Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92896 | Casa del Carrer d'Andreu Guri, núm. 62 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-62 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Edifici situat a la cantonada dels carrers d'Andreu Gurí, antic carrer d'Amunt, i el carrer d'Antoni Torrent, antic carrer de Tossol. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana o de terrat a la catalana. El programa ornamental és bàsicament amb predomini de les línies rectes, façanes planes arrebossades, balcons d'obra i passamà de tub, obertures rectangulars, ull de bou, fines cornises d'acabament i element d'escala corbat, reixes i porta d'entrada d'acord amb l'estil. En destaca el balcó corregut cantoner de la segona planta.<br /> <br /> </p> | 08006-57 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 62, abans carrer d'Amunt | 41.5791126,2.5481911 | 462337 | 4603146 | 1936-39 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92896-01dsc8353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92896-02dsc8354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92896-03dsc8355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92896-04dsc8356.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un exemple de l'arquitectura racionalista a Arenys de Mar. | 120|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 54637 | Habitatge al carrer de Mogent, números 15-17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-mogent-numeros-15-17 | XX | Reformada, molt especialment els buits, amb finestres d'alumini al primer pis, i locals comercials amb accessos nous. | <p>Casa isolada, de planta rectangular, que es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis, amb un pati davanter a la façana lateral i a l'alçada del primer pis. La coberta està resolta a dues vessants, i la teulada és de teula àrab. Mènsules graonades serveixen de recolzament dels ràfecs allargats. Destaca l'element decoratiu del carener, que respon a un costum ja desaparegut en les contrades i que encara es troba present en aquest edifici: la disposició de les teules retallades i col·locades seguint criteris apotropaics per tal de protegir dels llamps i altres fenòmens naturals que podien fer malbé la casa i els seus habitants. Hi ha també, respiralls de totxo a sobre del primer pis. Les façanes són planes, arrebossades i estàn pintades de color beix.</p> | 08136-121 | Carrer de Mogent, núms. 15-1708170 - Montornès del Vallès | 41.5436400,2.2657300 | 438757 | 4599369 | 1930-49 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54637-foto-08136-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54637-foto-08136-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54637-foto-08136-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | És un exemple d'habitatge isollat tradicional que forma part de la evolució arquitectònica del nucli urbà de Montornès. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80170 | Cobert i ermita del mas la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-i-ermita-del-mas-la-grossa | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 90. Moià. | Cobert, antiga pallissa, de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec. La façana de llevant ha estat ampliada amb material modern, maó. Les portes i finestres originals de maçoneria s'observen a la façana de ponent (3) on estan penjades diferents eines de camp de ferro i a la façana sud, 3, totes amb retocs moderns (maons, ciment). Al terra, just davant de l'angle més a l'oest de la façana sud, hi ha una fita territorial de pedra calcària amb forma d'estela en la que hi ha inscrit: 'C-4' un dels límits territorials entre Moià i Calders. A pocs centímetres de la façana de llevant del cobert, hi ha una ermita annexada de planta basilical amb una capelleta annexa a la façana de llevant. Ambdues amb teulada a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (rajola-teula-rajola) i amb una petita espadanya amb campaneta de bronze. La factura de l'edifici és de pedra calcària i morter de calç i en els angles els carreus són de gres vermell (Bundsandstein). L'accés esta situat a la façana sud. Els carreus de la porta (muntant i llinda) són de gres vermell. Els muntants estan formats per carreus bastant regulars amb una petita motllura a l'interior i la llinda té un petit baixrelleu a la zona central que representa un cor travessat per una espasa i rodejat per dues branques d'arbre indeterminat. Separada pel cor hi ha una xifra: '1843'. A 1 m de la llinda, aproximadament, hi ha una rosassa circular simple amb una motllura a la banda interior. | 08138-262 | A 6 km a l'oest de la vila. | El mas de la Grossa va ser construït abans de l'any 1200. L'any 1320 la família Gros ja hi vivia. | 41.7975200,2.0345200 | 419788 | 4627746 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80170-foto-08138-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80170-foto-08138-262-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | És un exemple curiós de béns que formant part del mateix conjunt pertanyen a diferents municipis. La masia de la Grossa, on estan situats els béns fitxats, del municipi de Moià, pertany al municipi de Calders. | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 60082 | Roure de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-ca-noriol | Actualment aquest exemplar esta malalt per culpa del 'barranyiquer del roure', també l i han caigut dues branques.Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Arbre pertanyent a l'espècie Quercus humilis que es troba associat al bosc de Ca n'Oriol, al costat del camí de Ca n'Oriol i molt a prop de l'antiga era de la masia. És tracta d'un exemplar de bona alçada amb la copa ben desenvolupada i diversificada tot i que la base es troba una mica descalçada, arribant a una alçada d'uns 20 metres. Pertany a la família de les fagàcies i és caducifoli. Els seus fruits, els glans, eren utilitzats per a donar de menjar al bestiar, especialment, als porcs. I la seva escorça era aprofitada per a extreure tanins per adoberia.</p> | 08184-9 | Parc de Ca n'Oriol., 08191 - RUBÍ | 41.4931800,2.0408300 | 419936 | 4593951 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60082-foto-08184-9-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un exemplar que destaca més pel significat simbòlic (al trobar-se associat a la masia de ca n'Oriol) que per les seves dimensions | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58732 | Alzina surera de la ruta de la pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-ruta-de-la-pedra-seca | PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona, pp. 96-97. | Els propietaris de Les Farreres mantenen el terreny en òptimes condicions i han col·locat una tanca perimetral de fusta. | L'alzina surera de Les Ferreres (Quercus suber L.) està situada a la llera dreta del torrent de l'Esbarzer. Per accedir-hi cal agafar el camí de Les Ferreres que surt pel darrera de l'església nova de Sant Pere i Sant Fermí. Un cop passades les masies del Gibert de Baix i de Les Ferreres, el camí fa un revolt de 180 graus, travessant el torrent de l'Esbarzer. En aquest punt, cal agafar el trencall de mà dreta, un camí de terra costerut que condueix a Cal Manel. La surera es troba a mà dreta, tot just a un centenar de metres, protegida per una tanca de fusta, amb una taula i banc al davant mateix. Dessota, a excepció del marge del torrent on està arrelada, no hi ha vegetació herbàcia destacable, tan sols una heura que se li està enfilant des de la soca. Mesura uns 15 metres d'alçada total, per 12 metres de capçada, per 3, 40 metres de volt de soca i 2,70 metres de volt de canó. L'escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n'extreu el suro encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component pel pessebre. No té ferides visibles a excepció d'un tornavís que té clavat per la part posterior a uns dos metres d'alçada. El tronc és poc sinuós, amb una lleugera inclinació cap al torrent. Per sobre de la creu es ramifica en dues branques potents que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada. Le fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és el gla, que mesura entre dos i tres centímetres. | 08179-53 | Torrent de l'Esbarzer | 41.6422600,1.9094400 | 409178 | 4610632 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58732-foto-08179-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58732-foto-08179-53-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | És un espècimen rar en aquestes contrades, per la qual cosa li dona un valor afegit. Però és un dels pocs arbres, juntament amb l'alzina capaços de rebrotar després d'un incendi. El suro actua com un aïllant tèrmic, mentre que la fusta té una densitat molt elevada.En el Catàleg de Béns a protegir està mal situada planimèticament. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 87205 | Font de can Tintorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-tintorer | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Va ser totalment restaurada i reformada. | Eixida d'aigua de xarxa hidràulica d'abastiment del municipi, que es localitza a la cantonada de l'Avinguda de la Generalitat amb la plaça Gaudí i el carrer Major. Consta d'una pica de pedra a la qual s'aboca ll'aigua que raja d'una aixeta de bronze. Al seu costat te un indicador amb el nom i la data del moment en que es va instal·lar la primera font. L'aigua que surt actualment és de la xarxa d'aigües potables del municipi. Un plataner de bon port, li genera una zona ombrívola a la font. | 08158-44 | Plaça Gaudí, s/n | La font original la van manar construir els propietaris de la masia de Can Tintorer. Era lloc de trobada i, amb motiu de la festivitat del Corpus, al seu costat s'hi feia un altar (Faura Arís, 1996). La primera font tenia una petita construcció que l'arrreceraba. | 41.4391800,2.0123800 | 417493 | 4587983 | 1880 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87205-foto-08158-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87205-foto-08158-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87205-foto-08158-44-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un element que forma part de l'imaginari del poble i presenta un important valor simbòlic.Figura dins el Catàleg de Patrimoni Arquitrectònic, però s'ha remodelat i no s'ha col·locat la placa senyalitzadora original, la qual, molt probablement s'hagi perdut. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 68580 | Margalló (Chamaerops humilis) de l'Av. Port Aiguadolç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-chamaerops-humilis-de-lav-port-aiguadolc | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Arecaceae'. Té un tronc poc fibrós. Fulles grans, de limbé arrodonit en forma de ventall i pecíol armat d'agullons forts i punxants. A la primavera floreix, les flors masculines separades per les femenines en peus diferents de color groc. Fructifica en dàtils de color marró que neixen a la tardor. Resistent a la primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. Viu a la terra baixa, únicament a les planes litorals de poca alçada i és una espècie típica del Mediterrani occidental. Té una alçada de 6 mts i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-702 | Av. Port Aiguadolç (Aiguadolç) | 41.2373100,1.8256100 | 401586 | 4565766 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És un element autòcton i singular per les seves dimensions, funcionalitat, estètica i és un dels únics exemplars vegetals dins dels rodals del camp de futbol. La expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 41400 | Rectoria de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-bigues | XVI-XIX | Recentment restaurat | <p>Edifici de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues aigües. Presenta un portal amb arc de mig punt i dovelles de pedra arenisca, i les finestres del primer pis i golfes emmarcades amb carreus treballats. La finestra dreta del primer pis està ornamentada, i en la llinda hi figura un escut amb la inscripció IHS i la data M DL XX VI. A l'interior, amb accés des de l'entrada principal, hi ha un hipogeu que es troba en part inutilitzat per unes reformes consistents en aixecar el nivell del sòl. S'observa l'entrada però no està condicionat per entrar-hi. En aquesta sala també hi ha dues premses de vi.</p> | 08023-354 | Bigues. Nucli antic | 41.6777300,2.2216000 | 435210 | 4614289 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41400-foto-08023-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41400-foto-08023-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41400-foto-08023-354-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Anna Soteras i March / Jordi Montlló i Bolart | És un edifici que ha patit moltes transformacions. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 87495 | Fonda Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-casanovas | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | S'ha modificat la façana | Edifici que fa mitgera amb l'església de Santa Eulália, pel sud. La coberta és a dues vessants i de teula corba, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer Montserrat. Domina la part nord del municipi i te unes magnífiques vistes. Ha estat intensament restaurat, amb una gran modificació dels materials constructius originals i les obertures de seves façanes, que s'han redimensionat. | 08158-334 | Carrer Montserrat, 24 | La fonda va començar fent menjars l'any 1925 i, posteriorment, es van condicionar set habitacions per als hostes. Durant uns anys hi va haver al Papiol dues fondes, cal Nina i cal Casanovas. Tradicionalment, s'hi hostajaven estiuejants que hi passaven temporades atrets pel clima i les vistes També, per la festa major, s'hi desaven els embalums de l'envelat. Els plats estrelles eren l'escudella i carn d'olla, plat que tenia molta anomenada (Faura Arís, 1996: 163). | 41.4391800,2.0105500 | 417340 | 4587984 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87495-foto-08158-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87495-foto-08158-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87495-foto-08158-334-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un edifici emblemàtic pel municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 68753 | Can Xipell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xipell | https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6405-cat-can_xipell.htm Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX | Edifici civil, de planta quadrada que es presenta pràcticament com un volum cúbic. Està format per una planta baixa, pis i mansardes a la part superior. El conjunt destaca pel marcat aire neoclàssic que presenta, i que li ve donat a la major part per l'ús de frontons circulars damunt de totes les finestres, així com les columnes amb capitells clàssics que sostenen els balcons. Les mansardes que ocupen tota la part superior i que queden inserides a un sostre de pissarra que els hi confereix un aspecte completament afrancesat. A l'interior resulta interessant el tipus d'il·luminació: una claraboia central coberta amb vidre, situada al centre de l'edifici, permet la difusió de la llum. A la part inferior d'aquesta claraboia hi ha un sortidor amb columnes. Tot es realitzat amb marbre. L'edifici es troba envoltat per una ampli jardí, al qual també s'hi poden trobar elements neoclàssics, com és la glorieta suportada per columnes situada a un angle del mateix. També es pot destacar l'important treball del reixat del jardí. Can Xipell és una gran mansió residencial de característiques noucentistes amb un cert afrancesament en les formes, pròpies dels palaus de la reialesa. La casa consta de planta baixa, que s'aixeca damunt un basament, el pis principal i les golfes. A la planta baixa, columnes d'ordre jònic, flanquegen el portal i els diferents finestrals. També les trobem a dues tribunes circulars, una a la façana principal al costat esquerra de l'escalinata que accedeix a la porta principal i l'altra en el lateral dret de l'edifici. Al pis noble de l'edifici, a la façana principal trobem un balcó sortint corregut al qual s'hi accedeix per tres obertures diferents, flanquejat per dos amb petites balustrades de pedra que no surten de la façana. Totes les obertures d'aquest nivell es troben coronades per timpans circulars. El coronament de l'edifici, corresponent a la zona on hi ha les golfes o altells, és la que li dona el toc d'afrancesament. Aquests altells combinen finestres quadrades i rodones que se submergeixen dins la pròpia estructura de la teulada, dotant l'edifici de la singularitat que mostra. En un dels extrems de la tanca de ferro que envolta els jardins de la mansió s'aixeca una glorieta circular amb coberta cupuliforme sustentada per columnes d'ordre jònic. | 08282-79 | Passeig de la Vilesa, 11-15 | L'edifici fou construït segons un projecte de 1916 de l'arquitecte Miquel Madorell i Rius, i la mansió resta envoltada de jardí amb una tanca de ferro forjat que val la pena de tenir en compte a l'hora de gaudir de la casa. Solicitaren el permís per construir la torre el 12 de desembre de 1916. És una mostra singular de l'arquitectura de l'eixample Sud de Tiana. | 41.4799200,2.2688100 | 438954 | 4592293 | 1916-17 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68753-foto-08282-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68753-foto-08282-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68753-foto-08282-79-3.jpg | Legal | Noucentisme|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Miquel Madorell i Rius | És un edifici classicista, monumentalista i noucentista. | 106|99 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 68675 | La Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-alta-0 | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XIV | Masia agropecuària del segle XIV. Edifici civil; obra popular, es tracta d'una masia l'alçat de la qual es compon de planta baixa i pis. Coberta per una teulada amb dos vessants i carener perpendicular a la façana, destaca a aquesta, el portal de mig punt adovellat, que no coincideix amb l'eix central de l'edifici així com dues grans finestres coronelles, típiques del període gòtic. Just al mig, hi ha una gran finestra amb llinda, llindar i brancals de pedra. També, al mur lateral esquerra, hi ha dues petites finestres gòtiques, similars a les de la façana, però simples. Possiblement, al segle XVIII, s'hi afegí, en una reforma important, la part posterior de l'edifici, i s'obriren noves finestres. Malgrat la importància de la construcció s'ha de fer notar que es troba en mal estat de conservació ja que a les finestres els hi manca la columna. L'interior conserva els sostres embigats amb fusta, i els de la part superior. | 08282-1 | Camí dels Francesos o del Mig | Edifici civil del segle XIV d'estil gòtic. Possiblement, al segle XVIII, s'hi afegí, en una reforma important, la part posterior de l'edifici, i s'obriren noves finestres. | 41.4796800,2.2737700 | 439368 | 4592263 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68675-foto-08282-1-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | És un edifici civil; es tracta d'una masia l'alçat de la qual es compon de planta baixa i pis. Coberta per una teulada amb dos vessants i carener perpendicular a la façana, destaca a aquesta, el portal de mig punt adovellat, que no coincideix amb l'eix central de l'edifici així com dues grans finestres coronelles, típiques del període gòtic. Just al mig, hi ha una gran finestra amb llinda, llindar i brancals de pedra. També, al mur lateral esquerra, hi ha dues petites finestres gòtiques, similars a les de la façana, però simples. Possiblement, al segle XVIII, s'hi afegí, en una reforma important, la part posterior de l'edifici, i s'obriren noves finestres. Malgrat la importància de la construcció s'ha de fer notar que es troba en mal estat de conservació ja que a les finestres els hi manca la columna. L'interior conserva els sostres embigats amb fusta, i els de la part superior. S'accedeix pel Torrent dels Grills. | 93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 41570 | Pont de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | En algunes parts del pont s'observa com alguns dels carreus han estat substituïts per totxanes més modernes. | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. És un pont recte, amb una lleugera pendent, fa uns 25 metres de llargada i té orientació nord-sud. A la part més alta la seva alçada és d'uns sis metres. La seva amplada és d'uns quatre metres, que és l'amplada de la carretera que hi passa per sobre, la que va de Sant Miquel de Balenyà a Sant Jaume de Viladrover. Per sota el pont hi passa un torrent, anomenat torrent de Sant Jaume. L'obertura fa uns dos metres de diàmetre. A la part superior, als dos laterals de la carretera, hi ha dos murs de contenció també de pedra, que són continuació del pont; fan uns 50 cm d'alçada per uns 30 cm d'amplada i estan acabats amb lloses de major grandària. | 08026-40 | Sant Jaume de Viladrover | El pont va ser restaurat el 1994. | 41.8304300,2.2564000 | 438253 | 4631217 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És un dels ponts més emblemàtics del municipi, tan per la seva bellesa arquitectònica com pel seu ús. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 44909 | Barraca de Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-viladases | AA.VV (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura Tradicional, vol. 3. Ed. Brau edicions. Figueres. MARTIN i VILASECA, F. I PREIXENS i LLEVADOT, J. (2005). Les construccions de Pedra Seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs. Ed. Pagès Editors. Lleida. | XIX | Té la coberta ensorrada. | Barraca de pagès situada en una feixa i envoltada de camps de conreu al límit oriental de terme municipal de Casserres, a tocar amb les Roques de Sant Marc. És de planta quadrada (82'40 metres de costat) i està feta de grans pedres irregulars sense rejuntar. Part dels murs com la coberta estan ensorrats, tot i que no s'ha observat enderroc de teula àrab. Les parets laterals s'adossen directament contra la roca que fa de paret septentrional. La porta d'accés estava al costat dret de la façana i tenia 83 cm de llum. Es conserva el marxapeu de pedra. | 08049-262 | Viladases, al costat del Reguer | Les barraques de pedra seca construïdes en els camps servien com aixopluc, per a guardar-hi les eines o d'alberg per al bestiar. Segons la comarca aquest tipus de construccions presenten unes característiques que venen determinades per la planta (rodona, quadrada o rectangular, mixta i doble), el sistema de cobriment i el tipus de portal d'accés al seu interior. Per regla general, les barraques, eren aixecades amb les pedres que afloraven als camps, mentre es feien les feines preparatòries per tal de poder-los conrear. A més a més la pedra sorrenca és fàcil de treballar, per la qual cosa la construcció consistia en l'aixecament de parets a base de fileres, una damunt de l'altra sense ajut de material d'unió i lleugerament inclinades cap a l'exterior, per dificultar l'entrada de l'aigua de pluja. Els sostres s'acostumaven a fer amb lloses més planes al damunt del qual s'hi podia afegir terra barrejada amb pedruscall on s'hi plantaven espècies herbàcies que ajudaven a retenir la terra i aïllar el sostre. | 42.0153900,1.8718700 | 406593 | 4652101 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels pocs testimonis visibles d'arquitectura de pedra seca del municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 81522 | Goigs de la Mare de Déu de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-les-esposes | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | Aquests goigs estan impresos en fulls de mida aproximada DIN A4. Existeixen diverses versions d'aquests goigs de Ntra. Sra. de les Esposes o Espases. Es conserva un imprès a Vic el 1861, a la impremta Anglada; un imprès per Bayer i germans que no té data; altre de la impremta Vda. Casals de Berga; i uns que posa Goigs Nous. Tots presenten similitud, amb el títol Goigs a la Mare de Déu (Ntra. Sra) de les Esposes (o Espases) que es venera a la parròquia (o en el terme) de Sant Julià de Cerdanyola del Bisbat de Solsona, alguns tenen una imatge de la Mare de Déu al centre de la part superior, a sota hi ha els versos que es reciten i a baix una oració, tot voltat d'una orla decorativa. Aquests goigs no porten partitura. | 08903-8 | Santuari de la Mare de Déu de les Esposes | Els goigs són cants populars religiosos propis dels Països Catalans, són composicions poètiques de caràcter popular, dedicats als set goigs de la Mare de Déu, però també a Crist i als sants. Al principi es ballaven igual que els virolais davant de les imatges de les marededéus. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Els goigs de la Mare de Déu de les Esposes es cantaven el 15 de setembre durant la celebració la festa de la Mare de Déu de les Esposes. Eren uns goigs que es ballaven, i dels pocs que han arribat d'aquest tipus. Els romeus cantaven els goigs fent un ball agrupant-se de tres en tres i per sexes, s'agafaven del coll i seguint el ritme de la cançó, de forma pausada, entraven a l'ermita, uns darrera els altres. En arribar davant l'altar feien un acatament amb reverència i retornaven un grup cap a l'esquerra i l'altre cap a la dreta i retornaven pel lateral deixant lloc al següent grup. En arribar a l'entrada de l'església tornaven a fer el mateix moviment per tornar a acatar la imatge quan els toqués el torn. Aquesta dansa durava tot el temps que durava el cant dels goigs. | 42.2266400,1.8852400 | 408006 | 4675542 | 1861 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81522-foto-08903-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81522-foto-08903-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | És un dels pocs goigs ballats que va arribar al segle XX, ja que la majoria s'han perdut. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 38227 | Rellotge de Sol de Ca la Reina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-reina | XVIII-XIX | L'estucat i la policromia s'estan deteriorant per la manca de manteniment | <p>Esgrafiat de forma ovalada, de colors terrosos, on estan dibuixades el disc solar central i les línies horàries en forma de rajos, conserva encara la bareta de ferro Està situat a sota el ràfec de la coberta, al costat de la finestra.</p> | 08009-234 | Nucli urbà. C. Lladó, 30 | 41.5535800,2.3998500 | 449951.06 | 4600386.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38227-foto-08009-234-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És un dels pocs exemples de rellotges de sol en el centre urbà. Es troba en un dels carrers originals del petit nucli de la vila de mitjans del segle XVIII. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 38626 | Fàbrica Sanglas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-sanglas | <p>CAMPRUBÍ, J. (1995). Les grans colònies tèxtils del Llobregat: La Plana. A 'Regió 7', 5 de març de 1995.</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2005) <span>“El patrimoni industrial d’Avià. Les colònies de Cal Rosal i la Plana, i les fàbriques de Cal Piteu i cal Bassacs”. <em>Ressò de Ressò</em> núm. 53, tardor 2005. Ajuntament d’Avià.</span></span></span></span></p> <p>GUIXÉ I GUIXÉ, Antoni (1906). La indústria tèxtil catalana: una visió històrica. Monografia premiada als Jocs Florals de Berga l'any 1906. Re-editada a Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, desembre 1992.</p> <p>Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona: Arbitri sobre aprofitaments hidràulics del salt de La Plana a Avià (1933-1953).</p> | XIX | En general està en ruïnes. | <p>De l'antiga fàbrica tan sols resta una nau, la xemeneia i restes de parets i petites construccions, així com els engranatges que transmetien la força directa de la turbina als embarrats de la instal·lació cotonera. Podem observar l'entrada al recinte flanquejada per dos murs amb cantoneres de maó que, des del camí que voreja el riu Llobregat, ens marca l'accés a una antiga plaça on encara s'aixeca una nau de pedra i maó i on hi ha la xemeneia de secció quadrada i que es troba en bon estat. A un nivell superior i paral·lel a aquest hi havia una nau gran d'una sola planta i que es va destruir arran de l'incendi de 1998. Actualment tan sols resten fragments de les parets amb finestres d'arc rebaixat de maó i d'altres restes isolades entre els que es troben antics engranatges. El salt d'aigua va ser modernitzat i encara es manté en funcionament.</p> | 08011-102 | Polígon Industrial La Plana, 08610 AVIÀ | <p>A finals del segle XIX, el propietari de la masia Obiols va vendre part dels terrenys de la seva finca propers al riu, al fabricant tèxtil de Casserres Miquel Roca i Noguera. El 1892, aquest empresari juntament amb Esteve Monegal varen demanar permís per utilitzar les aigües del Llobregat, aconseguint 3.500 l/seg per a la nova fàbrica de La Plana i 1.500 per reforçar el salt de L'Ametlla de Casserres (el Monegal). Va instal·lar una turbina Francis per filats de cotó. Miquel Roca va arrendar la fàbrica als successors de Josep Gabarró que filaven cotó amb 3.000 fusos, deixant de funcionar al 1905. En morir va deixar la fàbrica a les seves filles que varen arrendar les naus a la societat Josep Sanglas i germans, de Manlleu l'any 1910. Aquests es dedicaren a la filatura de cotó, amb un salt d'aigua de 14m i 1.000 CV de potència, amb un llarg canal de 2 km que té l'origen a prop de cal Rosal. Una turbina movia les màquines i una dinamo generava electricitat per fer la llum de la fàbrica i de la colònia. En aquest temps la instal·lació fabril tenia 24 contínues amb 10.500 fusos. Els germans Sanglas van construir bona part dels habitatges de la colònia. L'any 1930 va deixar de produir teixits però es va continuar utilitzant el salt per generar electricitat. Al llarg de la història de la fàbrica hi exerciren de directors els senyors Creus (1900-1913), Àngel Duran i Franquet (1913-1941), Gaspar Daura i Dolmez (1941-1944), Josep Armengou i Vila (1944-1950) i, finalment, el senyor Sentellas (1950-1962). A començament de la dècada dels seixanta s'imposava una modernització de la maquinària i estructures motrius que havien quedat obsoletes, i la direcció de la fàbrica es confia a Josep M. Sanglas i Casanovas. En iniciar-se l'aplicació d'un nou sistema de contínues, l'any 1963, els amos (que eren una societat) decidiren parar la reforma i tancar la fàbrica. Des del moment del tancament a l'actualitat s'han portat a terme diferents intents d'explotació: bigues i elements de ciment armat, fàbrica de guitarres, locals per tallers i emmagatzematge. L'any 1973, la fàbrica, una part del nucli de població i el salt d'aigua van ser adquirits per l'industrial manresà Josep Font i Rubió. El 1985, Martí Font i Plana, fill d'antics botiguers de la colònia (Josep Font i Carme Plana) juntament amb els seus fills, Josep i Xavier, decidiren retornar a la tradició tèxtil i instal·len una moderna filatura: Planafil SA. El salt d'aigua es va modernitzar i encara fa energia per a la xarxa general. Desgraciadament un incendi l'any 1999, va obligar a tancar l'empresa i actualment les instal·lacions resten abandonades a excepció de l'explotació del salt. Actualment, al costat de la vella fàbrica i a la colònia hi ha un polígon industrial impulsat per l'Ajuntament d'Avià en el que hi conviuen diferents empreses. Entre 1900 i 1916 va funcionar una altra fàbrica arrendada pel Sr. Roca a Luis Riera Malet amb 1.200 fusos.</p> | 42.0545700,1.8722700 | 406683 | 4656450 | 1896 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38626-foto-08011-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Miquel Roca i Noguera | És un dels pocs exemples d'edifici industrial en forma de naus al Berguedà, ja que en aquesta zona predominaven les fàbriques de pisos. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||
| 41317 | Can Sidret de dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sidret-de-dalt | XX | S'estan començant a deteriorar el revestiment de façana i la fusteria de les obertures. | Casa de cos en cantonada, de planta baixa, pis i golfes, amb elements decoratius de rajola vidrada i sanefes d'obra. La façana té les obertures verticals, amb un balcó amb barana de ferro forjat al primer pis. El remat de la coberta és un acroteri amb formes ondulants, decorat amb motius geomètrics de rajola. Les parets són de càrrega, essent la de façana nord de pedra, amb les obertures emmarcades de maó massís i la mitgera sud tota ella de maó massís. Davant de la casa hi havia una petita vorera que separava l'accés del camí de sorra del davant. La façana també tenia un petit sòcol, avui molt malmès. | 08023-271 | El turó de Bigues. Cantonada superior del C. Sant Pere | Els que vivien a Can Sidret feien de masovers de Can Gumiras, del barri del Veïnat. Fins a mitjans del segle XX Can Sidret era una carnisseria. | 41.6768300,2.2200900 | 435084 | 4614190 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41317-foto-08023-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41317-foto-08023-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41317-foto-08023-271-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | És un dels pocs exemples d'arquitectura modernista en el nucli urbà, que no sigui de casa d'estiueig. | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 66869 | Xemeneia de la bòbila de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-de-can-rossell | AGÜERA, Andreu; CRISTIÀ, Joan; RUBIRES, Xavi; et alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Grup Ecologista Bosc Verd. | XX | Xemeneia de planta hexagonal dividida en dos trams, més ampla a la base que al cim. Construïda amb totxos, el tram inferior presenta una porta amb arc de mig punt, i està separat del tram superior per una sanefa feta a partir de tres línies de maons esglaonats, pintats de blanc i verd. El tram superior, igualment hexagonal però més estret, no presenta cap obertura, i està coronat per una sanefa de tres línies de maons pintats de verd. | 08273-86 | Intersecció de la carretera BV-2427 amb camí de la urbanització de Can Rossell | 41.4011100,1.8103300 | 400555 | 4583968 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66869-foto-08273-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | És un dels pocs elements d'arqueologia industrial que es conserven a Subirats. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62745 | Casal dels Marquesos de Llió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-marquesos-de-llio | <p>DALMAU, R, ed.(1971) 'Els Castells catalans', Vol. III.. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MACIAS, J.M.; MENCHÓN, J.; MUÑOZ, A. (1997) Ceràmiques medievals a Tarragona. Aproximació al seu coneixement' Ceràmica medieval catalana, pp. 71-88, Diputació de Barcelona. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V . TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. TORRENTS ALEGRE, J. (1996b) 'La història escrita en pedra: el casal - molí dels marquesos de Llió', Programa de Festa Major, Sant Pere de Riudebitlles. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XIV | Es troba en procés de restauració. | <p>Casal d'estil gòtic civil de planta baixa i dos pisos, d'aproximadament vint-i-tres metres i mig de llargada. Presenta una façana de pedra severa i elegant, amb dos rengles de quatre finestres coronelles, tripartides les inferiors i bipartides les superiors. Les columnetes són rematades per capitells de bona factura artística. Damunt cada finestra del primer pis hi ha un escut en forma de rombe. La portalada principal, de grans dovelles, té un relleu amb dos escuts dels marquesos de Llió, sostinguts per un àngel. A l'extrem esquerre de l'edifici hi ha les 'voltes del Quirri', pas cobert que dóna accés a la façana posterior de l'edifici, al carrer de Baix, permetent enllaçar el casal amb el molí paperer de cal Ròmul. La façana està coronada per una línia de disset merlets esglaonats. La planta de l'edifici és molt estreta i allargada, la qual cosa fa sospitar que en origen hauria continuat a l'actual emplaçament de cal Ròmul.. A l'interior, a la planta baixa, hi ha el celler, l'entresol il·luminat per les petites finestres que hi ha a la part inferior de la façana. Al primer pis hi ha el comptador, espai de sostre alt il·luminat per les finestres trífores, amb festejadors. El segon pis presenta el sostre molt inclinat, rep la llum per les finestres bífores (TORRENTS, 1996 i 1996b). A la façana posterior, al costat de la porta hi ha una vora de ceràmica grisa catalana que podria correspondre a un tipus especial de gibrell (plàtera) detectat a Tarragona al segle XIV (MACIAS, MENCHÓN, MUÑOZ, 1997). A la façana es pot veure com hi ha vàries fases constructives. La més antiga sembla correspondre a la part dreta. Igualment en aquesta part sembla haver-hi hagut dos moments. S'observen, així mateix, unes grans finestres rectangulars tapiades a la segona planta, que sembla ser es van obrir a la segona meitat del segle XIX per tal de poder-hi fer passar els productes del camp (TORRENTS ALEGRE, 1996b).</p> | 08232-22 | C. Major, 42 | <p>Casal de la família Salelles, amb façana del gòtic civil, probablement del segle XIV. Els propietaris d'aquest casal, a partir del segle XVII, foren la família Móra pel matrimoni de Salvador Móra amb la pubilla Joana Salelles. Josep de Mora i de Catà, descendent d'aquesta nissaga, fou nomenat l'any 1749 primer Marquès de Lló o de Llió i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Aquest casal va pertànyer a la família Mora fins a les darreries del segle XIX (TORRENTS, 1993: 35). L'edifici va ser convertit en fàbrica de paper el segle XVIII, pel seu propietari en Josep de Mora i de Catà, primer marquès de Llió. Fins fa pocs anys la família Torrents va mantenir aquesta fàbrica, integrada també per l'edifici de cal Ròmul, obtenint un paper de cotó d'extraordinària qualitat, utilitzat sobre tot per a fabricar papers de filtre. L'any 1995 va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles per a usos culturals.</p> | 41.4536800,1.7035900 | 391720 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-221.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | És un dels pocs edificis gòtics civils catalans conservats gairebé íntegrament en la seva estructura exterior. Des del segle XVIII va formar part del molí paperer dels marquesos de Llió (cal Ròmul). Els anys 1920, Charles Deering va voler comprar la façana gòtica. El propietari (Ròmul Torrents i Albet) no es negà a la venda però hi va posar el preu altíssim de 20.000 duros per escut, 40.000 per finestra i 24 hores per decidir-se. Finalment el milionari desistí (TORRENTS, 1996b). La casa marquesal de Llo, o de Llió, rep el nom de la localitat homònima pròxima a Sallagosa. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||
| 41221 | Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca | ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells. | Mig abandonada. | Font antropitzada on l'aigua raja per les escletxes de la roca natural i finalment és recollida per una mitja canya. Sobre la Font es troba una inscripció amb el nom de la font i la data de la seva última restauració. Aquesta inscripció és complementada amb un aplicat ceràmic de l'hereu deviaplana i la dona d'aigua. La font es troba actualment dins d'un paratge protegit i d'accés restringit. | 08023-175 | Riells. Molt aprop del Salt de Vallderrós. | 41.7070000,2.2136100 | 434575 | 4617544 | 1966 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41221-foto-08023-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41221-foto-08023-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | És un dels paratges on es desenvolupa la llegenda de 'La dona d'aigua' | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 87382 | Casa Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bach | XX | Edifici aïllat, de coberta plana i planta quadrangular. La façana principal, que dóna al carrer d'Àngel Guimerà, és plana i presenta tres eixos de simetria: en planta baixa la porta principal preseenta la seva llinda d'arc carpanell, mentres que la resta dobertures són de dintell pla, ampitadores i de proporció vertical. Totes les obertures estan protegides per persianes de llibret de color verd i llevat de la porta d'accès, la resta presenten baranes de forja en reganyol, amb decoració molt simple, i sustentades per ampits d'escàs vol. La porta del barri, també metàl·lica amb decoració de roleus i flors de lis, està flanquejada per sengles pilars de maçoneria i secció quadrada, coronats per gerros decoratius. Al pilar esquerre hi ha el nom de la casa. | 08158-221 | Angel Guimerà, 16 | 41.4357700,2.0093300 | 417234 | 4587607 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87382-foto-08158-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87382-foto-08158-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87382-foto-08158-221-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un dels habitatges cases-torre d'estiueig que es van construir des del començament del segle XX al Papiol. | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 80121 | Cal Daies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-daies | XIX | Casa gran de planta rectangular de dos pisos amb tres balcons i dues finestres al segon pis i una finestra amb la llinda amb inscripció de la data de construcció, una porta amb muntants simples i tres cotxeries, dues d'elles en molt bones condicions. La façana d'accés és al sud i s'aixeca els dos pisos en una estructura molt semblant a una espadanya d'església o una falsa façana. En la finestra del pis terra, hi ha inscrita una data: '1866'. A la banda de ponent hi ha un passeig privat sense asfaltar des d'on es pot observar que el nivell de la casa és més baix que el que es veu des de la carretera (façana sud) i la teulada és a dos vessants sense ràfec i annexada a aquest hi ha una casa on actualment hi viuen els propietaris. | 08138-213 | Casc Urbà - Ctra. de Manresa núm. 18 | Edifici de l'any 1866 que albergava un hostal. Al desaparèixer el també conegut hostal del Remei, aquest és l'únic que queda del record. L'ultima funció comercial que va tenir Cal Daies va ser la de dispensari de begudes i vi. Fins fa uns deu anys s'hi podia anar a comprar vi a la menuda, de fet encara tenen les botes grans de fusta que servien de contenidors. Actualment està tancat al públic. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1866 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80121-foto-08138-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80121-foto-08138-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80121-foto-08138-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | És un dels exemples que en resten a la vila d'antic hostal.Una part de la cotxera ha estat habilitada com a restaurant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 87438 | Cal Sacrataire/Cal Pepus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sacratairecal-pepus | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Es troba en molt mal estat de conservació. Tot i així conserva l'estructura original de l'habitatge. | Casa amb teulada a dues vessants i planta quadrangular, amb el carener paral·lel al carrer principal. Consta de planta baixa i pis, i la façana està arrebossada de calç, sorra i terra, quedant restes de pintura tradicional de blauet. El portal, al centre, és d'arc escarser i pel seu estat de deteriorament són visibles els maons que el formen. Els buits són petits, de dimensions tradicionals. Destaquen en la primera planta, el balcó, amb peanya motllurada de pedra i barana de forja amb barrots simples, sense cap tipus de decoració. A esquerra del balcó hi ha una finestra de proporcions verticals, amb un ampit de pedra i maons. El ràfec conserva l'estil tradicional: és, com tota la teulada, de teules àrabs que sobresurten i es recolzen a sobre de maons prims. Presenta el canaló de tortugada en bon estat de conservació. El barri exterior és una reixa de petites proporcions decorada amb roleus. | 08158-277 | Carrer de l'Abat Escarré, 21 | Francesc Pagès Barba hi vivia aquí ja al segle XIX. Era pagés i cabaler de ca l'Adjutori. A principis del segle XX la família va marxar del poble. El 1916 es coneixia com a Cal Pepus (pel Plàcido de cal Pepus). Josep Barba Ravella, hi vivia al començament del segle XX. Era cabaler dels Barba de cal Rull, i s'havia casat amb la Rosa Font Gener i s'instal·len en aquesta casa. El 1919, la seva filla, Antònia, es casa amb Vicenç Casanovas Jané, cabaler de ca l'Hostal. En Vicenç fou jutge municipal durant el Bienni Negre. El seu fill Plàcido va continuar la nissaga (Ahicart et al., 2019). | 41.4385200,2.0102400 | 417313 | 4587911 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87438-foto-08158-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87438-foto-08158-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87438-foto-08158-277-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un dels exemples més interessants que es conserven al municipi d'arquitectura tradicional. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 87225 | Cal Peró/Cal Peró de la Figuera/Cal Peronet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perocal-pero-de-la-figueracal-peronet | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Habitatge entre mitgeres de planta quadrangular que consta de dos cossos amb dos nivells d'alçada: el de la banda sud presenta un pis més que el que ocupa el flanc més al nord. La façana est dona al carrer Llibertat, i l'edificació està casi gairebé a tocar la casa de pedra de Can Bou. La coberta és a una vessant, i el ràfec està resolt fent tortugada. La façana respon a una tipología constructiva de caire popular, i és de grans dimensions, acabada en maçoneria irregular, protegida amb morter de calç viu. Per si mateixa sembla constituir un mur que segueix una de les corves de nivell sobre les que es van situant els diversos carrers, els quals històricament s'han anat formant a la vessant est del cim, en el qual va crèixer el nucli antic, als peus del castell. A l'igual que l'edificació del castell, aquestes construccions dominen, en avançada, la vall del riu Llobregat. Els buits de façana en general estan emmarcats per recercats de maons, i alguns han patit una modificació, doncs s'han engrandit els seus mòduls originals que procuraven la tradicional eficiència energètica a la construcció. En general són de llinda recta, llevat de les portes d'accès, originals, que presenten sengles arcs escarsers. També d'arc escarser i recercat sencerament de maons, és una de les finestres de la banda nord est que a més, està protegida per una reixa simple de ferrro forjat. La fusteria de les portes és tradicional. | 08158-64 | Carrer Llibertat, 19 | Gaspar Pagès Casanovas, cabaler de cal Pagès (1685-1756), va casar-se durant la Guerra de Successió amb la Maria Ravella Campmany, donzella de cal Ravella i van iniciar la saga de cal Peró. A finals d'aquell segle, en Francesc Bou Mitjans, cabaler de cal Piler, va entrar de pubill a la casa en casar-se amb Teresa Pagès Gener el 1790. La família va viure en aquesta finca fins a finals de la dècada del 1910. Després de la mort del patriarca Gaspar Bou Torras, la família va anar a viure primer a la Baixada de la Lluna i després al carrer Migdia. Cal Peró havia estat comprada anys abans per un cabaler de la família, en Miquel Bou Oliveras, fuster i paleta establert a Barcelona (Ahicart et al., 2019) | 41.4382600,2.0105200 | 417336 | 4587882 | 1712 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un dels exemples d'arquitectura popular del Papiol que ha patit poques transformacions formals i resulta una mostra excel·lent d'arquitetura tradicional al municipi. També, per volumetria, conjuntament amb cal Bou, caracteritza aquest espai del nucli urbà en el qual està aixecat, essent una de les perspectives més atratives del Papiol, paisatgísticament parlant, amb el castell al fons. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 51926 | Plaça de la Llibertat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-llibertat | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX-XX | Plaça pública de planta rectangular delimitada a migdia pel carrer de Barcelona i per edificacions en els altres costats, destacant el costat de ponent en el que hi té façana l'edifici de l'antic Casinet. L'espai resultant es pot entendre com un conjunt d'unitats de diferents àmbits creats per a diversos usos. D'una banda es genera un espai de pas i estacionament de vehicles, i de l'altre costat la plaça pròpiament dita. Aquests dos espais estan separats per una alineació de plataners i mobiliari urbà, com bancs i els fanals. Hi ha un canvi contrastat entre el paviment de la vorera del carrer Barcelona i el de la plaça, que passa d'uns panots blancs i rogencs, a un paviment grisós més senzill. A l'extrem septentrional hi ha un pas i una escala pública que comunica amb el carrer de Josep Llimona i salva el canvi de cota entre els dos espais. | 08118-169 | Plaça de la Llibertat | 41.4790200,2.3182100 | 443077 | 4592159 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51926-foto-08118-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51926-foto-08118-169-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels espais emblemàtics del municipi. Hi havia hagut una torre de defensa i entitats assenyalades com el partit polític local, Gent del Masnou. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 41109 | Aplec de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-puiggracios | XVII-XX | Vigent | Aplec que es fa a l'ermita de la Mare de Déu de Puiggraciós el primer dilluns de Pasqua. Aplega gent de Riells, Bigues, Santa Eulàlia, l'Ametlla, La Garriga i el Figueró-Montmany. Es puja a peu des de Bigues, es fa una Missa. Fins els anys 80 es cantaven caramelles a la sortida de la Missa. Fins l'any 2002, la gent es quedava a dinar en un bosc del darrera, i al atarda s'hi feien jocs de cucanya. Però ara s'ha perdut. També es cantaven els goigs de la Mare de Déu. Ho feien els caramellaires grans. | 08023-52 | Ermita de la Mare de Déu de Puiggraciós | Les primeres notícies que es tenen són del segle XVII. Recuperat de forma intermitent des de l'any 1957, després de començar la restauració del santuari, segons projecte de l'arquitecte Bonet-Garí de l'any 1952 | 41.7060200,2.2476400 | 437405 | 4617410 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels escenaris descrits a la novel·la 'Els sots feréstecs' de Raimon Casellas, on també hi surten topònims i personatges de Bigues. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 69899 | Antics abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-abeuradors | www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8137 | XVII-XVIII | Es veu arranjada recentment amb rejuntats de morter | Abeurador format per tres basses diferenciades: l'una, a tramuntana, al descobert que és la que rep l'aigua d'un sortidor procedent de la finca adjacent, l'antic casal dels Peguera (fitxa 161), per on passa el rec (fitxa 146) i les altres dues, a migdia, omplertes des de la primera i cobertes amb estructura de teula a un sol vessant sobre estructura de fusta amb quatre pilars recolzats en el muret que tanca l'abeurador. L'estructura, porxada, es troba adossada al mur que tanca per llevant l'antic casal dels Peguera. D'acord amb les fonts orals una bassa era per a abeurar els animals, l'altra per a rentar-hi la roba i la tercera era reservada a l'ús de persones amb malalties. | 08288-16 | Plaça de les Moreres / Carrer d'Abaix | Se sap que l'any 1754 eren uns abeuradors ja que, com a tals, apareixen esmentats quan els Peguera concedeixen permís a Ramon Morgades per construir el molí que avui s'anomena d'en Sendra (fitxa 33). En aquest document els Peguera es comprometen a deixar a desciar una ploma d'aigua diàriament cap als abeuradors amb la finalitat que els veïns poguessin beneficiar-se'n (Parellada, 2014). Antigament també van fer la funció de safarejos públics. | 41.3878100,1.5686900 | 380331 | 4582797 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És un dels elements més emblemàtics del nucli antic | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 41641 | Casa de colònies de Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-colonies-de-casademunt | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XIX | Va ser restaurada totalment però respectant sempre l'estructura original. | Mas format per dos cossos adossats de planta rectangular i allargada, en total uns 36 metres de façana. Tots dos són fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. El cos situat al sud és el més gran i té la teulada a tres vessants (llevant, ponent i sud) mentre que el cos del nord la té a una sola vessant (a llevant). Ambdues teulades estan fetes amb teula àrab. Trobem portes d'accés a les quatre façanes. A la façana est la porta queda a més alçada, degut a la inclinació del terreny, i unes escales fetes de pedra en faciliten l'accés. La majoria de les finestres són fetes de carreus, amb grans llindes de pedra i rajoles als ampits. En algunes d'elles (molt poques) s'han utilitzat maons, com en un dels accessos de la façana est que fa un arc de mig punt. Per a l'entrada del nord s'han d'utilitzar també unes escales i per a la del sud una rampa feta de formigó. A la part sud de la façana est hi ha un cos afegit que fa de garatge. Cal destacar també un contrafort a la cantonada SO. | 08026-111 | Brull, el | Edifici relacionat amb el mas Casademunt. Casademunt va ser construït pels volts de 1540 i posteriorment va ser objecte de reformes (a mitjans de segle XIX). | 41.8155400,2.2979500 | 441690 | 4629534 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41641-foto-08026-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41641-foto-08026-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41641-foto-08026-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És un dels edificis situats a les proximitats del mas i l'església de Casademunt. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 59576 | Can Serra de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-de-lesglesia | BALLBÈ i BOADA, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Barcelona. | XIV-XX | Can Serra de l'església s'alça a l'extrem nord de l'elevació rocosa on s'aixeca el nucli urbà de Rocafort. La masia de planta rectangular consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L'estructura de la casa manté algunes diferències respecte a d'altres masies. A la planta baixa hi ha l'entrada clàssica dels masos amb les diferents dependències ambdós costats; originàriament a l'entrada hi havia el bestiar i a mà esquerra la cuina amb el forn de pa. En construir posteriorment el costat dret, es va desallotjar el bestiar de l'entrada i van anar a la nova cort. Al fons, on normalment hi ha el celler, s'havia emprat com a graner. La planta pis està delimitada per la sala on tots els comensals es reunien al voltant de la taula i a cada costat les diferents dependències i habitacions. Finalment, sota coberta hi havia el paller, que actualment està reformat com a dependències d'ús familiar. També es conserva l'antiga era, el celler i dependències annexes que s'han reconvertit per a usos terciaris, com un restaurant. L'antic femer, excavat a la roca és ara una piscina. També conserva la bassa excavada a la roca. Del celler es conserva un trull d'oli amb les dues pedres i el mecanisme de rotació i una premsa de cargol i la roda, de fusta, que n'augmentava la pressió en el darrer tram de la premsada. Aquesta premsa, segons informació del propietari, tan s'utilitzava per acabar de treure el màxim profit de la premsada per obtenir oli, com per la verema. Al costat, hi ha els dipòsits de decantació i una caldera per mantenir l'aigua calenta que també havia estat emprada per destil·lar licor. Al costat hi trobem la part de la bodega amb algunes bótes que fins fa poc encara s'utilitzaven, diferenciant les de vi ranci, moscatell, vi dolç o vinagre i vi negre. Les terres de Can Serra contenen el forn de calç de la Riera de Mura i la resclosa que l'any 1962 es va perdre per una riuada. Captava l'aigua per regar els horts de la casa a partir d'un rec excavat a la roca i al terra que arribava fins a la casa. També tenia forn d'obra propi. | 08182-178 | Rocafort | La casa ha estat des dels orígens propietat de la mateixa família. Només ha canviat dos cops de cognoms pel tema d'heretar una pubilla. La primera vegada fou a principis del segle XIX quan el cap de família, Martí Serra de l'Església, mor deixant la dona embarassada d'una filla. Amb poc més de 15 anys la casen amb el segon fill dels Vives de Sant Vicençs. Des de llavors el cognom Serra es perd en favor de Vives. La segona vegada que canviarà de cognom serà en la propera generació, ja que el marit porta el cognom de Baylina. El terreny sobre el que s'han alçat les cases de Rocafort, del nucli actual, pertanyen una part a Can Prat i l'altra a Can Serra de l'església. Les primeres referències documentals de la propietat reculen fins el segle X, segons informació de Valentí Baylina. Tot i que en la bibliografia (Ballvè: 1998) es comença parlant de Ramon Serra, documentat l'any 1317. Aquestes terres rendien vassallatge als senyors del Castell de Rocafort fins que la vídua de Pere de Sitjar en fa donació a Sant Benet de Bages. Sembla que l'actual església de Santa Maria podria pertànyer antigament al mas, així com la capella de Sant Aon (Abundi), avui desapareguda. | 41.7168600,1.9361800 | 411507 | 4618887 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59576-foto-08182-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59576-foto-08182-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59576-foto-08182-178-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch | És un dels dos masos, conjuntament amb Can Prats, que ostentaven la propietat de la major part de terres del terme. Del camí del Prat cap a ponent pertanyien a Can Prat i cap a llevant a Can Serra. Segons la documentació de la casa el propietari ens explicava que les cases del carrer Major que miren a llevant es van construir al segle XVIII, al voltant de 1780, i les que miren a ponent, cent anys després. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 43508 | Can Bosc Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-nou | COMAS, Carme, Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Inèdit, 1987. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XIX | Casalot senyorial de planta rectangular amb planta baixa, pis superior i golfes. La teulada és de doble vessant amb teules de ceràmica vidriada. Les obertures del primer pis i de les golfes són d'estil lobular. L'edifici per la banda del darrera presenta una mòdul central en forma de torre amb un pis superior més elevat que la resta de la casa. La seva coberta també és de ceràmica vidrada a 4 aigües. La façana principal té a banda i banda de la porta principal uns bancs de pedra decorats amb rajola catalana. Els balcons del primer pis tenen unes baranes de forja ricament decorades. | 08902-9 | Barri de Sta. Quitèria | Can Bosch és un antic mas que es troba documentat en el capbreu del S. XIV. També apareix en el fogatge de 1553 i té continuïtat fins avui. A principis del segle XX es va construir l'actual edifici seguint la tipologia de ciutat-jardí dintre d'una estètica propera al Noucentisme. No coneixem la data exacta de la seva construcció, però podria ser la mateixa que apareix a la creu de la porta: el 1919. | 41.5556500,2.3051000 | 442051 | 4600676 | 1919 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43508-foto-08902-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43508-foto-08902-9-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | És un dels casalots més importants del municipi | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 40459 | Olivera d'en Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-den-roig | Necessita una acurada neteja i una protecció immediata | <p>Al camí de la font del Cuscó, formant part del marge d'una vinya propietat de J. Ràfols es troba aquesta gran olivera viva tot i que ha patit varis incendis. El seu diàmetre aproximat és de 3,90 ms.</p> | 08013-149 | Les Gunyoles. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es tracta d'un arbre d'extraordinàries dimensions que ha superat els efectes devastadors de tales abusives i d'incendis.</p> | 41.3504500,1.7840800 | 398282 | 4578375 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40459-foto-08013-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40459-foto-08013-149-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2021-05-26 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un dels arbres singular més interessants del terme d'Avinyonet. | 85 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37371 | Pi bord / pi blanc de Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-bord-pi-blanc-de-mas-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada de 30 metres, aproximadament, soca de 3,15 metres i volta de canó de 3 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Està ubicat a la confluència dels torrents del Sarau i de la Barraca d'en Casals, i just a sota hi ha una cruïlla de les pistes forestals que uneixen el torrent del Sarau i el del Fonoll amb la que duu cap a la font de l'Esquerda. | 08003-231 | Torrent del Sarau o del FonollAl nord-oest del nucli de Mas Coll | El pi blanc és un arbre del gènere Pinus, originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El seu nom científic prové de la ciutat síria d'Alep. És un arbre amb un gran potencial colonitzador, ocupant conreus abandonats. Els incendis forestals favoreixen la seva propagació, ja que l'escalfor fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors. La fusta pot ser emprada en la producció de cel·lulosa i per a caixes de fusta. | 41.5039500,2.2758200 | 439561 | 4594956 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37371-foto-08003-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37371-foto-08003-231-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels arbres més singulars del municipi, conegut popularment com a Pi Bord. Entorn forestal d'interès vinculat a la zona verda del torrent del Fonoll, si bé no en forma part per uns trenta metres. Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc deribera. Ús social important. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Exemplar protegit com a Arbre d'interès comarcal i local pel Decret 47/1988, d'11 de febrer, sobre declaració d'arbres d'interès comarcal i local. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 44078 | Àlbers de la carretera de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albers-de-la-carretera-de-santa-fe | XX | Àlbers situats al costat de la carretera de Santa Fe, a llevant del nucli urbà. Es tracta de diversos exemplars d'àlbers (Populus Alba) És una espècie originària del centre i sud d'Europa i de l'Àsia central. Es tracta d'una espècie que forma part de la vegetació de ribera, tot i que en aquest cas no ho està. | 08039-106 | Carretera de Santa Fe | 41.7233400,2.4668300 | 455653 | 4619197 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44078-foto-08039-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44078-foto-08039-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És un dels arbres inclosos dins el projecte interdisciplinari 'Estimar els arbres de Campins' de l'escola Alzinar de Campins. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44079 | Alzina del camí de Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-can-bruguera | XVIII | Alzina situada a peu del camí de Can Bruguera. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), característic pel fet d'estar bifurcat. És una espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània, amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable. | 08039-107 | Camí de Can Bruguera | Es creu que podria tenir entre 300 i 400 anys. | 41.7212300,2.4687300 | 455810 | 4618962 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44079-foto-08039-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44079-foto-08039-107-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És un dels arbres inclosos dins el projecte interdisciplinari 'Estimar els arbres de Campins' de l'escola Alzinar de Campins. | 94 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44080 | Alzina del camí de Sant Guillem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-sant-guillem | XVIII-XIX | Alzina situada a peu del camí de Sant Guillem. Es tracta d'un exemplar notable d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable. Al davant n'hi ha una altra de mides similars que juntes formen un túnel vegetal. | 08039-108 | Camí de Sant Guillem | Es creu que pot tenir uns 300 anys. | 41.7220700,2.4663800 | 455615 | 4619056 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44080-foto-08039-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44080-foto-08039-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44080-foto-08039-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És un dels arbres inclosos dins el projecte interdisciplinari 'Estimar els arbres de Campins' de l'escola Alzinar de Campins. | 98|94 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44081 | Eucaliptus del camí de Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-del-cami-de-can-bruguera | XX | Eucaliptus situat davant la pineda de Can Guilla. Es tracta d'un exemplar peculiar d'eucaliptus (Eucaliptus Globulus), pel fet de tenir cinc branques. És una espècie originària d'Austràlia, amb un tronc recte d'escorça grisenca i llisa. El seu fruit és apreciat per a usos medicinals, per les seves propietats expectorants i bactericides. | 08039-109 | Camí de Can Bruguera | 41.7234600,2.4695300 | 455878 | 4619209 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44081-foto-08039-109-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És un dels arbres inclosos dins el projecte interdisciplinari 'Estimar els arbres de Campins' de l'escola Alzinar de Campins. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44082 | Figuera de Sant Guillem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-sant-guillem | XIX | Figuera situada davant l'ermita de Sant Guillem. Es tracta d'un exemplar centenari de figuera (Ficus carica), amb un perímetre de poc més de dos metres. És una espècie originària d'Àsia, amb un tronc gris i sinuós. El seu fruit, la figa, és apreciat per a usos culinaris i medicinals. | 08039-110 | Sant Guillem | Es creu que podria tenir entre 200 i 300 anys. | 41.7196700,2.4690300 | 455834 | 4618788 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És un dels arbres inclosos dins el projecte interdisciplinari 'Estimar els arbres de Campins' de l'escola Alzinar de Campins. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 44084 | Xiprers de Sant Guillem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-sant-guillem | XIX | Xiprers situats davant l'entrada de l'ermita de Sant Guillem. Es tracta de dos exemplars centenaris de xiprer (Cupressius sepervirens) d'una alçada considerable. El tronc del més gran té un perímetre aproximat de dos metres i té una capçada llarga i densa. | 08039-112 | Ermita de Sant Guillem | Es creu que el més gran deu tenir uns 200 anys. | 41.7196600,2.4687400 | 455810 | 4618787 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44084-foto-08039-112-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És un dels arbres inclosos dins el projecte interdisciplinari 'Estimar els arbres de Campins' de l'escola Alzinar de Campins. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44086 | Roure de Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-bruguera | XIX | Roure situat al camí de Can Bruguera. Es tracta d'un exemplar centenari de roure martinenc (Quercus humilis petraea) que destaca per les seves dimensions. El tronc té un perímetre aproximat de dos metres i té una brancada molt voluminosa. | 08039-114 | Camí de Can Bruguera | 41.7235600,2.4695300 | 455878 | 4619220 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44086-foto-08039-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44086-foto-08039-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És un dels arbres inclosos dins el projecte interdisciplinari 'Estimar els arbres de Campins' de l'escola Alzinar de Campins. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44087 | Om de Sant Guillem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/om-de-sant-guillem | XX | Om situat al costat de l'ermita de Sant Guillem, a peu del camí. Es tracta d'un exemplar d'om (Ulmus campestris) que destaca per tenir quatre besses. El tronc té un perímetre de gairebé un metre i mig i té una capçada arrodonida. | 08039-115 | Camí de Sant Guillem | 41.7194600,2.4688100 | 455815 | 4618765 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És un dels arbres inclosos dins el projecte interdisciplinari 'Estimar els arbres de Campins' de l'escola Alzinar de Campins. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 44089 | Roure bifurcat del camí de Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-bifurcat-del-cami-de-can-bruguera | XVIII | Roure situat al camí de Can Bruguera. Es tracta d'un exemplar centenari de roure martinenc (Quercus humilis) que té la peculiaritat de tenir el tronc bifurcat. El tronc té un perímetre aproximat de tres metres i té una brancada molt voluminosa. | 08039-117 | Camí de Can Bruguera | Es creu que podria tenir entre 300 i 400 anys. | 41.7213800,2.4686900 | 455807 | 4618978 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44089-foto-08039-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44089-foto-08039-117-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És un dels arbres inclosos dins el projecte interdisciplinari 'Estimar els arbres de Campins' de l'escola Alzinar de Campins. | 94 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44114 | Pi del camí de Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-cami-de-can-bruguera | XX | El pi del camí de Can Bruguera està situat en una zona boscosa. Es tracta d'un exemplar centenari de pi pinyer (Pinus pinea), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre de gran magnitud, caracteritzades per l'escorça marró rogenc molt gruixuda. La seva capçada és arrodonida | 08039-142 | Camí de Can Bruguera | 41.7232900,2.4686500 | 455805 | 4619191 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44114-foto-08039-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És un dels arbres inclosos dins el projecte interdisciplinari 'Estimar els arbres de Campins' de l'escola Alzinar de Campins. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 87200 | Racó de les Màscares/Cal Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-les-mascarescal-faura | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Es tracta d'un conjunt : edifici (Cal Faura) decorat amb un gran conjunt d'obres d'art fetes en terracota que formen part integral de la construcció, conegudes com màscares. Tot plegat resulta una mena de conjunt expositiu, amb una ornamentació molt peculiar. La majoria d'aquestes obres estan sense acolorir. Una gran part del conjunt estan penjades i allotjades als murs i façanes de la casa, propietat del seu autor, l'artista local Joan Faura. Son majoritàriament representacions de cares fetes amb la tècnica de la terracota, tot i que també hi ha elements emblemàtics, i moltes estan concebudes com el suport escriptori, en argila, d'aforismes o llegendes breus que enuncien en general normes morals o filosòfiques, moltes d'elles agafades d'autors clàsics. Les representacions figuratives són molt expressives, amb faccions ben marcades, que van sorgir de la imaginació de l'autor, les quals són fruit d'una acurada tècnica. També s'hi troben escuts heràldics, rajoles i diversos i variats personatges. | 08158-39 | Carrer Doctor Fleming, 4-6 | L'autor pertany a la família Faura. Els més antics membres documentats d'aquesta família van ser masovers de can Mas des de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX. A mitjan segle XIX van comprar uns terrenys al Baix Castell on hi van construir unes cases que van posar a lloguer i que foren conegudes com a Cases d'en Faura. Quan van deixar la masoveria van reconvertir les cases en una de sola i hi van anar a viure. Durant la dècada de 1920, cal Faura va ser la seu de l'Associació de Barraloners de Catalunya. Els barraloners eren els venedors de vi a granel, i els del Papiol el venien majoritàriament a Sabadell i a Barcelona (Ahicart et al., 2019). | 41.4377300,2.0092700 | 417231 | 4587825 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Expressionisme | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un conjunt molt singular, tant per la seva ubicació com per la seva densitat, la qual cosa ha fet que la casa es conegués més que pel nom del seu propietari, per la imatge que dóna als veïns, de manera que popularment s'anomena com 'El racó de les màscares'.També s'han trobat algunes obres del mateix autor escampades pel municipi, com ara, en algún habitatge particular: així succeeix a la façana principal de Ca l'Estevet, o als vivers que són propietat de la família de l'autor,els quals estan ubicats al costat de l'estació de la Renfe. | 119|98|2138 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 72103 | Molí de Can Maimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-maimo | MAS DOMÉNECH, Mn. Josep (1904) Notes històriques de la parròquia de Vallromanas. Deganat del vallès y Bisbat de Barcelona. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. | Abandonat | Edifici dividit en dues parts. La part alta presenta planta poligonal cònica on comença un pou en un dels vèrtex que comunica amb el dipòsit de la paret de baix. Hi ha un desnivell d'uns 10 metres. | 08296-101 | A l'Est del terme, a tocar el límit amb Vilanova del Vallès | No tenim cap referència històrica segura. Sembla abandonat de fa molts anys. Podria tractar-se del que Mn. Mas anomena Molí de Vallmanya o d'en Maimó. Segons F. Mogas (1927) estava al torrent d'en Cuquet, actualment d'Ardenya. Es documenta a l'any 1696 dins les possessions de Can Maimó. | 41.5371700,2.3106700 | 442499 | 4598620 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72103-foto-08296-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72103-foto-08296-101-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | És un conjunt força impressionant, totalment inèdit i que molt poca gent de la població coneix. La masia de Can Maimó es terme de Vilanova del Vallès. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 68584 | Evònim del Japò (Evonimus japonicus) del C/ Hort Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/evonim-del-japo-evonimus-japonicus-del-c-hort-gran | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud del Japó, pertany a la família 'Celastraceae'. Té un tronc rugós i estriat de color gris amb fulles simples, oposades, ovals i dentades de color verd fosc que broten per primavera. La floració es produeix a l'estiu i les flors són de color verd. Fructifica en càpsules, els fruits són de color rosa que neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat curta. És interessant per fer formes geomètriques ornamentals. Té una alçada de 4 mts, un diàmetre de 22 cm i ocupa una amplada de 7 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-706 | C/ Hort Gran (Centre Poble) | 41.2389100,1.8105000 | 400322 | 4565961 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És un conjunt d' Evònims de grans dimensions. És singular per l'estètica i funcionalitat, raresa, situació i homogeneïtat del conjunt. L'expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68579 | Garrofer de la Ctra. Sant Pere de Ribes (Ceratonia siliqua) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-la-ctra-sant-pere-de-ribes-ceratonia-siliqua | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud d'Europa i d'Orient, pertany a la família 'Ceasalpiniaceae'. Té un tronc abonyegat i gruixut, i d'escorça llisa de color marró vermellós amb fulles compostes, cadescuna de 6 a 10 folíols de color verd fosc que broten a mitjans de primavera.Flor petita i mancada de corol·la. Els fruits és la garrofa de color negre que neixen a mitjans de la tardor, molt nutritiu i dolç , emprat per l'alimentació del bestià. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. Té una alçada de 10 mts, un diàmetre de 64 cm i ocupa una amplada de 11 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-701 | Ctra. Sant Pere de Ribes (Madriguera) | 41.2438700,1.8044600 | 399824 | 4566519 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És un conjunt autòcton molt important ecològicament per les seves dimensions i homogeneïtat. L'expectativa de vida i la seva situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 38288 | Bell Racó (Can Navas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-raco-can-navas | <p>CASTILLO Ma. Josep; VILLA Cristina; 'Can Navas, un racó de bellesa a Argentona', Fonts, 7. Juliol 2001, pp. 11-17 VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrada, de grans dimensions, de planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vessants. D'aquest volum emergeixen dos torres situades a les cantonades de la façana principal i dues garites de defensa situades als extrems superiors de la façana posterior. Es troba situada en una esplanada enlairada, que aguanten uns murs de contenció de pedra vista, formant arcades i porxos inferiors. Els jardins i camí d'accés també són destacables. Destaca l'aspecte eclèctic de l'edifici, on es combinen elements de l'arquitectura popular, gòtica, renaixentista, barroca... I on es combinen diversos tipus decoratius: pedra vista, esgrafiats, frescos, estucats...on trobem pintures de Sert i Massot.</p> | 08009-295 | Veïnat de Pins. Camí de la C-1415 a Can Riudemeia | 41.5777500,2.3776100 | 448116.07 | 4603082.55 | 1942-46 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38288-foto-08009-295-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És un clar exemple de l'arquitectura de palau residencial dels anys 40 del segle XX, on trobem la més variada combinació d'estils i volumetries contundents, en un conjunt de grans dimensions. Està construïda en el lloc de la masia original, Can Carreras, que es va substituïr per la nova construcció. Darrera Can Navas, entre altres cosntruccions, hi podem trobar una casa de pagès, Ca la Teresina. A dins de la finca hi trobem la font dels Castanyers. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 88887 | El Cogulló de cal Torre o Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cogullo-de-cal-torre-o-torra | Muntanya de 881 metres que es troba entre els municipis de Castellfollit del Boix i de Rajadell i que constuitueix el punt més alt de Rajadell, i que forma part de la Serra de Palomas-Serra de Can Torre. És un dels punts que es disputen ser el centre geogràfic de Catalunya. Des del cim s'aprecien unes visites impressionants que permeten gaudir d'una panoràmica de la muntanya de Montserrat, la serra del Cadí o el Pedraforca, i fins i tot el Pirineu. Constitueix un mirador excepcional de la unitat orogràfica que formen la serra de Can Torra i les valls de Grevalosa i Canyelles. Al cim podem trobar un vèrtex geodèsic (referència 277112001). | 08178-393 | El Racó. El Muntalar. SO del terme | 41.6874500,1.6864400 | 390682 | 4615909 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88887-foto-08178-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88887-foto-08178-393-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | És un cim amagat que no es veu fins que te'l trobes davant. Tot i ser el cim més alt de la contrada, la seva llunyania respecte de les grans vies de comunicació i el fet de trobar-se en un terreny molt muntanyós, fan que sigui un cim de difícil localització. S'hi pot pujar a peu en una hora i mitja des de Rajadell i en cotxe des de Castellfollit del Boix. L'onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, és tradicional plantar-ne una senyera al cim. S'hi fa un esmorzar popular i acte cívic amb la participació dels pobles de Castellfollit, Maians, Grevalosa, Rajadell i Sant Salvador de Guardiola.Aquest cim està inclòs a la llista dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC.El punt fort d'aquesta muntanya és el magnífic mirador que trobem a dalt del cim. És tan ampli que s'ha instal·lat una caseta de guaita, tal vegada arran del gran incendi que la zona va patir allà per l'any 1980Foto 1: Jordi Ferrer Wikipedia; Foto 2: Web Reptes Muntanyencs. Foto 3: Blog A una chapa del Cielo | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 87166 | Casa Rectoral/La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rectoralla-rectoria | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIV | A la planta baixa i primera s'han dut a terme diverses actuacions poc afortunades. | Casal compost per planta baixa i primer pis. La planta del conjunt és un rectangle força irregular. Està situat darrera l'església, i presenta a la façana principal, un arc de mig punt adovellat, de pedra picada local i precedit per dos graons d'accés que salven el desnivell. La porta d'accés està coronada per un escut recent. A la planta inferior presenta arcades molt àmplies de diafragma, de mig punt, tot i que la que dóna al carrer de volta de canó. Conserva en bon estat el portal adovellat de pedra vermella. | 08158-5 | Carrer Mossen Rull, 8 | La Casa Rectoral és un dels edificis més antics de la població, construït al peu del Castell. La volta de canó del pont que està per sota d'aquesta construcció data dels segles XIII-XIV. Existeix un document de l'any 1488 fet pel vicari del Papiol d'aquell moment que descriu amb detall els espais de la casa, que s'han conservat pràcticament igual. En temps del R. Dr. Josep Rull hi hagué de vicaris, Mn Frederic Martí Albanell, autor de les Notes Històriques, Mn. Piña i Mn Pere Soler, entre d'altres. El darrer, conjuntament amb el jovent de la parròquia, va reconvertir la part baixa de la rectoria en un escenari en el qual s'hi van fer obres de teatre, els pastorets, la passió i, també, ballets. Mossen Enric Aymerich va estar set anys com a rector i va habilitar la part baixa de la rectoria com a despatx i una habitació que servia de dormitori; la pimera planta va quedar com a sales de l'Esbarjo. Va ser l´últim que va viure a la casa (Faura Arís, 1996: 125). | 41.4389700,2.0102900 | 417318 | 4587961 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un casal gòtic força restaurat després de la Guerra Civil, que el va malmetre, igual que l'església antiga del poble. Al seu interior es conserven diversos objectes mobles d'interès. Conserva en bon estat un portal adovellat de pedra vermella. Al seu interior es configuren espais amplis i profitosos, adequats per a les funcions de la casa rectoral: a la planta baixa hi ha una sala amb tres arcs de diafragma i mig punt; al pis superior, un arc apuntat sosté l'embigat de fusta i la coberta a dues aigües. A la zona d'habitatge del rector, a la planta alta, es conserva la disposició antiga de les estances, fins i tot l'estructura d'alcobes i el mobiliari de principis del segle XX. El conjunt, format per la rectoria adjacent a l'antiga muralla que delimita el casc antic, es veu reforçat per la portalada de mig punt que dóna accés a una immillorable entrada al recinte del Castell. La primera planta de la rectoria va ser la vivenda del rector i despatx parroquial fins el 1970. A la planta baixa hi havia un celler, avui eliminat, i una quadra, en la qual el rector guardava el matxo que utilitzava com a transport per visitar les masies del poble. Actualment, la rectoria ja no és la vivenda del rector, sinó el despatx parroquial i l'Esbarjo.L'edifici ha patit en temps recents reparacions poc acurades. Tot i aixi, es conserven elements i ambients originals, especialment els corresponents al segle XIX i principis del XX, tot i que es troben en deficient estat de conservació. Resulten interessants els grafits de la guerra civil i anteriors que es poden contemplar en determinats murs que no han estat repintats.Amb les obres d'acondicionament dutes a terme a la plaça del Castell, des d'aquest punt s'ha fet malbé l'entrada a l'edifici per la part posterior, afectant a la zona de l'antic barri. | 93|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 87342 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer | XIX-XX | Carrer que surt de l'avinguda de la Generalitat de Catalunya i continua fins a l'oest fins a enllaçar amb el carrer d'Aribau. En aquesta trama urbana, hi ha edificacions aïllades de màxim interès. El fet de que sigui un carrer de poca densitat fa que aquestes quedin perfectament integrades i tinguin bona visibilitat com elements patrimonials. | 08158-181 | Carrer Àngel Guimerà | 41.4359200,2.0093400 | 417235 | 4587624 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87342-foto-08158-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87342-foto-08158-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un carrer que es va anar generant en una zona urbana a la primera meitat del segle XIX, en un indret fins aleshores periurbà, que havia estat dedicat a cultius. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml