Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
69874 Barraca de vinya 104 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-104-0 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-258 41.5146700,1.6455400 386977 4596778 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69874-foto-08286-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69874-foto-08286-258-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2534 de l'inventari Wikipedra(Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
69875 Barraca de vinya 105 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-105-0 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-259 41.5153800,1.6438800 386840 4596859 08286 La Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69875-foto-08286-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69875-foto-08286-259-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Codi 2538 de l'inventari Wikipedra(Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68900 Barraca vinya Cal Tòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-vinya-cal-tofol Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-70 41.4250400,1.7497100 395526 4586697 08287 Torrelavit https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68900-foto-08287-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68900-foto-08287-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68900-foto-08287-70-3.jpg Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68924 Barraca damunt Bosc de la Coma https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-damunt-bosc-de-la-coma XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-94 41.4667100,1.7124700 392483 4591368 08287 Torrelavit https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68924-foto-08287-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68924-foto-08287-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68924-foto-08287-94-3.jpg Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68925 Barraca vinya oliveres de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-vinya-oliveres-de-la-torre XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-95 41.4610300,1.7330100 394189 4590712 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68926 Barraca Torrent de la Covera https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-torrent-de-la-covera XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-96 41.4440500,1.7414400 394866 4588817 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68927 Barraca Bosc sota Cal Senyor https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-sota-cal-senyor XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-97 41.4442600,1.7436900 395054 4588838 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68928 Barraca Vinya de Ribalta https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-vinya-de-ribalta XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-98 41.4416300,1.7524600 395782 4588535 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68929 Barraca sobre Maset del Cardús https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-maset-del-cardus XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-99 41.4451400,1.7594200 396369 4588916 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68930 Barraca Bosc Ribalta I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-ribalta-i XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-100 41.4355500,1.7578700 396225 4587854 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68931 Barraca Finca Can Rossell https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-finca-can-rossell XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-101 41.4304800,1.7485300 395436 4587302 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68932 Barraca Clot del Pere Finca Cal Rossell https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-del-pere-finca-cal-rossell XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-102 41.4295600,1.7487300 395451 4587200 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68933 Barraca Ribalta Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ribalta-nova XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-103 41.4355300,1.7561400 396080 4587853 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68934 Barraca Oliveres de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-oliveres-de-la-serra XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-104 41.4483800,1.7576500 396227 4589278 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68935 Barraca Clot dels Macabeus I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-dels-macabeus-i XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-105 41.4529100,1.7416200 394895 4589801 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68937 Barraca Clot del Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-del-mas XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-107 41.4611600,1.7259900 393603 4590736 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68938 Barraca sobre Molí d'Esbert https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-moli-desbert XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-108 41.4427100,1.7485700 395459 4588660 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68980 Entorn natural del Parc de les Pubilles https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-natural-del-parc-de-les-pubilles L'entorn natural del Parc de les Pubilles es troba en les immediateses de la ribera del riu de Bitlles, vora la font de que li dóna el nom, i abasta una superfície aproximada de 4 hectàrees. Es tracta d'un espai amb finalitats lúdiques i de recreació enmig del nucli de Torrelavit, que aprofita l'entorn singular que dóna l'entorn del riu. Queda limitat al sud pel riu, a través de baranes de fusta, i al nord per un talús argilós ple de vegetació autòctona (pins, alzina, matollar). És un espai que acull la vegetació pròpia de ribera (àlbers, xops) reforçada amb nova vegetació autòctona plantada (alzines, plàtans, pins), així com mobiliari urbà de fusta i zona de joc. L'arranjament de l'espai és un projecte dut a terme l'any 2008 per l'Ajuntament de Torrelavit, el Consell Comarcal i la Generalitat de Catalunya, que restaura els entorns fluvials de l'Alt Penedès, afectant el llit del riu, una resclosa, una zona de joc i una zona de picnic diversificada en taules i bancs. La zona de joc és un espai lúdic i de salut per fomentar el lleure de la gent gran i consta d'un circuit amb diversos elements d'interacció física. L'entorn més immediat es relaciona amb un passeig de plàtans a banda i banda del camí probablement plantats en el moment de construir-se la font, com a element d'obaga i de soleia pròpia de les zones amb fonts. Seguidament trobem un espai més obert i lliure de vegetació on trobem l'espai de joc. Als seus voltants, i sota els arbres, trobem taules i bancs de fusta, disseminats fins portar-nos al camí que ens mena cap a la resclosa (veure fitxa 149) i la construcció que tanca els bagants (veure fitxa 146). 08287-150 Parc de les Pubilles 41.4464000,1.7329600 394161 4589088 08287 Torrelavit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68980-foto-08287-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68980-foto-08287-150-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marta Rodríguez 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68987 Barraca Clot del Sení https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-del-seni XVIII-XIX <p>Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08287-157 41.4274200,1.7497000 395529 4586961 08287 Torrelavit Dolent Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-11-19 00:00:00 119 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68989 Cal Damià https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-damia LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 41. Masia de planta rectangular, formada per planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Al seu voltant, s'hi ha adossat diversos cossos arquitectònics lleugerament posteriors a l'edifici original, que han quedat integrats. La façana principal, que no és l'original de la masia, presenta una disposició simètrica de les obertures, a raó de dues obertures per planta. Així, a la planta baixa hi trobem el portal d'entrada a l'immoble, d'arc carpanell molt rebaixat, situada a la part dreta de la façana, i a la part esquerra, una finestra rectangular, amb reixa de ferro. Al primer pis, dues finestres quadrades amb ampit, i al pis superior, dues finestres més, coronades amb arc escarser. Cap de les obertures presenta marc no decoració de cap tipus. Els cossos annexos laterals no presenten cap element destacable, doncs en bona part les obertures han estat reformades, a excepció de les dues finestres rectangulars situades a nivell de la planta baixa i el primer pis que hi ha al cos annex situat a la dreta de la façana principal, anteriorment descrita; amb ampit semicircular i reixa de ferro forjat la primera, i amb balcó i barana de ferro, recta, la segona. Pel que fa a l'interior de l'edifici, es conserven els embigats de fusta originals, així com un antic celler i dues arcades d'arc escarser, fetes amb carreus de pedra ben escairats. 08287-159 Carrer de la Font, n. 28. Terrassola. Segons Salvador Llorac, abans la casa de Cal Damià era anomenada cal Mata. 41.4488400,1.7245900 393466 4589369 08287 Torrelavit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68989-foto-08287-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68989-foto-08287-159-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Oriol Vilanova 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
68996 Barraca obaga Clot dels Macabeus https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-obaga-clot-dels-macabeus XVIII-XIX <p>Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08287-166 41.4522300,1.7390200 394677 4589728 08287 Torrelavit Dolent Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-11-19 00:00:00 119 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
69005 Barraca sobre vinya del Sabaté https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-vinya-del-sabate XVIII-XIX <p>Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08287-175 41.4511700,1.7434400 395044 4589605 08287 Torrelavit Dolent Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-11-19 00:00:00 119 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
69006 Barraca Mosset https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-mosset XVIII-XIX <p>Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08287-176 41.4482500,1.7402700 394775 4589285 08287 Torrelavit Dolent Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-11-19 00:00:00 119 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
69008 Barraca Torrent de Ca la Vicenta https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-torrent-de-ca-la-vicenta XVIII-XIX <p>Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08287-178 41.4482200,1.7390800 394675 4589283 08287 Torrelavit Regular Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-11-18 00:00:00 119 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
79512 Barraca de cal Jan https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-jan <p>Barraca de pedra seca de planta quadrada, de tipologia semblant a l'element núm. 142</p> 08291-151 41.6163100,1.8658200 405507 4607798 08291 Vacarisses Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-11-18 00:00:00 119 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
79513 Barraco del Corto Pio https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraco-del-corto-pio <p>Barraca de pedra seca de planta circular, de tipologia semblant a l'element núm. 141</p> 08291-152 41.6275700,1.9226400 410257 4608988 08291 Vacarisses Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-11-18 00:00:00 119 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
79514 Barraca del Corto Pio 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-corto-pio-2 <p>Barraca de pedra seca de planta circular, de tipologia semblant a l'element núm. 141</p> 08291-153 41.6218700,1.9210800 410119 4608356 08291 Vacarisses Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-11-18 00:00:00 119 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
79516 Barraca del roure de can Torrella https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-roure-de-can-torrella <p>Barraca de pedra seca de planta quadrada, de tipologia semblant a l'element núm. 142.</p> 08291-155 41.5833000,1.9050300 408727 4604091 08291 Vacarisses Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-11-18 00:00:00 119 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
79517 Barraca de can Torrella https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-torrella <p>Barraca de pedra seca semi-derruïda, de tipologia semblant a l'element núm. 141.</p> 08291-156 41.5864600,1.9099600 409143 4604437 08291 Vacarisses Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-11-18 00:00:00 119 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
79518 Barraca del Racó de can Còdol https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-raco-de-can-codol <p>Barraca de pedra seca de planta circular, de tipologia semblant a l'element núm. 141.</p> 08291-157 41.6241000,1.9056100 408833 4608620 08291 Vacarisses Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-11-18 00:00:00 119 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
71076 Trumfera La Llacuna https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-la-llacuna Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. XVIII-XIX La trumfera està mig ensorrada. Zona de guix, al marge de camps i de feixes, en gran part abandonades. Accés fàcil a peu des de la Coma d'Arnau, per la casa La Carrera. S'arriba a La Carrera per la pista asfaltada que surt de la carretera B401, a prop del nucli de Vallcebre, direcció El Comellar. Trumfera mig ensorrada al costat del camí. De planta mitja lluna, amb l'entrada orientada al nord-est i amb llinda de pedra plana 80cmx20cm. 08293-193 La Llacuna Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots. 42.2049500,1.8326100 403630 4673192 08293 Vallcebre Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71076-foto-08293-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71076-foto-08293-193-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC - María del Agua Cortés Elía Fotografies de Guillem Quer (SPAL). 98|119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
71131 Safareig de la Font Xaleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-xaleta Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. XIX-XX El safareig es va quedar tapat amb deixalles i vegetació. Safareig públic ubicat al mateix poble de Vallcebre, entre les primeres cases de la banda nord-est dell nucli del poble i els horts i camps. 08293-249 Vallcebre El safareig de la Font Xaleta és un dels safareigs públics més antics del poble. Hi cabien tres persones, dues a una banda, i una al costat, i s'havia de rentar agenollat. S'alimentava el safareig amb aigua de la Font Xaleta, una font acondicionada amb trossos de teula i de morter per servir com un dipòsit d'aigua. Quan les primeres maquines rentadores van apareixer al poble, el safareig va caure en desús. No es coneix la data de construcció del safareig, però sembla ser de la primera meitat del segle XX. Fonts orals de la gent gran de Vallcebre. 42.2043200,1.8191700 402519 4673137 08293 Vallcebre Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71131-foto-08293-249-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC - María del Agua Cortés Elía Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
73074 Festa de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-3 Desapareguda La festivitat de Sant Cristòfol, celebrada el dia 10 de juliol, es trobava profundament arrelada en el calendari festiu del terme de Vilobí del Penedés. L'objectiu de la festa, religiosa i lúdica, era la benedicció dels carruatges i vehicles de tot el terme. La significació d'aquesta festa estava estretament relacionada amb el treball de les guixeres, ja que aquesta feina implicava un important volum de transport i tragí del guix i de fogots (troncs) que s'utilitzaven als forns. Fins els anys 1920-1930, el que es beneïa era bàsicament els carruatges utilitzats en questes tasques, a partir d'aquestes dates, el transport del guix es realitzava bàsicament en camions, que eren beneïts. La festa de caire religiós començava amb una missa que es realitzava a l'església de Santa Maria de Vallformosa. La juventut del terme pujava als camions que eren guarnits per l'ocasió, i acabada la missa el mossèn procedia a la benedicció. Un cop acabada aquesta els camions, amb la gent a sobre, es dirigien fins al nucli de Vilobí, on es continuava la festa a Cal Donato, que era el bar de la població, ubicat a la Plaça Major. A la tarda es procedia amb un ball popular. 08304-88 Vilobí del Penedés Les informacions orals recollides sobre la festa de Sant Antoni es remunten a principis del segle XX, quan es procedia a la benedicció dels carruatges que es dedicaven al tragí de fogots (troncs) i guix. L'estructura i aspectes de la festa no va variar al llarg dels anys, només ho va fer el mitjà de transport, que a partir dels anys trenta els antics carruatges van anar sent substituïts poc a poc per vehicles motoritzats i sobretot camions. Actualment aquesta festa es troba en desús. 41.3901200,1.6635800 388269 4582927 08304 Vilobí del Penedès Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La informació oral ha estat facilitada per la Sra. Rosa Romeu, Pepita Marquès (de Can Fontanals) i Josep Musons (de cal Musons)Al Museu de Geologia de Vilobí es conserva una fotografia testimoni d'aquesta festivitat:-Obrers amb camió el dia de la benedicció de Sant Cristòfol (1950-1960) 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
73076 Escallotada https://patrimonicultural.diba.cat/element/escallotada Desapareguda Aquest costum tenia lloc a Vilobí i a Bellver. Segons informació oral de la Sra. Pepita Marquès i Rosa Grau Romeu, quan algú es casava, els joves del poble acostumaven a apareixer sota la finestra de la casa dels nuvis a la nit i a fer soroll sense parar fins que els convidaven a berenar a la casa. En cas de què els nuvis no accedissin la reunió es repetia cada nit fins que ho aconseguien. . El nom d'escallotada prové de 'Escallot' encara que es feia soroll amb qualsevol objecte 08304-90 Vilobí del Penedés Informació oral facilitada per la Sra. Pepita Marquès de Can Fontanals i Rosa Grau Romeu. 41.3901200,1.6635800 388269 4582927 08304 Vilobí del Penedès Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
73078 Tradició del treball del guix https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-del-treball-del-guix 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. Caldria fer un esforç de conservació d'aquesta tradició artesanal i industrial. El procés d'extracció i elaboració del guix es va fer fins al segle XX de manera molt artesanal, sense canviar pràcticament res en la seva tècnica. Malgrat que a finals del segle XIX van apareixer un espais anomenats fàbriques que van substituir els antics forns i molins, el sistema i la tècnica era pràcticament la mateixa. Només a partir del 1966 amb l'aparició dels forns rotatoris el sistema es va modernitzar substancialment. Extracció: En principi el guix s'arrancava de la guixera de forma molt manual, amb pics, xapos i pales. La pedra era sempre arrancada en bancs, a fi de poder anar escal·lant pel pèlag. La única variació que es va incloure al segle XX en el procés d'extracció, va ser la utilització de dinamita que permetia arrancar el mineral mitjançant barrinades. Malgrat tot, sempre calia acabar d'arrancar-lo per mitjans manuals. El transport es va fer fins a mitjans del segle XX en carruatge, i després en camions. Cuita: Un cop arrancada la pedra es col·locava en sacs, i es duia al forn , on s'efectuava la cocció en forns. Dintre dels forns, es col·locava una capa de pedra de guix, i una capa de trocs (fogots) de llenya, una altra capa de pedra de guix, i una altra capa de trocs o fogots de llenya, fins que s'omplia el forn. La última capa era de pedra, a fi d'assegurar que la cocció quedava ben tapada. La cocció durava unes dotze hores aproximadament, fins que el guix es deshidratava. Fins al segle XIX la cocció s'efectuava en forns tradicionals, construïts a l'entorn de les guixeres, aprofitant el pendís del terreny. Consistia en una cavitat de forma circular anomenada caixa, dins on s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec, que un cop s'aforava a arran de terra, seguien amb el mateix paredat ordinari però molt més guixut. Es cobria generalment amb volta, i es deixava una boca per on s'introduïa el guix i el combustible. A sota, i aprofitant el pendent de la muntanya, es deixava una petita cavitat coberta amb una volta rebaixada per guardar la llenya. Normalment al costat del forn s'ubicava un espai destinat a molí. A finals del segle XIX i amb la instal·lació de fàbriques, el guix es traslladava en carruatge o bé amb camions (al segle XX) a dites fàbriques, on es trobaven els forns. Malgrat l'aparició d'aquests edificis anomenats fàbriques, el sistema de cuita continuava sent el mateix. La única diferència era que els forns eren molt més grans, i en podia haver més d'un. Normalment a les fàbriques, cada dia es feia una formada, mentre que als forns tradicionals devia fer-se de forma ocasional. Els forns continuaven funcionant amb llenya. Eren els anomenats “fogots” o troncs que es cremaven. Per tant, paral·lelament a l'activitat guixera, hi havia una altra indústria derivada de la necessitat de combustible. Normalment eren els pagesos de les poblacions veïnes (Guardiola de Font-Rubí, La Llacuna etc.propietària de bosc, que quan feien la neteja dels seus boscos, tallaven el trocs a una mida assequible, i els venien per les guixeres. Hi havia per tant una serie de persones a Vilobí, que es dedicaven a “Traginar Fogots”, és a dir, a anar a buscar i comprar troncs a les poblacions veïnes, per traslladar-los en carruatge i vendre'ls a les fàbriques de guix”. El consum de fusta era considerable, ja que s'acostumaven a cremar uns 300 fogots en cada fornada, i s'ha de tenir en compte que s'acostumava a fer una fornada diària. A partir del 1966 i amb la fusió de les fàbriques, es van abandonar els forns de llenya per forns rotatoris. Moldre: Un cop el guix estava cuit s'havia de moldre. Fins a l'aparició de les fàbriques l'espai per moldre acostumava a trobar-se al costat del forn. Es tractava d'un espai cobert on es disposava un corró trapezoidal amb un eix, lligat a un pal fixe per una banda, i a un animal per l'altre, que al donar voltes movia el corró sota el qual s'havia col·locat el guix, i l'esmicol·lava. 08304-92 Terme de Vilobí del Penedès L'explotació dels jaciments de guix al terme de Vilobí es remunta amb seguretat al període ibèric i romà. La proximitat d'aquestes canteres explicaria l'abundància de jaciments ibèrics i romans en en un entorn pròxim a les guixeres. El mateix topònim Vilobí, procedeix del llatí 'Villa albini', pel fet d'estada la població principal al pujolet de mineral de guix. Certament, l'explotació del mineral degué continuar fent-se durant els primers segles de l'Edat Mijana i al llarg de tota aquesta. És en aquest període que ja trobem les primeres referències documentals. En un document del 1013, Geribert i Eiga, permuten un alou situat al comtat de Barcelona, a la Marca Inferior, terme i accés d'Olèrdola, al lloc anomenat Llitrà, al comte de Barcelona. Aquest alou confronta a llevant amb l'alou de Geribert; a migdia amb la Via Calçada que va a Tarragona; a ponent amb l'alou que fou d'Erimany i amb la via i va fina a la riera de Llitrà; i a tramuntana amb la munya de la 'guissera', alou de Gondebau, al terme de Pacs. A canvi ells ofereixen al comte un alou a Avinyonet. (LLORAC, 1991:58). El 1066 en un contracte de venda fet entre Albert Berenguer i Ramon Berenguer I El Vell, en el lloc anomenat Torre Dela, al terme d'Olèrdola, es diu que limita a occident amb la 'Guixera' (LLORAC, 1991:58). Indubtablement aquests dos documents esmentats fan referència al lloc de Vilobí i a les seves guixeres, que sens dubte al segle XI ja eren explotades. Al fogatge del 1553, apareixen antropònims com Pere Carbó de les Guixeres i Pere Marroquí de la Guixera. En arribar al segle XVII la documentació ja és molt més abundant. Així el 1664, Jaume Olivella de Vilobí, ha llogat una guixera a Jaume Sogàs pel termini d'un any i dóna de lloguer 4 lliures i 10 sous. El 1682, dit Olivella també ha llogat una guixera a Toni Caldes pel termini d'un any, donant-li com a lloguer 2 lliures i 5 quarteres de guix picat. El 1683, també dit Olivella ha deixat mestall espeltós a Jaume Carbó de les Guixeres. També el 1684 Jaume Olivella ha llogat una guixera a Maria Masa (muller d'en mas) per un any i mig, pel preu d'una lliura i sis sous. (LLORAC, 1991:58). Malgrat tot segurament fins aquests moments l'explotació del guix es feia d'una manera molt artesanal i en petites proporcions. No és fins el segle XVIII que no apareixen testimonis d'una explotació més industrial. Així, el 1734, al cadastre del repartimenr personal dels habitants de la quadra de Vilobí, s'esmenta un tal Josep Sogas, el qual diu que té una fàbrica de guix. Aquesta proporció devia anar augmentant, de tal manera que Madoz, al seu 'diccionario', diu que la part muntanyosa és arbolada de pins i alzines i pedres de mineral de guix. La geografia General de Catalunya dirigida per Carreras Candi, diu que la seva única indústria són les explotacions de les guixeres, comentant l'existència de set forns de guix al terme (LLORAC, 1991:59). Durant el segle XX la indústria del guix anà prosperant molt degut a l'augment de la construcció. Fins al 1940 eren moltes les petites fabriquetes de guix que hi havia al terme. Aquestes, poc a poc van anar patint un procés de concentració fins que a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, es van fusionar en quatre grans fàbriques. Cadascuna d'elles tenia en exclusiva l'explotació d'una cantera. Així, el pèlag anomenat Torrello era explotat per l'empresa Mirabent S.L. 41.3901200,1.6635800 388269 4582927 08304 Vilobí del Penedès Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73078-foto-08304-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73078-foto-08304-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73078-foto-08304-92-3.jpg Inexistent Medieval|Modern|Contemporani|Antic Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Els treballadors no hi tenien cap advocació especial, ni mantenien costums particulars propis. Al ser un tipus de treball que no requeria cap eina especial, no s'ha conservat res relacionat amb el treball de els guixeres, a banda de les restes arquitectòniques. Només es conserva un antic corró de moldre al museu de geologia. A l'Arxiu històric Comarcal de Vilafranca del Penedès es conserva una pel·licula que documenta el treball del guix l'any 1983. (Cont. Descripció): Aquest guix esmicol·lat queia per un forat a un espai inferior o s'acumulava. Allà es garbellava amb un garbell per triar la part més fina, i esposava en sacas. Amb l'aparició de les fàbriques el guix es treia del forn, i allà mateix s'esmicol·lava amb un molí de martell. D'allà es col·locava en sacs, primer de yuta i després de paper.Una altra de les empreses subsidiàries del guix, va ser la de sacas de paper. Als anys vuitanta hi va arribar a haver tres fàbriques de sacs de paper, de les quals avui dia només en resta una. Magatzematge: Un cop s'havia molt i carregat en sacs, en època de les fàbriques el guix era transportat al magatzem. En aquests cas encara es conserva l'antic magatzem de guix dels anys vint i trenta compartit per diverses fàbriques. Més modernament, les fàbriques ja posseïen els magatzems dins les seves intal·lacions. El traball de guix també creà unes dinàmiques laborals i socials al terme de Vilobí. De fet, només un grup de persones treballaven de forma constant a les fàbriques de guix. La majoria d'elles ho feien de forma ocasional, combinant els treballs agrícoles amb el treball a les guixeres. Era un treball exclussivament masculí, i eren normalment un o dos homes de la família, que aprofitant el descans o les èpoques de poca feina agrícoles, s'empleaven a temporades, o bé alguns dies a la setmana, a les fàbriques per treure un sobresou. De tots era conegut, que les millors feines (el forn i el molí) era reservat a les persones habituals, deixant el treball més dur (degut a la climatologia exteriror) als eventuals. En èpoques de ple estiu o ple hivern, el treball als pèlags era molt dur per l'extrema calor o fred. (Cont. Història): El pèlag de la Coma era explotat per Yesera de Vilobí. El pèlag Montserrat, era explotat per l'empresa Roig i Moratal S.L. I el pèlag anomenat La Nueva, era explotat per l'empresa Ines Domènech. Algunes d'aquestes fàbriques tenien el pèlag arrendat, d'altres el tenien en propietat. Cap al 1960 es va produir una nova fusió, donant com a resultat dues empreses anomenades Yesos de Vilobí i Gyps S.A. Aquestes dues empreses es van tornar a fusionar l'any 1967 en una gran firma anomenada Vilovigyps, S.A. , propietat d'una empresa britànica, que agrupava altres explotacions guixeres de Catalunya i Espanya com la de Santa Maria de Montbuí (Anoia) i Sorbes (Almeria). Fins aquests moments el procés de fabricació del guix era encara molt artesanal a base de forns de llenys. Va ser en aquests moments (1966) quna es van introduir els forns rotatius. Aquesta empresa va funcionar fins els anys noranta, en què va ser tancada definitivament. Donava feina a unes 85 persones, i fabricava una variada gamma de productes destinats a paraments interiors, ornamentació, escultura, fabricació de motlles, guix de pintor, coles, adobs per l'agricultura etc..Actualment resten com a únic testimoni d'aqueta indústria, a més dels pèlags, un antic magatzem compartit per diverses fàbriques originari dels anys vint, les restes de l'antiga fàbrica de Mirabent S.L. camuflats dins el museu de Geologia, i el gran edifici industrial abandonat, que es destinava a fàbrica. 85|94|98|80 60 4.2 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86255 Gegants de Rupit https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-rupit <p><span><span><span>ARDÈVOL I JULIÀ, Lluís (2015). <em>Catàleg de gegants centenaris de Catalunya</em>. Consultat 10 maig 2021, des de http://cultura.gencat.cat/ca/</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTELLÀ I PERARNAU, Raquel (2010). “Breus apunts sobre l’origen i la història dels gegants centenaris de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXI, núm. 63, p. 12-14.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Parella de gegants centenaris de la vila de Rupit. El gegant s’anomena Miquel, amida <span>3,55 metres d'alçada i pesa 50 quilos, mentre que la geganta Magdalena té una alçada de 3,50 metres i 45 quilos de pes. Representen una parella de caire reial i estan bastits en cartró pedra, amb els cavallets de fusta. Van vestits amb robes refinades, enjoiats i amb corona. El gegant porta espasa i, normalment, un pergamí enrotllat a la mà, mentre que la geganta duu una capelina i un mocador de punta de blonda a la mà. Cal mencionar també la presència de cinc capgrossos, que acompanyaven els gegants en determinades ocasions.</span></span></span></span></p> 08901-142 Nucli urbà de Rupit <p><span><span><span>Es creu que els gegants de Rupit (juntament amb quatre dels cinc capgrossos) foren construïts a Barcelona a finals del segle XIX. La seva autoria s’atribueix a l’escultor Eusebi Vidal i foren adquirits per l’industrial francès Pierre Baurier, fundador de la colònia tèxtil Salou de les Masies de Roda, amb la intenció d’amenitzar els actes festius que s’hi celebraven (també participaven en les celebracions privades de la família Baurier i en diverses edicions de la Festa Major de Roda de Ter). Anaven acompanyats pel flabiolaire Josep Verdaguer, en <em>Roviretes</em> de Folgueroles, i els portadors eren els mateixos treballadors de la colònia (també pels capgrossos). Amb el tancament de la colònia l’any 1964, aquestes figures restaren un llarg període a Roda de Ter fins que a finals dels anys 70, Xavier Baurier, besnet de l’anterior i sardanista en algunes de les festes majors de Sant Miquel, els va donar a la vila de Rupit. Després de restaurar-los, adoptant la indumentària reial que llueixen, es van estrenar per la Festa Major de Sant Miquel el 30 de setembre de 1979. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els noms dels gegants foren escollits per votació popular l’any 2001 i el 29 de setembre de 2002, amb noves vestidures, van ser batejats i beneïts amb l’apadrinament dels gegants de Tavertet i Cantonigròs. L’any 2009, els gegants foren restaurats integralment al taller Gabins de Torelló (es repassaren les mans i els braços, es restauren els bustos, es canviaren els cossos i es substituïren els cavallets per uns de fusta nous), on també se’ls restaurà la vestimenta, les corones i l’espasa del gegant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al marge de les festes majors de Rupit i Pruit i alguna altra celebració local esporàdica, aquestes figures han sortit poques vegades del municipi. L’any 1996 va apadrinar els gegants de Cantonigròs, l’any 1998 els de Tavertet i el 1999 els gegants de Capellades, construïts l’any 1899 i considerats els seus germans bessons donada la seva gran similitut.</span></span></span></span></p> 42.0233900,2.4646900 455683 4652512 08901 Rupit i Pruit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86255-gegants-rupit-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86255-img5849.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb les figures: el Rei i la Reina, el Gegant i la Geganta. Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament de Rupit i Pruit. 119|98 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
89647 Dita de la Casassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-la-casassa <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 123.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p>'L'Om, els Esqueions i la Jaça, tots tres del puta d'en Casassa'.</p> 08901-280 42.0411100,2.4793900 456912 4654472 08901 Rupit i Pruit Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Aquesta dita fa referència a les propietats relacionades amb el mas de la Casassa, que fou una de les pagesies més grans del terme de Rupit i Pruit i del Collsacabra. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
73721 Font del Maset https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-maset-0 ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. Enmig d'un canyissar i bardisses trobem una mina profunda, de més de 10 m de llargària, des d'on es canalitza l'aigua fins a un safareig. La mina, d'un metre d'alçada, està reforçada amb maons. A la sortida, hi ha un mur antic (possible origen romà?) que podria correspondre a una canalització. S'utilitza per regar els camps del Maset del Noguera i quan sobresurt el canal, l'aigua omple una bassa amb peixos exòtics. 08001-69 Can Torres - 08630 Abrera. 41.5157400,1.9084500 408918 4596587 08001 Abrera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73721-foto-08001-69-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73737 Conjunt troglodític de Sant Ermengol https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-trogloditic-de-sant-ermengol BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos. ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. MARTÍNEZ, Artemio Manuel (2006): 'La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X), dins de Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Ed. Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, pp.59-97. SALES, Jordina (e. p.): 'Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración', dins de I Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia. Conjunt de tres coves de petites dimensions (per una persona), que van ser excavades artificialment en unes afloracions rocoses, de difícil accés, molt a prop del turó on està situada l'ermita de Sant Ermengol. Una d'elles es veu des del camí que baixa de l'ermita cap a la riera de Magarola, i les altres dues estan al peu del Torrent de la Bardissa. La coveta de la riera Magarola és de planta ovalada i la coberta ha estat excavada en forma de volta de mig punt. L'accés es fa a través d'una porta en forma d'arc rebaixat i al bell mig de la paret del fondo hi ha una fornícula excavada. La primera cova del Torrent de la Bardissa també és de planta ovalada i se li va fer, igualment, la coberta en forma de volta. L'entrada té la forma d'un arc de mig punt i destaca un banc corregut que ha estat excavat a poca alçada del terra seguint tota la paret de la cova. La segona cova del dit torrent mostra una planta més complexa en forma de creu que marca, en vertical, tres receptacles de forma rectangular recordant l'absis trilobulat d'una església. La porta, segurament ha estat remodelada en èpoques modernes, ja que ha estat reforçada amb pedres i argamassa, afegint-li una llinda en forma de biga de fusta. La coberta també te forma de volta de mig punt. Totes tres coves presenten les característiques més comunes que defineixen el que es coneix en el món de l'arqueologia del cristianisme com eremitori: són coves fetes per la mà del home en afloracions rocoses de proporcions mitjanes; estan en contrades isolades, apartades de nuclis de població, i ubicades en llocs alts, de difícil accés; solen estar orientats cap al sud o cap a sol ixent; estan excavats en una roca de tipus arenós amb presència d'uns estrats de poc gruix integrats per conglomerats de mòdul petit; els habitacles o fornícules són de caràcter individual i presenten una certa complexitat arquitectònica; estan situats a prop de fonts d'aigua, com són els rius, les rieres, torrents, sorgències naturals, etc. 08001-85 Camí de l'ermita de Sant Ermengol - 08630 Abrera. El moviment eremític té els seus orígens a Orient (Egipte i Síria) cap al segle III d.C., seguint l'exemple de Sant Antoni. A Hispània es té constància d'aquesta pràctica des de l'any 380. Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. La terra de frontera facilitava als eremites apartar-se dels espais poblats i dels poders civils i religiosos, i encarar així l'acció evangelitzadora/repobladora del medi rural. On quasi exclusivament els terratinents i les classes aristocràtiques s'havien convertit a la nova religió, i on la gran majoria de la població camperola continuava adorant vells ídols pagans. Dins del marc de la invasió musulmana, existiria una primera etapa on els eremitoris i les petites esglésies rurals jugarien un paper fonamental en la cristianització del camp, amb la conversió al cristianisme dels jerarques locals. En un segon moment, després de la invasió musulmana, l'eremitisme contribuiria a corregir la desarticulació territorial causada, facilitant una remarcable acció fundacional d'esglésies i monestirs. En aquest sentit, els eremitoris de Sant Ermengol podrien ser la clau del origen de l'ermita del mateix nom. Potser, a l'emplaçament d'aquesta ja existia una ermita anterior, de cronologia medieval. A la Península Ibèrica l'eremitisme rupestre gaudeix d'una gran difusió, i el seu estudi s'està portant a terme, de forma sistemàtica, per historiadors i arqueòlegs, des de fa mig segle. S'han documentat eremitoris rupestres d'Andalusia al Llevant, d'un a l'altre extrem del país, destacant especialment tota la conca del riu Ebre, on s'incrementa la seva densitat a mesura que remuntem el seu curs cap a les terres del nord: a la Rioja, Burgos, sud de Santander i nord de Palència. Sense anar més lluny, a Catalunya, i bastant a prop d'Abrera, al mateix Baix Llobregat (Sant Boi, Castellbisbal, Sant Esteve Sesrovires) i a la comarca de l'Anoia es coneixen molts paral·lels d'eremitoris rupestres. 41.5183300,1.8671200 405473 4596919 08001 Abrera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73737-foto-08001-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73737-foto-08001-85-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73738 Llentiscle del carrer de la Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/llentiscle-del-carrer-de-la-font <p><span><span><span>Arbre conegut amb el nom de llentiscle (Pistacia lentiscus) situat al marge del Torrent Gran, queda just fora del límit urbanitzat de l’històric carrer de la Font del centre d’Abrera. L’exemplar, situat en una línia de pendent, està parcialment colgat de terra, però s’observen diferents soques de mides considerables , que el converteixen en un arbre molt destacat per la seva magnitud si tenim en compte que aquesta espècie normalment es presenta en forma arbustiva. El llentiscle acostuma a ser és un arbust de fulles compostes, força comú al sotabosc de les pinedes i l’alzinar. És una planta de la família Anacardiàcia, perenne, que dóna fruits vermells primer i quan maduren negres. El llentiscle en forma arbustiva arriba a fer entre 2 i 3 metres d’alçada, però es tracta d’un arbre que pot superar els 6 metres. Floreix de març a maig. El fruit és una petita drupa arrodonida d'un 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig, a mida que va madurant es torna negra. </span></span></span></p> 08001-86 Carrer de la Font - 08630 Abrera. 41.5134334,1.9028462 408447 4596336 08001 Abrera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73738-p1070603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73738-p1070605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73738-p1070602.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-05-26 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) La seva ubicació al límit urbanitzat i en pendent, no permet la visualització complerta de l'individu, les branques del quals han de ser podades perquè no sobresurtin al carrer, on hi ha un àrea d'estacionament de vehicles. 98|119|94 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73741 Barraca del Morro blanc https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-morro-blanc XVI-XVIII Ha perdut part del pis superior i la coberta. Part de l'enderroc i l'abundant vegetació han envaït el seu interior, fent difícil l'accés. Petita estructura de planta quadrangular de dos pisos. La planta baixa està feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç; presenta una porta d'arc rebaixat adovellat amb blocs de pedra treballats. El pis superior està fet de tàpia i també presenta una obertura mig enrunada. Està mig enrunada i coberta per esbarzers; al costat té una gran cisterna rodona per emmagatzemar aigua. Està en una zona obaga i humida, molt a prop de la llera del Torrent Gran. Els pagesos de la contrada li donen el nom de barraca, però podria tractar-se, donada la seva ubicació i dimensions, d'un pou de glaç semblant al documentat més amunt, també a la vora del Torrent Gran. La tècnica constructiva utilitzada és molt semblant a la utilitzada a la propera ermita de Sant Ermengol; podria tractar-se, per tant, d'una construcció contemporània a l'ermita. 08001-89 Camí dels sagraments - 08630 Abrera. 41.5146200,1.8774800 406332 4596496 08001 Abrera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 119|94 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73753 Can Costa Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-vell XIII-XVIII La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs de tàpia bastits sobre sòcols de pedra, els quals presenten un parament de maçoneria de morter de calç. Tanmateix, la majoria d'estructures s'aprecien difícilment entre la vegetació i es conserven a nivell de planta. Encara es pot veure dempeus algun contrafort isolat, construït amb el mateix tipus de maçoneria. 08001-101 Camí de Can Costa- 08231 Ullastrell Els seus propietaris conserven documentació del segle XIII que en fa referència. Les estructures que es conserven, però, des d'un punt de vista arquitectònic, són d'època moderna. 41.5224000,1.9419000 411718 4597291 08001 Abrera Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 94|119|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
28979 Mas del Caus https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-caus PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XIII L'edifici està en un punt molt avançat d'enrunament, i la vegetació també hi va guanyant espai, fins el punt que també ha esborrat el camí d'accés. Edifici de planta quadrangular al qual se li han anat afegint cossos al llarg del temps, alguns prolongant les estructures originàries i d'altres a certa distància. La façana que mostra una fesomia menys modificada (i alhora té més interès arquitectònic) és la de llevant. En primer lloc hi trobem un cos avançat de l'edifici, amb planta baixa i primer pis. La porta, amb arc de mig punt, té a la clau la inscripció 'J. R. O. / 1894', i dóna accés a un espai rectangular cobert amb volta de canó. Més endavant (seguint la façana cap al nord-est), hi ha un pati al qual s'accedeix per una porta a la qual hi ha gravada la data de 1803. La façana de la casa que dóna a aquest espai té en planta baixa un porxo amb dos arcs de mig punt que descansen en un pilar quadrat. Al primer pis, una galeria també amb dos arcs dóna claror a l'habitatge. De manera general, els espais de la planta baixa corresponen a zones de treball, emmagatzematge, i estabulació d'animals, mentre que a la primera planta hi ha l'habitatge. L'aparell és generalment de pedra vista lligada amb morter, amb grans carreus als elements arquitectònics. A les ampliacions s'hi introdueix l'ús de maons, i conserven arrebossats i pintura als espais interiors. 08002-47 A la riba dreta de la Riera de Rajadell, molt a prop del km 115 de la C-25. El mas està documentat al segle XIII i també en el fogatge de 1365, quan hi vivia G. Athalà de Çaus o Caus. També consta al capbreu de 1649. No obstant, l'edifici actual té reformes importants dels segles XIX i XX. 41.7380000,1.6142200 384762 4621615 08002 Aguilar de Segarra Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
28987 Dolmen de Serragallarda https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-serragallarda <p>CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> No s'ha pogut contrastar <p>Dolmen simple de tipus caixa megalítica gran, fet amb lloses de gres local i orientat d'est a oest. De cambra rectangular i força ampla, conserva la majoria de les seves lloses, encara que es troben arranades, trencades o desplaçades. Originalment mesurava 185 cm de llarg, per 55 cm d'ample i 30 cm de gruix; les mides internes de la cambra serien 2 m de llarg per 1,4 m d'amplada, i una alçada de més de 0,75 m. El túmul, de tendència circular, mesurava entre 10 i 11 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC.</p> 08002-55 Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda 41.7444600,1.5940000 383092 4622360 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIL 2024-11-18 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. 79 1754 1.4 1761 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
28992 Dolmen de Cal Biel https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cal-biel <p>CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2.</p> No s'ha pogut contrastar <p>Dolmen de tipus caixa megalítica gran, bastit en un terreny planer i emboscat, utilitzant lloses de gres local: conserva tres de les lloses que la formaven (totes menys l'oest), encara que trencades o arranades. La cambra és rectangular i allargada, i està orientada est-oest. Les seves mides internes serien 1,60 m de llarg per 1 m d'amplada, i una alçada de més de 0,60 m. El túmul, de tendència circular, faria entre 7 i 8 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC.</p> 08002-60 Entre Serragallarda i el Puigpedrós, a la franja occidental del terme 41.7483000,1.6012400 383701 4622776 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIL 2024-11-18 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP. 79 1754 1.4 1761 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29010 Conjunt medieval del Puig Pedrós https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-medieval-del-puig-pedros ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan. Tres conjunts d'habitacle alto-medieval a l'Alta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona). Empúries 48-50, (1993), p. 300-310. IX-X Hi ha força vegetació que cobreix bona part de les estructures, algunes de les quals no són visibles. Conjunt format per quatre penyes rocoses que a les seves cares interiors tenen diversos encaixos i forats fets per encaixar-hi bigues o elements de fusta. També es conserven algunes restes de parets, que unirien aquests grans blocs de pedra definint diversos espais. A l'indret no s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica que pugui aportar informació i datacions acurades sobre el conjunt. Tanmateix un estudi realitzat pels germans Enrich, els anys '90 del segle XX en fa una primera aproximació de les característiques. Segons es desprèn d'aquest estudi, tres dels blocs rocosos configurarien un clos amb uns coberts adossats a les que roques definint un recinte interior d'habitacle amb un espai central més o menys obert. Al cim de la roca A (seguint la nomenclatura de l'estudi), se suggereix que hi podrien haver restes d'una torre i un dipòsit. A la torre C, també s'observen evidències d'una possible torre, i a la D d'un altre dipòsit. A la roca E es distingeix una zona per la premuda i premsatge del raïm. Fins i tot i localitzen les restes del que poden ser dos enterraments associats al lloc d'habitatge i que per tipologia daten al segle XI. En línies generals atribueixen aquestes restes a un hàbitat rural dispers vinculat a nuclis familiars reduïts assentats a indrets apartats de les rutes importants i en zones boscoses. Durant la visita realitzada bona part dels forats a les roques encara eren visibles, però les estructures muraries no s'han observat. 08002-78 Nucli d'Aguilar a l'oest del Mas de la Riera 41.7499700,1.6137300 384743 4622945 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-3.jpg Legal Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic de la Generalitat. 119|85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29026 Barraca de pedra seca de la Solana del Revell 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-solana-del-revell-1 Barraca de pedra de planta circular, alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La coberta està formada exteriorment per lloses planes disposades radialment. La porta, única obertura, està orientada a migdia i té adossat al seu flanc oest un muret, probablement per arrecerar-se dels vents. 08002-94 A l'extrem sud-est del terme 41.7214900,1.6610300 388626 4619720 08002 Aguilar de Segarra Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Correspon a l'element 12320 de la Viquipedra. 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29046 Torre del Grauet https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-grauet <p>CLARET I TARDA, J. M. 'Base d'una torre circular'. Portaveu del Centre Excursionista Montserrat. 4, p.4. DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. Vol. II. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.60. DAURA, J.; GALOBART, J. 'Ruïnes d'una construcció prop del Grauet'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.96.</p> No s'ha pogut constrastar. <p>D'acord amb la informació de la fitxa de l'inventari de Patrimoni cultural Immoble Patrimoni arqueològic, revisada el 2010, se sap que el jaciment correspon a una construcció circular d'uns 5,50 m de diàmetre i uns 1,50 m d'alçada en força mal estat de conservació. El mur, d'un metre d'amplada, està fet amb pedres de mida gran definint filades relativament regulars. En aquest mateix document s'apuntava que tot i anomenar-se popularment torre, el seu emplaçament, en una zona baixa sobre la riera de Maçana, no li atorga una clara funció de vigilància o control del territori, pel que podria tractar-se d'algun altre tipus d'estructura. Per les característiques morfològiques de les restes conservades, sembla que es podria adscriure l'estructura a l'edat mitjana, però de manera molt genèrica, i sense afinar en les cronologies. Durant la realització d'aquest mapa de patrimoni no es van poder localitzar les restes, ja que els entorns són una zona de producció apícola amb diverses arnes d'abelles.</p> 08002-114 Nucli de Castellar, al sud est del terme, per la N-141g al km 2.9 s'agafa un desviament. 41.7109500,1.6208000 385261 4618603 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2024-11-18 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29048 Túmul funerari de la Vall de Maçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumul-funerari-de-la-vall-de-macana No s'ha pogut contrastar <p>La informació d'aquest element (obtinguda a partir del catàleg de Béns a protegir del POUM) és molt limitada i inexacta, que diu textualment 'Monument sepulcral en forma de muntanyeta que forma el lloc d'enterrament amb la mateixa terra excavada per a la tomba un cop els cadàvers estaven inhumats'. A banda d'això les coordenades estaven malament. Partint de la base que es es trobava relativament a prop de la sepultura del Grauet es van prospectar els camps al seu entorn i a més es va consultar alguns veïns però no s''ha pogut localitzar. Malauradament no podem aportar més informació sobre aquest element.</p> 08002-116 A l'oest de la Capella de la Mare de Déu del Grauet 41.7085700,1.6143000 384716 4618348 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2024-11-18 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
29052 Barraca de pedra seca al sud del camí de Cal Pallarès Nou 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-al-sud-del-cami-de-cal-pallares-nou-2 <p>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net</p> XIX No contrastable. <p>Construcció original de pedra seca, de planta quadrada i parcialment enderrocada. La informació d'aquest element es obtinguda de la viquipedra però durant la realització del mapa de Patrimoni no es va localitzar, amb el que no podem aportar més detalls del seu estat actual.</p> 08002-120 Al sud del tros del canonge i del camí de cal Pallarès Nou. <p>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</p> 41.7665500,1.6223700 385491 4624774 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29052-foto-08002-120-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Correspon a l'element 5955 de la Viquipedra. 119 47 1.3 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml