Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
63727 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-327 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-304 41.4526400,1.6505200 387285 4589885 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 2119 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63728 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-328 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-305 41.4486400,1.6506300 387288 4589441 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 2120 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63729 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-329 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-306 41.4484000,1.6502400 387255 4589415 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 2121 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63730 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-330 <p>Veure fitxa número 103</p> 08236-307 41.4425300,1.6433300 386667 4588772 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 2123 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63731 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-331 <p>Veure fitxa número 104</p> 08236-308 41.4427100,1.6451300 386818 4588790 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 2124 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63732 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-332 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-309 41.4424300,1.6456900 386864 4588758 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 2125 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63733 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-333 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-310 41.4415600,1.6454900 386846 4588662 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 2126 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63734 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-334 <p>Veure fitxa número 103</p> 08236-311 41.4453500,1.6421600 386574 4589087 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 2127 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63735 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-335 <p>Veure fitxa número 103</p> 08236-312 41.4674100,1.6742900 389296 4591494 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 7252 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63736 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-336 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-313 41.4640100,1.6749700 389347 4591116 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 8034 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63737 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-337 <p>Veure fitxa número 103</p> 08236-314 41.4696100,1.6778200 389594 4591734 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 8048 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63738 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-338 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-315 41.4696200,1.6784900 389650 4591734 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 8049 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63739 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-339 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-316 41.4638800,1.6770600 389521 4591099 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 8052 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63740 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-340 <p>Veure fitxa número 103</p> 08236-317 41.4634400,1.6772700 389538 4591050 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 8053 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63741 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-341 <p>Veure fitxa número 103</p> 08236-318 41.4646400,1.6870000 390353 4591171 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 8765 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63742 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-342 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-319 41.4661200,1.6908800 390679 4591330 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1827 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63743 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-343 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-320 41.4676000,1.6884800 390481 4591497 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 8768 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63744 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-344 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-321 41.4731700,1.6627500 388342 4592149 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1704 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63745 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-345 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-322 41.4709300,1.6762100 389462 4591883 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1728 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63746 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-346 <p>Veure fitxa número 103</p> 08236-323 41.4706500,1.6802400 389798 4591846 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1734 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63747 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-347 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-324 41.4703300,1.6829400 390023 4591807 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1737 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63749 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-348 <p>Veure descripció de la fitxa 102</p> 08236-326 41.4615300,1.6403100 386448 4590886 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1826 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63750 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-349 <p>Veure descripció de la fitxa 102</p> 08236-327 41.4623600,1.6412300 386526 4590976 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1825 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
94803 Serra i costes de la Cogulera https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-i-costes-de-la-cogulera <p>https:// mediambient.gencat.cat&gt;girona&gt;mpb</p> <p>https://ca:wiki.org &gt;wiki&gt;serres demilanybellmunt</p> <p>https://territori.gesbisaura.cat&gt;patrimoni natural. Pein serres de Milany -Santa Magdalena-Puigsacalm i Bellmunt.</p> <p>Serra situada entre els municipis de Sant Quirze i Santa Maria de Besora. El cim més alt és el puig de Juí amb uns 996 metres. Aquesta serra es situa a l'extrem sud-es del municipi a cavall del torrent de l'Illa i de les Cubies i la riera de la Foradada. Forma una mena de falla amb la vessant sud formada per pendents i roques de sediments calcaris i conglomerats i amb vegetació d'alzines, roures i garrigs i una part obaga més suai i protagonitzada per fagedes, alguna rourera i pinedes de pi rois a les parts més altes. El cim més alt a part del puig de Juí és el cim d ela cogulera a la part més accidental de la serra amb uns 732 metres d'alçada. es troba franquejada per un seguit de camins de bast qe procedeixen de la riera de la Foradada seguint el GR 3 i un de secundari per la vall del Solà. Tots ells conflueiexn al coll del Bosquetell on hi ha els vestigis d'una antiga casa de pagès. Aquesta serra que continua en direcció sora amb la serra de Bescanó es troba tallada pel pas del riu Ter. es tracta d'un indret de gran bellesa paisatgística que fan que estigui inclosa a dins d'un PEIN</p> 08237-135 Cim de la serra de la Cogulera <p>Geològicament, cal remarcar els aspectes tectònics i geomorfològics de l’anticlinal de Bellmunt i el sinclinal de Vidrà; els materials dominants són els gresos, margues i, puntualment, nivells de conglomerats.<br /> La subcomarca del Vidranès, que és la que integra l’Espai natural en qüestió, és constituïda per la capçalera del riu Ges, encerclada per un seguit de muntanyes.<br /> Les unitats orogràfiques més manifestes d’aquest encerclament són les serres de Milany i de Santa Magdalena de Cambrils, al nord; els rasos de Collfred, el coll de Siuret, la serra de la Guàrdia (amb el Puigsacalm) i la serra de Llancers a llevant; i la serra de Curull i de Bellmunt al sud.<br /> Per la part de llevant i del sud l'Espai entra directament en contacte amb el sistema Transversal i, per tant, presenta moltes de les característiques d’aquesta unitat. El modelat ha donat lloc a relleus suaus que cauen sobtadament dels cims, que amb prou penes superen els 1.500 m. Les condicions climàtiques es caracterizen per una pluviositat elevada i temperatures moderadament suaus.</p> 42.1019400,2.2515942 438117 4661366 08237 Sant Quirze de Besora https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-img20230314112854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-20230613114603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-20230613114608.jpg Legal Paleozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de protecció 2023-10-05 00:00:00 Pere Cascante i Torrella Zona molt frequentada per excursionistes ja que hi transcorre el GR.3, el PR-C45 i amb indrets de gran bellesa com la riera de la Foradada, el salt del Molí i el salt del Mir tots ells a dins del municipi de Santa Maria de Besora i també Vidrà i formats per gorgs, cascades i salts envoltats de vegetació de ribera, faigs i algun roure. A la zona més alta la vegetació es converteix en pinedes de pi roig a les obagues i alguna roureda als vessants solells. 121 2153 5.1 1786 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64848 Goigs a Sant Antoni (1) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-antoni-1 XX Goigs amb la capçalera 'Goigs al gloriós S. Antoni Abat, que se venera en sa pròpia Hermita del Terme de Santa Coloma de Cervelló, del Bisbat de Barcelona”. El gravat mostra Sant Antoni Abat vestit amb uns hàbits amb la tau al pit. Sosté a la mà dreta un bàcul del qual penja una campaneta, i porta un llibre obert a l'esquerra. Davant seu hi ha una foguera, i rere el seu cos sorgeix un porc. De fons, s'hi veu un paisatge en el qual destaca un cim, presumiblement el Montpedrós. A la part superior hi ha una barra de la qual pengen exvots en forma de parts del cos. A ambdós costats del gravat hi ha ornaments de gerros amb flors. L'orla és amb motius geomètrics i vegetals. El text, a dues columnes (separades entre si per un corondell amb motius vegetals) consta de 9 estrofes i una tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, sota l'orla, hi consta el nom de la impremta: 'Barcelona: en la Estampa de Miquel y Tomas Gaspar, baixada de la Presó, frente la plaça del Rey', sense l'any d'impressió. 08244-119 41.3697600,2.0026700 416593 4580285 08244 Santa Coloma de Cervelló Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Es canten a l'Aplec de Sant Antoni, el tercer diumenge d'abril. No consta que hi hagi partitura o que estigui musicada, però es canten amb una melodia determinada coneguda pels assidus. 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64849 Goigs a Sant Antoni (2) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-antoni-2 XX Goigs amb la capçalera 'Goigs a Sant Antoni Abat, que es venera a l'ermita de la muntanya de Montpedrós, parròquia de Santa Coloma de Cervelló'. El gravat, que trenca la línia superior de l'orla (de fulles i cireres) mostra Sant Antoni Abat vestit amb uns hàbits. Sosté un bàcul a la mà esquerra, i porta un llibre tancat a la dreta. Davant seu hi ha un porquet. Aquesta imatge del Sant es fon amb la de l'ermita a la que dóna nom. En aquesta part del gravat hi consta el nom de l'autor de la il·lustració, J. Rovira. El text, a tres columnes sense corondells, consta de 7 estrofes i una tornada. Sota el text hi ha la partitura. Al peu hi consta l'autoria: lletra i música de Mn. Josep Soler i dibuix de Jordi Rovira; també hi ha l'any: 1987. Finalment, trencant la part inferior de l'orla, hi ha un nou gravat que representa l'església de Santa Coloma amb el Montpedrós (i l'ermita de Sant Antoni) al fons. 08244-120 41.3697600,2.0026700 416593 4580285 08244 Santa Coloma de Cervelló Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64850 Goigs a Sant Antoni (3) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-antoni-3 XX Goigs amb la capçalera 'Goigs al gloriós Sant Antoni Abat, que es venera a l'ermita de la muntanya del Montpedrós, parròquia de Santa Coloma de Cervelló,bisbat de Sant Feliu de Llobregat”. El gravat, que trenca la línia superior de l'orla (de fulles i cireres) mostra Sant Antoni Abat vestit amb uns hàbits. Sosté un bàcul a la mà esquerra, i porta un llibre tancat a la dreta. Davant seu hi ha un porquet. Aquesta imatge del Sant es fon amb la de l'ermita a la que dóna nom. En aquesta part del gravat hi consta el nom de l'autor de la il·lustració, J. Rovira. El text, a tres columnes sense corondells, consta de 7 estrofes i una tornada. Sota el text hi ha la partitura, que al seu torn té a sota una oració en català. Al peu hi consta l'autoria: lletra i música de Mn. Josep Soler i dibuix de Jordi Rovira. Finalment, trencant la part inferior de l'orla, hi ha un nou gravat que representa l'església de Santa Coloma amb el Montpedrós (i l'ermita de Sant Antoni) al fons. Els gravats i l'orla estan acolorits, així com determinades parts del text estan ressaltades en vermell. El revers està encapçalat per la partitura, mentre que la part central de la plana l'ocupa una notícia històrica entorn a l'ermita de Sant Antoni. Al peu hi consta de nou el gravat amb la imatge de l'ermita, i el text “Edició commemorativa del LX aplec a l'ermita de Sant Antoni Abat en el cim del Montpedrós en el terme de Santa Coloma de Cervelló. Comissió de Sant Antoni (Amics de la Muntanya), Santa Coloma de Cervelló, el 27 d'abril de 2014'. 08244-121 41.3697600,2.0026700 416593 4580285 08244 Santa Coloma de Cervelló Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64850-foto-08244-121-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64851 Goigs a la Mare de Déu de la Consolació https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-la-consolacio XX Goigs amb la capçalera 'Goigs de Ntra. Sra. De la Consolació col·locada en la hermita de S. Antoni Abat, del Terme de Santa Colóma de Cervelló, del Bisbat de Barcelona'. El gravat mostra la Mare de Déu de la Consolació, coronada i sostenint a la mà dreta un pom de flors i a l'esquerra un infant Jesús. La imatge, emmarcada per un arc i uns cortinatges, té als seus peus un paisatge aturonat a l'esquerra del qual hi ha una població (presumiblement Santa Coloma de Cervelló) i, a la dreta, un pont que santa un riu (el Llobregat?) fins arribar a una construcció. A ambdós costats del gravat hi ha àngels venerant-la. L'orla és amb motius vegetals. El text, a dues columnes (separades entre si per un corondell d'estels) consta de 9 estrofes i una tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, sota l'orla, hi consta el nom de la impremta: 'Barcelona: en la Estampa de Miquel y Tomas Gaspar, baixada de la Presó, frente la plaça del Rey', sense l'any d'impressió. 08244-122 41.3697600,2.0026700 416593 4580285 08244 Santa Coloma de Cervelló Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64852 Goigs a Santa Coloma https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-coloma XX Goigs amb la capçalera 'Goigs de la gloriosa V. Y M. S. Coloma, que se cantan en sa Titular Parroquia, com á Patrona sua, del Ter,e de Cervelló, Bisbát de Barcelona'. El gravat mostra Santa Coloma amb un colom a la mà dreta i una gran ploma a l'esquerra. Està flanquejada per un gravat de l'església de Santa Coloma a l'esquerra (amb el Montpedrós de fons) i per la imatge de Sant Antoni Abat i la seva ermita a la dreta. El text, a tres columnes sense corondells, consta de 9 estrofes i una tornada. Sota el text hi ha una oració en català. El revers està encapçalat per la partitura, mentre que la part central de la plana l'ocupa una ressenya hagiogràfica de Santa Coloma. No hi consta cap data ni autoria. 08244-123 41.3665500,2.0148700 417609 4579917 08244 Santa Coloma de Cervelló Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64852-foto-08244-123-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
78593 Capta de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors https://patrimonicultural.diba.cat/element/capta-de-la-confraria-de-la-mare-de-deu-dels-dolors <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta. Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> XX <p>Capta que es duia a terme als bateigs i els casaments per part de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors: es passava una morratxa o càntir amb quatre brocs plena d'aigua de roses sobre una safata amb la imatge de la Mare de Déu de Fàtima. Els padrins o els nuvis perfumaven als convidats que posaven el seu donatiu a la safata.</p> 08251-2 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Tríade scp Actualment no es realitza. 63 4.5 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
78660 Festa del Most de la Ràpita https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-de-la-rapita <p>COL·LECTIU RIBAT (1999) 'Festa del Most de la Ràpita. El jove fruit de la vinya.' dins 'Quaderns de divulgació local nº8'. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.</p> <p>Festa que celebra la verema de l'any, entre el primer i el segon cap de setmana de novembre. S'hi realitzen diverses activitats entre les quals destaquen un concurs de tasta vins i l'acte cerimonial d'obertura. El punt central de la festa és l'exposició de vins i caves del Penedès, celebrada des de 1982. A més d'aquesta exposició, hi tenen lloc altres actes populars, com ara balls, el 'corremost', etc.</p> 08251-78 La Ràpita. <p>La primera festa del Most de la Ràpita es celebrà de manera oficial al 28 d'octubre de 1945, quan es celebrà el 'Baile del Mosto'. Es tenen notícies que es celebraren més festes de la collita entre 1952 i 1954. Fins al 3 de novembre de 1968, que es celebrà la 'Fiesta de la Vendimia', no hi ha cap més notícia. Al 1973 ja queda perfilada la que serà la 'Festa del Most'. Des de 1982, s'hi celebra l'exposició de vins i caves del Penedès.</p> 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
78661 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-41 <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos. COL·LECTIU RIBAT (1999) 'Festa del Most de la Ràpita. El jove fruit de la vinya.' dins 'Quaderns de divulgació local nº8'. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.</p> <p>Les Caramelles i el cant coral estan arrelats i en actiu al municipi gràcies a les corals 'l'Amistat' i la coral infantil 'la Bombeta Màgica' que el dissabte de Glòria, el diumenge de Pasqua i el dilluns de Pasqua florida canten a l'aplec de Penyafel.</p> 08251-79 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Tríade scp 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
78662 Aplec del Dilluns de Pasqua a Penyafel https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-dilluns-de-pasqua-a-penyafel <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.93.</p> <p>Tradicionalment Penyafel ha estat un lloc d'aplec de gent de Santa Margarida i els Monjos, Moja i Vilafranca. En l'actualitat el dilluns de Pasqua es manté com un aplec on s'hi donen cita veïns de Santa Margarida i els Monjos i Moja. Aquest dia la gent es troba, menja i hi passa el dia tot fent vida en comú, també s'hi canten Caramelles.</p> 08251-80 Penyafel. <p>Tradicionalment s'havien fet tres processons al santuari de Nostra Senyora de Penyafel: el 25 de març (anunciació del Senyor), el dilluns de Pasqua i el 8 de setembre (festa de les Mare de Déu Trobades), als quals s'hi aplegaven gent de Vilafranca, Moja i Santa Margarida i els Monjos. D'aquestes tres processons o aplecs es conserva el de dilluns de Pasqua.</p> 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-10-05 00:00:00 Tríade scp 98 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
78664 Festa Major de la Ràpita https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-rapita <p>El primer cap de setmana d'agost es celebra la festa major en honor a St. Domènec de Guzman, patró del poble. Els elements folklòrics més destacables són els Gegants i els Diables. La resta d'actes es resumeixen en esdeveniments religiosos, balls, el pregó, etc.</p> 08251-82 La Ràpita. 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Tríade scp 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
78665 Recollida de farigola a la font de Sant Llorenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/recollida-de-farigola-a-la-font-de-sant-llorenc <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> <p>El matí de Divendres Sant hi havia la tradició d'anar a esmorzar i a buscar farigoles als voltants de la font de Sant Llorenç. Segons la tradició oral, fou l'última planta que va trepitjar Jesucrist en pujar a la creu.</p> 08251-83 Font de Sant Llorenç. <p>Encara es realitzava als anys setanta del segle XX.</p> 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
78666 Capta de Sant Nicolau https://patrimonicultural.diba.cat/element/capta-de-sant-nicolau <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> XX <p>El dia de Sant Nicolau (6 de desembre), els nois que estudiaven feien una capta i a la tarda feien un berenar amb els diners recaptats. Als Monjos cantaven una cançó. Aquesta cançó tenia la següent lletra: 'Sant Nicolau / Bisbe de pau / panses i figues / nous i olives / i tot el que vulgueu / fora garrotades / del jutge de pau ! / virolet, Sant Pere, / virolet, Sant Pau / que veniu de Roma / i porteu corona / de Sant Nicolau. / Caritat senyora, / caritat si us plau, / doneu-nos la paga / i adéu siau. / Caritat ens han donat, / panses i figues (2) / caritat ens han donat, panses i figues i codonyat.' La cançó incorpora estrofes o fragments de nadales.</p> 08251-84 <p>Aquesta capta es realitzava als anys 60- 70 del segle XX.</p> 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Tríade scp Ja no es realitza. 63 4.5 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
78667 Capta de Santa Llúcia https://patrimonicultural.diba.cat/element/capta-de-santa-llucia <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> XX <p>La festivitat de Santa Llúcia (13 de desembre) les noies joves, que eren anomenades llucietes o llúcies, feien una capta. Aquesta capta seria l'equivalent a la capta de Sant Nicolau, feta, en aquest cas, per les noies. Mentre feien la capta cantaven una cançó: ' Santa Llúcia la bisbal / tretze dies, tretze dies, / Santa Llúcia, la bisbal, / tretze dies / d'aquí a Nadal. / De Nadal a Sant Ramon, / tretze dies i tots rodons. / Pasqual toca el timbal, / que són festes d'alegria, / Pasqual toca el timbal, / que són festes de Nadal.' La cançó incorpora estrofes o fragments de nadales. Si ens habitants de les cases no donaven res a les noies no paraven de fer enrenou al voltant de la casa fins que rebien un donatiu.</p> 08251-85 <p>Aquesta capta es realitzava als anys 60- 70 del segle XX.</p> 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Tríade scp Ja no es realitza. 63 4.5 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
78668 Goigs en lloança de la Mare de Déu de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-la-mare-de-deu-de-montserrat XX <p>Goigs que es canten a l'església Parroquial de Santa Margarida i els Monjos, dedicada a aquesta Mare de Déu. Es conserven escrits en dues estampes, una d'elles del 1964. Tant una estampa com l'altre tenen el text i els dibuixos de Ricard Vives i Sabaté i la música del prevere, Mn. Josep Maideu i Auguet.</p> 08251-86 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp Ricard Vives i Sabaté i Mn. Josep Maideu Auguet. 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
78669 Goigs en lloança al nostre gloriós patró Sant Ramon de Penyafort https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-al-nostre-glorios-patro-sant-ramon-de-penyafort <p>Goigs de lloança de Sant Ramon de Penyafort. Es conserva en una estampa de 1961 feta per Artes Gràficas de Vilafranca, en castellà.</p> 08251-87 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 1891 08251 Santa Margarida i els Monjos Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp Un pare del col·legi de Sant Ramon de Penyafort de Vilafranca Imatge d'una còpia de l'estampa de 1961. 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
78670 Goigs de Nostra Senyora de Penyafel https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-penyafel XIX-XX <p>Goigs que es canten en honor de la Mare de Déu de Penyafel. Es cantaven el dia de l'Anunciació del Senyor, el dilluns de Pasqua i el dia de les Mare de Déu trobades, quan es feien aplecs i processons al santuari de Penyafel. Es conserva en una estampa obra d'en Pere Alegret, al carrer de la Cort nº3 de Vilafranca del Penedès, datada al 1917.</p> 08251-88 Penyafel. <p>Els goigs es varen transcriure en una estampa l'any 1917.</p> 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp Hi ha còpies facsímils de l'esmentada estampa. Imatge d'una còpia del facsímil de l'estampa. 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
78684 Llegenda de la font de Nostra Senyora de Penyafel https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-de-nostra-senyora-de-penyafel <p>GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.91.</p> <p>Al voltant de la font hi ha una llegenda que es recull a un llibre de l'any 1551, dedicat a les troballes miraculoses d'imatges de la Verge. La llegenda diu que en temps de l'ocupació musulmana es va amagar la imatge al lloc on hi ha la font. Temps més tard ,la van trobar allí uns pastors mitjançant un senyal lluminós que els indicà el camí. Els pastors varen portar la imatge a l'església de Santa Margarida, on s'hi quedà un temps. Construïren la capella. Primer la volien fer al costat de la font, però el consideraren un lloc massa difícil orogràficament i la situaren on ara es troba, a la part alta del turó. Hi ha gent del poble que diu que la Verge produí curacions i que a la mateixa font sembla veure's el clot on s'amagà la imatge.</p> 08251-102 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 1551 08251 Santa Margarida i els Monjos Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
78700 El Ball del Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ball-del-foix <p>Revista Nosaltres (nº 63). Ajuntament de Sta. Margarida i els Monjos.</p> XX <p>Ball original de la Festa Major dels Monjos. El fil conductor del ball és la relació entre l'agricultura, la indústria i la natura. Tracta sobre el conflicte que es genera quan l'home intervé en la natura. El missatge final del ball és que es pot viure amb harmonia entre les parts implicades, i que la intervenció de l'home en el medi ambient, tant agrícola com industrial pot ser, fins i tot, respectuosa. El ballen 13 persones: 4 pagesos, 4 obrers i 5 representants del riu. Aquests últims simbolitzen el moviment tranquil de les aigües, unint-se finalment en una rotllana amb la pagesia, simbolitzant la benentesa entre el riu i la pagesia. Una altra part és l'enfrontament del riu amb la indústria, degut a l'abús de contaminació per part d'aquesta sobre el riu. Finalment hi ha la germanor entre totes les parts.</p> 08251-118 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Tríade scp 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
78701 Festa de Sant Antoni Abat https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-7 <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> <p>Festa que es celebra el 17 de gener. També es considera la Festa Major Petita dels Monjos. El programa als anys 60-70 del s. XX era: ofici solemne, benedicció del bestiar, ball a la Societat i rifa d'un porc. De la fàbrica Renet baixaven els cavalls, matxos i rucs que arrossegaven les vagonetes. Els carros es guarnien, igual que els animals, que donaven tres tombs a la plaça de l'església, davant del capellà que els beneïa mentre una orquestra tocava música.</p> 08251-119 Els Monjos. 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
98390 Mural 'La història de Sant Vicenç' https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-la-historia-de-sant-vicenc XXI <p>Mural artístic, fet de gres porcellànic, amb il·lustracions de Pilarin Bayés. És una interpretació artística del municipi de Sant Vicenç de Montalt, que mostra personalitats destacades com l'Esteve Albert, poeta i autor teatral que va donar nom a l'institut; l'Angelina Pelagos, telefonista del poble fins a l'any 1976; la Dominica Guitart, mestra de l'antiga escola de nenes; l'entranyable '<em>Avi Pera'</em> o el missioner Vicenç Ferrer, estretament vinculat a Sant Vicenç gràcies al Campus Solidari de Futbol d'Anantapur. També hi ha representades expressions culturals i tradicionals com les puntaires, els gegants i els Bòbuls i les Margaridasses, els cantaires de l'Orfeó o els pessebres; i referències a esdeveniments esportius com la Montalbike o el futbol. També hi tenen protagonisme edificis emblemàtics del poble com el Casal de Cultura, l'Església, l'Ajuntament i la torre de guaita del parc dels Germans Gabrielistes; i no hi podien faltar tampoc el mar i el Montalt.</p> 08264-93 Avinguda de Toni Sors 41.5792714,2.5124040 459353 4603180 2020 08264 Sant Vicenç de Montalt Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98390-9302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98390-9303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98390-9304.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2025-06-27 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Pilarin Bayés 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
66675 Terma Alta https://patrimonicultural.diba.cat/element/terma-alta Es tracta d'un bloc monolític, clavat verticalment; està cobert de molsa però s'hi poden distinguir grabats dos escuts, els dels senyors de Berga i el dels senyors de Pinós, ja que es troba ubicada en l'antiga partió dels seus dominis. Es troba en el coll que hi ha entre el Castellot al nord-oest (887m), l'Agulló al nord-est (870 m.) i al sud la Roca Roja (828 m.), a poca distancia al nord-est de la Collada de la Mesquita. La terma està situada a uns 781 metres d'alçada sobre el nivell del mar. L'indret és partió dels municipis de Cercs i Vilada. 08268-185 Al nord-est de la Collada de la Mesquita i al sud-est del turó del Castell de Puigarbessós La Terma Alta és una antiga fita de terme que dividia les terres dels senyors de Berga i les dels senyors de Pinós. La Terma Alta és una roca de considerable dimensió alçada al mig del coll i amb els escuts gravats de les dues famílies feudals. 42.1182200,1.8933800 408522 4663495 08268 Cercs Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
69078 Jaciment de Castellets https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-castellets Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell. Destruït. Es tracta d'un jaciment d'època romana, ubicat cronològicament entre el segle III aC i els segles I i II dC. Va ser descobert l'any 1953 pels propietaris de Can Talaia i va ser objecte de diverses prospeccions en superfície per part de Josep Colomer, qui va recollir abundants restes de ceràmica comuna romana i de tradició ibèrica, de vernís negre, sigil·lata africana, i fragments d'àmfores i tègules, així com una moneda ibèrica amb la inscripció LAIESCEN. Previ a la construcció de la granja porcina que hi ha actualment a l'indret, es podien observar vestigis de murs i d'un paviment d'opus testaceum possiblement corresponents a una vil·la rural d'època romana. 08278-48 Castellets El jaciment va ser descobert pels propietaris de Can Talaia. Entre els anys 1953 i 1956 va ser objecte de diverses prospeccions en superfície per part de Josep Colomer. Dos anys més tard va ser objecte de noves prospeccions per part de Mn. Antoni Pladevall, qui va identificar alguns fragments de ceràmica i tègula, els quals foren dipositats al Museu Episcopal de Vic. Malauradament el jaciment no va ser objecte de cap excavació arqueològica en profunditat i va ser destruït total o parcialment per la construcció de la granja porcina que es pot observar avui dia. 41.8641200,2.2815000 440369 4634939 08278 Taradell Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69078-foto-08278-48-1.jpg Legal Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Marta Lloret. Antequem, S.L. Actualment el jaciment està afectat per la construcció d'una granja de porcs. Les restes ceràmiques identificades l'any 1958 per Mn. Antoni Pladevall es troben dipositades al Museu Episcopal de Vic. 80 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
68830 Capella de Can Sentromà https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-sentroma <p>Padrós, Josep Maria (2006). La Tiana desconeguda. Tresors de la vall de Montalegre. Ajuntament de Tiana. Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana.</p> XI-XX <p>Al costat de la masia can Sentromà hi ha una capella de petites dimensions, de planta rectangular i coberta per una teulada a doble vessant. Està coronada per una espadanya de factura recent. Malgrat estar molt restaurada, conserva elements primitius d'una època preromànica, com els fonaments de la base de l'absis i la llinda de pedra amb el Crismó i una mà beneint i que prové d'una antiga capella romànica anterior. L'interior està decorat amb pintures de l'any 1929, però conserva alguns fragments de pintures murals romàniques que representen al crist majestat i que es trobem al mur nord. Més tard es construí una segona capell d'estil gòtic sobre l'antiga capella romànica que estava abandonada pels volt de 1450. En aquesta capella s'incorporà un retaule pintat per Rafael Vergés, el jove.</p> 08282-156 Carrer Riera Montalegre, 2 <p>La masia can Sentromà es va edificar sobre les restes d'una antiga vila romana i al costat d'una capella dedicada a Sant Romà, de la que va agafar el nom, tan per la casa com pel cognom del llinatge familiar que trobem documentat des del 1205. Existeix una escriptura de l'any 1068 que ja esmenta la capella de Sant Romà. Posteriorment, una butlla papal d'Urbà II (1088-1099), la cita al confirmar els drets del Monestir de Sant Cugat del Vallès.</p> 41.4819400,2.2575400 438015 4592525 08282 Tiana Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68830-foto-08282-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68830-foto-08282-156-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-07-21 00:00:00 94|98|85 45 1.1 1781 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69725 Barraca de vinya 025 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-025 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-152 41.5173800,1.6513900 387470 4597072 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69725-foto-08286-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69725-foto-08286-152-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2517 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:108 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69726 Barraca de vinya 027 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-027 <p>Referència a la fitza 120</p> 08286-153 41.5160600,1.6389400 386429 4596941 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69726-foto-08286-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69726-foto-08286-153-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2529 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:114 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
69727 Barraca de vinya 028 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-028 <p>Referència a la fitxa 118</p> 08286-154 41.5165000,1.6374000 386301 4596992 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69727-foto-08286-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69727-foto-08286-154-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2528 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:115 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml