<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-05-14T05:12:23TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a0537a83dd0ec2fdc33f8ed
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[73673]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment ibèric de l&#039;Hostal del Pi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-de-lhostal-del-pi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina (2001): Excavacions al c/ de l&#039;Hostal del Pi, Polígon Barcelonès (Abrera, Baix Llobregat) 14-19 de març de 2001. Memòria d&#039;intervenció arqueològica inèdita. ArqueoCat SL, Igualada. BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina; SOLER, Maria; GUIX, Sofia; GUIX, Joan Carles (2003): &#039;Agricultura i comerç en època ibèrica al curs mig del Llobregat. Estudi del probable camp de sitges del carrer de l&#039;Hostal del Pi (Abrera, Baix Llobregat)&#039;, dins de Revista d&#039;Arqueologia de Ponent, nº 13, Universitat de Lleida, pp. 211-222. &#039;Polígon Barcelonès&#039;. A: Carta Arqueològica Baix Llobregat: Abrera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. SOLER, Maria; GUIX, Joan Carles; GUIX, Sofia (2000b): &#039;Restes arqueològiques d&#039;època ibèrica al polígon Barcelonès (Abrera)&#039;, dins de XLIII Assemblea Intercomarcal d&#039;Estudiosos, resum de les comunicacions. Ed. Ajuntament de Martorell.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[III-II aC]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ha estat afectat per diferents remocions del terreny. Durant un temps s&#039;hi va extreure grava afectant a l&#039;estratigrafia arqueològica.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La intervenció arqueològica de l&#039;any 2001 va consistir en l&#039;obertura de diverses cales de sondeig a les zones que presentaven una major concentració de restes. Al sondeig 1 es va documentar una fossa emprada per a l&#039;enterrament d&#039;un cavall en època moderna. Al sondeig 2 es van excavar tres sitges i al sondeig 3 es va registrar una sitja més, totes elles molt afectades per la remoció superficial de terres. El material ibèric que amortitzava les sitges va ser datat a cavall dels segles III-II a.C. Es va recuperar un total de 490 peces de ceràmica feta a torn, a torn lent i a mà (de les quals 488 són fragments ceràmics) de diversa tipologia: àmfores, tenalles de gran volum, càlats, vasos, plats, bols, etc. Tot i que a la intervenció no es va documentar la presència de material d&#039;importació d&#039;origen mediterrani (púnic, grec o romà, que hagués permès precisar les cronologies), hi ha representades produccions pròpies d&#039;altres àrees del món iber: grises de la costa nord-catalana, ceràmica ibèrica meridional, etc.). Segons els arqueòlegs, s&#039;ha constatat l&#039;existència d&#039;altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la, la qual cosa fa pensar que es tracti d&#039;un camp de sitges.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08001-21]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer de l&#039;Hostal del Pi - 08630 Abrera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Durant les tasques d&#039;acondicionament dels vials del Polígon industrial Barcelonès d&#039;Abrera, a finals de l&#039;any 1997, els treballadors van comunicar a l&#039;Ajuntament la trobada de fragments de ceràmica en una secció de terreny de propietat privada, situat entre el carrer Hostal del Pi, la carretera N-II i el Torrent Gran. La primera secció d&#039;aquest terreny es va fer a principis de la dècada de 1970, durant els treballs d&#039;obertura del carrer Hostal del Pi, en què el rebaix del terreny amb màquines excavadores va seccionar un seguit d&#039;estructures. L&#039;any 2000 el Grup d&#039;Opinió i Recerca BREA, identifica un estrat d&#039;enderroc i dues sitges reomplertes, a banda de nombrosos fragments de ceràmica de cronologia ibèrica, i notifica al consistori la manca de protecció de les restes, exposades a l&#039;espoli i l&#039;erosió. Amb l&#039;adquisició dels terrenys per part de l&#039;Ajuntament d&#039;Abrera, l&#039;any 2001, el consistori promogué la pràctica d&#039;una excavació arqueològica amb caire preventiu duta a terme per l&#039;empresa d&#039;arqueologia Arqueocat SL. Malgrat les limitacions de la intervenció realitzada, l&#039;estudi de les estructures i la ceràmica obtingudes ha permès als autors de les excavacions (BERMÚDEZ et al., 2003: 211-212) aportar unes dades preliminars, que ara per ara constitueixen l&#039;únic referent conegut d&#039;època ibèrica al terme municipal abrerenc. Les estructures documentades corresponen a quatre sitges amortitzades totes amb material ceràmic del segle III a.C. Aquesta coetanietat, junt amb la relativa densitat que presenten i la constància de l&#039;existència d&#039;altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la fa pensar en la probabilitat que el jaciment constitueixi un veritable camp de sitges. Segons els mateixos autors, aquesta mena d&#039;enclavaments suposen la concentració d&#039;un gran nombre de dipòsits subterranis destinats a l&#039;emmagatzematge de gra en àrees obertes. Les quantitats de cereal que s&#039;hi acumula depassa en la majoria dels casos les necessitats alimentàries dels nuclis que hi ha associats, interpretant-se com a centres especialitzats en la concentració de l&#039;excedent agrícola d&#039;una o vàries comunitats de cara a ésser exportat, preferentment vers el comerç mediterrani. Si es confirma en futures excavacions l&#039;existència d&#039;un camp de sitges a Abrera, la seva ubicació suposaria un punt cabdal per a la comprensió global del comerç que, en època ibèrica, prengué el Llobregat com a eix comunicador de l&#039;interior amb la costa. Aquesta premissa és d&#039;entrada avalada per la datació de la part estudiada entorn dels segles III-II a.C., moment en què es desenvolupa l&#039;especialització econòmica al voltant d&#039;una exportació de base agrària. A més, la situació del jaciment abrerenc omple el buit expressat per altres autors, ocupant un lloc central al llarg de l&#039;eix fluvial del Llobregat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.5120200,1.8981900]]></content:encoded><content:item>408056</content:item><content:item>4596185</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08001/format/rdf-xml" /><content:item>Abrera</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ibèric|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2021-02-16 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ArqueoCat SL - Natàlia Salazar]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les restes es troben en un solar, situat enmig del Polígon Industrial Barcelonès, i que ha estat adquirit l&#039;any 2001per l&#039;Ajuntament d&#039;Abrera i qualificades com a zona verda per tal de salvaguardar el jaciment. Per aquest motiu s&#039;ha protegit el tall que dóna al carrer de l&#039;Hostal del Pi mitjançant una tanca. A l&#039;Inventari de Patrimoni Arqueològic aquest jaciment es s&#039;esmenta com a &#039;Polígon Barcelonès&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[81|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/11/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>