Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76817 | Pedra Foradada de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-foradada-de-can-planes | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit.</p> | <p>Es tracta d'un bloc de granit que ha estat buidat artificialment. Es desconeix l'existència de restes arqueològiques o d'estructures relacionades amb aquest jaciment. Talment la Roca Foradada, se la relaciona amb el període megalític, perquè apareix en contextos d'aquesta fase. Podria tractar-se d'una cambra sepulcral. És coneguda també amb la denominació de 'Pedra del Marxant'.</p> | 08181-236 | Replana de Can Planes, camí de la Mansa, 08430. | <p>Documentada el 1992 per Pascual Ferrer i en Josep Pont, segons els mateixos descobridors, el nom provindria de quan un traginer que anava pel camí d'Argentona a La Roca del Vallès, 'sojornava en aquest indret abans i després de vendre la mercaderia' (FERRER 2010, p.68). Cronològicament se l'enquadra dintre del període calcolític, període de transició entre el neolític i l'edat de bronze (~2400 aC).</p> | 41.5818900,2.3410300 | 445070 | 4603565 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76817-foto-08181-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76817-foto-08181-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76817-foto-08181-236-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 76832 | Pla de can Cabanyes /Sant Bartomeu de Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-can-cabanyes-sant-bartomeu-de-cabanyes | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | No es detecten estructures | <p>El terreny on està situat el jaciment està format per una sèrie de camps de conreus que es troben a tocar l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. Els primers indicis del jaciment foren el material ceràmic trobat per J. Estrada a la zona. Segons l'autor apareixien de manera esporàdica i en superfície fragments de tègula, ceràmica grollera de cuina reduïda i algun fragment de dòlia, encara que no es va documentar cap estructura. Cal esmentar que posteriorment, més a migdia, ver els 1992 es realitzar una prospecció on es varen documentar restes ceràmics ibèriques i estructures de paret seca, en el pendent N del Turó de Céllecs, a 100 m al S de l'ermita i damunt del camí que va a Vilassar de Dalt. D'aquesta manera hom planteja la possibilitat de que aquest jaciment romà suposi una perduració d'aquell ibèric, documentat al sud de l'ermita de Sant Bartomeu o, en canvi, que es tracti d'un establiment de nova planta d'època romana. En qualsevol dels cassos aquestes hipòtesis es poden justificar mitjançant l'evidència de material constructiu, emmagatzematge i d'us comú diari (tègula, dòlia, ceràmica grollera de cuina), encara que la falta d'una excavació sistemàtica i de material més rellevant, no fan possible ser més precís en l'acotació cronològica.</p> | 08181-259 | Carretera de la Roca a Òrrius (BV-5106), 08430. | 41.5628100,2.3428600 | 445206 | 4601446 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76832-foto-08181-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76832-foto-08181-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76832-foto-08181-259-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 76833 | Sant Pere del Bosc / del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-bosc-del-puig | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CARRERAS Y CANDI, F. (1893): 'Excursió a La Roca', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 11, any III. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIV-XVII | L'edifici es troba enrunat i cobert de bardissa. | <p>Restes d'un edifici monacal del que es conserven alguns murs i obertures. Actualment no es pot apreciar, donat la quantitat de bardissa i vegetació vària, el perímetre de l'edifici, encara que hom diu que era de planta rectangular de planta rectangular amb zones de murs de pedra de paredar de mida mitjana i disposada en filades horitzontals. Un dels trams de mur que encara queden en peu ens mostra part d'un arc de mig punt bastit amb dovelles gran i ben facturades, indici de la magnitud de l'edifici.</p> | 08181-260 | Carretera de La Roca a Òrrius BV-5106, 08430. | <p>Segons el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès, entre els anys 1340 i 1421 l'edifici fou habitat per monges al càrrec d'una prioressa. Segons el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, en el priorat de Sant Pere del Bosc s'hi venerava una imatge de marbre blanc de la Verge Maria amb el nen. La imatge, custodiada pel senyor Isidre Raymir i Forns, el qual l'havia recollit trencada per la meitat, fou cedida al museu del centre excursionista. La imatge media uns 28 cm. d'alçada, presentava un basament octogonal i estava datada de la segona meitat del segle XV.</p> | 41.5776600,2.3327200 | 444373 | 4603101 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 76836 | Jaciment de Parpers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-parpers | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Zona arqueològica de grans dimensions, situat a un turó i les seves vessants on es va trobar material ceràmic amb una cronologia que va des del neolític final fins a l'època ibèrica. La terrissa grollera apareix en el camí, rodada i molt fragmentada, i també en els marges, a pocs metres de la carretera a La Roca. Malauradament no es va trobar cap estructura. El jaciment es troba cobert per bosc de pi i alzina i afectat, en part per la carretera C-1415c. Posteriorment, vers el 1992 es porta a terme una prospecció resseguint el camí antic que anava a Sant Bertomeu i el resultat fou negatiu, sense poder documentar ni material ceràmic ni estructures. i no es trobaren fragments ceràmics</p> | 08181-263 | Carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), 08430. | 41.5818000,2.3642400 | 447004 | 4603541 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76836-foto-08181-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76836-foto-08181-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76836-foto-08181-263-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 76837 | Can Santpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpere-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment situat a 10 metres de la façana posterior de CAn Sant Pere. Es tracta d'un jaciment que combina cronologies d'època de bronze amb romana. D'una banda es va documentar una sitja de bronze (900 a.C. a 450 a.C.), de d'1'20 m de profunditat per 1'5 m d'amplada reblerta de fragments d'ossos d'animals i de cendra. Entre els materials hi havia ceràmiques amb acanalats, un fragment brunyit d'un vas, de color negre, amb acanalats i meandres, i fragments amb decoració de tetons. D'altra banda al costat nord de la casa van aparèixer materials romans: paviments, tègula, dolia, etc.</p> | 08181-264 | Carretera de La Roca a Òrrius BV-5106., 08430. | 41.5776300,2.3345000 | 444522 | 4603097 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76837-foto-08181-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76837-foto-08181-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76837-foto-08181-264-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 83|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 76838 | Turó Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-cremat | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment d'època del ferro-ibèric situat al turó cremat, al sud-est del barri de Santa Agnès. Es va documenta, vers el 1983, una muralla de pedra seca bastida amb pedra de granit de mida força gran, amb una alçada d'1,20 m i una llargada de 12 m que hom creu que pot pertànyer a les restes d'un petit poblat, relacionat amb el gran poblat de Céllecs. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992 no va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura.</p> | 08181-265 | Barri de Gasuacs, 08430. | 41.5915100,2.3558500 | 446313 | 4604624 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76838-foto-08181-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76838-foto-08181-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76838-foto-08181-265-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 76840 | Turó de Castellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-castellans | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Zona arqueològica on es va troba ceràmica ibèrica dispersa a torn i a mà encara que, malauradament, cap estructura. Actualment el terreny ha estat construït amb la urbanització de Sant Carles. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992 no va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura.</p> | 08181-267 | Urbanització Sant Carles, 08430. | 41.5963100,2.3744200 | 447865 | 4605146 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76840-foto-08181-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76840-foto-08181-267-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 76860 | Turó de can Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-verdaguer | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric-romà localitzat en la carretera asfaltada de La Roca a Òrrius, i entre el Turó de Can Verdaguer i l'antic camí de carro de La Roca a Òrrius. Durant l'obertura del nou camí es documentaren, als vessant sud i sud-oest, cinc sitges i materials ibèrics i romans (ceràmica comuna, àmfores ibèriques i del tipus Dressel 1A). També es varen detectar diferents estructures, on es podia intuir un recinte amb diverses parets seques i restes d'una torre de planta quadrangular, en la part més enlairada.</p> | 08181-287 | Carretera de la Roca a Òrrius BV-5106, 08430. | <p>En els anys 70, segons Miquel Llobet, el rector de La Roca va excavar una sitja situada al marge dret de la carretera que presentava material amb una cronologia entre el 600 a.C. i el 50 a.C. Segons les cartes arqueològiques de la Generalitat, Emili Ramón va trobar restes en les feixes del mateix turó, al nord-est davant de Can Santpere. Durant la prospecció de l'any 1992 només es van poder localitzar alguns murs .</p> | 41.5753300,2.3325600 | 444358 | 4602842 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|83|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 76868 | Turó de la Simona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-simona | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment prehistòric localitzat a la part alta del turó de la Simona, darrera de Can Joan Capella, en una zona de bosc de pi i alzina, a prop de la Riera de Gausacs. En aquesta zona es varen localitzar diferents fragments de ceràmica grollera prehistòrica feta a mà i diversos fragments de sílex que, a grans trets, han datat entre el 5.000 a.C. i el 650 a.C, donat que les mostres són mancades d'una tipologia ben definida. Cal esmentar que aquest material està dipositat en el fons del Museu de Granollers. Posteriorment,en una prospecció efectuada l'any 1992 es va detectar part d'un parament que es localitzava a la zona oest i a les cotes altes, encara que La seva poca visibilitat no permet establir una cronologia ni tan sols aproximada. D'altra banda no es va trobar cap material associat. Cal mencionar que en la realització de l'actual mapa patrimonial no s'ha pogut documentar cap estructura.</p> | 08181-295 | Barri de Gasuacs, 08430 | <p>El jaciment fou localitzat l'1 de febrer de 1947 per Josep Estrada. El maig de 1974, la zona fou prospectada pel Grup d'Arqueologia de Granollers, localitzen material prehistòric. Durant la prospecció efectuada l'any 1992 no fou possible trobar cap fragment de ceràmica, si bé sí que s'identificà alguna petita part d'un parament.</p> | 41.5896300,2.3594100 | 446608 | 4604413 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 79|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 76899 | Can Ronses / Can Ronces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ronses-can-ronces | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment del ferro-ibèric que es troba situada entre el turó Gros de la Roca i Sant Bartomeu, a la zona de bosc de la masia enrunada de Can Ronses. En aquesta zona es va localitzar diferent material arqueològic (un sageta trapezoïdal de sílex de color blanc-rosat, ceràmica ibèrica grollera i a torn), al costa del bosc en els marges del camí. Malauradament no es va detectar cap estructura.</p> | 08181-326 | Carretera de La Roca a Òrrius (BV-5106). | 41.5715800,2.3388200 | 444877 | 4602422 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 76900 | Turó Gros / Turó de can Santpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-gros-turo-de-can-santpere | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment ibèric situat al vessant de migdia del Turó de Can Santpere, en una zona de feixes de conreu envoltades per bosc. En aquesta zona es va trobar una muralla de pedra seca de 11 m amb orientació est-oest, amb diferents murs perpendicular que creaven habitacions, que hom interpreta com un petit poblat ibèric. Josep Estrada realitzar uns sondeigs i va detectar una potència de 50 a 70 cm. S'ha d'esmentar que el mateix Estrada hi situava una torre de planta rectangular de, també, pedra seca. D'altra banda es va trobar material ceràmic d'època ibèrica (fragments de kalathos i ceràmica a torn).</p> | 08181-327 | Turó Gros, 08430. | <p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada. Posteriorment en una prospecció efectuada l'any 1992 no es van poder localitzar les restes d'estructures. En l'actual realització del mapa, donat la frondositat de la vegetació no s'ha pogut detectar les estructures.</p> | 41.5803500,2.3358300 | 444635 | 4603398 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 76834 | Can Planes Vell / de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-vell-de-la-muntanya | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | <p>Jaciment del neolític-bronze, possible lloc d'habitació a la zona nord-oest de la casa, on limita amb el bosc. L'any 1947 es localitzaren diferents petits fragments de terrissa de mà decorada amb cordons de finals del neolític segons els escrits de Josep Estrada. Prospeccions posteriors a l'any 1983 no van detectar cap estructura ni material ceràmic. Segons les informacions de la carta arqueològica la 'La ubicació exacta d'aquest jaciment va ser possible gràcies a la informació proporcionada pel Sr. Emili Ramon l'any 1992, el qual va explicar que les restes aparegueren amb motiu de les obres de rebaix del sòl en aquesta àrea'.</p> | 08181-261 | Can Planes de la Muntanya, 08430. | 41.5849700,2.3369600 | 444733 | 4603910 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76834-foto-08181-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76834-foto-08181-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76834-foto-08181-261-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral i PEIN. | 79|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 61965 | Jaciment paleontològic de Casa Nova de Puigsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-casa-nova-de-puigsec | <p>- ABAD GARCIA, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesis doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geologia, p. 803. - ALMERA, J. (1906). 'Descripción geológica y génesis de la Plana de Vich'. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Tercera época. Vol V, núm. 20, p.55. - CARRASCO, J.F; FARRÉS, F. (2001). 'Excepcional conservación de fases juveniles de Coelopleurus coronalis (Echinoidea) en el Eoceno de Vic (Barcelona)'. Batalleria, 10, p. 37-48. Barcelona: Museu Geològic del Seminari. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - FARRÉS, F.; ALTIMIRAS, J. (2012). 'Insectos eocenos de la comarca de Vic (Barcelona)'. Batalleria, 17. Nota preliminar, p. 73-79. - FARRÉS, F.; STAID-STAAD, J.L. (2008-2009). 'Cipreidos gigantes del Eoceno Catalán'. Batalleria, 14, p.57-66. - FARRÉS, F.; STAID-STAAD, J.L. (1967): 'Moluscos eocenos de la plana de Vic (Barcelona)'. Acta Geológica Hispánica, vol. 2 , núm. 5, p.111-114. - FARRÉS, F.; STAID-STAAD, J.L (1964). 'Las correlaciones faciales del Lediense y su fauna de moluscos en la comarca de Vich'. Ausa, vol. 5, núm. 48-49. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 41-78. - FARRÉS, F; TRAVERIA, A.; MONTORIOL, J. (2004-2005). 'Distribución estratigràfica de la flora eocènica en la comarca de Vic (Osona) Barcelona'. Batalleria, 12, p.75-104. Barcelona: Museu Geològic del Seminari. - FARRÉS MALIAN, F. (1963) 'Catálgo de las especies fósiles descubiertas en el Eoceno de la Comarca de Vich. I- Algas, espongiarios, briozoos'. Ausa, vol. 4, núm. 43. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 340-347. - FARRÉS MALIAN, F. (1963). 'Catálgo de las especies fósiles descubiertas en el Eoceno de la Comarca de Vich. II- Briozoos'. Ausa, vol. 4, núm. 44. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 390-397. - FARRÉS MALIAN, F. (1963). 'Catálgo de las especies fósiles descubiertas en el Eoceno de la Comarca de Vich. III- Equínidos'. Ausa, vol. 4, núm. 45. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p.434-437. - FARRÉS MALIAN, F. (1961). 'Enumeración de las especies halladas en el Eoceno de la Comarca de Vich'. Ausa, vol. 4, núm. 36. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 44-69. - FARRÉS MALIAN, F. (2002) 'Gurb i els fòssils' a Gurb, un poble arrelat a la terra.Gurb: Ajuntament de Gurb, p.443-466. - FARRÉS MALIAN, F. (1962) 'Nota sobre un tramo rojo en el Eoceno Marino de Vilatorta (Plana de Vich)'. Ausa, vol. 4, núm. 42. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 309-315. - PILLERI, G.; BIOSCA, J.; VIA, Ll. (1989). The Tertiary Sirenia of Catalonia. Ostermundigen (Berna, Suïssa): Brain Anatomy Institute, University of Berne. - REGUANT, S. (1967): El Eoceno marino de Vic (Barcelona): investigaciones estratégicas en el borde meridional de la Depresión del Ebro. Tesis doctoral. Barcelona: Instituto Geológico y Minero de España. - VIA BOADA, L. (1966): 'Aportación paleontológica a la síntesis estratigràfica y cronoestratigráfica del Eoceno marino de Cataluña'. Actas del 5º Congreso Internacional Estudios Pirenaicos. Zaragoza: CSIC, p.52. - VIA BOADA, L. (1969): 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos, 91-94, p.1-480.</p> | <p>La primera referència del jaciment és del Dr. Jaume Almera i Comas, l'any 1906, a la seva obra 'Descripción geológica y génesis de la Plana de Vich'. Aquest autor troba en l'aflorament de Puigsec una dent de Carcharodon sp. (tauró), i cita una minuciosa associació faunística d'invertebrats marins corresponents a celenterats, equínids, decàpodes, lamel·libranquis (bivalves) i gasteròpodes. En el decurs dels anys 60 del segle passat, el Dr. Lluís Via Boada, director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, va trobar vèrtebres i una costella del sireni prototherium. Segons el geòleg Antonio Abad García a la seva tesi doctoral (vegeu bibliografia), va localitzar al jaciment foraminífers Nummulites puigsecensis Reguant & Clavell, l'equínids Coelopleurus, el decàpode Colneptunus hungaricus Lorenthey, gasteròpodes entre els que destaca el Velates, i els lamel·libranquis Vulsella crispata Fischer, 1871, Vulsella linguiformis Leymerie, 1881, Pycnodonte pharaonum (Oppenheim, 1903), Cubitostrea plicata (Solander in Brander, 1766), Chlamys infumata (Lamark 1806) i Anomia psamatheis (BAYAN, 1873). Els últims estudis del jaciment els ha realitzat Albert Vidal, geòleg del Servei d'Arqueologia i Paleontologia (Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya), amb el que ha col·laborat Francesc Farrés Malian, expert en paleontologia de l'Eocè d'Osona. Segons Albert Vidal, els nivells geològics del jaciment són d'edat Lutecià mitjà - superior i Bartonià inferior, essent l'inferior lutecià un nivell de gresos nodulosos amb restes vegetals que corresponen a la unitat cronoestratigràfica Pegg.</p> | 08220-127 | La Rompuda de Puigsec | 41.9218800,2.3403300 | 445301 | 4641313 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61965-foto-08220-127-2.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | És recomanable que el Catàleg de Béns d'Interès Històric, Arquitectònic i Paisatgístic del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Julià de Vilatorta inclogui aquest jaciment paleontològic. | 123 | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 61966 | Jaciment paleontològic Masia de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-masia-de-canoves | <p>- ABAD GARCIA, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesis doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geologia, p. 803. - ALMERA, J. (1906). 'Descripción geológica y génesis de la Plana de Vich'. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Tercera época. Vol V, núm. 20, p.55. - CARRASCO, J.F; FARRÉS, F. (2001). 'Excepcional conservación de fases juveniles de Coelopleurus coronalis (Echinoidea) en el Eoceno de Vic (Barcelona)'. Batalleria, 10, p. 37-48. Barcelona: Museu Geològic del Seminari. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1993). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - FARRÉS, F.; ALTIMIRAS, J. (2012). 'Insectos eocenos de la comarca de Vic (Barcelona)'. Batalleria, 17. Nota preliminar, p. 73-79. - FARRÉS, F.; STAID-STAAD, J.L. (2008-2009). 'Cipreidos gigantes del Eoceno Catalán'. Batalleria, 14, p.57-66. - FARRÉS, F.; STAID-STAAD, J.L. (1967): 'Moluscos eocenos de la plana de Vic (Barcelona)'. Acta Geológica Hispánica, vol. 2 , núm. 5, p.111-114. - FARRÉS, F.; STAID-STAAD, J.L (1964). 'Las correlaciones faciales del Lediense y su fauna de moluscos en la comarca de Vich'. Ausa, vol. 5, núm. 48-49. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 41-78. - FARRÉS, F; TRAVERIA, A.; MONTORIOL, J. (2004-2005). 'Distribución estratigràfica de la flora eocènica en la comarca de Vic (Osona) Barcelona'. Batalleria, 12, p.75-104. Barcelona: Museu Geològic del Seminari. - FARRÉS MALIAN, F. (1963) 'Catálgo de las especies fósiles descubiertas en el Eoceno de la Comarca de Vich. I- Algas, espongiarios, briozoos'. Ausa, vol. 4, núm. 43. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 340-347. - FARRÉS MALIAN, F. (1963). 'Catálgo de las especies fósiles descubiertas en el Eoceno de la Comarca de Vich. II- Briozoos'. Ausa, vol. 4, núm. 44. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 390-397. - FARRÉS MALIAN, F. (1963). 'Catálgo de las especies fósiles descubiertas en el Eoceno de la Comarca de Vich. III- Equínidos'. Ausa, vol. 4, núm. 45. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p.434-437. - FARRÉS MALIAN, F. (1961). 'Enumeración de las especies halladas en el Eoceno de la Comarca de Vich'. Ausa, vol. 4, núm. 36. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 44-69. - FARRÉS MALIAN, F. (2002) 'Gurb i els fòssils' a Gurb, un poble arrelat a la terra.Gurb: Ajuntament de Gurb, p.443-466. - FARRÉS MALIAN, F. (1962) 'Nota sobre un tramo rojo en el Eoceno Marino de Vilatorta (Plana de Vich)'. Ausa, vol. 4, núm. 42. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 309-315. - PILLERI, G.; BIOSCA, J.; VIA, Ll. (1989). The Tertiary Sirenia of Catalonia. Ostermundigen (Berna, Suïssa): Brain Anatomy Institute, University of Berne. - REGUANT, S. (1967): El Eoceno marino de Vic (Barcelona): investigaciones estratégicas en el borde meridional de la Depresión del Ebro. Tesis doctoral. Barcelona: Instituto Geológico y Minero de España. - VIA BOADA, L. (1966): 'Aportación paleontológica a la síntesis estratigràfica y cronoestratigráfica del Eoceno marino de Cataluña'. Actas del 5º Congreso Internacional Estudios Pirenaicos. Zaragoza: CSIC, p.52. - VIA BOADA, L. (1969): 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos, 91-94, p.1-480.</p> | <p>La primera referència del jaciment correspon al Dr. Jaume Almera i Comas, l'any 1906. Aquest geòleg i paleontòleg, fundador del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, a la seva obra 'Descripción geológica y génesis de la Plana de Vich', grafia sis punts d'afloraments paleontològics situats entre la masia de Cànoves i el santuari de Puig-l'agulla, que denomina com a aflorament de Serra de Cànoves a Puig-l'agulla. Segons el mateix autor, va realitzar troballes de restes òssies de sireni Halitherium (anomenat actualment Prototherium), i cita una minuciosa associació faunística d'invertebrats marins, corresponents a celenterats, equínids, decàpodes, lamel·libranquis, gasteròpodes i cefalòpodes. En el decurs dels anys 60 del segle passat, el Dr. Lluís Via Boada, director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, va trobar vèrtebres de sireni prototherium. Segons el geòleg Antonio Abad García a la seva tesi doctoral (vegeu bibliografia), va localitzar al jaciment restes òssies de sirenis, i de lamel·libraquis Vulsella crispata Fischer, 1877, Spondylus cisalpinus Brougniart, 1823, Lima igualadensis Vezian, 1856, Cubitostrea plicata (Solander in Brander 1766) i Chlamys infumata (Lamark, 1806). Durant una visita de camp realitzada, durant el mes d'abril de l'any 2013, per Albert Vidal, geòleg del Servei d'Arqueologia i Paleontologia (Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya) i per Francesc Farrés Malian, expert en paleontologia de l'Eocè d'Osona, es van localitzar possibles restes òssies de sireni, i de fauna invertebrada com Velates Schimdeliana Chem, altres gasteròpodes i pectínids. Segons Albert Vidal, els nivells geològics del jaciment són d'edat Lutecià mitjà - superior i Bartonià inferior, essent l'inferior lutecià un nivell de gresos nudolosos amb restes vegetals que correspon a la unitat cronoestratigràfica Pegmb (IGC), i el superior bartonià un nivell de margues sorrenques que corresponen a la unitat cronoestratigràfica Pegg.</p> | 08220-128 | Cànoves | 41.9116900,2.3344700 | 444806 | 4640185 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61966-foto-08220-128-2.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-01-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | És recomanable que el Catàleg de Béns d'Interès Històric, Arquitectònic i Paisatgístic del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Julià de Vilatorta inclogui aquest jaciment paleontològic. | 123 | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 72447 | Bassa Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-espinagalls | XXI | El lloc està condicionat conformant una mena de bassa en forma de 8, en la que hi ha establert un perímetre de pedra al voltant de l'aigua, al qual s'hi ha plantat algunes espècies arbustives properes a medis inundats. Tot el recinte està tancat i hi ha un plafó informatiu sobre les funcions de la bassa: Reserva d'aigua. Usos: extinció d'incendis, millora de la ramaderia extensiva i millora d'hàbitats de la fauna. Forma part de les intervencions de millora de la forest (Forest CUP 53) d'utilitat pública Cabanelles, el Clot, ca l'Hereuet i Espinagalls. | 08299-71 | Sector nord. A ponent del camp gran d'Espinagalls. | La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010. | 42.1535100,1.9197100 | 410748 | 4667385 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72447-foto-08299-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72447-foto-08299-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És prohibit banyar-se i entrar-hi, així com és obligat respectar l'entorn vegetal. És necessari 4x4 per arribar amb cotxe. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 38201 | Glorieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta | XX | Hi ha alguns elements desapareguts, segurament per despreniments, i alguna part malmesa. Necessitaria una restauració. | <p>Glorieta d'estil modernista, de maó vist i ferro forjat, amb aplacats decoratius de peces ceràmiques. Es troba en la terrassa de la finca, al costat de la casa.</p> | 08009-208 | Nucli urbà. Primer Eixample. Avda. Nostra Senyora de la Salut, 14 | 41.5493000,2.3944600 | 449498.05 | 4599914.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38201-foto-08009-208-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És probable que originalment fos inclosa dins el jardí de Ca l'Alsina, però que en segregar la finca, passés a la nova parcel·la veïna. | 105 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 70158 | Mines de carbó de can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-carbo-de-can-cabassa | <p>FUSALBA, Mateu (1982). 'D'Ullastrell a Terrassa, per la vall de Gaià i carena da Toudell'. Al Vent, núm. 55, desembre 1982, Terrassa, p. 33-34. MASSAGUÉ, Josep (1987). 'Balmes, coves i barraques'. Ullastrell Ressó Local, núm. 126, juliol 1987, p. 8-9.</p> | XIX | L'accés al interior de les galeries és força complicat. Les estructures secundàries estan força malmeses. | <p>Mines de carbó situades al Castellar de can Cabassa i delimitades entre la riera de Gaià i el torrent de can Cintet, al nord del terme municipal. Estan ubicades a la riba de la riera, a uns 10 metres d'alçada respecte la seva llera, i estan excavades al terreny geològic. Presenten tres accessos diferenciats. El de llevant està actualment molt amagat per l'abundant vegetació i dóna accés a una petita galeria de mig punt, que marxa en direcció sud cap al interior. La galeria té una alçada d'uns 60 cm i una amplada d'uns 40 cm, tot i que no coneixem la seva longitud. L'accés de ponent també està cobert per la vegetació i actualment no s'hi pot accedir. Per últim, l'accés central és força més gran que els anteriors i està situat al costat d'una balma natural que forma la roca. Dóna accés a una galeria d'arc de mig punt que marxa tant en direcció est com oest, en paral·lel a la riera. Té una alçada aproximada de 1,50 m i una amplada d'uns 0,5 m, sense conèixer la seva longitud. Per últim, a llevant de la galeria petita, just on la riera gira, s'observa un tram de galeria esfondrada. És probable que es correspongui amb el final de la galeria de majors dimensions. Cal indicar que entre els accessos central i de ponent, a la mateixa riba, s'observen les restes d'una estructura de maons, disposada a mode de canalització o via. A uns 200 metres al sud-oest de les galeries, vorejant el Castellar, hi ha una barraca de mig punt excavada a la roca, que presenta una obertura rectangular amb el marxapeu de pedra i la porta de ferro. Al seu costat, a escassos metres de distància a llevant, s'observen les restes de diverses canalitzacions bastides en maons i en força mal estat de conservació.</p> | 08290-43 | Riera de Gaià-Castellar de can Cabassa, 08231 | <p>A mitjans del segle XIX, el govern ordenà la inutilització de tota mena de balmes, coves i barraques existents a Catalunya per evitar que 'la gent de malviure; els criminals perseguits per la llei; els contrabandistes(···)' s'hi poguessin amagar (Massagué, 1987: 8). El dia 19 de novembre de l'any 1850, els alcaldes dels pobles de l'antic districte de Terrassa reberen un document signat pel comandant militar de la zona, on se'ls donava el termini d'un mes per acomplir les instruccions governamentals. Amb data del 26 de desembre del mateix any , l'alcalde d'Ullastrell Josep Llabet, retornava l'escrit indicant els elements inutilitzats i la seva situació. Un d'aquests elements eren les mines de carbó de pedra de can Cabassa. Segons les indicacions de l'alcalde constaven 'de tres galerías con tres entradas, las que se han obstruído' (Massagué, 1987: 8). La dada és significativa perquè ens indica que el 1850, les mines ja no s'explotaven. En relació a les mines i al topònim Ullastrell, Fusalba menciona que 'les quasi llegendàries mines de carbó -hulla- que tal com diu la veu popular, propiciaren la nomenclatura del municipi on estaven enclavades: Ullastrell' (Fusalba, 1982: 33).</p> | 41.5368200,1.9552400 | 412850 | 4598879 | 08290 | Ullastrell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70158-foto-08290-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70158-foto-08290-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És probable que la barraca fos utilitzada reutilitzada posteriorment a l'activitat de les mines. Al voltant de les mines, a la zona del Castellar de can Cabassa, s'observen diverses traces de carbó a la roca. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 71786 | Centre Excursionista de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-excursionista-de-vallirana | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 203-206. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2016). 'Can Capellades-Centre Excursionista de Vallirana'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 61, p. 15. Http://cevallirana.blogspot.com.es/p/casa-museu.html (Consulta: 09-05-2017). Informació oral del sr. Jaume Montané (Entrevista: 20-11-2017). RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per diversos cossos adossats i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principial, i està distribuït en planta baixa i dos pisos, així com soterrani. La façana principal presenta una gran portal d'accés d'arc rebaixat, amb l'emmarcament arrebossat. La resta d'obertures són rectangulars i amb el mateix tipus d'emmarcament. Destaquen els dos balcons dels pisos superiors, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro treballat. La façana està rematada amb una senzilla cornisa i un plafó rectangular d'obra El parament es troba arrebossat i pintat, amb un sòcol de gres. De l'interior, a la planta baixa destaca el paviment original de pedra (que fou recuperat) així com el cup de vi. En el soterrani hi ha el celler, que conserva els estris originals, i una gran sala polivalent on s'hi fan conferències i s'hi exposen alguns dels materials recuperats per l'entitat. La sala està coberta amb una gran volta catalana bastida amb maons i es conserven les menjadores pels animals, tot i que reformades. El primer pis també està cobert per una volta de canó, tot i que arrebossada i pintada. Destaca el menjador, amb marquesina de fusta treballada i paraments pintats i decorats amb motllures. També hi ha la cuina, amb xemeneia de revoltó i rebost. El paviment d'aquesta planta és l'original i està bastit amb maons. De la segona planta destaquen els sostres coberts amb bigues i revoltons profusament decorats i els separadors de fusta de les habitacions originals, amb els entaulaments motllurats i columnetes estriades amb mènsules. Al pati es conserva un pou bastit en maons i obertures d'arc de mig punt fetes amb maons també, tot i que està reformat.</p> | 08295-591 | Carrer Major, 402 | <p>L'edifici és conegut com la casa del Capellades perquè formava part de la propietat de cal Capellades, que estava situat enfront. També es coneix com a cal Matagats. El Centre Excursionista de Vallirana (CEV) es va crear l'any 1966 de la mà d'un grup de joves valliranencs aficionats a la muntanya. Malgrat això, l'entitat no es va oficialitzar fins l'any 1976. Inicialment, la seva seu es va intal·lar al Patronat Parroquial, després als baixos de l'ajuntament i, finalment, a l'edifici actual. D'entrada, l'any 1985 van llogar l'edifici i, posteriorment, l'any 1992 el van comprar. L'entitat vetlla per mantenir i difondre el patrimoni cultural de la vila, fent una tasca excepcional en aquest sentit. Pel que fa a l'edifici, l'han mantingut inalterable i han recuperat diversos aspectes originals de la construcció, com per exemple el cup o el paviment original de pedra amb les roderes dels carruatges marcades. S'ha mantingut el concepte original de la casa mantenint la distribució dels espais i la seva decoració i mobiliari: el menjador, la cuina amb llar de foc, el cup per fer el vi, les habitacions. Per tot això es dedueix que la casa pertanyia originàriament a una família ben posicionada econòmicament. En l'actualitat també és la seu del Centre d'Interpretació de l'Espeleologia (a la primera planta) i s'hi organitzen diverses activitats com tallers, cursos, xerrades… Compta amb una biblioteca, un arxiu, sala d'exposició i, fins i tot, un rocòdrom.</p> | 41.3871600,1.9303700 | 410570 | 4582289 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71786-foto-08295-591-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71786-foto-08295-591-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71786-foto-08295-591-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És probable que l'edifici fos construït entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, tot i que fou reformat durant el segle XX. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 47482 | Can Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bacardit | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX | <p>Masia formada per tres cossos adossats, amb un pati davanter delimitat per un volum auxiliar a migdia i una tanca de pedra a llevant, a mode de barri tancat. De fet, l'accés al interior del recinte es fa per la banda de llevant, mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit amb maons i amb els brancals reformats i arrebossats. Està cobert per un voladís de dues vessants d'uralita. Per la banda de ponent, la construcció està adossada a La Caseta, una altra masia del terme coneguda també amb el nom de cal Joan Bou. L'edifici principal és de planta rectangular i presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està distribuit en planta baixa, pis i golfes, i majoritàriament presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha un altre volum de menors dimensions, amb la coberta de dues vessants de teula àrab i distribuit en dues plantes. I adossat a la façana de tramuntana d'ambdós volums hi ha un altre cos de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab i distribuit en un únic nivell. Aquest volum presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons, i situat a la façana de llevant. Per la banda de migdia, tancant el pati, hi ha un edifici rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants i distribuit en dos nivells. Compta amb obertures d'arc de mig punt bastides amb maons, a la planta baixa, i rectangulars al pis superior. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada regularment, tot i que els pisos superiors de l'edifici principal estan construits amb totxos. A l'exterior del recinte, per la banda de llevant, hi ha un cobert de recent factura i un volum rectangular amb coberta d'un sol vessant de teula àrab, del que destaca un portal d'arc rebaixat bastit en maons.</p> | 08071-65 | Sant Pere de Copons-Plana de Comalats, 08289 | 41.6556600,1.5312700 | 377708 | 4612588 | 1893 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47482-foto-08071-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47482-foto-08071-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47482-foto-08071-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És probable que l'any de construcció, 1893, estigui gravat al portal d'accés al interior de la casa, però n' s'ha pogut comprobar donada l'absència dels propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 38303 | Can Manyana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manyana | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | La teulada és nova, i actualment té les façanes arrebossades amb morter de ciment Portland. | <p>Es tracta d'una masia senzilla, de tres cossos i planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües perpendicular a la façana principal, orientada a sud. Es troba reformada com a vivenda, però conserva la volumetria i part de les obertures originals, amb les petites finestres de brancals i ampits adovellats amb peces de granit.</p> | 08009-310 | Veïnat de Clarà. Final del Camí de Can Manyana | 41.5490300,2.3702300 | 447477.05 | 4599898.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És probable que es tracti d'un edifici d'entre els segles XVI-XVII, com molts del veïnat, però en tractar-se d'una construcció més humil, té pocs elements característics que ajudin a la seva datació. A dins de la finca hi trobem la font del Roure. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 91870 | Pleta del Portet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pleta-del-portet | <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | Possiblement del segle XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Balma orientada al sud-est, localitzada en una cinglera de pedra calcària amb una visera gradual a gran alçada i amb unes dimensions aproximades d'uns 35 m d’amplada i 3 m de profunditat. Al davant de la balma i a uns nou metres de distància es troba una petita cinglera discontínua que en un moment determinat es va realçar amb la construcció d'un mur de pedra seca d'uns dos metres i mig d'alçada que actualment es conserva parcialment. Aquest mur devia permetre regularitzar el terreny per obtenir un major espai útil. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La superfície de la balma és relativament regular, tot i que presenta un pendent amb inclinació cap el sud-est, mostra gran quantitat de sediment. Aquest espai delimitat, només era accessible per l'extrem nord-est de la balma amb un camí de bast.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-182 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal seguir la pista del Portet, situats per sobre de les balmes del Portet, en el revolt agut de la pista en el sector de ponent, surt un camí que cal seguir fins a la base de les cingleres que es veuen properes. | 42.1032100,1.7916000 | 400084 | 4661942 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91870-planta-pleta-portet.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | És probable que es fes servir com a pleta per tancar el bestiar. | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 86400 | Teuleria del Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-sunyer | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 79.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 342.</span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>La Teuleria del Sunyer es troba a pocs metres de la cabana del Sunyer, molt a prop de l’antiga era.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva part de l’estructura del forn de teules,</span> <span>que aprofita el desnivell natural del terreny on es troba. </span></span></span></span><span><span><span><span>És de pedra lligada amb morter de calç, amb un arc de pedra sobre la boca i una biga de roure al damunt.</span> </span></span></span></p> | 08280-139 | El Sunyer | 42.0034100,2.4105900 | 451189 | 4650323 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86400-139jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | És probable que es correspongui amb la pre-fitxa 'Forn de la Teuleria' de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 59306 | Finestres i portalada a can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-i-portalada-a-can-buxo | XV | <p>Tres arcs lobulats gòtics de pedra, originaris d'un altre edifici desconegut, incorporats a les parets d'una escala de dos trams a escaire. L'entrada al primer pis és un arc flamíger polilobulat del s. XV. Un altre arc polilobulat amb petits capitells esculpits d'angelets ubicat a la finestra exterior, mentre que una finestra que dóna a l'interior de la casa està dividida entre dos arcs trevolats per una columneta prima. Una figura de fusta daurada d'una mare de déu d'estil barroc ocupa un nínxol a l'escala.</p> | 08180-75 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A finals del segle XIX, els dos cossos més antics de la casa van ser objecte de reformes i es va procedir a ampliar la casa tot construint-hi el tercer cos contigu. L'entrada principal va canviar d'ubicació, juntament amb la nova escalinata d'accés al primer pis, i s'incorporaren les tres finestres com a elements decoratius.</p> | 41.4976400,2.1533100 | 429330 | 4594348 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59306-foto-08180-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59306-foto-08180-75-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | És probable que els arcs a Can Buxó procedeixen d'un edifici prestigiós o d'una masia important del segle XV. | 93|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 90536 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-9 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 97, 101.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 98, 213-214.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació B.06.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 72.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | El volum principal està en fase de rehabilitació. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada assentada damunt la roca natural del terreny i formada per quatre cossos adossats que li confereixen una planta en forma d’L. El volum principal, situat al bell mig de la construcció, és de planta quadrada i presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb un doble ràfec acanalat disposat a tot el perímetre de l’edifici. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Majoritàriament compta amb obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que algunes han estat reformades. De la façana principal destaca el portal d’accés a l’interior, d’arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis s’obren tres finestrals amb sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. El finestral de llevant té la llinda gravada amb un doble arc conopial, decorat amb una roseta central. L’edifici presenta dues finestres més d’aquest tipus, una situada a la façana de ponent i l’altra a la de llevant. Cal destacar dues lloses de pedra que sobresurten de la part superior de les cantonades sud-est i nord-oest. Tenen una forma arrodonida i, probablement, estaven relacionades amb unes garites de caràcter defensiu. Al mateix temps, també destaquen dues mènsules de pedra motllurades situades a la part superior de la façana de tramuntana que, probablement, sostenien un matacà defensiu actualment desaparegut. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus. Es conserven restes del revestiment arrebossat que cobria els paraments, sobretot pel que fa a la façana principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La resta de volums que conformen la construcció són de caire auxiliar. El de ponent ha esta reformat i destinat a habitatge, mentre que els de llevant presenten les cobertes de teula d’un sol vessant i estan organitzats en un sol nivell. Davant de la façana principal hi ha una bassa de planta rectangular.</span></span></span></span></p> | 08083-10 | Camí de Sant Jordi, km. 0,2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. La referència documental més antiga que es coneix data de l’any 1337, en relació al cens que pagava a Sant Llorenç del Munt per la bassa del molí de Barberà (Morató et al., 2000: 98). A finals del segle XV apareix mencionada en el fogatge de l’any 1497 com “La Cudina”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància que “Francesch Vilaro esta al Mas Codina”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). A principis del segle XIX, la finca fou comprada l'any 1811 per Jaume Bofill de Llerona i, posteriorment, fou venuda a Josep Maria de la Torre de Tort. A la segona meitat del segle XIX fou comprada per Pau Oliver, propietari de les Planes de Cantonigros, que l’entregà a la seva filla en concepte de dot quan aquesta es casà amb un dels hereus de la Rierola de Sant Pere de Torelló. </span></span></span></span></p> | 41.9411100,2.3099400 | 442798 | 4643468 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90536-img4637.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90536-img4641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90536-img4646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90536-img4652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90536-1010273.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És probable que el topònim Codina faci referència al fet que la construcció es troba assentada damunt d’un roquer, també anomenat codina. Antigament, a la dovella clau del portal d’accés principal, hi ha havia un escut gravat i decorat amb una granota que amb el temps es va anar degradant fins a desaparèixer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 56392 | Festa de la matança del porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-matanca-del-porc-0 | http://ca.wikipedia.org/wiki/Matan%C3%A7a_del_porc | Festa que es celebra cada tercer diumenge del mes de març. S'ha recuperat la festa sense el sacrifici de lanimal ( tradicionalment es feia tot el procés). La diada comença amb l'arribada de l´animal, es preparen totes les carns , es tallen, es couen i es fan les butifarres, fresca, blanca i negra. Es fa un esmorzar i després el posterior dinar amb els productes elaborats durant la jornada. | 08152-133 | Pl. Sant Jordi, Can Bou | La matança del porc era una activitat tradicional a la Catalunya rural. En molts llocs l'11 de novembre, dia de Sant Martí, era un dels dies preferits per la matança. En aquesta època tothom a la granja, mas o alqueria prenia part a l'activitat. Normalment eren els homes els que mataven i tallaven els animals i les dones (matanceres) les que posteriorment preparaven els diversos productes. Aquests darrers es dividien entre els que calia menjar aviat, i els que eren per conservar per a consumir durant la resta de l'any com els embotits o els fumats. La matança del porc és una experiència molt arrelada en la cultura catalana. Es troba en perill d'extinció a causa de certes normes sanitàries molt estrictes de la Comunitat Europea, així com de les noves actituds envers el tractament animal. Cal recordar que l'actual Llei de Protecció dels Animals de Catalunya, prohibeix expressament matar l'animal en públic. Actualment que es troben tot tipus d'aliments a totes les èpoques de l'any, cal fer un esforç per comprendre la importància de la matança en el passat. Cal tenir present però que la carn provinent de la tradicional festivitat de la matança era l'única carn que moltes llars rurals menjaven en el transcurs de l'any, ja que llavors no hi havia carnisseries. | 41.5287100,1.6068500 | 383774 | 4598389 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56392-foto-08152-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56392-foto-08152-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado (OPC) | És primordial la col·laboració dels veïns i veïnes del municipi i de tot el que hi vulgui participar, ja que tot i ser una jornada festiva totes les tasques les realitzen gent voluntària. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 69913 | Cementiri de la parròquia de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-parroquia-de-foix | XIX | Recinte de planta quadrangular de prop de 31 m de costat i distribució clàssica simètrica amb accés per migdia. Entrada per una porta acabada amb arc de mig punt a la clau del qual es pot llegir la data de 1929 en relleu a l'interior d'una orla de tipus vegetal. La porta és tancada amb reixa i el muret en la qual es troba és acabat amb motllures horitzontals. Al fons s'observa una petita capella rectangular amb un frontó triangular. Els nínxols ocupen els dos laterals del recinte. Al nord –oest es troba un petit edifici de mides similars on es troba la sala de vetlla. | 08288-30 | Carretera BP 2122 abans d'arribar al km 3, a 200 m al nord | 41.3899600,1.5727500 | 380675 | 4583031 | 1929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És posterior al cementiri de Santa Maria de Foix (vegeu fitxa38) | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 41932 | Jaciment de Can Vehils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-vehils | ALMAGRO, M. Ey alií (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona - Madrid, pàg. 90. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MARTIN JULIÀ, F. de A. (1929). Montcabrer. Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 31. Premià de Mar, pàg. 15. PELLICER PAGES, J. (1887). Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro. Mataró, pàg. 87. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 153 i 154. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 98. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 173. RUBIO DE LA SERNA, J. (1888). Noticia de una necrópolis ante-romana descubierta en Cabrera de Mataró (Barcelona). Madrid; Memorias de la Real Academia de la Historia, XI, pàg. 764. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis, Baetulo-Blanda. Fasc. I. Barcelona, pàg. 46. | IIaC-VdC | Molt urbanitzat. | La bibliografia parla d'un lloc d'enterraments i d'estructures d'una vil·la. Pellicer (1887:87) parla d'un sepulcre que es va excavar a començaments d'aquell segle. Pe tant del segle XIX (?). A més, diu que es va trobar una fletxa de coure a l'esquelet, i que el va agafar el propietari Sr. Vehils. Ribas (1952) utilitzar Pellicer com a font, però també parla de restes de construcció romanes i uns enterraments trobats molt a prop. | 08030-5 | Can Vehils | 41.5180500,2.3805100 | 448310 | 4596453 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41932-foto-08030-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41932-foto-08030-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41932-foto-08030-5-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És possible, tal i com asseguren els autors de la Carta Arqueològica, que ens trobem davant de dos jaciments diferents: una sepultura prehistòrica i una vil·la romana que podria formar part del petit nucli rural romà situat pels voltants del Sant Crist de Cabrils. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45879 | Can Nicolau de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nicolau-de-baix | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVI-XX | L'abandonament de l'edifici ha propiciat la desaparició d'alguns elements de tancament d'obertures i teulada | <p>Edifici de planta basilical que presenta un total de tres crugies principals paral·leles amb multitud de petits cossos auxiliars annexes. Tot el conjunt es troba envoltat per una mur de tancament que s'obre a migdia amb un portal rebaixat cobert un teuladet, actualment en molt mal estat. El cos principal de l'edifici s'orienta a ponent. L'alçat de l'edifici presenta diferències, destacant una crugia central més elevada, de planta baixa, primer i segon pis, coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Les dues crugies laterals, a banda i banda de la central, són d'inferior alçada, i compten només amb planta baixa i pis, i es cobreixen amb teulada inclinada. La teulada de la crugia de migdia ha caigut, observant-se actualment només la façana i el mur exterior. La construcció ha estat aixecada en mur de mamposteria irregular unit amb aglomerat de fang, ciment i carreus de mida petita i conserva part de l'arrebossat exterior a la façana principal. De la façana principal destaca el portal de punt rodó, que dona accés a la vivenda i encara conserva restes d'encalat en blanc, un primer pis amb dos finestrals quadrangulars, i un segon pis obert amb una galeria d'arcs de mig punt. Una de les reixes de la façana principal és de ferro forjat i conserva la data del 1856, que es deu correspondre al moment d'alguna reforma. A l'exterior del mur, al cantó sud-est, destaca la presència d'un cos de planta baixa i cobertes a dues aigües i inclinades que es correspon a un espai de tines i cups, actualment molt malmès.</p> | 08054-114 | Terme de Castellbisbal. Mas Can Nicolau de Baix s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Ruiz i Elias aporta notícies d'una persona anomenada Antoni Nicolau, resident al terme de Castellbisbal l'any 1474, que podria estar vinculada amb l'existència de la masia de Can Nicolau. RUIZ (1998: 47). Cal pensar, doncs, que es tracta d'una masia amb orígens medievals, tot i que per la tipologia de l'edifici, es tractaria d'una construcció aixecada al segle XVI amb la típica planta basilical de tres crugies. Als censos parroquials del 1573 apareix una casa anomenada Pere Nicolau, on consten com a propietaris Pere Nicolau i la seva esposa Isabel, juntament amb els seu fill Antoni. Al cens del 1600 apareix com a propietari Pere Nicolau i la seva esposa. RUIZ (1998:163) Entrats al segle XVIII, al cens del 1752 elaborat pel Sr. de Castellbisbal Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio era propietari Pere Nicolau. A partir de la segona meitat del segle XVIII són abundants els contractes de rabassa morta signats per la casa, i la presència d'un cos destinat a tines i cups confirma la importància que la vinya va tenir en l'economia familiar. A finals del segle XIX, el Dr. Bufill va adquirir la casa i poc desprès va casar-se amb la pubilla de Can Coromines, unificant les dues finques. MATEU (1999: 44) Aquest casament va significar l'abandonament de la casa, centrant els esforços en la finca de Can Coromines. Desprès d'un període d'abandonament que ha danyat considerablement les estructures de la casa, actualment és utilitzada com a espai per guardar ramats i eines auxiliars.</p> | 41.4904900,1.9635400 | 413480.949 | 4593726.799 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45879-foto-08054-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45879-foto-08054-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45879-foto-08054-114-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-01-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | És possible que la mina d'aigua de Santeugini (fitxa 207) tingui relació amb la casa.Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.08 | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 61359 | Forn de Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vilaclara | L'estructura del forn està mig colgada i coberta per vegetació, tot i així encara es possible entrar dins la cavitat on es feia el foc. | El forn de Vilaclara es troba situat a l'oest de la masia que li dóna nom i al sud del molí de Vallgatina, a tocar de la riera de Relat, en el marge de ponent d'aquesta i als peus d'una pista forestal. Es tracta d'una estructura construïda amb maçoneria de pedra de planta quadrada i uns cinc metres per costat. Les úniques obertures que té, que corresponen a l'entrada de la cavitat on es feia el foc, estan orientades a l'oest i consisteixen en dues arcades d'arc rebaixat separades per un pilar format per diversos carreus. Dins d'aquestes dues arcades hi ha un espai cobert de petites dimensions, al fons del qual hi ha dues noves arcades d'arc de mig punt que es troben a un nivell inferior, la de l'esquerra està colgada. Dins de l'espai tancat al que s'entra a través de les arcades es pot observar, encara, els efectes de la calor que produïa el foc sobre les parets de la sala, amb matèria fosa col·locada a mode d'estalactites sobre el sostre de la sala. De l'estructura que hi havia sobre aquesta cavitat i que corresponia a l'espai on es coïen els maons i les teules, només en queda una petita part del mur que la delimitava, actualment pràcticament cobert per vegetació. | 08212-56 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. | 41.9641000,1.9977500 | 416949 | 4646276 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61359-foto-08212-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61359-foto-08212-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61359-foto-08212-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | És possible que la masia de Vilaclara comptés amb un altre forn més proper a la masia. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 74360 | Cal Joan Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-maria | LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Escasses restes del que fou un edifici destinat a la producció industrial de vidre just davant de Can Maçana. Actualment podem observar un mur adosat a la roca i una habitació colmatada amb ciment amb les parets exteriors arrevossades amb material modern per tal de conservar-ne el dipòsit d'aigua i el forn de vidre. Actualment l'entorn funciona com a zona recreativa i aparcament per acollir excursionistes i visitants a l'entorn de Can Massana vers Montserrat. | 08025-230 | Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6098200,1.7679300 | 397341 | 4607189 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74360-foto-08025-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74360-foto-08025-230-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | És possible que la indústria del vidre de Cal Joan Maria donés nom a alguns enfrontaments bèl·lics ocorreguts als segles XVII-XVIII a les proximitats del 'Forn de Vidre'. | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 95761 | Jaciment del carrer Girona, cruïlla carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-girona-cruilla-carrer-major | <p><span><span><span><span lang='CA'>CODINACH, Griselda i SALVADOR, Ivan (2002). <em>Informe-memòria del sondeig arqueològic al carrer Girona cantonada carrer Major</em>. Arxiu DGPC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XII-XV | Sitja molt escapçada. | <p>L'any 2002, amb motiu de la construcció d'un dipòsit per als residus urbans, a la cantonada dels carres Major i Girona es descobriren restes arqueològiques consistents en fragments ceràmics i ossos humans, que permeteren documentar una sitja d'època medieval, escapçada en gran part per la construcció del dipòsit. Per informació oral obtinguda, podria haver-hi una segona sitja que no es va poder documentar amb registre arqueològic.</p> <p>Un cop realitzada la intervenció, es constatà que les restes òssies i ceràmiques no tenien vinculació. Els elements mobles recuperats foren escassos i poc significatius, corresponien majoritàriament a fragments informes de ceràmica grollera de cuina. Destaca un fragment ceràmic de cuina de cocció oxidant i neutra, un tupí o mononansa, de vora exvasada amb llavi arrodonit i perfil en 'S', fons pla amb tendència lleugerament còncava. Presenta una sola nansa de tipus cinta lateral i tenia abundants marques que evidencien el contacte directe de la peça amb el foc. També per a aquesta peça, la direcció de l'excavació proposa una cronologia entre els segles XI i XIII.</p> | 08135-54 | Carrer Girona, cruïlla amb el Carrer Major | <p>L'excavació d'urgència fou dirigida, l'any 2002, per l'arqueòloga Griselda Codinach (2002).</p> | 41.5504790,2.2461945 | 437134 | 4600143 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95761-5402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95761-5403.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | És possible que es tracti d'una zona més àmplia i que hi puguin haver-hi altres sitges en el subsòl. | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 87098 | Nucli Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-8 | XI-XX | <p>El nucli antic és l'origen del futur desenvolupament urbà del municipi, el lloc on es con centra el poder primigeni amb l'església i el castell. Se situa a la part més septentrional del municipi, fent límit amb Santa Coloma de Gramenet i Badalona. Per sobre del Camí Ral o carretera de Mataró, antic brancal de la romana Via Augusta, que comunicava Baetulo amb Barcino. Els carrers urbanitzats al voltant de l'església són el carrer de Nebot; el carrer de Sant Isidre; el carrer de l'Orella; el carrer d'Andreu Vidal; el carrer de l'església, que comunica directament l'església amb el Camí Ral; el carrer Major, on hi trobem Can Rigalt, fent cantonada amb el Camí Ral; el carrer de Les Monges; o el carrer del Besòs. També hi trobem el carrer de Sant Bonaventura, sense sortida, i espais com la Plaça de l'església o la Plaça d'en Joan Rovira i Costa o la Plaça de Dalt.</p> | 08194-79 | Sant Adrià Nord - Nucli antic | <p>En un petit turó en el centre d'una gran extensió de camps i boscos, fou on va començar la vida del municipi adrianenc. En aquest antic turó és on es va construir l'Església de Sant Adrià i on van edificar-se les primeres cases. L'Església és un element molt important per a aquesta població, no només perquè fou aquí on consolidà la vida del municipi, sinó perquè en ella s'han reflectit diferents esdeveniments històrics. Durant la seva reconstrucció, i la pavimentació dels carrers del seu voltant, es van descobrir un conjunt de restes humanes del primer i més antic cementiri parroquial de la ciutat. En plena Guerra Civil, l'Església de Sant Adrià i els edificis pròxims, com l'antiga rectoria, s'enderroquen. Durant el primer franquisme es porta a terme la reconstrucció del temple parroquial, iniciant-se les obres a l'entorn de 1943 i finalitzades el 1950. Pel que fa els projectes urbans, el 6 de setembre de 1990 s'inaugurà la remodelació de la Plaça de l'Església, donant com a resultat la consolidació del subsòl, el qual va ser malmès a causa dels refugis construïts durant la Guerra Civil; el clavegueram, que era inexistent fins el moment; i els enderrocs del carrer Nebot. El sector afectat per la remodelació va ser el comprès entre els carrers del Besòs, Nebot i la plaça fins al carrer Major, convertint-se tota la superfície en zona de vianants.</p> | 41.4337400,2.2143000 | 434356 | 4587206 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87098-foto-08194-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87098-foto-08194-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És possible que el seu subsòl conservi restes que poden donar llum a dades històriques desconegudes. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 43756 | Fita de terme núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-num-1 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>Pedró d'estructura rectangular, enclavat a terra verticalment, que senyala els límits entre els termes de Calldetenes i el de Sant Julià de Vilatorta. Es tracta d'un fita molt ben constituïda, de 45 cm d'alçada x 18 cm d'amplada x 15 cm de fons, amb els vèrtex arrodonits a causa de l'erosió. A ponent d'aquesta fita, ben bé a tocar d'ella, es localitza una altra fita de caràcter més irregular. Es tracta d'un petit pedró de 32 cm d'amplada x 10 cm d'alçada x 6 cm de fons, amb formes molt arrodonides a causa de l'erosió. Cap de les dues fites compta amb elements ornamentals ni decoratius.</p> | 08037-98 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. Aquesta fita és de característiques molt similars a les altres localitzades al terme, la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (segles XVIII-XIX), potser substituint a d'altres més antigues. Aquest element té les mateixes mides i característiques que la fita de terme núm. 2 dins de les propietats de la Sauleda, i pot ser que pertanyin totes dues al mateix moment històric. Hi ha la possibilitat que el pedró ubicat al costat de l'actual fita es correspongui amb la fita medieval original.</p> | 41.9151300,2.3014000 | 442067 | 4640589 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43756-foto-08037-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43756-foto-08037-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43756-foto-08037-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | És possible que el pedró de mides inferiors es correspongui amb una fita de caràcter més antic que la fita rectangular de mida superior, i que aquesta última sigui una reafirmació de la primera. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 60728 | Mas Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-genis | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Sant Genís. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Li caldrien algunes reparacions puntuals en les obertures i, en general, l'estructura de l'edifici. El mur nord s'està desmuntant per la base a causa de l'esllavissament del sòl. | <p>Edifici adossat a la façana oest de l'església de Sant Genís de Sadevesa. Planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (N-S). Murs de pedres irregulars lligades amb fang amb alguns nòduls de calç; rejuntat amb morter de calç, possiblement d'un arrebossat ara inexistent. Cantoneres diferenciades als angles sudoest i noroest (no n'hi ha en els punts on l'edifici s'adossa al parament exterior del mur oest de l'església). - Façana principal (a migdia). Porta al centre amb brancals de pedra (motllura bisellada) i llinda de fusta; hi ha una finestra a cada costat de la porta amb els elements de pedra (ampit, brancals i llinda). A la planta superior hi ha tres finestres amb els brancals i l'ampit de maó massís i la llinda de fusta. - Façana nord. És totalment diferent a la resta, té petites obertures i un parament de pedres força regulars disposades en filades; és probable que aquest mur, tot i ser posterior a la construcció de l'església, sigui el que resta d'un mas construït abans del segle XVII. Té una estructura de totxo adossada (possiblement una latrina). - Façana oest. Té les mateixes característiques que la façana sud; també té fragments de maó massís i teula barrejats amb les pedres del mur. - Cobert adossat a l'oest. Planta baixa. Coberta a un vessant (pendent est-oest). Murs de pedres irregulars. Té una porta tapiada amb pedra al sud i una finestra amb brancals de maó massís i llinda de fusta. Finestra modificada a la façana oest (maó massís i llinda de fusta).</p> | 08199-114 | Mas Sant Genís - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de La Devesa | <p>Per les característiques de la porta principal, podria haver-se construït durant el segle XVIII, bé que la resta d'obertures hagin estat modificades o obertes a partir del segle XIX. Es desconeix qualsevol notícia referent a l'edifici que, possiblement, hi havia al lloc abans de la construcció de l'actual mas i del que, probablement, el mur nord d'aquest, en seria l'únic vestigi conservat. Tampoc és possible datar la porta, ara tapiada, que comunicava l'església amb el mas des de la zona del cor. 'Albergava la rectoria de l'església de Sant Genís Sadevesa fins al moment que aquesta va perdre les seves funcions parroquials i va passar a ser una simple sufragània de Santa Maria d'Olost' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9771200,2.1382900 | 428609 | 4647595 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60728-foto-08199-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60728-foto-08199-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | És possible que el mur nord del mas correspongui a un edifici d'època anterior que hagi estat reaprofitat per a la construcció del mas. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 69140 | Aplec de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-2 | XX-XXI | L'aplec de la Sardana es celebra cada any durant el tercer diumenge de juny al bosc del Pujoló. Durant tota la tarda s'hi fan audicions amb cobles de renom com són els Lluïsos o la Genisenca d'origen taradellencs, així com d'altres d'arreu del territori. Hi assiteixen sardanistes de tota la contrada. | 08278-237 | El Pujoló de Taradell | El primer Aplec de la Sardana es va celebrar el 20 de juliol de 1947 al pla del Pujoló. Al matí es ballaven tres sardanes a càrrec de la Cobla Lluïsos, seguides d'un vermut al pati del Centre Catòlic. A la tarda tocaven els Lluïsos i la Cobla La Principal de Llagostera i a la nit l'audició anava a càrrec d'aquests últims. A partir de l'any 1950 s'hi va introduir una tercera cobla, La Principal del Bages, i les audicions van passar a fer-se només a la tarda. | 41.8726100,2.2816100 | 440386 | 4635882 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | És organitzada per l'Agrupació Sardanista Taradell. Les fotografies han estat cedides per l'Arxiu Fotogràfic de Taradell. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 95665 | Caves Rondel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-rondel | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>L'edifici dedicat a les Caves Rondel representa arquitectònicament parlant, un conjunt harmoniós de naus que es van construir al voltant d'un ampli pati rectangular amb jardí. El conjunt té un aspecte grandiós, sent el primer element arquitectònic de vàlua patrimonial que es troba en accedir al terme municipal arran de la carretera.</p> <p>Les naus estan pintades actualment en color groc, el qual fa una combinació perfecta amb el color marró del maó vist i les teules de les cobertes.</p> <p>Les edificacions segueixen una estructura regular, i estan construïdes amb pedra i obra, presentant cobertes de teula.</p> <p>El cos principal mesura 98,80 m de longitud per 19,40 m d'amplada.</p> <p>L'actual explotació industrial ocupa una superfície total construïda de 70.000 m².</p> <p>L'estructura interna varia segons la nau en qüestió. Les més antigues (Nau de Tiratge, 1949) presenten grans arcs de maó, mentre que les més modernes (Celler, 1960) disposen d'arcades de formigó i arcs parabòlics a l'espai central.</p> <p>Cal fer esment d'una excepció, la Sala d'Actes de la nau més moderna, dissenyada per Lluís Bonet i Garí, deixeble de Gaudí, entre 1970 i 1975, amb arcs de mig punt de maó i voltes d'aresta que divideixen la sala en dos trams de quatre voltes. Les columnes, inspirades en l'art romànic, tenen el seu referent en l'església de Sant Martí del Canigó i les arcades recorden vagament la tribuna del monestir de Serrabona. En les claus de volta hi ha representat un gotim de raïm i una mà que recorda l'escut de Raïmat.</p> <p>A l'interior de les caves es troba una capella amb la Verge de Raïmat, feta en pedra i envoltada d'ampolles.</p> <p>Davant de l'entrada, s'obre el gran pati d'accés. Es va concebre com un espai central que distribueix i articula tot el conjunt, amb dimensions d'aproximadament 100x50m i un disseny enjardinat, projectat per A. Bertrán Martí l'any 1963.</p> <p>Les caves comprenen cinc plantes de soterrani, interconnectades amb 8 km de túnels en total. És destacable la imponent marquesina amb forma de paraboloides a la nau de Tiratge, recurs constructiu, el qual permet oferir més resistència a flexions, usant menor quantitat de material d'obra.</p> | 08068-60 | Carretera N-340, km 1.241,5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les caves Rondel van ser fundades per la família Raventós l'any 1949. Anteriorment, l'any 1945, Jesús Raventós i Manuel Pagès van obrir un celler a Argentina, però finalment el van tancar i van tornar a Espanya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1951 van sortir de les caves les primeres ampolles de la marca Delapierre i, l'any 1957, les primeres de la marca Rondel. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1958 es va projectar una nova fase de creixement per ampliar l'espai disponible per emmagatzematge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1976 es va construir la sala d'actes, sota la direcció de Lluís Bonet Garí, deixeble de Gaudí. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Enric Garcia Estadella, de l'empresa construccions Ferrer, de Sant Sadurní d'Anoia va fer la sala d'actes, i explica com:</span></span></span></span></span></span></p> <blockquote> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span><span>'es desplaçaven a l'obra, a Cervelló, cada dia en furgoneta des de Sant Sadurní, baixant pel coll d'Ordal. De vegades ens ha explicat quina va ser la tècnica de construcció que van utilitzar per aguantar les voltes de pedra, que tenint en compte els mitjans de l'època va ser prou enginyós'.(</span></span></span></span></span></span></em><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ, 2022).</span></span></span></span></span></span></p> </blockquote> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En aquestes caves hi van treballar un bon nombre de persones de Cervelló fins a l'any 2005, quan Codorniu va traslladar la producció a Sant Sadurní d'Anoia i utilitzar les instal·lacions com a centre logístic, però al cap de poc temps van quedar en desús i van ser posades a la venda.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4026518,1.9894100 | 415527 | 4583949 | 1949 - 1960 - 1976 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-20231208124512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-20240102111530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-cavarondel001.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Jaime Artigas i Lluís Bonet Garí | És notable la salzeda que abraça tot el seu perímetre, visible des de l'N-340, així com un interessant bosquet de coníferes prop de la riera de Corbera. | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 42193 | Can Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segarra | XIX-XX | Ubicat al carrer del Ravalet, representa una de les cases més importants del poble des del punt de vista històric, però en certa manera també des de l'arquitectònic. Consta de planta baixa, i dues plantes de pis, i golfes. El parament és d'aparell encoixinat amb llargues bandes, exceptuant el cos central que és totalment llis. La coberta presenta diferents vessants ( sud-est-nord), amb teula àrab. L'accés es troba a peu de carrer, i es localitza al cos central. Es caracteritza per una entrada rectangular amb contorns motllurats i amb un escut a la llinda amb les inicials de ' M J'. La resta d'entrades es van tapiar amb posterioritat. A la planta de pis hi trobem tres balcons amb barana senzilla de forja. Els dos laterals, amb un únic accés, i el central amb dos accessos. Aquests es caracteritzen per senzills contorns motllurats. A la següent planta de pis, trobem la mateixa disposició d'obertures, però en aquest cas, amb balcons individualitzats. A la zona de golfes, es poden observar petites obertures rectangulars repartides per l'ample de la façana. Corona la façana, una cornisa que sobresurt força de la façana. La façana est dóna a un gran patí enjardinat, que es troba a un nivell superior que el carrer. Un mur soluciona aquest desnivell. Des del carrer Viena, hi ha un altre accés a la propietat, a través d'un senzill portal amb brancals de pedra i llinda amb arc escarser. Aquestes façanes, presenten un regust més antic que la del carrer Ravalet, ja que són ben visibles els carreus de pedra als brancals i llindes, així com en altres elements com els ampits, on són ben pronunciats. | 08031-19 | Carrer del Ravalet nº 17. 08280 Calaf | La casa Figuerola fou construïda per la família Segarra, propietaris importants de la vila de Calaf. Actualment pertany a la família Figuerola, propietària i comerciant i, antigament, administradora de diverses poblacions del ducat de Cardona. Fill d'aquesta casa fou Laureà Figuerola i Ballester, ministre de finances dues vegades durant la primera República i president del Senat. Pel fet que se'l coneix més, és per què un dels introductors de la pesseta com a nova moneda espanyola. El 19 d'octubre de 1868, com a ministre d'Hisenda, va signar el decret pel qual s'implantava la pesseta com a unitat monetària. | 41.7336600,1.5127500 | 376316 | 4621274 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42193-foto-08031-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42193-foto-08031-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | És més coneguda com a Casa Figuerola, que pel seu nom. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 74710 | Crist a la Santa Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-a-la-santa-cova | <p>SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 7.</p> | XX | <p>Escultura en bronze, molt estilitzada, de Jesús crucificat que penja d'uns cables. Es tracta d'una representació molt dinàmica que desprèn esperança, senzillesa i emoció i ens mostra un Crist proper i disposat a escoltar les pregàries dels fidels. Les mesures són: 82 x 35 x 10 cm.</p> | 08069-145 | Santa Cova (muntanya de Montserrat) | 41.5880500,1.8442900 | 403671 | 4604684 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | És molt similar al Sant Crist que l'any 1997 es va fer per a la residència Sant Francesc de Santpedor. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 66337 | Escut heràldic de Can Ratés II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-rates-ii | <p>MERCADER, A., MASSÓ, L. (2001). La màgica història de l'escut de Can Ratés. Ed. Ajuntament Santa Susanna. Santa Susanna SANCHEZ, P. (2008) La Maçoneria a Catalunya (1868 - 1947). Edicions Clavell. Premià de Mar</p> | XIX | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, al damunt de la porta principal de la capella de Santa Susanna. El camper és quarterat: al superior esquerre, hi ha representada una creu llatina amb dos corbs i la inscripció 'PARA SIEMPRE JAMAS' a l'entorn; a dalt a la dreta hi ha dues figures semblants a una encavallada i tres ales al voltant; a baixa a l'esquerra consten dotze flors de lis alineades en tres rengleres; i a baix a la dreta hi ha representat un escaire orientat cap avall i coronat per tres estrelles de cinc i sis puntes. El camper queda rematat per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals. La simbologia del camper sembla indicar la vinculació del propietari amb la maçoneria.</p> | 08261-97 | Capella de Santa Susanna | <p>Escut heràldic del baró de Ratés, que adquirí la masia i la capella de Santa Susanna l'any 1861. El baró de Ratés era militar de l'Ordre de l'Hospital.</p> | 41.6381300,2.7092500 | 475785 | 4609640 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És molt semblant a l'escut situat al damunt de la porta de la masia de can Ratés. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 66335 | Escut heràldic de Can Ratés I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-rates-i | <p>MERCADER, A., MASSÓ, L. (2001). La màgica història de l'escut de Can Ratés. Ed. Ajuntament Santa Susanna. Santa Susanna SANCHEZ, P. (2008) La Maçoneria a Catalunya (1868 - 1947). Edicions Clavell. Premià de Mar</p> | XIX | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, al damunt de la porta principal de can Ratés. El camper és quarterat: al superior esquerre, hi ha representada una creu llatina amb dos corbs i la inscripció 'JAMAS PARA SIEMPRE' a l'entorn; a dalt a la dreta hi ha dues figures semblants a una encavallada i tres ales al voltant; a baix a l'esquerra consten dotze flors de lis alineades en tres rengleres; i a baix a la dreta hi ha representat un escaire orientat cap avall i coronat per tres estrelles de cinc i sis puntes. El camper queda rematat per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals. La simbologia del camper sembla indicar la vinculació del propietari amb la maçoneria.</p> | 08261-95 | C. Montseny, s/n | <p>Escut heràldic del baró de Ratés, que adquirí la masia de la família Poch l'any 1861 i la convertí en una finca senyorial. El baró de Ratés era militar de l'Ordre de l'Hospital.</p> | 41.6403300,2.7084400 | 475718 | 4609885 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És molt semblant a l'escut situat al damunt de la porta de la capella de Santa Susanna. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 60627 | Ca la Mestra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mestra | XIX | Rehabilitada a finals del segle XX. | <p>Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. La coberta, a doble vessant (E-W), es va aixecar durant el procés de rehabilitació per elevar l'alçada de la planta; a la façana sud encara es pot observar l'alçada original de l'edifici. Murs de pedra irregular amb les cantonades diferenciades. A la façana principal (est) hi ha dues portes amb arc rebaixat, de pedra. A la primera planta hi ha dos balcons (no corresponen a l'edifici original, possiblement són producte de l'ampliació de les finestres originals). A la planta sota coberta hi ha dues finestres, refetes amb pedra, que es van ampliar en el moment d'aixecar la teulada i l'elevar l'alçada d'aquesta planta.</p> | 08199-13 | carrer Vell núm. 43 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Per la tipologia de l'edifici, sembla correspondre al conjunt de cases bastides durant el segle XIX. En aquesta casa hi visqué mossèn Anton Griera (el Dr. Griera), que n'havia estat propietari.</p> | 41.9826900,2.1737400 | 431552 | 4648184 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60627-foto-08199-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | És molt semblant a l'edifici núm. 43 del mateix carrer. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88143 | Forn de calç 2 de Can Torrelles de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-de-can-torrelles-de-baix | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Enfonsat durant les obres de la carretera | <p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de calç situat a mà dreta de la carretera que mena de Sabadell a Talamanca, un cop passat el quilòmetre 4, en el primer trencall a mà dreta, abans d’arribar a Can Torrella de Baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La carretera passa per damunt del que fou l’olla i la tanca de protecció està collada al damunt del passadís d’accés, en un terraplenat de 0’70 m que rebentà la façana de l’estructura. El passadís feia uns 2 m de llargària. Estava construït amb pedra irregular collada amb morter de calç. La volta està sustentada damunt d’un sòcol de pedra i disposada a plec de sardinell. L’ull central està a punt de caure degut a les vibracions dels vehicles al seu damunt.</span></span></span></span></span></p> | 08120-270 | Can Torrella de Baix | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6062700,2.0135800 | 417805 | 4606532 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88143-dsc8658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88143-dsc8660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88143-p1450960.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És molt probable que el pes dels vehicles l’acabin enfonsant i provoqui un esvoranc a la carretera. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 41041 | Rondalla del mariscal Suchet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-mariscal-suchet | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Aquest mariscal sembla que va viure una bona temporada en un hostal que hi havia on actualment es troba l'estanc, el bar Pep i el taller del fuster, al costat de la carretera a Avinyonet. Aquella casa durant molt de temps se l'ha coneguda amb el nom de cal Suchet (LLEGENDES, 1998).</p> | 08013-243 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És molt possible que en aquesta rondalla hi hagi segurament una bona part d'història, ja que aquest mariscal de Napoleó va estar al davant de l'exèrcit francès durant la Guerra de la Independència. Va prendre part en la conquesta de Lleida, Tortosa i València. En la retirada, encara va guanyar una batalla a Molins de Rei (el 10 de gener de 1814). | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 80982 | Forn d'obra del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-rossinyol | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII-XX | en el moment de la visita s'havia fet una neteja exterior i interior de l'estructura; en no trobar-se en ús l'estructura es va malmetent amb el pas del temps. | Es tracta d'un forn d'obra de planta rectangular, bastit en un terreny en desnivell; l'estructura és en part excavada en el propi terreny natural i part construida per murs de pedra amb poc morter. La façana principal compta amb dues obertures en arc rebaixat obrades amb pedra desbastada. Actualment és visible part de l'espai interior del forn, concretament de l'espai on es col·locava el material d'obra per coure. | 08128-48 | a la sud del terme municipal, al nord-oest de la masia el Rossinyol. | La masia el Rossinyol mostra una àmplia evolució cronològica testimoniada en diferents fases constructives de reforma i ampliació de la casa i els edificis annexes que conformen el conjunt del mas, documentat ja des de l'època medieval. En aquest sentit, es molt probable que el forn d'obra correspongui al període de reformes més contemporànies, des de finals del segle XVIII, XIX o XX. Aquest tipus d'estructures sovint eren reconstruides i reutilitzades al llarg de diferents segles. | 41.7319400,2.0135000 | 417958 | 4620485 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És molt habitual que els forns d'obra es construeixin en zones en desnivell a fi de facilitar l'accés a les diferents cambres, la de combustió per la part més baixa del terreny i la de cocció, situada a la part superior i amb accés des del nivell de terreny situat a una cota més alta. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 74222 | Marge de pedra seca de can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-de-can-camps | XIX-XX | Marge de pedra seca d'una llargada de 105 metres. Recorre una part atalussada, d'una alçada màxima de 2'30 metres al costat de l'antic camí de la font, fa xamfrà i continua pel carrer de la Parròquia fins a la zona del Parc del torrent de l'Illa. A la feixa de terra atalussada s'hi cultiven arbres fruiters, vinya i hort. | 08025-92 | Bruc de la Parròquia | El terreny on es situa el marge és de la casa anomenada Cal Camps una de les més antigues del nucli de la Parròquia. És el marge de més longitud que es conserva al nucli antic. Part del marge es va fer a inicis de segle XX quan es va construir el pont de la parròquia i es va expropiar territori de Cal Camps per la nova carretera des de la Plaça fins al pont. | 41.5774800,1.7835500 | 398592 | 4603581 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74222-foto-08025-92-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | És molt característic perquè es troba enmig de la zona urbanitzada. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 39801 | Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt-0 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | Conjunt de vuit edificis que formen un carrer, a 100 m al nord de l'església de Sta. Maria d'Horta. No hi ha cap edifici del conjunt remarcable. El número 4 és un dels més antics, mentre que també té importància el número 10, lloc de naixement de Josefina Vilaseca. | 08012-573 | Horta d'Avinyó | Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe. | 41.8268000,1.9687700 | 414364 | 4631060 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39801-foto-08012-573-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39801-foto-08012-573-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És molt característic de la zona d'Horta de tenir un poblament semi-agrupat en diversos carrers allunyats entre ells. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 39802 | Carrer de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | Conjunt de nou edificis que formen un carrer, a 300 m al nord-est de l'església de Sta. Maria d'Horta. Es tracta d'un nucli poblacional creat al segle XIX i de la que en destaquen tres edificis: el número 2 (fitxa 598), el 3 (fitxa 599), i el 4 (fitxa 600). | 08012-574 | Horta d'Avinyó | Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe. | 41.8303700,1.9749600 | 414883 | 4631450 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39802-foto-08012-574-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39802-foto-08012-574-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És molt característic de la zona d'Horta de tenir un poblament semi-agrupat en diversos carrers allunyats entre ells. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 39806 | Carrer de l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lhostal | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | Conjunt de set edificis que formen un carrer, a 200 m al sud-oest de l'església de Sta. Maria d'Horta. Es tracta d'un nucli poblacional creat a finals del segle XIX inicis del XX, i de la que en destaca l'edifici que es troba més al nord, el número 7 (fitxa 579). | 08012-578 | Horta d'Avinyó | Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe. | 41.8232200,1.9652700 | 414069 | 4630666 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39806-foto-08012-578-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39806-foto-08012-578-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És molt característic de la zona d'Horta de tenir un poblament semi-agrupat en diversos carrers allunyats entre ells. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 91286 | Torre de Terrers / Castell de Meda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-terrers-castell-de-meda | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XII. | Les restes de l'edifici es troben cobertes per vegetació, la qual n'ha alterat la seva estructura i disposició. | <p><span lang='CA'><span><span>Al cim del turó es pot veure una petita depressió envoltada d'un perímetre alçat que conforma un espai quadrangular d'aproximadament 7 x 8 m que podria correspondre a les restes d'una torre. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pels voltants s'identifiquen més restes, a la banda nord i sud es veuen dos espais excavats amb restes de murs i a la banda est, vestigis de murs d’anivellament.</span></span></span></p> | 08045-82 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>A l’Edat Mitjana no apareix cap notícia referent a la Torre de Terrers. Es creu que probablement aquest sigui l’emplaçament del desaparegut castell de la Meda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres mencions de la Torre de Terrers trobades a la documentació consultada daten del 1571, quan l’edifici formava part de la parròquia de Sant Serni de Terrers. Al 1758 apareix dins el Ducat de Cardona, en el capbreu general dels termes del Cint i Capolat.</span></span></span></p> | 42.1068800,1.7287100 | 394890 | 4662425 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | És molt probable que aquest sigui l’emplaçament del desaparegut castell de la Meda. Sense una excavació arqueològica no és possible determinar les seves característiques.Actualment és conegut amb el nom de Torre de Terrers l'antic Puig de la Torre, situat a pocs metres de la Torre de Terrers / Castell de Meda. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37197 | Can Pufarré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pufarre | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XV-XVIII | Conjunt format per una antiga masia, una era acompanyada d'altres construccions auxiliars i un jardí amb elements decoratius representatius. La masia està situada al costat de llevant de la finca, en una posició elevada respecte el torrent que porta el seu nom. És propera a Can Coll i orientada totalment a ponent, on s'obre l'era i la resta del jardí de la finca. Té planta rectangular, trencada per un cos posterior adossat, i una alçada de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues aigües. La façana principal, com hem dit orientada a ponent, té les obertures - moltes d'elles modificades- ordenades segons tres eixos verticals. En posició central, tot i que descentrat respecte el carener de la coberta, hi trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, acompanyada d'un finestral a l'esquerra. A la planta pis hi ha tres finestres, d'entre les quals en destaca l'obertura central, decorada amb elements d'estil gòtic - una finestra conopial d'arc lobulat. Al voltant de l'era, pavimentada amb tova ceràmica, hi trobem un volum rectangular de nova planta i només una alçada que s'obre a migdia amb una façana de superfície vidrada. Més enllà, s'estén el jardí que, delimitat per tanques de bardissa, ens porta a l'altre extrem de la finca on s'aixeca un curiós templet oriental de planta rectangular i coberta a quatre aigües. | 08003-56 | Torrent de Can Pufarré, 4 | Al segle XIV podia haver format part de la gleva del Mas Esteve o del Mas Trobat (Can Coll). El 1515 passà a mans de Pere Ramon Auleda i posteriorment a Pau Ferrer de la Torre. El 1868 pertanyia a Francesc Ferrer i més tard l'adquirí el Baró de Ribelles. | 41.5014300,2.2856300 | 440378 | 4594669 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És la única masia del terme que té la façana principal orientada a muntanya. Conta la llegenda que una espelma encesa rara la finestra de la cuina, situada a la part posterior de la casa i orientada cap a llevant, servia de senyal a contrabandistes marins que comerciaven amb esclaus a la zona del Masnou. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.