis i golfes amb obertures de galeria de tres arcs de punt rodó. Façana principal amb la porta d'entrada de llinda d'arc escarser. Al damunt hi ha un balcó amb la barana de ferro. 08007-163 Rial de la Rectoria 41.6043000,2.5425700 461883 4605945 08007 Arenys de Munt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37848-foto-08007-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37848-foto-08007-163-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Davant la casa hi ha una bassa de planta circular. 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
41881 L'Alzina Surera https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-surera II aC-I dC Zona urbanitzada Jaciment descobert en efectuar troballes per part de Jordi Bagà i els arqueòlegs que redactaven la Carta Arqueològica l'any 1987. Posteriorment, arrel d'una excavació clandestina que fou denunciada pels membres del Museu de Cabrils, es posà al descobert un paviment i una paret de factura romana. Cap a finals de 1987 es dugué a terme la construcció d'un xalet que arrasà part de les restes, sense que hi hagués cap mena d'intervenció arqueològica. Novament, durant uns rebaixos realitzats per a la construcció d'uns quants xalets a finals de 1989, es posaren al descobert tota una sèrie de restes arqueològiques; en el tall fet per l'excavadora aparegueren dos murs seccionats encaixats en el sauló, que seguien el pendent de la muntanya, i un paviment romà. A banda es recolliren en superfície restes d'elements constructius, com ara fragments de paviment d'opus signinum, tegulae, imbrices, maons,etc... Els materials ceràmics recuperats inclouen ceràmiques de vernís negre (campaniana A tardana i produccions calenes). sigil·lades sudgàl·liques, terrisses ibèriques, àmfora (ibèrica, Dressel 1 itàlica, Pascual 1 i Dressel 2-4) i comunes romanes. Donades les característiques de les troballes, amb estructures documentades -murs i paviments- que se'ns descriuen com típicament romanes, es pot establir l'existència d'un establiment rural romà. La cronologia del jaciment, en relació als materials recuperats, quedaria establerta entre el període republicà, amb presència de materials ibèrics i campanianes, i el primer segle de l'alt imperi, amb sigil·lades sudgàl·liques, és a dir entre els segles II aC. i I dC. 08029-143 Can Tolrà 41.5325600,2.3792500 448216 4598065 08029 Cabrera de Mar Difícil Dolent Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Part del jaciment opdria estendre's en terme de Cabrils, tot i que la urbanització de l'indret de ben segur que n'ha afectat les restes. 83 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
44311 Era d'en Po Ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-den-po-ros <p>MIRET, J. (1991). 'El jaciment ibèric de l'Era d'en Po Ros (Canyelles)' 'Olerdulae'. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. Gener desembre. MIRET, M. (1983). 'Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca de Garraf.'. Barcelona. Servei d'Arqueologia, Direcció General del Patrimoni Cultural. (2004). 'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya' 'Carta Arqueològica'. Generalitat de Catalunya. VIRELLA I BLODA, A. (1990). 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.</p> II-I aC. Zona totalment arrasada per la construcció del nus de carreteres. <p>Jaciment situat a l'enllaç entre la C-15 i la C-15 B. Abans de la construcció d'aquest nexe de carreteres hi havia feixes de conreu on es localitzaren materials ceràmics en superfície d'època ibèrica: ceràmica comuna ibèrica, àmfora itàlica i ceràmica campaniana. Durant unes obres de remodelació de la carretera s'efectuà una excavació la qual va deixar al descobert, a més del mateix tipus de material, una sitja excavada al subsòl i seccionada per les màquines excavadores. El diàmetre del fons seria de 1.25 m i la profunditat aproximada de 1.50 m. El rebliment el formaven terra i pedres calcàries amb 24 fragments de ceràmica informe d'època ibèrica i restes de fauna. Actualment encara es poden observar escadussers fragments de ceràmica ibèrica, medieval i blau català.</p> 08043-41 Els Oliverons <p>Jaciment descobert per Xavier Virella durant unes prospeccions. Al 1988 es realitzà una excavació d'urgència.</p> 41.2884900,1.7255700 393286 4571566 08043 Canyelles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44311-41.jpg Inexistent Ibèric|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Estructural Inexistent 2023-01-24 00:00:00 Jordi Farré Algun d'aquests materials es troben dipositats al Museu de Vilafranca. 81|83 1754 1.4 2484 17 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
38204 Can Comalada (Mas Polls) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comalada-mas-polls <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> XVII Volumetria i elements específics <p>Masia del grup VI, de planta rectangular amb coberta a quatre vessants. La façana amb carreus de granit a les cantonadas i al voltant de les obertures, així com el típic esgrafiat. Destquen el portal amb arc de mig punt, de 17 dovelles i les finestres amb festejadors, així com el rellotge de sol. Al celler, de sostre amb arcs rebaixats es conserva la premsa de l'època, amb l'armadura de fusta. La cuina conserva el gran faldar de la llar. Posteriorment s'ha modificat l'escala i afegit dos naus laterals.</p> 08009-211 Veïnat de la Pujada. Marge esquerre Riera d'Argentona 41.5633100,2.4017500 450117.06 4601465.53 1650 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38204-foto-08009-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38204-foto-08009-211-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM La seva raó de ser principal va ser el cultiu de la vinya. El propietari fundador es pot llegir en la llinda del portal principal: Miquel Comalada, amb la data 1650. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig, amb una gran bassa a la banda posterior, avui en dia en desús. 94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
38209 Can Riudemeia https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riudemeia <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. GRAUPERA, Joaquim. 'Els molins medievals d'Argentona', Fonts, 11. Juliol 2002, pp. 19-26 ROQUÉ MARGENAT, Josep Ma. 'Desaparició de Can Riudemeia medieval', Fonts, 8. Octubre 2002, p. 16 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15 VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> XIII - XIX Volumetria i elements específics <p>Agrupació de construccions de diferents períodes amb successives ampliacions, tot i que es conserva apreciable la tipologia inicial de la nau longitudinal i transversal. La façana principal, d'una masia catalogable dins el grup II, amb portal adovellat i finestres amb àmbit del segle XVIII, té teulada a dues vessants i està dividida en dues parts. El cos de la dreta presenta un portal amb la data de 1280, igual al de l'entrada del pati principal. Les principals modificacions de l'interior de la casa són de comunicació entre les dues unitats. L'afegit d'una escala destinada als senyors ha modificat el celler. El porxo data del 1880.</p> 08009-216 Veïnat de Pins. Capçalera de la Riera de Riudemeia <p>L'antiga masia va pertànyer al guerrer Bernat de Riudemeia, que després es va anomenar d'Argentona, i que es va distingir a la conquesta de Mallorca, en temps de Jaume I.</p> 41.5688500,2.3630700 446896.06 4602103.56 08009 Argentona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38209-foto-08009-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38209-foto-08009-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38209-foto-08009-216-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Es tracta d'un edifici que s'ha anat adaptant a les circumstàncies. Tot i no conservar el seu aspecte original, manté una coherència en la seva imatge de conjunt ja que, malgrat tot, ha mantingut els elements específics més característics. S'han perdut, però, el molí i la bassa. A dins de la finca hi trobem dues fonts, la del pou i la de la resclosa. 94|98|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
37249 Barraca de la Guineuera; Barraca d'en Bofill o de Can Sans https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-guineuera-barraca-den-bofill-o-de-can-sans AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. XIX Volta trencada en dos punts i algunes esquerdes. Porta esbotzada i pintada. Creixement de vegetació en paviments i parets. Parets amb humitats i esquerdes. Interior amb deixalles i brossa. Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (1'6 x 3 x 1'9 m.), amb la coberta de volta cilíndrica o de mig punt, de tipus tartana. Està situada sobre un sòcol de pedra que anivella el terreny i alberga un dipòsit soterrat. L'interior és de maó pla i a l'exterior està arrebossada. Les ales laterals, que li donen aquest aspecte tan singular, estan lleugerament inclinades cap a l'interior i tenen la funcionalitat de recollir l'aigua que és conduïda al dipòsit interior a través d'unes canalitzacions. Les parets estan arrebossades, tant a l'interior com a l'exterior, excepte la part interna de la volta. Està aixecada damunt un podi fet de paredat tipus antic, fet amb pedres irregulars, sense picar amb les juntes amples i plenes de morter. És l'aparell que els romans anomenaven 'opus incertum'. A l'interior hi ha un dipòsit, per sota el sòl d'ús, que tenia la funcionalitat d'emmagatzemar l'aigua de la pluja. La porta d'entrada és metàl·lica i de llinda recta. Ha estat forçada ja fa temps; es troba en males condicions. 08003-109 Al bosc de Can Sans, dalt del nucli de Mas Coll. Un cop abandonada la vinya i iniciada la repoblació forestal de l'entorn, la caseta va servir per guardar-hi les eines dels treballadors. Més endavant va ser utilitzada com a colomer. 41.5062200,2.2760900 439586 4595208 08003 Alella Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37249-foto-08003-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37249-foto-08003-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37249-foto-08003-109-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
74133 Sant Miquel de Vilaclara https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-vilaclara BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica. El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. BURON, Vicenç,(1980); Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi, edicions. Barcelona. p.87 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p 112. GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.97 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La Veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. XI-XII Volta esfondrada i esquerdes importants a l'absis. La capella de Sant Miquel de Vilaclara és una construcció romànica que va quedar totalment inscrita dins del mas Guixà. Es pot destriar, però, el cos de l'església, construïda per un edifici d'una sola nau (que va ser dividida per una arcada gòtica, ara tapiada), que és capçada a llevant, per un absis semicircular cobert amb una volta d'un quart d'esfera, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada acabada amb un arc de mig punt emmarcat amb dovelles de pedra tosca. Al mur nord de la nau, es conserva una segona finestra, també oberta en doble esqueixada. A la capçalera s'hi conserva un fris compost per tres sèries de dobles arcuacions entre lesenes, originades a partir d'una peanya que circumda i fonamenta l'absis. La coberta de la nau està totalment esfondrada. La porta antiga, ara tapiada, era situada, com la moderna, al costat sud. Manté encara una arcada de mig punt adovellada i va ser tapiada per utilitzar la seva part inferior com a xupet d'un cup de vi. L'aparell dels murs de l'església, força irregular, és compost de blocs de pedra de mides diferents. L'edifici va tenir diferents remodelacions que van readaptar la primitiva funció religiosa de l'edifici als usos agrícoles. Probablement aquesta remodelació va realitzar-se al segle XVIII amb l'expansió de la vinya. Un exemple d'aquesta reconversió és la construcció a la base del presbiteri d'un gran cup folrat amb ceràmica. 08025-3 Sud-est del túnel del Bruc Aquesta església es trobava dins el terme del castell de La Guàrdia, dins de la parròquia del Bruc al lloc de Vilaclara. Segurament va ser una capella sempre destinada al culte dels habitants del sector occidental del terme. Va dependre del monestir de Sant Cugat del Vallès, abans del 1068, per donació dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell de la Guàrdia, documentat a partir de l'any 931. El monestir de Sant Cugat adquirí més drets en aquesta església l'any 1077, en què el vescomte Udalard donà al dit monestir el seu alou de Vilaclara, que havia estat d'Arnau Bonfill, difunt, amb l'església de Sant Miquel. L'any 1083 es jurà el testament de Gombau Gombau, difunt, sobre l'altar de Sant Miquel. En un capbreu del 1117 en el qual es transcrivien els drets del monestir de Sant Cugat al terme del castell de la Guàrdia es fa constar la possessió de la torre de Vilaclara amb set masos de terra, la tasca i el servei. Al 1727 deixà d'utilitzar-se com a capella i al 1757 fou abandonada definitivament. S'hi venerava el copatró de la vila. 41.5896100,1.7496200 395783 4604968 08025 El Bruc Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova A les NNSS es cita com absis de Sant Miquel de Vilaclara. 92|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
42030 Jaciment de Can Mastruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-mastruc RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona, 1952, p. 19. Visibilitat escassa Troballa en aquest indret d'una destral de basalt de 112 mm. de llarg, així com també d'un martell del mateix material; 'Prop d'una sitja ibèrica, en la part muntanyosa, prop de can Truch'. 08030-103 Can Mastruc 41.5378000,2.3558200 446266 4598661 08030 Cabrils Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42030-foto-08030-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42030-foto-08030-103-3.jpg Inexistent Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Jaciment que no estava fitxat a la Carta Arqueològica tot i que la notícia és antiga i la informació ens l'ha passat Ramon Coll que va fer el recull bibliogràfic prèvi a la Carta Arqueològica.La sitja referida pot ser la de Can Genis. 76 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
42119 Gegants https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-0 XX Vigents Dues parelles de gegants: l'Elena i en Cristòfol i l'Eulàlia i l'Esteve. La parella Cristòfol i Elena són de cartró pedra i el seu constructor és en Manel Cardona (Nona) de Mataró. En Cristòfol fa 65 kg i 3'60 m; l'Elena pesa 60 kg i fa 3'55 m els padrins són en Lluís de Vilassar de Dalt i la Sra. de Burriac, d'Argentona. Representen els senyors del poble de Cabrils. Elena és el nom de la co-patrona i Cristòfol prové de l'advocació de l'ermita preromànica de Sant Cristòfol. La parella Esteve i Eulàlia són de fibra de vidre i es van construir al Taller Sarandaca de Granollers. Els padrins són la Genisa de Vilassar de Dalt i en Ramon del Taller Sarandaca. L'Esteve pesa 37 kg i fa 3'75 m i l'Eulàlia pesa 33 kg fa 3'60 m. Representen els cabrilencs de principis de segle XX: ell vinyataire i ella pagesa. Els seus noms provenen dels primers inscrits en el registre civil de l'Ajuntament de Cabrils, l'any 1871. 08030-192 Cabrils Els primers gegants que va tenir Cabrils els van fer la mainada de l'escola Tolrà, sota la direcció de la mestra Pepita Justícia (anys 1978-79). Però l'any 1984 es va decidir fer una parella nova i destruir els vells. Els nous gegants (Cristòfol i Elena) es van pagar amb una tómbola. L'estrena fou el 5 de maig de l'any 1985. El pes d'aquests gegants i la voluntat d'atraure a gent jove i potenciar la festa, va plantejar tenir uns nous gegants (Esteve i Eulàlia), que es van estrenar el 2 de maig de 2004. Es veu que les cares dels gegants no agradaven a la gent de Cabrils i tenien el cap desproporcionat i, aprofitant una caiguda que va tenir la geganta, varen fer-los uns caps nous. 41.5264500,2.3664100 447140 4597394 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42119-foto-08030-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42119-foto-08030-192-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Nona i Taller Sarandaca Informació facilitada per César Cardona. 98 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
93851 Goigs dedicats a Sant Elm https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-sant-elm <p><span><span><span><span><span><span><span>López Silva, Héctor (2014). L’estracció de rodolins a la germandat de Sant Elm; dins <em>Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria</em>, 2014, Núm. 108, pp. 19-25, https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/276548.</span></span></span><a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/'><span><span><span>https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></a></span></span></span></span></p> XIX-XX Vigent <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Sant Elm, advocat de mariners i navegants, que canta la Confraria i germandat de Sant Telm d’Arenys de Mar al seu gloriós patró. La present edició està dissenyada per a.s.a, el març de 2013, en paper color, amb una imatge central lluny dels fotogravats centrals clàssics, però que és la imatge tallada de pedra de Sant Elm, a l’interior d’una fornícula. Se’l representa amb la l’hàbit dominicà, i el seu atribut principal és un vaixell que porta a la mà esquerra. A la mà dreta però, porta una torxa, fent referència a l’anomenat Foc de Sant Elm. La imatge està flanquejada per dos trifolis de pedra i l’orla tipogràfica clàssica se substitueix per una motllura. Hi ha versions amb la partitura musical.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Us veiem sempre, i no ens cansa,/ amb el vaixell a la mà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arenys de mar és la vila / la més gentil que jo he vist; / davant la mar viu tranquil·la, / puix ama molt Jesucrist; / sent en sant Telm confiança; / té confraria i altar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els mariners són confrares, / són gent de cor; molt valents, / duen l’entranya dels pares / per barallar-se amb els vents / i se’ls enduu l’esperança / sublim d’un bon cristià: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un sant desig els portava / a rescatar els captius, / era una veu que els cridava / contra d’aquell senyoriu / que els travessava amb la llança / / d’aquell pirata africà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El vent omplia de roses / les veles: quan ja se’n van / eren voltades d’aloses / i de sospirs i salpant / com si marxessin fent dansa / feien camí mar enllà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Telm untava les brises / i governava els ventets, / eren les aigües molt llises / i arrissades d’airets: / ja tornen –deien-s’atança / el nostre fill, un germà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja quasi bé és acabada / aquella raça immortal, / aquella gent arriscada / que no tenien cap mal. / El record fins la ultrança / eternament durarà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Telm, teniu la senyera, / vostra divisa volant; /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>floreix quan ve primavera / quan el ventet de llevant / al campanar s’abalança/ i és temps de cantar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vetlleu, Sant Telm, per la vila, / també pels seus mariners; / mal esperit la vigila / i li faran presoners / si vostre braç no es llança / si no ens voleu defensar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Guiau-nos tots com manàveu / cada corbeta gentil / i les balandres portàveu / damunt les mans, com l’abril / porta una flor que descansa / que és a punt d’esclatar: Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Telm, per tots benaurança / que en puguem tots salvar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, beate Telme. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deus qui in maris periculis constitutis Beati Telmi opem singularem ostentis; eius nobis intercesione concedí; ut in hujus vitae porcellis tuae gratiae lumen efulgeat quo alternae salutis portum in venire valeamus. Per Dominun Nostrum...</span></span></span></span></span></p> 08006-291 Carrer de l’Església, núm. 24 <p><span><span><span><span><span>El beat Pere Gonzàlez Telmo, conegut com a Sant Elm o Sant Telm (Frómista, Regne de Lleó, ca. 1190 – Santiago de Compostela, 15 d’abril de 1246) fou un frare dominic, predicador que va treballar entre els pescadors de Galícia. En ser ordenat sacerdot, organitzà la seva presa de possessió el dia de Nadal, muntat sumptuosament damunt d’un cavall, però l’animal el va fer caure enmig d’un toll de fang, convertint-se en la riota del presents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest fet el marcà per sempre més. Proclamà la humilitat i entrà a l’Orde de Sant Domènec on predicà i tingué cura de malalts i pecadors a més de confessor del rei Ferran III de Castella. La seva tasca missionera fou rellevant sobretot a Galícia i es dedicà en cos i ànima als pescadors i mariners.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar fou fundada el 1585.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.5805271,2.5494343 462441 4603303 08006 Arenys de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós/Cultural 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Hilari, autor de la lletra; Frederic Muset, autor de la música; Quetglas Ferrer, autor de la xilografia. Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
93852 Goigs dedicats a Sant Zenon / Zenó https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-sant-zenon-zeno <p><span><span><span><span><span>ARIMANY, Joan (2013). Sants tradicionals catalans. Farell. Sant Vicenç de Castellet, pp. 156-157.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BISBAL CLAPÈS, Teresa (2005). Els goigs d'Arenys de Munt i de Mar. Llibres El Setcièncis.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX Vigent <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Sant Zenó, gloriós patró de Santa Maria d’Arenys de Mar, festejat el 9 de juliol. La present edició està impresa per Altés, impressor de Barcelona, amb el número 7655 l’any 1917. Està editat en un paper foli, en blanc i negre, amb una imatge central del sant abillat de centurió romà i amb els seus atributs. A la mà esquerra porta la palma del martiri, mentre que a la dreta destaca l’estendard. Un àngel sosté la corona del martiri.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La imatge està flanquejada per dues flors. L’orla tipogràfica és una figura d’encadenada geomètrica. La versió de l’any 1981 conté la partitura musical.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes separades per una línia vertical, que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arenys de Mar molt joiós /us diu que’s vostre en tothora: / O, sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Teniu un poble tot blanc / que’l vostre amor endevina, / es, vostre coll, plè de sang, / perpetual clavellina; / el vostre cos sentorós / un bé de Déu atresora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tant us plagué’l blau del cel /que us fou pesada la vida, / se us desvetllà un anel / tot, per la gloria indinida; / vorera el mar, per a Vós, vil·la gentil s’hi enflora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El comaret, pel conreu, / quan ou que’l torb ja braola / </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>us fa de Vos pregadéu / perquè la vinya verola; / esperanceu l’enguniós, / aconorteu a qui plora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si marxa enfora mar bella cantant al pas del remar, / el pescador, te una estrella, / que no veu mai aclucar; / Vous sou l’estel fulgorós / que ablana la mar si es traidora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Siau confort del jovent, / el tendre amic d’infantesa, / vora l’espona amatent / per amparar la vellesa; / per tota vida dolçós / deu-nos, d’amor, en penyora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dins de la pau immortal / serem més forts cada dia, / ens lliurareu, vos, del mal; / dintre del cor, flama pia, / del nostre rés fervorós / hi cremarà fins que ell mora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’Arenys, tot fill, victoriós / quan va pel món us enyora. / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Pregueu per nosaltres beneït Sant Zenón. / Per a que’ns fem mereixedors / de lo què es paraula del Crist. / Amèn. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ORACIÓ</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Feu, o Déu omnipotent, si us és grat, que per mitjà de Sant Zenón, gloriós màrtir nostre, ens sentim deslliurats de tota mena de malures, de tota llei de malavolences i de mals judicaments. / Així sia. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>R.P. Fr. HILARI DE ARENYS DE MAR, / O. M. Cap., scripsit. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Ilm. I Rvm. Sr. Bisbe d’aquesta Diòcesi D. Franciscà de P. Mas i Oliver concedí 50 dies de perdó a tots aquells que penedits dels seus mancaments, resin aqueixos goigs a lloa del gloriós Sant Zenón, que te una vil·la xamosa que l’estima de cor i tota una gent que no’l deixarà mai. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els presents Goigs dedicats en penyora de bona amistat al R. Zenón Mensa, Pbre., en ocasió d’ésser nomenat pendonista de la processó del Sant patró i màrtir Zenón, foren escrits pel llorejat i ja esmentat poeta arenyenc, el jorn de Sant Lluís Gonçaga del any MCMXVII. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>7655. – ALTÉS – IMPRESSOR – BARCELONA.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>N’existeixen vàries versions, amb una clara evolució del text. Destaca l’edició sense datar de Josep Abadal de Mataró, en castellà, molt decorada, la versionada l’any 1981 (text revistat per M. Amagat i Matamala, amb tipografia de M. Ribas i musicada pel D. Moner i Basart) i finalment la versió en paper fotogràfic dissenyada per a.s.a. del maig de 2013 que manté el text de l’any 1917 del Prevere Hilari d’Arenys de Mar, O.F.M. Caputxí. D’aquesta versió destaca la imatge central de sant Zenon extreta del retaule barroc de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar sobre fons grisenc (part inferior s’hi representa una imatge antiga de la població amb la platja i vairs vaixells de vela) i l’orla decorativa feta amb una punta de coixí.</span></span></span></span></span></p> 08006-292 Carrer de l'església, núm. 24 <p><span><span><span><span><span>Sant Zenó és un sant posttridentí que neix en el context de la Contrareforma. Coincideix amb el redescobriment dels antics cementiris cristians, a les catacumbes de Roma. A partir del Concili de Trento (1545-1563), qualsevol resta humana que sorgia del subsòl romà, s’atribuïa a un cristià perseguit per l’Imperi romà. Els prohoms catalans a la recerca de notorietat les transportaven a les seves poblacions d’origen, on eren acceptades com a relíquies vertaderes i, per tant, es van convertir en objecte de culte i intercessors principals de la població. Per molts d'aquests màrtirs el culte ha decaigut, però per d’altres, reconeguts pel nom col·lectiu de Sants Màrtirs (on s’inclou sant Zenó) perviuen com a patrons i protectors celestials.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Zenó (mitjan segle III, Roma – 298, Aquas Salvias, Roma) patró d’Arenys de Mar, fou un tribú militar, comandant de legió romana durant l’època dels emperadors Dioclecià i Maximià. Declarant-se cristià fou tractat com esclau i forçat a treballar als edificis termals imperials, conjuntament amb alguns dels seus legionaris. Sembla que un cop finalitzades les obres, ell i els soldats que havien estat a les seves ordres i esclavitzats també, foren decapitats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se’l representa vestit de centurió romà, amb una túnica curta dessota l’armadura. Els seus atributs són la palma del martiri a una mà i l’estendard a l’altra, com es pot observar al retaule barroc de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La seva festa se celebra el 9 de juliol, dia de la Festa Major del poble. Se l’invocava contra la plaga de la llagosta. La seva imatge es duia en processó i solia dur una branqueta de raïm primerenc oferta pels pagesos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les relíquies arribaren a Arenys de Mar pel religiós Juan Domínguez, procedent de Roma, el 4 de novembre de 1583, amb el permís del papa Gregori XIII. Domínguez retornava a la seva parròquia de Fuentelsaz (Guadalajara, Espanya), i en arribar a la població d’Arenys emmalaltí de gravetat. Fou en aquest poble que, acollit per la seva població, es curà. En agraïment, abans de continuar amb el seu viatge, obsequià la parròquia amb algunes de les relíquies del sant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1664, els habitants de la població van fer el vot de vila com a prometença de celebrar la festa de Sant Zenó i honorar-lo de forma principal. El bisbe de Girona, Josep Fageda, ratificà el vot, el 16 de juny del mateix any.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1671 s’encomanà a l’argenter de Barcelona, Jaume Vilarrasa, l’elaboració d’un reliquiari de plata, que desaparegué durant la Guerra Civil espanyola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1680, Lluïsa Feliciana Portocarrero i Meneses, esposa del marquès d’Aitona i senyora d’Arenys, concedí el dret de celebrar fira per sant Zenó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La consueta de 1734 reconeix e lpatronatge del sant sobre la població.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el retaule barroc de l’església de Santa Maria, realitzat pel vigatà Pau Costa entre 1706 i 1711, dedicat a la Mare de Déu es pot veure l’escultura de sant Zenó vestit de soldat romà que corona el conjunt.</span></span></span></span></span></p> 41.5805994,2.5492492 462426 4603311 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93852-zenonarenysmar1037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93852-zenonarenysmar19171038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93852-zenonarenysmar1981.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93852-zenonarenysmar2013asa.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Puig i Bosch, P. Hilari d’Arenys de Mar, OFM Caputxí. Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions.Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. 98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
93853 Goigs dedicats a Santa Maria Assumpta https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-maria-assumpta XIX-XX Vigent <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Santa Maria Assumpta al Cel, patrona de la parròquia d’Arenys de Mar. La present edició de l’any 1989 està editada per la Llibreria El Set-ciències, s.l. i impresa per Santa Maria – Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se la representa pujant al cel en cos i ànima, amb els braços oberts damunt d’un núvol envoltada per àngels, que en realitat es correspon amb la imatge de l’altar barroc de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar. La imatge està flanquejada per dos àngels que toquen un instrument musical i que acompanyen l’ascensió. A la part inferior del text, hi ha la partitura musical. L’orla d’emmarcament del document presenta motius geomètrics i florals </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig que sou nostra advocada,/ Verge Assumpta de l’Areny, / enjoieu vostra fillada / d’alegria, força i seny. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de gleva, sou la fada / que defensa els nostres camps, / allunyeu la pedregada, / la tempesta i els malgams. / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de sol pel cel desclosa / que ullpreneu la sang i el cor, / sou esclat de pau joiosa, / lliri-jonc del nostre amor. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de roca que cimeja / l’encanteri del mareny / sou ris d’or que als ulls flameja / i la flama que ens empeny. / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de bosc, flor de ginesta / que el retaule presidiu, / aromeu la vella festa / que ens aplega cada estiu. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de vent, sou la senyera / que ens aplega i fa de nord. / Flor de mar sou la sendera / que ens emmena cap al Port. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Sou exaltada Santa Mare de Déu. // R. Sobre tots els corsr dels àngels del regne celestial. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>IMPREMTA SANTA MARIA – ARENYS DE MAR // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els Goigs d’Arenys de Munt i de Mar // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Edita: Llibreria El Set-ciències, s.l. // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>XXVII //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dipòsti legal: B. 18.837-2000 //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altés, s.l. L’Hospitalet de Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PREGUEM:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Déu omnipotent i etern, vós us emportàreu Maria de Natzaret, Mare de Jesús, en cos i ànima a la glòria del cel. Concediu-nos, si us plau, que delejant sempre la veritat i el bé, meresquem de tenir part, un dia, en la seva glòria. Us ho demanem per Crist Senyor nostre.</span></span></span></span></span></p> 08006-293 Carrer de l’Església, núm. 24 <p><span><span><span><span><span>El trasllat, segons els catòlics romans, rep el nom <em>d’Assumptio Beatae Mariae Virginis, </em>la doctrina dels quals fou definida com a dogma pel papa Pius XII l’1 de novembre de 1950. També rep els noms de Mare de Déu d’agost, i la seva festa se celebra el 15 d’agost.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.5805693,2.5491835 462420 4603307 08006 Arenys de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Lletra de Martí Amagat i Matamala. Música de Jaume Lloret i Maresme. Dibuix de Josep Barrenechea. Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
93854 Goigs dedicats al Crist del Mont Calvari https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-al-crist-del-mont-calvari <p><span><span><span><span><span>SOLÉ, Tiona (2006).<em>Mont Calvari. Història i llegendes</em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX Vigent <p><span><span><span><span><span>Goigs que es cantaven a l’ermita del Mont Calvari. </span></span></span></span></span>Existeixen dues versions: una en castellà de 1848 i una altra en català.</p> <p>La versió castellana és un<span><span><span><span><span> document en paper, que segueix l’estructura clàssica: una il·lustració central amb el dibuix d’un Sant Crist crucificat a la Creu i la vila d’Arenys als seus peus. Destaquen per dessota dels braços un sol (a mà esquerra) i una lluna en fase creixent (a mà dreta) antropomorfs. Està flanquejat per unes gerres florides. El text es disposa en dues columnes separades per una sanefa geomètrica vertical central i una orla d’emmarcament de motius geomètrics repetitius. </span></span></span></span></span> I diu així:</p> <p><span><span><span>Gozos en alabança del Santo Cristo de Monte-Calvario que se venera en su pròpia hermita de la villa de Areñs de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si en oja, en fruto y en flor/ sois la cruz arbol escojido / À vuestra sombra acojido: / Halle alivio el pecador. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del arbol del Paraiso / Que á todo el mundo dió muerte / Dios en vos con major suerte / El daño reparar quiso: Logró asi el Divino amor / Ver al hombre redimida. &amp;c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una arca misteriosa / su estirpe salvo Noé, /Del hombre en esto se vé / La salvacion mas dichosa: / Es nuestro Noé salvador / Cristo, y vos la Arca habeis sido. &amp;c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un monte admiro el mundo / A Isaach con leña al ombro, / Y á vos con mas raro asombro / Os cargó el Isaach segundo: / Asi con peso mayor / Al monte mismo ha sub ido: &amp;c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si del agua la amargura / Moises en Mará quitó / Siendo un leño quien trocó / Lo desabrido en dulzura / Por vos siempre el sinsabor / <em>En gozo se ha convertido. </em>&amp;c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la sierpe de metal / Os dibujais sin ficcion / Y de la vara de Aaron, / Quedais vivo original / Con ventajoso primor /A ambos habeis accedido. &amp;c. // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ardeis cual zarza de Oreb / Con fuego de amor divino, / Siendo el tronco en que nos vino / El racimo de Caleb / Cuyo sagrado licor / Alenta al mas desvalido. &amp;c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Henebro, cuyo abrigo / Ofrece dulce reposo / A Elias que huia medroso / De Jesabel el castigo / Muestra que nuestro temor / Mas bien por vos lo ha tenido. &amp;c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sois leño que en la Piscina / Dais á las agnas virtud / Arbol de ojas de salud / Y universal medicina / Todo mal, todo dolor / Queda asi desvanecido. &amp;c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mirando el sagrado fruto / De tan bella hermosa planta / Le rinde la Esposa Santa / Mil elogiós en tributo; / Justo es se haga tanto honor / Al que todo le es debido: &amp;c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la hermita del Calvario / Areñs con solemnes votos / Sus mas ardientes devotos / Honran un tal Santuario / Pues á vos ó Redentor / Estos os lo han ofrecido. &amp;c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Asi pues que el Redentor / Por mi la vida ha ofrecido / A vuestra sombra acogido / Halle alivio el pecador. &amp;c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Hoc signum Crucis erit in Coelo. Allel. // R/. Cum Dño. Ad judicandum venerit. Allel.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deus qui in praedarae sululifera Crucis inventione passionis tua miracula suscitasti; / concedí; ut vitalis ligni praetio aeternae vitae suffragia consequamur qui vivis &amp;c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part inferior es pot llegir: <em>“El Ilmo. Y Rmo. Sr. Dr. D. Florencio Lorente y Monton Obispo de Gerona á 19 Octubre 1848, concedió 40 dias de Indulgencia á todos los que dijeren devotamente delante de la imagen del Santo Cristo del Calvario un Credo. Otros 40 dias á los que dijesen los actos de fé, esperanza y caridad y otros 40 por decir Santo Dios, Santo fuerte Santo inmortal líbranos Señor de todo mal.” </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Mataró: Imprenta de JOSÉ ABADAL calle de la Riera.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El goig més modern està escrit en paper color, sense caixa ni ornamentacions dibuixades a pluma. L’orla tipogràfica clàssica se substitueix per una motllura. Hi ha versions més antigues que duen la partitura musical.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta versió és de l’any 2012. Centrada, al bell mig de l’encapçalament es veu la imatge d’un Sant Crist amb una cortina vermella de fons. La Creu porta els agafadors laterals per a ser portada en processó. Està flanquejada per dos exvots de temàtica marinera i dos escuts. L’orla clàssica se substitueix per una corda nuada de mariner. El fons de la meitat superior del goig és de color blanc, mentre que en la inferior hi ha una reproducció d’una pintura de Joan Baixas i Careter (1891) que li encarregà Rossend Llobet i Marorell i reprodueix la platja del Portinyol amb el Mont Calvari, la barca i l’antic pont. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Bon Jesús, totes les vides/ us han vist de cara el mar: / per les vostres cinc ferides / no ens deixeu de perdonar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És Hipòlit Doy qui us porta / com tresor el més preuat, / quan la mar és dura i forta / i el temps esvalotat /i les cares esllanguides / les sentiu prou reclamar / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Oh Jesús, la cabellera /no us la toca mai ningú, / --la llegenda, diu, que espera, / bon Jesús, penjat, ben nu-- / unes mans tan beneïdes / com les santes de l’altar: / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan les dones desolades / amb els fills dels navegants / us pregaven turmentades / pels neguits dels capitans / i venien afligides / no us deixaven reposar: / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Heu oït crits d’agonia / heu collit els mariners / quan la nau ja se’ls perdia entre mig dels desespers / i les ones maleïdes, / els donàveu Vós la mà: / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sou voltat de cera groga / dels ex-vots, estris de port; / el que voga, el que no voga / us ho deixa per record / d’unes hores defallides / que vos vàreu consolar: / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les mestrances us tenien / pel seu únic protector / i les naus es beneïen / en el vostre nom, Senyor, / i les llànties més lluïdes / feien goig pel flamejar / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Bon Jesús, els temps com passen / com s’obliden fins de Vós, / i les sangs també es glacen / el Calvari és com si fos / unes roques convertides / en esculls per alarmar: / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>_Bon viatge!_ Tots cridaven, / Jesucrist, no me’ls deixeu. / I les dones com ploraven / que perdien fins la veu, / puig les veles eren brides / que les veien destravar: / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Jesucrist, vetlleu el poble; / mariners no ens mancaran / i la barca i el cor noble / les històries lloaran. / Jesucrist, que no ens oblidis / vostra ermita hem d’exultar: / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb les mans engelabrides / que us puguem, Jesús, besar: / Per les vostres cinc ferides / no ens deixeu de perdonar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Redimisti nos, domine, in sanguine tuo. // R/. Et fecisti nos Deo nostro regnum.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Omnipotens sempiterne deus, qui unigenitum Filium tuum mundi Redemptorem constituisti ac eius Sanguine placari volutis; concedí quaesumus, salutis nostrae pretium solemni cultu ita venerari, atque a praesentis vitae malis eius virtute defendi in terris, ut fructu perpetuo laetemur in caelis. Per eundem Dominum...</span></span></span></span></span></p> 08006-294 Mont Calvari <p><span><span><span><span><span>La versió de 1848 està impresa a la Impremta de Josep Abadal, carrer de la Riera (Mataró). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Aquesta mateixa versió es torna a editar l’any 1874 un cop adaptada a la nova normativa gramatical. Posteriorment els goigs es tornen a publicar en català, amb lletra del Pare Hilari d’Arenys de Mar, musicades per mossèn Joan Perramon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment el Crist del Mont Calvari es conserva en una capella lateral de l'església parroquial de Santa Maria.</span></span></span></span></span></p> 41.5795681,2.5578296 463140 4603192 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93854-02cristarenysmar2012calvariasa.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. 98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
93855 Goigs en alabança de la Verge de la Santa Perseverança que els canten els Novicis Caputxins a Arenys de Mar. https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-la-verge-de-la-santa-perseveranca-que-els-canten-els-novicis-caputxins XIX-XX Vigent <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança a la Mare de Déu de la Perseverança, patrona del Sant Noviciat dels PP Caputxins de Catalunya i Balears. La present edició (sense data) es compon d’una imatge central superior a l’interior d’una fornícula, que representa la Mare de Déu asseguda amb el Nen Jesús abraçant-la. El dibuix és fet a mà. A la part inferior esquerra hi ha una creu amb les inicials “D.C.”. El marc de la fornícula està decorat per un cordó onejant amb flors de quatre i tres pètals. A l’exterior, a banda i banda, hi ha l’encapçalament del goig, amb una petita sanefa. Està flanquejada per un gerro amb dues argolles i un ram de flors en forma de ventall amb quatre ocells. Dessota hi ha l’orla tipogràfica clàssica de motius geomètrics amb el càntic repartit en tres columnes i la partitura lletra manuscrita signada per l’autor, el mestre Font Palmarola i música del Pare Hilari d’Arenys de Mar, o.f.m. Cap.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El goig forma part de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró, o.f.m. Cap. Fou editat per l’impressor Enric Parellada (carrer Baix Sant Pere, 42 int. A de Barcelona).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quina corona us faría/ de perles i diamantst; / oh dolça Verge Maria, feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el fillet que tremola / arrupidet en el pit, / com estrelleta que vola / ens fa alegre la nit, /oh qui no sent alegria /en veure-us prop uns instants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quina garlanda més bella /us posaríem als peus / amb un retall de centella / i la caçó de mil veus /que vostre cor gronxaria / com un breçol plé d’infants: / oh dolça Verge Maria //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>feu-nos ser perseverants.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sou tota santa, sou pura / sou un model maternal, / aquella nit amb gran cura, / el dia Sant de Nadal / divina Rosa us neixia / per fer-nos tots cristians: oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I Sant Francesc recordava /amb una mula i un bou / a tot el món que estimava / ell no deia mai prou, / que el Verb de Déu ens venia /la nit de goigs i d’encants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ací venim, Santa Mare / que recolliu pecadors / sols per besar vostra cara / la millor flor de les flors, / a demanar coratgia /quan se’ns refredin les mans: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta vida de frare /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Que mai nosaltres sabrem / seguir com el nostre Pare, / això, oh Mare, us prenguem;/ sigueu per tots bona guia /tant pels petits com pels grans: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si Déu ens vols i ens demana /tota la vida el cor I si a toc de campana / hem de seguir sense enyor, / però en Vós què faria /el nostre sey plé d’espants: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Agomboldeu-nos / que l’hora / li cal aquell bon ajut, / tingueu-nos prop. A la vora / d’aquell camí on la virtut / no se’n mou mai, nit i dia, / d’aquestes fonts abundants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cel obriu-nos, Maria, / quan abellim el descans. / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>[partitura]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Sancta Dei genitrix. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gratiam tuam quaesumus, Domini, mentibus nostris infunde: ut qui Angelo nuntiante, Christi Filii tui encarnationem cognovimus; per passionem eius et crucem, ad resurrectionis gloriam perducamur. Per Christum Dominun nostrum. Amen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(Amb la deguda llicència).</span></span></span></span></span></p> 08006-295 carrer de Santa Maria, núm. 7 <p><span><span><span><span><span>Hilari d’Arenys de Mar és el nom que prengué l’escriptor Josep Puig i Bosch (Arenys de Mar, 1889 – Barcelona, 1976) en entrar a l’orde caputxí. Josep Font Palmarola (Vic, 1898 – Barcelona, 1960), fou pianista, compositor i pedagog musical. El seu fons documental es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Ocasionalment signà amb el pseudònim Monter.</span></span></span></span></span></p> 41.5837061,2.5491017 462415 4603656 08006 Arenys de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Hilari, autor de la lletra; (Josep)Font Palmarola, autor de la música; D.C. autor de la xilografia. Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
93856 Goigs de la Mare de Déu de l’ermita de la Pietat posada al clos del cementiri d’Arenys de Mar. https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-lermita-de-la-pietat-posada-al-clos-del-cementiri-darenys-de-mar XIX-XX Vigent <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de la Mare de Déu de l’ermita de la Pietat, posada al clos del cementiri d’Arenys de Mar. Es tracta d’una peça de tela brodada, amb el goig estampat. Es compon d’una imatge central emmarcada a l’interior d’una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu i el seu fill Jesucrist en els seus braços, després de ser crucificat i baixat de la Creu. A l’exterior, a banda i banda, destaca una corona de flors. Al seu interior, a mà esquerra, els claus, en nombre de tres, procedents de la Creu. A mà dreta, un martell i unes tenalles, instruments del martiri. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La caixa està emmarcada per una orla tipogràfica ricament decorada de motius vegetals amb fulles d’acant a la part superior i inferior, mentre que als laterals destaca una sanefa de flors amb cinc orenetes entrellaçades. La tipografia és de Joan Batlle, de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Costa de Llevant/hi ha una ermita, hi ha una er / i s’hi resa, s’hi medita [mita/i s’hi puja bo i resant. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té una porta que és humida / del sospir i del plorar / i les flors no tenen vida / i no es poden olorar /i la rosa es veu petita, /té un cor que va sagnant//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les poncelles hi tremolen /amb els cors atribulats, / com les llàgrimes rodolen els sospirs esgarrifats; /té verdets de malaquita /l’aliret és de llevant//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una Verge que l’abriguen / aquells vels de portar dol / les espines la corlliguen / el seu cor és com un sol;/ quina pena premedita;/ se la veu sempre plorant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té extès damunt la falda / el Jesús del Naixement; quan el vent remou la balda / just que sigui un pensament, / us desperta la sospita/ de sentir-lo pantejant; //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Santa Verge dolorosa / d’aquest lloc de pietat; / oreneta candorosa / amb el fill amortallat, / quin repòs us delita / l’ermiteta ben fragant; //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quin racer tan plè de calma,/quin confort es troba ací; / al defora hi ha una palma / i ben prop un xurrabí / que no sap el que recita / inquiet en el seu cant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més aprop una pujada / i un cingle, i ve la mar, / i enllà com de passada / un camí que va a l’atzar / una dona l0aprofita / per seguir-lo caminant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els xiprers tot bo guarneixen,/ tot arreu hi posen pau / uns ramells que s’hi panseixen / amb un floc de color blau, /una creu que duu escrita / l’últim mot d’un cor amant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Verge a la capella / no es mourà fins el moment /que respiri la centella / al bell mig del firmament; / quan la carn ja ressuscita! / tot el cel va davallant! //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Verge Santa de l’ermita / de la Costa de Llevant; / allargueu vostra visita / mentre els morts vagin entrant. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Virgo dolorosíssima.. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deus, in cuius passione, secundum Simeonis propbetiam, dulcissimam animam gloriosae Virginis et Matris Mariae doloris gladius pertransívit: concedí propitius; ut qui transfirionen eius et passionem venerando recolimus, gloriosis meritis et precibus omnium Sanctorum cruci fideliter astantium intercedentibus, passionis tuae effectum felicitar consequamur: Qui vivis et regnas...</span></span></span></span></span></p> 08006-296 Ermita de la Pietat del clos del cementiri d’Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>N’existeix una segona edició, aquesta en paper, sense datar. A mà esquerra hi ha el goig, idèntic al que es pot veure estampat sobre tela. A mà dreta hi ha una explicació que transcrivim a continuació amb la partitura musicada al dessota, sense que hi consti l’autor:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>'Verge de la Pietat // La seva festa es celebra el dia de la Soletat de la Verge del divendres Sant// </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Arenys de Mar té fama d’ésser un poble bo, de gent excel·lent; serà perquè s’aprofita de la gràcia de Déu. Diuen: seràs bo sí et nodreixes de coses bones, i correlativament seràs fort si assimiles la fortalesa. Arenys de Mar aclofat al breçol de la seva riera fresca i regalada, té dues ermites molt venerades: a llevant la del Calvari; a ponent la de la Verge de la Pietat, tenint en compte que prega a la capella de la “Verge del bon tornar” i a la “del Remei”, posades als seus encontorns o rodalies. La Verge de la Pietat és tot un misteri. Es Ella la que vetlla tots els morts enterrats al cementiri d’Arenys de Mar. El primer mort és el més sagrat, el que de sí és immortal és el seu Santíssim Fill del qual conserva encara sobre la falda el cadàver de la seva pobre naturalesa humana destrossada per aquells que no el varen conèixer?... però el podrien conèixer?... i el debien conèixer. I entre aquests no hi ets tú, amic lector? Què penses tú? On et situes? Arenys de Mar, on és l’ermita del Calvari? Còm tens la de la Pietat? I les altres, i les altres? Pots queixar-te a Déu si no el coneixes?'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el turó del cementiri s’hi alçava antigament una torre de guaita. Al seu costat s’hi construí una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Pietat. Fins que l’any 1816 comencen les obres del cementiri i s’enderroca la torre i l’ermita. Gairebé cent anys després, l’any 1894 s’amplia el cementiri i es construeix l’actual capella que s’envolta des de llavors, de notables panteons.</span></span></span></span></span></p> 41.5781245,2.5462948 462178 4603036 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93856-02pietatarenysmarbatlle.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. 98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
93857 Cobles al gloriós Sant Roc advocat contra la pesta, que canta el poble d’Arenys de Mar per complir el vot de vila fet a l’any 1607 https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-al-glorios-sant-roc-advocat-contra-la-pesta-que-canta-el-poble-darenys-de-mar-per XIX-XX Vigent <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Sant Roc, advocat contra la pesta, amb motiu del vot de poble fet l’any 1607.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La present edició està dissenyada per Josep Barrenechea, dins d’una tradició clàssica de l’edició dels goigs. A l’encapçalament, hi ha la imatge de Sant Roc, pelegrí. Els seus atributs són un bordó, amb una carbasseta. A la cama mostra una nafra que li llepa un gos situat als seus peus. A la part inferior esquerra del dibuix, hi ha les inicials de J.B.(Josep Barrenechea). La imatge està flanquejada per dos testos amb jacints. L’orla tipogràfica segueix una línia clàssica, amb una decoració geomètrica i floral a base de tulipes pintades. A la part inferior del goig, hi ha la caixa amb la partitura musicada i els diferents autors. Fora de l’orla, a la part inferior el nom de la impremta “Impremta Santa Maria – Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes amb una doble línia vertical de separació i amb la tornada per encapçalament central, que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Cavaller de la tendresa / vell sant Roc, amic fidel, / complirem tots la promesa, Vós porteu-nos cap al cel.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A vint anys us adonàreu / que la gent patia molt/ i a ajudar-la us consagràreu / amb el bàlsam del consol. / Milionari de bonesa / que impartíeu ple de zel/ complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan la pesta negra anava / traslladant la mort arreu / vostra mà no reposava / i guaria vostra veu. / Campió de la grandesa, / cristià de soca-rel, / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tanmateix la greu malura / s’allòtjà en el vostre cos / i les nafres sense cura / us llepava un pobre gos. / Perquè al llarg de la contesa / la constància guanyà al cel. / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ben jove vós moríeu / un argàngel dixà escrit / que valença vós seríeu / per al pobre adolorit. / Perquè sou en la comesa / un exemple i un model, / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan la pesta rampelluda / ens portà un terrible hivern, / pidolàrem vostra ajuda / fent un vot de vila etern. / Perquè el poble amb gran fermesa / vau salvar del gam crudel, / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dins el poble i als afores, / comparets i terrassans, / blancs macips i captadores / fan pregó del vot d’abans / i els Arenys amb veu encesa / repeteixen amb anhel: / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Sancte Roche.. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Omnipotens et misericors Deus, qui meritis et praecibus Sancti Roche, confessoris tui, quandam pestem hominem generalem gratiose revocasti, praesta suplicibus tuis ut qui pro simile peste revocanda at tuam confufiunt fiduciam, ipsius floriosi confessoris precamine, ab ipsa infirmitate et ab omni perturbatione liberentus. Per Christum Dominum Nostrum. - Amen</span></span></span></span></span></p> 08006-297 <p><span><span><span><span><span>Existeix una segona versió en paper color (disseny i composició a.s.a.) de l’any 2013, amb una imatge central de composició fotogràfica digital, lluny dels fotogravats clàssics. Al centre hi ha la imatge de Sant Roc, a l’interior d’una fornícula. Al darrera seu, la parròquia de Santa Maria d’Arenys de Mar. Se’l representa amb l’hàbit dominicà, però porta les cuixes i cames sense vestir, mostrant una nafra. El seu atribut principal és la gaiata amb la carbasseta, que porta a la mà dreta. Recolzat sobre les dues potes posteriors, i amb les davanteres sobre la cuixa esquerra de Sant Roc, un gos que mirant-lo porta un bocí de pa a la boca. La imatge està flanquejada per dues almorratxes de vidre amb el ramet al capdamunt. Dessota, la lletra del goig està repartida en dues columnes. Al centre, el vitrall de la rosassa de l’església amb els joves celebrant la festa i les pubilles desfilant amb el compositor i l’almorratxa a la mà. L’orla tipogràfica clàssica se substitueix per una sanefa fotogràfica de branquillons florits de romaní. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Arenys de Mar, el 16 d’agost se celebra un vot de vila en honor de Sant Roc, com a mostra de l’agraïment per haver-los deslliurat de la pesta. Les colles de macips i captadores surten acompanyades per un flabiol i un tamborí, mentre ruixen la població amb almorratxes d’aigua perfumada i guarnides d’alfàbrega. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Roc hauria nascut segons la tradició a Montpeller entre 1295 i 1350. Fou un pelegrí que es desplaçà a Roma. Recorregué Itàlia guarint els infectats de la pesta. El sant verdader del qual en deriva Sant Roc seria Racus o Rachus d’Autum (mort ca. 660). Aquest sant era invocat contra tempestes i el seu nom podria haver derivat en Roc (Roccus). I el seu patronatge hauria derivat de les tempestes a la protecció de la pesta, per un procés d’afèresi en els termes occitants i francesos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El músic Jaume Lloret i Maresma (1934-20 d’octubre de 2021), és autor de la música del goig. Va entrar al seminari però temps després ho deixà per dedicar-se a la música. Durant la seva carrera destacà com a intèrpret, compositor i director de cor. De petit, s’inicià amb el tible i la tenora. Als anys quaranta i cinquanta del segle passat, tocava el saxofon i el violí en alguns grups mataronins i també a l’antic teatre de Joventut Seràfica, on més tard enregistraria la música dels Pastorets. Més endavant aprendria a tocar el flabiol i el tamborí, on va fer carrera a la Cobla Maresme, la Cobla Costa Daurada i la Cobla Mil·lenària. Composà varies peces musicals, entre les quals destaquen, l’any 1989, “Cobles al Gloriós Sant Roc que canta el poble d’Arenys” amb lletra de mossèn Martí Amagat, declarada Festa d’especial interès per la Generalitat de Catalunya. L’any 2013 el Patronat de Sant Roc li concedeix l’Almorratxa d’Honor. L'any 2000 funda la Coral Gregoriana Femenina d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> 41.5805953,2.5493082 462431 4603310 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93857-rocarenysmar1989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93857-rocarenysmar1989lloret.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. 98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
93860 Goigs dedicats a Santa Maria del bon viatge https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-maria-del-bon-viatge XIX-XX Vigent <p><span><span><span><span><span>Goig a llaor de Nostra Bona Dona Santa Maria del Bon Viatge que es canten al convent de Pares Caputxins d’Arenys de Mar, en la seva festa, el dia 2 de juliol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se la representa surant al mig del mar, envoltada de velers amb l’Infantó nuet a la seva falda. La imatge està emmarcada per una orla de peixos i flanquejada per dos vaixells de vela sostinguts per les antenes d’un llamàntol. L’orla d’emmarcament del goig presenta una certa originalitat. Consisteix, a la part superior i inferior, una sanefa de flors amb un vaixell de vela central. Als costats, la meitat superior de la línia vertical correspon al cel, amb estels, núvols, la lluna, un globus Montgolfier i un avió. Mentre a la inferior s’hi pot veure dibuixos de fauna marina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Nuvolet suau d’un celatge, / estel que neix per lluir: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Feu el camí de muntanya / amb un sospir en el cor / bo i sentint dins l’entranya / el fill de Déu Creador / que prèn el nostre llinatge / reclòs a dins vostre si: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Que dolça és la lloança / de la cosina Isabel: / li salta el cor d’esperança / d’assaborir rou de mel / per tot aquell prometatge / que Zacaries oí: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan són les veles donades / i al vent les infla i fa por / aquest saltar les onades, / apaivagueu la maror /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>i reu reposar tot l’onatge, / tota la mar de setí: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tots els camins van i venen / i com alguns se n’hi van / amb l’esperança que tenen / del seu retorn, qui sap quan, / feu-los trobar avantatge/ en llur anar i venir: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Haver de fer lluny l’estada / com entristeix, ho sabeu; / una caseta pintada / enlloc es troba ni es veu / com la d’aquest veïnatge / si, poble meu, el mes fi: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Guariu-nos Vós l’enyorança / que és la dolor d’estimar, / és una pena que cança / i no s’eixuga el plorar /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I tot el cor perd coratge, / el cos es sent defallir: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es un camí nostra vida / que tot s’acaba en el cel; / aquesta terra florida / feu que’ns desvetlli l’anhel / de veure lluny l’esclavatge / de cap pecat, al morir: Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Posada dins la capella / cara a la mar i al món, / de cara al núvol i estrella, / al carreret i al pont, / oh Verge, us fem l’homenatge / que fa l’alosa al matí: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant la vostra Imatge / hi preguem tots, som aquí: Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Benedicta tu in mulieribus. // R. Et benedictus fructus ventris tuí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Famulis tuis, quaesumus, domini coelestis, gratiae munus impertire: ut quibus beatae Virginis partus exslitit salutis exordium; visitationis eius votiva solemnitas pacis tribuat incrementun. Per dominum Nostrum...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part inferior de la Caixa, hi ha la partitura amb la lletra manuscrita i signada pel Rvnd. Joan Baptista Casanova.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El goig forma parat de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró. O.f.m. Cap.</span></span></span></span></span></p> 08006-300 Carrer de Santa Maria, núm. 7 <p><span><span><span><span><span>Existeix una versió de 1949, de luxe publicada en el Primer llibre de goigs amb un gravat d’E.C. Ricart. I la versió de l’any 2018 impresa a la Impremta Castells, de Castellar del Vallès, editada pels Amics dels Goigs (carrer del Comte Borrell, 307. 2n de Barcelona). Es va fer un tiratge de 650 exemplars en paper Conqueror amb motiu dels 400 anys de presència caputxina a Arenys de Mar “Aquest any de 20148 s’han complert quatre segles des que els framenors caputxins s’establiren a la Vila el dia 7 de febrer de 1618”. El que descrivim és el número 267 (Dipòsit Legal: B-24908 – 2018).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La lletra és la mateixa però la caixa és moderna, amb una orla geomètrica molt fina i al centre del quadre, la imatge de Nostra Dona Santa Maria del Bon Viatge a l’interior d’una mena de capelleta o fornícula dibuixada per Francesc d’Assís Beneseit. Al darrera del goig hi ha la imatge en color del pòrtic del Convent i un escrit de Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, que transcrivim a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“Els framenors caputxins s’establiren a la Vila d’Arenys de Mar el dia 7 de febrer de 1618. Després d’un sojorn provisional a la capella de la Pietat els frares bastiren, en diverses etapes de construcció i reconstrucció, un convent a l’indret conegut com “la Plana del Paradís” que dedicaren a la Mare de Déu del Camí, o “del Bon Viatge”; una advocació que era molt popular entre els arenyencs que treballaven en els oficis del mar, especialment en la navegació i la pesca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La festa de la Mare de Déu del “Bon Viatge” s’esqueia el dia 2 de juliol, coincidint amb la festa litúrgica de la Visitació, el mateix dia en què els frares caputxins, amb data 2 de juliol de 1620, “feren camí” i es traslladaren del turó de la Pietat al nou convent de la Plana. Tanmateix, durant alguns anys de la primera meitat del segle XVII, la festa s’havia celebrat el dia 29 d’agost. L’any 1653, però, fou fixada definitivament en el dia 2 de juliol. Actualment, amb la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, la celebració de la festa titular de l’església del convent d’Arenys de Mar – que l’any 1879, ran de la restauració fou dedicat a la Visitació, talment el millor coronament del mes de maig, “mes de Maria”, quan l’Església fa memòria litúrgica d’aquell feliç i “bon viatge” que Maria Santíssima efectuà immediatament després de l’Anunciació per tal de visitar a la seva cosina Elisabet i maldar per ajudar-la en els preparatius de la naixença de Joan Baptista, el Precursor del Messies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La il·lustració de la present edició dels goigs de “L’any caputxí” és un dibuix efectuat a la ploma per Francesc d’Assís Beneseit, membre del terç orde franciscà, un autor de traç ferm que ja havia il·lustrat alguna edició de goigs preparada pel caputxí Andreu de Palma de Mallorca i que, inicialment, havia previst a guisa d’il·lustració per a la lletra d’uns goigs que l’any 1941 escriví el P. Andreu, en llengua castellana, però que no s’arribaren a estampar. En tot cas, ara la recuperem gojosament per tal d’embellir la present edició commemorativa dels 400 anys de l’arribada dels franciscans caputxins a la Vila d’arenys de Mar car expressa, molt bé, la popular i antiga devoció marina compartida pels arenyencs i els caputxins a la Mare de Déu del Bon Viatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cal assenyalar que en el ja llunyà 1946 la lletra d’aquests goigs ara novament reeditats – que escriví el caputxí Hilari d’Arenys de Mar i que musicà Mn. Joan Baptista Casanova -, foren editats a cura fra Silveri de Mataró amb una bella ornamentació de Lluís Saumell estampada en els obradors de la impremta Corominas de Solsona. Posteriorment, en el 1949 el P. Hilari en féu una nova edició de luxe que publicà dins el Primer llibre de goigs, amb un preciós gravat d’E.C. Ricart.”.</span></span></span></span></span></p> 41.5837994,2.5490320 462409 4603666 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93860-02bonviatgearenysmar2018adg3267.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Lletra de Rvnd. P. Hilari d’Arenys de Mar. Música de Rvnd. Joan Bta. Casanova. Exornament de Lluís Saumell. Impremta Corominas (Solsona). Autor del dibuix de la versió de 2018: Francesc d’Assís Beneseit. Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. 98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
37772 Aplec del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei PONS i GURI, J.M i FON, Francesc (2003) El santuari de la Verge del Remei del terme d'Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. XX Vigent Aplec que es celebra el segon diumenge d'octubre a la capella del Remei. Un grup surt d'Arenys de Munt i un altre d'Arenys de Mar. A les 10'30 es celebra l'Eucaristia, davant la capella, amb cantada de goigs final; l'any 2002 es va llegir un poema de Jacint Verdaguer que fa referència al Remei. Finalment es fa una audició de sardanes. Antigament es feia l'ofici, també al matí; però a la tarda es passava el Rosari. Alguna vegada es feia cant coral. El ball, per ser una activitat pagana es feia fora del recinte de l'ermita; a l'esplanada del davant. 08007-87 Capella del Remei Es tenen notícies d'aquest aplec des de la segona meitat del segle XIX. Abans es feia el primer diumenge d'octubre, amb la concurrència de gent d'Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt. L'aplec de 1886 va tenir molt d'èxit i ressò mediàtic local. Ja en el segle XX es va fer algun aplec polític: l'11 de setembre de 1920 i l'any 1923 pels Pomells de Joventut. En els anys 30 la secció excursionista de l'Ateneu arenyenc n'organitzà, el setembre de 1932 a 1935. L'any 1959 es va estrenar la sardana de Xavier Maimí 'La festa del Remei'. L'any 2002 es tornava a recuperar aquesta celebració després de 22 anys sense aplec. L'any 1980 fou la darrera vegada que es va fer l'aplec. Fou gràcies a una comissió formada per Joan Bibolas, Josep Montmany, Climent Colomer, Francesc Forn, Joan Puigdoví, Ferran Soler i Mn. Josep Playa. 41.5872800,2.5257600 460472 4604063 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37772-foto-08007-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37772-foto-08007-87-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
37845 Protecció contra les bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-bruixes BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'estalvis Laietana. Mataró Vigent A Arenys de Munt, com en altres pobles del Maresme (Argentona, Dosrius,...) s'ha documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava a les portes d'entrada de les cases. També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia humitat es tancaven. Aquest cop s'ha documentat a l'Hostal del Sol. 08007-160 Hostal del Sol 41.6021800,2.5330700 461090 4605714 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37845-foto-08007-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37845-foto-08007-160-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Hi ha tres tipus de Carlina, a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. ssp cynara): Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris):Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats dels Pirineus, però no es troben per aquí al Maresme. La que devien utilitzar, en tot cas, seria la Carlina petita que, tot i ser més petita, també té la forma de 'sol' i creix per aquestes latituds. Té propietats estomacals, colagoga (activa la secreció biliar) i febrífuga. 63 4.5 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
37866 Dansa d'Arenys de Munt https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-darenys-de-munt ABÀSOLO, Carles d'. (2004) La dansa d'Arenys de Munt. Fulls arenyencs de cultura, núm. 8, novembre de 2004. Ajuntament d'Arenys de Munt. XVII Vigent Dansa oberta de forta tradició arenyenca que es balla per la Festa Major i per la revetlla de Sant Joan. La dansa d'Arenys de Munt es composa d'entrada, cargol, espolsada i sortida. Entren les parelles a la plaça, en direcció contrària a les agulles del rellotge, els músics toquen una introducció que serveix alhora perquè l'home fa fer risto a la balladora i s'agafen les mans esquerres pel davant i les mans dretes pel darrera, la dona recolzant-la a la seva cintura i l'home posant la seva mà amb la d'ella, i agafades les mans a la cintura d'ella disposats per fer les tres primeres figures de 16 compassos cada una. Primera melodia dels primers 16 compassos, amb la cama dreta estirada endavant i el peu en posició de punteig, amb pas de minuet, puntejant tres cops a terra, amb dos compassos, seguidament es camina tres passes petites, a la tercera passa es trobaran amb el peu esquerre al davant i també faran el mateix que han fet amb el peu dret. Alternativament fins el compàs 16, en què quedaran amb el peu esquerre al davant. Amb aquesta posició i amb els 16 compassos següents (segona melodia) en el peu esquerre saltant al costat, marcant un punt cap a l'esquerra i simultàniament s'alça el peu dret; el mateix peu esquerre, sense perdre el compàs, també saltant, marcant un punt cap al centre pel davant de la cama dreta i el peu dret torna a alçar-se igual. Tot seguit es fa 3 passes petites començant amb el peu dret com en la figura anterior quedant el peu dret al davant, i que fa el mateix que ha fet amb el peu esquerre, i així es va alternant de peu de manera continuada fins al compàs 16, en què queden amb els peus junts. La tercera melodia (16 compassos) és de ball pla, començant amb el peu dret endavant cap a l'esquerra, i després esquerra cap a la dreta, fimbrejant una mica el cos, i així fins al compàs 15 en què, deixant-se de les mans dretes en que discretament es separen una mica, en el compàs 16 queden en rodona, de peus junts, i de cara a dins, agafats de les mans. Quarta melodia (64 compassos), es fa un cargol saltant en galop en que el capdanser trenca dansa, iniciant per dins un moviment en espiral fins el compàs 16. Després es gira per la seva esquena i desfà el cargol. Al compàs 32 tots estan en rodona de cara a fora, en què entren d'esquena per fer el cargol de cara al públic, fins al compàs 48. Es torna a desfer el cargol i tornen a quedar en rodona de cara a dins. En els dos darrers compassos, l'home fa fer risto a la balladora i queden deixats anar de mans, i en dues rodones els homes a la part de dins i les dones a la part de fora encarats. La 5ª figura és l'espolsada (14 compassos), els homes anaven passant per davant de totes les balladores espolsant un xic davant de cadascuna fins a tornar a la seva. Era la part més rellevant de la dansa. Els 10 primers compassos les dones fan ball pla i els homes espolsada; al compàs 10 posen peus junts i alhora fan un petit acatament amb el cap com a salutació; amb els compassos 11 i 12, agafats de les mans fan un risto, per sota els braços procurant tenir-los ben junts al passar per sobre els caps. Els dos compassos finals, l'home agafant la mà esquerra de la dona li fa un risto senzill per sota el seu braç dret i sense deixar-se anar de la mà, va endavant i cap a l'esquerra quedant a la part de fora la rotllana, i la dona a dins. Això es va repetint fins a retrobar-se amb la parella. Per acabar, els músics tornen a fer una introducció i s'agafen novament les mans esquerres per davant i les mans dretes pel darrera a la cintura d'ella. La música és com la inicial, però utilitzant la que calgui, tota vegada que serveix per fer la sortida, en què es repeteixen els tres motius primers, o bé es fan de ball pla com la figura tercera, i així surten de plaça. 08007-181 Arenys de Munt Des de la meitat del segle XIX, el Foment de Sant Martí tenia cura de la Festa Major, on la dansa n'era una gran protagonista, ja que els que ballaven gaudien de gran prestigi, sortint a ballar en primer lloc les autoritats. D' Abàsolo (2004) situa l'origen a finals del segle XVII i durant el XVIII. Antigament, la dansa era ballada per la Festa Major, l'11 de novembre (Sant Martí), en sortir de l'Ofici, i l'endemà a la tarda, sempre a la plaça de l'església. Les antigues Germandats de Sant Joan, Sant Jaume i Nostra Sra. Del Remei organitzaven ball a la plaça les tardes i les nits dels dies 24 de juny i 25 de juliol. Als anys 60 del passat segle es va deixar de fer i no es va recuperar fins l'any 1976 amb la vinguda de la flama del Canigó. 41.6090000,2.5403400 461700 4606467 08007 Arenys de Munt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37866-foto-08007-181-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La gent es mudava per la dansa, s'estrenaven vestits i joies i s'iniciaven prometatges. La gràcia de la dansa consisteix en cargolar-se i descargolar-se sense trencar-la mai. 94 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
37932 Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt XXI Vigent Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població. 08007-247 Arenys de Munt Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004. 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 2004 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Jordi Paolí 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
37933 Sardana 'Arenys de Munt' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-arenys-de-munt XX Vigent Sardana amb música de Ricard Viladesau i lletra de Josep Martori: De poble, amics i família valedor i fidel impulsor. / Del pa de cada matí n'és un sofert i un brau guanyador; / Reprèn la feina diària rendint energia i suor. // De la raça, exponent vitalitat present. / Sempre, a l'hora precisa, puntual és l'home d'Arenys de Munt.// Llum del sol sortint matinejant, / desperta i pinta l'ample bosc ombriu,/ tot l'àmbit termenal i noves construccions;/ albada rutilant, cims i racons.// És superba festa per tothom poder contemplar/ l'esclat de la vida i del progrés per tot arreu,/ i l'afany veïnal, content, joiós de ben dotar/ El que esdevingui a ser-ne hereu.// Ja és mil·lenari d'aquest poble el naixement;/ celebrem la data agermanats i rememorant/ el coratge i el valor de tota aquella gent/ que l'han fet bo, que l'han fet gran.// Aquell home matiner que disfruta estalviant,/ enginyós i bon feiner, ara l'estem glorificant.// Torrentbó i Subirans, vells fiols d'Arenys de Munt,/ la creueta i Collsacreu, amb la puntaire sempre amunt.// Amunt, Arenys de Munt, amunt sempre, Arenys de Munt. 08007-248 Arenys de Munt Sardana de Ricard Viladesau (Calonge, 1918) estrenada el 12 de novembre de l'any 1957 davant l''Hogar del Productor', actual Ajuntament. La versió coral, amb lletra de Josep Martori, fou estrenada l'1 d'agost de l'any 1981. 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 1957 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ricard Viladesau (música) i Josep Martori (lletra). Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
37934 Sardana 'La festa del Remei' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-festa-del-remei XX Vigent Sardana de F.X. Maimí en honor a la celebració de l'Aplec de la Mare de Déu del Remei (Arenys de Munt). No es va incloure en la gravació del CD malgrat tractar-se d'un aplec que es realitza en una capella d'Arenys de Munt i que aplega gent d'Arenys de Mar i de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt. 08007-249 Arenys de Munt 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart F.X. Maimí 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
38456 Sardana 'L'Aplec d'Artés' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-laplec-dartes XX Vigent Sardana dedicada a l'Aplec d'Artés. Música de F Mas Ros i lletra de 08010-107 Artés Sardana amb música de F. Mas Ros de l'any 1981. Aquesta sardana s'interpreta de manera conjunta per les tres cobles el dia de l'Aplec. 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 1981 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart F. Mas Ros 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
38519 Conjunt de sardanes dedicades a Artés https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-dedicades-a-artes XX Vigent L'activitat sardanista a Artés, tot i no tenir cobla, ha estat prou important com per generar una sèrie de sardanes dedicades al municipi. La majoria són sardanes sense lletres, exceptuant 'L'Aplec d'Artés', que s'ha individualitzat en el present inventari en la fitxa 176. Trobem sardanes dedicades a llocs concrets relacionats amb algun aplec sardanista , com 'El bosquet de l'aplec' (1986) obra de Joan Lázaro i Costa. També hi ha sardanes dedicades als aplecs (Aplec i Sarau) d'Artés: 'El Sarau artesenc' (1986) de Martirià Font i Coll; 'Sarauenca' (1993) de M. S. Puigferrer o 'La màgia del sarau' (2004) de Josep Farràs i Casòliba. La resta són peces dedicades a Artés: 'Artés sardanista' (1993) d'Eduard Xandric i Crosas, 'A la vila d'Artés' (1982) de Josep Viader, 'Artesenca' de F. Mas Ros, 'Em recordo d'Artés' (1980) de Lluís Buscarons, 'Per Artés' (1984) de M. S. Puigferrer, 'Ressò d'Artés' (1989) de Sebastià Figuerola i Escusa, '25 anys a Artés' de Joan Lázaro i Costa i 'La vall d'Artés' de Ricard Viladesau. 08010-170 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
41061 Protecció contra les bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-bruixes-1 BOLÒS, Oriol de i VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. CAMPS i ARBOIX, Joaquim de (1973) Les cases pairals catalanes. Edicions Destino. Barcelona. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels Anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. Vigent A la masia de Can Maspons hem documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava a les portes d'entrada de les cases, tal i com està a Can Maspons (veure foto). També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia un clima humit es tancaven. A més la carlina que hem fotografiat a Can Maspons també surt retratada a la portada d'un llibre de Joaquim de Camps i Arboix denominat 'Les cases pairals catalanes' (veure bibliografia). 08023-4 Can Maspons 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41061-foto-08023-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41061-foto-08023-4-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Hi ha tres tipus de Carlina a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. Ssp cynara); Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris). Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats del Pirineu. 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
41098 Festa Major de Riells https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-riells Vigent Festa patronal de Riells que es celebra per Sant Gaietà i durant la primera setmana d'agost. El ball és l'autèntic protagonista de la festa. Abans es feia la Missa cantada amb orquestra i s'anava a buscar el rector. Un any van organitzar un concurs de solcs per plantar patates. Va guanyar el que va fer el solc més recte i més ràpid. 08023-41 Riells Les festes majors han canviat molt. Pere Brossa i Enric Bachs comentaven que abans de l'any 1956, la festa la pagaven particulars que recuperaven part de la inversió fent socis de la festa, sobretot entre els propis conciutadans, i fent pagar entrada al ball o organitzant tómboles. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
41099 Festa Major de Bigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bigues Vigent Festa patronal de Bigues que es celebra per Sant Pere, el 29 de juny. 08023-42 Bigues Curiosament es deia la Festa Major petita, perquè els pagesos per Sant Pere tenien molta feina al camp i van traslladar la festa a Santa Maria, el 15 d'agost. A finals dels anys 60, la festa d'agost es va deixar de fer i va restar la festa patronal, per Sant Pere. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
41100 Festa Major d'hivern de Riells https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-riells Vigent Es celebra per Sant Vicenç, el 22 de gener. 08023-43 Riells 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
41101 Festa Major d'hivern de Bigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-bigues Vigent Es celebra per Sant Sebastià, el 20 de gener. Es fa el vot de poble, tothom anava a missa. A la tarda es feia teatre separats els nois de les noies. 08023-44 Bigues A finals dels anys 60 es va deixar de fer, i ara ha agafat un altre caire, més restringit. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
41102 Festa dels Tres Tombs https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs-1 Vigent Concentració a les 9'00 del matí, a la plaça del Mercat, on es fa un esmorzar per a tothom, els cavallers i participants de la rua estan convidats, la resta ha de pagar el tiquet. A migdia, les 12 o les 13 hores, segons la missa, comença la rua que circula per la via principal del municipi (la carretera i c. Anna Molas). Es fa la benedicció d'animals i carruatges. Després es fa un dinar multitudinari, seguint els mateixos criteris de l'esmorzar. Darrerament es concentra una setantena de participants del municipi i els voltants de la comarca, amb el que es coneix com a participants de torna. És a dir, d'intercanvi de participacions entre pobles. Paral·lelament es fa una fira agrícola. També es fan concursos de pintura, cercaviles, rifes i activitats culturals vàries. 08023-45 Bigues Aquesta festa era freqüent després de la guerra civil, però la majoria van acabar desapareixent als anys 60. Els Amics de la Unió van reprendre la festa dels Tres Tombs als anys 80, però en un sentit molt diferent dels precedents. Més portats per una moda que es va instal·lar al voltant de les hípiques i del món del cavall com element lúdic i, potser, un xic elitista. Això va durar uns anys, però com totes les modes, també es va perdre. En una nova etapa, els Amics dels Tres tombs, entitat formalitzada oficialment l'any 2005, però activa i viva des de principis del nou mileni, van recuperar la festa en un sentit més rural, més agrícola. Organitzada per l'Associació d'Amics dels Tres Tombs. Represa als anys 80 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41102-foto-08023-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41102-foto-08023-45-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
41103 Pessebre Vivent https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent XX Vigent Pessebre Vivent que es fa el dia de Sant Esteve, pels voltants de l'església de Sant Vicenç de Riells. Hi intervenen una setantena d'actors, la majoria infants, que representen diferents escenes típiques o folklòriques amb d'altres escenes bíbliques, que varien segons l'any. Els quadres més freqüents són els de llenyataires, del forner, del cisteller, el paller, del mercat i el que anomenen escena tradicional catalana. Les escenes religioses o bíbliques són el Naixement, l'Anunciació de la Mare de Déu, l'Anunciata als pastors, buscant posada i la Sagrada Família. Aquestes escenes es poden veure al llarg d'un recorregut que la gent fa en grups. L'entrada costa 3 euros, amb la que s'inclou una botifarrada que es fa a la plaça de l'església, un cop finalitzat el recorregut. 08023-46 Parròquia de Riells Es fa des de l'any 1993 ininterrompudament. Fou el mossèn de la parròquia qui va començar aquesta iniciativa, amb la canalla del poble. Al començament només es van fer cinc escenes, però amb l'increment de la participació van augmentar el número d'escenes. La ubicació també s'ha anat modificant, adaptant-se a les diferents realitats municipals. Els organitzadors del Pessebre Vivent són els Joves de la Parròquia. 41.6990600,2.1985300 433312 4616674 08023 Bigues i Riells Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41103-foto-08023-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41103-foto-08023-46-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
41107 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles XX Vigent Es feien el dissabte de Glòria. S'anomenaven dos administradors des de l'església. Sortien dues colles, una de casats i una de solters, que es repartien el poble. Del que es recollia es feia un dinar entre les dues colles i el que sobrava es donava a la parròquia. Part del menjar sobrant es subhastava, i els diners també anaven a la parròquia. 08023-50 Parròquia de Riells La descripció correspon a les caramelles que es feien a la parròquia de Sant Pere de Bigues, que ara ja no es fan; es van començar a fer després de la guerra i va durar deu o dotze anys. Després d'això el senyor Ramon Romeu va agafar una colla de nens i nenes (catorze anys com a màxim) i per Pasqua cantaven anant per les cases. Aquesta activitat va durar uns 20 anys, fins els anys 70. A Riells encara es fan, organitzades per la Coral Sant Vicenç de Riells, també per Pasqua. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
41109 Aplec de Puiggraciós https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-puiggracios XVII-XX Vigent Aplec que es fa a l'ermita de la Mare de Déu de Puiggraciós el primer dilluns de Pasqua. Aplega gent de Riells, Bigues, Santa Eulàlia, l'Ametlla, La Garriga i el Figueró-Montmany. Es puja a peu des de Bigues, es fa una Missa. Fins els anys 80 es cantaven caramelles a la sortida de la Missa. Fins l'any 2002, la gent es quedava a dinar en un bosc del darrera, i al atarda s'hi feien jocs de cucanya. Però ara s'ha perdut. També es cantaven els goigs de la Mare de Déu. Ho feien els caramellaires grans. 08023-52 Ermita de la Mare de Déu de Puiggraciós Les primeres notícies que es tenen són del segle XVII. Recuperat de forma intermitent des de l'any 1957, després de començar la restauració del santuari, segons projecte de l'arquitecte Bonet-Garí de l'any 1952 41.7060200,2.2476400 437405 4617410 08023 Bigues i Riells Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart És un dels escenaris descrits a la novel·la 'Els sots feréstecs' de Raimon Casellas, on també hi surten topònims i personatges de Bigues. 98|94 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
42042 Festa Major de la Santa Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-santa-creu COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar. Vigent Setmana festiva que enllaça la festivitat de Sant Jordi (23 d'abril) amb la Festa Major (3 de maig). Es fan les activitats usuals d'aquestes ocasions: manifestacions de caràcter tradicional com el correfoc, els gegants o timbalers; esportives; festes infantils; teatre; ball, etc. Un vell costum arrelat a Cabrils és la benedicció del terme en finalitzar l'Ofici, sovint cantat. També s'organitzen ballades de sardanes, trobades de puntaires, concursos de pintura i dibuix, trobades de motos antigues, un sopar popular, concerts, arrossades, exhibició de gossos d'atura,... L'any 2005, es va editar i regalar un llibret amb el recull de motius, malnoms i topònims de Cabrils. El dia 3 de maig es celebra la festa de la Santa Creu, que per alguns autors és la cristianització de la festa de l'arbre de maig. La tradició ens diu que, tal dia com aquest, Santa Elena, mare de l'emperador romà Constantí, troba la creu de Jesucrist (la Vera Creu). La relació entre la creu i l'arbre de la vida com a símbol de regenerció (resurrecció) de la natura és evident. Benedicció del terme: els nens i les nenes sortien de casa portant una creu engalanada i un plat amb pètals de roses i fent la salutació: -Senyor galant, vostè que té la cara de diamant, un dineret per Santa Creu. -Senyora Rosa, vostè que té la cara tan formosa, un dineret per la Santa Creu. Després la processó l'encapçalava el mossèn, portant al Vera Creu, arribant el lloc de benedicció on es llegia un fragment de cada evangeli: de cara a l'Est es demanava que Déu beneís i santifiqués el terme; de cara a l'Oest es demanava que beneís el poble i li concedís Pau; cara al Sud es demanava la intercessió de Maria i beneís els camps; de cara al Nord es demanava que allunyés el dimoni, les tempestes i el llamp, els guardés de tot mal i conservés els fruits de la terra. Després es feia el senyal de la creu sobre els punts cardinals amb la Vera Creu i es tornava al temple cantant un Te Deum. 08030-115 Cabrils 41.5262700,2.3676400 447243 4597374 08030 Cabrils Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42042-foto-08030-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42042-foto-08030-115-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
42086 Festa Major de Santa Elena https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-elena TOLRÀ i FERRER, Jaume (1983). Cabrils: el poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. Vigent És la Festa Major d'estiu, que es fa per Santa Elena, el 18 d'agost. L'acte central és l'Ofici de Festa Major amb una Missa solemne en honor a Santa Elena, on acostuma a haver-hi la participació de corals. Les activitats organitzades són majoritàriament de caràcter lúdic i festiu: vermuts, dinar de Festa Major, gelatada, cercaviles de gegants, diables, ball, concerts, jazz o les tradicionals cantades d'havaneres. Els nens tenen la seva quota de participació amb els espectacles infantils, tallers de jocs, etc. També es fan actes culturals, com l'escenificació d'obres teatrals o exposicions. 08030-159 Cabrils Cap els anys 20 es feia el 'Tívoli' una mena d'envelat d'estiu sense veles, que es va fer per darrera vegada l'any 1972. Des de fa uns anys coincideix amb la Mostra Gastronòmica. 41.5262700,2.3676400 447243 4597374 08030 Cabrils Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42086-foto-08030-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42086-foto-08030-159-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
42087 Festa dels Tres Tombs https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs-2 XX Vigent Festa de Sant Antoni Abat que es realitza el primer cap de setmana de febrer, d'acord amb d'altres poblacions. Es comença amb una Missa o es beneeixen els panets que es repartiran després. Els cavallistes es troben en un lloc adequat per fer un esmorzar. Després es fan els 3 tombs al voltant del barri de La Sagrera i s'acaba amb un vermut. 08030-160 Cabrils (La Sagrera) L'any 1992 una sèrie de persones interessades en rehabilitar la festivitat de Sant Antoni Abat decideixen crear una comissió encarregada d'organitzar la Festa dels Tres Tombs. L'any 2003 ja tenien un carro propi restaurat i dos més a punt de fer-ho. Tenien moltes idees per continuar la festa, però l'any 2005 van renunciar a organitzar-la i se n'hagué de fer càrrec l'Ajuntament, el futur és incert. L'any 2006 ha estat organitzat per la Comissió de Festes i l'Ajuntament i s'ha fet una crida a la gent per formar una comissió responsable de les futures edicions. Coma novetat més destacable d'aquest any és la creació d'una talla de Sant Antoni Abat, feta per Jaume Tolrà i Ferrer. 41.5262700,2.3676400 447243 4597374 08030 Cabrils Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42087-foto-08030-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42087-foto-08030-160-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
42095 Fira Gastronòmica https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-gastronomica XX Vigent Mostra gastronòmica que reuneix restauradors de la localitat i de la comarca. Organitzada pels Serveis i Promocions Municipals, SA (SEIPRO) i l'Associació d'Hostalers de Cabrils. Hi participen restauradors, caves, comercials, entitats diverses, artesans,... A les darreres sessions hi han participat més de vint paradetes. L'eix al voltant del qual gira la mostra és la gastronomia i les diferents formes de presentar-la de cada restaurador, oferint una mostra als assistents. Cabrils destaca per la quantitat i la qualitat dels seus restaurants, de llarga tradició dins la comarca. L'èxit de la Mostra es potencia pels actes de la Festa Major de Santa Elena. L'espai destinat a aquesta activitat s'organitza segons les diverses funcions que requereix: una zona per les paradetes, distribuïdes per tipologies; una zona de menjadors i una zona de ball. 08030-168 Escola L'Olivera L'any 2005 es va realitzar la XVIIIª Mostra Gastronòmica de Cabrils. Es fa a mitjans d'agost i acostuma a coincidir amb la Festa Major d'estiu, per Santa Elena. Es realitza des de l'any 1988 sense interrupcions. Al principi es feia a La Fàbrica, on ara hi ha la biblioteca, però el creixement dels participants i dels assistents han propiciat la recerca d'un espai més apropiat. 41.5218400,2.3696300 447405 4596881 1988 08030 Cabrils Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42095-foto-08030-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42095-foto-08030-168-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
42128 Festival Internacional de Música https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-musica XX Vigent Festival de Música Clàssica de caràcter internacional pels convidats. Es celebra durant els mesos de juliol i agost. Els concerts són a l'església de la Santa Creu de Cabrils, alguns a la plaça de l'església. Cada any hi ha la participació d'algun grup o banda de música més popular: big band, banda, folk electrònic,... Els concerts són de pagament, però subvencionats, pel que resulten molt més assequibles. 08030-201 Cabrils Es realitza des de l'any 1989. Primer els organitzava l'Ajuntament, però després va passar a organitzar-los La Concòrdia excepte el darrer any (2005) que fou compartit: la gestió municipal i la programació per part de l'entitat. 41.5258300,2.3681200 447282 4597325 1989 08030 Cabrils Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42128-foto-08030-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42128-foto-08030-201-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
37774 Cases Rambla Francesc Macià https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-rambla-francesc-macia XVIII-XIX Vidres trencats, fusteria deteriorada i façanes desgastades pel temps. Conjunt de tres cases de cos, gairebé seguides, ja que una va ser enderrocada per construir-hi un edifici impropi d'aquest entorn. Les tres cases de cos consten de planta baixa i pis; amb les cobertes de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. Tenen posts per protegir-se de les rierades i al darrera hi tenen eixida. Totes les portes tenen els muntant i les llindes, rectes o en arc, de pedra ben treballada. Al costat hi ha una finestra. En el pis superior hi ha una finestra amb balconada i en algun cas, una altra finestra més petita al costat. 08007-89 Rambla Francesc Macià, 22, 26 i 28 41.6096400,2.5406500 461726 4606538 08007 Arenys de Munt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37774-foto-08007-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37774-foto-08007-89-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Tot el conjunt de la riera necessitaria mesures de protecció a través d'un Pla Especial que permetés mantenir l'aspecte arquitectònic de l'entorn, fomentant la protecció els elements tradicionals i característics, així com representatius de l'evolució estilística de l'arquitectura del XIX i principis del XX. També caldria fomentar per la recuperació de l'estil perdut en modificacions recents que han malmès l'aspecte originari. 98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
37327 Bassa Marquès de Jordana https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-marques-de-jordana AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. XIX-XX Vegetació a l'interior. Conjunt de dues basses adossades per a la recollida d'aigües pluvials, a diferent nivell una de l'altra. Les dues són de planta rectangular. La bassa superior fa 4'25 x 3'3 x 1'9 m. i la bassa contigua fa 4'06 x 3'3 x 1'75 m. Murs de paredat mixt, barreja de pedres petites i irregulars amb maons, units amb morter, i després arrebossats. 08003-187 Bosc de Can Cortès - Entre el Nucli Vallbona i el Nucli Alella Parc. 41.5063100,2.2905500 440793 4595208 08003 Alella Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37327-foto-08003-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37327-foto-08003-187-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Sembla que l'entorn podria haver estat transformat per canalitzar l'aigua vers els dipòsits. 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-19 02:17
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 351,25 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml