Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37915 | Alocar del rial de Betlem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-betlem | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de Betlem. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria, però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-230 | Torrent d'en Puig | 41.6014400,2.5394500 | 461621 | 4605629 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Jordi Montlló | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37917 | Alocar del rial de ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-ca-lamar-de-la-torre | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de l'alzinar i la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de ca l'Amar. Al tram baix d'aquest rial, el marge dret té un mur de ciment (separa la finca de can Boter), i el marge esquerre està format per un alzinar on apareixen peus d'aloc i en alguns trams força canyes. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions molt notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-232 | Rial de ca l'Amar | 41.6004700,2.5433700 | 461947 | 4605519 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37978 | Alocar del rial d'en Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-den-piteu | Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. | Alocar molt fragmentat que apareix esparsament entre el canyar dels marges del rial d'en Piteu. Les successives estassades, la crema de marges i els abocaments estan fent desaparèixer aquest arbust propi de les rieres del maresme i, per contra, afavoreixen l'expansió de la canya, espècie al·lòctona originària d'Àsia. | 08007-293 | Rial d'en Piteu | 41.5948400,2.5471700 | 462261 | 4604892 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37978-foto-08007-293-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 77294 | Alocar del Torrent Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-daniel | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. CORBERA, J.; FAIDELLA, L.; GUARDIOLA, M.; JOVER, M.; LLOBET, M.; MARCH, E.; SABATER, F. (2007). L'Aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: Distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Dins revista L'Atzavara, núm. 15. Pàgs. 175 a 182. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. MONTSERRAT, PERE (1957). Flora de la cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besòs y Tordera). Ed. Collectanea Botanica, núm. 5. Pàgs. 297 a 351. MARCH, Evarist; CORBERA, Jordi (2003). Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte per al seu estudi i conservació. Dins la revista Atzavara, núm. 11, pàgs. 103 a 108. www.projectealocs.org | es va mig colgar durant les obres del col·lector. | Alocar fragmentat situat en els marges, del Torrent Daniel, a proximitat del col·lector d'aigües. Fa uns anys aquest alocar era molt més continu i dens, però arran de diverses intervencions, la més importants de les quals va ser la construcció del col·lector, l'han anat malmetent i actualment resten pocs peus d'aloc força esparsos. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i torrents més eixutes del litoral silícic català, on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, les modificacions de les lleres, les transformacions del territori, fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 metres, que esporàdicament pot arribar fins els 6 metres. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08214-206 | Torrent d'en Daniel | 41.5225000,2.3566500 | 446323 | 4596962 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77294-foto-08214-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77294-foto-08214-206-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alocar és un hàbitat d'Interès Comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 42169 | Alocar del torrent de can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-can-mastruc | <p>Projecte Alocs (2005): Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. En molts trams els alocs estan fortament colonitzat per una enfiladissa al·lòctona molt invasiva (del gènere Ipomoea) i n'afecten greument la seva supervivència. Caldria emprendre mesures per a restaurar-lo i eradicar l'enfiladissa. | <p>Alocar fragmentari situat a la part baixa del torrent de can Mastruc, a l'alçada del polígon industrial la Baileta can Xinxa. Alguns dels peus d'aloc tenen unes dimensions notables. Aquest alocar té un cartell informatiu de l'Ajuntament de Cabrils. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-242 | Torrent de can Mastruc | 41.5335900,2.3606800 | 446668 | 4598191 | 08030 | Cabrils | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar del torrent de can Mastruc està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 38131 | Alocar del torrent de Madà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-mada | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Afectat per la proliferació del canyar i l'alzinar i per l'estassada dels marges. Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. | <p>Alocar força fragmentat que ressegueix els dos marges de la part mitja del torrent de Madà, al tram comprès entre la carretera B-502 i can Garí. Trobem peus d'aloc barrejats amb canya, alzines, roures i bardissa.</p> | 08009-138 | Torrent de Madà | 41.5383800,2.4122000 | 450969.04 | 4598691.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38131-foto-08009-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 38132 | Alocar del torrent de Vera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-vera | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) fortament degradat i fragmentat, quedant només peus d'aloc en alguns trams del torrent. Molt afectat per les obres de consolidació dels marges del tram baix, així com l'abocament de residus, per l'ús de la llera com a camí de vehicles i la creació de murs i reixes a les finques adjacents.</p> | 08009-139 | Torrent de Vera | 41.5501700,2.4169900 | 451378.06 | 4599998.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 38133 | Alocar dels torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-dels-torrents-de-can-marti-can-cabanyes-i-de-la-raimina | <p>- DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Afectat per la proliferació del canyar i l'alzinar i per l'ús de la llera com a camí de pas de vehicles. Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>Alocar fragmentari que ressegueix els dos marges de la part baixa dels tres torrents (de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina), barrejat amb canyar, bardissa, pins i alzinar. Es pot trobar exemplars de gran port i en alguns punts formen masses força denses.</p> | 08009-140 | Veïnat de la Pujada. Torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina | 41.5592500,2.4075200 | 450595.06 | 4601011.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38133-foto-08009-140-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 41724 | Als del Brull els diuen «potarrojos» | https://patrimonicultural.diba.cat/element/als-del-brull-els-diuen-potarrojos | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Als del Brull els diuen «potarrojos». Dita tòpica amb la qual s'anomena, de manera satírica, els veïns del Brull. «Potarrojos» és un mot derivat del color vermellós de la terra del municipi. | 08026-194 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Relacions entre municipis veïns. Toponímia. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 98037 | Als donants de sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/als-donants-de-sang | XXI | Necessita manteniment de l'entorn per facilitar-ne la visualització. | <p>Damunt d'un llistó de fusta hi ha una petita placa amb un vinil a sobre amb la inscripció: 'Lliçà d'Amunt als donants de sang. 13 de febrer de 2014' i l'acompanyen uns rocs que l'envolten pels costats i per darrera. En origen es va col·locar davant d'un petit arbust que ha crescut considerablement i el fa pràcticament invisible.</p> | 08107-51 | C-1415b (Dins del recinte del Centre d'Atenció Primària) | <p>Monument col·locat el 13 de febrer de 2014 davant del Centre d'Atenció Primària de Lliçà d'Amunt.</p> | 41.6260453,2.2372196 | 436460 | 4608539 | 2014 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98037-05102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98037-05103.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 50752 | Altar amb grafits de Sant Pere del Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-amb-grafits-de-sant-pere-del-brunet | ALAVEDRA, Salvador (1979). Les ares d'altar de Sant Pere de Terrassa-Ègara. Vol. II. Inventari de les ares, Terrassa, p. 61-64. BARRAL ALTET, Xavier; BENET CLARÀ, Albert; CASANOVAS ROMEU, Àngels; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre; VIGUÉ, Jordi (1984). 'Sant Salvador de Guardiola', Catalunya romànica, vol. XI: 'El Bages', Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p.482. | X-XI | Actualment els grafits es troben molt erosionats i pràcticament no són visibles. | Altar de l'església preromànica i romànica del Brunet que té uns interessants grafits amb lletra dels segles X o XI. La peça consta d'un tenant format per un bloc de pedra tallat, amb arestes vives, damunt del qual hi ha la llosa de l'altar, de pedra calcària de poca gruixària, polida només en una de les cares i amb els cantons rectes. Les seves mides són: 119 cm de llarg per 120 d'ample i 8 de gruix. L'altar no té cap ornamentació. Només hi ha un rebaix per al reconditori (forat per guardar-hi relíquies) fet possiblement al segle XVIII o XIX. Tot i que durant molts anys l'altar va estar adossat a mà dreta del mur d'entrada, actualment torna a ser al seu lloc originari, a l'interior de l'absis. Els grafits, molt malmesos, pràcticament no són visibles. Es troben al costat dret del sacerdot. La seva transcripció és força dificultosa i ha donat peu a diverses interpretacions. Segons A. M. Mundó la primera inscripció, que es troba entre el solc de l'arça sacra i el costat lateral de mà dreta, es podria transcriure de la següent manera: '...REDUS', 'GUILELMO', 'SACER', ... '(G)OMBAUDUS',... Hi ha qui s'inclina a pensar, seguint el parer de S. Alavedra, que es tracta d'un conjunt de signatures similars a les que sovint figuren a les ares paleocristianes o romàniques. Així, la llegenda s'hauria d'interpretar en el sentit que el sacerdot Guillem, juntament amb els seus companys o parents, van voler deixar constància d'alguna commemoració important, potser una nova consagració de l'església. L'altra inscripció es troba al costat mateix de la pedra, bé que en una posició invertida en relació amb les anteriors. La transcripció podria ser: 'BERNARDUS SACER'. És a dir, Bernat sacerd(dot). En la mateixa línia que abans apuntàvem, possiblement es tractaria de la signatura d'un sacerdot que va intervenir en un acte commemoratiu, tal vegada un dels testimonis o oficiants de la solemnitat. | 08098-283 | Església de Sant Pere del Brunet, a la masia del Brunet | L'any 1035 la capella apareix esmentada amb el nom de Sant Pere del castell de Guardiola. Els anys 1282 i 1334 apareix com Sant Pere de Serra. El 1306 l'hereu del mas adjacent manifesta que es diu Guillermus Johannis de Santi Petro de Ça Serra. Sucessivament, els membres de la família acompanyaran sempre el nom propi amb l'afegit Johannis. Per tant, sembla que Johannis fa referència al nom del mas mentre que el lloc era conegut amb el nom de sa Serra. El 1607 la família Brunet va comprar la propietat, però no serà fins al segle XVIII que mas i església passen a denominar-se del Brunet. La presència de senyals d'incendi entre l'obra preromànica i la romànica fa pensar a Xavier SITJAS (1977: 112) que la ràtzia del cabdill musulmà Abd al-Malik, que l'any 1002 va arribar fins a la ciutat de Manresa, hi va produir destrosses que van motivar obres per renovar la coberta, aixecant-hi la volta de canó. Al voltant de l'any 1030 un seguit de llegats o almoines van propiciar la restauració de l'església. Sant Pere de Serra va estar sota el domini del monestir de Santa Maria de Montserrat (que posseïa altres béns al terme) amb anterioritat a l'any 1249: una concòrdia firmada aquest any entre el castlà de Guardiola i el prior del monestir ho deixa clar (CAPDEVILA, 1997: 3). Al segle XVII Maties Brunet, que l'any 1607 havia adquirit l'heretat, va fer obres per arranjar la capella, deixant-la en condicions per celebrar-hi culte (CAPDEVILA, 1997: 4). L'any 1620 va obrir un nou portal que facilitava l'accés des de la masia, ja que en una concòrdia de l'any 1618 s'havia manat enrajolar la capella i tapiar el portal que donava directament a la casa del Brunet. Uns anys més tard, en una visita feta pel bisbe Antoni Pasqual l'any 1685, es confirma que aquesta capella depenia de la parroquial de Sant Salvador de Guardiola, i molt probablement ho va ser des del principi. A la dècada de 1950 la part de l'absis estava habilitada com a sagristia. Un altar obstruïa el pas per l'arc triomfal i l'accés a aquesta part es feia per una porta lateral. Entorn de 1958 els mateixos propietaris del Brunet van realitzar una restauració de l'església, que va consistir bàsicament en refer la teulada i consolidar l'estructura. Més recentment s'hi han practicat altres intervencions. En una d'elles es va desenterrar una sitja de grans proporcions (de 2,53 m de fons) davant mateix del santuari, que servia per guardar-hi el gra. | 41.6671900,1.7887600 | 399166 | 4613534 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50752-foto-08098-283-2.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 39356 | Altar de la Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-la-mare-de-deu-de-la-merce | XX | Capella de sala situada a la vessant de ponent del menjador de la Masia Les Planes. És un petit receptacle decorat amb columnes i una llinda amb motius neoclàssics. A la llinda de l'altar es pot llegir 1900, i un símbol que segurament seria de la casa o del propietari. El conjunt té un petit altar que sobresurt uns 15 cm, fet de pedra i on hi ha diversos objectes decoratius. L'alçada total del conjunt és d'uns 1,5 m mentre que l'amplada és de 1 m. Dins del receptacle hi ha una escultura tallada en fusta de la Mare de Déu de la Mercè sostenint l'infant Jesús. Els dos porten una aurèola demostrant el seu sentit sagrat. Ella porta a la mà dreta un bàcul i al cap hi porta una corona daurada. Els colors predominants en la figura de la Verge són el rosa de la túnica, el blau i daurat de la capa i el blanc del mantell. El nen Jesús està cobert només amb una túnica d'un color verd-ocre. El conjunt fa uns 90 cm d'alt incloent l'aurèola. | 08012-128 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.9056100,1.9855600 | 415862 | 4639794 | 1900 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 38279 | Altar de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XX | <p>Altar que ocupa la totalitat del fons de la capella, realitzat en tècnica de mosaic, amb peces ceràmiques vidriades a trencadís. Al·legoria de la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 08009-286 | Altar esquerre de l'Església Parroquial | 41.5525400,2.4011100 | 450055.06 | 4600270.53 | 1980 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Família Tur | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 73251 | Altar de Sant Fèlix de la cripta de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-sant-felix-de-la-cripta-de-santa-maria | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Altar de marbre blanc compost per la figura de Sant Fèlix, vestit de sacerdot, amb les mans en actitud de pregària i disposat sobre un pedestal. A cada costat del pedestal, hi trobem sengles figures d'àngels mig agenollats amb el cap recolzat en el pedestal i les ales esteses. Porten una túnica. El pedestal està ornamentat amb una corona de roses al seu voltant i uns relleus amb la palma del martiri, una destral i una corona de roses. | 08305-154 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Josep Llimona i Bruguera va néixer a Barcelona l'any 1864 i morí l'any 1934. Era escultor i fou el fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc. També fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i vocal de la Junta de Museus de Barcelona fins a la seva mort. Treballà l'escultura monumental, eqüestre, religiosa, funerària i el nu femení, això com frisos i relleus. Obtingué la medalla d'or de l'Exposició Universal de l'any 1888 i fou condecorat per França i Itàlia i se li concedí la medalla d'or de Barcelona. | 41.3471300,1.6974400 | 391028 | 4578111 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 64145 | Altar de Sant Francesc i Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-sant-francesc-i-sant-joan-baptista | <p>VICENTE, J. (1998). Els Retaules Barrocs de Ribes. Segles XVII i XVIII. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.</p> | XVIII | La pintura es troba molt deteriorada. | <p>L'altar de Sant Francesc i Sant Joan Baptista està situat sota el cor de l'Església Vella. Està constituït per una pintura rectangular amb un marc motllurat. S'hi representa a Sant Joan Baptista amb la creu i l'anyell i Sant Francesc amb els hàbits i un crucifix, amb un paisatge de fons. Sota seu hi ha l'altar, de talla de fusta daurada.</p> | 08231-377 | Església Vella | 41.2496900,1.7911000 | 398713 | 4567180 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64145-foto-08231-377-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64145-foto-08231-377-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 37614 | Altar de Sant Pere de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-sant-pere-de-serrallonga | GONZÁLEZ, A i LACUESTA, R, Fullet informatiu de l'església de Sant Pere de Serrallonga, Diputació de Barcelona, 1999. YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | El retaule de Sant Pere de Serrallonga es troba ubicat a l'interior de l'església de Sant Pere de Serrallonga. És un retaule de fusta repintat al segle XIX, de línies clàssiques i factura popular. El registre central, flanquejat per dues columnes, conté una fornícula en forma d'absis destinada a la imatge de Sant Pere i pintades, a banda i banda, les imatges de Sant Jaume Apòstol a l'esquerre, i Sant Isidre a la dreta. El cos del coronament té una fornícula al centre destinada a la imatge de la Mare de Déu. El frontal de la mesa de l'altar, flanquejat per dues pilastres, està decorat amb la tiara i les claus de Sant Pere, en relleu i policromat. | 08004-55 | Sector nord-oest del terme municipal | El retaule de Sant Pere de Serrallonga possiblement és el mateix que va fer el 1610 Domingo Casamira, repintat el 1850. En tot cas el retaule pertany a la remodelació de l'església duta a terme l'any 1827 i que apareix documentada en la guixeria que es conserva damunt l'arc triomfal abans d'entrar a l'absis. | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37614-foto-08004-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37614-foto-08004-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 53120 | Altar del cambril de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-del-cambril-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Sala de forma elíptica i amb decoració profusa, amb abundants perforacions i calats, daurats i policromia. En el moment de la seva construcció es va creure que no podria acabar-se si es feia amb materials nobles, motiu pel qual s'optà per utilitzar altres més abastables, tractats de forma efectista. L'altar que hi ha sota el cambril presenta una decoració amb mosaics, que representen Jesús coronant la seva mare. | 08127-96 | Basílica de Montserrat | Al segle XVI, Montserrat tenia un problema: l'estretor de l'església. Aquest problema es va resoldre amb el P. Bartomeu Garriga, elegit abat el 1599. El dia 11 de juliol de 1560 col·locà la primera pedra de l'església nova: l'actual basílica, que es va poder consagrar el 2 de febrer de 1592. L'església va ser malmesa durant la guerra del Francès, i hagué de ser molt refeta després. Antigament la imatge de la Mare de Déu girava sobre una plataforma mòbil cap al cambril o la nau de l'església. No va ser fins després de la guerra civil que va ser col·locada fixa, mirant sempre cap a la nau de l'església. | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 1885-87 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53120-foto-08127-96-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc de P. Villar Lozano i Villar Carmona | 105 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56933 | Altar del Roser de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-del-roser-de-santa-maria-de-palau-solita | XVII | <p>L'Altar del Roser es troba a la capella lateral de l'església de Santa Maria de Palau-solità. És d'estil barroc, de fusta sense daurar i d'autor desconegut. Presenta un antipendi o frontal d'altar de rajoles de ceràmica policromada, realitzat per Llorenç Passoles a la segona meitat del segle XVII. Aquest frontal queda centrat per la Mare de Déu del Roser, amb el Nen Jesús en braços. Als costats hi ha rajoles geomètriques florals, que queden emmarcades per sanefes florals estilitzades. A sobre hi ha diverses sanefes més que culminen el conjunt.</p> | 08156-193 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56933-foto-08156-193-2.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Llorenç Pasollas, ceramista (antipendi). | Titularitat privada; accés públic. El retaule del Roser es trobava situat a l'altar major fins a l'any 1965. | 96 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 70705 | Altar Major de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Antic altar major de l'església de Santa Maria de la Tossa, ubicat actualment a la capella del Roser de l'església de Santa Margarida de Montbui, en substitució de l'antic altar de Sant Pau i Sant Pere, que fou destruït durant la Guerra Civil. Es troba format per un retaule de fusta d'uns tres metres d'alçada, que encaixa al centre un ara de pedra rectangular. L'ara es troba decorada amb tres bandes al front, simulant una decoració de marbre marró als costats i mantell ornamental al centre. Sobre aquesta ara es localitzen tres graons pintats amb color gris ornamentats amb un relleu floral daurat. Sobre el graó superior es troba la imatge de la Mare de Déu del Roser amb l'infant Jesús. Respecte al retaule de fons, es troba format per tres carrers. Els dos laterals compten amb una part inferior que acompanya a l'ara central. Aquesta part es troba pintada en color marró i decorada amb un relleu que forma un enreixat de rombes i sobresurt pintat en color daurat. La part superior d'aquests carrers centrals conserva el color marró del fons, i s'ha decorat amb una arcada que ressalta en daurat i que manté forma de mig punt a l'exterior i forma polilobulada a l'interior. L'arcada exterior es troba coronada per un frontó superior en forma de copa florida. El carrer central, és el doble d'ample que els carrers laterals i manté la simetria ornamental, conservant el color marró al fons i sent decorat amb una arcada que sobresurt del fons en color daurat. A l'igual que els laterals manté una forma d'arcada de mig punt a l'exterior i polilobulada a l'interior. La part superior del carrer central es corona amb una gran arcada de mig punt que s'estén cap als carrers laterals, ornamentada a la part superior amb palmes vegetals que sobresurten exemptes i amb una representació de l'Esperit Sant al centre, encapçalant tot l'altar. Tota aquesta ornamentació superior s'ha pintat en color daurat. Destaca la presència de dues columnes d'alabastre exemptes- una per banda- situades entre el carrer central i els laterals. El basament d'aquestes columnes presenta una petita porta, ja que s'utilitza com a sagrari. Aquestes columnes obliguen al coronament superior del carrer central a fer un reculat, trencat la línia del retaule, aportant-li volum. Sota l'arcada superior s'aprecia un fris que ressegueix la part interior pintat en color blau i decorat amb motius estrellats pintats en daurat. A nivell iconogràfic, l'altar ha estat reutilitzat i adaptat a les noves necessitats de l'església de Santa Margarida. Actualment es troba ubicat a la capella del Roser, i s'han aprofitat els pedestals dels carrers laterals i el central per presentar tota una iconografia de la Mare de Déu, que es presenta en les seves tres versions, soltera -Puríssima Concepció-, Mare- Mare de Déu del Roser- i Vídua - Mare de Déu de la Soledat-. De les tres imatges només la Mare de Déu del Roser és antiga.</p> | 08250-126 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i la manca de dades concretes, la tradició oral afirma que es tractava de l'altar major de l'església de Santa Maria de la Tossa, que fou traslladat a l'església parroquial de Santa Margarida i aprofitat com a altar del Roser. Estilísticament pot ser datat a finals del segle XVIII.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70705-foto-08250-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70705-foto-08250-126-2.jpg | Física | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|99|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 61954 | Altar Major de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-puig-lagulla | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XVIII | <p>L'Altar Major és un retaule d'estil neoclàssic que divideix l'altar del cameral de la Verge. És una obra bàsicament arquitectònica, de fusta policromada, amb decoració de volutes i entrellaçaments amb motius vegetals. Està format per un alt sòcol i tres cossos verticals, diferenciats per columnes de fust llis i capitells compostos. El cos central es troba més avançat que els altres. Al centre, s'hi forma un quart d'esfera, amb l'interior motllurat i amb decoracions externes. Les columnes centrals sostenen un entaulament que emmarca l'obertura del cambril. La part inferior i les antigues grades, que s'estenen per sota de l'obertura del cambril, són daurats, de la mateixa manera que una gran part de l'estructura del retaule. Els cossos laterals són coronats per voltes. Sobre de l'arc que emmarca el cambril, hi ha un fris de relleu baix on hi ha representada una processó de clergues, que tant pot rememorar la tradició dels feligresos de pujar de Vilalleons a Puig-l'agulla en processó, com algun tema de la llegenda del trobament de la Mare de Déu; l'escena s'emmarca en un segon cos, amb mitges columnes i decoracions de poc relleu.</p> | 08220-116 | Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla | <p>Segons la data gravada que figura en el pedestal del mateix retaule, aquest va ser creat o daurat l'any 1790. Així doncs, és posterior a la reforma del temple que li va donar la seva fisonomia actual. L'autor de la part escultòrica va ser Dalmau Messeguer, i el de la decoració i el daurat Felip Basil.</p> | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 1790 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61954-foto-08220-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61954-foto-08220-116-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 99|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 55363 | Altar Major de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-joan-dolesa | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XIX | <p>L'altar major està situat a l'absis de l'església. És una estructura arquitectònica. Al centre del retaule hi ha un frontó triangular sense cap figuració. A sota hi ha una pintura que representa el bateig de Jesús. El primer cos del retaule està flanquejat per uns florons a cada costat. A la part central del retaule hi ha quatre columnes coronades amb capitells dòrics. Al mig del cos central s'obre un buc on hi ha una estàtua de guix del patró, aquest buc sembla un baldaquí amb columnetes i capitells del mateix estil. En el cos inferior del retaule presideix un sagrari de metall amb un baix relleu del Bon Pastor. Als dos costats del sagrari hi ha les imatges de sant Antoni i sant Josep. A la part de baix hi ha dues portes, una a cada costat, per les que s'accedeix al rera-retaule. En el presbiteri i en els dos costats del mur central s'hi troben dues petxines fent angle. El presbiteri agafa dos trams, en el del fons ocupa tot l'espai la petxina grossa.</p> | 08146-7 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El culte a Sant Joan Baptista és tan antic com l'església. L'any 1809 es planeja i s'executa el nou altar major de línia neoclàssica, fet amb estucats. S'inaugura el 1810, traslladant a ell la imatge de Sant Joan procedent de la capella romànica de Sant Joan de Jerusalem, dels Hospitalaris, de Vilafranca del Penedès. Era una talla de fusta que l'any 1936 va ser cremada. El nou altar es va construir l'any 1948, essent rector Mossèn Laureà Guibernau. Va ser restaurat l'any 1986 per Francesc Domènec i Josep Altadill. El retaule va ser refet fa poc essent ja rector Mn. Francesc Crespo, per adaptar-lo a les noves exigències litúrgiques del Concili.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1809 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55363-foto-08146-7-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es celebrava la diada de Sant Joan el 24 de juny. Des del 1923, els temps liberals de l'alçament de Riego, està documentat que 's'han inventat una Festa Major que acabarà per fer fóra la festa de Sant Joan'. La celebració de la diada del patró es va tornar a recuperar amb sentit religiós els anys 1950. | 99 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 66597 | Altar Major de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-salvador-de-la-vedella | f.XIX | actualment l'església no té culte, per trobar-se dins el pantà. Fa uns anys es va reparar la teulada de l'edifici però no actuacions a l'interior. | Senzilla construcció de fusta policromada formada per una fornícula plana central on hi figurava la imatge de St. Salvador. L'estructura està composta per un sol pis, flanquejat a banda i banda per dos pilars i una columna central, on es situaven imatges de Sants. Sobre el pis principal uns frisos motllurats sostenen l'entaulament, rematat per un arc superior adaptat a la forma de l'absis. Un floró a cada banda decora els laterals del remat. La policromia combina els marbrejats i el daurat. | 08268-107 | A l'església de Sant Salvador de la Vedella, situada al pantà de la Baells. | Podem incloure aquest altar dins alguna de les remodelacions que va patir el monestir, en aquest cas, probablement al segle XIX. L'obra devia substituir l'anterior altar major. Sembla que va ser construït per Pere Puig l'any 1.793. | 42.1691800,1.8625200 | 406046 | 4669186 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges dels Sants són escultures de factura moderna. L'interior de l'església encara conserva pintures a les parets, per bé que en mal estat. | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 46055 | Altar Major de Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet.. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XX | El retaule central, de fusta policromada i daurada, és d'estil neoclàssic, de factura senzilla, format per dos pisos i un entaulament i dividit en tres panys. El pis inferior està decorat amb dos plafons a banda i banda de l'altar, amb senzilles decoracions geomètriques, un dels quals és la porta d'entrada a la sagristia. El pis superior presenta una fornícula central amb la imatge de Sant Vicenç sostenint una mola situada sobre un pedestal. La fornícula, coberta amb cúpula, està flanquejada per dos guardapols que contenen cadascun dues columnes estriades amb el terç decorat amb fullatges daurats. Als panys laterals trobem les escultures exemptes que representen de Sant Isidre i Sant Josep amb el Nen. L'entaulament, decorat amb diverses volutes senzilles, és rematat per un medalló daurat sense inscripció. Sobre la mesa d´altar trobem una petita fornícula, emmarcada per una columna coríntia per banda i rematada amb frontó, on hi ha una petita imatge de la Marededéu. | 08057-81 | A l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, situada al centre del poble. | L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny és un edifici d'origen romànic amb una important ampliació i modificació del segle XVII junt amb actuacions posteriors. L'església i el lloc de Castell de l'Areny es documenten des del segle X, de fet l'any 905 l'església és esmentada en l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà com un dels seus límits territorials. A finals del mateix segle X formava part de les propietats dels comtes de Barcelona, junt amb les terres de Castell de l'Areny, i pertanyia al Bisbat d'Urgell, constant esmentada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. Al 1312 l'església continua constant com a parroquial en la visita del prefecte de la Seu d'Urgell al deganat de Berga. L'església comptava amb un interessant retaule d'estil barroc a la zona del presbiteri, el qual va ser destruït durant la guerra civil. De fet, al llarg dels segles XVII i XVIII l'església degué experimentar importants modificacions i ampliacions que li aportaren gran part de la fisonomia actual. Al llarg del segle XIX la documentació parroquial deixa constància que es realitzaren actuacions diverses en elements interiors. Entorn als anys 40 del segle XIX consta que el Sr. Josep Pujol, conegut escultor i daurador de Sant Llorenç de Morunys, va dur a terme diverses actuacions a l'església, sobretot en relació a daurar i pintar alguns elements. Després de la Guerra Civil es van dur a terme obres de reparació dels danys causats a l'església durant aquest període, entre les quals la col·locació del retaule actual. | 42.1731400,1.9451600 | 412877 | 4669539 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46055-foto-08057-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46055-foto-08057-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 37615 | Altar Major de Santa Maria d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-dalpens | YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XVIII | Aquest altar va ser restaurat i reconstruït, mig amb or fi mig amb purpurina després de la guerra Civil espanyola. Les columnes són noves i les imatges no són originals. | L'Altar Major de Santa Maria d'Alpens, del segle XVIII, està situat a la paret oriental de l'església, presidit per la imatge de la Mare de Déu i flanquejat pels copatrons Sant Cosme i Sant Damià. És un altar de fusta pintada amb gran fornícula central de secció semicircular i coberta de quart d'esfera, flanquejat per tres columnes a cada banda, esglaonades, i decoracions de falsos pilars. A la part superior hi ha una estructura d'elements arquitectònics amb frontó semicircular, amb un monograma de Maria i un angelet a cada banda. A la part inferior d'aquesta estructura hi ha una greca amb un gerro a cada banda. | 08004-56 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 99|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 56819 | Altar Major de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-de-palau-solita | CEBRIÁN i MOLINA, J. Ll.; NAVARRO i BUENAVENTURA, B. (2014) 'Les taules del mestre de Xàtiva/Artés/Borbotó a l'església de Palau-solità'.Terme, 29. Terrassa: Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, p. 107-115. ESPAÑOL BERTRAN, F. 'El retaule de Palau-solità'. Naixement. GILBERT, P. (1975) Palau Solitar: títol de Glòria. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. MARTÍ BONET, J.M. (2010) 'Retaule major de Santa Maria de Palau-Solità'.Taüll, 29. Barcelona: SICPAS (Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l'Art Sagrat de Catalunya), p.21-22. | XVI | Les pintures es troben en mal estat de conservació. | L'Altar Major de l'església parroquial de Santa Maria de Palau-solità és d'estil gòtic tardà, realitzat a principis del segle XVI. El conjunt pictòric està format per taules d'artistes diferents, d'estil desigual, però de cronologia propera. Les escenes dels carrers tenen coherència iconogràfica. Les quatre taules que representen les escenes de l'Adoració dels pastors, l'Adoració dels Reis o Epifania, l'Ascensió i la Pentecosta han estat atribuïdes tradicionalment al Mestre d'Artés. Es troben situades a la zona intermèdia i inferior dels laterals. El conjunt és completat amb el Calvari, l'Anunciació i la Resurrecció, d'autoria diferent a l'anterior. Es troben situades a la part superior dels carrers laterals i el Calvari a l'espina. El banc presenta dues escenes de la Passió (el petó de Judes i camí del Calvari). Té un sagrari amb Crist i, als extrems, les imatges de Sant Pere i Sant Pau. | 08156-79 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Segons testimonis de les visites pastorals (Arxiu Diocesà de Barcelona), el 14 d'abril de 1511, el visitador Jaume Valls mana fer un bon retaule per a l'altar major en un termini de dos mesos. L'execució fou impossible amb tan poc temps. I quan dos anys més tard, el 5 d'octubre de 1513, ve el visitador Andreu Pujalt, troba l'altar major de la mateixa manera que en la precedent visita. Insisteix que s'ha de fer el retaule; el termini que dóna és d'un any. Creiem que es construí en aquest temps assignat, ja que en la visita del 3 d'abril de 1519 se'ns parla de 'l'altar major decent' i en visites posteriors es parla del retaule pintat (MARTÍ BONET, J.M., 2010:21-22). Durant la guerra civil de 1936-1939 la Generalitat de Catalunya salvà l'esmentat retaule i viatjà a París en una exposició. L'any 1940 fou retornat a la parròquia. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56819-foto-08156-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56819-foto-08156-79-2.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mestre de Xàtiva / Artés / Borbotó | Titularitat privada; accés públic. | 94|93 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 61944 | Altar Major de Santa Maria de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-de-vilalleons | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XVII-XVIII | <p>Retaule d'estil barroc situat a l'absis de l'església de Santa Maria de Vilalleons. És fet amb fusta policromada i daurada i conté representacions pictòriques. És obra del mestre fuster Bartomeu Ballester, daurat per Salvador Colobrans; va ser completat posteriorment pel pintor i daurador Jaume Madriguera i Vilaró i pel seu ajudant Josep Crusells; hi va intervenir també el mestre pintor Balil, que va finalitzar l'obra pictòrica. Consta de tres cossos articulats en diferents plans, seguint l'arquitectura de l'espai. El cos central, més avançat, és format per quatre registres sobreposats, emmarcats per columnes salomòniques i ornamentacions amb volutes. En aquest cos hi ha el sagrari amb les grades, una fornícula amb la figura de la Mare de Déu sedent, una Assumpta i una Creu al registre superior. En els cossos laterals hi ha les pintures amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau amb cariàtides. Per sobre, un petit registre amb escenes de la troballa de la Mare de Déu de Vilalleons. Més amunt, hi ha tres pisos amb teles amb les representacions pictòriques de la Nativitat de la Mare de Déu, els seus Esposoris i Sant Josep, l'Ascensió de Jesús i l'abraçada entre Sant Joaquim i Santa Anna, l'Arbre de Jessè i l'Anunciació de l'Arcàngel Gabriel.</p> | 08220-106 | Església parroquial de Santa Maria de Vilalleons | <p>L'Altar Major fou construït entre 1668 i 1672, per l'escultor Bartomeu Ballester. L'any 1688 Salvador Colobrans va daurar el sagrari, les tres grades del retaule i la imatge de l'Assumpta de la fornícula central, amb els àngels. L'any 1700 Jaume Madriguera i Vilaró i el seu ajudant Josep Crusells, van completar el daurat i van pintar els quadres de Sant Pere i de Sant Pau i quatre escenes del trobament de la Mare de Déu. Finalment l'any 1703, el mestre pintor Balil va pintar els quadres dels cossos laterals. A causa de la construcció d'un manifestador sobre la segona grada, es van haver de treure dues pintures de la llegenda de la troballa de la Mare de Déu, guardades fins a l'any 1936 a la Rectoria, i actualment desaparegudes.</p> | 41.8911400,2.3179900 | 443421 | 4637915 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61944-foto-08220-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61944-foto-08220-106-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2019-12-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Bartomeu Ballester, escultor / Salvador Colobrans, daurador. | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 54874 | Altar major de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-dolvan | <p>Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.</p> | XX | <p>L'altar major de l'església parroquial d'Olvan es va reconstruir durant els anys que seguiren a la Guerra Civil; ocupa tot l'espai del presbiteri, amb pintura i elements escultòrics s'enalteix la imatge de la patrona de la parròquia. La coberta del presbiteri, feta amb llunetes, presenta dues inscripcions que corresponen a l'inici del 'Magnificat'. Sobre la imatge de la Mare de Déu s'hi representa, pintada, la Santíssima Trinitat; la imatge que ocupa la part central del presbiteri és obra de l'imatger Josep Mª Camps Arnau i representa l'Assumpció de la Mare de Déu al cel, envoltada de dotze àngels, 'amorets', en mig de raigs de llum (bronzes daurats) i sostinguda per altres grups d'àngels.</p> | 08144-40 | Plaça de l'Església, 1 | <p>La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Des d'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070017.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Josep Mª Camps i Arnau (Barcelona 1879-1968). | Arran de l'incendi de l'església durant la Guerra Civil (1936) es va perdre bona part dels objectes litúrgics i el conjunt de retaules barrocs: el major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta (obra probablement de Carles Morató, 1747), el de la Mare de Déu del Roser, el de Sant Sebastià, el de Sant Antoni i el de Sant Isidre. L'actual talla de la Mare de Déu de l'Assumpta es va col·locar a l'altar major a finals dels anys quaranta del s. XX i és obra de l'anomenat imatger Josep M. Camps Arnau (Barcelona 1879-1968). Cal dir que el 14 de juliol de 1996 fou beneïda pel bisbe Antoni Deig de Solsona, una nova campana que es col·locà al campanar feta per la foneria Barberí d'Olot.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 48162 | Altar sepulcral de Pere Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-sepulcral-de-pere-bosc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.04/004, I.RR.71/151. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 73-84.</p> | XVI/XX | <p>Altar de pedra adossat a la façana de ponent de la capella lateral de migdia del temple. És de planta rectangular i està format per un frontal tripartit en rectangles i una taula motllurada al damunt. Cada rectangle està gravat amb diverses inscripcions. Al lateral esquerre: 'OBIT DEL SENYOR EN PERE BOSCH'. Al central: un escut gravat amb les inicials 'JHS'. Al lateral dret: 'WY A 8 DE DESEMBRE 1578'. Per altra banda, a la cara de migdia de l'altar hi ha una creu de braços patents i iguals en relleu, mentre que a la cara de tramuntana hi ha gravada la inscripció 'XPS' (Crist en grec). Damunt de l'altar hi ha una creu llatina de ferro forjat, decorada amb una corona central i un roser amb rosetes que s'enfila des del peu fins a dalt. Aquest altar està protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants, sostingut amb una barbacana de fusta i rematat amb un ràfec de teula àrab. En el mur de la capella, damunt d'una capa de revestiment arrebossat, destaca un esgrafiat pentagonal de grans dimensions, amb tonalitats blanques i marronoses. Presenta un marc decorat amb motius geomètrics que emmarca una representació central de Déu en Majestat amb el colom, i dos àngels portant una rosa i una llàntia respectivament. Al fons també hi ha estels.</p> | 08075-252 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>Es tracta de la sepultura de Pere Bosch, membre d'una de les nissagues més destacables del terme, la família Bosch del Far (can Bosc era la masia més gran i destacable del territori). De fet, hi ha constància documental que l'any 1543, el mas Bosch del Far era propietat d'aquest personatge. Tot i que no es pot assegurar, és probable que l'altar de pedra fos traslladat des de l'interior del temple a la seva ubicació actual.</p> | 41.6237700,2.4355200 | 452977 | 4608159 | 1578 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 56467 | Altarriba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altarriba | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. | XVIII | El poc manteniment a causa del desús com habitatge provoca el deteriorament progressiu de la masia. Hi ha una part de la teulada enfonsada i hi ha crescut vegetació a l'interior. Es poden observar esquerdes als murs. | Altarriba es troba situada al nord-est del nucli de la Torre d'Oristà, al nord del molí de la Coromina i a l'oest de la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia de planta rectangular de planta baixa, un pis i golfes, formada per un volum antic que presenta diversos cossos adossats amb cantonades diferenciades integrades, fruit de les ampliacions al llarg del temps, i uns volums adossats, més moderns, construïts amb obra. El volum principal, construït amb maçoneria de pedra irregular presenta els murs arrebossats parcialment escrostonats. Les teulades dels cossos que formen el volum, de diferent alçada, són de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb brancals bisellats i llinda de fusta. A la dreta s'hi obre un a petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis, i sobre el portal, hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra, reconvertida en balcó. A la dreta s'obren dues finestres més emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals té una decoració d'arc conopial. A les golfes hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra. A l'esquerra de la façana s'hi adossa un cos perpendicular construït amb maçoneria de pedra i obertures i cantonades emmarcades amb maó. Aquesta estructura juntament amb un mur de pedra tanquen un pati davant la façana principal. La façana nord-est queda dominat per un cos que presenta la teulada esfondrada, i on hi ha la tina d'Altarriba, plena d'escombraries. La façana nord-oest presenta el nivell de primer pis i golfes a causa del desnivell del terreny. Té un cos adossat perpendicularment a la part esquerra i diverses obertures senzilles. L'interior serveix de magatzem agrícola. La façana sud-oest queda dominada per les estructures d'ús agropecuari adossades modernament. | 08151-75 | Sector nord del terme municipal | Altarriba està documentada des de l'any 1259 quan un prevere d'Oristà s'anomenava Berenguer d'Altarriba. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una relació de caps de casa on hi ha 'lo hereu Altarriba'. L'edificació actual data probablement del segle XVIII. | 41.9645000,2.0626100 | 422324 | 4646260 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56467-foto-08151-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56467-foto-08151-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56467-foto-08151-75-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 62996 | Altars romànics de Sant Julià de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altars-romanics-de-sant-julia-de-coaner | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. PUIG CADAFALCH, Josep; de FALGUERA, Antoni; GODAY CASALS, J (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya, vol. II. Barcelona, p. 187-189. | XI-XII | Erosionats, sobretot en les inscripcions | Conjunt de tres altars de l'època del romànic conservats a l'església de Sant Julià de Coaner. Cada ara pertanyia respectivament a un dels tres absis de l'església. Actualment dos d'ells es troben a l'absis de migdia. El més gran, corresponent a l'altar major, consisteix en un bloc gros de pedra treballat amb el cisell i de froma rectangular. Mesura 155 cms de llargada per 123 cms d'amplada, amb una gruixària de 10 cms. Té un dels cantells escapçat i un relleu, que el resseguia a manera de marc, també fragmentat. Té gravades unes inscripcions de les quals se'n desconeix el significat. L'altra ara consisteix en un bloc de pedra rectangular de 144 cm de llargada per 86 d'amplada, amb un gruix de 15 cms. No té cap ornament ni inscripció. Una tercera ara està col·locada en una capella lateral d'èstil renaixentista, a la nau del nord. És de característiques semblants a l'anterior però una mica més petita. Mesura 143 cms de llargada per 79 d'amplada i una gruixària de 17 cms. Aquestes ares es trobaven abandonades fora del temple fins que fa uns anys, amb la col·laboració dels Amics de l'Art Romànic, foren introduïts de nou a l'interior. | 08229-343 | Església de Sant Julià de Coaner. Demarcació de Coaner | 41.8322300,1.7134600 | 393171 | 4631949 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62996-foto-08229-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62996-foto-08229-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62996-foto-08229-343-3.jpg | Física | Medieval|Romànic | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|92 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 86019 | Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altimires | <p>FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 72, 98-99, 104, 107, 114, 163-164, 217. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 30.</p> | XIV-XX | <p>Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada al replà d'un serrat que té al davant el torrent d'Altimires, tributari de la riera d'Oló. Entremig s'aixeca la Serra Borina. Consta de diversos cossos residencials adossats de ponent a llevant més coberts a oest i al sud (aquests últims formant un barri) i una pallissa al nord-est. El cos originari és el de ponent, on es conserva un gran portal adovellat i, a l'interior, un interessant celler sostingut amb arcs apuntats possiblement de l'època baix-medieval. Aquesta part de l'edifici és feta amb carreus perfectament escairats i disposats en filades, de manera que és un bon exemple de masia primerenca, tal vegada del segle XVII o anterior. Posteriorment (tal vegada al final del segle XVIII o ja al XIX) es va construir el cos residencial de llevant, que era la casa dels masovers. La façana de migdia d'aquesta nova construcció destaca per una àmplia galeria de dues plantes amb arcs de punt rodó. Possiblement també al segle XIX davant del cos antic s'hi adossà una construcció amb porxo, la qual dóna aixopluc el portal fins al punt que queda gairebé tapat. És format per dos trams de volta d'aresta i devia constituir l'accés principal a la masia, tot i que ara el pas exterior ha quedat tapiat. Aquest nou cos ampliava les estances de la casa dels amos i li proporcionava una terrassa davantera. Tal vegada la data d'aquesta nova construcció és el 1881, tal com indica la barana de la terrassa. En aquest segle XIX encara es van fer altres reformes, com ara el sobrealçament del cos antic per dotar-lo d'una nova galeria d'arcs al nivell de les golfes. El resultat de totes aquestes obres és una façana d'una gran solidesa i gairebé monumental, dominada per les diverses galeries. Contribueix a aquest efecte l'alçada considerable de l'edifici en aquest sector encarat a migdia, ja que s'assenta sobre un terreny amb pendent. La resta de façanes han conservat igualment les característiques constructives tradicionals, amb l'obra a pedra vista i les diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'interior de la casa també ha conservat la tipologia tradicional, ja que durant el segle XX les reformes que s'hi han fet han estat mínimes. Altres elements d'interès són un paviment fet de còdols davant del portal i aixoplugat sota el porxo, un segon celler on hi ha un forn de pa, la comuna, que sobresurt en forma de torreta davant de la terrassa, o el cobert de ponent amb una premsa de l'any 1909 i on antigament hi havia un trull d'oli. En aquesta zona es troben també les tres tines de la casa.</p> | 08258-179 | Al sector central del terme municipal | <p>Les primeres notícies que coneixem del mas medieval són del segle XIV. En la llista dels caps de família que van assistir a una reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló el 1394 hi figuren diversos Altimires: Guillem d'Altimires per la parròquia de Santa Maria d'Oló, i Salvador Altimires i Berenguer d'Altimires per la parròquia de St. Joan d'Oló. Cal suposar que un d'ells era l'hereu del mas en aquest moment, segurament Guillem. En el fogatge de 1553 hi consta Anthoni Altimires, per la parròquia de St. Joan d'Oló. De tot això es dedueix que la família Altimires habitava aquest mas des d'època medieval, i segurament també algun altre de la zona. Els propietaris actuals són descendents directes d'aquesta família, tot i que en les últimes generacions el cognom Altimires s'ha perdut. La masia posseïa el molí anomenat d'Altimires, a la riera d'Oló. Tenia la particularitat de ser al mateix temps molí i torre de vigilància. Tal vegada es podria datar entorn dels segles XIII-XIV. Tot i que no en coneixem dades documentals, cal suposar que en un principi era possessió del senyor, ja que en època medieval els molins solien ser un monopoli senyorial, i més tenint en compte que, aprofitant la seva situació estratègica en una cruïlla del camí vell a Sant Joan d'Oló, complia una funció defensiva auxiliar del castell. La família Altimires devia encarregar-se de fer anar el molí (tal vegada el Salvador o Berenguer d'Altimires abans esmentats, de la parròquia de St. Joan d'Oló) i amb el temps va quedar com una propietat seva. Per tant, es dedueix que la família Altimires tenia un tracte de proximitat amb els poders vinculats a la senyoria del castell, i ja des d'antic aquest devia ser un dels masos forts del terme. La tipologia del mas suggereix que va tenir un desenvolupament força precoç i que al segle XVII, o tal vegada abans, ja constituïa un casal de dimensions considerables. Al segle XVIII, i sobretot al XIX, es devia ampliar amb noves construccions. En aquest segle Altimires continuava sent una de les cases importants i els seus propietaris van destacar pel seu suport clar en favor de la causa carlista. A la masia hi va néixer Josep Altimires Marcet, un destacat militar carlí que va escriure ell mateix un extracte amb la seva biografia. Va néixer el 1809 i el 1834 s'allistà com a voluntari a un batalló. Va iniciar així una llarga carrera gairebé com a militar professional al servei del carlisme. Fins que tenia 66 anys va participar en quatre campanyes militars. Va exiliar-se a França en diverses ocasions, i el 1858 es casà amb Anna Vinyes, filla d'un fabricant de mistos de la Jonquera. Va participar en la guerra dels Matiners i l'acabà amb el grau de tinent coronel. Posteriorment fou nomenat Cap supermilitar dels corregiments de Barcelona i Mataró i Subdelegat de la reial Hisenda, entre molts altres càrrecs d'importància. Va arribar a Brigadier dels Reials Exèrcits. El seu germà gran, Salvador Altimires Marcet, també va participar en la primera guerra carlina, i encara un altre dels germans. El cas d'aquesta família suggereix que el carlisme devia tenir força adeptes al terme d'Oló, sobretot entre els grans propietaris de masies (FERRER, 1991: 163, 217). En el transcurs d'alguna de les carlinades la casa fou incendiada i encara avui es pot veure la pedra cremada en moltes de les estances. A més, la família va patir represàlies en el seu patrimoni i es va veure obligada a vendre el mas Torrecogussa (un altre edifici que en el seu origen havia estat una torre de guaita). Tot i això, l'heretat d'Altimires continuava sent una de les més grans del terme, i els seus propietaris solien presumir de poder desplaçar-se fins a l'església d'Oló sense haver de sortir de les seves terres. En un curiós dibuix que es conserva de la casa fet el 1891 es diu que 'la heredad tiene de extensión superficial 186 ha, 12 areas y 50 centiareas. Los frutos principales que se recogen son vino, trigo y aceite'. A la segona meitat del segle XIX la vinya havia pres ja molta importància. Llorenç FERRER (1991: 98-99) posa aquest mas com a exemple del conflicte que es va donar entre propietaris i rabassaires. Les vinyes del mas eren portades per rabassaires que, en aquells moments, començaven a reivindicar les propietats de les vinyes que des de feia molt temps conreaven mitjançant el contracte emfitèutic conegut com a Rabassa morta. Pels volts de 1860 es feu càrrec de la propietat Josep Altimires Marcet. Entre aquest any i el següent va firmar 17 contractes d'establiment de terres que no eren nous, només tenien la intenció de clarificar les relacions jurídiques amb els rabassaires, que amb els nous contractes passaven a ser simples parcers. Poc després es van firmar 25 contractes més fins el 1885. Durant aquesta etapa prèvia a l'arribada de la fil·loxera es constata una expansió de la vinya dins de la propietat Altimires. A partir de 1900, quan la fil·loxera havia destruït les vinyes, l'amo Altimires havia recuperat les terres i els nous contractes que es van fer deixaven molt clar que es tractava d'un simple arrendament, tot i que la resta de condicions continuaven sent pràcticament les mateixes que abans. El segle XX sembla que va ser menys brillant per al mas Altimires, que va entrar en un cert estancament que es reflecteix en l'estat actual de la masia, que pràcticament no ha sofert modificacions en els darrers anys. Pel que fa als propietaris del mas, ja hem dit que a mitjans de segle XIX ho era Josep Altimires Marcet. El següent hereu fou Josep Altimiras Viñas, que el 1891 era el propietari. El va succeir una pubilla, Maria Altimiras Calsina, que es casà amb Josep Euras Euras, procedent del mas amb aquest nom de la localitat de Perafita. El seu hereu fou Josep Euras Altimiras, i el propietari actual és Josep Euras Barniol, que continua portant l'explotació del mas.</p> | 41.8661800,2.0113100 | 417947 | 4635391 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86019-foto-08258-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86019-foto-08258-179-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-12 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 30 (Pla Especial Urbanístic 2011) A la masia es conserven uns pocs documents dels molts que n'hi havia relacionats amb el cabdill carlista Josep Altimires Marcet. L'edifici presenta les següents inscripcions: Inscripció en una llinda de la porta del barri: Iesus Maria 1645 (no pas 1516, com es diu en algun lloc, ja que els números donen peu a confusió) Data en una barana del terrat: 1881 Informació oral facilitada per Josep Euras Barniol | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 95870 | Alzina a la casa Ribatallada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-a-la-casa-ribatallada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Aquesta alzina està situada al jardí d'una finca del carrer Elisenda Ribatallada. Es tracta d'un exemplar de <em>Quercus ilex</em>, de la família de les fagàcies. És un arbre de gran alçada amb una capçada de forma cònica.</p> | 08205-710 | Carrer Elisenda Ribatallada, entre els carrers Bergara i Pahissa. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus </em>és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex </em>és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot mesurar entre 20 i 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de verd grisenc, però amb el pas dels anys pren unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clares i pubescents.</span></span></span></span></span></p> | 41.4661164,2.0839406 | 423503 | 4590908 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 84117 | Alzina al carrer Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-al-carrer-alzina | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) centenària, de grans dimensions, situada al carrer de l'Alzina (davant del nº 21). Destaca especialment per la seva gran alçada i la seva capçada densa i arrodonida, sustentada per cinc branques principals. És un arbre monumental, un dels més grans del municipi, que dóna nom al carrer en el que es troba. | 08064-165 | C. Alzina (davant nº 21). | 41.7532200,2.1173900 | 426622 | 4622753 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84117-foto-08064-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84117-foto-08064-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 53394 | Alzina Bonica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-bonica | L'alzina Bonica està situada al sud-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, en una franja de bosc de roures i alzines al costat d'un gran camp de pastura, prop del camí ramader que prové de Santa Creu de Jutglar i es dirigeix a Alpens passant per Santa Eulàlia. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 249 centímetres a un metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 15 metres, amb un diàmetre de brancada que pràcticament arriba als 20 metres. | 08109-207 | Sector central del terme municipal | 42.0594300,2.0767300 | 423608 | 4656787 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53394-foto-08109-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53394-foto-08109-207-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 80833 | Alzina Bonica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-bonica-0 | <p>BALLBÉ, M. (2000). Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Centre Excursionista de Terrassa. Matadepera. AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>Aquesta és una gran alzina situada en una esplanada, lloc d'aturada dels excursionistes. Es troba al camí que va des de Coll de Boix cap a Mura per la Serrallonga, prop del trencall cap a coma d'en Vila. És un imponent exemplar amb una capçada arrodonida, d'aproximadament 11 m d'alçada amb un perímetre de tronc a la base de 2,80m.</p> | 08139-111 | Coma d'en Vila | 41.6649100,1.9711700 | 414349 | 4613084 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 57007 | Alzina bonica de Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-bonica-de-busquets | L'alzina bonica de Busquets està situada al peu de la pista forestal que comunica la masia de Busquets amb la carretera BP-4653, uns 300 metres al nord de la masia que li dóna nom, en un marge entre dos camps. Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions que conserva la capçada completa, molt arrodonida. Té un perímetre de tronc de 336 centímetres a 1 metre d'alçada i una capçada que assoleix pràcticament els 25 metres de diàmetre, conservant una forma arrodonida pràcticament perfecte que s'estén de manera paral·lela al terra, sense assolir grans alçades. Just davant de l'alzina hi ha un monòlit amb una placa metàl·lica commemorativa on es llegeix 'l'alzina bonica de Busquets'. | 08160-70 | Sector sud del terme municipal | 42.0283800,2.0995100 | 425456 | 4653319 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57007-foto-08160-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57007-foto-08160-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 42158 | Alzina d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dargentona | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i gaudir de bon estat de salut, la base i alguna de les branques estan foradades per insectes. | Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) situada a l'extrem sud-est de la finca de can Barba. El tronc es ramifica ràpidament, a menys de dos metres del sòl, i surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament. Una de les branques, que creix en un angle molt obert, creix per sobre del carrer de Catalunya. Dimensions: perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m. | 08030-231 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5296300,2.3598700 | 446597 | 4597752 | 08030 | Cabrils | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 78694 | Alzina de ca l'Ambornar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lambornar | <p>Arbre de mides monumentals. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex), arbre vigorós de 15 metres o més d'alçària màxima; capçada espessa i escorça clivellada d'un bru fosc.</p> | 08251-112 | Masia de l'Ambornar. | 41.3110700,1.6734600 | 388961 | 4574138 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||||
| 48331 | Alzina de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-larenes | Afectada per una heura que cobreix el tronc. | <p>Exemplar d'alzina (Quercus ilex subsp, ilex) situat a la banda de llevant de la masia de ca l'Arenes, entre la casa i el camí que porta al sot del Fangar i al dolmen de ca l'Arenes I. Presenta un robust tronc central de poc més d'un metre d'alçada, que es ramifica en dos troncs que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant. Està afectada per l'acció d'una heura des de la base.</p> | 08075-421 | Veïnat del Far, 13 - Zona del Far | 41.6206400,2.4622500 | 455201 | 4607797 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48331-foto-08075-421-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48331-foto-08075-421-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i es situa al costat del traçat dels itineraris Dosrius 7 i Dosrius 7A del parc. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 76622 | Alzina de ca l'Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-largent | <p>AGRO'90, S. L. (n.d.): Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | <p>Nom en català: Alzina Nom científic: Qercus ilex Diàmetre base (cm): 106 Diàmetre 1,30m (cm): 88 Alçada (m): 6 Diàmetre màxim de capçada (m): 19,6 El terme municipal de La Roca del Vallès disposa d'un catàleg d'arbres realitzat per l'Empresa Agro'90 S.L amb objectiu d'identificar, censar i caracteritzar aquells arbres que per diferents motius poden considerar-se excepcionals dins del municipi. Aquest cens neix també amb té la intenció de protegir aquests elements i per, tanmateix, donar-los a conèixer entre la població del lloc. Per realitzar aquestes fitxes s'han catalogat un total de 67 arbres i que s'han triat seguint els següents criteris: excepcionalitat, mida (diàmetre de tronc, alçada), valors ecològics, paisatgístics i de biodiversitat i per últim el valor social que representen. Cadascun té una fitxa pròpia en la que es contempla les següents dades: espècie, localització, caracterització, l'estat de conservació i els trets més destacables, acompanyats per una fotografia i situats tots en diferents mapes. Pel que respecte als arbres catalogats podem agrupar-los en dos grups: coníferes (20 arbres) i planifolis (39 arbres). Els planifolis son espècies arbòries o arbustives que tenen fulles planes ben desenvolupades, contràriament al que succeeix amb les coníferes que tenen fulles en forma d'agulles. Dintre de les coníferes trobem les següents espècies d'arbres: -Cedre (Cedrus sp.): 4 arbres. -Pinyer (Pinus pinea): 15 arbres. -Pinastre (Pinus pinaster): 2 arbres. -Xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa):2 arbres. -Pi Blanc (Pinus halepensis): 2 arbres. -Pi Insigne (Pinus radiata): 2 arbres. Dintre dels planifolis trobem les següents espècies d'arbres: -Alzina (Quercus ilex): 9 arbres. -Perer (Pyrus communis):1 arbre. -Eucaliptus (Eucalyptus globulus): 2 arbres. -Lledoner (Celtis australis): 6 arbres. -Roure (Quercus humilis): 8 arbres. -Llentiscle (Pistacia lentiscus): 1 arbre. -Figuera (Ficus carica): 1 arbre. -Surera (Quercus suber): 1 arbre. -Pollancre (Populus nigra): 2 arbres. -Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia): 2 arbres. -Plataner (Platanus x hispanica): 1 arbre. -Til·ler de fulla petita (Tilia cordata): 1 arbre. -Desmai (Salix babylonica): 2 arbres. - Robínia (Robinia pseudoacacia): 1 arbre. - Til·ler de fulla gran (Tilia platyphyllos): 1 arbre.</p> | 08181-49 | 41.5715500,2.3389100 | 444884 | 4602419 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A1. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 78106 | Alzina de Ca l'Artiguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lartiguetes | XIX | L'alzina de Ca l'Artiguetes està situada a l'altre costat del camí de la masia, que es troba a pocs metres a ponent. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. El tronc és curt i amida uns 2,5 metres de perímetre. Té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 20 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 10 metres. | 08248-200 | Camí de Ca l'Artiguetes | 41.6485200,2.1898900 | 432540 | 4611070 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78106-foto-08248-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 44186 | Alzina de Ca l'Esmandia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lesmandia | VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Barcelona. | Presenta un aspecte saludable. | Alzina de grans dimensions que es troba ubicada al Parc de les Quatre Estacions, que domina des de l'alçada bona part de l'urbanització de Ca l'Esmandia, essent visible des de molts indrets. Aquesta alzina, de la família de les fagàcies, i de l'espècie Quercus ilex, consta d'un tronc, que supera els 5 metres de circumferència. Sobre el tronc s'obre una gran capçada, amb una característica forma arrodonida. | 08042-71 | Parc de les Quatre Estacions (Ca l'Esmandia) | 41.6781400,2.3491500 | 445827 | 4614246 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44186-foto-08042-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44186-foto-08042-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'entrada al recinte del parc, hi ha un bloc de pedra amb un poema escrit al·lusiu a aquesta alzina.El POUM de 2010 preveu una zona perimetral de protecció de l'especimen, de 5 metres respecte la projecció de la capçada. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 50185 | Alzina de ca l'Esquella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lesquella | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista.</em> Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-59.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar d’alzina (<em>Quercus ilex</em>) isolat, de gran perímetre i enorme capçada que resulta la més destacada dins la seva espècie al municipi. Es troba vora la casa de ca l’Esquella, al costat del camí, i la silueta de l’arbre destaca al capdamunt de la serra de Ponent. Tradicionalment ha estat un lloc de descans pels caminants. Aquest arbre f<span>orma part del </span><span><span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (fitxa EBIM-59).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’exemplar té una forma xata però és ben estructurat i compacte. La forma l’ha assolit de manera natural, ja que no presenta indicis d’esporgues. Es va originar a partir d’un tronc força inclinat i rabassut, el qual es ramifica en nombrosos braços força gruixuts que formen una enrevessada capçada (EBIM-59). Té una alçada de 9 m, 2 m de volt de canó (a 1'3 m) i 14'40 m de capçada (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 08096-338 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora la casa de ca l'Esquella. Camí de ca l'Esquella, s/n. | 41.5846340,2.2692614 | 439090 | 4603918 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50185-alzina-esquella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50185-alzina-esquella-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Ca l’Esquella és una casa, avui rehabilitada, que es troba a la serra de Ponent de Granollers. Prop de la casa i fins a la via del ferrocarril s’estenen els boscos de la Costa. Fins no fa gaires anys eren dues les alzines situades a la cara de migdia de la casa i l’era de ca l’Esquella, ran de camí. Avui només queda aquesta. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 89586 | Alzina de ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lestruch | <p><span><span><span>Alzina singular i centenària, de dimensions considerables, emplaçada vora la casa de ca l’Estruch. És formada per una diversitat de branques de gran amplada que neixen a un metre aproximadament del tronc principal.</span></span></span></p> | 08141-346 | Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó. | 41.9099700,1.8294700 | 402922 | 4640443 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89586-estruch-alzina-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 91832 | Alzina de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lestruch-0 | <p><a>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat.</a></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’alzina de Ca l’Estruch es troba situada a la banda esquerra del camí que mena cap a la finca de Ca l’Estruch, en un petit turó. Junt amb l’alzina hi ha un petit banc de pedra i una pedra de mola emprada com a taula. Es tracta d’una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,52 m. L'alzina és un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-279 | Ca l’Estruch.Sud-est del Pla de Rubió | 41.6231900,1.5826600 | 381928 | 4608911 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91832-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91832-279-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 011.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 70217 | Alzina de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-namat | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | L'arbre està afectat per una plaga de banyarriquer. | <p>Antic especímen d'alzina situat a uns 200 metres al nord-est de la masia de ca n'Amat, al bell mig de la urbanització del mateix nom. L'arbre s'ubica al costat d'un torrent al que s'accedeix per un camí delimitat amb tanques de fusta, des del carrer de la Vall. Es tracta d'un exemplar d'alzina que presenta una circumferència de 375 cm i està ubicada pràcticament a la llera del torrent. Compta amb una copa verda de molta amplada i notable brancatge. Tot i això, el tronc central té una part malmesa que ja ha quedat buida. La resta del tronc però es troba en bones condicions.</p> | 08290-102 | Urbanització de ca n'Amat, 08231 | <p>Segons l'autor de l'estudi citat a la bibliografia, l'alzina de ca n'Amat podria ser bicentenària.</p> | 41.5317200,1.9781700 | 414756 | 4598290 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70217-foto-08290-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70217-foto-08290-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 77014 | Alzina de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-namat-0 | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>L'Alzina de Ca n'Amat està situada a l'entrada a la finca de Ca n'Amat, entrant pel carrer del Motnegre. Aquesta alzina per la seva magnitud i constitució esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi. L'Alzina de Ca n'Amat disposa d'un tronc o soca que tot just enlairar-se del terra es divideix en quatre troncs diferents, cosa que la converteix en un exemplar botànic d'una gran bellesa i singularitat. Al costat del tronc de l'arbre hi ha un poema gravat en un tros de fusta i col·locat sobre una peanya de ferro forjat. El poema és d'Antonio Machado i diu: 'A la Encina. Brotas derecha o torcida con esa humildad que cede solo a la ley de la vida, que es vivir como se puede.' L'Alzina disposa d'un escossell de forma circular amb el límit construit amb peces de maó massis col·locades a plec de llibre i també disposa de tres projectors collats a l'escossell, que il·luminen tot el seu volum.</p> | 08208-73 | Ca n'Amat | <p>L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, com en aquest exemplar, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent.</p> | 41.5063100,1.8770900 | 406287 | 4595573 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77014-foto-08208-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77014-foto-08208-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 95947 | Alzina de Cal Bertu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-bertu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 73</span></span></span></span></span></p> | <p>Alzina situada al torrent de Ferrussons, a la vinya del Cal Bertu. Es tracta d'un exemplar de <em>Quercus ílex</em>, de la família de les fagàcies. Dades de 2017 recullen que, en aquell moment, mesurava 11 metres d'alçada, tenia tres braços i la capçada arrodonida de 16 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,3 metres i el de la la soca, d'1,4 metres.</p> | 08205-775 | Carrer Victor Hugo. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clares i pubescents. </span></span></span></span></span></p> | 41.4838499,2.0857582 | 423676 | 4592875 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | L'accés no és fàcil des del carrer i hi ha molta vegetació que impedeix apropar-s'hi. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59751 | Alzina de Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-cinto | L'alzina es troba situada davant de Cal Cinto, just a l'entrada de la finca.Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,63 m. L'alzina es un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. | 08189-9 | Cal Cinto. Boixadors | 41.7588300,1.5818100 | 382105 | 4623972 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||||
| 66254 | Alzina de cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-domingo | AAVV. Arbres de la Comarca de l'Anoia singulars i monumentals. Quaderns d'introducció a la Naturalesa 4 | Alzina anterior a la casa actual de cal Domingo (Fitxa 30), de tronc bifurcat, de tres abraçades de diàmetre de tronc i capçada ben desenvolupada, d'uns 13 metres de diàmetre. El seu aspecte es molt regular i simètric, donat que no te competidors propers. L' alzina situada al marge de la carretera C-37, davant de la cal Domingo. La seva edat aproximada seria d'uns 80 anys . | 08257-90 | Km. 48 de la carretera C-37, davant de cal Domingo. Sud del terme. | Segons fonts orals durant la Guerra Civil sota l'alzina s'hi amagava un tanc | 41.4880800,1.5090400 | 375536 | 4594014 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66254-foto-08257-90-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/