Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
46238 El ninot i la llordella del carnaval https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ninot-i-la-llordella-del-carnaval FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. fins 1916 Tradició perduda. Celebració dins les festes del Carnestoltes, que començava dissabte amb la construcció d'un ninot a les eres de fora del poble. Amb roba vella farcida de palla, cara i mans de cartró i un barret de copa feien el ninot, que posteriorment muntaven a lloms d'un ase. L'entrada al poble es feia envoltada d'un soroll d'esquelles, picarols i cops de casserola. Després de fer una cercavila, portaven el ninot a la Plaça Major, on el penjaven del coll amb una corda per a que presidís les festes fins dilluns, quan era cremat. La tarda de dilluns s'aprofitava per a fer la llordella, una capta per sufragar les festes celebrades. 08060-83 Nucli urbà 41.7761300,1.4381500 370197 4626100 08060 Castellfollit de Riubregós Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez López 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46239 Dansa del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-roser FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. Desapareguda Dansa que es ballava el primer diumenge de celebració del Roser de maig a la Plaça Major del poble. Amb ella se solemnitzava el traspàs de les responsabilitats de priors (responsables de la Capella del Roser i de la seva confraria) de les dues parelles sortints (una de casats i una de solters) a les dues noves parelles que en prenien el relleu. 08060-84 Plaça Major FARELL i DOMINGO (1994a:190) esmenta com a font el Llibre del Roser, on les anotacions referents a les despeses de la confraria deixen testimoni de la seva organització i de les celebracions que acompanyaven aquesta dansa. 41.7761300,1.4381500 370197 4626100 08060 Castellfollit de Riubregós Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez López Aquesta tradició guarda paral·lelismes amb les celebrades a altres poblacions. Per la seva proximitat, cal destacar-ne la de Torà (la Segarra), que encara es manté viva. 98 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46240 Córrer el Cós https://patrimonicultural.diba.cat/element/correr-el-cos FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. XIX-XX Desapareguda Cursa que havia format part, tradicionalment, dels actes de la Festa Major del Poble. Es disputava el segon dia de la festa, i consistia en córrer des del poble fins Santa Maria i tornar al punt de partida (en total, aproximadament 1 km). Inicialment, el trajecte es feia pel camí que passa per darrere de Cal Ballester enllaçant amb el camí de l'Empedrat fins el cementiri. Posteriorment, es va seguir fent al llarg del traçat de la carretera (l'actual C-1412a) fins arribar a la cruïlla amb el camí de l'Empedrat. Els corredors acreditaven el seu pas pel punt intermig recollint un paper segellat. Qui feia el cós (el guanyador) es feia amb dos pollastres, i qui feia el sota cós (el segon) aconseguia un pollastre o algun altre objecte. Un tret característic de la cursa és que es corria calçant exclusivament mitjons. 08060-85 Entre el poble i Santa Maria FARELL i DOMINGO (1994a:190) esmenta que la cursa es va deixar de celebrar entre els anys 1910 i 1915. 41.7782100,1.4379900 370188 4626331 08060 Castellfollit de Riubregós Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez López 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46241 Joc de la pilota https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-la-pilota FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. XIX-XX Actualment, ja no s'hi juga. Joc tradicional que enfronta dos equips que, fent rebotar una pilota contra una paret, intenten col·locar-la fora de l'abast de l'altre. A Castellfollit de Riubregós es jugava antigament utilitzant el mur de ponent de l'hostal de Ca la Xica per fer-hi rebotar la pilota. Quan es va fer la carretera actual, el joc de pilota es va passar a disputar al peu de la muralla, entre les cases de Cal Xiquet i Cal Generós (a l'espai on ara hi ha la placeta de la Font de la Carretera). Actualment, ja no s'hi juga en cap dels dos emplaçaments. 08060-86 A ponent de Ca la Xica 41.7766600,1.4386700 370241 4626158 08060 Castellfollit de Riubregós Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez López 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46242 Joc de Trapals https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-trapals FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. Actualment, ja no s'hi juga. Joc que pren el nom del trapal, un petit bol amb una mida que s'ajustava a la concavitat de la mà i un gruix inferior al centímetre. Els participants (generalment infants) se'l fabricaven ells mateixos amb fang, i la partida començava un cop en tenien uns quants fets. El joc consistia en llençar el trapal (per la seva part plana) amb força contra una superfície llisa. Guanyava aquell que aconseguia l'esclafit més fort. 08060-87 A tota la població 41.7760700,1.4375800 370150 4626094 08060 Castellfollit de Riubregós Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez López 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46243 Moixiganga dels carrabiners i contrabandistes https://patrimonicultural.diba.cat/element/moixiganga-dels-carrabiners-i-contrabandistes FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. XIX Es va deixar de fer a inicis del segle XX. Moixiganga que es representava al segle XIX el dimarts de Carnestoltes. Dos grups de joves (els uns vestits d'uniforme, i els altres amb roba humil de muntanyencs i una motxilla a l'esquena) recorrien el poble representant una situació on uns guàrdies empaitaven us contrabandistes. Els uns i els altres interactuaven amb la població, i sovint se'ls afegia un grup de noies disfressades de gitanes venent rosaris a la Plaça Major. Després d'una hora de persecucions i trets a l'aire, els carrabiners enxampaven els contrabandistes, i se'ls feia un judici al carrer. Durant el judici, un representant de cada grup feia un parlament amb els seus arguments, formulats amb to satíric. Finalment, es condemnava als contrabandistes i se'n simulava l'afusellament. 08060-88 Nucli urbà. 41.7760700,1.4375800 370150 4626094 08060 Castellfollit de Riubregós Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez López 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46244 Moixiganga de la Mula https://patrimonicultural.diba.cat/element/moixiganga-de-la-mula FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. Es va deixar de fer fa temps. Moixiganga que es representava com a cloenda dels balls de Carnestoltes. Dos joves (l'un dempeus, i l'altre inclinat i agafat a la faixa de l'anterior) es cobrien amb un cobrellit per imitar el cos d'una mula. El de davant, que hi veia a través d'uns forats i portava picarols, tenia lliures els braços, i amb un pal empaitava a cops les parelles que ballaven a la plaça. La mula tenia vedat entrar sota els porxos de la plaça, on la gent s'hi refugiava. El joc consistia en la constant entrada i sortida de les parelles a ballar a la plaça, on els músics no paraven de tocar mentre la mula els foragitava. 08060-89 Plaça Major 41.7761300,1.4381500 370197 4626100 08060 Castellfollit de Riubregós Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez López 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46838 Alzines de can Morgades https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-morgades Tot i que el desenvolupament dels arbres és molt important, la zona es troba contínuament plena de deixalles humanes. Junt a la font que hi ha al costat es una zona d'esbarjo que suporta una forta pressió humana. <p>Es tracta d'un conjunt d'alzines que destaca perquè són de talla considerable.</p> 08065-117 Carretera BV-2128 km. 5 41.3472900,1.5996100 382844 4578257 08065 Castellví de la Marca Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46838-1170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46838-1171.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2021-02-01 00:00:00 Tríade scp Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46860 Mas Lloet de Baix (Cal Teixó) / Caves Bolet https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-lloet-de-baix-cal-teixo-caves-bolet <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986</p> XX <p>Edifici modernista compost de planta baixa i dos pisos amb façana de composició simètrica i coberta a dues aigües. El pis superior presenta una galeria d'arcs de mig punt sobre columnes fines ornamentades amb espirals, capitells de decoració vegetal i balustrades. L'edifici és coronat per una cornisa ondulant amb ornaments florals al centre i als costats. Els pisos es presenten separats per una cornisa contínua. Les obertures estan coronades per arcs rebaixats motllurats amb decoració d'elements florals i fulles d'acant estilitzades. Al pis noble les obertures central i dels extrems presenten sengles balcons amb interessants baranes de ferro forjat d'estil modernista.</p> 08065-19 A 300 m a l'est de la carretera BV 2171, gairebé en el límit sud-oest del municipi. 41.3144500,1.6002200 382836 4574610 1911 08065 Castellví de la Marca Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46860-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46860-190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46860-191.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-02-03 00:00:00 Tríade scp Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 105|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46917 Font dels Degotalls de cal Margarit https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-degotalls-de-cal-margarit <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> <p>Més que una font es tracta d'un salt d'aigua del torrent dels garrofers, quan aquest està molt a prop de la seva arribada a la riera de Marmellar. És interessant des del punt de vista natural, però és una zona molt bruta de vegetació i també de deixalles domèstiques, ja que al costat s'hi aboquen.</p> 08065-76 Cal Margarit 41.3223700,1.5906900 382053 4575502 08065 Castellví de la Marca Dolent Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Tríade scp Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995. Segons un veí del barri, abans hi havia hagut una bassa que recollia l'aigua del torrent i servia per regar els horts. Avui no existeix res. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46965 Riera de Marmellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-marmellar En alguns trams s'observen moltes deixalles, igual que en els seus afluents. <p>La riera de Marmellar és el curs fluvial més important de Castellví. En els seus marges es troben una sèrie d'elements natural molt interessants, com poden ser les balmes natural formades per la l'erosió de l'aigua, fonts naturals i sobretot un conjunt de comunitats vegetals que només es donen a la seva llera. Aquest fet converteix la riera de Marmellar en una zona de gran importància ecològica i paisatgística. Algunes d'aquestes comunitats vegetals són els refugis naturals d'algunes espècies de la fauna local. Per aquestes raons, és òbvia la importància de la riera com a zona natural.</p> 08065-142 Travessa el municipi de N a S per la part més occidental. 41.3414600,1.5802500 381214 4577636 08065 Castellví de la Marca Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46965-20190718160645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46965-20190801121022.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2021-02-24 00:00:00 Tríade scp A part de la importància de la riera com a element natural on arrelen una varietat important de comunitats vegetals, la riera de Marmellar és històricament una estreta via natural d'entrada al Penedès utilitzada per l'home. El camí de la riera de Marmellar va ser important i el feien servir els habitants de les masies de la zona per anar, per exemple, al mercat de Vilafranca. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47587 Goigs del gloriós apòstol Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-apostol-sant-pere <p>BISBAL I SENDRA, M. Antònia; MIRET I SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL I VIDAL, Conxa (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, p. 380-382.</p> XIX-XX <p>'Goigs del gloriós apòstol Sant Pere que es canten en la seva capella de Copons: Puix que Déu us ha honrat, de tantes glòries i honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. Quan pescàveu en la mar, Déu us cridà aquell dia, i us posà en sa companyia, per voler-vos exalçar: Ell a Vós us va donar, les gràcies més superiors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. La vostra barca deixàreu, sols per a seguir a Déu, i amb la barca de la Creu, vers al Cel us embarcàreu: En la Santa Creu trobàreu, els més celestials honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i els pescadors. En el lloc més principal, de l'Apostolat siguéreu, i les claus del Cel tinguéreu, que us donà Déu Eternal: Teniu virtut sens igual, puix perdoneu pecadors; siau Sant Pere advocat, dels devots i els pescadors. Vós sou tresorer del Cel, amb majestat molt notòria; i les portes de la Glòria, us troben porter molt fidel: De Crist teniu tal zel, que el defenseu de traidors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pecadors. En la nit de la Passió, tres voltes a Déu negàreu, però amb llàgrimes borràreu, eixa ofensa i omissió: Prompte alcansàreu perdó, fent-vos Déu tan grans favors; siau Sant Pere advocat. Dels devots i pecadors. En la creu alta posat, floríreu celestial lliri, allí prenguéreu martiri, morint Vós crucificat: Gran glòria heu alcansat, entre els sants superiors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. Puix que Déu us ha honrat, de tantes glòries i honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors.' El text va acompanyat per una oració a peu de pàgina escrit en llatí: 'OREMUS, Deus, qui Beato Petro Apostolo tuo, collatis clavibus Regni Caelestis, ligandi, atque solvendi Pontificium tradidisti: concede, ut intercessionis ejus auxilio, a peccatorum nexibus liberemur. Qui vivis, et regnas, etc.'.</p> 08071-170 <p>Antigament, aquests goigs es cantaven a la capella de Sant Pere de Copons. Entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX, aproximadament entre els anys 1882 i 1960, la impremta de Nicolau Poncell d'Igualada en publicà una edició en paper bellament decorada. Es tracta d'un sol full d'una pàgina en el que el text està disposat a dues columnes amb corondell. A la part superior, centrada, hi ha una imatge de Sant Pere amb els seus atributs, que alhora està emmarcada pel títol del document i per dues gerres amb decoració floral. Tota la composició està emmarcada per una orla amb elements vegetals.</p> 41.6365200,1.5186900 376624 4610480 08071 Copons Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47723 Barraca de vinya prop de l'Hostal del Vent https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-lhostal-del-vent XIX-XX <p>Barraca de planta rectangular construïda aprofitant un bancal i formant part d'ell. La seva bastida segueix la tècnica de la pedra seca. La barraca compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.</p> 08071-307 Prop del Camí de Veciana a Santa Maria del Camí. Al límit amb el Terme Municipal de Veciana <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.</p> 41.6418400,1.4797500 373391 4611128 08071 Copons Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47723-foto-08071-307-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-18 00:00:00 P. Barbado. OPC 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47835 Deu de can Deu https://patrimonicultural.diba.cat/element/deu-de-can-deu <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XX <p>De la deu brolla aigua en forma abundant, contribuint a augmentar de forma considerable el cabal de la riera de Corbera. La font actualment està tancada en una petita caseta, al peu del camí que surt de la masia de can Deu i que porta cap a can Llopart. Queda molt a prop de la riera de Corbera, i la vegetació de l'indret és la característica dels espais humits, i molt abundant.</p> 08072-101 Desviament de la carretera de Sant Andreu 41.4292600,1.9505200 412312 4586942 08072 Corbera de Llobregat Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48352 Forn de terrissa de can Guinart https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-terrissa-de-can-guinart <p>EDITORIAL ALPINA (2015). Montnegre Corredor. Parc del Montnegre i el Corredor. Granollers: Alpina.</p> XIX-XX Completament tapat per la vegetació <p>Forn de terrissa de planta irregular bastit en el talús d'un camp sense treballar, al nord del camí que porta al Santuari del Corredor des del coll de can Bordoi. La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, disposada irregularment i lligada amb morter de calç. Presenta una gran boca d'entrada d'arc rebaixat fet amb maons disposats a sardinell, emmarcada per un mur lateral a mode de contrafort. Aquest està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior de la boca s'observa l'accés a la fogaina inferior, amb una obertura quadrada bastida en pedra.</p> 08075-442 Veïnat del Far - Zona del Far <p>En l'actualitat, l'estructura està completament tapada per l'abundant vegetació existent a la zona.</p> 41.6254300,2.4334300 452804 4608345 08075 Dosrius Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48352-foto-08075-442-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-19 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres denominacions relacionades amb l'element: el Fornot. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 98|119 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48682 Llegenda del Collet de les Forques https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-collet-de-les-forques AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. A l'Espunyola hi ha un indret conegut com el Collet de les Forques. En aquesta zona hi havia hagut un megàlit avui desaparegut. La llegenda relata que el megàlit del Collet de les Forques fou edificat pel mateix Diable, fet que comportava que el lloc fos punt de trobada de les Bruixes i els Bruixots de la contrada, els quals durant la Nit de Sant Joan hi celebraven el seu major Aquelarre. 08078-137 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48683 Llegenda del Castell de l'Espunyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lespunyola AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. Es poc coneguda. La llegenda diu que el senyor de L'Espunyola era el més ric i poderós de tots els que tenien les seves possessions a prop de Berga. Malgrat tot, però, era molt senzill i bona persona, fins al punt que, quan s'enamorà, no li va fer res que l'escollida fos una pagesa vassalla seva; segurament la més pobra i miserable de totes les que vivien sota els seus dominis. Aquest amor, però, ben aviat fou mal vist per la mare del senyor, que considerava que el seu fill havia de casar-se amb algú de la seva mateixa condició social. L'animadversió de la mare per la nova parella va anar creixent quan s'assabentà que el senyor anava a veure cada dia la seva estimada per veure com feinejava, i que fins i tot havia arribat a ajudar-la en aquelles feines del camp que hom considerava pròpies de les dones. Tan com creixia aquesta animadversió de la mare creixia entre els seus súbdits l'amor i el respecte pel seu senyor, al qual veien sovint i amb qui diverses vegades alternaven i hi xerraven. Un dia que el senyor va acompanyar la seva estimada a eixercolar blat, aquesta es va ajupir, va collir un gallaret, el va besar i l'oferí al noble cavaller. Aquest també va besar la flor i la va guardar com si d'una veritable relíquia es tractés. L'amor entre ambdós va anar creixent, fins al punt que el jove senyor es veié incapaç de compaginar-lo amb les tasques pròpies de la seva condició i al final va decidir renunciar al seu senyoriu. Així, el cavaller va creure oportú de cedir els seus títols i els seus dominis al seu germà per tal de poder-se casar amb la humil pagesa que li tenia el cor robat. Quan ho va exposar a la seva mare, aquesta va tenir un disgust tan gran que caigué greument malalta. Temorós del què li pogués passar, i per tal d'evitar causar-li cap més mal, el cavaller va decidir, molt a contra seu, oblidar el seu amor, i així ho va fer saber a la seva mare. Veient que si es quedava a prop d'ella no ho aconseguiria, va decidir de marxar a la guerra. Abans de partir, però, va enviar a la seva estimada el gallaret que tots dos havien besat col·locat a l'interior d'un reliquiari d'or i brillants. En rebre aquest obsequi, la pagesa no va tenir cap dubte i va restar convençuda que el noble cavaller l'estimava. L'absència del seu amor i la por que aquest pogués patir algun mal entrant en batalla, però, van entristir la fadrina de tal manera que ben aviat caigué malalta d'amor i enyorament, sense que cap metge sabés la causa dels seus mals ni què fer per tal de poder-la guarir. Finalment, la guerra es va acabar, i el noble cavaller va retornar al seu castell sa i estalvi i carregat de glòria per les grans proeses que havia protagonitzat. El primer que feu en arribar fou demanar per la jove pageseta, i, consternat, rebé la notícia que aquesta es trobava molt malalta i que els metges fins i tot patien per la seva vida. En conèixer aquesta dramàtica situació, el cavaller va córrer a visitar-la i, tan bon punt la veié estirada al llit, la va abraçar tendrament. Emocionada, la donzella li va agrair aquest gest, però el seu goig fou tan gran i el seu estat tan delicat que, immensament feliç, va morir als seus braços. La mort de l'estimada el va afectar tan que el cavaller va creure que el buit que la donzella havia deixat al seu cor mai més cap dona podria omplir-lo, i per això va decidir renunciar a tots els seus drets i béns, els seus títols, dominis i hisendes i fer-se frare. 08078-138 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48684 Llegenda del Bressol de la Marededéu https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bressol-de-la-marededeu AMADES, J. (1989:406): Les imatges de la Marededéu trobades a Catalunya.Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGA, A.(2000:110): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. El Farell, Sant Vicenç de Castellet. Segons la tradició el dolmen el Bressol de la Mare de Déu rep aquest nom per ser el lloc on es va trobar la Marededéu dels Torrents, la qual fou venerada fins fa uns anys al Santuari dels Torrents (actualment és guardada a l'església de Sant Martí de Correà). Hi ha diverses variants de la llegenda, segons les fonts consultades, però totes són molt similars i segueixen el patró de la majoria de llegendes de les marededéus trobades. S'explica que, arran de la invasió musulmana, els cristians de la zona de Correà van decidir amagar la imatge de la Marededéu de la qual tenien molta devoció i així evitar que fos profanada pels sarraïns. Per a tal efecte van construir un gran complex amb pedres que n'assegurés la seva protecció (en algunes versions indiquen que eren les ruïnes d'antigues cultures). La presència del sarraïns s'allargà, comportant que aquells que havien amagat la imatge anaren morin fins al punt que tots els que coneixen l'amagatall havien desaparegut i comportant que restés amagada durant segles. Miraculosament fou trobada al lloc on havia estat amagada, com si hagués estat dormint, d'aquí que des de llavors el lloc sigui conegut com el Bressol de la Marededéu. La imatge fou retornada a la parròquia però la marededéu retornava al lloc on havia estat trobada, i així succeí tres o quatre vegades, fins que finalment es va decidir bastir una ermita prop del lloc de l'amagatall. Segons les versions la imatge de la Marededéu fou trobada per un bou i segons d'altres per un pastor. Segons recull Joan Amades (AMADES:1982:III,403), els malalts que tenen malalties que els metges no entenen i els qui estan atuïts creuen que es guariran si en un dia de maig, abans de la sortida del sol, s'estiren amb poca roba damunt la llosa del dolmen. 08078-139 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48699 L'Espunyolet https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespunyolet XVI Actualment a l'Espunyola no es balla. La dansa de l'Espunyolet és també anomenada de l'Espanyolet, és un tipus de dansa solemne, de tall senyorívol i cortesà, és considerada una de les més belles danses populars catalanes. La seva denominació ha determinat que es cregui que la procedència del ball pot ser el de l'Espunyola i que a partir d'aquí es va estendre cap altres indrets. Hi ha la suposició que l'origen de la dansa derivaria d'una antiga dansa senyorial molt estesa a l'Espanya del segle XVI, en que rebia el nom d'Espanyoleta (d'aquí l'altra denominació que rep la dansa, l'Espanyolet), la qual fou adaptada posteriorment per l'alta societat catalana. Segons Joan Amades hi ha dues variants de la dansa, l'una procedeix de l'alt Cardener, en la qual es marca un punteix de punta i taló, i l'altra, de Sant Feliu de Torelló que no fa el punteix. Es considera que el de l'Espunyola correspondria a la primera variant. En el transcurs de la dansa es realitza un canvi de parelles, per tant es considera que és un ball que era destinat a triar la promesa. Podria ser ballat per una o més parelles. Tot i que és un ball propi de ser ballat en sala, també té el caràcter de ball exterior o d'aplec. La indumentària típica pel ball és el de gala. Un dels instruments utilitzats és un flabiol cabrer o de fluixa, fet que és considerat com un ball de certa antiguitat. 08078-154 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga No es té constància de la dansa de l'Espunyolet al municipi de l'Espunyola, i a la bibliografia de Joan Amades tampoc hi consta cap referència. 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
53024 Bomba de bombeig d'aigua potable. https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-de-bombeig-daigua-potable XX Bomba d'impulsió, per al bombeig d'aigua des del dipòsit regulador per al subministrament d'aigua potable a la població. Fabricat per l'empresa Abellanet de Manresa. 08079-225 Ajuntament de l'Estany. Carrer Doctor Vilardell, 1 En Antoni Pujol i Pujol fou l'encarregat des de l'any 1932 del manteniment del subministrament del servei d'aigua potable al municipi. 41.8688600,2.1124000 426340 4635597 1931 08079 L'Estany Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53024-foto-08079-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53024-foto-08079-225-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 52 2.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48742 Llegenda de la sorpresa d'en Vilella https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-sorpresa-den-vilella <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> XIX <p>Ja fa molt de temps, a l'època dels carlins, un militar anomenat Vilella només volia que mal a la gent d'on ara es troba situat el poble de Fals. La gent estava farta que sempre lluités en contra d'ells, fins que un bon dia, una colla d'homes del poble li van preparar una emboscada. Seria més aviat una sorpresa que ell es trobaria, i que no li agradaria a ningú de trobar-se-la. Li van preparar a d'alt d'un turó, cap als afores del poble. Tal dit, tal fet. Van esperar que passés per allà a la vora. Com que anava molt confiat, perquè no s'esperava que li passés res fins que arribés a Fals, caminava tranquil·lament. Però, de sobte, va veure com de dalt el turó baixaven una colla d'homes que, sense donar-li temps d'escapar-se, es van tirar al damunt seu i de tots els seus acompanyants. El van poder agafar gràcies al fet que eren més ells que no pas el Vilella i els seus soldats junts, i li van poder donar una bona lliçó, perquè no els tornés a molestar mai més. Gràcies al petit turonet, la gent de Fals va poder quedar lliure de Vilella. Per això, en homenatge, li van posar el nom de 'La sorpresa del Vilella'. [AA.DD.1996:57]</p> 08084-17 <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Lluís Ballonga, sent la font d'informació Lluís Ballonga Colom.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique No s'ha pogut localitzar cap turó al terme de Fals que s'anomeni Vilella. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48743 Història de cases amb nom https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-cases-amb-nom <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> XIX-XX <p>Aquesta tradició recull un seguit d'històries que donen nom a algunes de les cases dels terme. Aquestes cases són les següents: CAL SEMBLEIA En una esplanada on s'ajuntaven els termes de Camps, Fals i Fonollosa, que ja eren un municipi, es va decidir que sota el caminet s'hi farien les assemblees i s'hi prendrien els acords, ja que no hi havia enlloc més per reunir-se i que fos avinent a tothom. D'aquí ve que la casa que després varen construir en aquell espai, l'anomenessin cal Sembleia. [AA.DD.1996:69] CAL FOSSAR Al segle passat, a Fonollosa, hi havia un pastor a qui un dia se li van morir unes quantes ovelles i va dir: ' Faré una fossa i les enterraré a dintre'.I des de l llavors que de la casa on vivia el pastor se'n diu cal Fossar.[AA.DD.1996:69] CAL PARADÍS Era un home que s'havia fet una casa a Salo, molt gran. Era una casa tan bonica que deien que semblava un paradís. Des de llavors a aquella casa li van posar el n om de cal Paradís. [AA.DD.1996:69] CAL XAMAL Els fets de Cal Xamal són coneguts tal i com segueix: Isidre Bosch, feia temps que havia comprat la casa de Cal Xamal, i s'hi estava amb la seva esposa Antònia. La parella tenia dos fills, i un altre fruit d'un anterior matrimoni d'Antònia, però tots tres havien marxat de casa. Al 1942, l'Antònia va morir, i l'Isidre va quedar vidu en companyia de la Carolina Juvert, una dona soltera que li feia de minyona. En aquell temps a Manresa hi havia una colla que ocasionalment cometia robatoris i estafes. Un dia se'ls va afegir a la colla un xicot de Cal Pelfort de Camps, un individu de mala fama. Els va convèncer de que els pagesos del seu poble tenien bons estalvis guardats sota la rajola, i no seria complicat fer-los amollar unes pessetes. El 9 de gener de 1943, tres elements de Manresa i un quart dels Condals, van agafar el cotxe de línia fins Fonollosa on els esperava un cinquè element de la banda. Van trobar la casa que pensaven assaltar amb més gent del compte, així que es van dirigir cap a Cal Xamal. Allà es va desencadenar la tragèdia. Segurament l'Isidre es va resistir, de tal manera que els lladres van acabar degollant a l'Isidre i van picar el cap de la Carolina amb un ferro, morint allà mateix a la cuina. No van poder robar diners i només es van endur un parell de sacs de farina i van marxar sense comprovar que l'Isidre fos mort. Aquest encara va poder embolicar-se el coll amb una bufanda i sortir a demanar ajuda, posant una llanterna encesa a la casa. Els lladres, quan passaven pel pedregar del Grauet van veure el llum i van pensar que els empaitarien, així que van llençar tot el que havien robat i van començar a córrer fins a Manresa. Al dia següent, el Pere Tomasa, llogater de Cal Xic, va pujar a treballar a cal Xamal, i va trobar l'Isidre malferit, amb el coll tallat. Va demanar ajuda i van portar-lo a l'hospital de Manresa. En pocs dies els lladres van ser detinguts, tret d'un d'ells que va protagonitzar una sonada fugida i es va llistar a la 'división azul'. El pobre Isidre Bosch va morir al cap de dos o tres mesos, però els seus assassins van tenir una mala fi, morint ajusticiats pel mètode del 'garrote vil'. Des d'ençà que van ocórrer els fets la casa va quedar deshabitada, convertint-se en un munt de runes. [AA.DD. 2004:8]</p> 08084-18 <p>La història de Cal Xamal prové de fonts orals recollides per Ernest Molins, membre del Grup de divulgació de la història de Fals, i fou publicada a : 'Falchs' Fulls de divulgació de la història de Fals, nº 1, Abril 2004. També queda recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages [AA.DD. 1996: 36] , sent les fonts d'informació Lluís Ballonga, Magí Monconill, Claudi Segarra i Josep Serraç. Aquestes llegendes van ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Les llegendes de Cal Sembleia, Cal Fossar i Cal Paradís van ser recollides pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Josep Torà, sent la font d'informació Maria Trullàs.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48744 Llegenda del mossèn de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-mossen-de-castellar <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> XIX <p>Hi havia un mossèn a Castellar que deia missa per a la gent, però molta gent no hi anava perquè hi havia aquell mossèn. El capellà volia que tothom assistís a les seves celebracions, però la gent no li'n feia cas. Molts estaven renyits amb ell perquè els feia bruixeria des de casa seva. Feia uns conjurs per a la gent que no volia anar a l'església, de manera que, quan sopaven tan tranquils, se'ls aixecaven els plats i els coberts i els queien a terra. Al final, molta gent va tornar a anar a missa, encara que no en tingués ganes.[AA.DD.1996:101]</p> 08084-19 <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Isaac Simón, sent la font d'informació Josefa Vall.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48745 Llegenda de cal Passadret https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-cal-passadret <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> XIX <p>En una de les cases de Camps hi havia un avi que es deia Narcís. Una vegada van haver de fer obres a la casa i els paletes li van demanar: - Narcís, com voleu aquesta porta? I ell va contestar: - Que s'hi pugui passar ben dret! En Narcís era baixet i per això la porta la van fer baixeta, de manera que quan passava la porta, ell hi podia passar ben dret, però els altres s'havien d'ajupir: D'aquella feta, a la casa, la coneixem com a cal Passadret. [AA.DD 1996:150]</p> 08084-20 <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Marc Puigdellivol, sent la font d'informació Carme Sarri i Núria Grau.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48746 Llegenda dels Espatllats https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-espatllats <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> XIX <p>Fa molts anys un home i la seva dona van anar a missa. Mentre eren a l'església del poble, la seva casa va patir un moviment. Quan van arribar a casa seva, van veure que la casa no hi era: havia desaparegut. Després d'espantar-se i preguntar-se què havia passat, van sentir el gall que encara cantava colgat de runa. La casa, per un moviment estrany, havia quedat a sota terra i el gall cantava, també a sota. Des d'aquell dia, la família no va tenir casa. Per això, aquesta zona rep el nom de 'Els espatalls', perquè la casa es va destruir i va quedar colgada a l'inrevés. [AA.DD.1996:196]</p> 08084-21 <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumna Gemma Clarena, sent la font d'informació el seu avi.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48765 Goigs de la Mare de Deu del Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-grau <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.71</p> XVI-XX <p>Els goigos en alabança de la Mare de Déu del Grau foren recollits per publicar una edició l'any 2001 , i que afegia a la part del darrera breus notes històriques sobre l'església i el santuari. Aquesta edició impresa es va fer per facilitar el cant dels goigos durant les celebracions eclesiàstiques, i inclou la partitura de la melodia popular recollida pel Sr. Ignasi Torras. La lletra dels goigos és tal i com segueix: Puix que sempre sou estada/la que tot remei ens dau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau. Déu plantà dins vos, Senyora,/ un grau, el més elevat/ que us féu mereixedora/ d'engendrar Déu encarnat./fent-vos vos de Déu servidora/a ser sa mare pujau./Siuau la nostra... Del sant ventre produïda/el grau de redempció/fou dels àngels circuïda/celebrant sa humiliació,/el quedar inviolada/en el part que Vós lograu./Siau la nostra.. Quan els reis devots sentiren/de tal grau l'aparició/amb l'estela junts partire/per fer-li l'adoració/i veieren verificada/la glòria que us alabau./Siau la nostra.. Ran delit us presentava/aquell grau tan elevat/amb cinc roses que portava/desprès de ressucitat/amb que fòreu confortada/plena de dolcesa i pau./Siau la nostra.. Reparada la gran erra/per la pau predominant/transplantat fou de la terra/vostre Cos al cel triomfant/a on de Déu exaltada/ses ires suavitzau./Siau la nostra .. No fou de menor estima/el grau de l'ordre sagrat/que vingué de l'alta cima/sobre Vós multiplicat,/l'Esperit Sant abrassàreu/fent-vos de son foc suau./Siau la nostra.. Vostra vida acabada/visquèreu més vivament/quan a Déu fou presentada/vostra virtut excel·lent/ja que Reina coronada/cel i terra avassallau./Siuau la nostra.. Manà vostra Senyoria/manifestant sos favors/que sia en vostra capella/el grau de remeis millors/i en ella,que us ha invocada/quan devot el mtivau/Siau la nostra.. Puix al qui us ha reclamada/jamai el remei negau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau.</p> 08084-40 <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu explica com el rector tenia l'obigació de cantar els goigos al la processó que cada primer diumenge de mes organitzava la confraria del Roser.[ AA.DD; 2004-2005 nº9:71) Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de l'aplec del Grau, i a la celebració de la festivitat de la Nostra Senyora de l'Esperança. L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals'</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Bo Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48774 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-9 <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> XVII-XVIII <p>Les caramelles són celebrades tradicionalment pels tres nuclis que conformen el terme (Fonollosa, Camps i Fals) de forma individual. La magnitud del terme municipal i la llunyania de les cases, impedia un recorregut general. A Camps s'organitza el cant de caramelles pel grup de caramellaires de Camps, i es recorren totes les cases del poble, acompanyats del Ball de Bastons i dels Trabucaires de Camps. A Fals, actualment només es fa un recorregut per vuit o deu cases. El recorregut es fa durant el matí i la tarda del dia de Pasqüa. Les caramelles són acompanyades del Ball de Cascavells. A Fonollosa les caramelles s'acompanyen de Ball de Cascavells, i durant la dècada del 1970 es va introduir el ball de bastons. Es passa cantant per totes les cases del terme.</p> 08084-49 Fals, Fonollosa i Camps <p>Actualment les Caramelles de Fonollosa són organitzades per l'Associació Cultural i Recreativa de Fonollosa, i a Fals per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals' 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48776 Festa de la Candelera https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-candelera <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.71</p> XVI-XX <p>La festa de la Candelera conserva un cert arrelament la terme de Fals. La seva celebració es realitzava el dia 2 de febrer, tot i que el dia 3 de febrer s'acostumava a celebrar la benedicció dels fruits secs -actualment desapareguda-. Actualment per problemes de compatibilitat amb el calendari laboral, la festivitat de la candelera s'ha passat al diumenge següent més proper. La celebració manté característiques purament religioses, consistint en una missa, al final de la qual es regalen candeles</p> 08084-51 Fals. Església de la Mare de Déu del Grau <p>Els orígens d'aquesta festivitat els hauríem de buscar vora el segle XVI, després de la regulació litúrgica i festiva realitzada pel Concili de Trento. A la consueta del 1764 realitzada pel rector Domingo Feliu apareix reflectida la realització d'aquesta festivitat a l'església del Grau de Fals. Es comenta que es realitzava la benedicció de les candeles i desprès el repartiment del ciri blanc i una caldela al batlle i als regidors del poble, i dues candeletes a la resta dels assistents. La cera la pagaven els obrers, mentre que l'amo de la Caseta, o el seu masover, pagava el dinar al Rector i als escolans. [AA.DD; 2004-2005, nº9:71) Malgrat que es tractava d'una festa amb molt arrelament al terme de Fals, actualment la seva popularitat ha disminuït considerablement.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48788 Goigs de Santa Elena https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-elena <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> XVI-XX <p>Els goigos de Santa Elena, patrona de Fonollosa, són cantats al final de la festivitat religiosa de Santa Elenea, celebrada el dia 18 d'agost. El text és tal i com segueix: Puig que ampareu protectora Santa Elena al qui us implora Del terme de Fonollosa Sigueu sempre protectora No obstant d'estar oprimida de l'obscuritat gentil, aquell que sol de la vida us donà resplendors mil, fent-vos recollir ditxosa matisada com l'Aurora. A la vostra hermosura bella tal resplandor illustrà que descobrí vostra estrella la Creu que ningú trobà de Cristo la creu ditxosa per Vòs la Iglesia adora. De gentil vàreu volar a ser gloria dels cristians, dant-los la Creu a gosar i el triumfo en ses mans, Vos sou ditxa portentosa que el major bé atresora. Amb la prenda que trobàreu públicament s'ha vist que molta gent inclinàreu a la fe de Jesucrist exhorant-los fervorosa al que us prèn per defensora Dels jueus la falsa raó, convencent amb alta veu provàreu la Redempció que Crist obrà en la Creu, i envestint-los animosa quedàreu Vos triumfadora. Vostres virtuts exaltades plenes dels divinos Dons fundàreu multiplicades sagrades Religions, per a ser de Cristo Esposa i dels cristians valedora. Per tota aquesta comarca us celebren els devots de la salut que sou arca, publicant complint ses vots per trobar-vos piadosa ningú ve mai a deshora. Puig sou de Déu tan gustosa Elena Reina i Senyora. Del terme de Fonollosa sigueu sempre protectora</p> 08084-63 <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia del dia de Santa Elena,(18 d'agost), patrona de Fonollosa.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Bo Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48790 Festa Major de Fonollosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-fonollosa <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> XIX-XX <p>La festa major de Fonollosa es celebra en honor de Santa Elena, patrona de la població, que litúrgicament es correspon al dia 18 d'agost. Actualment per poder adaptar-ho millor a la participació comunal, la festa es trasllada al diumenge més proper a la data del 18 d'agost. La festa acostuma a durar tres dies, dissabte, diumenge i dilluns. Durant la setmana es celebren partits de tennis taula i de futbol. El dissabte s'organitzen alguns actes populars com una pedalada, amb sortida des de la plaça major amb esmorzar per als participants. A la tarda cursa d'escalextric i gincama de futbol-fang. Al vespre es fa un ball i concert a la pista del poliesportiu. El diumenge es fa missa solemne amb el cant del goiog a Santa Elena, concert i vermut per a tothom. A la tarda ball i a la nit espectacle i ball. Dilluns s'organitza la xocolatada, el concert d'orquestra juvenil de l'escola de Fonollosa i espectacle infantil. Al vespre ball de comiat.</p> 08084-65 Fonollosa <p>Els orígens de la festa major de Fonollosa es remunten a mitjans del segle XIX, quan s'organitzen aquest tipus de festivitats oficials. Des del 1968 l'Associació Cultural i Recreativa de Fonollosa s'encarrega de la seva organització i programació d'actes, que varien en funció de les possibilitats. La pedalada popular va ser intriduïda el 1993, les curses d'escalextric des del 1992, i la gincama de futbol des del 1997.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48791 Festa de la Santa Creu de Camps https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-santa-creu-de-camps <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> XIX-XX <p>Aquesta festivitat es celebra litúrgicament el dia 3 de maig. També s'anomena festa del panet. Actualment per fomentar la participació popular s'ha traslladat al cap de setmana més proper a la data del 3 de maig. La festa dura un dissabte i un diumenge. El dissatbe s'organitza teatre, torneig de futbol, jocs de cucanya i berenar amb coca i xocolata. A la nit ball. El diumenge es fa missa solemne amb el cant dels Goigs al Sant Crist pel cot del poble, i a la sortida, repartiment de panets o panellests beneïts, vermut i concert. A la tarda ball de festa major al casal del poble.</p> 08084-66 Camps <p>Els orígens de la festa major de Camps es lliguen a la festivitat del cicle religiós relacionada amb el dia de la Santa Creu, advocació venerada a l'església de Santa Maria. Actualment l'Associació Cultural i Recreativa de Camps s'encarrega de la seva organització i programació d'actes, que varien en funció de les possibilitats.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48792 Festa Major de Canet de Fals https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-canet-de-fals <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> XX <p>Durant tres caps de setmana d'agost hi ha diferents activitats: esports, competicions de petaca, natació, futbolí, dibuix infantil etc.. A l'urbanització de Canet de Fals. Els actes però es concentren el tercer cap de setmana d'agost, que es considera el de festa major pròpiament dit. Aquest cap de setmana, a més dels actes esportius, a la nit, s'organitza un sopar popular i ball, en el sectors I i II de la Urbanització.</p> 08084-67 Canet de Fals <p>Aquesta festivitat s'organitza a iniciativa de l'Associació de Veïns de Canet de Fals des de la dècada del 1990.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel valdenebro Manrique Des del 1997 es va agafar com a costum la celebració d'una missa a l'ermita de Sant Joan de Jaumeandreu. A la sortida es reparteix coca, xocolata i vi bó per als assistents. El dia 15 d'agost s'organitza també una missa a l'ermita de Sant Joan de Jaumeandreu. 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48793 Festa de la Gent Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-gent-gran <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> XX <p>Amb un calendari variable, a finals d'octubre i primers de novembre s'organitza els darrers anys la festa de la Gent Gran del terme, on per únic cop a l'any es reuneix gent vinguda de totes les poblacions que composen el terme. Cada any s'organitza en un poble diferent (Fonollosa, Camps, Fals, o Canet de Fals) de forma rotatòria. Al matí es fa missa i després un dinar de germanor. A la tarda s'organitzen activitats lúdiques de la tercera edat.</p> 08084-68 Fals, Camps, Fonollosa <p>Aquesta festivitat té els seus orígens en la iniciativa de l'Associació Cultural i Recreativa de Fals, que l'organitza des del 1989.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 1989 08084 Fonollosa Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel valdenebro Manrique 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48811 Crema i pastís de Sant Josep https://patrimonicultural.diba.cat/element/crema-i-pastis-de-sant-josep XVIII-XX <p>Segons informació oral procedent de la Senyora Angelina Devant, i confirmada per algunes altres enyores del nucli de Fonollosa, era tradicional que el dia de Sant Josep, que fins a la dècada dels anys setanta era una festivitat molt celebrada a les cases, les mestresses de Fonollosa acostumessin a elaborar una crema, anomenada de Sant Josep, i que es menjava aquest dia. Es tractava d'una crema catalana efectuada a base d'ous, llet, sucre, que es coïen al foc fins que quedava lligada. Aquesta crema es solia menjar acompnayada d'un pastís anomenat 'Roscó de Sant Josep', que era un pa de pessic.</p> 08084-86 Fonollosa <p>El costum d'elaborar i menjar aquesta crema i aquest pastís era bàsicament deguda al fet de que Josep era un nom molt comú a totes les cases de Fonollosa, la qual cosa feia que el dia de la seva festivitat -19 de març- es celebrés de manera molt considerada. No s'ha pogut determinar l'origen, però si el fet de què es va perdre al voltant de la dècada del 1970, amb la industrialització de l'alimentació i amb la possibilitat de poder adquirir productes d'aquest tipus ja elaborats. Actualment el costum de menjar crema aquest dia s'ha perdut totalment.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique No s'ha pogut determinar si el pa de pessic del roscó duïa o no algun ingredient especial, ja que cap de les persones consultes recorda haver-lo fet a casa, sinó que s'anava a comprar al forn. 98 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48819 Festa del Most https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-1 <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> XX <p>La que fa uns anys s'nomenava 'Festa del Most', perquè prioritàriament era una jornada relacionada amb la festa de la verema i amb el cultiu de la vinya tant abundant a la zona de Fals, s'ha convertit actulament en una de les festivitats més esperades de la tardor. S'organitza popularment el dia 12 d'octubre i hi figuren: Concert a l'ermita del Grau i aperitiu; pedalada popular amb esmorzar, i a l atarda ball.</p> 08084-94 Fals <p>L'origen d'aquesta festivitat es remunta segurament a principis del segle XX en relació a la importància que en aquells moments tenia la vinya en tot el terme. La festa es va perdre durant dècades, i a principis de la dècada del 1990 va ser recuperada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals, que actualment l'organitza.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-01-31 00:00:00 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48820 Festa de Sant Vicenç de Fals https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-vicenc-de-fals <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals. Pàg.71</p> XIX-XX <p>Tradicionalment la Festa de Fals s'ha celebrat el dia de Sant Vicenç (21 de gener), patró parroquial del poble. Actualment, per les dates de celebració-en ple hivern-s'ha convertit en la festa major petita, concentrant la majoria dels actes festius a la festa major d'estiu. Per promoure la participació popular, la festa s'ha traslladat al diumenge següent al dia 21 de gener. La recuperació de l'antiga església parroquial de Sant Vicenç a les torres de Fals, ha permés aquests últims anys tornar a fer la missa solemne en aquesta església. A continuació s'acostuma a organitzar una mostra de cuina, on els participants porten un plat fet de casa, i a la tarde es combina amb algun tipus d'espectacle popular.</p> 08084-95 Fals. Església de Sant Vicenç <p>Aquesta festivitat ha estat tradicionalment el dia de festa per excel·lència del poble de Fals. Els actes però es limitaven a una missa solemne dins l'església antiga, i a ball a la tarda. Aquesta festivitat no apareix reflectida a la consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, la única nota al respecte és qual s'explica que el dia d'aquesta festivitat es deia missa cantada a l'església . [AA.DD; 2004-2005:nº9:71) Després d'alguns anys d'haver-se deixat pràcticament de celebrar, l'Associació Cultural i Recreativa de Fals l'ha tornat a impulsar, convertint-se en la festa petita d'hivern.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Regular Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48821 Goigs del Sant Crist de Camps https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-de-camps <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> XVI-XX <p>Els goigos a la imatge del Sant Crist de Camps són com segueixen: Digam tots ab gran dolor Puix la llaga del costat a Jesus en creu clavat dona sanch y aygua abundant Misericordia senyor, dant la sanch sobre el pecat, a nostre necessitat. Y aygua en los camps regant Mirem en un pla clavada quant dels pobles ab tristor, de un Home ja escultura per pluja sou reclamat, etc. molt feament aborrada De Cap morireu inclinat en que apenes té figura presència de Maria tal afecte pecador per veureus tan colpejat has tu en un Deu causat etc. De vostra cara tan pia, Mirem en lo Cap sagrat son mil fletxes de dolor agudas puntas marinas, que son cor han tranpassat etc. que el tenen atormentat Los mèrits de tants dolors per ser de cruels espinas, que en aqueixa Creu sofrireu la corona del dolor nos sian intercessors Nostre mà pensar ha obrat etc. Per la sanch que vos sentireu Mirem ab dos claus passadeas valgam donchs tan gran dolor aquellas Mans Divinals, i per tots sia plicat etc, pagant las nostras erradas De sanch copiosos rams de tots los tocaments mals, vostre imatge derramà tos mal passos pecador donantli titol de Camps, l'han també de pus clavat etc. A Camps l'ahn dad alentant Ab dolor, y amargura perque son poble ad ferbor contemplen al Rei del Cel seus mostra mes obligat etc. despullat en la Creu dura Puix sou nostre Redemptor sens tenir un pobre vel que tant vos habem costat tal pobresa, i deshonor Misericordia Senyor causa nostra vanitat etc. Perdonau nostre pecat, Estesos teniu els brassos Misericordia Senyor Senyor en la Creu Sagrada, a nostra necessitat perque la Anima ab abrassos vos porteu enhorabona, ple de dulzura, i amor esperatinal que ha pecat, etc.</p> 08084-96 Camps <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de de la Festa Major de Camps.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Bo Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48822 Festa de l'Esperança https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lesperanca <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag,71</p> XIX-XX <p>La festa de l'Esperança s'acostuma a celebrar-se el diumenge abans de Nadal. Els actes es ressumeixen a una missa solemne celebrada a l'església de la Mare de Déu del Grau. A la sortida es rifen torrons i un gall. El dia anterior a la festivitat es fa un concert de música dins l'església.</p> 08084-97 Fals. Església del Grau de Fals <p>La festa de l'esperança era tradicionalment una jornada en la qual es donava les gràcies per la collita. El marc de celebració era l'església de la Mare de Déu del Grau de Fals. S'acostumava a fer missa solemne, i a constinuació venien els músics i a l'alzinar del costat de l'església del Grau es feia ball i la rifa d'un gall. Durant la missa s'acostumaven a cantar els goigos.[ AA.DD; 2004-2005; nº9:71] Aquesta festivitat no apareix reflectida a la consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, cal pensar que es tracta d'una festivitat arrelada al llarg del segle XIX.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48827 Tradició de remeis populars https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-remeis-populars X-XX <p>Segons informació oral procedent de la Sra. Dolors Ballonga de Cal Tatger, existien al terme de Fals un seguit de remeis cassolans que servien per guarir algunes petites complicacions de salut. Segons el seu relat eren els següents: PER GUARIR LA PICADA D'ESCORPÍ Tradicionalment per guarir una picada d'escorpí, que era freqüent durant els treballs al camp, s'havia d'agafar aquell mateix escorpí que t'havia picat, matar-lo, expremer-lo, i ticar el suc que hi sortia per sobre de la ferida. REMEI PER GUARIR EL MAL D'ORELLA Tradicionalment per guarir el mal d'orella als nens, s'acostumava a agafar una cigarra, es ficava dins un ot d'oli, i es deixava macerar durant un temps. Al cap d'un temps, es tractava de posar-se unes gotes d'aquell oli dins l'orella per cuarar-la. REMEI PELS ESPATLLATS Tradicionalment es considerava que una persona estava espatllada quan es posava dreta arran de paret i extenia els braços i un li resultava més llarg que l'altre. Per remediar-ho, una altra persona li agafava per l'esquena amb els braços creuats i l'apretava fort fins a fer-li sonar tots els óssos de l'esquena.</p> 08084-102 Fals, Fonollosa 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Dolent Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Actualment el Grup de Divulgació de la Història de Fals, ha localitzat una petita llibreta de notes procedent del mas Boixeda, que constitueix un dietari. Aquest dietari inclou tot un seguit de remeis cassolans per combatre malalties i plagues. Es troba en procés de transcripció i publicació. 94|98 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48855 Història de les Roques del Diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-les-roques-del-diable XIX-XX <p>Aquesta història fa referència a la formació rocosa natural que forma un petit monticle entre el torrent de Bacardit o de Camps i el Torrent de Fonollosa, passat el desgüàs amb el torrent del Putxó. Es tracta d'una formació rocosa de calcarenita de color gris fosc, sobreelevada sobre els camps de conreu i sobre la qual l'acció dels agents naturals, especialment l'aigua, a format un seguit de perforacions, marques i senyals que en algunes ocasions semblen petjades. Popularment exisitia la tradició de que aquestes marques havien estat efectuades pel Diable, i per tant l'indret rebia el nom de Roques del Diable com a topònim local, com en d'altres indrets a Sant Celoni, Aspe i Dosrius.</p> 08084-130 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-01-31 00:00:00 Lluís Rius Oficina de Patrimoni Cultural La història de les roques del diable son fruit de la observació popular i la seva interpretació màgica. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48857 Barraca de vinya n.2459 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n2459 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-49 41.4461400,1.6121600 384070 4589214 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48859 Barraca de vinya n. 2460 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-2460 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-51 41.4469500,1.6125100 384100 4589304 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48860 Barraca de vinya n. 2461 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-2461 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-52 41.4437900,1.6158600 384375 4588948 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48861 Barraca de vinya n. 9027 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9027 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-53 41.4236000,1.6181600 384531 4586704 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48862 Barraca de vinya n. 9029 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9029 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-54 41.4263000,1.6100600 383859 4587014 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48863 Barraca de vinya n. 9030 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9030 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-55 41.4266900,1.6090500 383775 4587059 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48865 Barraca de vinya n. 9153 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9153 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-57 41.4294800,1.6078900 383683 4587370 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48916 Barraca de vinya n. 9154 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9154 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-61 41.4299300,1.6076700 383666 4587421 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48917 Barraca de vinya n. 9155 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9155 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-62 41.4310600,1.6044800 383401 4587550 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48919 Barraca de vinya n. 9157 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9157 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-64 41.4280100,1.5966100 382738 4587222 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml