Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41787 | Mas Terrillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-terrillo | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 198-199. | XIX-XX | Malgrat el nom faci referència a un mas o masia l'aparença actual de l'edifici l'allunya d'aquesta realitat. En l'actualitat el Mas Terrillo és un casal de cinc cossos perpendiculars a la façana principal, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Destaca principalment pels esgrafiats d'estil clàssic de la façana, realitzats entre els anys 1943-45. S'hi representen columnes jòniques, garlandes i hídries. La teulada és de doble vessant, amb aiguavessos a la façana principal i posterior. L'edifici presenta un cos adossat a l'est en planta baixa, així com una galeria porxada a l'alçada del primer pis. | 08029-34 | C/ Xaloc, 8 | De l'antic petit mas no en queda res. La propietat fou adquirida el 1860 per la família Pérez-Capdevila, i a mitjan segle XX es feu una gran reforma que en configurà l'aspecte actual, obra de l'aquitecte Agustí Borrell Sensat, executada entre els anys 1943-1945. El 1947 es construí la capella de Sant Marçal al costat de la casa, en commemoració del besavi Marcial que n'adquirí la propietat (1860). | 41.5225100,2.3960300 | 449608 | 4596939 | s. XX | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41787-foto-08029-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41787-foto-08029-34-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Agustí Borrell Sensat (reforma) | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 44118 | Creu commemorativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-commemorativa | VILLAROYA FONT, J. (1988): Violència i repressió a la reraguarda catalana: 1936-1939. Universitat de Barcelona, Dept. Història Contemporània.Tesi Doctoral inèdita. | XX | Creu commemorativa per un afusellat en el marc de la repressió a la reraguarda. Es tracta d'una creu de ferro els extrems de la qual presenten una ornamentació vegetal. La creu es troba sobre una columna de ciment octogonal de 2 metres d'alçada, amb l'extrem cilíndric. La columna, al seu torn, reposa sobre una base quadrada de 0,7x0,7x0,5m. En una de les cares d'aquesta base, concretament a la que mira a la carretera, es troba una inscripció al·lusiva al personatge en memòria del qual s'erigí el monument. La inscripció, en 5 línies, resa: Manuel PEREZ DE OLAGUER FELIU / MURIO AQUÍ POR DIOS Y POR SU PATRIA / CAMINANTE: UNA PLEGARIA / POR SU DESCANSO ETERNO / 27-VII-1936 El mort, identificat confusament com a Feliu Pérez de Olaguer, era nascut a Manila, natural de Barcelona, mort a l'edat de 48 anys. La data de registre de la mort no es produí fins l'1 d'agost de 1940. | 08042-3 | Carretera BV-5107, km. 39.2 | 41.6974300,2.3399600 | 445079 | 4616394 | ca. 1940 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44118-foto-08042-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44118-foto-08042-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 96448 | Can Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borras-2 | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> | XX | Presenta cert estat de deteriorament, en especial a les rajoles del sòcol. | <p>Edifici d'estil eclèctic construït a principis del segle XX.</p> <p>És un edifici cantoner i de planta en forma de 'L' que es composa de dos habitatges, cadascun amb un accés en cada carrer. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. La façana encarada al carrer Bartrina es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb una motllura. El finestral del pis té sortida a un balcó sostingut amb mènsules decorades i delimitat per una barana de forja.</p> <p>El frontis del carrer Anselm Clavé es prolonga amb un esquema compositiu semblant, amb finestrals d'arc pla emmarcats amb una motllura. Incorpora al pis una galeria horitzontal amb cinc pòrtics d'arc de mig punt profusament decorats amb motius vegetals, que descansen sobre columnetes amb capitells treballats i baranes de motius vegetals circulars.</p> <p>El coronament de l'edifici està acabat amb un capcer rectangular, que a la part encarada a mar s'intercala amb barana ceràmica i motius vegetals. A nivell d'acabats exteriors, presenta un fris amb motius vegetals esgrafiats a nivell de forjats, així com una combinació de trams esgrafiats imitant carreus i d'altres de carreus encoixinats.</p> <p>Cal destacar també un sòcol d'una alçada considerable revestit amb ceràmica verd.</p> | 08035-49 | C. Anselm Clavé, 42-44 / C. Bartrina, 2-4 | <p>Aquest edifici era propietat dels germans Borràs Cuadras.</p> <p>L'any 1548 fou edificada una torre fortificada vora mar, com a defensa de la pirateria. Tal i com es pot veure al plànol de Simancas de 1582, la torre quedava emplaçada al final del carrer de mar, just on ara trobem el pas soterrani, al costat de la casa de Can Borràs.</p> | 41.6122100,2.6584300 | 471541 | 4606778 | ca. 1930 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96448-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96448-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96448-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 91868 | Cal Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cerda-2 | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | XIX | Actualment només queda visible la cantonera sud. És dificultós trobar les restes, les quals vam trobar gràcies a les fonts orals i a la visita 'in situ' juntament amb un veí de Capolat. | <p><span><span><span><span><span><span>Només és visible la cantonera sud-est de l’edifici, doncs la construcció d’una pista d’extracció de fusta l’afectà considerablement.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-180 | Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç i passat el trencant de la Serreta, cal agafar la primera pista a la dreta (tancada amb una cadena) que s’enlaira pels vessants meridionals de la serra de la Tossa, assolits els 1285 m d’alçada i al costat d’una bassa, surt una pista a la dreta que cal seguir uns metres. | <p>Segons un document conservat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR. Notarials. Josep Galard, 1808, f. 103) sabem que Josep Santacreu, pagès de Sant Martí de Coforb, deixa a mitges planes o masoveria a Esteve Baderlas, natural de Bellver, una partida de terra de 4 quarteres situada en el paratge de les Costes, que és part i de pertinences del mas Julit, on hi haurà d’edificar una casa.</p> <p>Sembla que tingué una vida efímera, doncs al darrer terç del segle XIX només observem breus esments documentals que testimonien l'existència de cal Cerdà, amb la vídua Antonia Badia i Costa com a propietària de cal Cerdà. La darrera menció documental de la qual en tenim constància és l'any 1879 i apareix com afrontació del mas Sorribes.</p> | 42.0991700,1.7834300 | 399402 | 4661503 | ca. 1808 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91868-cal-cerda.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91868-planta-cerda.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-25 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 44208 | Col·lecció de pistoles de Can Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pistoles-de-can-casademunt | BALLONGA, J. i FERNÀNDEZ, M. (2011): La farga Palau de Ripoll. Quaderns de didàctica i difusió, 20. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Barcelona. | XVIII | Una de les tres pistoles està en curs de restauració. | Conjunt de tres pistoles exposades en una vitrina a l'actual vestíbul de l'ajuntament del poble. De les tres pistoles, n'hi ha dues que formen parella, concretament les que presenten una decoració calada de llautó, amb motius vegetals. Aquesta ornamentació està realitzada sobre la fusta de l'empunyadura i el canó. Les parts de ferro de l'arma, exceptuant el canó, són les parts en les que s'aprecia que l'estat de conservació no és l'òptim. La tercera pistola, no és de tanta qualitat com les dues anteriors, tot i que en conjunt són un magnífic exponent de les armes curtes de foc del segle XVIII. | 08042-93 | Masia Can Casademunt s/n, 08445 Cànoves i Samalús | El conjunt d'armes va aparèixer en una paret de la planta baixa de l'ajuntament quan s'estaven realitzant els treballs de restauració per adequar l'antiga masia a la seu de la casa de la vila, l'any 1981. Aquest conjunt d'armes prové de la Farga Palau de Ripoll i cal datar la seva construcció entre els anys 1700 i 1710. La Farga Palau de Ripoll va ser fundada com a farga de ferro al segle XVI, i la seva activitat va perdurar fins l'any 1978. Actualment és visitable i depèn del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. A Ripoll ja es documenta el treball del ferro a finals del segle XII. A mitjan segle XVI és quan s'inicià a Ripoll la fabricació d'armes de foc portàtils, incrementant-se notablement el segle XVII, consolidant així la ciutat de Ripoll com a un centre neuràlgic del país en la fabricació d'armes. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | ca. 1700 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Farga Palau de Ripoll | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43312 | Plaça dels Països Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-paisos-catalans | XX | Enmig de la plaça dels Països Catalans s'hi troba un alçat circular de pissarra que per la seva part posterior i central presenta un parterre sobrealçat i per la seva part anterior un banc per seure-hi. A banda i banda del banc, aprofitant el desnivell entre aquest i el parterre, hi ha dues plaques metàl·liques que estan decorades amb les Quatre Barres catalanes. Al mig del parterre s'hi troba un Pi de les Tres Branques, representant el mític Pi de les Tres Branques del Pla de Campllong, símbol dels Països Catalans (d'aquí el nom de la plaça). | 08022-121 | Nucli urbà | Aquesta plaça fou ideada, construïda i inaugurada a mitjans de la dècada dels anys 1990, en uns terrenys amplis del carrer del Roser, on fins aleshores hi havia hagut la Torre Felipó, un dels darrers edificis senyorials que es conservaren a la ciutat de Berga. Abans, doncs, no era una plaça, sinó un solar amb l'esmentada torre i un gran jardí. S'hi accedeix pel carrer del Roser i, a través del passatge de l'arquitecte Porta, pel passeig de la Pau. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | c.1990 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43312-foto-08022-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Pròpiament es tracta d'un element situat enmig de l'esmentada plaça, si bé donem el nom genèric de la plaça per la seva significació simbòlica. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43255 | Església i convent de les Germanes Sagramentàries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-i-convent-de-les-germanes-sagramentaries | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. | XX | Es tracta d'una moderna església d'una sola nau feta majoritàriament de maons plans. Totes les façanes destaquen per ser d'obra vista i per gaudir d'unes grans obertures, que proporcionen molta llum a l'interior. La porta principal d'accés al temple és resguardada per un petit porxo, que es recolza sobre bigues de ferro. S'hi accedeix per unes escales envoltades de parterres amb vegetació. A la part de ponent s'alça un modern campanar. A l'interior del temple no es troben elements d'interès remarcable. Al darrera i al costat de l'església es disposa el conjunt conventual, format per horts, jardins i diveros edificis annexos. | 08022-63 | Nucli urbà | Sabem que l'església fou construïda cap a 1980, però no disposem de més dades referents a aquest conjunt arquitectònic. | 42.0992200,1.8429700 | 404326 | 4661440 | c. 1980 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74562 | Projector de cinema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-de-cinema-1 | XX | <p>Aquest projector cinematogràfic és un dispositiu opto-mecànic emprat per mostrar pel·lícules al projectar-les en una pantalla.. És constituït per la font de llum i l'objectiu, per dues bobines (la que conté la pel·lícula i la que la rep), per un mecanisme d'avançament de la pel·lícula, per un sistema de ventilació, per un obturador i, eventualment, per un lector de sons. La màquina projecta, a intervals regulars de poques centèsimes de segon, un feix de llum sobre els fotogrames d'una pel·lícula, aquest feix de llum ve augmentat i invertit per una lent que enfoca la imatge resultant sobre una pantalla. El model conservat a Carme és un OSSA 60A que originàriament funcionava amb carbons manuals, tot i que més tard van ser substituïts per làmpades elèctriques.</p> | 08048-148 | Avinguda Catalunya 8-11, Carrer Sant Martí, 3 | <p>Un tal Marcet de Carme va explotar el cinema de Centre Recreatiu fins els anys 80' del segle XX. La marca espanyola OSSA (Orfeo Sincronic S.A.), fundada per la família Giró (1924-1984) es dedicà als seus inicis al sector cinematogràfic i posteriorment a la fabricació de motocicletes i d'altres productes. A la dècada de 1920, en una industria cinematogràfica on no existien projectors de 35 mm de marques espanyoles, Ossa fou la primera en fabricar-ne. L'any 1935 ja ocupaven el 60% de la quota de mercat, arribant al 90% l'any 1960. Els últims models són de l'any 1965, moment de crisi per les grans sales de cinema arran de l'arribada de la televisió a l'àmbit domèstic.</p> | 41.5316500,1.6207900 | 384942 | 4598696 | c. 1965 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74562-foto-08048-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74562-foto-08048-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74483 | Diada de la Gent Gran de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-la-gent-gran-de-carme | HERNAN, Laura (2003): 'Èxit de la 24 Festa de la Gent Gran', Les Fonts de Carme, 11, Associació El Forat dels Graus, p. 199. | XX | La Diada de la Gent Gran de Carme se celebra a la primavera, entre els mesos d'abril i maig, després de la Pasqua Florida. És una festa destinada a persones residents al poble i de més de 64 anys. L'acte principal de la Diada consisteix en una missa amb acompanyament musical. Alguns anys es fan concerts, espectacles de màgia, d'humor, etc. i després es fa un dinar ofert per l'Ajuntament i es fa entrega d'un petit obsequi de record (en els últims anys s'organitza aquest dinar al local del Cinema). A aquelles persones grans que per impediments físics no es poden desplaçar, l'organització els hi porta el dinar a casa. | 08048-69 | C/ Sant Martí, 47 | Es tenen notícies de la celebració d'aquesta festa a Carme, com a mínim, des dels anys 60 del segle XX, amb alguna interrupció. Es tracta d'un tipus de celebració que s'ha posat de moda en moltes localitats del país durant la segona meitat del segle XX. | 41.5312200,1.6210700 | 384965 | 4598648 | c. 1960 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74483-foto-08048-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74483-foto-08048-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43257 | Capella de la família Massagi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-familia-massagi | XX | És una petita capella, d'una sola nau, situada en un dels extrems de l'esplanada del castell. L'edifici intenta imitar una església romànica, sobretot amb les finestres de volta de mig punt i la porta principal, voltada per un guardapols que es recolza sobre dues columnes amb capitells. Al capdemunt de la façana hi ha una creu de traçat modernista. A la banda dreta de la façana s'enlaira un petit campanar amb algunes obertures. Del cloquer hi penja una gran campana, desproporcionada a l'actual edifici; tot fa pensar que possiblement prové de l'antiga església parroquial. L'interior de l'església és força sobri i senzill, amb alguns vitralls, un dels quals sembla representar la figura de Sant Francesc o Sant Antoni de Pàdua. Les obertures es concentren majoritàriament a la façana sud. | 08022-65 | Al nord del nucli urbà | La capella es devia bastir després de 1940, quan la família Massagi va adquirir el castell i va enrunar l'antiga església per a construir una nova infrastructura hotelera i residencial. | 42.1064200,1.8458200 | 404572 | 4662237 | c. 1940 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43257-foto-08022-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43350 | Font de la plaça de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-les-fonts | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. | XX | La pedra del monòlit està molt desgastada i hi ha diversos grafits. L'Ajuntament té previst d'actuar-hi, reformant i restaurant tot la plaça, abans d'acabar l'any 2001. | Es tracta d'un monòlit situat damunt d'un pedestal quadrat sobre graons. Una base més o menys quadrada, de blocs petits de pedra, sosté un altre bloc rectangular de marbre damunt del qual s'hi troba una escultura de pedra recoberta de coure. A la part davantera de l'estructura hi ha la font. L'estatua representa un noi jove, assegut damunt d'una pedra, que intenta treure's una espina del peu esquerre. La base fa uns dos metres d'alçada i la figura, bo i asseguda, un metre aproximadament. | 08022-163 | Nucli urbà | Desconeixem els motius que impulsaren la col·locació d'aquesta obra, fet que per fotografies antigues podem situar just acabada la Guerra Civil. Al mateix indret, abans hi havia la Font de Neptú. | 42.1017700,1.8446700 | 404470 | 4661722 | c. 1940 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43350-foto-08022-163-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | L'estatua és una rèplica de l'obra 'El nen de l'espina'. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 43252 | Antic edifici de la Caixa de Pensions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-edifici-de-la-caixa-de-pensions | XX | La façana està força deixada. | Es tracta d'un edifici de planta baixa més tres plantes superiors i unes àmplies golfes. L'edifici fa cantonera amb la ronda Queralt i la plaça de les Fonts i presenta múltiples angles per adaptar-se a la morfologia dels carrers. Mostra alguns elements decoratius destacables com les volutes que aguanten les balconades (obertures majoritaries a totes les plantes) i les columnes amb capitells que aguanten una finestra a la planta baixa. | 08022-60 | Nucli urbà | No es tenen dades històriques sobre l'edifici, però podria correspondre a una construcció dels anys 1930. | 42.1018000,1.8442900 | 404439 | 4661725 | c. 1930 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Es desconeix | L'obertura d'un establiment a la planta baixa a mitjan anys 1980 va fer desaparèixer unes grans columnes amb capitell, que eren un dels elements més representatius de l'edifici. Aquest es troba actualment en fase de restauració. | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 43361 | Cal Cuberas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cuberas | XX | És un edifici d'estructura aparentment molt irregular, però que manté una lògica total amb la disposició dels carrers que l'envolten. La planta baixa és dedicada a magatzem i es complementa amb quatre plantes superiors de dicades a vivendes. La façana té unes característiques molt particulars, que es posen de manifest en el contrast amb les obertures; els balcons i les finestres són molt marcats respecte la resta de la façana. També destaca una torre que sobresurt de la resta de l'edifici, al capdamunt de la qual hi ha una rosa dels vents. Són interessants les voltes dels soterranis, antigament utilitzades de celler, però avui alberguen un bar nocturn. | 08022-174 | Nucli urbà | No es disposen de dades a l'entorn d'aquesta construcció, però sembla seguir les tendències habituals dels arquitectes berguedans dels anys 1930. | 42.1013700,1.8447800 | 404479 | 4661677 | c. 1930 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43361-foto-08022-174-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43269 | Himne al Sagrat Cor de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-al-sagrat-cor-de-jesus | XX | Es tracta d'un himne litúrgic per a cor de quatre veus mixtes i solo de tenor i contralt. L'Himne s'inicia amb una estrofa del cor i posteriorment els solos del tenor i de la contralt es van alternant amb aquesta estrofa coral primera que acaba cloent la peça. | 08022-77 | Aquesta peça fou composada pel músic berguedà mossèn Marià Miró i Guitó per tal que fos cantada, expressament, durant el mes de juny, mes que l'Església dedica al Sagrat Cor. En un principi, doncs, l'Himne no tingué en la festivitat del Corpus la seva font d'inspiració. Fins i tot, la lletra que originàriament acompanyava la partitura no fa cap referència a la ciutat de Berga i sembla que el celebrat vers 'Berga us adora humiliada' és una aportació posterior. Fou l'any 1971 quan aquesta peça s'integrà de ple al repertori musical berguedà. Amb motiu del concert de Santa Cecília, celebrat a Berga el 28 de novembre del 1971 i dedicat a la figura de mossèn Marià Miró, l'Orfeó Berguedà va decidir incloure aquesta obra al programa. Fou aleshores quan mossèn Ramon Alsina, que era el rector de la parròquia, va demanar a l'Orfeó que es comprometés a interpretar-lo cada any per l'Ofici del Dijous de Corpus; cosa que succeeix des del 1972. Aquesta peça té música de mossèn Marià Miró i lletra posterior de mossèn Josep Montanyà (a) Fumanyès. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | c. 1920 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43269-foto-08022-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43269-foto-08022-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Marià Miró (música) i Josep Montanyà (lletra) | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43326 | El Parque (Parc del Pla de l'Alemany) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parque-parc-del-pla-de-lalemany | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45. | XX | Bo en general però l'estany està molt brut i l'estat del monument commemoratiu de l'alliberament del jou feudal és dolent (veure fitxa). | El parc del Pla de l'Alemany, conegut popularment com El Parque, ocupa un espai comprès entre la carretera de Solsona i el carrer del Bruc. Es tracta d'un seguit de camins de ciment que discorren enmig d'arbres i cledes vegetals que envolten parterres florals i vegetals. Una d'aquestes cledes separa el parc de la carretera de Solsona i una altra l'esmentat parc del carrer del Bruc, indret des d'on, degut al desnivell, s'accedeix al parc a través de diversos trams d'escales. Al mig del parc hi ha un estany ovalat on s'hi troben peixos i, prop de l'estany, un conjunt de gronxadors i tobogans per la mainada. Diversos bancs repartits pel parc permeten de reposar i contemplar el paisatge. A l'entrada del parc hi trobem el monument dedicat a Rafael de Casanova; a la sortida una font; i cap al final el monument commemoratiu de l'alliberament del jou feudal. | 08022-135 | Nucli urbà | El Parque es va construir a cavall dels anys 1920 i 1930, fruit de la progressiva urbanització d'aquell indret. D'aleshores ençà, i fins avui mateix, ha estat un lloc molt concorregut de lleure i lloc de passeig habitual per molts berguedans. La inauguració, just al davant, de la Colònia Escolar Permanent l'any 1932, fou, sens dubte, un revulsiu important. | 42.1024000,1.8432500 | 404354 | 4661793 | c. 1920 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43326-foto-08022-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43326-foto-08022-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74455 | Pedrera Vella de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-vella-de-carme | XX | Situada gairebé a dalt d'una carena de la zona del Llop, de l'explotació a cel obert coneguda com La Pedrera Vella de Carme se'n treien blocs de pedra arenisca per fer vorades de vorera, que eren tallades a peu de pedrera. Un cop acabades de tallar, les vorades es baixaven cap a la carretera mitjançant un carro de trabuc, per una pendent molt forta, i en cada viatge es carregaven tres o quatre peces. Actualment encara s'observen les empremtes dels tascons i dels forats per posar-hi les barrines, així com algunes parets de roca tallada a la cinglera, i també nombroses restes de rebuig. També queden vestigis de varies filades de dues parets pertanyents a una petita construcció quadrangular, feta amb grans carreus de pedra , que servia per protegir-se cada cop que es produïa una barrinada. Es conserva un plataner, plantat cap a 1912 pel picapedrer Joan Prades per tal de disposar d'ombra. Aquesta pedrera dista tan sols uns 100 m de la Pedrera de sobre de Cal Guineu, i es troba a la mateixa cota altimètrica. | 08048-41 | Camí de Cal Llop | Joan Prades, avi de Ricardo Prades (que és qui ens dona la notícia d'aquesta pedrera i de la pedrera de sobre de Ca la Guineu), va començar a explotar la roca d'aquesta pedrera cap a 1912. En Joan Prades era pagès però treballava pel seu compte aquesta pedrera quan no hi havia feina al camp. La pedrera es va explotar uns quants anys, i no consta que la treballés ningú més després d'en Joan Prades. La tècnica utilitzada consistia en l'extracció mitjançant barrinades, i també en l'extracció mitjançant tascons: es col·locaven tres tascons a la roca, de manera lenta i progressiva atès que es tractava d'aconseguir blocs relativament grans i allargats (podia tardar-se fins a dos dies en fer aquest procés); després es feia la pressió necessària per tal de que el bloc es desprengués sencer de la paret. Les vorades d'aquesta pedrera van anar a parar, principalment, a les voreres d'Igualada. | 41.5423100,1.6500100 | 387398 | 4599841 | c. 1912 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74455-foto-08048-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74455-foto-08048-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Notícia elaborada amb la informació oral facilitada per Ricardo Prades. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74456 | Pedrera del Sord de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-sord-de-la-pobla | XX | Situada gairebé a dalt d'una carena de la zona del Llop, de l'explotació a cel obert coneguda com La Pedrera del Sord de la Pobla o Pedrera de Sobre de Cal Guineu se'n treien blocs de pedra arenisca per fer llambordes, que eren tallatdes a peu de pedrera. Un cop acabades de tallar, les llambordes es baixaven cap a la carretera mitjançant un carro de trabuc, per una pendent molt forta. Actualment encara s'observen les empremtes dels tascons i algunes parets de roca tallada a la cinglera, així com nombroses restes de rebuig. També queden vestigis de varies filades d'una sola paret pertanyent a una petita construcció quadrangular, feta amb pedra perita i irregular, que servia per protegir-se cada cop que es produïa una barrinada. Aquesta pedrera dista tan sols uns 100 m de la Pedrera Vella de Carme, i es troba a la mateixa cota altimètrica. | 08048-42 | Camí de Cal Llop | Segons en Ricardo Prades (que és qui ens dona la notícia d'aquesta pedrera i de la pedrera Vella de Carme), la pedrera de sobre de Cal Guineu es va començar a explotar cap a la mateixa època que la pedrera Vella de Carme (1912) i la treballava un personatge conegut amb el renom d''el sord de la Pobla', veí de la Pobla de Claramunt, vila ubicada a uns pocs kilòmetres de Carme. La pedrera es va explotar uns quants anys, i no consta que la treballés ningú més després d''el sord de la Pobla'. La tècnica emprada consistia en l'extracció mitjançant barrinades, i també en l'extracció mitjançant tascons. Les llambordes fabricades en aquesta pedrera van anar a parar, principalment, als carrers d'Igualada. | 41.5423900,1.6486600 | 387286 | 4599852 | c. 1912 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74456-foto-08048-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Notícia elaborada amb la informació oral facilitada per Ricardo Prades. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74500 | Plataners de la Carretera de Carme a la Pobla de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-de-carme-a-la-pobla-de-claramunt | XIX-XX | Molts d'aquests plataners han anat desapareixent amb el pas dels anys i no s'han replantat. | <p>Es tracta d'un conjunt discontinu de plataners que creixen a banda i banda de la carretera BV-2131 al seu pas per Carme. Cadascun dels arbres té uns10 metres d'alçària amb una volta de canó que mesura entre 0,20 i 2 m, i una capçada d'uns 6 m de diàmetre. Pertanyen a la família de les platanàcies, gènere 'Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A Carme, com a la resta del país, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen híbrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' (d'origen Nord Americà). El conjunt de plataners de la carretera de Carme és una mostra de la configuració que tenien les antigues carreteres rurals a les entrades dels nuclis de població, amb filades d'arbres plantades a banda i banda per facilitar ombra als viatgers.</p> | 08048-86 | Carretera BV-2131 | <p>Aquesta espècie d'arbre, molt resistent a la contaminació atmosfèrica d'origen antròpic, i que pot arribar a viure segles, el trobem sovint a les carreteres i avingudes, a passeigs i jardins, seleccionat pel seu ràpid creixement, així com per la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. La plantació massiva de plataners als marges de les vies de comunicació es va començar a produir a partir d'inicis del segle XIX, durant l'ocupació napoleònica, i aquest element estètic es va posar en greu perill a partir dels anys 60 del segle XX, quan la reforma i eixamplament de les calçades va propiciar la tala de gran part d'aquests plataners. Actualment, doncs, només algunes carreteres locals i les entrades de certes localitats conserven exemplars d'arbres als marges de les seves carreteres.</p> | 41.5335300,1.6372300 | 386317 | 4598883 | c. 1900 | 08048 | Carme | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74500-foto-08048-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 74436 | Casa de Sant Roc (seu del Gremi de Paraires) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-sant-roc-seu-del-gremi-de-paraires | LLUSIÁ DELMASES, Modest (1965): El llibre dels paraires de Carme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada. RIBA GABARRÓ, Josep (2000): 'Utilitats agrícoles i industrials de la riera i del rec de Carme', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 14-15. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | XVIII-XX | L'edifici està essent objecte de rehabilitació. | Es tracta d'un edifici urbà de tres plantes, golfes i celler que fa cantonada amb un carreró que, anys enrere, havia estat un antic caminet. Pel que fa a la planta baixa, els seus murs presenten un aparell a base de maçoneria, i té les cantonades reforçades amb grans carreus (la resta de l'edifici està arrebossat). A la planta baixa s'hi accedeix mitjançant una portalada rectangular adovellada, amb un arc de descàrrega sobre la llinda; al seu costat dret té un petit finestró rectangular. A la primera planta s'hi obre un balcó amb llinda de biga de fusta i dos finestrons més. A la tercera planta s'hi obren dos finestrons, i a les golfes, dos més. La coberta de l'edifici la conforma una teulada a doble vessant. Tot i l'estil popular de l'obra, la portalada de l'edifici és de la mateixa tipologia que la portalada semisoterrada de Cal Ros. La construcció és de pedra i morter, i la planta, rectangular, mesura 5 x 9 m; disposa d'un pati posterior. A Carme, la confraria dels paraires havia estat fundada l'any 1733, i el gremi tenia la seva seu social en aquest edifici, anomenat casa de Sant Roc, patró d'aquest gremi que té la seva festivitat el dia 16 d'agost. | 08048-22 | Carrer Freginal, 13 | A Carme, la confraria dels paraires havia estat fundada l'any 1733, i el gremi tenia la seva seu social a la casa anomenada de Sant Roc, patró d'aquest gremi. El 1742 apareix a la documentació coneguda un cens de 35 membres de l'ofici que 'hacen paños de lo más ordinarios y los venden en Barcelona para capotes de vestir la tropa y la poca lana que gastan los pelayres es de la provincia y de Aragón'. Ja el 1784, l'activitat havia disminuit considerablement a Carme, constant tan sols tres fabricants de draps locals. El 1790 només constaven en funcionament, segons els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, quatre telers de teixir llana i un dels molins bataners havia desaparegut pels efectes d'una riuada (TORRAS, 1993: 195-196). Els paraires de Carme, sota la protecció de Sant Roc, tingueren regularitat gremial entre 1733 i 1870. A mitjan segle XIX el panorama donà un gir amb la decadència dels teixits de llana i la implantació dels filats de teixit i cotó (RIBA GABARRÓ, 2000: 14). Al fer les seves ordinacions l'any 1733, els paraires es reuneixen a la 'casa de l'estudi', mentre que el 1734, al fer els primers nomenaments, es troben a la casa d'en Josep Pomès de la Plaça. Hi ha silenci als documents en referència als anys següents, però el 1762 el gremi paga un cens a Macià Massaguer, i el 1768 al mateix Massaguer li són pagades 25 lliures d'un total de 115 lliures, 3 sous i 6 diners que aquest afirma haver gastat per fer la casa de Sant Roc. Es considera que des d'aquest moment el gremi de paraires ja té casa pròpia. | 41.5321200,1.6196200 | 384845 | 4598750 | c. 1768 | 08048 | Carme | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74436-foto-08048-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74436-foto-08048-22-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | En el moment de redactar aquesta fitxa, l'edifici s'estava rehabilitant. La casa, actualment, és coneguda també amb el renom de Cal Mingo. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 97481 | Passeig de plàtans del Parc Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-platans-del-parc-dalmau | XX | <p>Passeig de plàtans situat a l'entrada del Parc Dalmau.</p> <p>Són un grup de plàtans (<em>Platanus</em>) de certa dimensió que custodien el camí de pujada al parc. Van ser plantats a la dècada dels anys trenta del segle passat. L'entrada està plantejada com un passeig, pel que entre els arbres s'hi intercalen bancs de pedra que conviden al repòs. </p> | 08035-197 | Parc Dalmau, s/n. | <p>A principis del segle XX l'Ajuntament de Calella va adquirir la finca de Can Pelayo per convertir-la en un parc públic urbà. El disseny del parc va ser encarregat a l’arquitecte municipal Jeroni Martorell l'any 1927. Martorell va projectar el parc entorn una gran plaça central amb pèrgoles i parterres i que a través d'una gran escalinata arribaria fins a la muntanya. Tanmateix, el projecte original va haver de ser modificat per falta de pressupost.</p> <p>Del projecte de Jeroni Martorell n'han quedat diversos elements, com la font dels Lleons, les grades del Pati de l'Ós, els desguassos, murets i escales i els lavabos públics.</p> <p>L'any 2017 es va crear l'associació Amics del Parc Dalmau, un grup de voluntaris que tenen cura de l'arranjament i part del manteniment del parc i vetllen per la seva conservació i difusió.</p> | 41.6161400,2.6589600 | 471587 | 4607214 | anys 30 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97481-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97481-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | BCIL | 2024-09-27 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 87900 | Pou de Can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-catala | <p>Pou situat al sud de Cal Català. És una estructura aïllada de planta circular, feta de pedra lligada amb morter. A banda i banda hi ha dos pilars verticals on descansava el suport de la corriola, avui desaparegut.</p> | 08043-184 | Al sud de Cal Català | 41.2814100,1.7096800 | 391944 | 4570800 | XIX | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87900-img-20201004-wa0009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87900-img-20201004-wa0034.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 38526 | Carrer del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-portal | <p>Documentació vària de cal Mas (1321-1714), paper i pergamí. Documentació vària de la casa Vilamarí (1699-1846), paper i llibres. CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el perocés d'estructuració territorial Berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona.</p> | XIV-XX | <p>El carrer Portal travessa tota la zona nord del nucli antic d'Avià. Abans de sortir a la carretera de Cal Rosal i tancant el recinte habitat, es conserva un arc entre dues cases del que seria el portal d'entrada al nucli pel camí procedent de Berga en direcció a Cardona (Camí Ral de Cardona), i del que només queda una filada de l'arc amb dovelles que ha estat restaurat recentment. Les cases, que es situen a les dues bandes del carrer, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que moltes s'han reconstruït i modernitzat; però cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. Principalment són de planta i, com a màxim, dos pisos, amb parets mitgeres. Únicament dues cases conserven portes d'entrada amb arcs adovellats (cal Mas Vell i cal Gavarró). El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça Abat Oliba, al final del carrer del mateix nom, i observant-se el desnivell entre el primer i el segon tram del carrer Portal que es salva amb unes escales. Al segle XVIII el nucli va créixer cap al est i cap a la zona de la plaça del Padró. Actualment el seu creixement es troba aturat.</p> | 08011-2 | Nucli antic, Carrer Portal. 08610 AVIÀ | <p>Al nucli antic donaven accés dues portes: la del carrer Portal, de la que es conserva l'arc i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró (APM) al lloc on hi ha Cal Gasolà. El carrer Portal és el carrer més antic del nucli, que ja existia a l'Edat Mitjana; travessava tota la sagrera i unia les dues portes d'accés. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. L'any 1999 es va refer el paviment dels carrers del nucli antic i es va tapar l'escala excavada sobre la pedra natural al centre del carrer Portal davant de Cal Gasolà, i que era un dels vestigis antics d'aquest carrer, possiblement datables al segle XIV-XV. Entre les cases del carrer Portal destaquen les antigues 'Ramats', 'Gurans' i 'Brotons' que formen l'actual cal Mas Vell (APM, segle XIV); l'antiga església que es trobava al lloc on actualment hi ha cal Gavarró i cal Serra; cal Campaner i cal Escolà on hi havia l'antiga rectoria; cal Xut i cal Fideuer, lloc on es conserva una sitja subterrània. Totes aquestes formen l'eix central entre el carrer Portal i el carrer Abat Oliba. Entre el carrer i el Tossal a l'Edat Mitjana hi havia camps i horts, i des del segle XVII s'han anat construint cases progressivament que donen la configuració actual.</p> | 42.0778266,1.8253586 | 402837 | 4659085 | Varis | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-20250507183155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-foto-08011-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-foto-08011-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-20250507183102.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El 1999 es va refer el paviment dels carrers soterrant totes les línies d'infraestructures i eliminant una escala de pedra davant de cal Gasolà que era un dels elements més antics del nucli i que ajudava a salvar el desnivell de la part central del nucli antic amb la confluència amb el carrer Abat Oliba. Davant de la casa de cal Mas Vell el carrer resta obert als horts del Tossal, des d'on s'accedeix a la part de darrera de l'Ateneu. El nivell de protecció BPU afecta al mur del carrer, probablement d'origen medieval. Tota la zona és d'expectativa arqueològica. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 96518 | Can Pedemonte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pedemonte | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> | XX | <p>Can Pedemonte és una casa d'estil historicista construïda a mitjans del segle XX. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana. De caràcter monumental, la composició del frontis és simètrica, amb tres grups d'obertures a cada nivell. A la planta baixa són d'arc de mig punt, escapçades per la obertura d'un local comercial. A cada costat hi arrenca una pilastra acabada amb una mènsula que sostenen el balcó corregut del pis. En aquest els finestrals són d'arc pla de pedra, emmarcades amb una motllura i la central amb pilastres que sostenen un frontó profusament decorat, que es prolonga en forma de pilastres al segon nivell. Aquí hi ha tres grups de dues finestres de mig punt que descansen sobre columnetes, totes ressaltades entre pilastres.</p> <p>El coronament està definit per un ràfec de cabirons amb rajoles intercalades, amb un voladís pronunciat. El tractament exterior dels murs és revestit amb plafons de pedra, amb un fris esgrafiat entre el primer i el segon pis.</p> | 08035-54 | C. Església, 84 | <p>La casa pertanyia a la família Pedemonte, d'origen italià i que es van traslladar a Calella per iniciar un negoci tèxtil familiar. </p> | 41.6140500,2.6603300 | 471700 | 4606982 | Ca. 1950 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96518-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96518-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96518-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-07-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 96519 | Can Gallostra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallostra | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> | XX | <p>Can Gallostra és una casa construïda a mitjans del segle XX, amb un petit pavelló de mar ubicat al carrer d'Anselm Clavé.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb una motllura, excepte a les golfes, on hi ha un grup de tres finestres. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de forja.</p> <p>El ràfec té un voladís considerable i està acabat amb cabirons. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08035-55 | C. Jovara, 158 / C. Anselm Clavé, 82 | <p>La casa rep el nom del fill del fabricant de gèneres de punt Gallostra, Francisco Gallostra, qui n'era el propietari.</p> | 41.6133600,2.6608000 | 471739 | 4606905 | Ca. 1950 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96519-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96519-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96519-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 97512 | Cases del carrer Costa Fornaguera, 78-80 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-costa-fornaguera-78-80 | XX | <p>Conjunt de cases bessones d'estil noucentista construïdes a principi del segle XX.</p> <p>Són dues cases entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructuren en tres crugies. Consten d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta plana. Els frontis s'obren amb tres obertures emmarcades amb una motllura, amb el portal centrat. Els ràfecs estan acabats amb una cornisa d'on arrenca un capcer semicircular amb una motllura decorativa a la part frontal i superior. A cada extrem dels capcers hi ha pilars amb una bola de terracota decorada amb garlandes.</p> <p>El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures i els elements decoratius ressaltats amb diferent tonalitat.</p> | 08035-205 | C. Costa Fornaguera, 78-80 | <p>Les cases són una mostra de l’arquitectura noucentista de la dècada de 1920, destinada a famílies menestrals o de la petita burgesia local.</p> | 41.6172200,2.6662300 | 472193 | 4607332 | Anys 20 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97512-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97512-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97512-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-27 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 40523 | Sant Joan de l'Avellanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-lavellanet | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. VIGUE, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. Vol. I, el Berguedà. Ed. Artestudi. Barcelona. P. 256-257.</p> | X-XIV | <p>Petita capella d'una sola nau, planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant. Té un absis al costat de llevant i la porta d'entrada al costat lateral de tramuntana. L'absis és petit, més baix i més estret que la nau i cobert amb teulada a l'exterior i mitja volta a l'interior. La porta és d'arc de mig punt una mica rebaixat i amb dovelles de pedra tosca; al mur oposat a l'absis s'obre una petita finestra d'arc de mig punt i doble esqueixada. L'obra és de pedra en carreus i posat en filades poc regulars, en alguns llocs hi ha carreus de tosca. A l'interior la volta és de canó i es pot veure l'arrencada de la volta anterior, la de la primera construcció dels segle XII. L'església es troba situada en un context rural de muntanya, en el que actualment hi ha les dependències d'un campament juvenil, abans de l'antiga O.J.E. i ara de la Generalitat, amb un camp d'esports que es troba a tocar de l'església. A l'altre banda del camí, l'antiga masia de Sant Joan de l'Avellanet està essent rehabilitada com a ecomuseu del Parc Natural del Cadí-Moixeró.</p> | 08016-12 | Roca Tiraval. Carretera a Gisclareny | <p>La primera notícia històrica la trobem l'any 983, a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. El 1279, Berenguer d'Eneveig deixà testament amb el desig de ser enterrant en aquest lloc. Més tard, els anys 1393, 1394, 1395, 1497 es fan diferents donacions a l'església que a vegades s'anomena amb categoria de parròquia, amb alguns senyors del terme que disposen ser enterrats (AA VV, 1988). L'any 1394 el senyor Pere d'Avellanet disposa donar vuitanta florins per tal que 'l'església sigui ben adaptada'. Al 1621 era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Bagà. Durant el segle XVII el culte seria abandonat, situació que s'ha mantingut fins els nostres dies. La factura de l'absis és del segle XII, mentre que la nau va ser reconstruïda al segle XIV en la part de la volta. Al segle XVI hi havia un campanar que ha desaparegut totalment ja que els senyors de Bagà, per por a robatoris, van traslladar les campanes a Bagà. Es va realitzar una restauració els anys seixanta a càrrec de la Delegación Provincial de Juventudes” que va treure el guix de l'interior de la nau i va reparar la teulada, El dia 1 d'agost de 1961 s'entronitzà la nova talla en pedra de Sant Joan i s'inaugurà la restauració. L'any 1987 els Amics dels monuments de la Vall del Bastareny de Bagà, van repassar la teulada i van començar a fer un aplec el dia de Sant Joan que encara es realitza.</p> | 42.2610700,1.8352400 | 403932 | 4679420 | 983 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40523-foto-08016-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40523-foto-08016-12-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'any 1992, un campament realitzat pels 'Eclaireuses i Eclaireus de France', van fer una descoberta a tres metres de l'absis de la capella, i a una profunditat de mig metre, de gran quantitat d'ossos que, segons el responsable del camp correspondrien a l'esquelet d'una dona de mitjana edat i al d'un nen, possiblement dels segles XVIII-XIX. Part d'aquestes restes foren dipositades al centre d'acolliment del Parc Natural Cadí-Moixeró i posteriorment a Barcelona en espera d'un estudi definitiu (CABALLÉ, 1998). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 73735 | Venda de Sendred a Unifred Amat del campo de Breda (951) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/venda-de-sendred-a-unifred-amat-del-campo-de-breda-951 | BENET, Albert (1983): 'L'origen de les famílies Cervelló, Castellvell i Castellet', dins de Acta Historica et Archaelogica Medieaevalia, 4. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp. 67-85. SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera. | X | El document més antic que parla d'Abrera es conserva, segons Albert Benet mal datat i mal arxivat (BENET, 1983: 67-68)., a l'Arxiu de la Corona d'Aragó sota les següents coordenades: ACA. Cancelleria. Pergamins. Ramon Berenguer III, n. 253 . Sembla ser que el notari no havia posat la fórmula acostumada en la datació del document, això portà que en fer-se la restructuració de les escriptures de l'Arxiu Comtal en el segle passat es datés erròniament el documenta al segle XII. L'onomàstica, diversos personatges, la lletra, les clàusules, la redacció, les arcaïsmes, etc., tot fa que s'hagi de considerar com un document del segle X. Es tracta, per tant, d'un pergamí amb data de 31 de maig de l'any 951 on es relata una venda de terres de pare a fill on consta que el vicari comtal Sendred vengué al seu fill Unifred Amat el camp d'Abrera ('campo de Breda'), amb les seves cases i horts, prats i recs que tenia en propietat com a conseqüència d'una compra feta anteriorment. Per tal de designar amb més precisió els objectes de la venda, el subjecte de la mateixa descriu, un a un, els seus límits: 'El camp d'Abrera i els horts esmentats anteriorment afronten per la part oriental amb el riu Llobregat; per la de migdia amb l'Anoia i amb la terra de Galindo; per l'occidental amb el torrent de Llops, amb la terra d'Eldovino, amb la terra d'Eldemondo, amb la terra de Dodat, dona, amb la terra de Roderigo, amb la terra d'Adovora, dona, i dels seus hereus; i per l'altra part amb la terra de Galindo a qui anomenen Mothone'. | 08001-83 | Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona | Es tracta del document més antic que ens parla del terme d'Abrera. La situació del 'campo de Breda' que apareix al document (antic topònim d'Abrera) no difereix excessivament del que avui coneixem com a tal. El document es refereix a un vast territori establert en funció del riu Llobregat, el qual el limita i li és font de riquesa. A meitat del segle X, per tant, sota el topònim 'Breda' s'amaga una àmplia franja de terreny formada pel mosaic de propietats citades al document. Hi ha autors que estableixen l'origen del dit topònim en una paraula àrab que significa 'la riberenca' o 'vora el riu', fet que evidencia que la influència sarraïna podria haver estat força important a la zona. Altres autors com Corominas fan derivar el topònim 'Breda' del mot germànic 'braida' que vol dir 'planura' o del cèltic 'eporeda' que significa 'lloc que s'hi viatja a cavall'. Aquesta hipòtesi s'adiu força amb la privilegiada ubicació d'Abrera, en el si de les xarxes de comunicació ja des d'èpoques antigues (SOLER, 2000a: 20-23). Respecte al protagonista de la venda sembla ser que Sendred hauria estat un dels vicaris que els comtes posaven al front dels castells que anaven creant en el transcurs de la repoblació. Aquest tingué un lloc important en la cort del comte de Barcelona i fou l'iniciador de tres famílies nobiliàries catalanes: els Castellví, els Castellet i els Cervelló (BENET, 1983: 69 i 81). | 41.5164100,1.9018000 | 408364 | 4596668 | 951 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73735-foto-08001-83-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | - ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 85 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 38532 | Acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-marti-davia | <p>VILLANUEVA, Jaime (1763-1824). 'Viaje literario a las iglesias de España' , Vol X, p. 85. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | <p>Es tracta d'un document del que es conserven tres còpies a diferents arxius i que correspon a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià feta pel Bisbe Nantigís d'Urgell l'any 907. Al document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare el comte Guifré a Avià, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell la consagri i la constitueixi com a parròquia per tal de que els fidels puguin acomplir amb els seus deures cristians. Li dóna a l'església de Sant Martí la vil·la d' Avià i la de Clarà amb els seus corresponents vil·lars i termes. El comte, d'altres senyors i els mateixos habitants d'Avià donen un seguit de terres com a dot a l'església. A l'acta consten els límits de la parròquia: des de la parròquia de Sant Salvador als termes de Berga i als de Castellar, el terme de Corbera i el de Sant Vicenç. (BARAUT, 1978).</p> | 08011-8 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>No es conserva l'original de l'acta ja que es va perdre, però es conserven tres còpies: un còpia resumida del segle XIII que es conserva a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell; dues còpies senceres del segle XVIII fetes d'una altra còpia del segle XI que s'havia conservat al Monestir de Serrateix i que també va desaparèixer. Una d'aquestes últimes còpies va ser feta pel pare Jaume Pascual i Corominas (1736-1804) que fou abat del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i autor de la 'Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta' que es conserva a la biblioteca de Catalunya ( L'acta de St. Martí és al volum IV, pp. 55-56, manuscrit 729). La segona còpia del segle XVIII la va realitzar el pare Jaume Caresmar (1717-1791) que també va ser abat de Bellpuig de les Avellanes i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. La còpia que va fer el pare Caresmar forma part d'una carta adreçada a Francesc de Fossà (1726-1789), catedràtic de dret e historiador, que el 1759 va ser nomenat rector de la Universitat de Perpinyà i també membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Fossà en féu una còpia de la carta que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de París (Col·lecció Moreau, 3. Folis 224-225). (BARAUT, 1978). Cal citar també el resum fet pel dominicà Jaime Villanueva i Astengo (1763-1824) a 'Viaje literario a las iglesias de España' (Vol X, p. 85.) que parla de la còpia perduda de Serrateix. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de C. Baraut (BARAUT, 1978, pàgina 75) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (pàg. 100).</p> | 42.0753908,1.8252155 | 402822 | 4658814 | 907 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Signat, entre d'altres, pel Bisbe Nantigís i el comte Miró. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44691 | Acta de consagració de l'església de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-pau-de-casserres | <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1; pàgs. 77 i 78. AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X | <p>En aquest document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare Guifré 'illustrissimo marchioni' dins el terme del castell de Casserres que fins aleshores estava allunyat de tota església, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell 'la consagri i la constitueixi com a parròquia a fi que serveixi al ritus eclesiàstic'. Després fa la descripció del límits territorials de la nova parròquia i les donacions de terra que fa el comte Miró en nom propi i en nom dels habitants del castell. Signen el document a 20 de febrer de l'any 907 el bisbe d'Urgell, Nantigís, el comte Miró; Fredari, arxiprevere; Baldric, arxiprevere; Danilo, prevere; Daniel, prever; Centoll, prevere i Belasc, clergue i actuant d'escrivent.</p> | 08049-44 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>L'original és un pergamí de 220 x 481 mm conservat a l'Arxiu Capitular del bisbat d'Urgell (Consagracions d'esglésies, 12). També hi ha una còpia resumida del segle XIII (LDEU, I, fol. 239, doc. 816, reproduïda a Marca hispànica, ap. 63. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de BARAUT (1978) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (1985: 154).</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 907 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Signat entre d'altres pel Comte Miró i el bisbe d'Urgell Nantigís | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 74366 | Jaciment del Serral de Can Cametes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serral-de-can-cametes | http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/2065/16.AMM_ANNEX_REGISTRE_LLOCS.pdf?sequence=17 (30 de juliol de 2012). | VIII-XII | Jaciment ubicat en el cim d'un petit turó allargat, que hi ha en front de can Viladiu, i més o menys a la meitat del serral de can Cametes. Necròpolis amb 1 tomba de cista en lloses. Des de domini musulmà a medieval. | 08025-236 | Can Cametes. Nord-est del terme. | Es tracta d'una necròpolis de lloses o cista, no antropomorfa, amb les parets formades per peces posades verticalment, cobertes de lloses, entre planta rectangular i trapezial, pròpia dels segles XI i XII dC. La seva situació és agrupada, sense relació amb construccions properes; la seva posició és horitzontal de costat i la seva orientació és E-W, és a dir, amb el cap del difunt a l'oest. Les que estan a la vista (ja que és molt probable que en restin d'amagades) són d'adults i les cobertes eren a base de lloses planes. La capçalera no té el cap diferenciat i la base és horitzontal i alguna d'elles està retallada al conglomerat. De les nou que hi ha a la vista, una està totalment excavada i les seves mides són les següents: -Longitud total: 1'85 m. -Amplada al centre i a la capçalera: 0'35m. -Amplada als peus: 0'28 m. -Profunditat al centre: 0'35m. Superficialment es poden apreciar restes d'ossos humans en molt mal estat de conservació, ja que la necròpolis ha estat violada per clandestins. Cal indicar que una de les caixes aprofita el costat d'una altra sepultura. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap estructura arquitectònica. A uns 50 m del turó a ponent es van localitzar, a nivell superficial, varis fragments de ceràmica concentrada en un radi d'uns 5 m. És un tipus de ceràmica feta a torn lent amb molt desgreixant de quars i petites partícules de mica, vora recta i d'altres enfora i fons pla. El jaciment és de difícil adscripció cronològica, tot i que pot ésser situat a l'Alta Edat Mitjana i en una tradició possiblement tardoromana. | 41.6366900,1.7849200 | 398799 | 4610153 | 715-1150 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74366-foto-08025-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74366-foto-08025-236-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74364 | Jaciment de Moixerigues - El Pedregós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-moixerigues-el-pedregos | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. | III-V | En aquest indret es van identificar set sepulcres situats en renglera, orientats a l'est i mirant a la muntanya de Montserrat. Aquests sepulcres han estat datats d'època tardoromana (segles III-IV dC) pel sistema d'enterrament i pel material documentat. L'enrajolat dels sepulcres era de teula romana. | 08025-234 | Prop del Buc. Sud-est del terme. | En Joan Maria Casas esmenta en el seu treball que en els treballs de llaurat del lloc es van alçar moltes lloses i van aparèixer molts ossos humans. Quan va iniciar els treballs arqueològics no va trobar cap sepulcre amb la llosa o lloses superiors intactes. Va localitzar i excavar 7 sepulcres arrenglerats i orientats a l'est vers la muntanya de Montserrat. Malgrat ésser parcialment arrassats aquests enterraments van donar informació interessant. Són sepulcres que convinen les lloses i la teula romana i han estat datats d'època tardoromana. | 41.5867600,1.7891600 | 399074 | 4604604 | 284-476 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74364-foto-08025-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74364-foto-08025-234-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 93906 | Pintura mural 'Ni una més ni una menys' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-ni-una-mes-ni-una-menys | XXI | <p>Mural pintat a la paret del carrer Plana del Paradís cantonada amb el carrer Pla dels Frares per Ricard Ferran, conegut artísticament com a UllDistret, amb motiu de la celebració del dia internacional de la dona, el 8 de març de 2023.</p> <p>A l'esquerra, es veu la silueta de perfil d'un grup de dones que miren cap a la dreta on hi ha el palmell obert d'una mà, a dins del qual es pot llegir: 'NI UNA + NI 1 MENYS!!!'. A la dreta de la composició s'hi pot llegir '8 MARÇ / DIA/ INTERNACIONAL / DE LA DONA / AVAM DISTRET' . Damunt d'AVAM hi ha un arbre i damunt de Distret un Ull, en clara referència a l'autoria del mural. Fons fúcsia amb un mar d'estrelles de cinc puntes de diferents mides.</p> <p>A l'angle que fa la paret continua el mural i es pot veure el símbol del feminisme juxtaposat amb un puny a la part alta i amb la llegenda: 'FEMINISME DE CARRER'.</p> | 08006-333 | Carrer Plana del Paradís, s/n | 41.5837836,2.5498427 | 462477 | 4603663 | 2023 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-02p1570969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-03p1570973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-04p1570972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-05p1570974.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-01-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Ferran (Ull distret) | Art urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 97688 | Font de Maria Teresa Salom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-maria-teresa-salom | XXI | <p><span><span><span>Font urbana situada a la plaça de l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una font formada per una bassa rectangular de poca profunditat, interiorment pavimentada amb llambordes i un muret que la delimita. A l’interior hi ha un parterre, al costat del qual hi ha quatre sortidors que projecten l’aigua de forma vertical. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat hi ha un plafó explicatiu amb la biografia de Maria Teresa Salom.</span></span></span></p> | 08035-263 | Pl. de l'Ajuntament, s/n. | <p><span><span><span>La font va ser batejada en el context de la iniciativa “Amb nom de Dona”, en què es van denominar diverses fonts municipals amb noms de dones que han tingut un paper destacat al municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Maria Teresa Salom i Romaguera va ser professora de música i pianista vinculada al Centre Musical Can Salom.</span></span></span></p> | 41.6133800,2.6573800 | 471454 | 4606908 | 2023 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97688-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 97689 | Font de Montserrat Giró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-montserrat-giro | XXI | <p><span><span><span>Font urbana situada a la plaça de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una font formada per una bassa sinuosa de poca profunditat, interiorment revestida i un muret d’obra vista que la delimita. A l’interior hi ha uns sortidors que projecten l’aigua de forma vertical.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat hi ha un plafó explicatiu amb la biografia de Montserrat Giró.</span></span></span></p> | 08035-264 | Pl. de Catalunya, s/n. | <p><span><span><span>La font va ser batejada en el context de la iniciativa “Amb nom de Dona”, en què es van denominar diverses fonts municipals amb noms de dones que han tingut un paper destacat al municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Montserrat Giró va ser la metgessa local, que va exercir durant 42 anys i va ser molt apreciada a la ciutat.</span></span></span></p> | 41.6175900,2.6673700 | 472288 | 4607373 | 2023 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97689-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 97703 | Font de Mercè Mena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-merce-mena | XXI | <p><span><span><span>Font urbana situada en un costat del passeig Manuel Puigvert, al costat de la via del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una font formada per una bassa ovalada de poca profunditat en un costat de la qual hi ha una rocalla d’on brolla l’aigua fins a la basa. Al costat hi ha un plafó explicatiu amb la biografia de Mercè Mena.</span></span></span></p> | 08035-267 | Passeig de Manuel Puigvert, s/n. | <p><span><span><span>La font va ser batejada en el context de la iniciativa “Amb nom de Dona”, en què es van denominar diverses fonts municipals amb noms de dones que han tingut un paper destacat al municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Mercè Mena i Cerdà va ser la primera dona que va ocupar el càrrec de Secretària General de l’Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | 41.6137400,2.6637300 | 471983 | 4606946 | 2023 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97703-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 93934 | Rellotge de sol del carrer de Santa Rita, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-santa-rita-11 | XXI | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud, situat en el capcer de la balconera de la casa. Es tracta d’un rellotge esfèric, realitzat aprofitant la forma decorativa de la balconada d’un seguit de cases adossades. Està realitzat en guix, retallat en quatre quarts, pintat i encolat a la superfície. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les línies horàries van de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en xifres romanes. El gnòmon és de vareta simple que neix del bell mig del vent del Nord. Al centre del rellotge hi ha una rosa dels vents que senyala els punts cardinals (Nord –N-, Nord Est –NE-, Est –E-, Sud-Est –SE-, Sud -S-, Sud-Oest –SW-, Oest –W- i Nord-Oest -NW-) el nom dels vents ( Mestral, Tramuntana, Greal, Llevant, Xaloc, Migjorn, Garbí, Llebeig, Ponent) i les inicials dels punts cardinals. I a la part superior, la data de realització '2002' i el cap de dos àngels bufant els núvols.</span></span></span></span></span></p> | 08006-355 | Carrer de Santa Rita, núm. 11 | 41.5811900,2.5531100 | 462748 | 4603374 | 2022 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-2-p1550147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-3-p1550141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-4-p1550142.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | M. Vila | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2387. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 97769 | Pintura mural del carrer Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-del-carrer-barcelona | XXI | <p>Pintura mural de gran format situada en el lateral d'un edifici del carrer Barcelona.</p> <p>S'hi reprodueix un paisatge mediterrani, amb un gran pi en primer terme i dos més al fons que ressegueixen un camí. En un costat de la pintura s'hi llegeix una cita de Pere Casaldàliga: 'La naturalesa es fa la nostra companyia. Som la terra, l'aigua, la lluna, les plantes, els animals, la casa en comú de la família humana'.</p> <p>Al mig hi ha una placa amb un escut que hi diu 'Plaça dels Pequinaires / gent de barri / Calella 7 de setembre 1991'.</p> | 08035-290 | C. Barcelona. | <p>Va ser encarregat per l'Ajuntament de Calella a l'artista Juan Varea.</p> | 41.6128300,2.6566500 | 471393 | 4606848 | 2022 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97769-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Juan Varea | Art urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 97589 | Placa en record al bombardeig de Calella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-en-record-al-bombardeig-de-calella | XXI | <p>Placa col·locada al paviment davant de la fàbrica Llobet-Guri.</p> <p>Hi ha representades dues bombes en relleu, envoltades per una onada expansiva i als costats 'CIUTAT BOMBARDEJADA / 04-04-1937 / GUERRA CIVIL'. Al muret que hi ha al costat hi ha fixat un plafó explicatiu dels Espais de Memòria del Memorial Democràtic.</p> | 08035-231 | Pl. Muriel Casals, s/n. | <p>La placa va ser col·locada a l'indret on va caure una bomba durant la Guerra Civil el dia 4 d'abril del 1937. La bomba va causar forces danys materials a la fàbrica i afortunadament cap dany personal. La placa va ser inaugurada en record d'aquest fet l'abril de 2021.</p> | 41.6176500,2.6607300 | 471735 | 4607381 | 2021 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97589-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97589-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-03 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Jaume Font | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 97807 | Font a Dolors Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-a-dolors-rovira | XX | <p><span><span><span>Font dedicada a Dolors Rovira i situada al Mirador de Josep Terradelles, al costat de la carretera nacional. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una font formada per una bassa circular amb un pilar al centre compost per tres figures en gradació. Cadascuna de les figures sembla una flor amb els pètals o les fulles caigudes, que és per on cauria l’aigua que sortiria de dalt.</span></span></span></p> | 08035-299 | Mirador Lluís Companys, s/n. | <p><span><span><span>La font va ser batejada en el context de la iniciativa “Amb nom de Dona”, en què es van denominar diverses fonts municipals amb noms de dones que han tingut un paper destacat al municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dolors Rovira va ser la primera dona que va ser regidora de l’Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | 41.6093100,2.6472700 | 470610 | 4606460 | 2021 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97807-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 97816 | Font de Júlia Liquete | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-julia-liquete | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font urbana situada a la plaça de l’Església. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una font formada per una bassa rectangular de poca profunditat, interiorment pavimentada amb adoquins i un muret que la delimita. Al costat hi ha un parterre amb una olivera i a dins hi ha diversos sortidors que projecten l’aigua de forma vertical. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al costat hi ha un plafó explicatiu amb la biografia de Júlia Liquete.</span></span></span></span></p> | 08035-308 | Pl. de l'Església, s/n. | <p><span lang='CA'><span><span><span>La font va ser batejada en el context de la iniciativa “Amb nom de Dona”, en què es van denominar diverses fonts municipals amb noms de dones que han tingut un paper destacat al municipi. </span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Júlia Liquete Garín va ser la presidenta de Càritas de Calella i impulsora del Programa d'Atenció a al Dona de Calella.</span></span></span></span></p> | 41.6135200,2.6582900 | 471530 | 4606924 | 2021 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97816-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 97808 | Mural de Pilarín Bayés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-pilarin-bayes | XXI | <p><span><span><span>Mural que representa la ciutat de Calella situat al mur lateral de la rectoria de Calella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una obra artística amb il·lustracions que inclouen indrets, esdeveniments i personatges típics de la localitat. Entre les persones que hi surten representades hi trobem a Jeroni Martorell, Bernat II de Cabrera, Maria Cardona o Vicenç Ferrer, entre molts altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les associacions, hi ha els gegants i els sardanistes, i d’esdeveniments hi trobem la Volta Ciclista i l’Ironman. Entre espais que s’hi poden veure, hi ha el Mercat municipal i el Far, entre d’altres.</span></span></span></p> | 08035-300 | C. Església, 49 | <p><span><span><span>El mural es va construir per encàrrec de l’Ajuntament de Calella dins del programa Art i Ciutat. Va ser encarregat a la popular ninotaire Pilarín Bayés, que va buscar de copsar l’essència de Calella a través del seu estil inconfusible.</span></span></span></p> | 41.6137100,2.6589900 | 471588 | 4606944 | 2020 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97808-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97808-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Pilarín Bayés | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 93890 | Homenatge a la Gent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-gent-gran | XXI | <p>No es pot parlar pròpiament de monument. Es tracta d'una placa amb Corten, ubicada al parterre central de la riera del Bisbe Pol, a l'alçada del número 104, amb el qual l'Ajuntament d'Arenys de Mar ha volgut retre en forma d'homenatge a la gent gran de la vila.</p> <p>A la part superior del plafó es pot llegir HOMENATGE A LA GENT GRAN, amb lletres trepanades en el Corten. A la part central una placa acerada i fixada en el Corten diu: 'Honor i agraïment a la / Gent Gran d'Arenys de Mar / que ha sostingut i sosté amb la / seva constant protecció, la nostra / societat'. I a sota posa: 'Arenys de Mar 27 d'octubre de 2019 / Consell Municipal de la Gent Gran'. </p> | 08006-317 | Riera del Bisbe Pol, s/n | 41.5851110,2.5464383 | 462194 | 4603812 | 2019 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93890-02dsc0483.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93890-03dsc0482.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 99947 | Quercus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quercus | <p>Al costat de la riera d'Avià, al camí que porta a la Font de la Rovira, hi ha una escultura feta amb les restes d'una antiga alzina morta. La idea va sorgir de l' avianès Joan Tintó, fuster, artista i inventor. Va observar que hi havia un roure mort en aquest paratge i se li va acudir fer un monument que a la vegada servís d'entreteniment als infants de l'escola d'Avià que està molt propera. Amb ajuda de la brigada de l'ajuntament, van tallar l'arbre i la copa, deixant la soca; van posar el tronc amb dues branques del revés i va tallar l'extrem superior simulant una corona que va pintar de vermell; altres fragments del troc estan disposats a sota, fent una escala. A una de les branques hi ha un mussol fet de fusta i escorça i a l'altre hi ha una esquella penjada que poden tocar els infants pujant a un dels graons. Té una placa metàl·lica amb la inscripció: QUERCUS. Joan Tintó. 2019.</p> | 08011-210 | La Rovira | <p>Es tracta d'un elements simbòlic, que recorda una alzina de grans dimensions que hi havia en aquest mateix lloc i que es va assecar. L'espai on es troba és una zona boscosa, al costat de la riera d'Avià, que provoca un ambient màgic i únic. El nom científic de l'alzina, Quercus ilex, es va prendre per batejar aquesta escultura simbòlica.</p> | 42.0766431,1.8179074 | 402219 | 4658962 | 2019 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99947-20250511194738.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99947-20250511194821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99947-20250511194751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99947-20250511194755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99947-20250511194759.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Joan Tintó | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 86914 | Fira Gastronòmica dels porrons d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-gastronomica-dels-porrons-dabrera | <p><span><span><span>AAVV (2018): Informe de final d’activitat Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. Memòria 2018. Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.</span></span></span></p> <p> </p> | XXI | <p><span><span><span><span>La Fira Gastronòmica dels porrons d’Abrera recupera una tradició identitària del barri del Rebato. Els anys 50 del segle XX, Abrera era encara coneguda pels porrons, atès que els hostals de l’antiga Nacional-II, al seu pas pel Rebato, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola mà uns porrons de gran pes (veure fitxa 13). </span></span></span></span><span><span><span><span>La festa s’organitza des de l’Ajuntament d’Abrera, amb la col·laboració de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) del Baix Llobregat i diferents establiments i entitats abrerenques. És un aparador gastronòmic basat en la cuina d’arrel tradicional catalana i que també serveix per donar difusió als productes de proximitat de la comarca. El seu programa inclou propostes gastronòmiques i degustacions de menús que antigament elaboraven varis restaurants ubicats al costat de carretera que uneix Barcelona i Lleida , activitats per a tota la família, exposicions, esdeveniments culturals, mostres de l’activitat agrícola d’abans i d’ara i l’emblemàtic concurs de l’aixecament del porró. </span></span></span></span></p> | 08001-105 | La Fira es celebra al carrer del rebato i al Parc de Can Morral | <p><span><span><span><span>La fira gastronòmica va néixer amb la voluntat de l’Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, de recuperar arrels i orígens d´Abrera en relació els porrons, el vi, l’ oli i el passat rural del municipi. A més hi ha els objectius de crear orgull de poble, crear una fira de referència de productes de proximitat capça d’atraure públic de l’àrea metropolitana. La fira es basa en el relat d’una tradició amb forta càrrega simbòlica del municipi, l’existència de diferents restaurants que oferien vi al viatger en grans porrons. </span></span></span></span></p> | 41.5230600,1.9013600 | 408336 | 4597407 | 2018 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86914-mg6700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86914-fira-gastronomica-els-porrons-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 93886 | Monument al centenari del Carlitos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-centenari-del-carlitos | <p>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició.</p> <p> </p> | XXI | <p>Monument en commemoració al centenari del pailebot Carlitos, construït l'any 1918 i que fou el darrer vaixell construït a les drassanes d'Arenys de Mar.</p> <p>Una planxa allargada de Corten que representa la llargada de la quilla del vaixell està col·locada a la vorera, amb una inscripció on es marca la 'PROA VAIXELL 100 ANYS 1918 / 2018 POPA '.</p> <p>Està situada davant la Plaça Lloveras, on abans hi havia el balneari Lloveras perquè a l'altre costat del rial hi havia la drassana on es va construir el pailebot.</p> <p>La darrera drassana en funcionament a inicis del segle XX era la d'en Dotres, que va ser qui va dirigir i fer aquest darrer vaixell arenyenc de 2 pals.</p> | 08006-313 | Passeig Xifré, s/n | <p>En el blog de clàssic mar podem llegir els trets diferencials del vaixells de les drassanes d'Arenys:</p> <p>1.- La seva solidesa, ja que eren fets amb bona fusta -duraven uns 50 anys. Ara bé, tot i el pes tenien línies gràcils, amb bons acabats i ornaments luxosos. </p> <p>2.- A proa; la ganya, la masqueta i gorguera. A popa; el ventall característic semicircular, allargassat i semicaigut als extrems.</p> <p>3.- El tonatge baix, unes 164 tones d'arqueig, tot i que s'hi havien arribat a construir naus de tota mena.</p> <p>Segons consta a l'Arxiu Municipal Fidel Fita d'Arenys de Mar, al llibre de despeses de la construcció i comptes de viatges de la fragata Antonieta, bastida l'any 1837 a la mestrança d'en Busquets, el cost d'aquesta embarcació s'elevava a 34.073 pesos que corresponien, entre d'altres despeses, al casc, la fusteria de ribera, l'arbrat i les veles, les àncores i les cadenes, les botes, el ferro, el coure, el plom, el cànem i l'espart, el llautó i els vidres, les pintures, els daurats i les escultures, el paleta, els aparallaments i els equipaments nàutics, l'assegurança de varada, l'anada a port, l'armament, el rebost, els estris de cambra i de servei i el títol de propietat.</p> | 41.5796182,2.5540732 | 462827 | 4603200 | 2018 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93886-02dsc8521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93886-03p1540539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93886-04p1540543.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 93907 | Pintura mural de la Confraria de pescadors de Sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-la-confraria-de-pescadors-de-sant-elm | <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> <p>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</p> | XXI | <p>En aquest edifici de la Confraria de pescadors de Sant Elm, de planta quadrangular, on queden dues façanes (la meridional i la septentrional) totalment opaques, sense obertures, s'hi han fet sengles murals on es representa la relació de la vila d'Arenys amb el mar, però sobretot amb la pesca. A la façana septentrional, hi ha la imatge de la vila vista des del mar, extreta d'un gravat antic. S'hi veuen elements simbòlics com les torres de defensa, l'església, edificis conventuals o l'ermita de la pietat i la seva torre, avui desaparegudes. A la façana meridional s'hi representen els pescadors i oficis relacionats amb el mar. | 08006-334 | Carretera del Port, s/n | <p>L'edifici on s'han pintat aquests murals és un espai destinat a tenyir les xarxes dels pescadors. És un edifici de planta rectangular, d'uns 150 m2, als quatre vents, situat en el port amb usos menestrals. És de planta única i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener que segueix la part més allargada. La coberta finalitza amb un ràfec a les quatre façanes amb bigues de fusta. Els accessos es troben a les façanes de llevant i de ponent.</p> <p>Es distingeixen quatre elements diferenciats per les seves funcions. destaca un cos central amb un receptacle de mides superiors als laterals, que correspon al lloc on s'encaixa la tina o perol pel tint. Als costats, hi ha dos receptacles corresponen als dipòsits on es posaven les xarxes de cotó i on s'abocava el tint per procedir a la coloració. Els tres recipients, presenten a la part frontal inferior, dos accessos als fogons.</p> <p>Al darrera del cos principal es disposava la xemeneia. El tenyidor, pròpiament dit, queda cobert per una campana situada a tocar del sostre. L'obra és de maó vist, amb parts revestides de rajoles.</p> <p>Les confraries de pescadors de Catalunya, constituïdes com corporacions de dret públic amb personalitat jurídica i capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats, exerceixen la representació del sector pesquer, sens perjudici del que pugui correspondre a altres ens associatius. Actuen en els seus respectius àmbits territorials, com a òrgans de consulta i col·laboració de l'Administració de la Generalitat, amb l'objectiu de promoure i impulsar els interessos pesquers.</p> | 41.5799822,2.5615840 | 463453 | 4603236 | 2018 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-02dsc85650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-03p15407130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-04p15406220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-05p15406230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-06p15406250.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2024-01-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Ferran (Ull distret) | Art urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 97480 | Monument als savis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-savis | XXI | <p>Monument commemoratiu dedicat als savis que es troba situat al passeig Manuel Puigvert.</p> <p>És una escultura de bronze que representa un avi a mida natural, assegut amb una cadira i recolzant la mà en una altra cadira que resta buida. Estan fixats sobre una planxa metàl·lica on hi ha un plafó explicatiu on hi diu: 'Els Savis / Homenatge a totes les persones que al llarg dels anys en aquest punt de trobada/ han fet de la seva experiència personal i professional motius de reflexió esdevenint / uns autèntics savis per al conjunt de la ciutat'.</p> | 08035-196 | Passeig de Manuel Puigvert, s/n. | <p>Es va construir per encàrrec de l'Ajuntament de Calella i va ser inaugurat per l'any 2018 durant la Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita.</p> | 41.6133300,2.6624900 | 471880 | 4606901 | 2018 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97480-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-03 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Ramon Oms | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 97747 | Monument a la gent del tèxtil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-gent-del-textil | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat als treballadors del sector del tèxtil, que es troba situat al carrer Bruguera. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>És una escultura de bronze que representa un home a mida natural, que està fent un mitjó. Al terra hi ha fixat una plafó explicatiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08035-275 | C. de la Bruguera | <p><span><span><span>El monument va ser inaugurat el dia 1 de maig de 2018, Dia Internacional del Treball, en reconeixement als treballadors d’una de les indústries més importants de la ciutat i que donava feina a moltes famílies calellenques. </span></span></span></p> | 41.6161800,2.6642400 | 472027 | 4607217 | 2018 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97747-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97747-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Ramon Oms | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 87727 | Projecte de Memòria oral “Abrera, l’Abans” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projecte-de-memoria-oral-abrera-labans | <p><span><span><span>L’any 2017 es va portar a terme el projecte “Abrera Abans”, una iniciativa de l’Ajuntament d’Abrera per recollir la veu dels ciutadans i ciutadanes que van conèixer el poble abans de les onades immigratòries dels anys 50 i 60 del segle XX, mitjançant entrevistes personals. L’objectiu d’aquest treball de memòria oral (l'especialitat dins la ciència històrica que utilitza com a font principal per a la reconstrucció del passat els testimonis orals) és preservar la memòria per poder reconstruir la història recent del municipi, concretament és recull la vida quotidiana a l’Abrera de mitjan el segle XX, quan la població era de pocs carrers, de masies i de tradicions que van anar desapareixent. També es pretén utilitzar aquest material per fer-ne usos didàctics i de difusió en el futur. El projecte és obert per incorporar nous testimonis en el futur, que reculli altres mirades de la població que va arribar a Abrera com a emigrant, per exemple. Tot i que es va editar un vídeo preliminar dels resultats del projecte endreçat per temàtiques: què es menjava, com eren els transports, l’escola, els comerços, la vida al camp, l’oci, les tradicions, la religió, el tractament de la mort, etc. on apareixien tots els entrevistats; l’enregistrament original en forma d’audios i vídeos, així com les transcripcions literals, es troba dipositat a l’arxiu municipal. Els veïns i veïnes que van participar en el projecte aportant el seu testimoni són: Montserrat Fosalba Domènech, Florentina Altimira Sellarès, Maria Assumpció Paloma Barba, Àngel Costa Visa, Nati Tort Pons, Miquela Delmar Messegué, Anna Capellades Martínez, Miquel Vives Tort, Maria Escobet Closas, Maria Teresa Presas Costa, Teresa Morral Camps, Maria Àngels Graells Planas ,Josep Estruch Sol, Jordi Gavañach Ginesta, Maria Teresa Pérez Lorén, Esther Linares Vidal ,Enric Teixidó Albesa, Àngel Soler Portet, Montserrat Camps Pereta, Paulina Bonastre Roig i Antonio Sucarrats Gorina. Les entrevistes es van enregistrar el mes de juny de 2017, i l’entrevistador va ser Gerard Bidegain i Figuerola, historiador i tècnic de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament d’Abrera.</span></span></span></p> | 08001-117 | 41.5163950,1.9014590 | 408335 | 4596667 | 2017 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87727-grup-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87727-grup-c.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 61 | 4.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 38724 | Escultura La Vaca de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-vaca-de-capolat | XXI | <p>L'escultura és d'acer pintat de blanc, formant un rectangle en angle dins el que es troba retallada el perfil en negatiu d'una vaca. Es troba sobre una plataforma d'obra. Té dues plaques que informen del context i objectiu de l'obra. La primera diu Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir', Mahatma Gandhi. La segona: 'Torturar un tot per plaer, per diversió, és molt més que torturar a un animal, és torturar una consciència', Víctor Hugo.</p> | 08011-200 | Parc de La Torreta | <p>El desembre de 2016 es va instal·lar l'escultura al parc de la Torreta. Segons l'Ajuntament es tracta d'un homenatge antitaurí en forma d'escultura i amb una visió reivindicativa per part de l'artista, que s'ha inspirat en la visió de la tauromàquia tenia Víctor Hugo i Mahatma Gandhi. Vol ser, en negatiu, l'antítesi o una evolució estètica i moral del famós Toro d'Osborne, símbol de l'espanyolisme, fent una crítica social a la tauromàquia. Citant Gandhi, Arisó considerava que 'quan una llei és injusta, el correcte és desobeir'. Mentre que, en paraules de Víctor Hugo, recordava: 'Torturar un toro per plaer, per diversió, és molt més que torturar un animal, és torturar una consciència'. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià.</p> | 42.0746900,1.8257600 | 402865 | 4658736 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38724-foto-08011-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Manel Arisó | Al costat de la Vaca de Capolat s'ha plantat una de les alzines filla de l'Alzina que porta el nom de Bigas Luna, segons va ser aprovat pel Consell de la Memòria Històrica de l'Ajuntament de Barcelona que el 19 de març del 2014. El Cosí d'en Bigas Luna, En Jordi Bigues, periodista, activista i ecologista ha estat l'impulsor de la iniciativa i qui ha portat una de les alzines filles de l'Alzina de Bigas Luna i ha ajudat a plantar-la. Amb l'alzina Avià també ha adquirit una aquarel·la original del director Català. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.