Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66242 | Font de Cal Pixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pixes | sense camí i molta bardissa | Brollador natural en el costat dret del torrent que va fins al mas d'en Reure, sense estructura. De fet es tracta del nivell freàtic amb aflorament d'aigua. | 08257-78 | Font de cal Pixes. Torrent de Mas d'en Reure. Sud del terme. | 41.4894400,1.5071500 | 375381 | 4594168 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66242-foto-08257-78-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||||||
| 66243 | Font de ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lescola | sense camí i molta bardissa | Font de brollador natural, aprofitada antigament per proveir d'aigua a una antiga piscina envoltada per un conjunt de xiprers arrenglerats. Actualment la font es abandonada i difícil de localitzar per les bardisses. | 08257-79 | Marge de la carretera C-37 a l'alçada del torrent de l'Escolà | Antigament la font per proveïa d'aigua a una antiga piscina. Aquesta va ser el motiu de discussió entre els propietaris fins esdevenir l'abandonament de la font i de l'estructura de la piscina, encara visible i coberta de vegetació. Un conjunt ajardinat a base de xiprers | 41.5191300,1.5240300 | 376846 | 4597440 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66243-foto-08257-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66243-foto-08257-79-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El sector de la plana del municipi, afloren argiles, gresos i alguns guixos, responsable d'unes aigües més dures, carregades de, en alguns casos, de sulfats, mentre que les fonts situades al sector més meridional del municipi (Serra de Fontfregona, Coll de la Llebre i Coll d Orpí) presenten aigües més toves com les fonts de la Múnia, Morgades i Sagaressos. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||||
| 51815 | Carrer de Josep Llimona, 16, 18 i 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-josep-llimona-16-18-i-20 | GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | sembla que no s'hi habita des de fa molt de temps | Conjunt de dues cases entre mitgeres de planta rectangular alineades al pla de carrer que consten de planta baixa i pis en dos casos i planta baixa i dos pisos en l'altre. Tenen la coberta plana practicable a mode de terrat, una d'elles amb coberta a la catalana ventilada. Le façanes es generen a partir d'una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat en un cas i de tres en l'altre. El parament de la façana és un estucat amb relleu imitant carreus posats a portell. Totes les obertures estan emmarcades per un recrescut en llindes i brancals. | 08118-58 | Carrer de Josep Llimona, 16, 18 i 20 | 41.4788200,2.3173900 | 443009 | 4592138 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51815-foto-08118-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51815-foto-08118-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 73152 | Casa Antoni Graells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-graells | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | sembla que fa molt de temps que està en desús. | Casa que fa cantonada de planta trapezoïdal i que consta de planta baixa, alta, i planta pis. La coberta és de teules àrabs a tres aigües. La façana principal és la de la cantonada, la més estreta. En aquesta, hi trobem el portal d'entrada, de fusta i d'arc de mig punt a saltacavall. Al seu damunt una obertura amb la part de la barana tapiada amb pedres imitant els carreus originals. També és d'arc de mig punt. Les façanes del carrer Igualada i del Nord, tenen una obertura adintellada a la planta baixa, a un nivell molt alt del sòl, i un altra a la planta pis. Aquests paraments són arrebossats, en mal estat de conservació. | 08305-59 | Carretera d'Igualada, 41 | 41.3489400,1.7036200 | 391548 | 4578305 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73152-foto-08305-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73152-foto-08305-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73152-foto-08305-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 73600 | Casa Miró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miro | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | sembla deshabitada i des del carrer es veuen falsos sostres ensorrats. | Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana te una composició simètrica a partir de tres eixos verticals. A la planta baixa, trobem tres portals d'arc rebaixat amb l'emmarcament de pedra treballada. En les dues plantes pisos es repeteix la distribució de les obertures: balcó corregut amb tres obertures adintellades, amb els muntants i llindes motllurats. A les golfes, trobem tres ulls de bou el·líptics. El parament és llis a tota la façana i el coronament amb cornisa. | 08305-343 | Carretera d'Igualada, 6 | 41.3477000,1.7028000 | 391478 | 4578168 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73600-foto-08305-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73600-foto-08305-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73600-foto-08305-343-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 80945 | Molí del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sola-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | sembla abandonat i cobert parcialment de vegetació. | Petita construcció de planta rectangular, formada per un nivell semisoterrani que correspondria amb el carcabà i un nivell de planta baixa; l'estructura és de murs de pedres irregulars amb grans blocs a les cantoneres, més o menys escairats i polits. La coberta és a dues aigües amb teula àrab. Compta amb una porta d'accés a la façana sud. A la part semisoterrània es pot veure l'obertura del carcabà, per on sortia l'aigua, es tracta d'una petita i senzilla obertura emmarcada amb el mateix paredat dels murs i amb una bloc de pedra allargat com a llinda. A la feixa situada damunt de la parcel·la on hi ha aquesta construcció, encara si pot observar la traça i restes de la bassa del molí; la qual rebia l'aigua del torrent de Sant Joan. | 08128-11 | A l'inici de la urbanització del Solà, a l'extrem sud del carrer del Molí. | En època medieval el molí formava part del que era el mas Guardiola, corresponent a l'actual rectoria. La concessió d'explotació de l'aigua de la riera de Sant Joan per part del Senyor de Calders a l'esmentat mas Guardiola, data del 1440, tot i que sembla que ja s'utilitzava amb anterioritat per fer anar el molí. En època moderna es van unir per núpcies els masos Guardiola i Solà, cosa que provocà que el molí passés a rebre la denominació del mas el Solà. | 41.7584500,2.0141300 | 418044 | 4623427 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els darrers temps l'edifici era emprat com a magatzem.Les notícies recollides en la bibliografia i la informació oral recull que aquest molí era anomenat el molí de dalt, ja que el conjunt comptava amb un altre molí avui desaparegut i que era anomenat el molí de baix; aquest estava situat a la zona de l'Avinguda Dr. Tarrés. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 73371 | Muralla de Vilafranca del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-vilafranca-del-penedes | ALEGRET, Pere (1887). Apuntes històricos de Vilafranca del Panadés y su comarca. Vilafranca, pàg. 261. ANÒNIM (Atribuït a Massanell i Casas,A.)(1975). 'Salvem la muralla de Vilafranca', dins Setmanari Tothom, núm. 353, any 7, 22 de novembre de 1975. BENACH i TORRENTS, Manel (1983). El Barri Gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca 2ª ed. 1983, pàg. 27. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. J.M.N.(1975) 'Les històriques pedres de les muralles', dins el Setmanari Tothom, núm. 355, any 7, 6 de desembre de 1975. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Vilafranca. MASACHS, Josep Mª (1980).'Les muralles de Vilafranca', dins Casal, II Època, núm. 107 octubre - desembre de 1980. pp, 5-8. MASACHS, Josep Mª (1981).'Les muralles de Vilafranca', dins Casal, II Època, núm. 108 gener - març de 1981, pp, 5-7. MASACHS, Josep Mª (1981).'Les muralles de Vilafranca', dins Casal, II Època, núm. 109 abril - juny de 1981, pp,5-7. MASSANELL i ESCLASSANS, A. (1984). 'Algunes consideracions sobre Vilafranca i les seves muralles', dins Olerdulae, núm. 24, abril - juny de 1984, p.6-9. M.F. (Atribuït a Milà i Fontanals) (1929).'A la recerca de Micer Rufet', dins Gaseta de Vilafranca, any IV, 1 de desembre de 1929, pp. 5-6. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIV | segons el tram | El nucli originari de Vilafranca s'ubicava a l'entorn de l'església de Santa Maria, de la torre del darrera de la capella de Sant Pelegrí i del Palau Reial, documentat a principis de segle XIII. Dins d'aquest recinte també hi havia el castell, referenciat l'any 1181. Aquest primer nucli només estava defensat per un vall o fossat i la part posterior de les cases més externes que feien de muralla. Durant la segona meitat del segle XII, es produeix un creixement demogràfic important. És en els límits d'aquest barri cèntric que s'han pogut confirmar l'existència d'una muralla edificada per primera vegada a meitat del segle XIV, i que després de diverses reconstruccions s'aprofità a finals del segle XIX per a la construcció de noves cases, recolzades a la muralla, o fou destruïda quan aquesta ja deixà de ser útil per la defensa ( comença la gran expansió de Vilafranca amb la creació dels diferents barris). El circuit de la muralla es pot arribar a identificar per la conservació i localització d'alguns trams en les parts posteriors de les cases que li foren adossades, altres sabem que existeixen però no s'hi ha pogut accedir-hi i d'altres han estat destruïts per diferents remodelacions urbanístiques o noves construccions. També hi ha referències documentals a on es citen els carrers per on passava la muralla i els diferents portals d'entrada, o referències de l'època de les construccions o diferents remodelacions. Bàsicament partim de les referències donades en el Llibre Verd de Vilafranca (iniciat al S.XIV). També s'utilitza l'estudi dels nomenclàtors dels carrers amb significat històric. El seu perímetre recorria els actuals carrers de la Beneficència, Banys, Ponent, Clascar, General Prim, Rambla de Sant Francesc, Rambla de Nostra Senyora, Muralla de Sant Magí, Plaça d'Anselm Clavé, carrer de la Lluna, Plaça de Puigmoltó, carrer de Sant Cristòfol i carrer de Sant Sebastià. Estava formada per un mur de defensa, per un vall exterior, que era una rasa fonda que seguia el perímetre fortificat, i per un passatge interior situat entre el mur i les edificacions més externes, denominats en la documentació antiga de la vila: 'passatge de mur', 'corredor de mur', 'carrer de mur' i 'trànsit de mur'. Els carrers de la Cort i dels Ferrers eren els eixos principals, conduïen respectivament als portals de Sant Pere o de Framenors i al de la Granada (donava al camí que venia d'aquesta població, on hi havia el primer mercat de la comarca al segle XI). Altres portals documentats són: el de Sta. Maria (també conegut com de Barcelona, de la Verge Maria o de Nostra Senyora, donava accés al camí de Barcelona), el de Sta. Clara/Francesc Claver, el d'en Soler, el del Sant Esperit o Portal de la Font (donava al carrer de la font i perquè en el carrer hi havia l'hospital del Sant Esperit), el d'en Coloma (de Sant Pau o Portalet, era al costat de la muntanya de Sant Pau), el de Canyamars (o Portal de Ferran, ja que donava a aquest carrer, i al Camí de Sant Martí o de Canyamars, era l'accés de la banda nord, i portava directament al nucli central de la vila murallada), el de Salelles, el de Torregrossa /dels pintors, el de Fresquet, el portal menor de Bargalló, el portalet del Castell i i el Portal de Sant Joan o d'en Fresquet (era l'accés al convent de la Comanda dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, fundat a inicis del segle XIV i enrunat a finals del segle XIX, deixant només la capella). Tenim constància de l'existència de panys de muralla en un seguit de cases (algunes són referències arran del procés de destrucció), en el carrer de Ponent en el número 53 i el número 49, també al carrer Ponent a l'alçada del núm. 35 (antic Convent de les Monges de la Vetlla), en el jardí de la casa del núm. 19 i el solar contigu núm. 17 del mateix carrer, en el carrer de la Beneficiència núm. 4 i 12, etc.; a més, els carrers dels Banys, de Sant Sebastià, de Sant Cristòfol i de la Lluna són un del trams de la muralla amb menys referències. | 08305-206 | Nucli antic de Vilafranca | Són diverses les intervencions arqueològiques realitzades per documentar la muralla de Vilafranca. Algunes de les més destacades, considerant que contínuament es fan noves intervencions, s'ubiquen al carrer dels Banys, General Prim, Beneficència, Ponent o Hermenegild Clascar. L'any 2002, Maria Rosa Bruna dirigí una excavació arqueològica a l'edifici del núm. 11 del carrer dels Banys. La planta baixa de l'edifici actual està dividida en tres espais. Els espais laterals tenen la paret de fons alterada per construccions modernes. L'espai central conserva en bastant bon estat el parament de la muralla. L'actuació determinà que l'aspecte dels paraments tenen una gran similitud amb altres trams de la muralla medieval conservada, i que no és possible establir una datació absoluta del mur a causa de la inexistència de material ceràmic en el morter del mur original. Una altra excavació, dirigia per Maria Rosa Bruna l'any 2005, en el carrer de Beneficència (núm. 10) va documentar quatre forats de pal, segurament per muntar bastides per aixecar la muralla. En la cantonada sud-est del solar es va localitzar una torre adossada amb la muralla. Està en bona part destruïda per la construcció de l'edifici del carrer Beneficència 12. La part visible de la torre està formada per una filada de blocs de pedra calcària recolzada en el sòl natural. El mur del carrer Beneficència és el tram de muralla baix medieval més alt documentat fins el moment (8,2 m d'alçada). El mur del carrer de la muralla dels vallets s'ha documentat d'una manera molt uniforme i permet datar el mur en el segle XIV. En aquest tram s'ha conservat, com a fet excepcional, una de les espitlleres de la muralla. Una excavació de l'any 2005 al carrer de Ponent (núm. 17), va permetre documentar un tram de muralla té 14,25 m de llargada i 5,40 m d'alçada en bon estat de conservació ja que no s'hi adossa cap construcció posterior. La part superior del parament evidencia diferents moments de construcció o reparacions. Es conserva una espitllera, totalment segellada amb pedres i terra. També s'ha documentat un tram de la muralla a l'alçada del núm. 2 del carrer Hermenegild Clascar, on antigament hi havia la fàbrica de pastes 'La Teresita', gràcies a una excavació dirigida per Oriol Vilanova. El carrer General Prim també ha estat motiu d'intervencions, els anys 2000 i 2005. En el sector dels núm.. 12-14, ) s'hi localitzà una porta i per sota dels seus graons s'identificà una premsa vertical de vi que havia estat encastada al mur entre finals del segle XVIII i principis del XIX. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73371-foto-08305-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73371-foto-08305-206-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arran de la intenció d'eixamplar el carrer a l'alçada del núm. 35 del c/ Ponent, per l'article atribuït al Sr. Massanell i Casas el 1975, sabem que: 'En total les muralles descobertes tenen una llargada d'uns 30 m i es calcula que n'hi ha uns 25 m més que continuen en direcció al Col·legi de Sant Ramon'. Pere Giró en una carta al Sr. Parera (president del museu de Vilafranca) li diu:'Les muralles no presenten cap signe positiu que la distingeixi, almenys en el tros visible, no hi ha vestigis de portals, torres, baluards, dates d'inscripció, barbacanes... Donada l'època de l'última reparació (1883), juntament amb la falta de les característiques ja esmentades, aquest mur o muralla té un interès històric molt escassa i la seva data moderna (segle XIX) ho acaba de confirmar'. Finalment, el mur fou destruït per edificar pisos. En relació al Portal de Sant Pau, Portal d'en Coloma o Portalet, el testimoni d'Anton Massanell i Casas diu:'Una de les portes d'entrada a vila, l'anomenada del Portalet, estava situada al carrer de Sant Pau. Avui encara podem contemplar-se, a flor de terra i al bell mig del carrer, les restes dels fonaments. La paret tenia un gruix d'uns 140 cm'. Actualment l'asfalt del carrer ha tapat les empremtes. El mateix autor ens dóna una altra referència d'una troballa de l'any 1970: 'Actualment, amb motiu d'uns desmunts que s'han fet al carrer de la beneficència núm. 4 i 12, s'han pogut obtenir fotografies de dos trossos d'aquesta Muralla, molts pròxims al castell. En un d'ells han sortit dues espitlleres de defensa i, ben adossada a la muralla, una torre rodona de 5,35 m de diàmetre. La construcció d'aquesta Muralla i torre és de pedra cantelluda, si bé, molt pròxima a la torre i a la seva banda esquerra, n'hi ha un tros, d'un metre d'amplada aproximadament que està feta de carreu quadrat ben treballat. El sorprenent és que, de la muralla, surten els encaixos d'uns carreus també ben treballats, com si d'allà arranquessin dues parets paral·leles i perpendiculars a la Muralla. D'una altra hi ha la distància de set metres'. Segons documents, abans de la muralla existia ja un nucli antic de Vilafranca. Després, al créixer la població: '..les fortificacions o defenses que llavors tenia la nostra vila consistien en un vall obert al peu d'una colla d'edificacions les parets posteriors de les quals devien fer funció de muralla i a cada cap de carrer que donava a l'exterior unint els dos edificis extrems, l'existència d'un portal' (Massanell Esclassans, A. 1984, p.7). Aquesta podria ser una explicació del pas entre l'existència d'unes defenses centralitzades en el castell, i la construcció d'una muralla a la primera meitat del segle XIV.El portal del carrer Parellada era un dels més importants: 'Portal de Barcelona, al final del carrer Parellada, era el més trànsit de la vila, tota vegada que hi tenien parada les diligències de Tarragona a Barcelona. En les seves proximitats hi havia una capella on es deia missa a l'arribada de les diligències de pas cap a la capital del Principat. Sobre la seva porta hi havia una fornícula que contenia la Verge del Portal, preciosa imatge gòtica que avui es guarda en el museu.' (Masachs, 1980, p.8). L'àrea delimitada pels carrers de Ponent, Marqués d'Alfarràs i banda i banda del carrer Ferran (potser fins al carrer Sant Pau), configurava el call jueu. Segons fons documentals, sense que es coneixi cap resta arqueològica, existí des del s.XIII fins al XV, moment que foren expulsats per decret reial.A l'alçada del núm.16 de la Rambla de Nostra Senyora tocant a la muralla s'aixecava la casa - palau de la família Copons, originari de finals del segle XV o inicis del XVI. L'edifici fou enderrocat el 1887, es coneix que en el jardí del davant de la casa hi sortiren restes atribuïdes a la muralla.En aquesta fitxa s'ha aplegat la informació corresponent a diverses fitxes referides a la muralla de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||
| 73325 | Camí Vell de la Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-bleda | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | seccionada | Sitja que fou seccionada pel camí, tot i que s'havia documentat molt recentment per part de J. Mestres, el desembre de l'any 1989. Es conservava una alçada de 60 cm aprox i 1,10 m d'amplada (en la part més inferior). Estava excavada en un substracte argilós de matriu llimosa. Només s'ha identificat un petit bocí de ceràmica a torn que nom permet precisar la cronologia. Davant de l'estructura, al marge contrari, també s'hi localitzà una llosa rectangular (63 x 44 x 11 cm) que probablement tingui relació. | 08305-198 | Camí de la Bleda | Localització fortuïta de Josep Mestres i Mercadé, el desembre de l'any 1989. L'any 2001 amb motiu de les obres d'instal·lació del sistema de clavegueram i la preparació del paviment del carrer es va fer una prospecció arqueològica, sota la direcció de Josep Maria Roca, de l'empresa Tríade SCPE. Es va obrir una cala de 8 x 27 m, baixant uns 95 cm, però els resultats van ser negatius. | 41.3460600,1.6902400 | 390424 | 4578002 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73325-foto-08305-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73325-foto-08305-198-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||||
| 66603 | Jaciment paleontològic al torrent de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-al-torrent-de-peguera | <p>MARMI, J.; BLANCO, A. (i d'altres) (2014): 'Avaluació de la riquesa paleontològica dels afloraments de la formació Tremp al Berguedà fora del sinclinal de Vallcebre', a les III Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central, 2014.</p> | s'identifica molt bé l'escull, però el fet de trobar-se a la llera del torrent fa que estigui sotmès a una forta erosió. | <p>Aquest jaciment paleontològic es troba situat en el mateix llit del torrent i a la falda del vessant més nord de la roca que s'alça verticalment. Es tracta d'un escull de rudistes, un aflorament en la que es pot veure una gran acumulació de fòssils en diferents tipus d'inclinació i també en secció.</p> | 08268-113 | En la mateixa llera del torrent de Peguera, en un tram molt engorjat. | 42.1495700,1.8216600 | 402641 | 4667055 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66603-foto-08268-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66603-foto-08268-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el decurs de les campanyes de prospecció dels anys 2012 i 2013 realitzades per l'ICP a la zona del Berguedà, es van dur a terme prospeccions en algunes zones del terme municipal de Cercs, en concret una de les zones prospectades va ser el torrent de Peguera, però en el tram més proper al poble de Cercs i entre els barrancs que hi ha entre el torrent de Peguera i el poble de Sant Jordi. En el decurs de les prospeccions van localitzar restes de fòssils vegetals, i es va concloure que la zona té molt potencial paleontològic i que calia fer-ne seguiment. | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||||
| 81267 | Barraca de la Puntogaina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-puntogaina | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6053) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | s'hi pot observar algun petit enderroc. | Barraca de pedra seca del tipus terrera encastada, construïda aprofitant una balma, de planta irregular, amb coberta de lloses i porta de llinda plana monolítica orientada a l'oest. | 08128-333 | situada a l'extrem nord i al límit del terme municipal, a la zona de la Puntogaina. | 41.7899100,2.0328700 | 419641 | 4626903 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81267-foto-08128-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81267-foto-08128-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81267-foto-08128-333-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 81269 | Barraca 3 del Jaume Pla a la Soleia de Mas Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-jaume-pla-a-la-soleia-de-mas-pujol | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 7361) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | s'hi pot observar algun petit enderroc. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge que conforma el terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula, amb la porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-335 | a la zona central de l'extrem oest del municipi, força a prop del límit del terme municipal. | 41.7608400,1.9966000 | 416590 | 4623710 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 52000 | Panteó de Rosa Estapé Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-rosa-estape-umbert | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | s'han perdut part dels elements escultòrics. | Cripta de planta quadrada amb setze nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat amb motius geomètrics. El perímetre superior de la tanca és ornamentat amb flames de la saviesa divina. En primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta amb la inscripció de les inicials de Rosa Estapé de Maristany. El mausoleu, dissenyat per Fausto Baratta, s'organitza a partir de la superposició de dos cossos cúbics sobre pòdium. En el cos superior hi ha una fornícula que conté un bust del capità Maristany. L'exterior és emmarcat per branques de llorer i roure i símbols del triomf i la victòria. En els laterals hi ha al·legories referents a la figura de Pere Antoni Maristany. La part superior ha estat malmesa pel pas del temps, s'apunta la possibilitat (RICO, Miquel i ROIG , Marta: 2008; 74) que estigués rematat per un obelisc o una creu. Als peus d'aquest element, hi ha assegut, un àngel, que descansa d'un coixí ricament ornamentat. Aquest, mentre agafa les sagrades escriptures amb una mà, amb l'altra apunta el cel. Actualment ha perdut les ales. | 08118-254 | Panteó 11, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Panteó construït per iniciativa de Rosa Estapé Umbert per dignificar la memòria del seu marit, Pere Antoni Maristany i Bertran, que fou alcalde del Masnou entre 1833 i 1834. Va encarregar el disseny del projecte a Josep Simó Fontcuberta. | 41.4852800,2.3106800 | 442454 | 4592859 | 1871 | 08118 | El Masnou | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52000-foto-08118-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52000-foto-08118-254-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó Fontcuberta i Fausto Baratta Rossi | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||
| 58292 | Can Burra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burra | <p>GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | s'han fet particions sense control i manca de manteniment | <p>Edifici als quatre vents que ha patit superposicions posteriors i ha quedat enmig d'un maremàgnum de blocs de pisos de desproporcionades dimensions que l'amaguen de la visual de qualsevol carrer, deixant només un estret corredor al seu voltant. A més, s'ha anat compartimentant a l'interior per incrementar els llogaters, la qual cosa ha provocat un continuat deteriorament. Tot i així, es tracta d'un molt bon exemple de residències senyorials de finals del segle XIX d'estil neoclàssic, poc representat en l'arquitectura de Premià de Mar. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana practicable a mode de terrat amb cos de l'escala. Molts dels elements originals queden ocults pels múltiples afegits posteriors, però destaca una magnífica escala en semicercle, amb barana de balustrada en un extrem de l'edifici; en part coberta per un porxo semicircular suportat per quatre columnes de múltiples volutes d'estil jònic. També es poden veure els recrescuts del parament al voltant de les obertures originals i els guardapols de les finestres.</p> | 08172-98 | Carrer Doctor Fleming, 17 | <p>Can Burra era una finca envoltada de camps. Però amb la construcció incontrolada d'anys 60 i 70 va quedar enmig d'un cúmul de blocs de pisos que l'han fet desaparèixer visualment. En va promoure la seva construcció en Pere Cisa Alsina. Eren propietaris d'una manufactura de cotó que produïa un sobrant conegut com a borra. I de la deformació popular de la paraula borra en sorgeix el motiu de can Burra.</p> | 41.4891400,2.3571800 | 446339 | 4593258 | 1916 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58292-foto-08172-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58292-foto-08172-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58292-foto-08172-98-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 66537 | Torre del Comte de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-comte-de-figols | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MAU, M. O. (2000): Història de Carbons de Berga, SA, Berga, impressió de Noves Tecnologies Digitals. PERARNAU, J.; PIÑERO, J.: Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 6. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | s'han dut a terme algunes obres de reforma, però encara queden actuacions per finalitzar. | L'edifici, que s'assimila a un palau-castell, presenta una planta de tall rectangular que s'aixeca sobre planta baixa i dues plantes pis, amb una coberta conformada per un terrat practicable delimitat per una barana amb decoració en forma de merlets. Per tal d'aportar lluminositat a l'interior, la part central del terrat s'aixeca i sobresurt en alçada, creant una mena de claraboia amb coberta, que il·lumina a partir de 30 obertures repartides al voltant de l'estructura. La façana principal és la del costat de ponent, on trobem l'accés principal a la planta baixa; aquest frontal està caracteritzat per una estructura de balcó en planta de mig cercle, que es desenvolupa sustentat sobre pilars a nivell de planta primera i segona. Dels pilars, destaquen els davanters per ser de tipus salomònic. El segon balcó es cobreix amb una cúpula rematada amb un esvelt pinacle. A banda i banda d'aquesta zona central, la façana presenta un seguit de grans finestres i balcons amb barana de ferro forjat, que es disposen de manera endreçada i simètrica en planta baixa, primera i segona planta. La resta de paraments de l'edifici comparteixen una disposició i simetria similar, amb la mateixa tipologia de finestres i balcons. Cal destacat tres torres que s'annexen al mur de migdia, que sobresurten en planta del cos principal. La de l'extrem sud-oest s'aixeca en planta baixa; al centre s'aixeca una segona torre de planta baixa i plantes més, que es transforma en un dels elements estètics més característics en l'edifici. Al seu costat, només en primera planta, sobresurt un nou cos; també configurat a mode de torre. Entre els materials de tipus industrials emprats en la construcció hi destaca l'alternança del maó massís (a les motllures de portes, finestres i murs de tancament, així com als merlets del conjunt) i la pedra vista (en els paraments de l'edifici), que origina un singular efecte cromàtic. També és un aspecte distintiu els guardapols que coronen portes i finestres. L'interior de l'edifici es distribueix en base a una zona central, a mode de vestíbul, al voltant de la qual unes escales accedeixen als pisos superiors. A grans trets, destacar a planta baixa una gran sala presidida per una llar de foc, junt amb altres estances i despatxos. L'escala senyorial d'accés a la planta primera, obre a una mena de pati central o de gran distribuïdor il·luminat per la gran claraboia (esmentada anteriorment). A l'entorn d'aquest distribuïdor hi havia diverses sales, habitacions i banys; i a l'extrem de ponent, gran part de la zona destinada als serveis, els quals ocupaven també part de la planta baixa per aquest costat. A la planta segona les estances es distribueixen al voltant del pati central. A l'interior encara es conserva part de la decoració pròpia, amb terres de rajola hidràulica, guardapols a les portes i finestres, pintures murals o l'efecte d'encoixinat en algunes de les parets. Un edifici adjunt incloïa una sala de manteniment, un magatzem i una bodega. Al costat sud-oest de la torre una mena de túnel amb unes escales permet accedir a espais semisoterrats, destinats a usos també de magatzem i de serveis diversos; les escales formen part del camí que comunica amb el Santuari de la Consolació. | 08268-47 | A la zona de la Consolació. Situada per sobre de l'antic santuari i prop de la ctra. BV-4025 | La Torre del Comte de Fígols es va construir a inicis del segle XX, en principi com a segona residència de José E. de Olano Loyzaga (Liverpool, 1858-Barcelona, 1934), propietari de les explotacions mineres de Sant Corneli. L'octubre de 1908 va acollí al rei Alfons XIII i el cap de govern, Antonio Maura, en la visita que realitzaren a diferents indrets de la comarca del Berguedà, per tal de conèixer les principals instal·lacions industrials de la comarca, entre les quals les explotacions mineres propietat d'Olano. Va ser en el decurs d'aquest viatge que el rei va atorgar el títol de comte de Fígols a José E. de Olano. Amb motiu de la visita, el diari La Vanguardia va fer referència a la torre del comte definint-la com a castell que 'lluïa més de tres mil bombetes enceses'. (MAU, 2000:14) Després de la Guerra Civil l'edifici va passar a ser utilitzat com a oficines de l'empresa 'Carbones de Berga SA' fins l'any 1980. Actualment no té ús. | 42.1800100,1.8625400 | 406064 | 4670389 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66537-foto-08268-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66537-foto-08268-47-3.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La majoria de les finestres i portes de la planta baixa es troben tapiades. La finca on es va construir la torre tenia una superfície de 10.000 m2. Inicialment estava inclosa dins de la finca de la Vedella, que José Enrique de Olano va comprar per construir-hi l'estació de ferrocarril de les mines, però la va segregar i no la va incloure dins de les propietats de l'empresa, sinó que va restar com a propietat privada seva. Tenia una superfície útil de 414 m2 i estava valorada en 200.000 pessetes de l'any 1911. | 99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 42454 | Jardins de Can Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-rius | BOUZA, J.; CIFUENTES, Ll.; LOBO, I; MONLEÓN, A; SÁNCHEZ, J.; SERRANO, Mª M i TATJER, M. (2002). Història Termal de Caldes de Montbui. Editat per l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. COSTA, R.; MONLEÓN, A i altres (2002). Història termal de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. GARRIGA I ROCA, Miquel, (1853). Planimetria original del Balneari de Can Rius. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. LLOBET VALL-LLOSERA A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy. | XIX | s'han conservat la majoria d'espècies arbòries originals | Jardins amb un estrat arbori i arbustiu destacable en el qual s'observen dues parts molt ben diferenciades, la primera molt més lligada al balneari per la seva proximitat, organitzat per una sèrie de parterres arbustius i arbres molts d'ells cententaris formant una sèrie de caminets que permeten el recorregut dels diferents espais. L'altra part, hi ha una zona destinada a l'esbarjo de grans i petits amb un conjunt de fusta destinat als més petits, i una zona de barbacoes. En la part de marge de la riera de Caldes, inaccessible, però formant part de l'entorn del parc de Can Rius, es pot observar una clara representació del bosc de ribera, composat d'espècies caducifòlies que creixen a banda i banda del la riera. S'ha detectat la presència d'om barrejat amb roure a les zones més obagues i alzina. També s'ha observat pollancres i plàntans. En són exemples dues espècies nord-americanes: l'acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Acer negundo). També s'han trobat associats a la vegetació arbòria, arbustos com els tamarius (Tamarix canariensis i Tamarix africana) -indicadors d'aigües riques en sals-, la sarga (Salix eleagnos) i el gatell (Salix cinerea ssp. oleifolia). Per sota dels grans arbres s'ha detectat la presència d'arç blanc (Crataegus monogyna); el sanguinyol (Cornus sanguinea); l'esbarzer (Rubus ulmifolius); el romegueró (Rubus caesius) i l'heura (Hedera helix). Com a herbes típiques de l'estrat herbaci hi ha la lleteressa de bosc (Euphorbia amygdaloides), i el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum). Tant en el marge com en el parc, s'han detectat vàries espècies d'ocells com el colom domèstic o el tudó, la tòrtora turca, la puput, la merla, el pit-roig, la cotxa, el tallarol cap negre, el tallarol de casquet, diverses tipus de mallerengues, la garsa, l'estornell vulgar, el pardal domèstic, el pardal xarrec, el pinsà, entre els més representatius, i també altres mamífers com l'esquirol, el ratolí de bosc, la musaranya, el rat-penat, etc. Pel que fa a la vegetació arbòria del Parc de Can Rius, cal assenyalar el pi pinyer (Pinus pinea), el vernís del Japó (Ailanthus altissima), l'alzina (Querqus ilex), l'alzina surera (Quercus suber), l'acàcia de tres punxes (Gladitsia triacanthus), el lledoner (Celtis australis), el pi blanc (Pinus helepensis), la fotínia (Photinia glabra), el llorer (Laurus nobilis), el boix (Buxus sempervivens), la tuia (Platyclaudus orientalis), el roure (Quercus robur), la troana (ligustrum japonicum), el cedre (cedrus), el castanyer bord (Aesculus hippocastanum), el plataner (platanus x hispanica). A aquest jardí es pot accedir bé a través del pont de Can Rius, format per dos grans arcs fets de maçoneria amb les cantonades de maó, que permet travessar la riera de Caldes, o bé pel portal que comunica amb la zona esportiva de les Cremades, prop del pont romànic. | 08033-13 | Carrer Torre Roja/ Plaça Taunustein | L'any 1853 es realitzà l'ampliació del complex de Can Rius a partir d'un projecte de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca. L'any 1878 es construeix un pont de pedra i maons, que uneix el complex termal amb un gran parc enjardinat que formarà part de l'establiment i que serà ubicat a l'altre costat de la riera de Caldes. El mateix any un cop acabades les obres de construcció del pont, s'inicià la plantació dels arbres del parc, molts d'ells encara visibles als nostres dies. L'any 1960, un cop tancat el balneari la propietat de Can Rius passà a ser propietat de la 'Casa de Nuestra Señora de Montserrat', residència de l'ordre dels Cooperadors parroquials de Crist Rei'. Després va ser ocupat per l'ordre Asociación-Espíritu-Accion, de monges que hi va residir fins l'any 2005. L'any 2005, l'Ajuntament de Caldes de Montbui compra l'edifici i els jardins a l'ordre de les monges Asociación-Espíritu-Acción. L'any 2002 es va inaugurar el Parc de Can Rius, donant accés a la població. D'ençà que el parc de Can Rius es va obrir a la població l'any 2002, l'entrada principal es va ubicar a la plaça de Taunnustein. Des de l'estiu de l'any 2008, i inaugurat per la Festa Major del mateix any,al mes d'octubre, es va adequar una entrada al Parc de Can Rius a partir de la plaça Font del Lleó, un cop entrats al carrer del Pont. El juliol de 2006 l'Ajuntament va fer enderrocar l'última casa del carrer del Pont, edifici que formava part del complex de Can Rius i que fins el moment havia impedit el pas a la finca des de la plaça de la Font del Lleó. Aquest enderroc va ser el primer pas del projecte d'unió del parc de Can Rius amb el Centre Històric. També es va habilitar l'accés que porta fins al pont, construint una plaça amb una part central decorada amb llamborda, una zona enjardinada i dues rampes per permetre accedir ambdós costats de la riera. | 41.6344400,2.1600800 | 430043 | 4609530 | 1878 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42454-foto-08033-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42454-foto-08033-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42454-foto-08033-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Romàntic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|101 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||
| 77392 | Capella de Can Pey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-pey | BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. | XVII | s'ha restaurat recentment | Fornícula situada a l'alçada del primer pis de Can Vallet, a la cantonada del carrer Àngel Guimerà amb el carrer Font de la Teula. És estreta amb coronament d'arc de mig punt i disposa d'una porta de vidre amb l'emmarcament de fusta. A l'interior hi ha la imatge d'un Crist en Creu. | 08214-304 | Carrer Àngel Guimerà cantonada amb el carrer Font de la Teula | Antigament aquesta casa era de la família Comalada; avui és coneguda per Can Vallet o Ca l'Armengol, però entre els segles XVI i XVII era dels Massiques sastres. Segurament aquesta capella substituí una creu més antiga (SAMON: 2010). Durant la baixa edat mitjana i en època moderna, la zona situada enfront aquesta cantonada era el Mercadal, el centre del poble. Tots els verals o 'quartos' en què es dividia el nucli urbà partien del Mercadal. | 41.5178900,2.3577300 | 446409 | 4596449 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77392-foto-08214-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77392-foto-08214-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77392-foto-08214-304-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||
| 37254 | Barraca de l'avinguda del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lavinguda-del-millenari | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | s'ha perdut una part de la coberta de volta i no esconserva la porta. Però l'entorn ha estat objecte de neteja. | Barraca de vinya o de pagès, de planta rectangular (2'75 x 4'20 m), amb la coberta de volta de mig punt o de tartana, de maó pla i arrebossada a la part exterior. Els laterals són acanalats per la recollida d'aigua pluvial; no es veu el dipòsit. Sembla que hagués estat a la part davantera, ja que posteriorment la barraca s'endinsa en el marge. La forta pendent i la vegetació dificulten la visualització. Murs de paredat antic, pedres irregulars de mida petita i unides amb morter. No estan arrebossats ni a l'exterior ni a l'interior. Té una obertura a la façana principal, orientada a migdia; d'arc de mig punt fet amb tres fileres de maons. | 08003-114 | Nucli de Can Comulada (Av. del Mil·lenari), prop dels Ginestells. | 41.4976900,2.2778500 | 439725 | 4594259 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37254-foto-08003-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37254-foto-08003-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37254-foto-08003-114-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 77306 | Font d'en Dirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-dirol | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | s'ha observat gran quantitat de roderes de bicicleta pels marges que baixen fins a la font i que estan malmetent l' indret. | La font està situada dins d'una torrentera ombrívola, en un marge de terra i rocam de sauló, per sota del camí que condueix de la Galbanya a les planes de Can Boquet i Cal Senyor. Es tracta d'una deu d'aigua que brolla del marge on fa anys s'hi va gratar un queixal per col·locar-hi un petit frontal fet amb pedra, de 50 cm d'alçada, collat amb morterada de ciment. La pica que recull l'aigua està feta amb una llosa col·locada al fons i quatre pedres treballades i ben escairades amb una petita obertura a la part frontal esquerra que actua com a sobreeixidor. El broc per on raja l'aigua és un tub de ferro collat a la pedra. L'aigua sobrant s'escorre per un canaló estret fins al peu d'un plataner on fa pocs anys s' hi va construir una petita bassa artificial feta de ciment, d'uns 80 cm de diàmetre i quatre dits de fondària on es recull l'aigua provinent de la pica perquè s'hi pugui abeurar la fauna del bosc. Aquesta, està envoltada parcialment per pedres granítiques del voltant que la protegeixen. L'aigua sobrant d'aquesta bassa s'escorre per un segon canaló de les mateixes característiques torrentera avall. A mà dreta de la font, al peu d'un marge de roca alterada, de textura arenosa, que resulta de l'erosió del substrat granític per part dels agents meteorològics, el sauló, hi ha un banc de pedra amb restes d'arrebossat de ciment i les inicials incises en un segell rectangular de ciment 'S.LL'. Al darrera mateix, hi ha el rètol de fusta que porta el nom de la font “FONT D'EN DIROL” i 'RESPECTEU LA FONT'. | 08214-218 | Planes de Can Boquet | 41.5300100,2.3449300 | 445351 | 4597803 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77306-foto-08214-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77306-foto-08214-218-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'entorn on hi ha la font sempre ha estat un indret molt ombrívol, amb un bosc d'alzinar. A part dels dos plataners sembrats per senyalar la font fa uns quaranta anys, el sotabosc ric en plantes enfiladisses com l'heura, la vidalba i l'aritjol, i arbusts coms el marfull, l' esbarzer i altres espècies ombrívoles ha desaparegut completament. Els rebaixos constants del camí estan malmetent les soques i arrels d'aquest alzinar que estan totalment al descobert. La manca de vegetació comportarà que amb les pluges el terreny s'erosioni ràpidament. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||
| 72168 | Cal Patrocini II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patrocini-ii | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII-XX | ruïnós | Antiga masia o casalot situat a l'est del nucli de Santa Maria del Camí, en una zona elevada i envoltada de camps de conreu, adaptada al desnivell del sòl. Tot i els seu estat ruïnós provocat per l'abandonament de la casa, es pot veure la seva planta rectangular, que estava format per planta baixa i pis. Els acabats externs dels paraments són de pedra vista. | 08297-16 | Santa Maria del Camí | 41.6324800,1.4893400 | 374172 | 4610074 | 08297 | Veciana | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72168-foto-08297-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72168-foto-08297-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72168-foto-08297-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva el cup en bon estat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 60328 | Reixa forjada de cal Catllera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-forjada-de-cal-catllera | XIX | rovellada | <p>Reixa de ferro forjat feta amb decoració geomètrica i molt carregada. Al centre hi ha la data: 1857.</p> | 08191-151 | Cal Catllera | 41.8266800,1.8930900 | 408079 | 4631125 | 1857 | 08191 | Sallent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60328-foto-08191-151-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 52596 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-6 | CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | IX-XV dC | restes molt arrasades. | Amb motiu de la col·locació d'una cambra telefònica subterrània, l'any 1993, es va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència, a tocar de l'església de Santa Eulàlia de Mérida. L'excavació permeté la documentació d'un cementiri situat davant l'església i que ocuparia gran part de l'actual placeta. Si bé la destrucció del cementiri en la zona en la que s'ha intervingut era ja complerta, si que es poden posar de manifest algunes de les característiques del mateix. En primer lloc, i pel que fa a la disposició dels enterraments, cal constatar la disposició tant en direcció est-oest com nord-sud en zones molt properes entre sí. Aquest fet podria parlar-nos de diferents moments del cementiri. En tot cas, és evident que la mostra estudiada no és ni molt menys significativa, però dóna unes certes indicacions vàlides com a hipòtesis de treball. Pel que fa a la cronologia dels enterraments, l'excavació no ha permès determinar res al respecte ja que pràcticament no ha aparegut material ceràmic i el poc que s'ha recuperat s'ha trobat sempre en estrats de colmatació contemporanis i, per tant, fora de context. | 08101-264 | Carrer Major | 41.3595400,2.0983100 | 424580 | 4579063 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52596-foto-08101-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52596-foto-08101-264-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 94794 | Antiga casa de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-lilla | <p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> | XIV-XVII | restes de l'antiga casa, avui en ruïnes i de la que tant sols es conserva la primera filada dels seus murs a la part superior i les paets sud i oest amb un nombre més alt de filades de pedra | <p>Ruïnes de l'antiga casa de l'Illa situades damunt d'un turó a la part nord-oest del conjunt edificat de la masia que domina part de la val del torrent homònim i dels meandres del riu Ter. Les ruïnes avui, utilitzades com a planells defineixen una planta d'un edifici més aviat quadrangular delimitat per murs amb base de pedra de carreus mal treballats i desbastats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada. La part que mes bé es conserva és la més propera al cingle amb panys de mur de 50 a 100 cm. També hi ha vestigis de parts fetes amb tapia amb la qual cosa ens posa en evidència que aquesta construcció tenia unes característiques molt similars a la part més antiga de la casa de l'Illa. segons les restes visibles sembla que es tractava d'una construcció de petites dimensions d'uns 5 x 7 metres aproximadament.</p> | 08237-126 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 es va reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família. Pensem que la vella casa va ser abandonada a mitjans del segle XIV i principi del XV coincidint amb la crisi baix medieval i les epidèmies traslladant-se uns metres més avall.</p> | 42.0943554,2.2373479 | 436932 | 4660534 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123155.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer una neteja i una excavació arqueològica per a delimitar les dimensions reals d'aquesta construcció així com un buidat de la part superior extraient-ne les capes més superficials per a definir els nivells de pavimentació | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||
| 58309 | Monument Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-anselm-clave | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | restes d'alguna pintada que s'ha esborrat. | <p>Monument commemoratiu dedicat a Josep Anselm Clavé, creador dels cors Clavé, format per un pilar troncocònic de granit amb les cares treballades, de 180 cm d'alçada, 66 cm d'amplada i 40 cm de profunditat. La part central del monument és un medalló de bronze ( 33 x 40 cm) amb el bust d'Anselm Clavé en relleu. A sota hi ha una primera placa commemorativa de les noces d'argent on es pot llegir en lletres capitals: 'Noces d'argent / 1946-1971/ A. Coral L'Amistat / Premià de Mar'. Una segona placa, a sota de la primera, diu: 'Noces d'Or / 1946-1996/ A. C. Coral l'Amistat / Premià de Mar'.</p> | 08172-115 | Plaça Nova | <p>Es va instal·lar per commemorar el 25è aniversari de la creació de l'Agrupació Coral La Amistad, cor d'homes pertanyent als cors Clavé i vinculats al centre Amistat.</p> | 41.4906700,2.3568400 | 446312 | 4593428 | 1971 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58309-foto-08172-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58309-foto-08172-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 68808 | Murals de la piscina municipal d'Àlvar Suñol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murals-de-la-piscina-municipal-dalvar-sunol | https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/975905-alvar-torna-els-colors-a-tiana.html http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/20-tianencs-del-segle-xx/alvar-sunol-i-munoz-ramos.html | XX | restaurats el 2016 | Frescos que representen les quatre edats de la vida. Pintures murals. Protegits per uns plafons de vidre. Estan protegides de la humitat i altres elements externs. El llegat de Suñol a Tiana deixa una altra obra excepcional: les pintures, també murals, que cobreixen les parets de la sala de plens de l'Ajuntament del poble. | 08282-134 | Carrer Eduard Fonteré s/n | Àlvar Suñol i Muñoz-Ramos és nascut a Montgat el 1935. Fa mitja vida, el pintor montgatí Àlvar Suñol va acceptar l'encàrrec de donar color a la instal·lació de la piscina municipal de Tiana, que en aquell moment obria portes. A la paret hi va pintar un mural que representava les quatre edats de la vida. El 2016, 38 anys després, l'artista va tornar a enfilar-se a una bastida per participar en les tasques de restauració dels frescos que va fer l'empresa especialitzada Cromia. Amb 81 anys, Suñol va agafar els pinzells per mirar de refer allò que el temps i les inclemències a què havia estat exposada l'obra a l'aire lliure s'havien emportat. La trajectòria de Suñol l'ha portat a convertir-se en un dels artistes catalans més reconeguts a nivell internacional, sobretot als Estats Units, on ha exposat i venut bona part de la seva producció. Allà, alguns professionals de Hollywood es van interessar per la seva obra i van acabar comprant quadres, com ara el director de cinema Jean Negulesco, conegut per haver dirigit la pel·lícula Com casar-se amb un milionari (1953), protagonitzada per les actrius Marilyn Monroe i Lauren Bacall. El mural de la piscina no és, però, l'únic treball d'Àlvar Suñol a Tiana, on també va pintar el mural que presideix la sala de plens de la casa de la vila i fa uns anys va col·laborar amb la Societat Coral Joventut Tianenca amb motiu de seu centenari. També hi ha obra seva a la casa de la vila de Montgat, el municipi on va néixer. El pintor reconeix que quan va pintar el mural de la piscina de Tiana no ho va fer 'amb la pretensió que perdurés com si fos la Capella Sixtina'. Explicava que els pigments que va utilitzar havien resistit força bé el pas del temps, però que la preparació prèvia del mur va ser molt senzilla i aquest fet havia contribuït a la degradació de l'obra pictòrica, com també ho havien fet agents externs com ara el sol i l'aire, ja que es tractava d'una paret exterior. Suñol va estar treballant en el mural des de mitjan mes de maig de 2016. Els treballs van culminar amb la instal·lació de quatre plafons de metacrilat transparent a sobre del mural. Es tractava d'un material que permetia que la pintura respirés i en garantís la preservació durant un període de temps més llarg. Tot i això, l'Ajuntament preveïa anar una pas més enllà per garantir la supervivència del mural. La regidora de Cultura, Núria Blasco, assegurava que la voluntat de l'equip de govern era iniciar la tramitació perquè aquesta obra d'Àlvar Suñol es pugués convertir en bé cultural d'interès local (BCIL). | 41.4911200,2.2611900 | 438328 | 4593542 | 1978 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68808-foto-08282-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68808-foto-08282-134-3.jpg | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La tècnica i la mentalitat artística d'Àlvar entronca amb la dels vells pintors del Renaixement italià. Quinze anys d'estada a París marquen la seva carrera i la projecten cap a França i els Estats Units. L'equilibri i la unitat són valors constants d'una obra de producció escassa, però d'una perfecció tècnica inaudita en els artistes contemporanis. Bona part del seu temps l'ha dedicat a treballar per a la cultura tianenca. Són seus els murals de la piscina municipal, els de la sala de plens o l'escultura Dona, pau i flora, situada a la plaça de la Vila. Tot plegat una contribució important per crear la vila d'art i cultura que tant somia. Es volen declarar Bé d'Interès Local. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 42529 | Safareig públic de la Canaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-de-la-canaleta | GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XX | restaurat l'any 2005 | Safareig públic de planta rectangular, situat dins d'una estructura de planta rectangular, amb la coberta a doble vessant i de teula àrab. Els murs són de totxo, arrebossats i pintats. Té vàries obertures rematades per un arc de mig punt que permeten entrar la llum, sense cap tancament vidrat o de fusta. Per accedir al safareig s'han de baixar unes escales on podem trobar la font de la Canaleta, construïda l'any 1929. Un cop dins del recinte, per sota de les escales hi ha una pica de pedra, amb un broc de grans dimensions per on surt l'aigua calenta. D'aquí passa al safareig. Té rentadora als quatre costats. La façana acaba amb una cornisa feta amb filades de maó, que amaguen la coberta. | 08033-88 | Carrer del General Padrós, s/n. | El safareig es va construir l'any 1929 sota la direcció de Manuel Raspall. El seu bon estat de conservació es deu a un taller-escola que el va restaurar l'any 2005 i, a més, està dotat de plafons informatius elaborats pel museu Thermàlia dins el projecte de conversió dels safareigs termals en centres d'interpretació de l'aigua termal. En tot cas, el safareig és un element urbà característic de molts pobles, on al seu voltant hi havia tot un món exclusiu de les dones. El safareig era un espai de neteja i de relació social. Era el lloc de trobada i de fet petar la xerrada entre rumors, sorolls barrejats de cops de pala sobre la roba mullada del frec de les pastilles de sabó i un continu circular de l'aigua. L'arribada de l'aigua corrent a les cases i la posterior introducció de les rentadores, va fer que els safareigs públics caiguessin en dessús. Després d'una època d'abandó, i per sort, alguns d'aquests safareigs amb aigua calenta encara s'utilitzen per rentar-hi roba o grans peces, però en general, resten allunyats del que va ser el seu sentit de ser. Actualment és un equipament d'ús públic i d'accés lliure els matins de dilluns a dissabte. | 41.6295000,2.1641900 | 430380 | 4608979 | 1929 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42529-foto-08033-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42529-foto-08033-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42529-foto-08033-88-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Manuel Raspall | Durant el treball de camp s'ha observat la presència de bugaderes fent bugada. | 98|119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||
| 73115 | Pintures de la capella del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-del-remei | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | restaurades | Pintura mural policroma que representa la crucifixió, dins d'una orla ametllada i amb àngels als costats portant calzes a les mans i agenollats, mirant la creu. A la part inferior, trobem l'escena de l'Anunciació a l'esquerra i el del naixement, a la dreta. | 08305-22 | Església de la Trinitat (carrer de la Font, 47). | La capella del Remei, és l'antiga església de l'Hospital del Sant Esperit. Fou cremada l'any 1934 i la reconstrucció s'inaugurà l'any següent. Els director de l'obra van ser l'arquitecte Josep Brugal i el pintor Lluís Maria Güell. | 41.3482900,1.6998600 | 391233 | 4578237 | 1935 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Vila i Arrufat | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||
| 42450 | Font Xica de la Plaça Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-xica-de-la-placa-bartomeu | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1865). Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy. Plànol núm. 9. AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVII | restaurada l'any 1842 i als anys 90 moment en que es van treure els barrets. | Font que es troba adossada a la paret del carrer d'en Bellit, cantonada amb el carrer de Vic, justament a la casa de la família Sentmenat. La font està formada per dues pilastres, de les quals surt una aixeta de coure. L'aigua raja cap a una pica de planta quadrada situada per sota de la pilastra, i d'ella l'aigua s'escorre cap a un abeurador de pedra, que era utilitzat pel bestiar. A la pilastra de l'esquerra, per damunt de l'aixeta es pot llegir l'any 1622. A la part esquerra hi ha un escut gravat a la pedra. La pilastra de la dreta, ha estat restaurada, i per damunt de l'aixeta es pot llegir la data 1842. | 08033-9 | Carrer d'en Bellit, cantonada amb el carrer Vic | La font es troba situada al centre històric de Caldes, justament al costat de l'antiga Plaça de Sant Vicenç, avui desapareguda, i on també s'ha documentat l'existència d'una capella anomenada de Sant Vicenç, de la qual es tenen documents que testimonien la seva existència a partir de l'any 1162. L'any 1436, aquesta plaça duia el nom de Sant Bartolomé i l'any 1549 com a Sant Bartomeu, degut al nom que prengué la Capella de Sant Vicenç a causa de la popularitat d'un dels seus altars dedicats a Sant Bartomeu. Segons consta en el 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy', l'any 1865 es modificarà el traçat de la plaça. A principis del segle XX la plaça desapareixerà i s'incorporarà al carrer de Vic. Aquesta font també ha estat coneguda com a “la Font d'en Ventura”, “les Fonts” o “la Font del carrer d'en Bellit” o encara “la Font o les Fonts de Can Berenguer”. Aquesta font hauria estat utilitzada com abeurador pel bestiar. Possiblement es pugui datar la seva construcció durant el segle XVII ja que a la part esquerra de la font hi ha una inscripció a la pedra de l'escut de Caldes i dues dates que fan referència a l'any 1692. Possiblement durant l'any 1842, fos restaurada, com es podria observar en la data gravada a la pilastra de la dreta de la font. També va ser restaurada als anys 90. | 41.6348400,2.1619100 | 430196 | 4609573 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42450-foto-08033-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42450-foto-08033-9-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 82996 | Cal Berta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berta | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.41. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55. GENERALITAT DE CATALUNYA. Cal Berta. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. SERRA i VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre II. Pp.292. Centre d'Estudis baganesos. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.</p> | XVI-XIX | restaurada i emprada com a segona residència. Es conserva en bon estat. | <p>Conjunt format per la masia de Berta i els seus coberts i pallisses annexes dins del veïnat del mateix nom i formant part d'un dels quatre nuclis habitats del municipi a banda de Vilella, El Roser i coll de la Bena. Es situa en una posició encimbellada del vessant sud de la serra de Gisclareny mirant enfront del 'Clot del pou' i del turó del veïnat del Roser. Aquesta casa juntament amb la casa de Cal Tor, Cal Pedrals, Cal Creueta i Cal Sastre formen part d'aquest veïnat. La casa pròpiament dita té una planta més aviat rectangular de dues crugies i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes separades per forjats de fusta i cobertes per una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia i on s'hi situa també la porta d'entrada o principal i amb un important voladís al vessant nord. S'assenta aprofitant el pendent del terreny, fet que comporta que la façana nord sigui part del terreny natural i estigui completament cega. La resta de façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit. La façana principal es distribueix mitjançant una porta allindada d'accés a la planta baixa, dues balconeres al primer pis amb sengles balcons amb baranes de barrots de fusta i cobert per una teulada ce teula ceràmica damunt cavalls i llates de fusta que coincideix amb dues finestres també coronades en llinda l'alçada de la planta segona. A sota teulada i coincidint amb l'espai de golfa hi ha una darrera obertura quadrangular. Adossat a llevant hi ha un cos cobert amb una teulada a un sol pendent on hi ha restes d'un porxo sostingut per quatre pilars de maçoneria , avui substituït per àmplies finestres quadrangulars. L'aparell i fàbrica dels murs és d'obra de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades més aviat irregulars amb junts de morter de calç de color marró argilós. Únicament presenta aparell de pedra picada a les cantonades i bastiments de les obertures. L'interior no s'hi ha pogut accedir ja que s'utilitza com a segona residència. Al costat de ponent hi ha un seguit de coberts i pallisses d'una sola planta amb eixides a la façana principal sostingudes per pilars de maçoneria i cobertes a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La planta primera està tancada amb taulons o posts de fusta disposats de forma vertical per aïllar-se de les inclemències del temps. L'aparell dels seus murs és de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç de color marró terrós i col·locada en filades irregulars. A prop de l'angle sud-oest d'aquest segon volum hi ha oberta una finestra rectangular damunt d'un pany de maçoneria i tàpia. Tot el conjunt, casa i coberts estan oberts a un espai que mira al clot del Pou en forma d'era de batre, pavimentada en llosa i maons ceràmics i sostinguda per importants murs de contenció amb aparell de maçoneria i blocs de pedra mal desbastats.</p> | 08093-86 | Al veïnat de Berta a sota dels castellots i roques de Cal Bisbe | <p>La casa de Cal Berta que denomina el veïnat del mateix nom i format per cinc cases més està documentada des de principi de segle XVI. De fet Martín; Martín, 2005 especifica la possibilitat que la casa correspongui amb el mas Cortal situat al veïnat homònim i documentat des de 1631. En el cadastre de 1776 es parla del mas cortal amb dues cases, habitades per tres persones i amb un pagament de 2 lliures i tres sous de cadastre personal, 2 lliures, 18 sous i 5 diners de castre reial i 3 sous i 8 diners per a caps de bestiar (AHG. Cadastre 1776). No obstant en un document conservat a l'arxiu de l'abadia de Poblet i relacionat amb els censos i pagaments als senyors de la baronia, en lletra il·legible especifica un pagament de la casa Berta de 3 quarteres de blat, 3 quarteres d'ordi, 3 quarteres de civada i 2 gallines valorades en 1 lliura, 13 sous i 10 diners. (Martín, 2005. annex.12) Per tant és possible que el mas Cortal fos en un altre lloc proper. Posteriorment i en l'amillarament de 1863 la casa Berta era ocupada per un tal Miquel Corominas amb 4 persones majors de 7 anys, pagava 240 sous de contribució rural, 48 d'urbana i 145 per a caps de Bestiar. La casa va sobreviure el flux migratori del 1900 i és de les poques que han arribat habitades. </p> | 42.2522900,1.7860800 | 399863 | 4678502 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82996-foto-08093-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82996-foto-08093-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt arquitectònic de Berta manté les característiques pròpies de la majoria de masies del terme de Gisclareny, amb una estructura senzilla d'un o dos cossos, compostes de planta baixa, 1 pis i de golfes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. Generalment la seva estructura és de murs de maçoneria amb les arestes ben definides en pedra i l'embigat fusta, matèria primera molt abundant i necessària per a la seva construcció. Aquests volums s'organitzaven mitjançant quadres i estables a la planta baixa, la sala amb la cuina i el menjador al primer pis i algunes habitacions i finalment el graner a la planta segona. A la cuina hi solia haver la campana de la llar de foc així com la pica de l'aiguamans i el forn de pa. La comunicació es feia a través d'escales de fusta i també pedra. En un edifici exempt hi acostumava haver les pallisses al primer pis i les quadres a la planta baixa mitjançant una construcció simple amb coberta a dues vessants i sostinguda per pilars de pedra i maçoneria que deixaven gras obertures o buits en façana que eren tapats amb posts de fusta per evitar el fred i la neu de l'hivern. Martín, E (Martín, 2005) ens fa una descripció d'aquest tipus de casa en el seu llibre 'una mirada en la història de Gisclareny' a la pp-55. Masies amb característiques similars les descriu Serra i Vilaró, en les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol II. Pp. 292. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 42447 | Capella de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-susanna | A.D. (1991). El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Catalunya Romànica. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. LLOBET VALL-LLOSERA A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy. MOREU-REY,E. (1964). Caldes de Montbui, capital degana del Vallès. Rafael Dalmau Editor. Barelona. MOREU REY, E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de noms de persona. Ed. Teide. Barcelona. | XI-XII | restaurada i annexionada al Museu Thermàlia l'any 1992. | Capella dessacralitzada de la qual actualment només es pot identificar la façana situada a ponent, on s'observa l'estructura del mur i de l'aparell. Aquest últim està construït amb blocs de pedra més o menys aplanats per la cara vista i disposats en filades horitzontals uniformes. Destaquen el portal i l'ull de bou situat al damunt. Tot i que aquesta capella que es troba integrada a l'antic Hospital de Pobres, encara es poden veure els pendents de la teulada a dues aigües. L'absis ha desaparegut totalment. Al seu interior hi ha una part de la col·lecció arqueològica del Museu Thermalia. | 08033-6 | Carrer de Santa Susanna, núm. 8 | El primer document on es parla de la capella data de l'any 1141, encara que es parli de que aquesta hauria estat consagrada l'any 1043. Se sap també que l'any 1156, Ramon de Caldes en va fer donació, juntament amb l'alou on es trobava edificada, a la canònica de la catedral de Barcelona. Mes tard, en els terrenys del voltant s'hi edificà l'Hospital de Pobres, incorporant a la construcció la capella. L'any 1979 es va transformar en Museu Municipal. La capella presidia un dels portals antics per on passava el camí que a través del pont medieval es dirigia cap a Ègara (Terrassa) i cap a Sentmenat. El subsòl d'aquesta capella fou excavat fa uns anys, localitzant-hi cinc tombes datades del segle IV dC. Quatre dels cinc enterraments es trobaren col·locats a l'interior d'unes antigues piscines termals. Actualment aquesta capella està dessacralitzada. Al seu interior hi ha exposades vàries peces arqueològiques trobades al municipi. | 41.6340600,2.1610200 | 430121 | 4609488 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42447-foto-08033-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42447-foto-08033-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42447-foto-08033-6-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Des de l'any 1992 en que fou restaurada, aquesta capella es troba dessacralitzada i s'utilitza com a annexe de l'exposició arqueològica permanent del Museu Thermalia. | 92|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||
| 68811 | Font del Ronyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ronyo | https://fontsaigua.wordpress.com/tag/tiana/ | XX | restaurada el 2019 | Font popular situada al passeig de la Vilesa. El sr. Pere Salarich va decorar la façana amb diferents plafons fets amb pedretes i rajoles de colors. Font natural amb entrada de mina. Obra de caire popular. Situada davant de la Creu de Terme. | 08282-137 | Passeig de la Vilesa | 41.4752100,2.2691000 | 438974 | 4591770 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68811-foto-08282-137-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||||
| 37518 | Base de premsa d'oli de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-doli-de-can-magarola | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | restaurada amb criteris no arqueològics | Base de premsa / molí d'oli de secció circular, originària de la Masia de Can Magarola, probablement ubicada in situ, davant la closa de la masia, a l'esquerra del barri d'entrada. Només es conserva la base, feta de pedres irregulars. Si està in situ, a l'entorn és possible la conservació d'altres elements vinculats a la premsa. Ha estat restaurada de forma poc sensible, amb ciment i maons. Es troba dins un espai de planta rectangular delimitat per un mur d'uns 40 cm d'alçada. S'hi accedeix a través d'unes escales centrades. | 08003-379 | Masia de Can Magarola - Nucli Can Magarola. | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.5046500,2.2993400 | 441525 | 4595017 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37518-foto-08003-379-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37518-foto-08003-379-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 42478 | Casa al Raval del Remei, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-raval-del-remei-6 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI-XVII | restaurada | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres d'uns sis metres de façana que consta de planta baixa i tres pisos. De la façana original, només es conserven els elements arquitectònics de la planta baixa, composats per la porta, formada per brancals i arc de maó massís i la finestreta situada a la seva esquerra eta tota ella de pedra. Cal dir que l'arcada ha estat eixamplada seguint el mateix sistema constructiu, segurament per permetre el pas a un vehicle, transformant la planta baixa en garatge, i al costat mateix, però aprofitant l'entrada esgaiada, una porta,pel costat dret, que dóna accés a la casa. Si bé fa uns anys, aquesta façana presentava només una obertura petita al primer pis i una de més quadrada al segon pis segurament les golfes de la casa, i ambdues per damunt de la porta d'accés de la casa, actualment i després de la restauració de la façana, es pot observar al primer pis que allí on hi havia una petita finestra, ara hi ha una obertura gran, amb un balcó amb barana de forja sense voladís. Al costat esquerra d'aquest una finestra de dimensions més petites. Al segon pis, on antigament hi havia les golfes, ara hi ha tres finestres de mateixes dimensions disposades horitzontalment. Finalment, al pis guanyat, degut a la demolició de la teulada, hi ha també tres finestretes més petites totes elles de forma quadrada, sense cap element arquitectònic destacable. La façana està arrebossada i pintada, menys una part que s'ha deixat vista, a la planta baixa, entre el maó del brancal esquerra de l'arc i la finestra de pedra, on s'observa la pedra com element constructiu de la casa. | 08033-37 | Carrer Raval del Remei, núm. 6 | Segurament es tracta d'una construcció del segle XVI o XVII, ja que és en el segle XVI quan es forma un grup de cases fora de la muralla, al voltant del Portal de Vic i que més tard donaria nom al barri del Raval del Remei. En tot cas, a finals del segle XX va patir una remodelació amb la qual cosa guanyà un pis més i guardà els elements arquitectònics visibles a la façana. | 41.6363300,2.1617900 | 430187 | 4609739 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42478-foto-08033-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42478-foto-08033-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42478-foto-08033-37-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 42479 | Casa al Raval del Remei, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-raval-del-remei-17 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVIII-XIX | restaurada | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, construïda entre mitgeres i amb la coberta inclinada, formada per teula àrab i amagada per la cornisa que fa de remat de l'edifici. A la planta baixa té dues obertures, una d'elles de grans dimensions per tractar-se de la porta metàl·lica del garatge. A la dreta d'aquesta hi ha la porta d'entrada. Al primer pis, centrat en la façana, hi ha la finestra amb balconada i voladís. S'ha conservat la reixa de ferro forjat, amb remats. Al segon pis, el que haurien estat les golfes, s'ha conservat la finestra amb el finestral de fusta. Entre cada pis, hi ha una motllura de separació. Abans de ser restaurada, es podien observar quatre medallons d'inspiració modernista, dos centrals i els altre dos als laterals de l'edifici, que actualment han desaparegut. | 08033-38 | Carrer Raval del Remei, núm. 17 | Les edificacions del Raval són anteriors en part al segle XX, encara que posteriorment s'han realitzat noves construccions i moltes modificacions, que han fet desmerèixer la imatge de conjunt del carrer. L'arquitectura és força homogènia, principalment amb la tipologia, tractant-se de cases construïdes entre mitgeres bastant estretes, de planta baixa i dos pisos. | 41.6368000,2.1617000 | 430180 | 4609791 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42479-foto-08033-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42479-foto-08033-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42479-foto-08033-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 66360 | Can Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent-0 | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. | XVI-XVII | restaurada | Edifici de planta rectangular molt àmplia i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Està envoltada d'un mur i té un extens i ostentós jardí al voltant. La casa té un portal adovellat i finestres amb llindes amb brancals i ampit de pedra treballada i un rellotge de sol a la façana. A les dues cantonades hi ha dos torreons coberts amb volta, que servien de comuna. La masia està envoltada d'antics coberts per a bestiar i magatzem. | 08261-20 | C. del Lleó, 10 (Urbanització de Can Torrent, 73) | El primer document que esmenta aquesta masia és una compra-venda de l'any 1325, tot i que la masia actual és el resultat de diverses reformes d'època moderna, bàsicament del segle XVII. | 41.6386900,2.7124600 | 476052 | 4609702 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Can Torrent del Mas. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 77740 | C/ Nou 33 (Cal Gep de la Font, Casa Genestó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-nou-33-cal-gep-de-la-font-casa-genesto | XVII | restauració recent. | Casa de poble situada en una cantonada de la part més antiga del carrer Nou, en un indret conegut com 'la placeta'. La casa consta de planta baixa i dos pisos; la façana està rematada per un ornament ondulat, i té alguns petits balcons. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, adovellat, i gravat amb la inscripció 'Genesto. IHS. 1695', una creu i una flor de quatre pètals inscrita en un cercle. Hi ha altres llindes de finestra de la casa datades als segles XVII i XVIII. | 08223-12 | C/ Nou 33 (la placeta, Font de Cal Cames o de Cal Gep) | Segons les llindes datades, la casa deu ésser del segle XVII si no és que es tracta de reformes sobre un edifici anterior; és la casa datada de més antic al nucli urbà. La segona meitat del segle XX va ser restaurada, amb prou encert i respecte a l'estructura i elements originals que meresqué la consideració de Bé Cultural d'Interès Local. | 41.6797500,2.0574800 | 421552 | 4614649 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77740-foto-08223-12-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Part de l'aspecte de la casa és relativament recent, ja que en fotogafies antigues la porta està ubicada lateralment i just davant la casa n'hi ha una altra de petita. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||
| 72218 | Jaciment de Viure o Empedrats de Viure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-viure-o-empedrats-de-viure | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | I - IV dC | resta en el subsòl sense excavar | Una excavació arqueològica dirigida per Ernest Guillé i Josep Vilella, l'any 1980, permet documentar un jaciment d'època romana a 300 metres de la masia de Viure, en uns camps de conreu situats entre uns coberts i la via del tren. Entre la ceràmica estudiada, es troba la vaixella de taula, representada per les sigil·lades (itàlica, sud-gàl·lica, hispànica, Africana A i D); ceràmica comuna africana, material de magatzematge (dolia i àmfores) i material constructiu (teules). Però no s'ha detectat cap estructura arquitectònica. | 08297-66 | Plana de Benviure, a ponent del terme municipal | Jaciment descobert per membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 22 de juny de l'any 1980. En aquest moment es va fer una intervenció arqueològica dirigida per Ernest Guillem i Josep Vilella. | 41.6676000,1.4355100 | 369759 | 4614054 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72218-foto-08297-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72218-foto-08297-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72218-foto-08297-66-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 81002 | Pedrera dels Soleis de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-dels-soleis-de-rubio | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat/pedreres.html | XX | resta abandonada i la vegetació ha anat recuperant l'espai de l'explotació. | Antiga pedrera de roca calcària, l'única d'aquest tipus de pedra del municipi. Es tracta d'una explotació en desús, que de fet va estar en activa molt poc temps degut a la poca rendibilitat que s'aconseguia. L'àrea explotada és relativament petita, mostrant un front d'extracció d'uns vint metres de llargada i de poca potència. Són visibles una pila de pedres a peu del camí que permet identificar la pedrera. | 08128-68 | a la zona de llevant del terme municipal, a peu del camí de la Clusella. | La posada en funcionament d'aquesta pedrera data dels anys 40 del segle XX, tot i que va tenir una durada molt breu, malgrat que la pedra calcària és de més qualitat que la sorrenca, material que s'extreia a la resta d'explotacions del municipi. | 41.7600900,2.0418100 | 420347 | 4623583 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||
| 66624 | Estendard de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-santa-barbara | XX | requeriria ser netejat i conservat en un lloc més adient. | Penó o estendard dels miners de Sant Corneli dedicat a Santa Bàrbara patrona dels miners. Es tracta d'un panó fet de tela vermella (segurament domàs grana) amb la figura de la patrona en la part central damunt d'una tela blanca, la imatge de la Santa Bàrbara junt amb altres elements ornamentals de la peça són brodades, a més de la inscripció a la part superior “A Sta. Barbara” i a la part inferior “Los mineros de S. Cornelio”. L'estandard compta amb més complements decoratius. El suport de la peça és de barra vertical i travesser de fusta, coronat per una creu. | 08268-134 | A l'església de Sant Corneli. | Segons expliquen el penó era emprat en les processons del dia de Santa Bàrbara, encara que també era utilitzat en altres celebracions religioses. | 42.1859900,1.8532800 | 405308 | 4671063 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66624-foto-08268-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||
| 66522 | Molí del Nin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-nin | SERRA, S.; MOLINS, M. (2009): Berga. Recull gràfic 1875-1975. El Papiol: editorial efadós. | XVIII-XIX | requereix d'una actuació de rehabilitació | Molí bastit al peu mateix de la riera de Metge, l'edifici del casal moliner està bastit en el vessant nord del torrent, en una zona de fort pendent. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, consta de dues plantes i potser una petita golfa a sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. El fort desnivell del terreny on s'ubica determina que l'alçat visible de les seves façanes sigui molt diferenciat. Així, la façana que dóna al torrent és la que mostra un major alçat, en aquesta destaca que a la part baixa i al seu extrem de ponent hi ha l'obertura de sortida de les aigües del molí, la qual mostra llinda en arc fet en pedres desbastades; el seu interior és cobert en volta feta també en pedra i en el qual s'hi poden veure algunes restes de l'antiga maquinària del molí. Les obertures de la resta de la façana són de configuració senzilla i estan distribuïdes de manera irregular. L'acumulació de massa vegetal i arbustiva a l'entorn de l'edifici no permet aportar gaires detalls de la seva estructura, afavorint una mala de visibilitat de l'edifici. A la façana de llevant hi ha la porta d'accés a la planta baixa, de muntants i llinda de maó massís; sembla que a la façana nord hi ha una altra obertura d'accés, que en aquest cas obriria directament a la planta sota-coberta, és una obertura també emmarcada en maó massís a brancals i llinda. Es poden distingir altres obertures en les façanes, sembla que totes de configuració simple, algunes també amb maó als brancals. Els murs són bastits en pedra, amb cantoneres de pedra a la part baixa i maó massís a les cantoneres a partir de la planta baixa. A l'entorn de la casa sembla que hi ha algunes restes d'altres estructures, hem de suposar que corresponents a alguns magatzems o espais destinats al bestiar, en el costat de ponent i al nord. Sembla que s'identifica part del traçat del canal que portava aigua al casal moliner. A més, també existeix un altre canal que podem veure al peu del torrent, paral·lel al mateix torrent, en el costat del molí, probablement recolliria també les aigües de sortida del canal i les conduiria aigües més avall per a ser utilitzades en altres finalitats. | 08268-32 | Situat al peu de les aigües de la riera de Metge. Al nord de la serra de la Torre de la Petita. | Les estructures conservades del molí poden correspondre a una cronologia del segle XVIII, tot i que amb reformes i modificacions importants del segle XIX i XX. La bona situació del molí, porta a pensar també en una possible existència d'un molí en aquest indret amb anterioritat a aquestes cronologies. Documentalment, podem fer referència a la cita en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells trobem la referència 'Molí del Nin', en relació al qual hi consta referenciat José Pagerols. | 42.1157500,1.8570200 | 405512 | 4663260 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66522-foto-08268-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66522-foto-08268-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat oposat del torrent eren visibles les estructures de la font del Tagastet, actualment cobertes de fangs arran d'una riuada. Aquesta font va ser molt freqüentada en especial per veïns de Berga, degut a la seva proximitat. També cal fer esment a l'esvelt pont o palanca que hi ha a pocs metres del molí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 74942 | Congesta del Sot de la Teula I o Poua de la Casa Partida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-de-la-teula-i-o-poua-de-la-casa-partida | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII-XIX | reomplerta de sediments | La congesta del Sot de la Teula, situada en el turonet del darrera de la Casa Partida, a 1.135 m d'altitud i orientada al nord-oest. És de planta ovoïdal i s'adapta al desnivell del terreny. A la banda nord, es troba reforçada per un talús, fet amb la terra compactada procedent de l'excavació del seu interior. Les seves mides són 13 m de diàmetre i uns 2 m de fondària. | 08081-66 | Santa Fe | 41.7764800,2.4677500 | 455766 | 4625096 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74942-foto-08081-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74942-foto-08081-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74942-foto-08081-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081186.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 233.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 75. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 42446 | Casa Delger o de les Graus - Museu Romàntic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-delger-o-de-les-graus-museu-romantic | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVIII-XIX | renovada l'any 1807. Entre els anys 1996 i 2004 es va refer la teulada i els esgrafiats de la façana. També es van tractar les humitats | Casa construïda entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, amb un pati interior porticat i un jardinet. La teulada és a dues aigües, construïda amb teula àrab i rematada per un ràfec amb la cornisa i el caneló de ceràmica. La façana no és simètrica respecte a un eix central, sinó que es composa al llarg dels tres eixos verticals. Hi ha una gradació de mides amb l'alçada. A la planta baixa s'observa un portal adovellat, amb un portal de fusta massissa clavetejada. El mur exterior està arrebossat i decorat amb esgrafiats, simulant a la planta baixa els carreus de pedra. Als dos pisos superior, les finestres estan emmarcades amb una coloració diferent del arrebossat general de la façana i les baranes de forja. Una decoració rectangular uneix al llarg de la façana el primer i segon pis en sentit vertical. | 08033-5 | Carrer del Dr. Joaquim Delger, núm. 14 | El carrer Delger havia rebut antigament el nom de carrer d'en Sitjar o de les Graus, ja que sembla ser hi hauria hagut uns esglaons. També se'l coneixia pel carrer de la Piqueta, ja que sembla ser en aquest carrer fou construït un safareig de petites dimensions. L'any 1765, l'Antoni Delger i la Margarida Cendra, es van establir al municipi, provinents d'una colònia francesa d'Argèlia, on l'Antoni tenia l'ofici de calderer i anava d'un poble a l'altra acompanyat de la seva esposa. El seu fill primogènit, Antoni Delger Cendre, va continuar amb l'ofici del seu pare, i posteriorment els seus nets. És per això que aquesta casa fou coneguda també amb el nom de “Can Calderer”. La casa pairal és del segle XVII, essent renovada considerablement l'any 1807. A mitjans del segle XIX un descendent de l'Antoni Delger, en Joaquim Delger Sabater, va dedicar-se a la fabricació d'aiguardent. L'any 1930 la casa tornà a patir una restauració. Joaquima Delger, vídua de Joan Armengol, serà la última descendent de la família Delger que viurà en aquesta casa. Sense descendència, nomenarà hereu al seu cosí germà, el sacerdot, Dr. Joaquim Delger Bueno, que el 25 d'octubre de l'any 1959 la cedirà a la vila de Caldes. | 41.6338100,2.1621700 | 430216 | 4609459 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42446-foto-08033-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42446-foto-08033-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42446-foto-08033-5-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|98|99 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 42620 | Gegants de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-caldes | AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona AMADES, J. (1979). Mitologia. Llibre dels somnis. Geografia fabulosa. AMADES, J. (1986). Les millors llegendes populars. Editorial Selecta, S.A. Barcelona. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. Varis autors (1994). Els gegants de Caldes de Montbui. 30è aniversari. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. | XX | remodelació l'any 1985 per Romà Martí. | Dues figures antropomòrfiques fetes de cartró, que pesen 55 i 45 quilograms respectivament, amb uns 4 metres d'alçada, representant els gegants de la vila. La geganta, la Guisla, és morena, amb unes trenes que arriben fins a la cintura: Porta un vestit llarg fins els peus, amb puntes i porta brodat l'escut de la Baronia de Montbui i la corona de baronessa. A la mà dreta porta un ram de flors de núvia. El gegant, en Farellàs, porta l'escut de la vila de Caldes. A la cintura porta un cinturó amb la destral i a les mans, una branca de pi. La Guisla mesura 3,90 m d'alçada (3,98m amb la corona); el gegant Farellàs mesura 4m (4,10m amb la gorra emplomada). | 08033-179 | Carrer de Buenos Aires, núm. 16-18 | L'origen de la Guisla prové en honor de la primera dona del baró de Montbui, i que el poble de Caldes va voler popularitzar amb la figura de la geganta. Per això porta brodat l'escut de la Baronia de Montbui i la corona de baronessa. Pel que fa al personatge d'en Farellàs, els ciutadans el van triar en record de l'hereu de Can Farell, masia que es troba damunt del turó del Farell, tot i que hi ha una altra versió que explica que tot el pujol és el cos petrifica del gran gegant català, que jeu estirat i que la muntanya s'anomena Farell. Segons diu la llegenda en Farellàs era un pagès molt fort. Portava una destral i per ajudar-se a caminar també duia un pi; per aquest motiu quan passava pels pobles i pels carrers de Barcelona on va anar per lluitar contra un altre gegant tothom l'anomenava el 'Gegant del Pi'. Joan Amades (1987), en el seu apartat titulat 'Gegants nans i altres entremesos', fa referència a la controvèrsia existent sobre l'origen del Gegant del Pi ja que durant molt de temps s'havia cregut que aquest personatge era propi de Barcelona concretament de la parròquia del pi. Amades explica com la tonada popular sobre el gegant del Pi va néixer d'una llegenda on s'expressa perfectament com el seu origen prové de la vila de Caldes de Montbui. Amades afegeix que la llegenda no és del tot imaginària, perquè es té coneixement que 'al poble de Caldes hi havia viscut una família els membres de la qual eren exageradament alts d'estatura i entre ells n'hi devia haver un de talla encara més elevada, que ha envoltat el poble de la llegenda'. La parella de gegants es va construir l'any 1964, arran d'una subscripció popular que va promoure el setmanari de Montbui per commemorar l'edició del número 1000 de la revista. S'inicià el mes de febrer i es varen recollir diners fins el mes d'octubre. Cada setmana la revista anava publicant les aportacions fetes pels calderins. Foren estrenats el 9 d'octubre de 1964. La construcció dels gegants s'encarregà a l'empresa 'El Ingenio'. Se sap que l'artesà que va treballar ambdues figures fou el Sr. Rifé Codina. Aquestes no van estar fetes amb motlle, com la majoria dels gegants que es construeixen. En Codina va prendre com a model dues fotos que l'arxiu històric de Caldes tenia sobre el llegendari Farellàs i la Guisla, la baronessa que va viure al castell de Montbui. Per escollir la geganta es va fer un concurs públic on guanyà el nom de Guisla, en record de la primera dona de la baronia de Montbui. Pel que fa al gegant, la decisió va ser unànime des del principi, ja que aquest era el nom de l'hereu de Can Farell, el conegut Gegant del Pi. Els primers vestits que dugueren els gegants foren realitzats per en Romà Martí; els vestits actuals són fets per la Sra. Antònia Mola. Fins l'any 1992, els gegants van sortir en algunes festes. A partir d'aquest any, es creà una colla gegantera, animada pel Sr. Pablo Vicente, que originari del Terol, havia estat portador dels gegants del seu poble. El debut de la Colla de geganters, s'inicià amb la capvuitada de la Festa Major de Caldes, sota la música creada per en Ramon Solé. No fou fins l'any 1993 que els gegants sortiran fora del municipi per participar en altres actes. El mes de març de l'any 1985, la geganta Guisla i en Farellàs foren remodelats per l'artista Romà Martí. El 9 d'octubre de cada any se celebra l'aniversari d'en Farellàs i la Guisla. L'any 1994, pel 30è aniversari dels gegants, el Setmanari Montbui sota la iniciativa de la colla de geganters, va començar a fer gestions per a la celebració. Es va realitzar una segona col·lecta popular per poder fer un nou personatge, un lleó: El Lleó de Caldes de Montbui. També en els actes del 30è aniversari, s'estrenà una nova parella de gegants construïts pel taller de Ramon Aumedes: en Lluci Caecili (primer batlle de Caldes) i la Cornèlia Flora (una de les primeres banyistes de les quals es té constància). | 41.6337300,2.1644600 | 430407 | 4609448 | 1964 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42620-foto-08033-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42620-foto-08033-179-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Sr. Rifé Codina. Empresa 'El Ingenio' | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||
| 42495 | Casa al carrer de Vic, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-24 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI-XVII | remodelació l'any 1980 | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada, a dues vessants, de teula àrab. A la planta baixa s'observen dues obertures; la primera d'elles, un portal adovellat amb una porta de ferro vidrada situada al costat dret de la façana principal; a l'esquerra, una finestra amb llinda i ampit de pedra amb reixa de ferro. Al primer pis, situats a l'esquerra del portal adovellat, hi ha tres obertures que consisteixen en dues finestres amb balconera amb un petit voladís i barana de ferro, al mig de les quals hi ha una finestra de més petites dimensions. Totes elles estan emmarcades per llindar, brancals i ampit de pedra. Per sobre, com delimitant les golfes o tercer pis, hi ha una cornisa feta de formigó per damunt de la qual s'aixequen quatre obertures de punt rodó, totes simètriques tant per les mides com per la seva situació horitzontal. L'acabat actual de la façana es de ciment esquerdejat. | 08033-54 | Carrer de Vic, núm. 24 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com pels materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6354400,2.1616800 | 430177 | 4609640 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42495-foto-08033-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42495-foto-08033-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42495-foto-08033-54-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 93|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 78596 | Castell de la Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-bleda | <p>CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Rafael Dalmau. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. VIRELLA, J. (1968): 'El castell de la Bleda' dins 'Butlletí excursionista Agrupació Atalaia.' Vilanova i la Geltrú.</p> | XII | rehabilitat al segle XX. | <p>Casa senyorial de planta quadrangular amb planta baixa, un pis i golfes amb cinc obertures: la central d'arc de mig punt i d'arc rebaixat les laterals. Les cantoneres son fetes amb carreus de pedra calcària i al capdamunt merlets de maó en forma esglaonada. Coberta a quatre vessants. Part de les façanes de la part nord i oest són construïdes amb grossos carreus de pedra. Davant la casa hi ha un gran baluard enjardinat i amb sectors d'horta, i una escalinata d'accés a la casa.</p> | 08251-5 | A l'extrem N del terme | <p>Documentada des de 1121 com a castell i molí de la Bleda al 'Liber Feudorum'. Al segle XII són esmentats diversos individus del llinatge Bleda, relacionats amb el 'castrum de Ipsa Bleda'. A principis del segle XVI la baronia de la Bleda pertanyia als Avinyó - Icard, alhora que titulaven senyors de la torre d'Enveja i castlans de Cubelles. Cap al 1606, la baronia de la Bleda va passar als Vilafranca - Sabastida i, més tard, als Grimau, als Fennández de Córdoba (Comtes de Torralba) al 1690 i als Salvador.</p> | 41.3444500,1.6611100 | 387984 | 4577860 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78596-foto-08251-5-1.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | El baluard està molt ben cuidat i la masia està recentment restaurada. | 93|94|96|98|116 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||
| 52342 | Casa del carrer Major, 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-33 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XX | reformat recentment | El projecte original d'aquest edifici ha estat modificat un mínim de dues vegades. La façana principal era al carrer Major, on hi havia l'entrada a la casa que constava de planta baixa i pis. Però posteriorment s'hi establí una pastisseria amb vistes al carrer Major i al carrer Príncep de Bergara. Per aquest costat, també s'allargà la construcció. Posteriorment al tancament de la pastisseria s'ha remuntat un segon pis i l'entrada definitiva s'ha obert per carrer Príncep de Bergara. Com a elements singulars destaca el balcó semicircular, i el coronament curvilini a la barana del terrat, on s'inscriu un escut de Catalunya. Malauradament, els baixos han estat reformats: s'ha perdut la porta original i el parament s'ha recobert. | 08101-49 | Carrer Major, 33 | L'any 1902 el propietari Joaquim Piera, veí de Barcelona, es dirigí al consistori de l'Hospitalet per tal de demanar permís per reconstruir la casa que posseïa al carrer Major cantonada Príncep de Bergara. Els plànols presentats -signats pel facultatiu Santiago Burcer (el cognom és il·legible) dibuixen un edifici de planta i pis, amb una façana al carrer Major on s'endevina una voluntat de significació ornamental, encara que s'assembli poc aquell que realment es realitzà. | 41.3594500,2.0984000 | 424587 | 4579053 | 1902 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52342-foto-08101-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52342-foto-08101-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52342-foto-08101-49-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Rovira | És una llàstima comprovar com les diferents transformacions han anat apaivagant la bellesa i singularitat d'aquest edifici modernista. En una d'aquestes reformes s'ha perdut una imatge de Santa Eulàlia que estava ala cantonada. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||
| 42505 | Casa al carrer de Vic, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-38 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVII | reformada l'any 1992 | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. A la planta baixa destaca la portalada d'entrada formada per brancals i llinda de pedra, amb un marxapeus i un esglaó afegit posteriorment. A la seva esquerra hi ha una petita finestra amb una reixa. Al primer pis, la part noble de la casa, hi ha una balconada, formada també per brancals i llinda de pedra, amb un petit voladís motllurat. En el segon pis s'observa una obertura reformada, transformant la petita finestra que permetia airejar i donar claror a les golfes en una finestra amb balconada sense voladís, donant un aspecte més homogeni a la reforma. La façana està arrebossada i pintada, i queda rematada pel ràfec de la teulada en forma cornisa en 'S' i la canal de teules. El baixant o caneló s'ha dissimulat a l'interior de la façana, apareixent a la planta baixa, entre la portalada i la finestreta per comunicar amb les aigües pluvials que passen per sota el carrer pavimentat. La part baixa de la façana té un sòcol de pedra natural vista d'uns vuitanta centímetres d'alçada, seguint la mateixa línia de la casa situada al costat dret de la façana principal. | 08033-64 | Carrer de Vic, núm. 38 | Sembla ser que aquesta casa fou reformada l'any 1992. En aquesta reforma es modificaren les obertures del segon pis i golfes. Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com els materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6357700,2.1615900 | 430170 | 4609677 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42505-foto-08033-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42505-foto-08033-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42505-foto-08033-64-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 42512 | Casa al carrer de Vic, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-15 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVII-XVIII | reformada als anys 1980 | Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb una coberta a dues vessants i de teula àrab. A la planta baixa hi ha dues obertures de grans dimensions; la primera d'ells és la porta del garatge situada a la dreta de la façana i la segona, el portaló d'entrada a la casa, a l'esquerra, formada per dovelles de pedra, amb un portaló de fusta, on després d'un cancell i una porta de fusta vidrada, s'accedeix a l'interior de la casa. Al primer pis, hi ha quatre obertures, de les quals, la situada per damunt del portal adovellat i les dues situades damunt de la porta del garatge tenen balconera sense voladís, amb una reixa de ferro senzilla. L'obertura restant, no presenta cap element destacable. A la segona planta, les quatre obertures presenten una forma de mig arc, tres d'elles més grans, recordant la mateixa disposició del primer pis. La façana queda rematada per un ràfec de maons, i la canal de recollida d'aigües pluvials passa per l'interior de la teulada, de manera que només queda visible el canaló que baixa per la banda esquerra de la façana. També presenta un sòcol de lloses de pedra d'esmolet d'uns 50 centímetres d'alçada, que protegeix els baixos de la façana. | 08033-71 | Carrer de Vic, núm. 15 | La casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com els materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6353400,2.1616100 | 430171 | 4609629 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42512-foto-08033-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42512-foto-08033-71-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 42476 | Can Costeria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costeria | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVI-XX | reformada | Edifici de planta irregular formant xamfrà, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta a tres vessants de teula àrab. Antigament tenia planta baixa i dos pisos. Després de la reforma no fa gaire temps, va guanyar un pis. Al centre s'obre la porta principal, amb un arc rebaixat i els brancals de carreus de pedra, de confecció moderna. Per damunt de la porta, es troba una finestra d'estil gòtic amb la llinda feta de dues peces i una decoració magnífica. Les finestres que s'obren a banda i banda a la planta baixa són rectangulars, protegides amb una reixa de ferro. Les obertures del segon pis, tenen la llinda i els brancals fetes amb carreus de pedra i donen pas a un petit balcó gairebé sense voladís i per moltes d'elles les pedres són de confecció moderna. L'últim pis està separat per la resta per una cornisa i en ell s'obren un seguit d'obertures quadrangulars de petites dimensions però seguint el mateix perfil. La façana està arrebossada i pintada. Per sota de la teulada hi ha una canal per la recollida d'aigües pluvials, dissimulada sota un ràfec fet amb maons que s'intercalen geomètricament. La cantonada de l'edifici està feta amb carreus de pedra vista mentre que la resta de la casa està arrebossada i pintada. | 08033-35 | Carrer Raval del Remei, núm. 2 | A finals dels anys 1990 i principis del 2000, Can Costeria va ser enderrocada parcialment i es construí un edifici plurifamiliar. De la casa originària només queden algunes parets mestres, fonaments i els elements de pedra originaris de la façana, com la balconada dreta, que dona al carrer Major, l'arc de la porta que sortí en gran part ja que estava conservat sota l'acabat de l'antiga façana, i el conjunt compositiu que formava la porta i el finestral gòtic. | 41.6361800,2.1617800 | 430186 | 4609722 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42476-foto-08033-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42476-foto-08033-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42476-foto-08033-35-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 93|98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 42490 | Casa al Carrer de Vic, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-3 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVII-XVIII | reformada | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. A la planta baixa hi ha una porta central de doble full, vidrada, amb cancell i el portaló a l'interior de la casa. Aquesta porta està envoltada per brancals i dovelles tallades i disposades horitzontalment en forma de llinda; també té marxapeus de pedra. A l'esquerra de la porta hi ha una finestra, amb una reixa de ferro forjat amb barrots simples, i els dels extrems i el mig recargolats, amb un ampit motllurat, brancals i llinda de pedra. A la dreta del portal principal, s'ha fet una altra obertura adovellada, datant de la última restauració de la casa. Les pedres, segons informa el propietari han estat tallades per un picapedrer. Al primer pis, hi ha tres finestres portalades, de fusta amb persianes de cordill també de fusta, que donen accés a un balcó amb el voladís motllurat no gaire amples, a excepció del central, on el voladís és més gran. La llinda del balcó central es diferencia de les altres, ja que aquesta està feta en una sola peça. El segon pis, on hi havia les golfes, presenta quatre obertures més petites, simètriques totes elles; les dues dels extrems són quadrades, i les dues de l'interior tenen un arc de mig punt i una petita barana de línies senzilles. Totes estan emmarcades de pedra col·locada durant la restauració de la façana. Pel que fa a l'acabat de la façana, es va picar l'arrebossat i s'ha deixat la pedra vista. S'ha conservat la politja de ferro forjat al centre de la façana, en el punt més alt. La façana queda rematada per un ràfec realitzat amb maons i disposats de manera que formen un dibuix geomètric molt interessant, i per sota la teula, el caneló amb un baixant lateral de coure que en arribar al primer pis, s'amaga dins la façana per connectar amb l'escomesa general d'aigües pluvials que passa pel mig del carrer. | 08033-49 | Carrer de Vic, núm. 3 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic. Possiblement sigui un carrer d'origen medieval. L'arquitectura que es pot observar actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. És un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric. Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. El carrer de Vic incorporà a principis del segle XX la placeta de Sant Bartomeu. En un principi duia el nom de Sant Vicenç perquè estava davant de l'antiga capell de Sant Vicenç (1162), i més tard passa a anomenar-se de Sant Bartolomei (1436), i finalment de Sant Bartomeu a l'any 1549, degut a que aquest Sant era més popular. | 41.6348200,2.1617900 | 430186 | 4609571 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42490-foto-08033-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42490-foto-08033-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42490-foto-08033-49-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 42493 | Casa al carrer de Vic, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-11 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI-XVII | reformada | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. A la planta baixa destaca el portal adovellat, i a la seva esquerra, una petita finestreta emmarcada per pedra i maó; la llinda forma un lleuger arc. Per damunt d'aquesta, una obertura tota ella emmarcada per pedra, amb l'ampit motllurat. Al segon pis, hi ha dues obertures simètriques emmarcades també amb carreus de pedra motllurats. El mateix s'observa al segon pis. Per sota de tots els finestrals, hi ha vàries fileres de maó. La resta de la façana ha estat repicada i actualment s'observa la pedra que ha estat cimentada per evitat que les juntes s'erosionin. Pel centre de la façana baixa un canaló de plàstic. Aquesta acaba amb un ràfec que sobresurt del pla d'uns 40 cm, amb una canal de ceràmica. | 08033-52 | Carrer de Vic, núm. 11 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com pels materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6352500,2.1616600 | 430175 | 4609619 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42493-foto-08033-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42493-foto-08033-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42493-foto-08033-52-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 93|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/