Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42562 | Carrer Major - Entre carrer Raval del Remei i carrer del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-entre-carrer-raval-del-remei-i-carrer-del-pont | GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | XV-XVIII | Jaciment que consta d'una claveguera feta a base de maons i morter gris amb una volta obrada amb el mateix material. Més endavant, aparegueren dues estructures de murs obrades amb blocs de pedra de grans dimensions i lligades amb morter de calç blanc, amb alguna teula. Els dos murs formaven un angle i es perdien en sentit oest. Possiblement es tractés d'una construcció d'època moderna. No es detectaren més restes en llarg de la rasa. | 08033-121 | Carrer Major, s/n | Jaciment descobert durant les excavacions dutes a terme entre el 7 i el 29 d'agost de l'any 2006, sota la direcció de Míriam Esqué Ballesta, amb motiu d'unes obres realitzades al carrer Major de Caldes de Montbui que consistien en la col·locació d'una canonada per a la recollida de les aigües residuals a dit carrer, es dugué a terme una intervenció arqueològica preventiva. Aquesta consistí en un control de moviments de terres a partir d'una rasa oberta de 87 m de llargada per una profunditat màxima de 1,60m. | 41.6361800,2.1610900 | 430129 | 4609723 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42562-foto-08033-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42562-foto-08033-121-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | És un carrer actualment | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43878 | Camí Ral o Camí de la Sal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-o-cami-de-la-sal | -BENET i CLARÀ, A.' El terme antic de Manresa', a Amics de la Història i de l'arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10. -GALERA PEDROSA, A. 'La Sal de Cardona' dins del dossier 'Les comunicacions a la Catalunya Central al XVI'. Núm. 53. 1996. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 2000. | XI | El camí de la Sal o camí ral transcorre resseguint la orografia del terreny. La major part del tram conservat es troba a ponent del riu Cardener i pràcticament li és paral·lel. El sender passa per la zona d'Antius on neix una variant que es dirigeix cap el mas, seguint el riu Cardener passa per l'Hostal Nou, tot seguit continuant per una zona lleugerament abrupte ressegueix el relleu fins arribar al lloc on es trobaven els Manxons. Alguns trams del camí, sobretot aquelles zones properes a l'Hostal Nou es pot observar un tram empedrat. En alguns punts és la mateixa roca que aflora la que fa de paviment, però en d'altres es pot veure l'enllosat que es troba malmès per la circulació. | 08038-61 | L'explotació de la sal a les mines de Cardona és coneguda ja des d'època romana, aquest fet fa pensar que originàriament ja hi havia un camí que permetés la seva circulació, tan mateix no serà fins el segle X-XI que es documenten diverses vies de comunicació distribuïdes de manera radial entorn el Castell de Cardona (GALERA PEDROSA, A. 1996). El camí anomenat 'Strata Kardoniense' o Salaria, baixava des de Cardona seguin la vall del riu i creuant els termes de Súria i Callús, des d'on prenia diverses direccions. El tram que transcorre per Callús es troba ben conservat en la part nord, que s'origina a Antius i arriba fins el que havia estat els Manxons, però a partir d'aquest punt es perd i aquest fet ha permès que s'originin diverses hipòtesis sobre el seu recorregut (HOYAS PAMPIN, N.1999). La primera, el camí creuaria el riu per sota de l'actual pont de Sant Mateu on ja ara hi ha un gual que permet el pas i on també s'originà el nucli antic conegut com el Raval. La segona opció creuaria el riu pel punt on s'unien la riera de Bellver i el Cardener i on antigament sembla que també hi hauria un gual que permetria el pas (BENET I CLARÀ, A. 1984). | 41.7984200,1.7657600 | 397460 | 4628132 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43878-foto-08038-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43878-foto-08038-61-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un camí. | 85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43884 | Pla dels Pinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-pinyers | És una zona boscosa d'unes 24 Ha. Situades sota l'Hostal Nou al marge oest del riu Cardener. Aquesta zona està formada sobretot per pins, d'aquí déu el nom. | 08038-67 | Hostal Nou | 41.8004000,1.7656900 | 397458 | 4628352 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43884-foto-08038-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43884-foto-08038-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un bosc. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 43921 | El Pla de la Tosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-tosa | Extensió de terreny planera d'unes 900 ha. situada al nord-est del municipi a les propietats de la Tosa. És una zona composta principalment per terres de conreu i pastures i zona de bosc amb alzinar i pinassa. | 08038-104 | Camí de Viladelleva. | 41.7896800,1.7937400 | 399771 | 4627128 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43921-foto-08038-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43921-foto-08038-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un bosc i camps de conreu. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 60439 | Argelaguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/argelaguers | XVIII-XIX | Esquerdes i humitats. | <p>Casa de petites dimensions d'estructura rectangular allargada i un sol nivell constructiu. Teulada a dues aigües. Aparell de pedra irregular molt simple unit amb morter. Parcialment arrebossada. A la banda est s'observa, en totxo, les tres ampliacions horitzontals de la casa.</p> | 08191-104 | Parròquia de Cornet, al límit amb els termes municipals de Gaià i Balsareny. | <p>Documentada des del 1600, havia estat masoveria de l'Abellar. El nom prové de l'origen dels seus primers habitants, que procedien del poble d'Argelaguer (Garrotxa)</p> | 41.8983800,1.9065100 | 409295 | 4639072 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60439-foto-08191-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60439-foto-08191-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | És un bon exemple no evolucionat de l'edificació de petits masos ocupats per immigració interior al llarg del segle XVII. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 87318 | Cal Pau Reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-reig | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Edifici d'arquitectura popular, de planta rectangular i entre mitgeres. Te planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab disposada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana i el ràfec en tortugada. La façana és plana, i en ella s'obren com a obertures significatives: la porta d'accés, d'arc escarser i fusteria original, i a esquerra i ha una segona porta d'accés a la part dedicada a usos agraris, garatge i secundaris de la casa. En planta pis s'obre un balcó de traça vertical i barana simple. En general les obertures són de llinda plana. A esquerra hi ha diversos elements relacionats amb la producció agropecuària. Al davant hi ha un barri de pilars de maçoneria i reixes de forja amb reganyol i remat en punta de llança a la porta d'accés al pati interior. | 08158-157 | Carrer de B. C. Aribau, 14 | Pau Reig Miquel està documentat l'any 1856. Era de Sant Cugat del Vallès, i va entrar de pubill a la casa que ja estava documentada el 1767 (Pere Coderch Bigas). Pere Coderch Bigas era un fuster vingut de Sant Pere de Ribes. Va casar-se el 1767 amb la Maria Vernet Pagès, donzella de cal Vernet. Van tenir una sola filla, l'Emerenciana, que es va casar el 1797 amb Salvador Amigó Castellví, cabaler de cal Tamuet, que va entrar a la casa de pubill (Ahicart et al., 2019) | 41.4360900,2.0057800 | 416938 | 4587646 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87318-foto-08158-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87318-foto-08158-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87318-foto-08158-157-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un bon exemple d'arquitectura tradicional del municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 87379 | Monument al Vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-vi | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX-XXI | En transformació | En un racó del carrer de l'Abat Escarré, davant del número 10 del carrer, i a tocar l'accès de vehicles al castell, hi ha una estructura de fusta que aguanta un cep emparrat que commemora la importància històrica del cultiu del raïm al municipi. Per sota hi ha una premsa de gàbia a sobre d'una base de ciment. | 08158-218 | Carrer de l'Abat Escarré, entre els números 7 i 9 | En 1972 es va inaugurar aquest monument, amb motiu de la festivitat de Santa Eulàlia de Mérida, patrona de la població. Es va fer en memòria del seu important passat vitivinicola. S'ubica al mateix lloc en que es trobava des d'almenys l'any 1870 Cal Gaju (després Cal Pota Xena o Cal Jofré). Josep Gaju Pi del Papiol de Baix era el seu propietari. El Sr. Baró del castell i l'amo de Can Mas, eren alguns dels terratinents de la població. L'arrendatari pagava en espècies, a la cinquena -quatre portadores per a ell i una per a l'arrendador- o a quarts o terços, segons el tracte. Era habitual que en temps de verema vinguessin collidors d'altres indrets, de l'Aragó o de Flix. S'hi estaven uns quinze dies, 3 o 4 dies a cada mas. La fil·loxera va arrasar tots els ceps del Papiol el 1865. Es va plantar el cep americà, que el va portar al Papiol Pere Amigó i Arús de cal Milet, i es va empeltar amb xarel·lo o macabeu, que eren els ceps més cultivats al municipi, o també amb pica-poll, que era una varietat destinada bàsicament a fer-ne panses (Faura Arís, 1996: 118). Els vins es repartien a domicili a Barcelona. El Papiol era el principal poble barraloner de Catalunya. Tant és així, que la Junta de Colliters de Vins tenia la seva seu exclusivament al Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 198). | 41.4380300,2.0101000 | 417301 | 4587857 | 1972 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | És tradició interpretar l'origen del nom del municipi en el cultiu del raïm i l'olivera, dos dedicacions rellevants al Papiol abans que la cirera, i que venen de la conjunció del: pa-vi-oli. El seu valor patrimonial rau en el simbolisme.Podar, treballar la terra, ensofrar el cep quan brotava, ensofrar-lo per combatre el míldiu, esporgar i escabellar, eren feines laborioses que el pagès duia a terme. Al migdia, les dones els duien el dinar amb un cistell. Hi havia el costum de construir una barraca de pedram per aixoplugar-se de la pluja.Al setembre era el temps de verema. Els més joves collien els raïms amb tisores petites, o amb falçó, i les posaven en coves de vímet. Els més petits traginaven els coves de raïm cap a les portadores, i els més grans omplien les portadores: les feien curulles i hi posaven el taparot que era un barret d'espart que cobrien el raïm per tal de que no caiguessin els brots de raïm.Tot seguit, les portadores es carregaven al carro que era tirat per rucs, matxos o cavalls fins al celler.Arribats al cup, es tirava el raïm dins, a sobre d'una post de fusta, situada en un nivell més baix que el terra del celler, per tal de trepitjar-lo a peu nu, i agafats d'una corda que penjava del sostre per tal de no relliscar. Seguidament, s'obria una post i es tirava la verema trepitjada dins el cup.En una cantonada del cup s'hi posava el xup que era un angle de fusta de baix a dalt, amb uns queixals a la part inferior, per on passava el vi a traves d'un filtre de gatosa per tal de no deixar-hi passar la pellofa i la rapa.Es treia el vi del cup a galledes -posteriorment amb bombes manuals- i es posava a les botes destapades perquè fermentés. Passat més i mig, es transvasava de les botes perquè quedés més clar i les mares de vi es venien al sindicat agrícola per fer-ne esperit de vi a les fassines. Aleshores ('Per Sant Martí tapa tot vi') es tapaven les botes. Hi havia cases de pagès que arribaven a omplir fins a 35-40 bótes.La brisa (pellofa i rapa) es ventilava amb un llenól de sac perquè s'airegés el gas de la fermentació. Es baixava al cup per una escala amb una espelma i, si no s'apagava amb 'la guilla', es podia treure la brisa i premsar-la.Aquest vi premssat era de menys qualitat i se'l bevien els de la casa com a vi de taula. L'altre, el bo, el venien majoritariamen t a Barcelona. Era un vi d'entre 11º o 12º (Faura Arís, 1996: 123). | 98|119 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 43091 | Brolladors de Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors-de-cal-vima | No s'observa cap estructura ni cavitat per on sortia l'aigua. | Situat entre el pou de Cal Vima i el Torrent Trivolbí, hi ha el que s'anomena com els brolladors de Cal Vima. Actualment només s'hi observa camp de conreu, i no hi ha cap estructura. | 08036-115 | Dusfort | La gent de l'entorn sempre ha conegut aquest espai. S'explica que fa molts anys d'aquest punt sortia aigua de l'interior del sòl, i sobretot els dies que havia plogut el volum d'aigua era força important. Actualment no hi brolla l'aigua. | 41.7522600,1.4876900 | 374268 | 4623376 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43091-foto-08036-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43091-foto-08036-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | És també conegut com els Bullidors de Cal Vima. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 68596 | Bellaombra (Phytolacca dioica) del Parc Eucaliptus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellaombra-phytolacca-dioica-del-parc-eucaliptus | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original d'Argentina i Perú, pertany a la família 'Phytolaccaceae'. Té un tronc llis de color marró clar amb fulles simples, alternes, senceres, nervadura pinnades i de color verd clar que broten a mitjans de primavera. La floració és agrupada en inflorescència en raïm de color blanc. Fructifica en baies en raïms, els fruits són de color marró clar i neixen a la tardor. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És interessant com element biològic ornamental Té una alçada de 9 mts, amb un diàmetre de 39 cm i ocupa un espai de 13 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-718 | Parc Eucaliptus (Garraf II) | 41.2667800,1.9371200 | 410971 | 4568918 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per, les dimensions, l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica i funcionalitat. Creix envoltada d'altres vegetals. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68597 | Pi blanc (Pnus halepensis) del Parc Eucaliptus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pnus-halepensis-del-parc-eucaliptus | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 20 mts, amb un diàmetre de 81 cm i ocupa un espai de 17 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-719 | Parc Eucaliptus (Garraf II) | 41.2663800,1.9376300 | 411013 | 4568873 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per, les dimensions, l'estat sanitari, l'estètica i funcionalitat. L' expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68582 | Xiper de Monterrey del Pg. Marítim (Cupressus macrocarpa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiper-de-monterrey-del-pg-maritim-cupressus-macrocarpa | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Califòrnia (Monterrey), pertany a la família 'Cupressaceae'. Té un tronc de color gris vermellós amb fulles molt menudes atapeïdes entre elles ( imbrincades), de color verd clar. La floració es produeix a la finals de l'hivern. Llavors protegides per un revestiment d'esquames dures , el conjunt forma una mena de pinya arrodonida. Els fruits són de color verd que neixen a la tardor. Resistent a la primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té una alçada de 15 mts, un diàmetre de 80 cm i ocupa una amplada de 13 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-704 | Pg. Marítim (Pg. Marítim) | 41.2333800,1.8031000 | 399694 | 4565356 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per que es tracta d'un conjunt homogeni, que destaca per les dimensions, l'estètica, la funcionalitat i la forma excepcional. Les fulles són bastant esparses amb un lleuger assecament localitzat. La expectativa de vida i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68577 | Lledoner de l'avinguda de les Flors (Celtis australis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-lavinguda-de-les-flors-celtis-australis | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Casuarinaceae'. Té un tronc dret i escorça llisa de color marró fosc amb fulles casimètriques, estretament ovades i terminades en punta allargada, de color verd grisos que broten a mitjans de primavera. La floració és simple de color groc verdós i es produeix en primavera . Fructifica en lledons de color verd marró que neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. El fruit s'utilitza en gastronomia. | 08270-699 | Av. De les Flors (Poble Sec) | 41.2395900,1.8080100 | 400115 | 4566039 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per la seva funcionalitat i per que té un triple tronc. L' expectativa de vida és mitjana, però la situació és molt pobre. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68574 | Braquiquito de Can Farratges (Braquiquito populneum) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/braquiquito-de-can-farratges-braquiquito-populneum | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Hi ha un altre 'Braquiquito ' que el tapa, interferint el seu creixement. | Original d'Austràlia, pertany a la família 'Sterculiaceae'. Té un tronc llis de color gris fosc amb fulles simples, alternes, de nervadura pinnades, forma ovals i sencera, de color verd que broten a l'estiu després de la floració. Les flors són de color blanc crema i floreixen agrupades en inflorescència a principis d'estiu: Fructifica en fol·licles, els fruits són de color negre que neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana, té un creixement ràpid i una longevitat mitja, és un element ornamental bonic. Cal destacar l'efecte catifa que es produeix quan cauen les flors. Té una alçada de 15 mts, un diàmetre de 50 cm i ocupa una amplada de 9 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-696 | Jardins de Can Farratges (Centre Poble) | 41.2353300,1.8052300 | 399875 | 4565570 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per la raresa de l'exemplar. L'espectativa de vida és mitjana i la situació és pobre. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 68023 | Tuia (Thuja orientalis) del C/ Hort Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tuia-thuja-orientalis-del-c-hort-gran | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Xina i Corea, pertany a la família 'Cupressaceae'. Fulles molt menudes, atapeïdes entre elles ( imbrimcades) de color verd . La floració es produeix a finals d'hivern i té la flor masculina de color groc i la femenina de color vermell. Llavors protegides per un revestiment d'esquames dures, el conjunt del qual forma una mena de pinya arrodonida de color marró i neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. És interessant per la forma i mida de la fulla. Té una alçada de 7 mts, amb un diàmetre de 35 cm i ocupa un espai de 7 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-734 | C/ Hort Gran (Centre Poble) | 41.2388100,1.8105600 | 400327 | 4565950 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per l'expectativa de vida, per l'estètica, funcionalitat i raresa. És un exemplar únic.La expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68024 | Iuca pota d'elefant (Yucca elephantipes) de la Rtda. C-31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/iuca-pota-delefant-yucca-elephantipes-de-la-rtda-c-31 | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Mèxic i Guatemala, pertany a la família 'Agavaceae'. Té un tronc llis de color gris fosc amb fulles simples, lineals i lanceolades de color verd que broten a la primavera. La floració és agrupada en inflorescència de color blanc. Fructifica en càpsules, els fruits són de color negre i neixen a principis de la tardor. Resistent a la primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. És interessant per la forma i mida de la fulla, així com per la intensitat cromàtica de la flors, apreciada en gastronomia. Té una alçada de 5 mts i ocupa un espai de 6 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-735 | Rtda. C-31 (Llevantina) | 41.2394900,1.8225900 | 401336 | 4566012 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per l'expectativa de vida, per l'estètica, funcionalitat i raresa. És un exemplar únic.L' expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68610 | Tamariu (Tamarix gallica) de l'Av. Balmins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tamariu-tamarix-gallica-de-lav-balmins | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Hi ha un sistema d'ancoratge poc efectiu entre braç i braç per reduir el risc de que s'esqueixin. | Paisatgístic i ecològic | 08270-732 | Av. Balmins (Sant Sebastià) | 41.2360300,1.8157500 | 400758 | 4565635 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per l'estètica, funcionalitat i situació. La expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 68611 | Tamariu (Tamarix gallica) del Pg. Marítim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tamariu-tamarix-gallica-del-pg-maritim | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la Mediterrània, pertany a la família 'Tamaricaceae'. Té un tronc llis de color marró vermellós amb fulles simples, escamoses i triangulars de color verd blavós que broten a mitjans de primavera. La floració és agrupada en inflorescències es produeix a mitjans de primavera i té la flor de color rosa. Fructifica en càpsules, els fruits són de color vermell i neixen a la tardor. Resistent a la primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. És adient per fixar dunes, protegir talussos, assecar o sanejar pantans, protegir el sòl de l'erosió i fixar riberes. Té una alçada de 4 mts, amb un diàmetre de 25 cm i ocupa un espai de 4 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-733 | Pg. Marítim ( Pg. Marítim) | 41.2324000,1.8008100 | 399500 | 4565249 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per l'estètica, funcionalitat i situació. Hi ha una placa s sota l'arbre que diu 'Patronato provincial de la fiesta del árbol de la Excma. Diputación de Barcelona, I fiesta del árbol en Sitges 27/03/1955'. La expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68581 | Margalló (Chamaerops humilis) de la Ctra. Sant Pere de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-chamaerops-humilis-de-la-ctra-sant-pere-de-ribes | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Arecaceae'. Té un tronc poc fibrós. Fulles grans, de limbé arrodonit en forma de ventall i pecíol armat d'agullons forts i punxants. A la primavera floreix, les flors masculines separades per les femenines en peus diferents de color groc. Fructifica en dàtils de color marró que neixen a la tardor. Resistent a la primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. Viu a la terra baixa, únicament a les planes litorals de poca alçada i és una espècie típica del Mediterrani occidental. Resistent a la primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. Té una alçada de 6 mts i ocupa una amplada de 5 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-703 | Ctra. Sant Pere de Ribes (Vallpineda) | 41.2453100,1.8011500 | 399549 | 4566682 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions i un element autòcton fàcilment visible des de la carretera, per seu estat sanitari, per la funcionalitat, estètica, expectativa de vida i per la forma excepcional. L' expectativa de vida és alta i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68575 | Morera de paper del C/ Creu de Ribes (Broussonetia papyrifera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morera-de-paper-del-c-creu-de-ribes-broussonetia-papyrifera | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Xina i Japó, pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc fissurat de color marró gris amb fulles simples, alternes, pinnades i triangulars de color verd gris fosc que broten a mitjans de primavera. La floració és simple i es produeix a principis de primavera amb flors de color verd. Els fruits són de color vermell que neixen a la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial, té un creixement ràpid i una longevitat curta, és adient per protegir talussos. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 38 cm i ocupa una amplada de 10 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-697 | c/ Creu de Ribes (Santa Bàrbara) | 41.2433400,1.7951900 | 399046 | 4566470 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions i forma de les fulles, per la raresa de l'exemplar i per la seva situació. L'espectativa de vida és alta i la situació normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68583 | Eucalipto (Eucalyptus globulus) del Parc Eucaliptus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucalipto-eucalyptus-globulus-del-parc-eucaliptus | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Austràlia (Tasmània) pertany a la família 'Myrtaceae'. Té un tronc laminat de color gris verd amb fulles simples, alternes, pinnades i senceres de color verd blau que broten a finals de la primavera. La floració és simple, fruits de color blanc en forma de càpsules de color verd blau i fructifiquen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja, és adient per protegir talussos, sanejar pantans, fixar riberes, per poblar muntanyes, protegir el sòl de l'erosiò i per explotacions forestals. Té una alçada de 24 mts, un diàmetre de 113 cm i ocupa una amplada de 14 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-705 | Parc Eucaliptus (Garraf II) | 41.2665200,1.9375400 | 411006 | 4568888 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les grans dimensions, l'estètica, la funcionalitat i la raresa.L'expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68599 | Pi blanc (Pinus halepensis) de l'aparcament del Pg. Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pinus-halepensis-de-laparcament-del-pg-vilafranca | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 15 mts, amb un diàmetre de 84 cm i ocupa un espai de 14 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-721 | Aparcament Pg. Vilafranca (Plana Est) | 41.2412500,1.8046900 | 399839 | 4566227 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, l'estètica, funcionalitat i la situació. L' expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68594 | Palmera canaria (Phoenix canariensis) dels Jardins Can Farratges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-canaria-phoenix-canariensis-dels-jardins-can-farratges | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original d'Illes Canàries, pertany a la família 'Arecaceae'. Té un tronc més robassut que no pas la palmera de dàtils. Fulles de color verd intents i brillant que broten a finals de primavera. La floració en raïm que produeix a l'estiu i té la flor de color groc taronja. Fructifica en dàtils de color taronja que neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes. Té una alçada de 12 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-716 | Jardins Can Farratges (Centre Poble) | 41.2355200,1.8053400 | 399885 | 4565591 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, funcionalitat, situació i homogeneïtat del conjunt. Creixen en jardineres i estan colonitzades per colònies de cotorres. L' expectativa de vida és alta i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68602 | Pi blanc (Pinus halepensis) del C/Illa Cristina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pinus-halepensis-del-cilla-cristina | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 12 mts, amb un diàmetre de 67 cm i ocupa un espai de 10 mts. L'estat sanitari és bol. | 08270-724 | C/ Illa Cristina (Vinyet) | 41.2344900,1.7961900 | 399116 | 4565487 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica i la funcionalitat. És un dels únics arbres del carrer.La expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68598 | Pi blanc (Pinus halepensis) del Parc Eucaliptus, cantonada C/ del Morro Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pinus-halepensis-del-parc-eucaliptus-cantonada-c-del-morro-curt | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 17 mts, amb un diàmetre de 73 cm i ocupa un espai de 18 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-720 | Parc Eucaliptus (Garraf II) | 41.2669300,1.9371900 | 410977 | 4568934 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, l'estat sanitari, l'estètica, funcionalitat i la situació. L' expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68590 | Morera (Morus alba) del C/ Església Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morera-morus-alba-del-c-esglesia-vinyet | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Té una crossa que el suporta ja que està molt inclinat. | Original de la Xina, pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc estriat i vertical de color gris clar amb fulles simples, alternes, pinnades i ovals de color verd clar que broten a mitjans de primavera. La floració és agrupada en inflorescència de color blanc que es produeix a la primavera. Fructifica en pluridrupes, de color blanc rosat a finals de la primavera. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat curta. És adient per protegir el sòl de l'erosió i del vent. El fruit és apreciat en gastronomia. És una espècie invasora. Té una alçada de 5 mts, un diàmetre de 72 cm i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és pobre. | 08270-712 | C/ Església Vinyet (Vinyet) | 41.2334100,1.7920200 | 398765 | 4565372 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, estètica, funcionalitat i forma de l'estructura. La expectativa de vida és baixa i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 68589 | Amèlia (Melia azederach) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amelia-melia-azederach | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud i est de l'Àsia, pertany a la família 'Meliaceae'. Té un tronc estriat de color marró vermellós amb fulles compostes, alternes i imparipinnades de color verd fosc que broten a mitjans de primavera. Floració en inflorescència de color lila que es produeix a finals de la primavera. Fructifica en drupes, els fruits són de color marró i neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. És interessant per la intensitat cromàtica de les fulles i fruits, així com per la seva ombra. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 46 cm i ocupa una amplada de 7 mts. L'estat sanitari és pobre. | 08270-711 | c/ Illes Balears (Cases Noves) del c/ Illes Balears | 41.2382500,1.8178700 | 400939 | 4565879 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, estètica i funcionalitat. Ha estat sempre podada en vas.L' expectativa de vida i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68578 | Lledoner xinès del Parc del Vinyet (Celtis sinensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-xines-del-parc-del-vinyet-celtis-sinensis | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Japó, pertany a la família 'Ulmaceae'. Té un tronc llis de color gris amb fulles simples, alternes, amb nervadura pinnades , forma ovals i serrades de color verd que broten a principis de primavera. La floració és simple i es produeix en primavera, les flors són de color groc verdós. Fructifica en lledons de color verd negre que neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat elevada, és adient per protegir el sòl de l'erosió. És interessant l'estuctura del brancatge a l'hivern. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 18 cm i ocupa una amplada de 7 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-700 | Parc del Vinyet (Vinyet) | 41.2329300,1.7923000 | 398788 | 4565318 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per la homogeneïtat del conjunt i la seva raresa. L' expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68591 | Olivera (Olea europaea) de la Rtda. Can Perico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-olea-europaea-de-la-rtda-can-perico | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Oleaceae'. Té un tronct de color gris fosc amb fulles enteres, oposades i lanceolades de color verd argent que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc groc. L'oliva n'és el fruit de color verd negre i neixen a finals de la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És adient per terrenys secs. El fruit és apreciat en gastronomia. Té una alçada de 5 mts, un diàmetre de 73 cm i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-713 | Rtda. Can Perico (Centre Poble) | 41.2383400,1.8070300 | 400031 | 4565902 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, funcionalitat i la situació. Típica olivera esporgada en vas. L' expectativa de vida és alta i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68592 | Olivera (Olea europaea) de la Rtda. C-31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-olea-europaea-de-la-rtda-c-31 | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Oleaceae'. Té un tronct de color gris fosc amb fulles enteres, oposades i lanceolades de color verd argent que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc groc. L'oliva n'és el fruit de color verd negre i neixen a finals de la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És adient per terrenys secs. El fruit és apreciat en gastronomia. Té una alçada de 4 mts, un diàmetre de 62 cm i ocupa una amplada de 8 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-714 | Rtda. C-31 (Llevantina) | 41.2389600,1.8227000 | 401345 | 4565953 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, funcionalitat i la situació. Típica olivera esporgada en vas. L' expectativa de vida és alta i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68593 | Espinillo (Parkinsonia aculeata) de la Rtda. Quintmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espinillo-parkinsonia-aculeata-de-la-rtda-quintmar | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original dels Estats Units, pertany a la família 'Caesalpiniaceae'. Té un tronc llis de color marró verdós amb fulles compostes, alternes i paripinnades de color verd clar que broten a finals de primavera. La floració per inflorescència de color groc que es produeix a l'estiu. Fructifica en llegums, els fruits són de color marró i neixen a principis de la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat curta. És interessant per l'aroma i la intensitat cromàtica de les flors i forma de les fulles. Presenta punxes molt pronunciades. Té una alçada de 6 mts, un diàmetre de 39 cm i ocupa una amplada de 10 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-715 | Rtda. Quintmar (Quintmar) | 41.2477100,1.8257800 | 401616 | 4566921 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, funcionalitat i la raresa. Està podada en vas i amb cinc braços principals. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68603 | Pi blanc (Pinus halepensis) de l'Av. Ronda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pinus-halepensis-de-lav-ronda | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 11 mts, amb un diàmetre de 32 cm i ocupa un espai de 11 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-725 | Av. Ronda (Poble Sec) | 41.2418800,1.8095200 | 400245 | 4566292 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica i la funcionalitat. És un pi molt curiós per les quatre branques o troncs que el formen.L' expectativa de vida és alta i la situació és normal | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68588 | Figuera de les pagodes (Ficus religiosa) de la Pl. Pescadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-les-pagodes-ficus-religiosa-de-la-pl-pescadors | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de l'Índia, Pakistan i la Xina, pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc llis de color gris vermellós amb fulles simples, senceres, alternes, nervadura pinnades i forma triangulars de color verd blavós que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc. Fructifica en forma de figa, de color púrpura i neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. És interessant per la forma i mida de la fulla, es tracta d'una espècie invasora. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 38 cm i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-710 | Pl. Pescadors (Cases Noves) | 41.2381600,1.8167400 | 400844 | 4565871 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari i la raresa. Té un pi al costat que el tapa una mica.L'expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68595 | Palmera datilera (Phoenix dactylifera) de la Pl. Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-datilera-phoenix-dactylifera-de-la-pl-ajuntament | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original d'Aràbia i nord d'Àfrica, pertany a la família 'Arecaceae'. Té un tronc prim i esvelt de color marró grisós amb fulles grans d'uns 3 a 4 metres de llargada i fortament dividida, de color verd grisenc que broten a finals de primavera. La floració en raïm que es produeix a finals de la primavera i té la flor de color groc. Els dàtils de color taronja i neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes. El fruit és apreciat en gastronomia. Té una alçada de 19 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-717 | Pl. Ajuntament (Centre Poble) | 41.2349400,1.8118700 | 400431 | 4565519 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'alçada, les dimensions, l'estat sanitari, l'estètica, funcionalitat i situació. Element vegetal distintiu per la seva alçada a la plaça de l'Ajuntament. La expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 61019 | Font de la Plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lajuntament-1 | XXI | La font d'un metre d'alçada és del tipus 'Barcino'. Una font metàl·lica amb pica de formigó sobre el terra. Té una inscripció en vertical del fabricant: 'FUNDICIÓ DÚCTIL BENITO MANLLEU' | 08206-91 | Pl. de l'Ajuntament | 41.3625400,1.7526900 | 395675 | 4579754 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/61019-foto-08206-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | OPC (Pedro Barbado Mariscal) | És similar a la font del Raval de les Creus. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 41193 | Forn de Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-carreres | Conté moltes deixalles recents | Restes d'un forn de grans dimensions de planta quadrangular. La gran quantitat de deixalles dipositades a l'interior impedeix comprovar l'estat de conservació de la graella. A pocs metres a l'est del forn trobem una estructura de forma globular excavada en el marge. | 08023-147 | A sud-oest del Turó de la Calcina, al nord del bosc de can Viver | 41.6679100,2.1978000 | 433219 | 4613217 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41193-foto-08023-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41193-foto-08023-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells i Castellet | És significativa la proximitat amb un torrent. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 44163 | Can Samont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-samont | XVIII-XX | Masia de dimensions considerables, que presenta una planta rectangular i es troba orientada a migdia. L'edifici és de planta baixa, pis i golfes. L'aparença de la façana és de vessants desiguals conferint un aspecte dissimètric. El sostre és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana, d'una simplicitat bellíssima, presenta la porta principal d'arc de mig punt feta amb obra de maó. Totes les finestres són rectangulars, de factura senzilla. L'emblanquinat de la façana oculta l'obra d'aquests elements. Només trenca aquesta simplicitat un rellotge de sol pintat a la façana. Les marques horàries, en nombres romans, van de les 7 a les 15 h. tot i que només hi ha les xifres de les hores parells. El gnòmon de vareta, està ressenyat per un gran cèrcol pintat. A la masia se li adossà un cos posterior al cantó septentrional, que no altera la composició de la façana. | 08042-48 | Carretera BP-5107, p.k. 36,6 | Malgrat no tenim documentació relativa a aquesta masia, el fet de tenir la porta emmarcada per obra de maó, i de cap element ressenyable a les finestres, la fa diferent de la resta de masies del segle XV al XVII del terme, i podria ractar-se d'una construcció pertanyent al segle XVIII. | 41.6903200,2.3168300 | 443148 | 4615619 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44163-foto-08042-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44163-foto-08042-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44163-foto-08042-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | És rellevant el mur d'aterrassament, de pedra vista, que subjecta el talús sobre el qual hi ha els terrenys propers a la masia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 76750 | Roca Foradada de can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-foradada-de-can-gol | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, L. i ALACAMBRA, P.J. (1986): 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'; dins Curset: Els orígens del Vallès Oriental. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | S'aprecien restes de pintures fetes amb esprai | <p>Es tracta d'un bloc granític de forma esfèrica, buidat el seu interior formant una cavitat artificial que mesura uns 2,40 m de llargada per 1,60 m d'amplada i 1,30 m d'alçada. L'entrada és de forma circular, lleugerament apuntada a la part superior, fet que va suggerir en algun moment que podria haver estat construïda a l'època del Gòtic. A l'exterior del monument s'observen algunes restes d'altres construccions antigues, si bé se'n desconeix la seva funció i cronologia, encara que hom l'enquadra en el període neolític.</p> | 08181-258 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>Tota la zona va ser objecte de prospeccions arqueològiques superficials, especialment a partir dels anys 40, en el decurs de les quals tant sols es van trobar alguns fragments de ceràmica grollera de les mateixes característiques que l'apareguda en la resta d'elements sepulcrals megalítics de la zona i alguns fragments d'època ibèrica, cronològicament molt posterior al monument. Aquestes dades i l'existència d'alguns paral·lels a la zona del Baix Empordà, com per exemple Ses Falugues a Begur o la Cova de la Tuna a Solius, permeten plantejar que es tractaria d'una cambra sepulcral, tipus hipogeu, datable entre el Calcolític i l'Edat del Bronze</p> | 41.5640100,2.3169800 | 443049 | 4601596 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, el PEIN i la xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 76897 | Can Vidalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidalet | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural, amb diferents ampliacions i reformes, que es troba aïllada en el bosc. La construcció primigènia és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Els trets més destacats de l'edificació es troben a la façana principal, on es poden apreciar quatre finestres a l'alçada del primer pis, totes ells d'arc a nivell, i on destaca dos d'elles que es troben amb els emmarcaments vistos mitjançant carreus de bella factura i on s'aprecien, a sendes llindes, les inscripcions 1720 i 1771. La porta d'accés, ubicada a la planta baixa, és d'arc de mig punt bastida amb dovelles grans. Cal esmentar que a sobre la dovella clau es pot llegir la data 1772. A més a més s'aprecia un rellotge de sol on s'aprecia els noms Antoni Roselló i Maria Roselló i la data de 1908. Per últim esmentar que tant a ponent com a tramuntana té dos cossos adossats de planta rectangular i amb teulada pròpia. Tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08181-324 | Carretera de la Roca a Òrrius BV-5001, 08430. | <p>Les diferents dates que es poden apreciar a la façana principal (1720, 1771 i 1772) ens indiques que la construcció s'ha d'enquadrar dins del segle XVIII, on va tenir diferents reformes o fases constructives. D'altra banda al data del rellotge ens indica quan aquest va ser pintat a la façana per primera vegada.</p> | 41.5743300,2.3388400 | 444881 | 4602727 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 76856 | Vinyes al nord-oest del turó de la Simona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-al-nord-oest-del-turo-de-la-simona | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment localitzat en una zona desboscada, antigament ocupada per vinyes que es troba situada a uns 200 metres al nord-oest del Turó de la Simona, orientades en un vessant granític al sud-oest. El jaciment és format per les restes d'un possible vicus ibèric i de ceràmica ibèrica a torn, kalathos, ceràmica grollera ibèrica, grollera pre-ibèrica, sílex i àmfora Pascual 1. Malauradament no es documentaren cap tipus d'estructures ibèriques, encara que hom pensa que en un futur es poden trobar donat la bona disposició del jaciment, la protecció natural del lloc i la morfologia del material ceràmic localitzat. Cal esmentar l'existència d'un cau fet amb grans blocs monolítics de pedra localitzat a la superior de les feixes, tocant el camí que hi passa. Encara que no es pot observar el seu interior donat la quantitat de bardissa que el cobreix, s'ha de tenir en compte en possible intervencions futures.</p> | 08181-283 | Turó de la Simona, 08430. | <p>Jaciment localitzat vers el 1947 pel grup d'arqueologia de Granollers. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992, no es va poder documentar cap estructura i el material ceràmica es reduí a 2 fragments de possibles àmfores ibèriques i a 1 fragment de comú ibèrica localitzada en la part alta de la carena.</p> | 41.5915300,2.3603500 | 446688 | 4604623 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76856-foto-08181-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76856-foto-08181-283-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 76872 | Can Banyeres Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banyeres-vell | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | I-III d. C | Desaparegut | <p>Jaciment ibero-romà ubicat a l'alçada del km. 13 de la carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), al marges de la carretera una vegada passat Can Companys de Baix, en direcció Granollers, abans de passar per sota del pont de la C-60. A la zona de la carena de Can Planes, entre les runes de la casa de Can Banyeres Vell i un camp de conreu, es va localitzar, de manera dispersa i en poca quantitat, material d'època ibèrica i romana (terrissa ibèrica a torn, sigillata hispànica, alguns fragments de terra sigillata sudgàl·lica, terra sigillata clara, tègula, escòria ferrosa i àmfora) encara que no es va detectar cap estructura.</p> | 08181-299 | Carretera de Mataró a Granollers km 13 (C-1415c), 08430. | <p>El jaciment va ser localitzat vers el 17 de febrer de 1952 per en Josep Estrada. En el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès, s'enquadra el jaciment dins d'una cronologia Romano-Alt imperial (14 d.C. - 192 d.C.).</p> | 41.5840700,2.3480800 | 445659 | 4603803 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. És afectat per la carretera C-1415c. | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 76864 | Capella de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-2 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Es troba enrunada i coberta de vegetació | <p>Jaciment d'època moderna conformat per les restes d'una capella que es troba localitzada en una zona molt difícil d'accedir-hi. Actualment la zona està molt cobert de bardisses i és difícil poder seguir tot el perímetre. Les restes més rellevants són dos murs que encara es troben en peu, un d'elles bastit amb la tècnica de la maçoneria emprant pedres desbastades de mida gran i mitjana, i l'altre, amb el sòcol de pedra de les mateixes característiques sobre el que s'erigeix un mur de tapia.</p> | 08181-291 | Carretera de Mataró a Granollers (BV-1415c) , 08430. | <p>Segons el Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral la capella va ser bastida al segle XVIII-XIX, encara que la falta de documentació i d'estudis arqueològics i l'estat en que es troba el bé, fan que no es pugui precisar més la seva cronologia.</p> | 41.5828400,2.3529400 | 446063 | 4603663 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76864-foto-08181-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76864-foto-08181-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76864-foto-08181-291-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Segons el Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral 'els de can Company de baix, que tenien cura de la capella, van traslladar tots els objectes litúrgics abans que esdevingués una ruïna,a una capella feta expressament a la casa de Can Companys de baix, on encara hi són' (BOSCH DE DORIA, 2008). | 119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 76747 | Dolmen de Céllecs o Séllecs/Cabana del Moro/La Cava del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cellecs-o-sellecscabana-del-morola-cava-del-moro | <p>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España, vol II. Barcelona. BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. COLOMINAS ROCA, J (1931): 'Sepulcre de Céllecs, La Roca del Vallès' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, vol VI, pp.10-11. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona GARCIA, L. (1983): 'Dolmen de Can Planes'; dins Carta Arqueològica del Vallès Oriental. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', Limes, nº0. pp.23-30</p> | El dolmen no conserva tota la seva estructura original. | <p>Es tracta d'una galeria catalana petita, com la de Can Gol II, si bé les seves dimensions són més grans. Conserva una cambra rectangular amb coberta i una llosa a la banda esquerra del seu passadís d'accés. La cambra es troba orientada al sud-oest i es creu que el passadís original devia fer uns 2 m de llarg i el túmul podia arribar als 8 m de diàmetre. D'aquesta construcció se'n podria destacar dos aspectes, un és el seu emplaçament, dominant plenament la Depressió Prelitoral, fet que indica que podria ser vist des de molts llocs, i l'altre és l'eix d'orientació de la cambra, amb l'entrada al sud-oest, fet poc usual. El topònim de Cabana del Moro és un nom comú que s'utilitzava, sobretot a partir de l'Edat Moderna, per indicar que es tractava d'una construcció antiga en el temps, de la qual se n'havia perdut el coneixement, els seu origen i funció.</p> | 08181-255 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>El megàlit va ser descobert l'any 1929 per l'Agrupació Excursionista de Granollers que, sota la direcció de J. Colomina, varen fer l'excavació arqueològica. Posteriorment, als anys cinquanta, J. Estrada va fer-hi noves excavacions arqueològiques en les quals va trobar algun fragment de ceràmica. Aquest mateix investigador va falcar i redreçar algunes de les lloses del monument</p> | 41.5665400,2.3317900 | 444286 | 4601867 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Se'l coneix també amb els nom de Dolmen de Sélecs , La Cabana del Moro o La Cava del Moro. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 76835 | Serra d'Ameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-dameia | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment del neolític final del que es varen documentar murs encaixat en fort desnivell i material ceràmic posterior al neolític, possiblement calcolític. El jaciment va ser documentat per Josep Estrada i posteriorment, vers el 1979, va ser prospectat per Jordi Pardo.</p> | 08181-262 | Carretera de Granollers a Mataró, C-1415, 08430. | 41.5742600,2.3560300 | 446314 | 4602709 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76835-foto-08181-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76835-foto-08181-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76835-foto-08181-262-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Part del jaciment pertany al municipi d'Argentona | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 76819 | Dolmen de can Gol I / Galeria coberta can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-gol-i-galeria-coberta-can-gol | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA GARRIGA, J. (1946): 'Ficha arqueológica núm 2. Dolmen de Can Gol (La Roca del Vallés)', a Boletín de la Agrupación Excursionista de Granollers. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica.CSIC, Barcelona.</p> | <p>Es tracta del monument megalític més gran i complex del conjunt de la Ruta Prehistòrica. Està format per diverses lloses de granit que conformen un llarg corredor de 8 m per 1,35 m d'amplada, on la cambra no s'hi diferencia, aquesta és precisament la característica d'aquest tipus de construcció anomenades 'galeries catalanes'. Conserva la llosa de capçalera però no així les de la coberta. L'entrada es troba orientada al sud. A l'exterior es conserva part del túmul, de planta circular i 14 metres de diàmetre. Per a la construcció d'aquest megàlit, de dimensions destacades a Catalunya, es requeria certes nocions arquitectòniques ja que calia sostenir i assegurar la perdurabilitat de la tomba. Per aconseguir-ho idearen cobrir-la amb un túmul (talment un turonet fet amb pedres i terra), sostingut en el seu perímetre per un conjunt de pedres clavades de forma vertical, a mode de paret de contenció.</p> | 08181-238 | Urbanització La Pineda, 08430. | <p>Aquesta construcció correspon a un sepulcre col·lectiu d'època prehistòrica, concretament al període neolític final o calcolític (datat aproximadament entre el 3500 i el 2250 aC). És un dels monuments megalítics d'aquesta tipologia més grans i destacats de Catalunya. La seva singularitat rau també en el fet que, de la seva tipologia, és el que es troba més al sud. Per trobar monuments com aquest cal anar a la zona de l'Empordà on hi destaca la Cova d'en Daina (Romanyà de la Selva) o a les terres de Ponent amb la Torre dels Moros de Llanera (Llobera). Va ser descobert l'any 1946 per l'equip del Museu de Granollers, encapçalat per J. Estrada. Un any després es procedia a l'excavació dirigida per A. Panyella, van documentar la presència de diversos materials arqueològics, entre els que destaquen dues puntes de fletxa, sis petites fulles-lasques de sílex, gran quantitat de petits fragments d'uns 12 vasos, olletes, un fragment de ceràmica campaniforme entre altres. També en destaca un fragment de ganivet de sílex, una corona de molar humà i una dena triangular de collar de pedra.</p> | 41.5638700,2.3136900 | 442775 | 4601582 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76819-foto-08181-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76819-foto-08181-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76819-foto-08181-238-3.jpg | Legal i física | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Les imatges han estat extretes del 'Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès' i del llibre de Josep Estrada 'Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores'. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 76818 | Plat de Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plat-de-moli | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit.</p> | <p>Gran bloc granític, situat al marge de l'actual camí, presenta una 'cassoleta' a la part superior. Aquesta cavitat circular té uns 0,70 m de diàmetre per 0,22 m d'alçada, si bé una part apareix erosionada. Es desconeix la cronologia i funció original per bé que han estat nombroses les interpretacions que l'han posat en relació amb certes estratègies de cacera. Tradicionalment aquestes construccions es relacionen amb el món megalític per aparèixer en zones on la seva presència hi és destacada.</p> | 08181-237 | Camí de Cèllecs, 08430. | <p>Cronològicament se l'enquadra dintre del període calcolític, període de transició entre el neolític i l'edat de bronze (~2400 aC).</p> | 41.5688200,2.3309400 | 444217 | 4602121 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76818-foto-08181-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76818-foto-08181-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76818-foto-08181-237-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Cal mencionar que una de les imatges està extreta del Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 76749 | Pedra de les Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-les-creus-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | <p>Es tracta d'un bloc de granit, gravat a la part superior amb nombroses creus i altres signes de difícil interpretació, alguns dels quals podrien datar-se a l'època prehistòrica, a partir de paral·lels existents, com el de la Roca del Sacrificis de Capmany, al Baix Empordà. En el mateix bloc, també s'hi va gravar les paraules AÑO i ROCA, que correspondrien a dates recents. (es podria posar alguna fotografia o imatge planxada). Els petroglifs, que estan gravats profundament a la roca, es conserven en un bon estat. Es tracta d'un dels elements més interessants de la Ruta pel seu caràcter poc usual i les possibles relacions d'alguns dels motius esgrafiats amb les representacions pintades de la Pedra de les Orenetes. Ambdós elements cal interpretar-los a partir de la seva localització, en un lloc de concentració megalítica, fet que podria indicar la seva possible funció com a santuari i lloc de rituals. A falta de dades precises aquesta és una hipòtesi que cal tenir present, per entendre que al llarg de la història n'hagi perdurat aquesta faceta, a través del gravat de les creus, que va ser una forma de cristianitzar la pedra i eliminar-ne les influències paganes.</p> | 08181-257 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica encara que segons el Inventari del Patrimoni Arqueològic (CCAA) de la Generalitat de Catalunya, a l'entorn es varen trobar fragments de ceràmica ibèrica rodada.</p> | 41.5677100,2.3233800 | 443586 | 4602002 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76749-foto-08181-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76749-foto-08181-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76749-foto-08181-257-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. BCIN nºreg 2011 - ZA. Llei 16/1985, 25/6, Patrimoni Històrico Español. Llei 9/1993 de 30/9, Patrimoni Cultural Català. BCIL, Catàleg del Patrimoni Cultural Català (PGOU 8-5-91), núm reg CPCC: 95 | 119|78 | 1754 | 1.4 | 1782 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 76748 | Pedra de les Orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-les-orenetes | <p>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España, vol II. Barcelona. BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1949): Les pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes a Cèllecs (La Roca del Vallès). Museu, II, Maig 1949, Mataró, p.70-73 (Mecanografiat). ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. GRUP D'ARQUEÒLEGS INDEPENDENTS (1988): Les pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). Col·lecció Coneixem-nos, Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de la Roca del Vallès, La Roca. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA (1994): 'La Pedra de les Orenetes', dins Corpus de pintures rupestres de Catalunya. Àrea Central i Meridional. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès' a Limes, nº0. pp.23-30</p> | Les pintures rupestres es troben molt degradades | <p>Es tracta d'un gran bloc de granit d'11 m de llargada per 7 m d'amplada i 4 m d'alçada de formes curioses, modelades per l'erosió natural. Una de les cares (orientada a l'est) presenta alvèols i petites cavitats a l'interior de les quals es conserven diversos representacions pictogràfiques, comptabilitzant-se un total de 32 figures. En la més gran d'aquestes cavitats hi destaca el motiu central d'aquest conjunt format per la presència de dues figures estilitzades, de mida petita que corresponen a dues dones amb vestit llarg fins sota el genoll i un pentinat singular per la forma apuntada o triangular que presenta. A la part superior s'hi conserva, parcialment, uns traços en forma de U que tradicionalment s'ha identificat, per paral·lelisme amb el de Cogul, a un home-bou o potser a un bruixot. A la part inferior s'hi observa un motiu pintat de forma sinuosa que s'estén vers la resta de les cavitats d'aquesta cara i que s'interpreta com una representació de l'aigua, element simbòlic de la vida. Per sota d'aquest motiu, encara s'hi pot observar un traç amb forma de creu que s'interpreta com una representació antropomorfa esquemàtica. El primer dels motius descrits correspondria a l'anomenada pintura llevantina, datada a finals del neolític, mentre que el motiu serpentiforme i la creu se les identifica amb l'estil esquemàtic-abstracte, datat a l'edat dels metalls. Altres cavitats de la roca presenten també motius figurats, si bé, en alguns d'ells, la visualització esdevé dificultosa, així com la seva interpretació. Es tracta del jaciment arqueològic més important del Parc, pel caràcter excepcional de les representacions pintades i la seva gran antiguitat. Aquest fet va comportar que el lloc fos declarat com a BCIN i que, més recentment, fos inclòs en el catàleg dels jaciments d'art llevantí de l'arc mediterrani, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO dins del conjunt 'Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica'.</p> | 08181-256 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>El jaciment va ser descobert l'any 1946 per J. Estrada conjuntament amb els seus col·laboradors del Museu de Granollers, els quals pogueren recollir 6 fragments informes de sílex i 93 fragments de ceràmica. Ambdós grups de materials són poc significatius tant per les característiques que presenten com per la forma que foren recuperats. No obstant, el conjunt ceràmic permet identificar dos horitzons cronològics, un de molt ampli que aniria entre finals del Neolític i primera Edat del Ferro (92 fragments) i l'altre a l'època ibèrica (1 fragment). Posteriorment, l'any 1949, J. Estrada (ESTRADA, 1949) en va publicar una primera descripció detallada i el calc que varen fer. A partir d'aleshores va ser objecte de publicacions diverses si bé no va ser fins els anys 1987, 1988 i 1989 quan es realitzaren tres campanyes de documentació promogudes per la Generalitat de Catalunya i dirigides respectivament per Ramon Viñas Vallverdú, Lluís Sant i Xavier López, dins el projecte 'Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya'.</p> | 41.5666600,2.3244600 | 443675 | 4601885 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. BCIN nºreg 2010 - ZA - Estatal R-I-55-0326, llei 16/1985, 25/6. Patrimonio Histórico Español; Llei 9/1993 30/9, PatrimonI Cultural Català. Inscrit a la llista del Patrimoni Mundial (UNESCO), 12/98. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 1782 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 76865 | Torre de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-sant-miquel | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CARRERAS Y CANDI, F (1988). Lo castell de la Roca del Vallès. Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès, La Roca del Vallès. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | XV | Es troba enrunada i coberta de vegetació | <p>Jaciment d'època medieval conformat per les restes d'una torre de guaita o defensiva. que es troba localitzada a dalt d'un turó, en una zona de difícil accés, a prop de la via de coll de Parpers. Encara que no es possible resseguir tot el perímetre, donat la quantitat de vegetació que cobreix les estructures, s'intueix que el recinte té forma aproximadament rectangular. Les restes més remarcables són d'un mur d'uns dos metres de llargada per un metre d'alçada per uns 90 centímetres d'amplada. El mur de maçoneria està bastit amb pedres mitjanes i grans desbastades que es troben lligades amb morter de calç, formant filades bastant regulars i que presenta al menys dues espitlleres. A més d'aquesta estructura, també destaca un dipòsit soterrat, segurament per a guardar aigua i diferents desaigües, estructures que ens indiquen que el lloc fou construït per perdurar en el temps i per aguantar possibles setges.</p> | 08181-292 | Carretera de Mataró a Granollers (BV-1415c) , 08430. | <p>Francesc Carreras, en la seva publicació 'Lo castell de la Roca del Vallès', parla d'aquesta construcció com una construcció de defensa i auxiliar. (CARRERAS Y CANDI 1988, 100-104).</p> | 41.5826800,2.3532900 | 446092 | 4603645 | 08181 | La Roca del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76865-foto-08181-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76865-foto-08181-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76865-foto-08181-292-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. BCIN nº reg. 3974-MH (Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949). El número de registre BIC present a la fitxa del Pla Especial és erroni. Probablement, la declaració de l'element com a BCIN encara s'estigui tramitant. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||
| 76746 | Dolmen de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-planes | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistoria Catalana, Editorial Catalana, Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona GARCIA, L. (1983): 'Dolmen de Can Planes'; dins Carta Arqueològica del Vallès Oriental. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', Limes, nº0. pp.23-30.</p> | El dolmen no conserva tota la seva estructura original. | <p>Es tracta d'un petit monument megalític de característiques similars al de Céllecs, es tractaria doncs d'una galeria catalana petita. Conserva part de l'estructura de la cambra sepulcral formada per cinc lloses i el bloc de coberta. Mesura 1,50 m per 1,06 m. No s'hi observen restes del corredor ni de l'estructura del túmul que hauria cobert el monument. La cambra apareix lleugerament inclinada vers un lateral.</p> | 08181-254 | Can Planes de la Muntanya, 08430. | <p>S'esmenta per primera vegada a l'Anuari de l'Institut d'estudis Catalans dels anys 1913-14, la referència d'un dolmen 'cerca de La Roca'. Més tard, Bosch Gimpera, a la 'Prehistòria Catalana' el cita com a dubtós i l'anomena de 'Cansolà'. Amb aquestes referències el Sr Josep Estrada el va buscar i identificar amb el nom de can Planes.</p> | 41.5850400,2.3402100 | 445004 | 4603916 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 76816 | Pedra de l'Escorpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lescorpi | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit.</p> | <p>La Pedra de l'Escorpí es localitza a la zona anomenada Replana de Can Planes, a prop de la casa del mateix nom i del camí que mena a Sant Bartomeu de Cabanyes. Es tracta d'un jaciment arqueològic del qual es coneixen poques dades ja que no apareix esmentat en cap referència bibliogràfica científica. Aparentment, es tractaria d'una petita cavitat natural entre boles de granit que podria haver estat utilitzada amb finalitats sepulcrals durant la prehistòria recent (neolític final o primera de les edats dels metalls). S'hi pot observar una paret de pedra seca en el seu interior, si bé se'n desconeix la seva funció i cronologia perquè és el resultat de treballs efectuats de forma il·legal.</p> | 08181-235 | Replana de Can Planes, 08430. | <p>L'any 1995 va ser citat com a jaciment arqueològic en una petita nota publicada a la revista local Roquerols, signada per P. Ferrer.</p> | 41.5815700,2.3406800 | 445040 | 4603530 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76816-foto-08181-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76816-foto-08181-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76816-foto-08181-235-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml