Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72411 | Ajuntament de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-vilada | AJUNTAMENT (1997-1998: passim). | XVIII-XX | L'edifici de l'Ajuntament de Vilada es troba a l'extrem d'un grup de cases alineades en forma de carrer, a les quals és adossat per la part de ponent. La resta de façanes queden al descobert. És un edifici de planta quadrada, amb la teulada a dues aigües i la biga carenera encarada d'est a oest. L'edifici consta d'uns baixos, de dues plantes superiors i d'unes golfes. Els baixos són ocupats pel dispensari municipal d'assistència sanitària. La primera planta és on es troben les dependències administratives de l'ajuntament, alguns despatxos i sales de reunió. A la segona planta hom hi ha instal·lat la sala de plens, sovint utilitzada com a sala d'exposicions. Les golfes alberguen la part de l'arxiu municipal que habitualment no s'acostuma a utilitzar en la gestió de l'ens. L'actual edifici és fruit d'unes modificacions recents, que van canviar totalment la fesomia que tenia des de feia gairebé una cinquantena d'anys. Això no obstant, les obertures van ser totes conservades, a excepció d'un petit balcó a la façana sud. També es varen conservar les baranes de ferro forjat de tall vuit-centista. Ara per ara, la façana que presenta un major interès és la de migjorn. En ella pot observar-s'hi l'escut heràldic municipal d'unes grans dimensions esculpit en pedra. També són interessants les columnes de pedra que, amb uns moderns capitells, sostenen les llindes de la porta principal. Alhora, cal remarcar els esgrafiats que hi ha a la part superior de la façana de ponent. En ells hi són representades les esglésies de Sant Joan de Vilada i de Santa Magdalena de Gardilans. Tanmateix, tot i la seva originalitat són difícils de veure a simple cop d'ull. La façana de nord no té elements als quals calgui fer referència. | 08299-35 | Nucli urbà, plaça de la Vila, 1 | L'estructura originària de l'ajuntament de Vilada possiblement correspon a un grup de cases construïdes a finals del segle XVIII, com mostren les llindes dels edificis propers. Un document de 1790 deixa clar que 'no hi ha casa de ajuntament en est poble, perquè las justícias juntan en sas propias casas'. Inicialment l'edifici devia acomplir les funcions de habitatge i no es devia començar a utilitzar com a casa consistorial fins a la segona meitat del segle XIX. Des de llavors i fins a l'actualitat l'edifici ha servit simultàniament de dependències administratives, magatzem municipal, escola pública, dispensari municipal, habitatge, central telefònica... Actualment, com ja hem dit, les ha reduït a les de gestió municipal i com a dispensari mèdic. A mitjans dels anys 1950 s'hi va fer una important remodelació, l'element més característic de la qual era el rellotge de sol que sobresortia a la façana de migdia. Recentment, ha estat objecte d'unes noves reformes que han eliminat el rellotge i l'hi ha tornat un aspecte més adient a la zona on es troba ubicat. S'hi ha col·locat també l'escut municipal esculpit en pedra i altres elements decoratius. L'interior també ha estat totalment remodelat i adaptat a les necessitats dels nous temps. Les darreres obres es van efectuar en diverses fases des de 1991 a 1998 i van tenir un cost de 25 milions de pessetes. Van ser projectades per l'arquitecte berguedà Josep Maria Claret i les portaren a terme les empreses Bovil i, sobretot, Josep Roca. Josep Roca ha estat també l'autor de l'escut de la façana de migdia i dels esgrafiats de la de ponent. L'obra acabada la va inaugurar el 1998 el president de la Diputació de Barcelona Manuel Royes i altres personalitats del món polític i institucional. En el treball de Botella MR ens descriu que Vilada no tenia casa consistorial, perquè l'ajuntament era itinerant segons el consistori. En un dels llocs on va estar, fou la casa de cal Quimet del cafè, actual casa d'en Joan del cafè; allà també hi estava ubicada l'escola dels nens, a finals de la darrera dècada del segle XIX, principis del XX. Després, amb l'arrencada del poble, es va comprar la casa de cal Rives, i al seu lloc s'hi va construir l'actual Casa de la Vila i l'escola de nens i nenes als baixos i 1er. pis de l'edifici; aproximadament als anys 1920. Val a dir que la pujada que va fins a la plaça de la Vila, llavors se'n deia la pujada de cal Rives. | 42.1372100,1.9310900 | 411665 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'escut de pedra de la façana fet per l'escultor i paleta del poble Josep Roca, forma part de la sèrie d'obres escultòriques que ha creat i estan repartides pel poble. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 99587 | Ajuntament de Vilalba Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-vilalba-sasserra | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XXI | <p>L'edifici nou de l'ajuntament de Vilalba Sasserra es va inaugurar l'any 2013. De planta baixa amb diverses dependències com el Jutjat de Pau, sala d'actes, arxiu municipal i les dependències pròpies de l'ajuntament.</p> | 08306-45 | Plaça de la Vila, 1 | <p>L'ajuntament de Vilalba Sasserra es va inaugurar l'any 2013.</p> | 41.6530061,2.4410247 | 453456 | 4611402 | 2013 | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99587-2.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 43592 | Ajuntament de Vilanova del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-vilanova-del-cami | XX | Edifici d'estil noucentista inaugurat l'any 1926. És de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos rematat amb una coberta de teula de quatre aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'orienta a llevant. Consta d'un cos central de forma quadrangular, amb dos annexos a banda i banda de planta rectangular. La distribució de totes les obertures és simètrica i ordenada en totes les façanes. Les de la planta baixa es caracteritzen per tenir totes arc de mig punt, a excepció de les dues que flanquegen la porta principal, mentre que les de la planta primera són totes amb llinda. La façana principal s'articula en cinc eixos verticals per al cos central que esdevenen tres a la planta baixa per la presència de la porta principal a l'edifici, de dimensions considerables. Els cossos laterals s'articulen en dos eixos verticals cadascun i segueixen la mateixa dinàmica que el cos central amb les finestres de la planta baixa amb arcs de mig punt i les de la primera planta amb llinda. El cos central compta a la planta baixa amb l'accés amb porta amb arc de mig punt flanquejada, tal com apuntàvem, per dues finestres amb mainell rematades amb llinda plana. La planta primera d'aquest cos central compta amb tres balconades que permeten l'accés a un balcó corregut que, originalment, comptava amb barana de ferro forjat però que en l'actualitat ha estat substituïda per una de nova factura que combina ferro i vidre. La planta primera dels annexos laterals presenta finestres amb llinda i encara conserva, en els dos casos, els respiralls de la cambra higiènica que originalment se situava sota els respectius terrats i la cornisa sobre la que, en origen, se situava una barana de balustres de terracota, segons hem pogut observar en una fotografia antiga de l'edifici. La planta segona compta, al cos central, amb cinc finestres rematades amb arc de mig punt, més altes que amples, disposades de forma simètrica essent la central una mica més gran que les laterals. Finalment, aquesta façana està rematada amb un coronament ondulat que compta amb una cornisa que el ressegueix per la seva part superior. Pel que fa als cossos laterals, tal com hem apuntat, en un moment que no hem pogut precisar s'eliminà el terrat original per afegir-hi un segon pis, igualant, per tant, els cossos laterals amb el cos central. Queda palès que en afegir una planta més als annexos laterals s'intentà preservar l'estil arquitectònic de l'edifici, perllongant la cornisa que remata el coronament del cos central per sobre dels cossos laterals. | 08302-8 | Plaça del Castell, 1 | 41.5722600,1.6341600 | 386129 | 4603187 | 1926 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43592-foto-08302-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43592-foto-08302-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43592-foto-08302-8-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | En origen l'edifici era de maó vist però en una remodelació efectuada vers l'any 1995 s'arrebossaren totes les façanes de l'edifici atorgant-li l'aspecte que presenta actualment. A finals de la dècada de 1970 i primers anys de la dècada de 1980, l'edifici va acollir les escoles municipals i el consultori mèdic del municipi. | 83|81 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 41574 | Ajuntament del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | S'han restaurat les façanes, la teulada i s'ha remodelat l'estructura interior de la casa. | Casa de planta rectangular feta de carreus de pedra units amb ciment. Té planta baixa i un sol pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants (desguassa a la façana principal i a la paret posterior). La façana principal està encarada al sud-oest. Les obertures tenen llinda de pedra i, a sobre d'aquesta, dues d'elles tenen un adornament triangular fet també amb carreus. A més, les obertures de la planta baixa tenen una reixa de ferro. L'aspecte que ofereix avui és el resultat de successives ampliacions a partir d'un cos original, respectant sempre les línies de façana i l'alçada de la casa. A la part de llevant hi ha una construcció adossada, que actualment és un restaurant. A ponent hi ha una altra construcció, aquesta amb acabat arrebossat a la planta baixa i un porxo obert al primer pis. | 08026-44 | Brull, el | El cos principal a partir del qual es formaria tota la casa que avui es pot veure, data del segle XIX, concretament del 1885. La seva situació prop de l'església i del camí propicià que en aquest indret es formés un petit nucli habitat. | 41.8169400,2.3053100 | 442303 | 4629685 | 1885 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Propera a l'església de Sant Martí, crea l'únic nucli de població concentrat del municipi. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 54468 | Ajuntament del Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-del-figaro | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Construïda dins el casc antic de la població, davant l'Hostal Congost i prop el pont que porta al ferrocarril. La seva ubicació és comuna a les cases d'estiueig d'aquest període, a prop de l'estació del tren en una zona tranquil·la que convida al descans. Les parets exteriors estan arrebossades en color blanc amb esgrafiats florals al voltant de les finestres i sanefes de botons ceràmics sobre les especials i elegants finestres de la part frontal de la planta baixa i també entre la segona i tercera planta del cos principal de l'edifici. La teulada, coberta de teules ceràmiques de color verd i dibuixos geomètrics, sobrepassa amplament les parets de l'edifici amb un ràfec sostingut per mènsules que també tenen dibuixos geomètrics entre elles. L'interior, molt modificat per les nombroses reformes ha estat adequat per albergar l'ajuntament i ha perdut bona part dels elements modernistes isolats en punts concrets com l'escala i detalls ornamentals. La casa es troba en bones condicions de conservació.</p> | 08134-192 | Nucli del Figaró | <p>L'edifici original de l'Ajuntament és del primer terç del segle XX, al primer pis hi havia l'antiga escola i arxiu municipal. A la planta baixa les oficines municipals i la vivenda de la mestra. Excepte en el periode de reforma de l'edifici de l'Ajuntament, l'arxiu va romandre en el mateix espai. L'edifici amenaçava a ruina i el desembre de 1998 les oficines es van traslladar a l'antic casino del poble. Es va procedir a la reforma de la Casa de la Vila i l'octubre de 1999 es va tornar a l'edifici. L'estructura original és del 1910 i és obra de l'arquitecte J. Manuel Raspall.</p> | 41.7213200,2.2729800 | 439528 | 4619091 | 1910 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54468-foto-08134-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54468-foto-08134-192-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Manuel J. Raspall. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 57087 | Ajuntament d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dodena | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a quatre vents de teula ceràmica tipus aràbiga. La façana principal de l'ajuntament està precedida per una porxada de tres arcades sobre la qual recolza una balconada de balustres amb accés des del balcó principal de l'immoble, el qual presenta una ornamentació perimetral clàssica. La façana està coronada per un capcer que conté l'escut municipal d'Òdena, anterior a l'actual, anteriorment escut parroquial. Sota l'escut hi ha la data de 1929, any en que es va construir l'immoble. El seu accés es fa a través d'una rampa acompanyada d'una jardinera. L'edifici inicial ha estat ampliat modernament amb un edifici composat per dos volums intersecats, adossats a la banda de llevant. La nova construcció és de planta regular i consta de planta baixa, planta primera i planta segona amb coberta plana i accés des del carreró lateral de l'església. Les façanes estan revestides amb llosa de pedra, sense cap ornament ni remat. La façana que dona a la Plaça Major és un mur opac amb una franja vertical vidriada a l'extrem est com a única obertura. La façana lateral presenta unes obertures de proporcions verticals i una visera que protegeix el portal d'accés situat a la cantonada. | 08143-14 | Plaça Major, 2 | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 1929 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57087-foto-08143-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57087-foto-08143-14-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55126 | Ajuntament d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dolerdola | XX | <p>Edifici aïllat de planta baixa i primer pis. Està format per dos volums adossats de forma perpendicular, amb la coberta a dos vessants. Les obertures són d'arc escarser, algunes de les quals estan emmarcades amb una motllura. Les façanes són de paredat, la principal està arrebossada. El ràfec està acabat amb una cornisa motllurada.</p> | 08145-106 | Al nucli de Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3210894,1.7216483 | 393011 | 4575190 | 1912 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55126-1060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55126-1061.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54997 | Ajuntament d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dolvan | XX | <p>Edifici format per tres cossos, tots coberts a dues vessant. El cos central dona accés a l'edifici a partir d'una senzilla escalinata i consta de planta baixa i un pis; en el seu interior hi ha les dependències municipals (secretaria, despatx de l'alcaldia, administració, arxiu, jutjat de pau, dispensari, sala de plens, serveis, etc.), hi destaca especialment la gran sala de plens, amb coberta d'encavallades de fusta, teules i llates. Al cos lateral esquerra hi ha, a la planta baixa, una part de les aules de l'escola municipal i la biblioteca.</p> | 08144-163 | Plaça de l'Ajuntament | <p>L'edifici de l'Ajuntament d'Olvan es va començar a construir l'any 1937 per iniciativa del batlle Miquel Costa i Roca a l'indret que aleshores constituïa el nou eixample d'Olvan, i a redós del qual es van construir les escoles i habitatges que configuraren una plaça tancada. Les obres es van allargar molt en el temps, tant que la inauguració definitiva no es va fer fins l'any 1968 de la mà del batlle Rafael Torrentó i Minoves.</p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-p3220043.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2021-07-19 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 70118 | AJUNTAMENT D'ULLASTRELL / CASA GRAN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dullastrell-casa-gran | AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). BOADELLA, M., CASANOVAS, M., CLARET, MªT., DÍAZ, A., MUNDET, G. (1985). Coneixements de Catalunya: Ullastrell. Ullastrell: inèdit. IPA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Ullastrell. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 25. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'El primer abastiment d'aigua'. Ullastrell Ressó local, núm. 108, gener 1986, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1995). 'Les generacions de can Font'. Ullastrell Ressó Local, núm. 225, octubre 1995, p. 6-8. | XX | Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, adaptat al desnivell del terreny i format per dos volums adossats de diferent alçada. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula de quatre vessants rematada per una cúpula piramidal de vidre. La façana principal està orientada al nord-oest. És de composició simètrica, amb cinc buits a cada planta i la divisòria dels dos nivells decorada amb una doble motllura que ressegueix també les façanes de llevant i migdia. Totes les obertures del parament són rectangulars i presenten guardapols de perfil apuntat, arrebossats i pintats del mateix color que el sòcol i la cornisa. L'excepció la marca el portal d'accés, donat que el guardapols és d'arc rebaixat. Totes les finestres tenen els ampits ressaltats. Tant la façana de llevant com la de migdia repeteixen la mateixa composició simètrica que la principal, i amb el mateix tipus d'obertures. La de llevant presenta quatre finestres per planta, mentre que a la de migdia en són sis. L'altre volum està situat a la banda de tramuntana del principal, al que dóna accés salvant el gran desnivell existent respecte la cota del carrer. Es tracta d'un cos organitzat en una sola planta, cobert per la terrassa que dóna accés al volum principal i que presenta una doble escalinata central, amb balustrada i gerros d'obra decoratius. A banda i banda de l'escala destaquen dos espais ocupats per l'oficina de correus i per la cambra d'accés a l'ascensor de vidre, instal·lat davant la façana principal de l'edifici per facilitar l'accés dels veïns a les plantes superiors. La façana orientada al carrer de la Serra presenta dues grans obertures d'arc de mig punt amb l'emmarcament motllurat, situades als extrems del parament i donant accés als espais laterals. Un altre portal d'arc de mig punt està situat al bell mig del parament, en el replà inicial de les escales. Al seu costat hi ha un esgrafiat a la paret on es menciona l'autoria de l'obra: 'ARQUITECTE J. Domenech'. Damunt d'aquest portal, instal·lat a la barana de l'escalinata, destaca l'escut del municipi, un ull emmarcat entre dues branques d'olivera. La façana de llevant presenta dues obertures ovalades amb els emmarcaments arrebossats i pintats. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, tot i que els del volum davanter es troben reticulats a mode de carreus perfectament escairats. | 08290-3 | Carrer de la Serra, 17, 08231 | La construcció de l'edifici es realitzà entre els anys 1911 i 1929. El dia 12 de gener de l'any 1930, juntament amb l'arribada de l'aigua de consum al poble, s'inaugurà a Ullastrell l'edifici de nova planta de l'ajuntament, així com el de les noves escoles i tres vivendes destinades als mestres i al secretari municipal. Els actes comptaren amb la presència de diverses personalitats entre les que destaquen el capità general de Catalunya, Emili Barrera, i el governador civil de la província, Joaquim Milans del Bosch. L'alcalde d'Ullastrell era August Anglada i Sucarrats, autèntic propulsor de la construcció d'aquestes construccions. Sembla ser que cap a mitjans dels anys 80 del segle XX, l'ajuntament fou refet i ampliades les seves instal·lacions. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1929 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Domènech i Mansana | Tot l'interior de l'edifici està adaptat a les necessitats actuals. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 40140 | Ajuntament i escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-i-escoles | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici aïllat, alineat i elevat respecte al nivell de la plaça, format per un cos central i dos cossos laterals annexos. La seva composició és simètrica respecte a l'eix que forma el cos central. De la façana central en destaca l'arc de la porta d'entrada amb dues columnes amb capitells, el balcó central i el coronament que inscriu un rellotge de sol, motiu central dels esgrafiats geomètrics florals de la façana. A ambdues bandes del cos central es situen els cossos laterals, amb obertures d'arcs de mig punt rebaixats i tripartits per pilars de totxo. Un sòcol de pedra coronat amb un filet de totxo unifica els tres cossos El cos central era destinat a les dependències de l'ajuntament i els laterals eren destinats a les escoles públiques, un per a nois i un altre per a noies, formant un conjunt característic de principis del segle XX, model seguit també en diverses poblacions. El conjunt forma part del projecte d'eixample de l'Ametlla, realitzat pel llavors arquitecte municipal Joaquim Raspall i Mayol vers el 1906. | 08005-271 | Plaça de l'Ajuntament, s/n. | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 1913 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40140-foto-08005-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40140-foto-08005-271-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall Mallol | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 47918 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.03/008. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5.</p> | XVII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra granítica i la llinda plana gravada amb l'any de construcció: '16IHS91'. Damunt seu destaca una finestra d'obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al costat de ponent del parament destaca una allargassada obertura rectangular completament reformada (que abarca els dos nivells), tapiada amb una planxa de ferro corten amb petites obertures quadrades. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb senzilles finestres rectangulars. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb la cantonada bastida amb carreus de pedra.</p> | 08075-8 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>L'edifici fou la seu de l'Ajuntament de Dosrius fins l'any 1974. Tot i que originàriament es bastí a finals del segle XVII, és força probable que entre els segles XIX i XX, fos reformat mitjançant l'obertura d'un balcó simple al pis superior i una finestra rectangular de grans dimensions a la planta baixa, emmarcada amb carreus de pedra. Posteriorment, la reforma realitzada entre els anys 1989-1992 pels arquitectes Jordi Estrany Castany i Llorenç Campdepadrós, va reconvertir aquestes dues obertures en l'actual buit allargassat cobert amb ferro corten. La primera referència on apareix la construcció és en una pintura de la família Fàbregas Rigola, comprada a Madrid entre els anys 1867-70, tot i que anteriorment ja apareixia en uns plànols cadastrals de l'any 1853. Durant el període de la Guerra Civil, l'edifici fou la seu del Comitè Antifeixista de Dosrius i, durant un temps, s'hi traslladà l'arxiu parroquial i alguns retaules de l'església,per evitar la seva desaparició. En l'actualitat, l'edifici està destinat a dependències de l'Arxiu Històric Municipal (primera planta) i de les entitats municipals (planta baixa). Durant un temps, també s'havia destinat a oficina de correus i s'hi havien fet cursos formatius.</p> | 41.5945900,2.4068400 | 450565 | 4604935 | 1691 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 64739 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-0 | PADRÓ, Josep; RIQUELME, Joan (2002) Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona | XIX | Reformes durant dècades de 1890 a 1910, 1929-1930 i segona meitat del segle XX. | Edifici de planta quadrangular d'uns 130 m2 de superfície i dues plantes, amb coberta de dues crugies de teulada de ceràmica àrab. Situat al nucli antic del municipi, l'accés principal és des de la Plaça de la Constitució, on hi ha les dues portes d'accés. Totes les obertures de la planta baixa, incloses les portes, són rectangulars i estan rematades a la part superior amb arc rebaixat, mentre que les del pis superior, finestres i balcons, són rectangulars. Totes elles estan definides per un engruixit dels seus límits, fet d'obra, que sobresurt de la línia de façana i que ressalta les seves proporcions. Les finestres són de fusta pintada en blanc, i la barana dels balcons, la façana principal així com les obertures del carrer de l'església, són de forja. Per últim, en destaca la cornisa correguda feta de maó vist disposat a trencajunt, formant arcuacions cegues sobre permòdols a totes les façanes excepte la de ponent. A la façana principal hi ha 15 arcuacions i 22 a les altres. Entre els arcs, i en negatiu (és a dir inserit a la façana), hi ha obertures romboïdals amb forma de creu al centre que permeten la ventilació. | 08244-2 | Plaça de la Constitució, 1 | Santa Coloma de Cervelló antigament no tenia un edifici propi com Ajuntament, i sembla que durant el segle XVI es reunien a l'Església de Santa Coloma, i al segle XVII a la rectoria. En la primera acta de sessió del ple de l'Ajuntament conservada, del dia 17 d'agost de 1844, es menciona que els membres del consistori es van reunir 'en la sala consistorial de este Pueblo', que devia continuar sent encara la rectoria. El 1855, en concret el 30 de març, l'alcalde Francesc Mitjans, en un ple de l'Ajuntament acorda amb la resta de membres construir la Casa Consistorial del municipi, proposta acceptada per tots els presents. Per tal d'endegar i coordinar el projecte es creà una comissió composta pel mateix alcalde, així com Pere Cardona, Miquel Pascual, Jacint Llonch i el secretari, amb facultats per dirigir les obres, formar el pressupost i el seu repartiment entre els contribuents. Es va resoldre edificar-la en un terreny de Salvador Caldés, de la masia Can Caldés, que va cedir-lo a canvi de cobrar-ne 80 rals anuals de cens. Després de la seva construcció a l'última dècada del segle XIX i les dues primeres del segle XX, s'hi van fer algunes reformes i reparacions (1896 i 1921), canvis en la fusteria (1902 i 1912). Durant la primera meitat del segle XX, 1929 i 1930 es van fer reformes a l'interior, dirigides per l'arquitecte municipal, Francesc Berenguer i Bellvehí, fill de Francesc Berenguer i Mestres, ajudant de l'arquitecte Antoni Gaudí en edificis com ara la Cripta de la Colònia Güell.Francesc Berenguer i Bellvehí també fou autor de diversos edificis, avui catalogats, dins la Colònia. Segons l'inventari de béns de propietat municipal del 1971, aleshores l'estat de conservació de l'edifici ja era deficient i la planta baixa estava destinada a escola de nenes i a consultori, i el pis a habitatge de la mestra i a dependències municipals. Finalment, l'any 1997 es va produir el trasllat de l'Ajuntament a l'edifici actual, d'obra nova. | 41.3670100,2.0153700 | 417652 | 4579968 | 1855 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64739-foto-08244-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64739-foto-08244-2-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 66041 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-1 | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular i distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i la cornisa sostinguda amb mènsules motllurades. La façana principal, orientada a la plaça de l'Església i reformada, presenta un portal i dues finestres rectangulars a la planta baixa. Entre aquestes obertures hi ha un aplacat de pedra. Al pis, en canvi, hi ha un gran balcó que conserva els màstils de ferro per les banderes i el parament es troba arrebossat i pintat. La façana orientada al carrer Major presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i quatre finestres rectangulars. Totes aquestes obertures estan emmarcades amb el mateix tipus d'aplacat que el de la façana principal i estan cobertes per un voladís de teula àrab. Al seu torn, les finestres tenen els ampits de pedra decorats amb una motllura inferior a mode de teula. La façana està arrebossada i pintada, i presenta un sòcol de pedra aplacat també. Pel que fa a la façana orientada a la plaça del Rei hi ha dos finestres amb les mateixes característiques que les de la façana del carrer Major.</p> | 08256-27 | Carrer Major, 3-Plaça de l'Església, 1, 08106 | <p>Anteriorment, l'edifici era la seu de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles. El 4 de desembre de l'any 1992 s'inauguraren les noves instal·lacions del consistori municipal.</p> | 41.5195000,2.2534500 | 437709 | 4596698 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 74641 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-2 | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 514; i L. 7, f. 33. | XIX-XX | Va ser adobat fa uns anys, però té problemes d'humitat i de manteniment. | L'Ajuntament Vell és un edifici petit i modest, format per soterrani, plantes baixa i residencial, golfes i pati. Les parets perimetrals combinen la pedra, la tàpia i el maó. L'arrebossat és de morter i la coberta a dues aigües. La façana està encarada al nord i té un portal de pedra, amb la data de 1888 gravada a la llinda; un balcó amb barana de ferro forjat al primer pis i finestres de mig punt a les golfes. Tret del portal, que devia ser refet amb pedra per donar un toc de distinció a la Casa Consistorial, la resta de l'edifici no té elements destacables. | 08069-76 | Pau Bertran, 25 | El 9 d'octubre de 1898 el consistori de Collbató, presidit per Josep Matalonga Vacarisses, va acordar comprar a Josep Bertran, per 600 pessetes, la casa del Raval, núm. 19, que ja ocupava com a llogater. Aquell mateix any s'hi van fer importants reformes (es van adobar la paret del patí i la teulada, es va fer una cisterna i es va habilitar la presó a l'antic celler). També es va col·locar una làpida commemorativa, que ara és al Museu de Coses del Poble. El 1915 s'hi va fer un altre adob i el 1949 es va encarregar als mestres d'obres del Bruc, Josep Mera i Facund Ferrer, el canvi de les bigues de la teulada que estaven corcades. Va ser la seu de l'Ajuntament fins l'any 1977. Després ha acollit el Casal d'Avis, la Biblioteca, l'Escola de Música i les entitats del poble. | 41.5704600,1.8266800 | 402177 | 4602751 | 1888 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74641-foto-08069-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74641-foto-08069-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74641-foto-08069-76-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 73698 | Ajuntament vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-3 | <p>'Ajuntament vell', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> | XX | <p>L'element històric és la façana de l'edifici, rematat per quatre estructures que recorden merlets, però la seva forma és semblant a les dels capitells lotiformes. A la part central hi ha un petit frontó amb un òcul cec amb la data de 1918. La façana està arrebossada; a la part baixa hi ha un sòcol de lloses de pedra. Les obertures són molt allargades, donant major sensació de verticalitat al conjunt i estant emmarcades per una motllura plana. <span><span><span><span><span>Lany 2018 es van acabar les obres de reforma integral de l'edifici, que van suposar enderrocar tota l'estructura i construcció interna, conservant la façana històrica, que va ser rehabilitada. Es va procedir a l'aixecament d'una nova estructura metàl·lica per crear e</span></span></span></span></span>spais més amplis i accés per a persones amb mobilitat reduïda, noves instal·lacions de climatització, electricitat, il·luminació, ventilació i comunicacions. A<span><span><span><span><span>ctualment és la seu de l'Àrea d'Atenció a les Persones i Serveis Socials de l'Ajuntament d'Abrera.</span></span></span></span></span></p> | 08001-46 | Carrer Major, 3 - 08630 Abrera. | <p>Va ser construït l'any 1918 com a Casa de la Vila, funció que va mantenir fins a la inauguració del nou edifici, el 1991. L'edifici original era de pedra i s'estructurava en planta baixa, pis i golfes. L<span><span><span><span><span>'edifici va ser objecte d'una reforma integral els anys 2017-2018.</span></span></span></span></span></p> | 41.5159800,1.9024600 | 408418 | 4596620 | 1918 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73698-foto-08001-46-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2021-02-25 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 93510 | Ajuntament vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-4 | <p>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | Presenta cert estat de deteriorament. | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos de murs de maó i pilars de ferro fos amb coberta de teula àrab a dues aigües i carener paral·lel al carrer. A la banda posterior hi ha un terrat pla amb barana de balustres i un cos en forma de torre més alt. </p> <p>La façana principal té una composició simètrica de caràcter neoclàssic de cinc eixos verticals. Els tres centrals tenen arcs de mig punt i més grans que els dos laterals a sobre dels quals hi ha balcons de llosana de pedra en els dos pisos superiors. Als dos eixos laterals els arcs de la planta baixa són més estrets i les finestres superiors de les plantes estan emmarcades amb pedra i motllurades. La façana està arrebossada i pintada en rosat a més de mostrar esgrafiats que remarquen les formes estructurals dels arcs i pilars, i a la planta superior mostren motius florals. Al centre destaca l’escut municipal.</p> <p>L’interior, força reformat, es distribueix a partir d’una àmplia escala central amb els graons de pedra artificial.</p> | 08210-43 | C. Vic, 1 | <p>Fou la seu de l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines fins al 2006 quan es va traslladar a l’edifici actual de la plaça Josep Umbert Ventura.</p> | 41.6887900,2.1652300 | 430530 | 4615560 | 1863 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/93510-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/93510-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/93510-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2023-11-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 97364 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-5 | XVII-XX | <p>L'Ajuntament Vell és un edifici del segle XVII que va ser notablement reformat als segles XIX i XX. </p> <p>És un edifici cantoner i de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. El frontis presenta diverses obertures distribuïdes de forma aleatòria. A la planta baixa hi ha el portal d'accés d'arc pla de pedra dos finestrals d'arc pla arrebossat i un portal i un finestral d'arc pla arrebossat emmarcat amb una motllura. Al pis hi ha quatre finestrals amb una motllura a mode de guardapols, i en un extrem un finestral d'arc pla de pedra carejada. Tots els finestrals tenen sortida a un balcó amb baranes de forja, dels quals el de sobre el portal és corregut.</p> <p>El coronament està definit per una cornisa motllurada d'on arrenca un capcer rectangular centrat on hi consta escrit 'AJUNTAMENT' sota l'escut, que a banda i banda segueix amb una barana que en dos trams incorpora balustrada de terracota. La façana lateral té diverses finestres d'arc pla arrebossat i el mateix tipus de coronament.</p> <p>El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb els carreus de la cantonada vistos.</p> | 08035-137 | Pl. de l'Ajuntament, 9 | <p>L’espai que avui ocupa aquest edifici va ser la seu del Consell de la Universitat al segle XVII. També va fer funcions d’hostal i carnisseria fins a mitjan segle XIX. Així mateix, va ser la seu de l’Ajuntament de Calella fins a les darreries del segle XX i d’aquí prové el seu nom. En l’actualitat continua essent un edifici municipal destinat a oficines administratives i sala d’exposicions temporals.</p> | 41.6133000,2.6574900 | 471463 | 4606899 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97364-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97364-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-09-27 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | Al costat de l'entrada hi ha un plafó explicatiu de la història de l'edifici. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38194 | Ajuntament Vell (El Capítol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-el-capitol | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona.</p> | XV | <p>Antic edifici catalogable com a tipus V, de Bonet i Garí, de planta baixa, pis i golfes. Conserva el portal adovellat i elements decoratius d'estil gòtic en les pedres treballades de les finestres i obertures. També podem observar el treball de ferro forjat en les reixes de les plantes inferiors. A l'interior, es pot observar el saló de Pedra, una sala coberta amb volta de canó de pedra vista, recentment restaurada.</p> | 08009-201 | Nucli urbà. C. Gran, 61 | <p>Edifici d'origen civil. Fou el 'Delme' i va pertànyer al Capítol de Canonges de la Seu de Barcelona. Utilitzat com a masia, va passar a ser Ajuntament.</p> | 41.5557300,2.4004100 | 449999.06 | 4600624.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38194-foto-08009-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38194-foto-08009-201-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Es tracta d'un edifici amb successives modificacions. Cisa i cisa, diputat del districte, el dóna a l'Ajuntament. La façana actual és de 1940. La reforma recent en planta baixa ha malmès part de l'estructura de voltes existent. En desafectar l'edifici com a seu principal de l'Ajuntament, s'ha enderrocar una entreplanta que impedia apreciar la volta de canó en tota la seva envergadura. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 48245 | Al Castell en runes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-castell-en-runes | <p>ALBERT CORP, Esteve (1946). Petita vall. Dosrius: [s.n.], p. 26-31. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.BCIN.01/266. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. I p. 638, 642.</p> | XX | <p>'Històric Castell que ets/una mísera runa;/esfondrades la parets,/només una/conserva els/quatre merlets/per a balcó de la lluna/i escarpidó dels freds/el temps passat que tu exaltes/esdevé boirós/com les parets altes/caigudes pel clos. Antic fortí, que t'avances/a un repetxó de la serra d'Alfar,/reraguardant de muntanyes immenses,/atalaies la mar/de les gran prometenses/no pregunteu per princeses/ni nobles galans/ni pregunteu per conteses/de braus capitans. Les sales malmeses,/les pedres esteses/res diuen d'abans./Només fan paleses/de com són caduques les majors empreses/dels pobres humans. Oireu per la contrada/narracions fantasmals:/de si una mina enfonsada,/de subterranis que van als fondals/d'un donzella encantada,/d'una cavalcada/de monstres i veus humanals/(per Sant Joan, nit entrada),/d'una arca d'or soterrada/Amics, tot és fals:/pura fantasia arborada/de senys poc cabals. Ací la història és ben morta,/si no, roman soterrada en arxius./Ningú sabia on hi havia la porta,/la fossa, el pont, els reductes massius./qui més, s'aconhorta/mirant-s'ho amb ulls compassius;/i l'agosarat se n'emporta,/si resta, una aresta de caires prou vius./Si una silueta armada i absorta/de lluny hi veiéssiu, no ho cregueu escorta;/serà un caçador dels furtius. Murs esventrats que envaeix la vilorda/els arbrissos salvatgins,/la faram es desborda/niant-hi per dins…..'</p> | 08075-335 | <p>Aquest poema fou escrit per l'activista cultural i polític dosriuenc Esteve Albert i Corp entre els anys 1944-1946. Forma part del seu llibre 'Petita Vall', un recull de poemes dedicats a diversos aspectes de Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1944-46 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Esteve Albert i Corp | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 45725 | Al costat dels frares i del riu, no t'hi facis mai el niu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-costat-dels-frares-i-del-riu-no-thi-facis-mai-el-niu | XIX-XX | Castellbell i el Vilar i la població de la contrada sempre ha viscut a tocar del Llobregat i sota l'ombra del monestir de Montserrat, i pel que sembla no sempre va ser una experiència positiva pel veïnat, ja fos per les fortes riuades o per la influència dels monjos. Ja se sap que entre veïns hi acostumen a haver-hi disputes i quan les forces no estan equilibrades queda el recurs de la picaresca del poble. | 08053-628 | Castellbell i el Vilar | 41.6307100,1.8584700 | 404916 | 4609405 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada perJoan Clusellas de cal Putxet. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 41181 | Al NE de Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-ne-de-can-riera | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | No visible. | Troballa superficial d'una destral de diorita de 16 cm de llargada i trencada longitudinalment i d'una de més petita sencera. El lloc de la troballa fou el marge situat en el camí que s'enfila cap el turó Arbocer, eixamplat al fer el camí de les urbanitzacions del Serrat de l'Ametlla. En aquest punt la terra era molt cendrosa i aparegueren fragments molt petits de ceràmica a mà. | 08023-135 | Camí de Puiggraciós amb Can Riera | Documentat per Jordi Pardo l'any 1974. Hi va recollir material. | 41.6899400,2.2380900 | 436595 | 4615632 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41181-foto-08023-135-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. A l'igual que els autors de la Carta Arqueològica, no s'ha localitzat la ubicació d'aquest 'possible' jaciment; ja que es tracta d'una troballa superficial i aïllada que en el moment de fer-se no es va documentar bé. | 78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 90300 | Al nord de Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-de-pallerols | IV-II aC | Es desconeix. | <p><span><span><span><span><span><span>Dalt d’un turó situat al nord de Cal Pallerols, al camí que porta cap a Can Rigolfes s’hi localitza un gran nombre de fragments ceràmics en superfície d’època ibèrica en tota la vessant oest del turó, fins a peu de camí. No s’hi observa cap estructura. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-188 | Nord de Cal Pallerols. Est del Pla de Rubió. | 41.6269800,1.5562800 | 379737 | 4609368 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90300-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90300-188-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 44173 | Al nord del Camp de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-del-camp-de-lilla | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment del que es té un coneixement recent a través de prospeccions. En uns camps de conreu que queden emmarcats per la carretera BP-5107 al sud, i el camp de futbol com a límit oest, es localitzaren materials d'època romana, especialment constructius, així com algun fragment d'àmfora local. No s'ha documentat cap resta de construccions. Cal dir que aquest camp on s'han localitzat aquestes restes ceràmiques podria entrar en l'àrea d'influència del jaciment romà de can Martí del que dista poc mé de 200 metres. D'altra banda també és cronològicament compatible, i proper, a les restes del Camp de l'Illa, jaciment que es troba tot just a l'altra banda de la carretera BP-5107, al sud de la mateixa. | 08042-58 | Àmbit del Montseny Oest | Jaciment localitzat en els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). | 41.6905400,2.3244100 | 443779 | 4615639 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal tenir present que la concentració de jaciments romans en aquesta àrea pot amagar un únic gran jaciment, tot i que l'estat de recerca actual no permet assegurar-ho. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 40163 | Al nord oest de Can Sous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-oest-de-can-sous | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Actualment, als camps llaurats no hi hem localitzat restes materials en superfície, tot i que la zona ocupada per camps d'avellaners es troba tancada i no s'hi ha pogut realitzar la corresponent prospecció. | Restes en superfície ubicades a prop del creuament de la carretera de Puiggraciós i la carretera de sant Bartomeu. La zona presenta uns camps de cultiu molt ben disposats de cara a sud amb pendents relativament suaus, a la zona anomenada Pla del Roure. En aquests camps apareixien restes de ceràmica ibèrica comuna grollera i a torn quan es llaurava. L'àrea de les troballes s'extenia paral·lelament al camí de Sant Bartomeu, d'est a oest. No hi apareixia cap tipus d'estructura, però la quantitat de restes de ceràmica feia pensar en l'existència de sitges. Amb anterioritat a Jordi Pardo, Emili Ramon hi havia localitzat abundants restes de ceràmica, entre les quals destacava un vaset de ceràmica grollera, actualment desaparegut. Es conserven els materials al Museu de Granollers. Actualment, als camps llaurats no hi hem localitzat restes materials en superfície, tot i que la zona ocupada per camps d'avellaners es troba tancada i no s'hi ha pogut realitzar la corresponent prospecció. | 08005-294 | Can Sous | Jaciment localitzat per Jordi Pardo l'any 1979. | 41.6898900,2.2481900 | 437435 | 4615619 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 90497 | Al nord-oest d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-oest-dorrius | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PREVOSTI, M. (1981) </span><em><span>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</span></em><span>. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. </span></span></span></span></p> | III aC-V dC | El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen únicament dades molt imprecises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Marià Ribas (</span></span></span></span>RIBAS,1952) <span><span><span><span>es van trobar restes romanes indeterminades</span> <span>al nord-oest del poble d'Òrrius, molt a la vora seu.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> | 08153-46 | Nord-oest d’Òrrius | 41.5596900,2.3483300 | 445660 | 4601096 | 08153 | Òrrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90497-46jpg0.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Marta Prevosti situa el jaciment a l'esquerra del torrent de can Campins, als voltants de la masia homònima (PREVOSTI, 1981: 213). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 57400 | Al peu de l'antic camí de Rubió a Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-peu-de-lantic-cami-de-rubio-a-igualada | Camps de conreu | Els materials arqueològics apareixen dispersos en superfície entre els camps de cereals i oliveres a ambdós costats del camí de la Costa dels Frares, l'antic camí que va de Rubió a Igualada, a l'alçada aproximada de mig camí del trajecte i on comenta la pujada en dirección a Rubió.. Es tracta de fragments informes i grollers de ceràmica comuna feta a mà, grisa emporitana o de parets fines i àmfora ibèrica. També s'han identificat gerres globulars i olles de perfil en S, i unes poques ceràmiques d'importació itàlica, com ara alguns bocins inclassificables de vernís negre (Campaniana A), dolia i morter. Segons consta en la fitxa corresponent de la Carta Arqueològica, durant els anys vuitanta del segle XX es van localitzar un fragment de destral de basalt i un tros d'un molí de pedra de granit. Tot això situa el jaciment en un moment cronològic de l'Ibèric Final sense poder-lo relacionar amb cap estructura. | 08143-327 | Camí de la Costa dels Frares (des de l'Espelt), PK 1,300 | El jaciment va ser descobert el 1985 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI) i incorporat a la Carta Arqueològica en el decurs de la revisió del 1991, quan, tot i la presència abundant de material arqueològic, es va constatar la inexistència d'estructures d'habitació vinculades al lloc. En la visita de març del 2012 per l'Inventari del Patrimoni es constatà que, tota l'àrea subjecte d'expectativa arqueològica forma part de grans feixes amb plantacions d'oliveres i ametllers, i es fa difícil localitzar cap resta de ceràmica. | 41.6118800,1.5870100 | 382270 | 4607649 | 08143 | Òdena | Difícil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jortdana | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 82125 | Al Peu dels Mollons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-peu-dels-mollons | -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=20&consulta=MCUyKzYlNiswODE2NTMl&codi=12224 | Probablement està força arrasat. | Aquest jaciment arqueològic es va localitzar a partir de l'aflorament en superfície d'uns quants fragments de ceràmica d'aspecte prehistòric. El punt d'interès està situat en una terrassa (abans conreada) coberta per una densa capa de matolls i vegetació de sotabosc. La terrassa està envoltada de xaragalls i molt a prop hi passa un camí. Justament en el contacte entre l'antic camp conreat i el camí és on s'han localitzat els materials arqueològics superficials. Segons la persona que va efectuar la troballa, la dispersió del material indica que sota l'espessa capa d'herba es deuen trobar fragments de ceràmica similars. En total es varen recollir 22 fragments de ceràmica: 21 d'ells informes i de petites dimensions, i 1 decorat amb un cordó amb digitacions, molt rodat. En general es tracta de pastes grolleres, amb abundant desgreixant, fetes a mà i amb superfícies d'aspecte descuidat o allisades. Dos dels fragments se surten d'aquest grup general, ja que es tracta de dos fragments informes de ceràmica ibèrica feta a torn de cocció mixta o tipus 'sandwich'. Caldria emmarcar aquest jaciment dins l'Edat del Bronze, sense que es pugui precisar més la seva cronologia degut a la poca qualitat descriptiva del material recollit. A més, és probable que els dos fragments de ceràmica ibèrica siguin portats d'un altre punt. En el moment de la visita a l'indret l'any 2000 amb motiu de l'actualització de la Carta Arqueològica es va fer impossible la identificació de cap tipus d'estructura, per la qual cosa molt probablement el jaciment estigui arrasat. | 08165-4 | C-15, PK 44'3 | El jaciment fou descobert l'any 1992 amb motiu d'una prospecció arqueològica a la zona motivada per la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l'Eix Anoia-Garraf. L'any 2000 fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de registre 5002, 9224). | 41.5752000,1.6748000 | 389522 | 4603461 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82125-foto-08165-4-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 79|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 57392 | Al sud de Cal Tous o A 200 m al sud de Cal Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sud-de-cal-tous-o-a-200-m-al-sud-de-cal-tous | No identificable | A uns 200 m al sud de Cal Tous, en un camp d'ametllers aparegueren en superfície fragments de ceràmica comuna romana i un bocí sense forma i molt groller de Terra Sigil·lada indeterminada. No hi ha constància de material de construcció ni de contenidors ceràmics ni de restes de cap estructura d'aquest petit assentament agrícola. El poc material aparegut no permet gaires apreciacions cronològiques, tot i que la presència de ceràmica sigil·lada permet detectar, com a mínim, un moment altimperial del jaciment. | 08143-319 | Camí de Ca l'Enric, PK 4,100 | Jaciment descobert pel senyor Pere Arnau Ferran, veí d'Igualada. En el decurs de la visita el maig del 2012 es va constatar la inexistència d'estructures d'habitació vinculades al lloc i es van identificar dos fragments de vores d'olla de ceràmica reduïda de cuina. | 41.6246200,1.6288300 | 385777 | 4609008 | 08143 | Òdena | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 57372 | Al sud de Can Pau Magí o Carretera d'Òdena a Manresa o Drecera de Castellfollit del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sud-de-can-pau-magi-o-carretera-dodena-a-manresa-o-drecera-de-castellfollit-del-boix | MALUQUER DE MOTES, J. [ET ALII] (1982). Catàleg provisional dels poblats de l'època ibèrica al Principat de Catalunya, Universitat de Barcelona. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Barcelona. | Camps de conreu | Jaciment ubicat en un camp de conreu que hi ha a l'esquerra de la carretera d' Òdena a Manresa, enfront de la fàbrica de guix, i entre la carretera i l'antic camí a Castellfollit del Boix, orientat a migdia. La zona de màxima concentració de materials està en la part central del camp i en contacte amb el bosc, en una área de dispersió d'uns 50 metres de radi. Entre els materials destaquen una paret de dolium i bocins esberlats d'un morter; dues bases de pedra de molí circular, així com també una pedra amb una perforació central que no arriba a travessar-la; fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana de pastes bicolors i monocromes; fragments de vores i cossos de grans gerres a torn, de perfil globular, de pastes monocromes i bicolors, i llavis de tendència plana; fragments de ceràmica ibèrica feta a mà (olles o gerres de perfil en 'S'; de parets gruixudes i fons pla); un fons d'una copa de ceràmica Campaniana B (175-50 aC) forma Lamboglia 3a. Es podria afirmar que es tractaria de les restes d'un hàbitat que no s'ha trobat o que ha desaparegut. | 08143-299 | Carretera C-37, Km. 70,800 | El jaciment va ser descobert el 1972 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Durant la redacció de la Carta Arqueològica, el 1984, ja es va constatar la inexistència d'estructures vinculades al jaciment i la dispersió del material ceràmic en una àrea aproximada d'uns cinquanta metres de radi des de l'epicentre del suposat lloc d'habitació, als marges del camp de conreu. | 41.6159800,1.6491600 | 387455 | 4608022 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza Jordana | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 41933 | Al sud de la població, prop de la riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sud-de-la-poblacio-prop-de-la-riera | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 153 . RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 96. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Urbanitzat | La bibliografia parla de restes romanes, però en l'actualitat la urbanització de la zona no deixa veure res. | 08030-6 | Urbanització La Resclosa | 41.5216600,2.3721800 | 447618 | 4596859 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les dades de Marià Ribas són molt esquemàtiques i quan documentà aquest jaciment encara no hi havia l'autopista. No sabem el criteri per posar les coordenades de la fitxa de la Carta Arqueològica, que són les que hem posat; i les fotos corresponen a les coordenades. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 90245 | Al sud de l’església Santa Maria de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sud-de-lesglesia-santa-maria-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>Al sud de l’església de Santa Maria de Rubió, i concretament a l’esplanada destinada a aparcaments, l’any 1980 arran de l’enjardinament i la construcció de les escales per facilitar l’accés a l’església es van localitzar diversos fragments ceràmics de l’edat del bronze i algun fragment residual d’època medieval. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-133 | Església de Santa Maria de Rubió. Nucli del castell de Rubió. | <p><span><span><span><span><span><span><span>Els materials foren localitzats per membres de la secció d’arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada l’any 1980.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6439500,1.5696600 | 380883 | 4611234 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Administratiu | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 003.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 41202 | Al SW del Serrat de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sw-del-serrat-de-la-creu | Cobert per la vegetació. | A la vessant sud-oest del Serrat de Santa Creu, i en una àrea d'uns 200 metres quadrats, s'observen materials arqueològics d'època romana, principalment material constructiu. La zona està afectada per una pedrera que s'abandonà fa uns anys i segurament afectà el jaciment. A part del materials, no s'observen cap tipus d'estructures arqueològiques. | 08023-156 | Serrat de Santa Creu | 41.6760700,2.2421100 | 436916 | 4614089 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41202-foto-08023-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41202-foto-08023-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41202-foto-08023-156-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | No sembla està vinculat a l'antiga Capella de Santa Creu, localitzada a la cota màxima del serrat. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 93879 | Alambí de la destil·leria Calisay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alambi-de-la-destilleria-calisay | <p>CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel (2013 ).<em> Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995)</em>. Barcelona. Angle editorial.</p> <p>LACUESTA, Raquel (2013). La fàbrica Calisay. Els edificis de les Destil·leries Mollfulleda; a CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel.<em> Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995)</em>. Barcelona. Angle editorial, pp. 208-241.</p> | XX | <p>Alambí de coure, amb el seu suport de ferro, procedent de la destil·leria Calisay ubicat en la rotonda pròxima a la destil·leria a modus ornamental.</p> <p>Els alambins de laboratori solen ser de vidre, però els utilitzats per a destil·lar begudes alcohòliques, com aquest cas, es fabriquen normalment de coure, perquè aquest material no proporciona sabor a l'alcohol, resisteix els àcids i condueix bé la calor.</p> | 08006-306 | Rotonda de la Riera del Pare Fita | <p>La història del Calisay no comença a Arenys, sinó a Malgrat de Mar, quan, l'any 1895, Pau Rimbau i Vidal, Lluís Canony i Rigalt i Manuel Martí i Cardona, constitueixen una societat col·lectiva per dedicar-se a l'elaboració i venda de licors. Aconsegueixen aquell mateix any, per part del Ministeri d'Indústria, el reconeixement de la patent d'invenció del nou destil·lat, fet a base d'herbes aromàtiques i remeieres. Però l'estiu de 1896, un dels socis queda fora i els dos que queden, Pau Rimbau i Manuel Martí, creen una nova societat 'Rimbau y Martí'.</p> <p>Aquesta segona societat encara duraria menys, perquè el 24 d'abril de 1897 es produeix la compravenda segons la qual per un import de 3.100 pessetes passa a mans de Magí Mollfulleda, comerciant d'Arbúcies establert a Arenys de Mar. Es traspassa el certificat de propietat de les marques Calisay, Ferroquina i la de l'anís La Criolla, juntament amb els motlles per a la fabricació de les ampolles i moltes pedres litogràfiques per a la impressió de les etiquetes, tots els llibres de registre i comptabilitat i dues caixes amb els anuncis usats fins el moment.</p> <p>Aviat, però, Manuel Martí se'n penedeix i idea un nou licor que vendrà com 'Exquisito licor Martí a base de Quina Calisaya' i simula, l'any 1901, un contracte de compravenda amb el seu fill Eusebi Martí i Casas. Aquest fet, comportarà un litigi als tribunals amb Magí Mollfulleda, comprador de la patent, que durarà fins el 23 de març de 1905, quan la Dirección General de Agricultura, Industria y Comercio desestima un recurs presentat per Eusebi Martí (CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel; 2013 ).</p> <p>L'èxit i la internacionalització del Calisay es produeix, precisament, amb Magí Mollfulleda, que, com hem dit, és natural d'una antiga família d'Arbúcies. Però l'any 1873 s'instal·la a Puerto Rico i es dedica al comerç del cafè, cacau, tabac, canya de sucre, cotó i cuirs treballats. L'any 1879, amb 26 anys d'edat, torna a Arbúcies. El 1885 es casa i s'instal·la a Arenys de Mar. L'any 1911 es trasllada a la casa dels números 87 i 89 de la riera. L'any 1910 comença la fabricació al que era l'antic molí de dalt, que havia comprat dos anys abans. Però l'any 1913 mor, amb 59 anys, d'accident a Barcelona. Abans, però, la visita del rei Alfons XIII a la vila, el 21 de novembre de 1908, converteix l'empresa en proveïdora de la casa Reial espanyola.</p> <p>La seva esposa, Maria de Congost, i els seus dos fills, Joan i Santiago, administren la destil·leria des del 24 de gener de 1914. Dos anys més tard, compren una seu a Barcelona que els permet ampliar el catàleg amb nous productes, dels que en destaca l'Skaueb Kummel. Però durarà ben poc, perquè a l'any següent es concentra la fabricació a la seu del molí de dalt. On en quatre anys, quintuplicaran la producció. L'any 1933 es constitueix la Sociedad Anónima Destilerias Mollfulleda, amb un capital social de dos milions de pessetes.</p> <p>Entre els anys 1924 i 1930, Joan Mollfulleda és l'alcalde d'Arenys. Durant aquest període s'incentiven els projectes del port i del mercat. Però la Guerra Civil espanyola representa un moment de crisi, a nivell social, però sobretot econòmic per l'encariment dels productes i la impossibilitat d'usar substitutius sense alterar-ne els resultats. Aquesta crisi s'allargarà uns anys després de finalitzar el conflicte, per motius externs obvis.</p> <p>Santiago mor l'any 1940 i l'any 1947 mor Joan, als 58 anys d'edat. Aquest fet precipita la successió a Joaquim Mollfulleda Borrell, casat amb Maria Teresa Julià. S'obre una etapa exitosa a nivell estatal, però també internacional. Joaquim, a més, és conegut per les seves dues grans aficions: la fotografia i la minerologia. D'aquesta darrera, el municipi en conserva el seu llegat en forma de col·lecció.</p> <p>Als anys 50 del segle XX s'ha remuntat el negoci i ha superat les dificultats sorgides amb motiu de la Guerra Civil i la postguerra. Però a partir de 1966 s'inicia una greu crisi que motivarà la venda l'any 1981, al grup RUMASA, propietat de José Maria Ruiz Mateos. L'any 1983, el govern socialista l'expropia per interès general i com no aconsegueix un únic comprador en subhasta per tot el grup, es ven les empreses individualment. Bodegas Pedro Rovira, SA compra Calisay per cent milions de pessetes. L'any 1992, fa suspensió de pagaments i es trasllada a Móra la Nova. El 30 de gener de 1995 es tanca la factoria d'Arenys.</p> <p>L'Ajuntament fa una permuta de la fàbrica amb Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona pel solar del Forn de vidre i compra els alambins en subhasta pública.</p> <p>L'any 1998 s'aproven els nous usos de l'equipament i la remodelació va a càrrec de Massimo Cova i Jordi Gras.</p> | 41.5833992,2.5476278 | 462292 | 4603622 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93879-02p1560327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93879-03p1560328.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alambí és l'aparell utilitzat per a destil·lar líquids mitjançant un procés d'evaporació per escalfament i posterior condensació per refredament. Trobem les primeres descripcions de l'alambí al segle IX en el 'Llibre dels secrets' d'Ar-Razí. Era utilitzat per a produir perfums, medicines i alcohol procedent de fruites fermentades.És una eina de destil·lació simple que està constituïda per una caldera o retorta, on s'escalfa la barreja. Els vapors emesos ascendeixen per la part superior i es refreden en un serpentí situat en un recipient refrigerat per aigua. El líquid resultant s'arreplega en el dipòsit final.Quan es destil·len líquids procedents de la fermentació alcohòlica de fruites, com l'alcohol bull a una temperatura (80°C), inferior a la de l'aigua, els vapors que primer es formen són els d'aquell, encara que barrejats amb una menuda proporció d'aigua, i s'aconsegueix destil·lar una substància amb major grau alcohòlic que l'original. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 78122 | Alba de la Font d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alba-de-la-font-dabril | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. | XX | Les albes de la font d'Abril estan a l'entorn de la font. Es tracta de dos exemplars d'alba (Populus alba) d'una sola bessa, que assoleix una alçada considerable, d'uns 20 metres. Té una capçada poc densa. Entre les dues albes hi ha un castanyer. | 08248-216 | Camí de Caldes | 41.6423700,2.2075900 | 434008 | 4610373 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78122-foto-08248-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78122-foto-08248-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 80213 | Alba de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alba-de-la-tuta | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. www.lovistaire.blockspot.com | Arbre amb tronc dret amb escorça blanquinosa de fulles ovals i blanques amb peciol rodonenc. Es troba a pocs metres de la façana oest de la masia de la Tuta. Té aproximadament uns 10 m d'alçada. | 08138-305 | A 7 km a l'oest de la vila. Trencant km. 32 N-141. Camí de carro abans d'arribar a Les Closanes. | 41.8050900,2.1242200 | 427249 | 4628507 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A Andorra es coneix com Auba o Aube i a Catalunya com Alber, Alba o Albe.Anomenada popularment 'Populus Alba' de la familia de les Salicinies. Floreix al febrer. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 74868 | Albarda Castellana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albarda-castellana | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina.</p> | <p>Roca de conglomerat de 1.177 m d'alçada, situat al costat del camí dels Francesos i molt a prop del cim de Sant Jeroni. És el punt més alt de la comarca del Baix Llobregat.</p> | 08069-303 | Muntanya de Montserrat | 41.6009000,1.8136300 | 401135 | 4606146 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74868-foto-08069-303-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia: Ivan Fernández, 2010. | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 72787 | Albareda Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albareda-xica | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Conegut sota aquest nom un grup de tres habitatges, el primer del qual inicialment fou un bar. Situada al costat del camí, el que fora bar, és un habitatge d'una planta amb un pati cimentat davant, que deuria ésser la terrassa del mateix. A la part posterior i a un nivell més baix s'adossa l'altre construcció, aquesta de planta baixa, on està l'entrada del garatge i dues plantes. Ambdues edificacions tenen la teulada a dues vessants. | 08303-29 | Albareda Xica s/n | 41.9746900,2.4211500 | 452042 | 4647128 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72787-foto-08303-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72787-foto-08303-29-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquestes construccions tenen un valor patrimonial i cultural discutible, tan mateix s'han realitzat aquesta fitxa ja que consten a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guillaries - Savassona. Municipi de Vilanova de Sau'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 56348 | Albelló de Cal Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-de-cal-soteres | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX - XX | Aquest Albelló el trobem ubicat a tocar del camí que surt de Cal Soteres en direcció nord-est, a uns 600 metres de la casa, i abans d'arribar a una cruïlla de camins. Es troba ubicat en el pendent del camí. Està fet amb unes parets formades per blocs de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. El sostre està format per lloses planes i la base està formada per la roca mare, però podria estar format també per lloses planes ( no es pot apreciar). No destaca per les seves dimensions amb uns 2,5 metres de llarg, 1 d'alçada i 1 d'amplada. Gran part es troba cobert de vegetació. | 08152-89 | Cal Soteres | Els albellons també són construccions fetes amb pedres i relacionats amb l'aigua però en aquest cas per evacuar-la i no per aprofitar-la. L'albelló es construïa en aquells indrets on era necessari que l'aigua tingués una sortida, ja que quan plovia se'n podia acumular molta quantitat. Altres cops el que passava era que es feia alguna construcció tipus caseta, mas, ermita o d'altres en llocs on l'aigua de la pluja acostumava a córrer i per evitar danys a la construcció es realitzava l'albelló amb unes conduccions soterrades amb entrada i sortida per l'aigua. En alguns marges també trobarem aquest tipus de construccions que recullen l'aigua uns metres més amunt del marge per conduir-la fora del marge per la seva part més baixa. | 41.5307400,1.5602400 | 379889 | 4598678 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | La gent de l'entorn l'anomena ' Cloaca o Claveguera'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82883 | Albelló de l'Altrabanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-de-laltrabanda | XVIII-XX | L'estructura es troba en bon estat, tot i que coberta de vegetació. | <p>Construcció situada en una zona enclotada a l'extrem d'una vinya. És feta amb un mur de de pedra seca i presenta una obertura a la part central coberta amb volta rebaixada de maó pla, de certa fondària. Per sota la obertura hi circula l'aigua en episodis de pluja abundant.</p> | 08145-169 | Al costat del camí que passa a ponent del barri de l'Altrabanda. | <p>Un albelló és una construcció emprada per facilitar el desaiguat d'un camp.</p> | 41.3038900,1.7371000 | 394276 | 4573262 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82883-20200617115840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82883-20200617115917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82883-20200617120027.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 87893 | Albelló de Mas Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-de-mas-rossell | XVIII-XX | <p>Albelló situat prop del bosc del Collet. Es tracta d'una construcció de pedra seca, construïda a l'extrem del camp per recollir l'aigua de la pluja i evitar que quedi inundat. Està situat dins un mur de pedra seca, amb una obertura formada per lloses verticals i una horitzontal a sobre, a mode de pontet. L'aigua passa per sota i marxa camí avall.</p> | 08043-177 | El Collet | 41.2851800,1.7142700 | 392334 | 4571213 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87893-20200926124755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87893-20200926124832.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 87906 | Albelló de Mas Rossell II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-de-mas-rossell-ii | XVIII-XX | <p>Albelló situat a l'extrem d'un camp al nord de Mas Rossell. Es tracta d'una construcció de pedra seca, construïda a l'extrem del camp per recollir l'aigua de la pluja i evitar que quedi inundat. Està situat dins un mur de pedra seca, amb una obertura formada per lloses verticals i una horitzontal a sobre, a mode de pontet. L'aigua passa per sota i marxa camí avall.</p> | 08043-186 | Al nord de Mas Rossell | 41.2852000,1.7117900 | 392127 | 4571218 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87906-img-20210220-wa01160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87906-img-20210220-wa01170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87906-img-20210220-wa01140.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 94331 | Albelló del camí de mas Lloberes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-del-cami-de-mas-lloberes | XIX | <p>Construcció situada en un marge entre unes feixes agrícoles i el camí. És una construcció feta amb un mur de pedra lligada amb argamassa i presenta una obertura a la part inferior amb volta rebaixada de pedra. Per sota la obertura hi circula l'aigua en episodis de pluja abundant.</p> | 08210-136 | Camí de Mas Lloberes | <p>Un albelló és una construcció emprada per facilitar el desaiguat d'un camp.</p> | 41.6861400,2.1661400 | 430603 | 4615266 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94331-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-07-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 87810 | Albelló del camí del Pla del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-del-cami-del-pla-del-bosc | XVIII-XX | <p>Albelló situat al costat del camí del Pla del Bosc. Es tracta d'una construcció de pedra seca, construïda a l'extrem del camp per recollir l'aigua de la pluja i evitar que quedi inundat. Està constituït per dos trams de mur de petita alçada, paral·lels entre sí, sobre els quals hi ha una llosa perpendicular, a mode de pontet. L'aigua passa per sota i marxa camí avall.</p> | 08043-117 | Camí del Pla del Bosc | 41.2889300,1.7152100 | 392419 | 4571628 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87810-20200910143322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87810-20200910143205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87810-20200910143250.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 94955 | Albelló del Fondo del Cisternot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-del-fondo-del-cisternot | <p>- MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>- Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021), inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</p> | XVIII - XX | <p><span><span><span><span><span>Arc de mig punt situat a la part inferior d’un marge de pedra seca que delimita un bancal o feixa i que es troba a mà esquerra, pujant pel camí de les Llobatones, a 130 m. direcció NO des del mateix Coll de la Creueta, i on caldrà baixar un parell de bancals pel mig del bosc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest punt el mur mesura aproximadament un metre d’alçada. L’arc mesura 65 cm d’amplada x 35 cm d’alçada. El seu interior sembla que hagi sofert un petit enderroc, malgrat que a la banda dreta de l’arc s’hi observa un petit forat més fondo.</span></span></span></span></span></p> | 08179-484 | Al marge de pedra seca del Fondo del Cisternot, proper al Coll de la Creueta. | 41.6440700,1.9037600 | 408707 | 4610839 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94955-20230403172843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94955-20230403172906.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-14 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars | Es desconeix la utilitat concreta d’aquest arc, però tot fa pensar que podria tractar-se d'un desaigua, més que res pel forat que es veu en el seu interior. En aquest cas estem parlant d’un albelló, que és un forat per on comença un conducte de desaigua.L’art i la tècnica que deriva de la pedra en sec, ha enginyat diferents tipologies constructives de caire patrimonial. És cert que les més conegudes són les barraques i els marges, però també podem trobar escales volades o escales de pedra, camins empedrats, arneres, trones o escocells, entre molts d’altres. És cert que la pedra seca, també forma part de la identitat del municipi.Aquest element arquitectònic consta en el cadastre en terres del mas de Les Ferreres, parcel·la 9. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 48328 | Àlber de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-ca-larenes | <p>Exemplar d'àlber (Populus alba) de grans dimensions, situat al costat del torrent de ca l'Arenes, al nord-oest de la masia i al costat d'un camí senyalitzat. Es tracta d'un arbre caducifoli, de capçada ampla i irregular, amb l'escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques. En floració, les seves fulles són arrodonides o profundament lobulades.</p> | 08075-418 | Torrent de ca l'Arenes - Veïnat del Far - Zona del Far | 41.6223200,2.4602400 | 455035 | 4607985 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48328-foto-08075-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48328-foto-08075-418-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part dels itineraris Dosrius 7, Dosrius 7A i SL-C 80 del parc. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 38003 | Àlber de can Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-can-marfa | - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona. | Àlber (Populus alba) situat al camí que va a can Marfà. Possiblement l'existència d'aquest arbre indiqui la vegetació que hi devia haver originàriament en aquesta zona voltant la riera d'Argentona, tot i que pot ser plantat. Dimensions: Perímetre: 2,31 m, DBH: 0,74 m. | 08009-94 | Veïnat de la Pujada | 41.5557100,2.4093600 | 450746 | 4600618 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38003-foto-08009-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 48327 | Àlber de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 93. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.66/227. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9.</p> | XX | <p>Exemplar d'àlber (Populus alba) de grans dimensions, situat dins del parc de Molinot, prop del camí que puja al veïnat de Pedró, a l'extrem de llevant del nucli urbà. Està envoltat per una gran plantació de plataners. Presenta una alçada aproximada d'entre 15 i 16 metres, amb un perímetre de tronc de 5,40 metres al nivell de la soca. Es tracta d'un arbre caducifoli, de capçada ampla i irregular. L'escorça és llisa i blanca, amb bandes transversals fosques (està afectat per l'acció d'una heura) i les fulles arrodonides o profundament lobulades.</p> | 08075-417 | Camí del Pou de Glaç - Zona de Canyamars | <p>Els àlbers són abundants en boscos de ribera i la seva fusta és utilitzada en ebenisteria i fusteria per a peces lleugeres. Es desconeix si es tracta d'un exemplar aïllat per naixement natural o bé hi havia hagut altres exemplars antigament. Se li calcula una antiguitat d'entre 60 i 70 anys.</p> | 41.6013100,2.4497200 | 454144 | 4605658 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48327-foto-08075-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48327-foto-08075-417-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 97213 | Àlber de Conrad Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-conrad-prat | <p><span><span><span>ROMERO, M. (2018). <em>Catàleg dels arbres d’interès local de Calella.</em> Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Àlber situat en un costat de la plaça de Conrad Prat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un exemplar d’àlber (<em>Populus alba pyramidalis</em>), espècie originària de la zona d’Europa i Àsia. És un arbre caducifoli de tronc llis i blanquinós que pot assolir una alçada de 30 m. Aquest exemplar amida 18 m. i 199 centímetres de perímetre del tronc. La capçada és columnar. </span></span></span></p> | 08035-116 | Pl. Conrad Prat, s/n. | 41.6187800,2.6623300 | 471869 | 4607506 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97213-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2024-07-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 66128 | Àlber de la font de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-la-font-de-can-gurri | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 96.</p> | <p>Àlber (Populus alba) situat davant de la font de can Gurri, a l'extrem sud-est del terme municipal. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 25 i 28 metres, i una copa d'uns 12 metres d'amplada mesurada linealment. Està format per un esvelt tronc central ramificat en tres grans branques. El brancatge de la copa és escàs i, en general, està força malmesa.</p> | 08256-114 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>Fins l'any 2009 hi havia tres exemplars d'àlber a la font de can Gurri, però les fortes ventades d'aquell any en van tombar dos. La capçalera de l'àlber sobresurt per damunt de la resta d'arbres que hi ha a la zona, marcant una fita reconeguda. Segons sembla, l'arbre podria ser centenari.</p> | 41.5158700,2.2767400 | 439649 | 4596279 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant. Deixarem una primera clariana a mà esquerra (on hi ha les restes de can Santpare) i continuarem pujant. Deixarem també un camí a l'esquerra fins arribar a una altra clariana. Al fons d'aquesta, a la dreta, surt un estret corriol que porta a la font de can Gurri. L'arbre es troba situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 87851 | Àlber de la Llacunalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-la-llacunalba | XX | <p>Àlber situat al costat de la font de Llacunalba, a la urbanització de les Palmeres. Es tracta d'un exemplar d'àlber (Populus Alba) de notables dimensions. És una espècie originària del centre i sud d'Europa i de l'Àsia central. Es tracta d'una espècie que forma part de la vegetació de ribera, tot i que en aquest cas no ho està.</p> | 08043-157 | Av. de Canyelles | 41.2765200,1.7083300 | 391823 | 4570259 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87851-20200910112247.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.