<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-22 09:27:26</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69e8727346b7c220157ceca9</_id>
<id>38028</id>
<titol><![CDATA[Ca l&apos;Estrada]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada-0</url>
<bibliografia><![CDATA[ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. ALMAGRO BASCH, M (1962) &apos;La invasión céltica en España&apos; Dins Historia de España dirigida per Menéndez Pidal. ALMAGRO GORBEA, M (1977) &apos;El Pic dels Corbs, de Sagunto, y los campos de urnas del N.E de la Península Ibérica&apos;. Saguntum, núm. 12. Papeles del Laboratorioi de Arqueología de Valencia. Valencia. BOSCH GIMPERA, Pere (1913) &apos;Dos vasos de la primera edat del ferro trobats a Argentona. La ceràmica de hàllsttat a Catalunya&apos;. Anuari de l&apos;Institut d&apos;Estudis catalans, Vol. V. Barcelona, pàgs. 816-819. BOSCH GIMPERA, Pere (1922) &apos;Ensayo de una reconstrucción de la Etnología Prehistórica de la Península Ibérica&apos;. Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo. Santander BOSCH GIMPERA, Pere (1932) &apos; Etnología de la Península Ibérica&apos;. Alpha. Barcelona. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) &apos;La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)&apos;. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. JUNYENT, Emili (1978) &apos;L&apos;aportació continental del Bronze Final&apos;. Història de Catalunya Vol. I. Coordinada per maluquer de Motes. Salvat. Barcelona, pàgs. 120-139. MALUQUER DE MOTES, J (1945) &apos;Las culturas hallstàtticas en Cataluña&apos;. Revista Ampurias Vols. VII-VIII. Barcelona, pàgs. 115-184. PEREZ i CONILL, Jordi (1985) &apos;Els vasos hallstàttics o urnes cineràries d&apos;Argentona&apos;. Laietania. Estudis d&apos;història i d&apos;arqueologia del Maresme, 1982-83. Museu Comarcal del Maresme. Mataró. PERICOT, Lluís (1967) &apos;Épocas primitiva y romana&apos;. Dins Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. Vol. I. Institut Gallach. Barcelona. PETIT, M.A (1986) Contribució a l&apos;estudi de l&apos;Edat de Bronze a Catalunya (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme i Moianès. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d&apos;Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d&apos;Iluro. Institut d&apos;Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1934) Orígens i fets històrics de Mataró. Impremta Minerva. Mataró.]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio>Descobert a molta fondària.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Jaciment del Bronze Final, corresponent molt possiblement a un Camp d&apos;Urnes trobat a 17 metres de profunditat al fer-se un pou entre els anys 1908 i 1909 per part de la Companyia d&apos;Aigües d&apos;Argentona, en l&apos;indret anomenat Ca l&apos;Estrada. Van aparèixer dues urnes de ceràmica feta a mà i brunyides externament que corresponent al Bronze Final (1100-1000 a.C.). La 677 és de forma troncocònica invertida, amb una tendència arrodonida per fora. Les seves mesures són 150 mm d&apos;altura, 168 mm de diàmetre de la boca i 155 mm de diàmetre de la base. L&apos;interior del llavi presenta un tall bisellat. Paret lleugerament obliqua oberta cap a l&apos;exterior amb la base plana. Sense agafadors. Decoració de 3 solcs acanalats a prop de la vora de forma horitzontal per damunt de 3 bandes de semicercles. La 676 és de forma bitroncocònica amb la base plana. Les seves mesures són 200mm d&apos;altura, 140 mm de diàmetre de la boca i 80 mm de diàmetres de la base. Espatlla decorada per dos grups de solcs acanalats en els extrems perimetrals entre els quals n&apos;hi ha d&apos;altres que formen semicercles i diagonals.]]></descripcio>
<codi_element>08009-13</codi_element>
<ubicacio>Veïnat de Sant Jaume</ubicacio>
<historia><![CDATA[Descobert a principis de s. XX en la realització d&apos;un pou per part de la Companyia d&apos;aigües d&apos;Argentona.]]></historia>
<coordenades>41.5555100,2.4090700</coordenades>
<utm_x>450721</utm_x>
<utm_y>4600595</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08009</rel_municipis>
<municipi_nom>Argentona</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Antic|Edats dels Metalls</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2022-12-14 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart / ACTIUM</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Dues de les urnes es conserven al Museu de Mataró amb els números 676 i 677. Hi ha la noticia d&apos;una tercera urna amb apadora que es troba en situació desconeguda ( si més no per la majoria).]]></observacions>
<codi_estil>80|79</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-22 09:02:11</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
