Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77489 | Aplec de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-mateu-0 | XX | Aplec de sardanes que es realitza a l'ermita romànica de Sant Mateu, dins el terme municipal de Premià de Dalt, per la diada del sant, el 21 de setembre. Està organitzat per les associacions d'amics de la sardana de Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrils, El Masnou, Teià i algunes vegades s'hi afegeix Alella. A les 10.00 h. es comença amb la Missa que oficia el mossèn de Premià de Dalt i a les 11.00 h comença l'Aplec amb dues cobles que toquen cinc sardanes cadascuna i la darrera és una peça conjunta. També s'ofereix un esmorzar als assistents. | 08214-401 | Ermita de Sant Mateu (Premià de Dalt) | De sempre pel dia de Sant Mateu, el 21 de setembre, es feia una Missa i en Joan Vilanó,premianenc que era molt conegut i actiu culturalment, al finalitzar la Missa tocava el seu acordió. Un dia va proposar fer-hi sardanes i així, l'any 1980 s'organitza el primer Aplec amb el nom d'Aplec de la vall de Sant Mateu. | 41.5171700,2.3584700 | 446470 | 4596369 | 1980 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | és un aplec en el que la gent de Vilassar de Dalt hi està molt vinculada | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 70903 | Mina Nova de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-nova-de-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | Antiga mina de carbó, situada al nord del municipi. Consta d'un tram de via que parteix des de la carretera i, passant per un túnel, arriba fins a la bocamina. A sobre de la bocamina encara es conserva la caseta amb els ventiladors que portaven aire a dins de la mina. Avui s'ha restaurat i es vol utilitzar amb finalitats turístiques. La recuperació es va dur a terme per l'Associació Trens Miners Turístics, dedicada a l'estudi, la recuperació i la restauració d'antics trens miners. | 08293-20 | Coll de Pradell | Aquesta mina, es va explotar entre els anys 1949-1962. Tenia una galeria de dos nivells, que estaven comunicats per una rampa interior, on hi treballaven cap a dues-centes persones. Moltes d'elles per passar-hi el servei militar. S'hi van produir dos accidents mortals el 7 de desembre de 1949, on un miner morí al comprovar un cartutx de dinamita i el 27 de desembre de 1951 on un miner moria transportant el carbó en un camió. El dia 23 de juliol tancava definitivament l'explotació. | 42.2001900,1.7795900 | 399245 | 4672724 | 1942 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70903-foto-08293-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70903-foto-08293-20-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra / OPC, Cortés Elía, María del Agua | Ús turístic - Associació Trens Miners Turístics, que ha consolidat l'entrada de l'antiga mina. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 54305 | Molí d'en Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-cortes | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. MADOZ, P. 1846. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Barcelona. Ed. Abaco. Madrid. 1983 p. 149. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | En ruïnes | <p>Edifici conegut com el Molí d'en Cortés o Molí del Mig, al trobar-se ubicat al mig de la població de Figaró-Montmany. Està format per una construcció quadrangular que presenta una planta de petites dimensions organitzada en tres nivells diferenciats. Edifici de 4 vents, de planta quadrada amb planta inferior on es situa el carcavà, i planta baixa i pis. La coberta és a 4 vessants. Un primer nivell inferior, a peu del carrer de Vic format per una petita obertura semicircular i adovellada; un segon nivell format per una planta baixa amb accés des del carrer de Ramon Bosch, a la façana nord i dues petites obertures laterals, a les altres façanes, una de les quals un balcó. I un tercer nivell conformat per una primera planta i petites obertures quadrangulars amb llinda i brancals disposades en dues de les façanes. El desnivell natural del terreny estructura en dues terrasses els diferents nivells. Aquesta construcció es basa en la pedra de petites dimensions lligades amb argamassa i amb pedres de grans dimensions formades per carreus quadrats ben escairats situats al angles, tot i que l'arrebossat exterior no deixa entreveure els diferents elements de la fàbrica. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La distribució de la façana principal és força modesta, una petita porta d'accés d'arc rebaixat i de poca alçària, a la qual s'accedeix per unes escales construïdes i una barana de ferro. L'únic element decoratiu destacable és la inscripció al dintell de la porta central on es pot llegir MARIANO CORTES, i la data de 1750; i una petita obertura al primer pis, amb llinda i brancals diferenciats en pedra. En totes les façanes es poden observar petites reparacions que ha sofert l'edifici al llarg del temps, sobretot a l'extrem nord-oest on el mur queda vist i on l'estructura possiblement continuaria amb altres dependències ja desaparegudes. A la part del darrera del molí i excavada en part a la roca del turó, s'hi troba la bassa, avui convertida en plaça.</p> | 08134-29 | Situat al carrer Major cantonada amb el carrer Ramon Bosch | <p>Molí fariner datat constructivament a finals del segle XVIII, que al llarg del temps ha tingut altres usos preindustrials com a serrador de fusta per fer socs, a finals del segle XIX. A inicis del segle XX en el molí del mig s'instal·larà la primera empresa generadora d'electricitat del poble del Figaró. Durant una temporada en aquest mateix molí també s'hi serrava fusta per fer-ne socs. A sobre el portal es conserva el nom de MARIANO CORTES i la data 1750. Segons Madoz, P: 'La fertiliza la riera del Congost que cruza el valle intermedio de las dos parroquias por el Figaró, cerca del cuál tiene un puente en el camino real de Barcelona a Vic. También discurren por él varios torrentes y arroyos. Además de los caminos vecindales hay la carretera que conduce a Vic y todos estan intransitables. El correo se recibe de este ultimo punto y de la cabeza de partido por medio de balijero diariamente. Produción de trigo, legumbres, vino, aceite, patatas, cria ganado cabrio y cerda, caza de conejo, liebre y perdiz. Dos molinos de harina, dos prensas para extraer vino y aceite. Población de 85 vecinos, 427 almas'.</p> | 41.7211200,2.2732700 | 439552 | 4619068 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54305-foto-08134-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54305-foto-08134-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54305-foto-08134-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Ús inicial: molí fariner. Altres usos: molí serrador. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 88611 | Pedrera de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-centelles | AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura). PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa | Abandonada | Pedrera de pedra sorrenca definida per un sol front d'extracció, d'una cinquantena de metres de llarg, que retalla el cingle. La beta aprofitable (entre 0,50 i 0,75 metres de potencia) es troba sota uns estrats més irregulars. La pedra sorrenca és d'un color beix clar en alguns punts amb tendència al vermellós. Al replà que s'ha format per l'activitat de la pedrera s'hi poden veure restes de blocs tallats, alguns amb tasconeres (marques dels tascons que s'utilitzaven per petar la roca). Així mateix, el replà esta reforçat per un mur de contenció format per grossos carreus. | 08178-118 | Centelles.NO del terme. | És possible que aquesta pedrera fos utilitzada per extreure i tallar els carreus per a la vil·la romana de Sant Amanç (carreus que posteriorment s'aprofitaren al molí de can Viladés). Es tracta de carreus de grans dimensions (blocs paral·lelepípedes anomenats opus quadratum). El material i el color de la pedra coincideixen. D'altra banda, segons noticies orals, la pedra d'aquesta pedrera s'utilitzà més recentment en destí a unes obres realitzades al casal de Sant Amanç o Can Viladés. | 41.7421600,1.6705800 | 389456 | 4622003 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88611-foto-08178-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88611-foto-08178-118-3.jpg | Legal | Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Única pedrera identificada al terme de Rajadell, en el sector de Centelles. La pedrera, de petites dimensions, no es pot datar de forma fiable, però es podria relacionar amb la vil·la romana de Sant Amanç (fitxa 136), i ser atribuïda, per tant, al període romà. Per ara s'ha pogut observar que el material i el color de la pedra coincideixen amb els utilitzats a la vil·la romana i amb el molí de Can Vilades. Ha estat utilitzada fins fa poc temps.La comunicació amb el pla de Centelles és bona mentre que amb Sant Amanç és difícil. Per tant, com que aquesta pedrera es troba en una posició elevada, a uns 1000 metres de Sant Amanç, podria ser que els carreus haguessin estat transportats cingle avall en direcció Sant Amanç.S'ubica a la part més meridional de l'altiplà de Centelles, al capdamunt d'un cingle, en una zona erma amb vegetació de bosc de pi, i orientada vers el sud amb una gran vista sobre Sant Amanç i sobre la vall de la riera de Rajadell en aquest sector. És millor anar-hi pel mas Centelles (per Fonollosa). En el trencall que hi ha al davant del mas cal agafar un desviament en direcció SE per una pista de terra que en 900 m ens acosta al mas Reguer de Centelles (Can Tàssies). Des d'aquí cal continuar a peu 300 m en direcció sud-est, creuant un bosc i un camp de conreu, fins arribar al cingle on es localitza el jaciment. La pedrera és just sota la carena que mira cap a Sant Amanç. Actualment hi passa una línia d'alta tensió (accés segons PEP 1993).Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el novembre de 2010, es va localitzar l'indret, molt erosionat per les inclemències meteorològiques que fan despendre grans blocs. En canvi no es van poder observar marques de tascons.El 2020, a l'elaborar el present mapa, no ha estat possible localitzar aquest element. La descripció correspon a J. Piñero, PEP 1993. Les fotografies corresponen a la Revisió de la Carta Arqueològica (IPAC) de la Generalitat feta el 2010 (fotos: Xavier Esteve). Les coordenades UTM són aproximatives. | 80 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 60409 | El Soler de Serra-sanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-serra-sanc | XVIII-XIX | <p>Planta baixa més un pis. Ampliacions als laterals més tardanes que arriben als dos pisos. Conserva el celler.</p> | 08191-74 | Serra-sanç | <p>Documentada, com a mínim, des del segle XVIII. Fins al primer terç del segle XIX formava part de l'antiga baronia de Balsareny.</p> | 41.8448600,1.8935300 | 408142 | 4633143 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60409-foto-08191-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60409-foto-08191-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Única casa habitada regularment del lloc de Serra-sanç | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88872 | Carassa reaprofitada a la paret posterior de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carassa-reaprofitada-a-la-paret-posterior-de-lesglesia-parroquial | <p>Piñero PEP 1993</p> | <p>A la façana posterior (capçalera) de l'església parroquial de sant Iscle i Santa Victòria , per la banda exterior, hi ha un carreu esculpit amb un relleu que representa la cara d'un home cobert amb caputxa. Podria ser un monjo o un cavaller. La figura queda tallada a l'altura del pit, però sembla que originàriament continuava. La part conservada és de força qualitat i sembla antiga . Possiblement es tracta d'una escultura reaprofitada al parament de la església.</p> | 08178-378 | Nucli Antic de Rajadell. Cementiri parroquial. | 41.7288800,1.7063200 | 392406 | 4620483 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88872-foto-08178-378-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | És visible des del carrer i des del cementiri parroquial (municipal), que està adossat al paret posterior de l'església. | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 69992 | Barraca del camp de les Esquerdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-de-les-esquerdes | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est d'una vinya. Es tracta d'una construcció aèria aïllada de planta circular i 2,7 m de diàmetre, amb accés acabat amb llinda plana i orientat al sud-est. | 08288-117 | Camí de cal Rossell de les Bassegues a les Vall de Foix, a 740 m de l'inici del camí | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4191800,1.5648600 | 380069 | 4586286 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69992-foto-08288-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69992-foto-08288-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69992-foto-08288-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És visible des del camí de cal Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, de manera que només cal vorejar el conreu, d'uns 80 m d'amplada, per accedir-hi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 66607 | Pont de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-salvador-de-la-vedella | LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | en èpoques de sequera, quan el pont és visible, encara és utilitzat per gent que s'apropa a la zona. | Infraestructura viària que formava part de l'antiga carretera de Solsona a Ribes de Freser, projectada a finals del segle XIX i construïda durant les tres primeres dècades del segle XX. El pont travessa el riu Llobregat de la riba esquerra a la riba dreta en sentit nord (direcció Guardiola de Berguedà) just davant del nucli de Sant Salvador de la Vedella. És un pont de 4 arcs rebaixats de 14 m de llum, de traçat recte, amb pilars i tallamars simètrics. Les voltes són de formigó armat (inicialment havien de ser de maó) i la fàbrica es va fer amb pedra artificial (inicialment havia de ser de carreuó, amb paraments i estreps). Un quilòmetre més avall es va fer un pont exactament igual anomenat pont de Ca l'Estragués (nom de la masia que hi havia just davant del pont). | 08268-117 | Sota les aigües del pantà de la Baells, davant del monestir de Sant Salvador de la Vedella | El pont de Sant Salvador fou dissenyat per primera vegada en el replanteig del traçat de la carretera Solsona a Ribes que es va fer l'any 1896 per l'enginyer Luis Ferrater. L'any 1913 la carretera enllaçava Berga amb el nucli de Pont de Rabentí. L'any 1915 es va reformar novament el projecte de carretera i les obres es van adjudicar tot seguit, començant els treballs el 2 d'octubre de 1916. Per manca de treballadors, abocats totalment a la mineria que aquells anys tenia molta feina, les obres es van aturar i no es van reprendre fins l'any 1924, amb un nou projecte reformat que afectava la configuració del pont. L'any 1925 va entrar en servei, fins l'any 1975 quan es va haver de construir la nova carretera C-1411 ja que el traçat anterior quedava totalment afectat per l'embassament de la Baells que s'estava construint en aquells moments. | 42.1696200,1.8605600 | 405885 | 4669238 | 08268 | Cercs | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cipriano Sabater (enginyer) | És visible (i accessible) només quan la sequera fa baixar el nivell del pantà de la Baells gràcies al fet que es troba pràcticament a la cua de l'embassament.Les coordenades situen aproximadament el pont en el seu lloc sota les aigües del pantà. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66608 | Pont de Ca l'Estragués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-lestragues | LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | en èpoques de molta sequera, quan el pont és visible, encara és utilitzat per gent que s'apropa a la zona. | Infraestructura viària que formava part de l'antiga carretera de Solsona a Ribes de Freser, projectada a finals del segle XIX i construïda durant les tres primeres dècades del segle XX. El pont travessa el riu Llobregat aproximadament un quilòmetre per sota del pont de Sant Salvador i del monestir de Santa Salvador de la Vedella; rep el nom d'una masia que hi havia prop del pont, també era anomenat de Can Falguerà. Segon el que indica la bibliografia el pont de Ca l'Estragués i el de Sant Salvador són dos ponts bessons, presentant el mateix disseny de l'estructura. És un pont de 4 arcs rebaixats de 14 m de llum, de traçat recte, amb pilars i tallamars simètrics. Les voltes són de formigó armat (inicialment havien de ser de maó) i la fàbrica es va fer amb pedra artificial (inicialment havia de ser de carreuó, amb paraments i estreps). | 08268-118 | Sota les aigües del pantà de la Baells, | El pont de Ca l'Estragués i el de Sant Salvador foren dissenyats per primera vegada en el replanteig del traçat de la carretera Solsona a Ribes que es va fer l'any 1896 per l'enginyer Luis Ferrater. L'any 1913 la carretera enllaçava Berga amb el nucli de Pont de Rabentí. L'any 1915 es va reformar novament el projecte de carretera i les obres es van adjudicar tot seguit, començant els treballs el 2 d'octubre de 1916. Per manca de treballadors, abocats totalment a la mineria que aquells anys tenia molta feina, les obres es van aturar i no es van reprendre fins l'any 1924, amb un nou projecte reformat que afectava la configuració del pont. L'any 1925 va entrar en servei, fins l'any 1975 quan es va haver de construir la nova carretera C-1411 ja que el traçat anterior quedava totalment afectat per l'embassament de la Baells que s'estava construint en aquells moments. | 42.1612000,1.8626800 | 406047 | 4668300 | 08268 | Cercs | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cipriano Sabater (enginyer) | És visible (i accessible) en poques ocasions, només quan la sequera fa baixar considerablement el nivell del pantà de la Baells; el pont de Sant Salvador és visible en més ocasions ja que es troba pràcticament a la cua de l'embassament. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 44982 | La Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mata | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet. Pp. 129. | XVIII-XX | La masia de la Mata es troba situada al costat sud de l'església o santuari de la Mare de Déu de la Mata. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, dues plantes pis i sotacoberta. La teulada és a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. L'edifici està bastit adossat al marge. Els murs són de paredat irregular fet amb pedres de mides i formes divereses, i cantoneres de carreus desbastats. La porta principal es troba situada a la façana nord-est, és de llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat a plec de llibre. La majoria de les obertures són resultat de modificacions diverses, són poques que presentin algun element arquitectònic a destacar, en podem observar alguna de llinda plana monolítica i carreus als brancals. Pel que fa a les obertures cal destacar que a la façana sud-oest es mostra oberta amb una galeria a la planta primera, segona i sotacoberta. Les obertures d'aquestes galeries ocupen la zona central de la façana, és de línies rectes, delimitades per els murs acabats amb carreus ben tallats als laterals i les llindes de bigues de fusta. Les baranes són de fusta. A nivell de golfes, la galeria queda situada directament sotacoberta, amb el carener al centre. A la façana nord hi ha una altra porta és de llinda en arc rebaixat de lloses posades a plec de llibre i muntants de carreus. Al costat nord-oest hi ha un annex amb la coberta ensorrada, sembla que hauria estat destinat al bestiar. A la banda nord-est de l'església hi ha les restes d'una altra construcció, avui també parcialment ensorrada, i que sembla que era destinada a paller. | 08050-41 | A la zona de Llinars. | La majoria de referències que tenim del lloc de la Mata són referides al Santuari. Es tracta de notícies dels segles XVIII i XIX. La masia de la Mata sembla correspondre a una estructura bastida al segle XVIII. Les úniques referències documentals són les mencions de la masia en els llibres d'amillaraments del segle XIX. En concret només apareix citada en el llibre'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), i en els posteriors. | 42.1282900,1.7126800 | 393601 | 4664822 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44982-foto-08050-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44982-foto-08050-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44982-foto-08050-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És utilitzada com a segona residència. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 74287 | Regió d'Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-dagulles | <p>ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. http://www20.gencat.cat/portal/site/patronatmontserrat/menuitem.8e1a18b57a692f1984940efcb0c0e1a0/?vgnextoid=9179b63897c8c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9179b63897c8c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=b6e00009d9da6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD</p> | <p>Un dels paisatges més característics de la muntanya de Montserrat, abrupte, de parets quasi verticals i de formes de columnes fruit de l'erosió que l'aigua de la pluja i el vent han anat fent de forma lenta al llarg dels mil·lenis. El desgast químic de la roca calcària n'ha afavorit la formació d'avencs i coves.</p> | 08025-157 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>La Regió d'Agulles és l'entorn que ha estat habitat per l'home primitiu en primera instància i posteriorment també a l'època medieval i moderna (Sant Pau de la Guàrdia, Can Maçana, etc.).</p> | 41.6095300,1.7840800 | 398686 | 4607138 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74287-foto-08025-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74287-foto-08025-157-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | És una zona rica en fòssils, majoritàriament gasteròpodes. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43829 | Font del Pistó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pisto | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 | S.XIX | Es troba en mal estat de conservació degut a l'espessa vegetació, tan mateix una desbrossada permetria recuperar-la fàcilment. | Font avui de difícil accés. Es troba a l'est del camí que porta a la Colònia d'Antius des de l'Hostal Nou, s'hi accedeix a partir d'un petit corredor avui pràcticament desaparegut per la vegetació. La font és de difícil localització ja que hi ha crescut esbarzers que impedeixen el pas. Les restes conservades responen a una placa de ceràmica dedicada a Sant Antoni de Pàdua dipositada sobre un fons de còdols que marquen una arc de punt rodó als peus del qual hi ha el brollador de la font. Actualment no raja en aquest punt, sinó uns metres més al nord. | 08038-12 | Camí Ral. Callús | No tenim constància del moment exacte de la construcció de la font, tan mateix sabem que el 1943 era un punt de trobada o de visita per la gent del poble (SALA, Ll. et alli, 1996). | 41.8034000,1.7620300 | 397158 | 4628689 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43829-foto-08038-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43829-foto-08038-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una zona de bosc. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 87186 | Cal Xancó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xanco | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Presenta un cert estat d'abandó. | La torre de Cal Xancó, és un edifici isolat de planta allargada. Consta de dos cossos en disposició perpendicular. Destaca, pel sudest, la torre que mira a la vall del Llobregat. Els diversos buits que s'obren a la façana són de traça orgànica: en general estan recercats amb guardapols de color rosa, i es tanquen mitjançant persianes de llibret de color blau, el mateix color que es fa servir a les rajoles vidredes que es troben als ampits de les finestres. En destaca, sobretot, la teulada a dues aigües de peces de color negre, les quals posseeixen amb una forma que li ofereix una gran personalitat. La casa, construida en un vessant pronunciat, està envoltada d'un jardí actualment molt abandonat. | 08158-25 | Carrer de B. C. Aribau, 23 | La torre de Cal Xancó, obra de l'arquitecte modernista Josep Ros Ros, es construeix en un moment en el qual les cases residencials i els habitatges d'estiueig proliferen al Papiol. Josep Ros Ros (Martorell, 1885 -1951 va ser arquitecte municipal del Papiol entre els anys 1913 i 1951. En la seva trajectòria professional, fou considerat un dels arquitectes municipals més prolífics del moment. Pertanyé a la considerada 'segona generació d'arquitectes modernistes', titulats entre els anys 1906 i 1911. Juntament amb Salvador Valeri i Pupurull va portar a terme projectes de remodelació urbanística i d'obra nova, tots dins del marc del modernisme popular català. Cal Xancó rep aquest nom pel fet d'haver estat construïda per encàrrec de la família Xancó, pares d'Ernest Xancó, violoncel·lista i director d'orquestra, deixeble de Pau Casals, i impulsor del Festival de Música del Papiol. Els Xancó habian estat camisers de Barcelona (Josep Xancó Farreras: 1880-1940). Tenien botiga davant el Liceu, que encara conserven (Ahicart, 2019). | 41.4361900,2.0043900 | 416822 | 4587658 | 1921 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87186-foto-08158-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87186-foto-08158-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87186-foto-08158-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Josep Ros Ros | És una torre d'estiueig. Està enquadrada dins l'estil del modernisme popular. Representa un dels edificis més característics del paisatge visible del Papiol a l'entrada al municipi per la carretera que rodeja el turó de Pongrau. | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 87181 | Ca l'Hugo/Cal Josepet de cal Pongrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhugocal-josepet-de-cal-pongrau | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Es tracta d'una casa que es desenvolupa en una única planta, i està construïda en el desnivell creat per la via d'accés principal al Papiol. Te adossada una torre quadrada de dos cossos d'alçada. A la façana s'obren nombroses obertures, destacant-ne, per la que dona a un recinte interior, un petit porxo, flanquejat per dues columnes amb capitells corintis. Les finestres i les portes estan remarcades en la part superior per estructures decoratives molt fines, de maó vist. Les finestres, polilobulades, estan dividides per columnetes corínties. La coberta és a quatre vessants en la torre i a dos en el cos principal. Està vorejada en aquest punt, per una cornisa amotllurada. La part posterior de l'edificació es resol en una mena d'absis, que fa que l'edifici sigui molt singular en relació als circundants. | 08158-20 | Carrer d'Ignasi Iglesias, 2, | Va ser una de les primeres edificacions del turó de Pongrau durant l'expansió urbanística del Papiol, per la proliferació de cases d'estiueig. Aquesta edificació presenta una volumetria expressiva, propera a l'estil modernista, amb alguns dels elements característics d'aquest moviment, tot i que en la seva aparença global predominen les línies senzilles més característiques d'un noucentisme coetani al modernisme que es vivia en aquell moment. Primer havia estat havitada pel Josep de cal Pongrau (c. 1936), en Josep Casanovas Campderrós (1877) i la Mercè Julià Amigó (Ahicart, 2019). El nom de Ca l'Hugo (1955) ve de l'Hugo Neuman Franet (1893), casat amb la Frida Marner Burreblandt. La parella havien viscult al carrer d'Anselm Clavé. Durant la dècada de 1950 van decidir anar a viure a aquesta finca. Tots dos estan enterrats al cementiri del Papiol (Ahicart, 2019). | 41.4374100,2.0049600 | 416871 | 4587793 | 1920-40 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una torre d'estiueig. | 116|98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 87386 | Salsa de la tia Remei Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salsa-de-la-tia-remei-faura | Covarrubias Horozco, S. (1611) Tesoro de la lengua espanyola. Madrid: ed. Ignacio Arellano y Rafael Zafra. Iberoamericana – Frankfurt am Main: Vervuert, 2006. | XVIII-XX | Poc coneguda | Recepta de salsa. Per a la seva preparació es necesita un bon grapat d'ametlles torrades, un tomàquet petit força madur (dels de penjar va be), un ou cru, sencer, un gra d'all cru, sal, oli i una mica de vinagre, si es vol. Procediment: es comença triturant dins el morter l'all, amb una mica de sal, després les ametlles, el tomàquet sense pell, i poc a poc es va amalgamant amb l'oli i si es vol unes gotes d'aigua que permetin donar-li certa densitat a la preparació (no tindrà mai la consistència d'una salsa all i oli, perquè el seu objectiu és el d'amanir les verdures). També se li pot afegir una mica de vinagre, si es vol. No és una salsa espessida, sinò cremosa tipus romesco i es fa servir per condimentar amanides, sobre tot. | 08158-225 | Carrer Doctor Fleming, 4-6 | És una salsa que es feia servir en la família Faura. Aquesta salsa, que era elaborada per les dones d'aquella família del Papiol, la va traspasar a la dècada de 1950 la Remei Faura a la Mercedes Arís i es va fer servir per la seva germana Adela i la seva filla. Informació oral: Teresa Solias Arís. Es tracta d'una evolució de l'antic almadroc, salsa típicament medieval, herència d'un plat romà: el moretum. L'afegit del tomàquet com a element acidulant és propi a les salses de la península ibèrica a partir del segle XVI. El nom d'almadroc i morter ve de la utilització en la seva elaboració del morter de cuina. Les paraules que designen aquesta preparació culinària tant en època romana com medieval (moretum-almadroc) es relacionen amb el fet de produïrse en la seva elaboració una força de trituració que imprimeix la ma del morter sobre el contingut culinari que allotja el vas. Pel cas del Papiol no es té cap registre documental. L'any 1611 Sebastián de Covarrubias, en la seva obra: 'Tesoro de la Lengua Castellana', ho defineix «Cierta salsa que se haze de azeite, ajos, queso y otras cosas [...] Díxose moretum del verbo griego moreon [...] porque para majar el Almodrote bien, y mezclar todo lo que lleva, se va despegando y rayendo de las paredes del mortero, y juntándose en el hondo para poderse machacar o majar. En fin el nombre aunque los arábigos le ayan disfraçado con su artículo, es corrompido del dicho nombre latino moretum, interponiendo la letra D, moretum, y de allí modrote, y con el artículo al-modrote». (Covarrubias, 1611). La salsa de la tieta Remei és una preparació senzilla, energética, que no incorpora el formatge i que serveix per amanir i donar personalitat als productes de l'horta i la muntanya del Papiol: amanides, tomàquets i ametlles. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una salsa que va passar de generacions en generacions. | 98|119 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 43840 | Saltant de Cogoma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saltant-de-cogoma | -Mapa Cartogràfic de Callús. Full 140/54. Esc. 1:10000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona. 1996-2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 | Es tracta d'un saltant d'aigua situat al sud-est de Cogoma, dins la riera de Bellver, just abans del Saltant de les Valls. El gorg que es forma és d'uns 14 metres d'ampla per uns 16 de llarg. La sequera fa el torrent no disposi de massa aigua. | 08038-23 | riera de Bellver | 41.8050300,1.8044800 | 400687 | 4628820 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43840-foto-08038-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43840-foto-08038-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una riera que passa pel límit de terme. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 61372 | Atles parcel·lari de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/atles-parcellari-de-sant-feliu-sasserra | XIX | Presenta taques d'humitat i estrips en algunes pàgines. | <p>L'atles parcel·lari es troba conservat a l'arxiu municipal de l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra. El seu títol és 'Plano geométrico estadístico del distrito municipal de Sant Feliu Sacerra', realitzat pel director de camins veïnals Leandre Pons, l'any 1863. Es tracta d'un llibre de 53 x 65,5 centímetres amb 26 fulls enquadernats amb cartró i tela, separats cadascun per un fina làmina protectora. L'inici consta d'un plànol general de la superfície del terme a escala 1:10.000 dividit per seccions de 100 hectàrees cadascuna. També hi ha representat la relació de l'estat del sòl de cada secció segons unes anàlisis fetes. A continuació es representen les diverses seccions, una per full a escala 1:2.500. En aquestes s'hi reflecteixen els termes de propietat així com també els edificis i les eres, els camins, les rieres, els torrents, etc.</p> | 08212-69 | Sector central del nucli urbà | 41.9445600,2.0224100 | 418968 | 4644083 | 1863 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61372-foto-08212-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61372-foto-08212-69-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | És una obra força interessant per ésser un dels pocs exemplars de mapes que agrega dades edafològiques. També és interessant per resseguir l'estat de les propietats a mitjans del segle XIX. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 41701 | Estàtua de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estatua-de-sant-marti | XX | Es troba en bon estat. | Estàtua situada al sud de l'església de Sant Martí del Brull, en una zona enjardinada. El material emprat per a la seva creació és el granit. Consta de dos blocs massissos, en forma de prisma rectangular de secció quadrada, col·locats de forma vertical. La seva alçada és de 1,70 m cadascun i el seu costat fa uns 25 cm. La separació entre els dos prismes és de 15 cm. Al capdamunt de cada prisma hi ha una esfera ovalada, d'uns 30 cm de llarg, del mateix material. Aquestes peces estan inclinades i unides entre elles pel capdamunt. Tot el conjunt està embolcallat amb heura. | 08026-171 | Brull, el | 41.8166400,2.3054500 | 442314 | 4629651 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41701-foto-08026-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41701-foto-08026-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És una obra dedicada a l'amor i simbolitza una parella d'enamorats. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 53157 | Sant Domènec (monument a Domingo de Guzmán) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-domenec-monument-a-domingo-de-guzman | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Escultura feta amb vuit blocs de marbre travertí. És una escultura esvelta i sòbria, amb un alt domini de la tècnica i una molt gran escrupolositat formal. La figura estilitzada i la puresa de les línies destaquen sobre el paisatge del fons. L'obra presenta la imatge de Sant Domènec (Domingo de Guzmán), fundador de l'ordre dels dominics, que està representat amb el seu hàbit (túnica i capa amb caputxa). A la mà dreta duu els evangelis i a l'esquerra un rosari. A la part baixa, gravat en la roca, hi ha una inscripció que explica que commemora el 800 aniversari del naixement del sant. L'escultor ha treballat el travertí pel seu color, que ens apropa a un sant d'una gran puresa, a la vegada que és un material molt porós, ple de forats que vindrien a relacionar-lo amb la vida d'absoluta pobresa que va tenir el sant. | 08127-133 | Parc Natural de Montserrat: Camí de la Santa Cova | El lloc escollit per col·locar la figura ha estat ben estudiat, tant per remarcar el paper del sant com a fundador del rosari com pel fet de destacar que del seu aspecte físic i del seu caràcter humil i lluitador va sorgir una obra que arribaria arreu del món. | 41.5931100,1.8412700 | 403427 | 4605250 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53157-foto-08127-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53157-foto-08127-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53157-foto-08127-133-3.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep M. Subirachs | És una obra de maduresa de l'autor que, en una constant recerca, s'encaminà posteriorment a un neofigurativisme absolutament personal. | 108|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 47068 | Mas Cerdà (El Cerdà de la Garga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cerda-el-cerda-de-la-garga | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI-XX | Conjunt tancat on a més del mas hi ha tres edificis més, tots ells entorn a un pati. L'edifici central és un gran casal de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Totes les cantoneres són de pedra treballada. A la façana principal destaca un portal adovellat datat de l'any 1773, on a banda i banda una mica més elevat hi ha 2 esgrafiats (mal conservats) també de la mateixa època i un rellotge de sol. Damunt del portal hi ha un balcó amb pedra treballada. | 08067-85 | Mas Cerdà | El Cerdà de la Garga és un mas documentat des de 1160. L'edifici actual és del segle XVI, ampliat el 1750 i tornat a ampliar al segle XIX. L'any 1815 hi nasqué Ildefons Cerdà Sunyer que l'heretà l'any 1850. S'hi havia arribat a allotjar en Jaume Balmes. A la meitat del segle XIX es va edificà un capella annexa a la qual el propi Cerdà hi realitzà algunes reformes i que fou destruïda en 1936. L'any 1890 la masia va passar al duc de Solferino que va treure dues finestres gòtiques que tenia la casa al primer pis. | 41.7716100,2.2301800 | 436018 | 4624705 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47068-foto-08067-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47068-foto-08067-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47068-foto-08067-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | És una mostra única de la gran masia catalana voltada de masoveries que assolí el seu esplendor al segle XVIII.Al seu interior hi ha una llar de foc del segle XVIII, una alcova i forn amb peces de ceràmica . | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 38257 | Can Caballé (Mas Novell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caballe-mas-novell | XX | És un edifici que s'ha anat mantenint amb el temps, pel seu propi ús diari. Alguns cossos, que han quedat obsolets, s'han deixat abandonats. | <p>Masia situada en un terreny amb força pendent, en una terrassa, i està formada per la unió de diferents cossos. L'edifici principal és una casa de tres cossos, de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües. Hi podem trobar la utilització mixta de pedra i maó massís, tant a les cantonades com a les vores de les obertures.</p> | 08009-264 | Nucli Urbà. Primer Eixample. Av. Nostra Senyora de la Salut, 12 | 41.5495800,2.3949200 | 449537.05 | 4599945.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És una mostra de les cases pairals de finals del segle XIX o principis del XX. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 52342 | Casa del carrer Major, 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-33 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XX | reformat recentment | El projecte original d'aquest edifici ha estat modificat un mínim de dues vegades. La façana principal era al carrer Major, on hi havia l'entrada a la casa que constava de planta baixa i pis. Però posteriorment s'hi establí una pastisseria amb vistes al carrer Major i al carrer Príncep de Bergara. Per aquest costat, també s'allargà la construcció. Posteriorment al tancament de la pastisseria s'ha remuntat un segon pis i l'entrada definitiva s'ha obert per carrer Príncep de Bergara. Com a elements singulars destaca el balcó semicircular, i el coronament curvilini a la barana del terrat, on s'inscriu un escut de Catalunya. Malauradament, els baixos han estat reformats: s'ha perdut la porta original i el parament s'ha recobert. | 08101-49 | Carrer Major, 33 | L'any 1902 el propietari Joaquim Piera, veí de Barcelona, es dirigí al consistori de l'Hospitalet per tal de demanar permís per reconstruir la casa que posseïa al carrer Major cantonada Príncep de Bergara. Els plànols presentats -signats pel facultatiu Santiago Burcer (el cognom és il·legible) dibuixen un edifici de planta i pis, amb una façana al carrer Major on s'endevina una voluntat de significació ornamental, encara que s'assembli poc aquell que realment es realitzà. | 41.3594500,2.0984000 | 424587 | 4579053 | 1902 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52342-foto-08101-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52342-foto-08101-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52342-foto-08101-49-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Rovira | És una llàstima comprovar com les diferents transformacions han anat apaivagant la bellesa i singularitat d'aquest edifici modernista. En una d'aquestes reformes s'ha perdut una imatge de Santa Eulàlia que estava ala cantonada. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 43838 | Font d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dantius | -SALA, Lluís. 'El mas d'Antius'. El Poble núm. 40. Callús. 2002. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 | XVIII-XIX | Estructura d'obra de dimensions aproximades de 3 metres d'amplada i 4 de llargada, construïda amb carreus de pedra unides amb morter de calç, a la part superior presenta un arrebossat o enlluït malmès pel pas del temps que segurament deuria recobrir tota l'estructura i amb una coberta de teula a dues vessants la qual presenta un acabat emmotllurat. A l'interior, la coberta és de volta i s'hi troben dues banquetes. El brollador de l'interior cau dins d'una pica quadrada de pedra. | 08038-21 | Mas Antius. | Es desconeix quin és el moment exacte en que es construeix l'edificació que basteix el sortidor d'aigua, tan mateix la presència de la font es coneix ja des de ben antic. És a la segona meitat del segle XVII quan es documenta el mas que pertanyia a la companyia de jesuïtes, era un dels més pròspers ja que l'abundància de l'aigua de la font assegurava sempre la collita. | 41.8044300,1.7565800 | 396707 | 4628810 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43838-foto-08038-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43838-foto-08038-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una font. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 95406 | Font de l'Ermetà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lermeta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Font situada a la vall del torrent de l'Ermetà. La vall té només 370 metres de longitud, entre la capçalera on rep les aigües de dues torrenteres situades entre els tres turons més septentrionals de la serra de Can Borrell.</p> <p>La font està ubicada en un marge fet amb carreus de pedra, més o menys regulars. El broc rep l'aigua sense estar canalitzada, directament des de la roca, i transcorre per la roca de llicorella fins al torrent. Al mur hi ha dues làpides de pedra, una amb el nom de la font i l'altra, amb la inscripció: '<em>La Font de l'Ermetà fou trobada per un pastor i arreglada pel Rabadà</em>'.</p> <p>Just a costat de la font, s'alça un imponent exemplar d'alzina, inventariat com a arbre d'interès.</p> | 08205-446 | Torrent de la Font de l'Ermetà, a 400 metres de la cruïlla del torrent de Can Bell amb el camí de Can Bell a la Torre Negra.El camí no està ben senyalitzat, s'han perdut els indicadors situats en els pals i en alguns casos, la ciutadania ha fet la inscripció a mà. Els darrers cinquanta metres, que s'ha de descendir fins al torrent de Can Gordi, és un recorregut difícil de fer. | 41.4574023,2.1026373 | 425054 | 4589923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95406-44602.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | És una font popular entre els habitants de Sant Cugat. | 119 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 66442 | Font de la Cadireta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cadireta | L'entorn de la font està abandonat | Deu d'aigua dins el torrent del sot de can Rosic. La font consta d'un broc de PVC dins el torrent, d'on surt l'aigua. | 08261-112 | Sot de Can Rosic | 41.6442200,2.6919000 | 474342 | 4610321 | 08261 | Santa Susanna | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66442-foto-08261-112-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És una font molt coneguda a Santa Susanna. La població li atribueix propietats medicinals. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 43887 | Festa de Tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-tardor | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 pp. 129. | XX | Festes de caire eminentment popular però culturals a la plegada. Amb el temps s'ha convertit en la II festa major del poble. Les diverses organitzacions i entitats culturals organitzen diversos actes, com cine-forums, xerrades, xocolatades populars, caminades, etc. Tan mateix l'acte principal es la trobada de puntaires. | 08038-70 | El 1971 es comencen a realitzar els actes de les Festes de Tardor. En primera instància foren el sardanistes els organitzadors. S'organitzaven diversos actes culturals i populars, fins i tot un festival de la nova cançó amb la participació de Raimon i Lluís Llach, entre altres. | 41.7812500,1.7841000 | 398957 | 4626204 | 1971 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43887-foto-08038-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una festa popular, la segona festa major del Callús. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 95841 | Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca (Delichon urbica) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-delichon-urbica | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves</em>. Editorial Fontalba: Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica),</em> Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En diferents ràfecs d’edificis i balconades de Montmeló, es localitzen zones de nidificació i estada destacable de l’oreneta de l’espècie <em>Delichon urbica,</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. Destaca, per la seva importància, la colònia situada als quatre ràfecs de l’edifici de l’antiga estació de tren. La majoria de nius estan en bon estat de conservació, tot i que en el moment de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural les orenetes encara no han arribat procedents del continent africà i molts dels nius estan ocupats per altres espècies. Entre d’elles s’han observat algunes espècies de passeriformes, com el pardal. Algunes cases on també se'n poden observar són les del carrer Santiago Rusiñol i l'antic cafè d'en Gil, al número 13 del carrer Major.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit, que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></p> | 08135-79 | Carrer de l'Estació vella, s/n | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant l' època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb la crisi climàtica, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a la societat, han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1998 i 2000 els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa varen dur a terme dos censos d’orenetes.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5503540,2.2468627 | 437189 | 4600128 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-dsc9264.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-p1610539.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una espècie que no té cap problema per establir-se en espais urbans, i si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc construint els seus nius un al costat de l’altre.La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 86522 | Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En els diferents ràfecs d’edificis de Matadepera, es localitzen zones de nidificació i estada de l’oreneta de l’espècie Delichon urbica coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. La majoria de nius estan en bon estat de conservació. Destaquen els situats a les antigues escoles, o la colònia establerta en una casa situada entre el carrer de Pere Aldavert i el carrer d’Àngel Guimerà o al carrer Balmes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08120-87 | Matadepera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb el canvi climàtic, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5998000,2.0280300 | 419001 | 4605800 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86522-p1430628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86522-p1430242.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una espècie que no té cap problema per establir-se a proximitat de l’home, i si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc construint els seus nius un al costat de l’altre. La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 94226 | Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>En els diferents ràfecs d’edificis i balconades d’Arenys de Mar, i en especial a l’edifici del Mont Calvari, es localitzen zones de nidificació i estada de l’oreneta de l’espècie <em>Delichon urbica</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. La majoria de nius estan en bon estat de conservació. Algunes cases on també s’hi poden observar són les del carrer d’Avall, número 24, 25; o al carrer de Jaume Borrell, número 6.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tant el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet, aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que, a diferència de l'oreneta vulgar, són caçats durant el vol a molta més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-433 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant l'època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A Catalunya hi nidifica en el 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb el canvi climàtic, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1998 i 2000, els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa varen dur a terme dos censos d’orenetes. Els resultats estan publicats a: </span><a href='http://arenys.org/sostenible/orenetes/orenetes2000.htm'><span><span>http://arenys.org/sostenible/orenetes/orenetes2000.htm</span></span></a><span> </span></span></span></span></p> | 41.5794176,2.5578511 | 463142 | 4603176 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-02p1540771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-03p1540775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-04carrer-davall2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-05carrer-davall2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-06carrer-de-jaume-borrell0601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-niu-dorenetes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-niu-dorenetes-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una espècie que no té cap problema per conviure amb l'ésser humà i, si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc i construeixen els seus nius un al costat de l’altre.La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 97191 | Palmera de Canàries del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-canaries-del-far | <p><span><span><span>ROMERO, M. (2018). <em>Catàleg dels arbres d’interès local de Calella.</em> Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Palmera situada davant del Far. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un exemplar de palmera de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>), </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>que amida poc més de 8 metres d'alçada i té un perímetre del tronc de 192 centímetres. La seva capçada presenta un bon desenvolupament malgrat trobar-se propera al far.</span></span></span></span></p> | 08035-111 | El Far | 41.6081100,2.6465100 | 470546 | 4606327 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2024-07-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | És una espècie de palmera originària de les Illes Canàries. És un arbre perenne amb el tronc gruixut i alt que està coronat amb moltes fulles en forma de ventall, que fan que la capçada sigui arrodonida. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 96599 | Silene neglecta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/silene-neglecta | <p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLA D'ACCIONS (2020) Pla d'accions de les Muntanyes del Baix 2019-2023. Actualització del Pla Director de les Muntanyes del Baix. Document II. Diagnosi. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat. Lavola Cosustainability.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SÁEZ GONYALONS, Llorenç et al. (2010) Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Barcelona: Argania Editio. </p> <p> </p> | Al terme de Cervelló, a l’àrea de la Penya del Cucut, és especialment remarcable per la presència de Silene neglecta. Es tracta d’un teròfit de la família de les cariofil·làcies. | <p>La planta coneguda com <em>Silene neglecta</em>, és un teròfit de la família de les cariofil·làcies.</p> | 08068-245 | Penyes del Cucut - collet de Can Riera - Puig Vicenç | <p><em>Silene</em> és un gènere de plantes amb flor de la família de les cariofil·làcies. </p> <p>El gènere <em>Silene</em> està estretament emparentat amb el gènere Lychnis. </p> <p><em>Silene</em>, el nom llatí del gènere, prové de la paraula 'Silè', personatge de la mitologia grega que es representa sempre amb el ventre gros gros i fa referència al calze inflat de les flors.</p> <p>Dins d'aquesta espècie, la més coneguda són els colitxos, colissos, esclafidors o petonets, plantes d'ús alimentari consumides tradicionalment a Catalunya. </p> | 41.3692653,1.9619225 | 413184 | 4580271 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24502_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24503_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24504_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24505.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | És una espècie botànica amenaçada i es troba en molt poques localitats a Catalunya. A la zona de la penya del Cucut i a can Riera els experts en flora amenaçada estan fent un seguiment de les seves poblacions. | 2151 | 5.2 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 87324 | Torre Montserrat/Villa Rosita/Xalet Els Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-montserratvilla-rositaxalet-els-pins | XX | Es va modificar substituint elements ornamentals originals, com ara un escut que representaria la Mare de Déu de Montserrat i unes ceràmiques rodones a manera de grans botons que ornaven el perfil exterior de l'onda generada per la mansarda a la façana oest. També va desaparèixer el barri modernista sinuós que l'envoltava. | Xalet a quatre vents de planta quadrangular, amb teulada en mansarda de teula plana de pissarra. Te lucernaris a banda i banda de la teulada, de posició horitzontal (orientats a nord-sud), i a les façanes est i oest s'obren grans finestrals de brancal recte i traça vertical de grans dimensions. Consta de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa, en la seva façana orientada a l'oest, es genera una galeria interior, oberta cap a un pati enjardinat, i precedida de dues arcades enllaçades en arcs carpanells de gran llum. Hi ha un predomini de les obertures verticals a tot l'edifici, i la major part d'aquestes es tanquen mitjançant persiana de llibret. | 08158-163 | Carrer de Cal Pongrau, 8 | En una fotografia de Lucienne Roisin de la dècada 1910-1920 s'esmenta com 'Xalet Els Pins'. És un dels múltiples xalets que la gent de Barcelona va construir al poble, en un moment en que es considerava el clima del Papiol com a extraordinari per a la salut, i el poble va ser un punt d'atracció per a molts burgesos de Barcelona. | 41.4366300,2.0040100 | 416790 | 4587708 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87324-foto-08158-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87324-foto-08158-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87324-foto-08158-163-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una de les torres de major interès tant per volum com per la seva original fesomia. | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 87323 | Torre del Senyor Massana/Torre Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-senyor-massanatorre-massana | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de planta en forma de 'T'. La part principal de l'edifici consta de planta baixa i dos pisos. Es cobreix amb una teulada a dues vessants, de fibrociment, i és composta, acabada en ràfec perimetral amb dues motllures. Els buits de les finestres són de traça vertical, alguns de llinda plana, i altres amb el llindar acabat en arc de mig punt amb les impostes marcades. La majoria presenten ampit de rajoles vidrades en groc i altres estan precedides de jardinera feta de rajoles també vidrades i decorades amb motius vegetals.La façana principal i la posterior s'acaben en sengles frontals acabats en timpans, la base dels quals són impostes coronades amb boles decoratives. Els timpans estan marcats per una imposta trencada (la façana principal) i continua (a la façana posterior), al mig dels quals s'obren sengles finestres d'arcs peraltats. L'accés a la casa es fa a través d'una porta de ferro forjat decorada amb reganyol, roleus i flors de lis que es continua amb tot un reixat que forma la tanca del barri de l'edificació. | 08158-162 | Carrer de l'Ignasi Iglesias, 18 | Es tracta d'una de les diverses torres d'estiueig que es van anar construïnt al Papiol. | 41.4374200,2.0038700 | 416780 | 4587795 | 1947 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87323-foto-08158-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87323-foto-08158-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87323-foto-08158-162-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una de les torres de major interès de l'edifici, tant per volum com per la seva original fesomia, amb una clara adaptació arquitectònica al desnivell del terreny. | 98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 78284 | Mina i rec del castell de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-rec-del-castell-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Es veu el rec davant el castell de Santiga | Mina i rec del castell de Santiga, es troba grafiada actualment sobre plànol, tindria la seva captació de prop de Can Ferran, passant per ponent del camí del Torrent de Canyameres a l'alçada de Can Barnola, fins arribar pel nord fins al castell de Santiga. L'aigua del rec arriba fins al castell de Santiga i omple l'aigua del safareig. | 08260-117 | Can Ferran - Santiga | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 6 de juliol de 1764. Manament (Despacho) de Juan Felipe de Castaños, intendent general de Justícia, Policia, Guerra i Hisenda del Principat de Catalunya dirigit a la comtessa de Aranda, perquè deixi de construir una conducció per regar les seves terres del castell de Santiga. Per fer la canalització està malmetent la canalització que tenia feta des d'antic en el seu propi terreny don Juan de Lapeire i Asprer, en l'heretat que té a la parròquia de Sant Feliu de Sabadell (can Lletget). | 41.5348100,2.1522300 | 429280 | 4598476 | 1764 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78284-foto-08260-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78284-foto-08260-117-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | És una de les poques mines en funcionament actualment i que encara porta aigua. Desconeixem però les seves característiques bàsiques, els diferents pous d'entrada i si el seu traçat grafiat en el plànol de l'Ajuntament (PEPPASPM, 1996) es correspon a la realitat. Només podem observar el rec quan arriba a la plaça de Santiga. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 64542 | Can Perera del Pla o can Ravenissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-perera-del-pla-o-can-ravenissa | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, de disposició simètrica. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats i pintats, amb pedres cantoneres desbastades. Al costat de ponent se li adossa un antic cobert d'una sola planta, on s'hi obre una gran finestra amb arcada de totxo. La teulada és plana i fa de terrassa, amb accés des de la planta pis de la casa. | 08234-298 | Veïnat del Pla. C/ dels Lledoners, 1, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6846800,2.3893000 | 449174 | 4614948 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64542-foto-08234-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64542-foto-08234-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64542-foto-08234-298-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | És una de les poques masies del nucli urbà que conserva els seus antics valors arquitectònics i històrics. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 82522 | Placa del carrer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | <p>Placa situada a la façana de llevant de la casa de cal Tiana, orientada al carrer del Castell. Està formada per una única rajola vidrada de color blanc, encastada a la part superior del parament i amb la inscripció 'CALLE DEL CASTILLO' de color negre.</p> | 08095-186 | Carrer del Castell - Barri de Baix | 41.7283500,2.0591500 | 421750 | 4620044 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82522-foto-08095-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82522-foto-08095-186-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-02-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És una de les plaques d'època franquista que es conserven a la població. | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82523 | Placa del Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-nou | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | <p>Placa situada a la façana de ponent de la casa de cal Vila. Està formada per una única rajola vidrada de color blanc, encastada a la part superior del parament i amb la inscripció 'CALLE NUEVA' de color negre.</p> | 08095-187 | Carrer Nou - Barri de Baix | 41.7305800,2.0627100 | 422049 | 4620288 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82523-foto-08095-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82523-foto-08095-187-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És una de les plaques d'època franquista que es conserven a la població. | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 41351 | Can Berto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-berto | XX | Es manté amb la volumetria i composició originals. | Edifici de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb un cos d'una sola planta destinat a garatge, adossat a la façana nord. La composició de les obertures de les façanes és simètrica, i a l'última planta les llindes són d'arcades rebaixades de maó massís. El maó massís també ressegueix les línies de forjat i les cantonades. La resta de panys de paret són de paredat de pedra vista. Al ràfec de la coberta, de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, hi ha unes petites mènsules d'obra. | 08023-305 | Bigues. Nucli urbà. Av. Prat de la Riba | 41.6740700,2.2126900 | 434465 | 4613889 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41351-foto-08023-305-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Probablement Constructors Magrins. | És una de les mostres de la construcció popular de qualitat, iniciada pels constructors Magrins, de la zona. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41347 | Can Flixeret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flixeret | XIX | Només la bassa està en una situació un xic precària, a tocar del vial i sense manteniment aparent. | Casa pairal de planta baixa, pis i golfes, de planta rectangular i coberta a dues aigües de teula àrab i carener perpendicular a la façana. A l'extrem sud-est s'hi va afegir un cos rectangular amb la coberta perpendicular a l'anterior, amb els serveis i les cuines, pels volts dels anys 20 del segle XX. Les obertures estan disposades simètricament, emmarcades per filades de maó massís, la resta d'elements dels paraments són de paredat de pedra vista i les cantonades de carreus. La façana del darrera està arrebossada parcialment. Es conserva la bassa de rec, just a l'entrada de la finca. | 08023-301 | Polígon Industrial de Can Barri, al final del C. dels Esqueis | 41.6676100,2.2191800 | 434999 | 4613167 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41347-foto-08023-301-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Constructors Magrins | És una de les mostres de la construcció popular de qualitat, executada pels constructors Magrins, de la zona. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41349 | Can Mai-hi-són | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mai-hi-son | XIX | S'ha restaurat respectant la volumetria i composició originals | Petita casa pairal construïda per etapes i diversos cossos, amb una única coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. Les parets són d'obra de paredat de pedra, vista en la façana lateral, i les obertures estan emmarcades per obra de maó massís, formant petits arcs de descàrrega en les llindes. A les façanes principal i lateral est es poden distingir les diferents fases d'ampliació de la casa. | 08023-303 | Urb. Can Barri. Des del C. Margarida, surt un camí de sorra que hi porta | 41.6791700,2.2344100 | 436278 | 4614439 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41349-foto-08023-303-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | És una de les mostres de la construcció popular de qualitat de la zona, de finals del XIX | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 87169 | Can Maimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maimo-0 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XVI-XVII | La part dedicada a l'agricultura està en pitjor estat de conservació | Conjunt d'edificacions que tanquen un barri o pati d'accés amb una gran portalada en arc carpanell. L'edifici principal es de planta rectangular, amb tres crugies, pis i golfes. La composició manté una forma simètrica creada a partir dels buits de la façana. La porta d'accés està solucionada en arc de mig punt, adovellat, i la resta d'obertures són en general, de llindars plans, i ornades amb pedra picada, exceptuant les del pis més alt, que són cinc finestres d'arc de mig punt, de gran verticalitat, obertes a sobre d'una motllura única que fa d'ampit continu, i acompanyades a banda i banda, per sengles finestres d'època posterior a la resta, sense cap decoració, però amb migs festejadors per dintre. Del conjunt de la façana, destaca el balcó central que més alt que la resta (la llinda te la data de 1688 i l'anagrama de JMS sota creu al mig). A la dreta d'aquest balcó, hi ha una finestra també de llindars plans, que presenta la data de 1602 i, al mig, entre el balcó i aquesta darrera finestra, hi ha un rellotge de sol de perímetre rectangular emmarcat amb la llegenda doble inscrita a la part de dalt i de baix: 'Sólo marco las hores clares', i al naixement del gnòmon, l'anagrama JHS emmarcat per un sol. A la part esquerra de la façana, una finestra de menors dimensions, refeta, presenta en la llinda, un arc carpanell inscrit. Es troben imbricacions, cornisa i campanar d'espadanya, marcant la verticalitat de l'edifici, amb campana. Un segon rellotge de sol, desdibuixat, es troba a l'edifici annex lateral. A l'oest de la masia hi ha la casa dels masovers i d'altres dependències envoltades per una tanca o barri, que té l'accés a manera de portal d'arc carpanell, adovellat. A la cantonada hi ha una capella, dedicada a la Mare de Déu del Carme. Un campanar d'espadanya corona l'angle del carener de la teulada. | 08158-8 | Prop del Cementiri de Roques Blanques | De l'estructura de la masia, es deriva la importància que va tenir a la primera metiat del segle XX. La disposició i proliferació d'alcobes construides a finals del XIX,- principis del XX,, potser ens estigui parlant de l'arribada de molta gent a la casa. Un altre fet destacable és la importància de la vinya, fet que es fa palès en les enormes estructures dedicades a celler que hi ha a la planta baixa del conjunt arquitectònic. | 41.4521200,2.0079800 | 417142 | 4589424 | 1602-66 | 08158 | El Papiol | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una de les masies millor conservades del municipi. És també un dels pocs exemples que queden al Papiol d'una masia tradicional amb tots els estris i el mobiliari que reflecteixen la seqüència històrica de la seva ocupació.No s'ha realitzat cap estudi de la mateixa. Hi tenia era pel batre, encara visible al davant de la casa, barri i un enorme celler. També hi havia un molí d'aigua (avui desaparegut), del qual resten diverses canalitzacions per a conduïr les aïgues corrents dins el conjunt edificat.A la casa es conserven diverses i variades mostres del mobiliari propi dels darrers anys de la seva ocupació, amb una presència important de mobles de principis deL segle XX. Resulten rellevants: un arca de núvia del segle XVIII, diversos mobles alfonsins, pintures a l'oli, gravats, portes decorades i mobiliari modernista, antics documents de caire administratiu emmarcats...Resulta interessant també la cuina del darrer pis, d'inicis del segle XX, la qual conserva els estris del moment de la seva construcció, i un ascensor que es feia servir per a traslladar el menjar als altres pisos de l'habitatge. | 98|94|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 87370 | Rellotge de sol 1 de Can Maimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-1-de-can-maimo | XIX-XX | A la façana principal, a l'alçada del primer pis, i a la dreta del balcó principal que s'alinea amb la porta d'accés, s'ubica aquest rellotje vertical en forma de rectangle en la mateixa disposició. Està esgrafiat, en to cremós. Un rectangle esgrafiat assenyala el marc per la part exterior. En aquest rectangle es situen les hores: 8/9 a esquerra, 10/11/12/1/2/3 a la base i 4/5/6 a la dreta. Dins l'espai del rectangle interior un sol remarcat per l'esgrafiat d'un cercle, conté al seu interior, a manera d'hòstia el monograma IHS, símbol que representa el nom de Jesucrist en forma d'acrònim, amb la creu a sobre de l''H'. Del sol sorten les línes que, també esgrafiades, marquen les hores ubicades al marc exterior. A sobre i per sota del sol es repeteix la mateixa lleguenda: 'SOLO MARCO/LAS HORAS CLARAS'. | 08158-209 | Can Maimó | 41.4521200,2.0079800 | 417142 | 4589424 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87370-foto-08158-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87370-foto-08158-209-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una de les masies millor conservades del municipi. No s'ha realitzat cap estudi de la mateixa.Tenia era pel batre, encara visible al davant de la casa, barri i un enorme celler. També un molí d'aigua (avui desaparegut).De l'estructura de la masia, es deriva la importància que va tenir a la primera meitat del segle XX. La disposició i proliferació d'alcobes construides a finals del XIX,- principis del XX, potser ens estigui parlant de l'arribada de molta gent a la casa. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 87328 | Cal Francisco Mallorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francisco-mallorca | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Es troba en molt bon estat de conservació | Edifici de planta quadrangular, amb teulada àrab disposada a dues vessants, paral·lela al carrer. Consta de planta baixa i dos pisos i presenta una façana disposada amb un ordre escrupulós pel que fa a les seves obertures. Totes es presenten amb llindes i brancals de pedra vista, la major part són de llinda recta, exceptuant la de la porta d'accès, que és d'arc carpanell. En planta baixa es mantenen, a les finestres, les persianes de llibret, i a la porta, una interessant fusteria que simula uns arcs mixtilinis en gola i que reforcen el vidre que protegeix el forat. Els balcons, que s'obren al centre de la primera i segona planta, tot marcant l'eix central de simetria de la façana, presenten sengles baranes de barrots amb dibuixos geomètrics i pseudo magolles. El del primer pis te, a la llinda i en relleu, l'anagrama del calvari amb la creu central i els pins a banda i banda. | 08158-167 | Carrer Barcelona, 19 | Francesc Amigó Faura (Francisco) era un cabaler de cal Pensit. Es va casar el 1860 amb la Caterina Casanovas Barba, dels Casanovas botiguers. Durant uns anys foren masovers de can Canals. A mitjans anys 1880 van anar a viure al carrer de Barcelona. Francisco Mallorca fou jutge municipal el 1892 i era un dels principals propietaris de finques rústiques del poble. El seu fill, Antoni Amigó Casanovas fou representant i distribuidor de la revista Patufet de periodicitat setmanal (Ahicart et al., 2019). | 41.4370100,2.0099600 | 417288 | 4587744 | 1875? | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87328-foto-08158-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87328-foto-08158-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87328-foto-08158-167-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una de les façanes que més caràcter donen al carrer Barcelona. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 66440 | Era de can Mas de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-mas-de-baix | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XVIII-XIX | Era situada al sudest del mas de Baix. Consta d'un mur de contenció i delimitació, de pedra i calç i de panta circular, i un paviment de rajols de terrissa. S'hi accedeix pel nord, a la banda de la masia. | 08261-110 | C. Farigola, s/n | 41.6413200,2.7064500 | 475553 | 4609995 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66440-foto-08261-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66440-foto-08261-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66440-foto-08261-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És una de les eres d'aquesta tipologia millor conservades al municipi. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 87223 | Cal Barea | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barea | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Edifici unifamiliar que fa mitgera per la façana del darrera. És de tipologia ciutat jardí, de planta gairebé quadrada. Consta de planta baixa, pis i golfes. Es cobreix amb una teulada composta, a dues vessants, amb imbricació davantera, de teula corba, i te el carener perpendicular a la façana que dona a un jardí interior, però que fa de façana principal, visible des del carrer. Totes les façanes estan revestides d'un color rosat. Els buits son gairebé verticals (les persianes són modernes). L'entrada al barri és pel lateral i te una tanca amb reixa també moderna. | 08158-62 | Carrer Baix Castell, 2 | 41.4338500,2.0149800 | 417703 | 4587389 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87223-foto-08158-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87223-foto-08158-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87223-foto-08158-62-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una de les diverses edificaciones corresponents al tipus 'ciutat jardí' , evolució del model de Hosard, que es van construir en el municipi cap a la meitat del segle XX. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 43506 | Cala Joana de Sta. Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cala-joana-de-sta-quiteria | GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XIX-XX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i primer pis. Té una coberta amb terrassa catalana decorada amb unes motllures a la façana principal. Les parets són de pedra arrebossada i pintada de color salmó. La porta principal té al seus dos costats un parell de bancs de pedra. A banda i banda de l'edifici principal hi ha un petit garatge i un petit cobert per endreçar eines. Davant de la casa hi ha una petita era. | 08902-7 | Barri Rodes | 41.5593900,2.3038000 | 441946 | 4601092 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43506-foto-08902-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43506-foto-08902-7-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | És una de les cases que es varen construir les persones que antigament vivien a la muntanya de Cèllecs i que baixaren al camp. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 43519 | Can Jaume Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-ros | GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XX | Casa moderna de planta rectangular de planta baixa i primer pis. La teulada és de dues aigües amb teula àrab. Les parets són d'obra arrebossada i pintades de blanc. Davant de la façana principal té un petit jardí. | 08902-20 | Barri Rodes | 41.5605900,2.3036400 | 441934 | 4601225 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43519-foto-08902-20-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | És una de les cases que es varen construir les persones que antigament vivien a la muntanya de Cèllecs i que baixaren al camp. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 43522 | Can Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manel | GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XX | Casa moderna de planta rectangular de planta baixa i primer pis. La teulada és de dues aigües amb teula àrab. El primer pis presenta una balconada al llarg de tota la façana principal de l'edifici que està suportada per unes fines columnes de forja. Davant de la façana principal té una era. | 08902-23 | Barri Rodes | 41.5604200,2.3030000 | 441880 | 4601207 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43522-foto-08902-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | És una de les cases que es varen construir les persones que antigament vivien a la muntanya de Cèllecs i que baixaren al camp. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 41397 | Can Benet del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-del-pla | XVIII-XIX | En relatiu bon estat, tot i les modificacions en façana i volumetria, amb diversos cossos annexes. | Masia senzilla, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Aquesta és asimètrica, amb dues portes en planta baixa, una d'elles convertida en finestra. Les obertures estan emmarcades per maó massís, i algunes de les finestres del primer pis tenen llindes planes de pedra. Les parets són de pedra de la zona, combinada amb maó massís. També és de maó massís el cos afegit a la dreta de la façana. Podria ser que l'edifici sigui una reforma d'una construcció anterior. | 08023-351 | Veïnat del Pla, sota Can Lleuger, seguint el camí de Can Canals | 41.6835500,2.2156600 | 434722 | 4614939 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41397-foto-08023-351-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | És una de les cases millor conservades del Pla, ja que la majoria, en ser construccions molt humils i amb moltes mancances, s'han reformat i rehabilitat, perdent les característiques originals. | 119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 96352 | Cal Tomàs Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-forner | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona:.Néctar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA GARCIA (s.d.) “La mina d’aigua Mensa”, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> Arxiu del Grup de Recerca i Gaudim Cervelló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 12. Cervelló. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX | Es va restaurar i ampliar la part de l'antiga eixida posterior. En fer-ho els arcs d'aquesta façana van quedar amagats. | <p>Casa de doble cos i de planta rectangular, en la qual ha quedat incorporada modernament l'antiga eixida de la casa. És de doble coberta, a dos vessants en la part posterior, i a un vessant a l'anterior, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta és plana i està pintada de color crema.</p> <p>Consta de planta baixa i pis, i té dos eixos asimètrics marcats en planta baixa pel portal, a l'esquerra més ample que a la dreta, i en el primer pis, segueix la següent norma d'obertures, d'esquerra a dreta: finestra, balcó i finestra, balcó.</p> <p>Destaquen les obertures del primer pis, amb arc escarser recercat. Els dos balcons presenten dues peanyes motllurades. Aquestes motllures formen part d'una mateixa línia divisòria que organitza horitzontalment en dues franges la façana. Les baranes dels balcons són de ferro i presenten les brèndoles de ferro forjat, decorades amb roleus, circells i motius vegetals simples. La cornisa que culmina la façana a manera de barana de terrassa, està també motllurada i per sota hi ha uns respiralls de rosasses.</p> <p>La reformada porta d'accés al local comercial del forn de pa conserva inclosa en un lateral una antiga reixa de forja del segle XIX, decorada amb motius geomètrics, en la qual pot llegir-se la data de la construcció: 1885.</p> | 08068-182 | c/ Major, 84 | <p>Cal Tomàs Forner és un dels antics comerciants de Cervelló. Tomàs Villar Jové era natural de Sant Pol de Mar, fill de Tomàs Villar, natural de Sevilla i militar de professió i de Gertrudis Jové, nascuda a Sant Pol de Mar. Fou el primer forner que instaurà a Cervelló una fleca de pa l'any 1869. Es casà amb Josepa Poch natural de Sant Vicenç dels Horts. </p> <p>Tomàs va ser primer forner a Sant Vicenç dels Horts, al conegut 'Forn Vell'. Allà va conèixer a la Josepa, de cal Mistaire, perquè a casa seva feien 'mistos' per construir la primera fleca. El 26 de febrer de 1869 arrendà una casa a Cervelló, al carrer Major 130 i comença a fer pa.</p> <p>Mentre tenia la fleca arrendada s'estava construint la casa que ha perdurat fins al dia d'avui, i on va començar a vendre el pa l'any 1885. Per això la casa encara es coneix com a 'Cal Tomàs forner' (Llurba, 2018: 84-85).</p> | 41.3959223,1.9563539 | 412754 | 4583235 | 1885 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96352-18202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96352-18203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96352-18204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96352-18205.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | És una de les botigues més antigues de Cervelló. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/