Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97087 | “Xalet” del carrer Sant Joaquim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-carrer-sant-joaquim | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33031'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici aïllat dins una parcel·la enjardinada. Constituït per una planta principal en forma de L, i un annex adossat de planta rectangular. El conformen una planta baixa i un pis, que s’obren a través d’obertures àmplies d’arcs rebaixats i a nivell. Destaca la porxada de la planta pis amb columnes d’obra vista. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La coberta és de teules a dos vessants.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-46 | c. Sant Joaquim, 2 | 41.8564700,2.2285800 | 435969 | 4634128 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97087-xalet1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97087-xalet3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 49292 | Ús tradicional de la paraula 'Pèlag' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/us-tradicional-de-la-paraula-pelag | És habitual encara entre alguns fontrubinencs la utilització de la paraula 'pèlag' per referir-se als gorgs o petits llacs que es formen a les rieres del terme. En contra del que alguns poden pensar, l'ús de la paraula no prové d'un cultisme conscient, sinó que s'ha mantingut al llarg dels segles provinent de l'evolució de la paraula llatina 'pelagus'. La utilització d'aquest mot està ben documentada a municipis propers com Capellades, Gelida, Sant Sadurní d'Anoia, Vilobí del Penedès o Sant Quintí de Mediona. . | 08085-491 | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||||
| 43763 | Ús dels esclops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/us-dels-esclops | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | Aquest costum es va perdre a finals de la dècada del 1950, quan els esclops van ser substituïts per les botes modernes. | <p>Segons informació oral facilitada pels habitants de moltes de les masies pertanyents a l'entorn rural de Calldetenes, era un hàbit comú l'ús dels esclops com a calçat habitual durant els mesos de tardor, hivern i primavera. Aquest costum no és exclusiu del terme de Calldetenes, sinó que els habitants dels municipis veïns com Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles i Santa Eugènia de Berga també el practicaven. La motivació que impulsava als habitants d'aquests termes a utilitzar aquest tipus de calçat era evitar la humitat del terra. Tots ells asseguraven que era el mètode més efectiu. Es tractava d'uns esclops realitzats en fusta de pi, protegits exteriorment amb vernís i reforçats al pont superior amb una tira metàl·lica. El fabricant d'aquests esclops no era a Calldetenes, sinó que tradicionalment s'anava a Folgueroles a comprar-los, que era on vivien els millors artesans. L'hàbit de calçar esclops era comú a homes i dones, i inclús els nens els duien de forma habitual. Es calçava directament, amb el peu protegit per un mitjó. Normalment l'esclop es folrava lleugerament amb palla per donar més escalfor. Es tractava d'un calçat utilitzat normalment, inclús en les ocasions més importants. D'aquesta forma és molt corrent veure persones calçades amb esclops inclús a les fotografies de casaments. A la masia del Noguer es conserva un exemple. Hi havia dues versions d'esclops, una amb la sola llisa, i una altra amb quatre petits tacs de fusta que sobreelevaven l'esclop. Aquests darrers eren els més comuns per anar a treballar al camp i trepitjar sòls amb fang. Aquest costum es va mantenir viu fins a finals de la dècada del 1950, en què les noves soles de goma i la facilitat per adquirir altres tipus de calçats els van acabar substituint per les modernes botes. Actualment només a la masia del Noguer s'ha pogut localitzar una mostra d'aquest calçat tradicional. A la resta de cases no es va donar cap importància a aquest element i van ser llançats.</p> | 08037-105 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que l'ús d'aquest tipus de calçat és tradicional en certes zones de la Plana de Vic, remuntant-se segurament, com a mínim, a l'Edat Mitjana i Moderna. Devia tractar-se sens dubte del calçat típic de la pagesia en certes èpoques de l'any.</p> | 41.9241600,2.2844300 | 440668 | 4641603 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43763-foto-08037-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43763-foto-08037-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 57700 | Òdena, vint-i-cinc del XX | https://patrimonicultural.diba.cat/element/odena-vint-i-cinc-del-xx | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. La Sardana a Òdena. Amb motiu del 25è Concurs de Colles Sardanistes. Òdena: Ajuntament d'Òdena, 1996. | XX | És una sardana composada pel músic odenenc Carles A. Casanova Miranda i per Daniel Gasulla. El seu títol fa referència al 25è Concurs de Colles Sardanistes d'Òdena, celebrat al segle XX.. | 08143-627 | Ajuntament d'Òdena. Plaça Major, 2 | Es va estrenar amb motiu d'organitzar-se la vint-i-cinc edició, les noces d'argent del Concurs de Colles Sardanistes d'Òdena l'any 1996. Fou interpretada en aquesta ocasió especial per la cobla 'La Nocturna'. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 1996 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Carles A. Casanova i Miranda i Daniel Gasulla | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 57344 | Òdena Sardanista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/odena-sardanista | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. La Sardana a Òdena. Amb motiu del 25è Concurs de Colles Sardanistes. Òdena: Ajuntament d'Òdena, 1996. | 'Òdena Sardanista' és una sardana composada pel director de cobla, instrumentista i compositor, Tomàs Gil Membrado. La va dedicar als organitzadors del concurs de collers sardanistes d'Òdena i com consta a la mateixa partitura 'a tots els sardanistes d'aquest interessant poble'. El seu tiratge és 33-81-60. | 08143-271 | Ajuntament d'Òdena. Plaça Major, 2 | Fou estrenada en el decurs del citat concurs de colles sardanistes l'any 1975. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Tomàs Gil Membrado | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 95389 | Árbol del Amor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbol-del-amor | XXI | <p>Arbre de l'Amor (Cercis silquastrum) plantat com a homenatge d'un grup de ioga a la seva directora. Al peu de l'arbre hi ha una placa commemorativa, amb una dedicatòria: '<em>Por su amor incansable y su dedicación como alma que anda en el amor, ni cansa ni se cansa</em>'.</p> | 08205-430 | Plaça Rotary Internacional | <p>El 26 d'octubre de 2017 el grup 'Yoga en la Vida Cotidiana' va plantar l'Arbre de l'Amor (Cercis silquastrum) com a símbol de l'amor de Sadhvi Yamuna Puri, directora de l'associació, als altres.</p> | 41.4694510,2.0958365 | 424500 | 4591267 | 2017 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95389-043002.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 74664 | Àrea paleontològica de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-paleontologica-de-lanoia | <p>ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, (2010) Expedient per la declaració com a espai de protecció arqueològica a favor de l'àrea paleontològica de l'Anoia (els Hostalets de Pierola, Piera, Masquefa i Vallbona d'Anoia), el Baix Llobregat (Sant Esteve de Sesrovires, Collbató i Abrera) i l'Alt Penedès (Sant Llorenç d'Hortons i Sant Sadurní d'Anoia).</p> | <p>L'àrea palentològica de l'Anoia, Baix Llobregat i Baix Penedès inclou una llenca de l'extrem meridional de Collbató, en una zona limítrofa amb el terme dels Hostalets de Pierola, que s'estén des del Pla de Can Pere Llong, a l'est, fins més enllà de la serra de can Dolcet, a l'oest. A nivell general, forma part d'una àrea més àmplia integrada per terrenys moicènics amb un gran potencial fossilífer, que afecta un total de deu poblacions. Va des de la riera de Pierola fins al riu Anoia i és inclosa dins del context geològic del marge septentrional de la conca neògena del Vallès-Penedès. Aquesta zona és molt interessant perquè presenta una successió estratigràfica contínua des de l'Aragonià superior fins al Vallesià de dipòsits d'ambient al·luvials continentals, que ofereixen un excepcional registre paleontològic que permet enquadrar adequadament els canvis paleofaunístics reconeguts. En aquesta zona s'han trobat restes fòssils de tortugues gegants, eriçons, talpons, musaranyes, girafes, una desena d'individus de primats hominoïdeus i pliopitecodeus, i més recentment el gran simi antropomorf Pierlopithecus catalaunicus.</p> | 08069-99 | Els Masos | <p>Històricament, la recerca paleontològica d'aquesta àrea es remunta al primer terç del segle passat amb el descobriment de localitats paleontològiques pel paleontòleg Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona. Els treballs de Miquel Crusafont j Josep Fernández, de la secció de Paleontologia del Museu de la Ciutat de Sabadell, i de Joana María Golpe i Miquel Crusafont, de l'Institut de Paleontologia de Sabadell, es centraren en la zona situada entre can Mata de la Garriga, can Vila, mas d'Ocata i can Flaquer. La zona de can Mata, als Hostalets de Pierola, era molt rica en carnívors, mentre que a prop de can Vila es descobriren restes d'un primat hominoïde. A la dècada dels setanta i principi dels vuitanta, l'Institut de Paleontologia de Sabadell realitzà diverses prospeccions a l'abocador de can Mata que han permès identificar nous jaciments i incrementar les investigacions i les publicacions científiques. Tot plegat ha contribuït a aportar noves dades sobre l'origen dels grans homínids a l'àrea mediterrània. El març del 2010 es va presentar l'expedient per a la declaració d'aquesta espai com a zona arqueològica protegida, amb l'objectiu de conservar, potenciar, recuperar i preservar aquest patrimoni paleontològic, ja que es tracta d'una zona única a tota Euroàsia a l'hora de documentar i estudiar els canvis paeloambientals i climàtics que tingueren lloc entre l'Aragonià mig i el Turolià inferior i potser, fins i tot, establir la cronologia evolutiva dels primats hominoïdes a l'Europa occidental.</p> | 41.5507200,1.8267700 | 402155 | 4600560 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Entre can Dolcet i can Pere Llong | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 97952 | Àrea natural del Surell, codi C35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-natural-del-surell-codi-c35 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de gran extensió, 80,59 ha de forma allargassada que s’estén d’est a oest. Es tracta d’una àrea forestal amb vegetació molt abundant, que tot i que no és climàcica, forma part de la configuració del paisatge tipus mosaic agroforestal que característica el municipi de Tona. A l’extrem oest, en una elevació del terreny afloren les margues grises característiques dels turons de Tona. En l’àrea forestal més a l’est, a l’alçada del Mas Surell i molt a prop d’una gran bassa d’aigua, hi ha una font natural: la font del Surell. A la part est la vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) i de forma dispersa apareix pi roig <em>(Pinus silvestris)</em> i l’alzina (<em>Quercus ilex</em>)<em>, </em>en l’estrat arbori i el tortellatge<em> (Viburnum lantana) </em>com arbust.<em> </em></span></span></span></p> | 08283-201 | Espai situat al sud del terme municipal. Límit nord del Pla de Vilageliu | 41.8411600,2.2143300 | 434771 | 4632439 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97952-p1100298.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97952-p1100300.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97965 | Àrea natural del Polígon les Goules, codi C05 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-natural-del-poligon-les-goules-codi-c05 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural d’extensió considerable, 30,6 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una zona per on discorren petits cursos fluvials de poca consideració i amb vegetació. La importància de l’àrea és que actua com un espai de transició a un àmbit de PEIN proper, a més de fer la funció de connector ecològic, fet rellevant en aquesta part del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>i l’auró negre (<em>Acer monspessulanum</em>) en l’estrat arbori; i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>) i el sanguinyol (<em>Corpus sanguínea</em>) en l’estrat arbustiu.</span></span></span></p> | 08283-207 | A l’extrem sud-est del municipi, al límit del terme amb Taradell | 41.8554600,2.2440200 | 437250 | 4634005 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97965-p1100407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97965-p1100403.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97977 | Àrea d’interès natural del NE del Serrat de Mont-rodon. Codi 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-natural-del-ne-del-serrat-de-mont-rodon-codi-43 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Codi 43Aquest catàleg recull elements tals com marges, turons, i petites franges boscoses que caracteritzen el paisatge agroforestal del municipi, alhora que compleixen una funció ecològica com a zones de refugi i alimentació per a la fauna i que, per tant, juguen un paper actiu en la connectivitat biològica. | <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 37,19 ha de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un espai que comprèn zones elevades a la part oest, com fondalades de forma allargassada a la zona est, per on petits cursos fluvials poden discorre ocasionalment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la funció de connector ecològic d’aquesta àrea. Domina la presència d’arbres com les alzines <em>(Quercus ilex)</em> i algunes alzines sureres disperses <em>(Quercus suber</em>), com a espècie arbustiva destaca el garric <em>(Quercus coccifera). </em></span></span></span></p> | 08283-218 | Sector aïllat a l’oest del municipi. Al nord-est del Serrat de Mont-rodon. | 41.8699100,2.2690800 | 439344 | 4635591 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97977-p1100447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97977-p1100448.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97849 | Àrea deprimida de la Boixera, codi C26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-deprimida-de-la-boixera-codi-c26 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L’espai s’ha degradat respecte a quan es va integrar al POUM l’any 2011. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 3.290 m² de superfície. Es tracta d’una petita depressió per on discorren dos petits torrents. És d’interès el paper que fa de transició entre les zones de predomini forestal de la Boixera, prop del serrat de Sant Valentí, i la zona de predomini agrícola. També és un àmbit que realitza la funció de connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen les alzines <em>(Quercus ilex)</em> com a estrat arbori i les espècies arbustives del Boix <em>(Buxus sempervirens)</em> i l’esbarzer <em>(Rubus ulmifolia).</em></span></span></span></p> | 08283-146 | A la zona sud-oest del terme municipal. Tocant el marge esquerra de la N-141C en direcció Vic | 41.8450100,2.2017500 | 433730 | 4632876 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090909.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97915 | Àrea del turó de Mont-Rodon (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-mont-rodon-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea de 29,81 ha es reparteix en terrenys del municipi de Seva, Taradell i Tona. El límit a Tona comença en les edificacions agrícoles existents al sector nord-est del Serrat de Mont-rodon. Aquestes naus queden fora de l’espai, el límit ve determinat pel camí que ve des de Blanquers, que continua en sentit nord-oest i el segueix durant 100 m, on gira vers el nord-est, coincidint amb una línia imaginària definida per la corba de nivell a la cota de 550 m. Quan la corba de nivell es creua amb el marge de la zona conreada i l’inici del canvi de pendent, al peu del turó, el límit segueix aquest marge en un tram d’uns 265 m en sentit nord-est fins a trobar un camí que procedeix de la casa Vella del Gurri. El límit gira en sentit sud resseguint el camí, i deixant dins de l’espai el mas de Mont-rodon i l’ermita de Santa Maria de Mont-rodon, aquest camí defineix tot el límit est.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-174 | Serra de Mont-rodon. Sector aïllat a l’oest del municipi. | 41.8526600,2.2214200 | 435371 | 4633710 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97915-p1100429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97915-p1100430.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97780 | Àrea del Turó del Planell (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-planell-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó del Planell té una superfície de 3,91 ha. La descripció del seu límit s’inicia al nord d’aquest petit turó, que coincideix en un tram d’uns 250 m amb el camí del mas de Planelló al mas de Planell, constituint el límit nord-est i est d’aquesta àrea. El límit sud envolta pel nord les edificacions del mas de Planell. A l’oest d’aquestes el límit ve definit pel marge de conreu i inici del pendent més pronunciat del turó fins a enllaçar amb un torrent que estableix el límit oest en un tram de 70 m. El límit continua al nord del turó pel marge entre la zona conreada i el canvi de pendent fins enllaçar amb el camí, que servia de punt d’inici de la delimitació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-133 | Sector nord del Planell | 41.8529800,2.2061500 | 434104 | 4633758 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97780-p1100011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97780-p1100028.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97866 | Àrea del Turó del Pla de Tona (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-pla-de-tona-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit d’aquesta àrea, que és la més extensa del PEIN al municipi de Tona, 88,66 ha, s’inicia l’extrem nord de l’àrea en el punt on el torrent de Segalers es travessat pel camí del mas de Pla de Tona al mas Comelles. Des d’aquest punt el límit coincideix amb l’eix de l’esmentat torrent en un tram d’uns 800 m en línia recta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquest punt el límit gira en sentit sud-est fins a trobar una bifurcació de camins. El límit segueix el camí que continua en direcció sud-est fins trobar una segona bifurcació prenent el camí que continua en direcció sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan finalitza aquest camí el límit continua en línia recta (30 m) fins a trobar un torrent, que remunta en direcció oest fins al seu origen. El límit continua, en sentit sud, pel marge superior d’un camp de conreu que al mateix temps és el començament del tossal. El límit envolta per ponent un conjunt d’edificacions ramaderes i enllaça amb l’inici d’un torrent. L’eix d’aquest torrent, que discorre en direcció est, serveix de límit en un tram de 255 m. A partir de que aquest torrent arriba a l’alçada d’una àrea afectada per una nau industrial propera a la N-152. El límit envolta una nau fins trobar l’accés a l’edificació esmentada. A partir d’ací es segueix aquest camí en direcció sud (100 m) fins a un encreuament de camins proper al mas Corominons de la Creu. A partir d’aquest encreuament es segueix per un camí uns 275 m, en direcció oest, fins a la cota 582,74 propera a una edificació deixant dins de l’espai el turó situat al nord d’aquest camí tret de l’edificació esmentada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’aquí el límit gira en sentit sud-oest seguint el marge superior d’un camp de conreu fins al límit entre la zona boscosa i la zona de conreu, que coincideix amb el canvi de pendent per iniciar l’ascens al turó. El límit segueix aquest marge durant 435 m en línia recta i a partir d’ací en línia recta imaginària en direcció sud de 50 m s’adreça vers a la riera de Tona, la qual segueix fins l’encreuament d’aquesta amb el camí del Molí del Vendrell al Mas del Vendrell, establint tot el límit sud de l’àrea.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit continua en sentit nord-est per aquest camí fins que fa un tomb al nord-oest en direcció a l’esmentat mas. A partir d’aquest punt, es prenen una sèrie de camins secundaris sempre en sentit nord-est i posteriorment nord en direcció del mas de Comellas fins a trobar el punt d’inici de la descripció.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-155 | Està situat al sector nord-oest del municipi. El turó està alineat en un eix nord sud-oest. | 41.8649300,2.2220300 | 435434 | 4635072 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97866-p1100382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97866-p1100383.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97779 | Àrea del Turó del Castell (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-castell-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILAMAJÓ, Marc (2007). “L'entorn paisatgístic del turó del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó del Castell té una superfície de 19.30 ha. La descripció dels seus límits s’inicia a la part nord-est del turó on s’inicia un corriol al peu del turó que esdevé camí a la part est de l’àrea. El límit continua en sentit sud per aquest camí fins que se separa per envoltar pel nord i oest unes cases unifamiliars i uns dipòsits, que queden fora de l’espai.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit gira en direcció oest i coincideix amb el límit del sòl urbà que estableixen les Normes Subsidiàries vigents del municipi de Tona fins a trobar el passeig de la Suïssa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit oest coincideix amb el passeig de la Suïssa fins uns 90 m passat el camp de futbol, on el límit es separa del passeig esmentat i mitjançant una línia recta imaginària de 70 m fins la rotonda final d’un carrer asfaltat però sense edificacions. Quan aquest carrer tomba en direcció nord es traça una altra línia recta imaginària fins enllaçar amb el punt d’inici de la descripció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els pendents margosos del turó, més o menys aixaragallats, es formen sòls que es coneixen com a regosòls, que són sòls sobre materials no consolidats, sense una capa de material orgànic sobre la roca descoberta. És, per tant, un sòl poc evolucionat, sotmès a l'erosió, pobre en matèria orgànica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part baixa del pendent, on s'acumulen més materials i l'activitat biològica es veu afavorida per qüestions ambientals (major humitat, menys exposició a agents d'erosió...) es formen sòls bruns calcaris col·loïdals. Són sòls més estructurats, amb presència de carbonat càlcic actiu en tot el perfil, i amb capes de material sobre la roca mare: una capa amb matèria orgànica que facilita la presència de coberta vegetal, i una capa mineral, que ajuda a l'arrelament d'aquesta coberta vegetal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part alta del turó hi ha un tipus de sòl anomenat rendzines. Són sòls formats sobre roques calcàries que es divideixen finament, i barrejats amb la matèria orgànica (per acció mecànica i biològica), donen lloc a una capa superficial rica en carbonats. Aquesta estructura facilita la presència d'una important coberta vegetal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el turó del Castell hi trobem espècies vegetals dels diferents estrats de vegetació: arbori, arbustiu i herbaci. Dins de l'estrat arbori hi ha pi blanc, pi pinyoner (<em>Pinus pinea</em>), alzina (<em>Quercus ilex ilex</em>), roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) i auró blanc (<em>Acer campestre</em>). La seva distribució varia en funció de si estan a vessant solell o obac i també degut a l'efecte provocat per l'acció del vent (sobretot en la part superior del turó). En l'estrat arbustiu, les espècies més destacades són el garric (<em>Quercus coccifera</em>), l'esbarzer (<em>Rubus ulmifolius</em>), l'arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>), l'argelaga (<em>Genista scorpius</em>) i els arbustos aromàtics com la farigola (<em>Thymus vulgaris</em>) i el romaní (<em>Rosmarinus offícinalis</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'estrat herbaci destaquen molt especialment les gramínies de varis tipus, les heures (Hedera hèlix), que cobreixen de forma quasi total el tronc de la majoria d'alzines que hi trobem, i també quantitats considerables de ravenisses blanca (<em>Diplotaxis erucoides</em>) i groga (<em>Erucastrum nasturtnfolium</em>), i el fonoll (<em>Phoeniculum vulgars</em>) (VILAMAJÓ, 2007).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-132 | Serrat del Castell de Tona | 41.8545400,2.2235400 | 435549 | 4633918 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97779-p1100043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97779-p1090982.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97868 | Àrea del Turó de Torrellebreta (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-torrellebreta-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó de Torrellebreta té una superfície de 13,96 ha. i s’assenta, a banda de sobre el terme de Tona, sobre el de Malla i el de Taradell. Tona es veu afectada pel sector sud-oest en una franja limitada per la corba de nivell dels 600 metres, un àrea de roques margoses que defineixen un àrea de <em>bad-lands</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-157 | A l’est del nucli habitat, a la Serra de Torrellebreta | 41.8559500,2.2455700 | 437379 | 4634058 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97868-p1100413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97868-p1100414.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97659 | Àrea del Turó de Can Queu (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-queu-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La delimitació d'aquest espai natural, de 2,83 ha s’inicia a la zona nord del Turó, el qual ha estat modificat en la seva zona nord-est pel traçat de l’autovia de Vic. El límit segueix aquesta via en sentit sud-est en un tram d’uns 100 m fins a enllaçar amb l’antic camí que unia el mas de Can Queu amb Tona. El límit sud d’aquesta àrea coincideix amb aquest camí fins a una bifurcació propera al conjunt de construccions anomenades el Xaloc. Des d’aquest punt el límit gira en direcció nord i coincideix amb el marge de la zona conreada i el canvi de pendent, establint els límits oest i nord de l’àrea, fins que es troba amb el traçat de l’autovia, punt d’inici d’aquesta delimitació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em>Nyctalus sp</em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></p> | 08283-117 | Està situat a llevant de l’antiga ctra. N-152, entre aquesta i l’Autovia de Vic. | 41.8634200,2.2341300 | 436437 | 4634896 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97659-p1100062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97659-p1100128.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai és mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 97867 | Àrea del Turó de Can Font (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-font-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La delimitació d’aquest espai d’interès natural, d’1,82 ha s’inicia al camí d’accés des de l’antiga Ctra. N-152 al mas de Can Font, al peu de la part nord del petit turó. El límit ressegueix aquest camí en sentit sud fins el mas de Can Font, el qual envolta per l’est i nord i continua pel marge superior de la zona conreada al peu del petit turó fins al camí d’inici de la delimitació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-156 | Aquesta àrea està situada a ponent de l’antiga Ctra. N-152, al límit de les darreres edificacions de Tona. Just a la base del turó es troba la masia de Can Xic de la Font | 41.8617900,2.2301200 | 436102 | 4634718 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97867-p1100389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97867-p1100393.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97699 | Àrea del Turó de Can Cucut (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-cucut-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamentals de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està situat a llevant de l’autovia de Vic. Es tracta d’una àrea d’1,89 ha. La seva delimitació s’inicia al nord del petit turó, al peu d’aquest i on s’inicia el canvi de pendent. El límit envolta tot deixant fora de l’espai unes edificacions ramaderes del mas de Can Cucut, construïdes al peu del turó, on tot el seu límit segueix uns camins situats al peu del turó i que retornen al punt d’inici. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-121 | Està situat a llevant de l’autovia de Vic. Al costat de la casa de la Granja del Serrat i Can Cucut. | 41.8676500,2.2358800 | 436586 | 4635364 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97699-p1100066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97699-p1100068.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 62136 | Àrea d'interès ecològico-paisatgístic de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-ecologico-paisatgistic-de-sant-llorenc | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>Sant Llorenç del Munt i el seu entorn natural és un àrea d'especial interès ecològico-paisatgístic segons el PEPMEN (Pla Especial de Protecció i Millora) de les Guilleries-Savassona. Segons el Pla Especial, els seu alt interès és degut a la seva configuració paisatgística de visió llunyana i propera, la seva vegetació, el seu conjunt històric, i el fet de ser un punt panoràmic i d'itineraris de passejada. És un indret vulnerable degut a la seva excessiva accessibilitat i freqüentació, i per la intensitat d'activitats esportives i de lleure.</p> | 08220-298 | Sant Llorenç del Munt | 41.9234600,2.3585400 | 446812 | 4641477 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62136-foto-08220-298-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 40631 | Àrea d'interès botànic i faunístic Fageda de Rebost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-i-faunistic-fageda-de-rebost | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>L'estatge muntà del Parc Natural Cadí-Moixeró, entre 800 i 1600 m d'alçada, acull les espècies més mediterrànies entre les que destaca l'alzina carrasca i importants comunitats de faig (Fagus sylvatica). A Rebost hi ha un important bosc de faig que acull una important diversitat de fauna. En aquests bosc hi ha cérvol, picot graser, mallerenga, pinsà, essent un important lloc de reproducció de nombroses espècies degut a les característiques que ofereix el bosc.</p> | 08016-120 | Bagà | 42.2897200,1.8750400 | 407257 | 4682557 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 40585 | Àrea d'interès botànic el Claper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-el-claper | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Zona de cingles al vessant sud de la Tosa d'Alp. Àrea subalpina de cingles calcaris on es localitza l'única població als Pirineus orientals de l'endemisme pirenaico-central Antirrhinum sempervirens, molt rar a Catalunya. També hi ha altres espècies d'interès com Juniperus sabina, Arenaria ligericina i Asplenium seelosii. El lloc és d'accés complicat i no presenta cap risc important, de manera que seria interessant mantenir-lo en les condicions actuals de baixa freqüentació. Àrea que també té interès faunístic.</p> | 08016-74 | Bagà | 42.3061900,1.8694000 | 406816 | 4684392 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 40584 | Àrea d'interès botànic Serra Pedregosa-Cortils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-serra-pedregosa-cortils | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Hi viu una de les poblacions de l'endemisme pirenaico-oriental de Delphinium montanum. Els cingles que hi ha per sobre mostren exemples de les comunitats vegetals alpines de roca calcària, amb alguna espècie escassa de Saxifraga caesia. Els prats alpins adjacents són singulars en el context del Cadí per la gran extensió que assoleixen les comunitats del festucion airoidis, molt corrents al Pirineu axial, però rares a les serres pre-pirinenques.</p> | 08016-73 | Bagà | 42.2780800,1.6956600 | 392448 | 4681476 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 89646 | Àrea d'expectativa arqueològica del pla de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dexpectativa-arqueologica-del-pla-de-fabregues | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 226.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 398-</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>402, 487.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 19-24.</span></span></span></span></span></p> | VI a.C-X d.C. | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica | <p>Àrea d'expectativa arqueològica situada a la zona de Sant Joan de Fàbregues, entre el pla del Roquer, el de Fàbregues i el pla Xic o de l'Agullola. Durant unes prospeccions arqueològiques realitzades a la zona als anys 90 es van localitzar fragments de ceràmica ibèrica a l'extrem superior del cingle, prop de l'Agullola i a la banda de migdia del mateix. Prop dels límits entre el pla Xic i el de Fàbregues es van localitzar algunes restes d'estructures bastides en pedra atribuïdes a parets de contenció. En aquesta mateixa zona, encerclant el pla Xic i disposat a banda i banda del cingle, es van localitzar les restes d'un mur d'uns 20 metres aproximadament. Al bell mig de l'estructura hi ha una bassa de planta irregular coneguda en l'actualitat com la bassa del Senglar i les restes d'un possible forn de planta circular i fragments de ceràmica fàcilment esmicolable i datada al segle X. A la zona també s'hi documentaren altres restes de murs de menys entitat i fragments de teula àrab.</p> | 08901-279 | Pla de Fàbregues - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, l'antic castell de Fàbregues (documentat al segle X) estaria situat a l'extrem del pla Xic, prop de l'Agullola, tot i que no n'hi ha cap rastre tangible. Pel que sembla, prop seu hi hauria també les restes d'un poblat d'origen pre-romà o anterior. Al mateix temps, al bell mig de l'extensió que conforma el pla de Fàbregues, és molt probable l'existència de diverses masies depenents dels masos de Fàbregues i del Roquer. L'existència de diversos graus que comunicaven la part superior del cingle amb les fondalades de Susqueda reforça la hipòtesi que aquesta zona hauria estat poblada des de temps antics.</p> | 42.0067200,2.4762900 | 456632 | 4650655 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-1017143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7625.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7634.jpg | Inexistent | Medieval|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 85|119|81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 89650 | Àrea d'expectativa arqueològica de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dexpectativa-arqueologica-de-pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 63.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 36, 373.</span></span></span></span></span></p> | XII-XIX | No ha estat mai excavat | <p>Àrea d'expectativa arqueològica situada a l'entrada del nucli urbà de Pruit, damunt d'un monticle situat a la banda de ponent de les cases i al nord-est del cementiri. Tot i que la zona no ha estat mai objecte de cap prospecció ni intervenció arqueològica, segons les informacions orals obtingudes dels veïns de la zona, en aquest punt s'hi van localitzar restes d'ossos. Al seu torn, la bibliografia consultada va identificar aquestes restes amb un possible hipogeu, sense concretar cap datació.</p> | 08901-282 | Nucli urbà de Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Antigament, el cementiri de Pruit estava ubicat davant de l’església de Sant Andreu, en l'actual plaça de l'Església, tot i que l’any 1906 fou traslladat a l'entrada del nucli urbà. És probable doncs que les restes aparagudes en el monticle siguin anteriors al primer fossar del nucli de Pruit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0428600,2.4549000 | 454886 | 4654679 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6949.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 47137 | Àrea agrícola de Can Banyeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-agricola-de-can-banyeres | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La importancia d'aquest sector radica en la presència d' una cita d'eriçó clar, espècie molt escassa a la zona. Presenta característiques similars al Pla de la Garga i el Cerdà. La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància. | 08067-154 | Mas Banyeres, s/n | 41.8064200,2.2209000 | 435281 | 4628577 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47137-foto-08067-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47137-foto-08067-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquesta zona destaca la Font de Banyeres. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 45362 | Àpat de Tots Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/apat-de-tots-sants | AA.VV (1980). La castanyada; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 10, novembre de 1980, pp. 6. | XVIII-XIX | Ja no es fa. | Diferents testimonis de Castellbell recordaven un ritual molt estès a Catalunya però perdut des de fa molts anys. Mario Segura recorda 'Antiguamente la gente tenía como costumbre dedicar un día al año a sus familiares difuntos. Las familias se reunían y hacían una comida en recuerdo de sus muertos en la que dejaban un sitio vacío para ellos'. El Jordi Farras diu que per Tots Sants les families es reunien al migdia per dinar 'i en els difunts sels posaven plats i coberts com si encara fossin vius'. I, finalment, la Rocío Garzón diu que abans per la castanyada 'la gent feia uns grans sopars i menjaven castanyes i si tenien algun familiar mort posaven un plat i els coberts.'. Tots aquests testimonis estan publicats a la revista local El Brogit (1980) | 08053-265 | Castellbell i el Vilar | 41.6332200,1.8675800 | 405678 | 4609674 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Sense accés | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 68757 | Àngel de la Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angel-de-la-guarda | http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/09/edificis-escolars-anteriors-la.html | XX | Edifici civil de grans dimensions format fonamentalment per dos cossos rectangulars col·locats paral·lelament un al davant de l'altre, ambdós coberts per teulades de vessants inclinats. L'edifici s'adapta al desnivell del terreny i consta de quatre pisos d'alçada. En el conjunt destaca la gran quantitat de finestres existents, amb les llindes, ampits i brancals de pedra i que contrasten amb els murs, de maó. L'interior conserva la major part dels murs de les habitacions amb arrambadors compostos de rajoles decorades. | 08282-83 | Carrer Edith Llaurador, 26 | Aquest edifici, inicialment anomenat 'Hogar del Angel de la Guarda', fou fet construir com a Casa de colònies l'any 1922-23. Actualment és propietat de les Franciscanes i està arrendat al Col·legi Mireia. Al juliol de 1928 es va inaugurar l'edifici del Angel de la Guarda a Tiana. Un edifici escola de planta baixa i dos pisos destinat a la Colònia Escolar del Santo Angel de la Guarda i escoles. La superfície de cada pis és de 540 metres quadrats, essent la superfície total edificada de 1.621 metres quadrats. En el solar de l'Angel de la Guarda hi havia hagut Can Llimona, i abans de la seva adquisició per part de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, Can Llimona era un grup de cinc o sis habitatges. L'arquitecte de l'edifici va ser Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858- Barcelona, 1 de setembre de 1931). | 41.4871700,2.2667300 | 438787 | 4593099 | 1922-23 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Enric Sagnier (atribuït) | Originàriament havia estat una casa de colònies. Ara és una escola dedicada al món de l'ensenyament. També coneguda com a Hogar del Ángel de la Guarda. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 62053 | Àngel de la Concòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angel-de-la-concordia | - CENTRE MEDITERRANI DEL RELLOTGE DE SOL: www.rellotgesdesol-cmrs.org - METEOVILATORTA: www.meteovilatorta.cat - SOCIETAT CATALANA DE GNOMONICA: www.gnomonica.cat/ | XXI | L'Àngel de la Concòrdia és un espectacular i destacat conjunt gnomònic, construït l'any 2007, situat al costat del Pavelló esportiu municipal. És fet amb acer patinable i amb acer inoxidable. Va ser dissenyat per Lluís Badosa i el seu quadranter va ser Josep Mª Val Soriano. Es una composició de grans dimensions, que té la forma d'un àngel, amb cinc rellotges de sol de diferents tipologies: un equatorial esfèric, dos verticals declinats, un anal·lagmàtic, dos verticals declinats i un horitzontal. Conté la informació de la situació, l'equació del temps, els signes del zodíac, calendari, etc. Te com a lema un poema dedicat al sol: 'Sóc del Sol l'enamorat, estimo qui l'ha creat, i a tu, que em mires estàtic, si endevines per quin fat girem ell i jo oposats, et prendré per catedràtic'. El rellotge equatorial esfèric té marques horàries que representen els cabells de l'àngel, i nombres cada 3 hores. Un dels rellotges verticals declinants, d'orientació sud-oest, té marques horàries i mitges hores de les 12 del migdia a les 7 del vespre, en cicles de 12 hores, amb numeració aràbiga. Per sobre hi ha una placa amb les marques de les hores i les línies del calendari, amb la indicació dels solsticis i dels equinoccis. El gnòmon és de forma triangular. L'altre rellotge vertical declinant, d'orientació sud-est, té marques horàries i mitges hores de les 5 del matí a les 12 del migdia, amb numeració aràbiga. Per sobre hi ha una placa amb les marques de les hores i les línies del calendari amb la indicació dels solsticis i dels equinoccis. El gnòmon és de forma triangular. El rellotge anal·lagmàtic, és el·líptic, d'orientació sud, i té marques horàries a les hores de les 4 del matí a les 8 del vespre, en cicles de 12 hores, amb numeració aràbiga. La meridiana duu les dates per la correcta lectura. Les dates de canvi zodiacal són dins d'una placa de forma el·líptica. Hi ha un faristol amb informació sobre el seu funcionament. El rellotge horitzontal, que es troba situat en la part posterior de l'escultura, és d'orientació sud, i té marques horàries de les 11 del matí a les 13 hores. Té una indicació dels signes del zodíac. | 08220-215 | Pavelló Esportiu Municipal. Carrer Martí i Pol. | 41.9249700,2.3274600 | 444236 | 4641664 | 2007 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62053-foto-08220-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62053-foto-08220-215-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Disseny: Lluís Badosa Tubau / Quadranter: Josep M. Val Soriano. | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 64395 | Àngel Caigut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angel-caigut | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | L'Àngel Caigut és una escultura situada a la façana de llevant de l'església de Sant Pere. Es tracta de la representació d'un àngel, fet de ferro i pedra, que simbolitza i recorda el lloc on es troba el cementiri vell. És obra de l'artista sud-africà Mark Neff, realitzada l'any 1996. | 08234-151 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria. | 41.6841300,2.3882600 | 449087 | 4614887 | 1996 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mark Neff | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 97465 | Àncora rescatada al mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-rescatada-al-mar | <p>Àncora situada en un parterre de la plaça de Sant Elm.</p> <p>És de notables dimensions i no conserva la grapa. Al costat hi ha un monòlit amb una placa fixada que diu 'ÀNCORA RESCATADA / A LA MAR PEL CLUB / LOCAL D'ACTIVITATS / SUBAQUÀTIQUES / CALELLA 1987'.</p> | 08035-183 | Pl. de Sant Elm, s/n. | 41.6112900,2.6547800 | 471236 | 4606677 | 1987 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97465-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 93902 | Àncora del Port | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-port | Sense data | <p>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en el parc del davant del restaurant de Can Dani. Directament sobre terra, sense pedestals ni cap mena de protecció.</p> <p>Aquest tipus d'àncora, a causa de la seva forma i el seu alt pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar, ha fet que hagin quedat en desús.</p> | 08006-329 | Carretera del Port, s/n | 41.5788350,2.5531830 | 462752 | 4603112 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93902-02p1560736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93902-03p1560737.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-03-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva un bon tram de cadena. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 85194 | Àncora del Passeig de Narcís Bardají | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-passeig-de-narcis-bardaji | XX | <p>Àncora de ferro de grans proporcions. Es tracta d'una àncora de patent 'Hall' que conserva part de la cadena que servia per ancorar el vaixell unida mitjançant el grillet d'unió.</p> | 08074-147 | Passeig de Narcís Bardají 3 | 41.2059100,1.6739100 | 388820 | 4562463 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85194-foto-08074-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85194-foto-08074-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-03-11 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 93901 | Àncora del Club Mar Sport | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-club-mar-sport | Sense data | <p>Àncora de ferro forjat, sense cep, amb quatre braços unglats. Està situada directament sobre la gespa d'un parterre, enfront la façana del club de pesca Mas Sport, sense cap mena de pedestal ni protecció.</p> | 08006-328 | Carretera del Port, s/n | 41.5799814,2.5625959 | 463538 | 4603236 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93901-02p1540719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93901-03p1540720.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 97496 | Àncora de la rotonda del carrer d'Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-de-la-rotonda-del-carrer-dangel-guimera | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats, canya, pern i arguenell. En tocar el fons de la mar, es clava i impedeix que un vaixell sigui emportat pel vent o els corrents marins. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està situada en un parterre de la rotonda circulatòria entre els carrers </span></span>d’Àngel Guimerà, de Barcelona i l'avinguda de la Mare de Déu de la Mercè. El pern i l’arguenell estan recolzats verticalment a una biga de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquests tipus d'àncora, a causa de la seva forma i pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar, ha comportat que hagin quedat en desús.</span></span></span></span></span></p> | 08163-214 | Rotonda del carrer d'Àngel Guimerà amb el carrer de Barcelona i l'avinguda de Nostra Senyora de la Mercè. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'àncora es trobava davant de la riera de Santa Susanna, a uns 500 m. de la costa. Els pescadors amb nansa de Pineda anaven a calar les nanses sobre de l'àncora i la cadena perquè era un lloc on hi havia més peix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Anys més tard, a la dècada de 1980, algú la va treure del fons i la va portar a un jardí de la Confraria de pescadors. Pels volts de l'any 2010, l'Ajuntament la van instal·lar a la seva ubicació actual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot i que no es pot afirmar, està documentat que l'any 1913, un veler de cabotatge va encallar en aquella zona i l'àncora podria ser que hi estigués relacionada.</span></span></span></span></span></p> | 41.6235566,2.6868057 | 473910 | 4608029 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97496-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97496-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97496-04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 68028 | Àncora de ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-de-ferro | Sense data | Àncora de ferro, inclinada i col·locada sobre un pedestal de pedra. | 08270-739 | Pg. Ribera, entre els carrers Tacó i Nou | 41.2348000,1.8104300 | 400310 | 4565505 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68028-foto-08270-739-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68028-foto-08270-739-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 98|103 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 85174 | Àncora de d'Avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-de-davinguda-catalunya | XX | Àncora de ferro de grans proporcions. Es tracta d'una àncora de tipus Almirallat que es caracteritza per tenir una peça llarga (anomenada cep) que, fixada a l'extrem de l'àncora perpendicularment al pla determinat pels dos braços (part inferior de l'àncora) i la canya (part perpendicular), fa adoptar a l'àncora la posició més adient perquè una de les ungles es clavi en el fons marí. També hi ha una part de la cadena que servia per ancorar al vaixell, s'ajunta en un peça rodona anomenada cigala, mitjançant un grillet d'unió. | 08074-127 | Rotonda av. Catalunya | Àncora cedida per la central tèrmica Foix mitjançant conveni de cessió signat el 13 de setembre de 2017 i ratificat per acord de la junta de govern local de 28 de març de 2018. Es tracta d'una cessió que va fer fa Endesa Generación, SA. Central térmica del Foix 1975-2015. | 41.2092300,1.6803200 | 389363 | 4562823 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85174-foto-08074-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85174-foto-08074-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 93900 | Àncora Casa del Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-casa-del-mar | Sense data | <p>Àncora de patent (sense cep) feta de ferro forjat, en forma d'ham doble: dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la Casa del Mar, sobre d'unes pedres de rocalla porosa de jardineria, però sense cap mena de protecció.</p> <p> </p> | 08006-327 | Carretera del Port, s/n | 41.5790477,2.5551756 | 462919 | 4603136 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93900-02dsc8534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93900-03dsc8533.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 93899 | Àncora 2 del Montcalvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-2-del-montcalvari | Sense data | <p>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada a tocar de l'angle de llevant del Montcalvari, arran de la pedra granítica sobre la que s'aixeca l'edifici. Situada directament sobre el terra, sense pedestals ni cap mena de protecció.</p> <p>Aquest tipus d'àncora, a causa de la seva forma i el seu alt pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar ha fet que hagin quedat en desús.</p> | 08006-326 | Carretera del Port, s/n | 41.5796233,2.5580408 | 463158 | 4603198 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93899-02dsc8558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93899-03dsc8560.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt a prop, n'hi ha una altra d'igual. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 93898 | Àncora 1 Montcalvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-1-montcalvari | Sense data | <p>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la façana septentrional del Montcalvari, sense cap pedestal ni protecció.</p> <p>Aquest tipus d'àncora, a causa de la seva forma i el seu alt pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar, ha fet que hagin quedat en desús.</p> | 08006-325 | Carretera del Port, s/n | 41.5796935,2.5581019 | 463163 | 4603206 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93898-02dsc8553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93898-03dsc8555.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A pocs metres n'hi ha una altra, a tocar de la roca granítica sobre la que s'aixeca l'edifici del Montcalvari. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 96935 | Àncora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora | XX | <p>Àncora de patent (sense cep) forjada en ferro, en forma d'ham doble: dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la Confraria de Pescadors i al costat de l'escultura de La Sirena, però sense cap mena de protecció. Conserva un bon tram de cadena.</p> | 08163-151 | Passeig Marítim, s/n | 41.6218581,2.6931410 | 474437 | 4607839 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96935-15103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96935-15101_1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96936 | Àncora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-0 | XX | <p>Àncora tipus <em>Hall</em>, sense cep, de ferro i molt robusta, formada per dues peces unides per un pern, que, alhora, és l’eix de gir.</p> <p>L'àncora HALL és una àncora sense estoc, convencional i molt robusta, que descansa a la prestatgeria de l'embarcació. L’angle de presa és d’uns 40°. Conserva un tram de cadena.</p> | 08163-152 | Passeig Marítim, s/n | 41.6217210,2.6925295 | 474386 | 4607823 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96936-15202_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96936-15203_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 77314 | Àmbit de les Ginesteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ambit-de-les-ginesteres | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | Es mantenen en molt bon estat els camins que travessen la propietat.Es fan esclarissades anuals i neteja de sotabosc, retirant arbres morts i s'intenta mantenir els torrents i salts d'aigua. | Paisatge natural que es troba al nord-oest del municipi de Vilassar de Dalt, dins la finca coneguda amb el nom de les Ginesteres. Aquest àmbit, format per turons força arrodonits, està actualment cobert per una massa d'alzinar espessa, roure i pi pinyoner, amb nombrosos arbusts i lianes que han reforestat marjades de vinyes (fins a l'aparició de la fil·loxera al s. XIX), i espais boscosos on abans dels anys 1950 i 1960 predominava l'alzinar esclarissat degut a l'aprofitament intens pel carboneig, el carbonet i la llenya. L'abandonament d'aquest aprofitament del bosc i les marjades de cultiu de vinya i altres productes de la terra han conduït a l'aparició d'un bosc constituït bàsicament per alzines, que a proximitat de les zones més ombrívoles pot alternar amb algun arbre caducifoli com el roure. L'estrat arbori és dens en alguns indrets i sempre amb fulles, la qual cosa dificulta l'entrada de llum a l'interior del bosc, amb una franja o cortina d'arbustos i lianes. Dins d'aquest àmbit cal assenyalar les nombroses torrenteres i torrents que conformen la xarxa per on discorren les aigües pluvials i subterrànies que han permès en temps pretèrits, l'excavació de mines o galeries de varis quilòmetres, per a la conducció d'agua, ja sigui per bastir les diferents basses, pous, safareig, l'aigua de boca i pel funcionament d'una bòbila. Ens aquests espais ombrívols es detecta boscos de roures (Quecus pubescens, Q. Cerrioides), que cohabiten amb alzines (Q. Ilex). També hi ha avellanoses, (Corylus avellana), algun vern, pollancres i acàcies, saücs i llorers i el fals aladern (Philyrea latifolia), el cirerer d'arboç, el bruc, l'esparraguera boscana (Asparagus acutifolius). En algun tram més a proximitat de terres de cultiu es pot observar la presència de canya. Els pollancres es localitzen principalment en les zones on hi ha més aigua, de forma antròpica. No ocupen grans extensions i apareixen fent petites clapes on sovint hi apareix vegetació d'ambients humits. Els plàtans (Platanus x hispanica) també es pot localitzat en petits rodals o erols. El torrent de les Ginesteres, en el seu pas per la zona més planera de la finca, no massa lluny de la casa ha estat adeqüat pels antic propietaris, que van saber treure profit de l'aigua que s'escorria torrent avall: en diferents trams del torrent, s'ha netejat el torrent , s'hi ha construït murs de contenció de terres, i finalment s'ha arranjat el camí amb un salt d'aigua, i les diferents basses de decantació perquè després d'un recorregut canalitzat i controlat, l'aigua pugui ser recollida a una bassa amb uns murs de contenció i contraforts de grans dimensions, que alhora, en cas de crescuda per temps d'aiguats, pugui sobreeixir directament torrent avall. | 08214-226 | Les Ginesteres | 41.5212700,2.3443800 | 445298 | 4596833 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77314-foto-08214-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77314-foto-08214-226-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Sr. Josep Canal explica que de tant en tant mentre realitza tasques de neteja al bosc, el tractor s'ha enfonsat en una plaça carbonera, que amb el pas del temps s'han reomplert de terra però també de fullaraca o pinassa, prova de l'existència d'aquest ofici. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 55484 | Àligues cuabarrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aligues-cuabarrades | <p>www.diba.es/parcs</p> | <p>L'àguila perdiguera o cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), classificada espècie vulnerable per la UICN (Unió Mundial per la Natura), és un rapinyaire diürn que necessita d'espais oberts per alimentar-se. De les 65 parelles que hi ha Catalunya, 3 viuen al Parc del Garraf. L'any 2003, i dins el programa del Pla de seguiment i conservació d'aquesta espècie, es va dur a terme la instal·lació d'una càmera en un niu amb l'objectiu de conèixer millor quin és el comportament, la dieta i els costums d'aquesta espècie durant l'època de nidificació, incubació i criança dels polls. L'any 2006 una altra càmera situada en un altre niu d'àliga cuabarrada dins l'àmbit del parc ha permès observar el procés reproductiu d'aquesta espècie. Aquest programa, pioner a Catalunya, és fruit d'un conveni de col laboració entre la Diputació de Barcelona, la Universitat de Barcelona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Aeropuertos Españoles (AENA).</p> | 08146-136 | Parc Natural del Garraf. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Natura 2000 és una xarxa d'espais naturals protegits a escala de la Unió Europea creada en virtut de la Directiva sobre hàbitats de 1992 (Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres) amb l'objectiu de salvaguardar els paratges silvestres més importants d'Europa, garantint la supervivència a llarg termini de les espècies i hàbitats europeus més valuosos i menaçats. Aquesta xarxa es composa de Zones Especials de Conservació (ZEC), declarades pels Estats membres seguint les disposicions de la Directiva sobre hàbitats, i de les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), que es designen d'acord amb les disposicions de la Directiva sobre aus de 1979 (Directiva 79/409/CEE del Consell , de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres). La Directiva sobre hàbitats fa referència aproximadament a uns 200 tipus d'hàbitats i unes 700 espècies de fauna i flora d'importància comunitària. La directiva sobre Aus, inclou una llista de 181 espècies vulnerables, els hàbitats de les quals necessiten protecció. Així mateix, reconeix la importància de preservar les zones humides, molt necessàries per a les aus migratòries. Natura 2000 no és un sistema de reserves naturals subjectes a una protecció estricta en les que està prohibida tota l'activitat humana. Tot i que aquest tipus de reserves poden formar part de la Xarxa, la major part de la superfície estarà composada per terrenys de propietat privada. Amb això es pretén que la seva gestió sigui sostenible des del punt de vista ecològic però també des del punt de vista econòmic i social. Correspon als Estats el decidir la millor manera de conservar aquests espais, respectant sempre els objectius de la Directiva.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55484-foto-08146-136-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 73518 | Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aliga | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/aligues/DOSSI1.HTM | XX | Pel Corpus del 1926 es va refundà el ball i es va estrenar una nova àliga de 22 pams de llargada que lluïa les ales desplegades. La nova bèstia havia estat construïda per l'agutzil de la vila, en Mestres, més conegut com el 'Cigala'. Però la bèstia era tan pesada i inestable, per culpa del desplegament de les ales, que es va optar per replegar-les i donar-li l'aspecte que té en l'actualitat. Construïda amb cartró-pedra, amb un bastiment de fusta on s'encaixen les potes que la permeten exhibir en repòs, està pintada en tonalitats marronoses i llueix al pit l'escut de la vila. Al bec porta un colom dissecat que alguns anys havia estat una garsa o una òliba. Pesa uns 110 quilos. Justament aquest elevat pes va fer que durant uns anys, sobretot després de la Guerra Civil, no es trobessin balladors, havent-hi festes majors que l'àliga no va poder sortir. | 08305-281 | Casa de la Festa Major (Pl. Vall del Castell, s/n) | La primera referència escrita de l'àliga de Vilafranca es de l'any 1600, en un fragment del Llibre verd de Vilafranca que descriu els protocols de la festivitat del Corpus d'aquell any i que diu, textualment: '...la un va un any a mà dreta i l'altre a mà esquerra per concòrdia feta entre ells per los santíssims jurats com en lo any de mil y sis cents són anats com sempre dit esta: la àliga i los gegants van en mig dels cors dels capellans i religiosos...'. El 7 de juny del 1601, l'àliga participa en la processó celebrada amb motiu de la canonització de St. Ramon de Penyafort, a la qual a més assisteixen el drac, els diables i els gegants. Pertanyia a la confraria de Sant Eloi, que agrupava els argenters, els armers, els clavetaires, els ferrers, els ganiveters, els llauners i els serrallers de Vilafranca, una de les confraries més poderoses pel nombre de censos i censals que rebia. Per la seva importància simbòlica, l'àliga participava en lloc destacat a les processons, no només les del Corpus, sinó també aquelles extraordinàries, especialment, per la seva representació del poder reial, en les convocades per celebrar algun esdeveniment relacionat amb la reialesa. Així, el 30 de novembre del 1629 participà, juntament amb les cotonines, en una sortida per celebrar el naixement del fill de Felip IV de Castella, i uns quants anys més tard, concretament el 23 d'octubre del 1689, en la processó per festejar el casament del rei Carles I de Castella i de Catalunya-Aragó amb la princesa Maria Anna Palentina. En el llibre de l'administració del patró de Vilafranca del Penedès, de 1778 a 1876, el ball de l'àliga surt per primera vegada esmentat l'any 1860. L'autor de la seva transcripció, Antoni Ribas, en relació a la descripció que de la festa major del 1771 va fer el baró de Maldà (Abecedari de la festa major. Vilafranca, 1997) on cita l'àliga com un dels balls que ha vist, esmenta: 'Tot, doncs, fa suposar que sortia i la no constància al Llibre de l'administració obre alguns interrogants: o sortia a càrrec dels confrares de Sant Eloi o no sortia. Constatem ara que els administradors n'assumeixen el cost de fer-la sortir: un duro.' L'any següent encara figura en el detall de comptes i ja no torna a aparèixer detallada fins a l'any 1876, en què el ball costa a l'administració de la festa la quantitat de cinc duros. Ambdós anys són els que registren major presència de balls populars. Segons Francesc de P. Bové (El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars. El Vendrell, 1926) l'antiga àliga era una figura d'uns deu pams d'alçada, que portava sobre el cap una corona imperial de metall amb un colomí viu al mig. La feien evolucionar tres homes que anaven abillats amb camisa blanca, armilla de pany vermell, pantalons blancs amb vió vermell, camalls vermells amb picarols, espardenyes amb vetes vermelles i un mocador ben virolat al cap. Com descriu Bové: 'Vestits en aquesta forma descrita, la feien ballar tres homes, posant qui la feia ballar son cap dins l'obertura, venint-li l'àliga sobre mig cos; els altres dos amb una porra cada u a la mà dreta, es col·locaven un per banda (...)'. Cap a l'any 1882 l'àliga deixà de sortir a la Festa Major perquè es trobava molt malmesa i morí de vella, penjada de la paret del taller del senyor Febrer, al carrer de Sant Antoni, uns sis anys després. | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 1926 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73518-foto-08305-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73518-foto-08305-281-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 44078 | Àlbers de la carretera de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albers-de-la-carretera-de-santa-fe | XX | Àlbers situats al costat de la carretera de Santa Fe, a llevant del nucli urbà. Es tracta de diversos exemplars d'àlbers (Populus Alba) És una espècie originària del centre i sud d'Europa i de l'Àsia central. Es tracta d'una espècie que forma part de la vegetació de ribera, tot i que en aquest cas no ho està. | 08039-106 | Carretera de Santa Fe | 41.7233400,2.4668300 | 455653 | 4619197 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44078-foto-08039-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44078-foto-08039-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És un dels arbres inclosos dins el projecte interdisciplinari 'Estimar els arbres de Campins' de l'escola Alzinar de Campins. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 95874 | Àlbers de l'estany dels Alous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albers-de-lestany-dels-alous | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</p> <p>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.54-55.</p> | XX | <p>L'estany dels Alous era una antiga argilera situada en aquesta zona, on va trobar-se una veta d'aigua a la dècada de 1970. En quedar abandonada l'extracció d'argila, s'ha convertit en un espai natural. Els àlbers de l'estany dels Alous són de la família de les salicàcies. Es tracta d'un conjunt de deu àlbers, alguns dels quals són rectes i sense ramificació. Dades de l'any 2017 recullen les següents mesures: una alçada de 17 metres; cinc braços; una capçada de 15 metres i de forma ovoidal; perímetre de la soca d'1,5 metres i del tronc, d'1,3 metres.</p> | 08205-714 | Estany dels Alous. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Populus alba L</em> és de la família de la s<em>alicaceae</em>, originari d'Europa meridional i de l'Àsia occidental. El nom comú en català és àlber. <em>Populus</em> és el nom llatí dels pollancres i de la seva fusta i <em>alba</em> fa referència al color blanc del tronc i de les fulles. L'arbre pot fer entre 20 i 25 metres d'alçada. L'escorça és llisa, blanquinosa i amb cicatrius negres originades per les antigues branques. La fulla és caduca, en forma de cor i una mica lobulades, de 6 a 12 centímetres de longitud. </span></span></span></span></span></p> | 41.4790045,2.0397079 | 419825 | 4592378 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 53693 | Àlbers al carrer Cambreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albers-al-carrer-cambreta | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Tres àlbers (Populus alba) a la plaça de la Cambreta. Arbres rellevants pel seu desenvolupament. En part vinculat a la disponibilitat d'aigua associada a la font del carrer Clavé. Font del carrer Clavé, antiga font de la Cambreta. | 08114-251 | C. Cambreta / Plaça Plaça Germans Maestre | 41.4744700,1.9333800 | 410941 | 4591979 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 05 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 60233 | Àlber del torrent dels Alous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-del-torrent-dels-alous | <p>SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Es troba al torrent dels Alous aquest singular exemplar de la espècie 'Populus alba'. Es tracta d'un arbre caducifoli i dioic de la família de les salicàcies, força alt, d'escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i de fulles blanques i peludes de sota. La soca té un diàmetre considerable i forma part d'una albera que es troba en bon estat. Al torrent dels Alous es troba la màxima concentració d'àlbers de tot el terme de Rubí. Dins de les alberedes, n'hi ha una entre el pont de la Sharp i el de can Sant Joan, on es troben cinc exemplars de més de 16 metres d'alçada, un dels quals és el més alt de tot el torrent.</p> | 08184-162 | A l'E del terme, 08191-RUBÍ | <p>Part dels àlbers del torrent van ser replantats a principis de la dècada de 1990, quan es va restaurar el torrent per a instal·lar-hi el parc d'activitats industrials de can Sant Joan, però el grup on es troba aquest és anterior.</p> | 41.4898300,2.0491900 | 420630 | 4593571 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60233-foto-08184-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 95835 | Àlber del torrent de Can Cabassa (Àlbers de la zona esportiva de Mas Gener) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-del-torrent-de-can-cabassa-albers-de-la-zona-esportiva-de-mas-gener | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 92-93.</span></span></span></span></span></p> | <p>Els àlbers de la zona esportiva de Mas Gener o del torrent d'en Cabassa estan situats al costat de la pista poliesportiva d'aquest sector del barri de Mira-sol. Els àlbers, <em>Populus alba</em>, l'any 2017 tenien una alçada de 18 metres i una capçada de 7 metres de forma ovoidal, amb diversos braços. El perímetre del tronc era de 2,1 metres i de la soca 4,1 metres.</p> | 08205-695 | Carrer de Gabriel Ferrater i zona esportiva de Mas Gener. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Populus alba L</em> és de la família de la s<em>alicaceae</em>, originari d'Europa meridional i de l'Àsia occidental. El nom comú en català és àlber. <em>Populus</em> és el nom llatí dels pollancres i de la seva fusta i <em>alba</em> fa referència al color blanc del tronc i de les fulles. L'arbre pot fer entre 20 i 25 metres d'alçada. L'escorça és llisa, blanquinosa i amb cicatrius negres originades per les antigues branques. La fulla és caduca, en forma de cor i una mica lobulada, de 6 a 12 centímetres de longitud. </span></span></span></span></span></p> | 41.4649079,2.0357109 | 419474 | 4590817 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95835-069502.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Molt a prop hi ha el roure catalogat del torrent de Can Cabassa. | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc