<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-04-22T09:27:26TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69e8727346b7c220157ceca9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38028]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ca l&#039;Estrada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. ALMAGRO BASCH, M (1962) &#039;La invasión céltica en España&#039; Dins Historia de España dirigida per Menéndez Pidal. ALMAGRO GORBEA, M (1977) &#039;El Pic dels Corbs, de Sagunto, y los campos de urnas del N.E de la Península Ibérica&#039;. Saguntum, núm. 12. Papeles del Laboratorioi de Arqueología de Valencia. Valencia. BOSCH GIMPERA, Pere (1913) &#039;Dos vasos de la primera edat del ferro trobats a Argentona. La ceràmica de hàllsttat a Catalunya&#039;. Anuari de l&#039;Institut d&#039;Estudis catalans, Vol. V. Barcelona, pàgs. 816-819. BOSCH GIMPERA, Pere (1922) &#039;Ensayo de una reconstrucción de la Etnología Prehistórica de la Península Ibérica&#039;. Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo. Santander BOSCH GIMPERA, Pere (1932) &#039; Etnología de la Península Ibérica&#039;. Alpha. Barcelona. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) &#039;La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)&#039;. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. JUNYENT, Emili (1978) &#039;L&#039;aportació continental del Bronze Final&#039;. Història de Catalunya Vol. I. Coordinada per maluquer de Motes. Salvat. Barcelona, pàgs. 120-139. MALUQUER DE MOTES, J (1945) &#039;Las culturas hallstàtticas en Cataluña&#039;. Revista Ampurias Vols. VII-VIII. Barcelona, pàgs. 115-184. PEREZ i CONILL, Jordi (1985) &#039;Els vasos hallstàttics o urnes cineràries d&#039;Argentona&#039;. Laietania. Estudis d&#039;història i d&#039;arqueologia del Maresme, 1982-83. Museu Comarcal del Maresme. Mataró. PERICOT, Lluís (1967) &#039;Épocas primitiva y romana&#039;. Dins Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. Vol. I. Institut Gallach. Barcelona. PETIT, M.A (1986) Contribució a l&#039;estudi de l&#039;Edat de Bronze a Catalunya (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme i Moianès. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d&#039;Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d&#039;Iluro. Institut d&#039;Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1934) Orígens i fets històrics de Mataró. Impremta Minerva. Mataró.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Descobert a molta fondària.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment del Bronze Final, corresponent molt possiblement a un Camp d&#039;Urnes trobat a 17 metres de profunditat al fer-se un pou entre els anys 1908 i 1909 per part de la Companyia d&#039;Aigües d&#039;Argentona, en l&#039;indret anomenat Ca l&#039;Estrada. Van aparèixer dues urnes de ceràmica feta a mà i brunyides externament que corresponent al Bronze Final (1100-1000 a.C.). La 677 és de forma troncocònica invertida, amb una tendència arrodonida per fora. Les seves mesures són 150 mm d&#039;altura, 168 mm de diàmetre de la boca i 155 mm de diàmetre de la base. L&#039;interior del llavi presenta un tall bisellat. Paret lleugerament obliqua oberta cap a l&#039;exterior amb la base plana. Sense agafadors. Decoració de 3 solcs acanalats a prop de la vora de forma horitzontal per damunt de 3 bandes de semicercles. La 676 és de forma bitroncocònica amb la base plana. Les seves mesures són 200mm d&#039;altura, 140 mm de diàmetre de la boca i 80 mm de diàmetres de la base. Espatlla decorada per dos grups de solcs acanalats en els extrems perimetrals entre els quals n&#039;hi ha d&#039;altres que formen semicercles i diagonals.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08009-13]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Veïnat de Sant Jaume]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Descobert a principis de s. XX en la realització d&#039;un pou per part de la Companyia d&#039;aigües d&#039;Argentona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.5555100,2.4090700]]></content:encoded><content:item>450721</content:item><content:item>4600595</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08009/format/rdf-xml" /><content:item>Argentona</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antic|Edats dels Metalls]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-14 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart / ACTIUM]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dues de les urnes es conserven al Museu de Mataró amb els números 676 i 677. Hi ha la noticia d&#039;una tercera urna amb apadora que es troba en situació desconeguda ( si més no per la majoria).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[80|79]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/21/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>